LLIBRE FESTES MAJORS CULLERA 2019 by Ajuntament de Cullera

ESTE LLIBRET DE LES FESTES MAJORS 2019, DECLARADES D’INTERÉS TURÍSTIC AUTONÒMIC, ESTÀ DEDICAT AL CENTENARI DE LA CORONACIÓ CANÒNICA DE LA MARE DE DÉU DEL CASTELL.

Edita: Ajuntament de Cullera. Coordinació i disseny: Departament de Coordinació, Comunicació i Innovació. Portada: Juan Diego Ingelmo. Contraportada interior: Josep Vicent Sales Gavarda. Fotografies: Ajuntament de Cullera, Arxiu Fotogràfic La Penyeta, Biblioteca Nacional d'Espanya, Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu - Fons Família Roglá, Daniel Vallet, Diego Moreno, Vicent Escrivà i associacions col·laboradores. Patrocinen: Aigües de Cullera i Sociedad Agricultores de la Vega (SAV). Depòsit Legal: V-1199-2019. Imprimix: Blauverd Impressors.

SALUDES

FESTES MAJORS

ACTIVITATS ESPORTIVES

- Programa Festes Majors

-Programa d'activitats esportives

CERTAMEN DE BANDES

MONOGRÀFIC CENTENARI

CENTENARI DE LA CORONACIÓ

- Cullera, principis del segle XX.

- "Reina y Patrona de esta ciudad". Manuel Lanousse Alcover. - Els orígens de la tauleta. Vicente

Alcade de Cullera Regidor de Festes Sacerdot Sants Joans Camareres Tauleters

- Programa del LXII Certamen Nacional de Bandes “Ciutat de Cullera”

Kike Gandía.

El Xúquer es desborda Sanitat: ni universal ni gratuïta Conflictivitat laboral Un intent de limitar les tirades

Sapiña.

CIUTAT DE MUSICA I TRADICIONS

CULLERA EN LA MEMÒRIA

- Ateneo - SMI Santa Cecília - SCUDAMM - Cor de Sant Antoni - Coral Stella Maris - Orquestra de Plectre - Escola Municipal de Tabal, Dolçaina i Danses - Colla Pas Pla - Muixeranga de Cullera

- La vieja solera democrática cullerense. Emili Renart. - Cullera sota la mirada de L. Roosin. Associació Cultural La Penyeta - La difusió del coneixement històric de Cullera. Josep L. Aparici - Sant Vicent Ferrer i Cullera. Luis

F. Formentín.

FINESTRA OBERTA -

Tyrius AECC Baladre Afacu CEAM ANEC Cullera laica Milícia i custòdia

FOTOGALERIA - IES Llopis Marí - IES Blasco Ibáñez - CFPA - Associació Fotogràfica Xúquer - K-liposkopi - ACECU - XINO-XANO

- Fotografies de Cullera

128

FESTES MAJORS CULLERA 2019

En marxa JORDI MAYOR VALLET ALCALDE - PRESIDENT DEL MOLT IL·LUSTRE AJUNTAMENT DE CULLERA

Benvolgudes i benvolguts: Les Festes Majors de 2019 representen per a Cullera una doble alegria. D’una banda, la celebració del centenari de la coronació de la nostra Patrona, la Mare de Déu del Castell. D’altra, la consolidació, després de quatre anys, d’un nou model de festes: més obertes, més integradores, amb una programació més ampla que cobrix tots els gustos i públics, sense oblidar la major projecció turística que suposa per a la nostra ciutat. Les celebracions dedicades al centenari de la coronació suposen una efemèride plena de sentiment i tradició on s’unixen el fervor per la Patrona i l’estima per la nostra terra. Per això, l’Ajuntament ha donat suport a totes aquelles iniciatives de caràcter cultural que pretenen posar en valor un centenari que passarà a formar part de la història de les nostres tradicions com una data escrita en lletres d’or. Però més enllà dels aspectes més tradicionals, el calendari festiu que al llarg dels darrers quatre anys hem estat capaços de consolidar mitjançant la implementació de substancials millores, ens donen com a resultat unes Festes

Majors més dinàmiques, participatives i plurals en les quals tots els sectors socials poden vore’s reflectits i sentir-se identificats. Eixe era el nostre màxim objectiu i crec, modestament, que l’hem aconseguit. El mèrit, primer, és de tota la ciutadania de Cullera que ho ha fet possible amb la seua aposta per una millora en la gestió. No puc deixar de mencionar el treball intens que s’ha fet transversalment des de la regidoria de Festes en col·laboració amb la resta de departaments municipals. I, per descomptat, vull posar en valor la implicació dels distints col·lectius socials del nostre municipi. Tots plegats, hem fet que Cullera també avance cap a unes Festes que hui són millors i, sobretot, són de tots. Sols em queda desitjar-vos que les d’enguany les disfruteu com sempre heu sabut: des del respecte i la tolerància que ens caracteritzen als cullerencs i les cullerenques. Estic convençut que podrem seguir fent-ho junts durant molts anys més.

“Hem aconseguit que les Festes Majors siguen de tots”

Bones Festes, visca la Moreneta i visca Cullera!

FESTES MAJORS CULLERA 2019

Una ciutat millor PERE MANUEL ARAGÓ REGIDOR DE FESTES DEL MOLT IL·LUSTRE AJUNTAMENT DE CULLERA

Estimades i estimats: Apleguen un any més les Festes Majors de la nostra ciutat i ho fan carregades de propostes que de segur serviran perquè tots els col·lectius socials puguen sentir-se reflectits i disfruten d’unes dates que servixen per al gaudi, el retrobament amb els amics de sempre i reafirmar el nostre orgull com a poble. Un orgull que, ara, estic plenament convençut és més gran encara. Al llarg dels últims anys, Cullera ha estat capaç de retrobar el millor d’ella mateixa. Després d’un període realment difícil, l’esforç col·lectiu ens ha permés refer-nos i encetar una nova etapa en la qual hem posat al davant els valors d’una societat que s’estima moderna, avançada i de progrés, que posa en primer lloc les persones. En poc de temps, Cullera ha aconseguit transformar-se en molts aspectes per ser més europea, més integradora, més igualitària i també més justa, solidària i feminista. Les millores també han arribat a les Festes Majors amb una programació plural i diversa de qualitat que tracta de satisfer tots els públics. Artistes de primera línia, espectacles culturals al més alt nivell, tradicions que es preserven i potencien... tot plegat forma una programació

“La programació integra totes les sensibilitats socials” rica que integra les distintes sensibilitats que conformen el nostre teixit social. I és precisament en eixe punt on rau l’èxit de participació que en estos darrers quatre anys hem aconseguit en les Festes Majors: les hem fetes pensant en tots i per a tots. I la gent ha respost. D’altra banda, cal no oblidar que les Festes són, a més a més, motor de riquesa que contribuïx a l’impuls de distints sectors que són pilars econòmics de Cullera i generen ocupació. El turisme i la cultura són fonamentals a un municipi com el nostre on rebem centenars de milers de visitants cada any i desenes de professionals es dediquen a les més diverses arts. Haver posat tot això en valor ha estat la filosofia de la Regidoria de Festes de l’Ajuntament de Cullera al llarg d’este període que ha aconseguit ser un revulsiu, marcant una línia positiva i un camí que haurem de seguir recorrent.

FESTES MAJORS CULLERA 2019

En defensa de la dignitat de tot ésser humà MOSSÉN LUIS MOLINA MESTRE RECTOR DELS SANTS JOANS I PRESIDENT DE LA JUNTA DEL PATRONAT

El missatge de la festa de l’Anunciació del Senyor, és a dir, l’encarnació de Déu, la nostra festa, és resposta pràctica i dona un optimisme esperançador Els rectors de la ciutat, la Germandat Sacerdotal 'Mare de Déu del Castell', juntament amb la Junta-Patronat de Nostra Senyora del Castell, saluden a tots els cullerencs i devots de la Mare de Déu del Castell, i els conviden als actes religiosos d’acció de gràcies en este any del Centenari de la Coronació i Patronatge de la Verge de l’Encarnació i del Castell de Cullera. Confessar la Divina Maternitat de Maria com a unida inseparablement a l’Encarnació del Fill de Déu, és fer una professió de fe cristològica; és a dir: la veritat sobre Maria servix de suport a la veritat sobre Crist, i viceversa. Al celebrar l’Encarnació autèntica de Déu, creiem en la seua humanització per a la divinitat de l’home, ja que el Fill de Déu es fa home per tal que este es convertisca en Fill de Déu. Este doble moviment del projecte diví té un punt de suport en la Maternitat Divina de Maria. Ella és el pont que unix les dos vores. Al si de Maria es va operar el fet més sorprenent de la història: l’encontre personal de Déu amb l’home, tan personal que la Paraula Eterna, el Fill del Pare es fa humà en Maria i s’encarna en la nostra raça. Si no fora dada de fe, ens pareixeria pura fantasia mitològica. Per això, proclamar i venerar Santa

Maria com a Mare de Déu és un antídot contra el secularisme de la fe i la verificació pràctica que confessa a Crist com a verdader home i verdader Déu. El missatge de la festa de l’Anunciació del Senyor, és a dir, l’encarnació de Déu, la nostra festa, és resposta pràctica i dóna un optimisme esperançador. A pesar de tot, Déu creu en l’home; i tant, perquè s’encarna i es fa un de nosaltres. Déu creu en l’ésser humà que Ell va formar i no està zelós de la llibertat que li va donar; així doncs, més creador és Déu com més responsabilitza l’home de l’obra de les seues mans. Les relacions entre els hòmens començaran a ser realment fraternes quan, vencent amb la força de l’Altíssim les potències del mal que s’oposen a la llibertat, a la vida i a l’amor, plasmem els nostres sentiments i actituds en accions solidàries de rebuig de tota injustícia, de promoció del pobre i defensa de la dignitat de tot ésser humà. Esta és la clau de la nostra festa, ja present entre nosaltres. Viure-la amb goig és la nostra alegria. Felicitats a tots.

FESTES MAJORS CULLERA 2019

foto verge

FESTES MAJORS CULLERA 2019

De les obreres de la Verge a les Cambreres de la Mare de Déu CAMARERES DE LA MARE DE DÉU 2019

Les primeres referències històriques sobre les Cambreres de la Mare de Déu es recullen en el Llibre d’Actes Municipals ja en 1809 Llibre d’Actes Municipals de la ciutat de Cullera, 21 de febrer de 1809: “... Acord de nomenament del predicador per al sermó de la Nostra Senyora del Castell i Obreres o ‘Cambreres’ d’aquesta...”. Llibre d’Actes Municipals, 14 d’agost de 1843: “...es procedeix al nomenament dels clavaris i majorals dels Sants de la Pedra i Obreres de la Verge del Castell...”. Aquestes són les primeres referències històriques sobre les Cambreres de la Mare de Déu, i, amb elles, comença una història que parla de sentiments. Una història de dones, de treball silenciós al Santuari, una història de més de dos segles al servei de la Mare de Déu de l’Encarnació. Des del moment en què decideixes tirar avant amb el compromís i la tradició, amb la devoció i la veneració a la Mare de Déu, te n’adones que... És un any ple de les més diverses activitats: neteges, eucaristies, besamans, reunions per a parlar de projectes, conferències, formació sobre les nostres tradicions, música i balls... Però

el compromís i la feina es transformen en moments de creixement personal. Perquè estem prop de la Mare! Estem a prop de la gent, i amb ells compartim moments d’oració: Mare, gràcies per deixar-nos estar ací, amb tots els qui t’estimen! Aquest és un any especial. El passat 4 de gener poguérem gaudir de la presentació de la composició musical denominada Salutació a la Mare de Déu, obra composta expressament amb motiu d’aquest centenari de la Coronació. La lletra “Emperadriu Excelsa dels Cels” és la pregària tan ben coneguda pels devots de la nostra ciutat. Han sigut més de 200 anys acompanyant la Verge en tots els seus desplaçaments i tots els actes que s’han celebrat en el seu honor; s’ha tingut cura del temple i se l’ha embellit. La de les Cambreres és una figura de dedicació a la Mare de Déu, de compromís durant un any; i d’amor i devoció per a la resta de les nostres vides.

FESTES MAJORS CULLERA 2019

D'esquerra a dreta:

JOSÉ TRENZANO AROCAS LOURDES FALCÓ YAGO MARIAM ARAGÓ DIEGO ENRIQUE SAPIÑA ESCOLÁ

FESTES MAJORS CULLERA 2019

Germandat de Tauleters

D'esquerra a dreta:

ÁLVARO FERNANDO MONTERO NEVOT JUAN MARCOS FIGUEREZ NÚÑEZ JORGE VALLET FALCÓ

FESTES MAJORS CULLERA 2019

PROGRAMA F e s t e s

M a j o r s

d e

C u l l e r a

A b r i l -

M a i g

2 0 1 9

DIJOUS

17.00 h

DIA DE LA FIRA. Atraccions a preus populars.

D'ABRIL DIVENDRES

16.30 h

XXVIII CONCURS DE TIR I ARROSSEGAMENT a la carretera de

18.30 h

INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA DE L’ASSOCIACIÓ FOTOGRÀFICA XÚQUER. Casa de l'Ensenyança.

19.30 h

Favara davant Hormigones Caleta. Puntuable per a la lliga de la Comunitat Valenciana.

DANSES DE CULLERA. Per l’Escola Municipal de Tabal i Dolçaina pel

següent itinerari: plaça d’Espanya, c/ la Séquia, Pati de l’Església, c/ Antoni Renart i plaça d’Espanya.

20.00 h

INAUGURACIÓ MOSTRA MUSEÍSTICA (E)MANCIPAMENT: La

fascinant història de les creences i de l'alliberament de l'enteniment. Seu de Cullera Laica (C/ Colón, 4).

D’ABRIL 08.00 h 10.30 h

DESPERTÀ amb disparada de salves. Cercavila de tabal i dolçaina.

12.00 h

BALLS POPULARS per la Colla Pas Pla amb l’Escola Municipal de Tabal i

13.30 h

MASCLETÀ a la rambla de Sant Isidre.

13.30 h

DESFILADA DE BANDES JUVENILS de la Societat Musical Instructiva

18.30 h

INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIES ANTIGUES de

19.00 h

INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ DE TREBALLS REALITZATS PER TYRIUS a la seu de les Mestresses de Casa. Durant les festes oberta de 18 a

XXVIII CONCURS DE TIR I ARROSSEGAMENT a la carretera de

Favara davant Hormigones Caleta. Puntuable per a la lliga de la Comunitat Valenciana. Dolçaina i la Muixeranga de Cullera a la plaça d’Espanya.

Santa Cecília i de la Societat Ateneu Musical.

l’Associació Fotogràfica i Cultural 'La Penyeta'. Auditori Municipal.

DISSABTE

27 D'ABRIL

21 hores.

20.00 h

PUJADA DE LA CORPORACIÓ MUNICIPAL AL CASTELL per a procedir a l’acte de la 'Baixà'.

20.30 h

'BAIXÀ' PROCESSIONAL de la imatge de la Mare de Déu, custodiada per 'Les quatre parts del món'. Durant la Baix” es realitzaran els balls típics i tradicionals des dels Jardins del Mercat fins a l’Església dels Sants Joans. Una vegada instal· lada la Mare de Déu en la Tauleta, serà interpretat «L’himne de la Tauleta» per la Coral Stella Maris de Cullera. Tot seguit, es realitzarà el trasllat de la Mare de Déu a l’Església dels Sants Joans. Al cap de 15 minuts de ser entronitzada la Mare de Déu en l’Església, es dispararan els focs artificials des d’El Prado, a càrrec de la Pirotècnia AF MEDITERRANEO. En finalitzar,

CONCERT AL PASSEIG DOCTOR ALEMANY Tribut a la banda de rock QUEEN - REMEMBER QUEEN.

FESTES MAJORS CULLERA 2019

DIUMENGE

28 D'ABRIL

08.00 h 09.00 h 09.30 h 10.30 h

DESPERTÀ. Cercavila de tabal i dolçaina.

11.00 h 17.00 h 17.00 h

CERTAMEN DE BANDES. Audició del matí (Vegeu plana 29).

22.30 h 22.30 h

"FRECUENCIA" EL MUSICAL. Al carrer Alboraia.

MISSA SOLEMNE, a intenció de la Junta del Patronat. COL·LECTA de la Lluita contra el Càncer. XXVIII CONCURS DE TIR I ARROSSEGAMENT a la carretera de

Favara davant Hormigones Caleta. Puntuable per a la lliga de la Comunitat Valenciana.

CERTAMEN DE BANDES. Audició de la vesprada (Vegeu plana 29). PARC INFANTIL I CONTA-CONTE. A càrrec de Tramant Teatre al barri del Raval de Sant Agustí (c/ Alboraia). Col·labora: Regidoria de Joventut.

CONCERT – FESTIVAL MARÍTIM al pàrquing La Rada. Amb l'actuació de TIO LA CARETA, LA FÚMIGA, EL DILUVI i ELS CATARRES. Entrada gratuïta.

22.30 h

RONDA A LA VERGE. Espectacle valencià de cant d’estil, rondalla i balls populars en honor a la Mare de Déu del

00.00 h

CONCERT AL PASSEIG DOCTOR ALEMANY.

05.00 h

ROSARI DE L’AURORA DEL RAVAL DE SANT AGUSTÍ i visita de la Mare

08.00 h 11.00 h

DESPERTÀ. Cercavila de tabal i dolçaina.

13.30 h

MASCLETÀ a la Rambla Sant Isidre. A càrrec de la Pirotècnia AF

13.30 h

DESFILADA DE BANDES SIMFÒNIQUES de la Societat Musical

17.30 h

ENRAMADA DE LA MURTA per l’itinerari de la processó. Col·labora: Penya

18.45 h

BALLS TÍPICS I TRADICIONALS des de la Casa Consistorial fins a l’Església

20.00 h

PROCESSÓ GENERAL per l’itinerari de costum.

Castell. Església dels Sants Joans a càrrec de la Colla Pas Pla.

Tribut a la mítica banda de rock SCORPIONS. A càrrec del grup STINGERS.

de Déu del Castell a la barriada. En arribar al Raval, es dispararà una mascletà. Després processó fins al cementeri on es procedirà un respons pels sants difunts.

SOLEMNE MISSA MAJOR a la parròquia dels Sants Joans amb la participació de la Coral Stella Maris de Cullera. MEDITERRANEO.

Instructiva Santa Cecília i de la Societat Ateneo Musical. 'El Burladero'.

dels Sants Joans.

DIMARTS

30 D'ABRIL

DILLUNS

29 D'ABRIL

11.00 h

OFRENA-HOMENATGE a la Mare de Déu del Castell en l’Església dels

13.30 h

ENTRADA DE VAQUETES als carrers del Raval de Sant Agustí. Organitza:

17.00 h

PARC INFANTIL I CONTA-CONTE a càrrec de Tramant Teatre als Jardins

19.00 h 20.30 h

JORNADA DE PORTES OBERTES ASSOCIACIÓ ANEC. C/ de Baix, 7.

21.00 h 23.00 h

CONCERT DE L’ORQUESTRA DE PLECTRE a l’Església dels Sants Joans.

Sants Joans. Mestresses de Casa Tyrius. Després, dinar de germanor. Penya Taurina ‘El Burladero’. Ramaderia Gregorio de Jesús – Sueca. del Mercat. Col·labora: Regidoria de Joventut.

TEATRE. Casa de la Cultura. 'ENCERRONA' DE PEPE VIYUELA. Entrades : 6 euros. Venda en Casa de la Cultura i en www.agendacullera.com.

ENTRADA DE VAQUETES als carrers del Raval de Sant Agustí. Organitza: Penya Taurina ‘El Burladero’. Ramaderia La Paloma – Xaló.

11.00 h

SOLEMNE MISSA MAJOR a la parròquia dels Sants Joans a intenció

13.30 h

ENTRADA DE VAQUETES als carrers del Raval de Sant Agustí. Organitza:

17.30 h

QUARTA EDICIÓ DE LA LÍNIA DE METROTEATRE DE CULLERA al

18.00 h 20.00 h

JORNADA DE PORTES OBERTES ASSOCIACIÓ BALADRE. C/ Del Vall.

21.00 h

TRASLLAT DE LA MARE DE DÉU DEL CASTELL FINS AL BARRRI DE LA BEGA-PORT. Castell de focs artificials.

de l’Associació de Camareres de la Mare de Déu. Amb la participació de l’ESCOLANIA DE LA MARE DE DÉU DELS DESEMPARATS DE VALÈNCIA. Penya Taurina ‘El Burladero’. Ramaderia La Paloma – Xaló.

barri del Pou i la Vila. Espectacle de huit actuacions de microteatre en diversos formats i gèneres per a gaudir del centre històric. Organitza: K-lidoscopi. Preu bonus: 6 euros. Venda a la Casa de la Cultura i Saló Multiusos.

INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ DE PINTURA. Artista, Elvira Gimeno. A la Societat Musical Instructiva Santa Cecília.

DIMECRES

01 DE MAIG

FESTES MAJORS CULLERA 2019

DIJOUS

02 DE MAIG

11.00 h

SOLEMNE MISSA MAJOR a la parròquia dels Sants Joans a intenció de la

13.30 h

ENTRADA DE VAQUETES als carrers del Raval de Sant Agustí. Organitza:

17.00 h 17.00 h

DIA DE LA FIRA. Atraccions a preus populars.

18.00 h

MOSTRA GASTRONÒMICA del Centre de Formació de Persones Adultes

23.00 h

CONCERT DE LOLA INDIGO AL PASSEIG DOCTOR ALEMANY.

germandat sacerdotal de Cullera.

Penya Taurina ‘El Burladero’. Ramaderia Gregorio de Jesús – Sueca.

PARC INFANTIL I CONTA-CONTE a càrrec de Tramant Teatre al barri de la Bega (c/ Ausiàs March). Col·labora: Regidoria de Joventut.

al Saló Multiusos del Mercat. Berenar popular a benefici d’AFACU.

11.00 h 12.00 h

SOLEMNE MISSA MAJOR a la parròquia dels Sants Joans.

13.30 h

ENTRADA DE VAQUETES als carrers del Raval de Sant Agustí. Organitza:

18.00 h

GRAN CAVALCADA DE DISFRESSES. Eixida: Raval de Sant Agustí.

00.00 h

BALL DE DISFRESSES als Jardins del Mercat amb l'orquestra MONTECARLO.

ESPECTACLE INFANTIL. Als Jardins del Mercat. Penya Taurina ‘El Burladero’. Ramaderia Vicent Benavent – Quatretonda. Els premis a les tres millors comparses es lliuraran en finalitzar a la Casa Consistorial. Amb la col·laboració de la Junta Local Fallera.

DIVENDRES

03 DE MAIG

DISSABTE

04 DE MAIG

11.00 h

RUTA LAICA. Visita guiada als llocs de Cullera relacionats amb el

11.00 h

SOLEMNE MISSA MAJOR a la parròquia dels Sants Joans a intenció dels

13.30 h

DESENCAIXONADA DE BOUS als carrers del Raval de Sant Agustí.

17.00 h

PARC INFANTIL I CONTA-CONTE a càrrec de Tramant Teatre al barri de

17.30 h

DESFILADA DE BANDES DE CORNETES I TAMBORS «CIUTAT DE CULLERA» del carrer del Riu fins als Jardins del Mercat.

18.30 h

VIII FESTIVAL DE BANDES DE CORNETES I TAMBORS «CIUTAT DE CULLERA» als Jardins del Mercat. Participen: A.M. Sepulcre (Raval-

pensament lliure. Eixida des de la parada d’autobusos de la Rambla Sant Isidre. Viatge gratuït. Reserves: Cullera Laica (telèfon – Whatssapp : 644759381). Tauleters de la Mare de Déu.

Organitza: Penya Taurina 'El Burladero'. Ramaderia Gregorio de Jesús - Sueca. Sant Antoni. Av. Blasco Ibáñez - Antic Caminàs de les Dones.

Gandia), Banda de CC i TT Rei En Jaume de Castelló, Banda de CC i TT San Luis Beltrán de València, Banda de CC TT i gaites GAR de Tresforques – València i la Societat Cullerenca d’Amics de la Música de Marxa.

23.00 h 23.00 h

CONCERT AL PASSEIG DOCTOR ALEMANY ZEN GARDEN Tribut a la banda irlandesa U2.

05.00 h

ROSARI DE L’AURORA DE SANT ANTONI. En arribar la Mare de Déu

11.00 h

SOLEMNE MISSA MAJOR a la parròquia dels Sants Joans a intenció de la

12.00 h

V FESTIVAL INFANTIL DE DANSES COLLA PAS PLA CIUTAT DE CULLERA amb la participació de: Grup Infantil de Danses Dansarrels

CONCERT - PRESENTACIÓ DEL MEDUSA SUNBEACH 2019. Al pàrquing La Rada. Entrada gratuïta.

del Castell a la mar, es dispararan focs artificials a càrrec de la Pirotècnia AF MEDITERRANEO. En finalitzar, missa de campanya al passeig marítim. Milicia y Corte.

d’Alcàsser, Grup de Danses Sargantana de València i Grup de Danses Colla Pas Pla. Als Jardins del Mercat.

