www.cruc.info
Infocruc
1
Per saber més de Coordinació Rural de Catalunya: www.cruc.info
www.carnetrural.cat
www.jovesnet.cat
O segueix-nos al facebook En conveni amb
Maquetació : Joan Basomba Edició: Coordinació Rural de Catalunya Redacció: Equip de redacció de Coordinació Rural de Catalunya 2 Infocruc
sumari Editorial ............................................ 4 La Finestra ........................................ 5 - Associemnos
Ens parla ........................................... 6 - Unió de Pagesos i la JARC ens parlen sobre la reforma de la PAC
El racó de les entitats ........................ 10 - Agrupament d’esplai d’Olius - Trobada Xares 2013
Mer (Moviment d’educadors Rurals)...... 12 - L’escola rural, un model a seguir
Breus: Coordinació Rural ................... 14 - L’escola d’estiu de Ruraltia escola - Coordinació Rural de Catalunya signa el Pacte per a la Infància a Catalunya
- L’experiència del projecte Servei de Voluntariat Europeu de l’Alicja i la Zane
Infocruc
3
Editorial
E
n aquesta edició de l’infocruc, volem mirar una mica al futur. I per això hem demanat als dos principals sindicats agraris del nostre país que ens donin la seva visió de la reforma de la política agrària comú, coneguda com a PAC. Sens dubte la PAC marcarà el futur del sector agrari i ramader català. Aquest sector ha de continuant sent un dels principals, sinó el primer, motor econòmic en l’àmbit rural.
INFOCRUC
edició de l’Infocruc, el MER (moviment d’educadors rurals) fa una reflexió sobre el futur i els avantatges de l’educació en aquests centres tan vitals, i a vegades menystinguts. Si hi ha d’ haver futur en el món rural necessitem pagesos i ramaders que visquin i treballin al territori. I aquestes persones necessiten uns serveis bàsics i l’educació ho és sense cap mena de dubte.
Tant important com la PAC, pel futur de bona part del nostre país és l’escola rural, per això en aquesta
Segueix-nos al facebook
4 Infocruc
La finestra
INFOCRUC
Albert Solé i Casals President de Coordinació Rural de Catalunya
F
a dotze anys, un grup de persones vinculades a l’associativisme català, vam visitar Astúries per conèixer unes iniciatives que tenien lloc en aquell territori. Una vegada exposats els seus projectes, on totes les iniciatives que vam poder conèixer sorgien des dels ajuntaments i eren de caràcter remunerat, nosaltres vam explicar la realitat i la forma de treballar de les nostres entitats. Una vegada acabades les explicacions, el que més va sorprendre als asturians era que totes les iniciatives sorgien de la societat civil i que eren de caire voluntari (los catalanes trabajan sin cobrar vam sentir en més d’una persona.) El passat 11 de setembre, veient com va anar la via catalana, em van venir a la memòria aquells comentaris que ja fa un grapat d’anys ens van fer els asturians. Segons l’ANC, entitat l’organitzadora de l’acte, 1.600.000 persones formaren part de la via catalana per la independència. Deixa’n a banda el motiu d’aquest acte, si que m’agradaria reflexionar sobre un aspecte d’aquest esdeveniment sobre el qual hi ha hagut unanimitat en els comentaris, és que l’entitat organitzadora es mereix un deu i que si s’hagués contractat una empresa per organitzar un esdeveniment de tal magnitud difícilment ho hagués pogut fer millor. Sense cap mena de
dubte l’ANC es mereix totes les felicitacions per tal com va anar aquest esdeveniment que va mobilitzat tanta gent. L’ANC és una mostra més de la riquesa que representa per al nostre país l’associativisme a casa nostra. El teixit associatiu català és molt gran i divers, i en aquest moments de crisi hi ha moltes associacions i entitats que des del voluntariat ajuden a moltes altres persones. Ajudar a les entitats del tercer sector, és ajudar a l’amic, al familiar, al veí, en definitiva és ajudar al país. Per molt local que sigui l’actuació d’una entitat (AMPA, Associació de veïns...) si ens hi involucrem, podem ajudar a moltes persones del nostre entorn més proper. Fa un temps vaig escoltar una frase amb la qual no estic d’acord, “el voluntariat i l’associativisme no estan de moda”. Com pot ser que involucrar-se en un projecte comunitari, de participació, de cooperació, de compromís, de reivindicació, d’ajuda, d’interrelació amb el territori i amb les persones... no estigui de moda? Si ens associem i ens ajudem, no només millorarem el nostre voltant, sinó que també ho farem com a persones. Us puc assegurar l’associativisme és una gran escola on és pot aprendre, i molt.
Infocruc
5
Ens Parla
INFOCRUC
Andreu Ferrer i Roger Clavaguera, Equip Tècnic Sindical d’Unió de Pagesos
El
model d’aplicació acordat a l’Estat de la reforma
de la
PAC
comportarà majors competències deslleials
i discriminacions entre productors.
