EL MODERNISME
1
EL MODERNISME
2
EL MODERNISME
Índex Expectatives
Pàg. 5
El modernisme
Pàg. 7
Hospital de Sant Pau
Pàg. 8
Exposició Universal
Pàg. 10
La Sagrada Família
Pàg.13
La Pedrera
Pàg.16
Colònia Güell
Pàg. 18
Entrevistes
Pàg.19
Notícies del 1910
Pàg.22
Anuncis de medicaments del 1910
Pàg. 25
Anunci angles
Pàg.26
Sabeu què és una catenària?
Pàg.28
Posa’t a prova!
Pàg. 31
Apareixen uns nombres intrigants a la Sagrada Família
Pàg.32
Art Noveau
Pàg.33
Valoracions
Pàg.34
3
EL MODERNISME
4
EL MODERNISME
EXPECTATIVES... Personalment, estic segura de què aquest treball em proporcionarà el coneixement de visitar coses molt importants que estan aquí a Barcelona, però mai he pres atenció, per tant no les he vist mai per dintre; com per exemple la Sagrada Família, la Pedrera, la Boqueria... El meu grup i jo també podrem aprendre una mica sobre els monuments i edificis, ja que ens aportaran coneixements arquitectònics, històrics, matemàtics... Per una altra banda, no només prendrem apunts, sinó també ens donen l’oportunitat de moure’ns sols per Barcelona i donar
Aquesta setmana farem el crèdit de síntesi del modernisme, realment espero poder gaudir del treball sense haver d’estressar-me i preocupar-me molt. Crec que podrem gaudir d’una Barcelona diferent a la qual coneixem. Nosaltres no sabem gaire del modernisme i suposo que amb aquest treball el descobrirem a partir de diferents aspectes com: art, història, literatura, ciència, arquitectura... Espero poder treballar bé amb el meu grup i que ens quedi un treball genial de què puguem estar orgullosos. Sobretot espero i desitjo passar-m’ho bé, ja que si no el treball no sortirà suficientment bé. Crec que el fet de viure en una ciutat fa que creguis que la coneixes quan en
La setmana del 4 de maig al 8 realitzarem el treball de síntesi del modernisme a Barcelona.
l’oportunitat a la gent que no es sap moure per Barcelona en transport públic a fer-ho, ja que és una cosa molt útil que en el futur ho hauran de fer servir sovint. Lucía Carrera
realitat és tot el contrari, en ser la teva ciutat perds interès en ella. Amb aquest treball ens començarem a informar i coneixerem una de les etapes més importants de
Barcelona.
Clàudia Folguera
En aquest període de temps espero poder saber una miqueta més sobre la meva ciutat natal, i aprendre al costat dels meus companys I amics. Alguns dels monuments que visitarem ja els he vist, però sé que m’agradarà repetir-ho. Júlia Dalmau
5
EL MODERNISME
En aquest crèdit de síntesi espero conèixer millor Barcelona que és la ciutat on estic i poder admirar el diferents monuments i meravelles arquitectòniques, ja que encara que visc a Barcelona no conec gaire de la ciutat; mai m’he parat a contemplar el monument del modernisme ni cap obre modernista.
Espero poder gaudir fent el treball i les diverses visites i activitats a la vegada que aprenem, també espero que els treballs pràctics surtin bé i siguin entretinguts de fer mentre aprenem coses noves amb els membres del grup. Miguel Rivas
6
EL MODERNISME
El modernisme Quan el modernisme va esclatar al Plà Cerdà, va trencar la monotonia perquè era un tipus d’arquitectura diferent. Inicialment, el modernisme es va ubicar a la Ciutat Vella, ja que la falta de perspectiva d’aquests carrerons estrets fa que algunes obres d’art passin desaparegudes. Però quan definitivament es va donar a conèixer, va ser a la part alta de l’Eixample, ja que va triomfar gràcies als obradors, persones amb un alt nivell tècnic. A l’església no li agradava aquest tipus d’art estèticament, i tampoc en pensament. El modernisme de Barcelona va ser molt important a tot al món, ja que hi havia qualitat i quantitat, encara que més tard es van començar a criticar els edificis de Gaudí per la seva estètica. El modernisme és anomenat de diverses formes per tot Europa, per exemple, a Alemanya se li va dir Jubenstil, en canvi a Àustria Cesiunstile, a França Modern Style, a Anglaterra Art Noveau i per últim a Catalunya com ja sabem es va anomenar Modernisme. Per una altra banda, el modernisme va coincidir amb el renaixement, un moviment intel•lectual molt important. Aquest moviment era defensat pels modernistes. La Burgesia a Barcelona, era de procedències molt variades, i aquests es van establir a l’Eixample, perquè per a ells era l’espai perfecte per lluir i mostrar-se. El fet que els arquitectes fessin edificis diferents dels altres, a la burgesia li va entusiasmar, per tant, el seu nou objectiu era començar a construir cases modernistes. Més endavant es va produir un oblit del modernisme català i principalment en aquesta acció destaca Eugeni d’Ors, ja que va començar una campanya contra el modernisme, dient que aquest art no tenia res
a veure amb els catalans. Tot seguit Eugeni d’Ors va proposar un nou art, el noucentisme. A continuació es van fer obres modernistes quan era l’època noucentista, per exemple, els fanals del Passeig de Gràcia. Un cop acabada la Guerra Civil, es van començar a destruir elements modernistes arquitectònics, com el Palau Simon, la Casa Llorach i la Casa Sitjà. Principalment la causa d’aquestes destruccions van ser els canvis estètics de moda i l’ús inadequat. Més endavant es va crear la “Solución Vertical”, a causa de la crisi econòmica i voler llogar més cases. Aquesta solució consistia en què la gent tenia permís per construir dues plantes més als seus edificis. Més tard el 1963 es va reivindicar el modernisme novament a Barcelona, ja que al veure el passat de la Casa Fuster va fer canviar d’opinió a la gent de la ciutat. El pròxim artista que va fer una defensa aferrissada al modernisme va ser Dalí. Concretament el 1950, hi havia 1900 espais modernistes a Barcelona. El mobiliari modernista, és a dir, els vitralls només es va aprofitar el plom. El 1952 es va produir un canvi de mentalitat internacional sobre el modernisme, concretament a New York. Finalment el modernisme es va acabar el 1886, amb la conclusió de què el veritable destructor del modernisme va ser el noucentisme. Lucía Carrera
7
EL MODERNISME
Hospital de Sant Pau L’hospital modernista de Sant Pau, es va considerar “patrimoni de la humanitat” per la UNESCO el 1997. Aquest es va construir el 1401, amb el motiu d'ajuntar sis hospitals en un, i aquest anomenarlo Hospital de Santa Creu i Sant Pau. Al s. XX aquest hospital es va quedar petit, per això van decidir construir un altre, al barri de Guinardó. Pau Gil, un banquer que va morir sense descendència, va decidir donar tots els seus diners, és a dir, els 30.000 euros que tenia per finançar aquest projecta. L’arquitecte encarregat de dur a terme aquest projecte va ser Lluís Domènech i Muntaner, el màxim representant de l’arquitectura modernista. També va fer altres obres com el palau de la música o l’institut mental Pere Mata de Reus. Ell va treballar en aquest projecta, fins al dia de la seva mort. Aquest va viatjar pel món visitant hospitals modernistes i captan idees. Als seus viatges va veure que aquells hospitals es dividien en dues tendències, i ell va decidir presentar un projecta en el que les unia totes dues. Va dissenyar un hospital en el qual els pavellons estaven units per túnels subterranis. El seu disseny constava de 48 pavellons, però només van arribar a construir 27. D’aquests 27 pavellons, 12 són modernistes, ja que els va construir Lluís Domènech i Muntaner, en canvi els 15 que va construir el seu fill, Pere Domènech, no es consideren modernistes. La construcció d’aquests pavellons va durar 25 anys. D’aquest fantàstic hospital modernista, 8 pavellons dels 27 són d’infermeria, dels quals quatre tenen noms de sants i uns altres quatre de santes, com per exemple el pavelló de Sant Salvador. A part d’això, quatre d’aquests pavellons estan en procés de
restauració, per tant, els estan reformant, uns altres tres estan ocupats, i per últim hi ha un que es pot visitar, aquest pavelló s’anomena Sant Rafael. Tots els pavellons són iguals, és a dir, tenen la mateixa estructura i forma arquitectònica: Tenen els sostres alts, perquè pogués circular bé l’aire, ja que era molta gent en una sala no molt amplia.