13.30 h 13.30 h

MASCLETÀ. Rambla Sant Isidre.

14.00 h

ENTRADA DE VAQUETES als carrers del Raval de Sant Agustí. Organitza:

20.00 h

TRASLLAT DE LA MARE DE DÉU DEL CASTELL A LA PARRÒQUIA DE LA SANG DE CRIST.

DESFILADA DE BANDES SIMFÒNIQUES de la Societat Ateneu Musical i la Societat Musical Instructiva Santa Cecília.

Penya Taurina ‘El Burladero’. Ramaderia José Vte. Machancoses - Picassent.

DIUMENGE

05 DE MAIG

En acabar els oficis, RONDA A LA VERGE. Espectacle valencià de cant d’estil, rondalla i balls populars en honor a la Mare de Déu del Castell, a càrrec de la Colla Pas Pla.

FESTES MAJORS CULLERA 2019

DILLUNS

17.30 h

INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ 'LA TAULETA AL LLARG DEL TEMPS' al hall de l’Auditori Municipal. Horari: De dilluns a diumenge de 18.00 a 20.00 h. Dijous de 10.00 a 13.00 h. Organitza: Germandat de Tauleters de la Mare de Déu del Castell de Cullera.

DE MAIG DIMARTS 21.00 h

TRASLLAT DE LA MARE DE DÉU DEL CASTELL A LA PARRÒQUIA DE SANT FRANCESC.

DE MAIG DIMECRES

21.00 h

TRASLLAT DE LA MARE DE DÉU DEL CASTELL A LA PARRÒQUIA DE SANT ANTONI.

DE MAIG

20.30 h

DIVENDRES

TEATRE. Representació de l’obra 'El petit poni' de Paco Bezerra, guanyadora del XXXII

Concurs de Teatre en Valencià de la Junta Local Fallera. A càrrec de la AC Falla Xúquer. Preu entrada 5 euros. Col·labora: Regidoria de Cultura.

DE MAIG DISSABTE

11.00 h

MISSA SOLEMNE I TRASLLAT DE LA MARE DE DÉU DEL CASTELL A LA PARRÒQUIA DELS SANTS JOANS.

19.00 h

CONCERT. Orquestra Simfònica AIDO. Orfeó de Valencià. Director: Cristobal Soler. Venda d’entrades: www.agendacultural.com i Casa de la Cultura. Preu: 10 €.

DE MAIG 11.00 h

MISSA SOLEMNE A LA PARRÒQUIA DELS SANTS JOANS.

12.00 h

Trasllat als Jardins del Mercat. Celebració i commemoració del centenari de la coronació de la Mare de Déu del Castell.

17.00 h

VI FESTIVAL DE DANSES COLLA PAS PLA amb la participació de la

20.30 h

PUJÀ- PROCESSIONAL DE LA MARE DE DÉU DEL CASTELL al

Colla Pas Pla, Grup de Danses Dansarrels d’Alcàsser i Quadre de balls populars d’Alginet, als Jardins del Mercat.

Santuari.

DIUMENGE

12 DE MAIG

AVÍS IMPORTANT:

La programació pot estar subjecta a canvis d'última hora. Les modificacions es comunicaran a través del perfil oficial de Facebook de l'Ajuntament de Cullera i de la llista de difusió municipal de WhatsApp. Per a donar-te d'alta, envia ALTA al 661 523 502 i agrega'ns a la teua agenda de contactes.

FESTES MAJORS CULLERA 2019

ACTIVITATS ESPORTIVES DISSABTE

11.00 h

FUSIL HISTÒRIC - TIRADA ESPECIAL. Lloc: Club de Tir Olímpic. Organit-

13.30 h

CAMPIONAT DE DARDS FESTES DEL POBLE. Lloc: Pavelló Cobert

17.00 h

CAMPIONAT D’ESPANYA SELECCIONS AUTONOMIQUES FEMENINES. Lloc: Poliesportiu La Partideta. Organitza: Club de Rugbi.

D'ABRIL

10.00 h.

za: Club de Tir Olímpic. (Sala Multiús). Organitza: Club de Dards.

PISTOLA FOC CENTRAL I ESPORTIVA (SOLS PRECISIÓ). Lloc: Club de Tir Olímpic. Organitza: Club de Tir Olímpic.

MATÍ I CAMPIONAT D’ESPANYA SELECCIONS AUTONOMIQUES VESPRADA FEMENINES. Lloc: Poliesportiu La Partideta. Organitza: Club de Rugbi.

DIUMENGE

28 D'ABRIL

DIMECRES

18.00 h

EXHIBICIÓ. Lloc: Mercat de Cullera. Organitza: Gimnàstica Rítmica. .

DE MAIG 10.00 h

F. CLASS. Lloc: Club de Tir Olímpic. Organitza: Club de Tir Olímpic.

12.30 h

XVI TROFEU AURORA. Lloc: Club Nàutic. Organitza: Club Nàutic.

11.00 h

MATINAL DE RUGBI. Lloc: Poliesportiu La Partideta. Organitza: Club de Rugbi.

DISSABTE

DE MAIG DIUMENGE

DE MAIG

10.00 h

OPEN AUTONÒMIC CULLERA 2019. Lloc: Club de Tir Olímpic. Organitza: Club de Tir Olímpic..

FESTES MAJORS CULLERA 2019

PROGRAMA Obra obligada: 'DRAGUT EL PIRATA' de Ferrer Ferran AUDICIÓ DEL MATÍ DESFILADA: 11.00 h - ACTUACIÓ: 11.30 h SOCIETAT MUSICAL ARTÍSTICA MANISENSE President: Ernesto Chenoll Orts Director: Bram Sniekers

Obra lliure: El Jardín de Hera Autor: José Suñer Oriola Pasdoble: Tercio de Quites Autor: Rafael Talens Pelló

SOCIETAT FILHARMÒNICA UNIÓ MUSICAL D’AGOST President: Mari Gabi Azorín Izquierdo Director: Manuel Mondéjar Criat

AUDICIÓ DE LA VESPRADA

Obra lliure: Duende Autor: Luis Serrano Alarcón Pasdoble: Sentiment Alicantí Autor: Juan Manuel Molina Millá

DESFILADA: 17.00 hores

ACTUACIÓ: 17.30 hores

ASOCIACIÓN DE AMIGOS DE LA MÚSICA DE YECLA President: Francisco Muñoz Castaño Director: Ángel Hernández Azorín

Obra lliure: Gloriosa Autor: Yasuhide Ito Pasdoble: ¡Churumbelerías! Autor: Emilio Cebrián Ruiz

FORA DE CONCURS EN ELS JARDINS DEL MERCAT SOCIETAT ATENEU MUSICAL Pasdoble: La corte del faraón (introducció i pasdoble de l’Opereta) de Vicente Lleó i Teo Aparicio-Barberán. Obra: Symphonic requiem, Simfonia núm. 7 de James Barnes I.- Prologue (The Hornets Nest (Shilot, April 1862) II.- Marye’s Heights (Fredericksburg, December 1862) III.-Longstreet’s Assault (The Third Day at Gettysburg, July 1863) IV.-Apotheosis (Appomattix, 1865) Director: Ferrer Ferran

SOCIETAT MUSICAL INSTRUCTIVA SANTA CECÍLIA Pasodoble: Siempre noble y liberal de José Luis Peiró Obra: Hannibal de Mario Bürki * Estrena mundial Director: Carlos Garcés Fuentelsaz

LLIURAMENT DE PREMIS / CLOENDA / HIMNE DE LA C. VALENCIANA

FESTES MAJORS CULLERA 2019

Cullera, principis del segle XX KIKE GANDíA ARQUEÒLEG MUNICIPAL

Les transformacions urbanes, les grans infraestructures i l'arquitectura dominen el paisatge urbà i marquen la fisonomia de la nostra ciutat durant eixe període

l trànsit entre els segles XIX i XX va estar marcat a Cullera i tota la Ribera Baixa per grans transformacions econòmiques i socials motivades, en gran mesura, per la crisi dels sistemes agrícoles tradicionals i l’inici del procés industrialitzador. Conreus com la morera i les taronges, gestionats per la petita burgesia, eren dos productes bàsics que des de l’any 1890 van ser destinats a l’exportació, desplaçant en preeminència i importància a l’arròs, relegat a un segon pla. De la mateixa manera, la indústria i artesania de tipus domèstic van ser substituïdes per la industrialització localitzada amb la implantació de fàbriques i el sorgiment del proletariat com a classe emergent i classe quantitativament destacada. Als inicis del segle XX, la població comença a concentrar-se en el litoral (Cullera, Gandia…) i en la proximitat a les grans ciutats industrialitzades (València, Alcoi…) provocant el creixement expansiu de l’urbanisme i la dotació d’infraestructures i equipaments necessaris com hospitals, mercats, ponts, carreteres o ferrocarrils. A Cullera es bastixen a la primera meitat del segle XX el Pont de Ferro, el Mercat Municipal,

l’Escorxador, l'edifici de la Societat Instructiva Santa Cecília en el carrer del Calvari o l'Escolaica que se sumen a les infraestructures ja existents com l'Hospital de Sant Agustí, el Far o Farola, el Pont de Barques i al seu costat el llavador públic. La séquia de la Vila es cobrix al seu traçat pel Passeig a la vegada que es planten els primers arbres en esta avinguda. Es desenvolupa l’Eixample amb l’eix vertebrador de la Diagonal com una nova concepció de l’urbanisme i tot el barri de la Bega amb el port a l'esquena. La ciutat creix cap a la mar, als antics carrers de la Mar i el Vall es suma la Diagonal, tots tres desembocant a la plaça d'Andrés Piles que, precisament és batejada amb eixe nom l'any 1919, mentre que al barri de Sant Antoni s’inicia una lenta ocupació urbana configurada per la urbanització de l'Avinguda Peris Mencheta i per cases de famílies acabalades d’estil modernista i Decó com Cavanilles, Llorenç de Borja o Abelamar, seguint el mateix model de transformació que el Cap i Casal. A l'altre extrem de la ciutat, el carrer Cervantes es configura com la nova artèria urbana que connecta amb la capital i on la burgesia cullerenca bastix els nous temples del modernisme valencià importat de la gran metròpoli: un conjunt de cases, entre les quals destaca Casa

FESTES MAJORS CULLERA 2019

Fotografía de principis de segle presa des del riu xúquer. Arxiu Associació Fotogràfica La Penyeta.

Palomes, situades entre els números 4 i 22 i que hui formen un conjunt arquitectònic de gran interés. Al mateix carrer s'ubicava el Teatre Cervantes, que junt amb el Cine Colón al Passeig, conformaven els equipaments culturals de la població. Un fenomen semblant passà al carrer València, on es bastiren un conjunt de cases molt interessants -que compartixen alguns dels trets arquitectònics amb les cases del carrer Cervantes, encara que una mica més modestes- i que ens aporten la visió d'una població que gaudix d'una economia sanejada. Per aquells temps, Cullera era una ciutat amb una població de 13.030 habitants —xifra gens menyspreable tenint en compte que hui són 10.000 habitants més— i una referència per tota la comarca. Ja posseïa enllumenat públic i domiciliari i molts carrers empedrats. El clavegueram vindria uns anys després. A Cullera venien gents de tot arreu perquè les connexions viàries, bé per carretera (l'antiga Natzaret-Oliva) bé per ferrocarril —ja que Cullera era estació de termini, connectant amb València en l'estació de Silla amb un ample de via diferent— facilitaven l'arribada dels forasters que venien a fer negoci, a prendre els banys o a fer el mercat setmanal. Aleshores, el municipi

comptava amb tres fondes (el Siglo, la Posada del Río i l'Hotel Comercio) que donaven servici a viatgers, visitants i comerciants. Per aquells anys, Cullera era una ciutat eminentment agrícola on el cultiu de l'arròs —en regressió— competia amb els cítrics, la tomaca o el cacau que tenien més eixida i millor venda. El port fluvial del Xúquer mantenia la seua activitat pesquera destinada, com hui, al mercat minorista. El sector industrial, escàs i minoritari, es concentrava als afores de la població i a prop de l'estació de ferrocarril, com és el cas de la indústria sabonera de Ricardo Grau, la fàbrica de gel ubicada al molí de Salvador Cardona o la fàbrica d'oli de José Grau situada a la carretera de Favara. En resum, assistim a uns inicis de segle XX on les grans transformacions urbanes, les grans infraestructures i l'arquitectura dominen el paisatge urbà i marquen la fisonomia de Cullera, on una població hospitalària està oberta als mercats que es fonamenten en els productes agrícoles i on la façana marítima es projecta com el clar exponent d'un futur no molt llunyà que anys després s'anomenaria 'turisme'.

CULLERA 1919 Radiografia del municipi

POBLACIÓ 13.030 HABITANTS Segons el cens més pròxim a eixa data que es conserva (a 1 de desembre 1924).

- 6.337 hòmens. - 6.693 dones.

INFRAESTRUCTURES I URBANISME 2 PONTS

Pont de Barques (la Passarel·la) i el de Ferro. S'urbanitza l'avinguda de Peris Mencheta (actual Blasco Ibáñez – Antic Caminàs de les Dones). Arquitecte: Bonaventura Ferrando Castells. Contratista: Bautista Torres Sesé. Pressupost: 3.272,50 pessetes.

SECTORS PRODUCTIUS PREDOMINI DE L'AGRICULTURA (ARRÒS I TARONJA) La indústria era testimonial. Eixe any es dóna l'autorització' municipal a Ricardo Grau Ferrer per a obrir una nova fàbrica de sabó enfront de l'estació de ferrocarril.

ALLOTJAMENT 3 FONDES

- Fonda el Siglo (encara es conserva l'edifici). - Posada del Río (c/ del Riu cantoner amb c/ Teatre). - Hotel Comercio (c/ del Riu).

EDUCACIÓ ESCOLARS MATRICULATS ALS CENTRES PÚBLICS: 289 xiquetes i 213 xiquets.

L'absentisme entre les xiquetes era del 22 % i entre els xiquets del 39 %. Centres educatius: 10 dels quals, 7 públics i 3 privats.

CULTURA Cine Colón (c/ Colón, cantoner amb c/ de la Princesa —actual Muñoz Degrain). Teatre Cervantes (al carrer del mateix nom).

POLÍTICA Alcalde: Juan Llopis Carbonell. 1r. Tinent d'Alcalde: José Borja Colubi. 2n. Tinent d'Alcalde: Juan Sapiña Barberá. 3r. Tinent d'Alcalde: Joaquín Rico Marí. 4t. Tinent d'Alcalde: Rosendo Vallet Sapiña.

FESTES MAJORS CULLERA 2019

Gola del riu Xúquer. Any 1919. Arxiu Associació Fotogràfica La Penyeta.

El Xúquer es desborda LES ENVESTIDES DEL 'DEVASTADOR'

Una riuada en 1919 causà danys per valor de 50.000 pessetes

ARXIU MUNICIPAL

FESTES MAJORS CULLERA 2019

a història d’encontres i desavinences entre Cullera i el Xúquer és una constant que marca la idiosincràsia de la població on desemboca el riu valencià més cabalós. La prosperitat generada gràcies als ports fluvial i de mercaderies, a més de la riquesa ambiental deguda a la vasta biodiversitat de la Ribera, contrasten amb les envestides d’un riu que fa ara un segle, just l’any que Cullera coronava la Mare de Déu del Castell, feu honor al seu apel·latiu de 'devastador'. Les aigües se n’isqueren aquella llunyana tardor de 1919 en una de les avingudes històriques més destacables patides per la localitat. Els danys no foren especialment catastròfics en el nucli urbà com en altres ocasions, però sí el suficientment importants com perquè les autoritats locals hagueren d’actuar. L’alcalde d’aleshores, Juan Llopis Carbonell, encarregà a l’arquitecte municipal un informe exhaustiu dels desperfectes enregistrats al terme municipal i als carrers de la població.

El document, datat a 10 d’octubre de 1919, es conserva en l’Arxiu Municipal i descriu danys per valor de 50.000 pessetes de l’època tant en camins com en canals de reg i vies urbanes. Camins i carrers D’entre estes últimes, es van vore afectades la mateixa rambla del riu, el carrer Doctor Alemany, la plaça de la Verge i la plaça de la Llibertat (Taüt), aleshores denominada de Pi i Margall. En el camp els problemes foren més importants a jutjar pels valors quantificats. El braçalet de la Raconada del Xúquer i la séquia del Tol·lo no se’n deslliuraren de la crescuda com tampoc ho feren diversos camins rurals com ara el del Brosquil i el de l’Estany. L’arxiu fotogràfic de La Penyeta conserva una meravellosa instantània on es pot observar la desembocadura del riu el 1919 encara sense la construcció de les esculleres.

FESTES MAJORS CULLERA 2019

Sant Hospital de Cullera establit en l'exconvent dels agustins des del 1883. Arxiu Associació Fotogràfica La Penyeta.

SANITAT: ni universal ni gratuïta ELS METGES REGULAREN EN 1919 L’ATENCIÓ SANITÀRIA

Els cullerencs pobres havien de pagar 10 pessetes a l’any per rebre una assistència mínima mitjançant la denominada ‘iguala’

ARXIU MUNICIPAL

FESTES MAJORS CULLERA 2019

l 1919, el dret a una sanitat universal i gratuïta encara quedava molt llunyà. Les famílies pobres patien un accés restringit a l’assistència sanitària, la qual es garantia mínimament a la classe treballadora mitjançant el pagament de la denominada ‘iguala mèdica’. Es tractava d’una mena d’assegurança col·lectiva —també coneguda sota la denominació d’aconductament— que abonaven directament als metges els ciutadans més humils per tal de garantir-se una cobertura mínima. Per això el nom d’iguala, ja que d’alguna forma igualava totes les persones i evitava que sols els més acabalats pogueren permetre’s anar al metge. Justament fa ara cent anys, el Col·legi Oficial Obligatori de Metges de la Província de València va establir una reglamentació de les iguales per tal

de regular l’atenció mèdica. Esta normativa també afectava Cullera. L’Arxiu Municipal de l’Ajuntament conserva una circular del citat col·legi on s’establixen els paràmetres reguladors. Entre ells, es fixava una quota mínima de deu pessetes anuals, a satisfer per semestres o trimestres. La quantia s’augmentava fins a un mínim de cinquanta pessetes en el cas de les famílies «veritablement riques» de la població tot i que des del Col·legi de Metges s’afirmava que estes «no han de tindre dret a este règim de favor». Limitacions Però la iguala no donava carta blanca per ser atés davant qualsevol circumstància. S’excloïen malalties d’«origen que es reputa voluntari», és a dir, per una mena d’imprudència de l’afectat. Es descrivien com a tals les malalties venèries i si-

filítiques, lesions «a mà airada» —és a dir, per baralles— accidents del treball, parts, avortaments, malalties de la matriu i operacions. De la mateixa forma, no es cobrien aquelles que requerien un tractament, aptituds o preparació especial. Una pràctica deplorada El pagament de la iguala està documentat des del segle XIII en algunes poblacions de la Ribera. Els mateixos facultatius ja denunciaven el 1919 que es tractava d’un sistema que no garantia una atenció mèdica òptima i universal. En la mateixa circular conservada a l’Arxiu Municipal, s’advertix que «per a bé de la Ciència i del veïnat ha de tendir-se a la supressió de la denominada ‘iguala mèdica’. «És indispensable regular este contracte de forma que es practique més en consonància amb l’estat social i econòmic present».

FESTES MAJORS CULLERA 2019

Document sobre la vaga de la Sociedad Femenina 'La Antorcha' conservat en l'Arxiu Municipal.

FESTES MAJORS CULLERA 2019

ARXIU MUNICIPAL

Conflictivitat laboral LES «SERVENTES» DE CULLERA VAN A LA VAGA

Treballadores de la llar i cuidadores de xiquets exigien als patrons un increment del salari fins a les 20 pessetes

a lluita per uns salaris dignes és una constant en la història de la classe treballadora que encara hui perdura. Si fem la vista enrere, comprovarem que eixa no fou una batalla exclusiva dels hòmens. Tant és així que el 1919 Cullera visqué una vaga protagonitzada només per dones. Demanaven un millor sou i el reconeixement del seu sindicat. Les «serventes» de l’època, com s’anomenava a les treballadores de la llar, a més de les cuidadores de menors —mainaderes—, deixaren de treballar a les cases de la classe adinerada on prestaven els seus serveis. Tot i que no hi consta cap referència amb detalls sobre la protesta, la documentació que es conserva fa deduir que durà diverses jornades. Així consta a l’Arxiu Municipal de la ciutat on es preserva un document de la denominada Sociedad Femenina ‘La Antorcha’. En ell s’establixen unes

«bases o condicions» que este sindicat posava als patrons per tal que les seues afiliades tornaren a treballar. En primer lloc, l’organització exigia a la patronal el reconeixement de la Sociedad Femenina La Antorcha com a sindicat. És ben probable que els ‘amos’ es negaren a admetre com a interlocutora una organització que, a més a més, estava formada exclusivament per dones. Una doble dificultat, pertànyer al proletariat i ser fèmines, que xocava frontalment amb el poder econòmic establit i l’imperant patriarcat. D’altra banda, es demanava la readmissió de les treballadores acomiadades —segurament per haver secundat la vaga— i el pagament dels dies en què hi participaren en la protesta, els quals lògicament no serien satisfets per part dels patrons. Pel que fa al detall de les millores salarials exigides, la documentació sí resulta ser més precisa. Així, es demana

una pujada d’entre el 50 i el 100 % del sou. Concretament, l’Antorcha establix en 20 pessetes el salari a percebre per les serventes que prèviament guanyaven de 10 a 15 pessetes. En el cas d’aquelles que fins ara han cobrat entre 7 i 10 pessetes, l’increment reclamat arriba a les 15. Por a la repressió Tot i la valentia de les dones que ara fa un segle decidiren rebel·lar-se contra la classe dominant, les demandes sindicals no estaven exemptes de por per part de les assalariades. El temor a la repressió es fa palés. D’esta forma, es posa com a condició que la tornada al treball es produïsca sense que s’«exercisquen represàlies i tenint en compte que no es podrà acomiadar-ne a cap [treballadora] sense causa justificada». Un segle després, els protagonistes són distints, però el relat d’estos fets pot resultar familiar.

FESTES MAJORS CULLERA 2019

ARXIU MUNICIPAL

Un intent de limitar les tirades AGRICULTURA I CAÇA

Plànols del vedat de caça de 1911 de Francisco Bru. Arxiu Associació Fotogràfica La Penyeta.

FESTES MAJORS CULLERA 2019

Imatge històrica de les tirades. Arxiu Associació Fotogràfica La Penyeta.

Els propietaris de les terres del marge dret del Xúquer i els arrossers tractaren d’evitar l’ús de les seues terres per a la caça

es f riccions entre caçadors i llauradors per l'ús de les terres durant la temporada de tirades aquàtiques té ja en 1919 un precedent històric documentat. Els propietaris de les terres ubicades en el marge dret del riu Xúquer sol·licitaren aquell any a l'Alcaldia Constitucional de Cullera —com així s'anomenava aleshores— que revocara l'acord pres per esta per a la celebració de tirades en esta part del terme municipal coneguda com a vedat nou. Els amos de les terres reclamaven en un escrit dirigit a l'alcalde que «respecte en la seua integritat el dret dels propietaris i proveïdors a disposar lliurement de les seues f inques per a realitzar les operacions agrícoles que tinguen per convenient». De la mateixa forma, els arrossers del municipi tractaren d'evitar la celebració de les tirades en el denominat 'vedat antic', oposant-se al fet que les seues terres foren inundades per a la temporada

de caça, acord este adoptat el 31 d'agost d'aquell any per la Junta General de Llauradors, l'equivalent a l'actual Consell Agrari Municipal. Desestimació L'alcaldia va desestimar aquella petició i es posicionà al costat dels caçadors en entendre que la tradició de les tirades —ja amb més de setanta anys d'existència— mai havia generat les protestes dels propietaris del vedat antic. «Este govern no veu inconvenient en què les tirades es verif iquen com en els anys anteriors», assenyala un document conservat a l'Arxiu Municipal. Així mateix, els governants locals intenten mostrar-se conciliadors en relació amb les reivindicacions dels propietaris de l'anomenat 'vedat nou' i expressen la seua intenció d'arribar a un acord «dins la major harmonia [...] sense malmetre els interessos generals d'este poble».

FESTES MAJORS CULLERA 2019

«Reina y Patrona de esta ciudad» Notes i documents històrics sobre la coronació canònica i el patronatge canònic de la Mare de Déu del Castell de Cullera MANUEL LANUSSE ALCOVER CRONISTA OFICIAL DE LA CIUTAT DE CULLERA A Francesc Giner i Pereperes. In memoriam

FESTES MAJORS CULLERA 2019

La imatge de la Mare de Déu del Castell de Cullera és coronada per l’arquebisbe J. Mª. Salvador y Barrera. 15 de maig de 1919. Arxiu Associació Fotogràfica La Penyeta.

