Programa Haima per un Sàhara lliure 2014 by Coordinadora ONGD i aMS de Lleida

Índex

Presentació

pàg. 3

Context

pàg. 4

Programa [29.05.2014]

pàg. 6

Moció

pàg. 8

Article

pàg. 11

Material Fotogràfic

pàg. 16

Presentació

Un any més aixequem la Haima per un Sàhara Lliure de la mà de l’Associació d’Amics del Sàhara de les Terres de Ponent, la Plataforma de Joves KooXacció, l’Ajuntament de Lleida i l’Oficina de Desenvolupament i Cooperació de la UdL, la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida, la Fundació Lleida Solidària, La Baldufa i Mags del Món. Durant la Jornada es difondrà el conflicte del Sàhara Occidental, es duran a terme tallers de henna i degustació de te a càrrec de les famílies sahrauís que viuen a Lleida juntament amb música, màgia, coŀloquis, exposicions i taula rodona per aprofundir i conèixer la situació del Sàhara Occidental. Un any més aixequem la Haima, perquè no oblidem, ens doneu un cop de mà?

Context

ORFES DE TERRA, ORFES DE DRETS, UN ANY MÉS. L’any vinent es compliran 40 anys de l’ocupació iŀlegal del Sàhara Occidental per part del Marroc. Bombes de fòsfor blanc i napalm van matar i fer fugir d’uns territoris rics en fosfats i bancs de pesca, els seus legítims propietaris desert endins. Era el 1975, quan Espanya abandonà a correcuita la ‘seua província’, a hores d’ara encara per descolonitzar. Nacions Unides i la pròpia fiscalia de l’Estat espanyol consideren que la potència administradora de l’última colònia d’Àfrica és Espanya, però és Marroc qui controla de facto la major part del territori, n’explota els recursos i reprimeix amb violència els sahrauís. Cap organisme

internacional, ni cap país li reconeixen la sobirania, que ja li negà el Tribunal de la Haia al 1976. Això no li impedeix però, continuar violant els drets humans, expulsar periodistes, parlamentaris i activistes estrangers, i aconseguir que els països occidentals facin la vista grossa gràcies a les seues polítiques migratòries i pesqueres. El Marroc i els seus aliats -sobretot França, Estats Units i Espanya- impedeixen any rere any que Nacions Unides doti la Missió de Pau per al Referèndum del Sàhara Occidental (MINURSO) d’un mandat de vigilància dels drets humans, malgrat que la xifra d’assassinats i desapareguts en el conflicte superi percentualment, quant al conjunt de la població, a Argentina o a Xile. Ni la petició del secretari general, Ban Kimoon, en aquest sentit, ha

“Inoperant des que fou activada al 1991, la MINURSO és l’única missió de pau de l’ONU sense verificació dels drets humans” 4

“El 29 d’abril passat, la història es repetia. Els 15 països membres permanents de Consell de Seguretat de l’ONU tornaven a plegar-se a les pressions marroquines, quedant-ne fora els drets humans.” guanyat el pols a la perversa realpolitik que aboca tot un poble a la violència, la misèria i l’exili, des de fa tres generacions. Inoperant des que fou activada al 1991, la MINURSO és l’única missió de pau de l’ONU sense verificació dels drets humans; uns drets proclamats universals al 1948 pel mateix organisme que els hi nega als sahrauís. Fosses comunes -com les trobades l’any passat-, desaparicions, tortures, violacions, dos causes per genocidi obertes a Espanya, detencions arbitràries, judicis militars a civils, violència contra manifestants pacífics, restriccions a la mobilitat, la informació, prohibició d’associar-se i un mur de 2.720 quilòmetres, amb 9 milions de mines, sembla que no és prou. Tampoc els prop de 180.000

refugiats que malviuen al desert algerià, dependents d’un ajut internacional cada cop més escàs, condemnats a l’exili forçós, el més llarg de la història recent juntament amb el cas palestí. El 29 d’abril passat, la història es repetia. Els 15 països membres permanents de Consell de Seguretat de l’ONU tornaven a plegar-se a les pressions marroquines, quedant-ne fora els drets humans. Els experts en el Sàhara Occidental auguren violència. L’estratègia de la desesperació per a tot un poble, deia el metge Carlos M. Beristain, no és la millor manera de solucionar un conflicte. Leo Badia

Programa 29/05/2014 Matí: 9.30h.

Plantada de la Haima.

10.00 a 13.00h.

Taller per a apropar el conflicte i la cultura del Sàhara Occidental a les Escoles a càrrec de la Plataforma de Joves de KooXacció i alumnes del IES Ronda.

