EXPOSICIÓ
150 anys
MAIG - JUNY 2010
1. La Barcelona d’abans del Pla Cerdà
La ciutat emmurallada pateix una gran densificació amb l’arribada de la revolució industrial. La necessitat de mà d’obra per a les fàbriques atrau una gran immigració i les males condicions higièniques dels habitatges generen epidèmies. Cal adaptar la ciutat a les noves condicions d’higiene i de transport. •El perímetre emmurallat del 1719 va quedar establert en 6.051 metres, encerclant una superfície de 2.048.174 m², el 40 % de l’espai hàbil estava envaït per grans convents, 27 esglésies i altres tants edificis públics, 11 hospitals i cases de beneficència i 7 casernes. És a dir, que tocaven tan sols 11.44 metres quadrats per persona. •L’índex de mortalitat superava els de París i Londres. Densitat de Barcelona i altres ciutats
•La sorprenent falta d’higiene,era la causant d’un rosari d’epidèmies que periòdicament delmaven la població. La mitjana de vida estava establerta en tan sols 36 anys per a un ric i 23 per a un pobre o jornaler.
Habitants / hectàrea
86
d’entendre l’enderroc
cóm de
546
Convents
859
Esglésies Hospitals Casernes ESPAI HÀBIL
•A tot això s’afegeixen altres condicionants laborals i higiènics com unes jornades de treball maratonianes, unes condicions de treball inhumanes, la pobresa, el treball infantil, etc. És fàcil d’urgent muralles.
356
534
Superfície emmurallada 2.048.174
Esperança de vida dels habitants de Barcelona Homes 38,83 34,11
Rosari d'epidèmies
Dones Còlera 1864
25,44 24,9
27,43 19,68
Còlera 1854 Còlera 1834 Febre groga 1821
era les
La pesta 1650 Clase rica
Carrer de l’Avellana. 1908. Autor: Josep Pons Escrigas.
clase menestral
clase jornalera
0
10000 20000 30000 40000
Dades obtingudes de Memoria del Anteprojecto del ensanche de Barcelona 1855. Autor: Ildefons Cerdà.
2. Cartografia prèvia i alçat topogràfic de 1854
Un primer pas bàsic per poder plantejar l’Eixample era conèixer a fons el terreny, en 1954 se li va encarregar l'aixecament del plànol topogràfic dels voltants de la ciutat. L’enginyer havia acceptat a condició de fer-ho gratuïtament. Al novembre de 1855 ho va lliurar i per primer cop s’empren les escales de manera adequada i es fa ús de les corbes de nivell. Aquesta obra de precisió extraordinària per l’època es fa en 12 plànols a escala 1/1.250 i amb un nombre de punts altimètrics incomptables sobre un xarxat de 50 x 50 m. La seva lectura és tant freda com científica. També estudia de manera detallada tots els enllaços viaris de la zona, amb especial atenció als enllaços ferroviaris existents o en projecte.
Carrer de les Donzelles, a l’entrada de la plaça de l’Oli, 1908. Autor desconegut./ Carrer més estret de Barcelona 1,10 metres d’ample.
Plano de los alrededores de la ciudad de Barcelona levantado por orden del Gobierno para la formación del proyecto de ensanche. Autor: Ildefons Cerdà, 1855. Font: Arxiu Cerdà
Immediatament després, Cerdà es va abocar a una activitat que encara avui sorprèn per la seva qualitat pionera. Es tracta de l’enquesta que va realitzar entre els treballadors barcelonins i que es titulà Monografia estadística de la clase obrera de Barcelona en 1856, amb el subtítol Espécimen de una
estadística funcional de la vida urbana con aplicación concreta a dicha clase.
L’estudi de Cerdà deixa astorat per l’afany de recollir el nombre més gran de dades sobre aquelles condicions de vida. L’autor no en tenia prou amb les circumstàncies topogràfiques ni atmosfèriques, i va arribar a l’extrem de mesurar les vies urbanes, de revisar els habitatges, de comptar el nombre d’habitacions per llar i la seva capacitat respirable. Fou tan completa la seva estadística demogràfica i urbana, que li va permetre formular una teoria sobre la llei de la mortalitat: augmentava en relació directa amb l’estretor del carrer i la petitesa de l’habitacle. La realització del que llavors era tan insòlit treball s’explica pel concepte que Cerdà tenia de l’urbanisme; ell considerava que era una veritable ciència i que en conseqüència, exigia l’estudi de la realitat social, i per tant l’ús bàsic de l’estadística.