FESTES MAJORS CULLERA 2019

Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu. Fons Família Roglá.

n la bella portada modernista del programa anunciador de les Festes i la Fira de l’any 1919, una inusitada postil·la adverteix a tothom el motiu que, amb tota raó, dugué a qualificar d’extraordinaris el festejos organitzats llavors per l’Ajuntament de Cullera en honor de la Mare de Déu del Castell: «Y con ocasión de haber sido declarada por Autoridad Apostólica REINA y PATRONA de esta CIUDAD». Un esdeveniment de què es compleix un segle i que en

el seu vessant més propi, el religiós, adquireix una especial significació per als catòlics cullerans, certament. Però també, i negar-ho seria amagar la veritat, una efemèride amb una evident dimensió històrica que em correspon posar en valor com a cronista i fedatari del nostre passat comú. Com va fer veure encertadament el reverend Francisco Falcó Sala en la Memoria de las Fiestas Conmemorativas del setanta-cinqué aniversari, la proclamació del patronatge canònic de la Mare de Déu del Castell i, encara més, la solem-

ne coronació canònica de la santa imatge de la Verge, el 15 de maig de 1919, representen la «culminación esplendorosa de esfuerzos y anhelos» iniciats l’última dècada del segle XIX, amb l’erecció de la Capella Nova (1891-1897), i represos amb un nou coratge a la segona dècada del segle XX, molt fecunda tot i coincidint amb el curat de l’erudit doctor José María Domínguez Tormo. No debades, va ser el mateix rector Domínguez el promotor de la coronació canònica de la Mare de Déu del Castell, a més de l’agent catalitzador de

FESTES MAJORS CULLERA 2019

la petició dels fidels i el clero pel que fa a la declaració de la Castellera com a patrona canònica principal de Cullera. Per a aquesta petició aconseguí l’adhesió unànime dels regidors de la ciutat, expressada en l’acord adoptat a l’efecte en la sessió plenària celebrada el 25 d’abril de 1918, sota la presidència de l’alcalde Juan Llopis Carbonell. Patronatge canònic La presa d’aquest acord municipal responia a un propòsit clar: ajustar-se minuciosament a les normes establides per a l’elecció de patrons canònics en el Decretum super electione Sanctorum in Patronos, en vigor a principis del segle XX tot i haver sigut promulgat pel papa Urbà VIII el 23 de març de 1630, i en concret atendre a l’obligació de seguir un iter procedimental que preveia, d’una part, el vot favorable de l’ordinari diocesà, del clero parroquial i de les autoritats de la localitat interessada en el patronatge canònic, i d’altra part, la posterior remissió de l’expedient a la Sagrada Congregació dels Ritus, encarregada d’informar exhaustivament amb caràcter previ a la preceptiva aprovació pontifícia. Convé fer ressaltar, amb tot, que els patronatges marians preexistents a l’esmentat Decretum, i entre ells el de Santa Maria del Castell com a protectora i advocada davant Déu dels habitadors de la vila reial de Cullera, eren acceptats per la pròpia norma que els declarava subsistents i manava respectar-los amb la consideració d’immemorials. Ultra això, com a major prova del capteniment fervorós envers la multisecular Patrona, en despuntar el segle XX es volgué obtindre un acte formal i positiu de reconei-

xement canònic, emulant l’exemple d’altres notables poblacions. Abans de la capital de l’antic Regne, només quatre localitats tenien reconegut el patronatge canònic: Ontinyent (Puríssima Concepció, 17 de març de 1745); Callosa de Segura (Sant Roc, 11 de juliol de 1807); Carcaixent (Mare de Déu d’Aigües Vives, 17 de setembre de 1857), i Utiel (Nuestra Señora del Remedio, 7 d’abril de 1881). Ara bé, com ha posat de manifest el reverend Andrés de Sales Ferri Chulio, eminent mariòleg i director de l’Arxiu de Religiositat Popular de l’Arquebisbat de València, entre nosaltres, els valencians, la sol·licitud a la Seu Apostòlica i posterior declaració de la Mare de Déu dels Desemparats com a patrona canònica de la ciutat de València, el 21 d’abril de 1885, va desencadenar, per mimetisme, tot un continu de successives i anàlogues peticions. Fruit d'aquest context, una

natge canònic de la Mare de Déu del Castell de Cullera, havia desaparegut o havia sigut destruït l’1 de maig de 1936, arran de l’incendi i la destrossa de l’església parroquial i els arxius eclesiàstics. Tanmateix, el 3 d'octubre del proppassat any 2018, vaig tindre el goig immens de trobar aquest document centenari original, en magnífic estat de conservació, en l’Arxiu Metropolità de l’Arquebisbat de València, a l’interior d’una dihuitesca caixa de fusta noble, folrada de pell, en la coberta de la qual, entorn de la representació de l’escut parroquial, hi ha gravada la inscripció llatina «STEMMATA ECLESIE PARROQUALIS VILLE DE CULL[E]RA». La dita caixa, a mode d’arqueta, conté un nombre important de les preuades relíquies històriques de l’església dels Sants Joans, les quals, ara ho sabem, foren salvades gràcies a l’acció decidida del malaurat sacerdot cullerà Antonio Renart Martí, aleshores vicari de la parròquia i administrador El rector Domínguez fou el del Santuari, promotor de la coronació qui va comptar canònica i el catalitzador de en eixa comesa la petició dels fidels i el clero amb l’auxili impagable d’un grup organitzat de fidels laics compromesos: vegada culminat el procediment amb èxit, el 23 d'octubre el sagristà Juan Palmer Aragó, Asunción Serralta Vallet, Isabel de 1918 quedà proclamada canònicament la Mare de Déu Sapiña Frígola, Teresa Frígola, del Castell com a patrona prin- Lorenzo Grau Audivert, i els germans Milagros, Juan i José cipal de Cullera, i així les coses Leandro Renart Martí. ocupa el dinové lloc en la llista dels patronatges canònics a La coneixença dels doAlacant, Castelló i València. cuments que testimonien aquest succeït, permeté, tot Sempre s’havia cregut, i seguit, corroborar la intuïció àdhuc s’ha arribat a afirmar sense embuts, que el rescripte inicial que vaig tindre que, en o document oficial expedit per aquelles tràgiques i difícils circumstàncies, don Antonio la Santa Seu, en resposta a la Renart també contemplaria sol·licitud de gràcia del patroPassa a la pàgina següent

FESTES MAJORS CULLERA 2019

Decret de patronatge canònic. 23 d’octubre de 1918.

Ve de la pàgina anterior l'opció de posar fora de perill el document on la seua estimadíssima Castellera és declarada patrona canònica de la nostra ciutat, encara més sabent que en aquell temps estava planejant un estudi històric sobre la venerada imatge. I heus ací que, barrejat amb les autèntiques de vàries relíquies, va aparéixer el decret pontifici. Contagiats per l’emoció de tan remarcable troballa, l’arxiver diocesà don Ramón Fita i jo ens abraçàrem amb veritable alegria. El document en qüestió, en paper d’ofici de la Seu Apostòlica amb un segell de placa de cera roja al dors i la firma autògrafa del secretari de la Sagrada Congregació dels Ritus, atorga que la festa de la Mare de Déu del Castell, com a patrona canònica de Cullera, es commemorarà anualment,

segons diu el text llatí, la «feria secunda post Dominicam in Albis», és a dir, el dilluns després del diumenge in Albis, amb l’ofici i la missa comuns de les festivitats de Santa Maria. Per aquest motiu, la festa major de la nostra patrona coincideix amb la pròpia de sant Vicent Ferrer, i enguany amb sengles aniversaris centenaris! En les referències i els antecedents que s’arrepleguen en el cos del document pontifici sobre l’origen i les vicissituds de la devoció a la miraculosa imatge es pot apreciar nítidament l’empremta de l’erudició local, en concret de l’opuscle que Victorino León Segarra dedicà en 1892 a la Mare de Déu del Castell: Historia de la imagen y capilla de la Virgen del Castillo de Cullera.

Historiogràficament, el decret despatxat pel cardenal Antonio Vico en nom del papa Benet XV, la transcripció i traducció valenciana del qual consta en l’«Apèndix», és fidel reflex de la seua època, sense desprendre's per això de l’influx del primer (i fantasiós, per moments) dels cronistes valencians, Pere Antoni Beuter. Així ho palesa el fragment on s'afirma que «a prop certament de la ciutat actual, on en altres temps hi hagué l’antiga “Collis aerea” dels grecs, que els romans anomenaren “Sucro”, es va establir un castell, que encara hui existeix, i en el mateix lloc on, segons la constant tradició admesa pels més vells, els primers cristians consagraren a Déu una ermita o oratori, en honor de l’Anunciació de Santa Maria Verge».

FESTES MAJORS CULLERA 2019

Decret de patronatge canònic. 23 d’octubre de 1918.

Ja és sabut que hui dia els experts coincideixen majoritàriament a assenyalar que allò que hi hagué emplaçat en el nostre terme fou sobretot el complex d'infraestructures relacionades amb el "Portum Sucrone", mentre que el nucli primordial de poblament de l'antiga Sucro s'ubicaria amb molta probabilitat a Albalat de la Ribera. De tota manera, els cullerans sempre podrem retraure amb orgull els versets que rimaren els nostres majors i que Manuel Sanchis Guarner recull a Els pobles valencians parlen els uns dels altres:

«Buena tierra es el Balate, porque está cerca del río; pero mejor es Cullera, por la Virgen del Castillo». Coronació canònica La coronació canònica d’imatges de Santa Maria, com a ritu litúrgic amb què el Poble de Déu exalta el caràcter regi atribuït a la Verge Maria en qualitat de Mare de Jesucrist, Reina i Senyora de l’Univers, és una devoció pregonament arrelada a terres valencianes. Així ho revela el recent llibre de mossén Andrés de Sales Ferri, Santa María Reina en la

La festa major de la nostra Patrona coincideix amb la pròpia de Sant Vicent Ferrer, i enguany amb sengles aniversaris centenaris

Comunidad Valenciana (19102017). Crónica fotográfica, on es conclou que «corresponde a la diócesis de Valencia el honor singular de destacarse en el conjunto diocesano de España en coronar solemnemente, y de manera continuada, la imagen de la patrona venerada en sus ciudades y pueblos». N’és una bona mostra el fet que, juntament amb la sol·licitud del patronatge canònic principal de la «Beatísima Virgen María con el titulo “del Castillo”» i la proclamació dels Sants Joans com a patrons canònics secundaris, el clero i les autoritats civils culleranes demanaren, així mateix, el privilegi que «su Imagen [ de la Mare de Déu] sea solemnemente coronada”. Reunides les tres peticions en un mateix escrit conjunt, rubricat i Passa a la pàgina n. 53

FESTES MAJORS CULLERA 2019

La imatge de la Mare de Déu del Castell, amb la corona i l'aurèola de la coronació canònica. Arxiu Associació Fotogràfica La Penyeta.

FESTES MAJORS CULLERA 2019

Ve de la pàgina n. 51 datat a posta el 5 de maig de 1918, es disposà: «aniversario de la dedicación del templo parroquial de esta Ciudad». I no sense motiu. Perquè, segons he pogut esbrinar també, per al dia 5 de maig de cada any l’aleshores única església parroquial tenia concedit, des de meitat segle XVIII, el privilegi d’ofici propi i missa a causa que el riquíssim reliquiari a què adés m’he referit, enviat des de Roma per conducte del cullerà religiós franciscà descalç fra Pasqual Jover, incloïa, entre d’altres objectes dignes de veneració, un ostensori de bronze daurat, gòtic, amb un fragment de la corona d’espines del Redemptor. La coronació canònica de la Mare de Déu del Castell de Cullera fou concedida per rescripte del Capítol Vaticà el 15 d’octubre de 1918, si bé no

tingué lloc fins que no passaculmina l’expedient de la ren set mesos. Una demora «Coronatio beatissimae Virque no podem titlar d’excessiginis Mariae sub titulo “del va, si la comparem amb el cas Castillo” in Civitate Cullera, de la coronació canònica de la La coronació canònica fou Mare de Déu dels Desempaconcedida per rescripte del rats, atorgada Capítol Vaticà el 15 igualment pel Capítol Vaticà d’octubre de 1918 el 15 d’octubre de 1921, però solemnitzada quasi dènou Archidioecesis Valentinae, in mesos després, el 12 de maig Hispania». Aprofite l’avinende 1923. O el cas encara més tesa per a agrair a monsenyor accentuat de la imatge de la Cesare Pasini, prefecte de la Mare de Déu dels Socors (reliBiblioteca Apostòlica Vaticana, gioses del Col·legi Jesús-Maria l’amabilitat que ha tingut a fade València) que, tot i haver cilitar-me una reproducció de obtingut el rescripte favorable qualitat del referit document. l’11 de maig de 1915, no va rebre En aquest es constata que la coronació canònica fins al 31 queden acreditats els requisits de maig de 1919. exigits per a coronació canònica: antiguitat no menor a 50 Desgraciadament, només anys, gaudir d’una provada i ens ha arribat la minuta (és continuada devoció, comproa dir, l’esborrany) amb què Passa a la pàgina següent

Minuta del rescripte de la coronació canònica. 15 d’octubre de 1918.

FESTES MAJORS CULLERA 2019

Ve de la pàgina anterior

«Tan fausto acontecimiento fué anunciado al vecindario inmediatamente con un volteo general de campanas, y el domingo, congregadas las autoridades y el pueblo en masa, solemnizaron la nueva dicha con un Tedéum» vació dels favors concedits per la sagrada imatge i extensió del seu culte. Importa subratllar que la coronació canònica de la Mare de Déu del Castell de Cullera, en la susdita data de 15 de maig de 1919, la situa en el primer lloc entre les imatges marianes coronades canònicament en la comarca de la Ribera; la segona en la diòcesi de València, només per darrere de la Mare de Déu de Campanar (València), coronada el 25 d’abril de 1915, i la tercera, si considerem enterament l'àmbit de l'actual Comunitat Valenciana, atés que el 28 d’agost de 1910 és la coronació canònica de la Mare de Déu de Vallivana (Morella). L’efemèride en la premsa El dia 28 de novembre de 1918, als sis dies exactes de rebre’s a Cullera la notícia de l’atorgament de la coronació canònica i la declaració pontifícia del patronatge canònic, el vespertí catòlic La Voz Valenciana va publicar l’article següent: «REGIONALES. CULLERA. La ciudad de Cullera hace tiempo que anhelaba un ideal y ya lo tiene cumplido: el día 22 del corriente recibimos la grata noticia de haber sido declarada canónicamente Patrona Nuestra Señora del Castillo, y otorgado el decreto para su solemne coronación, y juntamente con ello, Patronos secundarios los Santos Juanes Bautista y Evangelista, titulares de la parroquia». «Tan fausto acontecimiento

fué anunciado al vecindario inmediatamente con un volteo general de campanas, y el domingo por la tarde, congregadas las autoridades y el pueblo en masa, solemnizaron la nueva dicha con un Tedéum de acción de gracias, acompañando a la orquesta que lo ejecutó las campanas con sus alegres sonidos y las dos bandas de música de la localidad, que se encargaron de hacer llegar a todos los extremos del pueblo la consoladora gracia, tocando la Marcha Real». «También hemos tenido dos serenatas el lunes y el martes, respectivamente, en honor a la Virgen, admirando la ejecución de estos dos conciertos, que ponen a alto nivel los adelantos de las dos referidas bandas». En idèntica data, aparegué un breu en portada del rotatiu regionalista La correspondencia de Valencia, i també una ressenya en pàgines interiors del diari conservador Las Provincias, només amb una lleugera variant per a donar cabuda a un prometedor anunci: «El pueblo se prepara a celebrar grandes fiestas». Convé destacar que, a causa d’un error imputable a la font originària de la informació, el corresponsal s'erra en afirmar que la Santa Seu va acceptar declarar patrons canònics secundaris els Sants Joans Baptista i Evangelista, quan en veritat i al remat no va ser així, per culpa de la insuficient (per no dir penosa o carent) fonamentació de la sol·licitud cursada a Roma en aquest

punt. Una espifiada que no s’ha volgut arreglar mai. El 25 d’abril de 1919, els diaris Las Provincias i La Correspondencia de Valencia publicaren el programa de les Festes Majors i els actes especials de la coronació canònica. A l’efecte, es va prolongar l’estada de la imatge patronal a la parròquia, com passaria també després en 1944, amb ocasió de les bodes de plata, de manera que no hi hagué baixada extraordinària, com sí que la va haver en 1949, 1969 i 1994, per a celebrar el trenté aniversari, i les bodes d’or i les bodes de diamant, respectivament. Més interessant em sembla, però, la notícia publicada el 10 de maig de 1919 tant en Las Provincias com en el Diario de Valencia,per raó d’incloure una minuciosa descripció de la corona adquirida per a ser imposada sobre les temples de la santa imatge de la Mare de Déu del Castell. Vet ací els fragments més significatius de la notícia: «Invitados por los señores de la Junta de Patronato de Nuestra Señora del Castillo de Cullera, hemos tenido el honor de visitar los laureados talleres que la única Casa Orrico posee en la calle de San Pascual, número 1 […]. Nos ha llamado poderosamente la atención una delicadísima y preciosísima corona que la ciudad de Cullera, por suscripción popular, regala a su amantísima Virgen del Castillo». «Dicha corona es toda de oro repujado, en la que hay

FESTES MAJORS CULLERA 2019

La Hormiga de Oro. 24 de maig de 1919. Biblioteca Nacional d’Espanya, Hemeroteca Digital.

engarzadas infinidad de ricas alhajas, entre las que hay piedras preciosas de todas las clases; tanto la corona, como aureola, y corona del Niño, es una primorosa joya, en la que hay unos angelitos corpóreos y otros de alto relieve, que, por su tamaño, parece imposible se puedan construir en oro; además, en esmalte están representados los escudos de España, el del Papa, el del señor Arzobispo, el de la ciudad y parroquia de Cullera, y los atributos de la Virgen dando todo composición tan hermosa y tan bien ajustada, que […] solo nos resta dar nuestra enhorabuena a los señores de la Junta de Patronato […] por su acierto al elegir el artífice; al pueblo de Cullera, por la posesión de tan valiosa joya, y a la única Casa Orrico, […] por sus inimitables cualidades artísticas». «Dicha obra estará expuesta durante todo el día de hoy, […] y la coronación canónica se efectuará, […] el día 15 de los corrientes». Curiosament, la premsa no es feu ressò del donatiu per import de 250 pessetes que

la Casa Reial espanyola envià per a «los gastos de la Coronación Canónica», quantitat que, «aún para 1919, no (fue) excesivamente generosa», com ja deixà anotat Francesc Giner a La Mare de Déu del Castell de Cullera. Estudio histórico (1976). . El reportatge corresponent a la diada de la coronació canònica, el jaumista Diario de Valencia el va destacar en portada l’endemà mateix d’aquell inoblidable dijous 15 de maig de 1919, il·lustrat amb dues meritòries fotografies. Una d’elles, amb el subtítol següent: «La imagen sobre sus andas, después de la Coronación. El señor Arzobispo, doctor Salvador y Barrera, con los canónigos oficiantes». L’altra instantània, com l’anterior també disparada pel fotògraf Martín Vidal, immortalitza l’«Entrada de la Santísima Virgen en la plaza de la Iglesia», de tornada a la parròquia. El recorregut en sentit invers, és a dir, els moments inicials del trasllat processional als Jardins del Mercat, el va captar l’objectiu de la càmera de Francisco Roglá López, gendre de Manu-

el Orrico Guzmán. Igualment dotada d’una gran força expressiva és la fotografia de Francisco Gómez Durán realitzada per encàrrec del setmanari catòlic La Hormiga de Oro i publicada en el número del 24 de maig de 1919, amb aquest eloqüent peu d’imatge: «Cullera: La imagen de la Virgen del Castillo conducida al artístico templete donde fué canónicamente coronada por el Arzobispo de Valencia, asistiendo el capitán general y otras autoridades». En l’article «Cincuentenario de la Patrona», dins el programa de Fiestas a la Virgen del Castillo de l’any 1969, el nostre compatrici José Ramón Costa Altur va detallar que les superbes andes de plata de llei, repujades el 1915 per Manuel Orrico i que serien desballestades el 1936, les portaren en la memorable jornada de la coronació canònica «16 hombres vistiendo el uniforme de la Armada Naval española. Y llevaban las muletes o “crosses” del anda, ocho niños que hoy pertenecen a la ingeniería, la cátedra, el magisterio, la medicina... D. Vicente Grau, Passa a la pàgina n. 57

FESTES MAJORS CULLERA 2019

Diario de Valencia. Portada del 16 de maig de 1919.

FESTES MAJORS CULLERA 2019

Ve de la pàgina n. 55 D. Ramiro Pedrós, D. Lorenzo Borja, D. Francisco Borja, D. Joaquín Crespo, D. José María Barber, D. Juan Camarema y D. Ignacio Grau. Vestían el traje talar de diario de S. S. El Papa». Com a anècdota destacable, la festivitat dedicada a la coronació canònica de la Mare de Déu del Castell va fer coincidir dos acadèmics numeraris: l’al·ludit arquebisbe José María Salvador y Barrera (Medalla 12 de la Reial Acadèmia de la Història), i el catedràtic de Grec a la Universitat Central i fill predilecte de Cullera José Alemany y Bolufer (cadira ‘S’ de la Reial Acadèmia Espanyola), l’esposa del qual fou, convé precisar-ho, la «madrina en la solemne coronación canónica de Nª. Sª. del Castillo». Tornant al reportatge del Diario de Valencia, malgrat la seua extensió val la pena reproduir-lo íntegrament: «Con ocasión de haber sido declarada por la autoridad apostólica Reina y Patrona de la ciudad de Cullera la Virgen de la Encarnación, generalmente invocada por Nuestra Señora de Castillo, se están celebrando extraordinarias fiestas que han atraído a multitud de forasteros, e hijos del pueblo, que, llenos de fervor religioso, han acudido a sellar con sus plegarias y lágrimas el solemne acto de la Coronación».

El Diario de Valencia va destacar en portada la coronació canònica l’endemà de la cerimònia, amb dues meritòries fotografies

«A las fiestas religiosas, serenatas, castillos de fuegos artificiales, bailes populares, tiro de pichón, verbena, carreras de bicicletas, cucañas, dianas, cabalgatas y exposición de ganado, celebrados en días anteriores, ha seguido el día del jueves, la más solemne de todas las fiestas». «La llegada del Arzobispo de Valencia fue solemnizada entre vítores y aclamaciones de una apiñada multitud, que muy pronto se cobijaría bajo el manto de su Patrona». «En el día de ayer, las oraciones y la plegaria era el sentir del pueblo cullerense». «A las 8’25 entró en agujas el tren que conducía al capitán general, acompañado de sus dos ayudantes; teniente coronel de Estado Mayor, señor don Emeterio Muga; representación del Cabildo Metropolitano, y profesores de orquesta, valencianos». «Esperaban a las citadas personalidades el Ayuntamiento con maceros; juez municipal. Cura Párroco, Clero y dos bandas de música». «A las diez se celebró la solemne función religiosa, en la que ofició de Pontifical el excelentísimo y reverendísimo señor Arzobispo de Valencia». «Ocupó la sagrada Cátedra el muy ilustre señor don Manuel Rubio Cercas, Rector del Seminario Conciliar de Valencia, el que, con florida forma y filosófico fondo, cantó las grandezas de la Virgen». «La misa de Santa Cecilia, de Gounod, fue magistralmente interpretada por los profesores valencianos». «Terminada la Misa, en lucida procesión se trasladaron a la plaza del Mercado, en donde se celebró el conmovedor acto de la Coronación, durante la cual se cantó el “Regina coeli”, del maestro Andreví».