E
l 25 de juliol passat, la majoria de comunitats autònomes (només Catalunya i Euskadi no hi van donar suport) i el Ministeri d’Agricultura van acordar, en Conferència Sectorial, un model d’aplicació a l’Estat espanyol, de la nova reforma de la Política Agrària Comuna, que va en la direcció oposada al model proposat per la Unió Europea, després dels acords a que van arribar entre el Consell de al Unió Europea i el Parlament Europeu, el 26 de juny passat. L’acord arribat a Europa volia que la reforma servís per una convergència progressiva, pel que fa a la quantitat d’ajut percebuda pels productors, en funció d’un criteri establert per tipologies de zones agroeconòmiques on s’ubiquen les explotacions i no pel tipus de producció (com passa fins ara, atès que l’actual model es basa en uns drets històrics d’ajut). L’acord a l’Estat desvirtua la intencionalitat de la reforma europea, ja que no resol, sinó que perpetua i agreuja, la discriminació dels professionals agraris que mai han tingut
6 Infocruc
drets d’ajut històrics al seu sector o que el valor dels seus drets històrics fos baix, tot i que aquests productors es trobin en la mateixa tipologia de zona (sistema nou) que uns altres amb drets històrics d’ajut (el sistema anterior per sectors), provocant que no es tendeixi a una convergència dels ajuts. Això perjudicarà, a nivell català, significativament al sector de la vinya, a la gran majoria del sector de la fruita dolça, a la totalitat del sector hortícola i flor i planta ornamental, així com als productors que exclusivament són del sector equí. A més, el model triat afectarà més significativament al sector olivarer català. Aquest model d’aplicació acordat a l’Estat comporta fossilitzar el model històric de la PAC fins l’any 2020, ja que es basa en 316 comarques agràries estatals, agrupades sobre quatre tipologies (terres de conreu de secà, de regadiu, cultiu permanents i pastures) en base a la mitjana d’ajuts cobrats el 2013. Això, generarà que cada productor pugui disposar, en funció dels municipis on radiquin les terres de la seva explo-
INFOCRUC
tació, de més de quatre tipus de drets diferents, ja sigui per cadascuna de les tipologies o per ser de comarques agràries de mitjana d’ajuts distinta, els quals no podran exercir els seus drets en una regió agroeconòmica diferent a la que els va originar. També, comportarà una major càrrega burocràtica, tant a l’administració com als propis perceptors de l’ajut, com unes majors traves al lliure desenvolupament de les explotacions agràries. Per altre banda, com que la Conferència Sectorial no ha decidit com s’usarà el mecanisme d’ajut associat a la producció, no podem valorar encara si la pagesia catalana veurà disminuït el suport actual de la PAC en ajuts directes, sense donar garanties de que el model final d’aplicació comporti un tracte prou equitatiu als sectors que poden sortir més afectats (boví de carn, oví i cabrum
Ens parla
i boví de llet amb poca terra, arròs i olivera de bon rendiment). És una llàstima que després que l’acord europeu inclogués diferents esmenes elaborades per la Unió de Pagesos, com una ajuda addicional a les 30 primeres hectàrees (que contribuiria a reorientar els ajuts a favor de les petites i mitjanes explotacions professionals), o una major flexibilitat en el compliment de les obligacions mediambientals (al compensar els bens públics que ara no compensa el mercat) o la limitació de la caiguda dels ajuts directes a les explotacions amb valors d’ajut alts per hectàrea (ramaderia extensiva, o intensiva amb poca terra, oliverar de regadiu o arròs), així com disposar d’un major marge per concedir ajuts connectats a la producció, l’acord estatal posi en perill les bondats del nou sistema.
