BIBLIOTEQUES ESCOLARS de Sant Joan Despí contes col·laboratius Sant Jordi 2012 - 2013
INICI: CRP Baix Llobregat 5 NUS: 3r B de l’escola Espai 3 tutor: Ximo Ureña DESENLLAÇ: 3r A de l’escola Pau Casals tutora: Esperanza Morgado
Avui és dissabte i aquest matí he après una paraula nova divertidíssima. Plantofes. El cas és que tinc un full enganxat a la porta de la nevera de casa -se sosté perquè té un imant a sobre- on escric llistes de paraules noves. És un joc que em va ensenyar l’Anna, la meva germana gran. De color marró fosc he escrit les paraules més avorrides: gris, carrer, sorra. Només en tinc tres. Però en tinc moltes de color vermell, que són les més complicades i les que més li agraden a la meva germana. Ella se’n riu de mi si no les pronuncio bé: saltimbanqui, enderrocs, matafaluga, terrabastall, i així fins a dotze! Les que més m’agrada com sonen les escric amb retolador verd, perquè és el meu color preferit: paaas -tís, paaaas - tís, a que sona bé pastís? I galàxia. M’encanta dir “galàxia”. I Coixí. Sí, ho poso amb lletra majúscula perquè Coixí és el nom del gat dels meus avis. És tan gros i té tant de pèl que quan està a sobre del sofà ja podeu imaginar a què s’assembla.
Doncs quan estàvem esmorzant a la cuina, perquè els dies que no anem a l’escola ens llevem una mica més tard, ha arribat la meva àvia, ens ha fet petons a tots i ha dit: - Vinc de comprar-me uns plantofes. - Unes què? -he dit jo- Unes pitofes? - Si home, unes estufes, si et sembla. Miquel, l’àvia ha dit plantofes. L’Anna, de vegades, es fa la interessant perquè ella ja va a sisè i coneix moltíssimes paraules. Però jo he començat a pensar ràpid i, com plantofes s’assembla a carxofes, he dit: - I són bones per menjar?
No vegis com han rigut. No podien parar, la mare, l’Anna, l’àvia, i a mi se m’ha encomanat. Vinga riure. Resulta que plantofes és igual que dir sabatilles d’estar per casa. Així que quan hem parat de riure tots plegats he agafat el full de la nevera i he començat una llista de color taronja: paraules divertides. I he escrit plantofes. Llavors l’àvia ha explicat que s’ha comprat unes sabatilles noves perquè fa tres dies que no troba les seves, creu que Coixí les ha amagades, però molt ben amagades. - He posat el pis potes enlaire i és ben bé com si s’haguessin evaporat! - O volatilitzat- ha dit l’Anna fent-se la xula. Llavors ha sonat el telèfon, i era l’avi que parlava tot nerviós i astorat. La mare no podia entendre el que li deia i només repetia: - Estigues tranquil, ara venim, estigues tranquil, ara venim. El cas és que Coixí també ha desaparegut.
La mare ens havia explicat què li havia passat i vam sortir de casa a buscar al gat. Però vam veure que hi havia una finestra oberta i pensarem que era aquesta la raó de que Coixí havia desaparegut. Buscàvem també a casa dels veïns però tampoc l’havien vist ni en sabien res de res. També estàvem buscant en algun dels llocs provables que podia estar, o almenys donar-nos alguna pista del seu rastre, com a la tenda dels coixins, a la pastisseria, a la peixateria, al parc, al lloc on jugava a la petanca amb la colla d’amics de l’avi, però res de res.. Però el gat no hi era a cap lloc. També se’ns va ocórrer mirar a la tenda on compraven les ”plantofes”, i tampoc... cap rastre de Coixí. Els dos avis començaven ja ha estar una mica nerviosos i un poc enfadats a la vegada. L’Anna, la meva mare i jo vam revisar tota la casa de dalt a baix: cuina menjador, lavabos, dormitoris... i Coixí tampoc no hi era. La mare va voler trucar a la fàbrica de menjar per a gats, i tampoc, cap senyal de Coixí. - A veure si està a la fàbrica de fils? Deia jo...
Hi vam entrar tots però no hi havia ningú. Just al darrere de la fàbrica de fils n’hi havia una altra de roba de casa. Vam intentar obrir la porta, vam entrar-hi i vam veure el Coixí en una cinta transportadora plena de roba. La cinta acabava el procés cosint coixins molt bonics. El Coixí és molt juganer i, com que la seva pell s’assemblava a la roba, no el van veure i li van cosir un tros de roba a la cua. L’àvia i l’avi quan el van veure van córrer a aturar la màquina perquè no li cosissin res més. Tenien por que li fessin mal, potser ja n’hi havien fet. L’encarregat es va enfadar moltíssim, però quan van veure els avis que agafaven el Coixí i va adonar-se que era un gat, va parar tota la producció de la fàbrica. Tothom en veure un gat a la cinta transportadora plena de roba es va quedar parat, i després tots van començar a riure. Ja teníem el Coixí, un altre dia us explicaré la història de les plantofes de l’àvia.
I història explicada, història acabada.