«El entusiasmo llegó a su grado máximo, y la apiñada multitud, rodilla en tierra, miró al cielo y prorrumpió en atronadoras aclamaciones». «Terminada la ceremonia se trasladaron a la Iglesia, en donde se cantó el “Te-Deum”, de Úbeda». «Los vítores y explosiones de entusiasmo fueron el fin de este acto memorable, que tan solemne ha resultado por la organización que han sabido darle las autoridades, tanto eclesiásticas como civiles». En els dies subsegüents, 17 i 18 de maig de 1919, el diari Las Provincias i la revista La Semana Católica, per aquest ordre, es feren ressò també de la notícia. El relat periodístic mutatis mutandis és idèntic en tots els casos i això fa pensar en l’autoria d’un mateix reporter. Tinc per a mi que els treballs periodístics suara glossats es deuen a la ploma del publicista Lorenzo Renart Font, la figura del qual, injustament preterida, cal reivindicar. Abona aquesta hipòtesi el fet que l’al·ludit Renart, autor també d'unes xamoses «Crónicas pintorescas desde Cullera», va exercir en exclusiva, si més no durant les dues primeres dècades del segle passat, la corresponsalia a Cullera de Las Provincias, i de primer antuvi de La correspondencia de Valencia, propietat de don Francisco Peris Mencheta, pioner en el gènere del reporterisme i fundador de la primera agència de notícies espanyola. Aniversaris Rere la Guerra Civil, no hi hagué recoronació canònica de la nostra Moreneta, cerimònia que, en canvi, sí que es va portar a cap en altres poblacions de l’arxidiòcesi amb imatges patronals de Santa Maria la Passa a la pàgina següent

FESTES MAJORS CULLERA 2019

Ve de la pàgina anterior corona de les quals també desaparegué o fou destruïda en 1936: València (Mare de Déu dels Desemparats, 11 de maig de 1941), Cocentaina (Mare de Déu del Milacre, 19 d’abril de 1945), Algemesí (Mare de Déu de la Salut, 25 d’abril de 1950) i Foios (Mare de Déu del Patrocini, 17 d’agost de 1955). Nogensmenys, els aniversaris de la coronació canònica de la Mare de Déu del Castell han anat aparellats a la concessió de distincions a la patrona de Cullera. Així, se li atorgà l’escut d’or de la ciutat en 1994. El 1969 havia rebut el nomenament d’alcaldessa honorària i perpètua. També amb ocasió de les bodes d’or, la corporació municipal i la confraria «Milicia y Corte» costejaren l’adquisició de les conegudes popularment com a «andes menudes», que tan bon servei han prestat tot al llarg de les darreres cinc dècades. Un episodi que no ha transcendit gairebé gens és el que tingué lloc l’any 1944, quan l’aleshores comissió gestora municipal va sol·licitar autorització a l’Arquebisbat de València per a «trasladar los restos mortales del mártir Rvdo. Dr. D. Antonio Renart

Els aniversaris de la coronació canònica han anat aparellats a la concessió de distincions a la patrona. En 1994 se li atorgà l’escut d’or de la ciutat i en 1969 se la nomenà alcaldessa honorària i perpètua

Martí, desde el cementerio católico de esta Ciudad a los pies del altar donde se venera la Imagen de la Virgen de la Encarnación, en su Santuario del Castillo, como homenaje al mejor hijo de Cullera y como acto de entrega a Nuestra Amada Virgen del Castillo, del fehaciente y original título de Reina de los Mártires, ganado por Ella, asistiendo en su martirio al que por su divina ayuda era sacrificado por su Amor; de cuya forma, Cullera celebrará, a mayor satisfacción de Su Patrona, las Bodas de Plata de su Coronación». A hores d’ara, és molt satisfactori saber que la Seu Apostòlica ha concedit l’Any Sant Marià a Cullera, alhora que, reomplint un altre buit històric, s’ha volgut tributar a la Castellera un Himne jubilar (Vicent Sorrentí) i una Salutació a la Mare de Déu (Jordi Ripoll), ambdues peces musicals dedicades ex professo a commemorar la coronació canònica. Tanmateix, els fets i esdeveniments que es viuen en el present immediat a la redacció d’aquestes notes, ensems a aquells que se succeiran durant els pròxims mesos, hauran de constituir l’objecte privatiu de la crònica del primer centenari. Colofó He recordat al principi el culte sacerdot cullerà Francisco Falcó Sala, de qui roman inèdita encara una història de la Tauleta que mereixeria sens dubte veure la llum: La Tauleta. Una tradición que hace historia. En aquesta obra, on espiritualitat i crònica es donen cita a parts iguals, trobem escrites unes paraules en remembrança de la coronació canònica, que dibuixen una estampa de comunió col·lectiva ben conformada:

«El día 15 de mayo de 1919, a las doce del día, plenitud de sol en el cielo cullerense, el Excelentímo y Reverendísimo señor Arzobispo de la diócesis, don José María Salvador y Barrera, acompañado por el clero parroquial y presidiendo el municipio» don José Borja Colubi, «y arropados por la ciudadanía, fue coronada la Imagen de la Patrona con preciosa aureola y corona de oro y piedras preciosas, ofrenda del pueblo a la Virgen. Apadrinaron la ceremonia el doctor don José Alemany Bolufer y doña Dolores Selfa de Alemany, consortes. El valor material de las joyas ascendió a la suma de 95.000 pesetas. Y el valor simbólico: el preciado metal fundido de los corazones de los hijos de Cullera, ofrecido desde entonces a su Madre». I acaba així: «Desde ese día, sobre la Tauleta de Cullera el sol hace guiños deslumbradores a la Imagen de la Patrona para captar su atención. Un nuevo sol corona sienes y aureola propios: “Mis hijos son mi mejor corona”». No se m’ocorre un colofó millor. Només hi puc afegir: Visca la Mare de Déu del Castell!

FESTES MAJORS CULLERA 2019

Andes 'menudes'. 1969.

APÈNDIX DOCUMENTAL I. 1918, octubre 15. Roma. DECRET DEL CARDENAL RAFAEL MERRY DEL VAL Y ZULUETA-WILCOX, ARXIPREST DEL CAPÍTOL DE SANT PERE DEL VATICÀ, QUE FACULTA L’ARQUEBISBE DE VALÈNCIA, JOSÉ MARÍA SALVADOR Y BARRERA, PER A CORONAR CANÒNICAMENT LA IMATGE DE LA MARE DE DÉU DEL CASTELL DE CULLERA. Minuta. Font: Arxiu del Capítol de Sant Pere del Vaticà. Madonne coronate 24, foli 194. Transcripció i traducció del Dr. Mateu Rodrigo Lizondo. Universitat de València. (Transcripció:) Raphael, tituli Sanctae Praxedis, etc., Exmo. et Rmo. domino Iosepho Mariae Salvador y Barrera, Archiepiscopo Valentino, salutem in Domino. Capitulo nostro, ad quem sacras Deiparae imagines, prae cultus antiquitate sive miraculorum copia percelebres, coronandi ius atque honor pertinet, reverendus parochus et clerus civitatis Cullera, tuae archidioecesis Valentinae, una cum isto exmo. consilio municipali ac reliquis optimatibus et populo, nuper exposuerunt venerari in praedicta civitate, iam ab priscis temporibus, perinsignem imaginem Dominae Nostrae sub titulo del Castillo, eamque tum prodigiorum et gratiarum copia quam assidue in devotum sibi populum pia mater effundit, tum civium maxima in illam pietate ac fide ab omnibus impense coli veluti potentissimam ac munificentissimam eiusdem civitatis principem Patronam. Quare, ducti singulari devotionis affectu, enixis precibus postularunt ut augusta imago aurea illa corona decoretur, qua prodigiales Deiparae imagines a Capitulo nostro redimiri solent, huiusmodi precibus accesserunt, etiam commendaticiae litterae tuae ut omnium piis ardentibusque votis satisfieret. Nos itaque, qui solerti studio, cum de sanctissima virgine honoranda agatur, semper fuimus solliciti ut hi utique gentium grata devotionis obsequia impendantur, his supplicationibus incli-

Passa a la pàgina següent

FESTES MAJORS CULLERA 2019

Ve de la pàgina anterior

nati, die XIII octobris huius anni, in aula capitulari ad Sanctum Petrum in Vaticano congregati, supplicem libellum de huius imaginis perantiqua ac praeclara miraculorum fama cognovimus. Hinc, accepto prius voto ab Illmo. et Rmo. Salvatore Talamo, Capituli nostri archidiacono, hac de re plenius favorabiliter emisso, comperimus in ipsam sanctissimam imaginem omnia convenire quae pro solemni coronatione requiruntur. Quare, ad maiorem Sanctissimae Trinitatis gloriam, ad novum Deiparae decus et ornamentum, unanimi sententia decernimus et mandamus ipsam perinsignem imaginem beatissimae Virginis Mariae sub titulo del Castillo aurea corona solemni ritu esse decorandam. Munus autem coronationis peragendae, servato tamen ordine quo in similibus caeremoniis utimur, tibi, Exme. et Rme. domine, cuntulimus et per praesentes conferimus quatenus, quo die volueris, capiti sacratissimo eiusdem imaginis auream coronam imponas. Quod si quavis de causa impeditus id peragere nequeas, facimus tibi facultatum alium subdelegandi, qui in ecclesiastica dignitate sit constitutus. Datum Romae, die xv octobris anno Domini 1918, pontificatus sanctissimi domini nostri Benedicti, Papae XV, anno v. Salvator Talamus, archidiaconus et prosecretarius. Giuseppe Cascioli, cancellarius. (Traducció:) Rafael, (cardenal) del títol de Santa Pràxedes, etc., a l’Excm. i Rvdm. senyor José María Salvador y Barrera, Arquebisbe de València, salut en el Senyor. El reverend rector i clero de la ciutat de Cullera, de la teua arxidiòcesi de València, ensems amb les autoritats municipals, els notables i el poble, exposaren fa poc al nostre Capítol de Sant Pere, al qual correspon el dret i l’honor de coronar les imatges de la Mare de Déu celebèrrimes per l’antiguitat del seu culte o per l’abundor de miracles, que en la dita ciutat es venera des de temps antics una molt insigne imatge de Nostra Senyora amb el títol del Castell, i que aquesta vessa contínuament profusió de miracles i gràcies, com a Mare pietosa, sobre el poble devot, i és alhora objecte d’un culte fervorós per part de tots, amb un amor i una fe intensos, en la seua qualitat de Patrona principal, dotada de gran poder i liberalitat, de la mateixa ciutat. Per la qual cosa, moguts pel sentiment d’una devoció singular, amb precs insistents sol·licitaren que l’augusta imatge siga ornada amb la corona daurada que solen coronar-se les imatges miraculoses de la Mare de Déu per part del nostre Capítol, i d’aquesta manera s’adheriren a les peticions les teues lletres recomanant que es donara satisfacció als desitjos piadosos i ardents de tots. Així que Nós, que amb especial preocupació, quan es pretén honorar la Santíssima Verge, sempre hem tingut interés que tots els pobles li reten agradables obsequis de devoció, inclinats a aquestes demandes, hem conegut, congregats el dia xiii d’octubre d’enguany a l’aula capitular de Sant Pere del Vaticà, el memorial suplicatori de la fama antiquíssima i preclara dels miracles d’aquesta imatge. Així doncs, rebut primer el vot plenament favorable en aquesta matèria de l’il·lustríssim i reverendíssim Salvador Talamo, ardiaca del nostre Capítol, hem trobat que en aquesta santíssima imatge es reuneixen totes les condicions requerides per a una coronació solemne. Per la qual cosa, a major glòria de la Santíssima Trinitat i per a increment del decòrum i ornat de la Mare de Déu, amb sentència unànime decretem i ordenem que aquesta imatge molt insigne de la beatíssima Verge Maria, sota l’advocació del Castell, siga decorada amb corona d’or en un ritu solemne. A tu, excel·lentíssim i reverendíssim senyor, comanem la missió d’efectuar la coronació, tot observant l’ordre que s’usa en les cerimònies semblants, i per les presents et donem comissió que, el dia que vulgues, imposes la corona àurea al cap santíssim d’aquesta imatge. Però si, impedit per qualsevol causa, no poguesses dur-ho a terme, et facultem per a subdelegar en altri, que estiga constituït en dignitat de l’Església. Donat a Roma, el dia xv d’octubre de l’any 1918, el cinqué del pontificat del nostre santíssim senyor el papa Benet XV. Salvatore Talamo, ardiaca i prosecretari. Giuseppe Cascioli, canceller.

FESTES MAJORS CULLERA 2019

II. 1918, octubre 23. Roma. DECRET DEL PAPA BENET XV, I EN EL SEU NOM DEL CARDENAL ANTONIO VICO, PREFECTE DE LA SAGRADA CONGREGACIÓ DELS RITUS, SOBRE PROCLAMACIÓ DE LA MARE DE DÉU DEL CASTELL COM A PATRONA CANÒNICA PRINCIPAL DE LA CIUTAT DE CULLERA. Rescripte. Font: Arxiu Metropolità de l’Arquebisbat de València. Transcripció i traducció de Manuel Lanusse Alcover. Cronista oficial de Cullera. (Transcripció:) (Al marge esquerre, dalt:) Nº. 31v. / 918. Valentina. Ab antiquis temporibus christifideles paroeciae Sanctorum Ioannis Baptistae et Evangelistae oppidi vulgo Cullera, intra fines archidioecesis Valentinae, beatissimam Virginem Deiparam, sub vulgari titulo del Castillo de Cullera, summo avitae pietatis studio venerantur. Prope enim hodiernam urbem, ubi olim vetus erat illa a Graecis Collis aerea, a Romanis vero Sucro nuncupata, militare praesidium constitutum fuit, adhuc hodie existens. Ibidem iuxta constantem traditionem a maioribus acceptam christiani primaevae aetatis sacellum sive oratorium Deo, in honorem beatae Mariae Virginis Deiparae Annuntiatae, dicaverunt. Sacrum ipsius Dei Genitricis simulacrum, quod hostili Saracenorum dominatione perdurante prorsus ignotum delituerat, arce illa expugnata a copiis Iacobi primi, Regis Aragoniae, in eodem sacello instaurato rursus, publicae fidelium pietati expositum fuit. Indesinenter vero saeculis decimoquinto et sextodecimo suppliciter et fidenter invocata Virgo Deipara sub titulo Sanctae Mariae del Castillo, solamen opemque tulit rebus in arctis, praecipue Mauris et littore Africano iterum iterumque invadentibus et uberrimam illam regionem vastantibus. Exinde fidelium cultus et pietas erga beatissimam Virginem Mariam del Castillo adeo increvit ut sacellum in culmine montis erectum et munifice ornatum voluerint, quo frequentes christifideles ac turmatim accedunt Deiparae auxilium imploraturi, ac felici ut plurimum successu quod innumerae tabellae votivae ac donaria altari apposita luculenter testantur. Hisce omnibus permoti rector et clerus dilaudatae paroeciae, itemque municipes et reliqui civiles magistratus et militiae una cum civium optimatibus, beatissimam Virginem Mariam sub vulgari titulo del Castillo praecipuam suam apud Deum Patronam rite elegerunt, et peractae electionis supremam sanctissimi domini nostri Benedicti papae XV confirmationem humillime flagitarunt, festumque ipsius Deiparae Virginis patronae quotannis feria secunda post Dominicam in Albis recolendum petierunt, quorum supplicia vota reverendissimus dominus archiepiscopus Valentinus suo commendationis officio libenter communivit. Sanctitas porro Sua, has preces ab infrascripto cardinali Sacrae Rituum Congregationi praefecto relatas peramanter excipiens, beatissimam Virginem Mariam Deiparam Annuntiatam sub vulgari titulo del Castillo oppidi Cullera Patronam principalem suprema auctoritate sua declaravit et constituit, cum omnibus privilegiis atque honorificentiis quae praecipuis locorum patronis de iure competunt, eiusque festum feria secunda post Dominicam in Albis a clero memorati oppidi quotannis recolendum indulsit, cum officio et missa communi de festis Beatae Mariae Virginis per annum, servatis rubricis, contrariis non obstantibus quibuscumque. Die 23 Octobris 1918. A(ntonius), card(inalis) Vico, ep(iscopus) Portuensis. Praefectus. (Segell de placa amb l’escut de la Santa Seu:) Officio Sanctae Sedis. (Segell de tampó:) Sacrorum Rituum Congregatio. Taxa lib. sexaginta (...). Alexander Verde, S(acrae) R(ituum) C(ongregationis). Secretarius. (Al dors, marge superior dret:) Decreto de Patronato de Nuestra Señora del Castillo. Oficio y misa. (Al dors, marge inferior esquerre:) Coll(egio) Spagnuolo.

Passa a la pàgina següent

FESTES MAJORS CULLERA 2019

Ve de la pàgina anterior

(Traducció:) Valentina. Des de temps antics, els fidels de la Parròquia dels Sants Joans Baptista i Evangelista de la ciutat anomenada Cullera, pertanyent a l’arxidiòcesi de València, veneren amb especial i tradicional devoció la beatíssima Verge Maria, sota l’advocació del Castell de Cullera. A prop certament de la ciutat actual, on en altres temps hi hagué l’antiga Collis aerea dels grecs, que els romans anomenaren Sucro, es va establir un castell, que encara hui existeix, i en el mateix lloc on, segons la constant tradició admesa pels més vells, els primers cristians consagraren a Déu una ermita o oratori, en honor de l’Anunciació de santa Maria Verge. Conquerida aquella plaça forta per les hosts del rei Jaume primer d’Aragó, la imatge d’aquesta Mare de Déu, que romangué oculta durant la dominació hostil dels sarraïns, fou exposada a la veneració pública dels fidels en el mateix santuari novament instaurat. En veritat, al llarg dels segles quinzé i setzé, sense interrupció, la Mare de Déu, humilment i confiadament invocada sota l’advocació de Santa Maria del Castell, va aportar consol i auxili en els moments difícils, especialment enfront dels moros i les gents del litoral africà que, de manera intermitent, envaïen i devastaven aquella terra ubèrrima. Posteriorment, el culte i la devoció envers la santíssima Verge del Castell cresqué fins al punt que li volgueren erigir una capella noblement adornada en el cim de la muntanya, on els fidels acudeixen en gran multitud a implorar l’auxili de la Mare de Déu, la major part de les vegades amb feliç resultat, com en fan testimoni evident els innombrables exvots i les ofrenes col·locats entorn de l’altar. Moguts per totes aquestes coses, el rector i el clero de la molt laudable parròquia, així com els munícips i els altres magistrats civils i militars, juntament amb els ciutadans notables, elegiren amb les degudes formalitats la santíssima Verge Maria, sota l’advocació del Castell, com a llur patrona principal davant de Déu, i requeriren humilment del nostre santíssim senyor el papa Benet XV la confirmació superior de l’elecció efectuada, demanant que la festa de la Mare de Déu patrona seua fóra celebrada tots els anys el dilluns després del diumenge in Albis. Llurs precs han sigut avalats de bon grat pel reverendíssim senyor arquebisbe de València mitjançant un ofici de recomanació. Sa Santedat, havent acollit amb gran afecte aquestes súpliques, que li foren relatades pel cardenal prefecte de la Sagrada Congregació dels Ritus que subscriu, amb sa suprema autoritat va declarar i constituir la santíssima Verge Maria, Mare de Déu de l’Anunciació, sota l’advocació popular del Castell, patrona principal de la ciutat de Cullera, amb totes les prerrogatives i els honors que pertoquen de dret als patrons principals dels llocs, i atorgà que la seua festa se celebre anualment pel clero de la susdita ciutat el dilluns després del diumenge in Albis, amb l’ofici i la missa comuns de les festivitats de santa Maria Verge cada any, observades les rúbriques, no obstant qualsevol disposició contrària. Dia 23 d’octubre de 1918. A(ntonio), cardenal Vico, bisbe de Porto. Prefecte. (Segell de placa amb l’escut de la Santa Seu:) Oficina de la Santa Seu. (Segell de tampó:) Sagrada Congregació dels Ritus. Taxa Lib. sexaginta (...). Alessandro Verde, secretari de la Sagrada Congregació dels Ritus (signatura autògrafa). (Al dors:) Decret de patronatge de Nostra Senyora del Castell. Ofici i missa. (Al dors, marge inferior esquerre:) Col·legi Espanyol.

Arxiu Associació Fotogràfica La Penyeta.

FESTES MAJORS CULLERA 2019

Els orígens de la tauleta VICENTE SAPIÑA FERRER. MEMBRE DE LA GERMANDAT DE TAULETERS.

n qualsevol poble o ciutat de la Regió Valenciana on es parle valencià, la tauleta és el diminutiu de taula, o siga mesita en castellà. Però a Cullera, dir tauleta significa més. Però

molt més. La Torre Major del Castell —cimera i altiva—, alçada en defensa primitiva amb entorn de muralles i torrasses en constant vigília, obri la seua pàgina pètria en primer capítol. És l'ombra protectora i tutelar per a una població inquieta i desassossegada. El Castell —tres èpoques d'una mateixa història—, alçat en l'alt per la modesta estribació de la muntanya, està obert com a defensa, vigia i abric. Defensa de valors cívics per a mantindre una ètnia; vigia que alerta sobre mars i vents d'història, lliçó permanent a través dels temps; abric tutelar del qual amorosament cuida la Senyora en el seu exercici protector de castellera. El Castell traça un camí entre Cullera i el símbol, una constant entre el recer i la protecció. Pedra a pedra —esforç i suor— ha sigut la contribució ciutadana per a alçar una ensenya que ens definix i que siga patrimoni comú a defendre. Mai tal vegada quede més clara la nostra personalitat que en la panoràmica que dibuixa tota l'edificació. És la suma i entrega de totes les generacions anònimes que ens donaren, fins hui, la garantia de la identitat cullerenca. Per això, exercitem cada any un dret de propietat quan arranquem de la custòdia de les nostres pedres —tan sols per uns dies— la Imatge de la Patrona per a una fraternal convivència ciutadana. I ho fem per a acoblar les nostres pedres de fe viva —gent, fets, coses—, gastades pel conviure quotidià, amb la pedra angular de la nostra tradició i costumisme popular. Incansables els hòmens —portadors a través de generacions agraïdes— marcant el ritme de la Baixada i la Pujada sublimats en el ritu identificable del nostre estil, la Tauleta, cor agraït d'un poble que un dissabte d'abril ajusta el tempre de la seua fe en la participació col·lectiva en el Mercat, amb importants mostres del seu amor

filial a la seua Patrona. El descens llarg i lent prolongava la processó. El pes amorós de la Imatge proclamant la seua maternitat, du també en el seu braç esquerre el fruit del seu ventre: el Fill. El rector Salvador de Gerp tenia aquella vesprada del 25 de març de 1631 una custòdia maternal que, en els seus braços cansats, atreia la mirada dels que en espera ansiada constituïen comité de recepció. La Verge baixa a la ciutat. Una conjura ambiental, vesprada fent-se de nit, anticipada primavera, aniria perfilant a través del temps la paraula consagrada: la Baixada. També el braç virginal necessitava el descans i la consecució d'un encontre. Un home ix de casa amb una parcel·la d'amor. Una senzilla taula ofereix espai per a un diàleg amorós que es repetirà constantment entre la Mare i els fills. Anònim en nom i cognoms, que el poble cada any per ser representatiu de la comunitat anomenarà emblemàticament i orgullosament el tauleter. Comença un vocabulari col·loquial i entranyable de Cullera, un trenat de paraules que perduraran marcades en el seu propi lèxic local: Mare de Déu del Castell, Baixada, Tauleta, Tauleter. La Tauleta té entranya i símbol de festa quan ix al carrer. Capvespres d'estiu i nits càlides a l'espera de la brisa. Llum zenital que dóna to místic a la confidència. Compartir alegries és conéixer-se. En esta vesprada de març la Tauleta, altar portàtil del treball i de l'esforç, avança en mans ràpides de llaurador honrat, que l'ofererix com a signe ritual de descans i benvinguda. Sobre motius variats d'expressió artística, conjuga la fe i l'amor cap a la Verge, la Tauleta de cada Baixada. Diferents en composició però idèntiques en finalitat; abundants en varietat floral; sortilegi de llum; perfum de la flor del taronger. La Tauleta emmarca la seua aspiració superada any rere any en ser el millor estoig que tinga la preada joia, la Patrona, davant del seu poble. És l'homenatge continu que els tauleters brinden a la Verge en nom de la ciutat. La Tauleta des del 25 de març de 1631 serà la clau de Cullera, benvinguda l'hostessa que arri-

FESTES MAJORS CULLERA 2019

Tauleta. Arxiu Fotogràfic La Penyeta.

ba des del Portal de la Mar. El tauleter, pel seu gest de gentil home de cortesia, és el portaveu que obrirà de bat a bat les portes de la Vila acollidora. Un univers nou per a Cullera, aigües, colorit, camps, taula natural... i va donar vida a l'home, al tauleter, ànima-espirit, i transmet vida a la Tauleta. Nova creació artística que perdurarà pels temps. L'any 1806 marcaria per a Cullera en el futur un nou traçat processional en les baixades de la Verge. Des de 1631 se seguia l'antic camí cap al Portal del Mar i pel carrer Ràpita a la Torre Miranda. La casa redona o torrassa, anomenada posteriorment de la Tauleta, fou testimoni admirat d'innombrables baixades. Els tauleters eren elegits entre el poble per a rebre oficialment la Verge i oferir-li l'homenatge d'Ofrena Floral de la Tauleta. Des d'aquella data històrica la Tauleta complirà l'any de la celebració del Centenari de la Coronació de la Patrona 389 anys. Els tauleters són la baula entre ahir i hui a tra-

vés dels seus 389 anys de perseverant història i tradició, i marquen el progrés i desenvolupament de la Vila. Tres són els tauleters que en el seu dia representaven els tres barris de la ciutat: el representant de la Vila era el que anava en el centre; el representant del Raval de Sant Agustí era el de la dreta, i el representant de Sant Antoni el de l'esquerra. Avancen cap al Portal del Mar, inici i seu original de la primera Tauleta. Fins als límits dels sequers, cantó amb el futur Mercat, amb un vent de fervor. Sobre la Tauleta en estímul de creixent emulació, apareix el simple ornat de superació: el mantell, blanc sendal en pulcra nuesa, colorejat Damasc en ostentós cobertor de dot; mantó de Manila, aristocràtica seda al vent dels seus serrells festius. La col·locació de la Tauleta ho ha sigut en diferents punts de la nostra ciutat, fins que l'any 1940 se situa en el balcó de l'escala del Mercat. Els tauleters, en el seu afany de superació en el seu dia i per tal que la Tauleta tinguera sempre la seua continuïtat, l'any 1942 el tauleter Sr. Francisco Grau Bolufer crea la Germandat de Tauleters, que és formada per tots els tauleters que acaben el seu mandat. Gràcies a esta Germandat la nostra Patrona, la Mare de Déu del Castell, fins al dia de la data mai li ha faltat la seua Tauleta, encara que no hagueren sigut nomenats nous tauleters. El Sr. Francisco Grau Bolufer va ocupar la presidència de la Germandat fins a l'any 1983, que va passar al Sr. Emilio Borja Martínez, i en l'actualitat la té el Sr. Antonio Peris Bravo, home molt compromés amb el seu càrrec i amb tot el que es relaciona amb la Patrona la Mare de Déu del Castell. La Germandat ha estat present perquè una tradició com és la Tauleta no desaparega, ja que una tradició que perdura 389 anys mai ha de desaparéixer, menys encara tractant-se de la Tauleta a la nostra Patrona, que és la joia més apreciada que té el nostre poble, Cullera. Tenint en compte que les tradicions dels pobles mai hem de deixar que desapareguen, ja que són la nostra senya d'identitat, jóvens de Cullera, esperem la vostra col·laboraciól perquè totes les tradicions del nostre poble no caiguen en un sac buit.