L’entorn i decoració estava feta i estructurada de manera que relaxes als pacients, ja que l'entorn en el qual es troben influeix molt a la seva actitud i recuperació. Les parets estan pintades de color verd, per transmetre tranquil·litat, també hi havia decoracions florals, ja que el modernisme utilitza molts elements de la natura. Igual que a l’exterior de molts edificis del recinte de l'hospital estaven gravades les inicials de l’home que va fer possible la seva construcció, Pau Gil, així, que si ens hi fixem podem veure les inicials PG, per tant, a l’interior dels pavellons d’infermeria també podem observar gravada l’inicial R, referint-se a l’home que va seguir l’exemple de Pau Gil donant els seus diners a l’hospital per poder acabar de construir-lo, i aquests es van destinar a construir els pavellons d’infermeria, ell es deia Rafael Rabell.
8
EL MODERNISME
Fa uns anys, concretament a la dècada dels 70, el pavelló de Sant Rafael constava d’unes parets que separaven les habitacions, ja que contenia una UCI i un lavabo propi, actualment ja no hi són per poder deixar-ho de manera original. Als pavellons, els malalts estaven allotjats per sexe, encara que els homes no només podien estar als pavellons amb nom de sant o les dones als pavellons amb nom de santa, sinó que podien estar a tots els pavellons sempre i quan estiguessin agrupats per sexe. Més endavant van agrupar als malalts per gravetat de la malaltia o tipus. L’hospital també consta d’una sala anomenada hipòstila, aquesta està plena de columnes. És una zona de distribució que més endavant es va convertir en una sala d’urgències. L’edifici de cirurgia està estructurat de manera que la primera sala per la qual passa el pacient, és la d’anestèsia, a continuació passa per la sala d’operacions, és a dir, pel quiròfan i per últim es dirigeix a la sala de recuperació. A la façana d’aquest edifici estan escrits els noms dels cirurgians més importants. Els vidres d’aquest quiròfan permeten que entri la llum natural, ja que abans s’operava amb la mateixa llum solar. Més tard, aquests vidres es van entapissar. Aquest hospital constava d’un jardí orientat cap al sud, així d’aquesta manera podien aprofitar el màxim d’hores de llum solar. També hi ha túnels subterranis per poder completar el disseny del gran arquitecte dividit en les seves dues tendències, d’aquesta manera podien traslladar als malalts sense sortir a l'exterior. Per una altra banda, a l’interior d’aquest hospital, també hi havia una farmàcia on venien
medicaments. Actualment aquest edifici s’utilitza com a facultat de medicina. També hi havia un convent, les monges d’aquest van ser les primeres infermeres de l'hospital, actualment aquest edifici s’utilitza com a banc de sang. Per últim, el vestíbul de l'hospital va ser l’entrada principal fins al 2009, aquest consta de columnes, escuts... Hi ha una escultura d’un lleó, representant l’ofici de Pau Gil, un banquer. Aquesta també té una magnífica escalinata que destaca molt, una claraboia i vitralls que donen sensació d’espai. Aquesta claraboia va ser construïda abans que la del palau de la música. Per últim, les decoracions de la paret alternen maó i pedra. En general, aquest hospital modernista es basa en una decoració naturalista, expressant-la amb animals, decoracions florals... També utilitza decoració ceràmica. I hi ha escultures dissenyades per l’escultor Pablo Gargallo. Aquest antic hospital ja no es pot utilitzar, ja que es considera un recinte modernista, en canvi, les construccions d’aquest mateix recintes dutes a terme per Pere Domènech, sí que tenen una funció, com el banc de sang, la facultat de medicina... perquè ja no es consideren modernistes. Finalment, el 2009 es va tancar l’hospital i es va traslladar al darrere del recinte modernista.
Lucía Carrera
9
EL MODERNISME
L’exposició universal Una exposició universal és una exhibició de gran envergadura que es fa des de la segona meitat del segle XIX. Aquesta, cada cop es celebra en llocs diferents del món, encara que es poden celebrar més d’una a la mateixa ciutat. Un exemple és la que es va fer a Liverpool el 1886, més o menys aquestes exposicions duren entre tres i sis mesos, i no es repeteixen amb un període exacte. El 1888 es va fer una exposició universal a Barcelona, i aquesta exactament va durar uns nou mesos, cosa poc habitual. Aquesta exposició es va dur a terme en part gràcies a Eugeni Serrano, ja que va plantejar el projecte després d’haver vist una d’aquestes a París. L’ alcalde de Barcelona, que en aquells moments era Francesc Rius i Taulet va acceptar la proposta. Aquesta exposició es va fer al parc de la ciutadella, ja que s’acabava de remodelar i es podia mostrar als visitants la part més bonica de la ciutat. D’aquesta manera va fer que tota Barcelona es remodeles per donar una millor visió als visitants. El parc de la ciutadella, substitueix l’antic barri de la ribera, ja que el van enderrocar per poder construir-lo, fins aquells moments aquest barri va representar el districte de la ciutat vella. Era un dels nuclis o barris tradicionals de Barcelona. El fet d’haver celebrat l’exposició universal del 1888 a Barcelona, es va considerar un gran èxit, ja que va haver-hi molts visitants, concretament 2’3 milions i va succeir un gran benefici econòmic, també va ajudar a urbanitzar gran zona de Barcelona i per últim li va donar una gran projecció internacional a Barcelona. Una de les parts més importants d’aquesta exposició va ser l’entrada, la qual era L’arc de Triomf.
