Magazine cultural Girona - Roussillon
La Rumba Catalane: une cathédrale gitane à l'Unesco
#13 2017
“No estaba muerta, que estaba de parranda...”
+ agenda y todas las actividades culturales destacadas de ambos lados de los Pirineos català | français | español
octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre
Una rumba… catalana, i tant!
Une rumba… catalane, bien sûr!
¡Una rumba… catalana, por supuesto!
Sona una guitarra, tot s’omple de música, escoltes atentament, identifiques el ritme i una part del cos comença a moure's, ja sigui el cap, un peu o una cama. Segurament estaràs imaginant una música que a tu t’agradi però per nosaltres, en aquest número, la música és una rumba. És impossible sentir aquest ritme sense experimentar el desig de ballar, no solament moure alguna part del cos. Ballem aquesta rumba que té com nom “catalana” per la seva manera peculiar de interpretar-se, pel territori a on es localitza i s’identifica. Aquesta música esborra barreres i es transforma en un llenguatge universal que apropa a la gent.
Quelques notes d’une guitare puis la musique résonne, vous écoutez attentivement, vous identifiez le rythme et une partie du corps commence à bouger, que ce soit la tête, un pied ou une jambe. Vous êtes sûrement en train de vous imaginer une musique qui vous plait mais pour nous, dans ce numéro, cette musique est une rumba. Il est impossible d’écouter ce rythme sans ressentir le besoin de danser, et pas seulement de bouger une partie du corps. Nous dansons cette rumba dite «catalane» de part sa manière caractéristique de s’interpréter et de part le territoire où elle est localisée et identifiée. Cette musique efface les barrières et se transforme en langage universel qui rapproche les gens.
Suena una guitarra, la música lo llena todo, escuchas atentamente, identificas el ritmo y una parte del cuerpo empieza a moverse, ya sea la cabeza, un pie, una pierna. En estos momentos te estarás imaginando una música que a ti te guste pero para nosotros, en este número, la música que suena es una rumba. Es imposible escuchar este ritmo sin sentir la necesidad de bailar, no sólo mover alguna parte del cuerpo. Bailamos esta rumba que tiene como apellido “catalana” por su manera peculiar de interpretarse, por el territorio donde se localiza y se identifica. Esta música rompe barreras y se convierte en un lenguaje universal que acerca a la gente.
En el temps que portem en aquesta aventura informativa transfronterera observem que la música és un dels eixos culturals que permet crear lligams i intercanvis de banda i banda dels Pirineus com per exemple la Setmana de la Rumba Catalana o el JazzPont, col. laboració entre el Festival Jazzèbre de Perpinyà i el Girona Jazz Festival.
Depuis que nous avons débuté cette aventure d’information transfrontalière nous observons que la musique est un des axes culturels qui permet des créer des liens et des échanges culturels de chaque côté des Pyrénées comme par exemple la Semaine de la Rumba Catalane ou JazzPont, une collaboration entre le Festival Jazzèbre de Perpignan et le Girona Jazz Festival.
En el tiempo que llevamos en esta aventura informativa transfronteriza observamos que la música es uno de los ejes culturales que permite tender puentes e intercambios de un lado y otro de los Pirineos como por ejemplo la Semana de la Rumba Catalana o el JazzPont, colaboración entre el Festival Jazzèbre de Perpiñán y el Girona Jazz Festival.
octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre
| editorial · édito · editorial |
| Ana Maria Cabero |
| sumari · sommaire · sumario |
6
DESTACATS
NOTÍCIES
L'ESSENTIEL DESTACADOS
ACTUALITÉS NOTICIAS
30
34
MÚSICA
LECTURA
MUSIQUE MÚSICA
LECTURE LECTURA
8
18
"NO ESTABA MUERTA, QUE ESTABA DE PARRANDA"
36
29
LA RUMBA CATALANE: UNE CATHÉDRALE GITANE À L’UNESCO
40
43
FESTIVALS
ANTICS OFICIS
FESTIVALS FESTIVALES
ANCIEN MÉTIER HISTOIRE OFICIOS ANTIGUOS HISTORIA
OPINIÓ
OPINION OPINIÓN
#13 · 2017
4
44
HISTÒRIA
DIRECCIÓ I COORDINACIÓ: Ana María Cabero | DISSENY I MAQUETACIÓ: Xevi Forroy | FOTOGRAFIA: Javi Cabrera | REDACCIÓ: Nerea Guisasola, Pascale Oriot | COL·LABORADORS: Josep Puigvert, Thierry Grillet, Céline Xicola, Laurent Colomines,Gerard Boris | EDITA: Culturae | DIPÒSIT LEGAL: GI 677-2015 | TIRATGE: 15.000 exemplars | EMAIL: info@culturaemagazine.com
www.facebook.com/CulturaeMag
@CulturaeMag
3
octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre
| destacats · l'essentiel · destacados |
CAEP de Girona CAT
CAEP DE GIRONA
#13 · 2017
FR
CAEP DE GIRONA
L'union fait la force
El pròxim 20 de setembre, a la Factoria Coma Cros i El Canal de Salt, el CAEP (Companyies d’Arts Escèniques Professionals) organitza la seva primera activitat, el I Mercat d’Arts Escèniques on es presentaran les companyies gironines que formen part d’aquesta plataforma artística. Està previst que la jornada compti amb xerrades de diversos programadors provinents de diferents territoris com per exemple del Departament dels Pirineus Orientals.
Le prochain 20 septembre, à la Factoria Coma Cros et le Canal de Salt, le CAEP (Compagnies des Arts Scéniques Professionnelles) organise la première activité, le I Marché des Arts Scéniques où seront présentées les compagnies des comarques de Gérone qui forment part de cette plateforme artistique. Il est prévu la participation des programmateurs venus de différents territoires comme par exemple du Département des Pyrénées Orientales.
Al dia d’avui, unes vint-i-set companyies del territori de les comarques de Girona ja formen part d’aquesta plataforma. Entre elles hi ha: Mal Pelo, Cascai Teatre, Cia Estampades o la Cia. Cristina Cervià. Totes elles coincidien amb un mateix pensament: era necessari crear aquesta plataforma per disposar d’una sola veu davant les administracions públiques i esdevenir interlocutors de referència, defensant així els interessos comuns del sector, guanyant visibilitat i compartint informació i recursos.
CAEP DE GIRONA
La unión hace la fuerza
La unió fa la força
Objectius que comencen a fer-se realitat amb trobades com la del I Mercat d’Arts Escèniques que compleix amb alguns dels principals pilars de la formació: fomentar la col·laboració i la complicitat entre els diversos equipaments escènics del territori, recolzar els processos de creació i residència d’artistes, elaborar estratègies de creació de nous públics i participar en els processos d’elaboració de polítiques adequades al sector, entre molts d’altres.
4
ES
Actuellement, à peu près vint sept compagnies des comarques de Gérone forment déjà cette plateforme comme par exemple: Mal Pelo, Cascai Teatre, Cia Estampades ou la compagnie Cristina Cervià. Toutes ont le même pensé: il était nécessaire la création de cette plateforme pour avoir une seule voix devant les administrations publiques et devenir les interlocuteurs de référence, ainsi que défendre les intérêts communs du secteur, gagner visibilité et partager de renseignement et ressources. Ces objectifs commencent à être une réalité avec les rencontres comme celle de ce premier Marché d’Arts Scéniques qui réunit quelques caractéristiques de la formation: favoriser la collaboration et la complicité des équipements de scène du territoire, aider les créations et résidence d’artistes, élaborer des stratégies de création de nouveaux publiques et participer dans le processus d’élaboration de politiques appropriées au secteur, entre d’autres.
El próximo 20 de septiembre, en la Factoría Coma Cros y el Canal de Salt, el CAEP (Compañías de Artes Escénicas Profesionales) organiza su primera actividad, el I Mercado de las Artes Escénicas donde se presentarán las compañías de Girona que forman parte de esta plataforma artística. Está previsto que la jornada cuente con la participación de diversos programadores provenientes de diferentes territorios como por ejemplo del Departamento de los Pirineos Orientales. Al día de hoy, unas veintisiete compañías del territorio de las comarcas gerundenses ya forman parte de esta plataforma. Entre ellas se encuentran: Mal Pelo, Cascai Teatre, Cia Estampades o la Cia Cristina Cervià. Todas ellas coinciden en un mismo pensamiento: era necesario crear esta plataforma para disponer de una sola voz delante de las administraciones públicas y convertirse en interlocutores de referencia, defendiendo así los intereses comunes del sector, ganando visibilidad y compartiendo información y recursos. Objetivos que comienzan a hacerse realidad con encuentros como el del I Mercado de las Artes Escénicas que cumple con algunos de los principales pilares de la formación: fomentar la colaboración y la complicidad entre los diversos equipamientos escénicos del territorio, apoyar los procesos de creación y residencia de artistas, elaborar estrategias de creación de nuevos públicos y participar en los procesos de elaboración de políticas adecuadas al sector, entre otros.
JazzPon-t FR
JAZZPON-T
Giulia Valle Trio ©Carles Palacio
Le 29ème Festival Jazzèbre en collaboration avec le Girona Jazz Festival présentent, conjointement et pour la première fois «JazzPon-t»: deux jours de musique sans frontière.
CAT
JAZZPON-T
La 29a edició del Festival Jazzèbre amb la col·laboració del Girona Jazz Festival presenten, conjuntament i per la primera vegada “JazzPon-t”: dos dies de música sense frontera. En efecte, al calendari, els dos festivals tenen lloc, molt sovint, amb un o dos cap de setmana en comú, a on cadascú intenta atreure el públic de “l’altre costat” amb un èxit mitigat... Cada vegada més se sent parlar català a l’entrada del Teatre de Perpinyà com al Teatre de l’Arxipèlag, però el procés és lent. D’aquí el desig d’un esdeveniment col·lectiu que invita a la mobilitat amb una programació que mostra la riquesa del jazz que es toca als dos costats de la frontera. Diferents eixos es posen de relleu, el treball acomplí per les escoles de música, les invitacions a formacions amateurs, la programació de projectes de gran qualitat i el dispositiu de transport organitzat per facilitar el desplaçament del públic entre les dues ciutats. Un bus gratuït anirà cap a Perpinyà el divendres 29, un altre a Girona, el dissabte 30...
En effet, dans le calendrier, les deux festivals se suivent, avec, souvent, un ou deux week-ends en commun, où chacun tente d'attirer le public de «l’autre côté» avec un succès mitigé… Au fil du temps, on entend désormais parler catalan dans le hall du Théâtre de Perpignan comme au Théâtre de l'Archipel, mais le processus est lent. D'où l'envie d'un événement collectif qui invite à la mobilité avec une programmation démontrant la richesse du jazz joué des deux côtés de la frontière. Plusieurs axes sont mis en exergue, le travail accompli par les écoles de musiques, les invitations lancées auprès des formations amateurs, la programmation de projets de grande qualité et enfin, le dispositif de transport instauré en vue de faciliter le déplacement du public entre chaque ville. Un bus gratuit se rendra sur Perpignan le vendredi 29, un autre à Girona, le samedi 30... Notez bien les dates: 29ème Festival Jazzèbre: du 23 septembre au 22 octobre. + info: www.jazzebre.com JazzPon-t, week-end transfrontalier: du 29 septembre au 1 octobre Le 17ème Girona Jazz Festival. Du 16 au 30 septembre. Gérone. + info: www.gironajazzfestival.cat
ES
JAZZPON-T
El 29 Festival Jazzèbre en colaboración con el Girona Jazz Festival presentan, conjuntamente y por primera vez “JazzPon-t”: dos días de música sin frontera. En el calendario, los dos festivales se siguen, a menudo con uno o dos fines de semana en común, en donde cada uno intenta atraer el público del “otro lado” con un éxito moderado… Cada vez más se oye hablar catalán tanto a la entrada del Teatro de Perpiñán como al Teatro del Archipel, pero el proceso es lento. De aquí el deseo de un acontecimiento colectivo que invita a la movilidad con una programación que muestra la riqueza del jazz que se toca a los dos lados de la frontera. Diferentes ejes se ponen de relieve, el trabajo llevado a cabo por las escuelas de música, las invitaciones a formaciones amateurs, la programación de proyectos de gran calidad y el dispositivo de transporte organizado para facilitar el desplazamiento del público entre las dos ciudades. Un bus gratuito irá a Perpiñán el viernes 29, otro a Gerona, el sábado 30… Anotad bien las fechas: 29a edición Festival Jazzèbre: del 23 septiembre al 22 octubre. + información: www.jazzebre.com JazzPon-t, fin de semana transfronterizo: del 29 septiembre al 1 octubre El 17e Girona Jazz Festival. Del 16 al 30 septiembre. Gerona. + información: www.gironajazzfestival.cat
#13 · 2017
Anoteu bé les dates: 29è Festival Jazzèbre: del 23 setembre al 22 octubre. + info: www.jazzebre.com
Mowgli ©Claire Hugonnet
JazzPon-t, cap de setmana transfronterer: del 29 setembre a l'1 octubre. El 17è Girona Jazz Festival. Del 16 al 30 setembre. Girona. + informació: www.gironajazzfestival.cat
octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre
| destacats · l'essentiel · destacados |
5
octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre
| notícies · actualités · noticias |
Teatre de petit format El Petit Format, que tindrà lloc a Olot del 22 al 26 de novembre, arriba a la seva 3ª edició. Aquesta Mostra de teatre, organitzada per la companyia de teatre local Una Càpsula de Teatre, té com objectiu oferir als escenaris, i a altres indrets d’aforament reduït, propostes de pocs actors que busquen la proximitat amb l´espectador. El Teatre Principal, l´església de St Ferriol, la Pastisseria el Cacau, l´Orfeó Olotí o el Café Art Fontanella són alguns dels espais a on es desenvoluparan espectacles de circ, teatre breu, drama, comèdia i teatre familiar. www.elpetitformat.com
©Enric Carré Lagares
#13 · 2017
La troisième édition «Le Petit Format» se déroulera à Olot du 22 au 26 novembre. Instituée par la compagnie locale «Una Càpsula de Teatre», cette manifestation théâtrale a pour objectif d’utiliser scènes et autres espaces plus réduits et innovants afin d’offrir une communion plus intime entre acteurs et spectateurs. Le Théâtre Principal, l’église de St Ferriol, la Patisserie «le Cacau», le centre Olotí ou le Café «Art Fontanella» font partie de ces lieux qui accueilleront les différents spectacles. Drame, comédie, théâtre, cirque y seront programmés. www.elpetitformat.com
6
La Nau – Arles sur Tech
El Petit Format, que tendrá lugar en Olot del 22 al 26 de noviembre, llega a su 3ª edición. Esta Muestra de teatro, organizada por la compañía de teatro local Una Càpsula de Teatre, tiene como objetivo ofrecer en escenarios, y en otros lugares de aforo reducido, propuestas de pocos actores que buscan la proximidad con el espectador. El Teatro Principal, la iglesia de St Ferriol, la Pastelería El Cacau, el Orfeón Olotí o el Café Art Fontanella son algunos de los espacios donde se desarrollarán espectáculos de circo, teatro breve, drama, comedia y teatro familiar. www.elpetitformat.com
Antoni Madueño, músic i artista, i Mélanie Rabat, artista terapeuta, són els promotors de La Nau [now], un nou lloc de creació a Arles-sur-Tech al Vallespir. LA NAU es troba a dins del Molí de les Arts, antiga fàbrica tèxtil d’Arles. Aquesta Nau vol esdevenir un nou laboratori de creació al Vallespir. Un lloc d’acollida i d’experimentació per artistes professionals i amateurs de l’art de totes les edats, amb vocació transfronterera. Més informació: Tlf. +33 7 77 04 30 69 / +34 626 507 016 Antoni Madueño, artiste musicien, et Mélanie Rabat, art thérapeute, sont les promoteurs de La Nau [now], un nouveau lieu de création à Arles-sur-Tech dans le Vallespir. LA NAU (qui signifie LA NEF mais aussi le «bâtiment industriel» en catalan) se trouve au sein du Moulin des Arts et de l'Artisanat, anciennement usine de tissage d’Arles. Elle souhaite devenir un nouveau laboratoire de créativité en Vallespir. Un lieu d'accueil et d'expérimentation pour artistes professionnels et amateurs d'art de tous âges, à vocation transfrontalière. +info: Tél.: +33 (0)777 04 30 69 / +34 626 507 016 Antoni Madueño, artista músico, y Mélanie Raba, artista terapeuta, son los promotores de La Nau, un nuevo lugar de creación en Arles-sur-Tech en el Vallespir. LA NAU (que significa La Nave, edificio industrial en catalán) se encuentra dentro del Molino de las Artes y de la Artesanía, antigua fábrica textil de Arles. Esta le gustaría convertirse en un nuevo laboratorio de creatividad en el Vallespir. Un lugar de acogida y de experimentación para artistas profesionales y amateurs de arte de todas las edades, con vocación transfronteriza. Más información: Tlf. +33 (0) 777 04 30 69 - +34 626 507 016
Nou espai expositiu del Bòlit El Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona, disposarà a partir de finals d’octubre, d’un nou espai expositiu, de gestió i arxiu que estarà ubicat a la plaça del Pou Rodó, seu de l´antiga Fundació Espais. Aquest nou centre s’afegeix als espais del Bòlit_Sant Nicolau i el Bòlit_La Rambla amb l’objectiu d’activar i promoure la creació de les arts visuals contemporànies fent especial incidència en els artistes de la ciutat i del territori. La funció expositiva d’aquest espai es complementarà amb el futur equipament museístic de la Casa Pastors vinculat al Museu d’Art de Girona, així com l’Escola d’Art de Girona. Le Bòlit, Centre d’Art Contemporain de Gérone, ouvrira fin octobre, un nouvel espace d’exposition, de gestion et d’archivage qui se situera place «Pou Rodó», siège de l’ancienne Fondation «Espais». Ce nouveau centre s’ajoute au «Bòlit_Sant Nicolau» et au «Bòlit_La Rambla». Il a pour objectif de promouvoir la création des arts visuels contemporains en mettant l’accent sur les artistes de la ville et de la région. Sa fonction est complémentaire avec les structures du Musée de la Casa Pastor déjà en relation avec le Musée d’Art de Gérone et l’Ecole d’Art de Gérone.