©Viviana Licet Avalos. 2010
3. S’inicia l’enfrontament entre Barcelona i Madrid. A partir de 1858 l’enginyer es va submergir, en la creació de la seva obra fonamental: Teoría General de la Urbanización y aplicación de sus principios y doctrinas a la reforma del Ensanche de Barcelona. Per bé que ja ho tenia completament acabat l’any següent, no es va publicar fins al 1867. El primer volum estudiava l’origen i les causes de la urbanització. El segon abandonava el to abstracte i es concentrava en l’anàlisi de la realitat urbana barcelonina, recolzant-la en les dades estadístiques que amb tant afany havia recollit. Aquest dos volums, un cop acabats, van ser presentats en forma de memòria del seu Pla de l’Eixample . Es va enllestir un tercer volum que no es va arribar a publicar, i es donava fatalment perdut, no va ser descobert fins a un tardà 1988. El 9 de desembre del 1858 es va produir un fet fonamental, El Ministeri de la Guerra va renunciar a mantenir Barcelona en la categoria de ciutat estratègica, i per tant, en virtut de la reial ordre del dia esmentat, les competències urbanístiques van a passar a dependre del Ministeri de Foment. Era raonable, ja que el gran projecte de l’Eixample afectava a cinc municipis. Però l’Ajuntament es va negar repetidament a reconèixer-ho. El 15 de febrer del 1859 el Ministeri de Foment va encarregar oficialment a Cerdà que en el termini d’un any presentés els estudis de l’Eixample i la seva reforma. Tot seguit, el 15 d’abril, l’Ajuntament convoca el concurs de l’Eixample, i també la data límit per a la seva presentació: 31 de juliol. L’Acadèmia de Belles Arts envià immediatament un informe al Ministeri de Foment en què assenyalava els greus defectes detectats en les bases del concurs i la excessiva brevetat. Teoría General de la Teoría General de la El 7 de juny el Ministeri de Foment Urbanización. T1. Urbanización. T2. va dictar una reial ordre per la qual Ildefon Cerdà Ildefon Cerdà no solament aprovava el Pla Cerdà, sinó que ordenava que fos exposat juntament amb els altres que es presentessin al concurs municipal. L’Ajuntament va reaccionar amb Passeig de Gràcia. Autor: Josep Brangulí. 1920 Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona energia, i va sol·licitar que la reial ordre fos revocada.
Entre l’oblit i la desfiguració.
Plaça Catalunya. Autor desconegut. 1910-1920 Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Casa de les Punxes. Autor desconegut. 1905 - 1915 Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Però el Govern va dictaminar que es denegava la revocació demandada. Al mateix temps va demanar que seleccionés els millors projectes presentats i el remetés al Ministeri de Foment, per a comparar-los amb l'aprovat i adoptar la resolució més convenient. El concurs havia estat un fracàs, tant per la qualitat dels projectes com pel reduït nombre d’aspirants. Antoni Rovira i Trias va rebre el primer premi del concurs municipal de projectes d’eixample. El destí va voler que els treballs de Rovira i Trias i de Cerdà es presentessin en l’exposició, i que els dos treballs estiguessin en la mateixa sala, enfrontats l’un davant de l’altre,.
Els ciutadans es van amuntegar per visitar aquella exhibició de propostes, i sabien molt bé que al darrere hi havia un enfrontament d’envergadura entre l’Ajuntament i el Ministeri de Foment. El 31 de maig del 1860, el Govern va promulgar el reial decret que aprovava definitivament el Pla Cerdà. A partir d’aquell moment Barcelona faria pagar car a Cerdà la seva gosadia, fent-li patir un segle i mig d'oblits i deformacions. Els especuladors per tal justificar les seves campanyes contra Cerdà i la seva obra, el van convertir en un monstre i en un agent del centralisme. Fins i tot Puig i Cadafalch va adquirir tots els exemplars de la Teoría General de la Urbanitzación, per destruir-los i evitar que ningú es contaminés d'aquelles idees que ell considerava aberrants!