Aquest arc, va ser dissenyat per l'arquitecta Josep Vilaseca amb l'objectiu de ser l'entrada principal de l'exposició universal de 1888 a Barcelona. Antigament aquests arcs els dissenyaven els romans per demostrar que havien estat els guanyadors d'alguna batalla. Aquests els construïen a l'entrada de la seva ciutat, així tots els visitants sabien que el seu exèrcit era poderós i valent igual que tot el seu imperi. Aquest arc representa la cultura, la industria i el comerç de Barcelona. És una construcció modernista, ja que està feta de maó i diverses decoracions escultòriques. Josep Llimona, Antoni Vilanova, Josep Reynés, Torquat Tasso, Manuel Fuxà i Pere Carbonell van fer dotze escultures femenines i per últim, Magí Fita va fer les majòliques que decoren l'arc. Aquesta magnifica exposició també engloba el Passeig Monumental de Sant Joan. La part més important d'aquest passeig és el Plà Cerdà, ja que presenta el modernisme en si, i engloba algunes coses molt importants a Barcelona com l'estàtua de Colon. En aquest passeig, hi ha un monument amb pedestal de bronze i un obelisc de pedra situats just davant de l'entada del parc de la Ciutadella, això està dedicat a Francesc Rius i Taulet. Aquest monument és considerant bé cultural d'interès local. L' autor d'aquesta és Eusebi Arnau i Mascort, però l'encarregat de construir-la va ser Pere Falqués. L'autor d'aquesta obra va estudiar a L' escola de Belles Arts, a continuació va seguir estudiant a Roma i finalment va anar a l’ acadèmia francesa de París. A part d'això, dintre del Passeig de Sant Joan també hi ha El palau de la Justícia, aquest el va acabar de dissenyar Enric Sagnier i Villavecchia i Josep Domènech i Estapà. Aquest palau es pot considerar modernista, ja que utilitza formes curvilínies i agafa elements de la natura.
10
EL MODERNISME
Per últim l'exposició universal també englobava tot el que és el Parc de la ciutadella. A dins del recinte hi ha l'actual museu de Zoologia que es va construir com a restaurant de l'exposició de 1888. Rebia el nom de "el Castell dels tres dragons", en honor a una obra de teatre creada per Frederic Soler que és una gatada cavalleresca escrita en vers que conté dos actes. El Castell dels tres dragons va ser construït per Lluís Domènech i Montaner, però el 12 de juny de 1888, va haver-hi problemes amb les obres, i com que l'edifici havia de ser un cafè-restaurant, va haver problemes amb la llicència del cafè. Per tant, Josep Fortaleza va continuar l'obra i la va acabar a l'agost de 1888.
Arquitectònicament, les parts que destaquen de l'edifici són els merlets, una decoració ceràmica, maó nu i ferro laminat. A l’interior del parc també hi ha l'Hivernacle, aquest és una construcció que permet modificar el clima del seu interior, d'aquesta manera permet conrear vegetals a millors condicions o fora d'època.
Funciona utilitzant l'efecte hivernacle, un procés en el qual la terra atrau els rajos solars i l'hivernacle fa que augmenti la temperatura. O bé també es pot dur a terme amb la calefacció. L’hivernacle és una estructura metàl·lica i de vidre, aquesta té tres naus. Té una estructura més simple, però el que crida l’atenció són els elements seriats en ferro fos, fets d’una manera que estava molt de moda en aquella època als projectes catalans. Aquesta construcció la va dur a terme Josep Amargós el 1884 com a complement de les construccions de l'exposició de 1888. A part de l’hivernacle, Josep Amargós també a construït altres coses com la Torre de les Aigües dels Dos Rius, que es troba al Tibidabo, La Central de Bombeo de Aguas de Barcelona, que està a Cornella del Prat i per últim va dur a terme un projecta a la plaça d’Espanya. En aquests moments, l'hivernacle és un edifici públic que s'utilitza per fer exposicions. Per una altra banda, també hi ha l'umbracle, un petit jardí públic, en el qual es queden les plantes més delicades per protegir-se del sol. Una sèrie d'arcades paral·leles cobreixen aquest jardí allargat i estret. Aquest, el va construir l'arquitecte Josep Fontserè i Mestre. L'umbracle, va tenir la funció d'una sala de festes i conferències a l'exposició universal de 1888. Hi predominen els vidres, el ferro, que té molta importància, ja que és un material molt noble i les formes arrodonides, aquests materials són molt utilitzats al modernisme. Respecte a l'hivernacle, aquests tenen unes funcions oposades, ja que l'hivernacle escalfa els vegetals mentre que l'umbracle els protegeix del sol. Per una altra banda, l'hivernacle arquitectònicament és més obert que l'umbracle. Una de les parts més importants del parc de la ciutadella és la font de la gran cascada monumental, aquesta també és coneguda com la gran cascada o cascada Monumental.
11
EL MODERNISME
És un conjunt arquitectònic i escultòric amb fonts i brolladors d'aigua ubicat al Parc de la Ciutadella a l'angle nord del parc a prop de l'entrada pel Passeig Lluís Companys, al districte de la Ciutat Vella de Barcelona. La seva temàtica és mitològica, ja que expressa el naixement de venus, grifons i la quadriga d'Apol·lo. Aquest també està registrada com a bé cultural i va ser construït entre el 1875 i el 1888. Aquesta obra va ser disseny general de Josep Fontserè. El conjunt arquitectònic presenta una estructura central en forma d'arc triomfal amb dos pavellons als seus costats i dues ales laterals amb escales, que acullen un estany dividit en dos nivells. L'obra recorda el Palau Longchamp de Marsella, obra d'Henri Espérandieu, influencia que el mateix Fontserè va reconèixer. A la seva part posterior, la cascada té diverses dependències, com a gruta artificial, sobre la que se situa l'Aquàrium, al qual s'accedeix des de la part superior de l'escala, darrere del grup de Naixement de Venus, aquí es trobava el dipòsit d'aigua que alimentava la cascada i actualment és un espai tancat públic. Per últim, a l'interior del parc de la Ciutadella, també hi ha el Palau del Parlament. Aquest palau es va construir el 1716 a ordre del rai Felip V per Joris Prosper Van Verboom, però més tard el 1889 Pere Falqués, també conegut per els fanals del Passeig de Gràcia, va
reformar-lo. En aquest edifici predomina l'estil classicista però en reformar-lo, Falqués li va donar algunes pinzellades modernistes. Més tard el 1900 el Palau es va convertir en el Museu d'Història Municipal. En l'edifici podem observar diferents aspectes modernistes com: els esgrafiats de les façanes, l'escut de pedra de la façana i diferents vitralls que se situen dintre del mateix edifici. Davant del parlament hi ha una còpia d'una obra modernista, que és una escultura anomenada desconsol, feta per Josep Llimona. Aquesta es troba a l'antiga plaça d'armes en l'estany del jardí actual. Representa l'actitud melancòlica de l'anatomia del cos femení.
