Esborranybutlleti v03 def by Cristina Gabarró Francés

Butlletí núm.: 1 – El Barroc. Curs 2013 - 2014

Benvolguts i benvolgudes,

Ens plau presentar-vos aquest butlletí fruit del següent projecte: el

Barroc.

Enguany, s’ha fet per primer cop un projecte interdisciplinar: els diferents grups de Llenguatge Musical, l’orquestra “Trèmolo”, les diferents corals... tota l’escola ha participat de ple en aquest repte. Seguint diferents mètodes més curriculars com anàlisis d’audicions i partitures per obtenir un coneixement extraient-ne així conclusions pròpies i obtenir una visió crítica. Però, a més a més, el Barroc no s’ha quedat immers en una aula sinó que hem apostat per mirar més enllà, així hem fet una sortida per trobar una luthier i conèixer en primera persona el significat d’aquest ofici i, com a colofó, un gran concert a l’església dels Josepets de Gràcia.... Des de l’escola ens n’enorgullim gratament d’haver convertit una època musical en una tasca autèntica; és a dir, viure l’esperit del Barroc. Gràcies per la vostra col·laboració i bona disposició que ha facilitat la realització d’aquesta idea, i, per descomptat, per la vostra participació que han fet possible aquest projecte.

Bernat Padrosa, Director

Mil gràcies ¡ ¡ ¡ En primer terme, us vull donar les gràcies a tots i totes per haver conduït aquest projecte titulat el Barroc cap a l’èxit. L’elecció d’aquesta època conjuga dues vessants: en primer terme, perquè suposa el naixement del sistema tonal, i d’altra banda, per acostar-la als alumnes que no s’hi senten atrets d’una manera espontània. Calia canviar aquests prejudicis, i... dit i fet! Els alumnes han conegut els grans compositors ( Bach, Rameau, Vivaldi, Haendel...) i les formes que li són pròpies (preludi i fuga, cantata, concerto...), han analitzat partitures, escoltat interpretacions històriques i conegut el clavicèmbal com a instrument original de l’època del Barroc. Tot aquest coneixement ha servit com a plataforma per desenvolupar constructivament un pensament propi i una visió crítica del Barroc. Defugim la percepció simplista per donar pas a l’argumentació. Evidentment, per embriagar-nos del perfum del Barroc havíem d’anar més enllà. És per aquest motiu, que vam llogar un clavicèmbal per veure’l, entendre’l i escoltar-lo en directe; per copsar el so tan peculiar que transmet. Un ofici, el de luthier, arribà al clímax amb els Amati i Stradivarius; aquesta tasca tan minuciosa continua fent-se i la vam voler descobrir personalment. L’oïda, la visió, el tacte, l’olfacte... anaven agafant noves sensacions. Però ens faltava un òrgan per sensibilitzar: el cor. I, crec que el cor se’ns va obrir una mica tots en aquell concert on la música, la dansa i el teatre es van unir per atorgar al Barroc el lloc que es mereix. Aquell concert fou molt especial: es llogà una orquestra professional, es feu una obra de teatre, els nens petitons feien les danses, els alumnes cantaven (en anglès, francès, italià i, fins i tot, alemany!) en una gran coral... només la interpretació ens podia fer arribar a viure plenament el Barroc. I, ho vam gaudir, tots (jo, el primer!). Penso que aquest projecte ha resultat molt positiu tan a nivell educatiu com emocional. I, acabo, tal i com he començat l’article, MIL GRÀCIES!!! I BON ESTIU!

Jordi Lalanza, Cap d’estudis

Trémolo, formació musical C/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / secretaria@tremolo.cat

Els Luthiers Durant aquest projecte del Barroc de l'escola, els alumnes de preparatori II es van encarregar de ser uns petits detectius. Sabeu què? vam estudiar i aprendre molt sobre els luthiers. Ara us ho expliquem! Els Luthiers són persones que construeixen, ajusten i reparen instruments de corda fregada i també pinçada, però nosaltres ens hem centrat més en els primers. Dins d'aquests trobem els violins, violes, violoncels, contrabaixos i violes de gamba. Aquest últim instrument va ser molt important en el Barroc. Avui en dia els Luthiers encara existeixen i nosaltres juntament amb més companys del Trémolo vam tenir l'oportunitat de conèixer una noia que es dedica a això. El seu taller està per la Barceloneta i allà vam poder aprendre moltes coses com les pautes per a fer un instrument, quin tipus de fustes utilitzen i un llarg etcètera!!

Trémolo, formació musical C/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / secretaria@tremolo.cat

Tr茅molo, formaci贸 musical C/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / secretaria@tremolo.cat

Cadascú de nosaltres ha fet un petit escrit de les coses que vam aprendre i també un petit dibuix! Esperem que us agradi molt!!! Preparatori II

Trémolo, formació musical C/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / secretaria@tremolo.cat

Tr茅molo, formaci贸 musical C/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / secretaria@tremolo.cat

El Rondó de Preparatori De com hem passat d’una peça de Bach a la nostra pròpia composició Sabeu què? Aquest any ens hem convertit en compositors! Per aprendre’n ens hem servit d’un dels més grans i importants compositors del Barroc: Johann Sebastian Bach. Per sort, no ho hem fet sols! Tots els grups de Preparatori 2 de l’escola ens hi hem abocat per acabar fent la nostra pròpia peça. Ens han ajudat l’Olga i la Caterina i poc a poc hem anat construint el ritornello, el tema A, el tema B, etc. Perquè, sabeu? No hem fet una peça qualsevol, no, hem composat un Rondó com els que es feien al Barroc! Voleu saber com ho hem fet? Els de dimarts de Preparatori 2 us hem fet un vídeo per a que ho pugueu seguir pas per pas. Us convidem a mirar-lo a l’enllaç següent: https://www.youtube.com/watch?v=y5G8VcgwK8U&feature=youtu.be Per a que pugueu veure bé el nostre rondó, us en deixem la partitura:

Una part del grup, aquell dia van faltar l’Iker, la Maria i el Pau

Preparatori II

Trémolo, formació musical C/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / secretaria@tremolo.cat

Tr茅molo, formaci贸 musical C/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / secretaria@tremolo.cat

Ens hem fet experts d’escoltar Vivaldi Guia d’audició d’algunes peces de Vivaldi Hola a tots! Som el grup de Llenguatge I dels dijous de l’escola Tremolo i som el grup que ha treballat Vivaldi durant tot aquest temps. N’hem sabut moltes coses. Antonio Vivaldi era italià, va néixer el 1678 i va viure 63 anys. Hem sabut que de jove, Vivaldi era capellà i li deien el capellà roig pel color del seu cabell. Com que era religiós, no va tenir fills. A part de la seva feina a l’església, Vivaldi era professor de música d’un grup de noies orfes. Els hi ensenyava música i violí, ja que aquest era el seu instrument principal. A més, li agradava molt l’òpera, cosa que va fer que en composés algunes. També va composar molta música religiosa, però la seva peça més famosa és Les Quatre Estacions, que té un moviment per cada estació de l’any. Quan Vivaldi va morir, no era un compositor famosíssim i per tant no era gaire ric, però anys després, Bach el va descobrir, i gràcies a ell, Vivaldi es va fer més conegut. Una de les peces que nosaltres hem escoltat i que ens ha agradat més ha estat l’Adagio de l’Estiu de “Les quatre estacions”. En aquesta peça, hi ha dues parts que es van alternant: una part tranquil·la on l’instrument solista és el violí i la part de tempesta. Vivaldi volia fer com si la música tranquil·la ens portés a la calma de l’estiu i ens anés repetint “ai, que bé, que estic” fins que de cop i sense avisar, arribava una tempesta molt forta. Per a que la pugueu escoltar, us n’hem preparat unes partitures:

Trémolo, formació musical C/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / secretaria@tremolo.cat

Tr茅molo, formaci贸 musical C/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / secretaria@tremolo.cat

Després de tanta escolta de Vivaldi i després de fer el concert, vam fer una revisió i cadascú va triar el que més li havia agradat de tots aquests mesos envoltats de música barroca:

«El que m’ha agradat més ha estat poder cantar algunes cançons de Vivaldi i poder escoltar les Quatre Estacions», Felipe «El que m’ha agradat més ha estat poder cantar el Gloria de Vivaldi, perquè era molt alegre», Ramon «El que m’ha agradat més ha estat poder conèixer de prop el clavicèmbal», Maria Domingo «El que m’ha agradat més ha estat conèixer la música de Vivaldi, perquè les cançons són molt maques. Ja coneixia el nom de Vivaldi però no les cançons, a part de la Primavera, que si que l’havia escoltada», Maria Barceló «El que m’ha agradat més ha estat conèixer la vida de Vivaldi», Maria Manzanal «El que m’ha agradat més ha estat escoltar l’Estiu i la Primavera», Laia «El que m’ha agradat més ha estat conèixer la música de Vivaldi», Bruno «El que m’ha agradat més és cantar les cançons de Vivaldi», Xesco «A mi m’han agradat dues coses: escoltar la Primavera de Vivaldi i poder cantar l’Hallelujah al concert», Jana «A mi el que m’ha agradat més ha estat poder compartir l’amor cap a la música del Barroc i passar-m’ho bé cada classe», Caterina Llenguatge musical I

Trémolo, formació musical C/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / secretaria@tremolo.cat

L'aigua sona – experiment musical A la nostre classe de llenguatge musical amb la Lucia vàrem estar aprenen la música barroca i se'ns va acudir de fer un experiment amb copes, gots i aigua. L'objectiu era fer sonar uns instruments de cuina, és a dir, copes i gots. Els passos del mètode científic que vàrem seguir són: Observació: Aigua i gots. Got de vidre ple d'aigua, sona.

Formulació d'hipòtesi: Menys aigua = Més agut Més aigua = Més greu Experimentació: Vàrem agafar els gots i les copes i les vàrem omplir d'aigua. En cada got vàrem posar una quantitat d'aigua diferent. A continuació vam afinar els gots en 8 tons i vàrem improvisar

una

melodia

amb

acompanyament.

Conclusió: Amb les copes vàrem descobrir que es pot fer un instrument musical i tocar diferents melodies.

Joel, Adriana i Marc

Llenguatge musical II 18

Trémolo, formació musical C/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / secretaria@tremolo.cat

Bach, un gran compositor del Barroc Voleu saber el que hem après de Bach? El grup de Llenguatge 2 del dimarts hem estat investigant i aprenent sobre Bach i els concerto grosso, un gènere musical que Bach va utilitzar per fer el concert de Brandenburg núm. 2. Us hem fet un resum de tot el que hem après per a que pugueu estar tant informats com nosaltres.

Biografia de Bach Johann Sebastian Bach va néixer el 1685 a Alemanya i va morir al 1750 al mateix país quan tenia 65 anys. Tenia set germans i ell era el vuitè. Era religiós com la seva família. Els seus pares van morir quan ell tenia 10 anys, i per tant va quedar orfe quan era molt petit. Ell va anar a viure a casa del seu germà gran. Com la gent de la seva època, Bach portava perruca.

La seva família Bach era un compositor del Barroc. La seva mare es deia Maria Elisabetz Lamuhirt i el seu pare Johan Ambrosius Bach. El seu pare feia música i ell li va començar a ensenyar. Va tenir dues dones: la primera, Maria Barbara, la segona Anna Magdalena. Va tenir 20 fills. Anna Magdalena va ser molt important perquè tenia un diari on apuntava algunes de les composicions de Bach i els seus fills i gràcies a ella ara podem escoltar i tocar algunes de les seves cançons. Les seves músiques A part de amb el seu pare, va aprendre música a l’escola de música de Sant Miquel de Lüneburg. Bach va fer moltes músiques: cantates, misses, concerto grosso etc. De fet, era tant bo que mentre ell vivia també tenia molt èxit. Ell sabia tocar el violí, el clavecí i l’orgue. Concerto grosso Els concerto grosso són uns concerts tocats per una orquestra. Aquest tipus de concerts van alternant entre el tutti (melodies que toca tota l’orquestra) i el solo (melodies que toca un instrument solista). El solo va canviant d’instrument, no sempre és el mateix. 19

Trémolo, formació musical C/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / secretaria@tremolo.cat

Els concerts de Brandenburg El rei de Brandenburg li va demanar a Bach que composes una música per ell i Bach va agafar la idea de peces que ell ja s’havia inventat. D’aquí en van sortir els 6 concerts de Brandenburg. Es diuen el concerts de Brandeburg però, tot i així, no estaven composats en aquesta ciutat alemanya. El concert de Brandenburg núm. 2 és un concerto grosso molt bonic. A classe l’hem escoltat molt atentament i n’hem mirat la partitura. Us convidem també a escoltarlo per a poder-lo gaudir!

Totes les preguntes que ens vam fer sobre Bach.

A més, el nostre grup us convidem també a escoltar aquest coral de Bach que nosaltres hem après i que vam cantar al concert. Ja veureu què bonic! Cliqueu aquí i anireu a l’enllaç ¡ Llenguatge musical II (dimarts)

Trémolo, formació musical C/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / secretaria@tremolo.cat

El Barroc. Preguntes i respostes. Tot el que no sabíem i ara sí que sabem de l’època del Barroc Es va acabar Nadal i vam tornar a la nostra rutina habitual: escola, esport, anar a dormir d’hora, veure menys la família i..., és clar: Trémolo! I després de tot l’empatx dels menjars i les emocions dels Reis d’Orient, la Caterina ens va explicar que a partir d’aquell moment i fins que fins al concert que faríem al maig, a l’escola Tremolo hi treballaríem el Barroc. Aquest nom ens sonava i vam estar parlant de que era l’època de Bach, de Vivaldi, del clavicèmbal, etc. Però, com era la societat del Barroc? Com eren les ciutats? De quina època parlàvem? Hi havia tantes coses que no sabíem que vam fer una sèrie de preguntes per a poder buscar-ne la resposta. Algunes d’aquestes preguntes van ser: Existien els faristols? On es va originar el Barroc?

Hi havia instruments de metall? Quan va durar el Barroc?

Havia nascut Mozart? La gent portava perruca?HiPerquè? havia edificis o només hi havia cases?

Hi havia Rei?

Tots els nens i nenes anaven a l’escola? Quin va ser el compositor més important del Barroc?