©Viviana Licet Avalos. 2010
4. Diferent propostes. Rovira i Trias
Primer premi. Rovira i Trias arquitecte de professió. Situava una cruïlla cada 100 metres, i cada 1.200 metres, una via ràpida. Els carrers normals feien 10 metres d’ample, mentre que els ràpids eren de 12 metres. La tipologia de la seva mansana era de construcció pels quatre costats, però amb un pati central. La capacitat de l’Eixample que va dissenyar l’estimava per a 280.000 habitants. La dimensió màxima del traçat de la seva ciutat abastava els 5.000 metres. Rovira i Trias havia batejat el seu projecte amb el lema: “El trazado de
una ciudad es más obra del tiempo que del arquitecto”
Plano del proyecto de ensanche de la ciudad de Barcelona. Autor Antoni Rovira i Trias Primer premi al concurs convocat per l'Ajuntament de Barcelona per la reforma i urbanització de l'Eixample.1859. Font: Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona
Francesc Soler i Gloria – Josep Fontserè i Mestre
Primer accèssit. Francesc Soler i Gloria, proposava un pla en quadrícula basat en dos eixos: un paral·lel al mar i l'altre en direcció a Madrid. Amb dues línies sortien de la ciutat emmurallada. Proposava un barri industrial, situat prop de la muntanya de Montjuïc, possiblement sigui la idea precursora de l'actual Zona Franca. Tercer accésit Josep Fontserè i Mestre era un jove arquitecte i va obtenir el tercer accèssit amb un projecte que potenciava la centralitat del passeig de Gràcia i enllaçava els nuclis veïns amb un joc de diagonals que respectaven les seves trames originals. El seu lema era: "No destruir per edificar, sinó conservar per rectificar i edificar per engrandir”.
Plano del ensanche y mejora de la ciudad de Barcelona. Autor Francesc Soler i Glòria Projecte de l'enginyer Francesc Soler i Glòria que va obtenir el primer accèssit al concurs convocat per l'Ajuntament de Barcelona per la reforma i urbanització de l'Eixample. 1859. Font: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
Plano de la ciudad de Barcelona Pueblos circunvecinos y proyecto de ensanche Autor: Josep Fontserè i Mestres. 1859. Projecte del mestre d'obres Josep Fontserè i Mestres, tercer accèssit del concurs convocat per l'Ajuntament de Barcelona per a la urbanització de l'Eixample. Font: Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona.
©Viviana Licet Avalos. 2010
5. ILDEFONS CERDÀ. Un personatge polifacètic Cerdà enginyer de camins: Cerdà es desplaça a Madrid per iniciar els estudis d’enginyer de Camins, Canals i Ports, formació que finalitzà l’any 1841. Cerdà es forjà un caràcter propi de l’Escola. Tal com exposa M. Angelón “ Creía que la conducta seguida debía ser producto de un cálculo y origen de una demostración. Cerdà era, permítaseme la frase, un hombre algebraico”, i acaba amb la següent expressió “Cerdà pensó como un sabio, demostró como un matemático y sintió como un niño” Cerdà urbanista: De totes les facetes és la que millor li escau, en primer lloc, per haver fundat aquesta disciplina amb la “Teoría General de la Urbanización” reconeguda amb la categoria de ciència social. En segon lloc, per haver realitzat com a tasca principal l’Avantprojecte de l’Eixample de Barcelona de 1855, el Projecte de Reforma i Eixample de Barcelona de 1859, i la reelaboració de 1863, de l’esmentat Projecte. En tercer lloc, dirigí durant 15 anys la construcció real de l’eixample, amb l’amplitud de mires, tenacitat i amb coherències teòrica i pràctica. Cerdà jurista: Cerdà fa les seves “Ordenanzas de la Construcción del Ensanche de Barcelona” i serà una doctrina aplicable a la construcció de les ciutats, en elles es configuraria un règim de limitacions i deures a la propietat pel que fa a l’urbanisme. En “Cuatro Palabras Sobre el Ensanche”(1861) desenvolupa el sistema de compensació i la tècnica de reparcel·lació, sistema inclòs més tard en el projecte de llei de Posada Herrera i incorporat un segle després en la “Ley del Suelo” de 1956. Cerdà polític: Considerava la política “como una ciencia práctica, cuando no es práctico no era política para él”. Cerdà es presenta per ser diputat a les Corts de Madrid el 1851. Surt escollit pel Districte Segon de Barcelona, en una candidatura progressista. A partir d’aquest moment no deixarà mai una certa activitat política que articula des de tres institucions: com a diputat en el Congrés de Madrid, com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona en dos períodes, i com a diputat provincial, concretament com a vicepresident de la Diputació de Barcelona.
Cerdà topògraf: Si la topografia és la disciplina fonamental per al domini rigorós i científic d’un territori, Cerdà la conreava amb plena perfecció. Si atenem, entre altres treballs, al “Plànol Topogràfic de las Rodalies de Barcelona” i al “Projecte de Ferrocarril de Granollers a Sant Joan de les Abadesses” Cerdà arquitecte: Pot semblar excessiva per a qui no conegui a fons la seva obra. Per a Cerdà, la residència i la circulació són les dimensions primeres i inseparables de tot assentament humà. A l’estudi de la casa li dedica, el seu rigor i esforços analítics en forma escrita i estadística. Tot això permet no dubtar de la seva categoria professional dins del camp de l’arquitectura.