FESTES MAJORS CULLERA 2019

Any d’il·lusió, compromís i canvis JUAN PALOMARES CORELLA PRESIDENT DE LA SOCIETAT ATENEU MUSICAL

ovament i com cada any, amb motiu de les Festes Majors, acceptem l’oportunitat que ens brinda el M. I. Ajuntament de Cullera, mitjançant el regidor de Festes, perquè des d’aquesta publicació puguem posar en coneixement dels nostres veïns, així com dels forasters que lligen aquest Programa de les nostres Festes Majors, un resum el més

explícit possible del cúmul d’activitats que durant aquest període de temps hem sigut capaços de realitzar. Iniciàrem l’any 2018 amb un nou Cicle de Concerts d’Hivern, on les nostres Jove Orquestra, Banda Jove, Banda Simfònica i Cor, amb els seus extraordinaris directors i directora, ens van delectar i ens van fer sentir orgullosos de formar part d’aquesta meravellosa Societat Ateneu

Musical de Cullera i d’estar representats artísticament per aquestes impressionants agrupacions musicals. El mes d’abril la nostra Banda Simfònica, com a tancament de LXXII Certamen Nacional de Bandes de Música 'Ciutat de Cullera', va realitzar tan esplèndid concert que el públic massivament dret va aplaudir llargament i amb entusiasme l’actuació dels nostres músics i director.

FESTES MAJORS CULLERA 2019

Ja el mes de maig el Cicle de Concerts 'La Primavera Ateneu Musical' va celebrar la tercera edició. Es van crear reconeixements a l’IES Blasco Ibáñez i al Cullera Forval Rugbi Club pel seu 50 aniversari; al Solista d’Honor 2018, per a Juan Bautista María Gracai i Rafael Tamarit Torremocha; i el Mèrit Ateneu Musical 2018, per a Agustín Gracia Olmos, per la seua entrega i dedicació com a músic de l’entitat. Al juliol, en el prestigiós auditori a l’aire lliure San Luis de Bunyol es va celebrar el tercer dels concerts, dels sis programats, dins del Circuit de Concerts 'A Tres Bandes', en el qual van intervindre les bandes simfòniques de La Unió de Llíria, Ateneu Musical de Cullera i La Artística de Bunyol. En l’altíssim nivell aconseguit en aquest concert, per la gran qualitat de totes les bandes, la nostra Banda Simfònica va obtindre un ressonant èxit. Així, va aconseguir l’aplaudiment i reconeixement del nombrós públic assistent, i va deixar com sempre, la nostra entitat i la nostra ciutat, en el lloc privilegiat que els correspon. En eixe període de temps, la Junta Directiva de l’Ateneu pren l’acord de nomenar nou mestre-director de la Banda Jove, el Sr. José Salmerón Alemany, al qual desitgem el més

rellevant èxit al capdavant de la nostra agrupació. Així mateix, la nostra reorganitzada Escola de Música 'Joaquín Olivert Pellicer', molt experimentada ja en les noves tecnologies d’ensenyaments musicals (aula virtual, pantalles digitals), per al curs 20182019 amplia el seu àmbit de docència a supramunicipal, gràcies a l’acord de col·laboració aconseguit amb la Junta Directiva de la Societat Ateneu Instructiu Musical Giner de Llaurí. A la primavera, a més del Cicle de Concerts, l’Ateneu segueix amb els seus canvis, adaptant les seues necessitats a les noves normes i tecnologies, i inicia i finalitza les obres de construcció i posada en funcionament dels nous serveis del bar-restaurant, amb la total supressió de barreres arquitectòniques. I en plena tardor, el dia 4, de novembre, finalitzen i es posen en servei les instal·lacions i obres que concerneixen l’estalvi energètic de tot el local social, la il·luminació de façanes i el condicionament acústic, que afecta al sostre de la sala d’actes. I també al novembre celebràrem un dels actes socials més importants de la nostra entitat. Es tracta del nomenament de la Musa Major, la

Musa Major Infantil i les Corts d’Honor, que durant tot un any acompanyaran i serviran d’inspiració a tots els components de cadascuna de les nostres agrupacions, donant colorit amb la seua joventut i bellesa, així com transmetent molta il·lusió a cada acte i a la mateixa societat musical. Enguany ens ompli de satisfacció que Helena Quevedo Donet (Musa Major), Gabriela María Quiles Rambla (Musa Major Infantil), Nayara Escrivá Jiménez i Ruth Tinka Sanz Navarro (digníssimes Cort d’Honor), representen la nostra Societat. Veritablement, després de la breu exposició de tot l’anteriorment explicitat, queda molt clar que res d’això haguera pogut realitzar-se tan brillantment, sense l’àrdua, generosa i conjunta participació de tots els membres que componen la Junta Directiva, comissions artística, social, Dames i altres estaments de la Societat Ateneu Musical de Cullera. I des d’ací i en nom de la Societat Ateneu Musical de Cullera, el nostre desig que tots vostés participen i gaudisquen de cadascun dels actes festius que es realitzen durant aquests dies de Festes Majors.

FESTES MAJORS CULLERA 2019

La societat, la música i Cullera, la nostra passió FRANCISCO RICO PRESIDENT DE LA SOCIETAT MUSICAL INSTRUCTIVA SANTA CECÍLIA

em d’agrair en primer lloc al nostre Ajuntament, en la persona del regidor de Festes, Pere Manuel, el detall anual d’oferir-nos esta finestra oberta per a tot el poble de Cullera, en el qual

ens sentim absolutament arrelats, ja que en ell, ho tenim molt clar, nasquérem, ens estem desenvolupant i estem absolutament convençuts, mai desapareixerem, perquè molt malament, no ens ho imaginem, ens hauria d’anar com a poble perquè esta insti-

tució musical, Santa Cecília de Cullera, desapareguera, ja que la nostra Societat és Cullera (o part molt important d’ella), i a ella i per ella creixem diàriament amb l’esforç, la il·lusió i la més noble entrega, tant dels nostres músics com del Grup Artístic, socis, Junta Directiva,

FESTES MAJORS CULLERA 2019

Ajuntament i institucions provincials i nacionals. Una Societat d’esta envergadura, i tots ho sabem, i si no ens ho imaginem, no és fàcil de regir i de dur a terme tots els projectes i il·lusions que comporta, però tot això se suavitza i facilita molt la labor quan ens veiem envoltats de molta gent, que amb tota la seua bona voluntat, tals com músics, actors, socis, Dames, Junta Directiva i gent de Cullera, ens entenen i quan venen malament les coses, ens abriguen, ens donen suport i ens espenten, amb la noble obstinació d'entre tots fer que la nostra Societat i les seues agrupacions estiguen en el més alt nivell de la seua història, iniciada en 1907, amb la il·lusió i l’esforç de tots els que han pertangut i pertanyem a esta apassionant tasca de posar el nom de la nostra Societat i, per tant, el de Cullera, en el més alt del crèdit musical, educatiu i social de com a mínim tota la Comunitat Valenciana. Durant 2018 hem continuat la nostra labor musical i social. Vull recordar, per l’emoció i el treball que va suposar, sense desmeréixer ningú, la nostra participació en el Certamen Internacional de Bandes de

Música de València on, amb la direcció del nostre director Carlos Garcés Fuentelsaz, la nostra Banda Simfònica va aconseguir una actuació que encara es recorda en tot l’àmbit internacional, el primer Premi amb Menció d’Honor a la Millor Banda de tot el 132 CIBM de València. També la nostra participació, amb les seues diferents agrupacions, en el Cicle de Concerts d’Hivern, que organitza i patrocina el nostre Ajuntament, amb la regidora d’Activitats Musicals, Sílvia Roca, al davant d’un potent i efectiu grup de treball en la Casa de la Cultura, que encapçala Begoña Pla, àmpliament coneguda i reconeguda en tot l’àmbit de les bandes. Un altre gran moment d’enguany va ser la gravació, presentació i edició d’un disc monogràfic a la memòria del més gran compositor que ha donat la nostra ciutat, Rafael Talens Pelló, amb les seues composicions més emblemàtiques, entre les quals la insuperable 'Cançons de mare', obra simfònica per a banda, del segle XX, encara no superada per ningú. Tampoc vull oblidar-me del Primer Cicle de Música de Cambra, que es va desenvolupar durant els mesos de

gener, febrer i maig de 2018. Per a 2019, entre altres projectes que aniran substanciant-se durant els pròxims mesos, ja està confirmada la participació de la nostra Banda Juvenil, amb el seu director Enrique Sapiña, en el Certamen Provincial de Bandes de Música, en la 43a edició, organitzat i patrocinat per la nostra Diputació, i que tindrà lloc en el Palau de la Música el pròxim 19 de maig de matí. Sense dubte marcarà un abans i un després d’esta agrupació nostra que, a més, complix, el 40 aniversari, i mostrarà tot el seu potencial artístic i musical. I ja per últim no voldria acabar este article sense reconéixer públicament al nostre Ajuntament, i en el seu nom el nostre alcalde, Jordi Mayor, la magnífica promoció que estan fent de Cullera, en l'àmbit internacional, musicalment parlant amb la iniciativa CullerArts, que farà molt que parlar i posicionarà definitivament el nostre poble on sempre hauria d’haver estat. Vull desitjar a tot el poble de Cullera unes esplèndides Festes Majors 2019, on l’harmonia, l’alegria, la llibertat i molt, molt, molt d’hedonisme, ens inunden per tots els racons del nostre meravellós poble.

FESTES MAJORS CULLERA 2019

Un temps nou per a la música de marxa SOCIETAT CULLERENCA D’AMICS DE LA MÚSICA DE MARXA

FESTES MAJORS CULLERA 2019

nguany, i després d’anteriors edicions, tornem de nou a organitzar amb el M. I. Ajuntament de Cullera el VIII Festival de Bandes de Cornetes i Tambors 'Ciutat de Cullera'. Esta edició se celebrarà el dia 4 de maig, a les 18.30 h, en els Jardins del Mercat. Novament ens hem esforçat perquè siga com anys anteriors, un dels millors festivals de bandes de la província, ja que els músics participants, els assistents i la ciutadania de Cullera així s’ho mereixen. Aquest tipus de festivals tingué una important rellevància en la Cullera dels anys 60 i 70. Se celebraven anualment al passeig Doctor Alemany i eren seguits per molta gent. A principi dels 90, les bandes de cornetes i tambors començaren de nou a posar-se en marxa, i s’adaptaren als temps moderns: canviaren el to de les cornetes i les acompanyaren amb altres instruments com trompetes, fiscorns, etc. D’eixa manera, acabava desapareixent definitivament l’estil musical militar i predominà l’estil denominat 'policia armada' que, importat des d’Andalusia, és l’estil que es toca per tot Espanya.

La nostra associació naix l’any 2006 per a fomentar la música de marxa (música de bandes de cornetes i tambors) al nostre poble. En l’actualitat compta amb 35 socis-músics i la seua presidència està a càrrec del Sr. Enrique Gascó Canet. També s’ha de dir que estem treballant en noves marxes, en les quals Francisco Torremocha està fent una grandíssima labor per poder tirar endavant, com a assessor musical. L’any 2015 la nostra societat va fer un canvi d’estil de música conegut com a policia armada, i incorporà cornetes en do-re, trompetes i fiscorn, que li donaven un aire nou al nostre repertori musical. Aquest any les bandes participants en aquesta edició són l’AM Sepulcre (Raval-Gandia), la Banda de Cornetes i Tambors Rei en Jaume I (Castelló), la Banda de Cornetes i Tambors San Luis Beltrán (València), la Banda de Cornetes, Tambors i Gaites GAR de Tres Forques (València) i la Societat Cullerenca d’Amics de la Música de Marxa. Per finalitzar sols ens queda convidar-los a tots i a totes a gaudir d’aquest esdeveniment. Esperem que disfruten molt d’aquesta nova edició. Moltes gràcies.

FESTES MAJORS CULLERA 2019

La mÃºsica sempre toca els cors COR DE SANT ANTONI

FESTES MAJORS CULLERA 2019

quest any en què les Festes Patronals es presenten d’una manera especial per la commemoració del Centenari de la Coronació de la Mare de Déu del Castell, ha de ser una ocasió propícia per a fer una sèrie d’activitats de divers signe social, cultural, musical, a més de, per descomptat, les de caràcter estrictament i directament religiós. Segons diu el Papa Francesc en la III Trobada Internacional de Cors celebrada a Roma el passat mes de novembre, «la música i el cant són un vertader instrument d’evangelització en la mesura en què es converteixen en testimoniatge de la profunditat de la Paraula de Déu que toca els cors de les persones». A més, «el llenguatge musical també representa un recurs pastoral, que interpel·la en particular la litúrgia i la seua renovació. No abandonen mai aquest compromís tan important per a la vida de les nostres comunitats; d’aquesta manera, amb el cant doneu veu a les emocions que estan en el profund del cor de tots. En els moments d’alegria i de tristesa, l’Església està nomenada a estar sempre prop de les persones, per a oferirlos la companyia de la fe. Quantes vegades la música i el cant fan que aquests moments siguen únics en la vida de les persones, perquè els conserven com un record preciós que ha marcat la seua existència!».

El nostre Cor de la Parròquia de Sant Antoni vol seguir sent fidel al compromís que va prendre des del seu inici (fa vora més de 40 anys) per a cantar i dignificar la litúrgia. No ha sigut fàcil en tots aquests anys el camí recorregut, perquè com sabem, el camí moltes vegades està ple de pedres i obstacles, la qual cosa ens fa més dificultós caminar, però, és amb tenacitat, esforç i treball com hem anat superant tots aquests obstacles i hem arribat fins ací. Fruit d’aquest treball han sigut els nombrosos actes religiosos i altres en els quals hem participat dins i fora de la nostra Parròquia, a més de col· laborar amb diverses institucions i entitats en altres tipus d’actuacions de caràcter benèfic i cultural. Cal recordar el Concert Litúrgic Musical que vam realitzar el passat any en les Festes Patronals amb la col·laboració del Cor Infantil i altres artistes, i que tant va agradar a tots els assistents. Un dels primers actes en què amb motiu del Centenari va participar el nostre Cor, va ser la presentació i interpretació per primer vegada de l’Himne Jubilar, compost pel nostre director el passat dia 8 de desembre, festivitat de la Immaculada Concepció al Santuari del Castell. A més esperem, al llarg d’aquest Any Jubilar, realitzar alguna actuació més, de les quals els anirem informant oportunament. Bones Festes a tots i feliç Centenari!

FESTES MAJORS CULLERA 2019

Impulsem la nostra coral

PILAR ARLANDIS CORAL ‘STELLA MARIS’ n any més i, malgrat les dificultats, la Coral 'Stella Maris' de Cullera seguix cantant. Som poqueta gent perquè a Cullera no aconseguim el planter que

desitjaríem. És trist que els nostres conciutadans no vullguen donar suport a esta bonica tasca i que hàgem de nodrir la nostra agrupació de gent dels pobles del voltant com Favara. Estos companys no dubten a agafar el vehicle per a vindre a assajar a Cullera i, des d’ací, vull transmetre’ls el meu afecte i agraïment. Durant dos anys, per problemes informàtics, no s’ha arribat a publicar l’article de la Coral per

al llibre de Festes Majors, així que en el present article intentaré que apareguen actes importants que no poguérem donar a conéixer. Després d’alguns anys, l’octubre de 2016 vàrem tornar a participar en la XV Trobada de Cors Federats de la Comunitat Valenciana, que tingué lloc al Palau de la Música de València. I no sols participàrem en la Trobada sinó que, a més, vàrem organitzar ací, al nostre poble, una de les tres pretrobades que formaven part d'esta gran Trobada. Una setmana abans de l’encontre al Palau, vàrem aconseguir reunir tres corals: l’Orfeó Suecà, la Coral 'Manuel Pérez Cabo' de Nàquera i el Cor 'Harmonia' de Paterna. Completant el quartet de cors, la nostra

FESTES MAJORS CULLERA 2019

Coral. Tots junts oferírem un concert a la Parròquia dels Sants Joans i, com a cant comú final, interpretàrem l’Al·leluia d’El Messies de Haëndel. També al Palau de la Música esta magnífica obra va sonar interpretada per nombroses veus corals, ja que esta vegada érem 17 cors a l’escenari de la Sala Iturbi. Per Nadal portàrem els nostres cants, en el cas dels últims anys, a les residències de gent major, per a alegrar-los un poquet l’estada als iaios i als malalts. El Nadal de 2016-17 i el de 2017-18 vàrem cantar a la residència Gerisan de Favara; i ells, en compensació, varen omplir els nostres cors i les nostres ànimes de calor humà i afecte. L’any 2017 vàrem estrenar a Favara l’himne d'aquesta localitat, que tingué la deferència de comptar amb nosaltres per a un acte de tanta importància, compost per un insigne fill de Favara. També en 2017 inauguràrem el Cicle de Concerts d’Hivern amb un concert dedicat a Rafael Talens i oferit per l’Orquestra de l'Ateneu Musical, en el qual cantàrem amb el Cor 'Echo Vocis' de Sueca i el Cor de l’Ateneu. Al novembre d’eixe any participàrem en l’acte que tingué lloc al Monestir de la Valldigna, on ens ajuntàrem els cors dels municipis del partit

judicial de Sueca, en un bonic acte anomenat 'Treballant per la Igualtat', en suport a les víctimes de la violència de gènere i on un grup de set cors interpretàrem diverses obres de cant coral. I, sobretot, tinguérem el plaer de participar en el musical Superstar. Durant cinc dies es varen oferir dos funcions diàries, amb les quals disfrutàrem i ens sentírem immersos en eixe món de l’espectacle musical en majúscules. A l’hivern del 2018-19 hem acompanyat, en diversos concerts, el Cor de l’Ateneu Musical i la seua orquestra i banda, i hem gaudit d’esta col·laboració. En els últims anys també hem realitzat diversos intercanvis amb altres corals de la Comunitat Valenciana, com són el Cor de Simat, el de Villalonga i el d’Oliva, amb jornades de germanor molt gratificants. Des d’ací vull fer una crida als cullerencs per tal que no deixen de perdre esta coral. Si vos agrada cantar, vingueu! No necessiteu saber solfeig, sols ser constants i afinar. No es paga cap mena de quota. Nosaltres vos rebrem com un més d’esta família coral i Cullera, en un futur, no podrà dir que no té una bona coral independent i federada, per a representar el nom del nostre poble. Vos esperem!

FESTES MAJORS CULLERA 2019

Innovació i canvi

ORQUESTRA DE PLECTRE CIUTAT DE CULLERA

n any més a Cullera celebrem les nostres festes, úniques i especials, que sens dubte ens donen l’oportunitat de disfrutar i posar-nos en contacte els uns amb els altres, mitjançant el llibre de festes, que any rere any edita el M. I. Ajuntament de Cullera. Com de costum, hem procurat oferir al poble de Cullera els habituals concerts, quasi mensuals, i a més a més interactuar amb diferents associacions i entitats que així ens ho han sol·licitat, tant locals com de fora. No comptarem tota la feina que hem fet, perquè no cap en este article, però sí que volem donar a conéixer algunes de les coses més destacades, com ara el concert d’homenatge al nostre anterior director, el Sr. Juan Roig Iznardo, amb el qual vam encetar el nostre cicle de concerts de 2018, i que des d’ací aprofitem per a agrair-li la seua con-

tínua col·laboració i disposició envers l’orquestra. Igualment el concert per a celebrar el Dia de la Dona, el 8 de Març, a Favara i a petició de la regidora de l'Ajuntament d’esta localitat, la Sra. M. José Malonda Pérez, a la qual donem també les gràcies per la seua invitació i tracte rebut. A part d’això, com ja és tradició, el dia 10 d’abril vam fer la nostra contribució a les festes amb el concert a l’església dels Sants Joans dedicat a la Verge del Castell. Considerem convenient fer de tant en tant intercanvis amb altres orquestres per a crear llaços d'agermanament, i és per eixe motiu que enguany ha sigut un any prolífic referent a este tema. Així, hem fet un intercanvi amb l’Orquestra de la Societat Filharmònica d’Altea, la qual cosa va suposar dos concerts, l’un a Altea i l’altre a Cullera. A més a més, vam tindre el gran honor que

FESTES MAJORS CULLERA 2019

Cullera fora la seu del XVIII Festival de la Federació d’Orquestres de Pols i Pua de la Comunitat Valenciana, on actuaren l’Orquestra Colomer Marco de València, El Majuelo de Tuéjar i l’Orquestra de Plectre Ciutat de Cullera. Agraïm la visita d’estes agrupacions i la presència de la presidenta de la Federació la Sra. Rosa Burguillos i el seu suport. Per altra part, la nostra voluntat de ser solidaris enguany l’hem acomplida amb la realització de dos concerts, l’un a favor d’AFACU el 31 de maig i l’altre a favor de Cáritas Interparroquial el 20 de desembre, concert especial de Nadal, gràcies a les peticions del Sr. Joan Giménez i de la Sra. Mari Falcó, respectius president i presidenta de les associacions esmentades, als quals agraïm donar-nos l’oportunitat d’ajudar. I com que estimem les nostres tradicions i la nostra gent, tampoc ha faltat el concert de 'Retrobem la Nostra Música', patrocinat per la Diputació de València, sobre música d’autors valencians i música tradicional valenciana. Cal anomenar que en este concert es va estrenar l’obra del nostre anterior director, Sr. Juan Roig Iznardo, La Baixà del Castell. Així mateix, agraïm les invitacions rebudes de les respectives associacions musicals de Cullera, Ateneu Musical i Santa Cecília, per a fer un concert en cadascuna de les respectives seus amb motiu de la setmana de Santa Cecília, i cal dir que ens agrada molt la calorosa acollida que cada any ens ofereix el president de l’Ateneu Musical, Sr. Juan Palomares Corella, i tot el personal d’esta entitat. I no ens oblidem dels nostres col·laboradors ocasionals que ens ajuden a canviar i millorar els concerts. Ells han sigut el Sr. Vicente Blasco Palomares, la Sra. Maria Ruiz López, tots dos amb el contrabaix;

el Sr. Juan Bautista Julián Solanes, amb la percussió, i la Sra. Eva Donet, amb la bandúrria i el llaüt. Seguim la línia encetada els darrers anys referent a l’ampliació i renovació de l’orquestra. Este any ha ingressat un nou membre amb un nou instrument, el violí. Es tracta del Sr. Carlos Andrés Gil. I, com a conseqüència del creixement del nombre d’alumnes, una nova professora i col·laboradora: la Sra. Cristina Boj Peris. Benvinguts tots dos. A petició del CEIP Doctor Alemany vam realitzar un concert didàctic educatiu nadalenc, conjuntament amb familiars músics del centre i els alumnes cantant nadalenques. Va resultar molt bonic i emotiu, i tot això gràcies al gran esforç i entusiasme del Sr. Vicent Soler Espí, mestre de música del centre. Fruit d’este concert és el projecte d’organització de classes d’aprenentatge de música i instruments de corda en el mateix centre. I després de l’anterior relat, no només poden dir que som una agrupació de gran activitat, ja que amb la batuta del nostre actual director, el Sr. Bruno Vidal Ruiz, estem travessant una nova etapa de gran canvi i innovació en el que fa referència a la introducció de nous instruments, del cant, i de nombrosos i originals arranjaments. Per tot això, i per la seua gran dedicació, des d’ací hem de dir: endavant, Bruno, continua així! I com no!, saludar des d’ací a tots els nostres socis, seguidors, col·laboradors, patrocinador Sr. Quique González i dissenyadora dels nostres cartells, Sra. Mar Camáñez. A tots els donem les gràcies pel suport rebut al llarg de tot l’any. Especial esment al M. I. Ajuntament de Cullera pel suport rebut. I per a finalitzar només queda desitjar a tots molt bones festes.