11.00h.

Atenció mitjans de comunicació.

Exposicions: “La metàfora de la situació del poble sahrauí“ “La Fundació Lleida Solidària ens apropa el poble sahrauí: els seus orígens, estructura social, territori que abasta, economia, dona, família, infància i educació, història i situació actual. Lloc: enfront de l’Edifici del Rectorat de la UdL. Data: 29 de maig (durant tot el dia).

“Arte por la Paz“ “Un pinzell és una arma de lluita, de llibertat i d’expressió; i arriba més lluny que els míssils, perquè arriba als cors de la gent sembrant vida“. Artista: Moulud Yeslem. Lloc: Vestíbul planta baixa de l’Edifici del Rectorat de la UdL. Dates: del 19 de maig al 2 de juny.

Dijous

29/05/2014

Tarda:

29 de maig

Edifici del Rectorat de la Universitat de Lleida (Plaça Víctor Siurana, núm 1)

17.30h.

A partir de les 17.30h començaran els tallers de henna i preparació de te, a càrrec de les famílies sahrauís que viuen a Lleida. Durant la tarda es realitzarà l’intercanvi d’experiències al voltant del Sàhara de la mà de KooXacció. També gaudirem de la màgia solidària amb el Sàhara per part de Mags del Món.

19.30h.

Taula rodona: “Un poble, tres situacions“ a càrrec de: • Ahmed Ettanji, President Equipe Media (Territoris Ocupats del Sàhara Occidental). • Moulud Yeslem, artista promotor de varis projectes per mostrar la situació del Sàhara (Territoris Alliberats). • Mah Yahdih, Delegat Adjunt del Frente Polisario a Catalunya (Campaments de Refugiats). Modera: Núria Camps, Professora Titular de Dret Internacional Públic (UdL). Lloc: Sala de Juntes del 2on pis de l’Edifici del Rectorat de la UdL (Pl. Víctor Siurana, 1 de Lleida).

Moció MOCIÓ A FAVOR DE L’AMPLIACIÓ DEL MANDAT DE LA MINURSO AMB COMPETÈNCIES EN LA VIGILÀNCIA DELS DRETS HUMANS AL SÀHARA OCCIDENTAL EXPOSICIÓ DE MOTIUS La Missió de Nacions Unides per al referèndum al Sàhara Occidental (MINURSO) és la missió de pacificació de les Nacions Unides , establerta mitjançant la resolució 690 (1991) del Consell de Seguretat de 29 d’abril de 1991, d’acord amb les propostes d’arranjament, tal com van acceptar el 30 agost 1988 Marroc i el Front Popular per a l’Alliberament de Saguia el- Hamra i de Rio de Oro (Front Polisari), per observar l’alto el foc i organitzar un referèndum entre el poble sahrauí que determinés el futur estatus del territori del Sàhara Occidental a través del Dret d’Autodeterminació.

Segons el pla d’arranjament, el referèndum del Sàhara Occidental s’hauria d’haver celebrat el gener de 1992, sent un dels mandats originals de la MINURSO identificar i registrar les persones amb dret a vot, però, no va ser possible procedir d’acord amb el calendari original a causa de les contínues traves imposades pel Marroc, de manera que el cens va

trigar més de 8 anys en completarse, quan l’ONU ho va publicar l’any 2000, el Marroc es va negar a acceptar-ho. A més, des de la signatura de l’alto el foc el 1991, el Marroc ha incentivat a molts dels seus ciutadans a mudarse al Sàhara Occidental, incrementat així les seves opcions d’èxit en una possible votació. Avui, més de 20 anys després, el referèndum encara no s’ha celebrat. Cap país del món reconeix el Sàhara Occidental com part del Marroc, però els interessos dels seus aliats fan que el Marroc no senti cap urgència per trobar una solució. La MINURSO segueix portant a terme les següents tasques: • Supervisar la cessació del foc. • Reduir l’amenaça de les mines i les municions sense detonar. • Donar suport a les mesures de foment de la confiança. No obstant això, en l’actualitat, la Missió de les Nacions Unides per al Referèndum del Sàhara Occidental, és l’única missió de manteniment de la pau que no ha inclòs en el seu mandat el seguiment i informació de les violacions dels drets humans. La meitat del poble sahrauí viu des de fa dècades en camps de refugiats construïts al mig del desert. L’altra

