Llibret falla Camí Nou 2018

FALLA

CAMÍ NOU

Esclata la festa

ALZIRA · MARÇ · 2018

Falla Camí Nou 2018

Esclata la festa EDITA:

Associació Cultural Falla Camí Nou Twitter: @fallacaminou Facebook: @fallacaminou DISSENY i IMPRESSIÓ:

Grupo Gráfico Alzira PORTADA:

Mai Hidalgo COL·LABORADORS GRÀFICS:

Agustín Fotógrafo Vicente Moreno Francisco Molina i diferents components de la nostra comissió.

COL·LABORACIONS:

Salvador Carrascosa Rovira Manuel Alberola Ortiz Xelo Vicente Martínez Vicente J. Climent Blasco Paco Gallardo Alfonso Rovira Juan Pellicer David Chordà Argente Consuelo Peris Oliver Comissió Festes Forn de Carrascosa Comissió Festes Muntanyeta del Salvador Comissió Festes Sant Antoni Abat Comissió Festes Sant Judes Tadeo Comissió Festes Sant Pere J.HH.CC. de Setmana Santa d’Alzira COORDINACIÓ COL·LABORADORS:

Xelo Vicente Martínez

El present llibret ha concursat en la convocatòria per als premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’us del valencià.

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ LLIBRET:

José Luis Serra Camarasa Jorge Monte Barceló DEPÒSIT LEGAL

V-542-1993

José Manuel García Sanjulián Com a president de la comissió, és per a mi un honor escriure aquestes línies en el nostre llibret, les meues primeres paraules les vull dedicar a les nostres falleres majors Silvia i Isabel, a les que vull donar l’enhorabona i desitjar que tinguen un any inoblidable, compartint-lo amb familiars, amics i fallers i també vull fer extensives aquestes paraules al que serà el nostre president infantil Adrián.

Per a mi, el primer any ha sigut molt especial, vull expressar el meu agraïment a tots els membres d’aquesta comissió i en particular a la meua junta directiva, que amb el seu treball i sacrifici, han fet possible que un any més aconseguim els objectius que ens marquem per a mantenir a la Falla en el lloc que li correspon i als quals des d’ací reitere l’agraïment per continuar recolzant-me en el 2018, per tant, donar les gràcies a tots i cadascú dels fallers i falleres que des de l’ombra fan tota la llavor que els correspon (teatre, llibret, monument, atípics, secretaria, festejos, loteries, tresoreria, relacions públiques i la resta d’activitats).

I per a completar el 2017 des d’aquestes línies em permetreu que tinga un record molt especial per als que han ostentat la màxima representació i han compartit aquest primer any amb mi, Sonia, Rocío i Fer, amb els que he viscut un any ple d’emocions i alegries.

PRESIDENT

Associació Cultural Falla Camí Nou

Com tots els anys, també m’agradaria tindre unes paraules per als nostres artistes. Com tots sabeu, una part molt important per a la falla són els nostres monuments, un any més comptem amb dos grans artistes, per al monument gran amb Pere Baenas, artista de prestigi en el món faller, que torna a plantar en la nostra comissió, on ja ha aconseguit quatre primers premis en la secció especial, i per a la falla infantil l’encarregat de realitzar el nostre monument serà un any més, Bernat Estela, artista que no necessita cap presentació, natural de la nostra ciutat al que tots coneguem i sabem de la seua extraordinària trajectòria com artista faller.

També tenim enguany el repte de començar la preparació del 75 aniversari, que celebrarem el pròxim any. Vull enviar un missatge clar, l’aniversari és de tots i per a tots, els que hem sentit al llarg d’aquests anys la falla Camí Nou, Falleres Majors i Presidents tant grans com infantils, fallers, falleres, Fallers d’Honor, col·laboradors, simpatitzants, etc., entre tots hem creat la història de la falla, des d’aquell 10 d’abril de 1943 fins avui, amb la dificultat que comporta les diferències d’edat i mentalitats intentarem que tots vós identifiqueu i recordeu amb afecte el passat, el present i vós prepareu per al futur tant individual com col·lectiu de la Falla Camí Nou.

A Lourdes, Fallera Major d’Alzira, desitge que visques intensament aquest any en el qual tindràs l’honor i privilegi de ser la màxima representació fallera de la nostra Ciutat, a més a més tindràs la sort de compartir el teu regnat amb tres amigues que pertanyen a la teua cort d’honor, Sandra, Carla i Anna, dir-vós que compteu amb el suport, durant tot l’any, de la vostra comissió.

Una vegada més donar les gràcies a les empreses col·laboradores, Fallers d’Honor i col·laboradors en general, pel seu suport.

També felicitar a Nerea, si l’any passat va ser Lucia la representant infantil de fallers pel món, enguany serà Nerea la que portarà el nom de la comissió a una nova ciutat, Salamanca.

Per a finalitzar, tan sols demanar-vos que deixem de costat, per uns dies, les preocupacions del dia a dia, els problemes i les obligacions quotidianes i gaudim tots junts de les pròximes falles 2018.

2

ALZIRA 2018

Saludar al nostre President d’Honor, autoritats, Falleres Majors d’Alzira i les seues Corts d’Honor, Junta Local Fallera, falles del sector centre i falles de la nostra Ciutat.

José Manuel García

FALLA CAMÍ NOU

3

Silvia Pous Albelda

FALLERA MAJOR Falla Camí Nou 2018

Quin moment més esperat ple d'il·lusió i esplendor doncs la falla t’ha nomenat la seua fallera major fallera en port i elegància com la flor més falaguera tens una suau fragància igual que la primavera seràs l'admiració de tota Alzira sencera, viu amb molta emoció, gaudeix la festa fallera que la teua comissió de la forma més sincera amb la teua cort d'honor et rendirà pleitesia per ser la fallera major del Camí Nou de Gandia.

SCR

4

ALZIRA 2018

Silvia Pous FALLA CAMÍ NOU

5

Cort d’Honor Falla Camí Nou 2018

Sou un ramell d'azahar sou elegants i altaneres més no es pot demanar però abans que res sou falleres falleres de molta talla,

ALBEROLA ROSELL, AMPARO

ANDÚJAR ALIQUES, JULIA

ASENSI PLA, CAROL

AUSINA ULL, ANDREA

BENAVENT ALFONSO, Mª AMPARO

BURGOS LANCERO, LOURDES

BURGOS LANCERO, PATRICIA

CALAFAT ASENSI, ANNA

provoqueu admiració, engrandiu la nostra falla, sou una gran inspiració de la festa valenciana de música, foc i color que el món sencer engalana com el més preat tresor sou una bonica ofrena amb molta llum i esplendor que dia i nit enllumena a la nostra fallera major.

6

ALZIRA 2018

SCR

CARRASCOSA LLINARES, BlANCA

CASTERÁ TOMÁS, ESTHER

CLIMENT RUBIO, ANA MARIA

CLIMENT RUBIO, LAURA

COMINS PERIS, LLUCH

ESCOBAR LÓPEZ, PATRICIA

ESCRIVA FRANCES, MARIA

ESPAÑA ZURRIAGA, RAQUEL

ESPARZA DE LA GUIA, LLUCH

EXPÓSITO FUSTER, LAURA

FERRER ALBELDA, ANA

FERRER ALBELDA, ROCIO

FÉRNANDEZ GÓMEZ, SONIA

GARCÍA SOLER, ANA

GARRIGUES LÓPEZ, NOELIA

GIMENO GIMÉNEZ, CARLA

GINER CABALLERO, LAURA

GOIG MORENO ESTHER

GÓMEZ REDAL MARTA

HIDALGO TALENS, JUDITH

FALLA CAMÍ NOU

7

8

IBORRA DARIES, MARTA

LÓPEZ EXPÓSITO, MER

MAGRANER SANTOS, ROSA

MARCH GOMIS, REBECA

MARÍ ZURRIAGA, MARÍA

MÁRMOL LUCAS, MARGA

MÁRMOL LUCAS, MARÍA

MARTÍNEZ NAVARRO, PAULA

MARTÍNEZ NAVARRO, CARLA

MARTÍNEZ SIMÓN, LAURA

MARTORELL HUGUET, ALMA

MAZO CARDONA, Mª CARMEN

MOLINA, SALES, ALMUDENA

MORENO ENGUIX, LUCÍA

NÁCHER RODRÍGUEZ, MARÍA

OLIVAS CHORDÀ, MARTA

ORTIZ SERRA, ELENA

PARRA ANDÚJAR, ESTHER

PASCUAL LLINARES, RAQUEL

PASCUAL LLINARES, REYES

ALZIRA 2018

Cort

PASCUAL PIQUER, ANA MARIA

PASTOR BOLUDA, ANTONIA

PASTOR BOLUDA, BÁRBARA

PASTOR BOLUDA, MILA

PELUFO PELLICER, ANA

PERPIÑÁ FERRÚS, VERÍNICA

PÉREZ SANGIL, JOSÉ ANDREA

PIERA ASENSI, MARÍA

PONCE SIFRE, BLANCA

RIBERA JULIO, LARA

SERRA BENAVENT, NEREA

SIFRE PASTOR, ELENA

SIFRE PASTOR, ISABEL

SOLER VIÑALS, ANA

SORIA BENITO, MÍRIAM

SORIA BENITO, YASMINA

SUÑER MÁÑEZ, MARIA

TEROL GADEA, SANDRA

VIVAS MAZO, ANA

ZAYAS ALBADO, ESTHER

d’Honor

FALLA CAMÍ NOU

9

Comissió

2018

President d’honor Mazo Martínez, Bernardo

Delegat de recursos atipics Monte Barceló, Jorge

President García Sanjulián, José Manuel

Delegació de recursos atipics Camarena Costa, Francisco Fontana Enguix, Vicent Gramage Balaguer, Rafael Gregori Giner, Bernardo Jorques Cañes, Manuel Mármol Moreno, Antonio Serra Benavent, Carlos Terol Olaso, José

Fallera Major Pous Albelda, Silvia Vice President d’Atipics Serra Camarasa, José Luis Vice President Econòmic Vivas Gimeno, Juan José Vice President de Festes Sotomayor Verdú, Pepe Vice Presidenta de Relacions Publiques Ferrer Albelda, Ana

Delegada de festejos Mármol Lucas, Marga Vice Delegada de festejos Piera Jordán, Clara

Vice President de Casal Perpiñá Ferrús, Salvador

Delegació de festes Ferrer Albelda, Carlos Fernández Tarragó, Yolanda Benavent Calero, Miguel Giménez Botella, María López López, Julia Fuentes Castro, Estefanía Climent De la Guía, Dani Esparza De la Guía, Emilio Candela Beltran, Álex Martínez Navarro, Paula

Vice President de Monument Fontana Fontana, Vicente

Delegat de infantils Ibáñez Fontana, Miguel

Secretari Vázquez Enguix, Diego

Delegació infantil Giner Carrascosa, Antonio Pascual Pastor, Javier Albentosa Mompo, Adrián Botella Esteve, Fernando Muñoz Díez, Javier Belenguer Añó, Xavi

Vice President de Secretaria Piera Jordán, Agustín Vice President d’Infantils Rodríguez Fontana, Antonio

Tresorer Climent Vicente, Alberto Comptador Climent Jordán, Salvador Delegat de Loteries Parra Cuenca, Vicente Delegat de J.L.F. Tarrasó Rey, Juan José

10

ALZIRA 2018

Delegats de monument Presencia Leal, Miguel Ángel Gramage Pascual, Rubén

Delegació de monument García Pascual, Andrés Latorre Martínez, Guillermo Mármol Lucas, María March Gomis, Jordi Fontana Fontana, Álvaro Delegat de Recompenses Fontana Collado, Juan Delegats de sector Molina Morillas, Francisco Moraleda Pastor, Víctor Delegats de Pirotecnia i Cremà Palma Racero, Francisco Cuberos Pérez, Antonio Muñoz Soler, Luís Delegada de llibret Vicente Martínez, Xelo Delegacio de llibret Esparza Botella, Emilio Carrascosa Rovira, Salvador Burgos Montaner, José J. Delegats de casal Sanchis Sifre, Andrés Cuenca Ferrer, Baldo Delegat d’esports Ruiz Millo, Alberto Delegat Jurídic i incidencies Gimeno Alemany, Eduardo Camarena Costa, Francisco Montatge de planxes Blasco Palau, Antonio Climent Atienza, Vicent Delegats de complements Pascual Llinares, Raquel Pascual Llinares, Reyes Soler Viñals, Ana Benavent Alfonso, Amparo

Vocals Aguilar Climent, Jessica Ahullo Oliver, Rafael Albado Goig, Ana Isabel Alberola Rosell, Amparo Alemany Martínez, José Aliques Rodríguez, Ricardo Aliques Rodríguez, Cristina Anaya Martínez, Luis Andrés Salinas, Patricia Andrés Sánchez, Lluch Andújar Aliques, Julia Andújar Andújar, Javier Añó Botella, Roser Aparisi Beltran, Gema Araujo Ataz, Sergio Arredondo Montoya, María Asensi Pla, Carolina Asensi Pla, Teresa Ausina Gimeno, Pepe Ausina Gimeno, Salvador Ausina Ull, Andrea Avellana Martínez, Antonio Aznar Artiles, Miguel Aznar Satorre, Juan Balaguer Giner, Ángela Balanza Vicente, Marta Baldovi Canet, Claudia Barceló Lillo, Ignacio Barroso Rodríguez, Blanca Belda, García, Jorge Belmonte Franco, Ernestina Benavent, Gloria Benavent Serra, Laura Benavent Vidal, Antonio Bernia Cogollos, Ana Mª Bernia Soriano, Susana Blasco Calafat, Antonio Blasco Palau, Antonio Blázquez Sales, Marga Bria Enguix, Adrián Buitrago Calatayud, Víctor Burgos Montaner, Josep J. Burgos Lancero, Lourdes Ana Burgos Lancero, Patricia Calafat Asensi, Anna Calafat Turis, Vicent B. Carbonell Clari, Borja Caro Tarrasó, Carla Carrascosa Llinares, Blanca Carrascosa Pines, Ruth Castera Tomas, Carla Castera Tomas, Esther Cayo Soler, Didac Cebolla Puig, Claudia Climent Rubio, Ana Mª Climent Rubio, Inmaculada Climent Rubio, Laura Comins Peris, Lluch Comins Peris, Pablo Cuevas Talens, Alejandro Damiá Iñigo, Estefania De La Guía Ortega, Mª José De La Guía Ortega, Mª Rosa

Escobar López, Patricia Escobar Soler, Alan Escrivá Francés, María España Zurriaga, Raquel Esparza Celaya, Itziar Esparza De la Guía, Lluch Estela Bella, Bernat Expósito Fuster, Laura Fernández Bernia, Javier Fernández Bernia, Pablo Fernández Boluda, Juan José Fernández Gómez, Sonia Fernández Hevilla, Carlos Fernández Mármol, Alex Ferrer Albelda, Rocio Ferrer Doménech, Patricia Ferrer Llavador, Blanca Ferrer Rodríguez, Juan Fiarni Requena, Paolo Flor Palomares, Ramón Gadea Valverde, Mª Dolores Gallardo Moya, Tamara Gallardo Sanjuan, Álex García Calzada, Raul García Enriquez, Andrea García Puche, David García Rodríguez, Pablo García Serna, Manuel García Soler, Ana García Tortosa, Hector Garrigues Casanova, Mario Garrigues Gil, Blay Garrigues López, Noelia Gil Palau, David Giménez Botella, Nacho Giménez Melero, Jorge Gimeno Giménez, Carla Giner Caballero, Laura Goig Moreno, Esther Goig Tonda, Bernardo Gomar David, José Alberto Gomar David, Laura Gomar David, Maria Loreto Gómez Gregori, José Bernardo Gómez Redal, Marta Gómez Sánchez, Agustín González Madrid, Tamara González Pérez, Raquel Gramage Pascual, Sergio Gregori Pascual, Borja Herrero Esteve, Adolfo Hidalgo Talens, Judith Huguet García, José Huguet Ordaz, Alma Hurtado Pozo, Francisco Iborra Daries, Marta Iglesias Borrero, Patricia Izquierdo Alarcón, Fco. Javier Jorques Cañes, Manuel Khorkova, Marina Lancero Ribes, Lourdes Lasso Martínez, Isabel Leal Sifre, Amparo

