Magazine cultural Girona - Roussillon
Musées atypiques:
#07 2016
Un passeig entre l'amor i la passió
+ agenda y todas las actividades culturales destacadas de ambos lados de los Pirineos català | français | español
maig › juny | mai › juin | mayo › junio
Judit Crehuet / Institut Santiago Sobrequés
61a EXPOSICIÓ DE FLORS, MONUMENTS, PATIS I JARDINS
#tempsdeflors gironatempsdeflors.cat
Un any d’informació cultural transversal.
Un an d’information culturelle transversal
Un año de información cultural transversal
Culturae Magazine està de celebració. Portem un any complint el nostre principal objectiu: informar per dinamitzar la demarcació de Girona i el departament dels Pirineus Orientals. No és una tasca fàcil. Existeixen molts obstacles i inconvenients que hem hagut de superar. No obstant tots els entrebancs, assabentar-nos que la informació que difonem està servint per fomentar intercanvis artístics, generant interès entre els ciutadans que volen conèixer nous llocs o incrementant la participació en les activitats i esdeveniments dels dos costats dels Pirineus, compensa tot l’esforç que hi hem posat.
Culturae Magazine célèbre son premier anniversaire. Ça fait un an que nous travaillons pour accomplir notre objectif: renseigner pour dynamiser le territoire de la province de Gérone et le département de Pyrénées Orientales. Ce n’est pas facile. Il y a des obstacles et des inconvénients qu’il faut franchir. Malgré tous les problèmes, savoir que l’information que nous diffusons sert à stimuler les échanges artistiques, à générer l’intérêt des gens qui veulent connaître nouveaux endroits ou augmenter la participation dans des activités ou événements d’un côté et l’autre des Pyrénées, compense tout l’effort.
Culturae Magazine está de celebración. Llevamos un año cumpliendo nuestro principal objetivo principal: informar para dinamizar la demarcación de Gerona y el departamento de los Pirineos Orientales. No es una tarea fácil. Existen muchos obstáculos e inconvenientes que hemos de superar. No obstante está sirviendo para fomentar intercambios artísticos, generando interés entre los ciudadanos que quieren conocer nuevos lugares o incrementando la participación en las actividades y acontecimientos de los dos lados de los Pirineos, compensa todo el esfuerzo.
Volem agrair a tots els col·laboradors la gran tasca que porten a terme, l’entusiasme i il·lusió que posen en el seu treball i que, al mateix temps, fa possible aquest projecte. Aprofitant la celebració del nostre primer aniversari, volem donar les gràcies a totes aquelles persones i institucions que han mostrat interès per la nostra revista. Una publicació que encara té molt a dir i oferir. Culturae Magazine existeix i és possible gràcies a vosaltres: a l’interès d’un públic àvid d’informació transversal i transfronterera.
Nous voulons remercier à tous les collaborateurs le travail que portent à terme, l’enthousiasme et l’illusion que, en même temps, font possible ce projet. Nous profitons de cette célébration pour remercier à toutes les personnes et institutions qui se sont intéressé à notre revue. Une publication avec beaucoup de choses à dire et à offrir encore. Culturae Magazine existe et c’est possible grâce à vous: à l’intérêt d’un public avide d’information transversal et transfrontalière.
Queremos agradecer a todos los colaboradores el gran trabajo que llevan a cabo, el entusiasmo i la ilusión que ponen en su trabajo y que, al mismo tiempo, hace posible este proyecto. Aprovechando la celebración de nuestro primer aniversario, queremos dar las gracias a todas aquellas personas e instituciones que han mostrado interés por nuestra revista. Una publicación que todavía tiene mucho que decir y ofrecer. Culturae Magazine existe y es posible gracias a vosotros: al interés de público ávido de información transversal y transfronteriza.
maig › juny | mai › juin | mayo › junio
| editorial · édito · editorial |
| Ana Maria Cabero |
| sumari · sommaire · sumario |
4
6
8
26
DESTACATS
LECTURA
RECOMANACIONS
DESTACADOS
LECTURA
RECOMANACIONES NOTÍCIAS
L'ESSENTIEL
LECTURE
SUGGESTIONS
NOTÍCIES
ACTUALITÉS
28
28
RECOMANACIONS
SUGGESTIONS
RECOMANACIONES
DIRECCIÓ I COORDINACIÓ: Ana María Cabero
#7 · 2016
DISSENY I MAQUETACIÓ: Xevi Forroy. FOTOGRAFIA: Javi Cabrera COL·LABORADORS: Nerea Guisasola, Maïté Torres, Pascale Oriot, Jerôme O’Donell AGRAÏMENTS: Reyes Cabero, Pascale Oriot EDITA: Culturae DIPÒSIT LEGAL: GI 677-2015 TIRATGE: 12.000 exemplars
10 REPORTATGE - UN PASSEIG ENTRE L'AMOR I LA PASSIÓ REPORTAGE - MUSÉES ATYPIQUES REPORTAJE
EMAIL: info@culturaemagazine.com CAT
FR
ES
3
maig › juny | mai › juin | mayo › junio
| destacats · l'essentiel · destacados | Càntut: Cançons i músiques dels avis
El record d’una música o de frases disperses d’aquelles cançons que escoltàvem quan eren petits, segur que ens desperten moltes emocions, records de persones estimades i la frustració per no recordar exactament què deien o com sonaven. És amb aquesta idea al cap que el mestre banyolí Albert Massip va iniciar el 2012 el projecte “Cançons i músiques dels avis” per tal de recollir i difondre la música popular i tradicional que recordava la gent més gran de les comarques gironines. Tot aquest treball es va difondre a través d’un bloc musicaldelsavis.cat. Amb Alter Sinergies –empresa cultural de Banyoles- han sumat esforços i il·lusions per millorar la visualització i consulta d’aquest web, que actualment es diu cantut.cat, a on s’hi poden consultar més de 1.000 enregistraments fets mitjançant uns 125 cantadors i músics que toquen diversos instruments i que són originaris d’una cinquantena de poblacions diferents d’arreu de la demarcació. Per divulgar aquest patrimoni musical tradicional català, s´ha creat el Festival Càntut. Nom que prové de la primera persona del singular del verb cantar segons el parlar gironí. Tindrà lloc del 18 al 20 de novembre a Cassà de la Selva (Gironès) i comptarà amb tallers, xerrades, exposicions, concerts i altres activitats, encara per acabar de confirmar. Le souvenir d’une musique ou de bribes de phrases issues d'une chanson écoutée jadis, au temps de notre enfance, réveille en nous maintes émotions souvent rattachées à des personnes aimées mais il provoque également la frustration de ces fâcheux oublis. Avec son projet “Cançons i músiques dels avis”, dès 2012, le professeur de Banyoles, Albert Massip, s'est employé à raviver la mémoire des auditeurs âgés de la province de Gérone en recueillant et diffusant des musiques populaires et traditionnelles; un travail conséquent centralisé sur le blog musicaldelsavis.cat. Avec Alter Sinergies –entreprise culturelle de Banyoles-, afin de faciliter la consultation de ce site internet répondant, aujourd’hui au nom de "cantut.cat", ils ont regroupé plus de 1.000 enregistrements à partir de 125 chanteurs et musiciens d’une cinquantaine de villages dépendants de la région de Gérone.
#7 · 2016
C'est dans ce même état d'esprit que fut créé le "Festival Càntut", formidable vitrine culturelle en charge de la promotion de ce patrimoine musical traditionnel catalan. Dans le langage "gironí", ce nom représente la première personne du singulier du verbe chanter. Ce festival se tiendra, du 18 au 20 novembre, à Cassà de la Selva (Gironès) et proposera concerts, ateliers, débats, expositions, et bien d’autres activités, qui seront confirmées ultérieurement.
4
CAT
FR
ES
El recuerdo de una música o de frases de aquellas canciones que escuchábamos de pequeños, seguro que nos despiertan muchas emociones, recuerdos de personas queridas y la frustración por no recordar exactamente qué decían o cómo sonaban. Es con esta idea que el maestro de Banyoles Albert Massip inició en el 2012 el proyecto “Cançons i músiques dels avis” para recoger y difundir la música popular y tradicional que recordaba la gente mayor de las comarcas de Gerona. Todo este trabajo se difundió a través de un blog musicaldelsavis.cat. Con Alter Sinergies –empresa cultural de Banyoles- se han sumado esfuerzos e ilusiones para mejorar la visualización y consulta de esta web, que actualmente se llama cantut.cat, donde se pueden consultar más de 1.000 grabaciones hechas a partir de unos 125 cantadores y músicos que tocaban diversos instrumentos originarios de una cincuentena de diferentes poblaciones de las comarcas de Gerona. Para divulgar este patrimonio musical tradicional catalán, se ha creado el Festival Càntut. Nombre que proviene de la primera persona del singular del verbo cantar según el hablar “gironí”. Tendrá lugar del 18 al 20 de noviembre en Cassà de la Selva (Gironès) y contará con talleres, charlas, exposiciones, conciertos y otras actividades, todavía por confirmar.
Maillol, Frère, Pons.
| destacats · l'essentiel · destacados |
2 juillet - 30 octobre 2016 Ouvert de 10h à 19h jusqu’au 30 septembre, de 10h à 17h30 jusqu’au 30 octobre. Ouvert tous les jours jusqu’au 30 septembre. Fermé le lundi en octobre. Plein tarif : 8 € ■ Tarif réduit : 6 € Gratuit jusqu’à 12 ans.
maig › juny | mai › juin | mayo › junio
Une Arcadie catalane. Una Arcàdia catalana.
www.musee-ceret-expo.com
Musée d’art moderne de Céret La Montagne, vers 1967. Plomb 165 x 185 cm. Centre national des arts plastiques, Paris. En dépôt au Jardin du Carrousel (Paris). © domaine public / CNAP
Enguany s’han programat visites a barris Art Decó, desfilades de cotxes antics, exposicions d’artistes com Laura Maltese, Bettina David-Fauchier, projeccions de pel·lícules en un dels espais més emblemàtics de la ciutat, a el ‘Castellet’, o una opereta al Teatre Municipal. Un programa molt prometedor. Del 17 al 21 de juny. Més informació a: www.perpignan-art-deco.over-blog.com Le franc succès de l’année dernière a ouvert en grand les portes de ce festival. Mais quel est son objectif? «Dans le décor grandeur nature du riche patrimoine art déco de Perpignan, le festival PAD explore tout ce que les Années 20 / 30 / 40 ont produit d'architecture, mais aussi de musique, cinéma, littérature, danse, mode, design, photographie, sans oublier les sujets de société, les progrès techniques et technologiques, le patrimoine industriel» répond son créateur, Philippe Latger. Visites des quartiers Art Déco, défilé de voitures anciennes, expositions d’artistes Laure Maltese (peinture) etBettina
David-Fauchier (photographie), projections au cinéma «Le Castillet», opérette au Théâtre Municipal… Un programme haut en promesses. Du 17 au 21 juin 2016 +info: http://www.perpignantourisme.com/sites/ perpignantourisme.com/files/brochures/ programme-festival-pad-2.pdf El éxito de la edición del año pasado ha abierto las puertas a este festival. ¿Cuál es su objetivo? «En el decorado del rico patrimonio art déco de Perpignan, el festival PAD explora todo lo que los años 20/30/40 produjeron en arquitectura, pero también en música, cine, literatura, danza, moda, diseño, fotografía, sin olvidar los progresos técnicos y tecnológicos, el patrimonio industrial» responde su creador, Philippe Latger. Visitas a barrios Art Déco, desfiles de coches antiguos, exposiciones de artistas: Laura Maltese (pintura) y Bettina David-Fauchier (fotografía), proyecciones en el cine «Le Castillet», opereta en el Teatro Municipal… Un programa muy prometedor. Del 17 al 21 junio 2016.
#7 · 2016
Festival (PAD) Perpignan Art Déco
Després de l’èxit assolit l’any passat, el festival PAD torna de nou amb força a Perpinyà. L’objectiu? Ben clar: “Dins el gran decorat del ric patrimoni d’art decó de Perpinyà, el festival explora tot el que van fer els artistes d’aquest estil des del 1920 fins al 1940”. Ja sigui arquitectura, música, cinema, literatura, dansa, moda, disseny, fotografia o els canvis tecnològics i tècnics derivats del món industrial. Tot està relacionat, assenyala Philippe Latger, creador del PAD.
+info: http://www.perpignantourisme.com/sites/ perpignantourisme.com/files/brochures/ programme-festival-pad-2.pdf
CAT
FR
ES
5
maig › juny | mai › juin | mayo › junio
| el racó de lectura · le coin de lecture · el rincón de lectura |
Tu m’avais pourtant promis El matrimoni Gaillardo viuen feliços amb els seus fills en el poble de Saint-André. Això no obstant Jean-Sébastien no suporta més la seva situació professional que l’allunya cada setmana del domicili familiar. Una nit, deprimit, lluny de casa seva, empenyerà les portes del Casino... i caurà inexorablement en les xarxes de la dependència, per posar en perill la seva parella. Al final d’aquesta terrible prova Virginie li perdonarà.Inspirat en fets reals, aquesta història us submergirà en els abismes d’una addicció al joc.
#7 · 2016
L’enfer du décor
6
És molt estrany que un alcalde d’un petit poble escridi severament un membre del govern que ha vingut buscant compliments. Quan Paul Langlois, arribat directament de Paris, sent increpar-se d’un "Vostè ens ha posat en un bon embolic, senyor Ministre!", sorprès, es demana si aquest canalla malparlat que té al davant no ha perdut la raó i es prepara, amb tota la seva autoritat, a fer-li tragar la injúria fins l’ofec. Però el seu adjunt, català pur, li atura: "Temo que té raó, Paul". Llavors, el Senyor director del Patrimoni del Ministeri de la Cultura està a prop de penedir-se la seva iniciativa d’organitzar dins el Grand-Palais de Paris la primera exposició de "Meravelles de la França". Afortunadament per ell, Marinette hi intervindrà per evitar a la República l’afront d’un fracàs humiliant i oferir al seu poble la més sorprenent de les recompenses. Il est rare que le maire d’un petit village engueule vertement un membre du Gouvernement venu chercher son lot de compliments. Lorsque Paul Langlois, arrivé directement de Paris, s’entend apostropher d’un «Vous nous avez mis dans un beau bordel, monsieur le Ministre!», il tombe d’abord des nues, se demande si l’ostrogoth mal embouché qu’il a devant lui CAT
FR
ES
n’a pas perdu la raison et s’apprête, de toute son autorité, à lui faire avaler l’injure jusqu’à l’étouffement. Mais son adjoint, catalan pur jus, l’arrête: «Je crains qu’il ait raison, Paul». Alors, Monsieur le directeur du Patrimoine au Ministère de la Culture est tout près de regretter son initiative d’organiser au Grand-Palais à Paris la première exposition des «Merveilles de la France profonde». Heureusement pour lui, Marinette va prendre les choses en mains, éviter à la République l’affront d’un échec humiliant et offrir à son village la plus surprenante des récompenses. Es raro que el alcalde de un pequeño pueblo eche una bronca severamente a un miembro del Gobierno que viene buscando cumplidos. Cuando Paul Langlois, llegado directamente de París, se oye increpar de un "¡Usted nos ha puesto en buen follón, señor Ministro!", sorprendido, se pregunta si el granuja malhablado que tiene delante de él no ha perdido la razón y se apresura, con toda su autoridad, a hacerle tragar la injuria hasta el ahogo. Pero su adjunto, catalan puro, le para: "Temo que tiene razón, Paul". Entonces, el Señor director del Patrimonio del Ministerio de Cultura está cerca de arrepentirse de su iniciativa de organizar en el Grand-Palais de Paris la primera exposición de las "Maravillas de la Francia profunda". Afortunadamente para él, Marinette tomará cartas en el asunto, evitar a la Republica la afrenta de un fracaso humillante y ofrecer a su pueblo la más sorprendente de las recompensas.