meitat dels sahrauís segueixen al seu territori original però viuen sota l’ocupació marroquina. L’ONU considera el Sàhara Occidental com el major territori del planeta que encara no ha estat descolonitzat. Marroc, que ha violat la legalitat internacional ocupant iŀlegalment al Sàhara Occidental, continua perpetuant i violant de forma greu i persistent els drets humans de ciutadans sahrauís en presència de l’ONU, responsable del procés de descolonització de l’última colònia africana. Diferents institucions europees, parlaments nacionals i el mateix Parlament Europeu han vingut sistemàticament denunciant aquestes violacions i exigint que la Missió de les Nacions Unides desplegada a la zona (MINURSO), monitoritze el respecte als drets humans del poble sahrauí. Així, el 7 de febrer de 2013, el Parlament Europeu va aprovar el seu mandat per a la XXII sessió del Consell de Drets Humans de Nacions Unides celebrat a Ginebra del 25 de febrer al 22 de març on es sol·licitava mitjançant l’exercici d’un referèndum d’autodeterminació, la llibertat de tots els presos polítics sahrauís; a més d’una solució justa i duradora al conflicte.

Resolució del Parlament Europeu, de 7 de febrer de 2013, sobre el 22è període de sessions del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides ( 2013/2533 (RSP)). 21 . Manifesta la seva preocupació pel fet que segueixin violant els drets humans al Sàhara Occidental; demana que es protegeixin els drets fonamentals del poble del Sàhara Occidental, incloent-hi la llibertat d’associació, la llibertat d’expressió i el dret de manifestació, exigeix l’alliberament de tots els presos polítics sahrauís, saluda el nomenament d’un enviat especial per al Sahel i destaca la necessitat d’un seguiment internacional de la situació dels drets humans al Sàhara Occidental; dóna suport a una solució justa i duradora del conflicte basada en el dret a l’autodeterminació del poble sahrauí, de conformitat amb les resolucions de les Nacions Unides. De la mateixa manera , per a la renovació del mandat de la MINURSO el 2013 , Estats Units va proposar un text de pròrroga que plantejava la inclusió de la vigilància de llibertats i drets dins de les responsabilitats establertes el 1991 per mantenir un alto el foc a la zona i organitzar un referèndum. A finals d’abril de 2014, el Consell de Seguretat de l’ONU, com tots

els anys, renovarà el mandat de la MINURSO. En conseqüència, el grup de Municipal de .................. sotmet a la consideració del Ple de l’Ajuntament els següents acords: ACORDS: 1. Sol·licitar al CONSELL DE SEGURETAT de l’ONU, l’ampliació del mandat de la MINURSO, incloent la MONITORITZACIÓ de les greus VIOLACIONS DRETS HUMANS AL SÀHARA OCCIDENTAL. 2. Subscriure el mandat del Parlament Europeu a la XXII sessió del Consell de Drets Humans de Nacions Unides i exigir al regne del Marroc la llibertat de tots els presos polítics sahrauís, inclòs el Grup de 24 presos de Gdeim Izik, condemnats per un tribunal militar marroquí, així com demanar la protecció dels drets fonamentals del poble sahrauí, destacar la necessitat d’un mecanisme internacional de seguiment dels drets humans al Sàhara Occidental i donar suport a una solució del conflicte basada en l’exercici del dret a l’autodeterminació del poble sahrauí, com estableixen nombroses resolucions de les Nacions Unides.

3. Enviar el present acord al

Ministre d’Afers Exteriors (Plaça de la Província, 1, 28012 Madrid), Ambaixador del Marroc a Madrid (Carrer de Serrano, 179, 28002 Madrid), al President del Congrés de Diputats (C / Florida Blanca s/n, 28071 Madrid), al President del Senat (Carrer Bailén, 3, 28071 Madrid), President del Parlament Europeu (Parlament Europeu, Bât . Altiero Spinelli 60 rue Wiertz/Wiertzstraat 60, B - 1047 Bruxelles/Brussels, Belgium) i a l’Alta Representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat (Servei Europeu d’Acció Exterior, 1046 Bruxelles/Brussel, Belgium). 4. Notificar de l’acord al Grup Jaima Amics i amigues de la RASD (Carrer Mare de Déu de Begonya, 1, Baix B , 14005 Còrdova), a l’Associació AASTPSàhara Ponent, (Carrer Sant Pere Claver, 1, 25005, Lleida) i a la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida (Carrer Doctor Combelles, 11 Bx, 25003 Lleida) i a tots aquells que es cregui oportú.