Quin batibull de preguntes oi? Si en voleu saber la resposta ens ho haureu de preguntar! Però, què és el que més ens ha sorprès de tot el que vam aprendre? Aquí us ho expliquem: Sabíeu que... ... al Barroc encara no existia el piano, hi havia un altre instrument semblant anomenat clavicèmbal. ... els burgesos solien portar perruca, tot i que tots tenien cabell. Era una qüestió de la moda del moment. ... es tenien molts fills. Per exemple, Bach en va tenir 20! ... els orígens de la paraula “barroc” no estan molt clars. ... a l’època del Barroc, tots els carrers de la ciutat anaven a parar a una plaça i no hi havia edificis, només cases fetes de pedra o maons. ... com que no existia encara l’electricitat, al Barroc no hi havia ni telèfons, ni televisions, ni focs elèctrics, etc. I tampoc cotxes! 21

Trémolo, formació musical C/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / secretaria@tremolo.cat

... el Messies de Haendel és una de les peces barroques que més s’interpreta. ... hi havia Rei. ... Bach i Vivaldi són compositors del Barroc. ... els faristols, enlloc de ser de metall com ara, eren de fusta. ... el Barroc va durar aproximadament 150 anys. Ara que ja sabeu més coses del Barroc, us volem explicar que després de saber tot això, a classe vam començar a aprendre tot el que després havíem de cantar al concert. I què és el que més ens va agradar del concert? Doncs us ho expliquem: «El concert em va semblar preciós. Una gran moguda, això si. Va ser impressionant amb tantes veus diferents cantant i amb els músics tocant. Em va agradar molt», Èlia «A mi, el concert em va agradar perquè crec que tant els adults com nosaltres vam cantar bastant bé. Jo m’ho vaig passar molt bé tocant l’hivern de les quatre estacions de Vivaldi. Va ser molt divertit! », Ares «Al concert m’ho vaig passar molt bé i va ser una experiència molt bona», Carla (elles aquí voldrien posar-hi alguna foto del concert però no en tenim cap. La podeu adjuntar vosaltres?) Llenguatge musical III

Trémolo, formació musical C/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / secretaria@tremolo.cat

La signatura de Bach. La música d’un nom Hola a tots. Som el grup de dijous de Llenguatge 2, i durant aquest temps hem estat estudiant el Barroc i més concretament el compositor Johann Sebastian Bach. Voleu saber més coses d’ell? Nosaltres en volíem saber moltes! Ens vam fer moltes preguntes sobre Bach i algunes les vam poder respondre. Us les posem aquí per a que pugueu saber el mateix que sabem nosaltres sobre aquest gran compositor: 1.

2. 3. 4. 5.

9. 10.

11. 12. 13.

On i quan va néixer? On i quan va morir? Va néixer el 21 de març de 1685 a Eisenach, Alemanya i va morir el 28 de juliol de 1750 als 65 anys a Leipzig Tenia pares o era orfe? Com es deien? Els seus pares es van morir quan ell tenia 10 anys. Tenia germans? Algun d'ells també va ser compositor? Tenia set germans i ell era el vuitè. On va viure? A moltes ciutats, però sempre d’Alemanya. De quin color era el seu cabell? Com era físicament? Portava una perruca de color blanc llarga i arrissada. Era rabassut, tenia els ulls foscos, tenia papada i no tenia bigoti. Com anava vestit? Anava amb una jaqueta llarga: levita de color fosc amb molts botons, una armilla del mateix color, una camisa blanca i un fulard. Portava pantalons fins als genolls i mitges. Es va casar? Quantes vegades? Es va casar dues vegades, la primera amb una cosina seva i la segona amb una senyora que es deia Anna Magdalena. Va tenir fills? Com es deien? Va tenir 7 fills amb la primera dona i 13 amb la segona. En total, 20. En aquella època era habitual tenir més fills que no pas ara, però no tants com en va tenir Bach. De petit li agradava la música? Sí, el seu pare li va ensenyar a tocar el violí i el clavecí. Tenia algun parent músic? Sí el seu pare era músic i la família de la mare tenia més de dos-cents anys de tradició musical. Va estudiar música en algun lloc? A l’escola de Sant Miquel de Lüneburg. Va cantar algun cop? Sí, va cantar a cors com el cor de l’església d’Ohrdruf. Com és que va ser músic? Com se li va ocórrer la idea de ser compositor? Perquè el seu pare va ser músic i li va ensenyar música i a ell li va agradar. No se li va ocórrer, quan va anar a viure amb els seu germà, ell li va ensenyar.

Trémolo, formació musical C/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / secretaria@tremolo.cat

14. Quina mena de música li agradava? La música barroca, perquè era la del seu temps. 15. Tota la vida va ser compositor? Sí. 16. Quantes peces va composar exactament? 1127! 17. Quin estil de música feia? Música barroca. 18. A la gent li agradava la seva música? Sí, per això és tant famós. 19. Totes les cançons que va fer, tenien lletra? No, perquè només va fer 525 peces vocals. Les altres no ho eren. 20. Tenia els seus músics o anava contractant a músics cada vegada que composava una música? (no ho sabem) 21. Quants anys va viure? Eren molts o pocs anys per aquella època? 65 anys. Eren bastants per l’època. 22. Què era el que li interessava més de la música? Li agradava la música perquè pensava que així contactava amb Deu. 23. Va ser ell el més important del Barroc? Sí, o un dels més importants. 24. Actualment, quina és la seva obra més coneguda? N’hi ha unes quantes: La Passió segons Sant Mateu, l’Oratori de Nadal, el Minuet en Sol Major, Jesus Bleibet Meine Freude...

Després de tot això, també hem sabut que Bach va signar algunes de les seves obres amb el seu nom. Com ho va fer? A Alemanya, les notes no es diuen com nosaltres les coneixem, sinó que utilitzen les lletres de l’abecedari. Ho fan d’aquesta manera: la=A , sibemoll=B , do=C, re=D , mi=E , fa=F , sol=G , si natural=H Bach va notar que totes les lletres del seu nom i va fer una melodia amb les notes: si bemoll, la, do, si i així va poder signar amb música! D’aquesta petita melodia, se’n diu el “motiu Bach”, i nosaltres l’hem escoltat a l’última peça que Bach va composar, però també la podeu sentir en obres d’altres compositors, que li fan un homenatge al compositor alemany. I per acabar, us recomanem un vídeo que vam veure a classe de música on podeu conèixer més sobre la segona dona de Bach, Anna Magdalena. Cliqueu aquí (minut 12:43 - minut 14:38).

Trémolo, formació musical C/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / secretaria@tremolo.cat

El Barroc. Preguntes i respostes. Tot el que no sabíem i ara sí que sabem de l’època del Barroc Es va acabar Nadal i vam tornar a la nostra rutina habitual: escola, esport, anar a dormir d’hora, veure menys la família i..., és clar: Tremolo! I després de tot l’empatx dels menjars i les emocions dels Reis d’Orient, la Caterina ens va explicar que a partir d’aquell moment i fins que fins al concert que faríem al maig, a l’escola Tremolo hi treballaríem el Barroc. Aquest nom ens sonava i vam estar parlant de que era l’època de Bach, de Vivaldi, del clavicèmbal, etc. Però, com era la societat del Barroc? Com eren les ciutats? De quina època parlàvem? Hi havia tantes coses que no sabíem que vam fer una sèrie de preguntes per a poder buscar-ne la resposta. Algunes d’aquestes preguntes van ser: Existien els faristols? On es va originar el Barroc?

Hi havia instruments de metall? Quan va durar el Barroc?

Havia nascut Mozart? La gent portava perruca?HiPerquè? havia edificis o només hi havia cases?

Hi havia Rei?

Tots els nens i nenes anaven a l’escola? Quin va ser el compositor més important del Barroc?