Infocruc
7
Ens Parla
INFOCRUC
JARC valora els acord presos en relació a la reforma de la PAC
Q
uan els grups d’experts, establerts pel Ministeri amb una clara mancança, encara estan definint els criteris d’aplicació de la reforma de la PAC a nivell estatal, JARC trasllada la seva valoració sobre els acords presos fins ara. El primer que vol destacar l’organització agrària, és que es considera intolerable l’exclusió dels representants del sector del procés de negociació actual obert pel MAGRAMA, tal i com van traslladar directament al Ministre d’Agricultura, durant la inauguració de la 59a. Fira Agrària de St. Miquel. Entrant en matèria, lamenten que encara no s’hagi arribat a un acord alhora de definir clarament els beneficiaris dels ajuts directes. Aquest tema s’està ana-
8 Infocruc
litzant a Madrid i consideren que caldrà vetllar-lo especialment. L’organització agrària emfatitza que no es tracta d’excloure cultius, camps o ramaderia del sistema d’ajuts, el que cal, és fer una revisió a fons dels actuals beneficiaris. Recorden que ara a l’Estat espanyol, hi ha més de 900.000 beneficiaris que reben uns 5.134 milions d’euros, amb una mitja de 5.642 euros/beneficiari. Quan comparem aquestes dades amb les de països amb una situació agrària similar a la nostra, trobem que a França o Alemanya hi ha, aproximadament, un 60% menys de beneficiaris que perceben un import d’ajut per beneficiari, entre tres i quatre vegades més elevat, respectivament. Està clar, per tant, que cal fer un revisió d’aquest tema, centrar-se en re-
INFOCRUC colzar aquelles persones que realment promouen el desenvolupament rural i generen ocupació, tenint en compte paràmetres de renda i dedicació de temps. Tampoc no consideren adequat, ni necessari, limitar l’accés de noves superfícies al sistema d’ajuts, algunes d’elles ja parcialment incorporades, com és el cas de la vinya, la fruita i les hortalisses. Esmenten que si és definís correctament qui ha de rebre els ajuts, es podria permetre accedir-hi a agricultors actius que ara estan exclosos, però que a l’hora de la veritat els toca competir al mateix mercat que la resta però amb pitjors condicions. Aquesta entrada de noves hectàrees no desestabilitzaria les rendes dels professionals que fins ara rebien les ajudes, com vol fer témer el Ministeri, perquè podria quedar compensat amb una reducció del nombre de beneficiaris. Respecte al model de regionalització, aspecte que tampoc està totalment tancat, JARC considera que cal garantir que sigui realment adequat, amb l’objectiu de no desequilibrar més, econòmicament, les explotacions dels professionals del camp. L’organització agrària explica que la PAC, està estructurada en dos pilars, el primer, més important pel que fa a dotació econòmica, fins ara ha estat dirigit a qualsevol tipus de beneficiari i es finança integrament amb fons europeus. En canvi, el segon pilar, el de desenvolupament rural, que té un cofinançament estatal i autonòmic, és el que permet poder recolzar sectors, territoris i beneficiaris des d’una programació definida a nivell
Ens parla de Catalunya. JARC sempre ha defensat obertament aquest segon pilar, perquè considera que és una eina importantíssima pel sector, que permet fomentar la modernització i el desenvolupament de les explotacions, potenciar una agricultura més competitiva, i altrament, establir línies que garanteixen una activitat sostenible. Per tant, JARC considera encertat que no es permetin traspassar fons del segon pilar cap al primer. Així mateix, l’organització agrària valora positivament que es pugui mantenir un Programa de Desenvolupament Rural regional, que permeti l’adaptació a cada realitat, reservant per a l’Estat uns 238 milions d’euros més, per a tot el període 2014-2020, per recolzar la innovació i la integració de cooperatives d’àmbit suprautonòmic. Caldrà veure però en quin marc nacional s’enquadra tot plegat. En aquest sentit JARC veu especialment encertat, que el Ministeri hagi tingut en compte la reivindicació que li varen fer arribar reiteradament a través de COAG, i amb l’objectiu d’evitar la pèrdua de fons europeus no utilitzats per altres comunitats autònomes, finalment s’estableixi un mecanisme de flexibilitat que permeti transferir fons de desenvolupament rural no utilitzats per una comunitat autònoma a d’altres que els requereixin.
Infocruc
9
El racó de les entitats INFOCRUC
Agrupament d’esplai d’Olius
A
quest any, XARES inaugura un nou esplai al Solsonès: l’esplai d’Olius. Aquesta nova entitat comença amb un total de 29 infants que van dels 3 als 10 anys i va obrir les seves portes el passat dia 5 d’octubre en un local cedit per l’ajuntament (al soterrani). El primer dia, i després de tot el matí de preparatius, vam realitzar activitats i jocs de presentació a la plaça del poble. Seguidament, ens vam dividir en grups de petits i grans per realitzar diferents activitats i, finalment, vam decorar el cau per donar la benvinguda a les famílies en aquest nou projecte. Com a cloenda del dia, a les sis vam berenar amb les famílies i els infants. De moment, el balanç del primer dia i les expectatives d’aquest any són molt positives. L’equip està format per dues monitores de Solsona i una cap de Xa-
10 Infocruc
res, hi ha 29 infants amb la possibilitat d’anar augmentant i també existeix la probabilitat de tenir un local propi on fer l’esplai. El programa previst per aquest curs contempla, per una part, activitats com la castanyada, nadal, una dormida a l’esplai o intercanvis i, per l’altra, la possibilitat de realitzar uns campaments a l’estiu ( es preveu fer una reunió amb les famílies abans de setmana santa). Així doncs, l’equip de monitores d’Olius espera seguir el projecte amb les mateixes ganes i il•lusió amb les que l’ha iniciat i, poder-lo transmetre’l als infants i a les famílies que ja hi participen. Desitgem que pugui ser l’inici d’un viatge llarg i màgic!