Lesta Ferris, Olalla Levanteri Gómez, Rubén Llinares Serra, Lorena Llinares Tormos, Santiago Llinares Tormos, Sergio Lliso Ferrer, Bernardo Llopis Corts, Carles Llopis Corts, María López Expósito, Mer López Fernández, Ana López Játiva, Víctor López Moreno, Andrés López Benedito, Ricardo Lozano Ballester, Vicenta Lucas Castell, Marga Luís Vaya, Cristina Madrid Navarro, Sheila Magraner Santos, Rosa Mancebo Bares, Mercedes March Gomis, Rebeca Marí Zurriaga, María Martín Cervelló, Lorena Martín García, Pedro Martinez Aguirre, Noelia Martínez Fayos, Francisco Martínez Marín, Pablo Martínez Sancho, David Martínez Sanjuan, Aina Martínez Simón, Laura Martínez Soria, Héctor Martínez Navarro, Carla Martorell Barraquet, José Martorell Huguet, Alma Marzal Penalba, Mª Pilar Mazo Cardona, Bernardo Mazo Cardona, Mª Carmen Mazo Cardona, Santiago Mazo Cardona, María Gracia Molina Sales, Almudena Monte Barceló, María Moreno Enguix, Lucía Moraleda Navarro, Victor Muñoz Llorca, Vicente Julio Nácher Alos, Santos Nácher Rodríguez, María Olivas Chordá, Elena Olivas Chordá, Marta Ortiz Serra, Elena Ortiz Valhermoso, Elena Palau Rosell, Cristina Palazón Grande, Alba María Palomares Vivar, Ángel Parra Andújar, Esther Parra Andújar, Vicente Pascual Piquer, Ana María Pastor Boluda, Antonia Pastor Boluda, Bárbara Pastor Boluda, Mila Pelufo Pellicer, Ana Pelufo Pellicer, Mª Consuelo Pérez Albert, Marcelino Pérez Carreres, David Pérez Rodríguez, Bernat

Pérez Sebastián, Francisco Pérez Sangil, José Andrea Peris Blasco, Elena Peris Bono, Juan José Peris Clari, Guillem Peris Oliver, Amparo Perpiñá Ferrús, Clara Perpiñá Ferrús, Verónica Perpiñá Pérez, Salvador Piera Asensi, María Piera Rubio, Ángel Ponce Mesa, Pedro Ponce Sifre, Blanca Pous Puentes, Amadeo Presencia Pellicer, José Puig Seva, Carmen Requena Esteban, Lorena Ribes Martínez, Salva Ripoll Abad, Laura Roca Mínguez, Juanjo Rodríguez Fontana, Ana Rodríguez Fontana, Natalia Rodríguez Fontana, Mª Jesús Rosa Carrillo, Carla María Ruiz Fayos, Lina Ruiz Marí, José Ángel Sales Alemany, Raquel Sales Solaz, Juan Ricardo Salvador Sáez, Diego Sánchez Regües, Sonia Sanchis Soler, Jordi Sangil Andres, José Luís Sangil Gil, José Luís Santamaría Gisbert, Jorge Serra Benavent, Nerea Sifre Pastor, Elena Sifre Pastor, Isabel Signes Mateo, Cristina Soler Calatayud, Jorge Soria Benito, Miriam Soria Benito, Yasmina Soria Rodríguez, Marta Suárez Sanchís, Ayelen Taurina Estruch, Miguel Ángel Terol Gadea, Sandra Tomás Claramontes, Rebeca Tomás Mascarell, Mireia Valencia Carreres, Inmaculada Vargas Domínguez, Javier Vázquez Enguix, Diego Vázquez García, Daniel Vidal Pastor, Gema Vidallach Castells, Borja Vila Casterá, Adrián Vila Primo, Rafael Villalba Torres, Belén Vivas Gimeno, Luís Vivas Mazo, Ana Vivas Sala, Juan Zafrilla Sánchez, Sonia Zayas Albado, Esther Zayas Román, Miguel Ángel

FALLA CAMÍ NOU

11

Recompenses Flama d´Or i Murta amb brillants Pous Puentes, Amadeo

Olivas Chordá, Marta Perpiña Ferrús, Salvador Ruiz Marí, José Ángel

Flama d´Or i Murta Alberola Rosell, Amparo Andújar Andújar, Javier Carrascosa Rovira, Salvador Gramage Balaguer, Rafael

Argent i Murta Barceló Lillo, Ignacio Gómez Gregori, José Bernardo Parra Andújar, Vicente Presencia Leal, Miguel Ángel Ruiz Millo, Alberto Sifre Pastor, Isabel

Flama d´Or Albenstosa Mompó, Adrián España Zurriaga, Raquel Goig Moreno, Esther Martínez Aguirre, Noelia Mazo Cardona, Bernardo

Argent Baldoví Canet, Claudia Belmonte Franco, Ernestina Burgos Lancero, Lourdes Ana

Falla Camí Nou

2018

Candela Beltrán, Alejandro De la Guía Ortega, Maria Rosa Fernández Gómez, Sonia Fontana Fontana, Álvaro Giménez Melero, Jorge Herrero Esteve, Adolfo Leal Sifre, Amparo Llinares Tormos, Santiago Lliso Ferrer, Bernardo Palomares Vivar, Ángel Pascual Llinares, Raquel Piera Jordán, Clara Terol Gadea, Sandra

- RECOMPENSES INFANTILS Coet d´Or Albentosa Mazo, Adrián Barceló Olivas, Blanca Camarena Ferrer, Fran Ferrandis Pelufo, Adrián Gimeno Blázquez, Mar Martorell Huguet, Marta Montagud del Olmo, Claudia Pascual Martínez, Nerea Rodríguez Escolá, Toni

SANT JOAN, 14

Coet d´Argent Balanzá Vila, María Belenguer Ferrer, Marta Climent Goig, Laura Escobar López, Rubén Gimeno Blázquez, Esther Giner Climent, Ainoa Luís Vayá, Francís Pérez Cucarella, Sofía

46600 · ALZIRA · (VALENCIA)

962 411 131

Recompenses

Monument Gran LEMA:

FLOREAL

ARTISTA: PERE BAENAS GARCÍA

Amb la fi de l’hivern comença la primavera i aquest any la nostra comissió l'avançarà una setmana amb la plantà del monument gran.

FLOREAL, és una al·legoria a la primavera, on els ninots es converteixen en flors que prenen sentit humà, fantàstic, mitològic...

Al monument els clavells, les tulipes, els lliris, els jacints... impregnaran els carrers dels aromes més evocadors, de simfonies primaverals que ressonaran a la nostra ciutat amb les figures que hi apareixen a FLOREAL. Una falla màgica, un conjunt majestuós, que omplirà de vida i color, els 4 cantons del Camí Nou.

Falla Camí Nou

2018

FALLA CAMÍ NOU

15

Adrián Ferrandis Pelufo Mai haguera imaginat que tindria el privilegi de dirigir-vos aquestes paraules com a President Infantil de la nostra benvolguda Falla Camí Nou. Nostra, dels fallers, dels veïns, dels fallers d’Honor, dels amics, dels col·laboradors, de tots els Alzirenys i dels que vénen a visitar-nos cada any.

En primer lloc voldria donar les gràcies a la nostra Fallera Major Infantil, la meua amiga Isabel, per confiar en mi per a acompanyar-la en aquest viatge ple d’alegria, música, pólvora i il·lusió. Al nostre President, José Manuel, i a Silvia, la nostra Fallera Major, dir-vos que és un orgull compartir amb vosaltres aquestes falles i desfilar al vostre costat. Per la meua part, tractaré d’esforçar-me al màxim per tal d’estar a l´altura d’aquesta gran Comissió.

Vull aprofitar l’ocasió per a felicitar a Lourdes pel seu regnat com a Fallera Major de la nostra ciutat, i desitjar-li que gaudisca d’unes falles inoblidables, al costat de Carla, Ana i Sandra, membres de la seua Cort d’Honor i falleres també de Camí Nou. També la meua felicitació a Nerea per ser la representant infantil de Fallers pel Món, a Ana, Marta i Noelia, per acompanyar-la en el seu viatge formant part també de la seua Cort d’Honor. De segur portareu el nom de la nostra falla a Salamanca amb gran orgull.

Les falles són alegria, diversió, monuments, emocions... i treball, molt de treball, en silenci, que no podem oblidar; és per això que vull agrair a la Junta Directiva i a la resta de membres de la Comissió tot l’esforç i temps que dedica perquè tot isca com sempre, de categoria.

16

ALZIRA 2018

PRESIDENT INFANTIL

Associació Cultural Falla Camí Nou

Per últim vull desitjar-vos a tots, i en especial als més menuts, fallerets i falleretes, que gaudiu de cada moment d’aquest any faller 2018. Gaudiu de la música, de les despertades, dels passacarrers, de la pólvora, de la màgia del dia dels premis, de l’ofrena a la Verge, dels pasdobles i per a finalitzar l’any faller, de la cremà de les nostres falles. El temps passa volant i no torna mai enrere.

BONES FALLES!!

Adriรกn Ferrandis FALLA CAMร NOU

17

Isabel Caro Vergara

FALLERA MAJOR INFANTIL Falla Camí Nou 2018

QUE FALLERETA MÉS BONICA HAN ELEGIT AQUEST ANY A TOTA LA COMISSIÓ ENS ENCISA POSANT IL·LUSIÓ I AFANY VAS DEIXANT LA TEUA ESSÈNCIA COM LA FLOR DEL TARONGER I MOSTRANT-NOS L'ELEGÀNCIA QUAN DESFILES PEL CARRER Tens saler i tens dolçor, demostres molta alegria, per això la cort d'honor s'ofereix en pleitesia COM FALLERETA MAJOR Gaudeix, no digues mai prou, i no deixes de somniar, i molt alt pugues cridar ¡VISCA LA FALLA CAMÍ NOU! SCR

18

ALZIRA 2018

Isabel Caro FALLA CAMÍ NOU

19

Cort d’Honor INFANTIL

Una cort molt riallera tenim en la comissió de la forma més sincera desperten admiració esta comissió infantil tan bonica i tan preciosa de manera molt gentil se sent molt orgullosa

Falla Camí Nou 2018

de ser eixa gran senyera molt altiva i molt joiosa d’esta família fallera alegre, festera i pomposa.

Aneu doncs a disfrutar canteu, balleu i crideu quan aneu per tot arreu i pugueu sempre somniar que sou el millor renou que poguera desitjar la falla del Camí Nou.

ALBENTOSA MAZO, ADRIÁN

ALBENTOSA MAZO, VÍCTOR

ALIQUES ZAFRILLA, MARC

ALIQUES ZAFRILLA, NEREA

AOUN PERIS, CARLOS

AOUN PERIS, JOSÉ MIGUEL

SCR

20

ALZIRA 2018

BALANZÁ VILA, MARÍA

BARCELÓ OLIVAS, BIANCA

BARCELÓ OLIVAS, BORJA

BARCELÓ OLIVAS, CAROLA

BELENGUER FERRER, EMMA

BELENGUER FERRER, MARTA

BLAY GRAU, MARTINA

BLAY GRAU, VALENTINA

BOTELLA CARRASCOSA, FERNANDO

BOTELLA CARRASCOSA, NACHO

CAMARENA FERRER, FRAN

CAMARENA FERRER, LOLA

CARO VERGARA, SOFÍA

CASADO MAZO, ÁLVARO

CASADO MAZO, DAVID

CASADO MAZO, ELENA

CEREZO MARTÍ, CLAUDIA

CEREZO MARTÍ, PABLO

CLIMENT GOIG, CARLES

CLIMENT GOIG, LAURA

FALLA CAMÍ NOU

21

COLOMER MARTÍN, CRISTINA

DAUDER MONZÓ, ANDREA

DAUDER MONZÓ, ÁLVARO

DAUDER MONZÓ, CARLA

ESCOBAR LÓPEZ, RUBÉN

FELICI PERPIÑÁ, ONA

FERNÁNDEZ MÁRMOL, ESTELA

FERRANDIS PELUFO, ALEJANDRO

FONTANA ALBEROLA, EMPAR

FONTANA ALBEROLA, VICENT

FORÉS GONZÁLEZ, CARLA

FORÉS GONZÁLEZ, JAVIER

GALLARDO SANJUÁN, GEMA

GARCÍA MARTÍN, ALMA

GIMENO BLÁZQUEZ, ESTHER

GIMENO BLÁZQUEZ, MAR

GIMÉNEZ SIGNES, BLANCA

GIMÉNEZ SIGNES, DANIELA

GINER CLIMENT, AINHOA

GINER CLIMENT, ALEJANDRO

Cort d’Honor

GOIG FERRER, LUCÍA

22

ALZIRA 2018

GOMAR DAVIU, ALBERT

GRAU MARZAL, JUDITH

HERNÁNDEZ FERRER, MARCO

HERRERO ESPAÑA, ADOLFO

HERRERO ESPAÑA, GISELA

IBÁÑEZ AGUILAR, ADRIANA

JUNCA MAZO, FEDERICO

LEVANTERI KHORKOVA, KATRINA

LLINARES MORALES, LUCÍA

LLOP PELUFO, BLANCA

LLOP PELUFO, CARMEN

LÓPEZ VIDAL, RICARDO

MARTORELL HUGUET, MARTA

MONTAGUD DEL OLMO, CLAUDIA

MONTAGUD DEL OLMO, LUCÍA

MONTE GIMÉNEZ, MARÍA

MONTE GIMÉNEZ, ROCÍO

MORENO ENGUIX, NOELIA

MUÑOZ PASTOR, CANDELA

MUÑOZ PASTOR, EUGENIA

MUÑOZ PASTOR, JAVIER

NÁCHER RODRÍGUEZ, SANTOS

PASCUAL MARTÍNEZ, JAVIER

PASCUAL MARTÍNEZ, NEREA

PÉREZ CUCARELLA, SOFÍA

PÉREZ GADEA, JORGE

infantil PAU RAMÓN, NEREA

PECHARROMAN GUIJARRO, MARTA

PELLICER GOIG, MARIO

FALLA CAMÍ NOU

23

Cort d’Honor 24

PIERA ASENSI, MARTA

PIERA RODRÍGUEZ, HUGO

PIERA RODRÍGUEZ, JOAN

PRIETO GOMAR, ANDREU

PRIETO GOMAR, ROBERT

PRIETO GOMAR, SALVA

PUIG GREGORI, PAULA

ROCA TOMÁS, JOAN

RODRÍGUEZ ESCOLA, ÁLEX

RODRÍGUEZ ESCOLA, TONI

SAURINA BELMONTE, ROCÍO

SÁNCHEZ GRAU, JADEN

SERRA PARADA, GAL·LA

SERRA PARADA, VALENTINA

VARGAS ROSA, ADRIANA

VAYÁ FURIÓ, ANA

VÁZQUEZ MONTE, ÁLEX

VILA PERPIÑÁ, CLARA

ALZIRA 2018

infantil VILA PERPIÑÁ, PAULA

VIVAS LASSO, XAVI

Comissió infantil

2018

President

Fallera Major Infantil

Delegat de J.L.F.

Ferrandis Pelufo, Adrián

Caro Vergara, Isabel

Piera Rodríguez, Joan

Vocals Albentosa Mazo, Adrián Albentosa Mazo, Víctor Aliques Zafrilla, Marc Aliques Zafrilla, Nerea Aoun Peris, José Miguel Aoun Peris, Carlos Balanzá Vila, María Barceló Olivas, Bianca Barceló Olivas, Borja Barceló Olivas, Carola Belenguer Ferrer, Emma Belenguer Ferrer, Marta Blay Grau, Martina Blay Grau, Valentina Botella Carrascosa, Fernando Botella Carrascosa, Ignacio Camarena Ferrer, Fran Camarena Ferrer, Lola Caro Vergara, Sofía Casado Mazo, Álvaro Casado Mazo, David Casado Mazo, Elena Cerezo Martí, Claudia Cerezo Martí, Pablo Climent Goig, Carles Climent Goig, Laura Colomer Martín, Cristina Dauder Monzó, Álvaro Dauder Monzó, Andrea Dauder Monzó, Carla Durà Morillas, María Escobar López, Rubén Felici Perpiñá, Ona Fernández Mármol, Estela Ferrandis Pelufo, Alejandro

Fontana Alberola, Empar Fontana Alberola, Vicent Forés González, Carla Forés González, Javier Gallardo Sanjuán, Gema García Rodríguez, Javier García Martín, Alma García Rodríguez, Francisco Giménez Signes, Daniela Giménez Signes, Blanca Gimeno Blázquez, Mar Gimeno Blázquez, Esther Giner Climent, Ainhoa Giner Climent, Alejandro Goig Ferrer, Álvaro Goig Ferrer, Lucía Gomar Daviu, Albert Grau Marzal, Judith Hernández Ferrer, Marco Herrero España, Gisela Herrero España, Adolfo Ibáñez Aguilar, Adriana Junca Mazo, Federico Levanteri Khorkova, Katrina López Olivas, Agustín López Vidal, Ricardo Luís Vayá, Francis Llinares Morales, Lucía Llop Pelufo, Blanca Llop Pelufo, Carmen Martorell Huguet, Marta Montagud Del Olmo Claudia Montagud Del Olmo, Lucía Monte Giménez, María Monte Giménez, Rocío

Moreno Enguix, Noelia Muñoz Pastor, Eugenia Muñoz Pastor, Javier Muñoz Pastor, Candela Nácher Rodríguez, Santos Pascual Martínez, Javier Pascual Martínez, Nerea Pau Ramón, Nerea Pecharromán Guijarro, Marta Pellicer Goig, Mario Pérez Cucarella, Sofía Pérez Gadea, Jorge Piera Asensi, Marta Piera Rodríguez, Hugo Prieto Gomar, Robert Prieto Gomar, Salva Prieto Gomar, Andreu Puig Gregori, Paula Reillo Castellanos, Lydia Roca Tomás, Joan Rodríguez Escola, Álex Rodríguez Escola, Toni Sales Piquer, José Sánchez Grau, Jaden Saurina Belmonte, Rocío Serra Parada, Valentina Serra Parada, Gal·la Terol Picó, Claudia Tomás Benavent, Claudia Vargas Rosa, Adriana Vayá Furió, Ana Vázquez Monte, Alejandro Vila Perpiñá, Clara Vila Perpiñá, Paula Vivas Lasso, Xavi FALLA CAMÍ NOU

25

Monument Infantil

Qué és el teatre sino somnis? Somnis dels xiquets que, amb el fi de curs, tanquen un any de experiències, experiències que hi adquireixen de les seues mestres i companys amb els que any rere any comparteixen anècdotes i vivències inoblidables.

