Programa Haima per un Sàhara lliure 2015 by Coordinadora ONGD i aMS de Lleida

Índex

Presentació

pàg. 3

Je suis Sahrauí

pàg. 5

Programa [29.04.2015]

pàg. 8

Moció

pàg. 10

Article

pàg. 12

Material Fotogràfic

pàg. 17

Presentació

Un any més Lleida aixeca la Haima per un Sàhara Lliure de la mà de l’Associació d’Amics del Sàhara de les Terres de Ponent, l’Associació Mags del Món, la Fundació Lleida Solidària, l’Ajuntament de Lleida, l’Oficina de Desenvolupament i Cooperació de la UdL i la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida. Durant la Jornada podrem gaudir de diverses activitats com música, tallers de henna i preparació del te, exposicions, contacontes màgics, un col·loqui i un documental que ens aproparan a la cultura sahrauí i ens ajudaran a entendre millor el conflicte del Sàhara Occidental. Per no caure en l’oblit, aixequem la Haima per un Sàhara Lliure.

JE SUIS SAHRAUÍ

Hassanna Aalia, viu al País Basc, té 26 anys. Fa dos anys va ser condemnat per un tribunal militar marroquí a cadena perpètua per participar en la revolta pacífica de Gdeim Izik, als territoris ocupats del Sàhara occidental. Amnistia Internacional i Human Rights Watch van denunciar el judici per manca de garanties. L’ACNUR i 150 ONG van demanar que Espanya –legalment potència administradora del Sàhara occidental-, li concedís l’estatut de refugiat. El Ministeri de l’Interior però, li va denegar el gener passat. Ara es troba en situació irregular i podria ser deportat al Marroc, on l’han detingut i torturat vàries vegades. País on,

des de 1975, han desaparegut 500 sahrauís, 15 joves des del 2005. “On el darrer any hi han hagut 1.049 persones agredides en manifestacions pacífiques, 59 segrestos amb tortures, 80 detencions polítiques, de periodistes inclosos”. Així ho detalla l’informe de l’última visita d’una delegació d’observadors catalans al Sàhara occidental, ara fa un any. Ahmed Emhamed Sidi, tenia 50 anys i 7 fills. Va morir el passat mes de març a causa de les ferides que li va provocar l’explosió d’una bomba de raïm enterrada als territoris alliberats del Sàhara Occidental. Els primers tres mesos d’aquest any, informa l’Associació Sahrauí de Víctimes de Mines, ja se n’havien produït 15 -4 d’elles mortals, a ambdós costat del mur minat de 2.720 quilòmetres que

“... el darrer any hi han hagut 1.049 persones agredides en manifestacions pacífiques, 59 segrestos amb tortures, 80 detencions polítiques, de periodistes inclosos” 5

Marroc construí per separar els sahrauís. El segon més llarg després de la muralla xinesa. El Sàhara occidental és un dels 10 territoris del món més contaminats amb mines, 9 milions. Marroc, que no ha signat els convenis internacionals contra aquests tipus d’armes, es nega a retirarles del Sàhara occidental, malgrat que el conflicte armat amb el Front Polisari va acabar fa 24 anys i que ciutadans marroquins també n’hagin estat víctimes. Fatma té dos fills petits. Viu en una petita casa d’adob i una haima amb la seua família, pares, germans, a Smara, un dels cinc assentaments del Camp de refugiats sahrauís. Prop de 200.000 persones malviuen en

aquests campaments aixecats fa 4 dècades al desert algerià. El sahrauí, és juntament amb el palestí, l’exili forçós més llarg de la historia recent. Fa pocs mesos, el Programa Mundial d’Aliments de Nacions Unides va alertar de la manca de recursos econòmics per cobrir les necessitats bàsiques de la població durant la segona meitat d’aquest any. Falten set milions de dòlars i el menjar s’esgota. Els refugiats sahrauís depenen de l’ajut internacional. Poca cosa es pot conrear al desert. El proper 14 de novembre es compliran 40 anys dels Acords Tripartits de Madrid pels quals Espanya lliurà iŀlegalment al Marroc i Mauritània el Sàhara Occidental sense tancar el