INFOCRUC
El racó de les entitats
Trobada Xares 2013
C
om cada any, al mes octubre s’han realitzat les II Jornades de Formació de XARES. Aquestes, s’han dut a terme durant els dies 12 i 13 d’octubre i hi van assistir participants de les entitats de Peramola, Esplai Riallera, Olius, Maçanet de la selva i Vidreres. Els i les participants van arribar el dissabte al matí i van realitzar nombroses activitats per dinamitzar les seves entitats i els seus equips de monitors/es. Entre les activitats organitzades, va destacar la presentació del llibre de XARES i la Raidcana de XARES. El llibre de XARES és un document elaborat per explicar de manera didàctica i útil que és i com es crea un esplai rural. Es planteja a través del seguiment d’unes eines i dels passos que fa servir l’equip de caps de XARES. A cada centre d’esplai, es va facilitar un llibre digital
perquè el puguin utilitzar. La raidcana de XARES, és un projecte que fomenta el treball en xarxa i la participació activa dels infants i joves en el propi territori. Consisteix en un seguit de proves o activitats que han de fer les entitats i que posaran en comú en un esplai online que posteriorment serà intercanviable. La raidcana contempla la realització d’un projecte jove al desembre on els joves continuaran amb el treball de dinamitzar el món rural dels seus municipis amb projectes i iniciatives pròpies. Aquest projecte té una durada d’uns 9-10 mesos i a l’estiu en podrem veure els resultats! Esperem doncs, que XARES segueixi sent una eina de treball en xarxa i cooperació rural per a totes les entitats que en formen part i per a totes les que han de venir. Infocruc
11
MER
(MOVIMENT D’EDUCADORS RURALS)
INFOCRUC
Olga Buenaventura Bossa Diplomada en Educació Social i Llicenciada en Psicopedagogia per la Universitat de Lleida. Màster Universitari en Recerca Educativa. Doctoranda del programa “Educació, Societat i Qualitat de vida”. Experiència com monitora de lleure en el món rural en la comarca de l’Alt Urgell. Actualment és investigadora en formació del Departament de Pedagogia i Psicologia de la Universitat de Lleida
Alba Solé Pal Magisteri d’educació especial per la universitat de Barcelona Màster en Orientació i Estratègies en el contex social per el Debat Educatiu. Monitora de lleure en esplai de l’Alt Urgell Actualment, treballa com a mestra en una escola de la Seu d’Urgell.
L’escola rural, un model a seguir
L
a realitat de l’escola rural és, des de fa temps, estudiada i tractada de manera propera al nostre territori. Nombrosos estudis demostren els beneficis que comporta la pràctica utilitzada a les escoles de nuclis rurals. Es pot destacar que aporta autonomia en l’aprenentatge de l’alumant i, en ocasions, l’alumnat esdevé tutor del grup d’igual. Aquest fet afavoreix i enriqueix l’aprenentatge de coneixements de les dues parts, el que ensenya i qui rep l’aprenentatge. Val a dir també que l’educació en nuclis rurals fa que l’alumnat rebi uns coneixements d’acord amb les necessitats i els interessos del territori, és a dir, apropa l’alumne al poble on viu. Com a la vegada també, afavoreix l’aprenentatge significatiu dels infants, ja que poden aprendre a
12 Infocruc
partir de les seves pròpies inquietuds. Tampoc hem d’oblidar que l’escola rural també potencia el fet d’anticipar els coneixements propis dels més petits i, en canvi, ajuda als alumnes més grans a consolidar aquells coneixements i continguts que en el seu moment no va assolir. No obstant, no és fins a finals dels segle XX i principis del segle XXI, que la tipologia d’escola rural adquireix un prestigi educatiu i pren important rellevància en el sistema educatiu i social al nostre país. Es comença a observar l’educació rural com a espai on el treball entre els docents esdevé cooperatiu i s’optimitzen els recursos didàctics, pedagògics i fins i tot econòmics. L’escola rural és, doncs, una alternativa a la tipologia d’escoles rurals acostumats a veure en nuclis grans i, per tant, aquesta escola ha hagut
INFOCRUC
MER
d’adaptar-se a les necessitats de la nostra societat per poder sobreviure a les mancances dels pobles més petits on tenien propers nuclis més grans i amb una realitat on hi ha més serveis a oferir i amb la que potser és més difícil competir. A partir d’aquest article, doncs, es pretén fer una aproximació de la realitat i situació actual de les escoles rurals. Però, a què ens referim quan parlem de la realitat de l’escola rural? Es troben diferències significatives amb la pedagogia de les escoles situades en nuclis urbans? Creieu que el paper de l’alumne és diferent a l’escola ordinària? Aquestes serien algunes de les preguntes per tal d’obrir un debat sobre la pràctica pedagògica, metodològica i organitzacional present a les escoles rurals del nostre territori comparada amb la pràctica utilitzada a les aules ordinàries. Segons estudis recents del Grup de Recerca Escola Rural de la Universitat de Lleida, gairebé el 50% de les escoles rurals es concentren en nuclis rurals entre 100 i 500 habitants, i tan sols un 8%, aproximadament, es concentra en nuclis amb una població de més de 1000 habitants. La majoria de les escoles rurals del nostre territori català tenen entre 25 i 50 alumnes, tot i que hi ha un