El monument recollirà les millors representacions de fi de curs, els teatres, les titelles, les ombres... En definitiva tots 26

ALZIRA 2018

2018

els moments de creació, d’espontaneïtat, de diversió i de situacions on es desborda la imaginació i desapareixen les preocupacions.

Amb El Teatre dels Somnis, mostre a les xiquetes, als xiquets, als joves, als adults, als majors els millors moments de la nostra vida, on el major dels desitjos era que els somnis, es feren realitat.

Records...

Falles

2017

c missió 28

ALZIRA 2018

Falla Camí Nou

FALLA CAMÍ NOU

29

Programa d’Actes

Falles 2018

Dissabte 9 de setembre de 2017

Dissabte 25 de novembre de 2017

Festa del mig any i paelles al casal del carrer Lepanto.

Festa del Sector Centre a la Sala Rex Natura.

Dissabte 02 de desembre de 2017 Dissabte 16 de setembre de 2017 Comiat de les Falleres Majors 2017, Sonia Fernández Gómez i xiqueta Rocío Monte Giménez.

Al Gran Teatre de la nostra ciutat, Lliurament de Recompenses. Després de l’acte, s’oferirà un Sopar i el Ball de Gala en Honor a la Fallera Major d’Alzira 2018.

Dimecres 11 d’octubre de 2017

Dissabte 13 de gener de 2018

Nomenament de les nostres falleres Majors, Silvia Pous Albelda i xiqueta Isabel Caro Vergara a la Sala Rex Natura; sopar i ball amb orquestra.

Berenar infantil per a fer les parelletes de la Presentació, al Casal del carrer Lepanto.

Dissabte 21 d’octubre de 2017 A l`Excel·lentíssim Ajuntament d’Alzira.

Proclamació de la Fallera Major d’Alzira Lourdes Burgos Lancero i de la Fallera Major Infantil d’Alzira Aitana Carbó Alaminos.

Dissabte 11 de novembre de 2017 Exaltació de la Fallera Major d’Alzira Lourdes Burgos Lancero i imposició de bandes a la seua Cort d’Honor i a les Falleres Majors de les comissions.

Diumenge 12 de novembre de 2017 Exaltació de la Fallera Major Infantil d’Alzira Aitana Carbó Alaminos i imposició de bandes a la seua Cort d’Honor i a les falleres Majors Infantils de les comissions.

30

ALZIRA 2018

Diumenge 21 de gener de 2018 Presentació de la nostra Fallera Major Infantil Isabel Caro Vergara al Gran Teatre. A continuació dinar i festa infantil.

Dissabte 17 de febrer de 2018 Presentació de la nostra Fallera Major Silvia Pous Albelda al Gran Teatre i a continuació gaudirem del sopar dels Fallers d’Honor, la tradicional Botifarrà. Després ball amb Orquestra.

Dissabte 24 de febrer de 2018 A les 22,30 hores, tradicional Ball de Disfresses, sopar i ball amb discomòbil al nostre casal.

Divendres 02 de març de 2018 Inauguració de l’Exposició del Ninot i Llibrets a la Casa de la Cultura.

Dissabte 03 de març de 2018

Diumenge 18 de març de 2018

Missa en memòria dels fallers difunts. En acabar, desfilarem fins a l’Ajuntament on des del balcó es farà el lliurament dels premis als millors llibrets i els dos Ninots indultats de les Falles 2018. A continuació assistirem a la CRIDA que ens faran les Falleres Majors d’Alzira 2018.

A les 8 hores, despertà a les Nostres Falleres Majors i cercavila pel barri.

A les 22,30 hores, sopar i ball amb discomòbil al nostre casal.

Diumenge 04 de març de 2018 A les 12,00 hores, festa Infantil al nostre casal.

Amb castells inflables i animació infantil.

Dissabte 10 de març de 2018 Gran Cavalcada Multicolor.

A les 22,30 hores, sopar i ball amb discomòbil al nostre casal.

Diumenge 11 de març de 2018 A les 14,30 hores, dinar al nostre casal, per lliure.

Divendres 16 de març de 2018 Plantà dels nostres monuments al carrer i a la nit sopar de la Plantà al nostre casal.

Dissabte 17 de març de 2018

A les 9,30 hores, esmorzar al casal per a tota la comissió.

A les 11 hores, cercavila i visites de germanor, passant primer a arreplegar a les nostres Falleres Majors.

A les 14 hores, Mascletà a la plaça del Regne.

A les 14,30 hores, dinar al casal.

A les 17,30 hores, concentració al casal per anar a l’Ofrena de la Mare de Déu del Lluch.

Després de l’Ofrena la comissió infantil assistirà al berenar infantil al casal.

A les 22,30 hores, sopar i ball amb discomòbil.

Dilluns 19 de març de 2018 “festivitat de Sant Josep” A les 8 hores, despertà a les nostres Falleres Majors i cercavila pel barri.

A les 9,30 hores, esmorzar al casal per a tota la comissió.

A les 11 hores, cercavila i visites de germanor, passant primer a arreplegar a les nostres Falleres Majors.

A les 14 hores, Mascletà a la plaça del Regne.

A les 14,30 hores, dinar al casal.

A les 17,30 hores, concentració al casal per anar al concurs de pasdoble.

A les 8,00 hores, despertà a les nostres Falleres Majors i cercavila pel barri.

A les 22 hores, Cremà del monument Infantil.

A les 9,30 hores, esmorzar al casal per a tota la comissió.

A les 24 hores, Cremà de la falla gran.

A les 11,00 hores, cercavila i visites de germanor, passant primer a arreplegar a les nostres Falleres Majors.

A les 14,00 hores, Mascletà a la plaça del Regne.

A les 22,30 hores, sopar al nostre casal.

Com ja és tradició la Xaranga El Cuixot ens acompanyarà en tots els actes amb molta marxa.

A les 14,30 hores, dinar al casal.

A les 17,30 hores, concentració al casal per anar a l’entrega de premis.

(*) LA COMISSIÓ ES RESERVA EL DRET DE PODER MODIFICAR AQUEST PROGRAMA

A les 22,30 hores, sopar al casal i ball amb discomòbil.

FALLA CAMÍ NOU

31

1 any en IMATGES

Presentació documental DVD

Presentació Fallera Major i Cort d’Honor

FALLA CAMÍ NOU 2018

Botifarrà

1 any en imatges

Presentació de la Fallera Major i Cort d’Honor Infantil

FALLA CAMĂ? NOU 2018

Ball de disfresses

1 any en imatges

FALLA CAMÍ NOU 2018

Campionat de truc

La Crida

1 any en imatges

Cavalcada

FALLA CAMÍ NOU 2018

1 any en imatges

Dies de falles

FALLA CAMÍ NOU 2018

1 any en imatges

FALLA CAMÍ NOU 2018

1 any en imatges

FALLA CAMÍ NOU 2018

1 any en imatges

FALLA CAMÍ NOU 2018

Camí Nou pel món

Fallers pel món

1 any en imatges

Festa d’estiu

FALLA CAMÍ NOU 2018

Ral·li

Despedida

1 any en imatges Federació de Falles - Secció Especial d’Alzira “Fefase”

FALLA CAMĂ? NOU 2018

Firma dels Artistes

1 any en imatges Activitats Camí Nou

Elecció i Nomenament FM 2018

FALLA CAMÍ NOU 2018

Halloween

1 any en imatges Imposiciรณ de Banda FM 2018

Visita als artistes fallers del 2018

Sector

Grup de teatre

Sentiments fallers

JOAN VERDÚ VIVÓ Vull recordar en aquestes lletres l’empremta que ens va deixar Verdú a la falla, que en aquell moment es deia General Asensio. Va ser faller des del 1974 fins al 1981.

més original mai feta fins a aquell moment.

Inoblidable la cara de Pepe “El Paeller” i Pepe Cuenca quan la van veure... la sort va ser que teníem era el respecte al jove artista.

Sempre va ser molt actiu, fins a l’últim moment, que havíem quedat per anar a dinar a pesar de la debilitat que ja tenia.

Va fer també per als llibrets diverses orles tant dels fallers com, una altra idea d’ell, de les falleres, com no s’havia fet fins aleshores.

La seua col·laboració més destacada a la falla és el nou escut de Camí Nou. Quan va canviar de nom hi hagué d’adaptar tots els símbols. Ell va dibuixar el nou escut, que en aquella època tenia la dificultat afegida de la forta polèmica de la senyera valenciana.

El president, Bernat Magraner Torres, li va aconsellar que no es clavara en embolics de banderetes i ell ho va resoldre amb una genialitat, com era el seu caràcter: canvià els sables del General Asensio per una dolçaina i un coet; i de fons posà, de la manera més original, unes flames de caragol que són úniques al món faller.

Les falles infantils dels anys anteriors les havia fet Salvador Andrés i el 1975 li proposen a Verdú continuar la tasca que un faller fera la falleta. Amb tan sols 16 anys i sense dubtar-ho va dir que sí i fou l’artista de les falles infantils del 1975 i 1976.

Aquestes comptaren amb diverses escenes úniques que va modelar ell, com ara una Heidi i el seu gosset i una del cinema d’estiu Casablanca, que anava a ser enderrocat aquell mateix any. Per no parlar de com destacava el colorit dels ninots. No hi havia cap com ell.

Tocava també canviar l’estendard de la falla que sempre s’havia portat amb molt d’orgull i que havien brodat les falleres. Per a brodar-lo calia un dibuix on brodar, i ací entra el meu amic “Johan” - com l’anomenàvem entre nosaltres.

Feu el dibuix en mosaic com si fóra un mapa, on cada trosset portava un numeret, que era el corresponent al color d’un catàleg de la botiga Casa El Randero. Amb tota la paciència i minuciositat havia anat dibuixant cadascun dels nombres, no en colors. Totes les falleres posaren la millor voluntat, però en va ser una dels anys 50, Maruja Alemany, qui l’acabà.

Li demanaren el disseny de la portada del llibret de 1975 i no va tindre altra idea que fer un ou, com sona: un ou de gallina amb un clavill del qual ixen unes flames. Fou la portada

56

ALZIRA 2018

Polifacètic com era, també va fer una portada per al llibret de la Junta Local Fallera.

I com no, va guanyar el concurs, perquè era el millor amb moltíssima diferència i en aquella època guanyava tots els concursos de pintura als quals es presentava. Però com era el temps de la polèmica de les banderetes i hi havia moltes susceptibilitats que podien ferir-se davant d’una quatribarrada, després d’haver guanyat el concurs el desqualificaren amb no sé quina excusa.

El 1981 ja amb el nom de Falla Camí Nou es va començar a Alzira a regalar llibres per als fallers d’honor, sent el primer llibre que es va regalar ‘50 ALZIRENYS IL·LUSTRES’ i l’il·lustrador oficial per descomptat va ser Joan Verdú. Altres membres de Camí Nou foren també protagonistes en aquella publicació: l’escriptor S. Andrés i l’editor Pepe Cuenca.

També fou protagonista d’actuacions i fets memorables a les presentacions, com quan es va representar una reunió de falla a l’escenari del Gran Teatre –veure la foto- o amb el muntatge de la cançoneta de Miquelet Garcia a la presentació de la seua germana Rosa com a Fallera Major, amb els inoblidables cors de “unfla, unfla el baló”. Per no parlar del meravellós ball de “El Lago de los cisnes”, entre altres.

Era el principal protagonista quasi sempre, amb la col·laboració dels joves de la colla de “Juergas y jolgorios”, com s’anomenàvem aleshores. L’actuació més memorable va ser l’any 1979, on un grup de fallers va comboiar a la junta per a fer una correguda de bous a una plaça portàtil que montarem a l’antic “Cine Piscina”. Va ser un dia que encara els fallers dels setanta recordem com si fos ara: després d’un “paseillo” per tot el barri, vam anar a veure l’espectacular correguda a una vaqueta que imposava, on uns valents s’atreviren a torejar-la i com no podia faltar el meu Johan per a demostrar que a més d’art amb els pinzells, també en tenia amb la muleta.

Un altre canvi del qual Verdú fou responsable tingué a veure amb la indumentària. A la colla de jóvens de “Juergas y Jolgorios” no ens agradava gens aquell vestit negre. I, a manera de rebel·lia ens posàvem espardenyes de careta i brusons ratllats, en lloc dels negres dels altres. Això feia que ens feren desfilar darrere de la banda de música, per contestataris!

A les cercaviles i, sobretot, a la nit, quan cantava l’ACRÓPOLIS fins que es feia de dia, era sempre l’ànima de la festa i qui tancava el casal. És segur que la falla Camí Nou no seria com és si no haguera tingut a Johan Verdú com a faller.

DEP Dels teus amics: Bernat Magraner Andrés Miquel Candel Rosell Jordi Candel Rosell Manolo Jorques Cañes

FALLA CAMÍ NOU

57

SALVADOR ANDRÉS “Tal vegada, com a poeta i assagista vinculat al món faller és el màxim exponent a Alzira... Home entranyable i com a ciutadà un exemple per a les generacions presents i futures”. Així el definia el professor Bernat Montagut, així ha sigut el nostre faller Salvador Andrés Pasqual.

Amant de les falles, poeta, assagista, pintor... ens va deixar el passat 1 de maig i des d’ací, la seua falla, volem recordar-lo i retre-li l’últim adéu.

En el seu llegat ens deixa moltes poesies dedicades al seu poble, Alzira, al valencià, a les falles, però també assajos i altres llibres publicats per les comissions falleres de la ciutat, com “Alzira pretèrita”, “50 anys d’alzirenys il·lustres” “Història de la Falla Camí Nou”, “Alzira y la música”, 50 Anys de la imatge del Nazareno” “Història de La Gallera” i “100 anys de falles” on es recopila el centenari de les falles d’Alzira.

Salvador Andrés va ser un dels fundadors del Camí Nou i com a tal sempre ha estat amb nosaltres, cada any acudia als sopars, les presentacions i la tradicional Botifarrà que no es perdia mai fins a l’any passat.

Amb la seua desaparició Camí Nou ha perdut part de la seua història i part de la seua cultura viva, la seua experiència i el seu bagatge han sigut un motor per a nosaltres. Vaig contactar amb ell per al llibret de l’any passat i com aquell savi que sap que els dies de la seua vida s’apaguen em va regalar una carpeta plena de poesies, del seu puny i lletra, de dibuixos i altres textos que guardaré per sempre com un tresor.

Adorava Alzira, adorava les falles i adorava la seua família. Era un compendi de cultura de la nostra ciutat per donar a conèixer la festa i la convivència alzirenya. Salvador tenia totes les recompenses de la Junta Local Fallera i enguany li ha volgut fer un Reconeixement Faller Pòstum a tota la seua trajectòria.

Salvador Andrés ha marxat però ens deixa la seua poesia, el seu record i la seua tendresa. xv 58

ALZIRA 2018

UN SANT I... UN POBLE “El que en Alzira ha nascut o en Alzira s’ha criat, pel pare Sant Bernat emparat sempre ha sigut.”

--No hi haurà enguany meló -- dia Tonico--, ni pollastre, ni festa, ni aniran a la fira els nostres crios, ni tindrem pa dinar una paella.

--La “gelà” tot ho ha mort; per a desgràcia no hem pogut ni guardar una pesseta, i el poc que teníem ho hem gastat tot en ella.

“Ella”, era la dona. A la filla li expressava Tonico aquesta queixa.

No tenia diners, la dona mala, i per a colmo de mals ... Sense faena!

--No gemeque paret!... prompte, molt prompte Sant Bernat nos traurà d’esta malea.

Ell ajuda als seus fills .... ‘Preguem-li pare!

Preguem-li i oferim-li una promesa!

Era desset o divuit (no recorde), de Juliol, quan Alzira surt en festaUna casa de pobres, d’infortunis enclavada allà dalt, a l’Alquerieta.

Cada dia baixaven pare i filla a l’església i d’allí el bon home es quedava un ratet a xarrar en la placeta.

Més... Oh gràcia de Déu!, al fi el llogaren a collir mil melons pa la frontera, i la dona, Quí sap! Si d’alegria, es calmà per complet de sa dolença.

--Ha sigut Sant Bernat-- dia la filla.

--Sant Bernat ha sigut filleta meua.

Ja no em falta treball; la mare bona i demà vint-i-tres, nostra Gran Festa.

--Vés i compra, Maria, vés i compra de pressa, que tampoc enguany ha de faltar-nos el meló, el pollastre i la paella!