Trémolo, formació musical C/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / secretaria@tremolo.cat

Giovanni de’ Bardi i la Camerata Fiorentina Giovanni de’ Bardi va néixer el 5 de febrer del 1534, a Florència, i va morir al setembre de 1612. Va ser el “Duque di Vernio” un italià crític literari, escriptor, compositor, científic i soldat. Va tenir una educació clàssica (llatí i grec), així va aprendre el art de la composició musical. Va passar molts anys com un soldat, fins hi tot va lluitar en alguna guerra. Al voltant de 1570 va reunir un grup de gent que van fer “La camerata Florentina” que intentava reviure l’antiga musica grega i el drama, formant l’opera. Bardi va col·laborar amb aquestes persones per l’entreteniment de l’acord des de l’any 1579 fins el 1608. El grup incloïa a Vincenzo Galilei (pare del astrònom Galileo), Giulio Caccini, Pietro Strozzi i deriva la seva inspiració en Girolamo Mei. El resultat de l’associació va ser la invenció de la monodia, i poc després l’òpera, amb les innovacions presentades per Bardi, van ser una de les característiques definitòries del que avui coneixem com la música barroca. Òscar Pons, Quart de Grau elemental

Vincenzo Galilei Vincenzo Galilei (1520 - 2 de juliol de 1591) va ser un llaütista italià, compositor i teòric de la música. Pare del famós astrònom i físic Galileo Galilei, va esdevenir una de les figures més importants de finals del Renaixement musical i contribuí de manera significativa a la revolució artística que donaria lloc a un nou estil: el Barroc. Va néixer cap al 1520 a Santa Maria a Monte, a prop de Florència (Itàlia). L'any 1560 s'instal·là a Pisa –on nasqué Galileo– i a començaments dels 70 marxà cap a Florència, on morí el 1591. Com Galilei era un músic molt preparat –bon intèrpret del llaüt, luthier, cantant i compositor–, aviat rebé el suport econòmic de la noblesa. En una estada a Venècia conegué Gioseffo Zarlino, el teòric de la música més important del segle XVI, i estudià amb ell. Més tard es va incorporar a la Camerata Fiorentina, grup de poetes, músics i intel·lectuals guiats pel Compte Giovanni de'Bardi, que pretenien recuperar la música de l'Antiga Grècia i el teatre clàssic. Entre 1570 i 1580 es dedicà especialment a la teoria de la música i a la composició. Arnau Codina, Quart de Grau elemental

Trémolo, formació musical C/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / secretaria@tremolo.cat

Giulio Caccini Giulio Caccini (Roma, 8 d'octubre de1551 – 10 de desembre de 1618) fou un compositor del Barroc italià. Fou deixeble d'Escipió della Palla, i al 1564 passà a Florència, on va obtenir una plaça de cantor en la capella de música del gran Duc de Toscana, i al 1604 a París , retornant després a Florència, on va morir. Durant força temps ha estat considerat com l'inventor del cant recitatiu i com el creador de l'Òpera moderna. Però, en realitat, aquesta gloria només li correspon a mitges, perquè abans que ell, Pieri, i també Cavaliere, havien donat a conèixer bones obres en aquest tema. No se li pot discutir l'honor d'haver donat justa expressió al cant dramàtic, fent-lo correspondre amb el text literari, fins al punt que un eminent crític, coetani seu, li deia que era el pare d'un nou gènere, d'un cant recitat, noble i superior als cants populars, que no permuta ni altera les paraules que els pren la vida i el sentiment, sinó que, per contra, els augmenta, afegint-hi més ànima i més força. Caccini no coneixia gaire la part científica del seu art, però restava admirablement dotat pel sentiment melòdic, i tenia sobretot una rara intuïció dramàtica. Abans de llançar-se al teatre, escriví alguns assaigs que assoliren el més complet èxit, i quan donà al públic el Combattimento d'Apolline col serpente. Havia madurat el seu pla, que introduí una vertadera revolució en l'art musical. Poc temps després l'associació es traslladà de Florència a Roma, i allà compongué, la música de Dafne 1594, d' Ottavio Rinuccini, contribuint aquest força en fixar la forma definitiva de la declaració musical o recitativa. Santi Medina Loubet, Quart de Grau elemental

Trémolo, formació musical C/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / secretaria@tremolo.cat

Traverso/flauta travessera La flauta travessera és un instrument de vent fusta però actualment és de metall. Això es degut a que al principi era un instrument de fusta anomenat traverso, un instrument inventat a França a principis del S XVII. Principals diferencies entre flauta travessera i traverso: Material de construcció (fusta/metall) El sistema de claus (abans eren forats). El sistema de claus el va inventar BÖEHM. Extensió de notes: Traverso: Re 3 a Mi 5. Flauta travessera: Do 3 a Do 6. El traverso és més fluix i dèbil però al mateix temps el so és més càlid. És més gruixut i el forat és més petit i rodó que el de una flauta moderna. El traverso és una mica més curt que la flauta travessera.

Gal·la Massana 1er Grau Professional

Trémolo, formació musical C/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / secretaria@tremolo.cat

El concert de Barroc que vam fer a l’escola Aquest curs, a l’auditori de l’escola Trémolo, vam fer un concert de tecla de música Barroca. L’Àngel, el meu company de música, i jo érem els qui presentàvem aquest concert. Primer de tot l’Àngel va parlar sobre l’instrument que tots tocàvem, el clave, i que aquell en concret era elèctric i podia tenir sons diferents. Seguidament jo vaig explicar dos dels llibres d’on molta gent en tocava peces. Aquests dos llibres són: el llibre d’Anna Magdalena Bach i el de El Clave ben Temperat. Llibre d’Anna Magdalena Bach

El Clave ben temperat

El quadern d’Anna Magdalena és un dels regals que va fer Johann Sebastian Bach a la seva segona esposa pel seu aniversari. Consisteix en petites peces com ara minuets, rondós, poloneses, sonates, preludis, marxes i algunes peces vocals en forma d’ària. Aquest llibre o quadern però no va ser fet només amb obres de Bach sinó que molts altres grans compositors d’aquella època, entre d’altres quatre dels seus fills, van fer peces curtes per aquest regal. Més tard, aquest regal que havia estat d’Anna Magdalena s’ha trobat i ha estat publicat. Actualment és un llibre que utilitzen molts dels estudiants de piano, o de qualssevol instrument de tecla. Per més informació cliqueu aquí.

És un llibre de Johann Sebastian Bach que conté preludis i fugues. Té 24 preludis i fugues ja que volia demostrar que es podien fer obres amb totes les tonalitats, és a dir, do M, do m, do b M, do b m, etc. Després d’aquest llibre en va fer un altre, el clave ben temperat 2 o el segon volum del clave ben temperat, i aquest va ser molt més complicat. Per més informació aquí. En aquest enllaç també podeu trobar-hi i escoltar totes les cançons d’aquest llibre. Després d’aquesta presentació i explicació, a part, jo també vaig tocar una peça també: el preludi i fuga en si b M de Bach.

Trémolo, formació musical C/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / secretaria@tremolo.cat

Preludi i Fuga de Bach És el preludi en si b M del 1er volum del clave ben temperat. Johann Sebastian Bach fou un organista i compositor alemany de música barroca, membre de la família de músics més extraordinària de la història. Les seves obres es consideren de les millors de la música barroca i fonts d’informació per a músics posteriors com el famós Mozart o Beethoven. Un preludi són passatges improvisats que s’interpretaven abans de l’execució de peces instrumentals. Més tard, el preludi va ser compost juntament amb la resta de la composició instrumental a la qual preludiava, però mantenia el seu caràcter improvisador. I per últim dir vos que jo al concert només vaig tocar el preludi, la fuga no, però si voleu escoltar la peça sencera cliqueu aquí que us portarà a un enllaç del youtube. Marina Dalmau , 1r GP

Trémolo, formació musical C/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / secretaria@tremolo.cat

Introducció al Barroc El Barroc neix a Itàlia, a finals del segle XVI i es

1504), La vocació de San Mateo (1599-

desenvolupa a Europa. Més tard, en els segles

1600) Caravaggio (1571-1610).