Lucía Carrera
12
EL MODERNISME
La Pedrera
La Pedrera, un dels edificis més emblemàtics de Barcelona, està situada al carrer Passeig de Gràcia número. Va ser construïda l’any 1906 per Antoni Gaudí a ordre de la senyora Milà. La senyora Milà, Roser Sagimonts, era una dona molt rica que es va casar, per segon cop, amb el senyor Milà. Ella al ser burgesa va voler tenir la millor casa de Barcelona i per tant va encarregar-li la feina a Gaudí. La casa oficialment es diu Casa Milà, però la gent de Barcelona li va posar el sobrenom de La Pedrera per la seva extravagant façana. Té dos patis, un de petit i un de més gran, que eren les habitacions on es reunien els veïns i l’entrada de llum i aire. Constava d’un aparcament, dels primers de l’època, i una entrada pels carruatges. Un altre avenç que Gaudí va posar a la Casa Milà era l’ascensor, que n’hi havia dos i només els podien utilitzar els burgesos ja que els criats havien de pujar amb les escales. L’edifici té cinc plantes més la entrada. El primer pis l’ocupaven els Milà i feia 1300 m², el quatre pisos per sobre d’ells es dividien en quatre apartaments. Si ens fixem en els terres es nota molt la diferencia entre les zones dels amos i les zones del servei. La primera el terra està recobert de parquet i a la segona està recoberta de rajola. El pis de dalt de tot són les golfes on els criats rentaven la roba i la posaven a secar. És una planta que aguanta l’estructura irregular del terrat amb els arcs catanàris. Gaudí era un home molt religiós i ho mostrava en els seus edificis. En aquest, a la façana, hi ha una frase esculpida que diu: “Ave Maria plena de gràcia el senyor és amb vós”. A més, també hi havia d’haver una escultura enorme però no la van posar a causa de la setmana tràgica. Finalment, el terrat està ple d’estàtues en les que Gaudí es va inspirar en cavallers de l’edat mitjana. N’hi ha trenta-sis, sis d’elles són les escales per arribar al terrat i la resta són xemeneies.
Clàudia Folguera
13
EL MODERNISME 14
La illa de la discòrdia és un tram de cases del Passeig de Gràcia entre el carrer Consell de Cent i Aragó. S’anomena així per la rivalitat entre Antoni Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch. Una de les cases més importants de la illa de la discòrdia és la Casa Bstlló, també anomenada casa dels ossos o casa de les màscares. Està situada al numero quaranta-tres del carrer Passeig de Gràcia. Aquesta casa va ser construïda per Emili Sala i Cortés l’any 1875 i vint-i-cinc anys més tard Josep Batlló i Casanovas la va adquirir. Josep Batlló va encarregar-li una reforma a Gaudí que en teoria era derrocar tot l’edifici però al final es van quedar amb l’edifici original i van afegir-hi dos pisos més. Gaudí va fer una teulada irregular amb la forma espinada d’un drac i va incloure moltes forjes i columnes. A la façana va afegir finestrals i baranes que recorden a ossos d’animals. Finalment, una cosa important que va afegir és la creu de Sant Jordi. Gaudí va utilitzar bàsicament pedra, ferro i vidre. La següent casa que trobem baixant per Passeig de Gràcia és la Casa Ametller. Aquesta casa va ser construïda per Puig i Cadafalch l’any 1898 per Antoni Ametller. Aquest senyor era xocolater i fotògraf. La casa té un estil flamenc i gòtic amb esgrafiats florals a la façana. A les finestres hi ha relleus de activitats artesanals i de natura i a la porta hi ha un Sant Jordi matant al drac. Finalment, la teulada té forma de xocolatina en referència a la feina de l’amo de la casa. Finalment, la casa Rocamora va ser reformada per Domènech i Montaner de l’any 1902 i 1906. L’encàrrec va ser de Francisca Lleó Morera i al morir-se li va deixar al seu fill Albert Lleó. És una casa modernista però una mica més sòbria ja que Alber Lleó era metge i volia que la seva casa tingués un to més
seriós. Des de fora es poden observar unes escultures als balcons, representen nimfes i cadascuna d’elles porta a la mà un invent d’aquella època, com per exemple el fonògraf i l’electricitat. Aquestes estàtues van ser construïdes per Ausebi Arnau i Antoni Serra. A dalt de l’edifici hi ha una terrassa amb una glorieta. La façana conté relleus de lleons i moreres en commemoració dels cognoms de la família i té un aire l’estil wagnerià. I per finalitzar, ens han informat que per dins hi ha unes vidrieres impressionants. Clàudia Folguera
EL MODERNISME 15
El pla cerdà és un pla de reforma de la ciutat de Barcelona que es va crear l’any 1850 ja que no hi havia més espai a la ciutat i els carrers eren molt estrets. En un concurs municipal per veure quins plànols utilitzarien per eixamplar la ciutat. Es van presentar tretze projectes, dos dels quals eren d’Antoni Rovira i eren els que tenien més probabilitats de guanyar però, des de Madrid van recolzar políticament al projecte de Cerdà. El projecte consistia en sis avingudes des de Montjuic al Besòs amb mansanes monòtones on et podies perdre
fàcilment. Al centre de cada illa hi havia un parc, hort o pati. El dia catorze de setembre del 1860 la reina Isabel II va col·locar la primera pedra a plaça catalunya. La part d’aquesta eixample situada al voltant del passeig de gràcia, es considera el quadrat d’or degut a la seva riquesa arquitectònica. També es va construir la Torre de les Aigües, una gran estructura que emmagatzemava aigua per repartir-la per les finques. Esta situada en un pati interior i a l’any 1987 va ser recuperada de la Associació de Propietats per a ús públic. Al arribar la febre d’or a Catalunya, la burgesia va destroçar el pla cerdà. Clàudia Folguera
EL MODERNISME 16
La Sagrada Família La Sagrada Família, situada a l’Eixample, té una funció religiosa. Era una església de barri. Al principi estava a les afores, però amb el creixement de la ciutat va quedar a l’interior. Gaudí era l’arquitecte, i va deixar tota la informació preparada perquè sabia que no l’acabaria. Encara està en construcció i es vol acabar l’any 2026 perquè faran 100 anys de la mort de Gaudí. La construcció està en procés ràpid, finançat pel turisme. La façana de la passió va ser creada per Subirats, però dissenyada per Gaudí, va ser realitzada en 3 o 4 mesos. És trista, i ens ensenya el final de la vida de Jesús. A la banda esquerra a baix hi ha un criptograma que sempre dona 33 ideat per Subirats. Gaudí volia que quan la gent entrés dintre, se sentís com en el cel, amb llums càlides, agradables, ... El sostre representa un bosc amb 56 palmeres (que són les columnes de
doble gir). Gaudí va decorar l’exterior, en comptes de l’interior. L a decoració està a fora. Eturo Esoto va fer les noves portes situades a la façana del naixement. Són natura, tenen fulles, insectes i animals. La façana del naixement va ser acabada abans de la mort de Gaudí, així que l’arquitecte va ser conscient de cada canvi de l’obra. Conté vida, animals, plantes, persones, ... Representa el naixement de Jesús. Cada animal tenia un significat per Gaudí. Les dues tortugues que aguanten tot representen: la marina per Josep (esta a la banda del mar), la de terra per Maria (esta a la banda de la muntanya). El xiprer representa vida amb els coloms. Ara hi ha 8 torres de 18: 4 torres campanars, 1 Jesús de 172’5m, 4 evangelistes, 1 Maria que serà la més alta de totes, i no pot superar Montjuic ja que una creació humana no pot superar una creació de Déu. Júlia Dalmau
EL MODERNISME 17
Casa Macaya La Casa Macaya és un edifici privat situada Passeig de Sant Joan 108. Va ser construïda l’any 1901 per Josep Puig i Cadafalch. Va ser encarregada per Romà Macaya Gibert. L’encarregat de les peces de ferro va ser Manuel Ballarí, i el dels esgrafiats Joan Paradís. El 1976 va ser proclamada bé d’interès Nacional, i després va ser comprat per la Caixa. Abans de construir l’actual Cosmo Caixa, aquesta casa era el museu de la
ciència. El pis principal era el més important de tots, ja que és on hi vivien els amos de la casa. El material era l’estucat blanc, amb balcons habituals. A la part esquerre del capitell de la porta principal hi podem veure un home que va amb bicicleta.