Article EL MENYSPREU ENVERS ELS DRETS HUMANS DEL POBLE SAHRAUÍ La violació dels drets humans de la població sahrauí ha estat una constant durant més de trenta anys derivada d’una vulneració flagrant d’un dret essencial, el dret a la lliure determinació. Es tracta d’un dret afirmat de forma clara, sistemàtica i palmària en múltiples Resolucions tant del Consell de Seguretat com de l’Assemblea General de les Nacions Unides, sustentades en la Resolució 1514 (XV) de l’Assemblea General coneguda com la “Carta Magna” de la descolonització, consolidat per l’article primer comú als dos Pactes més generals i d’àmbit universal que existeixen en matèria de drets humans i que estan en vigor: el Pacte de Drets Civils i Polítics i el Pacte de Drets Econòmics socials i culturals adoptats el16 de desembre de 1966 ambdós signats i ratificats per Marroc (signats el 19 de gener de 1977 i ratificats el 3 de maig de 1979). Així com també en l’Opinió consultiva del Tribunal Internacional de Justícia, de 16 de octubre de 1975 (soŀlicitada per Marroc), en la qual explícitament afirma que és aplicable al territori del Sàhara Occidental “el principi d’autodeterminació mitjançant l’expressió lliure i autèntica de la voluntat de les poblacions del

territori”. Per tant, d’acord amb la normativa internacional, el territori del Sàhara Occidental no forma part del territori de Marroc, sinó que té l’estatut jurídic de Territori No Autònom pendent de descolonització i l’assisteixen una sèrie de drets que cal respectar, com és la necessitat de vetllar pel seu benestar i per la preservació del seus recursos naturals que en constitueixen el seu patrimoni (A/RES/63/102 ) fins que

s’hagi autodeterminat (art 73 de la Carta NNUU). Les Nacions Unides, els seus Estats Membres (art. 2.5 de la Carta) i, en particular, Espanya tenen l’obligació de facilitar-lo. Espanya continua essent de iure (de dret) la potencia administradora, malgrat la seva retirada unilateral l’any 1976 eludint tota la seva responsabilitat en abandonar aquell territori, contravenint el Dret

internacional al signar els Acords de Madrid, de 14 de novembre de 1975, i transferint la seva administració a dos Estats que no els pertocava: Marroc, actual potencia ocupant i administradora de facto del territori i Mauritània que se’n va retirar l’any 1979.

La manca de resolució del conflicte suposa una negació del seu dret d’autodeterminació agreujada per l’increment, notable en els darrers anys, de les violacions dels drets humans i llibertats fonamentals

de la població sahrauí. Ho va fer palès, marcant un punt d’inflexió, el desmantellament violent del campament de Gdeim Izik el 2010, aquesta multitudinària manifestació recordà, una vegada més al món, que aquest poble continua lluitant per la seva causa sovint oblidada per la ”comunitat” internacional però incontrovertiblement avalada per l’ordenament que la regeix, el Dret internacional. La preocupació per les recurrents i flagrants violacions dels drets humans ha estat denunciada, d’una banda per varies ONGs com Amnistia Internacional o Human Right Watch també pel Centre Robert F. Kennedy Center for justice & Human Rights. D’altra banda, han alertat d’aquestes vulneracions diversos òrgans de Nacions Unides competents en matèria de drets humans. L’Alt Comissionat de NNUU pels Drets Humans, el Relator Especial sobre la Tortura i la Relatora Especial sobre la situació dels Defensors dels Drets humans han constatat, com es pot comprovar en l’Informe del Secretari General (S2013/220) de 8 d’abril de 2013, la vulneració dels següents drets i llibertats fonamentals: el dret a no ser torturat ni patir tractes inhumans cruels o degradants, el dret a no ser privat de llibertat arbitràriament, el dret a un judici just, el dret de les associacions a registrar-se, la prohibició de

desaparicions forçades, la llibertat d’expressió, d’associació, de reunió, de manifestació i de comunicació. La impunitat que succeeix a aquestes vulneracions es veu afavorida per la manca d’un mandat explícit en matèria de control del compliment dels drets humans de la Missió de les Nacions Unides per al Referèndum del Sàhara Occidental (MINURSO). La MINURSO, creada mitjançant la Resolució 690 (1991) del Consell de Seguretat de 29 de abril. És l’instrument que es va adoptar per a fer possible l’aplicació del Pla de Pau i per a l’organització d’un referèndum “lliure, just i imparcial” (S/22464, de 19 d’abril de 1991). El mandat de la MINURSO s’ha anat prorrogant de forma continuada durant 23 anys i està centrat en la supervisió de l’alto al foc i l’assistència en l’execució dels programes relacionats amb la remoció de mines i les mesures de foment de la confiança. El Consell de Drets Humans de les Nacions Unides va incloure la Recomanació d’incorporar a la MINURSO un component permanent de drets humans quan va sotmetre a Marroc al procediment en matèria de supervisió de drets humans anomenat Examen Periòdic Universal (EPU), el 6 de juliol de 2012 (A/HRC/21/3, pàrag. 132), aquest país va declarar que es negava a acceptar aquesta recomanació.