XVII i principis del XVIII arriba a les colònies

americanes.

El Renaixement representa una claredat absoluta, la il·luminació és uniforme per a

El terme “Barroc” en un principi és utilitzat

totes les figures mentre que en el Barroc la

en sentit pejoratiu, com una degeneració del

claredat és particular. Hi ha un focus de

Renaixement. Al segle XIX Jacob Burkhardt

llum que il·lumina a les parts segons la

(1818-1897) el revaloritza i en el segle XX, el

seva situació i la seva importància.

seu

(1864-

Exemple: L’Anunciació (1400-1455) Fra

1945) és el primer teòric de l’art que

Angelico ((1395-1455) Lliçó d’anatomia

considera el Barroc com un estil independent,

(1632) Rembrant (1606-1669).

deixeble

Heinrich

Wölfflin

diferenciat del Renaixement, contraposant entre ambdós estils els següents cinc parells

El Barroc sorgeix en un moment de canvi

de conceptes: 1.

de poder a Europa. L’Espanya Imperial,

Mentre el Renaixement cerca la línia i el

econòmicament enfonsada, cedeix la seva

dibuix,

lo pictòric, la

hegemonia a una França absolutista, centrada

massa, el volum. Exemple: El Naixement de

a Versalles on és troba el màxim poder polític,

Venus (1484) de Sandro Botticelli (1445-

social, cultural i econòmic que serveix de

1510), L’escarpolette (1767) de Jean-

model a les monarquies europees.

el Barroc cerca

Honore Fragonard (1732-1806). 2.

Quant a la religió, és el moment d’explosió

El Renaixement es queda a la superfície,

de la contrareforma i Roma, que ja és el

mentre que el Barroc busca la profunditat.

referent artístic del cinquecento, passa a ser

Exemple:

també el centre del poder religiós. La ciutat

Madona

(1433-1435)

Fra

Angelico (1395-1455), Les filadores (1656)

experimenta

Diego Velázquez (1599-1660).

urbanística promoguda pel papa Sixte V i

El Renaixement defineix unes formes

planificada per l’arquitecte Domenico Fontana

tancades, simètriques i ordenades mentre

per tal de convertir-la en la capital del

que el Barroc prefereix les formes obertes i

catolicisme.

lliures. Exemple: L’Escola d’Atenes (1510-

nuclis principals del Barroc.

1511), Rafel Sanzio (1483-1520), El rapte

una

gran

transformació

Versalles i Roma son els dos

En l’àmbit de les idees hi ha una transició

de les Sabines (1650) Valerio Castello

les

teories

antropocèntriques

(1624-1659).

l’humanisme renaixentista (la raó humana el

El Renaixement produeix composicions

centre de l’univers) cap a un heliocentrisme

múltiples on les parts s’articulen sense

del barroc (el sol el centre de l’univers) basat

perdre la seva autonomia mentre que en

en la filosofia i la ciència que s’estan

el Barroc les composicions son unitàries,

desenvolupant en aquell moment i que

les parts estan sotmeses a l’hegemonia

afecten a les idees estètiques. Es replanteja la

d’una d’elles. Exemple: La visió de San

centralitat, la importància en el ordre, les

Bernardo (1480) Filippino Lippi (1457-

proporcions, l’harmonia... donant cabuda a allò més lliure, més imaginatiu, menys

Trémolo, formació musical C/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / secretaria@tremolo.cat

reglamentat, excessiu, misteriós, infinit i a la

països catòlics més religiós [(La Immaculada

vegada més unitari.

(1678) (Bartolomé E. Murillo (1617-1682)] . A

El Barroc és mou entre el classicisme [(La

Itàlia és més monumental i es mou dins del

Columnata de la Plaça de Sant Pere (1656-

classicisme i a França és més ostentós i frívol.

1667)(Gian Lorenzo Bernini (1598-1680)] i la imaginació [(Façana de San Carlo alle Quattro Fontan (1665-1667) (Francesco Borromini

L’Art Barroc és un estil naturalista que

(1599-1667)]. S’oposa a l’equilibri, a la

supera al naturalisme renaixentista mitjançant

sobrietat i al racionalisme del Renaixement

la recerca del moviment i de l’infinit. Al

amb fantasia i emoció. Es basa més en els

Renaixement la idea de la naturalesa és

sentits que en la raó. Es continuen utilitzant

estàtica, equilibrada, ordenada, múltiple i

els cinc ordres arquitectònics i les normes

acotada [(La Primavera (1477-1478) El Sandro

clàssiques de proporcions i simetries encara

Botticelli (1445-1510)], mentre que en el

que s’utilitzen amb imaginació i creativitat.

Barroc és dinàmica, exuberant, imaginativa,

El Barroc és un art propagandístic, tant per

unitària i infinita [(La Kermesse (1635-1638)

l’Església Catòlica com per les Monarquies

(Peter P. Rubens (1577-1640)].

Absolutes que l’utilitzen per magnificar i

Per tal d’aconseguir la sensació de

difondre el seu poder. Les formes del Barroc

moviment i d’infinit, es produeixen il·lusions

afavoreixen la transmissió de missatges

òptiques. A l’arquitectura s’utilitzen parets

contundents, seductors, emotius, evocadors,

ondulades,

irreals, imaginaris... ho fan a través de

imprevisibles i lliures [(Planta San Carlo alle

l’arquitectura,

Quattro

l’escultura

pintura

irregulars

Fontane

poligonals

(1638-1641)

més

Francesco

conjuntament, creant una atmosfera unitària i

Borromini (1599-1667)] en comptes dels murs

per tant més potent.

ortogonals i rectilinis propis d’estils anteriors. [(Església de San Lorenzo (1422-1470) Filippo Brunelleschi (1377-1446)]. Els sostres, ja siguin plans, de voltes de canó o cúpules de distintes

formes,

temàtiques

estan

pintats

religioses,

amb

històriques,

mitològiques i al·legòriques, i incrementen la sensació de moviment i profunditat amb les representacions dels cels i els escorços de les figures [(Pintures de la Sala dels miralls de Versalles (1678-1684) Carles Le Brun (16191690)]. Tant en escultura com en pintura, s’utilitzen

composicions

diagonal

helicoïdals que suggereixen l’infinit gràcies a la seva direccionalitat [(Rapto de les filles de El geògraf de Johannes Vermeer

Leucipio per Castor i Pólux Peter P. Rubens

El Barroc no és un estil uniforme, és un estil

(1577-1640)].

regionalista. En els països protestants té un caràcter més civil [(El geògraf (1668-1669)

La llum juga un paper molt important a l’hora

(Johannes Vermeer (1632-1675)] i en els

de crear un espai imaginari. A l’arquitectura es

Trémolo, formació musical C/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / secretaria@tremolo.cat

fa a través de finestres i tot tipus d’obertures

uniforme de l’espai [(San Carlo alle Quattro

situades en llocs estratègics que il·luminen

Fontane (1634-1644) Francesco Borromini

indirectament l’espai per tal d’aconseguir

(1599-1667)].

efectes concrets i predeterminats [(Església

S’utilitzen els ordres clàssics barrejant

del Gèsu a Roma (1568) Jacopo Vignola (1507-

indistintament

1573)]. També es juga amb miralls que

gegantina

multipliquen els focus de llum i l’espai fins

entaulaments i una altra natural, a la mida

l’infinit [(Sala dels miralls de Versalles(1678-

humana, per les obertures, les portes i altres

1684) Hardouin-Mansart (1646-1708)]. A la

elements funcionals. La coexistència de les

pintura la llum és, en molts casos, un dels

dues proporcions

elements principals de la composició que

monumentalitat. [(San Carlo alle Quattro

s’utilitza per establir el seu ordre intern [(Les

Fontane (1634-1644) Francesco Borromini

Menines

(1599-1667)].