El Bòlit, Centro de Arte Contemporáneo de Gerona, dispondrá a partir de finales de octubre, de un nuevo espacio expositivo, de gestión y archivo que estará ubicado en la plaza del Pou Rodó, sede de la antigua Fundación Espais. Este nuevo centro se une a los espacios del Bòlit_Sant Nicolau y el Bòlit_La Rambla con el objetivo de activar y promover la creación de las artes visuales contemporáneas haciendo especial incidencia en los artistas de la ciudad y del territorio. La función expositiva de este espacio se complementará con el futuro equipamiento museístico de la Casa Pastors vinculado al Museo de Arte de Gerona, así como la Escuela de Arte de la ciudad.
Montphoto Fest 2017
L’Associació "Música i Veus al País Català", organitza el Festival de la Tardor Musical del Vallespir. Del 29 de setembre al 12 de novembre, seran programats concerts en diferents poblacions de la comarca del Vallespir: Vivès, Le Boulou, Maureillas o Céret. Aquesta associació proposa també "Cruïlla de les Arts", un itinerari de galeries i de museus passant pels tallers d’artistes, d’exposicions i conferències a les mediateques de Céret i del Voló. Una visita està prevista al Museu dels Instruments de Céret, col·laborador del Festival, el 17 de novembre a 17h. Més informació: www.amuvall.org
El MontPhoto FEST, que tindrà lloc del 6 al 8 d’octubre, es consolida així com el punt de trobada anual dels amants de la fotografia, la natura i la conservació. Fins al diumenge 8 d’octubre es pot gaudir d’un cartell de luxe: exposicions, ponències, tallers, passejades fotogràfiques o la gala de lliurament de premis del concurs MontPhoto. Tots els actes són de lliure accés i gratuïts, però l’aforament és limitat i cal inscriure-s’hi prèviament a través del seu web. www.fest.montphoto.com
L’Association «Musique et Voix en Pays Catalans», organise le Festival Automne Musical du Vallespir. Du 29 septembre au 12 novembre, des concerts seront programmés dans des villages du canton du Vallespir: Vivès, Le Boulou, Maureillas ou Céret. Cette association propose également «Carrefour des Arts», un itinéraire de galeries et de musées en passant par les ateliers d’artistes, des expositions et conférences dans les médiathèques de Céret et du Boulou. Une visite est prévue au Musée des Instruments de Céret, partenaire du Festival, le 17 novembre à 17h. + info: www.amuvall.org La Asociación "Música y Voz en los Países Catalanes”, organiza el Festival Otoño Musical del Vallespir. Del 29 de septiembre al 12 de noviembre, serán programados conciertos en diferentes ciudades de la comarca del Vallespir: Vivès, Le Boulou, Maureillas o Céret. Esta asociación propone también “Cruce de las Artes”, un itinerario de galerías y museos pasando por talleres de artistas, exposiciones y conferencias en las mediatecas de Céret y del Boulou. Una visita está prevista al Museo de los Instrumentos de Céret, colaborador del Festival, el 17 de noviembre a las 17h. Más información: www.amuvall.org
©Erlend Haarberg
MontPhoto, organisateur du concours et du prestigieux festival international de photographie «Nature» de Lloret de Mar, s’apprête à célébrer sa 21ème édition. Le «MontPhoto Fest» qui se déroulera du 6 au 8 octobre, s’affirme comme un point de rencontre annuel des amoureux de la photographie et de la nature. Jusqu’au 8 octobre, luxueuse programmation avec expositions, conférences, ateliers, promenades photographiques ou encore gala de remise des prix. Même si les activités sont libres d’accès, certaines places sont limitées; il est donc nécessaire de s’inscrire au préalable sur le site: www.fest.montphoto.com El MontPhoto FEST, que tendrá lugar del 6 al 8 de octubre, se consolida así como el punto de encuentro anual de los amantes de la fotografía, la naturaleza y la conservación. Hasta el domingo 8 de octubre se puede disfrutar de un cartel de lujo: exposiciones, ponencias, talleres, paseos fotográficos o la gala de entrega de premios del concurso MontPhoto. Todos los actos son de entrada gratuita, pero el aforo es limitado y es necesario inscribirse previamente a través de la web www.fest. montphoto.com
La Saint Eloi Perpinyà «la Fidelíssima» celebra cada any Sant Eloi, patró dels joiers i dels orfebres. Aquesta festa tradicional –una de les més singulars i de les més brillants de la Catalunya Nord- es concentra al voltant del Grenat, pedra preciosa que simbolitza la constància i la lleialtat. El Grenat, joia catalana tradicional per excel·lència, és coneguda pel seu vermell profund i les seves línies depurades. Reflexa el caràcter fort dels seus habitants. El cap de setmana del 26 de novembre, parades i animacions ens invitaran a descobrir i comprendre la finesa i els secrets d’aquesta fabricació artesanal i autèntica. www.institutdugrenat.com Perpignan «la Fidelíssima» célèbre chaque année la Saint Éloi, patron des bijoutiers et des orfèvres. C’est autour du Grenat, pierre précieuse qui symbolise la constance et la loyauté que cette fête traditionnelle -l’une des plus singulières et des plus éclatantes de la Catalogne Nord- se concentre. Le Grenat, bijou catalan traditionnel par excellenc est connu pour son rouge profond et ses lignes épurées. Il reflète le caractère fort de ses habitants. Le week-end du 26 novembre, stands et animations inviteront à découvrir et comprendre les finesses et les secrets de cette fabrication artisanale et authentique. www.institutdugrenat.com
Perpiñán "la Fidelíssima" celebra cada año St Eloi, patrón de los joyeros y orfebres. Esta fiesta tradicional –una de las más singulares y de las más brillantes de Cataluña Norte- se concentra alrededor del Grenat, piedra preciosa que simboliza la constancia y la lealtad. El Grenat, joya catalana tradicional por excelencia, es conocido por su rojo profundo y sus líneas depuradas. Refleja el carácter fuerte de sus habitantes. El fin de semana del 26 de noviembre, paradas y animaciones invitarán a descubrir y comprender la finura y los secretos de esta fabricación artesanal y auténtica. www.institutdugrenat.com
#13 · 2017
Automne Musical en Vallespir
octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre
| notícies · actualités · noticias |
7
8
#12 · 2017
CAT
“NO ESTABA MUERTA, QUE ESTABA DE PARRANDA...”
Doncs això, que no estava morta, que senzillament ha estat i està com sempre, a les festes, convertint-se en la banda sonora dels millors moments de moltes persones. No calen recordatoris o reportatges del 25è aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona per donar-li cova a so de caixó i platerets. Per alguns la rumba catalana ha estat sempre aquella música dels gitanets, dels extraradis de la ciutat comtal, allò que sembla que ara sona més. Per altres, és l’únic estil musical popular urbà que ha nascut durant la segona meitat del segle XX a Europa i, tot i això, ha estat “menystingut durant dècades”, tal i com asseguren els seus garants. “Té un valor musicòleg intrínsec i un poder de cohesió natural; és allò que ens identifica i no ens adonem fins a quin punt als de fora els impressiona quan ho veuen”, assegura en David Coll, director de l’Escola de Música Moderna de Girona (EMMG), un dels màxims representants i impulsors perquè la rumba sigui aviat com els castellers o el flamenc: Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. “La rumba té salut de ferro perquè compleix una funció social. Tot i no estar descrita, tot i haver estat arraconada durant molt temps com si fos invisible, continua pervivint i no necessita salvaguarda”, assegura Coll. Específicament per trencar amb aquesta manca de visibilitat va néixer l’associació Forcat l’any 2009 amb un principal l’objectiu: treballar per la promoció i reconeixement de la rumba catalana en les seves diverses expressions musicals i socials. En Carles Costa, més conegut com a Txarly Brown dins del sector, n’ha estat el seu president durant 6 anys i actualment ocupa el càrrec de secretari: “Cal naturalitzar la rumba, que sigui una més de les músiques tradicionals del poble i més si tenim en compte que la rumba transcendeix el fet de si mateixa”, destaca.
Una idea que també comparteix en David Coll. Tots dos coincideixen a l’hora de mencionar que un dels principals problemes és la manca de coneixement d’aquest gènere; no s’ensenya a les aules. Per manca de contingut educatiu estructurat o manca de voluntat política? Tampoc els acadèmics en parlen. “La rumba em va xocar des del primer moment per la seva capacitat expressiva. Des dels inicis em van cridar l’atenció aquelles veus, carregades d’emoció, potents i emocionants com les d’en Pescadilla, en Peret o la Carmen Amaya però mai vaig sentir-ne a parlar a l’escola”, assegura en Jordi Fornells, músic, cantant i percussionista gironí, component de varis grups com Acorde A Ti o Los Comino. Ell, com el mateix David Coll, ha treballat com a professor aquest passat curs a l’EMMG amb el projecte Singulars, un projecte inèdit adreçat a joves de 16 a 29 anys perquè puguin dedicar-se professionalment al món del flamenc o de la rumba catalana. Programa que fa pocs mesos ha finalitzat amb gran èxit i amb una clara voluntat continuista.
“Els alumnes ho senten molt, s’ha convertit en la seva vida. Han trobat el seu lloc i són increïbles, hi ha grans talents”, assegura en José Luis Curbón, percussionista i membre d’una llarga família de músics i rumbers. El seu avi i el seu pare eren amants de la guitarra, el seu germà és en Juan Curbón, els seus cosins els “successors” d’en Peret, tal i com el mateix mestre va assegurar. Ell mateix també ha volgut seguir la saga familiar i actualment toca amb diversos grups, feina que compagina amb les tasques que fa l’escola de música gironina, traspassant els seus ritmes trepidants als ‘singulars’. “Costa i costarà que s’ensenyi a les escoles perquè no és un estil comercial globalment parlant però, clarament, és un sistema de cohesió social i, sobretot, transmet i reparteix alegria”, assegura Curbón. “La rumba motiva, dinamitza la cultura al carrer i té un caràcter inclusiu”, coincideix en Jordi Fornells. I és amb aquest mateix caràcter que fa tres anys diverses organitzacions de banda i banda de la frontera van començar a fer sonar les seves guitarres per anar un pas més enllà i declarar aquest estil musical un referent. “Nosaltres ens ho plantegem tot i encara des de l’entitat no hem debatut en profunditat sobre aquesta proposta donem suport a la iniciativa per la visibilitat que suposarà i pel suport que té però també ens preguntem si no estem perjudicant-la, posant-la com un animal en un zoo. L’ajudes a la seva supervivència o estàs posant-lo en una presó? És bo crear una figura ortodoxa del que és la rumba?”, es pregunta en Txarly Brown. En aquesta mateixa línia també reflexiona l’Adrià Garriga, membre i vocal de Forcat, tot destacant com d’allunyats estan els principis de la cultura i la política: “Si ha
#13 · 2017
“No estaba muerta, que estaba de parranda...”
octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre
| reportatge · reportage · reportaje |
9
octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre
| reportatge · reportage · reportaje | de servir perquè la rumba estigui present a totes les festes majors com la sardana o els castellers, benvingut sigui. Esperem que si s’aconsegueix, els polítics sàpiguen a qui encarregar la gestió dels recursos”. I, mentrestant, la candidatura es va coent aglutinant suports amb els ulls posats al 2020, la rumba va sonant de boca en boca i grups del calibre dels Gipsy Kings, la Pegatina, Estopa o Txarango travessen el món transportant les seves paraules i melodies, ara ja denominades clarament com a rumba catalana. Perquè, com deia en Peret: Se equivocaron de muerto!
Nerea Guisasola
CAT
ENTREVISTA
1. Què és per a tu la rumba catalana? David Coll. Per mi és alegria. La identifico amb alegria, un bon vi i una vesprada. És la dieta mediterrània musical. Carles Costa, ‘Txarly Brown’. Ens fa diferents, és curiós que en una societat tant seriosa, assenyada i treballadora com és la societat catalana, ens agradi un estil de música que sigui divertit, que ens faci divertits als catalans. Jordi Fornells. És un esperit. Un dels elements clau de la rumba és com arriba a unir a la gent. José Luis Curbón, ‘Pity’. És la meva música. He crescut amb ella, és lo nostre de Catalunya.