“El proper 14 de novembre es compliran 40 anys dels Acords Tripartits de Madrid pels quals Espanya lliurà iŀlegalment al Marroc i Mauritània el Sàhara Occidental sense tancar el procés de descolonització amb referèndum que promovien les Nacions Unides, i al qual l’Estat espanyol s’havia compromès l’any anterior.” 6

procés de descolonització amb referèndum que promovien les Nacions Unides, i al qual l’Estat espanyol s’havia compromès l’any anterior. Dos setmanes abans, el Tribunal Internacional de l’Haia, havia rebutjat qualsevol sobirania de Marroc sobre aquests territoris, la qual, encara ara, no li reconeix cap Estat al món. Però això no el va aturar i el 6 de novembre de 1975 envaïa el Sàhara occidental. Les revelacions de WikiLeaks van posar de manifest que les autoritats espanyoles coneixien i aprovaven els plans marroquins, igual que els Estats Units, que van subministrar tot tipus d’armes –incloses les químiques- al Marroc en la guerra que va mantenir fins al 1991 contra el Front Polisari. Aquell any, se signà un alto el foc i Nacions Unides establí la Missió per al Referèndum del Sàhara Occidental (MINURSO). A hores d’ara, els sahrauís no han votat mai i la MINURSO continua sent l’única de l’ONU sense vigilància dels drets humans, gràcies a les pressions del regne alauita i els seus aliats.

Primer partner comercial de França, segon client extracomunitari d’Espanya, aliat clau dels EUA, soci privilegiat de la Unió Europea, diuen que al Marroc no convé fer-lo enfadar. A les seues mans estan el control de la immigració africana, de l’islamisme radical o dels acords de pesca que permeten treballar molts vaixells espanyols. Tants interessos converteixen en menor la violació dels drets humans als territoris que controla, l’explotació iŀlegal de recursos del Sàhara occidental. En definitiva, l’incompliment reiterat de la legalitat internacional que no es permet a altres països. Leo Badia

Programa 29/04/2015 Matí: 9.30h. 10.00 a 13.30h.

Plantada de la Haima. Taller per a escoles “Apropem-nos al Sàhara Occidental“ a càrrec de l’Associació d’Amics del Sàhara de les Terres de Ponent.

Exposició: “Hamada, essència sahrauí“ “La Hamada, desert dels deserts, és un indret on hi viuen milers de refugiats sahrauís des de l’ocupació marroquina del seu país, el Sàhara Occidental. Amb aquesta exposició ens endinsarem en la forma de viure, cultura i tradicions del poble sahrauí, descobrint així la seva essència.“. Autor: Associació d’Amics del Sàhara de les Terres de Ponent. Durant tota la jornada al davant de l’edifici del Rectorat de la UdL.

Dimecres

29/04/2015

Tarda:

29 d’abril

Edifici del Rectorat de la Universitat de Lleida (Plaça Víctor Siurana, núm 1)

17.30h.

Tallers de henna i preparació del te, a càrrec de les famílies sahrauís que viuen a Lleida. I contacontes amb màgia “La Mar juga amb l’aigua” a càrrec de l’Associació Mags del Món i la Fundació Lleida Solidària.

19.30h.

Coŀloquí: “El conflicte del Sàhara Occidental vist pels joves“ a càrrec de: • Hlaila Chedad, membre del Colectivo Universitario Lefrig. Projecció del documental #ColorEsperanza dirigit per Dan Ortinez i Magas Hafed. #ColorEsperanza és un curt documental que ens introdueix al conflicte del Sàhara i la lluita del seu poble per la llibertat. Modera: Albert Roca, antropòleg i director de l’Oficina de Desenvolupament i Cooperació de la UdL. Lloc: Sala de Juntes del 2on pis de l’Edifici del Rectorat de la UdL (Pl. Víctor Siurana, 1 de Lleida). L’activitat serà interpretada en llengua de signes per l’alumnat de l’IES Ronda.

Durant tota la jornada hi haurà recollida de material escolar per als infants dels campaments sahrauís.