(MOVIMENT D’EDUCADORS RURALS)
nombre força elevat d’escoles amb més de 25 alumnes. Si parlem de les potencialitats de les escoles rurals, se’n destaca; la vinculació amb l’entorn, el treball cooperatiu entre iguals, l’atenció individualitzada que reben els alumnes, fet que afavoreix la baixa ràtio a les aules. Existeix una relació propera entre la família i l’escola, aquesta relació potencia la participació de les famílies a activitats extraescolars on es poden compartir coneixements i activitats que manquen en entorns rurals. No obstant, cal destacar que la pràctica metodològica fa que el treball del docent sigui innovador, autònom i constant, i que fins i tot requereix una certa improvisació i versatilitat per part del docent davant de les situacions que poden sorgir dins la comunitat educativa. Per últim, volem acabar amb la idea que relata en una de les seves publicacions la professora Roser Boix de la Universitat de Barcelona: “l’escola rural ni és pobreta ni cal que ens la mirem amb ulls pietosos, sinó com una institució que té molt per aportar a la societat en general i a la comunitat educativa en particular.“
Infocruc
13
breus
INFOCRUC
ESCOLA D’ESTIU DE RURALTIA ESCOLA
U
n estiu més, Ruraltia escola de Coordinació Rural ha dut a terme la seva escola d’estiu amb una gran diversitat de projectes i plena d’activitats lúdiques i formatives per diferents edats. Sent així, ha realitzat directament dos camps de treball internacionals, un de nacional, els campaments Naturcamp I i II, la IX edició de les Jornades Rurals, suport a
14 Infocruc
casals d’estiu i l’intercanvi “Europe in a Village” realitzat a Sampzon, França. Cal mencionar que enguany gràcies al projecte +RuraliCat i la campanya del 2013, Coordinació Rural de Catalunya ha becat a diferents nens i nenes a activitats d’estiu. Reportatges d’alguns dels projectes i activitats de l’escola d’estiu.
INFOCRUC
breus
IX JORNADES RURALS SOBRE LA JOVENTUT A OLIUS
E
l divendres 19 de juliol es va celebrar a l’Escola de Capacitació Agrària del Solsonès, a Olius la IX edició de les Jornades Rurals sobre la joventut amb el lema “turisme i món rural”. Les Jornades, que enguany s’ha reflexionat i debatut sobre “Turisme i món rural”, es van iniciar amb la benvinguda. L’acte anà a càrrec del Sr. Albert Solé, president de Coordinació Rural de Catalunya; la Sra. Anna Feliu, Coordinadora territorial de Joventut a Lleida i la Sra. Carme Solà, directora de l’Escola de Capacitació Agrària. Posteriorment, es va realitzar la
ponència titulada “Turisme Rural a Catalunya, una eina pel desenvolupament” a càrrec del Sr. Lluís Garay, professor d’estudis d’Economia i Empresa de la UOC. Doctor d’Història Econòmica i de les Institucions per la UAB-UB. I membre del Grup d’Investigació en Turisme i Noves Dinàmiques Socioterritorials en Àrees Rurals (TUDISTAR). Seguidament, els participants es van dividir en quatre grups de discussió, cada un conduït per una moderadora, per tal de debatre i reflexionar sobre aspectes com estudis i titulacions sobre turisme i món rural, ajuts LEADER, estratègies de màrqueting, experiències en el món rural i opinions, suInfocruc
15
breus ggeriments i punts de vista sobre els joves d’arreu del món d’actuacions que es podrien contemplar per desenvolupar el turisme en el món rural català. Després del debat, les moderadores van exposar les propostesconclusions en les que va arribar cada grup. A continuació, la Sra. Montse Ferrer, membre de la junta de Coordinació Rural de Catalunya i Coordinadora del Parlament Rural Català, va presentar el vídeo de les vuit edicions passades de les Jornades i seguidament va informar als assistents que la IX edició era la darrera de les Jornades Rurals com a tal ja que l‘organització feia un pas més endavant i pel 2015 prepara el Parlament Rural Català, seguint el
16 Infocruc
INFOCRUC model dels altres parlaments rurals que ja existeixen a Europa. El Parlament Rural Català serà un instrument de diàleg i de participació. L’objectiu del projecte és, per una banda, reunir tota aquesta societat civil per discutir els problemes del món rural català, les dificultats a què s’enfronta, possibles maneres de resoldre aquests problemes i propostes per al futur; i, per altra banda, esdevenir una plataforma per a les zones rurals per donar a conèixer la seva realitat a tot el país i reunir-se amb el Govern de la Generalitat per influir en les seves polítiques i decisions que afecten el món rural.