2. Quina diries que és la teva rumba?
Carles Costa, ‘Txarly Brown’.
David Coll. La rumba que m’ha bressolat és la rumba catalana tot i que també m’agrada la rumba cubana que, precisament, fa poc ha estat declarada patrimoni de la humanitat. Si hagués d’escollir una cançó seria la del meu despertar rumbero: la d’en Cobi pels Jocs Olímpics de Barcelona. Des del primer moment que la vaig escoltar em va encantar; era un tema lluminós, una rumba flamenqueta i molt maca. Carles Costa, ‘Txarly Brown’. No m’ho havien preguntat mai a la vida. No obstant, ho tinc ultra clar perquè ja m’ho havia rumiat i reflexionat internament; ‘Fiel amigo’ del Pescadilla. Jordi Fornells. És bastant difícil de dir i d’escollir... Potser diria ‘Sarairo’ de Manzanita. José Luis Curbón, ‘Pity’. N’hi ha moltes... Bé, podria dir que qualsevol de Peret seria la meva rumba, totes tenen el seu què.
#13 · 2017
3. Què et fa rumbejar i què et fa falta per rumbejar?
10
Jordi Fornells.
David Coll. Com a verb conjuga amb ventilar. La rumba és d’arrel afrocubana i la disposició de l’espai a l’hora de rumbejar té importància, és a dir, el fet que tothom es posa en cercle. A mi, per rumbejar, l’ideal és reunir unes olivetes, un vermut, unes patates i uns amics; en cercle (riu). Carles Costa, ‘Txarly Brown’. Amb qualsevol aparell que escupi música ja estic content. També m’agrada la naturalitat, els saraus improvisats. Prefereixo que si es rumbeja, jo hi pugui participar. Jordi Fornells. Per rumbejar només fa falta anar al Vermutet i despenjar la guitarra.
Impuls El punt de partida d’aquesta candidatura va tenir lloc el març del 2015 amb una taula rodona a l’ESMUC. Al juliol d’aquell mateix any ja es va formalitzar la candidatura i aquell mateix mes el projecte ja va rebre el suport del Ple del Parlament de Catalunya. Fins ara també disposa del suport dels Ajuntaments de Barcelona i de Perpinyà que l’han declarada patrimoni cultural i de la Diputació de Girona. L’objectiu d’aquest projecte és clar: la inclusió de la rumba catalana a la llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la Humanitat de la Unesco -un reconeixement que ja disposen els castellers, el flamenc o les festes de foc dels Pirineus– i, de retruc a través d’aquest reconeixement, volen potenciar la visualització positiva d’aquest estil musical popular urbà i dels seus orígens. Un dels principals elements que la diferencien és que es tracta d’una candidatura transfronterera, que compta amb un ampli suport de les administracions franceses, i, sobretot, és un projecte socialitzador i col·lectiu en el qual han remat un gran nombre d’entitats, associacions, institucions, administracions i particulars dels diversos territoris: catalans, espanyols i francesos i fins i tot de la Comissió Europea i de l’Euroregió. Precisament aquesta tardor està previst que ja sigui visible el web de la candidatura, que disposarà d’un mapa digital de la rumba catalana amb un històric geolocalitzat. A més, darrerament, també s’ha conegut que els impulsors de la candidatura han apostat per un canvi intern en la modalitat de presentació del projecte. “Ens hem enfocat amb una nova modalitat més exigent, on cal mostrar que hi ha un gran arrelament, seguiment i una base social i societat civil apoderada al darrere; és a dir, que no sigui un foc d’encenalls”, assegura en David Coll, un dels màxims propulsors de la iniciativa.
Nou fòrum Enguany, quan es compleixen 10 anys del primer simpòsium que va assentar les bases de FORCAT, l’associació amb seu barcelonina està treballant per celebrar un segon fòrum que permeti fer un repàs dels últims anys de feina, potenciar l’associació, tractar a fons la candidatura a patrimoni de la humanitat i veure cap a on es vol dirigir l’entitat. Encara no hi ha dates tancades però treballen amb la idea que coincideixi amb la celebració de la Diada de la Rumba. Al mateix temps, els membres d’aquesta associació sense ànim de lucre també estan creant la segona part del cançoner de referència de la rumba catalana que comptarà amb un bon reguitzell de noves cançons per als amants d’aquest gènere musical.
José Luis Curbón, ‘Pity’. A mi em fa rumbejar una guitarreta i, sobretot, que s’ho passin bé els que estan tocant, que transmetin el bon esperit i rotllo que té la rumba. Per això, per rumbejar, podria dir que només em calen els amics, una guitarreta i algú que canti mig bé (riu).
Jordi Fornells. Tot s’aprèn a la vida; hi ha gent que ho té més proper i és capaç de transmetre-ho als altres. Tothom que tingui una mica de sensibilitat i vulgui aprendreho, que tingui ganes i li cridi l’atenció, ho pot aprendre de seguida perquè la rumba no és àlgebra, és fàcil.
4. La rumba es porta a la sang o s’aprèn?
José Luis Curbón, ‘Pity’. Les dues coses, es porta i també s’aprèn. Conec gent que fa res no coneixia la rumba catalana i ara ja domina aquest gènere musical a la perfecció.
David Coll. Això de portar-se a la sang és una metàfora bonica però cal dir que més enllà de la predisposició ambiental, la genètica intervé poc en el fet que algú sigui rumbero. Carles Costa, ‘Txarly Brown’. S’aprèn. Caldria acabar de consultar-ho amb algun metge però, sincerament, no crec que es porti a la sang. No existeix el gen musical, no crec que hi hagi cap tret genètic que marqui la teva musicalitat. Tot s’aprèn.
#13 · 2017
octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre
| reportatge · reportage · reportaje |
11
| reportatge · reportage · reportaje |
#13 · 2017
octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre
FR
12
NO ESTABA MUERTA, QUE ESTABA DE PARRANDA... (ELLE N´ÉTAIT PAS MORTE, ELLE ÉTAIT JUSTE PARTIE FAIRE LA FÊTE)
C’est exactement cela, la rumba n’était pas morte, elle s’est rendue tout simplement, comme toujours, au cœur des fêtes, transformée en bande sonore, celle des meilleurs moments pour de nombreuses personnes. Tout rappel ou reportage du 25ème anniversaire des Jeux Olympiques de Barcelone sont bel et bien inutiles pour faire résonner «cajón» et cymbales. Pour certains, la rumba catalane a toujours été la musique gitane issue de la banlieue barcelonaise, celle qui résonne de plus en plus aujourd’hui. En revanche, pour d’autres, c’est le seul style de musique populaire urbain né à la seconde moitié du XXème siècle en Europe qui ait été dévalorisé durant des décennies, comme l’assurent ses garants. «La rumba a une valeur musicale intrinsèque et un pouvoir de cohésion naturel; c’est cela qui nous identifie et nous ne mesurons pas jusqu’à quel point, ceux qui nous regardent sont impressionnés», assure David Coll, directeur de l’École de Musique Moderne de Gérone (EMMG), un des plus hauts représentants et promoteurs de la rumba qui oeuvre afin qu’elle soit rapidement inscrite -comme les «castellers» ou le flamencoau Patrimoine Culturel Immatériel de l’Humanité de l’Unesco. «La rumba a une santé de fer parce qu’elle a une fonction sociale. Bien qu’elle ne soit pas formalisée et longtemps délaissée, comme si elle était invisible, elle a continué à survivre sans avoir besoin d’être protégée», commente David Coll. L’Association Forcat, née en 2009, vise à rompre ce manque de visibilité, son objectif principal est la promotion et la reconnaissance de la rumba catalane dans toutes ses expressions musicales et sociales. Carles Costa, plus connu sous le nom Txarly Brown au sein de ce secteur, en a été le président six années consécutives et occupe actuellement le poste de secrétaire: «Il faut naturaliser la rumba, qu’elle rejoigne les musiques traditionnelles d’autant que la rumba se transcende ellemême», souligne-t-il. Cette idée rejoint celle de David Coll. Tous deux s’accordent à penser que l’un des principaux problèmes est le manque de connaissance pour ce type de musique; elle n’est pas enseignée dans les classes. Absence de contenu éducatif structurel ou absence de volonté politique? Les académiciens n’en parlent pas non plus. «La rumba m’a frappé dès le début par sa capacité d’expression. Ce qui m´a interpellé immédiatement ce sont
Élan Cette candidature a débuté en mars 2015 lors d’une table ronde à l’ESMUC*. En juillet de cette même année, la candidature a été formalisée et a reçu le soutien du Parlement de Catalogne et de la Diputació de Gérone. Elle a également obtenu l’appui des mairies de Barcelona et de Perpignan qui l’ont déclarée patrimoine culturel. L’objectif de ce projet est clair: inclure la rumba catalane dans la liste du Patrimoine Culturel Immatériel de l’Humanité de l’Unesco –une reconnaissance déjà attribuée aux «castellers», au flamenco et aux fêtes du feu de la Saint Jean des Pyrénées-. A travers cette reconnaissance, ils souhaitent améliorer la visibilité et positiver ce style musical populaire urbain et ses origines. Ce qui la différencie est le fait qu’il s’agisse d’une candidature transfrontalière, grandement soutenue par les administrations françaises, un projet social et collectif qui fédère la participation d’un grand nombre d’entités, d’associations, d’institutions, d’administrations et de particuliers de divers territoires: catalans, espagnols et français sans oublier la Commission Européenne et l’Euro-région. Cet automne, la candidature sera consultable sur le web avec une carte digitale notifiant l’historique géo localisé de la rumba catalane. Les promoteurs de cette candidature parient sur ces particularités moins usuelles dans les modalités de présentation d’un projet. «Nous nous sommes focalisés sur cette nouvelle modalité plus exigeante, dans laquelle il faut démontrer qu’il existe un enracinement, un suivi, une base sociale et une société civile en soutient; c’est-à-dire, que tout cela soit vivant», assure David Coll, un des principaux promoteurs de l’initiative.
ses voix chargées d’émotions, puissantes, comme celles de Pescadilla, Peret ou Carmen Amaya mais je n’en ai jamais entendu parler à l’école», affirme Jordi Fornells, musicien, chanteur et percussionniste de Gérone, membre de plusieurs groupes tel «Acorde A Ti» ou «Los Comino». C’est en tant que professeurs que Jordi Fornells et David Coll ont tous deux travaillé l’année dernière à l’EMMG* sur le projet «Singulars», un inédit pour les jeunes de 16 à 29 ans, visant à les orienter professionnellement vers le monde du flamenco ou de la rumba catalane. Ce programme s’est achevé il y a quelques mois avec succès et une ferme volonté de perdurer. «Les élèves vivent cette musique, elle fait désormais partie de leur vie. Ils ont su trouver sa lumière, ils sont incroyables et il y a de grands talents», assure le
percussionniste José Luis Curbón, membre d´une grande famille de musiciens et de passionnés de rumba. Son grand-père et son père étaient des «accros» de la guitare. Son frère est Juan Curbón, ses cousins, les «successeurs» de Peret, comme le maître luimême l’avait affirmé. Il a souhaité poursuivre la saga familiale et joue, actuellement, au sein de plusieurs groupes, tout en travaillant à l’école de musique de Gérone où il enseigne ces rythmes trépidants aux élèves de «Singulars». «Cet enseignement est difficile et le sera toujours. Il ne s’agit pas d’un style commercial mais, de toute évidence, d’un système de cohésion sociale qui transmet surtout et diffuse de la joie», assure Curbón. «La rumba motive, dynamise la culture dans la rue, elle jouit d’un caractère inclusif», confirme Jordi Fornells. Depuis trois ans, c’est grâce à ce caractère que plusieurs organisations, de part et d’autres
de la frontière, en jouent afin de dépasser les clivages et faire de ce style musical, une référence. «Nous remettons tout en question, même si, au sein de l’entité, nous n’avons pas débattu en profondeur cette proposition. Notre initiative s’appuie sur sa visibilité, celle qui en découlera mais nous nous interrogeons aussi par rapport au préjudice que nous pouvons provoquer, en affichant la rumba telle un animal de zoo. L’aidons-nous réellement à survivre ou bien, au contraire, la mettons-nous en prison? Est-il vraiment judicieux de donner figure orthodoxe à la rumba?» s’interroge Txarly Brown. La réflexion d’Adrià Garriga, membre de Forcat, va dans le même sens, bien qu’il souligne que les principes de la culture et de la politique sont souvent éloignés: «Si cela permet à la rumba d’être présente dans toutes les fêtes au même titre que la sardane
ou les «castellers», c’est parfait. Espérons que si cela s’accomplit, les politiques sauront à qui confier la gestion des moyens». Alors que la candidature cumule des appuis, les yeux rivés vers 2020, la rumba résonne de bouche en bouche; des groupes de l’envergure des «Gipsy Kings», «la Pegatina», «Estopa» o «Txarango» traversent le monde en répandant paroles et mélodies, désormais clairement estampillées rumba catalane. Comme le disait Peret: Se equivocaron de muerto! (ils se sont trompés de mort). Nerea Guisasola
#13 · 2017
octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre
| reportatge · reportage · reportaje |
13
| reportatge · reportage · reportaje | octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre
FR
INTERVIEW
1. Comment définirais-tu la rumba catalane? David Coll. Pour moi c’est la joie. Je l’assimile à la joie, un bon vin et une bonne soirée. C’est le régime méditerranéen musical. Carles Costa, ‘Txarly Brown’. Elle nous transforme; curieusement, dans cette société aussi sérieuse, sensée et dédiée au travail que la société catalane, ce style de musique distrayant plait beaucoup, elle rend les catalans tellement amusants. Jordi Fornells. C’est un esprit. Un des éléments clef de la rumba est de parvenir à unir les gens. José Luis Curbón, ‘Pity’. C’est ma propre musique. J’ai grandi avec elle, c’est notre identité catalane.
2.- Quelle rumba serait la tienne? David Coll. La rumba qui m’a bercée est la rumba catalane bien que j’aime également la rumba cubaine qui, précisément, vient d’être déclarée Patrimoine de l’Humanité. Si je devais choisir une chanson ce serait celle de mon réveil «rumbero»: celle de Cobi pour les Jeux Olympiques de Barcelone. Dès que je l’ai écoutée elle m´a enchanté; c’était un thème brillant, une superbe rumba flamenca. Carles Costa, ‘Txarly Brown’. On ne m’avait jamais posé cette question. Cependant, pour moi la réponse est très claire car je m’étais déjà fait la réflexion: «Fiel amigo» de Pescadilla. Jordi Fornells. Il est assez difficile de choisir… Je dirais «Sarairo» de Manzanita. José Luis Curbón, ‘Pity’. Il y en a tellement… N’importe quelle rumba de Peret serait la mienne, elles ont toutes quelque chose.