Moció MOCIÓ DE SUPORT AL JOVE SAHRAUÍ HASSANNA AALIA, DESPRÉS DE LA SITUACIÓ D’EXPULSIÓ DICTADA PEL GOVERN ESPANYOL EXPOSICIÓ DE MOTIUS Atès que el ciutadà sahrauí Hassanna Aalia el febrer de 2013 va ser condemnat per un tribunal militar marroquí a cadena perpètua després d’un judici celebrat en absència seva, i per tant essent en rebeŀlia, pels enfrontaments produïts el novembre de 2010 durant el desmantellament del campament de Gdem Izik. Atès que pels mateixos fets ja havia estat detingut, jutjat i posat en llibertat, a principis de 2011. El mateix any 2011 va obtenir sense problemes el visat per viatjar a l’Estat espanyol per estudiar i aprendre castellà, i des de llavors viu al País Basc amb una família.

Atès que en aquests darrers dies Hassana Aalia ha demanat asil polític a l’Estat espanyol i li ha estat rebutjat amb data 19 de gener de 2015, i se li han donat 15 dies per abandonar el país amb el risc que suposa per la seva vida si és retornat a Marroc o al Sàhara Occidental

És per tots aquests motius exposats que el grup municipal ................. presenta a debat al Ple de l’Ajuntament de ...................... els següents acords: ACORDS: • PRIMER. Davant d’aquesta situació urgent i extrema exigim a l’autoritat competent que reconsideri la petició d’asil de Hassana Aalia, ja que constatem que si retorna al seu país no es pot garantir la seva integritat física i es poden vulnerar els drets fonamentals. • SEGON. En tant que representants públics, i en nom també del moviment solidari amb el poble sahrauí, apeŀlem al Govern de l’Estat espanyol perquè reconsideri la seva decisió i faci tot el possible per protegir els drets humans, per atendre la responsabilitat que té com a actor principal en el conflicte del Sàhara Occidental i per trobar de forma imminent una solució justa, duradora i d’acord amb la legalitat internacional que passa per la celebració del referèndum d’autodeterminació. • TERCER. Fer arribar aquesta moció al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats i al Ministeri d’Afers

Exteriors, així com a la Coordinadora d’ONGD i a altres Moviments Solidaris de Lleida (c/ Doctor Comebelles, 11, baixos). ................,...... de febrer de 2015.

Nota: Moció presentada per l’Assoc. Amics del Sàhara de les Terres de Ponent i aprovada en el marc de l’Assemblea de la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida; enviada a tots els ajuntaments de la demarcació de Lleida.

Article QUATRE DÈCADES DE VULNERACIÓ DELS DRETS HUMANS DEL POBLE SAHRAUÍ La violació dels drets humans de la població sahrauí ha estat una constant durant gairebé 40 anys deriva d’una vulneració flagrant d’un dret essencial, el dret a la lliure determinació. Es tracta d’un dret afirmat de forma clara, sistemàtica i palmària en múltiples Resolucions tant del Consell de Seguretat com de l’Assemblea General de les Nacions Unides, sustentades en la Resolució 1514 (XV) de l’Assemblea General coneguda com la “Carta Magna” de la descolonització, consolidat per l’article primer comú als dos Pactes generals i d’àmbit universal que existeixen en matèria de drets humans i que estan en vigor: el Pacte de Drets Civils i Polítics i el Pacte de Drets Econòmics socials i culturals adoptats el 16 de desembre de 1966 ambdós signats i ratificats per Marroc (signats el 19 de gener de 1977 i ratificats el 3 de maig de 1979). Així com també en l’Opinió consultiva del Tribunal Internacional de Justícia, de 16 de octubre de 1975 (sol·licitada per Marroc), en la qual s’afirma explícitament que és aplicable al territori del Sàhara Occidental “el principi d’autodeterminació

mitjançant l’expressió lliure i autèntica de la voluntat de les poblacions del territori” i que no existeixen vincles de sobirania entre el Sàhara Occidental i Marroc . Per tant, d’acord amb la normativa internacional, el Sàhara Occidental no forma part del territori de Marroc, sinó que té l’estatut jurídic de Territori No Autònom pendent de descolonització i l’assisteixen una sèrie de drets que cal respectar, com és la necessitat de vetllar pel