Les époux Gaillardo coulent des jours heureux avec leurs enfants dans le petit village de SaintAndré. Pourtant Jean-Sébastien ne supporte plus sa situation professionnelle qui l’éloigne chaque semaine du domicile familial. Un soir de déprime loin de chez lui, il va pousser les portes du Casino… et tomber inexorablement dans les filets de la dépendance, pour mettre en péril son couple. Au bout de cette terrible épreuve Virginie lui pardonnera-t-elle ses écarts. Inspirée de faits authentiques, cette histoire vous plongera dans les abysses d’une addiction aux jeux. El matrimonio Gaillardo viven felices con sus hijos en el pequeño pueblo de Saint-André. Sin embargo Jean-Sébastien no soporta su situación profesional que le aleja cada semana del domicilio familiar. Una noche, deprimido, lejos de su casa, empuja las puertas del Casino…y cae inexorablemente en las redes de la dependencia, para poner en peligro su pareja. Al final de esta terrible prueba Virginie le perdonará. Basada en hechos reales, esta historia os sumergirá en los abismos de una adicción al juego.
Moviments de pell i escates és un poemari sensible on l’autora juga amb la relació entre el jo i els elements del cosmos. Els seus versos ens submergeixen en un paisatge interior aquàtic on el desig i les relacions personals íntimes vertebren un recorregut emocional que mena a la reflexió sobre els processos de canvi i la creació de la pròpia identitat.
Títol: Moviments de pell i escates Autora: Laia Claver Nadal Edita: Edicions Tremendes Col·lecció: Col·lecció Soul Disseny i maquetació: Clara Gispert Vidal Il·lustracions: Clara Gispert Vidal Fotografia biografia: Pau Pumarola Segona edició: novembre del 2015 ISBN: 978-84-944692-0-6 Dipòsit Legal: GI 1829-2015 Impressió: Bookprint Distribució: Besai Llibres
Moviment de pell i escates és un poemari sensible on l’autora juga amb la relació entre el jo i els elements del cosmos. Els seus versos ens submergeixen en un paisatge interior aquàtic on el desig i les relacions personals íntimes vertebren un recorregut emocional que mena a la reflexió sobre els processos de canvi i la creació de la pròpia identitat.
Miss Boah! i el Cor d'Etcèteres Àlbum il·lustrat de l’autora Anna Turbet i Tulsà. És un àlbum que parla de les vergonyes i les veus que ens posen límits a l'hora de fer les coses que ens agrada fer. Miss Boah! és la personificació de la vergonya, i sempre porta un boà (un abrigall de plomes, que popularment es coneix com a boa, i d'aquí el nom de la protagonista, ja que en porta una i és molt empipadora!) i el Cor d'Etcèteres són les veus que ens posen límits (són moltes, a vegades, i per això etcèteres). Té unes il·lustracions naïf, però el contingut és per a totes les edats!
“Movimiento de piel y escamas” es un poemario sensible donde la autora juega con la relación entre el yo y los elementos del cosmos. Sus versos nos sumergen en paisaje interior acuático donde el deseo y las relaciones personales íntimas organizan un recorrido emocional que lleva a la reflexión sobre los procesos de cambio y la creación de la propia identidad.
Album illustré de l’auteur Anna Turbet i Tulsà. C’est un album qui parle de la honte et les voix que nous mettent des limites à l’heure de faire les choses qui nous plaisent. Miss Boah, c´est la personnification de la honte, elle porte toujours un boa (écharpe de plumes, connue comme boa, d’ici le nom du protagoniste, elle en porte une et c’est très ennuyeuse) et le Chœur d’Etcétéras sont les voix que nous limitent (de fois, elles sont nombreuses, et pour ça etcétéras). Les illustrations sont naïves mais le contenu est pour tout âge.
Álbum ilustrado de la autora Anna Turbet i Tulsà. Es un álbum que habla de la vergüenza y las voces que nos imponen límites a la hora de hacer las cosas que queremos. Miss Boah es la personificación de la vergüenza, siempre lleva un boa (una bufanda de plumas, conocida como boa de aquí el nombre de la protagonista, ya que lleva una y es muy molesta) y el Coro de Etcéteras son las voces de nos limitan (son muchas, a veces, y por eso etcéteras). Las ilustraciones son naíf pero el contenido es para todas las edades.
CAT
FR
ES
#7 · 2016
Moviment de pell i escates
Moviment de pell i escates, dans ce recueil sensible de poésie, l’auteur joue entre relation des éléments du cosmos et soi. Les vers nous plongent dans un paysage intérieur aquatique où désirs et relations intimes organisent un parcours émotionnel menant à la réflexion sur les processus du changement et la révélation d’une identité propre.
maig › juny | mai › juin | mayo › junio
| el racó de lectura · le coin de lecture · el rincón de lectura |
7
maig › juny | mai › juin | mayo › junio
master en tourisme culturel | multilingue | online | international
un master d’excellence pour une formation professionnelle
une filière sélective pour une formation unique
#7 · 2016
e-candidature www.mastermiro.eu
> e-tourisme > politiques des publics > valorisation des patrimoines
> online > multilingue (fr, es, en, cat) > multi-diplômant
> 30 étudiants > e-candidatures > rentrée octobre 2016
du 12 mars au 18 juin 2016
Master MIRO
@MasterMiroFR
programmemiro • Université Perpignan Via Domitia • 52 avenue Paul Alduy • 66100 Perpignan • 04 68 66 17 55
8
CAT
FR
ES
www.facultatif-design.com • crédit photo : © H. Argence - MIRO/UPVD • Université de Perpignan Via Dominitia • SIRET 196 604 375 00010
une plateforme pédagogique innovante
El Màster MIRO s’imposa com una gran formació internacional en turisme cultural. Elaborat en col·laboració amb les universitats de Mallorca, Andorra, Paris VI i Ciències Po Toulouse, aquest màster on-line, multilingüe i internacional és un diploma expedit pels tres Estats (França, Andorra, Espanya) afavorint la mobilitat i la col·locació dels estudiants. Amb l’objectiu de formar personal altament qualificat dins l’àmbit del desenvolupament local, i més específicament dins el sector del turisme cultural, el màster MIRO llança les pistes de posada en marxa sobre l’eix Barcelona-Tolosa, via Perpinyà, Montpeller, Girona i Palma de Mallorca. Aquest gran sud d’Europa, força econòmica a nivell planetari, amb 700 museus, 350 rutes turístiques i 12 indrets UNESCO acull a prop de 35 milions de visitants estrangers per any. Triar el màster MIRO, és la garantia d’un diploma d’orientació internacional. És l’assegurança d’una formació professional única que s’inscriu dins la dinàmica dels mercats del futur. Sol·licituds fins al 18 juny 2016 sur http://mastermiro.fr/candidater/
Master MIRO Ouverture des candidatures à la formation internationale en tourisme culturel Le Master MIRO s’impose en tant que grande formation internationale en tourisme culturel. Elaboré en partenariat avec les universités de Majorque, Andorre, Paris VI et Sciences Po Toulouse, ce master on-line, multilingue et international est un diplôme délivré par trois États (France, Andorre, Espagne) favorisant mobilité et employabilité des étudiants. Avec l’objectif de former des personnels hautement qualifiés dans le domaine du développement local, et plus spécifiquement dans le secteur du tourisme culturel, le master MIRO lance les pistes d’une mise en marché sur l’axe Barcelone-Toulouse, via Perpignan, Montpellier, Girona et Palma de Mallorca. Ce grand Sud de l’Europe, force économique au niveau planétaire, avec ses 700 musées, 350 routes touristiques et 12 sites UNESCO accueille près de 35 millions de visiteurs étrangers par an. Choisir de suivre le master MIRO, c’est la garantie d’un diplôme fort axé sur l’international. C’est l’assurance d’une formation professionnalisante unique qui s’inscrit véritablement dans la dynamique des marchés de demain.
Apertura de solicitudes a la formación internacional en turismo cultural El Master MIRO se impone como una gran formación internacional en turismo cultural. Elaborado en colaboración con las universidades de Mallorca, Andorra, Paris VI y Ciencias Po Toulouse, este master on-line, multilingüe e internacional es un diploma expedido por tres Estados (Francia, Andorra, España) favoreciendo la movilidad y el empleo de los estudiantes. Con el objetivo de formar personal altamente cualificado en el ámbito del desarrollo local, y más específicamente en el sector del turismo cultural, el master MIRO lanza las pistas de puesta en marcha sobre el eje Barcelona-Toulouse, vía Perpiñán, Montpellier, Girona y Palma de Mallorca. Este gran Sur de Europa, fuerza económica a nivel planetario, con sus 700 museos, 350 rutas turísticas y 12 sitios UNESCO, acoge cerca de 35 millones de visitantes extranjeros por año. Elegir el master MIRO, es la garantía de un diploma de orientación internacional. Es el seguro de una formación profesional única que se inscribe en la dinámica de los mercados del mañana. Solicitudes hasta el 18 de junio del 2016 en http://mastermiro.fr/candidater/
Candidatures jusqu’au 18 juin 2016 sur http://mastermiro.fr/candidater/
#7 · 2016
Convocatòria de sol·licituds a la formació internacional en turisme cultural.
maig › juny | mai › juin | mayo › junio
| recomanacions · recommandations · recomendaciones |
CAT
FR
ES
9
març › abril | mars › avril | marzo › abril
| reportatge · reportage · reportaje |
Musées atypiques:
#6 · 2016
Un passeig entre l'amor i la passió
10
CAT
FR
ES
| reportatge · reportage · reportaje |
40 anys de passió per l’avió El Mas Palégri celebrarà aquest any els 40 anys de la creació de la seva col·lecció privada al voltant de l’aviació. Aquesta tasca, iniciada per Charles Noetinger, pilot de reconeixement esdevingut vinyataire au Mas Palégri al 1964, perdura gràcies al no més apassionat Marc Noetinger qui, amb cita concertada, ens fa visitar la col·lecció i la seva impressionant recopilació d’objectes. «Tot va començar quan el meu pare va comprar, a Treviso, Itàlia, el REPUBLIC RF-84F «Thunderflash» al 1974, ell havia volat en un model similar durant 5 anys. El va portar en peces i amb l’ajuda d´amics el van reconstruir. Els meus germans i jo hem vist, meravellats, el començament de la col·lecció que a dia d’avui compta amb més de 500 peces!» Encuriosit de veure, d’entendre la història de l’aviació des del “primer petit salt” de Clément Ader al 1890 fins a l’aventura europea de l’Airbus, en Marc Notinger és un expert en la matèria. Avui la col·lecció comprèn particularment un model de MS733 «Alcyon», un altre de MH1521 «Broussard», també un Fouga «Magister», un Republic RF84F «Thunderflash», un DE Havilland «Vampire», cabines de Dassault Mystère IV, de F84G «Thunderjet», un planador Caudron C800 i Pou du ciel Mignet-Boyer així com una maqueta del prototip del Mirage F1 a l´escala 1/1.
Els projectes del Mas Palégry maig › juny | mai › juin | mayo › junio
REPORTATGE
L’objectiu és de crear un “conservatoire” que permeti arrelar la col·lecció dins el territori i de retre homenatge a famosos pilots del departament de Pirineus Orientals que han jugat un paper molt important en la història de l’aviació, com en Marc Tixador, pilot de proves del Mirage III al 1967 o en Jean Sarrail, pilot «Leduc». Dedicar aquest lloc «a tots els pilots, a tots aquells, que d’alguna manera, des de l’aire o des de la terra, han participat a la creació dels avions, al seu manteniment, a la seva seguretat...». Una manera d’unir el passat del lloc, símbol de la producció vinícola local i la passió per l’aviació de la família Noetinger. Marc desitja ampliar la col·lecció introduint còmics i joguines que dormen avui a les golfes. Una nova etapa anomenada «Ales i bombolles». No dubti més, aquest és un lloc que és viu, que respira! Grans i petits podran embarcarse, en companyia d’en Marc Noetinger, dins la fantàstica història de l’aviació. Visita gratuïta amb cita concertada Marc Noetinger: +33 (0)6.18.92.64.14 o marc. noetinger@sfr.fr Mas Palègry, route d'Elne - 66000 Perpignan NG
FR
REPORTAGE
40 ans de passion pour l’avion! Le Mas Palégri fêtera cette année les 40 ans de la création de sa collection privée autour de l’aviation. Cette démarche, initiée par Charles Noetinger, pilote de reconnaissance devenu vigneron au Mas Palégri en 1964, perdure aujourd’hui grâce au non moins passionné Marc Noetinger qui, sur rendezvous, fait visiter la collection et son impressionnante compilation d’objets. «Tout a commencé quand mon père a acheté, à Trévise en Italie, le REPUBLIC RF-84F «Thunderflash» en 1974, il avait volé sur un modèle similaire durant 5 ans. Il l’a ramené en pièces détachées et avec des amis ils l’ont reconstitué. Mes frères et moi avons, de nos yeux émerveillés, vu débuter la collection qui aujourd’hui compte plus de 500 pièces!». Curieux de voir, de comprendre l’histoire de l’aviation depuis le «premier saut de puce» de Clément Ader en 1890 jusqu’à l’aventure européenne d’Airbus, Marc Notinger est incollable sur le sujet!
CAT
FR
ES
#7 · 2016
CAT
11
maig › juny | mai › juin | mayo › junio
| reportatge · reportage · reportaje | Aujourd’hui la collection comprend notamment un modèle de MS733 «Alcyon», un autres de MH1521 «Broussard», mais aussi un Fouga «Magister», un Republic RF84F «Thunderflash», un DE Havilland «Vampire», des cabines de Dassault Mystère IV, de F84G «Thunderjet», un planeur Caudron C800 et Pou du ciel Mignet-Boyer ainsi qu'une maquette du prototype du Mirage F1 à l’echelle 1/1.