Júlia Dalmau
Casa de les Punxes La Casa de les Punxes és una casa modernista situada al carrer del Rosselló 260. Va ser construïda l’any 1905 per Josep Puig i Cadafalch, encarregada per les germanes trenades unificant tres edificis. A primera vista sembla un castell medieval (recorda l’estil medieval) per la decoració amb pedra, teulada de doble vessant, i construïda amb maó (que era més econòmic que la pedra). Una altra casa de Josep Puig i Cadafalch feta amb maó és l’edifici dels “4 Gats”.
Els plafons decoratius representen Sant Jordi, en el més important hi ha una inscripció que diu: Sant Patró de Catalunya Doneunos la llibertat, i els elements decoratius estan fets de ferro i pedra. El maó és un element modernista que es pot apreciar a la façana. L’any 1980 es va fer la reforma completa, i com que actualment és un edifici privat no hi podem entrar. Júlia Dalmau
Palau del Baró de Quadres El Palau del Baró de Quadres va ser una vivenda unifamiliar situada al carrer Montcada 15-23. Va ser construïda per Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1904 i 1906. La façana que dona a la Diagonal és la més treballada. La de l’altra banda no ho està tant.
Va ser encarregada per Manuel de Quadres i Feliu Prim. És d’estil gòtic.
Júlia Dalamau
EL MODERNISME 18
COLÒNIA GÜELL La Colònia Güell començà a formar-se el 1890, per iniciativa de l’empresari Eusebi Güell a la seva finca Can Soler de la Torre, situada en el terme municipal de Santa Coloma de Cervelló. Allí traslladà la indústria tèxtil que tenia a Sants. La nova indústria, estava equipada amb la més moderna tecnologia de l’època. Les cases dels obrers estaven al costat de la fàbrica. Eusebi Güell va procurà millores socials per els treballadors i el 1898 va encarregar a Antoni Gaudí la construcció de l’una església. Durant els anys següents, Gaudí realitzà diferents estudis previs que culminaren en una maqueta de l’església instal·lada en un pavelló situat al mateix turó on s’aixecaria l’edificació. Finalment, el 1908 es va iniciar la construcció del temple. Amb tot, l’ambiciós del projecte, que preveia una església de dues naus, inferior i superior, coronada per diverses torres laterals i un cimbori central de 40 metres d’alçada, quedaria inacabat. El 1914, la família Güell comunicà a Gaudí, que no continuaria finançant les obres i aquest va abandonar el projecte. El novembre de l’any següent, el bisbe de Barcelona beneïa la nau inferior, l’única que s’arribà a construir, fet per qual l’església seria denominada popularment Cripta.
RECORREGUT DE LA COLÒNIA GÜELL Es una Colònia industrial d’origen modernista. Els edificis mes singulars son els següents: CA L’ORDAL: Obra de Francesc Berenguer i Joan Rubió, és l’únic edifici d’habitatges de la Colònia construït recordant les antigues masies. CA L’ESPINAL: Obra de Joan Rubió i Bellver, és l’habitatge de més qualitat de la Colònia. CAN SOLER DE LA TORRE: Antiga masia del segle XVII, utilitzada com a residència dels Güell abans de construir la Colònia. LA CASA DEL SECRETARI: Habitatge de l’administrador de la Colònia Güell. Decorada amb escuts de Catalunya i un escut amb la creu de Sant Jordi. L’ESCOLA I LA CASA DEL MESTRE. LA COOPERATIVA: Obra de Francesc Berenguer i Joan Rubió, era on els habitants de la Colònia compraven els queviures que pagaven a final de setmana quan cobraven de la fàbrica. CONVENT DE MONGES: Residencia de les monges Carmelites, on tenien cura dels maltats i vigilaven els nadons dels treballadors.
Miguel Rivas
EL MODERNISME
Entrevista a Enric Morera Enric Morera va néixer a Barcelona el 22 de maig del 1865 i va morir el 12 de març del 1942, quan era petit es va mudar a Buenos Aires, Argentina amb el seu pare, un músic que enllà li va ensenyar els seus primers coneixements musicals. Més tard es va anar a viure a Córdoba, també a Argentina, aquest compositor i pedagog va ser l'home més representatiu de l'època modernista.
“L'home més representatiu de modernista” Bon dia senyor Morera Bon dia Tinc entès que el 1883, quan s'instal·là a Barcelona, va fer una sèrie d'amistats molt importants, quines eren? Bé, és veritat que en vaig fer algunes d'importants, especialment amb músics, Isaac Albéniz, C.Vidiella i Felip Pedrell. Quan creu que va adquirir la millor preparació musical de la seva vida? Quan vaig adquirir una sòlida preparació tècnica va ser quan vaig anar aquells cinc anys al conservatori de Brussel·les amb P.Gilson i F.Frèvez. Quan va tornar a Barcelona, va escriure música per algunes obres, de qui eren? Sí.... vaig escriure per a obres d'Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol i també per a festes modernistes de Sitges. Quan va fundar la Societat Coral Catalunya Nova? I quan deixà de dirigirla? La vaig fundar el 1895, i exactament ho vaig deixar el 1900. Expliqui'ns una mica la producció d'una de les seves obres, La Morera. Bé aquesta producció és molt extensa, ja que està composta d'unes 800 obres: òperes, música escènica, obres simfòniques, corals, corals, concerts, sardanes corals, instrumentals i per últim missa de rèquiem. Quines considera les seves obres més populars? Bé això és una mica difícil però segurament les més conegudes són: La santa Espina, La cançó nostra, Al mar Llatí, L'Empordà, Cançó dels Catalans i La sardana de la pètria.
Lucía Carrera
l'època
19
EL MODERNISME
Entrevista a Josep Anselm Clavé i Camps Josep Anselm Clavé i Camps va néixer el 21 d'abril del 1824 i va morir el 24 de febrer del 1874, aquest va ser un músic, polític republicà i també escriptor fundador del moviment coral a Catalunya i impulsor del moviment associatiu.
“Músic, polític i escriptor” Bon dia Josep Anselm Clavé i Camps Bon dia De que estaven formades les corals? Quin és el seu objectiu? Les corals eren formades per obrers, el meu objectiu era culturitzar-los, mitjançant que cantessin principalment cançons religioses. Quin va ser el primer que vas fundar? El primer cor que vaig fundar va ser l’Aurora, el 1846, però és més reconeguda pel nom de Euterpe, ja que l’any 1857 se’l va anomenar així. Vostè va compondre Les flors de mig i Lo pon de flors, ens pot explicar de què tractaven? Bé, les dues són composicions romàntiques i tracten de l’amor. Vostè va ser pioner del corrent músic “wagnerisme”, ens pot explicar què és? Simplement és un grup de gent que ens dedicàvem a difondre l’obra de Richard Wagner que havia estat poc acceptada entre els sectors més conservadors del públic. Què va fer per promoure el “wagnerisme”? Bé, jo vaig estrenar l’any 1862 la marxa de Tannhäuser.