A SILVIA POUS ALBELDA FALLERA MAJOR FALLA CAMÍ NOU 2018

Perquè no és casualitat, ostentes enguany el càrrec de màxima representant de la teua falla, de la teua comissió...

Perquè ets fallera des que vas nàixer i dus la falla en la sang...

Perquè tens una família amb solera fallera i com no podia ser d’altra manera havies de lluir la banda de fallera major...

Perquè ets treballadora com la que més sempre estàs, de manera silenciosa, treballant per la festa i per la falla...

Perquè la il·lusió que irradies no es paga amb diners i ens fa tindre un somriure a tots els que estem al teu voltant...

Perquè estarem ben orgulloses de veure’t desfilar amb les teues millors gales pels carrers d’Alzira...

Perquè ets una digna representant del Camí Nou i deixaràs el llistó ben alt...

Perquè aquest era el teu any com t’hem repetit fins a la sacietat...

Perquè has vist passar pel càrrec a moltes Tremendes i amigues...

Perquè sens dubte és el teu ANY i nosaltres el viurem amb tu al màxim...

Per tot açò, sols ens resta dir-te que et volem i que estem molt feliços per tu. Gaudeix de cada segon!!

Visca nostra Fallera Major!

Les teues TREMENDES

FALLA CAMÍ NOU

59

A LOURDES BURGOS LANCERO FALLERA MAJOR D’ALZIRA 2018 Mai oblidaré com se t’il·luminà la cara la primera vegada que vas vestir el trage de valenciana, com corries a mirar-te en l’espill i el teu somriure de satisfacció en veure’t.

La teua primera ofrena, que va ser un fred 16 de març, i en la teua altra falla. En eixos primers anys eres fallera doble, ja que a més de ser fallera de Camí Nou, el teu iaio Pepe t’apuntà en la seua falla, la Falla Mendizábal de Burjassot. I allí ens en vam anar el dia de la plantà a Alzira, perquè et portara a l’ofrena de la patrona de Burjassot, la Mare de Déu de la Cabeza. No consenties que t’agafaren de la mà, et faltaven mans, en una portaves el ram de flors i amb l’altra anaves saludant el públic. “Esta xiqueta ha de ser fallera major”, va sentenciar el iaio, mentre la teua iaia Reme deia a qui veia, “has vist la meua néta?”.

Clar, amb el fred de l´ofrena, l’endemà tenies febra i va caldre frenar-te. Però el 18 de març, amb “Apiretal hasta las trancas”, no va haverhi més remei que vestir-te de fallera i dur-te a l’ofrena a la Mare de Déu del Lluch, eixe dia vaig començar a sospitar que els vestits de fallera tenen superpoders i que hi ha prou amb posarse’ls per eixir escopetada darrere de la música.

I allí estaven els teus “abuelos” Batiste i Teresa, que junt les teues ties, no volien perdre’s les “gestes” falleres de la xiqueta. I tu desfilant amb el teu ram de flors i dient-me cada vegada que t’intentava agafar de la mà eixa nova paraula que havies aprés, “lola, lola” (sola, sola) mentre que ta mare eixia en cada cantó. Segur que des del cel, els teus “abuelos”, segueixen sense perdre detall cada vegada que desfiles amb el teu vestit de fallera.

Tampoc oblidaré aquelles nits de falles, quan a penes alçaves dos pams de terra, i amb les teues coletes daurades, ballaves sense parar amb la discomòbil que estava a la porta del casal de la piscina. Mai en tenies prou, i allí estàvem ta mare i jo, embadalits i pendents de tu, esperant a veure si ja queies rendida i ens n’anàvem a casa. Però no, mentre haguera música tu havies de continuar ballant sense parar.

60

ALZIRA 2018

I molt menys quan vas ser Fallera Major Infantil 2010 de la nostra estimada Camí Nou, i les teues primeres paraules en públic el dia del teu nomenament “ja estic ací, contenta, emocionada i molt feliç!!...” fent realitat la sentència del teu iaio.

I han passat els anys, i eixa xiqueta s’ha convertit hui en una dona a qui se li continua il·luminant la cara quan es vist de fallera, que mai deixa de ballar mentre sona la música i que continua posant tot el seu cor en cada experiència de la vida.

Lourdes, vull dir-te que tant ta mare, com els teus germans i jo, estem orgullosos de tu i plenament feliços que sigues la Fallera Major d’Alzira 2.018. I tens la immensa sort que no estàs sola en aquest viatge. Amb tu estan Ana Calafat, Sandra Terol i Carla Martínez que, igual que tu, s’han criat i han aprés a amar a les Falles i les nostres tradicions en Camí Nou, i això marca i imprimeix caràcter.

Les tres sou amigues des de ben xicotetes i heu compartit rialles, balls, desfilades, i ara compartireu les falles més importants de la vostra vida. Gaudiu-les i que siga una experiència que mai oblideu.

Alzira, Novembre de 2017 José J. Burgos Montaner

FENT TEATRE (Al grup de teatre infantil de la Falla Camí Nou)

Fa tants anys que quasi no ho recorde.

Era jo molt menut quant, junt amb una colla de 8 o 10 amics, animats no se sap molt bé per quina raó divina, representàrem, com poguérem (o com ens deixaren) un belen nadalenc en l’església de Caputxins, a Alzira.

Una hora abans de fer aquella senzilla representació, mentre l’església s’omplia de gom a gom, nosaltres, “els actors”, passàvem nervis en la sagristia, convertida en un improvisat camerino.

Allí, unes dones, majors, vestides de negre, ens donaven unes confuses instruccions difícils d’entendre. De sobte, entrà una altra dona, no tant major i amb menys roba negra. Era la directora.

Ella, serena i tranquil·la, ens va agrupar en un racó i ens va dir: “Vos sabeu la història. Eixiu a escena i conteu-la bé”.

Sempre he cregut que eixa cosa de “contar bé una història” és el fonament del teatre. I així he tractat sempre de transmetre-ho. Tant fent teatre amb gent gran com amb gent menuda.

En el cas del grup de teatre infantil de la Falla Camí Nou, després de tres anys junts, crec que eixa premissa està clara.

Cada any partim d’un repte distint, i tot i que és difícil treballar amb molts personatges (enguany 20 actors i actrius). De veritat que és molt gratificant veure com cada any ha anat augmentant el nombre de participants. I en la mateixa mida creix la il·lusió per dur a bon terme cada muntatge.

He de dir que en cada projecte continue sorprenent-me de les capacitats, de vegades innates i de vegades treballades, de molts dels integrants del grup teatral.

Per als que ens agrada el teatre és un plaer trobar col·lectius o associacions que ens permeten pujar a un escenari allò que creem, somniem, assagem i, finalment representem. Per aquest motiu, vull aprofitar estes línies per a agrair a la falla Camí Nou el fet de fer possible que, cada any, un nou projecte siga escenificat. Creieu-me si vos dic que darrere de cada muntatge hi ha un grapat de gent que, en l’ombra i sense fer soroll, ens recolzen, ens ajuden i fan realitat cada representació.

I si la falla posa els mitjans, a nosaltres sols ens queda posar: esforç, interès, dedicació i voluntat.

No voldria tancar aquesta reflexió sense dir-vos que el millor de tot açò és veure el semblant dels menuts, actors i actrius, en acabar la representació.

Fixeu-vos en les seues boniques caretes. En elles boreu reflectida l’alegria, la satisfacció i el plaer que els proporciona l’aplaudiment de qui ha escoltat la història que ens han contat. Aplaudiu-los el més fort que pugueu. Amb un somriure us ho agrairan.

Falta poc. Em sabré el meu paper? Porte els elements que he d’utilitzar? Xe!, ja tinc altra vegada els nervis a l’estómac agafats. Res no canvia. És el mateix que passava en aquella sagristia de record tant llunyà.

Però... silenci... comencem.

Apaguem llums de sala...

Tot el mon al seu lloc...

Concentració total....

- Eixiu a escena i conteu, com cal, l’història que em preparat.

Per al meu grup de nanos... la més fotat abraçada.

Manolo Alberola

Vos assegure que no hi ha cap assaig en què no desprenga alguna cosa dels xiquets i xiquetes: rialles, comentaris, observacions, fins i tot aportacions a l’obra que, oportunament, tracte d’incorporar. A partir dels primers assajos l’obra és seua i ells la fan com finalment la veiem.

Sempre tractem de menejar-nos dins dels paràmetres que més ens agraden. El nostre objectiu és fer comèdies trufades de senzillesa, quotidianitat i, sobretot, construir situacions amb capacitat d’arrancar un somriure a l’espectador.

FALLA CAMÍ NOU

61

UN ANY INOBLIDABLE... SONIA FM 2017 Estimada comissió... la meua Camí Nou, amb vosaltres he aprés que cada dia és un principi ple de moments que perduraran al meu cor.

Les meues primeres paraules són d’agraïment a tots i cadascun de vosaltres, falleres i fallers. Cada acte viscut al vostre costat ha estat ple de sentiments i emocions. Sense el vostre esforç res seria possible. Guarde gravat a foc al meu cor l’estima i l’afecte de la nostra comissió i és per a mi un orgull formar part de la història de la nostra falla.

He fet realitat una il·lusió que des de ben menuda m’acompanyava, no hi ha res més meravellós que portar al cos i la sang l’herència d’allò que és nostre.

El que ha significat representar-vos és una experiència única i intensa, com el batec del meu cor en encendre’s la traca que envoltà en grandíssimes flames el meu monument, mentre les llàgrimes brotaven a borbollons pel sentiment i la passió més sincera de la dona valenciana fallera que sóc.

Diuen que l’única manera de multiplicar la felicitat és compartir-la, puix jo he tingut la sort de poder fer-ho amb la meua família, per a la qual vull tindre un especial agraïment pel seu suport i implicació, per inculcar-me des de ben menuda el significat d’aquesta festa, i ensenyar-me a estimar-la. També amb les meues amigues, gràcies pel seu suport. I amb la família que he format en aquest 2017… Manolo, Rocío i Fer, gràcies per tot el que m’heu ensenyat i transmès, la nostra complicitat i la vostra vitalitat, per l’energia quan el cansament fa efecte i els sentiments es magnifiquen, per fer que junt les vostres famílies el 2017 siga inoblidable!!!

62

ALZIRA 2018

QUE PASSARIA SI UN DIA ELS TEUS SOMNIS ES FEREN REALITAT? Això és el que em va passar a mi, ara fa justetament un any, quan de sobte, en un divendres qualsevol, vaig sentir el meu nom en nomenar a la que anava a ser la Fallera Major Infantil per al proper exercici. No m’ho podia creure, allò que tantes vegades havia somniat estava fent-se realitat. Des del primer moment em vaig sentir una privilegiada, i vaig decidir que, com que ho era, anava a gaudir-ho al màxim.

Que passaria si un dia els teus somnis es feren realitat? Doncs, així ha sigut, els meus somnis s’han fet realitat i he sigut la xiqueta més feliç del món.

ROCÍO FMI 2017

I així ha sigut. Un any que mai oblidaré.

Sempre rodejada d’amics i amigues que estimen a aquesta falla com jo. Més que amics, família, ja que des de ben menudeta m’he criat al si d’aquesta meravellosa comissió. Gràcies per haver compartit amb mi tots els moments viscuts i haver-me fet costat sempre.

I per si fóra poc, he compartit el meu regnat en tres persones meravelloses, Manolo, Sonia i Fer. Als tres vull agrair tot el que m’han fet sentir, ja que, si cap ells ho han fet més especial encara.

No vos oblidaré mai. Però no podria descriure aquest any sense tu Fer. Com sempre et dic el meu amic, cosí i germà. Has sigut el millor President que podia haver tingut.

Mai oblidaré tots els actes que he viscut com a Fallera Major Infantil; el meu Nomenament, la Crida, la Presentació, els dies de falles i fins i tot el meu comiat. Tots aquestos actes els he viscut amb la gran il·lusió de ser la protagonista i com ja m’havia promès a mi mateixa, gaudintlos al màxim.

Diuen que quan desitges alguna cosa amb molta força, es compleix. I gràcies a la meua família, ha sigut així. Aquesta vivència ha fet que encara admire més a la meua germana, que ha estat vivint aquest any en un segon pla, sense tindre ni una queixa. I els meus papis, que des del primer minut han mostrat amb il·lusió la seua passió per aquesta festa, per aquesta falla i sobretot per mi. Vos vull.

Gràcies Camí

Nou

FALLA CAMÍ NOU

63

Camí

75

del ANIVERSARI

1ª PRESA DE CONTACTE Fa vint-i-cinc anys vaig tindre la sort, de formar part de la comissió del cinquantenari, es programaren i organitzaren una sèrie d’actes commemoratius, per a tal esdeveniment, que superaren totes les expectatives creades, i una vegada més les falleres i els fallers del Camí Nou es guanyaren el respecte i l’admiració de la gran família fallera de la nostra ciutat.

El nostre president José Manuel i directius de la seua junta, van pensar en mi, com a coordinador dels actes del pròxim 75 Aniversari. Per a mi aquests últims 25 anys m’han passat volant, he vist créixer a tota la xicalla i els joves dels anys 80-90 formem part del sector de mitjana edat en la nostra comissió. Per si fóra poc, hem canviat de segle, tenim una moneda comuna en quasi tota Europa, i en l’àmbit social el paper de la dona dins del món faller ha canviat radicalment, passant a ocupar tot tipus de càrrecs, les noves tecnologies, han donat a conèixer les nostres festes a la resta d’un món més globalitzat.

Donem la benvinguda a aquest 75 Aniversari amb la participació més extensa possible, Falleres Majors, Falleres Majors Infantils, Presidents, Presidents Infantils, Falleres, Fallers, artistes, poetes, escriptors, amics, col·laboradors i familiars de la gran família del Camí-Nou d’aquests últims 75 Anys.

Emilio Esparza Botella Coordinador 75 Aniversari

FALLA CAMÍ NOU

65

75

del ANIVERSARI

COMISSIÓ

2010

Camí

Rocío Ferrer Albelda

PRESIDENT

FALLERA MAJOR

Javier Fernández Bernia

Lourdes Burgos Lancero

PRESIDENT INFANTIL

FALLERA MAJOR INFANTIL

Rafael Gramage Balaguer

Mercedes López Expósito

PRESIDENT

FALLERA MAJOR

Fco. Javier Andujar Aliques

Julia Andújar Aliques

PRESIDENT INFANTIL

FALLERA MAJOR INFANTIL

artista: Juan Carlos Molés

“Quina falleta més dolça” artista: Bernat Estela Parra

COMISSIÓ

2011

COMISSIÓ INFANTIL

Rafael Gramage Balaguer

“Per la terra i per la mar, sempre tindràs on rascar”

“falles@caminou.som”

COMISSIÓ INFANTIL

artista: Paco López Albert

66

ALZIRA 2018

“Un passeig per la Polinèsia” artista: Bernat Estela Parra

75

del ANIVERSARI

COMISSIÓ

2012

Camí

Maria Magraner Llavador

“Alzira té una olor especial”

PRESIDENT

FALLERA MAJOR

artista: Paco López Albert

COMISSIÓ INFANTIL

Pepe Magraner Andrés

Anna Mera Andrés

PRESIDENT INFANTIL

FALLERA MAJOR INFANTIL

Pepe Magraner Andrés

Martha Gregori García

PRESIDENT

FALLERA MAJOR

Santos Nácher Rodríguez

Maria Nácher Rodríguez

PRESIDENT INFANTIL

FALLERA MAJOR INFANTIL

“I tu també voles?” artista: Bernat Estela Parra

COMISSIÓ

2013

Germán Mera Andrés

“Camí cap a la fantasia”

COMISSIÓ INFANTIL

artista: Germans Parra

“Si sol fa... sona bé” artista: Bernat Estela Parra

FALLA CAMÍ NOU

67

75

del ANIVERSARI

COMISSIÓ

2014

Camí

Elena Sifre Pastor

PRESIDENT

FALLERA MAJOR

Rubén Escobar López

Patricia Burgos Lancero

PRESIDENT INFANTIL

FALLERA MAJOR INFANTIL

Emilio Esparza Botella

Laura Gomar Daviu

PRESIDENT

FALLERA MAJOR

Vicent Moraleda Pastor

Almudena Molina Sales

PRESIDENT INFANTIL

FALLERA MAJOR INFANTIL

“Tentacions” artista: Carlos Donet

“La festa es viu de la tardor fins a l’estiu” artista: Bernat Estela Parra

COMISSIÓ

2015

COMISSIÓ INFANTIL

Emilio Esparza Botella

“Com passa el temps”

COMISSIÓ INFANTIL

artista: Antonio Pérez Mena

68

ALZIRA 2018

“Les receptes de la iaia” artista: Bernat Estela Parra

75

del ANIVERSARI

COMISSIÓ

2016

Camí

Marga Mármol Lucas

PRESIDENT

FALLERA MAJOR

Joan Piera Rodríguez

Nerea Aliques Zafrilla

PRESIDENT INFANTIL

FALLERA MAJOR INFANTIL

José Manuel García Sanjulián

Sonia Fernández Gómez

PRESIDENT

FALLERA MAJOR

“El poder dels diners” artista: Antonio Pérez Mena

COMISSIÓ INFANTIL

Emilio Esparza Botella

“L’aventura de la natura”

COMISSIÓ INFANTIL

COMISSIÓ

2017

artista: Bernat Estela Parra

Fer Botella Carrascosa

Rocío Monte Giménez

PRESIDENT INFANTIL

FALLERA MAJOR INFANTIL

“L’espectacle ha de continuar” artista: José J. Lafarga Palomares

“Benvinguts a l’Albufera, un marc imcomparable” artista: Bernat Estela Parra

FALLA CAMÍ NOU

69

Col·laboracions LITERÀRIES

LES FESTES DELS POBLES, UN VIATGE D’ANADA I TORNADA Totes les societats, ara i adés, ací i pertot, compten amb una sèrie de festivitats que es reparteixen amb major o menor criteri al llarg del seu calendari. De fet, d’alguns pobles es comenta que sempre estan de festa i d’altres, tothom es pregunta que si algun dia treballen.