INFOCRUC
Abans de l’acte de cloenda, Clara Barbal i Pere Aguilar, dos dels joves implicats en el projecte Pallaresament, van explicar els motius de la realització del vídeo i van passar-lo i posteriorment es realitzà l’acte de cloenda a càrrec del Sr. Joan Solà, president del Consell Comarcal del Solsonès i el Sr. Albert Solé, president de Coordinació Rural de Catalunya. I per finalitzar les Jornades Rurals, es va fer el dinar a la mateixa escola. Un dinar en el que els postres foren preparats pels participants del camp de treball internacional “Recuperació del patrimoni arqueòlogic” de Peramola i del camp de treball internacional “desenvolupament rural, després
breus
del foc” de Pinós. Un total de 30 joves de nacionalitats diferents que estaven participant del 14 al 28 de juliol als camps subvencionats per la Direcció General de Joventut, organitzats per Coordinació Rural de Catalunya i que compten amb el suport del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Ajuntament de Peramola, l’Associació Peramola et crida, el Consell Comarcal del Solsonès i Ajuntament de Pinós.
Infocruc
17
breus
INFOCRUC
Campaments Naturcamp I i II
D
el 7 al 14 de juliol es va celebrar el Naturcamp I i del 14 al 22 de juliol el Naturcamp II. Es Naturcamps han ofert activitats relacionades amb la natura i anglès pels nois i noies de 6 a 12 anys. El centre d’interès d’ambdós Naturcamps fou “L’aventura dels llibres” i per tal que els nois i noies es poguessin interessar en aquesta aventura es va treballar a partir de les aventures de l’Astèrix i l’Obèlix, així, cada dia els nois i noies rebien una nova pàgina del llibre i estaven immersos en una nova aventura tot fent referència a còmics d’Astèrix i Obèlix però versionats pel
18 Infocruc
Naturcamp i en anglès. Van treballar Astèrix i Cleopatra; i les Olimpíades; a Eslovàquia; i la gran travessa; a Letònia; i els seus amics. Cada dia les activitats es presentaven en anglès i cada participant va elaborar el seu llibre amb les seves aventures, i en el segon torn el llibre el van escriure en anglès supervisat per l’equip de monitors. El darrer dia fou el dia de pares i mares i per això, a part de passar pel Foto Hall cada família, els nois i noies havien preparat una representació sobre el que havien fet durant la setmana. La presentació fou en anglès, i feien traducció simultània posà punt i
INFOCRUC
breus
Des de Coordinació Rural es va fer el sorteig anual de places gratuïtes entre els nens i nenes del Carnet RuRal dels 6 als 12 anys. Amb el lema “Viu l’estiu als campaments Naturcamp” Els guanyadors i guanyadores van ser: Naturcamp I, per a nens i nenes de 6 a 8 anys: • a434 Judit Duró de Lladurs • a1788 Lluc Antolín de Maians • a1610 Jan Vinyals del Carme • a1546 Mercè Colomer d’Oristà Naturcamp II, per a nens i nenes de 9 a 12 anys: • a1819 Alba Trillas de la Llacuna • a1554 Aina Montsech de Santa Maria d’Oló • a1814 Guillem Domènech de la Llacuna • a232 Jordi Vendrell de Pinós
Infocruc
19
breus
INFOCRUC
Camp de treball internacional “desenvolupament rural, després del foc” realitzat a Pinós
D
el 14 al 28 de juliol es va realitzar la XV edició del camp de treball internacional “desenvolupament rural, després del foc”. Camp subvencionat per la Direcció General de Joventut. Aquesta edició va acollir a 14 joves d’arreu de món i les tasques es van centrar en netejar el centre geogràfic de Catalunya, la Rosa dels vents; neteja de la font del Bisbe ubicada al Miracle- aquesta font es troba en una part del GR que uneix Solsona amb el Miracle-; elaboració d’animals amb fang pel Centre d’interpretació i informació rural de Catalunya; creació d’un pòster per a la IX edició de les Jornades Rurals i tam-
20 Infocruc
bé van participar en els grups de discussió en les Jornades sobre “turisme i món rural”; treball en la preparació d’activitats i tallers per als nens del terme municipal- aquesta activitat es va realitzar dos dissabtes- i preparació del sopar multicultural. Més enllà, de l’apartat del treball i de col•laboració, els joves van gaudir d’activitats de descoberta i altres activitats culturals i lúdiques amb la finalitat de viure i entendre millor el món rural. Cal destacar que a les Jornades, el viatge a Barcelona i la sortida al Pedró dels Quatre Batlles van coincidir amb els participants del camp de tre-
INFOCRUC
breus
ball internacional que es realitzava a Peramola i l’experiència de realitzar activitats conjuntes entre els participants d’ambdós camps ha estat molt positiva per tothom.
Infocruc
21
breus
INFOCRUC
Coordinació Rural de Catalunya per a la Infància a Catalunya
C
oordinació Rural de Catalunya s’ha sumat al pacte i va ser present a l’acte de la signatura amb la voluntat de refermar el compromís vers els infants i adolescents. Més de 70 entitats i organitzacions, col•legis professionals, grups parlamentaris, i agents socials i econòmics van signar el Pacte per a la Infància amb l’objectiu de millorar la situació dels infants i adolescents en situació de vulnerabilitat. La signatura del Pacte per a la Infància es va du a terme el divendres 19 de juliol al Palau de la Generalitat, l’acte presidit pel president de la Genera-
22 Infocruc
signa el
Pacte
litat, Artur Mas i acompanyat de la consellera de Benestar i Família, Neus Munté. El Pacte per a la Infància a Catalunya està orientat a promoure polítiques integrals que tinguin en compte la perspectiva dels infants i adolescents, que permetin prioritzar les actuacions adreçades a aquests ciutadans i ciutadanes i facilitin nous espais per a la construcció del seu futur. Així com impulsar mesures de prevenció, foment de la participació i promoció dels drets, deures i oportunitats del conjunt d’infants i adolescents del país.