Retrat d'Ildefons Cerdà. Autor: Ramon Martí Alsina Any de creació: 1878. Font: Arxiu Cerdà
6. El Pla Cerdà
“Urbanizar el campo y ruralizar la ciudad”, Cerdà havia batejat el seu Pla d’aquesta manera tan significativa. És sens dubte la millor proposta d'inserció territorial. Ja que imposa la seva pròpia directriu de traçat. Cerdà anticipa perfectament la connexió entre els dos deltes i el maresme, amb la perfecta situació de la Gran Via. Així com la connexió de les valls del Llobregat i Besós amb la introducció del Paral·lel, la Diagonal i la Meridiana. En el sentit mar-muntanya, apareixen dues grans vies, el Passeig Sant Joan i el carrer Urgell.
Plano de los alredores de la ciudad de Barcelona y proyecto de su reforma y ensanche. Autor: Ildefons Cerdà. 1859. Escala original 1:10.000 Font: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
El seu Eixample tenia una capacitat per a 800.000 habitants i va apostar obertament pel futur, perquè s’havia adonat que estava a punt de començar una nova era, tot assumint el risc de la incomprensió dels seus contemporanis.
©Viviana Licet Avalos. 2010
7. El contingut de les mansanes
En l’Atles de la Memòria de l’Avantprojecte d’Eixample de Barcelona de 1855, Cerdà dissenyà quatre models de cases per a la classe rica i quatre per a la classe obrera, on a més es grafien diferents agrupacions d’illes lligades a aquests models de casa, així com detalls, el carrer tipus, la galeria unitària i serveis associats. Tot aquest material conforma un tipus de ciutat que Cerdà proposava en la seva proposta inicial de 1855. Cerdà recollia en un segon atles, adjunt a la memòria del Projecte d’Eixample de 1859 els detalls de portes i finestres, així com de caixes d’escales, cuines i altres detalls constructius. Tot aquest conjunt de material permetria reconstruir al detall un model de ciutat: des de les finestres a l’habitació, la casa, el carrer i d’aquí cap a una agrupació d’illes i fins i tot a un tros de ciutat.
Criteris de cerdà per la construcció dels habitatges de l’Eixample Analitzà les condicions de la classe obrera que no podia pagar el lloguer d’un habitatge en condicions higièniques sota els criteris següents: Higiènic: “suministrar a cada persona la cantidad suficiente de aire respirable” Social: “que cada casa sirva para una sola familia” Econòmic: “determinar la casa mínima en condiciones sin aumentar el precio del alquiler” Polític: “aumentar el número de propietarios y por tanto las garantías de tranquilidad urbana y orden público” (Extractes de : Ildefons Cerdà,
Distribució i façanes d’una casa de segon ordre. Font: Ildefons Cerdà. Memoria del Anteproyecto de la ensanche de Barcelona. 1855
Detalls de portes i finestres. Font: Ildefons Cerdà. Memoria del Proyecto de la ensanche de Barcelona. 1859
La ciutat moderna com nova aplicació del model etrusc, vista del cardo (Passeig de Sant Joan), decumanus (Gran Via) i de les casernes nord i est. Representació gràfica de la possible Barcelona de Cerdà. Segons el Pla d'Eixample de 1959. Font: Arnesto Aira Antonio, Autor.
Teoría de la Construccion de las Ciudades. 1859.