Aquestes dates tan assenyalades per al conjunt de la població a més de proporcionar als seus conciutadans un descans sempre curt i merescut, comporten un socialment ben acceptat trencament de la rutina diària.

La seua gènesi i motivació sovint és ben diversa: commemorar esdeveniments històrics ben significatius per a la localitat, lloar la figura de persones que han deixat una pregona empremta en aquell indret, explicitar públicament i comunitària la fe religiosa o, simplement, donar continuïtat a festes que s’hi celebren des de temps immemorials.

Siga quina siga la causa que ha espentat aquestes festes cap avall pels intricats carrerons de la història, sens dubte, són una sincera i clara oportunitat d’apropar-se al cor d’una vila, a la seua essència. Perquè les festes simbolitzen el poble i, alhora, el poble s’emmiralla en aquestes tot obtenint-ne un reflex ben nítid; l’orgull, la fortalesa, les arrels... prenen els carrers aprofitant l’avinentesa.

Però el poble no és una entitat abstracta i uniforme, sinó la suma de les persones que la integren. Gent diversa amb inquietuds i formes de pensar ben diferents; i aquesta també n’és la riquesa, perquè el nostre tarannà mai no resta immutable, de fet, sovint canvia ràpidament, i en un instant podem passar de fer cara de Divendres Sant a tindre cara de Pasqua.

Alguns pobles tenen platja, alguns altres muntanya, i fins i tot, alguns tenen muntanya a tocar de la platja, però tots, sense cap excepció, tenen festes. Perquè són una activitat humana necessària, ja que la festa implica socialització, adscripció al grup, reafirmació col·lectiva i, evidentment, si cal cohesió, que siga mitjançant de l’alegria i la joia celebrativa.

De fet, i des de la meua humil condició de passejant habitual, d’observador a peu pla, considere que les nombroses i variades festes són un indicador immillorable que evidencia la bona salut de què gaudeix la vertebració social del municipi i quin és el grau d’interès per preservar i millorar les tradicions que les generacions que ens han precedit ens han llegat.

Alzira, evidentment, no n’és cap excepció, i de fet, la localitat compta amb més festes que ponts per creuar el Xúquer: les festes de carrer i barri, senzilles però estimades pels veïns i circumscrites a una àrea molt localitzada; les festes patronals que susciten adhesions apassionades i fomenten la participació popular; els Moros i Cristians que continuen creixent amb força rere any i millorant en organització i qualitat; i aquelles que com les Falles o la Setmana Santa, tenen un abast més general, compten amb una participació més nombrosa, nodreixen l’orgull del municipi i actuen com a imprescindible i just reclam turístic.

Dos aspectes però, són comuns a totes aquestes festivitats independentment de la seua peculiar idiosincràsia i la seua major o menor repercussió: la importància de la música (les bandes de música, indispensable referent; la solemnitat i circumspecció dels bombos i tambors; les melodies de soca-rel de la dolçaina i el tabal o l’aldarull festiu i engrescador de les xarangues) i el vessant gastronòmic que amb major o menor intensitat agermana al voltant de la taula tots els participants. De fet, el poble valencià és músic i gormand.

Per últim, crec que malgrat que arriba un moment que la mateixa inèrcia de la festa la fa avançar d’any a any, si cal, amb major força, a l’empara d’un suport institucional que ha de vetlar per aquest patrimoni immaterial, sens dubte, la seua organització i èxit requereix d’una ciutadania responsable i compromesa que treballe de forma discreta i entusiasta entre bastidors. Cal reconèixer, doncs, aquesta tasca sovint inadvertida però indispensable. Perquè en tota festa, el poble n’és l’origen i també la destinació.

Vicent J. Climent Blasco

LES FESTES PATRONALS DE LA MARE DE DÉU DEL LLUCH L’origen de les festes patronals de la Mare de Déu del Lluch està unit a l’inici de la veneració en l’històric ermitori del Salvador, a finals del segle XVII. El Cronista Oficial de la Ciutat i arxiver municipal, Aurelià Lairón Pla, fou qui localitzà el document i ara sabem tot el que va passar. El 5 d’agost de 1699 se celebrava la festa mariana, just el vespre de la festa de la Transfiguració, una festa que el municipi celebrava perquè era el dia del patró de l’ermitori. Fou llavors que traslladaren en processó la imatge de la Mare de Déu del Lluch des de la vila fins a l’ermitori, on la van entronitzar. La devoció per la Moreneta es va estendre ràpidament i l’ermita del Salvador va passar a anomenar-se Ermita del Salvador i la Mare de Déu del Lluch, fins a quedar la Mare de Déu com a única titular, i també decaure la devoció al Salvador.

L’increment del culte es pot apreciar en diversos documents, però especialment en 1757, quan les autoritats municipals consideren Nostra Senyora del Lluch imatge miraculossíssima i pròpia de la Vila. Anys després, el 1773, quan fra Juan Bautista Morera, prior del monestir de la Murta destacà la condició de devota d’aquesta imatge i per últim el 1783 quan les autoritats locals reconegueren l’ermitori com a centre de peregrinació de la ciutat i la comarca, “on s’acudeix a oferir sacrificis”.

Aquesta popularitat indica una presència real preeminent en el devocionari local, de manera que el municipi fa rogatives, per això baixen la imatge de la Mare de Déu del Lluch a la ciutat, com va ocórrer el 1804 i un any després, quan la tornaren a baixar per a donar-li les gràcies i festejar-la, aquesta vegada al costat de Sant Bernat. Les festes en acció de gràcies a la Mare de Déu del Lluch i a Sant Bernat, Maria i Gràcia es va anar succeint de manera que en 1835 les autoritats locals es refereixen a les dos devocions més importants d’Alzira com a Patrons. D’aquesta manera s’arreplega en el document més antic que reconeix el patronatge de la Mare de Déu del Lluch sobre els alzirenys.

72

ALZIRA 2018

Els primers a dedicar una festa a la Mare de Déu del Lluch són els llauradors, què pel mes de maig li dediquen una ofrena de flors i fruits a la Verge en el seu ermitori, d’ahí l’antiga invocació de la Moreneta com a Reina dels Azahars de la Ribera. Aquesta protecció sobre els llauradors es va anar escampant per tota la ciutat, que en aquells moments tenia una activitat eminentment agrícola i en el segle XIX forma part de la trilogia devocional de l’alzirenya: el Santíssim Crist de la Mare de Déu, la Mare de Déu del Lluch i els Sants Bernat Maria i Gràcia, als qui es dediquen les festes patronals de la nostra localitat. Els festejos, organitzats per l’ajuntament, comencen amb la baixada de la imatge de la Mare de Déu a la ciutat d’Alzira on passa una setmana i l’últim dia de festa torna al seu ermitori. No hi ha una data concreta perquè les festes estan vinculades al calendari agrícola però sempre se celebren en els mesos de setembre o octubre, tot i que també tenien lloc al mes de juliol i va ser aquest el mes de l’any que es va escollir per a celebrar les festes cap a finals de segle.

Els programes de festes de l’època ens mostren la importància de la celebració de la festivitat de la Mare de Déu del Lluch en aquests anys. Les baixades des de l’ermitori es feien amb molta solemnitat i en elles participaven tots els col·lectius locals, especialment per gremis, tot un precedent de les actuals confraries. Aquests col·lectius professionals agrupaven als membres del mateix ofici i s’encarregaven d’organitzar els balls de la processó, danses antigues que representaven la muixeranga, els tornejants, els bastonets, etc. A més a més els gremis confeccionaven carrosses que arrossegades per bous o cavalleries que anaven al davant de les processons i on els joves obsequiaven els assistents amb objectes dels oficis que representaven. A més també participaven comparses de moros i cristians.

Tradicionalment la imatge de la Mare de Déu del Lluc restava una setmana a la ciutat. En un principi visitava durant 3 dies la parròquia de Santa

Caterina, on es veneraven les imatges- reliquiari dels Sants Bernat, Maria i Gràcia. L’endemà la portaven en processó a l’església de Santa Maria, on es venerava el Santíssim Crist de la Mare de Déu, ací restava un dia. Finalment la portaven a l’altra parròquia de la ciutat d’Alzira, Sant Joan Baptista, on se li oferia un tridu i en acabar la tornaven en solemne processó al seu ermitori. Quan les festes se celebraven al mes de juliol es fa al voltant de la festivitat del 23 de juliol, aniversari de la trobada de les relíquies de Sant Bernat i les germanetes.

En eixa època el trasllat a la parròquia de sant Joan es feia el matí del dia de Sant Jaume. En aquesta processó popular s’oferia a la Mare de Déu i de manera espontània, madeixes de seda que es penjaven en claus col·locats expressament en les andes, en acabar la festa la seda s’arreplegava i es venia per a atendre les necessitats de l’ermitori.

Tot açò va tindre lloc des de finals del segle XIX i fins a l’any 1931, quan va deixar de celebrar-se el culte en el carrer i va passar a fer-se a l’interior de les esglésies.

Acabada la guerra civil l’ajuntament intentà recuperar el calendari tradicional de les festes patronals i la imatge de la Mare de Déu del Lluch tornen a baixar-la a la ciutat en el mes de juliol fins al 1945. En eixos anys la Comissió de Festes de l’ajuntament intentà fer la baixada de la Mare de Déu amb la mateixa solemnitat que antigament i demanà la col·laboració de les comissions falleres de l’època per què feren carrosses com abans les feien els gremis. Posteriorment, la baixada passa a celebrar-se al setembre, quan l’Associació de la Mare de Déu celebra el tradicional novenari en el Santuari i en acabar és l’ajuntament qui es fa càrrec de la baixada de la imatge, la qual visita les dues parròquies però en l’orde invers, primer Sant Joan i després Santa Caterina, des d’on es començava la pujada i el retorn al santuari. A finals dels anys 40 i principis del 50 l’ajuntament organitza una popular cavalcada amb carrosses, gropes i persones a peu, participen falles i comissions de festes dels barris d’Alzira. Ja des de 1965 és la Confraria de la Mare de Déu la que s’encarrega d’organitzar la

baixada de la Moreneta. Això va ser després de fusionar-se els cavallers de la Junta d’Obres del Santuari amb les senyores de l’Associació de la Mare de Déu i així va quedar organitzada la fins al moment actual.

El 1985, gràcies a l’impuls d’un grup de joves, entre els que trobem a Alfred Morell i Lupe Canet, la confraria recupera diversos actes que ja no se celebraven, com les populars danses de la processó del matí, l’ofrena de la seda, la permanència de la imatge de la Mare de Déu en la ciutat durant una setmana o la visita a les parròquies en torns rotatoris anuals. També es creen actes nous com l’escenificació de la trobada o la dansà, que acompanya l’acte de la descoberta, a més també es fan exposicions, conferències i altres actes per animar als pobles en les festes de la seua patrona.

Si les festes de Nostra Senyora del Lluch han destacat històricament pel seu arrelament popular també és veritat que han tingut sempre una gran solemnitat, especialment en actes tan importants com les visites de la Moreneta a València, el 1948, amb motiu de les Bodes de Plata de la Coronació de la Mare de Déu dels Desemparats o en 1954 en la Coronació de la Mare de Déu del Puig.

Va ser nomenada Alcaldessa Honorària d’Alzira el 1948 i va acompanyar les missions de 1951 per recuperar la fe cristiana al nostre poble. A més el 1965 va presidir també l’Any Jubilar concedit al Santuari per la Penitenciaria Apostòlica de Roma, finalment el 1966 la imatge de la Verge del Lluch va presidir la Solemne Coronació Pontifícia de la seua imatge.

La història de la Mare de Déu del Lluch està incardinada a la història d’Alzira, de la mateixa manera que la història d’Alzira està lligada inseparablement a la Moreneta. Alguna cosa que el cor dels alzirenys mai ha oblidat.

Paco Gallardo FALLA CAMÍ NOU

73

FESTES DEL FORN DE CARRASCOSA Una magnífica olivera, que situada al lloc conegut com el Casinet, és en realitat la imatge de la Festa del Forn de Carrascosa, ja que aquesta comissió no disposa d’una imatge tradicional d’algun sant al qual dedicar els seus actes.

La Societat “L’Azahar” cal entendre-la dins d’una realitat social de finals del segle XIX, En la part alta del terme municipal del marge esquerre del riu Xúquer, als peus de la serra de Corbera, i en les proximitats de la Vall de la Murta, havien prosperat els horts de tarongers de grans extensions, la majoria d’aquests, eren propietat dels terratinents principalment de la Capital de província.

Aquestes explotacions contaven habitualment amb cases de llaurança on vivien hortolans treballadors de les seues terres i caseros de les edificacions construïdes.

Aquesta població lluny del terme municipal, tenia unes necessitats socials i educatives, les quals amb aquesta iniciativa de l’Associació, van se capaç de cobrir. Quant a les necessitats educatives infantils, van obrir una escola on contractaren un mestre i al que acudien els fills dels socis, tot i que també podien acudir xiquets de pares que no foren socis. Aquests últims pagaven un poc més de quota.

Al mateix temps en el local tenien un espai dedicat a casino i era el lloc d’encontre dels associats i les seues famílies. Els dissabtes i diumenges es reunien i cadascú portava allò que bonament podia o donava el camp: cacau, moniatos… Ho torraven al foc de la xemeneia, al mateix temps que feien malta o café, i així passaven les vesprades, mentre els menuts i els joves jugaven al corral.

Cap a l’any 1904 té origen el ball de l’Olivera. A l’estiu, se celebrava una festa on es sortejaven les

74

ALZIRA 2018

olives de l’Olivera que hi havia al pati, participaven els Socis que estaven al corrent de les seues quotes.

Hui en dia es continua amb aquesta tradició, si bé les festes se celebren cap a primers del mes d’Agost i tenen una durada d’un cap de setmana.

Es fan diverses activitats, el divendres és fa un sopar de pa i porta al pati del Casinet i després gaudim de la nit amb una orquestra que amenitza la vetlada. L’endemà es fa un concurs de truc i parxís i a la nit es torna a sopar al pati. A les 12 es fa l’entrega de trofeus i com marca la tradició, es fa el sorteig de les olives de l’olivera, entre tots els socis. Es tiren focs d’artifici i es continua amb bona música fins a altes hores de la nit. L’últim dia, cal destacar la Volta a Peu al Forn de Carrascosa, aproximadament 6,5 km. Enguany s’ha celebrat la xxvi Volta a Peu. Durant tot l’any els membres de la Junta Directiva de la Societat preparen les activitats d’aquest cap de setmana tan intens i acudeixen als diferents actes que organitza la Coordinadora de Festes, com el sopar de gala, les processons, les exposicions, etc.

MODELAR EL FANG DE LA DEVOCIÓ ELS VEÏNS DEL BARRI D’ALFARERS CELEBREN LES FESTES EN ALZIRA DES DE FA SEGLES En quasi tots els pobles valencians es té una gran devoció al Crist Crucificat, sota diversos títols i advocacions. Ací, en Alzira, es venera al Crist de la Mare de Déu, des de principis del segle xv, sempre amb gran devoció per part dels veïns. Segons la tradició, la imatge la van tallar uns peregrins arribats a la Vila d’Alzira el 6 d’agost de 1413; al mateix temps aquest Crist és patró del barri del Raval de Santa Maria, conegut més popularment per Les Barraques.

Existeixen altres imatges a les quals els veïns d’altres barris d’Alzira professen gran devoció, com és el cas dels carrers de la Pau, la Font i l’Olivera, en el barri de l’Hospital; com la talla de la Hermandad de Caballeros de Cristo en la Agonia, que desfilen en les processons de la Setmana Santa i que es venera durant tot l’any a la parròquia de Sant Joan Baptista.

També trobem el Pas del Poble, la seua talla la va modelar el prestigiós imatger valencià Antonio Ballester.

La festa, els orígens de la qual es perden en els temps però que podria arrancar al segle XVIII, és la que celebren els veïns del carrer Alfarers i finalment, les festes al Crist de l’Alborxí, un barri que no té molts anys d’existència i per aquest motiu la festa encara és molt jove. L’Arborxí era una partida agrícola als extramurs de la ciutat, hui en dia s’ha convertit en l’Avinguda Lluis Sunyer, abans, pel centre d’aquesta avinguda corrien les aigües del conegut com a braç mort del Xúquer.