FESTES MAJORS CULLERA 2019

Un conte tradicional valencià ESCOLA MUNICIPAL DE TABAL, DOLÇAINA I DANSES

FESTES MAJORS CULLERA 2019

— Iaio, iaio!! Ja venen! Ja venen! Escolte la dolçaina i el tabal, deuen anar pel Mercat, dóna’t pressa que no arribarem. — Ja vaig! Escoltes la xirimita? Quina oïda té esta xiqueta, jo no escolte res… Saps que la dolçaina és un instrument de vent o aeròfon que s’utilitza com a mostra de poder o per excitar les passions? Per això té eixa sonoritat tan potent. S’utilitzava en tot tipus d’actes cerimonials i festius a l’aire lliure, a causa del seu so penetrant, com ja t’he dit. — Quantes històries i coses saps, iaio. Però anem, anem a la plaça, que vull vore ballar les meues amiguetes. — Anem, anem!! Sempre m’ha agradat molt la dolçaina, però no he tingut l’oportunitat d’aprendre, o que algú m’ensenyara. Recorde quan era menut, i venia a les festes

del meu poble, el dolçainer, acompanyat del seu fill amb el tabal… Saps que el dolçainer era considerat com un ofici més? Com llanterner, torner, forner, ferrer, cabrer, i no com una activitat artística com flautista, pianista, guitarrista, trompetista… — Ja estan entrant a la plaça, iaio, i segons he llegit al llibret de festes hui s’estrena un pasdoble que de segur que t’agradarà. Es diu Dolçabal, com el nom de la Colla de Dolçaines i Tabals de Cullera. — Segur que sí. I mira quines balladores tant xicotetes i com de boniques van vestides de valencianes. — Sí, iaio, són els meus amics i amigues de l’Escola Municipal de Tabal, Dolçaina i Danses. — Quina alegria tenen i quin somriure... Sabies que ballar és una activitat física que afavoreix l’exercici cardiovascular,

enfortix els músculs, millora l’elasticitat i el sentit de l’equilibri? També la coordinació, la memòria, la concentració, a més a més, l’autoestima, alliberant tensions i donant confiança a u mateix, i sobretot fer noves amistats. — Calla, iaio, calla, que van a ballar. — I com és que tu no balles? Tant que t’agrada escoltar música i ballar quan estem a casa! Digues als teus pares que t’apunten a l’escola. — M’agrada ballar, sí, m’agrada molt, però el que més desitge és algun dia poder tocar la dolçaina, com tu volies fer de menut. — Si això és el que vols, el iaio et regalarà una xirimita, com bé saps que m’agrada anomenar-la. Bones Festes!

FESTES MAJORS CULLERA 2019

Nous projectes, nous reptes COLLA PAS PLA

Al país de les costeres, hi ha llaüts i guitarrons, i la veu de les rondalles, pessigant les emocions. (Al país de l’olivera/ Obrint pas)

FESTES MAJORS CULLERA 2019

ra fa més o menys un any des que en la Colla Pas Pla vam decidir escometre un nou repte, era una idea que feia ja temps ens rondava pel cap, un gran projecte que sense cap dubte marcaria un abans i un després en la nostra associació, així que ens posàrem mans a l’obra i tirarem cap endavant. Per a tot gran propòsit has de saber-te rodejar dels millors i nosaltres hem tingut la sort de comptar, si no amb el millor, si amb un dels més grans per al darrer gran projecte nostre. El projecte és la creació de la rondalla de la Colla Pas Pla, i l’aposta més segura d’esta rondalla és sense vacil·lació la figura del seu mestre, Vicent Carrasco, un professional en el sentit més ample de la paraula i un dels millors en la seua tasca, amb un currículum impressionant i una experiència fora de qualsevol dubte. En la sabia guia del nostre mestre i en la il·lusió i ganes

que posen tots i cadascun dels components de la rondalla, a hores d’ara estem recollint els fruits d’un esforç de setmana rere setmana i dia rere dia, i quan veus que el resultat del teu esforç és positiu, encara és més gratificant i et reconforta de tots els afanys fets per a aconseguir-ho. En les actuacions que tindrà la nostra associació en les properes festes patronals hem reservat un paper destacat a la nostra rondalla i els convide a fer que gaudisquen amb tots nosaltres comprovant el nivell dels nostres músics i cantadors/ores. També, amb referència al cos de ball, tenim novetats importants a comunicar, des que la mestra de ball, Susana Gómez, ens deixà per motius laborals i després d’un any amb més pena que glòria per causa d’una mala elecció per al lloc de mestre, ara per al present curs comptem amb una nova mestra amb moltes ganes i gran i dilatada experiència en anys i grups del món del folklore popular valencià, amb una implicació

total en el nostre grup. El seu nom és Enri Rincón i davall la seua tutela el grup de ball va afrontar la labor d’incorporar al repertori de la Colla molts dels balls originals de la nostra comarca, la Ribera Baixa, i per això ningú millor que la nostra mestra que és de la comarca citada i hi viu. Així doncs, ens veuran ballant, tocant i cantant boleros, jotes i la resta de peces que tenen com a denominador comú que el seu origen resideix en el folklore popular dels nostres pobles veïns, amb balls que han pogut ser recuperats d’antigues tradicions i que desgraciadament no tenim al nostre poble. La nostra associació és una associació viva i plena d’inquietuds, mai parem d’idear nous projectes que, una vegada estudiats en la seua mesura, solem desenvolupar en cites properes; projectes que per nosaltres són reptes. No tots veuen la llum, però en una major freqüència acaben sent realitzats, d’ahí l’encapçalament de l’article: Nous projectes, nous reptes.

FESTES MAJORS CULLERA 2019

La Branca SANDRA PÉREZ RICO MUIXERANGA DE CULLERA

questa és la història d’una figura: la Branca. Va ser assolida el 27 d’octubre del 2018 durant la II Trobada de Muixerangues de Cullera; no obstant això, ha estat protagonista d’un munt d’històries representatives per a la Muixeranga de Cullera, i és el fruit d’un gran cabàs d’esforços i superació per part de les nostres muixerangueres. Va ser a l’inici del 2017 quan la Muixeranga de Cullera va decidir començar a treballar

en un nou repte, assolir la Branca, figura procedent de la Morera, del repertori de les dues muixerangues d’Algemesí. Des d’aleshores va ser un treball constant, una lluita diària per assolir aquell èxit, per aconseguir la compenetració entre totes les que formaven la figura, des de la persona més petita, fins a la més major; de la més visible, a aquells que no es veuen... En diverses ocasions, durant els assajos, es va assolir la figura sencera. L’objectiu era presentar-la en l’actuació durant

l’eixida de bandes juvenil, a les festes del poble de Cullera. Res podia fallar. Fins que va fallar. La figura va començar a muntar-se amb seguretat, amb confiança... solament hi havia una cosa que podia fallar: els nervis. I tan sols en qüestió de segons, aquelles ganes, aquella il·lusió, aquella seguretat, es va enlairar. De sobte, un soroll entre el públic, i la figura havia caigut, seguida d’un munt d’aplaudiments que van servir per a continuar endavant. Ningú s’havia fet mal. Totes i tots esclaten en una abraçada, aquell que cal-

FESTES MAJORS CULLERA 2019

marà els ànims per continuar, amb força, amb equilibri, com sempre, perquè no ha acabat l’actuació. La xiqueta mira de reüll, preocupada, però sense fer-se mal, nerviosa... Però respira, i continua. Els aplaudiments han cessat a la plaça i és hora de continuar. Aquell dia, en aquella situació, les cames tremolen més que mai, i mire aquelles persones que conec entre el públic: els pares preocupats, els avis nerviosos... i amb un somriure tractem de calmar-los. Finalitzem l’actuació entre rialles i felicitacions, i eixim de la plaça, com si res hagués passat. La xiqueta continua pujant, l’alçadora surt de la plaça a muscles del segon, i els baixos els segueixen al final de la colla... Aquelles festes repetírem la figura, a l’últim moment de la processó de Sant Vicent, però no va ser igual. I de sobte, la deixàrem apartada. Ningú

l’anomenava i es va convertir en tema tabú. Però amb el pas del temps, amb les noves il·lusions, va ressorgir la idea de la Branca. Com aquell boig que de sobte té una idea, la colla va acceptar la proposta. L’alçadora més jove de la colla, per primera vegada, s’estrenaria en una figura de quatre alçades, i no seria ni més ni menys que la figura que portàvem mesos sense anomenar. I d’aquesta manera és com, assaig rere assaig, vam anar assolint nous passos. Ella sempre deia, “i si torna a passar?”. Però mai treia del seu rostre aquell somriure que a tots ens fa confiar, que a tots ens fa creure que ella podia fer-ho. La complicitat en el tronc i la xicalla anava incrementant cada dia, i l’èxit estava cada dia més prop. Però quedava el més complicat: assolir la figura durant l’actuació.

I així és com, aquell dia 27 d’octubre del 2018, un dia amb un cel ben gris i ple de trons, la Muixeranga de Cullera va assolir una de les seues fites més ambiciones fins al moment. I d’aquesta manera, un dia trist el vam reconvertir en la gran felicitat que suposa per a un col·lectiu de gent arribar a les seues ambicions, aconseguir els seus reptes, i celebrar-ho totes juntes; com tots els nostres reptes i totes les nostres alegries. Com una gran família.

FESTES MAJORS CULLERA 2019

«La vieja solera democrática cullerense» EMILI RENART VALLET

FESTES MAJORS CULLERA 2019

150 aniversari de la fundació del Centro Republicano de la Villa de Cullera, 1869-2019

na de les primeres entitats socials de Cullera de les quals es té notícia és el 'Centro Republicano de la Villa de Cullera', fundat en 1869. Els seus estatuts establien que la finalitat del centre era «la instalación de una asociación, en donde las clases trabajadoras puedan acostumbrarse a las distracciones propias de una sociedad culta…». Però òbviament, la seua finalitat immanent seria la defensa dels ideals republicans, que poden resumir-se amb la divisa universal de «llibertat, igualtat i fraternitat». La fundació del centre pot contextualitzar-se dins dels importants canvis polítics que va suposar la Revolució de setembre de 1868 (La Gloriosa), en la qual Cullera també escrigué algun episodi, precisament de la mà d’alguns dels impulsors del centre republicà. La Revolució, que va suposar el destronament i exili d’Isabel II, va obrir un període de democratització, amb conquestes socials com el reconeixement, per primera vegada a Espanya, del dret d’associació. És en eixe context com s’entén la creació de l’entitat, que sembla que començaria a funcionar ja en 1868, encara que no es demanaria la legalització i s’inauguraria fins a 1869. D’acord amb els seus estatuts, el centre tenia dues seccions: una recreativa i una altra instructiva. I un fet digne de menció és que, ja quan s’inaugurà, el centre disposava d’un piano; molt abans, per tant, de la fundació de les actuals societats musicals. Però amb els avatars polítics subsegüents, com la suspensió del dret d’associació en 1874 o les divisions entre republicans, pot inferir-se que

el centre no degué durar molt. Amb tot, i després de diverses entitats afins que apareixen, desapareixen o canvien de denominació, aquell centre històric pot considerar-se, si més no, l’antecedent del que acabaria coneixent-se com a Casino Republicà. Fins a 1911, el Centre Republicà es va ubicar a la primera planta de la Casa dels Borja, al final del carrer del Riu, enfront de la Casa de l’Ensenyança. Després es va reobrir en una altra casa situada més amunt, al mateix carrer; presumiblement on està l’actual número 5, on hui es troba la finca que hi ha entre el Bar Tropical i l'SMI Santa Cecília. És també on cal ubicar l’escena de la cèlebre foto històrica que acompanya el text, reproduïda i comentada fins i tot en un llibre en anglés de filosofia política. Foren referents del Casino Republicà l’advocat Agustín Costa Font, el propietari Agustín Olivert Arlandis i el metge Juan Garcés Grau, tots reconeguts prohoms cullerencs. Del Casino Republicà eixiren alguns dels millors fruits de la nostra història, com la biblioteca més important de Cullera (conservada parcialment com a fons antic de l’actual Biblioteca Municipal) i una de les escoles més avançades de tot el país, l’escola laica de Cullera: L’Escolaica. Això, a banda dels valors que dimanarien d’una entitat que va ser referida com «la vieja solera democrática cullerense». Paradoxalment, el Casino Republicà es va dissoldre, per acord de la seua junta general, a finals de 1933, en plena República. Anys després es derruiria la seua seu i amb aquesta el principal testimoni material de la seua existència.

Lamberto Olivert Arlandis li va dedicar un emotiu poema, datable entre 1931 i 1933, en el que es trasllueixen alguns fets de la història abans contada: Al Casino Republicano Este Casino de paz, de cultura y de solaz, del que yo soy fundador, es un baluarte más del pueblo trabajador. Es sin disputa el decano de todos los de Cullera: por eso, por veterano, y por ser republicano, va con él mi vida entera. Por republicano, ¡sí! siempre le tuve querencia, pues en él brillante vi, lo que más me encanta a mí: la luz de la inteligencia. Casino batallador que algunas veces cerrado, perseguido y ultrajado, jamás claudicó en su honor, ni pudo ser humillado. Casino de unión fraterna, libre de odios inhumanos y de apetitos livianos; ajeno a la lucha eterna de tirios y de troyanos. Casino que un Costa tuvo un Olivert y un Garcés, y cuyos socios mantuvo tan unidos, que sostuvo por caudillos a los tres. Pasaron ellos sin ver la tierra de promisión, porque dejando de ser, no pudieron recoger el debido galardón. Pero vive entre nosotros su espíritu ciudadano; y un viejo republicano al que por mí, y por vosotros, voy a estrecharle la mano. (¡Ahí está! ¡Viva Morell!)*

El proppassat 1 de març, coincident amb la data d’un document fundacional del Centre Republicà, l’associació Cullera Laica va celebrar un acte commemoratiu amb motiu del 150 aniversari de la seua fundació, amb parlaments, poemes i música. En l’acte, tant per part del públic com per part de l’associació, es va plantejar la iniciativa de col·locar una placa commemorativa on va estar la seu social d’aquell emblemàtic centre.

FESTES MAJORS CULLERA 2019

Foto aèria de la Bega, de Costes, feta el 12-08-1961. Arxiu Associació Fotogràfica La Penyeta.

FESTES MAJORS CULLERA 2019

Cullera sota la mirada de L. Rooisin ASSOCIACIÓ FOTOGRÀFICA LA PENYETA

Una exposició mostrarà estes Festes postals de Cullera fetes pel fotògraf francés

n any més, una nova cita en el Programa de les nostres Festes Majors. També, com sempre i primer de tot, complint amb el deure de l’agraïment. Moltes gràcies a tots els nostres amics i simpatitzants. Els nostres veïns, tots amics de La Penyeta, continuen portant-nos fotos per a donar-les a conéixer i, al mateix temps, evitar que desapareguen imatges de la nostra història. 2019 és un any amb un sabor especial. Es complixen 100 anys de la coronació de la Mare de Déu del Castell. Un dels nostres panells està dedicat a tan gran efemèride. Amb tal motiu, hem pogut obtindre una còpia del Programa de Festes de 1919 que acompanya el programa d’enguany. Per descomptat, exposarem els habituals panells de la nostra gent, retrats i festes, vistes, els nostres carrers, etc.

En particular, fotos de la costa de Cullera. També fem una selecció de fotos de Lucien Roisin Besnard (París, 1884 - Barcelona, 1943), més conegut com a L. Roisin, i que vàrem aconseguir de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. Roisin és conegut per la gran quantitat de postals que va produir o va comercialitzar de molts llocs de la geografia espanyola. Tenim la satisfacció d’haver pogut obtindre les que representen Cullera. Continuem col·laborant amb associacions, entitats, estudiants i —naturalment— amb l’Ajuntament de Cullera. Com a notícia, l’Ajuntament de Cullera té la previsió d’editar un llibre comparatiu passat/present del nostre poble —conjuntament amb l’associació germana Associació Fotogràfica Xúquer—, on es podrà apreciar i comparar l’evolució del nostre territori i de la seua gent. Com en els últims anys,

sortejarem una excel•lent vista de Cullera, de qualitat i bona grandària, entre tots aquells que, durant l’exposició, ens aporten alguna fotografia antiga interessant. L’escanegem en l’acte i la tornem, alhora que donem un número de participació per al dit sorteig. Igualment, acompanyarem l’exposició amb la projecció de diversos audiovisuals realitzats pels membres de La Penyeta i que tenen molta acceptació. Pel dit motiu, expressem el nostre agraïment a Chofre Produccions per la seua inestimable col•laboració. Finalment, continuem demanant la col•laboració de tota persona que tinga fotos antigues de Cullera. A part d’ampliar el fons documental, entre tots hem d’evitar que es puguen perdre trossos del nostre passat. Recordem sempre... que tots som La Penyeta! Molt Bones Festes a tots!

FESTES MAJORS CULLERA 2019

La difusió del coneixement històric de Cullera JOSEP L. APARICI GAYON

SECRETARI DEL CONSELL D’ESTUDIS DE PATRIMONI HISTÒRIC DE CULLERA

olt prop de la segona dècada del segle, immersos en una època de canvis tecnològics brutals, on la imatge i les pantalles van guanyant la batalla a la lletra impresa, i ens duran no sabem exactament on, la difusió de tot el coneixement històric acumulat al voltant del nostre poble afronta nous reptes. Des de fa dècades, el present llibre de Festes Majors i altres publicacions com el desaparegut Butlletí d’Informació Municipal (BIM) dels primers ajuntaments democràtics, o els exemplars d'anuals de la Setmana Esportiva (als seixanta, setanta i huitanta del segle passat), a part de la creixent i necessària informació de les associacions sobre la intensa vida social del poble, ens alimentaven d’articles del cronista o sovint d’altres erudits locals o forans. Estos escrits eren —i són— una molt valuosa oportunitat per a descobrir els episodis o anècdotes més rellevants de la història de Cullera, com també per apreciar i divulgar el nostre patrimoni històric i artístic més estimat. Sens dubte que ajudaven a millorar i actualitzar la Historia de Cullera (1893) d’Andrés Piles. Tot d’una, conéixer la mateixa història i patrimoni és un valor afegit que, a banda de fer-nos sentir orgullosos com a cullerans, facilita sinèrgies, alhora que potencia el desenvolupament turístic, el fenomen més important a Cullera des de fa bastant, motor de l’economia local i valenciana. De fet, recorde la contraportada del

Programa de Festes de 1936 —llavors només s’incloïen els actes i anuncis publicitaris— que convidava els turistes a visitar Cullera a l’estiu i durant les mateixes festes. Curiosament, s’utilitzava una imatge del tallat de la muntanya que confronta amb el castell.

FESTES MAJORS CULLERA 2019

En els anys quaranta i sobretot cinquanta del passat segle, el llibre de Festes incorporava sucosos articles en què, al costat d’ofrenar noves glòries al règim i d’informar el consistori d’obres i serveis municipals, es divulgaven fets molt interessants sobre festes, història i cultura popular, es parlava de personalitats històriques valencianes, d’excavacions arqueològiques o, fins i tot, de toponímia del terme. Cal no oblidar algun escrit que es vanagloriava dels paisatges de Cullera, ja que disposàvem de les millors platges del Mediterrani (hi ha una part gran de veritat) i de mar, riu i muntanya (la famosa trilogia, geogràfica i emotiva). Els anys seixanta seran una prolongació dels anteriors, però s’afegiran als articles de Festes els de la Setmana Esportiva, i abundarà la reflexió turística que prepararà el terreny al boom (desfeta per a alguns) urbanístic. Del 1969 és la denominació “Bahía de los Naranjos”, tot just quan començaven a desaparéixer els tarongers de prop de la mar. En qualsevol cas, hi ha col·laboracions molt remarcables i variades en les esmentades publicacions, que feren que els habitants de la nostra localitat s’assabentaren millor de l’important passat i ric patrimoni que els envoltava. En eixa mateixa dècada dels seixanta, i al llarg sobretot dels setanta i un poc dels huitanta, Enrique Torres Gómez combinarà la divulgació

històrica de Cullera i les llegendes amb l’incipient despertar turístic, igual que les guies turístiques municipals, que solien també encabir síntesis històriques. S’elogiaven els nostres monuments i els nostres encants naturals al mateix temps. Des de les I Jornades d’Estudis de Cullera en 1993 fins a l’actualitat, el conjunt d’articles i llibres sobre la història de Cullera, amb el suport o la implicació municipal, ha augmentat exponencialment, sota l’empremta d’especialistes universitaris i d’estudiosos de distint signe, que han afrontat matèries molt variades. Al mateix temps, tota eixa acumulació de coneixements no ha transcendit habitualment les nostres veïnes i els nostres veïns, encara que no sempre ha sigut així. Conéixer-nos millor ha servit per a fer homenatges a personalitats locals, ha possibilitat noves activitats culturals, ha fet nàixer i créixer col·lectius i associacions, ha produït exposicions, ha fet que els nostres monuments siguen més visitats i restaurats, etc. I això gràcies a les aportacions dels investigadors, la immensa majoria altruistes, que han llegat un corpus a l’abast de tot el món. Els nous temps plantegen nous reptes i demanen noves formes d’acostar eixe coneixement històric, de fer-lo visible. Combinant els formats de sempre, el llibre sobre una matèria determinada o els volums que arrepleguen continguts molt diversos com els de les Jornades d’Estudis de Cullera, caldria adaptar-se també a l’època actual i fer circular tota eixa informació o coneixement entre els no especialistes. No només parle d’una nova història de Cullera, d’autoria col·lectiva, sinó de materials o reculls dirigits a escolars. Quina és la història de l’ermita de Sant Llorenç?, quan es va produir el desembarcament del pirata Dragut?, o per què es diuen carrer dels Horts o camí del Mig? Són preguntes que segurament quedarien sense contestació. També ens calen documentals o vídeos, infografies, il·lustracions, còmics o novel·les gràfiques, la translació i l’adequació a suports i aplicacions informàtiques, etc., que complementen les publicacions anteriors i facen continguts accessibles i atractius. Una altra eina fonamental serien els blogs de divulgació històrica a Internet, bases de dades, compendis bibliogràfics i fons digitalitzats. Perquè tot plegat, el microscopi de la història local no és més que, moltes vegades, una xicoteta representació en escala de la història global, universal o del territori administratiu on vivim. L’espai immediat que ens ha tocat en sort més enllà de les preocupacions quotidianes de cada persona.