Los proyectos del Mas Palégry
Les projets du Mas Palégry L’objectif est de créer un conservatoire qui permettrait d’ancrer la collection dans le territoire et de rendre hommage à des pilotes célèbres du département qui ont joué un rôle dans l’histoire de l’aviation, comme Marc Tixador, pilote d’essai du Mirage III en 1967 ou Jean Sarrail, pilote du «Leduc». Le but est de dédier ce lieu «à tous les pilotes, à tous ceux, qui de près ou de loin, en l’air ou sur terre, ont participé à la création des avions, à leur maintenance, à leur sécurité…». Une manière de lier le passé du lieu, symbole de la production vinicole locale et la passion pour l’aviation de la famille Noetinger. Marc souhaite élargir la collection en y intégrant les bandes dessinées et les jouets qui dorment dans des cartons. Une nouvelle épopée nommée «Des ailes et des bulles»! Alors n’hésitez pas, ce lieu est un lieu qui vit, qui respire! Grands et petits pourront, en compagnie de Marc Noetinger, embarquez dans la fabuleuse histoire de l’aviation! Visite gratuite sur rendez-vous contact Marc Noetinger 06.18.92.64.14 ou par mail marc.noetinger@sfr.fr Mas Palègry, route d'Elne - 66000 Perpignan NG
ES
REPORTAJE
¡La aviación, 40 años de pasión! El Mas Palegrí celebrará el 40 aniversario de la creación de su colección privada que tiene como tema la aviación. Esta aventura, iniciada por Charles Noetinger, que, en 1964 se dedicó a viticultor después de su carrera de piloto de aviación, continúa hoy con el no menos apasionado Marc Noetinger, que hace de guía presentando su impresionante colección de objetos. «Todo comenzó cuando mi padre adquirió, en Treviso, Italia, el República RF-84F en 1974. Había volado en un modelo similar durante 5 años. Transportado desmontado, Charles Noetinger lo montó de nuevo con la ayuda de sus amigos. Mis hermanos y yo, deslumbrados, vimos el comienzo de la colección que ahora cuenta con más de ¡500 piezas!". Marc Notinger, un experto en el tema, podrá contestar a todos los curiosos por ver o escuchar la historia de la aviación, desde el «primer salto de pulga» de Clément Ader en 1890 hasta la ¡aventura europea de Airbus! Para los expertos hoy en día la colección incluye: -un modelo MS733 "Alcyon"
#7 · 2016
-MH1521 «Broussard» -El «Magister» Fouga -Un República RF84F -Un «Vampire» De Havilland -Cabinas Dassault Mystère IV del F84G «Thunderjet»
12
-Un planeador Caudron C800 CAT
FR
ES
-Una maqueta de Mirage F1 a la escala 1/1
El objetivo es crear un «conservatoire» que posicionará la colección en el territorio para rendir homenaje a los pilotos famosos del departamento que han jugado un papel en la historia de la aviación. Al igual que Marc Tixador, piloto de pruebas del Mirage III en 1967 o Jean Sarrail, también piloto del «Leduc». Dedicar este lugar «para todos los pilotos, o todos los que de alguna manera, en el aire o en tierra, participaron en la creación de aviones, su mantenimiento o su seguridad...». Una manera de unir el pasado del lugar, símbolo de la producción del vino con la pasión por la aviación de la familia Noetinger. Marc quiere completar la colección mediante la introducción de los cómics y juguetes que duermen hoy en el desván. Una nueva epopeya llamada «alas y burbujas!» No lo dude, ¡este es un lugar que vive y que respira! Mayores y pequeños podrán embarcarse, con Marc Noetinger, en la fabulosa historia de la aviación. Visita libre con cita previa Marc Noetinger +33 (0)6.18.92.64.14 o marc.noetinger@sfr.fr Mas Palégry, route d’Elne - 66000 Perpignan NG
maig › juny | mai › juin | mayo › junio
| reportatge · reportage · reportaje |
REPORTATGE
La balena al fons del celler! El segon viatge atípic és el que us farà viure en Jean-Loui Fabre, viticultor apassionat. L’aventura comença al 1989 amb una enorme balena encallada a la platja de Port-la-Nouvelle, un fet molt rar en la nostra regió. Quan en JeanLouis Fabre s’assabenta d’aquesta informació «va sentir que el seu cor s’accelerava», i mentre ell era a la seva rutina de la feina de la vinya va aparèixer en ell «la intensa necessitat d’acomplir un somni». I és llavors quan decideix recuperar la que ell ja anomena «la SEVA Balena». Durant 3 dies va reflexionar i calcular el millor mètode per especejar un animal de 20 metres i de 40 tones! Jean-Louis, la seva esposa i els seus amics van necessitar una setmana sencera per retirar la carn de l’esquelet de l’animal i de moltes hores per reconstruir-ho minuciosament i crear un objecte de curiositat al visitar el seu celler. Aquest vinyataire amb accent ronc s’ha convertit en un especialista dels cetacis. El missatge que ens vol transmetre Jean-Louis és que «hi ha tresors amagats per tot arreu, simplement no hem de deixar de buscar malgrat
les preocupacions del dia a dia». Ens recorda que «mai hem de deixar de somiar!» Aquesta és l’aventura que ens proposa Jean-Louis en la visita al seu celler i al seu relat de la seva història insòlita i atípica. Amants dels vins i encuriosits de trobades diferents dins un univers digne de 20.000 llegues de viatja submarí, vinguin a veure la balena al celler! El vinyataire i la balena, una trobada entre l’home i aquest animal majestuós. Una «Moby Dick» a descobrir.
Obert des de Setmana Santa a setembre de 15h a 19h, tots els dies excepte el diumenge. Visites guiades amb cita concertada per a grups tot l ‘any. Més informació, contactar amb Mr. Fabre: +33 (0)468 48 88 39 Accés al lloc: «Domaine de Jugnes» - Carretera departamental de Lapalme, als afores de PortLa-Nouvelle. Accès au site: «Domaine de Jugnes» - Route départementale de Lapalme, à la sortie de PortLa Nouvelle. NG
FR
REPORTAGE
La baleine au fond du chai! Le deuxième voyage atypique est celui que vous fera vivre Jean-Louis Fabre, viticulteur passionné. L’aventure démarre en 1989 avec l’échouage d’une immense baleine sur la plage de Portla-Nouvelle, fait très rare dans notre région. Quand on lui rapporte l’histoire Jean-Louis Fabre «sent son cœur s’accélérer» et alors qu’il était dans la routine de son travail de vigne il perçoit qu’il allait «assouvir un rêve, un besoin intense» enfoui en lui. Il décide alors de récupérer celle qu’il nomme déjà «SA Baleine». Durant 3 jours il réfléchit et calcule la meilleure méthode pour dépecer un animal de 20 mètres et de 40 tonnes! Il aura fallu à Jean-Louis, à son épouse et à ses amis une semaine entière pour retirer la viande du squelette de l’animal, et de longues heures afin de le reconstituer minutieusement et d’en faire un objet de curiosité lors de la visite de sa cave.
#7 · 2016
CAT
Ce vigneron truculent et à l’accent rocailleux est devenu un spécialiste des cétacées mais CAT
FR
ES
13
maig › juny | mai › juin | mayo › junio
| reportatge · reportage · reportaje | le message qu’il souhaite faire passer avant tout c’est «qu’il existe des trésors cachés partout, il suffit de ne pas cesser de les chercher malgré les soucis qui arrivent en grandissant». Il rappelle qu’il ne faut «jamais cesser de rêver!» Et c’est bien un rêve qu’il nous propose tout au long de la visite de son chai et du récit de son histoire. Amateurs de vins aux saveurs affirmés et curieux de rencontre atypiques dans un univers digne de «20.000 lieux sous la mer» allez vite voir la baleine au fond du chai! Le vigneron et la baleine une rencontre entre l’homme et cet animal majestueux. Un «Moby Dick» à découvrir sans tarder! Ouvert de Pâques à fin septembre de 15h à 19h, tous les jours sauf le dimanche. Visites guidées sur rendez-vous pour les groupes toute l'année. Visite gratuite plus d’informations et contact M. Mme Fabre : 04 68 48 00 39 Accès au site: «Domaine de Jugnes» - Route départementale de Lapalme, à la sortie de Port-La Nouvelle.
#7 · 2016
NG
14
CAT
FR
ES
ES
REPORTAJE
¡La ballena en la bodega! El segundo viaje atípico es el que os hará descubrir Jean-Louis Fabre, viticultor apasionado. La aventura comenzó en 1989 con una enorme ballena varada en la playa de Port-la-Nouvelle, rarísimo en nuestra región. Cuando Jean-Louis Fabre oye esta información «siente su corazón acelerarse» y mientras estaba en su rutinario trabajo de la viña surgió en él «la intensa necesidad de cumplir un sueño». Decide entonces rescatar lo que él llama ya «SU ballena». Durante 3 días, reflexiona y calcula el mejor método para despiezar un animal de 20 metros y 40 toneladas. Jean-Louis, su esposa y amigos necesitaron una semana para retirar la carne del esqueleto y muchas horas para reconstruirlo minuciosamente y crear un objeto de curiosidad que se visita en su bodega. Este hombre de la viña con acento del terruño se ha convertido desde entonces en un especialista en cetáceos. Hoy en día el mensaje que quiere transmitir Jean-Louis es que «hay tesoros escondidos en todas partes,
simplemente no tenemos que dejar de buscar, a pesar de las preocupaciones diarias». Dice simplemente que nunca debemos «¡dejar de soñar!». Esta es la aventura que nos propone Jean-Louis en la visita de su bodega y el relato de su historia insólita y atípica. Amantes del vino y curiosos de encuentros diferentes en un universo digno de 20.000 leguas de viaje submarino, ¡vengan a ver la ballena en la bodega! Una Moby Dick a descubrir sin tardar Abierto desde Semana Santa hasta septiembre de 15h a 19h todos los días excepto domingos. Visitas guiadas con cita previa para grupos todo el año. Más información, contactar con M. Fabre: +33 (0)4 68 48 00 39 Acceso al lugar: «Domaine Jugnes» carretera departamental Lapalme, en las afueras de Port La Nouvelle. NG
| reportatge · reportage · reportaje | maig › juny | mai › juin | mayo › junio
El museu organitza les figures per materials, èpoques, procedència i utilitat. En una de les sales els gats imiten les accions quotidianes dels humans.
Le musée organise les figures par matériaux, époques, provenances et utilité. Dans une des salles les chats imitent les actions quotidiennes des humains. El museo organiza las figuras por materiales, épocas, procedencia y utilidad. En una de las salas los gatos imitan acciones cotidianas de los humanos.
El 2000, ja no hi cabia a casa seva. “No depèn de mi, jo crec que els gats del món es volien unir i m’han escollit a mi per fer-ho”, explica. Se li apareixen en antiquaris de països com Itàlia, França o Alemanya. L’última adquisició prové de Niça, és un gat de meitats del segle XIX que salpebra. Conviu amb la silueta d’un gat feta amb pedres precioses, la cara d’un felí en una sivella, un mix que serveix sidra, una altre que et venta o un moix que et mira des d’una moneda d’un casino. En total, dos pisos replens de gats d’èpoques, procedències i utilitats ben diferents. Aquests, poques vegades esgarrapen. NG
FR
REPORTATGE
Myau, miau, mèu, miao! ‘Myau’ fan els gats a Rússia. Vera Novoselova ho sap perquè des de ben petita estimava aquests animals però, per causes familiars - el seu pare era militar de l’exèrcit rus- mai va poder cuidar i mimar un d’aquests petits felins peluts. Un anhel que li ha marcat la vida. “Viatjàvem molt i canviàvem sovint de casa. No podia ni em deixaven. Per a mi són sinònim de llar”, explica ella mateixa mentre no para de moure’s per la oficina de la seva agència de viatges. Ara, ja de gran, cuida de gairebé 20.000 gats. Alguns són de porcellana, altres d’argila, fusta o bronze. Alguns brillen amb cristalls Swarovski
mentre que uns altres 6.000 estan impresos en cartells i postals. Una bona orgue de gats damunt d’on treballa. Des de fa quinze anys, Novoselova amb el seu marit Alexandr Gvozdev, els tenen tots reunits a La Casa Museu dels Gats de Lloret de Mar, al número 10 del carrer Sant Albert. Els alimenten amb amor, passió i les visites dels centenars de turistes que s’apropen fins aquest indret. Frikisme per alguns, art per d’altres. Si més no, es tracta d’un museu únic al món pel valor artístic de les seves peces; que van des del segle XVII fins a l’actualitat. La col·lecció només mostra 1.800 objectes repartits en sis sales i que es van renovant. La resta? Als calaixos de la casa del matrimoni. Vera va comprar la primera figura d’aquest petit mamífer domesticat el 1998 en una fira a Letònia.
Myau, miau, mèu, miao! ‘Myau’ font les chats en Russie. Vera Novoselova le sait bien car de toute petite aimait bien ces animaux mais, par circonstances familiales –son père était militaire russe- elle n´a jamais pu s’occuper d’un de ces petits chats. «Nous voyagions beaucoup et nous déménagions souvent. Je ne pouvais pas ni mes parents me laissaient. Pour moi, ils sont synonyme de foyer», explique elle-même pendant qu’elle n’arrête pas de bouger par le bureau de son agence de voyage. Maintenant, elle s’en occupe de presque 20.000 chats. Quelques-uns sont de porcelaine, d’autres d’argile, bois ou bronze. CAT
FR
ES
#7 · 2016
CAT
REPORTAGE
15
maig › juny | mai › juin | mayo › junio
| reportatge · reportage · reportaje | Quelques-uns brillent avec des cristaux Swarovski tandis que d’autres 6.000 sont imprimés en affiches et cartes postales. Quel bazar en haut où elle travaille!
NG
‘Myau’ hacen los gatos en Rusia. Vera Novoselova lo sabe porque desde bien pequeña adoraba estos animales pero, por causas familiares –su padre era militar del ejército ruso- nunca pudo cuidar ni mimar uno de estos felinos peludos. Un anhelo que le ha marcado la vida. “Viajábamos mucho y cambiábamos a menudo de casa. No podía ni me dejaban. Para mí son sinónimo de hogar”, explica ella misma mientras no para de moverse por la oficina de su agencia de viajes.
Novoselova critica que Lloret de Mar és un “poble especial” i que mai el consistori s’ha interessat o els ha ajudat en cap aspecte. Per això, té previst traslladar el museu a Madrid, on acaben d’instal·lar la nova oficina central de l’agència de viatges Novovira.
Novoselova critique que Lloret de Mar est “village spécial”. La mairie ne s’est jamais intéressée, elle n’a pas voulu aider dans aucun aspect. C’est pour ça qu’elle a prévu de déplacer le musée à Madrid, où ils viennent d’installer le nouveau bureau central de l’agence de voyages Novovira. Novoselova critica que Lloret de Mar es un “pueblo especial” y que nunca el consistorio se ha interesado o les ha ayudado en ningún aspecto. Por esto, tiene previsto trasladar el museo a Madrid, donde acaban de instalar la nueva oficina central de la agencia de viajes Novovira.