Antigament els actes religiosos al Santíssim Crist dels Alfarers se celebraven en el convent dels pares Caputxins, cenobi que va manar construir l’arquebisbe de València, Joan de Ribera el 1602, als inicis del segle xvii, actualment és la parròquia de L’Encarnació.

EL DARRER ALFARER En el carrer que du el nom d’aquells artesans del fang, potser avantpassats de Quico peluca, Ximo el de la coonera, Caesa, Cara Bruta, Baltaros, o la mateixa fàbrica de rejoles i teules: La Constructora, sense oblidar-nos de Bernat Martínez Segura, qui en arribar el temps de la “Pantanada de Tous” el 1982, va apagar el forn del seu alfar, per celebrar les festes al Crist. Els més antics del barri conserven uns llibres d’actes i conters, en els quals consta que els veïns del lloc celebraven festes allà per l’any 1927, però la història comença segurament al segle XVIII, fins que el 1936 la imatge primitiva es cremà quan va començar la més incivil de les guerres.

Després d’aquesta contesa, que va durar 3 llargs anys, un grup de veïns encarregaren l’any 1941 la fabricació d’una talla que encara es venera actualment en el barri, continuant amb la tradició fins a l’actualitat.

A principis del mes d’octubre el veïnat dels Alfarers continuen celebrant les tradicionals festes amb el trasllat de la imatge a casa del clavari corresponent, on s’instal·la el dosser, per tal que els que vulguen la visiten i veneren. El diumenge que es correspon per la data es trasllada la imatge a la parròquia de l’Encarnació on té lloc la missa de la festa al migdia i a boqueta de nit recorre els carrers del barri. La venerada talla del Crist dels Alfarers es va salvar de les aigües i del fang de la “Pantanada” pel matrimoni Agustín Costa i Ana Oltra, qui en el seu domicili del carrer Dos de Maig la van pujar al primer pis de l’habitatge. Aquesta talla ha patit altres vicissituds; fa més de setanta anys, quan estava en casa del clavari Agustín Costa, manyà en el seu taller del carrer Pont de Xàtiva, la fusta policromada amollava incessants gotes, sembla que de suor, i la clavariessa, amb altres dones del barri, van eixugar amb tovalloles la imatge, que ho va repetir altres vegades. Seria un miracle?

Extraoficialment es va difondre que podria ser per la pintura de la seua policromia o per què la fusta de la talla no estiguera prou seca. L’esdeveniment es va transmetre al retor de l’Encarnació i a l’arxipreste.

PERSONATGES CONEGUTS DEL BARRI En aquest barri d’artesans que treballen el fang, l’ofici més antic de la humanitat, a través d’aquesta matèria per la qual el Déu Suprem va crear l’home, segons es relata a la Sagrada Bíblica, perquè Déu va ser el primer terrissaire. També van nàixer homes i dones que han destacat en arts, oficis i esports, entre altres el pintor Enrique Gregori, el retor Juan Albelda, de l’església de Montesa; els metges Rafael Sifre Balaguer i Enrique Selfa, la religiosa Ángeles Gómez, de la Congregació de les filles de la Caritat de Sant Vicent de Paul, Jorge Martínez Salvadores, “Aspar” campió mundial de motociclisme i Bernardo Romeu, locutor de Radio Alzira.

Alfonso Rovira Cronista Oficial FALLA CAMÍ NOU

75

MUNTANYETA DEL SALVADOR Els veïns del barri de la “Muntanyeta” en el nucli urbà d’Alzira, format al voltant de l’antic convent de Santa Bàrbara, que es trobava al peu de la muntanyeta, celebren les festes des de l’any 1941, amb una junta directiva formada pels senyors Agustí Parra, Isidro Pons, Salvador Martín, Bernardo Zamora, Bernardo Sanjuán, Fina Pons, Dolores Montoya, Teresa Sanjuán, Encarna Carrió i Juanita Gadea.

tacles nocturns de “varietés”, tot i que l’acte més destacat i emotiu és la processó de la imatge del Salvador que recorre tot el barri.

La primitiva talla romànica del Sant la destruïren durant la guerra civil, la imatge actual del Salvador, d’estil barroc, fou comprada per En Parra l’any 1941 amb els diners aportats per tot el barri. La imatge la van beneir sent padrina de la cerimònia Na Carmen Picó, esposa d’En Lluís Suñer.

Els veïns del barri celebren la festa de la Transfiguració del Senyor en la imatge del Salvador, titular de l’antiga Ermita, que va alçar el municipi en el turó del mateix nom, les celebracions es fan cada any durant l’última setmana de juliol i la primera d’agost.

El passat 2016 les festes del barri compliren el 75 aniversari. La imatge del Salvador la van carregar els festers pel calvari de la muntanyeta fins a l’ermita de la Mare de Déu del Lluch on celebraren la missa en el Santuari de la Patrona.

Tradicionalment any rere any i amb nous ànims, les festes se celebren al carrer. Es fan concursos de cucanyes per als xiquets, cavalcades, revetles, sopars populars, nit d’albades, espec-

La bella imatge del Salvador es guarda durant tot l’any en casa del clavari, que durant els dies de festa i celebració l’exposa en un bonic dosser.

76

ALZIRA 2018

LA REIAL CONFRARIA DE LA MARE DE DÉU DE LA MURTA AMB LA FALLA CAMÍ NOU Des de la confraria que presidisc, vull agrair a l’Associació Cultural de la Falla Camí Nou la vostra invitació per escriure al Llibre de 2018, en què començareu la celebració dels 75 anys d’existència.

Tota efemèride és grata i motiu de satisfacció, per la manifestació d’una vivència continuada i per permetre un record cap als nostres avantpassats, tant els qui iniciaren cadascuna de les nostres festes, com tots i totes els que al llarg dels anys les han mantingudes vives o les han fet ressorgir. És el que va passar amb la devoció a la Mare de Déu de la Murta, que després de la Desamortització de Mendizábal, al segle XIX, va propiciar que la imatge de la Mare de Déu passara a ser venerada a l’església de Santa Caterina. El temps, amb els seus avatars i esdeveniments, va ocasionar la pèrdua de la imatge primitiva, que seria substituïda l’any 1954 per una nova escultura de Gaspar i Pérez a càrrec de la recentment formada confraria.

Des d’eixe any, té lloc la celebració de la recuperada romeria de la Mare de Déu, que actualment se celebra cada primer diumenge de juny, excepte els anys que litúrgicament cedeix la preeminència a la festivitat del Corpus, i es passa a l’últim diumenge de maig. És la data que la Mare de Déu, mitjançant una imatge peregrina, torna a la que va ser la seua casa, el monestir jerònim a la vall de la Murta, des de la Capella de la Comunió de Santa Caterina on es troba tot l’any per a la devoció alzirenya. El dia s’acompanya de balls a l’eixida de la romeria, a les parades a l’hora d’esmorzar i a l’aplegada al Paratge Natural. És allí on ce celebra la missa de campanya precedida d’una ofrena a la Mare de Déu, després es fa el repartiment del pa beneit i un dinar campestre que inclou paella gegant. Lamentablement aquest 2017 la climatologia interrompia el seu discórrer i no es va poder completar la mateixa.

Però el que centra les celebracions organitzades per la confraria és la festivitat de la Llum, la Candelera, el dia dos de febrer, amb processó parroquial per la barriada, com també

celebren a les altres parròquies de la ciutat. En ser la principal celebració de culte, ve precedida de tridu, missa d’infants i una tradicional xocolatada que permet reunir als més menuts amb els majors de la confraria.

El lligam entre el passat i el present de la festa hi són les persones a les quals uneix un determinat sentiment comú compartit. Altre tant caldria dir al parlar de les relacions entre diferents festes, que tenen més o menys relació depenent de les persones que les integren en cada moment.

I així, som molts alzirenys i moltes alzirenyes els que ens multipliquem a l’hora de dedicar el nostre temps a diferents festes i activitats i, per descomptat, compartint també el sentiment murter amb el faller. D’ací sortirà una convivència, un respecte mutu, i per tant un terreny fructífer per al futur perquè puga continuar.

Per molts anys, i feliç aniversari.

Juan Pellicer, President de la Reial Confraria de la Mare de Déu de la Murta FALLA CAMÍ NOU

77

MOROS i CRISTIANS L’actual festa dels Moros i Cristians d’Alzira es va fundar en l’any 2001 quan les falles del sector de la Vila decidien quina activitat organitzaven per a celebrar conjuntament el Mig Any. Antonio Martínez “Conill” va botar en la reunió i va dir “Fem una entrà mora!!!”. De seguida va tindre l’aprovació de la resta dels presents. Fallers que duien la falla en el seu cor però que també els agradava la festa moracristiana volien que esta festa, tan arrelada en la meitat sud de la Comunitat Valenciana, s’instaurara definitivament en la perla del Xúquer, a la que escriviren els seus poemes Ibn Hafadja o Ibn Amira.

Els Moros i Cristians no són una festa aliena a la nostra ciutat tot i que ha format part d’ella de manera molt esporàdica. Ja en 1887, amb motiu de la baixada de la Mare de Déu del Lluch, està escrit que “participaren una mainada de cavallers de l’època del Rei en Jaume (cristians) i un esquadró d’àrabs i que finalitzaven amb la pujada de la mateixa imatge al seu ermitori”. En 1892, quan les festes patronals a la Verge s’organitzaven del 24 al 26 d’octubre, de nou la Mare de Déu baixà acompanyada per una “caballería montada de moros y cristianos, mandados por esbeltos capitanes, en más de cincuenta caballos” tal com contava el corresponsal del diari Las Provincias. A més a més, en l’any 1899, durant les festes patronals extraordinàries que se celebraren els dies 5, 6, 7 i 8 d’octubre, quan es commemorà el 3r centenari de la troballa de les relíquies dels Sants Bernat, Maria i Gràcia i el 2n de la veneració de Nostra Senyora del Lluch, durant la baixada de la patrona a la ciutat, participaren també comparses de moros i cristians.

En 1966, amb motiu de la Coronació canònica de la Mare de Déu, tornaran a aparéixer novament els moros i cristians pels carrers d’Alzira. Ho feren el 19 de maig amb una Entrà, en la qual van participar la pràctica totalitat de les comparses de la localitat alacantina d’Ibi. 50 anys després, el 21 de maig de 2016 es va tornar a reproduir aquesta processó amb les filaes cristianes de la festa alzirenya.

En la primera meitat dels 80, la falla Sant Joan organitzà unes entrades en juliol, durant les festes de Sant Bernat sota el nom de comparsa Abbassíes.

A ella s’afegiren altres comissions com la de la 78

ALZIRA 2018

plaça del Forn o Sant Judes Tadeu. Paral·lelament, fallers de Sant Joan, que eren festers de Sant Judes, organitzaren desfilades en les seues festes en octubre. Les entrades deixaren de fer-se a mitjans dels 80. La falla El Mercat ambientà algunes despertaes amb festers de Sax, on desfilava el seu faller Juan Ortega, els quals no tiraren masclets... disparaven amb trabucs!! El Mercat i la Malva reproduïren passatges medievals en les seues presentacions i aquesta última organitzà una exposició en una setmana cultural en els 90.

A mitjans de 1999, Paco Mazo i Eliseo Candela visqueren el mig any de les festes d’Albaida i decidiren importar la festa a la seua comissió.

Abans de les Falles de 2000, s’organitzaren unes esquadres: una amb espectaculars tratges de negres, prestats per la prestigiosa Roperia Ximo, on anava Paco. Una altra en què desfilaven Juanjo Tarrasó, Rafa Ahulló “Checo” o Julián Correas i d’altra on estaven l’aleshores president, Eliseo Candela i la Fallera Major, Rosa Carla Carrillo. Completava l’Entrà, que va partir des del Cine Piscina, passant per Hort dels Frares, Plaça Major, Pérez Galdós i Francisco Arbona, la filà Pirates d’Albaida.

En l’estiu de 2000, fallers de Camilo Dolz i altres amics seus formaren la filà Els Fills de... (traduint l’àrab Beni), amb Rafa Mompó de capità. Malauradament sols feren una Entrà pels carrers del parc Pere Crespí en juliol.

Com contàvem al principi de l’article, en 2001 naix l’actual festa que està plenament consolidada, forma part de la UNDEF (Unió Nacional d’Entitats

Festeres) des de 2012 i està considerada des de 2016, Festa d’Interés Turístic. Al principi, ho feia amb filaes únicament mores que portaven el nom de les falles, excepte una, que eren els festers que no pertanyien a les falles i que es deien primer Kelme (perquè anaven dopats) i després “Los otros”. En 2004 aparegueren les Dones de la Vila i Mercaderes. Ja en 2007 va ser quan sorgiren els cristians, i la filà Cavallers Conqueridors del rei en Jaume. Era la primera filà on anava el rei, tot i que anys abans Pascual Tudela ja començà a encarnar la figura del rei Conqueridor. A Jaume I l’acompanya des de 2008, la seua segona dona, na Violant d’Hongria. Els Creuats de la Ribera es fundaren en 2008, les Contrabandistes-Bandoleres en 2009 i fou la primera filà íntegrament femenina, poc després, el 2012, s’afegiren les Corsàries de la Ribera. Aquestes són les filaes que encara persisteixen. Pel camí s’han quedat altres com Alborxins (nom que es posaren els festers que no pertanyien a les falles de la Vila, ja que la partida d’Alborxí estava extramurs), Alí Ben Bufat (hereus d’Alborxins), Les Granotes (dones i filles de festers d’Alborxins, que pertanyien a la falla de Les Basses, d’ahí de dir-se Granotes), Templaris (fallers de Sant Andreu), Consellers del rei en Jaume (membres del Consell de la Joventut) i Al Jazirins (fallers de Germanies).

Les festes se celebren a finals de setembre o els primers dies d’octubre. Comencen el divendres amb una entrada falsa, on qualsevol persona pot desfilar amb els festers. Després gaudim de l’Olla Moruna que inventà “Conill”, i com no podia ser d’una altra forma creant-la ell, de mora no tenia res: xoriço, cigrons i cansalada. El dissabte al matí comencem amb una diana (despertà sense

pólvora on es desfila en esquadra amb pasdobles) i a la vesprada a les 18 h arranca l’Entrà de caps d’esquadra i bandes, que fan el recorregut des de la fi fins al principi de l’Entrà principal. A les 19 h arranquen les filaes mores i cristianes.

El concepte filà té dos significats, el de Comparsa, que té l’organització d’una falla, o com una esquadra de festers on davant va el cap. Cada any, una filà mora o cristiana organitza la part principal de l’Entrà, que anomenem a Alzira Sultania o Capitania. A les nits gaudim de l’orquestra i discomòbil. Diumenge és l’últim dia de la Trilogia festera. A les 11,30 h comença l’ofrena de flors, menjar i roba a la patrona de la festa, Santa Caterina, i continua el recorregut per la Vila fins a la plaça del Regne al so dels trabucs. Les festes finalitzen amb el dinar de germanor en què es fan reconeixements als festers i es dóna els premis del concurs de caps d’esquadra.

FOTOS: Esquadra de negres de la filà Mercaders, Sultania 2016. Filà Corsàries de la Ribera, Capitania 2017 Gemma García, germana del nostre president, ha sigut la Capitana 2017 Filaes de Camí Nou en l’any 2000.

David Chordà Argente

FALLA CAMÍ NOU

79

SANT ANTONI ABAT

ELS ORÍGENS La devoció alzirenya per Sant Antoni Abat troba el seu origen al segle XVIII, en el que consta una festa celebrada en honor del sant el 6 d’abril de 1789, segons l’historiador Juanjo Sanz.

Però no és fins al 1809 quan se celebra al gener, concretament el 16, tot i que en 1811 es va festejar el 22 del primer mes de l’any. A partir d’eixe moment van ser els veïns de la parròquia de Sant Agustí els que s’encarregaren de celebrar la festa al Sant cada any. A partir del 1826 va haver-hi un auge imparable d’aquesta celebració.

En el cas alzireny, la imatge del sant, de proporció acadèmica, tallada en fusta, es va ubicar al lateral d’un dels altars en la tristament desapareguda església conventual de Sant Agustí.

-

Les fogueres. En elles podem reconéixer els antics rituals pagans que espantaven els mals esperits del ramat i dels animals domèstics, evitant-los plagues i malalties.

Es realitzen el dia 16 de Gener, vespra de la festivitat del sant i al llarg de la nostra ciutat.

-

La benedicció. Patró i protector dels animals, Sant Antoni o Antón Abat, va ser monjo cristià fundador del moviment eremític, nascut a l’Egipte en el 250 i va viure 105 anys. Tot i que en la iconografia popular se’l representa amb un porc als seus peus. La tradició afirma que era una femella de porc senglar, ja que li atribueixen la curació de la seua cria. La benedicció de Sant Antoni es converteix en una garantia de salut i benestar durant tot l’any per a les mascotes. En Alzira, milers i milers de persones acudeixen a la processó i duen les seues mascotes a beneir.