FESTES MAJORS CULLERA 2019

Sant Vicent Ferrer i Cullera LUIS F. FORMENTIN PEÑALOSA

oincidint amb el Centenari de la Coronació de la Mare de Déu del Castell de Cullera, celebrem també el sisé centenari de la mort de Sant Vicent Ferrer, que en la nostra ciutat constituïx una referència notable en l'àmbit tradicional i en el de les Festes Majors. Vicent Ferrer Miquel va nàixer a València el 23 de gener de 1350. Pertanyia a una família acomodada —segons la tradició, el seu pare era notari. Socialment s'emmarca en la classe burgesa, que en aquell moment estava af irmant-se amb força. Va ser batejat en la parròquia de Sant Esteve i va prendre l'hàbit de f rare dominic el 5 de febrer de 1367. Més tard va emetre els seus vots def initius, el 6 de febrer de 1368. Va estudiar Filosof ia, Bíblia i Teologia a Barcelona, Lleida i Tolosa de Llenguadoc, i en 1388 va obtindre els títols de Mestre en Teologia i de Predicador General dins de l'orde dels dominics. Durant el cisma d'Occident va residir a Avinyó, on va rebre diversos encàrrecs de Benet XIII. Abandonà esta ciutat en 1399 per a dedicar-se a la seua activitat missionera: els seus últims vint anys de vida els va consagrar de manera sencera a la predicació itinerant. Predicava amb gran oratòria de molt efecte en les masses del poble, «la bona gen», que el seguien entusiasmats. «Timete Deum et date illi honorem» (Temeu a Déu i doneu-li glòria). Este lema era el resum de la seua predicació i vida, a condició que l'entenguem bé. En tots els seus sermons baixa sempre al concret, tangi-

ble, a l'ésser humà i les seues circumstàncies. No es queda en l'abstracte, ni en el teòric. És contundent, enèrgic, clar i precís. Va predicar per tota la Corona d'Aragó, la de Castella, sud de França, Suïssa, nord d'Itàlia i la Bretanya f rancesa, on se'l recorda pels fets portentosos i els miracles que allí ocorregueren. A més, va ser una persona inquieta, crítica i a la vegada compromesa amb la realitat del seu temps, que va intentar aportar solucions no només de tipus espiritual o moral, sinó també solidàries i caritatives amb una gran preocupació per les qüestions socials. En 1410 va fundar una conf raria, que donaria origen al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, vigent hui en dia en la nostra València. Un home de pau, d'unió, de concòrdia, de vida austera i entregada, que sabia tractar de manera igual amb els reis i els poderosos que amb la gent humil i senzilla, sense fer distinció de persones. Va aprof itar el seu gran prestigi social per a servir a la societat i a l'església. Va tindre una actuació destacada en el Compromís de Casp, en el qual es va designar hereu de la Corona d'Aragó Ferran d'Antequera, després de la mort sense descendència de Martí l'Humà. Va morir a Vannes el 5 d'abril de 1419, i està sepultat en l'altar major de la seua catedral. Fou canonitzat el 29 de juny de 1455 a Roma pel papa Calixt III. Per tot això, Sant Vicent és una f igura exemplar, un sant per al nostre temps, ja que va viure una època de crisi, com

FESTES MAJORS CULLERA 2019

la nostra, a tots els nivells: moral, social, política, econòmica, cultural i sobretot espiritual i religosa; i va saber donar a eixe món en crisi una resposta de fe i de valors humans. El Sr. Andrés Piles Ibars va escriure en la Historia de Cullera: «La elocuente palabra de San Vicente resonó en la Villa por Septiembre de 1410». La tradició local diu que es va allotjar en la casa paterna de la Sra. Vicenta Ferrer Llopis, anomenada tradicionalment Casa Santa per les estades en esta de Sant Vicent Ferrer, i en la qual va tindre lloc un dels seus nombrosos miracles; es trobava situada en el carrer de Baix número 8. La casa es va enderrocar fa algun temps. Tampoc era la mateixa contemporània del sant, ja que era d'estil rococó de f inals del segle XVIII. El panell de ceràmica amb què il·lustre este article ens ho recorda. També af irma la tradició que es va allotjar allí perquè els seus amos del llinatge Ferrer eren família. A Cullera hi ha molta devoció i record de Sant Vicent Ferrer: l'ermita de la pedania del Brosquil està dedicada al nostre sant valencià, la festa del qual se celebra el se-

gon dia de Pasqua. També altars, imatges, i entre estes, la que era ubicada anteriorment en l'esglesieta de Santa Anna, talla de fusta excepcional, molt antiga, que la podem vore en la processó el dia de la nostra Festa Major. Existix una altra talla de Sant Vicent situada en un altar lateral de la Parròquia dels Sants Joans, obra dels insignes escultors valencians Royo-Rabasa. El Col·legi dels Germans Maristes de la nostra ciutat du igualment el títol de 'Colegio San Vicente Ferrer-Hermanos Maristas'. Hi ha així mateix retaules de rajoletes en moltes cases antigues. També té dedicat un carrer cèntric en el nucli antic de la ciutat, en el qual hi ha dos panells de ceràmica dedicats al sant: el que està ubicat en la façana de la Caixa d'Estalvis (actualment Bankia), datat en 1960, i un altre més xicotet i antic col·locat en el cantó de la confluència del carrer del Riu amb el carrer Sant Vicent. Per altra part, hi ha molts Vicent i Vicenta a Cullera, els pares dels quals elegiren este nom de pila per als seus f ills i f illes. Dins de les nostres festes patronals i majors, el dia gran per excel·lència és el dia de Sant Vicent. En la plenitud solar del dilluns de la inf raoctava de la Pasqua florida —dilluns de Sant Vicent Ferrer— es viu en la plaça d'Espanya de la nostra població, davant de la Casa de la Vila, eixe moment exultant de l'inici dels passacarrers. La plaça palpita com un gran cor: el cor de la ciutat. És el dia de Sant Vicent; el volteig general de les campanes de totes les esglésies ho anuncia, juntament amb la desf ilada de matí del tabal i la dolçaina. Tots es visten amb les seues millors gales, i ja fa uns quants anys les senyores lluïen els seus millors adreços. La missa major en honor de la Mare de Déu del Castell, oferida pel M. I. Ajuntament, al costat de la processó vespertina amb les dos imatges acompanyades per les nostres dos bandes de música interpretant la marxa Mater mea, que li dona el to de solemnitat, tanquen els actes religiosos d'eixe dia. Una gran mascletada al migdia rubrica que estem en el dia gran de les nostres festes.

FESTES MAJORS CULLERA 2019

Formant i informant ADELA ALBERO MENGUAL

PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ TYRIUS DE CULLERA D’AMES DE CASA I CONSUMIDORS

L’

Associació Tyrius d’Ames de Casa i Consumidores som una entitat sense ànim de lucre que des de l’any 1973 va començar la seua marxa a Cullera, gràcies a un grup de dones conduïdes per Mercedes Marí Domínguez. Amb molt d’esforç de totes les presidentes i juntes directives que han treballat sense descans al llarg dels anys, hem arribat quaranta-sis anys després a ser l’asso-

ciació referent per a totes les dones del nostre poble. Som un col·lectiu actiu i dinàmic ple de recursos, que vol donar suport i respostes a les inquietuds de les nostres sòcies, formant i informant les dones que desitgen integrar-se com a part d’esta gran família que és Tyrius. En el transcurs d’estos anys han passat per la nostra seu nombroses persones amb la fina-

FESTES MAJORS CULLERA 2019

litat d’orientar i ajudar en tots els àmbits de la nostra societat les dones, tant en la prevenció de la salut com en l’economia familiar i en les lleis i drets com a consumidores. També donem a les nostres associades la possibilitat de conéixer llocs ben diferents amb els nostres viatges culturals que sempre tenen una molt bona acollida. Hui en dia comptem amb un ampli ventall de cursos, tallers i activitats lúdiques de les quals estem molt satisfetes. Un gran nombre de dones participen en tota esta oferta i fan que Tyrius siga part important del teixit associatiu de la nostra ciutat i un lloc d’encontre per a totes elles. Molts són els projectes que s’han desenvolupat en els anys de vida d’esta entitat i molts són els que encara queden per realitzar. Les nostres sòcies són el més important i per les quals es renova cada any la il·lusió per esta realitat que és Tyrius. Des d’ací volem convidar a totes les dones perquè s’unisquen a nosaltres, les que ho vullguen seran benvingudes a esta casa.

Agraïm al M. I. Ajuntament de Cullera tota la col·laboració que sempre ens oferix, als monitors i les monitores que amb tanta dedicació i carinyo atenen les nostres cursetistes. Gràcies a tots els que col·laboreu sempre amb esta casa; la vostra ajuda és molt important. El dissabte dia 27 d’abril, a les 19.30 h, tindrem la inauguració de l’exposició de treballs realitzats per les alumnes dels diferents cursets. Durant la setmana de festes l’exposició estarà oberta a les vesprades de 18.00 a 21.00. Els convidem a tots a visitar-la. El dimarts dia 30 hi haurà eucaristia festiva en honor a la nostra Patrona, que tindrà lloc en l’Església dels Sants Joans a les 11.00 h. Posteriorment es farà un dinar de germanor. Per últim, però no menys important, vull fer un agraïment a totes les dones amb les quals compartisc la Junta Directiva: Pilar Sabater, Concha Jaimes, Susi Corella, Isabel Omenat i Maria Sáez. Gràcies pel seu treball, dedicació i carinyo. Bones festes a tots en honor a la Mare de Déu de l’Encarnació.

100

FESTES MAJORS CULLERA 2019

Líders en solidaritat MARIBEL VALLET PRESIDENTA DE L'AECC CULLERA

Cullera ha recaptat més de 100.000 euros per a la investigació contra el càncer en els últims quatre anys.

101

FESTES MAJORS CULLERA 2019

uan sovint afirmem que Cullera és una ciutat plenament solidària no ho diguem a la lleugera. Les xifres avalen esta realitat que s’estén també al suport a la investigació científica contra el càncer. Prova d’això són els més de 103.000 euros que l’Associació Espanyola de Lluita contra el Càncer (AECC) de Cullera ha recaptat al llarg dels darrers quatre anys per tal de seguir finançant totes aquelles iniciatives enfocades a posar fi una malaltia que no entén de gènere, raça o condició. El dinamisme de la nostra associació ens ha fet valdre novament en 2018 el reconeixement com a l’agrupació de la Ribera Baixa que més donatius ha aconseguit, un èxit compartit amb totes aquelles persones i col·lectius que, d’una forma o altra, ho han fet possible. Perquè precisament eixa és la grandesa de tot açò. La xifra aconseguida ens resulta més reconfortant si tenim en compte que és fruit

de la voluntat conjunta d’una societat que ha sabut reaccionar de forma positiva davant el repte d’afrontar la investigació. De les més diverses formes, a través de les gales que hem organitzat, de les postulacions, dels viatges o de l’esport, són milers les persones que d’una forma o altra s’han implicat. També ho han fet els empresaris, els artistes, els esportistes i tants i tants altres col·lectius que desinteressadament han fet possible que cada dia avancem de forma decidida cap a la cura i l’erradicació. No podem deixar de fer una menció especial a les dones. Són l’ànima d’esta entitat, la força que ha impulsat durant dècades la lluita contra el càncer a Cullera. Treballadores incansables. Moltes d’elles ja no estan entre nosaltres, algunes víctimes de la malaltia. Però estem convençudes que reben la seua recompensa sabent que l’esforç d’elles hui rep el suport immens de la nostra ciutat i tot plegat cada dia ens acosta més a l’objectiu final d’esta entitat: fer possible que el càncer siga tan sols un mal record del passat. Gràcies Cullera!

102

FESTES MAJORS CULLERA 2019

Gràcies, Cullera BALADRE - ASSOCIACIÓ PRODISCAPACITATS PSÍQUICS DE CULLERA

l passat 28 de novembre, Baladre va celebrar l'acte de cloenda de les diferents activitats programades al llarg del 2018, per a commemorar els vint anys de l'Associació. Va ser un dia de molts records, de moltes emocions i sentiments. Però, per damunt de tot, de sincera i sentida gratitud a tota la gent que ha fet possible el que una Associ-

ació tan necessària com la nostra, arribara als vint anys de vida. El llistat d'agraïments ha de ser, per consegüent, molt extens. A tota la gent de les diferents juntes directives i, sobretot, a les dues Presidentes, Elisa Salvador i Rosa Eugenio, que s´han deixat la pell per la nostra Associació. A totes les nostres sòcies i socis, amb menció especial per als que s'hi han mantingut fidels durant estos vint anys. A tots els conciutadans

103

FESTES MAJORS CULLERA 2019

que, amb les seues donacions, ens han permés tirar endavant molts dels nostres projectes. A les nostres estimades monitores i monitors, un dels autèntics pilars de l'Associació. A les voluntàries i els voluntaris. A les nombroses associacions i entitats cíviques, festives i culturals, als clubs esportius, a les falles… que han col·laborat amb Baladre i sempre ens han tingut en compte en les seues iniciatives i activitats. I per descomptat, al nostre Ajuntament, que independentment del color polític de cada moment, ha estat sempre al costat de la nostra Associació, de manera incondicional i entusiasta, ajudant-nos en tot el que ens ha fet falta. Sense l'ajuda dels diferents Alcaldes, de les regidores i regidors —sobretot, les de l'àrea de Serveis socials—, la valuosa tasca de Baladre haguera sigut molt més difícil de portar a terme. I com no, al poble, a la ciutadania de Cullera en el seu conjunt, que, des del mateix moment de la seua creació, va acollir la nostra Associació

amb els braços oberts. Demostrant, una vegada més, com de solidari i sensible als col·lectius més vulnerables és el nostre poble. Hui en dia, es fa difícil d'imaginar el paisatge humà de Cullera sense la presència dels xavals de Baladre. Sense el seu bon rotllo, sense la seua espontaneïtat i sensibilitat. Xavals que reben l'afecte i el caliu dels seus veïns per allà on van, cosa que ens complau enormement. Però Baladre no deixa de mirar al futur. I aquesta commemoració és un estímul més per a continuar treballant, a fons, durant els pròxims anys, pel col·lectiu de les persones amb diferents capacitats. Per a millorar la seua qualitat de vida. Per a promoure el desenvolupament de la seua autonomia personal, de la seua inserció laboral i de la seua socialització. Per a continuar sent una Associació imprescindible en el nostre poble. Això sí, amb l'ajuda de tots vosaltres. Com sempre. Milers de gràcies!

104

FESTES MAJORS CULLERA 2019

Amb les nostres Festes AFACU - ASSOCIACIÓ DE FAMILIARS DE PERSONES AMB ALZHÈIMER I ALTRES DEMÈNCIES DE CULLERA

105

FESTES MAJORS CULLERA 2019

uan pensem en alegria, festa, música, gent al carrer és inevitable que a la nostra cara no s’esbosse un somriure de felicitat i els nostres records ens guien a través de la memòria per les diferents situacions viscudes que ens fan rememorar aquestes vivències. Aquesta mateixa sensació és la que experimentem al pensar en les nostres benvolgudes Festes Majors, una de les dates més esperades per molts cullerencs i cullerenques. Des d’AFACU acompanyem a totes les persones que acudeixen a la nostra associació i que pateixen la malaltia d’Alzheimer o altres demències perquè aquests records positius i plaents es mantinguen en la seua memòria, perquè quan incitem el record a través de la rememoració del passat despertem en nosaltres emocions. Cal destacar que AFACU està integrada en la Plataforma contra l’Alzheimer de l’Hospital de la Ribera, des de la qual, recentment, es va posar en marxa la creació de taules informatives en les quals s’informa i s’assessora tots els dimecres en horari de 16 a 19 hores a la planta baixa de l’Hospital, i de forma totalment gratuïta, als familiars de persones amb algun tipus de demència.

En aquest any tan especial per a nosaltres, perquè hem complit 10 anys treballant per tal d’aconseguir millorar la qualitat de vida de les persones amb Alzheimer i la dels seus familiars, volem desitjar a tota la població de Cullera que passeu unes bones festes i que gaudiu de l’ambient festiu que impregna el nostre poble i del que nosaltres també ens fem partícips. Com els darrers anys, veurem la processó de Sant Vicent des de la nostra seu, estimularem el record dels usuaris a través de la visualització de fotografies antigues de Cullera, realitzarem tallers d’art en què treballarem murals de festes, i el més important, ho passarem d’allò més bé cantant i ballant, perquè és l’essència de les nostres festes. Com sempre, volem agrair al voluntariat la seua tasca imprescindible i necessària, a l’Ajuntament de Cullera i a la Regidoria de Serveis Social, i a tots els socis, amics i col·laboradors, a tots i totes els que veniu i participeu d’alguna manera en les activitats realitzades per AFACU, perquè gràcies a tots i totes segueix sent possible que treballem perquè les persones que pateixen la malaltia d’Alzheimer, o alguna altra demència, puguen tindre la major qualitat de vida possible, i sobretot, ajudar-los a recordar. Bones Festes!

106

FESTES MAJORS CULLERA 2019

CEAM CENTRE ESPECIALITZAT D’ATENCIÓ A MAJORS DE CULLERA PROGRAMA DE FESTES DEL DIMARTS 7 AL DIVENDRES 10 DE MAIG

107

FESTES MAJORS CULLERA 2019

Dimarts 7 de maig A partir de les 9.30 h campionats de truc i dominó. A les 17.30 h el Consell d’Usuaris rebrà el Sr. Alcalde de Cullera i es durà a terme la inauguració de l’exposició de treballs. Intercanvi de salutacions. Discurs d’obertura i ball.

Organitza. El Consell d’Usuaris del Centre Especialitzat d’Atenció a Majors. Col·laboren. Direcció Territorial d’Igualtat i Polítiques Inclusives. M. I. Ajuntament de Cullera.

Dimecres 8 de maig A les 17.30 h celebració del Dia de la Tercera Edat patrocinat pel M. I. Ajuntament de Cullera.

Agraïments: a tots els majors del CEAM i de Cullera que han col·laborat perquè este programa de festes siga una realitat.

Dijous 9 de maig A les 16.45 h nomenament dels campions de les distintes competicions. A les 17 h ball.

Informació: per a poder participar en qualsevol acte és imprescindible presentar el document que l’acredite com a usuari del CEAM de Cullera, junt amb el seu DNI.

Divendres 10 de maig A les 17 h ball i clausura de la setmana de festes a càrrec del Consell d’Usuaris.

El repartiment dels tiquets per al berenar del dia 8 es farà el 30 d'abril i el 2 de maig, de 9.30 a 13 h, en el Saló Multiusos del Mercat.

108

FESTES MAJORS CULLERA 2019

A l’avantguarda ANEC - Associació de Necessitats Especials de Cullera

n altre any ha passat i tornen les nostres Festes Majors. Un any en què ANEC ha continuat la seua tasca en favor de les persones amb necessitats especials, de les seues famílies i del seu entorn. Un any ple d’activitats que es consoliden, i altres de noves que van sumant-se a les que ja teníem.

Així, a les teràpies professionals amb què ja contàvem com ara Logopèdia, Musicoteràpia, Teràpia Ocupacional, Reeducació Pedagògica, Habilitats Socials, Teràpia de l’Humor, l’Associació ANEC, en el seu esperit d’impulsar i implementar en la nostra ciutat serveis que afavorisquen els seus ciutadans, hem fet un pas més en posar a la seua disposició el Programa de parentalitat positiva (Programa Triple-P), nou programa dirigit a pares, mares i altres

109

FESTES MAJORS CULLERA 2019

familiars que vulguen millorar la conducta o la relació amb els xiquets i xiquetes fins als 12 anys. ANEC és a més, l’única entitat en l’àmbit nacional que compta amb una professional acreditada oficialment per impartir aquest programa. A més el passat any 2018 vam posar en marxa la nostra Escoleta d’Estiu, que ha estat un gran èxit, amb les activitats anteriors i a més el Surf Inclusiu. Sense oblidar mai la part lúdica tan necessària, amb activitats d’oci, com les eixides als Cines Victòria, en sessions especials pels nostres xiquets. Hem implementat el Festival de Cinema sobre Discapacitat, dins del qual també contàrem amb Conferències de professionals amb renom en l’àmbit nacional com els neuropsicòlegs Pablo Duque i José Mazón, i la psicòloga especialista en TEA Lola Garrote.

Un Festival pel qual hem rebut multitud de felicitacions per part de persones i associacions relacionades amb les discapacitats, així com l’interés traslladat per part de mitjans de comunicació. Enguany consolidem el Festival i molt aviat podreu gaudir de la II Edició. Enguany doncs, torna a ser un any ple de projectes, projectes que serien més difícil d’emprendre sense la col·laboració de molts xicotets comerços i associacions locals, entitats privades com La Caixa i el nostre Ajuntament, que sempre estan per recolzar-nos, i de veïns del nostre poble que creuen en allò que fem i també col·laboren amb nosaltres. A tots ells i a tots vosaltres us convidem a conéixer-nos aquestes festes, a la nostra Jornada de portes obertes el pròxim dia 30 d’Abril a les 19.30 h, a la nostra seu del C/ Baix, 7. Gràcies per col·laborar amb nosaltres per una Cullera un poc més inclusiva i solidària cada dia. Molt bones Festes a tots i totes!

110

FESTES MAJORS CULLERA 2019

(E)mancipa-ment CULLERA LAICA

mancipació és l’«acció o efecte d’emancipar»; i emancipar és «alliberar de qualsevol classe de dependència». És el contrari de la paraula castellana mancipar: subjectar, esclavitzar. Ment és «enteniment»; i enteniment és la «facultat de l’ésser humà de comprendre» (Diccionari Normatiu Valencià). Per tant, amb el lema (E)mancipa-Ment es pretén evocar, en primer terme, l’emancipació de la raó, el pensament, la consciència; en definitiva: l’alliberament de tota creença infundada o imposada. La importància de l’emancipació de l’enteniment rau en el fet que va amb la naturalesa més essencial de l’ésser humà —la raó— i que encara hui no és un bé assolit: milions de persones de tot el món creuen en allò en què van ser enculturades, a pesar que això no converteix les seues creences en veritats, siguen quines siguen eixes creences.

Un bon punt de partida per a l’emancipació intel·lectiva és el principi que va enunciar William K. Clifford en els termes següents: «és sempre un error, on siga i per a qui siga, creure qualsevol cosa sense la suficient evidència». La creença que la Terra era plana o que el Sol girava al voltant seu, per exemple, han estat crassos errors intel·lectius que no s’hagueren produït mai amb eixa màxima en ment. Però la creença no provada tal vegada més ancestral i de majors conseqüències per a la humanitat és l’animisme: la idea que a més del món físic (pedres, rius, ones...) existeix un món anímic (esperits, déus, dimonis...) causant dels fenòmens naturals no compresos. Eixa idea, amb els seus ritus associats, serviria de matriu per a la formació i desenvolupament de les distintes religions del món. Amb la instauració del cristianisme com a religió oficial de l’Imperi Romà (segle IV) i amb l’establiment d’una doctrina que va envair

111

FESTES MAJORS CULLERA 2019

pràcticament tots els àmbits de la vida (des del naixement fins a la mort, des del coneixement fins a la moral, des de les relacions personals fins a les festivitats...), les consciències van ser fortament sotmeses als dictats eclesiàstics, fins al punt que el desviament d’eixos preceptes arribà a pagar-se amb la pròpia vida, com va passar amb Giordano Bruno a Roma (any 1600) o amb el mestre Ripoll a València (encara en l’any 1826...). Només a partir de l’humanisme renaixentista, i especialment amb la Il·lustració i la fita de la Déclaration des droits de l’homme et du citoyen de 1789 i el seu laïcisme implícit, els estats van començar a secularitzar-se, i amb aquests, la ciutadania a poder pensar lliurement. Perquè com va dir Joseph M. Scaron, «la laïcitat no és una opinió, sinó la possibilitat de tindre-la». D’ací, la seua importància capital, per a la llibertat de consciència i per a la dignitat humana. I encara que la laïcitat o aconfessionalitat de l’Estat és reconeguda singularment

en la Constitució Espanyola de 1978, la realitat és que vivim en un país i en un municipi on se segueixen tractant les creences religioses tradicionals com veritats científiques oficials… Pràcticament des de la seua fundació, Cullera Laica ha organitzat per a les Festes Majors actes culturals en què hem tractat de mostrar els valors laics. Enguany, a més de la Ruta Laica, que per seté any consecutiu recorrerà els llocs de Cullera relacionats amb el pensament lliure, inaugurarem una mostra museística permanent instal·lada a la pròpia seu de Cullera Laica, precisament amb el lema (E)mancipa-Ment. A través de tota una col·lecció de peces històriques, la mostra fa un recorregut des dels temps primitius fins al segle XXI. Relleus, ídols, gravats, monedes, manuscrits, ceràmiques, llibres, fotografies, quadros, pintures... —tot jalonat amb peces referents a Cullera— il·lustren la fascinant història de les creences i de l’alliberament de l’enteniment.

112

FESTES MAJORS CULLERA 2019

Custodiar la tradició

CONFRARIA MILÍCIA I CUSTÒDIA VERGE DEL CASTELL

a nostra Confraria els desitja a tots els veïns de Cullera i als visitants que els acompanyen, que tinguen dies de felicitat i de goig en estes Festes Patronals 2019, en les quals celebrem el Centenari de la Coronació de la nostra Moreneta. Fa dos anys va començar el camí d'esta nova directiva. Hem consolidat la nostra associació en el plànol intern i hem creat esdeveniments que ens facen fort el sentiment de pertinença. Podríem parlar, per exemple, del dia del Confrare Infantil, amb un dinar de germanor, on ajuntàrem també jocs i unflables per als més

menuts, vertader futur de la nostra Confraria. A més, amb motiu del Centenari de la Coronació de la nostra Verge del Castell, hem projectat la confecció d’un nou estendard de la Confraria, que ens acompanyarà en totes les processons de les nostres Festes Patronals. Igualment, complint amb la nostra missió com a Confraria, tant de custodiar la nostra Verge com la totalitat de les andes, l’any passat acompanyàrem la nostra Mare en totes les processons de les nostres festes. També hem realitzat un tractament de fumigació per a l’anda gran de fusta, alhora que hem canviat els llums de l’anda de fusta xico-

113

FESTES MAJORS CULLERA 2019

teta. Així mateix, hem instal·lat un cridador en l’anda de plata, per a fer més solemne el port, evitar crits i sorolls, que es va estrenar l’any passat en la processó de Sant Vicent. Va ser un èxit i ens van felicitar els nostres veïns pel gran port que es va fer de l’anda, en col·laboració amb els diferents grups o clubs esportius de Cullera. Enguany instal·larem una campana de toc per a l’anda de fusta amb la mateixa finalitat que el cridador. L’any passat s’instaurà la figura del Majordom d’Andes. El càrrec va caure per votació unànime en la figura del nostre secretari, David Muñoz, i pretén tindre connexió directa amb totes les associacions de portadors, a més de vetlar per l’organització del port de les andes i la seua seguretat. En relació amb això últim, farem una assegurança de responsabilitat civil i de danys materials per a totes les andes de la Verge i durant les Festes Patronals, per tal de tindre més seguretat els veïns i els portadors. Al mateix temps, estan fent-se reunions amb les diferents associacions de portadors de Cullera, a fi que la

nostra Verge siga portada com Déu mana. A més, en este any del Centenari, es faran polos commemoratius de l’efemèride. Es tracta d’anar uniformats tots iguals en els ports de les diferents romeries de la segona semana del Centenari. Estes peces podran ser adquirides per qualsevol persona que ho desitge en el Castell, el Bar Chelo, el quiosc de Juan (barri del Port) i el Restaurant Els Martinets. La nostra Confraria vol agrair els nostres col·laboradors, portadors, confrares i els clubs o associacions Club Colombicultura Cullera, Falla Plaça d’Espanya, C. A. Almirunning, Club de Rugbi Cullera Forval, Associació de Caçadors, Moto Club Cullera, Club Ciclista Cullera, Associació de Portadors de la Baixà, Associació de Portadors del Raval i Associació de Portadors de l’Aurora de Sant Antoni, la seua col·laboració durant les nostres Festes Patronals. Finalment, volem convidar qualsevol veí de la nostra ciutat que tinga el gust de portar qualsevol anda de la Nostra Mare, que ho demane sense cap inconvenient: la nostra Verge és de tots.