8. Traçats viaris i xamfrà
Cerdà fa el repartiment de la ciutat sobre terrenys agrícoles prenent com a referència els eixos ortogonals SO – NE i NO – SE. Per fer-ho desenvolupa totes les rasants i dimensions a escala 1/1.250 amb les característiques de la repetició dels seus principis bàsics: eixos grans, paral·lelisme en les direccions, mansanes amb xamfrans. En l’Avantprojecte d’Eixample, de 1855, Cerdà considera un carrer de 35m d’amplada. Resultat de separar vianants, carros, diligències i ferrocarril. En el Projecte de Reforma i Eixample, de 1859, ja especialitza les vies segons l’amplada: 20, 30 i 50 m., i proposa que el ferrocarril circuli només per les vies de 50m. Més tard, Cerdà tornarà a dissenyar els carrers i projectarà carrers amb dos nivells, un per al ferrocarril i l’altre per la resta de modalitats. Finalment, a l’estudi Necesidades de la circulación, de 1863, es decidirà per la secció de carrers de 20 metres (voreres de 5m més 10m de calçada)
Perfils transversals dels carrers, proposats per Cerdà com a tècnic facultatiu de la Sociedad Fomento del Ensanche. Font: Ildefons Cerdà. Fomento del Ensanche de Barcelona. 1863. Font: Magrinyà i Marzá. Cerdà 150 anys de modernitat
Carrer i places per construir a l’Eixample amb la disposició, dimensions i nomenclatura dels carrers, illes i cruïlles. Font: Ildefons Cerdà. “Necesidades de la circulacion. Encrucijadas en las calles de las poblaciones”
Vista en 3D de la illa entre els carrers Mallorca i Enrique Granados. Font: Diest Álvarez, Abel .Catalogación y levantamiento de una manzana del ensanche .
Els xamfrans Cerdà arriba a la conclusió que el xamfrà és necessari i n’estudia la forma i les dimensions més adequades. Estudia el ferrocarril que circulava per Paris i el gir que necessitava a les cruïlles. També estudia com es creuen les diferents modalitats de transport: vianants, carruatges i trens, i dissenya la cruïlla de manera que el nombre de conflictes entre els diferents models de circulació fos el mínim.
©Viviana Licet Avalos. 2010
9. Xarxes de serveis
“Les xarxes de serveis urbans vénen a ser les principals obres subterrànies d’una ciutat” (Ildefons Cerdà, Teoría de la Construcción de las Ciudades, 1859) Cerdà ja preveu a l’Avantprojecte d’Eixample de 1855 la integració de les xarxes d’urbanització amb una galeria unitària que inclou sanejament d’aigües pluvials, abastament d’aigua, gas i telègraf. En el Projecte d’Eixample de 1859, Cerdà encara hi dibuixa fosses sèptiques però hi introdueix, com a novetat, el buidatge d’aquestes fosses per bombes pneumàtiques.
Perfil de carrer amb detalls de paviment i obres subterrànies. Font: Ildefons Cerdà. Memoria del Anteprojecto del Ensanche de Barcelona. 1855. Làm. XXXVI. Las rieres del pla de Barcelona i l’Eixample de Cerdà. Font: Magrinyà i Marzá. Cerdà 150 anys de modernitat
Al llarg de la història dels 150 anys de l’Eixample la lluita contra les inundacions ha estat una constant. Al any 1862 hi va haver una gran inundació a la ciutat antiga. Aquest esdeveniment va moure a Cerdà a impulsar el projecte de Col·lector de les Rondes, que es va construir el 1863 i encara existeix. La proposta de Cerdà del Pla de Clavegueram, va ser el referent fins a la Guerra Civil de 1936. Posteriorment Pere Garcia Fària, modernitza el sistema de sanejament. Introdueix el concepte de cicle de l’aigua que Chadwick havia desenvolupat a Londres el 1848. També introdueix el concepte de connexió de les aigües residuals de l’habitatge al clavegueram.
10. Xarxes ferroviàries
Replantejament del plànol de l’Eixample de Barcelona de 1863 amb els ferrocarrils transcendentals i d’enllaç d’Ildefons Cerdà. Autor: Ildefons Cerdà. Escala original 1:5.000. Any 1863. Font: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
Cerdà va trobar l'escala de creixement urbà que pot generar expansió i fusió, d'aquesta forma aconsegueix la construcció de la primera metròpolis. La visió de futur de Cerdà, la idea de progrés, el positivisme i sobretot la visió social, fan que la Barcelona d'avui sigui considerada com una de les millors ciutats del món.
©Viviana Licet Avalos. 2010
L’any 1844 a Nimes, Cerdà queda fortament impressionat per la introducció de la locomotora, i en l’Avantprojecte mostra el seu pensament central : “La idea que la locomotora pudiese penetrar en el recinto de una población consagrada al servicio del movimiento marítimo y del terrestre, y esto de modo que pueda circular por las fábricas, atravesar todas las manzanas, acercarse a cada una de las casas y hasta meterse en ellas para prestar en todas partes sus inapreciables servicios.” Cerdà projecta un esquema ferroviari que circumval·li el centre històric i que connecti les diferents estacions ferroviàries, i a més fa la projecció d’una combinació d’illes a l’Eixample on el ferrocarril, que circula soterrat, pot parar i carregar mercaderies cada 250 m.