LA IMATGE És una de les dues imatges més antigues que ixen en processó en Alzira. El 1936 Consuelo Sifre Gómez va salvar l’efígie menuda del sant, que s’ha restaurat posteriorment en dues ocasions.

Per fi el 2014 es va fer una restauració més a important, finançada amb fons públics, que va permetre la recuperació d’una imatge tan antiga i tan volguda pels alzirenys. Des de fa llustres el dosser s’exposa al carrer Hort dels Frares a casa de la família Pau-Hernández, on milers de persones la visiten tots els anys.

TRADICIONS - La tradició de tocar la campaneta del sant per demanar promés o promesa és fruit d’una errada per la tradició local, per confusió amb Sant Antoni de Pàdua, que se celebra el 13 de juny.

-

80

Un dels atractius més originals d’aquesta manifestació religiosa i popular és la tradicional pujada de les cavalleries per la rampa de les Escoles Pies. Aquesta pujada de les cavalleries venia a recordar quan els amos dels animals tractaven de salvar-los de les crescudes del riu Xúquer.

ALZIRA 2018

La Comissió

2018 UN ANY D’EFEMÈRIDES PER A LA FALLA CAMÍ NOU i PER A SANT BERNAT La falla Camí Nou ens convida a participar en aquest any especial en què es compleix el 75 aniversari de la falla. 75 anys d’història: 75 anys de cultura fallera; 75 anys ajudant a fer que la Festa Fallera alzirenya siga considerada i admirada en tot el món faller de la Comunitat Valenciana. És un any important per a les nostres entitats. També en 2018 es compleixen 375 anys des que el nostre Ajuntament nomenara Sant Bernat Màrtir patró de la vila d’Alzira.

Fou un 19 de juliol de 1643 en el qual el Consell General dels Jurats d’Alzira, tenint en compte el motu proprio del papa Urbà viii referent a les festes de precepte, declara patró a Sant Bernat Màrtir, oficialitzant un patronatge reconegut des d’antic en la nostra Vila.

375 anys d’un patronatge que s’uneix a altres efemèrides d’enguany que és important recordar per a la nostra història, per què també es compleixen 60 anys que l’Arquebisbe de València, monsenyor En Marcel·lí Olaechea Loizaga, després del corresponent procés canònic, autenticava les relíquies de les germanes Maria i Gràcia i autoritzava el culte públic. Tanmateix rememorem que en 2018 farà 50 anys que es beneïa en la Catedral de València l’altar que els alzirenys residents en la capital dediquen als Sants Patrons Bernat, Maria i Gràcia i a la Mare de Déu del Lluch. Dates per a recordar en la nostra tradició Bernardina com també que fa 200 anys es van traslladar les relíquies dels Màrtirs des de l’antic convent al nou d’intramurs de la Vila i es compliran 150 anys des que el rei Carles iii autoritzà que es continuara demanant almoina per al manteniment del culte en el convent de sant Bernat Màrtir.

Un any 2018 que serà molt especial tant per a la falla Camí Nou com per als devots Bernadins alzirenys. Ambdues entitats intentarem realitzar les millors celebracions possibles que ajuden a la nostra cultura alzirenya. Una cultura plena de tradicions, devocions, festa i camaraderia entre tots els nostres veïns.

Per la nostra part continuarem amb aquelles activitats que en els darrers anys hem fet com la celebració de l’Eucaristia en la Pileta del Martiri el 9 de juny de cada any; participant en la Ruta Bernadina; la tradicional novena en juliol; la visita el 2 de setembre al Monestir de Poblet; participant en les festes de les nostres ciutats germanes de Carlet, Benimodo, Onda, etc.

Els millors desitjos de la nostra part per a tots els fallers de CAMÍ NOU en aquest any especial del 75 aniversari, que estarem gustosos de compartir des d’aquesta Pontificia Archicofradía de los Santos Patronos Bernat, María y Gracia.

Consuelo Peris Oliver Presidenta de la Pontificia Archicofradía de los Santos Patronos Bernardo, Maria y Gracia de Alzira.

FALLA CAMÍ NOU

81

SANT JUDES TADEU Estava recordant les coses que abans els meus pares i ma tia àvia em contaven.

I ara estic ací jo contant-ho per als que no ho saben, per als que tinguen gust de llegir-ho i així puguen contar-ho als seus fills i néts i recordarho com jo ho estic fent ara.

I sense més preàmbuls, comence la història de Sant Judes Tadeu.

Al camí cap a Carcaixent, dins del terme d’Alzira, es troba l’ermita de Sant Judes. Una ermita molt senzilla, es creu que el constructor va ser Bernat C. Escolà i els propietaris els veïns del barri del Pont de Xàtiva. En l’últim carrer que encamina a Carcaixent, entre les filades de cases, just en el número 12 del carrer Xàtiva, darrere de la reixa de forja envidrada trobem la xicoteta capella on està la imatge de Sant Judes Tadeu.

A la façana com a únic element litúrgic hi ha una creu de bombetes i amb lletres de forja el nom de la capella; baix podem bore una cancel·la de ferro i vidre negre amb un arc de mig punt i una fornícula amb una campana xicoteta.

A l’interior de la capella, sempre molt cuidada i neta, s’alça l’altar damunt d’una grada i dins d’una urna envidrada es troba la imatge de Sant Judes Tadeu.

L’any 1936 van destrossar l’escultura original i es va encomanar la talla d’una nova a l’escultor alzireny Enrique Casterà Masià (1910-1983).

La imatge original tenia el front lliure, amb cabellera llarga, portava una túnica verda amb el mant morat i l’escapulari sobre el pit mostrant la Santa Faç; a la mà destra du una destral i a la mà esquerra un llibre obert.

82

ALZIRA 2018

Si vostès tenen el gust de visitar la seua capella, allí en l’ermita està Sant Judes Tadeu i ell els beneirà. El sant dóna nom a la nostra festa, a la plaça on està la capella i a la nostra falla.

Hi ha molta devoció a Sant Judes, la seua festa se celebra cada 28 d’octubre, cal destacar la processó a la qual acudeixen molts veïns d’Alzira i que recorre tot el barri.

LA FESTA DE SANT PERE i LA FALLA CAMÍ NOU Per a aquelles persones que no ens coneixen volem presentar amb aquest breu escrit, la nostra història i la realitat actual.

Del llibre editat per la Coordinadora de Festes de Barris i Partides d’Alzira editat l’any 1999, traurem que ja el 1913 la publicació local El Bombo recollia d’aquestes festes que tenien lloc al carrer de la Pastora i travessia del Clavell, amb cercavila encapçalat per un dolçainer, corregudes de sacs, cucanyes, un gran sopar, la

l’actual, més gran i llaurada en Olot feta d’escaiola i amb una artística decoració, donada al barri per la família Blasco - Pau, i l’urna que la protegeix la va donar la família Garrigues – Cameo.

Després de 1982, es va obrir un parèntesi en què les úniques celebracions serien sopars als carrers de la barriada, el trasllat de la imatge per a la missa en la parròquia de Sant Joan, el dia de la festivitat del sant, fins que a finals dels anys 90 un grup de veïns reprengueren la festa.

Des d’eixe moment, la festa ha anat incorporant activitats recuperades i noves, com el dosser i la seua obertura oficial que és també la d’inici de les festes de cada any, els berenars i jocs infantils, dinars i sopars de germanor, les vetllades musicals nocturnes, els campionats de jocs de taula. En la festa principal s’ha incorporat un trasllat previ a la missa solemne i per acabar una romeria pels carrers del barri.

processó al sant, balls populars, varietés, una revetlla amenitzada per la banda del “regiment de caçadors de conills (sense furó)” i set acordionistes.

Enumera també als festers assistents, així com que als actes oficials s’havia d’acudir amb roba d’etiqueta, o siga, “saragüells, botes altes i barret de l’època”.

A més, la imatge que havia donat la Sra. Carmen Sanz Martínez, de 35 cm, va ser substituïda el febrer de 1966 per

FALLA CAMÍ NOU

83

LA SETMANA SANTA D’ALZIRA La celebració de la Setmana Santa mostra en la nostra ciutat característiques extraordinàries i ha vist reconeguda la seua importància quan es va concedir el 1988 el títol de Festa d’Interés Turístic Nacional. La tradició d’aquestes celebracions la trobem a l’Arxiu Municipal que on queda constància de la celebració al segle xvi, concretament l’any 1539. En l’actualitat compta amb 18 confraries i germandats i 25 passos processionals. L’òrgan rector de les festivitats és la Junta de Germandats i Confraries de Setmana Santa (JHHCC) que agrupa a les mateixes i coordina tots els actes comuns preservant la fraternitat entre elles i vetlant per mantenir viva la tradició de les celebracions. Els òrgans de govern són l’Assemblea General, que elegeix el president i aprova la gestió i la Junta Directiva que executa els acords de l’assemblea.

Els orígens de la nostra Setmana Santa els podem trobar en l’època medieval, en la que amb gran esplendor se celebraven solemnitats pròpies de la Passió i Mort de Crist. La fundació de la capella, anomenada “de la Sang” centrà el culte propi, és allí on es va crear la primera de les confraries, anomenada de la “Preciosísima Sangre de Nuestro Señor Jesucristo”.

Posteriorment, al llarg de 4 segles s’ha anat incrementant el nombre de confraries i confrares arribant fins a l’etapa actual, en què es van reorganitzar les distintes junt amb el pas de la Santa Creu de la Junta de Germandats i Confraries.

Tal com hem assenyalat abans, actualment tenim 18 Germandats i Confraries, amb 25 passos processionals i una participació que quasi arriba als 8 milions de confrares. En l’actualitat la nostra Setmana Santa està formada per les següents confraries: la Germandat de la Santa Cena, Germandat del Sant Calce, Confraria de l’Oració de Jesús en l’Hort, Confraria del Prendimiento del Señor y Nuestra Señora de la Esperanza, Confraria 84

ALZIRA 2018

de Crist en la Columna, Confraria de la Coronació d’Espines, Confraria del Santíssim Ecce-Homo, M.I. Arxiconfraria de Jesús Natzaré i la Mare de Déu del Sufragi, Real Germandat de la Santa Faç del Senyor, Hermandad Deportiva del Santo Expolio y Virgen del Perdón, Confraria de la Crucifixió de Jesús en la Creu, Hermandad de Caballeros de Cristo Crucificado en la Agonía, Germandat de Maria Mare, Crist Crucificat Mort en la Creu (Pas del Poble), Confraria del Davallament de la Creu, Real Confraria de la Mare de Déu dels Dolors, Germandat de Santa Maria Magdalena Camí del Sepulcre del Senyor, Germandat de Cavallers del Sant Sepulcre, Confraria de la Mare de Déu de la Soledat i de la Preciosíssima Sang del Nostre Senyor Jesucrist i la Santa Creu de la Junta de Germandats i Confraries.

La imatgeria manté, en general, una estètica uniforme i de postguerra, ja que la majoria de les imatges es perderen durant la contesa. Obres com les d’Antonio Ballester, Carmelo Vicent, Vicente Rodilla, Rabasa i Royo, Rausell i Llorens, Gaspar i Pérez entre altres, són les que podem admirar actualment.

La celebració de la nostra Setmana Major d’Alzira ha transcendit l’àmbit local. Prova d’això és el reconeixement aconseguit el 1988, especialment per la tradició que té entre els habitants d’altres pobles de la comarca, de la província, de la Comunitat i fins i tot d’altres punts de la nostra geografia nacional. A aquest reconeixement encara li va donar més rellevància la celebració del xxviii Encuentro Nacional de Hermandades y Cofradías el setembre de 2015.

També han contribuït diversos factors entre els quals nomenarem el Pregó, acte que inaugura les celebracions i que any rere any ha aconseguit captivar i entusiasmar els assistents.

Desaparegut en el temps es va recuperar aquesta tradició en els anys 80 i constitueix un dels trets que identifica la celebració alzirenya.

Aquest acte solemne sempre és conduït per un fill o filla o veïna d’Alzira, que presenta a una reconeguda personalitat de prestigi nacional i que és l’encarregada de glossar l’acte que centra tota l’atenció del públic. Any rere any ens visiten personatges il·lustres relacionats amb el món de la cultura, religiós, social, artistes, comunicadors, eminències religioses, lletrats, catedràtics, acadèmics, periodistes, etc. El programa inclou un variat repertori cultural que cada any canvia, amb l’actuació especial de la banda de tambors de la Junta de Germandats i Confraries, la demostració dels tocs variats i a més a més, el toc oferit per la representació alzirenya en l’edició anual de les Jornadas de Exaltación del Tambor i el Bombo. En definitiva, un plaer per als assistents a aquest missatge d’inici de les celebracions de la Setmana Gran.

Són molts els Via Crucis, Trasllats, Encontres i Processons les que recorren els carrers del nostre poble eixos dies de la Setmana de Passió, però destaquen per les seues característiques, la colorista processó del Diumenge de Rams, acompanyada de la representació viva de l’Entrada de Jesús a Jerusalem i la Processó General del Sant Soterrar a boqueta de nit del Divendres Sant, en la qual desfilen per ordre cronològic els 25 passos que ens presenten en seqüències els moments més importants de la Passió i Mort del Nostre Senyor. Un recorregut de punta a punta de la nostra ciutat al qual assisteixen més de 40 mil persones a les quals els penitents obsequien amb caramels i peladilles. El trajecte té una durada de vora 5 hores des que el

primer pas iniciar la marxa fins que l’últim arriba a la parròquia de la Mare de Déu del Lluch, on acaba el recorregut. A vegades aquesta processó ha pogut seguir-se des de la xicoteta pantalla, ja que la ja desapareguda Radiotelevisió Valenciana va fer la retransmissió durant alguns anys.

Destacar els Via Crucis que comencen el Divendres de Dolors amb la ja tradicional Nit de les Miradetes i l’encontre entre les confraries del Davallament de la Creu i la Dolorosa; el de Jesús de Natzaret la vesprada de Diumenge de Rams i que recorre els carrers de la Vila; el Dimarts Sant la Confraria de la Crucifixió de Jesús en la Creu; el del Dimecres Sant amb la Hermandad de Caballeros de Cristo Crucificado en la Agonía, acompanyats per una gran multitud de fidels amb respecte i devoció; i els de Dijous Sant en què se celebren els de la Germandat de Cavallers del Sant Sepulcre, la Real Germandat de la Santa Faç, el del Crist en la Columna i el de Maria Magdalena Camí al Sepulcre del Senyor. Cal destacar també que a la mitja nit de Dijous Sant es fa el tradicional Toc de Silenci, organitzat per la Confraria de la Crucifixió del Jesús en la Creu, al que cada any acudeixen més persones a presenciar-lo.

Els trasllats processionals s’inicien vesprada del Diumenge de Rams i acaben Dimarts Sant, destaca l’encontre entre la Santa Faç i la Verònica. En els trasllats les Germandats i Confraries fan el camí des de les seues seus fins als locals on quedaran instal·lats els dossers que podran visitar-se des de Dilluns Sant fins Dijous Sant.

FALLA CAMÍ NOU

85

Bombo i s’espera que puga ser declarada com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO.

En la tradicional “Processó del Silenci” que se celebra en la matinada del Divendres Sant, les imatges de Jesús el Natzaré i la Soledat ixen des de la parròquia de l’Encarnació i les duen a muscles veïns del poble, milers de persones participen en complet silenci, moltes vegades com a promesa i només estan acompanyades pel so dels tambors, timbal i bombos.

La Setmana de Passió acaba el Dissabte Sant, quan després de les celebracions en les diferents parròquies té lloc el multitudinari acte de l’Encontre de Resurrecció a la plaça Major, acompanyat del toc dels tambors i de focs d’artifici.

No s’ha d’oblidar la tradició musical que acompanya els passos en els diferents trasllats i processons. Són bandes que arribe des de diferents llocs de la comarca i poblacions limítrofs que donen a la nostra Setmana Santa un so peculiar i que ha anat evolucionant amb el pas dels anys. Actualment quasi totes les germandats i confraries disposen de banda de tambors pròpia però encara les bandes les acompanyen en algunes processons. A més a més, cada any té lloc la Tamborada Local o Jornada d’Exaltació del Tambor i el Bombo de la Ciutat d’Alzira. Ací acudeixen bandes d’Alzira i Bandes convidades de diversos punts de la geografia de la Comunitat Valenciana. Comença a primera hora del matí i acaba passada la mitjanit, quasi de matinada. Actualment, junt amb les Tamborades de setze pobles germans s’ha format el Consorcio Nacional del Tambor y el

86

ALZIRA 2018

En l’àmbit cultural la Junta de Germandats i Confraries promou concursos de caràcter local com el concurs Escolar de Dibuix, en dates prèvies a la nostra Setmana Major per a exposar-los durant eixos dies, en ell participen tots els centres educatius de la ciutat; així com el d’aparadors de comerços. A escala nacional els de Fotografia i Cartells, el primer premi d’aquest serà la portada del llibre programa i cartell anunciador de la Setmana Santa. El segon premi d’aquest concurs es publicarà amb el cartell anunciador del Pregó.