Clàudia Folguera, Júlia Dalmau i Lucía Carrera
20
EL MODERNISME
Entrevista a Lluís Millet Lluís Millet i Pagès va néixer el Masnou, el 18 d'abril de 1867 i va morir a Barcelona el 7 de desembre de 1941. Popularment es coneixia com el Mestre Millet. Bon dia senyor Millet Bon dia Vostè i el senyor vives van fundar l’Orfeó, què els hi va inspirar crear una societat coral? Bé, sobretot perquè volíem ser capaços d’interpretar des de la música popular catalana a grans obres de músics com Händel, Beethoven, però també en veure l’èxit dels cors de Clavé ens va animar a fer-ho. Tinc entès que es van instal·lar al Palau de la música per interpretar i practicar totes les obres. Bé, el primer local fix en el qual ens vam instal·lar va ser en un petit lloc al carrer Lledó, però tan bon punt el Palau es va acabar de construir vam mudar-nos allà. Durant la dictadura de Primo de Rivera que veu fer amb l’orfeó? De fet, el vam haver de tancar per uns mesos. Suposo que l’any 1962 va ser important per vosaltres. Sí, vam fer l’inauguració europea de “El Pessebre” l’oratori de Pau Casals.
Clàudia Folguera
“L'apocalíptic
21
EL MODERNISME
Halley ja no impressiona a ningú” El cometa Halley és gran,brillant i temorós aquest gira al voltant del sol cada 76 anys més o menys. Aquest cometa és un dels més coneguts i brillants, és l'únic cometa de període curt que és visible des de la terra, i pots arribar a veure'l fins a dos cops en la teva vida. El 1910 aquest cometa va provocar un temor extrem, a la majoria dels habitants del planeta terra, ja que els científics i astrònoms parlaven d'un possible xoc del cometa amb la terra. També va córrer el rumor que aquest cometa portava un gas verinós anomenat cianogen. Els científics intentaven no alarmar a la gent, ja que no podien aportar-hi cap solució, però qualsevol persona que hagués estat al cas de qualsevol detall, podia saber amb seguretat que hi havia bastant perill.
Aquell mateix any, després que les amanses del cometa Halley acabessin, la gent va passar a prendre's el tema de l'apocalíptic Halley de broma. Específicament aquest comportament manifestant d'alegria ressaltava als tarbeners, fondistes i d'altres industrials.
Lucía Carrera
Marie Curie investiga la reactivitat El 1910, Marie Curie després de guanyar el seu primer premi Nobel, el de física, el 1903, estudiava els elements radioactius, en concret la uranita, que tenia la curiositat de ser més radioactiva que l'urani. Ella estava investigant el problema de la reactivitat, per això va aconseguir extreure d'una gran quantitat d'òxid d'urani la dècima part d'un mil·ligram d'una substància molt lluminosa. Després d'uns quants anys treballant sense descans, ella va de descobrir dos nous elements químics, el poloni i el radi. El 1911 la van premiar amb el seu segon premi Nobel, de química.
Després d'haver guanyat els dos premis Nobel la van nomenar directora de l'institut del Radi de París.
Lucía Carrera
22
EL MODERNISME
La grip produeix més mortalitat que la pesta El 1910 l'epidèmia de la pesta bubònica va desaparèixer d'Oporto sense expandir-la a cap altra lloc. La pesta negra o mort negre, procedent de l’ orient, es va portar a Europa el 1348 mitjançant les rates que havien sigut transportades des d'Àsia a través de les rutes comercials. És una malaltia que es transmet a través de puces de rates, aquesta pot arribar a ser mortal. Només a Europa van morir 25 milions de persones. Les conseqüències socials de la mort negra ràpidament van arribar molt lluny, van acusar als jueus de l'epidèmia perquè desconeixien el motiu del contagi. En canvi en aquells mateixos moments, el 1910, curiosament la grip va posar fi a la vida de més gent, on va arribar a morir un terç de la població mundial. Aquesta grip va originar una crisi de mortalitat molt elevada.
Aquesta grip, també anomenada “La gran pandèmia de grip”, no només va afectar gent gran i nens, sinó que afectava joves i adults en perfectes condicions de salut i molt sans, inclòs animals com per exemple gossos i gats.
Lucía Carrera
Important descobriment científic del Institut de Higiene de Burgbery El 1910 es va descobrir que l'electricitat es pot utilitzar per matar bacteris i microorganismes, de manera que es pot evitar el contagi de malalties com per exemple als hospitals. Aquesta tàctica es pot dur a terme en pocs minuts i sense molestar a cap persona o malalt. Actualment hi ha un electrodomèstic, dissenyat per la Dra. Clark, aquest es diu Zapper, mata virus, bacteris i paràsits en uns set minuts més o menys. A més a més aquest electrodomèstic dóna energia als glòbuls blancs i ajuda a eliminar el
dolor dels pacients. La manera d'utilitzar-lo és molt simple, ja que únicament has de posar les correteges una mica mullades a les mans i seleccionar el mode d'utilització desitjat.
Lucía Carrera
23
EL MODERNISME
“Els premis Nobel comencen amb polèmica” El 1910 va haver-hi polèmica a l’hora de donar els premis Nobel, ja que el resultat final que es va prendre per les Acadèmies sueques la gent no va estar del tot conforme. El premi Nobel de la pau va ser dividit en dos, on el premi és de 104.000 francs per cada un d’ells. Amb aquest premi se’l va enllardonar en primer lloc a creador de la Creu Roja, en Henry Dunnant. En segon lloc li van donar en Frederic Passy, ja que és un gran propagandista de la pau. Per una altra banda el premi de literatura va és concedit en Sully Prudhomme, un poeta i acadèmic francès. L’ Acadèmia de ciències va enlluernar amb el
premi Nobel de física en Wilhem C.Röntgen i amb el de química a Van’t Hoff. Per últim, el premi Nobel de medicina li van donar al doctor Emil Adolf von Behring.
Lucía Carrera
24
EL MODERNISME
25
El primer anunci que hem triat anuncia “Denticina” o també anomenat Elixir Grivé. És una medicina que calma el dolor de queixal al moment. En l’anunci podem observar un senyor i una senyora, sembla que ell li estigui donant el xarop a ella. L’anunci és un dibuix i està en blanc i negre. Aquest anunci és molt diferent a algun que posarien avui en dia per anunciar una medicina o qualsevol cosa. Bàsicament un anunci d’avui en dia seria en color i tindria més bons qualitat ja que hi ha hagut molts avenços tecnològics. Posem per exemple un anunci de “colgate”, l’anunci t’intenta vendre el producte molt directament i elogiant-lo, com en aquest. En canvi el de “colgate” atrau més la vista pels seus colors llampants, les imatges de persones reals...
Anunci publicitari de Denticina de 1910
Anunci Publicitari de Pildoras Pink
.