#7 · 2016
Des del centre impulsen el Festival Internacional ‘Gato de la Luna’ que reuneix a pintors, músics, artistes i amics dels gats.
Ria iusdand eliquam nobis ducit magnam sitaquo eum hitestin commolu ptiunt. Apere apis aut ut officia ssequi aut dita. Depuis le musée, ils donnent l’élan au Festival International ‘Gato de la Luna’ (Chat de la lune) que réuni à peintres, musiques, artistes et amis des chats. CAT
FR
ES
REPORTAJE
Myau, miau, mèu, miao!
Ça fait quinze ans, Novoselova avec son mari Alexandr Gvozdev, ont tous les chats réunis dans La Casa Museu dels Gats (MaisonMusée des Chats) de Lloret de Mar, au 10, rue Sant Albert. Ils les donnent à «manger» avec amour, passion et les visites de centenaires de touristes qui se rapprochent jusqu´à ici. Excentricité ou art? Au moins, il s´agit d’un musée unique au monde pour la valeur artistique des pièces; depuis le XVIIe siècle jusqu`à l’actualité. La collection montre 1.800 objets repartis en six salles et ils se renouvellent. Le reste? Dans des tiroirs de la maison du couple. Vera acheta la première figure de ce petit mammifère domestiqué en 1998 dans une foire en Lettonie. En l’année 2000, elle n’avait pas de l’espace chez elle. «Ça ne dépend pas de moi, je crois que ce sont les chats qui voulaient se réunir et ils m´ont choisi pour le faire», explique. Ils apparaissent chez des antiquaires de pays comme l’Italie, la France ou l’Allemagne. La dernière acquisition vient de Nice, c’est un chat d’au milieu du XIXe siècle qui assaisonne. Il est accompagné de la silhouette d’un chat faite avec des pierres précieuses, le visage d’un félin dans une boucle, un mix qui sert du cidre, une autre que t’évente ou un abattu qui te regarde depuis une pièce de casino. En total, deux étages pleins de chats d’époques, provenances et utilités très différents. Ceuxci, rarement griffent.
16
ES
Ahora, de mayor, cuida de casi 20.000 gatos. Alguno son de porcelana, otros de arcilla, madera o bronce. Algunos brillan con cristales Swarovski mientras que otros 6.000 están impresos en carteles y postales. Una buena reunió de gatos encima de donde trabaja. Desde hace quince años, Novoselova con su marido Alexandr Gvozdev, los tienen todos reunidos en La Casa Museo de los Gatos de Lloret de Mar, en el número 10 de la calle Sant Albert. Los alimentan con amor, pasión y las visitas de los centenares de turistas que se acercan hasta este lugar. Friquismo para algunos, arte para otros. Al menos, se trata de un museo único en el mundo por su valor artístico de sus piezas; que van desde el siglo XVII hasta la actualidad. La colección nada más muestra 1.800 objetos repartidos en seis salas y se van renovando. ¿El resto? En los cajones de la casa del matrimonio. Vera compró la primera figura de este pequeño mamífero domesticado en 1998 en una feria en Letònia. En el 2000, ya no cabía en su casa. “No depende de mí, creo que los gatos del mundo se querían unir y me han escogido a mí para hacerlo”, explica. Se le aparecen en anticuarios de países como Italia, Francia o Alemania. La última adquisición proviene de Niza, es un gato de a mediados del siglo XIX que salpimienta. Convive con la silueta de un gato hecho con piedras preciosas, la cara de un felino en una hebilla, un mix que sirve sidra, otro que te abanica o uno alicaído que te mira desde una moneda de un casino. En total, dos pisos repletos de gatos de épocas, procedencias y utilidades bien diferentes. Estos, pocas veces arañan. NG
| reportatge · reportage · reportaje | CAT
REPORTATGE
Capmany: 612 habitants, més de 4.000 aixetes Penjades a les parets, en forma de cercle, creant l’escut de la família Oliveda o darrere unes vitrines. A Capmany, hi ha gairebé set vegades més aixetes que habitants. I no són aixetes normals, com les que tenim a casa per deixar anar l’aigua, el gas, o per graduar les mànegues del jardí. Aixetes de botes de vi fetes a mà.
La col·lecció va arrencar l’any 1955 quan un amic de Josep Oliveda Casanovas – el creador conjuntament amb la seva esposa, Joana Rigau, de l’actual Grup Oliveda- va morir en un accident de trànsit. La seva vídua, en record de l’amistat que havien compartit, va entregar-li 25 aixetes que el seu marit havia recopilat en vida. “Allò va tocar-li el cor al pare i des de llavors anés on anés en comprava. Les intercanviava per xampany als pagesos, les buscava per Espanya, o es passejava per fires d’antiguitats o artesania en els múltiples viatges que feia”, recorda la seva filla, Anna Maria Oliveda. Més que d’aixetes, aquesta és una col·lecció de records, una recopilació d’històries i sentiments. En Josep Oliveda va procurar de deixar-ho tot anotat, d’on eren, què havien valgut i què s’hi podia veure en cada plafó de l’inicial museu que ell va començar a projectar. Des de llavors, la seva família s’ha encarregat de continuar el seu treball. S’hi poden veure aixetes del segle XVII i XVIII, amb la flor de lis d’Anjour, procedents de la Llombardia d’Itàlia, aixetes que reprodueixen un cap d’un gos en actitud d’espera
L’escut de la família Oliveda que va crear el mateix Josep Oliveda amb les quatre barres de Catalunya, la creu romànica, el nap negre de Capmany.
El escudo de la familia Oliveda que creó el mismo Josep Oliveda con las cuatro barras de Cataluña, la cruz románica, el nabo negro de Capmany.
Le blason de la famille Oliveda que Josep Oliveda a créé lui-même avec les quatre barres de Catalogne, la croix romane, le navet noir de Capmany.
i guarda. També hi ha les anomenades ‘txapeles’, aixetes amb la boina dels , o en forma de cor. “Una li va costar un petó de la baronessa de Terrades. El meu pare li va comentar que la volia i ella va explicar-li que se la vendria per un petó. Li va fer deu o dotze!”, explica rient l’Anna Maria amb una vitalitat i energia admirables. La més gran pesa cinc quilos i mig i era d’un antiquari de Ripoll, la més petita – de 8 centímetres- va ser un regal dels Casademont de Girona. Cada una d’elles, obren un corrent de records que es mesclen amb la història que narren la resta d’estris, materials i eines antigues lligades a l’elaboració del vi que hi ha en aquest espai, l’antic celler familiar. NG
FR
REPORTAGE
Capmany: 612 habitants, plus de 4.000 robinets Accrochés sur les murs, en forme de cercle, en recréant le blason de la famille Oliveda ou derrière des vitrines. A Capmany, il y a presque set fois plus de robinets que d’habitants. Il ne s’agit pas de robinets normaux, comme ceux que nous avons chez nous pour laisser passer l’eau, le gaz, ou pour régler les tuyaux d’arrosage du jardin. Robinets de tonneau de vin faits à la main. Tous, ils se trouvent au Museu de les Aixetes (Musée des Robinets), situé au beau milieu de ce joli et petit village à dix kilomètres de la frontière avec la France. Ils appartiennent à un musée privé créé par la famille Oliveda, une entreprise familière vinicole de reconnaissance internationale. Les vins Oliveda se situent entre les 100 meilleurs d’Espagne et dernièrement ils n’arrêtent pas de gagner de prix. Leurs racines, comme celles de la glycine qui traverse une partie du magasin et le musée, se remontent à plus de 100 ans. Ils élaborent de vins depuis le 1764, même si au début CAT
FR
ES
#7 · 2016
Totes elles es troben al Museu de les Aixetes, situat al bell mig d’aquest bonic i petit poble a deu quilòmetres de la frontera amb França. Formen part d’un museu privat creat per la família Oliveda, una empresa familiar vinícola reconeguda internacionalment. Els seus vins es situen entre els 100 millors d’Espanya i darrerament no han parat de guanyar premis. Les seves arrels, com les de la glicina que travessa part de la botiga i el museu, es remunten a ara fa més de 100 anys. Tal i com anuncia la pedra de l’entrada del celler més antic de la casa, aquí porten fent vins des del 1764, tot i que al principi només era per al consum familiar. En aquest indret, s’olora el pas de la història, es tasta l’estima per la terra i es viu l’amor pel vi i la família.
17
La collection commença l’année 1955 quand un ami de Josep Oliveda Casanovas –le fondateur avec sa femme, Joana Rigau, de l’actuel Grup Oliveda- est mort dans un accident de circulation. Sa veuve, en record de l’amitié, lui a donné 25 robinets que son mari avait compilés en vie. «Ça l’a touché beaucoup à mon père et depuis il achetait où il allait. Il les changeait par bouteilles de champagne aux paysans, il les cherchait en Espagne, il se promenait en foires d’antiquités ou d’artisanat quand il voyageait», se rappelle sa fille, Anna Maria Oliveda. Plus que de robinets, il s’agit d’une collection de souvenirs, une compilation d’histoires et de sentiments. Josep Oliveda a essayé de laisser tout annoté, d’où ils venaient, le coût et qu’est-ce qu’on pouvait voir dans chaque panneau du premier musée qu’il va commencer à projeter. Depuis, sa famille s’est occupée de continuer son travail. Dans le musée nous pouvons voir de robinets des XVIIe et XVIIIe siècle, avec la fleur de lis d’Anjou, provenant de la Lombardie de l’Italie, de robinets qui reproduit une tête de chien en attitude d’attente et de garde. Aussi il y a ceux qui s’appellent «txapeles», robinets avec un béret, ou en forme de cœur. «Le prix d’un de ces robinets a été un bisou de la baronne de Terrades. Mon père l’avait dit qu’il voulait le robinet et elle lui a expliqué que le prix de la vente serait un bisou, raconte Anna Maria en rigolant avec une vitalité et une énergie admirables. Le plus grand pèse cinq kilos et demie et il était d’un antiquaire de Ripoll, le plus petit –de 8 centimètres- a été un cadeau de la famille Casademont de Gérone». Chacun d’eux, ouvrent un courant de souvenirs que se mélange avec l’histoire que nous racontent les outils, matériaux et les anciens outils attachés à l’élaboration du vin qui se trouvent dans cet espace, l’ancien cave de la famille. NG
La voluntat de la família és continuar engrandint la col·lecció amb noves aixetes singulars i antigues.
La volonté de la famille est de continuer à agrandir la collection avec de nouveaux robinets singuliers et anciens. La voluntad de la familia es ampliar la colección con nuevos grifos singulares y antiguos.
ES
REPORTAJE
Capmany: 612 habitantes, más de 4.000 grifos Colgadas de las paredes, en forma de círculo, creando el escudo de la familia Oliveda o detrás de unas vitrinas. En Capmany, hay casi siete veces más grifos que habitantes. I no son grifos normales, como los que tenemos en casa para dejar pasar el agua, el gas o para graduar las mangueras del jardín. Grifos de cubas de vino hechas a mano. Todas ellas se encuentran en el Museo de los Grifos, situado en medio de este bonito y pequeño pueblo a diez quilómetros de la frontera con Francia. Forman parte de un museo privado creado por la familia Oliveda, una empresa familiar vinícola reconocida internacionalmente. Sus vinos se sitúan entre los 100 mejores de España y últimamente no han parado de ganar premios. Sus raíces, como las de la glicina que atraviesa la tienda y el museo, se remontan ahora a más de 100 años. Tal y como anuncia la piedra de la entrada de la bodega más antigua de la casa, aquí llevan haciendo vinos desde 1764, aunque al principio nada más era para el consumo familiar. En este lugar, se huele el paso de la historia, se cata el aprecio por la tierra y se vive el amor por el vino y la familia. La colección arrancó el año 1955 cuando un amigo de Josep Oliveda Casanovas – el creador conjuntamente con su esposa, Joana Rigau, del actual Grup Oliveda- murió en un accidente de tráfico. Su viuda, en recuerdo
de la amistad que habían compartido, le entregó 25 grifos que su marido había recopilado en vida. “Esto le emocionó al padre y desde entonces fuese donde fuese compraba. Las intercambiaba por champán a los campesinos, las buscaba por España, o se paseaba por ferias de antigüedades o artesanía en los múltiples viajes de hacía”, recuerda su hija, Anna Maria Oliveda. Más que de grifos, esta es una colección de recuerdos, una recopilación de historias y sentimientos. Josep Oliveda procuró dejarlo todo anotado, de dónde eran, qué habían valido y qué se podía ver en cada panel del museo inicial que él comenzó a proyectar. Desde entonces, su familia se ha encargado de continuar su trabajo. Aquí se pueden ver grifos de los siglos XVII y XVIII, con la flor de lis de Anjou, procedentes de la Lombardía de Italia, grifos que reproducen una cabeza de un perro en actitud de espera y guarda. También hay las llamadas “txapeles”, grifos con la boina de los …., o en forma de corazón. “Una le costó un beso de la baronesa de Terrades. Mi padre le comentó que la quería y ella le explicó que se la vendería por un beso. Le dio diez o doce!”, explica riendo Anna Maria con una vitalidad y energía admirables. La más grande pesa cinco quilos y medio y era de un anticuario de Ripoll, la más pequeña –de 8 centímetrosfue un regalo de los Casademont de Girona. Cada una de ellas, abren una corriente de recuerdos que se mezclan con la historia que narran el resto de utensilios, materiales y herramientas antiguas ligadas a la elaboración del vino que hay en este espacio, la antigua bodega familiar.
#7 · 2016
c’était juste pour la consommation familière. Dans cet endroit, nous pouvons sentir le cours de l´histoire, goûter l’estime à la terre et vivre l’amour pour le vin et la famille.
maig › juny | mai › juin | mayo › junio
| reportatge · reportage · reportaje |
NG CAT
FR
ES
19
Foto Museu Emili Vilà
maig › juny | mai › juin | mayo › junio
| reportatge · reportage · reportaje |
A part de les 386 obres exposades, al magatzem tenen 340 més. Peces d’Emili Vilà i obres que l’artista va anar recopilant durant la seva vida.
À part des 386 œuvres exposées, à l’entrepôt ils ont 340 plus. Des œuvres d’Emili Vilà et d’œuvres que l’artiste a compilé pendant sa vie. A parte de las 386 obras expuestas, en el almacén tienen 340 más. Piezas de Emili Vilà y obras que el artista fue recopilando durante su vida.