#13 · 2017
3. Que ressens-tu quand tu danses la rumba? Ou que te manque-t-il pour la danser?
14
David Coll. Rumbejar (danser la rumba) se conjugue comme le verbe «ventiler». La rumba a des racines afro-cubaines et la distribution de l’espace y est très importante; autrement dit, tout le monde doit former un cercle. Pour bien danser la rumba l’idéal est de réunir quelques olives, un «vermut», quelques tapas et des amis, en cercle (il rit). Carles Costa, ‘Txarly Brown’. Avec n’importe quel appareil qui crache de la musique je suis content. J’adore également le naturel, les soirées improvisées. Si on danse la rumba, je préfère y participer.
Jordi Fornells. Pour danser la rumba, il suffit juste de prendre un petit «vermut» et la guitare. José Luis Curbón, ‘Pity’. Ce qui me fait rumbejar (danser la rumba), c’est une guitare mais, particulièrement si ceux qui jouent s’amusent et qu’ils transmettent la joie et la bonne humeur qui caractérisent la rumba. De ce fait, pour la danser, j’ai seulement besoin de quelques amis, d’une guitare et de quelqu’un qui chante à peu près bien (il rit).
4. La rumba est-elle innée, portée dans le sang ou s’apprend-elle? David Coll. Avoir la rumba dans le sang est une métaphore très jolie mais il faut dire qu’au-delà de la prédisposition de l’environnement, la génétique intervient peu dans le fait que quelqu’un soit «rumbero». Carles Costa, ‘Txarly Brown’. Elle s’apprend. Il faudrait demander à un médecin mais, sincèrement, je ne pense pas qu’elle soit dans le sang. Le gène musical n’existe pas, je ne crois pas que certains traits génétiques définissent tes capacités musicales. Tout s’apprend. Jordi Fornells. Tout s’append dans la vie; certains sont plus prédisposés et possèdent la capacité de la transmettre aux autres. Toute personne avec un peu de sensibilité, désireuse de l’apprendre et pourvue d’un peu de curiosité, y parviendrait rapidement car la rumba, ce n’est pas de l’algèbre, c’est facile. José Luis Curbón, ‘Pity’. Les deux sont vrais, la rumba catalane vit en soi mais elle s’apprend également. Je connais des personnes qui viennent tout juste de la découvrir et qui maitrisent déjà ce style musical à la perfection.
Nouveau Forum Cette année, 10 ans après le premier symposium établissant les bases de FORCAT, l’association dont le siège se situe à Barcelone, travaille à la création d’un deuxième forum qui récapitulera les travaux de ces dernières années, donnera du potentiel à l’association, traitera à fond la candidature UNESCO et définira les axes d’orientation de l’entité. Si aucune date n’est pour l’instant confirmée, le travail s’effectue avec l’intention de la faire coïncider avec la fête de la Rumba. Dans un même temps, les membres de cette association loi 1901 créent le deuxième volet du recueil des chansons référencées rumba catalane; il affichera une belle série de nouvelles chansons pour les amoureux de ce style musical.
ES
NO ESTABA MUERTA, QUE ESTABA DE PARRANDA...
Pues eso, que no estaba muerta, que sencillamente ha estado y está como siempre, en las fiestas, convirtiéndose en la banda sonora de los mejores momentos de muchas personas. No hacen falta recordatorios o reportajes del 25 aniversario de los Juegos Olímpicos de Barcelona para darle cova al son de cajón y platillos. Para algunos la rumba catalana ha sido siempre aquella música de los gitanillos, de los extra-radios de la ciudad condal, aquello que parece que suena más ahora. Para otros, es el único estilo musical popular urbano que ha nacido durante la segunda mitad del siglo XX en Europa y, a pesar de esto, ha sido “menospreciado durante décadas”, tal y como aseguran sus garantes. “Tiene un valor musical intrínseco y un poder de cohesión natural; es aquello que nos identifica y no nos damos cuenta hasta qué punto a los de fuera les impresiona cuando lo ven”, asegura David Coll, director de la Escuela de Música Moderna de Gerona (EMMG), uno de los máximos representantes e impulsores para que la rumba sea pronto considerada como los “castellers” o el flamenco: Patrimonio Cultural Inmaterial de la Humanidad de la Unesco. “La rumba tiene salud de hierro porque cumple una función social. A pesar de no estar definida, a pesar de haber estado arrinconada durante mucho tiempo como si fuese invisible, continua perviviendo y no necesita salvaguarda”, asegura Coll. Específicamente para romper con esta falta de visibilidad nació la asociación Forcat el año 2009 con un principal objetivo: trabajar para la promoción y reconocimiento de la rumba catalana en sus diversas expresiones musicales y sociales. Carles Costa, más
Una idea que también comparte David Coll. Los dos coinciden a la hora de mencionar que uno de los principales problemas es la falta de conocimiento de este género; no se enseña en las aulas. ¿Por falta de contenido educativo estructurado o falta de voluntad política? Tampoco los académicos hablan. “La rumba me chocó desde el primer momento por su capacidad expresiva. Desde el principio me llamó la atención aquellas voces, cargadas de emoción, potentes como las de Pescadilla, Peret o Carmen Amaya pero nunca oí hablar de la rumba en la escuela”, asegura Jordi Fornells, músico, cantante y percusionista gerundense, componente de varios grupos como Acorde A Ti o Los Comino. El, como el mismo David Coll, ha trabajado como profesor este pasado curso en la EMMG en el proyecto Singulars, un proyecto inédito dirigido a jóvenes de 16 a 29 años para que puedan dedicarse profesionalmente al mundo del flamenco o de la rumba catalana. Programa que hace pocos meses ha finalizado con gran éxito y con una clara voluntad continuista.
“Los alumnos lo sienten mucho, se ha convertido en su vida. Han encontrado su lugar y son increíbles, hay grandes talentos”, asegura José Luis Curbón, percusionista y miembro de una larga familia de músicos y rumberos. Su abuelo y su padre eran amantes de la guitarra, su hermano es Juan Curbón, sus primos los “sucesores” de Peret, tal y como el mismo maestro aseguró. El mismo también ha querido seguir la saga familiar y actualmente toca en diversos grupos, trabajo que compagina con tareas que realiza en la escuela de música de Gerona, traspasando sus ritmos trepidantes a los alumnos “singulares”. “Cuesta y costará que se enseñe en las escuelas porque no es un estilo comercial globalmente hablando pero, claramente, es un sistema de cohesión social y, sobretodo, transmite y reparte alegría”, asegura Curbón. “La rumba motiva, dinamiza la cultura de la calle y tiene un carácter inclusivo”, confirma Jordi Fornells. Y es con este mismo carácter que hace tres años diversas organizaciones de un lado y otro de la frontera comenzaron a hacer sonar sus guitarras para ir más allá y declarar este estilo de música como un referente. “Nosotros nos lo planteamos, aunque todavía desde la entidad no hemos debatido en profundidad sobre esta propuesta damos apoyo a la iniciativa para la visibilidad que supondrá y por el apoyo
#13 · 2017
conocido como Txarly Brown dentro del sector, ha sido su presidente durante 6 años y actualmente ocupa el cargo de secretario: “Es necesario naturalizar la rumba, que sea una más de las músicas tradicionales del pueblo y más si tenemos en cuenta que la rumba transciende el hecho de sí misma”, destaca.
octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre
| reportatge · reportage · reportaje |
15
octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre
| reportatge · reportage · reportaje | que tiene pero también nos preguntamos si no estamos perjudicándola, poniéndola como un animal en un zoo. Le ayudas a su supervivencia o estás metiéndola en una prisión? Es bueno crear una figura ortodoxa de lo que es la rumba?”, se pregunta Txarly Brown. En esta misma línea también reflexiona Adrià Garria, miembro y vocal de Forcat, destacando cómo de alejados están los principios de la cultura y la política: “Si sirve para que la rumba esté presente en todas las fiestas como la sarda o los castellers, bienvenido sea. Esperemos que si se consigue, los políticos sepan a quién encargar la gestión de los recursos”. Y, mientras tanto, la candidatura va sumando apoyos con los ojos puestos en el 2020, la rumba suena de boca en boca y grupos del calibre de los Gipsy Kings, la Pegatina, Estopa o Txarango atraviesan el mundo llevando sus palabras y melodías, ahora ya denominadas claramente como rumba catalana. Porque, como decía Peret: ¡Se equivocaron de muerto! Nerea Guisasola
Impulso El punto de partida de esta candidatura tuvo lugar en marzo del 2015 con una mesa redonda en el ESMUC*. En julio de ese mismo año ya se formalizó la candidatura y aquel mismo mes el proyecto recibió el apoyo del Pleno del Parlamento de Cataluña. Hasta ahora también recibe el apoyo de los ayuntamientos de Barcelona y de Perpiñán que la han declarado patrimonio cultural y de la Diputación de Gerona. El objetivo de este proyecto es claro: la inclusión de la rumba catalana a la lista representativa del patrimonio cultural inmaterial de la Humanidad de la Unesco –un reconocimiento que ya ha sido otorgado a los castellers, el flamenco o las fiestas del fuego de los Pirineos- y, a través de este reconocimiento, quieren potenciar la visibilidad positiva de este estilo musical popular urbano y de sus orígenes. Uno de los principales elementos que la diferencian es que se trata de una candidatura transfronteriza, que cuenta con un amplio soporte de las administraciones francesas, y, sobretodo, es un proyecto social y colectivo en el que han participado un gran número de entidades, asociaciones, instituciones, administraciones y particulares de los diversos territorios: catalanes, españoles y franceses e incluso de la Comisión Europea y de la Euro-región. Precisamente este otoño está previsto que sea visible la web de la candidatura, que dispondrá de un mapa digital de la rumba catalana con un histórico geolocalizado. Además, últimamente, también se ha sabido que los impulsores de la candidatura han apostado por un cambio interno en la modalidad de presentación del proyecto. “Nos hemos enfocado en una nueva modalidad más exigente, donde es necesario mostrar que hay un gran arraigo, seguimiento, una base social y una sociedad civil apoderada detrás; es decir, que no sea agua de borrajas”, asegura David Coll, uno de los máximos impulsores de la iniciativa.
©Jordi Renart
#13 · 2017
a VBeure
16
Atreveix-te a descobrir la cervesa artesana Cerveseria artesana - Tapes Música en directe Sopars per a grups c.Figuerola, 39 17001 Girona 972 44 79 86
ENTREVISTA
1. ¿Qué es para ti la rumba catalana? David Coll. Para mí es alegría. La identifico con alegría, un buen vino y un atardecer. Es la dieta mediterránea musical. Carles Costa, ‘Txarly Brown’. Nos hace diferentes, es curioso que en una sociedad tan seria, sensata y trabajadora como la catalana, nos guste un estilo de música que sea divertido, que nos haga divertidos a los catalanes. Jordi Fornells. Es un espíritu. Uno de los elementos clave de la rumba es cómo llegar a unir a la gente. José Luis Curbón, ‘Pity’. Es mi música. He crecido con ella, es lo nuestro de Cataluña.
2. ¿Cúal dirías que es tu rumba? David Coll. La rumba que me ha mecido es la rumba catalana aunque también me gusta la rumba cubana que, precisamente, hace poco ha sido declarada patrimonio de la humanidad. Si tuviera que escoger una canción sería la de mi despertar rumbero: la de Cobi para los Juegos Olímpicos de Barcelona. Desde el primer momento que la escuché me encantó; era un tema luminoso, una rumba flamenca y muy bonita. Carles Costa, ‘Txarly Brown’. No me lo habían preguntado nunca. No obstante, lo tengo muy claro porque ya lo había pensado y reflexionado internamente; ‘Fiel amigo’ del Pescadilla. Jordi Fornells. Es bastante difícil de decir y de escoger... Quizá diría ‘Sarairo’ de Manzanita. José Luis Curbón, ‘Pity’. Hay muchas… Podría decir que cualquiera de Peret sería mi rumba, todas tienen su aquel.
3. ¿Qué te hace rumbear y que te hace falta para rumbear? David Coll. Como verbo conjuga como ventilar. La rumba es de raíz afrocubana y la disposición del espacio a la hora de rumbear tiene importancia, es decir, el hecho de que todos se ponen en círculo. A mí, para rumbear, lo ideal es reunir unas aceitunas, un vermut, unas patatas y unos amigos; en círculo (ríe). Carles Costa, ‘Txarly Brown’. Con cualquier aparato que escupa música ya estoy contento. También me gusta la naturalidad, los saraos improvisados. Prefiero que si se rumbea, pueda participar. Jordi Fornells. Para rumbear sólo hace falta ir al vermut y descolgar la guitarra. José Luis Curbón, ‘Pity’. A mí me hace rumbear una guitarra y, sobretodo, que se lo pasen bien los que están tocando, que trasmitan el buen espíritu y rollo que tiene la rumba. Por eso, para rumbear, podría decir que sólo necesito los amigos, una guitarra y alguien que cante medio bien (ríe).
José Luis Curbón, ‘Pity’.
4. ¿La rumba se lleva en la sangre o se aprende? David Coll. Esto de llevarse en la sangre es una metáfora bonita pero hay que decir que más allá de la predisposición ambiental, la genética interviene poco en el hecho de que alguien sea rumbero. Carles Costa, ‘Txarly Brown’. Se aprende. Habría que consultar con algún médico pero, sinceramente, no creo que se lleve en la sangre. No existe el gen musical, no creo que haya ningún rasgo genético que marque tu musicalidad. Todo se aprende. Jordi Fornells. Todo se aprende en la vida; hay gente que lo tiene más cercano y es capaz transmitirlo a otros. Todo el mundo que tenga un poco de sensibilidad y quiera aprenderlo, que tenga ganas y le llame la atención, lo puede aprender enseguida porque la rumba no es álgebra, es fácil. José Luis Curbón, ‘Pity’. Las dos cosas, se lleva y también se aprende. Conozco gente que hasta hace poco no conocía la rumba catalana y ahora ya domina este género musical a la perfección.
Nuevo fórum Este año, cuando se cumplen 10 años del primer simposio que sentó las bases de FORCAT, la asociación con sede en Barcelona está trabajando para celebrar un segundo fórum que permita hacer un repaso de los últimos años de actividad, potencia la asociación, tratar a fondo la candidatura al patrimonio de la humanidad y ver hacia dónde se quiere dirigir la entidad. Todavía no hay fechas cerradas pero trabajan con la idea de coincida con la celebración del Día de la Rumba. Al mismo tiempo, los miembros de esta asociación sin ánimo de lucro también están creando la segunda parte del cancionero de referencia de la rumba catalana que contará con una buena colección de nuevas canciones para los amantes de este género musical.