(1656)

Diego

Velázquez

que

dues s’aplica

proporcions bàsicament

una als

incrementarà l’efecte de

(1599-1660)]. El Barroc és un art urbà, la ciutat barroca és hereva de la renaixentista amb una intenció propagandística que la fa especial. Es basa en aconseguir uns grans espais urbans en llocs emblemàtics, comunicats per

amplies vies

que proporcionen importants perspectives trencant els traçats anteriors. En el cas de Roma, Domenico Fontana projecta la ciutat mitjançant grans avingudes que uneixen les places on estan situades les set basíliques principals, meta dels peregrins. A cada plaça hi ha la basílica, una font i un obelisc, tres símbols sagrats que l‘església catòlica vol capitalitzar (Piazza Navona, Plaça de San Pere). L’arquitectura Barroca és una arquitectura monumental.

Les

façanes

són

molt

importants, estan considerades com una gran obra

escenogràfica

amb

elements

que Borromini, San Carlo alle Quattro Fontane, 1637

sobresurten com columnes, frontons, figures, medallons... que configuren una gran unitat

A l’escultura Barroca cal destacar els grups

[(Façana del Obradoiro de Santiago de

escultòrics, que permeten a l’artista plasmar

Compostela (1750) (Fernando Casas y Novoa

una escenografia on el realisme, la sensació

(?-1750)].

de moviment, la captació de l’instant i la

Les parets ondulades o irregulars venen

capacitat d’emocionar son las característiques

definides per unes plantes ovals, el·líptiques o de

formes

contribueixen

geomètriques a

donar

variades, la

sensació

principals. [(Apolo i Dafne (1622-1625) i

que

L’Èxtasi de Santa Teresa (1647-1651) de Gian

Lorenzo Bernini (1598-1680)].

moviment i afavoreixen una il·luminació no

Trémolo, formació musical C/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / secretaria@tremolo.cat

pintura

Barroca

també

busca

pintura son l’església, la monarquia, els nobles

impressionar a l’espectador ja sigui degut al

seu

San

col·leccionisme que moguts pel seu afany de

Bartolom” (1644) José de Ribera(1591-1652)]

notorietat i l‘interès per diferenciar-se del

com profà [(“ Les tres gracies” (1636-1639)

gust popular faran de mecenes de l’art més

Peter P.Rubens (1577-1640)]. La temàtica

innovador.

caràcter

religiós

[(Martiri

els

burgesos

rics

afeccionats

històrica és molt freqüent en els ambients de la cort per tal d’enaltir a les monarquies

Bibliografia

absolutes [(Les llances (1634-1635) Diego

Heinrich WÖLFFLIN:

Velázquez (1599-1660)] i la religiosa als més

Conceptos fundamentales de la historia del

catòlics [(Crist de la creu (1627 Francisco de

arte, Editorial Austral

Zurbaran (1598- 1664)] . El retrat [( Retrat de

Renacimiento y Barroco, Ed. Paidós.

Lluis XIV(1701) Jacint Rigaud (1659-1743)] i la pintura de gènere [(Nens menjant meló i raïm

Ana Iglesias

(1650) (Bartolomé E. Murillo (1617-1682)] també és molt estesa. Els impulsors de la

Trémolo, formació musical C/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / secretaria@tremolo.cat

La ciència en el Barroc

Però tot això no hauria estat possible –si més no amb la potència que ho va fer- sense la

Vist des de la perspectiva actual, on cada dia

presència d’un segon factor. La impremta.

llegim notícies científiques que ens sorprenen

L’avenç tecnològic posat a punt per Gutenberg

i fan pensar que el nostre progrés és màxim i

va suposar la possibilitat de comunicació entre

imparable en totes les disciplines, el barroc, o

les persones per damunt del temps i l’espai.

si voleu el segle XVII, ja que ambdós conceptes

Una comunicació, a més, exponencial, ja que

son més o menys coincidents- sembla un

cadascun dels exemplars dels llibres impresos

període poc significatiu en aquest àmbit. Però

era una llavor que podia germinar en un altre

cal tenir en compte que si avui som on som, és

lloc. I si en el camp de la música, la impressió

perquè en algun moment, les coses van

de partitures, en superar la còpia a mà, va

començar a canviar. I aquest moment va ser

suposar la major difusió de les composicions,

justament durant el barroc. I si aquest període

en el camp de la ciència, la impressió de llibres

fou important en el devenir de la música, no

sobre el coneixement científic va implicar la

ho fou menys en el de la ciència. Fins el punt

difusió ràpida i massiva dels coneixements

que els canvis que va generar foren i son

que contenien a través d’Europa.

coneguts

genèricament

com

Revolució

La coincidència d’ambdós factors va donar

Científica.

peu a un efecte secundari importantíssim. El

Què feu possible aquella revolució? Cal dir

científic va perdre, si més no parcialment, la

que la confluència i coincidència d’una colla

seva condició de llop solitari. De pensador

de factors, el primer dels quals, el més

aïllat del món que avançava a les palpentes,

important, fou l’aparició del pensament

només amb les seves eines i reflexions, en els

racionalista com a conseqüència de les crisi

seus intents d’entendre i interpretar el món.

religioses que en els anys precedents havia

Certament, sense arribar a crear els actuals

patit Europa. Alliberat el pensament humà

equips

dels lligams de la religió que l’obligaven a

compenetrats, però ja en comunicació escrita

moure’s en base a la fe catòlica i als preceptes

amb els seus col·legues que és movien pels

i explicacions dictades per aquesta, l’home va

mateixos àmbits del coneixement. I ja se sap.

poder començar a pensar per ell mateix.

Quatre ulls hi veuen més que dos. Era doncs

d’investigadors

perfectament

lògic que la ciència, fruit d’aquella situació nova, fes un gran salt endavant. Creant les primeres escoles de pensament científic filles d’aquell intercanvi facilitat d’idees entre les ments inquietes del món més o menys acadèmic. Un salt que fou força més important en els països de fe protestant, més i millor alliberats de la tirania de pensament únic imposada per l’església catòlica. No és doncs casualitat que Holanda i Anglaterra siguin

dos

dels

principals

focus

del

coneixement científic d’aquell temps. De la mateixa manera que el centre de gravetat de

Trémolo, formació musical C/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / secretaria@tremolo.cat

la música es desplaçà, també durant el barroc,

els que son. Els seus procediments son

d’Itàlia cap al nord del continent.

igualment necessaris i a més, objectius en només poder funcionar d’una manera. Però,

Tres àmbits

sobretot, perquè els seus resultats i mètodes

Com era d’esperar, el més o menys sobtat

son útils i aplicables a molts àmbits de la vida

alliberament del pensament, va dur les ments

quotidiana.