El segon anunci és un de “Pildoras Pink”. Pink és rosa en anglès així que suposem que les píndoles eren roses però no ho podem saber ja que l’anunci està en blanc i negre. És un anunci de l’any 1910 que intenta vendre unes pastilles que en teoria curen l’anèmia. Avui en dia, sabem que no hi ha cap pastilla que curi l’anèmia, sinó algunes que baixen els símptomes o ajuden a produir més glòbuls vermells. Ara, un anunci normalment a part de sortir pels diaris també surten per la televisió, la radio i altres medis de comunicació Aquest últim anunci s’anomena “El pajarete orquídeo” i és un xarop que s’administrava als malalts que després d’haver passat una malaltia tenien tot l’organisme fet malbé. Sincerament crec que avui en dia no li posarien a un tònic aquest nom ja que no atrau molt la vista del comprador. Com hem pogut veure els anuncis canvien molt en qüestió de pocs anys i que quan mirem enrere ens sorprenem per la manera que promocionaven els medicaments. Clàudia Folguera
Anunci Publicitari de El Pajarete Orquídeo
THE CITY OF THE COLOR GLASS
EL MODERNISME 26
To eat you can go to a restaurant or to a bar where they serve tapas: QUATRE GATS: THE OLD BAR WHERE CATALAN ARTISTS USED TO HANG OUT. EL BAR DEL PLA: A LITTLE LOCAL WHERE THEY SERVE “TAPAS”. SET PORTES: A FANCY MEDITERRANIAN RESTAURANT
EL MODERNISME 27 If you somehow are visiting Barcelona there is a few monumental places you have to go.
One of the most important things in Barcelona is the modernism, that’s why we’ve chose a few important buildings of the city.
Astonishing
LA
church in the
PEDRERA
middle of
Enormous modern house made by the Amazing architect Antoni Gaudí.
“L’Eixample”. Bizarre building with the roof shaped like a skin of a dragon.
Breathtaking symmetric hospital.
EL MODERNISME 28
Sabeu què és una catenària? Normalment la gent sap més o menys què és una catenària, però no amb exactitud. Si vostè ho pregunta per el carrer, potser li diguin: “ Una catenària és una corba que descriu una cadena suspesa pels seus extrems i que es troba sotmesa a un camp gravitatori uniforme”, o segurament li contesten alguna cosa semblant. Però el que la gent no sap, són les característiques més importants d’aquesta, que és la part més divertida! Agafem l’exemple de l’àtic de la Casa Milà, en aquesta part, hi ha 270 arcs catenaris de diferents altures, i serveixen per distribuir el pes de l’ondulant terrat. Bé, sabíeu que només observant aquest element i sabent l’aquació que diu: y= ax2+c es poden resoldre molts plantejaments referint-se en aquest arc? Bé primer de tot, ens imaginem que l’arc catenari és una paràbola, ja que gairebé són iguals. A continuació volem saber les coordenades de en quin punt l’arc talla amb les abscisses i en quins l’arc talla amb les ordenades. De manera que es més fàcil si podem dibuixar el mateix arc amb les línies d’ordenades que es la X i la d’abscisses que es la Y. Per tant, ha de quedar un dibuix més o menys d’aquesta manera:
D’aquesta manera ja podem saber el punt de tall de la y i de les x. (-2,0) i (2,0) ordenades (0,5) abscisses
EL MODERNISME 29
A continuació podem determinar el valor de C, i un cop trobat ja es pot trobar el de a. y= 5 x=0 y=0 x=2 2 y=ax +c 0=a4+5 5=ax2+c 0=4a+5 C= 5-ax2 4a=-5 C= 5-a0 a=-5/4 C=5 a= -1,25
A partir d’aquí ja podem escriure la fracció algebraica de la funció quadràtica que busquem: y= -1,25+C A continuació ja podem dibuixar una paràbola, que representaria l’arc catenari que estem buscant. Perquè la paràbola sigui més fàcil, busquem més punts d’aquesta, i es fa d’aquesta manera... x y
-3
-2,5
-2
-1,5
-1
-0,5
0
0,5
1,5
2
2,5
6,25 2,81
0
2’18 3,75 4,68
5
4,68 3,75 2,18
0
2,81 6,25
Per obtenir aquets resultats ho hem fet d’aquesta manera:
1
Finalment la paràbola queda d’aquesta manera:
3
EL MODERNISME 30
Bé un altre exemple són els arcs que trobem als passadissos de la casa Milà. Sabeu com trobar l’amplada del passadís només observant l’arc catenari i amb la senzilla fórmula : y= -3,35x2+2,75? Bé primer de tot s’ha de trobar l’alçada de l’arc: X=0 Y= -3,35x2+2,75 Y= 2,75 m A continuació calculem el punt de tall de la paràbola amb les abscisses O=-3,35x2+2,75 X2= 0,82 X=0,9 (0´9,0)
A continuació, si volem saber en quin punt exacte en coordenades la paràbola surt de la paret per formar l’arc catenari, sabent que l’altura a la que es troba es de 2,15 metres, es fa d’aquesta manera: Y=2,15 X= ? 2,15= -3,35x2+ 2,75 3,35x2= 2,75 -2,15 X2=0,6/3,35= 0,17 X= O,41 X= -0,41 Finalment, ja podem saber quina es l’amplada del terra del passadís: 0,41+0,9= 1,31 metres d’amplada té el terra del passadís
Lucía Carrera
EL MODERNISME 31
Posa’t a prova! Amb tot el que hem fet fins ara de corbes catenàries, aquesta revista modernista i els seus creadors estan segurs de que podras resoldre aquet simple exercici: Bé, podeu observar que teniu tres imatges d’una maqueta de corbes catenàries, a escala 1:10. A continuació os donem tres equacions, les heu de resoldre i endevinar quina correspon a cada imatge. Finalment haureu de calcular quina alçada hagués tingut cada torre a mida real, recorda que les imatges estan a escala 1:10. x
y
A. y = 6x2 – 3,8
x
x
y B. y = 2x2 - 2,8
y C. y = x2 - 2,1
Solució: A. Y= -3,8 – correspon a la imatge número 1 – mida real= 38 metres B. Y= -2,8 – correspon a la imatge número 3- mida real= 28 metres C. Y= -2,1- correspon a la imatge número 2- mida real= 21 metres Lucía Carrera
EL MODERNISME 32
APAREIXEN
UNS
NOMBRES
INTRIGANTS
A
LA
SAGRADA FAMÍLIA Ahir a la tarda un matemàtic al visitar la sagrada família s’ha adonat d’uns números que tothom passa per alt. Ahir el jove Miquel Pontsalí, un llicenciat de matemàtiques de la UAB, va anar a visitar la Sagrada Família amb uns amics de la universitat. Estaven davant de la portada de la Passió quan es van donar compte que a la part esquerra hi havia un possible quadrat màgic. Es va apuntar els números i va continuar amb la visita, això si, quan va arribar a casa els va estudiar ben estudiats. Si ens hi fixem el quadrat té l’estructura d’un quadrat màgic perfecte ja que, comenta pel número u i totes les columnes, files i diagonals sumen el mateix. Tal i com han comprovat Pontsalí i els seus companys totes les combinacions sumen el mateix número, trenta-tres. Resulta que aquesta és justament l’edat de Jesucrist en la façana de la passió. Hi ha hagut varius fets com aquest en la història de l’art i la literatura. Aquest quadrat
Quadrat màgic de la Sagrada Família.