#13 · 2017
ES
octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre
| reportatge · reportage · reportaje |
17
#13 · 2017
octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre
| reportatge · reportage · reportaje |
18
La Rumba Catalane: une cathédrale gitane à l’Unesco
LA RUMBA CATALANA, UNA CATEDRAL GITANA A LA UNESCO
En temps on la mundialització té la mirada posada sobre una única i mateixa bandera, altres es mouen i s'alcen. Els vents que les agiten es diuen: cultura, identitat, art... Qui es podria creure que només es tracta de paraules? Probablement ningú ja que tothom sap que un poble sosté cada lletra que el compon. La història, ella, marca la puntuació, aquestes petites coses que permeten exclamar-se, cridar o cantar, aturar-se i respirar. Hi ha un indret on totes aquestes banderes tenen un lloc... la UNESCO. Dels quatre punts del món, nombrosos països han intentat obrir les seves portes amb la finalitat de què tradició, patrimoni i saber fer siguin reconeguts i protegits. Exposats a la mirada del món, aquests tresors treballen com ho han de fer: enriquint la humanitat. Benaventurats els elegits perquè la ruta és llarga i difícil. Per emprendre-la, s'ha d'estar una mica boig o apassionat o haver arribat a la meitat del camí entre l'un i l'altre. Entremig de la pila d'arxius en curs, hi ha un que canta de forma bonica. No només parla concretament de Catalunya, la fusiona, enderrocant la frontera alçada entre Nord i Sud. La Rumba Catalana... Només el nom, pel caràcter trempat de les seves sonoritats desvela colors i sons d'una identitat. La Rumba Catalana, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat... Quants pits s'omplirien de joia, d'orgull, de llum, si fos així. Un somni? No, en primer lloc, una
espurna encesa per la ciutat de Barcelona que la va inscriure al seu Patrimoni Cultural. La metxa està encesa i el 13 de juliol 2015 és votada una moció de suport per la candidatura i la seva inscripció a la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya pel mateix Parlament català, el juny de 2016 per la ciutat de Perpinyà i a l'octubre 2016 per la Diputació de Girona. Un grup fundador constituït per Carla Gordo Martinez, "Setmana de la Rumba Catalana", Hervé Parent, director adjunt de la Casa Musicale, Abili Roma Subeix, president de FORCAT i David Coll Bailador, director de l'Escola de Música Moderna" de Girona, treballa al costat de nombrosos artistes, societats civils, societats públiques i de científics (antropòlegs, sociòlegs, etnòlegs...) Pàgina darrere pàgina, la candidatura pren cos i en els ulls i en el cor de la comunitat gitana neix una esperança: la d'un reconeixement.
#13 · 2017
CAT
octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre
| reportatge · reportage · reportaje |
La presència de Christian Bottin, Ministre de Cultura Francesa, durant les reunions del 2016 confirmen l'interès i la seriositat d'aquesta candidatura.
19
octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre
| reportatge · reportage · reportaje | EL PUNT CULMINANT D'UNA COMUNITAT "La Rumba Catalana és un Patrimoni viu", explica Hervé Parent, una riquesa per tots. Ens pertoca fer-ne un repertori amb totes les Rumbes, promoure-la i revaloritzar-la. Inscriure-la a la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, és una revolució. “El que m'interessa, és el camí, i si hi ha focs d'artifici a la fi, llavors serà meravellós. Per la comunitat gitana, serà la seva Catedral, una construcció de la qual podran estar orgullosos. Per molts, això trencarà les bretxes creades de forma artificial. L'art i la música són dos vectors més fàcils, ells ens permeten la transformació social i tot el món pot agafar-la". Cap utopia en el fervor de Hervé Parent, antic director adjunt de la Casa Musicale de Perpinyà, amb un Màster en Direcció de Projectes Artístics i Culturals Internacionals a Lyon, tot això ja ho va percebre durant la seva estada a les faveles de Brasil on va treballar amb el fi de modificar les representacions negatives que portaven a sobre. Com que pilotar la candidatura "Rumba Catalana" exigeix una dedicació plena, va deixar el seu càrrec de director adjunt i es va concentrar plenament en aquesta tasca.
Els orígens de la Rumba Catalana Als anys 50, la comunitat gitana recorre els mercats cubans, colombians, veneçolans amb el comerç de llençols i de teles del qual era especialista. Descobreix noves influències musicals: rumba, salsa, mambo, música de les Antilles... Molt ràpidament, aquesta comunitat s’impregna d’aquests ritmes ondulats, calents i colorits, els transforma i els porta cap als barris catalans i sobretot al Raval de Barcelona. Altres pretenen que el bressol de la Rumba Catalana sigui Lleida, que les seves influències provindrien del flamenc. Debats i controvèrsies marquen aquesta música de mestissatge, els seus orígens són diversos però ella es distingeix per les seves característiques la del “ventilador1” i la de les “palmes”. A l’igual que els seus creadors, la rumba s’adapta a tots els estils (clàssica, jazzy, elèctrica...) i, a través del món, llueix alegre i orgullosament els colors d’aquesta Catalunya a on ella ha nascut... 1 “El ventilador”, tècnica que consisteix en fregar les cordes de la guitarra al mateix temps que es percut la seva caixa de ressonància, inventada per Pedro Pubill Calaf, “Peret” al 1960.
#13 · 2017
Clos Castell
20
collioure & banyuls
Jean Christophe Jose Mas Guillaume 66650 Banyuls-sur-Mer 06 07 36 80 45 www.closcastell.fr
| reportatge · reportage · reportaje | octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre
Antoine Tato García canta i balla una Rumba tenyida de sonoritats cubanes. Aquest autor, compositor, intèrpret va participar amb nombrosos grups (Tékamili, els Rumberos Catalans, Kaloomé) i recolza amb entusiasme el projecte de la candidatura de la Rumba Catalana que viu literalment de escenari en escenari. GRUP: Guitarra: José Garcia Contrabaix: Guillaume Bouthié Percussions: Fanfan Miniconi i Thierry Poubill Antoine Tato Garcia chante et joue une Rumba teintée de sonorités cubaines. Cet auteur, compositeur, interprète s’est produit dans de nombreux groupes (Tékamili, les Rumberos Catalans, Kaloomé) et soutient ardemment le projet de candidature de la Rumba catalane qu’il vit littéralement de scène en scène GROUPE Contrebasse: Guillaume Bouthié
SOBRE ALTRES RIBES
Percussions: Fanfan Miniconi et Thierry Poubill
Als Estat-Units, la Rumba Catalana té un gran èxit des de fa molts anys. A més dels nombrosos concerts realitzats allà, les ràdios americanes vénen a enregistrar durant les festes de Sainte Marie de la Mer i després les fan escoltar als seus oients entregats. La Rumba Catalana és múltiple. Poca gent coneix la seva diversitat, jazz, pop, salsa, funk... Si es canta, es toca i es balla essencialment, la Rumba Catalana s'engalana a partir d'un ampli ventall d´expressions: pintures, còmics, fins i tot científics i vins.
Antoine Tato Garcia canta y toca una Rumba teñida de sonoridades cubanas. Este autor, compositor, intérprete ha participado en numerosos grupos (Tékamili, los Rumberos Catalans, Kaloomé) y apoya con entusiasmo el proyecto de candidatura de la Rumba Catalana que él vive literalmente de escenario en escenario. GRUPO Guitarra: José Garcia, Contrabajo: Guillaume Bouthié Percusiones: Fanfan Miniconi y Thierry Poubill
Enfortida de tots els viatges i històries d'on ha sortit, ella invita a l'apertura i a compartirla. Perquè cada paraula present en aquest dossier portat de manera transversal per nombrosos actius i donacions, de múltiples competències, és un llibre important que espera trobar el seu lloc sobre les prestatgeries de la gran Biblioteca de la Història, aquella que s'escriu amb una "H" majúscula.
#13 · 2017
Guitare: José Garcia,
Pascale Oriot
21
#13 · 2017
octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre
| reportatge · reportage · reportaje |
22
FR
LA RUMBA CATALANE: UNE CATHÉDRALE GITAN À L’UNESCO
A l’heure où la mondialisation louche sur un seul et même drapeau, voilà que d’autres s’agitent et se dressent. Les vents qui les secouent se nomment: culture, identité, art... Qui pourrait croire qu’il ne s’agit là que de mots? Probablement personne puisque tout un chacun sait qu’un peuple soutient chaque lettre qui les composent. L’histoire, elle, marque la ponctuation, ces petits «riens» qui permettent de s’exclamer, crier ou chanter, se poser et respirer. Il est un lieu où tous ces drapeaux ont la part belle: l’Unesco. Des quatre coins du monde, nombre de pays ont tentés d’en ouvrir les portes afin que traditions, patrimoine et savoir-faire y soient reconnus et ainsi préservés. Exposés au regard du monde, ces trésors œuvrent comme ils le doivent: ils enrichissent l’humanité. Bienheureux les élus parce que la route est longue et difficile. Pour l’emprunter, il faut être un peu fou ou passionné, ou, peut-être avoir atteint un juste milieu entre l’un et l’autre. Parmi la pile de dossiers en cours, il en est un qui chante joliment. Non seulement il parle concrètement de la Catalogne mais il la fusionne, effondrant la frontière érigée entre Nord et Sud. La Rumba Catalane… l’appellation à elle seule, par le caractère trempé de ses sonorités, révèle couleurs et parfums d’une identité. La Rumba Catalane, Patrimoine Culturel Immatériel de l’humanité… que de poitrines se gonfleraient de joie, de fierté et de lumière si cela était. Un rêve? Non, en premier lieu, une étincelle allumée par la ville de Barcelone qui l’inscrit à son patrimoine culturel. La mèche est allumée et le 13 juillet 2015 est votée une motion de soutien pour sa candidature et son inscription sur la liste du Patrimoine Culturel Immatériel de Catalogne par le Parlement catalan, même démarche en juin 2016 pour la ville de Perpignan et en octobre 2016 par la Deputacio de Girona. Un groupe fondateurs constitué par Carla Gordo Martínez, «Setmana de la Rumba Catalana»; Hervé Parent, ancien directeur Adjoint de la Casa Musicale, Abili Roma Subeix, président
Les origines de la Rumba Catalane Dans les années 50, avec le commerce de draps et d’étoffes dont elle est spécialiste, la communauté gitane sillonne les marchés cubains, colombiens, vénézuéliens. Elle y découvre des influences musicales nouvelles: rumba, salsa, mambo, musique antillaise… Très rapidement, elle s’imprègne de ces rythmes chaloupés, chauds et colorés, les transforme et les ramène dans les quartiers catalans et notamment celui du Raval à Barcelone. D’autres prétendent que le berceau de la Rumba Catalane serait Lleida, que ses influences proviendraient du flamenco. Débats et controverses sont à l’image de cette musique métissée, sa source est plurielle mais elle se distingue par ses caractéristiques celle du «Ventilador» et des «palmas». A l’image de ses créateurs, elle s’adapte à tous les styles (classiques, jazzy, électrique…) et, à travers le monde, arbore joyeusement et fièrement les couleurs de cette Catalogne où elle est née… «le ventilateur», technique consistant à frotter les cordes de la guitare tout en percutant sa caisse de résonance, inventée par Pedro Pubill Calaf dit «Peret» en 1960
1
«les palmas» battements des mains
2
La Rumba Catalana compta amb poques dones et tanmateix, elles aporten un toc de sensibilitat, ple d’encant i de poesia que concorden perfectament amb les sonoritats flamenques de Maria Cambray. Maria Cambray: guitarra i veu Jack Chakataga: percussions, flauta, cor Muchacho Serviole: guitarra. Charlie Cuevas: baix Diego Patitucci: bateria Alberto Perez: trompeta Oscar Bas: trombó Estel.la Vilches: veu La Rumba Catalane compte peu de femmes et pourtant, elles apportent une touche sensible, pleine de charme et de poésie qui s’accordent parfaitement avec les sonorités flamencas de Maria Cambray. Maria Cambray: guitare et voix
de FORCAT et David Coll Bailador, Directeur de «l’Escola de Musica Moderna» de Girona, œuvre aux côtés de la Casa Généralitat, de nombreux artistes, sociétés civiles, pouvoirs publics et de scientifiques (anthropologues, sociologues, ethnologues..). Page après page, la candidature prend corps et, dans les yeux et le cœur de la communauté gitane, un espoir nait: celui d’une reconnaissance. La présence de Christian Hottin du ministère de la culture française lors de réunions en 2016 confirme l’intérêt et le sérieux de cette candidature.
LE POINT D’ORGUE D’UNE COMMUNAUTÉ «La Rumba Catalane est un «patrimoine vivant», explique Hervé Parent, une richesse pour tous. Il nous appartient de la répertorier, la promouvoir et la valoriser. L’inscrire sur la liste du Patrimoine Culturel Immatériel de l’Unesco, c’est une révolution. «Ce qui m’intéresse, c’est le chemin et s’il y a le feu d’artifice à la fin, alors ce sera merveilleux. Pour la communauté gitane, ce sera leur cathédrale, une construction dont ils pourront être fiers. Pour tout le monde, cela cassera les clivages montés de toutes pièces.
L’art et la musique sont des vecteurs plus faciles, ils permettent la transformation sociale et tout le monde peut s’en saisir». Aucune utopie dans la ferveur du discours d’Hervé Parent, ancien directeur adjoint de la Casa Mucicale de Perpignan, titulaire d’un master2 direction de projet artistiques et culturels internationaux (Lyon2), tout ceci, il l’a déjà éprouvé dans les favelas du Brésil dans lesquelles il a travaillé afin de modifier les représentations négatives portées sur elles. Parce que piloter le projet de candidature «Rumba Catalane» exigeait un temps plein, il a quitté son poste de directeur adjoint et, désormais, se consacre entièrement à ce
octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre
| reportatge · reportage · reportaje |
Jack Chakataga: percussions, flûte, chœur Muchacho Serviole: guitare Charlie Cuevas: basse Diego Patitucci: batterie Alberto Perez: trompette Oscar Bas: trombone Estel-la Vilches: voix La Rumba Catalana cuenta con pocas mujeres y sin embargo, ellas aportan un toque de sensibilidad, lleno de encanto y de poesía que combinan perfectamente con las sonoridades flamencas de Maria Cambray. Maria Cambray: guitarra y voz Jack Chakataga: percusiones, flauta, coro
Charlie Cuevas: bajo Diego Patitucci: batería Alberto Pérez: trompeta Oscar Bas: trombón Estel.la Vilches: voz
#13 · 2017
Muchacho Serviole: guitarra
23
| reportatge · reportage · reportaje | octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre
dessein.
SUR D’AUTRES RIVES «Aux Etats Unis, la Rumba Catalane remporte un franc succès depuis plusieurs années. Outre les nombreux concerts donnés là-bas, les radios américaines viennent effectuer des enregistrements lors des fêtes de Sainte Marie de la mer et les rediffusent en continu pour le public qui en raffole», déclare Hervé Parent. «La Rumba Catalane est multiple. Peu de personnes soupçonnent sa diversité, jazzy, pop, salsa, funk... Si elle se chante, se joue et se danse essentiellement, La Rumba Catalane se pare désormais d’un large éventail d’expression: peintures, BD, livres y compris scientifiques, cuvée… Forte de tous les voyages et histoires dont elle est issue, elle incite à l’ouverture et au partage». Parce que chaque mot pèse dans ce dossier porté de manière transversale par de nombreux acteurs et donc, de multiples compétences, c’est un volume important qui espère trouver place sur les rayons de la grande bibliothèque de l’Histoire, celle qui s’inscrit avec un «H» majuscule.