pensants cap als conceptes bàsics i més

És precisament aquesta utilitat la que farà

generals del coneixement. I, sobretot, cap a la

que les altres dues disciplines, la física i

necessitat d’aportar arguments contundents

l’astronomia,

que justifiquessin les seves conclusions. En

estancament per entrar plenament en l’anàlisi

definitiva, cap a la quantificació i l’ex-

i interpretació científica. Abandonant les

perimentació. Ja no n’hi havia prou amb

explicacions deterministes imposades durant

l’observació,

segles per la religió.

sovint

condicionada,

dels

surtin

del

seu

relatiu

fenòmens naturals. Calia poder-la quantificar,

De la mà de la matemàtica –on, per cert,

sistematitzar i analitzar aquelles observacions

s’abandonen els números romans i s’imposen

i descripcions. Per això, aquells primers

els números aràbics inclòs el zero fins

moments del nou sistema de pensament es

aleshores inexistent- els fenòmens físics

varen caracteritzar pel desenvolupament de

deixaran de ser expressions de la voluntat

tres àmbits molt abstractes (pel moment

d’un

aquell) i especialitzats. La matemàtica, la física

automatismes que funcionen segons unes lleis

i l’astronomia. Sense menystenir, però, els

immutables que no requereixen la intervenció

primers avenços en el coneixement del cos

de cap ésser superior i que, per tant, son

humà (per exemple amb l’aplicació del

completament previsibles en el seu resultat.

microscopi) i en les aplicacions d’allò que

Un fet que, per exemple, encantarà als

s’anava descobrint. Fets que durien, per

artillers encarregats de bombardejar les

exemple, a les primeres màquines de vapor.

posicions enemigues i que, a partir de Galileo,

Però no seria fins més tard, ja un cop superat

podran calcular la trajectòria dels seus

el barroc, quan es produiria la veritable

projectils en base a les lleis i fórmules

eclosió d’aquests darrers àmbits. Quan la

proposades per aquell. O als encarregats de

Revolució Industrial prendria el relleu a la

les obres públiques quan Torricelli formuli el

Revolució Científica.

concepte de pressió atmosfèrica i aquest

ésser

superior

per

esdevenir

En matemàtiques, ressorgeix i s’implanta

pugui ser extrapolat a la dinàmica de fluids i,

la vella idea pitagòrica que tot el que hi ha i

per tant, a les obres de canalització de les

passa

aigües.

natura

pot

ser

expressat

matemàticament. Precisament, la música en

També de la mà de les matemàtiques,

serà un dels exponents més evidents quan

l’astronomia, i en concret les noves teories

quedi clar que les notes, els acords, etc..

sobre l’estructura de l’univers -abandonant els

segueixen models estrictament matemàtics.

conceptes de terra plana i terra com a centre

Fruit de tot això, la matemàtica passarà a ser

la ciència més veraç i exacta, basada en una

heliocèntric i de sistemes solars- es veurà

sèrie de raons universalment acceptades.

reforçada pels estudis de Kepler sobre la

Perquè els seus resultats son exactes i

trajectòria el·líptica dels planetes al voltant

necessaris en el sentit que només poden ser

del sol i les lleis que la condicionen. Unes lleis

l’univers

Trémolo, formació musical C/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / secretaria@tremolo.cat

per

entrar

model

que, treballades amb posterioritat des del

representatives de l’àmbit científic. En concret

prisma matemàtic, acabaran conduint a la

cinc. De diversos orígens, àmbits de treball i

teoria de la gravitació universal.

transcendència

Però és evident que tot això no hauria

però

que

justifiquen

clarament tot el que hem apuntat fins ara.

estat possible sense una millora substancial de les pròpies matemàtiques, tant des del punt

John Napier era escocès i es va decantar

de vista conceptual com procedimental. En el

clarament per les matemàtiques. Donant

primer, amb la introducció de conceptes tan

forma a principis del segle XVII al que avui

bàsics com els nombres negatius o la

coneixem com a logaritmes. Uns números als

probabilitat (amb la seva capacitat de

que ell anomenava números artificials i unes

predicció de resultats futurs), i tècniques tan

formes de càlcul que, mitjançant unes taules,

potents com el càlcul infinitesimal o els

permetien convertir qualsevol multiplicació en

logaritmes

una suma, qualsevol divisió en una resta,

(amb

seva

capacitat

simplificació de càlculs complicats o feixucs).

qualsevol potència en un producte i qualsevol arrel,

quadrada

superior,

Simplificant

d’ordre

una

divisió.

així

els

càlculs

complexos o llargs i facilitant el pas a les màquines de calcular. Blaise

Pascal

l’exemple

era

vivent

pluridisciplinar

francès de

científic

marge

precoç. Amb només onze anys, ja havia formulat un tractat sobre les vibracions que va fer que el seu pare, atent a la seva formació convencional, li prohibís treballar les matemàtiques. Per sort per tots, Pascal no li va fer cas i, als setze, treia a la llum un tractat sobre les línies còniques. Però, com a bon científic integral, estava

obert

totes

les

disciplines. I quan al seu pare fou anomenat

Cinc figures

cobrador

Naturalment, no farem una enumeració

construir-li la que alguns consideren la

exhaustiva de tot el que la ciència ens va

primera calculadora mecànica. La pascalina.

aportar durant el període del Barroc. Però no

Però si alguna cosa especialment important va

seria just, en la línia del que fa la música,

fer Blaise Pascal fou obrir camí en el fins

exemplificant els períodes en base als autors

aleshores desconegut món del càlcul de

més prolífics o representatius, que no

probabilitats, amb el seu popular Triangle de

evoquéssim algunes de les figures més

Pascal i altres aportacions posteriors. I tot

d’impostos,

Trémolo, formació musical C/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / secretaria@tremolo.cat

afanyar

sense

oblidar

altres

aplicacions

més

prosaiques com la xeringa o la premsa hidràulica. Christiaan Huygens era holandès i provenia de l’artesanat. En concret de l’art de tallar el vidre i materials similars en forma de lents. Una pràctica manual que li va servir per construir telescopis de gran qualitat que permetrien als científics avançar en el camp de l’astronomia, tot experimentant i mesurant sobre el terreny les teories de Galileo i Copernic. Però que també li permetrien, en el camp de la física, avançar una teoria que explicava la llum. En concret la teoria

Isaac Newton era anglès i representa el

ondulatòria d’aquesta, encara avui vigent, i els

súmmum del moment científic mundial durant

mecanismes de la seva transmissió.

el barroc. En clar paral·lelisme amb la figura de Bach en el món de la música, Newton era

René Descartes era francès i s’interessava

també practicant de la interdisciplinarietat.

fonamentalment per la física i la matemàtica.