INFOCRUC
breus
El Pacte respon a la necessitat de donar visibilitat i benestar a la infància i situar-la al centre de les polítiques del país. Per tal d’aconseguir el consens sobre el document s’ha treballat de manera conjunta amb administracions, professionals, agents socials i econòmic, entitats, la societat i sobretot els infants i joves.
Infocruc
23
breus
INFOCRUC
Experiència del SVE de Zane Kalnina
Q
uè ha passat? quan? com? i sobretot per què? És fàcil d’explicar-ho perquè va començar fa només dos mesos, però em sembla que porti un any aquí. He conegut molta gent fantàstica i he vist i visitat llocs preciosos, que abans no sabia que existien. Aquest era el meu petit somni, ho he viscut i estic contenta perquè només es pot viure un cop a la vida i he viscut l’experiència! Bé, primer de tot he d’ explicar què he fet, oi? El 3 de juliol vaig venir a Espanya, Catalunya per fer el meu SVE ( Servei de Voluntariat Europeu) en un petit i molt bonic poble, Solsona. Des del primer moment em va semblar com un petit i increïble poble que havia vist a les
24 Infocruc
pel•lícules però és la capital de la comarca del Solsonès. Rodejat per altes muntanyes i paisatges impressionants,per mi és especial ja que a Letònia la muntanya més alta fa 300m, sí cent no mil com aquí. He treballat a Coordinació Rural de Catalunya per dos mesos. Què he fet? bona pregunta, i estic contenta I orgullosa de dir que he fet un gran treball perquè ha estat molt heterogeni i he après moltíssim. Què ha estat nou per mi? un munt d’aspectes, sincerament, ja que mai havia treballat com a monitora en uns campaments i utilitzat el Gimp ( programa per editar imatges). He tingut responsabilitats i gaudit de ser monitora per a nens, mai hagués pensat que és tan cansat mentalment i físicament, so-
INFOCRUC
breus
bretot per la llengua. Però a la vegada, ha estat meravellós, només ha estat una setmana però els sento com els meus petits amics que trobo a faltar i demostra que els nens no demanen permís per entrar al teu cor, simplement hi entren. També, durant aquests mesos, he treballat amb el programa Gimp, per preparar material interactiu en anglès pel magazine online Treski, un material que poden utilitzar nens i mestres. I també he pogut descobrir les meves capacitats creatives, i sincerament, estic sorpresa de mi mateixa perquè mai m’havia imaginat que podia tenir tantes idees i realitzarles. Òbviament, el SVE no és únicament feina, ja que cada voluntari té les seves vacances i en aquest espai és quan passen aventures. També tinc les meves viscudes amb quatre companys increïbles.
Vam fer autostop fins a Cadaqués visitant moltes ciutats, dormíem en parcs i platges, mai hagués pensat de fer-ho, però per què no? Alhora, vaig tenir l’oportunitat de sumarme per tres dies al camp de treball internacional de Peramola on vaig conèixer gent de diferents països. En conclusió, puc assegurar que ha estat una experiència increïble i realment recomano a tothom de trobar el coratge per anar a fer un SVE perquè ho recordaré tota la vida.
Infocruc
25
breus
INFOCRUC
Experiència de SVE d’Alicja Gorny
F
inalment, després de tres mesos a Solsona és hora de fer la meva maleta I tornar a casa. El meu projecte de Servei de Voluntariat Europeu, SVE, que va començar a principis de juny, I ja ha arribat al seu final.
26 Infocruc
Però marxar no és fàcil ja que tinc molts records d’aquesta estada. Tota l’experiència que he adquirit com a voluntària del projecte SVE m’ha enriquit molt així com descobrir l’entorn rural i la vida de la gent de Catalunya, tot això, fa que vulgui estar aquí.
INFOCRUC
breus
Treballant a Coordinació Rural de Catalunya he pogut realitzar diferents tasques, per exemple: treball amb nens de les escoles rurals, monitora de camp de treball internacional i preparar exercicis d’anglès per nens, que podran trobar a la web. De totes aquestes activitats, treballar amb nens ha estat la més interessant per mi ja que he estudiat educació i pedagogia a la universitat al meu país. Primerament, juntament amb altres voluntaris, vam preparar un programa basat en viatjar i conèixer països europeus. Em va sorprendre com es pot aprendre activament preparant material per nens i va ser un procés creatiu i divertit per nosaltres. A les escoles, tots es nens van rebre un passaport que els permetia visitar Polònia, Eslovàquia i a república Txeca i aprendre sobre les seves banderes, capitals, ciutats, geografia i herois. El resultat va ser millor del que esperàvem, així després, vam decidir utilitzar aquesta activitat per la presentació de països del camp de treball de Pinós als nens.