Però si tenim un element plenament significatiu i senya d’identitat en les nostres celebracions són els Dossers, motius d’ornamentació de les imatges que caracteritzen les escenes pròpies del cada pas, guarniments de les imatges de la Passió en els quals desborda la imaginació i l’art, tot amb la intenció d’exaltar el grup escultòric i commoure la pietat dels visitants durant la Setmana Santa. Els dossers són genuïns d’Alzira, inicialment s’ornamentaven a base de bones teles i flors que engalanaven les plantes baixes típiques de les cases de la població. Amb el pas del temps s’han anat recreant escenes bíbliques i se’ls ha dotat de gran realisme i impacte amb les ambientacions, jocs de llum, so i música. Són un element important de la nostra festa que atrau multitud de turistes i visitants i desperta gran expectació, especialment per conèixer els premis que cada any atorga la Junta de Germandats en companyia de l’Ajuntament.

Aquest costum ja apareix documentada en el segle xv i són els clavaris els encarregats de confeccionar els dossers i custodiar les imatges durant la Setmana Santa.

Per acabar des d’aquesta Junta volem traslladar i fer partícips als lectors de tots els actes de caràcter general organitzats durant la Setmana Gran de Passió.

J.HH.CC. de Semana Santa de Alzira

LES FESTES EN LA BARRIADA DE SANT ROC Haver conegut des de fa molts anys les festes a Sant Roc, en el cor del barri de la Vila, em dóna dret a escriure en primera persona. Part de la història que els contaré l’he presenciada des del meu barri, i més concretament des del carrer de l’Ensenyament, on vaig viure amb la meua família durant 30 anys.

Quan arribàrem a Alzira jo tenia 3 anys. A mesura que van passant els anys veig amb nostàlgia tot el que hem deixat darrere. Però, en els dies de la joventut, vaig tindre la sort de viure en un barri amb solera, com és el de Sant Roc, el Sant de Montpelier. Aquest barri castís que va saber treballar quan tocava i descansar quan era festa, on els veïns es reunien en una animada tertúlia. Quantes nits a les portes de les cases se sopava en amable camaraderia en estiu, era el mes d’Agost. Els joves es desplaçaven fins a la plaça de les Gallines, on estava el tio Pepico “el llimonero” per comprar-li “aigua seltz” per tal d’acompanyar els sopars on també ens delectàvem amb pimentons amb salmorra, tomaquetes, olives partides i de postres meló d’Alger, carabassa, i moniatos torrats. El vi era de les bodegues de Bixquert i de la senyora Maria l’ermitana de Sant Roc, que era qui s’encarregava de cuidar de l’ermita i del culte al sant, una ermita que estava on actualment es troba el retaule del sant. Allí se celebrava missat tot l’any, quan l’encarregaven els devots i tenia uns ornaments propis regalats pels mateixos veïns en agraïment al sant per algun favor concedit.

Era una devoció popular entre la gent del barri que el venerava en el seu altar, hi havia una relíquia que es podia vore a través d’un cristall. Allí sempre hi havia una llàntia d’oli, encesa.

En aquells dies d’agost hi acudia molta gent del barri i d’altres parts d’Alzira. Les dones portaven els catrets i les cadires i com no cabien dins de l’ermita seien fora al carrer fent un rogle.

Abans de començar la novena els xiquets recorrien els carrers amb una campaneta cantant: “novena de Sant Roc, primer toc” i així fins al tercer.

La festa acabava el dia 16 quan se celebrava la missa solemne de campanya, a l’aire lliure, en la plaça de Sant Roc. Duien un harmònium amb el qual amenitzava la cerimònia en Segundo Antich, organista de Santa Caterina i veí del barri.

El sermó estava a càrrec d’en Jaime Pascual Rius, al que jo no vaig conèixer quan vaig ser escolà de l’arxiprestal.

De vesprada s’organitzava una llarga processó, passejaven el sant pels carrers i places de la Vila i cantaven gojos per finalitzar amb la disparada d’una gran traca per acabar la festa Fora de la celebració religiosa es programaven concerts de la banda de música a la plaça de Sant Roc i en la de les Gallines. També a les places del Carbó i del Sufragi tenien lloc carreres de sacs i trencà de perols. Davant de la casa de Vicentico Gómez, el carreter, es representaven peces valencianes, on actuaven Vicente Aledón, Juan Marco, Enrique Ferrer el rullo, Tomás González i la seua dona Lolita Oliver.

D’aquella època i zona recordem Bernardo Cano, alguatzil de l’ajuntament, la senyora Mercedes; Manolo Grande, Vicente Almiñana, Toni i Milieta Gimeno, Ernesto Pla, Maruja Serra la carnicera; Consuelito Gregori la perruquera, Antonio Cano, Rafael Donato, el pintor; Trini Guasp, Maria Company i Concha Martínez; la senyora Antonia la bombera i de la plaça del Carbó Juanito Giménez el fotògraf; l’encisamera, la vaqueria; Vila el de la sal …. i molts més amb els que faríem una llista inacabable.

El que vull contar-los potser siga del primer quart del segle xx, que jo no vaig conèixer. Es feien les típiques enramades de murta pels carrers i a les cavalcades les dones duien vestits dignes d’un museu, dones com Àgueda Ribera, mare de les germanes Melchor; Remedios Balselga o Pepita Montalvà, esposa d’en Ramon Flor, que va regalar un calce d’or per a l’ermita i altres objectes de culte.

Barri de Sant Roc, recordem les festes i tantes persones que ens van deixar.

Animem els veïns del barri perquè continuen celebrant una de les festes més antigues de la ciutat i seguisquen honorant el sant de Montpelier.

Alfonso Rovira ex-veí del barri FALLA CAMÍ NOU

87

FESTES PER A NO CANSAR-SE Ja ho han vist, Alzira és festera i ho mostra pràcticament cada mes de l’any.

Ací els hem contat una bona part de les celebracions patronals i de barris, però encara en queden més, moltes més, perquè a l’estiu omplim els carrers, els camps, les carreteres, les urbanitzacions i els horts de festes, música, balls i focs d’artifici. Sant n’hi ha per a celebrar cada dia i nosaltres tenim des d’una part del poble fins a vora l’estació.

Les primeres a celebrar-se al juliol són les de sant Bernabéu entre el Forn de Carrascosa i Tisneres; i daten del 1902. A continuació la festa dels transportistes, amb Sant Cristòfol i la benedicció de tots els vehicles que volen rebre-la. La Mare de Déu del Roser la passetgen per diverses partides d’horts i d’urbanitzacions.

Si bé abans començaven les celebracions al juliol fins al setembre actualment s’han reduït al mes d’agost per tal de reunir més veïns. La trobem a Vallverd-La Coma i Tisneres i Xixerà, també a Vilella, Fracà, les Valletes de Bru i la partida del Cementeri.

A la Graella tenim les festes de Sant Llorenç que van començar poc abans de la guerra i també es festegen a l’agost. El mateix mes també li fan la festa al Crist de l’Aixavegó i a la Mare de Déu dels Àngels de la Vila. No es queda darrere el Racó de les Vinyes que li fa la festa a la Mare de Déu de la Murta i al Crist del Racó. Al costat i també a l’agost la urbanització Sant Bernat ofrena el Patró de la nostra ciutat i els veïns de la zona organitzen des del 1981 esta festa.

El Crist de la Verge Maria té també la seua festa a Alzira i així s’ha celebrat als carrers Pau i Olivera des de fa més de cent anys. Igual que el Raval de Santa Maria, més conegut per les Barraques li ha fet la festa al Crist de Santa Maria des d’abans de la guerra.

Des de finals de segle XIX trobem les festes de la Barraca que celebra el 12 de setembre la Mare de Déu d’Aigües Vives, són tradicionals les paelles que tenen lloc la vespra. Molt a prop però a l’agost perquè estan tots de vacances, la Colònia de Santa Marina va començar a primers dels anys 80 la celebració de la Mare de Déu d’Agost.

Al setembre són els veïns de la plaça de la Malva els que tenen el seu Àngel de la Guarda i omplin de sò els carrers amb les albades que canten als seus festers. Fins a l’octubre no parem, i tenim les festes de Sant Francesc a l’Alquerieta que daten de l’any 1700.

Tot això sense parlar de la festa que nosaltres celebrem, les FALLES, així, amb majúscules, perquè a cada barri n’hi ha 3 o 4 comissions que planten monument.

El cas és que no pare la música i puga’m conviure tots amb harmonia.

Mai Hidalgo

Il¡lustradora

DE LA NOSTRA PORTADA

Guia

comercial

issió La Com í Nou lla Cam a F a l e d les a totes , agraeix ses que e r p m e es i ció, person l·labora o c a u e s ició amb la ible l’ed s s o p t han fe t llibret d’aques . de falla

GUIA COMERCIAL i PUBLICITÀRIA

92

ALZIRA 2018

GUIA COMERCIAL i PUBLICITÀRIA

FALLA CAMÍ NOU

93

GUIA COMERCIAL i PUBLICITÀRIA

94

ALZIRA 2018

GUIA COMERCIAL i PUBLICITÀRIA

MAASS GRRAAM OG ¡¡PPRRO N Ó I N S Ó R I E S R M E N I M E N I D E D CAA ÜÍÍSSTTIIC GÜ LLIIN NG O OSS O ULLTTO DU PPAARRAA AAD NTTEESS!!

AAD OLLEESSCCEEN DO

into

ENGLISH ADOLESCENTES

ADULTOS Los programas en OXFORD, LONDRES, BRIGHTON (Reino Unido) o BRAY (Irlanda) ofrecen muchas posibilidades: Alojamiento en familias o en residencia.

Clases de inglés mínimo 20 horas a la semana en horario de mañana o tarde.

Programa social con actividades y excursiones.

Prácticas en empresa: A partir de dos semanas en Bray y seis semanas en Londres o Brighton. (nivel mínimo de inglés exigido: B1). Más información en nuestra página web.

Programas disponibles todo el año.

Posibilidad de gestionarte el vuelo por tu cuenta o con nuestra ayuda.

entre 12 y 17 aNos

OXFORD

BRAY

Del 29 de julio al 12 de agosto

Del 31 de marzo al 6 de abril

POR SÓLO

POR SÓLO

(Reino Unido)

(Irlanda)

1.795€ * 695€ * Monitor acompañante desde aeropuerto origen hasta regreso.

Seguro viaje de estudios.

Clases de inglés.

Alojamiento en familias a pensión completa.

Programa social que incluye actividades y excursiones.

Transporte durante la estancia.

Traslados aeropuerto destino.

1 excursión de día completo por semana.

PIDE PRESUPUESTO PERSONALIZADO SIN COMPROMISO Y NO PIERDAS ESTA OPORTUNIDAD PARA PRACTICAR INGLÉS MÍNIMO DE UNA SEMANA DE DURACIÓN

*Fechas y precios sujetos a la disponibilidad de vuelos.

PLAZAS LIMITADAS ¡RESERVA LA TUYA YA!

MÁS INFORMACIÓN EN TEL: 627 627 935

info@diveintoenglish.com

www.diveintoenglish.com

diveintoenglishspain

FALLA CAMÍ NOU

95

GUIA COMERCIAL i PUBLICITÀRIA

96

ALZIRA 2018

GUIA COMERCIAL i PUBLICITÀRIA

FALLA CAMÍ NOU

97

GUIA COMERCIAL i PUBLICITÀRIA

98

ALZIRA 2018

GUIA COMERCIAL i PUBLICITÀRIA

FALLA CAMÍ NOU

99

GUIA COMERCIAL i PUBLICITÀRIA

100

ALZIRA 2018

GUIA COMERCIAL i PUBLICITÀRIA

FALLA CAMÍ NOU

101

GUIA COMERCIAL i PUBLICITÀRIA

102

ALZIRA 2018

GUIA COMERCIAL i PUBLICITÀRIA

FALLA CAMÍ NOU

103

GUIA COMERCIAL i PUBLICITÀRIA

104

ALZIRA 2018

GUIA COMERCIAL i PUBLICITÀRIA

FALLA CAMÍ NOU

105

GUIA COMERCIAL i PUBLICITÀRIA

Avda. de la Llibertat Humana, 13 (Exposición T. Vulco) 46600 Alzira (Valencia)

106

ALZIRA 2018

687 080 580

Visítanos en: www.esparzamotors.com

GUIA COMERCIAL i PUBLICITÀRIA

FALLA CAMÍ NOU

107

GUIA COMERCIAL i PUBLICITÀRIA

108

ALZIRA 2018

GUIA COMERCIAL i PUBLICITÀRIA

FALLA CAMÍ NOU

109

GUIA COMERCIAL i PUBLICITÀRIA

110

ALZIRA 2018

GUIA COMERCIAL i PUBLICITÀRIA

FALLA CAMÍ NOU

111

GUIA COMERCIAL i PUBLICITÀRIA

Nou Tanatori Ciutat d’Alzira Nou TanatoriCiutat Ciutat d’Alzira Nou Tanatori d’Alzira Av. Drets Humans, 7 Av. Drets DretsHumans, Humans,7 7

Nou Tanatori Ciutat d’Alzira Nou Tanatori Ciutat d’Alzira SERVICIOS PERSONALIZADOS SERVICIOS PERSONALIZADOS Av. Drets Humans, 7 SERVICIOS Av. PERSONALIZADOS Drets Humans, 7 SEGÚN SUS SUS NECESIDADES NECESIDADES SEGÚN

PERSONALIZADOS SEGÚN SUSSERVICIOS NECESIDADES

SERVICIOS PERSONALIZADOS SEGÚN SUS NECESIDADES SEGÚN SUS NECESIDADES

CONSULTAR PRECIOS PRECIOS CONSULTAR CONSULTAR PRECIOS

CONSULTAR PRECIOS

Nou Tanatori Ciutat d’Alzira tanatorifontdemussa@hotmail.com tanatorifontdemussa@hotmail.com Av. Drets Humans, 7tanatorifontdemussa@hotmail.com

tanatorifontdemussa@hotmail.com CONSULTAR PRECIOS

VICIOS PERSONALIZADOS GÚN SUS NECESIDADES

tanatorifontdemussa@hotmail.com

NSULTAR PRECIOS

tanatorifontdemussa@hotmail.com

112

ALZIRA 2018

GUIA COMERCIAL i PUBLICITÀRIA

FALLA CAMÍ NOU

113

GUIA COMERCIAL i PUBLICITÀRIA

114

ALZIRA 2018

GUIA COMERCIAL i PUBLICITÀRIA

FALLA CAMÍ NOU

115

GUIA COMERCIAL i PUBLICITÀRIA

116

ALZIRA 2018

GUIA COMERCIAL i PUBLICITÀRIA

FALLA CAMÍ NOU

117

GUIA COMERCIAL i PUBLICITÀRIA

118

ALZIRA 2018

GUIA COMERCIAL i PUBLICITÀRIA

FRUTAS Y VERDURAS

CLARA

Avda. Stos. Patronos, 28 • 46600 Alzira (Valencia)

Tienda: 96 201 72 46 • Móvil: 687 723 533 FALLA CAMÍ NOU

119

GUIA COMERCIAL i PUBLICITÀRIA

120

ALZIRA 2018

GUIA COMERCIAL i PUBLICITÀRIA

FALLA CAMÍ NOU

121

GUIA COMERCIAL i PUBLICITÀRIA

122

ALZIRA 2018

GUIA COMERCIAL i PUBLICITÀRIA

FALLA CAMÍ NOU

123

GUIA COMERCIAL i PUBLICITÀRIA

Centro Gestor de SEGUROS

124

ALZIRA 2018

GUIA COMERCIAL i PUBLICITÀRIA

FALLA CAMÍ NOU

125

GUIA COMERCIAL i PUBLICITÀRIA

tel. 96 201 26 04

126

ALZIRA 2018

Alzira

GUIA COMERCIAL i PUBLICITÀRIA

FALLA CAMÍ NOU

127

GUIA COMERCIAL i PUBLICITÀRIA

128

ALZIRA 2018

GUIA COMERCIAL i PUBLICITÀRIA

FALLA CAMÍ NOU

129

GUIA COMERCIAL i PUBLICITÀRIA

130

ALZIRA 2018

GUIA COMERCIAL i PUBLICITÀRIA

FALLA CAMÍ NOU

131

GUIA COMERCIAL i PUBLICITÀRIA

132

ALZIRA 2018

GUIA COMERCIAL i PUBLICITÀRIA

FALLA CAMÍ NOU

133

GUIA COMERCIAL i PUBLICITÀRIA

134

ALZIRA 2018

GUIA COMERCIAL i PUBLICITÀRIA

Talleres C. Ramírez C H A P A Y P I N T U R A

FALLA CAMÍ NOU

135

GUIA COMERCIAL i PUBLICITÀRIA

136

ALZIRA 2018

LOURDES BURGOS LANCERO FALLERA MAJOR D’ALZIRA 2018

Celulosas y Tissues, S.L. Av. Libertad de enseñanza, 16, 46600 Alzira (Valencia) SPAIN ceti@cetipapel.com www.cetipapel.com

687 080 580 Avda. de la Llibertat Humana, 13 (Exposición T. Vulco) 46600 Alzira (Valencia) Visítanos en: www.esparzamotors.com