#13 · 2017
Pascale Oriot
24
04 68 51 13 14 - www.jazzebre.com
LA RUMBA CATALANA: UNA CATEDRAL GITANA EN LA UNESCO
En un momento en el que todo se globaliza mirando una sola bandera, hay otros que se agitan y se rebelan. Los vientos que las sacuden se llaman: cultura, identidad, arte… ¿Quién podría creer que no se trata más que de palabras? Probablemente nadie ya que cada uno sabe que un pueblo sostiene cada letra que las componen. La historia marca los signos de puntuación, esas pequeñas coses que permiten exclamar, gritar o cantar, pararse y respirar. Existe un lugar donde tienen cabida todas estas banderas: La Unesco. De los cuatro rincones del mundo, numerosos países han intentado abrir las puertas con el fin de que tradiciones, patrimonio y saber-hacer sean reconocidos y preservados. Expuestos a la mirada del mundo, estos tesoros trabajan como deben: enriqueciendo la humanidad. Dichosos los elegidos porque el camino es largo y difícil. Para tomarlo, se ha de estar un poco loco o apasionado, o quizá haber alcanzado un punto medio entre lo uno y lo otro.
En medio de la pila de expedientes en curso, hay uno que destaca. No solamente habla concretamente de Cataluña sino que la fusiona, derribando la frontera erigida entre Norte y Sur. La Rumba Catalana…. esta denominación, por el carácter templado de sus sonoridades, revela colores y sonidos de una identidad. La Rumba Catalana, Patrimonio Cultural Inmaterial de la humanidad… cuántos se llenarían de alegría, de orgullo y de luz si esto fuera así. ¿Un sueño? No, en primer lugar, una chispa encendida por la ciudad de Barcelona quien la inscribe en su patrimonio cultural. La mecha está encendida y el 13 de julio 2015 se vota una moción de apoyo a su candidatura y su inscripción en la lista del Patrimonio Cultural Inmaterial de Cataluña por el Parlamento catalán, el mismo trámite en junio de 2016 por la ciudad de Perpiñán y en octubre 2016 por la Diputación de Gerona.
Un grupo fundador constituido por Carla Gordo Martínez, “Setmana de la Rumba Catalana”; Hervé Parent, ex director Adjunto de la Casa Musicale, Abili Roma Subeix, président de FORCAT y David Coll Bailador, Director de la Escuela de Música Moderna” de Gerona, trabaja conjuntamente con la Casa de la Generalitat, numerosos artistas, sociedades civiles, poderes públicos y científicos (antropólogos, sociólogos, etnólogos…). Página tras página, la candidatura toma forma y, en los ojos y en el corazón de la comunidad gitana, una esperanza nace: la del reconocimiento. La presencia de Christian Hottin del ministerio de cultura francesa en las reuniones del 2016 confirma el interés y la seriedad de esta candidatura.
#13 · 2017
ES
octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre
| reportatge · reportage · reportaje |
25
| reportatge · reportage · reportaje | octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre
Tres germans, una neboda, una història de família però no una qualsevol ja que compta entre els seus avantpassats, Django Reinhardt, inventor del jazz “manouche”. “Fraida” significa “Llibertat”, sense dubte la que es percep en les seves composicions. COMPOSICIÓ DEL GRUP: John Adel: guitarra solo Logan Adel: guitarra/ veu Py Reinhardt: guitarra/veu Madigan Adel: veu Trois frères, une nièce, une histoire de famille mais pas n’importe laquelle puisqu’elle compte dans ses aïeux, Django Reinhardt, inventeur du jazz manouche. «Fraida» signifie «Liberté», sans doute celle que l’on perçoit dans leurs compositions COMPOSITION DU GROUPE: John Adel: guitare solo Logan Adel: guitare/voix Py Reinhardt: guitare/voix
#13 · 2017
Madigan Adel: voix
26
EL ORGULLO DE UNA COMUNIDAD.
EN OTRAS ORILLAS
“La Rumba Catalana es un “patrimonio vivo”, explica Hervé Parent, una riqueza para todos. Nos corresponde referenciarla, promoverla y valorizarla. Inscribirla en la lista del Patrimonio Cultural Inmaterial de la Unesco, es una revolución. "Lo que me interesa, es el camino y si hay fuegos artificiales al final, entonces eso será maravilloso. Para la comunidad gitana, esto será su catedral, una construcción de la que podremos estar orgullosos. Para todo el mundo, esto romperá los estereotipos. El arte y la música son dos elementos fáciles de tratar, permiten la transformación social y todo el mundo puede comprender”. Ninguna utopía en el fervor del discurso de Hervé Parent, ex-director adjunto de la Casa Musicale de Perpiñán, titular de un master en dirección de proyectos artísticos y culturales internacionales por la universidad de Lyon, todo esto, lo ha probado en las favelas de Brasil en las cuales trabajó con el fin de modificar las percepciones negativas de éstas. Porque pilotar el proyecto de la candidatura “Rumba Catalana” exigía una dedicación completa, abandonó su puesto de director adjunto y, desde entonces, se dedica enteramente a este propósito.
“En los Estados Unidos, la Rumba Catalana triunfa desde hace algunos años. Además de los numerosos conciertos celebrados allí, las radios americanas acaban de realizar grabaciones durante las fiestas de Sainte Marie de la Mer y las emiten continuamente para el público que se vuelve loco por este tipo de música”, declara Hervé Parent. “La Rumba Catalana es variada. Pocos se imaginan su diversidad, jazzy, pop, salsa, funk… Si la Rumba Catalana esencialmente se canta, se toca y se baila, desde hace tiempo que se engalana a partir de un amplio abanico de expresiones: pinturas, cómics, libros incluso científicos, vinos… Basándose en todos los viajes e historias de las que ha salido, la música de la rumba invita a la apertura y a compartir”. Porque cada palabra pesa en este dosier llevado de manera transversal por numerosos actores de múltiples competencias, es un libro importante que espera encontrar su sitio en las estanterías de la gran biblioteca de la Historia, aquella que se escribe con una “H” mayúscula. Pascale Oriot
Tres hermanos, una sobrina, una historia de familia pero no una cualquiera puesto que cuenta entre sus antepasados, Django Reinhardt, inventor del jazz manouche. “Fraida” significa “Libertad”, sin duda la que se percibe en sus composiciones. COMPOSICIÓN DEL GRUPO: John Adel: guitarra solo Logan Adel: guitarra /voz Py Reinhardt: guitarra / voz Madigan Adel: voz
Los orígenes de la Rumba Catalana En los años 50, la comunidad gitana recorre, con el comercio de sábanas y telas de la cual es especialista, los mercados cubanos, colombianos, venezolanos. Aquí descubre influencias musicales nuevas: rumba, salsa, mambo, música de Antillas… Muy rápidamente, la rumba se impregna de estos ritmos ondulados, calientes y coloridos, los transforma y los trae a los barrios catalanes y sobre todo al del Raval en Barcelona. Otros pretenden que la cuna de la Rumba Catalana es Lérida, que sus influencias provendrían del flamenco. Debates y controversias marcan esta música de mestizaje, su fuente es diversa pero se distingue por sus características como la del “ventilador1” y la de las “palmas”. Al igual que sus creadores, la rumba se adapta a todos los estilos (clásicos, jazzy, eléctrico…) y, a través el mundo, luce alegre y orgullosamente los colores de esta Cataluña donde nació. “el ventilador”, técnica consistente en frotar las cuerdas de la guitarra chocando con su caja de resonancia, inventada por Pedro Pubill Calaf, llamado “Peret” en 1960.
1
“las palmas”, golpeteo de manos
La rumba catalana d'en Peret és coneguda a tot arreu i agrada a tothom per la seva senzillesa: una guitarra i unes palmes ens comenta Joan Planas, el darrer mànager de l'artista.
La rumba catalane de Peret est très connue et elle plaît à tout le monde pour sa simplicité: une guitare et des "palmas"- nous explique Joan Planas, le dernier manager de l'artiste.
La rumba catalana de Peret es muy conocida y gusta a todo el mundo por su sencillesa: una guitarra y unas palmas -nos comenta Joan Planas, el último mánager del artista.
#13 · 2017
2
octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre
| reportatge · reportage · reportaje |
27
28
CAT
FR
ES
#12 ¡ 2017
juliol a setembre | juillet Ă septembre | julio a septiembre
CAT
LA MÚSICA SUPERA FRONTERES
La cultura ha de ser una bona eina de cohesió i de reforçament de les relacions en el territori transfronterer format per la demarcació de Girona i la Catalunya del Nord –Departament dels Pirineus Orientals-. I dins el camp cultural, la música segurament és un dels àmbits més efectius. Actualment hi han diferents projectes entre associacions i institucions d’aquest espai geogràfic. Per citar-ne alguns, hi ha la candidatura per la declaració de la rumba catalana com a patrimoni de la Unesco i que representa un bon treball de relació i cooperació transfronterera. O els intercanvis entre els festivals Girona Jazz i Jazzebre de Perpinyà, o el Mare Nostrum Musicae, que reuneix intèrprets de música clàssica del Principat i de la Catalunya Nord. Alguns d’aquests projectes, i d’altres similars, han rebut l’ajut econòmic de la Casa de la Generalitat a la convocatòria d’aquest any de les subvencions de l’Espai Català Transfronterer, l’Eurodistricte, que impulsem amb el Consell Departamental. Però hi ha un altre fet i és la gran concentració de festivals que sumen la Catalunya del Nord i les comarques gironines i que és difícil de trobar en altres territoris europeus, tant de qualitat i de quantitat com també de temàtica diversificada, ja que van des de la música antiga fins a la electrònica. I en aquest panorama cal afegir-hi el teatre de l’Arxipèlag de Perpinyà que en la seva programació inclou de manera regular òpera i dansa, uns gèneres més difícils de trobar, fora dels festivals, a les comarques gironines. Tota aquesta oferta, però, cal donar-la a conèixer en el conjunt del territori transfronterer de manera que la música també ajudi a aplanar el Pirineus i serveixi per superar la frontera mental que encara existeix. Josep Puigbert
Director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà
FR
LA MUSIQUE AU-DELÀ DES FRONTIÈRES
La culture se doit d’être un bon outil relationnel et de cohésion au sein du territoire transfrontalier constitué par la province de Gérone et la Catalogne Nord –département des Pyrénées Orientales-. Parmi le panel culturel, la musique est sans aucun doute la plus efficace. Actuellement, de nombreux projets unissent associations et institutions dans cette zone géographique. Par exemple, la candidature d’inscription de la Rumba Catalane au patrimoine de l´Unesco symbolise l’excellence du lien de communication et de coopération transfrontalier. Dans le même registre, s’inscrivent les échanges entre le festival Girona Jazz et Jazzèbre de Perpignan, mais aussi le Mare Nostrum Musicae, qui réunit des interprètes de musiques classiques de la Principauté d’Andorre et de la Catalogne Nord. Certains de ces projets, ainsi que d’autres de même teneur, ont bénéficié cette année de l’aide économique de la Casa de la Generalitat lors de l’appel à projets pour des subventions de l’Espace Catalan transfrontalier, Eurodistricte, que nous soutenons avec le Conseil Départemental. Mais il faut également souligner la grande concentration de festivals entre la Catalogne Nord et la province de Gérone, unions rarissimes sur d´autres territoires européens, tant par la qualité et la quantité que par la diversité des thèmes, puisque cela varie de la musique ancienne jusqu’à la musique électronique. Dans ce contexte il faut prendre en compte le Théâtre de l´Archipel de Perpignan qui inclut régulièrement dans sa programmation opéras et danses, types d’œuvres plus difficiles à trouver, en dehors des festivals, dans la province de Gérone. Permettre de découvrir toutes ces possibilités sur l’ensemble du territoire transfrontalier, c’est permettre à la musique de jouer également un rôle pour aplanir les Pyrénées afin de dépasser la frontière mentale qui perdure encore.
ES
LA MÚSICA SUPERA FRONTERAS.
La cultura ha de ser una buena herramienta de cohesión y de refuerzo de las relaciones en el territorio transfronterizo formado por la demarcación de Gerona y la Cataluña Norte –Departamento de los Pirineos Orientales-. Y dentro del campo cultural, la música seguramente es uno de los ámbitos más efectivos. Actualmente existen diferentes proyectos entre asociaciones e instituciones de este espacio geográfico. Por citar algunos, la candidatura para la declaración de la rumba catalana como patrimonio de la Unesco que representa un buen trabajo de relación y cooperación transfronteriza. O los intercambios entre los festivales Girona Jazz y Jazzèbre de Perpiñán, o el Mare Nostrum Musicae, que reúne intérpretes de música clásica del Principado y de Cataluña Norte. Algunos de estos proyectos, y otros similares, han recibido la ayuda económica de la Casa de la Generalitat en la convocatoria de este año de las subvenciones del Espacio Catalán Transfronterizo, Eurodistricto, que impulsamos con el Consell Departamental. Pero hay otro hecho, y es la gran concentración de festivales que suman Cataluña Norte y las comarcas de Gerona y que es difícil de encontrar en otros territorios europeos, tanto en calidad y cantidad como también en la diversidad de temas, ya que van desde la música antigua hasta la electrónica. En este panorama hay que añadir al teatro del Archipel de Perpiñán que en su programación incluye de manera regular ópera y danza, unos géneros más difíciles de encontrar, fuera de los festivales, en las comarcas de Gerona. Toda esta oferta, sin embargo, se tendría que dar a conocer en el conjunto del territorio transfronterizo de manera que la música también ayude a allanar los Pirineos y sirva para superar la frontera mental que todavía existe.
