Escolto i oblido
Veig i recordo
Faig i entenc
(Proverbi xinès)
Si entenem per estratègia la definició dels valors a partir dels quals una entitat vol treballar, quina és la missió que té, què vol aportar a la societat i com ho vol fer; veurem que és en aquesta paraula on s’estableixen les prioritats i les bases de l’acció de les entitats que formen part de la Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida, fruit de la necessitat de treballar de forma conjunta els interessos que els són comuns a l’ampara d’una organització de segon nivell de caràcter assembleari amb participació activa.
ONGC 30
revista de pensament polític, solidaritat, cooperació i relacions internacionals
10
ANYS
Assemblea de la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida.
Els dos motius principals d’adhesió a la Coordinadora, segons diagnosi , fan referència a una necessitat relacional, a la voluntat de promoure campanyes de forma conjunta amb programes de sensibilització i conscienciació dirigits a la societat i, en menor mesura, a la necessitat d’un suport tècnic derivat de la realitat del voluntariat com a motor del teixit associatiu de les entitats de les Terres de Ponent. Però, sens dubte, l’aspecte al qual totes les entitats van fer menció i insistència en la diagnosi fa referència a la qüestió relacional que comporta el fet de formar part d’un espai de discussió i intercanvi, la possibilitat de conèixer altres entitats, i formar part del teixit associatiu i de cooperació de Lleida per tal d’unir esforços i tenir més força; i és que la comunicació és l’eix vertebrador de la xarxa associativa, és l’essència de l’assemblea que marca les pautes d’organització, és la impulsora en la construcció d’un discurs compartit i inclusiu i és la forma de lliurar el missatge cap a la ciutadania, visibilitzant les tasques, les entitats i les persones. L’associació en la seva màxima és comunicació, però malgrat la importància, la pràctica diària és francament millorable en el tercer sector.
›
›
El pensament crític és l’eix vertebrador que fa que les persones, els col·lectius i els moviments, caminin cap a les seves fites personals i/o col·lectives La realitat associativa, que en la gran majoria és de caràcter voluntari, la priorització de les tasques organitzatives i d’activitats de les pròpies entitats i el desconeixement dels interessos que mouen els mitjans de comunicació, fa que no es dediqui ni el temps, ni el cost que suposa aproximar el tercer sector als mitjans de comunicació. Les entitats consideren contradictori fer grans despeses en difusió i comunicació, ja que roman la prioritat de dedicar els recursos a l’atenció dels beneficiaris; tot i que consideren acceptat i convenient fer inversions en aquest camp en un espai supraentitari. És per això que l’Assemblea de la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida, espai de comunicació i de construcció, va apostar per la figura d’un responsable de comunicació i difusió que pogués fer d’altaveu de les entitats i de les tasques i programes de sensibilització i conscienciació dirigits a la societat sobre l’autèntica realitat de les persones i els pobles empobrits econòmicament i socialment, i sobre el paper de
la cooperació en la lluita contra les causes de la pobresa i pel canvi de les relacions internacionals; per promoure així la participació activa en pro d’una cooperació transformadora i amb la necessitat compartida de la democratització dels espais de participació. El territori tot sovint és mecanisme generador de fronteres i dificultats de diàleg, fins i tot en sectors com el nostre, aparentment comunicatiu i dialogant, i és per això que espais com la revista ONGC esdevenen ponts comunicatius entre diferents zones d’un mateix territori i ponts entre el sector i la ciutadania. L’Assemblea de la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida va entendre la col·laboració amb la revista ONGC com un espai per poder visibilitzar altres realitats associatives del territori català en pro d’un aprenentatge constructiu; tot i que som conscients que de vegades la construcció s’inicia amb la deconstrucció. És indispensable que les entitats dediquin una atenció total i els esforços necessaris a elaborar estratègies de comunicació per a la sensibilització, perquè sense aquestes manca un dels suports claus no tan sols per al funcionament de les mateixes entitats, sinó també per la conscienciació i l’avanç en el canvi social. El sector de la solidaritat i la cooperació necessita d’altaveus per difondre el seu discurs i les seves accions, un discurs i unes accions que tenen com a finalitat última canviar les estructures de funcionament actuals. En una societat com la nostra, societat de la comunicació, on els interessos del mercat sempre passen per davant de qualsevol interès de caire social o transformador, és més que necessària aquesta figura, l’altaveu de les entitats, que multipliqui les veus crítiques que generen els moviments, els col·lectius i en última instància les persones que desitgen transformar la societat actual en pro d’un sistema econòmic i social més just i més sostenible. El pensament crític és l’eix vertebrador que fa que les persones, els col·lectius i al cap i a la fi els moviments, caminin cap a les seves fites personals i/o col·lectives. Sense una veritable visió crítica i constructiva tot moviment queda estancat i ancorat en unes dinàmiques poc transformadores. L’espai de la revista ONGC ha esdevingut una finestra que ens permet guaitar l’escenari transformador de les comunicacions i del diàleg en el sector de la solidaritat del territori català i a l’Assemblea de la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida l’entenem com un espai per “escoltar-nos, per no oblidar la nostra missió, veure’ns per recordar que hi som i continuar fent perquè se’ns entengui tal com som dins del sector de la solidaritat catalana.”
ONGC
revista de pensament polític, solidaritat, cooperació i relacions internacionals
31