CAT
REPORTATGE
#7 · 2016
Un dels grans desconeguts
20
Un desconegut pel gran públic. Així és encara avui en dia el pintor, fotògraf i cartellista Emili Vilà, nascut l’any 1887 al número 29 del carrer Sant Pere de Llagostera, on actualment es troba el museu que porta el seu nom, i que va ser un dels cartellistes més importants de París a principis del segle XX, sobretot durant la dècada del 1920. Des de petit tenia una gran facilitat pel dibuix però, per motius familiars, els seus pares el van dur cap a França, on ràpidament va haver d’espavilar-se. El 1909 feia d’il·lustrador per al diari L’Echo du Nord-Est, captant la vida quotidiana dels soldats al front durant la I Guerra Mundial; també escrivia cròniques per una publicació esportiva fins que, un dia, mentre treballava en una foneria de la Val d’Osne, va fer el salt com a retolista i dibuixant als estudis Pathé. L’ascens va ser vertiginós i en poc temps els seus dibuixos il·lustraven productes de marques reconegudes o eren la imatge de pel·lícules de companyies com Gaumont, la Paramount o Fox. Uns cartells que encara avui en dia es poden veure a Montmatre i que durant anys van il·lustrar un dels bitllets d’aquest país veí, el qual va condecorar-lo amb el títol de cavaller de la CAT
FR
ES
Legió d’Honor i la creu d’artista. Vilà va ser un dels primers en implementar l’art de l’utilisme i els colors estridents, gairebé fluorescents, amb la tècnica del gouache. Es creu que va arribar a dibuixar més de 4.000 obres. Tot i viure com un autèntic ‘dandi’ en una casa amb 12 balconades enmig del Boulevard Voltaire, mai va ser un bohemi. Dedicava més temps als altres que a ell mateix. Participava en tota mena d’actes solidaris i s’encarregava de mantenir els seus pares, germana i nebot, Emili Ribas, que es va convertir en el fill que ell mai va tenir. Al cap d’uns anys, a causa de les dificultats econòmiques, el pintor va retornar cap a Catalunya, primer a Sant Feliu de Guíxols i posteriorment va aterrar a Llagostera on finalment va morir. Vilà va entregar-li tota la seva col·lecció d’obres pròpies i adquirides – Modigliani, Degas, Picassos o Toulouse-Latrec- al seu nebot, el qual tampoc va tenir descendència. D’aquesta manera, i gairebé per sorpresa, tot va anar a parar a la Clara Bussot, la dona de fer feines, ajudant i cuidadora durant els últims mesos de vida d’Emili Ribas. L’àvia d’en Jeffrey Martí, l’actual director d’aquest museu que el mateix pintor gironí va crear el 1967. Un espai que no va poder gaudir perquè tres mesos després d’inaugurar-lo, moria. Sense saber-ho del tot, Bussot va heretar una de les col·leccions d’art més singulars i desconegudes del país, més de mig miler de
peces entre cartells publicitaris i cinematogràfics, retrats, olis, paisatges i, sobretot, les notes de treball i els dietaris de Vilà. “Durant dos anys he anat cercant informació en arxius i rellegint tots els seus quaderns, en francès, per saber més d’ell”, afirma Martí. “Era un home molt ordenat, tenia una vida molt intensa, amb mil aficions. Es desvivia per l’altra gent”. A ell, el món de l’art també el va enganxar sense adonar-se’n. “Quan vaig començar no sabia res sobre pintura”, admet. Des del 2013, després d’un impàs de set anys durant els quals el museu va estar tancat, Martí compagina el treball al bar de Llagostera –una feina que comparteix amb el seu pare- amb les visites concertades a la galeria. Les 386 obres que s’hi exposen estan iguals com es van crear, fins i tot amb el mateix marc que Vilà va escollir per a cada una d’elles. Dins el museu no passa el temps. “Les exposicions a aquella època es feien per vendre. Parets abarrotades, sense ordre i caòtiques”. La millor oportunitat per descobrir i posar en valor un dels grans pintors desconeguts de les terres gironines. NG
Un inconnu pour le grand public. C’est comme ça encore aujourd´hui le peintre, photographe et affichiste Emili Vilà, né l’année 1887 au numéro 29 de la rue Sant Père de Llagostera, où actuellement se trouve le musée que porte son nom, et qui va être un des plus importants affichistes de Paris au début du XXe siècle, surtout pendant la décennie du 1920. Depuis petit, il avait une facilité pour le dessin. Pour des raisons familiales, ses parents sont partis en France avec lui. En 1909, il faisait d’illustrateur pour le journal L’Echo du Nord-Est, il captait la vie quotidienne des soldats au front pendant la I Guerre Mondial; il écrivait aussi de chroniques pour une publication sportive. Un jour, pendant qu’il travaillait dans une fonderie dans la Val d’Osne, il a fait le saut comme affichiste et dessinateur aux études Pathé. En peu de temps ses dessins illustraient les produits de marques reconnues ou ils étaient l’image de films de compagnies Gaumont, la Paramount ou la Fox. Des affiches qu’encore aujourd´hui on peut les voir à Montmartre et que pendant des années ont illustré un des billets du pays voisin, lequel l’a décoré avec le titre de Chevalier de la Légion d’Honneur et la croix d’artiste. On pense qu´il va arriver à dessiner plus de 4.000 œuvres. Il dédiait plus de temps aux autres qu’à luimême. Il participait dans toute sorte d’actes solidaires et il soutenait ses parents, sa sœur et son neveu, Emili Ribas, qui deviendra comme un fils car lui il n’aura jamais. Après quelques années, à cause des difficultés économiques, le peintre retourne en Catalogne, d’abord à Sant Feliu de Guíxols et après à Llagostera où il va mourir. Vilà livrera toute sa collection d’œuvres propres et acquises -Modigliani, Degas, Picassos o Toulouse-Latrec- à son neveu, lui non plus tiendra descendance. De cette façon, et presque par surprise, tout passera à Clara Bussot, la femme de ménage, assistante pendant les derniers mois de vie d’Emili Ribas. La grande mère de Jeffrey Martí, l’actuel directeur de ce musée que le même peintre a créé en 1967. Emili Vilà meurt trois mois après l’inauguration du musée et il ne peut pas profiter de cet espace.
Actuellement le musée Emili Vilà ouvre ses portes seulement si les visiteurs prennent rendez-vous. Actualmente el museo Emili Vilà nada más abre sus puertas macizas si los visitantes conciertan una visita.
A finals d’aquest any està previst que surti a la llum el primer llibre sobre la vida d’Emili Vilà, concretament serà una novel·la biogràfica basant-se en el personatge de Jeffrey Martí.
A la fin de cette année, le premier livre sur la vie d’Emili Vilà sera publié, il s’agira d’un roman biographique baser dans le personnage de Jeffrey Martí.
maig › juny | mai › juin | mayo › junio
Un des grands inconnus
Actualment el museu Emili Vilà només obre les seves portes massisses si els visitants concerten una visita.
A finales de este año está previsto que salga a la luz el primer libro sobre la vida de Emili Vilà, concretamente será una novela biográfica basándose en el personaje de Jeffrey Martí.
Sans le savoir, Bussot héritera une des collections d’art la plus singulière et inconnue du pays, plus de cinq cents pièces entre les affiches publicitaires et cinématographiques, des portraits, des huiles, paysages et, surtout, les notes de travail et des journaux de Vilà. «Pendant deux ans j’ai cherché des renseignements dans des archives et j’ai lu tous les cahiers de notes, en français, pour savoir plus de lui», affirme Marti. «Il était un homme très ordonné, il avait une vie très intense, avec beaucoup de hobbies». «Quand j´ai commencé, je ne savais rien sur la peinture», admet. Depuis 2013, après sept ans de fermeture du musée, Martí concilie son travail au bar de Llagostera –un travail qui partage avec son père- avec les visites sur demande à la galerie. Les 386 œuvres que s´y exposent sont dans le même état quand elles ont été créée, avec les cadres que Vilà a choisi. Dans le musée le temps ne passe pas. Une opportunité unique pour découvrir et mettre en valeur un des grands peintres inconnus des terres de Gérone. NG
ES
REPORTAJE
Uno de los grandes desconocidos Un desconocido para el gran público. Así es todavía hoy en día el pintor, fotógrafo y cartelista Emili Vilà, nacido en 1887 en el número 29 de la Calle Sant Pere de Llagostera, donde actualmente se encuentra el museo que lleva su nombre, y que va a ser uno de los cartelistas más importantes de París a principios del siglo XX, sobre todo durante la década de los años 20. Desde pequeño tenía una gran facilidad para el dibujo, pero, por motivos familiares, sus padres le llevaron a Francia, donde rápidamente tuvo CAT
FR
ES
#7 · 2016
REPORTAGE
Foto Museu Emili Vilà
FR
Foto Museu Emili Vilà
| reportatge · reportage · reportaje |
21
maig › juny | mai › juin | mayo › junio
| reportatge · reportage · reportaje | Foto Museu Emili Vilà
que espabilarse. En 1909 hacía de ilustrador para el diario L’Echo du Nord-Est, captando la vida cotidiana de los soldados en el frente durante la I Guerra Mundial; también escribía crónicas para una publicación deportiva hasta que, un día, mientras trabajaba en una fundición de la Val d’Osne, dio el salto como rotulista y dibujante en los estudios Pathé. El ascenso fue vertiginoso y en poco tiempo sus dibujos ilustraban productos de marcas reconocidas o eran la imagen de películas de compañías como Gaumont, la Paramount o Fox. Unos carteles, que todavía hoy se pueden ver en Montmartre y que durante años ilustraron uno de los billetes del país vecino, el cual lo condecoró con el título de caballero de la Legión de Honor y la cruz de artista. Vilà fue uno de los primeros en implementar el arte del utilitarismo y los colores estridentes, casi fluorescentes, con la técnica del gouache. Se cree que llegó a dibujar más de 4.000 obras.
A pesar de vivir como un auténtico “dandi” en una casa con 12 balconadas en medio del Boulevard Voltaire, nunca fue un bohemio. Dedicaba más tiempo a los demás que a él mismo. Participaba en toda clase de actos solidarios y se encargaba de mantener a sus padres, hermana y sobrino, Emili Ribas, que se convirtió en el hijo que nunca tuvo. Al cabo de unos años, a causa de las dificultades económicas, el pintor volvió a Cataluña, primero a Sant Feliu de Guíxols y posteriormente aterrizó en Llagostera donde finalmente murió. Vilà entregó toda su colección de obras propias y adquiridas –Modigliani, Degas, Picasso o ToulouseLautrec- a su sobrino, el cual tampoco tuvo descendencia. De esta manera, y casi por sorpresa, todo fue a parar a Clara Bussot, la mujer de la limpieza, ayudante y cuidadora durante los últimos meses de vida de Emili Ribas. La abuela de Jeffrey Martí, el actual director de este museo que el mismo pintor gerundense creó en 1967. Un espacio que no pudo disfrutar porque tres meses después de inaugurarlo, moría. Sin saberlo del todo, Bussot heredó una de las colecciones de arte más singulares y desconocidas del país, más de medio millar de piezas entre carteles publicitarios y cinematográficos, retratos, óleos, paisajes y, sobre todo, las notas de trabajo y los dietarios de Vilà. “Durante dos años he ido buscando información en archivos y releyendo todos sus cuadernos, en francés, para saber más de él”, afirma Martí. “Era un hombre muy ordenado, tenía una vida muy intensa, con mil aficiones. Se desvivía por los demás” .
EXPOSICIÓ
“J’ai dessiné la guerre. Le regard de Françoise et Alfred Brauner” (He dibuixat la guerra. La mirada de Françoise i Alfred Brauner) del 30 d'abril al 12 de juny de 2016 Museu Memorial de l'Exili C/ Major 43-47 | 17700 - La Jonquera www.museuexili.cat
A él, el mundo del arte también le enganchó sin darse cuenta. “Cuando comencé no sabía nada sobre pintura”, admite. Desde 2013, después de un paréntesis de siete años durante los cuales el museo estuvo cerrado, Martí compagina el trabajo en el bar de Llagostera –una ocupación que comparte con su padre- con las visitas concertadas en la galería. Las 386 obras que se exponen están tal cual se crearon, hasta con el mismo marco que Vilà escogió para cada uno de ellos. Dentro del museo no pasa el tiempo. “Las exposiciones en aquella época se hacían para vender. Paredes abarrotadas, sin orden y caóticas”. La mejor oportunidad para descubrir y poner en valor uno de los grandes pintores desconocidos de Gerona. NG
maig › juny | mai › juin | mayo › junio
El museu de 400 metres quadrats es troba dins l’antiga fàbrica tèxtil de Cal Coro. Repartides entre les tres sales hi ha recreacions d’establiments antics, objectes a escales de fins a 500 vegades inferiors a la real i diminutes peces d’alt valor artístic.
Le musée de 400 mètres carrés se trouve dans l’ancienne usine textile de Cal Coro. Partagées entre les trois salles il y a de récréations des anciens établissements, des objets à escales jusqu`a 500 fois inférieurs à la réalité et minuscules pièces d’une très grande valeur artistique.
CAT
REPORTATGE
El món de l’impossible Prepareu la vista i no us oblideu les ulleres. És el món de l’impossible, de l’autosuperació. De la delicadesa, l’art, la precisió tècnica i la paciència. És l’únic museu de miniatures, miniminiatures i microminiatures de tot Espanya. Més de 2.000 obres de dimensions inimaginables i provinents d’arreu del món. Una caravana de camells en el trau d’una agulla, un conjunt de joies enmig d’una grana de poma, un insecte en un pinyol de dàtil o una torre Eiffel de tres mil·límetres construïda damunt d’una llavor de rosella, 100.000 vegades més petita que a la realitat. Cinc anys van caldre perquè Lluís Carreras pogués engegar el museu. Sota els globus de metacrilat de les sales hi ha 40 anys de viatges, vivències i tots els seus estalvis. Un petit gran espai que incita a la creació. “Vinc del món de la joieria i sempre he estat encuriosit per les coses petites; vaig anar-les comprant i guardant; el que volia és donar a conèixer un art internacional que està fet per gent molt anònima”. El 90% de les obres que s’hi exposen són úniques i han estat creades expressament per aquest museu.
A cada pas, augmenten les lents. Cal baixar escales i agafar les lupes. Com diu el fundador, les peces desperten una mena de somriure d’impotència i sorpresa. Màgia? “Un es pregunta com arriben a fer aquestes coses, generen admiració. Em feia il·lusió muntar un museu que fos un estímul pels joves; que demostrés que es pot arribar més lluny tant a nivell creatiu, manual, tècnic o artístic”. I més si es té en compte que part de les peces estan fetes amb mitjans tan rudimentaris com una fulla d’afaitar partida per la meitat, un escuradents, cola o fines làmines fetes de coure i or. El material conté l’obra i l’únic que cal és rascar per extreure-la. En el cas de les microminiatures s’elaboren des d’un microscopi de doble objectiu. Els artistes s’exerciten per poder controlar el pols i les pulsacions. Rebaixen el ritme cardíac i fan el traç en fraccions de segon. “Entre batec i batec”. NG
FR
REPORTAGE
Le monde de l’impossible Vous devez vous préparer la vue et n’oubliez pas les lunettes. C’est le monde de l’impossible, du dépassement. De la sensibilité, l’art, la précision technique et de la patience. C’est un musée unique de miniatures, miniminiatures et microminiatures de l’Espagne. Plus de 2.000 œuvres de dimensions inimaginables et provenant de tout le monde. Une caravane de chameaux dans le chas d’une aiguille, un ensemble de bijoux au milieu d’une graine de pomme, un insecte sur un noyau de datte ou une tour Eiffel de trois millimètres construite sur une graine de coquelicot, 100.000 fois plus petite que dans la réalité. Lluís Carreras, lui a fallu cinq ans pour mettre en marche le musée. Sous les ballons de méthacrylate des salles, il y a 40 ans de voyages, des expériences et toutes ses épargnes. Un petit espace que provoque la création. «Je viens du monde de la bijouterie et depuis toujours j’ai été piqué de la curiosité pour les choses petites; je les achetais et gardait; je voulais faire connaître cet art international qui est fait par gent anonyme». Le 90% des œuvres que s’exposent ici sont uniques et elles ont été créées exprès pour ce musée. CAT
FR
ES
#7 · 2016
El museo de 400 metros cuadrados se encuentra dentro de la antigua fábrica textil de cal Coro. Repartidas entre las tres salas hay recreaciones de establecimientos antiguos, objetos a escalas de hasta 500 veces inferiores a la real y diminutas piezas de alto valor artístico.