#13 · 2017
La música supera fronteres
octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre
| opinió · opinion · opinión |
Josep Puigbert
Director de la Casa de la Generalitat en Perpiñán
Josep Puigbert
Director de la Casa de la Generalitat en Perpiñán
29
octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre
| el racó musical · le coin musical · el rincón musical |
#13 · 2017
CAT
30
ZOMPA FAMILY: FAMILIA ELÈCTRICA
Un grup? Un col·lectiu? Una tribu.... Zompa Family i els seus 7 músics resideixen als Pirineus Orientals i més precisament a la comarca del Conflent. Envoltat de bosc i de muntanyes, lluny de les grans ciutats, Zompa Family situa el seu camp de base a Prada. El seu estudi i local d’assaig “La Casa Sonica” està a cobert de temptacions. És aquí on ells han perfeccionat el seu segon àlbum: “Umana Town”. El seu ximpanzé fetitxe llueix a la portada del disc. Militant, Zompa ho és per força. Ecològic, antifeixista,
contra tots els extremismes, es barallen a cops de so i de textos compromesos, que Andrea, cantant italià, recita en espanyol o en francès. Zompa Family triomfa a Espanya i a Catalunya. Les seves influencies afavoreixen aquest triomf. Mano Negra i Manu Chao són evidents, i apreciats dels dos costats dels Pirineus. A sobre de l’escenari, és un desplegament d’energia portat per un grup ben sòlid. Els saxos i les trompetes engloben títols brillants on el pop, el rock independent i el reggae bé potenciat agiten la gent. Zompa és també més de 50 dates
per any i gires freqüents a l’Alemanya. Els seus fans es multipliquen, i Espanya es troba en bona posició dins aquesta classificació. Col·lectiu auto gestionat i sense demanar subvencions, el grup Zompa mostra que amb el desig de triomfar i la intel·ligència de les composicions, un altre món és possible. Aneu al seu Facebook i trobeu-les a sobre de l’escenari, segur passaren molt a prop d’on sou vosaltres. Thierry Grillet
| el racó musical · le coin musical · el rincón musical |
FR
ZOMPA FAMILY: FAMILLE ELECTRIQUE
Un groupe? Un collectif? Une tribu plutôt! La Zompa Family et ses 7 musiciens sont basés dans les Pyrénées - Orientales et plus précisément dans le Conflent. Entouré de bois et de montagnes, loin des grandes métropoles, la Zompa Family a son camp de base à Prades. Son studio et local de répétition «La Casa Sonica» est à l’abri des tentations. C’est là, qu’ils ont peaufiné leur deuxième album: «Umana Town». Veedol, leur chimpanzé fétiche, trône en bonne place sur la pochette du disque. Militant, la Zompa l’est forcément. Ecolo, anti facho, contre tous les extrémismes, ils se battent à coups de sons et de textes engagés, qu’Andréa, chanteur Italien, déclame en espagnol ou en français. La Zompa Family fait un carton en Espagne et en Catalogne. Leurs influences y sont pour beaucoup. La Mano Negra et Manu Chao sont évidentes, et appréciées
de ce côté des Pyrénées. Sur scène, c’est un déploiement d’énergie brute porté par la troupe bien soudée. Les cuivres englobent les titres élastiques où la pop, le rock Indé et le reggae survitaminé dopent les foules. La Zompa c’est aussi plus de 50 dates par an et des tournées en Allemagne fréquentes. Leurs fans se multiplient, et l’Espagne est en bonne place dans ce classement. Collectif auto-géré et ne mendiant pas de subvention, la Zompa montre qu’avec l’envie de réussir et l’intelligence de leurs compositions, un autre monde est heureusement possible. Allez sur leur page Facebook et retrouvez les sur scène, ils passeront forcément pas loin de chez vous.
Sous terre un autre monde…
Thierry Grillet
¿Un grupo? ¿Un colectivo? ¡Una tribu más bien! Zompa Family y sus 7 músicos residen en los Pirineos Orientales y más precisamente en el Conflent. Rodeado de bosque y de montañas, lejos de grandes ciudades, Zompa Family tiene su campo de base en Prades. Su estudio y local de ensayo “La Casa Sónica” está fuera de miradas indiscretas. Es aquí donde han perfeccionado su segundo álbum: “Umana Town”. Veedol, su chimpancé fetiche, destaca en la portada del disco. Militante, Zompa lo es por fuerza. Ecologista, antifascista, contra todos los extremismos, se pelean a golpe de sonidos y de textos comprometidos, que Andrea, cantante italiano, recita en español y en francés. Zompa Family triunfa en España y en Cataluña. Sus influencias favorecen este triunfo. Mano Negra y Manu Chao son evidentes, y apreciados desde los dos lados de los Pirineos. En escena, es un despliegue de energía pura de un grupo bien sólido. Los saxos y las trompetas reúnen títulos brillantes donde el pop, el rock independiente y el reggae bien potenciado agitan a la multitud. Zompa son también más de 50 fechas por año y giras frecuentes en Alemania. Sus fans se multiplican, y España se sitúa en buena posición de la clasificación. Colectivo autogestionado y sin mendigar subvenciones, Zompa nos muestra que con el deseo del éxito y la inteligencia de sus composiciones, otro mundo es felizmente posible. Id a su página Facebook y encontradles en el escenario, seguro pasarán muy cerca de dónde estéis. Thierry Grillet
*Offre non cumulable.#13 IDEES-GO· /2017 © Photos : Sud de France - Yves Cavaillé
Zompa Family: Famille electrique
ZOMPA FAMILY: FAMILIA ELECTRICA
octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre
ES
Je suis, votre guide !
www.grottescanalettes.com CAT
FR
ES
31
Km 200 route de Vernet-les-Bains • 66500 Villefranche-de-conflent • Tél. : 04 68 05 20 20 • 06 32 36 30 60
#13 · 2017
octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre
| el racó musical · le coin musical · el rincón musical |
32
“Contigo” de Rita Valero CAT
"CONTIGO" DE RITA VALERO
ES
"CONTIGO" DE RITA VALERO
‘Contigo’ és el títol del segon disc de la polifacètica intèrpret i compositora Rita Valero.
‘Contigo’ es el título del segundo disco de la polifacética intérprete y compositora Rita Valero.
Aquest segon treball discogràfic de l’artista gironina ha estat produït per en Marc Martin, gravat a l’Estudi La Vall (Barcelona), masteritzat a Sterling Sound de Nova York per l’Alex Psaroudakis, i editat per la companyia discogràfica MMMMusic.
Este segundo trabajo discográfico de la artista gerundense ha sido producido por Marc Martin, grabado en el Estudio La Vall (Barcelona), masterizado en Sterling Sound de Nueva York por Alex Psaroudakis, y editado por la compañía discográfica MMMMusic.
En la gravació d'aquest 2n disc han participat artistes de gran rellevància al món de la música catalana, amb col·laboracions tan significatives com la de Pep Poblet al saxo, Pau Vázquez (Blaumut) al violí, José Domenech al piano, i amb les bases de la guitarra de Jordi Carles, el baix de Jordi Carreras i la bateria de Àlex Gaspa. També hi col·labora el MC de Cultura Urbana Mokro. Un àlbum introspectiu i emocional, de producció elegant, i amb uns temes en els que Rita Valero s'atreveix amb el blues, el rock, el swing i el soul, i ho fa sense barreres.
En la grabación de este disco han participado artistas de gran relevancia en el mundo de la música catalana, con colaboraciones tan significativas como la de Pep Poblet al saxo, Pau Vázquez (Blaumut) al violín, José Domenech al piano y con las bases de la guitarra de Jordi Carles, el bajo de Jordi Carreras y la batería de Àlex Gaspa. También colabora el MC de Cultura Urbana Mokro. Un álbum introspectivo y emocional, de producción elegante, y con unos temas en los que Rita Valero se atreve con el blues, el rock, el swing y el soul, y lo hace sin barreras.
octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre
| el racó musical · le coin musical · el rincón musical |
Disseny del disc i dirección del videoclip del primer single: Álex Arza Fotografies de portada i interiors: Joan Agramunt Bodypaint: Susana Puigsegur. Dessign de l’album: Álex Arza
"CONTIGO" DE RITA VALERO
‘Contigo’, c’est le titre du deuxième album de l’interprète et compositeur Rita Valero. Ce deuxième travail discographique de l’artiste de Gérone a été produit par Marc Martin, enregistré au Studio La Vall (Barcelona), masterisé à Sterling Sound de New York par Alex Psaroudakis et édité par la compagnie discographique MMMMusic. Des artistes très significatifs dans le monde de la musique catalane ont participé à l’enregistrement de ce disque, avec la collaboration de Pep Poblet au saxo, Pau Vázquez (Blaumut) au violon, José Domenech au piano, à la guitare Jordi Carles, à la guitare basse Jordi Carreras et à la batterie Àlex Gaspa. L’artiste Mokro collabore aussi dans ce travail. Il s’agit d’un album introspectif, émotionnel, d´une production élégante, où Rita Valero nous chante le blues, le rock, le swing et le soul.
Photographies de la couverture et de l’intérieur: Joan Agramunt Bodypaint: Susana Puigsegur. Diseño del disco y dirección del videoclip del primer single: Álex Arza Fotografías de portada e interiores: Joan Agramunt Bodypaint: Susana Puigsegur.
#13 · 2017
FR
33
| el racó de lectura · le coin de lecture · el rincón de lectura | octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre
Joan-Francesc Castex-Ey Éditions Presses Littéraires
Petit portrait de tout et de rien
#13 · 2017
CAT
34
RETRAT PETIT DE TOT I RES
FR
PETIT RETRAT DE TOUT ET DE RIEN
Obra en versió bilingüe català/francès de l’escriptor de Perpinyà Joan-Francesc Castex-Ey. Entre narració i assaig, amenitzat per moments poètics i un punt d’ironia, l’autor fa el retrat, a la vegada profund i lleuger, de les identitats i del destí de les coses i de cadascú de nosaltres. Una mena de relat reflexiu de fragments de vides individuals o col·lectives, reals o simbòliques.
Ouvrage en version bilingue catalan/français de l’écrivain perpignanais Joan-Francesc Castex-Ey. Entre narration et essai, égayé par des moments poétiques et une touche d’ironie, l’auteur fait le portrait, à la fois profond et léger, des identités et du destin des choses et de chacun d’entre nous. Une sorte de récit réflexif de fragments de vies individuelles ou collectives, réelles ou symboliques.
Aquest llibre ha rebut el Premi Mediterrani Rosselló 2017 (Categoria Assaig), adjudicat pel Centre Mediterrani de Literatura i amb el suport del Consell Departamental dels Pirineus Orientals.
Ce livre a reçu le Prix Méditerranée Roussillon 2017 (Catégorie Essai), attribué par le Centre Méditerranéen de Littérature et avec le soutien du Conseil Départemental des Pyrénées Orientales.
Altres títols del mateix autor:
D’autres titres du même auteur:
La frescor de les nits, obra de teatre en català.
La frescor de les nits, pièce de théâtre en catalan.
Ruta major / La grande route, recull de poesia francesa-catalana.
Ruta major / La grande route, recueil de poésie franco-catalan.
ES
PEQUEÑO RETRATO DE TODO Y NADA
Obra en versión bilingüe catalán/francés del escritor de Perpiñán Joan-Francesc CastexEy. Entre narración y ensayo, amenizado por momentos poéticos y un toque de ironía, el autor hace el retrato, a la vez profundo y ligero, de las identidades y del destino de las cosas y de cada uno de nosotros. Una especie de relato reflexivo de fragmentos de vidas individuales o colectivas, reales o simbólicas. Este libro ha recibido el Premio Mediterráneo Rosellón 2017 (categoría Ensayo), adjudicado por el Centro Mediterráneo de Literatura y con el apoyo del Consejo Departamental de los Pirineos Orientales. Otros títulos del mismo autor: La frescor de les nits, obra de teatro en catalán. Ruta major / La grande route, colección de poesía franco-catalana.
| el racó de lectura · le coin de lecture · el rincón de lectura |
Edicions Calígraf
Fauna fantàstica del Fluvià FAUNA FANTÀSTICA DEL FLUVIÀ
El Fluvià és un riu màgic, i això fa que al seu voltant hi visquin éssers que no es podrien donar en cap altre riu, terra o paratge d’aquest món. La diversitat i la bellesa del paisatge que l’envolta, va des de les salvatges i frondoses muntanyes, boscos i valls de la Garrotxa, passant per la captivadora plana de l’Empordà, fins a la Mediterrània. Fauna fantàstica del Fluvià és un conjunt de relats per a petits i grans als qui la fantasia i el sentit de l’humor els ajuda a viure, caminant per un món imaginari. Aquesta és la proposta d´en Carles McCragh, advocat i escriptor, fundador i president de l’Associació Humanitària LiberPress. Les il·lustracions evocadores són d’en Dani Torrent, que ens ajuden a fer volar la imaginació.
FR
FAUNE FANTASTIQUE DEL FLUVIÀ
Le Fluvià est une rivière magique habitée par des êtres introuvables dans une autre rivière ou ailleurs. La diversité et la beauté du paysage qui l’entoure, s’étend depuis les montagnes sauvages et luxuriantes, bois et vallées de la Garrotxa, en passant par la captive plaine de l’Empordà, jusqu´à la Méditerranée. Faune fantastique du Fluvià est un ensemble de récits adressés aux grands et petits vivant grâce à la fantaisie et au sens de l’humour, tout en marchant dans un monde imaginaire. L’auteur de ce livre est Carles McCragh, avocat et écrivain, fondateur et président de l’Association Humanitaire LiberPress. Les illustrations de Dani Torrent nous aident faire voler l’imagination.
ES
FAUNA FANTÁSTICA DEL FLUVIÀ
El Fluvià es un río mágico, y esto hace que a su alrededor vivan seres que se podrían dar en otro río, tierra o paraje de este mundo. La diversidad y la belleza del paisaje que lo rodea, va desde las salvajes y frondosas montañas, bosques y valles de la Garrocha, pasando por la cautivadora plana del Ampurdán, hasta el Mediterráneo. Fauna fantástica del Fluvià es un conjunto de relatos para mayores y pequeños a los que la fantasía y el sentido del humor les ayudan a vivir, caminando por un mundo imaginario. Esta es la propuesta de Carles McCragh, abogado y escritor, fundador y presidente de la Asociación Humanitaria LiberPress. Las ilustraciones evocadoras, que nos ayudan a hacer volar la imaginación, son de Dani Torrent.
#13 · 2017
CAT
octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre
Carles McCragh Il·lustracions de Dani Torrent
35
octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre
| anem de festivals · idées de festivals · vamos de festivales |
Temporada Alta 2017 CAT
TEMPORADA ALTA 2017
El festival de teatre de la tardor a Girona i Salt, que es celebrarà de l’11 d’octubre al 10 de desembre, renova la seva voluntat de ser motor de la dramatúrgia del país i aposta per aliances i complicitats amb companyies i teatres públics i privats, nacionals i internacionals. Es presentaran coproduccions amb el Teatre Lliure, el Teatre Nacional de Catalunya, la Sala Beckett i la sala La Planeta, a més del MuCem de Marsella. S’estrenarà Vània, una versió lliure de l’obra d’Anton Txèkhov, dirigida per Àlex Rigola, coproduïda per Temporada Alta i Teatros del Canal de Madrid. Amb el Théâtre de la Ville de París i en col·laboració amb el Théâtre de l’Archipel de Perpinyà, Temporada Alta presenta la coproducció The Mountain, The Truth And The Paradise, de la companyia Mal Pelo. Espectacle que s’estrenarà a Perpinyà el 24 d’octubre, passarà per Temporada Alta al novembre.
#13 · 2017
Temporada Alta col·labora directament amb companyies per tirar endavant la producció i creació. Una de les companyies amb qui s’ha col·laborat és la gironina Cascai Teatre amb l´espectacle El Comediant. També de la mà de dues
36
companyies de Girona es podrà veure El Buit, una coproducció amb la Cia Estampades i la Cia Impàs dirigida per Sergi Ots. El muntatge es basa en el llibre amb el mateix nom d’Anna Llenas que parla de la resiliència i la capacitat de sobreposar-se a les adversitats. Més informació: www.temporadaalta.net
FR
TEMPORADA ALTA 2017
de la compagnie Mal Pelo, avec le Théâtre de la Ville de Paris et en collaboration avec le Théâtre de l’Archipel de Perpignan. Ce spectacle débutera à Perpignan le 24 d’octobre et sera ensuite joué par Temporada Alta en novembre. Afin de lancer la production et la création, Temporada Alta collabore directement avec des compagnies, comme par exemple la compagnie Cascai Teatre avec le spectacle El Comediant. Nous pourrons également voir El Buit, une coproduction de deux compagnies de Gérone, Compagnie Estampades et la Compagnie Impas, dirigée par Sergi Ots. La mise en scène est fondée sur le livre du même titre d’Anna Llenas qui aborde le sujet de l’abandon et de la capacité à surpasser les épreuves. Plus d’information: www.temporadaalta.net
ES
TEMPORADA ALTA 2017
Le festival de théâtre d’automne de Gérone et Salt, qui se déroulera du 11 octobre au 10 décembre, réitère sa volonté d’être le moteur de la dramaturgie du pays et mise sur les alliances et les complicités avec des compagnies et des théâtres publics et privés, nationaux et internationaux.