el podríem comparar fàcilment en el que hi ha en el gravat “La Malencolia” que va dibuixar Albert Durero l’any 1514, tal com indica el propi quadrat. En el cas de Durero el nombre màgic és trenta-quatre i és perfecte ja que en tots els sentits dóna el mateix resultat. La semblança entre els dos quadrats màgics és que Subirach va canviar el números setze i dotze de Durero per catorze i deu; i així el número màgic tindria un valor menys. Us deveu estar preguntat com han comprovat totes les diferent combinacions possibles. Doncs bé, hi ha una manera. Posem per exemple que tenim un quadrat d’ordre cinc, ja que la suma de tots els nombres és igual al número de files per el número màgic. Així que, la suma de tots els números seria trescents vint-i-cinc; llavors aïllem el número màgic i dividim tres-cents vint-i-cinc entre cinc i dóna seixanta-cinc, que és el numero màgic.
EL MODERNISME
ART NOUVEAU L’art nouveau c’est une petite révolution architecturale, situé dans la première moitié du siècle XIX pendant la révolution industriel. À l’époque Paris était triste, pollue et sale et l’architecture bourgeoise était opulent, pompeuse et constipée. Un exemple d’art nouveau c’est l’entrée du Metropolitan où il y a de la fantaisie et de la légèreté. Les principaux matériaux de l’art nouveau c’est la forge et la verre et l’élément principal c’est la nature. Un architecte de l’art nouveau c’est Hector Guimard et son architecture est bizarre
HECTOR GUIMARD Hector Guimard a né en 1867 à Lyon. Il a étudié beaux arts et il a voyagé a pays comme Italia, Angleterre et Belgique. Il a construit le Metro de Paris en 1899 mais ne toute le monde l’aime. Enfin, l’art nouveau était démodé dans les années trente et l’art decó a suivi l’art nouveau Clàudia Folguera
33
EL MODERNISME
VALORACIONS Hola, bona tarda. M’agradaria donar-la meva opinió a la visita que jo i el meu grup classe vam fer a la Sagrada Família. Tots sabem que és un gran i meravellós edifici i que mereix la pensa, almenys un cop a la vida, visitar-lo. La nostra guia, segons la meva opinió, ens va tractar com a nens petits i no ens va explicar massa cosa sobre la història de l’edifici. Trobo una mica inadequat que a uns adolescents que estan fent un treball sobre el modernisme els facis fer activitats en una “tablet” on no aprenen res. Tot i així l’arquitectura no em va deixar de sorprendre i vaig gaudir molt de l’edifici.
Aquest crèdit en si m’ha agradat bastant, però en part també ha estat cansat i una mica avorrit. El fet de que no haguem sortit de Barcelona és una de les parts que han fet que no m’encantés aquest crèdit. El Dimarts vam anar a visitar l’Hospital de Sant Pau. Aquesta visita va resultar molt interessant, ja que la distribució dels pavellons, els túnels subterranis, i l’interior de l’edifici principal m’han cridat l’atenció i m’han agradat. Pel que fa al guia, ens va donar molta informació, i ens va saber explicar molt bé cada part de la visita. Finalment, pel que fa a l’actitud del grup, crec que va ser la correcta, estàvem atents, interessats i participàvem. El Dimecres vam anar a la Sagrada Família. La visita em va agradar perquè l’interior és gegant i fabulós, però les “tablets” que ens van donar sobraven una mica ja que no eren de gran ús. La informació del guia era la
Clàudia Folguera
necessària però no ens va deixar participar massa. La nostra actitud era la adequada, però no vam participar gaire. El dijous vam anar a la Pedrera. La visita em va semblar molt interessant, les estances del pis i el terrat eren preciosos. Les explicacions del guia van ser perfectes, va donar molta informació i ens va saber motivar. L’actitud va ser la bona, vam estar atents, interessats i vam participar. Finalment, el Divendres vam anar a la Colònia Güell. Allà, en comptes de fer les explicacions pels grups dels dies anteriors, sinó amb els grups de classe. La visita em va semblar esgotadora, no deixàvem de caminar, i quan paràvem per fer les explicacions no podíem seure. A part d’això, el lloc visitat era el correcte, encara que la visita hauria pogut ser més curta. A les explicacions del guia, la informació era la necessària però no ens va deixar participar gaire. Nosaltres vam estar atents, interessats, però com que no ens va deixar la guia, no vam participar massa. Júlia Dalmau
34
EL MODERNISME 35
Bé finalment, m’agradaria donar la meva opinió sobre tot el treball de síntesi en general, principalment vull dir que m’ho he passat força bé, tot i no sortir de Barcelona o anar a dormir amb els amics a fora... ha estat molt bé. Sí que vull destacar l’idea dels itineraris fotogràfics, ja que ho he trobat una molt bona idea, aquestes dues tardes han sigut molt divertides per dos motius, el primer perquè hem pogut anar sols per Barcelona i poder disfrutar-la millor, i el segon motiu es que m’ho he passat súper bé intentant fer les fotografies més originals de totes. A continuació parlaré una mica de cada visita que hem fet: La primera visita que vam fer va ser la del Hospital de Sant Pau, especialment és la que hem va agradar més, ja què rere aquell magnífic hospital hi havia una historia molt interessant, suposo que també va ser la que em va agradar més perquè al ser el primer dia de visita, la vaig agafar amb més entusiasme i internés. Però tot s’ha de dir, també va influir la guia, que per la meva opinió també va ser el que ho va fer millor, ja que ens animava a participar, repetia les coses amb calma si feia falta i va estar molt simpàtica amb nosaltres. La segona visita va estar a la Sagrada Família, aquesta especialment és la que em va agradar menys, ja que la guia que ens va tocar no va donar molta informació sobre l’església, i a demés
va utilitzar com a única eina una tableta per fer els exercicis, d’aquesta manera, vam estar la meitat de la visita sense observa la Sagrada Família sinó fent els exercicis de la tableta. Però centrant-me únicament en l’església de la Sagrada Família, la vaig trobar molt bonica, ja que mai havia entrat i no sabia com era. El tercer dia, és a dir, dimecres vam anar a la Pedrera, aquesta visita també hem va agradar molt, ja que mai havia estat i aquesta casa la vaig trobar molt bonica. Per una altra banda, la guia que ens va tocar va fer una bona feina, ja que tota l’historia l’expressava d’una manera que cridava l’atenció i et feia estar atent. Per últim parlaré de la visita a la colònia Güell. En aquesta tinc dues opinions molt diverses, per una banda vaig trobar magnífic que pugéssim passar el dia amb els companys, ja que els trobava a faltar i així en el temps lliure podíem aprofitar per parlar, per una altra banda, la visita va estar molt interessant, perquè la guia explicava coses que em van intrigar, però vam arribar a un punt, que únicament ens explicava anècdotes, i d’aquesta manera no es podien prendre apunts. Lucía Carrera