Són múltiples i diverses les raons que avalen la necessitat peremptòria d’integrar a la MINURSO un mecanisme dels drets humans, algunes a subratllar són les següents: • La defensa dels drets humans no es pot negociar, entre els principis que fonamenten la Carta de les Nacions Unides s’hi troba el respecte als drets

humans i llibertats fonamentals i els seus Estats Membres han de cooperar a fi de que es compleixin, si no és així no podem continuar parlant de comunitat internacional sinó de mera societat d’interessos geoestratègics i econòmicofinancers (“llei del més fort”). • La població sahrauí i les ONGs sobre el terreny coincideixen en afirmar que, des que es va rebutjar introduir un

mecanisme de control dels drets humans en l’anterior renovació l’abril del 2013, la situació ha empitjorat i s’han continuat produint vulneracions al dret de manifestació i l’abús físic i verbal sobre les persones per part de les forces de seguretat. • Adquirir un compromís ferm en la protecció dels drets humans

pot contribuir a generar una confiança mútua i per tant, en darrera instància, podria fer avançar el procés polític. • Recuperar la confiança en les Nacions Unides i, en particular, la legitimitat i la credibilitat de la pròpia MINURSO. Es tracta d’una qüestió de coherència, el mateix Secretari General ha reconegut el deure de Nacions Unides de promoure “les normes de drets humans

en totes les seves operacions, incloses les relatives al Sàhara Occidental” (S/2010/175, de 6 d’abril de 2010) la MINURSO, no ho compleix i, per tant, cal esmenar aquesta greu mancança. El Consell de Seguretat ha adoptat per unanimitat la Resolució 2152, de 29 d’abril de 2014, la qual renova el mandat de la MINURSO fins al 30 d’abril de 2015. En la Resolució es reafirma una vegada més i de forma clara “el dret inalienable del poble sahrauí a l’autodeterminació”. Ara bé, en una direcció contraria a l’argumentat, el Consell de Seguretat ignora i deixa fora l’establiment d’un mecanisme de verificació i control dels drets humans independent i eficaç es limita a assenyalar ”la importància de millorar la situació dels drets humans”. Resulta descoratjador que, lamentablement, un cop més hagin primat en el si del mateix la lògica dels interessos polítics, geoestratègics i econòmics per damunt del principi de respecte als drets humans i llibertats fonamentals del poble sahrauí: la MINURSO no estarà dotada d’un mecanismes de vigilància del compliment de drets humans i els seus efectiu hauran de continuar impassibles davant de les reiterades vulneracions que es produeixen davant dels seu sulls, quina credibilitat tindrà front a les

víctimes aquesta missió? Al problema irresolt de poder exercir el dret a la lliure determinació s’afegeix aquest greuge que suposa un menyspreu pel seus drets fent cas omís de testimonis, informes i resolucions múltiples, a banda del més elemental sentit de la dignitat i la justícia que així ho requereixen. Per tot l’exposat, i a fi de que el poble sahrauí pugui gaudir

d’aquest objectiu és “la Campanya internacional perquè la MINURSO ampliï les seves competències en matèria de drets humans al Sàhara Occidental” a la qual s’han adherit i donen suport Sàhara Ponent i la Coordinadora d’ONGS i altres Moviments Solidaris de Lleida, amb la intenció de contribuir a acabar amb el perllongat sofriment del poble sahrauí i a posar fi al mantell d’impunitat que cobreix abominables vulneracions dels drets humans.

Text: Núria Camps Mirabet Professora Titular de Dret Internacional Públic (UdL) Fotos: Saleh Brahim i Ester Camí

plenament dels seus drets i llibertats fonamentals, esdevé imprescindible la mobilització de la societat civil com a mitjà de pressió davant dels que tenen la capacitat, les competències i l’obligació d’actuar en coherència amb els compromisos adquirits d’acord amb el Dret internacional. És quan una causa es troba en les seves hores baixes quan més cal lluitar per ella. Una acció d’especial rellevància encaminada a la consecució

Material Fotogràfic

Fotos: Associació d’Amics del Sàhara de les Terres de Ponent