Les seves grans aportacions (llei de la

Però, com Pascal, es movia en el territori de la

gravitació universal i lleis de la dinàmica) solen

interdisciplinarietat. Un fet que li permeté

amagar les

proposar amb èxit un sistema de notació únic i

aportacions a la matemàtica –cas del binomi

simplificat de les operacions matemàtiques al

de Newton amb la seva aplicació al càlcul- i a

costat de la creació de la geometria analítica

la física –cas de l’espectre de la llum blanca o

de la qual son paradigma els eixos cartesians

la llei de conducció tèrmica.

que permeten ubicat qualsevol punt dins

Perquè Newton ha passat a ser el científic del

d’aquest sistema de coordenades. Sense

temps del barroc que va establir les lleis

oblidar la seva gran aportació. La unificació

matemàtiques

causal que, per primer cop, establia relacions

nalitzaven el sistema solar proposat per

entre fenòmens de diverses disciplines com

Copernic i Galileu. El que va determinar i

òptica o magnetisme, atribuint-hi una causa

calcular primer com es comportaven els

comuna. Demostrant, per tant, que la física

cossos enfront la gravetat terrestre i desprès

era una disciplina unitària en la seva

com ho feien enfront a qualsevol de les forces

interpretació, al marge que els humans

que

poguessin haver-la fraccionat en una colla de

conceptes d’inèrcia i acceleració, i el binomi

disciplines fins aleshores independents.

acció/reacció.

seves igualment

actuaven

que

sobre

explicaven

ells,

importants

ració-

establint

els

Aurora Danés

Trémolo, formació musical C/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / secretaria@tremolo.cat

L’Església de la Mare de Déu de Gràcia i de Sant Josep

religiós com de caràcter civil, ubicades no solament a Catalunya . En son exemples: el Convent de

d’Enguera a València ,el Convent de Sant

L’Església de la Mare de Déu de Gràcia i de Sant Josep, és

Sant Josep i Santa Anna

Josep a Perpinyà, el Convent de San

coneguda amb el nom de

Hermenegildo a Madrid, la remodelació del

l’Església dels Josepets de Gràcia degut a què

Palau del Virrei a Barcelona, l’Ajuntament de

el convent al qual pertanyia estava destinat

Vic...

als joves novicis de l’ordre dels Carmelites

L’església dels Josepets de Gràcia és una

Descalços.

magnifica obra representativa del Barroc religiós de la contrareforma que respon al model conventual dictat per Santa Teresa de Jesús, reformadora de l’ordre el segle XVI. Es caracteritza per la seva monumentalitat barroca

per

l’austeritat

pròpia

dels

Carmelites Descalços que consistia en eliminar tota l’ornamentació per tal que el fidel concentrés recolliment

Està situada a la Plaça de Lesseps en

meditació.

Aquesta

la façana com en el seu interior.

construir el segle XVII. Primerament es va

La façana presenta una tipologia tripartida,

edificar el convent (1628-1630) i més tard

marcada

l’església ( 1658-1687) tot gràcies a la donació

per

pilastres

proporcions

monumentals sobre els quals hi ha acroteris.

de Josep Dalmau, conseller de Barcelona i

La part central està rematada per un frontó

gran benefactor dels Carmelites Descalços.

triangular amb ócul i consta de tres nivells:

Al segle XIX, amb la guerra dels francesos,

El primer nivell correspon a la portalada

l’església va patir grans destroces i amb la

que dóna accés al temple a través del nàrtex.

desamortització de Mendizabal el convent va

Sobre la portalada hi ha un nínxol

ser subhastat (1837). Degut a tot això,

amb una

imatge de la Verge, a la qual va dedicat el

l’església restà gairebé abandonada fins al

temple, i a banda i banda l’escut de l’ordre

1848 que començà la seva reconstrucció i el

dels Carmelites Descalços. El

1868 passà a ser parròquia.

nínxol està

emmarcat per dues pilastres adossades amb

Al segle XX, durant la guerra civil (1936-

capitells que sustenten un petit entaulament i

1939), un gran incendi inhabilità l’església i

frontó en forma d’arc trencat, tot el conjunt

no va ser recuperada fins al 1961. Al 1998 va

molt típic del Barroc.

lloc la darrera restauració dedicada

En el segon nivell hi ha un finestral que

principalment a la façana.

dóna llum a la nau central de l’església

El projecte originari de l’església es del tracista

En el tercer nivell hi ha un gran frontó

i arquitecte de l’ordre fra Josep de la

triangular amb ócul que remata la façana.

Concepció (1626-1690) , considerat com un important arquitecte

monumentalitat austera es manifesta tant en

el districte de Gràcia de Barcelona. Es va

tenir

la seva atenció en l’oració, el

Les dues parts laterals presenten dos

del Barroc. Al seu

nivells, en el primer nivell hi ha les portes

catàleg hi figuren tant obres de caràcter

d’accés als passadissos de les capelles laterals

Trémolo, formació musical C/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / secretaria@tremolo.cat

i en el segon nivell hi ha un aleró a cada costat que serveix per acostar visualment el primer nivell d’accessos al temple al tercer on es troba el frontó triangular que remata la façana. Aquesta solució es també molt típica del Barroc. A la teulada hi ha un campanar d’espadanya. L’interior de l’església consta d’una sola nau coberta amb volta de canó amb llunetes laterals que il·luminen el temple. A banda i a banda es troben les capelles

laterals

Bibliografia CASES NARVAEZ, C: El tracista fra Josep de la Concepció i l’arquitectura carmelitana a Catalunya

(tesi

doctoral).

Universitat

Autònoma de Barcelona, Departament d’Art CONTEL RUIZ, J.Mª: “Gràcia, coses i apunts d’història” (graciaapuntshistoria.blogspot.com)

intercomunicades totes elles i cobertes per cúpules individuals amb la seva pròpia lluerna. Aquesta

solució

arquitectònica

és

molt

característica de fra Josep de la Concepció que la solia aplicar en molts dels seus projectes. A l’entrada del temple, sobre el nàrtex es troba el cor. A l’altre extrem del temple es troba el creuer cobert per una gran cúpula i al fons ,el presbiteri amb l’altar major. Als murs laterals, intercalats amb els arcs de mig punt corresponent a les capelles, hi ha unes pilastres

gegantines

que

sustenten

entaulament que recorre tot el perímetre del mur. Ana Iglesias

Trémolo, formació musical C/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / secretaria@tremolo.cat

La música de les esferes Un dels temes recurrents en el Barroc, heretat d’èpoques antigues, era preguntar-se si els planetes emetien algun tipus de música. L’harmonia de les esferes és una antiga teoria d’origen pitagòric que es basa en la idea de què l’univers està governat segons proporcions numèriques harmonioses i que el moviment dels cossos celestes segons la representació geocèntrica de l’Univers –el Sol, la Lluna i els planetes– es regeix segons proporcions musicals; segons aquesta teoria les distàncies entre planetes correspondrien als intervals musicals. Un dels grans científics del barroc, Johannes Kepler, figura clau en la revolució científica, astrònom i matemàtic alemany conegut sobretot per les seves lleis sobre el moviment dels planetes en la seva òrbita al voltant del Sol, va mostrar gran interès per aquest tema. Gràcies a la seva sòlida formació musical va escriure el tractat De Harmonices Mundi on va intentar descriure, des d’un punt de vista matemàtic, com deuria ser la música que generaven els planetes coneguts fins aleshores. Malgrat que en la seva època mai es va representar, donada la complexitat que presentava, avui hi ha algun intent de

recrear la música que va composar per il·lustrar la seva teoria.

En aquest sentit, l’interès per la música dels planetes encara perdura fins als nostres dies i avui sabem, gràcies a un satèl·lit especial que va enviar la NASA els any 90 anomenat TRACE (Transition Region and Coronal Explorer), que els nostres avis tenien raó i els planetes emeten una música inaudible per a la nostra oïda. El satèl·lit va confirmar que l’atmosfera del Sol emet realment sons ultrasònics i que interpreta una partitura formada per ondes que son aproximadament 300 vegades més greus que els tons que poden captar l’oïda humana. Aquí us deixo un enllaç per als que tingueu curiositat per escoltar la música dels planetes: http://www.youtube.com/watch?feat ure=player_detailpage&v=MmWeZHsQzs#t=55.

Maurici Tovias

C/ Vallirana 79-81 08006 Barcelona Tel: 932 371 379 secretaria@tremolo.cat 42 www.tremolo.cat

Trémolo, formació musical C/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / secretaria@tremolo.cat