23
AFILAF2016 FILAF 6e Festival International du Livre d’Art & du Film 20–26 Juin Perpignan
FILAFILAF
| reportatge · reportage · reportaje |
NG
Tots els microscopis instal·lats dins del museu van ser construïts a França, expressament pensats perquè els visitants poguessin admirar el treball precís i fi dels artistes.
ES
El mundo de lo imposible
Una caravana de camellos en el ojo de una aguja, un conjunto de joyas en medio de una grana de manzana, un insecto en un hueso de dátil o una torre Eiffel de tres milímetros construida encima de una semilla de amapola, 100.000 veces más pequeña que en la realidad.
Le musée a ouvert les portes il y a 10 ans et il reçoit 40.000 visiteurs à l’année.
El museo abrió sus puertas hace 10 años y anualmente recibe unos 40.000 visitantes.
Todos los microscopios instalados dentro del museo fueron construidos en Francia, expresamente pensados para que los visitantes pudiesen admirar el trabajo preciso y fino de los artistas.
REPORTAJE
Preparad la vista y no os olvidéis las gafas. Es el mundo de lo imposible, de la autosuperación. De la delicadeza, el arte, la precisión técnica y la paciencia. Es el único museo de miniaturas, miniminiaturas y microminiaturas de toda España. Más de 2.000 obras de dimensiones inimaginables y provenientes de todo el mundo.
El museu va obrir les seves portes ara fa 10 anys i anualment rep uns 40.000 visitants.
Tous les microscopes installés dans le musée ont été construits en France, exprès pensés pour que les visiteurs puissent admirer le travail précis et fin des artistes.
Cinco años fueron necesarios para que Lluís Carreras pudiese poner en marcha el museo. Bajo los globos de metacrilato de las salas hay 40 años de viajes, vivencias y todos sus ahorros. Un pequeño gran espacio que incita a la creación. “Vengo del mundo de la joyería y siempre me han fascinado las cosas pequeñas; las he ido comprando y guardando; lo que quería es dar a conocer un arte internacional que está hecho por gente anónima”. El 90% de las obras que se exponen son únicas y han sido creadas expresamente para este museo.
A cada paso, aumentan las lentes. Hay que bajar escalas y coger las lupas. Como dice el fundador, las piezas despiertan una especie de sonrisa de impotencia y sorpresa. ¿Magia? “Uno se pregunta cómo llegar a hacer estas cosas, generan admiración. Me hacía ilusión montar un museo que fuese un estímulo para los jóvenes; que demostrase que se puede llegar más lejos tanto a nivel creativo, manual, técnico o artístico”. Y más si se tiene en cuenta que parte de las piezas están hechas con medios tan rudimentarios como una hoja de afeitar partida por la mitad, un palillo, cola o finas láminas hechas de cobre y oro. El material contiene la obra y lo único que se necesita es rascar para extraerla. En el caso de las microminiaturas se elaboran desde un microscopio de doble objetivo. Los artistas se ejercitan para poder controlar el pulso y las pulsaciones. Rebajan el ritmo cardíaco y hacen el trazo en fracciones de segundo. “Entre latido y latido”.
#7 · 2016
Il faut tenir compte que toutes les pièces sont faites avec des moyens si rudimentaires comme par exemple une lame de rasoir cassée à la moitié, un cure-dents, de la colle ou des fines plaques faites de cuivre ou de l’or. Le matériel contient l’œuvre et la seule chose qu´il faut faire c´est gratter pour I ’extraire. Dans le cas des microminiatures, elles s’élaborent depuis un microscope avec double objectif. Les artistes s’exercent pour avoir le control du pouls et les pulsations. Ils baissent le rythme cardiaque et ils font le trait en fractions de seconde. «Entre battement et battement».
maig › juny | mai › juin | mayo › junio
Les lentilles augmentent à chaque pas qu’on donne. Il faut descendre les escaliers et prendre les loupes. Comme le fondateur nous dise, les pièces nous suscitent des sourires d’impuissance et de surprise. De la Magie? «On se demande comment ils arrivent à faire ces choses, ils provoquent de l’admiration. Ça me faisait plaisir d’installer ce musée pour stimuler les plus jeunes; pour montrer que c’est possible d’arriver plus loin au niveau créatif, manuel, technique ou artistique».
NG
CAT
FR
ES
25
maig › juny | mai › juin | mayo › junio
| notícies · actualités · notícias | Festival polar barcarés
Festival ÍTACA El Festival ÍTACA desembarcarà aquest estiu al Baix Empordà amb una quinzena de concerts, obres de teatre i tota mena d’activitats paral·leles. Ramon Mirabet, Quimi Portet, Quico Pi de la Serra, La Locomotora Negra, Teràpia de Schock + Acció són alguns dels artistes que passaran pels escenaris d’aquest festival gironí. El cantautor argentí, Andrés Calamaro, s’encarregarà de posar punt i final a la quarta edició del festival a l’emblemàtic escenari de Calella de Palafrugell, amb motiu del 50è aniversari de la cantada d’havaneres que anualment reuneix milers de persones. +info: www.festivalitaca.com
Del 10 al 12 de juny la vila de Bacarès s’omplirà amb el Festival Mediterrani Polars i Aventures. Organitzat pel Centre Méditerranéen de Littérature i la Villa de Barcarès, el certamen reunirà una quarantena d’autors i té previst nombrosos actes i esdeveniments en un marc únic: el vaixell Lydia. Durant dos dies, els fans i escriptors amateurs de novel·les negres i policíaques i també els seguidors de còmics, llibres de viatge, fantasia i d’aventura podran reviure la seva passió a través de tota mena de conferències, taules rodones, exposicions, lectures, concerts, espectacles, “Nits del gènere Negre a la pantalla” o fins i tot dibuixos animats pels més menuts.
Le Festival ÍTACA aura lieu cet été au Baix Empordà avec une quinzaine de concerts, spectacles de théâtre et toute sorte d’activités parallèles. Ramon Mirabet, Quimi Portet, Quico Pi de la Serra, La Locomotora Negra, Teràpia de Schock + Acció sont quelques-uns des artistes qui joueront sur les scénarios de ce festival de la province de Gérone. L’auteurcompositeur argentin, Andrés Calamaro, será chargé de clôturer la quatrième édition du festival dans le cadre magnifique de Calella de Palafrugell, à l’occasion du 50ème anniversaire de la «cantada d’havaneres» qu’annuellement réunit de milliers de personnes. +info: www.festivalitaca.com.
#7 · 2016
C'est dans le cadre unique du paquebot "le Lydia" que se déroule, chaque deuxième week-end de juin, le Festival Méditerranée polars et aventures. Mis en place par le Centre Méditerranéen de Littérature et la Ville "Le Barcarès", il compte une quarantaine d'auteurs et propose de nombreux événements. Deux jours durant, les amateurs de romans noirs, policiers mais aussi bandes dessinées, livres de voyage, fantaisie et aventure vivent leurs passions à travers conférences, tables rondes, expositions, lectures, concerts et spectacles, sans oublier le cinéma avec les "Nuits du Noir à l'écran" et des animations pour les enfants.
26
Del 10 al 12 de junio, el Festival Mediterráneo Polares y aventuras, organizado por el Centro Mediterráneo de Literatura y de la Villa del Barcarés, invita a unos cuarenta autores y propone numerosos eventos en el marco incomparable del barco Lydia. Durante dos días, los amantes de las novelas negras y policíacas, de los cómics, de los libros de viaje, fantasía y de aventura pueden vivir su pasión a través de conferencias y mesas redondas, exposiciones, lecturas, conciertos y espectáculos, del cine con «Noches del Negro a la pantalla» y de animaciones para niños.
CAT
FR
ES
El Festival ÍTACA desembarcará este verano en el Bajo Ampurdán con una quincena de conciertos, obras de teatro y todo tipo de actividades paralelas. Ramon Mirabet, Quimi Portet, Quico Pi de la Serra, La Locomotora Negra, Teràpia de Schock + Acció son algunos de los artistas que pasarán por los escenarios de este festival gerundense. El cantautor argentino, Andrés Calamaro, se encargará de poner punto y final a la cuarta edición del festival en el emblemático escenario de Calella de Palafrugell, con motivo del 50ª aniversario de la cantada de habaneras que anualmente reúne a miles de personas. +info: www.festivalitaca.com
Festival Ida y Vuelta 2016 La Casa Musicale de Perpinyà acull del 2 al 5 de juny la 19a edició del festival ‘Ida y Vuelta’. Es tracta d’una gran festa popular i gratuïta que proposa una programació eclèctica on es donen cita referents de tota mena de gèneres musicals: reggae, soul, rock, electro, jazz, hiphop o funk. El festival començarà amb la tradicional batalla de dansa hip-hop Block party i també oferirà “les escenes made inCasa” que permeten descobrir artistes amateurs dels tallers de la Casa Musicale de la mà de grans figures de renom nacional i internacional com Gigi Mc Farlane, La Gran Pegatina o Hollie Cook. +info: http://www.idayvuelta-festival.fr/
La Casa Musicale de Perpignan accueille, du 2 au 5 juin, pour sa 19ème édition, le festival "Ida y Vuelta". Grande fête populaire et gratuite, sa programmation se révèle éclectique puisque chaque style de musiques a son billet d'entrée: reggae, soul, rock électro, jazz, hip-hop, funk… La traditionnelle Battle internationale de Hip-Hop ouvrira le festival dont la programmation offre une large place aux «scènes made in Casa». Cette formule met côte à côte, sur la «Grande Scène»,les artistes amateurs des ateliers de la Casa Musicale et les artistes de renommées nationales et internationales comme Gigi Mc Farlane, La Gran Pegatina ou Hollie Cook. La Casa Musicale de Perpignan acoge del 2 al 5 junio la 19a edición del festival Ida y Vuelta. Es una gran fiesta popular y gratuita que propone una programación ecléctica donde todas las músicas tienen cabida: reggae, soul, rock électro, jazz, hip-hop, funk… El festival comenzará con la tradicional «batalla» de baile hi-hop Block party y la programación dejará espacio en «las escenas made in Casa» para descubrir a los artistas amateurs de los talleres de la Casa Musicale al lado de artistas renombrados nacionales e internacionales en la «Grande Scène» como Gigi Mc Farlane, La Gran Pegatina o Hollie Cook.
Meeting of Styles France (MOS)
Després d’un concert a Ripoll el passat 16 d’abril, el projecte dirigit pel musicòleg i intèrpret Antoni Madueño arrenca la seva primera gira. La primera parada serà al Festival de Música Antiga dels Pirineus del 2016. A partir de l’any vinent, els instruments -extrets de les escultures de la Portalada romànica del Monestir de Santa Maria de Ripoll- formaran part d’una exposició itinerant. El projecte va arrencar ara fa tres anys. Madueño i un grup de luthiers i musicòlegs han aconseguit que els instruments de la portalada cobrin vida després d’estar vuit segles “adormits”. La darrera fase de la iniciativa consisteix en crear una publicació que reculli l’estudi dels instruments de la Portalada i que repassi tot el projecte que s’ha dut a terme per recuperar els instruments i les cançons del segle XII.
Les Luthiers Drapaires són un grup d’investigació sobre el reciclatge creatiu de les deixalles tecnològiques. El seu procés comença a les deixalleries, on seleccionen el material; després, fan un estudi acústic de les peces que formen on veuen i analitzen com les poden fer sonar i, finalment, creen instruments i autòmats musicals que inclouen en tallers oberts. Per conèixer més sobre aquest original grup no us podeu perdre la exposició instal·lada a l’Espai Tònic de la Bisbal d’Empordà. Porta per nom ‘Cables, cargols i algoritmes’ i es pot visitar fins el 15 de maig. Es tracta d’una retrospectiva dels darrers set anys de treball i compta amb una selecció dels instruments més representatius. + info: www. luthiersdrapaires.wordpress.com Les Luthiers Drapaires sont un groupe de recherche sur le recyclage créatif des déchets technologiques. Le procès commence à la décharge, où on sélection le matériel; après, ils font une étude acoustique des pièces et ils voient et analysent comment les faire sonner et, finalement, ils créent des instruments et automates musicales que les incluent dans des ateliers ouverts. Pour connaître plus sur cet original groupe vous ne pouvez pas rater cette exposition installée à l’Espai Tònic de la Bisbal d’Empordà. ‘Cables, cargols i algoritmes’ (câbles, vis et algorithmes) c’est le nom de l’exposition et elle pourra être visitée jusqu´au 29 mai. Il s’agit d’une rétrospective des sept derniers années de travail et compte avec une sélection des instruments les plus représentatifs. +info: www.luthiersdrapaires.wordpress.com Los Luthiers Drapaires son un grupo de investigación sobre el reciclaje creativo de la basura tecnológica. Su proceso comienza en los basureros, donde seleccionan el material; después, hacen un estudio acústico de las piezas que forman donde ven y analizan cómo los pueden hacer sonar y, finalmente, crean instrumentos y autómatas musicales que incluyen en talleres abiertos. Para conocer más sobre este original grupo no os podéis perder la exposición instalada en el Espai Tònic en La Bisbal del Ampurdán. Se llama “Cables, tornillos y algoritmos” y se puede visitar hasta el 15 de mayo. Se trata de una retrospectiva de los últimos siete años de trabajo con una selección de los instrumentos más representativos. +info: www.luthiersdrapaires.wordpress.com
Despertant instruments adormits.