114

FESTES MAJORS CULLERA 2019

CAMBRERS I CAMBRERES

Passió, inspiració i formació CAROLINA DUART / ASSUMPTA CEBOLLA

COMUNITAT EDUCATIVA DE L’IES LLOPÍS MARÍ

a recerca de professionals qualificats porta els empresaris hostalers a contractar personal sense formació, sense vocació i amb una falta de motivació que es transmet en la sala. La consolidació d’equips, sobretot en el sector sala, és una de les majors preocupacions de tots els restauradors i restauradores. Com a conseqüència, molts establiments no poden oferir un servici de qualitat al client final, encara que així ho desitgen. Un greu problema que denuncien els hostalers cullerencs, però que és totalment extrapolable a la resta de la nostra terra. Quin és el motiu d’aquesta carència? L’oferta formativa als centres públics de la nostra comunitat és suficientment àmplia quan parlem de Cicles Formatius de Cuina, tant de grau mitjà com de superior, però existeix una mancança significativa pel que fa als Cicles de Serveis de Restaurant. Aquesta situació és deguda, en certa mesura, a la falta de demanda per part dels estudiants que al mateix temps és conseqüència del baix reconeixement de la professió de cambrer/a, amb una percepció social menystinguda i/o menyspreada, molt lluny de la figura del/de la cuiner/a, exalçada pel boom mediàtic de la gastronomia. A aquesta professió, la de cambrer o cambrera, no se li dóna el valor que mereix, és en realitat una professió molt apassionant i inspiradora, un ofici en què els professionals poden créixer al llarg de la seua carrera passant pels diferents nivells jeràrquics i poden aprendre en els dife-

rents àmbits, des del cambrer o cambrera fins al/a la maître, passant pel bartender, una tasca que atrapa pel dinamisme de la cocteleria; així mateix poden aventurar-se a l’emocionant món dels vins amb la figura del sumiller i sense oblidar la del barista per a tots aquells amants del café. Falta de formació i coneixements tècnics. En este àmbit de constant rotació de personal que caracteritza l’hostaleria, en molts casos amb falta d’implicació i compromís, de pertinença i permanència a l’empresa, els/les restauradors/ ores tenen una gran dificultat per a trobar professionals qualificats i es troben forçats a contractar personal sense formació, la qual cosa repercuteix en el servici que ofereixen i en la rendibilitat del negoci. La gravetat d’aquestes mancances augmenta en el moment que es requereix personal amb formació en matèries específiques com baristes, sumillers o bartenders. I una altra qüestió que agreuja encara més el problema és la contínua irrupció en el sector de nous empresaris sense formació específica en hostaleria. Necessitem estudiants Des de les escoles d’hostaleria, com l’IES J. Llopis Marí, alertem de la falta d’estudiants de servei de restaurant i bar. És més, en moltes ocasions s’associen les escoles d’hostaleria exclusivament a la cuina, eludint la sala. Però la realitat és que no hi ha alumnes en els cicles relacionats amb el servici, quan en realitat tenen el treball 100% garantit. I, també, és cert que existeix un gran

115

FESTES MAJORS CULLERA 2019

desconeixement quant a la formació específica en restauració, un ofici del qual es projecta una imatge gens atractiva i a la qual li falta visibilitat. El servici no apareix en premsa ni té referents mediàtics. A tall d’exemple, en el nostre centre tenim moltes dificultats per a trobar personal que cobrisca les nombroses ofertes d’ocupació en serveis de restauració que rebem de forma habitual. El paper d’escoles i d’empreses En primer lloc, per a treballar en el servici fa falta actitud... i vocació. El personal de sala, hui més que mai, ha de demostrar la seua polivalència laboral. La prioritat en la formació dels/ de les nostres alumnes és preparar-los/les per a vendre experiències i sensacions. Tot aquell que treballa en servici és un amfitrió i ha de tindre una sensibilitat especial. El client és menys exigent en determinats aspectes, però espera alguna cosa més de l’experiència d’anar a menjar a un restaurant o de prendre un café o un combinat. És més complicat vendre alguna cosa intangible (bon servici, tracte, experiència gastronòmica) que alguna cosa material (un plat). El personal de servici és la cara amable que proporciona l’experiència i des de les escoles hem de potenciar eixa tasca d’amfitrió i donar-li valor. Un cambrer, a més, també ha de saber el que passa a la cuina. La formació ha de respondre a les demandes reals del mercat i enllaçar sala i cuina. Resulta, a més, molt important la formació en llengües estrangeres i el constant reciclatge en els diferents àmbits de la professió.

En conclusió… Els professors i professores convergim en quatre propostes clau: - És necessària l’obertura de més Cicles Formatius de Serveis de Restaurant i bar, en concret demandem un Cicle Formatiu de Grau Mitjà a l’IES Joan Llopis Marí que forme especialistes tot i atenent que el turisme és un dels motors de l’economia de Cullera i Cullera és un dels cors turístics del nostre territori. - S’ha de crear un pont d’enllaç entre escoles, empresaris i representants hostalers, ja que la restauració és un sector en auge i un agent actiu del desenrotllament turístic actual. - Cal donar major visibilitat a esta professió tot reivindicant la qualificació dels treballadors, l’especialització i la imatge. - El/la cambrer/a ha d’estar més format en idiomes i en coneixements més especialitzats del seu treball a base de reciclatge tot adequant la formació a la realitat social. - És imprescindible un major rigor i exigència en la creació d’empreses hostaleres, s’ha de valorar la titulació i formació de treballadors i empresaris, així com cal demanar major suport institucional. En un negoci hostaler hauria d’exigir-se obligatòriament algú format en cuina i sala. - Cal promoure un canvi de llenguatge i paradigmes: de cambrer a restaurador o assessor gastronòmic, posant en valor la importància de la professió entre tots els agents amb l’objectiu de dignificar-la.

116

FESTES MAJORS CULLERA 2019

El Blasco.

Un institut dinàmic

l nostre institut no és només un lloc on s’imparteixen els fonaments de les distintes disciplines que constitueixen el pla d’estudis del nostres joves, sinó que és molt més. És el lloc des del qual l’alumnat descobreix el món com un complex i atractiu calidoscopi, i el nostre objectiu és posar-los en contacte directe amb tres de les seues facetes més importants: la cultural, la científica i la social. Respecte a la faceta cultural se li facilita l’accés directe al món de la cultura a través de

IES BLASCO IBÁÑEZ l’assistència a obres teatrals i operístiques, de la realització de rutes artístiques urbanes, d’intercanvis amb instituts de França així com de diversos viatges culturals a Madrid, Barcelona, Roma o Almagro. La resposta de l’alumnat davant d’aquestes experiències tan autèntiques sempre és d’entusiasme i admiració. Pel que fa a la faceta científica, se’ls intenta aproximar a la metodologia de la ciència mitjançant la publicació d’una revista científica anual, gràcies a la qual el nostre alumnat aprèn a pensar, experimentar i escriure ciència. A més a més, se’ls dóna l’oportunitat d’assistir a conferències d’investigadors que els expliquen

117

FESTES MAJORS CULLERA 2019

com és la vertadera vida d’un científic. Finalment, i no menys important, estaria el desenvolupament de l’àmbit social que consisteix bàsicament a potenciar en ells el sentit del compromís amb els altres, la solidaritat, i el respecte a les coses i persones diferents. Tot allò mitjançant la realització de xarrades, en especial sobre violència de gènere i feminisme, dutes a cap per especialistes en la matèria o personatges de la rellevància de Rosa Regàs, per exemple, la qual s’ha convertit en un vertader talismà per al nostre centre. Afegim a tot açò, una sèrie d’activitats com «el 14 de febrer solidari», una jornada en la qual l’alumnat es dedica en cor i ànima a les distintes activitats que tenen com a finalitat, no sols recaptar fons per als més necessitats sinó, a més a més, acaronar els que pateixen algun tipus de discriminació. La iniciació, desenvolupament i consolidació d’aquests tres pilars té com a fi últim, despertar consciències, adquirir una visió crítica i arrelar un sentiment profund de justícia social que els permeta avançar pel camí de la maduresa, tant personal com de compromís social.

La nostra experiència confirma que la posada en pràctica d’aquesta metodologia dinàmica dóna els seus fruits, al mateix temps que ens allunya d’eixa idea fal·laç i tan estesa que «tota la joventut de hui en dia està molt lluny del món de l’esforç i la cultura». No és cert.

118

FESTES MAJORS CULLERA 2019

Una trajectòria positiva

CENTRE MUNICIPAL DE FORMACIÓ DE PERSONES ADULTES

l Centre de Formació de Persones Adultes de Cullera és un espai obert a la població adulta del municipi, un espai formatiu i educatiu, de reflexió i desenvolupament personal i social que des de fa més de 30 anys proporciona l’oportunitat i el dret a actualitzar els coneixements de la població. L’aprenentatge és un viatge continu, com la vida. Vivim i aprenem però per a aprendre ens cal aprehendre (copsar, conéixer, comprendre) i és ben cert que de vegades les oportunitats

se’ns capgiren o les circumstàncies ens ho posen difícil. Ningú mengem, caminem o cantem al mateix temps ni al mateix ritme, i per tant, tampoc tots aprenem de la mateixa manera. De vegades també ens cal que algú ens acompanye en el camí de l’aprenentatge i l’actualització de coneixements, i ens cal a més espais que propicien l’autoconfiança, l’empatia, la reflexió i la crítica constructiva. El nostre centre com tots els centres de Formació de Persones Adultes oferixen la possi-

119

FESTES MAJORS CULLERA 2019

Durant els darrers anys s'ha avançat positivament en la millora i adequació i ampliació dels serveis que oferim bilitat d’una formació flexible i pròxima (som un servei públic municipal), adequada a les circumstàncies, a les necessitats de la persona adulta i a les demandes de la societat actual sobre l’accés al món laboral i acadèmic, les noves tecnologies o l’aprenentatge de llengües; sense deixar a banda la inclusió, el desenvolupament social i cultural i l’autoestima. Per això durant els darrers anys s’ha avançat positivament en la millora i per tant en l’adequació i ampliació dels serveis que oferim des del centre. En els últims anys la matrícula del centre ha estat sempre superior als 300 alumnes i en els darrers dos anys hem arribat a la xifra de 500 persones que assistixen als diferents cursos i nivells que s’impartixen. Tot un ventall d’aprenentatge que va des de la Formació Bàsica, el Graduat en Educació Secundària, Accés a la Universitat, Valencià

i Castellà per a estrangers , valencià per a la Junta Qualificadora, Anglés o Informàtica per a adults. Però no només el centre és un espai acadèmic, encara que aquest és la base fonamental, a més complix una funció social molt activa pel que fa a la inclusió de persones nouvingudes o amb risc d’exclusió, al coneixement del nostre patrimoni històric i natural i a la implicació en la xarxa associativa i col·lectiva del municipi. I en aquest punt l’Associació d’Alumnes del CPM FPA de Cullera té un paper molt important i actiu. Les activitats no formals del centre inclouen des de visites culturals a la participació activa en esdeveniments socials, ambientals i culturals que es desenvolupen en el nostre poble.

121

FESTES MAJORS CULLERA 2019

Els reptes ens mouen ASSOCIACIÓ FOTOGRÀFICA XÚQUER

ins de la nostra filosofia, del nostre estil de vore la vida a través d’un objectiu, hem llançat, a tot aquell que vullga acceptar, un repte per a estimular el cervell. Quina imatge vos vindria a la ment si vos dic la paraula “verd”? Nosaltres, dins dels diferents estils de cada un dels fotògrafs que conformen l’AFX, ens hem creat una història i hem plasmat allò que representa en la nostra ment la paraula “verd”. I així ho podran comprovar a l’exposició que un any més vorà la llum en aquestes festes patronals. Enguany tenim una exposició viva, i és que l’hem feta partícip a totes les persones que se sentiu atretes per aquest repte. Com? Molt senzill: a través de les nostres plataformes d’Instagram i de Facebook, ha tingut lloc un concurs i les darreres votacions. El premi ha sigut un regal per a totes i tots, ja que els guanyadors i guanyadores tindran un espai en la Sala d’Exposicions de la Casa de l’Ensenyança i podrem vore la particular visió que han tingut aquests tres afortunats. Aquestes activitats, que ens fan interactuar amb gent que ens mou un mateix hobby, és el que dóna sentit a aquesta afició i la manté viva. En la trajectòria de l’AFX hem tingut moltes activitats semblants, interactuant tant en l'àmbit digital com a escala presencial. Amb quedades amb altres associacions, excursions, cursos, etc. Un dels grans impulsors i instructor d’aquestes activitats ha sigut el nostre benvolgut Alfredo Company, un fotògraf que passà de ser amateur a convertir-se en professional de professionals. Un mestre en matèria d'il·luminació i que sempre trobava el temps per ensenyar i ajudar a qualsevol que el necessitara. Amb la humilitat per bandera, va fer una carrera professional en la fotografia i nosaltres, l’AFX, ens sentirem sempre honrats i orgullosos d’haver format part de les seues vivències, ensenyances i consells sincers. Aquesta exposició, encara que òrfena, vorà la llum durant les dos setmanes que duraran les festivitats del centenari de la Mare de Déu del Castell.

122

FESTES MAJORS CULLERA 2019

Nous reptes culturals ja en marxa K-LIDOSKOPI

Pilar Torres serà homenatjada en el VIII Festival de Curtmetratges

l 2019, l’Associació Cultural K-lidoscopi de Cullera complix els seus primers 8 anys de vida. Amb més de 250 activitats culturals a l'esquena que han conformat esta curta però intensa trajectòria, K-lidoscopi, lluny d’acomodar-se i relaxar-se, busca de manera incansable noves metes i objectius tots ells marcats per un entusiasme absolut i una estima apassionada pel món de la cultura. El calendari per a este 2019 arriba carregat de propostes ja consolidades que abracen diferents vessants artístiques, i que compten amb el suport de l’Ajuntament de Cullera i de molts

patrocinadors locals que aposten per la cultura com a eix del nostre teixit social. D’esta manera, seran tres les cites ja tancades per poder disfrutar de la IX Exposició Artística que enguany es presenta sota el títol «Mediterrània-ment». Abril i maig són els mesos escollits per inaugurar esta exposició a les ciutats de Sueca i Tavernes de la Valldigna, respectivament, i el mes de juny serà el torn de Cullera. En este cas, l’exposició es podrà visitar a la Sala d’Exposicions de la Casa de l’Ensenyança al llarg de deu dies, de la mateixa manera que es va poder fer amb l’Exposició Outsider 'Tots iguals, sempre diferents' que va presentar el Centre d’Atenció Diürna IVASS-Cullera el passat mes de febrer

123

FESTES MAJORS CULLERA 2019

amb una extraordinària assistència de públic. Recentment, K-lidoscopi ha presentat la seua V Fira Literària i Musical Joan Bohigues amb un nou format que ha aconseguit aglutinar públic, llibreries i autors al voltant d’una proposta enriquida per l’actuació de diferents espectacles musicals. Una edició que ha buscat l’apropament del lector més infantil i juvenil en una ubicació diferent. En este cas, la façana del Mercat ha sigut el marc idoni per acostar el món de la lectura a la ciutadania de Cullera. La IV edició de la línia de metro Metroteatre formarà part de la programació cultural que oferix la Regidoria de Festes de l’Ajuntament de Cullera. En esta ocasió, huit espectacles conformaran una de les iniciatives més noves de l’Associació Cultural K-lidoscopi i que aconseguix dinamitzar una de les zones més emblemàtiques de Cullera: el Barri del Pou. L’espectador podrà disfrutar de huit propostes teatrals completament diferents en llocs totalment inusuals dins de la pràctica escènica. Cases particulars, la Torre de la Reina Mora, l’església de Santa Anna o el Refugi antiaeri del Mercat seran alguns dels espais escollits per a formar part d’esta original i exitosa ruta artística. La VIII edició del Festival de Curtmetratges serà una de les altres cites imprescindibles dins de la programació cultural de K-lidoscopi que tindrà lloc del 16 al 20 d’octubre a l’Auditori del Mercat de Cullera. Enguany, el Premi d’Honor recaurà en la prestigiosa actriu guanyadora

d’un Premi Goya, Adriana Ozores, que acudirà a recollir el seu guardó a l’acte de cloenda. Com és costum, el Festival comptarà també amb la presència d’un director de cine de renom que impartirà un curs d’interpretació davant la càmera durant quatre dies a l’Hotel Cullera Holiday. Un curs on tindran cabuda reconegudes actrius i actors del panorama teatral, televisiu i cinematogràfic gràcies al suport de Fundación AISGE València. K-lidoscopi dedicarà i homenatjarà durant esta edició la figura d’una de les seues més carismàtiques i estimades sòcies i fundadores recentment desapareguda, Pilar Torres. A totes estes propostes culturals, s’afegix també el Festival de Teatre organitzat per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Cullera i amb el qual K-lidoscopi col·labora des de fa quatre edicions. Un festival que es presenta enguany amb novetats molt interessants. Amb 64 socis, K-lidoscopi ja està posant en marxa nous reptes culturals i artístics entre els quals destaca el I Festival d’Artistes de Carrer i el que serà el I Taller Gastronòmic amb la idea de rescatar plats i rebosteria típica de Cullera de la mà dels professionals locals. L’Associació K-lidoscopi creix gràcies a les idees i l’esforç de tots els seus socis que aposten fermament per la cultura com a motor fonamental de la nostra societat.

124

FESTES MAJORS CULLERA 2019

Tornar a casa ACECU - ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS I EMPRENEDORS DE CULLERA

mb presses i correres agafe la maleta, isc cap a l’aeroport i, després d’un llarg vol, per fi arribe a casa després de molt de temps sense vore els meus. Són dies de retrobaments i llargs dinars familiars. Aquest any he decidit aprofitar que són les Festes Majors per agafar-me uns dies de vacances.

Però confesse que a mi, el que més m’agrada, és prendre’m unes hores en solitari i passejar pel poble que m’ha vist créixer. Un dels meus xicotets plaers és olorar els carrers plens de murta abans de la processó de Sant Vicent. Acostumada a la gran ciutat, quan tornes al poble aprecies xicotetes coses que abans et resultaven insubstancials. Saludar la gent pel carrer, passar per davant d’una tenda i que et salude el forner que conei-

125

FESTES MAJORS CULLERA 2019

xes des de menuda, la vida tranquil·la, vore com està canviant el poble. Hi ha noves tendes que han obert les seues portes i, fins i tot, amics meus, que al col·legi eren uns rebels sense causa, ara s’han muntat un negoci i els funciona d’allò més bé. Quantes voltes dona la vida! De fet, aquesta nit hi ha concert al Passeig Doctor Alemany i abans hem quedat per anar a sopar al bar del meu amic Mario. L’endemà hi ha paella al Marenyet, així que vaig al Mercat per fer la compra. Com ha canviat! Em sorprén vore que ara també hi ha bars amb terrasses i nous comerços. El que no ha canviat, i per a bé, és el tracte dels botiguers. Acostumada als supermercats on ningú et coneix, sempre agrada que t’aconsellen i et tracten de manera especial. “Xiqueta, si sou 6 per a dinar, amb un pollastre i mig conill tindreu suficient. I estos fetgets de regal!”. Abans d’enfilar-me cap a la caseta de camp faig una última parada en la tenda de bosses

de mà i complements de ma tia. Com a Nadal no vaig poder vindre, les meues amigues han decidit que fem ara l’amic invisible i toca triar alguna cosa per a la meua amiga Esther. Ma tia, que coneix Esther de tota la vida, ja quasi m’ha triat el regal: “L’acaben de contractar en un despatx d’advocats i segur que esta cartera per a guardar els papers li anirà d’allò més bé!”. I, per descomptat, ma tia ha encertat! Com trobava a faltar totes aquestes coses intangibles que t’ofereix el comerç local. Acabe aquesta setmana disfrutant d’un moment tan especial com és l’Aurora de Sant Antoni. Vore l’eixida del sol mai et deixa indiferent. Després, toca agafar forces amb els tradicionals xurros amb xocolate al bar del meu cosí. Que bons que preparen els xurros! ¡Sense quasi haver dormit, faig les maletes i els meus pares em porten cap a Manises. Puge trista a l’avió. De nou, com cada vegada que me’n vaig, la mateixa pregunta em ronda pel cap: quan podré tornar definitivament a casa?

126

FESTES MAJORS CULLERA 2019

Quatre anys d’experiències inoblidables XINO-XANO SENDERISTES DE CULLERA

a uns quatre anys, un reduït grup, sis persones exactament, ens posàrem en marxa per a caminar per les sendes de Cullera i de la comarca. Diumenge següent ja n’érem més de dotze i així, diumenge a diumenge, anàrem augmentant la família fins a arribar, a hores d’ara, als vora cent socis.

Per què un club de senderisme ens preguntareu? Molt senzill, perquè caminar és un dels exercicis més senzills, còmodes i saludables que existeixen. I si bé els metges ens recomanen un mínim de 30 minuts diaris, cinc dies la setmana, també ens aconsellen augmentar, sempre que puguem, aquesta activitat. Si, a més, el passeig és pel camp o la muntanya, lluny de la contaminació de la ciutat, millor

127

FESTES MAJORS CULLERA 2019

que millor. Amb la nostra mitjana de tres hores de caminada setmanal al bell mig de la natura, enfortim els ossos i cremem calories tot gaudint dels nostres paisatges privilegiats. Així que, des d’un primer moment, i amb una ferma voluntat de continuïtat i permanència, ens vàrem constituir en associació recreativa, esportiva i cultural de senderisme, inscrita al Registre d’Associacions de la Conselleria de Justícia i, alhora, vam inscriure una secció muntanyenca al Registre d’Educació i Esports. També, com no!, contractàrem una assegurança col·lectiva d’accidents, que emparés els nostres socis en les seues caminades, i una assegurança de responsabilitat civil que ens emparés a l’associació de possibles reclamacions. Passejar per l’Estany, la Partida o l’assut de la Marquesa. Caminar per la Senda de la Lloma, l’albacar o la tanca. Però també pujar a la Creu del Cardenal, a l’Ouet i la Ratlla, passejar per la Ruta Verda des de la pedrera de Villalonga o des de l’Orxa; visitar els gorgs d’Anna, els Charcos de Quesa, Barx, la Vall de Gallinera, Xàbia, Castell de Castells, la Canal de Navarrés, Serra, Xelva. I Albarrasí també, i Alcalá del Júcar, i Navajas... Diumenge a diumenge, rutes fàcils o moderades, de muntanya o de pla, culturals de ciutat

o en plena natura, però sempre interessants i saludables, envoltats d’amics i de bellesa. I tot açò sense oblidar mai on vivim i qui som. D’ací la nostra permanent col·laboració sense restriccions amb totes aquelles associacions locals, comarcals o provincials que requereixen la nostra presència o ajuda. Associació Local contra el Càncer, Anec, Baladre, Dorotea, Alana, sempre ens han trobat i ens trobaran fent-los costat cada vegada que ens ho demanen. Des d’ací el nostre agraïment a tots aquells que ens segueixen a Facebook, a tots aquells que alguna vegada ens han acompanyat en aquesta activitat tan saludable i recomanable i els animem a fer-se’n socis. Per descomptat el nostre agraïment a l’Ajuntament de Cullera, especialment a la Regidoria d’Esports per la seua col·laboració i implicació en la protecció del medi ambient. I, finalment, no ens podem estar de desitjar a totes i tots els components de la nostra associació unes bones festes, tot esperant que aquest any ens continue deparant un bon oratge que ens permeta gaudir cada diumenge de les nostres caminades per la geografia valenciana.

'Les quatre parts del mรณn'. Menciรณ d'honor en el concurs de cartells de les Festes Majors 2019. Autor: Josep Vicent Sales Gavarda.