Infocruc
27
breus
Posteriorment, vaig estar dues setmanes a Pinós sent una de les monitores de l’equip del camp de treball internacional amb 14 joves d’arreu del món. També ha estat una experiència inoblidable. Vam treballar en el projecte “ desenvolupament rural, després del foc” ajudant a mantenir el Centre Geogràfic de Catalunya, punt on hi ha la rosa dels vents i indica el centre del país. Alhora, també es va treballar en a neteja de la Font del Bisbe i vam participar a la IX edició de les Jornades Rurals i debatre sobre estratègies i actuacions que poden millorar el turisme a la regió. Sincerament, espero que les idees aportades pels joves es tinguin en compte pe futur. Durant el camp, els joves també vam treballar al centre d’interpretació Rural de Pinós on vam aprendre sobre la vida 28 Infocruc
INFOCRUC
del món rural des del passat fins al present, també vam poder escoltar sobre la importància de la figura de l’hereu, vam veure edificis típics i eines utilitzades al camp i amb els animals. L’aportació dels joves va ser elaborar porcs senglars, guineus, àligues, i fins i tot, un pingüí que es poden veure al mapa tridimensional del centre d’interpretació rural. Tanmateix, el més interessant per tots nosaltres ha estat descobrir la bellesa i tranquil•litat de la natura que ens envoltava. Deixeume que us expliqui que després del viatge a Barcelona, on hi vam estar un dia, tothom estava feliç de tornar a la tranquil•litat de Pinós i gaudir del seus voltants, vistes i relax. I al final de la nostra estada vam preparar un sopar multicultural i de nou va ser una oportunitat per presentar els nostres països i interaccionar amb la gent local.
INFOCRUC
breus
Però per a mi, el temps a aquí no ha estat únicament treball... ha estat sobretot descobrir i aprendre. Quan vaig volar des del sud de Polònia a Espanya, desconeixia la diversitat, la cultura catalana i la seva bellesa. El més conegut crec que és la Costa Brava, les Rambles, festa , toros, migdiada, però són estereotips. Ara sé que Catalunya té molt més per oferir. Vaig tenir la sort de caminar per Busa i el Pedró dels Quatre Batlles acompanyada d’un guia. Durant les festes he vist gegants i he escoltat la música en directe que acompanya la marxa a través dels carrers estrets de Solsona. He conegut el grup de castellers i he vist com assajaven els castells. També he tastat la coca amb xocolata desfeta a la Plaça Major de la ciutat i he vist a gent jove ballar sardanes i que estan orgullosos de les seves tradicions. Amb tot, puc dir que vaig venir com a “guiri” però marxo coneixent i sentint que hi ha una part de Catalunya en mi. Gràcies!
Infocruc
29
Actualitza els continguts dels cursos, aposta per l’avaluació per competències i els equipara a la formació reglada L’1 d’octubre de 2013 entra en vigor l’Ordre que regula el contingut i la metodologia dels cursos de monitor/a i de director/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil, que substitueix l’existent de l’any 1985. No obstant, els carnets de monitor/a i director/a expedits fins ara continuaran sent vàlids. Aquesta normativa afecta el contingut dels cursos de monitor/a i director/a d’educació en el lleure perquè els modernitza i en renova la metodologia pedagògica, que se centra en la formació i l’avaluació per competències. Així mateix, s’equiparen aquests cursos a la certificació i a la qualificació professional ‘Dinamització d’activitats de lleure educatiu infantil i juvenil’ (monitor/a) i a la certificació i a la qualificació professional de ‘Direcció i coordinació d’activitats de lleure educatiu infantil i juvenil’ (director/a). Pel que fa als cursos per a monitor/a, s’augmenten de 275 a 310 les hores de formació, que es distribueixen en 150 de teòriques i 160 de pràctiques. I en els cursos per a director/a, el nombre d’hores passa de 370 a 410 (290 de teòriques i 120 de pràctiques). La Direcció General de Joventut ha editat una guia, que s’adreça a les 30 escoles d’educació en el lleure que té reconegudes, per facilitar l’adaptació als nous continguts i metodologies. Aquests centres han de lliurar el seu projecte d’adaptació a la nova normativa perquè Joventut en faci el seguiment i control durant el 2013. Més informació: - Normativa de formació de l’educació en el lleure - ORDRE BSF/196/2013, de 2 d’agost, per la qual s’estableixen els programes dels cursos de formació de monitor/a i de director/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil Per llegir tota la notícia: http://www20.gencat.cat/portal/site/Joventut/menuitem.62bd415c0f11adc77839a410b0c0e 1a0/?vgnextoid=5dfee0542b52a010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=5df ee0542b52a010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=bbf0d86a0 d271410VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD
30 Infocruc