En col·laboració amb la ciutat de Perpinyà, l’associació U.I.S.C. (Union Internationale de la Street Culture) organitza la setena edició del Festival International de Graffiti, l’etapa francesa de la gira mundial del Street Art. Del 23 al 31 Juliol al Campo Santo, en sessions de dia i de nit, 50 artistes internacionals s’expressaren a sobre de panells de fusta desmesurats (1200 m².de superfície). A aquest esdeveniment s’afegeixen: Concurs de Skate, roller ; Batalla de Dansa, de dibuix, de Dj ; Torneig de futbol de carrer; desfilada de moda; Competició de videojocs; conferències, projeccions… Entrada lliure En partenariat avec la ville de Perpignan, l’association U.I.S.C. (Union Internationale de la Street Culture) organise La 7ème édition du Festival International de Graffiti, l’étape française du tour du monde du Street Art. Du 23 au 31 Juillet au Campo Santo, en sessions jour et nuit, 50 artistes internationaux s’expriment sur panneaux bois surdimensionnés (1200 m².de surface). A cet évènement s’ajoutent: Contest de Skate, roller; Battle de Danse, de dessin, de Dj; Tournoi de foot de rue; défilé de mode; Gaming contest; conférences, projections… Entrée libre En colaboración con la ciudad de Perpiñán, la asociación U.I.S.C. (Union Internationale de la Street Culture) organiza la séptima edición del Festival International de Graffiti, la etapa francesa de la gira mundial del Street Art. Del 23 al 31 de julio en el Campo Santo, en sesiones diurnas y nocturnas, 50 artistas internacionales se expresarán sobre paneles de madera gigantescos (1200 m².de superficie). A este evento se añaden: Competición de Skate, roller; Batalla de Baile, de dibujo, de Dj; Torneo de futbol de calle; desfile de moda; Competición de Videojuegos; conferencias, proyecciones... Entrada libre
Après un concert à Ripoll le 16 avril passé, le projet dirigé par le musicologue Antoni Madueño commence sa première tournée. Le premier endroit où ils joueront sera dans le Festival de Musique Antique des Pyrénées 2016. À partir de l’année prochaine, les instruments –extraits des sculptures du Portique Roman du Monastère de Ste Mairie de Ripoll- formeront part d’une exposition itinérante. Le projet a commencé il y a trois ans. Madueño et un groupe de luthiers et musicologues ont réussi que les instruments du portique prennent vie après huit siècles «endormis». La dernière étape de cette initiative consistera à créer une publication où il apparaîtra l’étude des instruments du Portique et tout le projet porté à terme afin de récupérer les instruments et les chansons du XII siècle. Después de un concierto en Ripoll el pasado 16 de abril, el proyecto dirigido por el musicólogo e intérprete Antoni Madueño arranca su primera gira. La primera parada será en el Festival de Música Antigua de los Pirineos del 2016. A partir del año que viene, los instrumentos –extraídos de las esculturas del Pórtico románico del Monasterio de Santa María de Ripoll- formarán parte de una exposición itinerante. El proyecto comenzó hace tres años. Madueño y un grupo de luthiers y musicólogos han conseguido que los instrumentos de la portalada cobren vida después de estar ocho siglos “dormidos”. La última fase de la iniciativa consiste en crear una publicación que recoja el estudio de los instrumentos de la Portalada y todo el proyecto que se ha llevado a cabo para recuperar los instrumentos y las canciones del siglo XII. CAT
FR
ES
#7 · 2016
Nova vida per a les deixalles tecnològiques
maig › juny | mai › juin | mayo › junio
| notícies · actualités · notícias |
27
maig › juny | mai › juin | mayo › junio
| recomanacions · recommandations · recomendaciones |
Festival Inund’Art 2016
La XI Mostra i Trobada d’Art multidisciplinari, que es celebrarà del 3 al 5 de juny, vol donar sortida i visibilitat a les noves formes d’art i alhora crear un fòrum de reflexió i intercanvi cultural a Girona i les seves comarques. Enguany, s’afegeixen espais com El Bòlit, La Volta i Fundació Valvi als espais expositius habituals del festival -La Casa de Cultura, Fundació Fita, Centre Cultural la Mercè, la Carbonera, Rambla, Pont de Ferro, Plaça Catalunya i Plaça Mercaders-.
#7 · 2016
Inund'ART programa una desena d'exposicions, moltes d'elles col·lectives, i quatre instal·lacions al carrer que mostren els treballs d'una cinquantena d'artistes i col·lectius en una gran varietat de disciplines, principalment pintura, fotografia i escultura. El programa es completa amb una vintena de propostes de diferents disciplines artístiques, com dansa, música, perfomances,
28
poesia o accions, que tindran lloc al llarg dels tres dies. Amb la intenció d'arribar a tots els públics, Inund'ART programa també els tallers 'Mini-Art', amb propostes relacionades amb l'art visual contemporani, adreçades als més petits i les seves famílies.
CAT
FR
ES
La XI Exposition et Rencontre d’Art multidisciplinaire, qui aura lieu du 3 au 5 juin, veut donner visibilité aux nouvelles formes d’art et en même temps créer un forum de réflexion et d’échange culturel à Gérone. Cette année, s’ajoutent d’autres espaces comme El Bòlit, La Volta et Fundació Valvi aux espaces habituels du festival -La Casa de Cultura, Fundació Fita, Centre Cultural la Mercè, la Carbonera, Rambla, Pont de Ferro, Plaça Catalunya et Plaça Mercaders-. Inund'ART organise une dizaine d'expositions, beaucoup d'elles collectives, et quatre installations dans la rue que montrent les travaux d’une cinquantaine d'artistes de différents disciplines : peinture, photographie, sculpture. D’autres disciplines artistiques, comme la danse, la musique, performances, poésie, seront proposées pendant ces trois jours. Inund’Art, pour arriver à tous publics, programme aussi les ateliers 'Mini-Art', où les activités proposées seront relatives à l’art visuel contemporain, adresser aux plus petits de la famille.
La XI Muestra i Encuentro de Arte multidisciplinario, que se celebrará del 3 al 5 de junio, quiere dar salida y visibilidad a las nuevas formas de arte y al mismo tiempo crear un fórum de reflexión y de intercambio cultural en Girona y sus comarcas. Este año, se añaden espacios como El Bòlit, La Volta y Fundació Valvi a los espacios expositivos habituales del festival -La Casa de Cultura, Fundació Fita, Centre Cultural la Mercè, la Carbonera, Rambla, Pont de Ferro, Plaça Catalunya y Plaça Mercaders-. Inund'ART programa una decena de exposiciones, muchas de ellas colectivas, y cuatro instalaciones en la calle que muestran los trabajos de una cincuentena de artistas y colectivos en una gran variedad de disciplinas, principalmente pintura, fotografía y escultura. El programa se completa con una veintena de propuestas de diferentes disciplinas artísticas, como danza, música, performances, poesía o acciones, que tendrán lugar a lo largo de los tres días. Con la intención de llegar a todos los públicos, Inund'ART programa también los talleres 'Mini-Art', con propuestas relacionadas con el arte visual contemporáneo, dirigidas a los más pequeños y sus familias.
maig › juny | mai › juin | mayo › junio
| recomanacions · recommandations · recomendaciones |
CAVALE Jazz - música del món música cinematogràfica El projecte CAVALE es crea l’any 2011 de la mà de Prêle Abelanet i està format per cinc músics al voltant de les seves composicions instrumentals i arranjades col·lectivament. L’Alexis Lenoir al saxo tenor, l’Arne Wernink a la trompeta, en Pierre Baradel a la bateria, l’Olivier Chevoppe al contrabaix i la Prêle Abelanet a l’acordió es reuneixen per “explicar” i improvitzar. La música de Cavale sembla que expliqui històries de vides –greus, alegres, melancòliques, humorístiques, dolces i amargues, somiadores- que donen un to cinematogràfic i imaginari.
Després de l’àlbum Mémoire Vive enregistrat en 2012, Cavale ha sortit l’àlbum Partir en juny 2015. +info: www.cavale-prele-abelanet.bandcamp.com
AGENDA DE CAVALE DATE
ENDROIT
HORAIRE
27/07/2016
Place des 20h30 Arcades, Céret Entrée libre
29/07/2016
L’Arboretum (Canet en Roussillon)
18h30 Entrée libre
02/08/2016
Port de Collioure
21h30 Entrée libre
04/08/2016
Estagel
22h30 Entrée libre
18/08/2016
Place de la Loge. Perpignan
21h Entrée libre
23/09/2016
El Mediator. Perpignan
21h Entrée libre
Musique à imagination libre Cavale est créé en 2011 par Prêle Abelanet qui réunit cinq musiciens et un poète-comédien autour de ses compositions, pour une musique écrite mouvante, libre et construite, s’inscrivant dans le jazz, univers cinématographique, et musique du monde. Alexis Lenoir (sax ténor), Arne Wernink (trompette), Pierre Baradel (batterie), Olivier Chevoppe (contrebasse), Jérémy Tissier (texte et voix), et Prêle Abelanet (accordéon et composition), tous sont aussi actifs dans d’autres projets de musiques éclectiques. Cavale s’adresse directement à l’imaginaire en insufflant des émotions graves et joyeuses, doucesamères, humoristiques, rêveuses et poétiques. Le cinéma n’est pas loin, il suffit de monter dans le train musical. Tout est réuni pour emporter l’auditeur: jazz, univers cinématographique, musique du monde, consonances des Balkans, rock, poésie, improvisations vivantes et formes rythmiques inattendues (à mesures impaires). On se laisse emporter en pensant à des compositeurs comme Nino Rota, Goran Brégovic, Carla Bley, François de Roubaix, Pascal Comelade, l’Attirail…
Jazz - música del mundo música cinematográfica El proyecto Cavale se crea en 2011 de la mano de Prêle Abelanet y está formado por cinco músicos alrededor de sus composiciones instrumentales y arreglos colectivos. Alexis Lenoir (saxo tenor), Arne Wernink (trompeta), Pierre Baradel (bateria), Olivier Chevoppe (contrabajo), Jérémy Tissier (texto y voz), y Prêle Abelanet (acordeón y composición), todos son activos en otros proyectos de músicas eclécticas. La música de Cavale parece que explique historias de vidas –graves, alegres, melancólicas, humorísticas, dulces y amargas, soñadoras- que dan un toque cinematográfico e imaginario.
Après l’album Mémoire Vive enregistré en 2012, Cavale est sorti l’album Partir en juin 2015.
Cavale se nutre de influencias venidas desde el jazz, músicas del mundo, música de los Balcanes, rock, cine y universo del circo, alrededor de compositores como Nino Rota, Goran Brégovic, Carla Bley, François de Roubaix, Pascal Comelade, l’Attirail…
+info: www.cavale-prele-abelanet.bandcamp.com
Después del album Mémoire Vive grabado en 2012, Cavale sacó el album Partir en junio 2015.
#7 · 2016
Cavale es nodreix d’influences vingudes des del jazz, músiques del món, música dels Balcans, rock, cinema i univers de circ, al voltant de compositors com Nino Rota, François de Roubaix, la Kumpania Zelwer, Goran Brégovic, Carla Bley, Pascal Comelade, L’Attirail…
+info: www.cavale-prele-abelanet.bandcamp.com CAT
FR
ES
29
maig › juny | mai › juin | mayo › junio
|
Agenda Girona província | DALÍ, SHAKESPEARE, VISCONTI. 15/03/2016 - 06/01/2017
VITRALLS. LA LLUM DE LA CATEDRAL DE GIRONA
Castell Gala Dalí de Púbol. (Girona)
14/11/2015 - 22/05/2016 LA PERVIVENCIA DE LA VIDA Museu d’Art. Girona
EUGENI XAMMAR, EL PERIODISTA QUE ENS VA EXPLICAR EL MÓN
VARIANTS DE DALI´S MUSTACHEI
Museu de la Mediterrània. Espai Montgrí. Torroella de Montgri.
Fins al 8 de maig 18/04 - 31/12/2016 Teatre-Museu Dalí. Figueres
ART I MEMORIA. RAFAEL SEGOVIA Pintura i instal.lació
ÀNIMA NATURAE
Jordi Mitjà 23/04 - 15/05/2016 Galeria Lola Ventós. Figueres
Pere Puigbert. Audiovisuals 15/04 - 30/05/2016 Museu de la Mediterrània. Espai Baix Ter. Torroella de Montgri.
L´ELOQÜENT SILENCI DE L’ESCULTURA
PAPERS CALATS, PAPIERS COUPÉS 14/04 - 29/05/2016
Joan Brossa i Chema Madoz
Museu del Joguet. Figueres
13/02 - 26/06/2016
#7 · 2016
Museu Memorial de l´Exili. La Jonquera
30
MARE NOSTRUM I REBUTJATS Instal.lació de Pilar Farrés 15/04 - 08/05/2016 Museu del Joguet. Figueres PITU GARCIA BATLLE
RECICLATGE CREATIU DE DEIXALLES TECNOLÒGIQUES
16/04 - 03/07/2016
Luthiers Drapaires
Museu del Suro. Palafrugell
Espai Tònic. Vulpellac - La Bisbal de l’Empordà.
(A)PARADOR 22 Mónica Ezquerra monicaezquerracollage.blogspot. com.es 03/06 - 30/06/2016
29/04 - 28/05/2016 Casa de Cultura. Girona
Llibreria 22. Girona
FLOREIX LA LLETRA A GIRONA 05/05 - 31/05/2016 Casa de Cultura. Girona (A)PARADOR 22 Marta Sureda. martasuredacosta.tumblr.com
Sala Oberta. Museu de la Garrotxa. Olot AGUSTÍ CENTELLES. RETRATS DE GUERRA Fotografia 18/06 - 21/08/2016
6/05 - 01/06/2016 Llibreria 22. Girona
Fotografies
27/02 - 14/05/2016
Girona
11/06 - 15/08/2016
12/02 - 28/08/2016
LA JONQUERA PORTA DE L´EXILI
03 - 05/06/2016
EMILI PUJOL, FOTÒGRAF
POEMES VISUALS
Caixa Fòrum. Girona.
Multidisciplinari
Pia Crozet
13/01 - 05/06/2016 Museu Memorial de l´Exili. La Jonquera
Ca l´Anita. Roses. INUND’ART
QUATRE ROCS, UN CABÀS DE FEMS I UN GRAPAT D'OR
04/01 - 27/05/2016 Espai Santa Caterina. Girona
Empordoneses 2016
Fotos de Philippe Halsman
Fina Miralles 18/03 - 16/05/2016
FUGIRFUGI
61A EDICIÓ TEMPS DE FLORS 7 - 15/05/2016 Girona
Sala Oberta 2. Museu de la Garrotxa. Olot.