seu benestar i per a la preservació del seus recursos naturals que en constitueixen el seu patrimoni (A/RES/63/102) fins que s’hagi autodeterminat (art 73 de la Carta NNUU). Les Nacions Unides, els seus Estats Membres (art. 2.5 de la Carta) i, en particular, Espanya tenen l’obligació de facilitar-lo. Espanya continua essent de iure (de dret) la potencia administradora, malgrat la

seva retirada unilateral l’any 1976 eludint tota la seva responsabilitat en abandonar aquell territori, contravenint el Dret internacional al signar els Acords de Madrid, de 14 de novembre de 1975, i transferint la seva administració a dos Estats que no els pertocava: Marroc, actual potencia ocupant i administradora de facto del territori i Mauritània que se’n va retirar l’any 1979. La manca de resolució del conflicte suposa la negació del dret d’autodeterminació agreujada per

l’increment, notable en els darrers anys, de les violacions dels drets humans i llibertats fonamentals dels sahrauís. Ho va fer palès, marcant un punt d’inflexió, el desmantellament violent del campament de Gdeim Izik el 2010, aquesta multitudinària manifestació recordà, una vegada més al món, que aquest poble continua lluitant per la seva causa sovint oblidada per la ”comunitat” internacional però incontrovertiblement avalada per l’ordenament que la regeix, el Dret internacional. Les normes de Dret internacional Humanitari aplicables a l’ocupació del Sàhara Occidental (IV Conveni de Ginebra i Reglament de la Haia 1907) impedeixen l’adquisició de la sobirania sobre el territori i a més, creen obligacions de respectar els drets humans a l’Estat ocupant. La preocupació per les recurrents i flagrants violacions dels drets humans ha estat denunciada, d’una banda per varies ONGs com Amnistia Internacional o Human Rights Watch també pel Robert F. Kennedy Center for Justice & Human Rights. D’altra banda, també han alertat d’aquestes vulneracions els òrgans de Nacions Unides competents en matèria de drets humans. L’Alt Comissionat de NNUU pels Drets Humans, el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitraria i el Relator Especial contra la Tortura han

constatat, com es pot comprovar en l’Informe del Secretari General (S2014/258) de 10 d’abril de 2014, la vulneració dels següents drets i llibertats fonamentals: el dret a no ser torturat ni patir tractes inhumans cruels o degradants, el dret a no ser privat de llibertat arbitràriament, el dret a un judici just, el dret de les associacions a registrar-se, la prohibició de desaparicions forçades, la llibertat d’expressió, d’associació, de reunió, de manifestació i de comunicació. Finalment, l’Observatori dels Recursos del Sàhara Occidental (WSRW) i el Western Sahara Human Rights Watch denuncien l’espoli dels recursos naturals del poble sahrauí en especial les prospeccions petrolíferes autoritzades per Marroc i l’acord de Pesca amb la Unió Europea, que posa en evidencia el menyspreu pel principi de la sobirania permanent del pobles sobre els seus recursos naturals quan de la seva explotació se’n pot treure un gran benefici econòmic. La impunitat que succeeix a aquestes vulneracions es veu afavorida per la manca d’un mandat explícit en matèria de control del compliment dels drets humans de la Missió de les Nacions Unides per al Referèndum del Sàhara Occidental (MINURSO). La MINURSO, creada mitjançant la

Resolució 690 (1991) del Consell de Seguretat de 29 de abril. És l’instrument que es va adoptar per a fer possible l’aplicació del Pla de Pau i per a l’organització d’un referèndum “lliure, just i imparcial” (S/22464, de 19 d’abril de 1991). El mandat de la MINURSO s’ha prorrogat de forma continuada durant 24 anys i està centrat en la supervisió de l’alto al foc, l’assistència en l’execució

dels programes relacionats amb la remoció de mines i les mesures de foment de la confiança. El Consell de Drets Humans de les Nacions Unides va incloure la Recomanació d’incorporar a la MINURSO un component permanent de drets humans quan va sotmetre a Marroc al procediment en matèria de supervisió de drets humans anomenat Examen Periòdic Universal (EPU), el 6 de juliol de 2012 (A/HRC/21/3, pàrag. 132), aquest país va declarar que es negava a acceptar aquesta recomanació. Són

múltiples i diverses les raons que avalarien la urgència d’integrar a la MINURSO un mecanisme dels drets humans, algunes a subratllar són les següents:

ha empitjorat i han continuat vulneracions al dret de manifestació i l’abús físic i verbal sobre les persones per part de les forces de seguretat.