Agenda Girona província |
PARAULES D’AMOR
GOSSOS EN CONCERT
Joan Ollé 20 - 21/05/2016. 21h
L’ART DE TRIAR CARXOFES (homenatge a la padrina Marieta)
Sala La Planeta. Girona
Centrifugant 06/05/2016. 21h Les Nits del teatre del CAF. Platja d’Aro. Xarxa Gironina de Café-Teatre
ANNA I L’OMBRE DE TON CHIEN
20/05/2016. 21 h
12/06/2016. 20h
Teatre de Lloret
Sala de Cambra. Auditori. Girona
LOS CHIKOS DEL MAÍZ
FESTIVAL (A)PHÒNICA
La Cabília, veus, músiques i danses YOU SAY TOMATO
24 - 26/06/2016
20/05/2016 23h
Cia Sala Trono
Banyoles La Sala Mirona. Salt
27/05/2016. 21h
maig › juny | mai › juin | mayo › junio
|
TRASLLATS Teatre de Blanes
Cia Luthie de Dansa-Jazz 08/05/2016. 19 h
ABANDÓNATE MUCHO
Teatre de Blanes
Las XL
COSÌ FAN TUTTE DE MOZART Conservatori Badalona
de
Música
21/05/2016. 21h 02/06/2016. 21h30 Les Nits del Coro. Sarrià de Ter. Xarxa Gironina de Café-Teatre
12/05/2016. 21:30h LA REVOLUCIÓ Escenaris Especials 04/06/2016 18h 05/06/2016 11h AL MENOS ESTA NOCHE Vivir del bolo
14/05/2016 – 11/06/2016
Sala La Planeta. Girona
Plaça Asumpció. Barri de Sant Narcis. Girona FRED HERSCH TRIO FIRA ARRELS DEL VI
Jazz 28/05/2016 21h Auditori de l´Ateneu. Banyoles
Les Nits del Coro. Sarrià de Ter. Xarxa Gironina de CaféTeatre
Girona
20/05/2016 21h 28/05/2016 21h Can Pagans, al nº 16 de la Ctra. de Palamós de Celrà (Gironès), max . 25 espectadors per funció
14 - 15/05/2016
FESTIVAL IN-SOMNI 09-12/06/2016
Meri Yanes, David Planas
www.arrelsdelvi.com
St Martí d´Empúries
19/05/2016. 21h30
VENTURA
La Volta
FIRA DEL CLOWN 28/05/2016 Vilanova de la Muga (Girona)
FESTIVAL ITACA www.itacacultura.cat L´Empordà GIRONA A CAPELLA FESTIVAL
CONCERT BLAUMUT 11/06/2016. 23h Sala El Torin. Olot
www.gironacapella.cat . 07 - 15/05/2016
FESTIVALOT Festival de música en familia www.festivalot.cat 28 - 29/05/201
#7 · 2016
Les Nits de Can Gruart. Vilablareix. Xarxa Gironina de Café-Teatre
MERCAT DE L’ART, KM 0
Teatre de Lloret
TAL COM SÓC Pere Hosta
de
ADRIÀ PUNTÍ Girona 11/06/2016 22h
Temps de Flors. Girona
La Sala Mirona. Salt
31
maig › juny | mai › juin | mayo › junio
|
Agenda Girona província |
NIT DE MUSEUS 21/05/2016
IA INTERNACIONAL DE LA MÚSICA
FIRA GASTRONÒMICA PEIX DE ROCA 30/04 - 05/06/2016 Begur
UNDÀRIUS Festival de cultura popular 1 - 3/07/2016 Girona
21/06/2016
18ª FIRA DEL PA 15/05/2016
FIMAG 27/05 - 05/06/2016
Castelló d´Empúries
FIRA DEL CONTE 22/05/2016 Medinyà
Torroella de Montgrí
Convocatòria per finançar projectes artístics per a artistes multidisciplinaris. Fins al 31/05/2016 www.festivalingravid.com
1R CONCURS DE BANNED BOOK TRAILERS. FIRA DEL LLIBRE PROHIBIT. LLAGOSTERA
LUDIVERS
17 - 19/06/2016
FESTIVAL INGRÀVID DE L´EMPORDÀ I ARTS SANTA MÒNICA DE BARCELONA
COLERART Mostra d'Art
Interdisciplinari
CONVOCATÒRIES:
11 - 12/06/2016
Fins al 12/06/2016 Colera (Girona) www.firadelllibreprohibit.com
Girona EL TUNEL. ESPAI OBERT A LA CREACIÓ ARTÍSTICA. BELLMIRALL. GIRONA Temporada artística 2016-2017
|
Agenda Roussillon | L’ESPACE EN JEU
ART POPULAIRE DES CORNICHES PEINTES 01/07/2015 - 30/05/2016
#7 · 2016
Maison du patrimoine Françoise Claustre. Céret MES 50 ANNÉES DE PEINTURE Jean Luc Fevrier 30/01 - 29/05/2016
32
Musée Terrus. Elne
Maria-Helena Vieira da Silva
SOUVIENS-TOI DU TEMPS PASSÉ Instalation de Laurent Pernel
20/02 - 22/06/2016 Musée d'art moderne. Céret EL SENY I LA RAUXA Roger Cosme Esteve. Peinture 05/03 - 29/05/2016 Centre d’art contemporain Walter Benjamin. Perpignan
Fins al 31 de maig Enviar propostes a nfo@bellmirall.net
EL PETIT PRÍNCEP ALS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ
26/03 - 05/06/2016
04/04 - 15/06/2016
Centre d’Art Le Lait. Albi
Casa de la Generalitat. Perpignan
TU CROIS QU’ILS SE DOUTENT DE QUELQUE CHOSE? Aline Filipp 01/04 - 15/05/2016 Chapelle de la Funerària de Campo Santo. Perpignan
JESSE A. FERNANDEZ Photos 08/04 - 13/05/2016 Centre International du Photojournalisme.Perpignan
Expo en 3D 09/04 - 29/08/2016 Musée de Préhistoire de Tautavel
CHOSES PEINTESPHOTOGRAPHIÉESÉCRITES. Jean Le Gac. 09/04 - 12/06/2016 Centre d’Art Contemporain Àcentmètresducentredumonde. Perpignan
IVRESSE DE LA TRANSPARENCE DES MONDES Eric Meyer. Peinture.
FESTIVAL GRANDEUR NATURE
RENÉ JOURET
FESTIVAL DE MUSIQUE PASCALE FAYET 2016
22/04 - 29/05/2016 Château Royal. Collioure
REGARDEMENT Peinture. Rémy Deslauriers
05 - 07/05/2016
UN AIR DE FAMILLE d’Agnès Jaoui, Jean-Pierre Bacri. Le Grenier de Toulouse
29/04 - 12/06/2016
7/05/2016. 20h30
Palais de Rois de Majorque. Perpignan
Salle de l’Union. Céret
FUSTA D’ARTISTA
NUIT D´IVRESSE
Evelly Adams
13/05/2016. 20h30
30/04 - 25/05/2016
Théâtre L’Étang. St Estève
Médiathèque Ludovic Massé. Céret
À Ô LÀNG PHÔ. CIRQUE CARPE DIEM
20/05/2016. 20h30 21/05/2016. 19h00
Dessins-Collages. Fabienne Potherat
Théâtre l’Archipel. Le Grenat. Perpignan.
04/05 - 02/07/2016 Château Royal. Collioure
RENCONTRES CHORÉGRAPHIQUES Danse
Galerie des Hospices. Canet en Roussillon
JUSTE POUR LE PLAISIR
18/04 - 13/05/2016
PSYKUP + OLIVE DE NEWPORT
24/06 - 25/09/2016 Centre d’Art Contemporain Àcentmètresducentredumonde. Perpignan
Maison de la Catalanité. Perpignan
LE TRAIN JAUNE, UNE LIGNE DE VIE Remparts Septembre 2016 Villefranche de Conflent
12/05/2016 21h El Mediator. Perpignan DRIFT Laurent Dehors/Sylvain Thévenard. Saison Jazzèbre 13/05/2016. 20h30 Casa Musicale. Perpignan AKPE MOTION Jazz-Rock 14/05/2016. 20h30 Salle de l’Union. Céret
28/05/2016. 20h30
Exposition Collective TERESA REBULL. FEMME DE CŒUR ET DE COMBATS
Vernet-les-Bains
Metal/Rock 90’s
Peinture 15/04 - 29/05/2016
Musée du Fort Libéria. Villefranche de Conflent
Photographies
14/04 - 03/07/2016 Centre de Scultupture Romane. Cabestany.
VILLEFRANCHE FA TEMPS
Théâtre L’Etang. St Estève
HYPPOCAMPE FOU + OAISTAR Rap/Ragga
LA VIE DE SMISSE
19/05/2016. 21h00
Damien Bouvet/Cie Voix off. Théâtre en famille
El Mediator. Perpignan
29/05/2016. 11h et 16h30 Théâtre l’Archipel. Le Carré. Perpignan
#7 · 2016
DE LA GROTTE DE CHOVET À LA CAVERNE DU PONT D´ARC
Roussillon | maig › juny | mai › juin | mayo › junio
| Agenda
LES TOILES, FESTIVAL DE CINÉMA 2, 3, 4/06/2016 Théâtre l’Etang. St Estève
33
maig › juny | mai › juin | mayo › junio
|
Agenda Roussillon |
FESTIVAL VOIX DE FEMMES www.festival-voixdefemmes.fr
9ÈME CONCOURS INTERNATIONAL DE PIANO ALAIN MARINARO
10 - 11/06/2016
25 - 28/06/2016
Maury
Collioure
NOS FOLLES ANNÉES Operette
FESTIVAL LES DÉFERLANTES
18/06/2016 20h30
7, 8, 9, 10/07/2016
Théâtre Municipal. Perpignan
Parc de Valmy. Argelès-sur-Mer
FILAF. 6ÈME FESTIVAL INTERNATIONAL DU LIVRE D’ART ET DU FILM FÊTE DE LA CERISE 21 - 22/05/2016 Céret I CONCOURS DE DANSES CATALANES
www.filaf.com 24 - 26/06/2016 Perpignan FESTIVAL DU POLAR ET DE L’AVENTURE www.portbarcares.com
12/06/2016. 15h 10 - 12/06/2016 Prades Port Barcarès
Adreces Adresses Direcciones Casa de Cultura Les Bernardes. C/ Major, 172 · Salt T. .+34 972 23 46 95 Auditori de Girona. Passeig de la Devesa, 35 · Girona. T. +34 872 080 709 Museu de la Garrotxa C/ de l’Hospici, 8. Olot. T. +34 972 27 11 66 Sala La Mirona. C/ d'Amnistia Internacional,Salt, Girona · T. +34 972 23 23 75 Caixa Fòrum. C/ Ciutadans, 19. Girona T. +34 972 20 98 36 Teatre Municipal. C/ Santa Margarida, 1. Palafrugell. T. +34 972 61 11 72
#7 · 2016
Museu Memorial de l´Exili. C/ Major 43-47. La Jonquera www.museuexili.cat
34
Llibreria 22. C/ Hortes, 22. Girona. www.llibreria22.net Sala La Planeta. Passeig de José Canalejas, 3. Girona. T. +34 972 20 77 54 www.laplaneta.net Casa de Cultura. Plaça de l’Hospital, 6. Girona. T. +34 972 20 20 13 www.casadecultura.org
Museu del Joguet. C/ Sant Pere, 1. Figueres. T. +34 972 50 45 85 www.mjc.cat Museu de la Mediterrània. C/ Ullà, 27-31 Torroella de Montgri. T. +34 972 75 51 80 www.museudelamediterrania.cat Espai Tònic. C/ de Ponent 23-25, Vulpellac La Bisbal d'Empordà. T. +34 972 64 24 21 www.tonic.cat Teatre de Lloret. Plaça Germinal Ros, s/n Factoria de l’Arts Escèniques. C/Baldiri Reixach, 403. Banyoles. Sala El Torín. C/ Roser, 19. Olot. T. +34 972 27 27 77 www.salatorin.olot.cat Centre d'Art Contemporain àcentmètresducentredumonde 3, avenue de Grande Bretagne · Perpignan · T. +33 (0) 468 34 14 35 Maison du patrimoine Françoise Claustre Place Picasso · Céret T. +33 (0) 468 87 31 59 Musée d´Art Moderne de Céret 8 Boulevard Maréchal Joffre · Céret. T. +33 (0) 468 87 27 76 Casa Pairal. Le Castillet. Centre d'art Contemporain Walter Benjamin. Place du Pont d'en Vestit · Perpignan.
ElMediator. Av. du Géneral Leclerc · Perpignan. T. +33 (0)4 68 62 62 01
Maison de la Catalanité. Place Joseph Sébastien Pons. Perpignan.
El Grenat. Théâtre de l’Archipel. Av. du Géneral Leclerc · Perpignan. T. +33 (0)4 68 62 62 00
Galerie des Hospices. Av. Sainte-Marie. Canet-en-Roussillon. T. +33 (0)4 68 86 72 60
Casa de la Generalitat a Perpinyà. 1, carrer de la Fusteria. Perpignan. T. +33 (0)4 68 35 17 14 Centre International du Photojournalisme. Couvent des Minimes. 24, rue François Rabelais. Perpignan Centre de Sculpture Romane. Parc Guilhem - 66330 Cabestany. www.maitre-de-cabestany.com Centre de Sculpture Romane. Parc Guilhem - 66330 Cabestany www.maitre-de-cabestany.com Centre d’Art Le Lait. Carré Public. 6, Rue Jules Rolland. Albi. T. +33 963 03 98 84 www.centredartlelait.com Casa Musicale. L’arsenal. 1, rue Jean Vielledent. Perpignan. www.casamusicale.net Mediathèque Ludovic Massé. Rue du Commerce, 2. Céret. T. +33 468 87 21 76. Musée de Préhistoire de Tautavel. Av. Léon-Jean Grégory. Tautavel. www.450000ans.com Maison de la région. Av. Général de Gaulle, 34. Perpignan. www.laregion.fr Campo Santo. Place Gambetta. Perpignan.
Magazine cultural Girona - Roussillon
Escolta'ns al programa "Benvinguts", tots els caps de setmana a les 8:55 h
à l'emission "Benvinguts", les week-end à 8:55h
FOTO VIDEO DISSENY litat! , a n o s r e p b am lite! a n n Casaments o s r e p c e v Mariages a mitjataronja.com info@mitjataronja.com +34 972 18 32 01 +34 640 76 68 20
LA REVISTA PER A LA CULTURA SENSE FRONTERES • Tirada: 10.000 exemplars • Distribució gratuïta • Caràcter transfronterer amb continguts culturals i de turisme • Difusió: Comarques de Girona, Département Pyrénées-Orientals LE MAGAZINE POUR LA CULTURE SANS FRONTIÈRES • Tirage: 10.000 exemplaires • Distribution gratuite • Caractère transfrontalier avec des contenus culturels et de tourisme • Diffusion: Département Pyrénées-Orientals, province de Gérone
MagazineCulturae
Subscripció d'un any a la revista, 10€ No es perdi cap informació cultural de les comarques de Girona i el departament del Rosselló i subscrigui's a la revista. Enviï les seves dades a: info@culturaemagazine.com
Abonnement pour un an au magazine, 10 € Abonnez-vous au magazine et vous ne raterez pas les informations culturelles de la province de Girona et le département du Roussillon. Envoyez les coordonnées à: info@culturaemagazine.com
Suscripción de un año a la revista, 10 € No se pierda ninguna información cultural de las comarcas de Girona y el departamento del Rosselló y suscríbase a la revista. Envíenos sus datos a: info@culturaemagazine.com