• La defensa dels drets humans no es pot negociar, entre els principis que fonamenten la Carta de les Nacions Unides s’hi troba el respecte als drets humans i llibertats fonamentals

• Adquirir un compromís ferm en la protecció dels drets humans pot contribuir a generar una confiança mútua i, en darrera instància, podria fer avançar el procés polític.

i els seus Estats Membres han de cooperar a fi de que es compleixin, si no és així no podem continuar parlant de comunitat internacional sinó de mera societat d’interessos (“llei del més fort”). • La població sahrauí i les ONGs sobre el terreny coincideixen en afirmar que, des que es va rebutjar introduir un mecanisme de control dels drets humans en l’abril del 2013, la situació

• Recuperar la confiança en les Nacions Unides i, en particular, la legitimitat i la credibilitat de la pròpia MINURSO. Es tracta d’una qüestió de coherència, el mateix Secretari General ha reconegut el deure de Nacions Unides de promoure “les normes de drets humans en totes les seves operacions, incloses les relatives al Sàhara Occidental” (S/2010/175, de 6 d’abril de 2010). El Consell de Seguretat va adoptar per unanimitat la Resolució 2152, de 29 d’abril de 2014, la qual renova el mandat de la MINURSO fins al 30 d’abril de 2015. En la Resolució es reafirma una vegada més i de forma clara “el dret inalienable del poble sahrauí a l’autodeterminació”. Ara bé, en una direcció contraria a l’argumentat, el Consell de Seguretat ignora i deixa fora l’establiment d’un mecanisme de verificació i control dels drets humans independent

i eficaç. Resulta descoratjador que, lamentablement, un cop més hagin primat en el si del mateix la lògica dels interessos polítics, geoestratègics i econòmics per damunt del principi de respecte als drets humans i llibertats fonamentals del poble sahrauí: la MINURSO no estarà dotada d’un mecanismes de vigilància del compliment de drets humans i els seus efectius hauran de continuar impassibles davant de les reiterades vulneracions que es

produeixen davant dels seu sulls, quina credibilitat tindrà front a les víctimes aquesta missió?. Al problema irresolt de poder exercir el dret a la lliure determinació s’afegeix aquest greuge que suposa un menyspreu pel seus drets fent cas omís de testimonis, informes i resolucions múltiples, a banda del més elemental sentit de la dignitat i la justícia.

Per tot l’exposat, i a fi de que el poble sahrauí pugui gaudir plenament dels seus drets i llibertats fonamentals, esdevé imprescindible la mobilització de la societat civil com a mitjà de pressió davant dels que tenen la capacitat, les competències i l’obligació d’actuar en coherència amb els compromisos adquirits d’acord amb el Dret internacional. És quan una causa es troba en les seves hores baixes quan més cal lluitar per ella. La ciutadania de Lleida té una llarga tradició de solidaritat i compromís amb el poble sahrauí participant de múltiples activitats i iniciatives liderades per l’Associació d’Amics del Sàhara de les Terres de Ponent, amb la intenció de contribuir a acabar amb el patiment del poble sahrauí i a posar fi al mantell d’impunitat que cobreix abominables vulneracions dels drets humans. Amb aquesta finalitat la Haima per un Sàhara Lliure es torna a aixecar a la ciutat de Lleida aquesta primavera 2015, en una jornada on es duen a terme tallers, una taula rodona, exposicions, col·loquis i altres activitats dirigides a tota la ciutadania. Text:

Eva Montoro Morate, Tècnica en Cooperació Internacional (UdL).

Núria Camps Mirabet, Professora

Titular de Dret Internacional Públic (UdL).

Fotos: Saleh Brahim i Ester Camí

Material Fotogràfic

Fotos: Associació d’Amics del Sàhara de les Terres de Ponent