El festival de teatro de otoño de Gerona y Salt, que se celebrará del 11 de octubre al 10 de diciembre, renueva su voluntad de ser el motor de la dramaturgia del país y apuesta por alianzas y complicidades con compañías y teatros públicos y privados, nacionales e internacionales.
Des coproductions seront présentées avec le Teatre Lliure, le Teatre Nacional de Catalunya, la Sala Beckett et la sala La Planeta, outre le MuCem de Marseille.
Se presentarán coproducciones con el Teatre Lliure, el Teatre Nacional de
Il y aura une présentation de Vània, version libre de l’œuvre d’Anton Tchekhov, dirigée para Àlex Rigola et coproduite par Temporada Alta et Teatros del Canal de Madrid. Temporada Alta présente la coproduction The Mountain, The Truth And The Paradise,
Catalunya, la Sala Beckett y la sala La Planeta, además del MuCem de Marsella. Se estrenarà Vània, una versión libre de la obra de Anton Chéjov, dirigida por Àlex Rigola, coproducida por Temporada Alta y Teatros del Canal de Madrid. Temporada Alta presenta la coproducción The Mountain, The Truth And The Paradise, de la compañía Mal Pelo, junto con el Teatro de la Ville de Paris y en colaboración con el Teatro del Archipel de Perpiñán. Este espectáculo se estrenará en Perpiñán el 24 de octubre y pasará por Temporada Alta en noviembre. Con el fin de promover la producción y la creación, Temporada Alta colabora directamente con compañías, como por ejemplo la compañía Cascai Teatre con el espectáculo El Comediante. También podremos ver El Buit (El Vacío), una coproducción de dos compañías de Gerona, la Compañía Estampades y la Compañía Impas, dirigida por Sergi Ots. El montaje se basa en el libro del mismo título de Anna Llenas que aborda el tema del abandono y de la capacidad de sobreponerse a las adversidades. Más información: www.temporadaalta.net
II Festival Photographique Fotolimo II FESTIVAL FOTOGRÀFIC FOTOLIMO
Fotolimo* és un festival transfronterer de fotografia i d’arts visuals sobre el tema de la frontera a Cervera i PortBou que tindrà lloc del 20 de setembre fins al 2 d’octubre. Aquest festival, organitzat per Lumière d’Encre, galeria de fotografia situada a Céret, i NegPos, projecte fotogràfic situat a Nîmes, té com objectiu crear una col·laboració cultural, desenvolupar un lligam entre Cervera i Portbou, per tal de valorar el patrimoni humà, històric i econòmic d’aquestes dues regions frontereres. Durant aquests dies s’han programat diferents exposicions fotogràfiques d’artistes com Carles Costa, Daphné Le Sergent, Laetia Tura, Jan Lemitz. A més s’han organitzat projeccions, conferències i taules rodones, tallers i residències d’artistes, lectures de carpeta, accions de mediació amb els públics locals, escolars o estudiants, a fi de reflexionar sobre el tema de la frontera entorn de les qüestions que es plantegen actualment. Més informació: www.lumieredencre.fr *Limo: límit en esperanto.
FR
II FESTIVAL PHOTOGRAPHIQUE FOTOLIMO
Fotolimo* c´est un festival transfrontalier de photographie et d’arts visuels sur le sujet de la frontière à Cerbère et PortBou, qui aura lieu du 20 septembre au 2 octobre. Ce festival, organisé para Lumière d’Encre, galerie de photographie située à Céret, et NegPos, projet photographique situé à Nîmes, a pour objectif de créer une collaboration culturelle, développer un lien entre Cerbère et Portbou, afin de valoriser le patrimoine humain, historique et économique de ces deux régions frontalières. Différentes expositions photographiques ont été programmées d’artistes comme Carles Costa, Daphné Le Sergent, Laetia Tura, Jan Lemit. Projections, conférences et tables rondes, ateliers et résidences d’artistes, lectures de portfolio, actions de médiation envers les publics locaux, scolaires ou étudiants, ce sont les différents activités organisées lors du festival afin de réfléchir sur le sujet de la frontière autour des questions qu’elle pose actuellement. Plus d’information: www.lumieredencre.fr *Limo: limite en espéranto.
ES
FESTIVAL FOTOGRÁFICO FOTOLIMO
Fotolimo*es un festival transfronterizo de fotografía y de artes visuales sobre el tema de la frontera a Cerbère y PortBou, que tendrá lugar del 20 de septiembre al 2 de octubre. Este festival, organizado por Lumiècre d´Encre, galería de fotografía situada en Céret, y NegPos, proyecto fotográfico situado en Nîmes, tiene como objetivo crear una colaboración cultural, desarrollar un vínculo entre Cerbère y Portbou, con el fin de valorizar el patrimonio humano, histórico y económico de estas dos regiones transfronterizas. Diferentes exposiciones fotográficas han sido programadas de artistas como Carles Costa, Daphné Le Sergent, Laetia Tura, Jan Lemit. Proyecciones, conferencias y mesas redondas, talleres y residencias de artistas, lecturas de carpetas, acciones de mediación hacia los públicos locales, escolares o estudiantiles, éstas son las diferentes actividades organizadas a raíz del festival con el fin de reflexionar sobre el tema de la frontera en torno a las cuestiones que se plantean actualmente. Más información: www.lumieredencre.fr *Limo: limite en espéranto.
#13 · 2017
CAT
octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre
| anem de festivals · idées de festivals · vamos de festivales |
37
38
#13 · 2017
octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre
octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre
| anem de festivals · idées de festivals · vamos de festivales |
29 FID & BD ème
29è FESTIVAL INTERNACIONAL DEL DISC I DEL CÒMIC
FR
29ème FID & BID
L’església dels Dominicans de Perpinyà acull l’últim cap de setmana de setembre la 29ena edició del Festival Internacional del Disc i del Còmic. Tots els amants de la música i dels còmics tindran 75 expositors de vinils/CD i cinc parades de Còmics que fan d’aquest festival la fira euromediterrània més gran. Es tracta d’un espai de trobades, intercanvis al voltant de les professions del disc, de la música, del còmic, del llibre, de la fotografia.
L’église des Dominicains de Perpignan accueille le dernier week-end de septembre la 29ème édition du Festival International du Disque et de la Bande Dessinée. Tous les amoureux de musique et de bande dessinée auront 75 exposants de vinyles/CD et cinq stands de BD qui font de cette manifestation la plus grande foire euro-méditerranéenne. C’est aussi un espace convivial de rencontres et d’échanges autour des métiers du disque, de la musique, de la BD, du livre, de la photographie.
S´han organitzat concerts dibuixats com el de Nika Songs, i Dani, acompanyats pel jove il·lustrador Alexandre Clérisse. El 30 de setembre a partir de les 21h, a ElMediator. Entrada Lliure.
Des concerts dessinés sont organisés comme celui de Nika Songs, et Dani en tête d’affiche, le tout illustré par le jeune dessinateur Alexandre Clérisse. Le 30 septembre à partir de 21h00, à ElMediator. Entrée libre.
Entre les exposicions programades, la de fotografies “Chuck Berry” de Thierry Grillet, ens ha cridat l’atenció. Una vintena de fotografies preses en viu arran del Black Music Festival de Girona al 2005. Aquesta exposició es podrà veure a ElMediator del 30 de setembre al 21 de desembre, obert al públic als vespres de concert.
Entre les expositions programmées, notre coup de cœur pour celle de photographies «Chuck Berry» par Thierry Grillet. Une vingtaine de photographies prises en live lors du Black Music Festival de Gérone en 2005. Cette exposition sera à ElMediator du 30 septembre au 21 décembre 2017, ouvert au public tous les soirs de concert.
Aquest any, el cartell ha sigut creat per en Rubén Pellejero, dibuixant català de Badalona.
Cette année, l’affiche a été réalisée par Rubén Pellejero, le dessinateur catalan de Badalone.
ES
29 FESTIVAL INTERNACIONAL DEL DISCO I DEL CÓMIC
La iglesia de los Dominicanos de Perpiñán acoge el último fin de semana de septiembre la 29ª edición del Festival Internacional del Disco y del Cómic. Todos los amantes de la música y del cómic tendrán 75 expositores de vinilos/CD y 5 puestos de cómics que convierten este festival en la feria euromediterránea más grande. Es también un espacio de encuentros y de intercambios alrededor de las profesiones del disco, de la música, del cómic, del libro, de la fotografía. Se han organizado conciertos dibujados como el de Nika Songs, y Dani como cabezas de cartel, acompañados por el joven dibujante Alexandre Clérisse. El 30 de septiembre a partir de las 21h, en ElMediator. Entrada libre. Entre las exposiciones programadas, nos ha llamado la atención la de fotografías “Chuck Berry” de Thierry Grillet. Una veintena de fotografías tomadas en directo en el Black Music Festival de Gerona del 2005. Esta exposición estará en ElMediator del 30 de septiembre al 21 de diciembre, abierta al público todos los días de concierto.
#13 · 2017
CAT
Este año, el cartel ha sido realizado por Rubén Pellejero, el dibujante catalán de Badalona.
39
| antics oficis · anciens métiers · oficios antiguos | octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre
CAT
LUTERIA, ARQUETERIA, AL CLAM DE LES CORDES
Emocionar-se per després sentir els sons eteris d’un violí, va ser el desig de Sophie Erdal quan era adolescent però aviat es va adonar que era difícil d'arribar a la perfecció. Quan va conèixer al luthier encarregat de reparar el seu violí, va tenir una revelació: ella seria luthier! A Anglaterra, va anar a l’Escola Internacional de Lutheria de Newark-onTrent, a Austràlia, va ser l’assistent de Ian W. Clarke i després de Peter Waters, Sophie Erdal va especialitzar-se en reparació, restauració, muntatge i reglatge sonor. “Vaig deure de desaprendre la música per ser no més que a l’escolta de l’instrument, ens confia. En cap cas l’artista ha de ser jutjat, el so de l’instrument s’ha de tenir en compte, i és per això, que és necessari ser melòman”. Al 2005 retorna a Perpinyà a on obre el seu taller. Julien Mortier és un explorador que amb una mula i una caravana va recórrer Europa. De les seves hàbils mans, de la seva inspiració han nascut molts instruments. Autodidacta, viatges i trobades nodreixen la seva activitat i els seus coneixements. Tanmateix, aquest esperit lliure es va establir durant anys a Trévise al costat del luthier Franco Simeonià, després, a Lille, a prop del fabricant d’arcs Jean-Marc Panhaleux abans d’obrir a Torreilles al 2005 el seu taller, resultat de l’experiència transmesa del mestre a l’alumne.
#13 · 2017
D’una corda a l’altra. La música és una història d’amor, en Sophie Erdal i en Julien Mortier ho han confirmat a l’unir el ser i el saber-fer. Al seu taller, al carrer Revolució Francesa, 1, de Perpinyà, els clients hi troben molta atenció i tranquil·litat per la compra (creacions), pel lloguer o per la reparació d’un instrument. Els arcs d’en Julien, molt apreciats per la seva qualitat i la noblesa dels materials utilitzats (fusta, marfil, nacre, cuir, plata, or, crin) són creats sota demanda. “Ha sigut necessari fabricar petites eines per als violins dels nens, explica Sophie. Deuen tenir un bell instrument. Sovint els millors, més fàcils de tocar, són utilitzats pels professionals. Haurien de ser al servei dels principiants perquè gaudeixin”. Harmonia de cors, de passions i de cordes, un taller per transcriure a dins una partitura. Infos : www.luthier-perpignan.fr Pascale Oriot
40
Lutherie, Archèterie, au vibrant des cordes FR
LUTHERIE, ARCHÈTERIE, AU VIBRANT DES CORDES
S’enflammer puis se couler aux sons éthérés d’un violon, tel fut le désir de Sophie Erdal, adolescente mais, leçon après leçon, difficile d’atteindre la perfection. Lorsqu’elle rencontre le luthier chargé de réparer son violon, c’est une véritable révélation : elle sera luthier ! Angleterre, Ecole Internationale de Lutherie de Newark-on-Trent, Australie, assistante d'Ian W. Clarke puis de Peter Waters, Sophie Erdal se spécialise en réparation, restauration, montage et réglage sonore. « Il m’a fallu désapprendre la musique pour n’être qu’à l’écoute de l’instrument, confie-t-elle. En
aucun cas, il ne faut juger l’artiste, seul le son de l’instrument compte et, pour cela, il faut être mélomane ». L’année 2005 la ramène à Perpignan où elle ouvre son atelier. Julien Mortier est un explorateur qui avec sa mule et une roulotte parcourt l’Europe. De ses mains habiles, de son inspiration sont nés maints instruments. Autodidacte, voyages et rencontres nourrissent sa créativité et ses connaissances. Pourtant, cet esprit libre va se poser des années durant à Trévise aux côtés du luthier Franco Simeonià, puis, à Lille, auprès de l'archetier Jean-Marc Panhaleux avant d’ouvrir à Toreilles en 2005, son atelier, fruit de l’expérience transmise de maître à élève.
ES
La musique est l’histoire d’amour, Sophie Erdal et Julien Mortier l’ont confirmé dans l’union de l’être et du savoir -faire. Dans leur atelier, 1 rue de la Révolution Française à Perpignan, la clientèle trouve oreille attentive et rassurante pour l’achat (créations), la location ou la réparation d’un instrument. Les archers de Julien, très prisés par leur qualité et la noblesse des matières utilisés (bois, ivoire, nacre, cuir, argent, or, crin) sont créés sur commande. « Il a fallu fabriquer de petits outils pour les violons des enfants, explique Sophie. Ils doivent avoir un bel instrument. Souvent les meilleurs, plus aisés à jouer, sont utilisés par les professionnels. Ils devraient être aussi au service des débutants afin qu’ils en éprouvent le plaisir ». Harmonie des cœurs, des passions et des cordes, un atelier à transcrire sur une partition… Infos: www.luthier-perpignan.fr Pascale Oriot
LUTERÍA, ARQUETERIA, EL CLAMOR DE LAS CUERDAS
Emocionarse para luego sentirse en los sonidos etéreos de un violín, fue lo que deseó Sophie Erdal de adolescente pero pronto se dio cuenta que era difícil de alcanzar la perfección. Cuando conoció al lutier encargado de reparar su violín, tuvo una revelación: ¡ella sería lutier! En Inglaterra, la Escuela Internacional de Luteria de Newark-on-Trent, en Australia, fue asistente de Ian W. Clarke luego de Peter Waters, Sophie Erdal se especializa en reparación, restauración, montaje y reglaje sonoro. “Me hizo falta desaprender la música para no estar más que a la escucha del instrumento, nos confía. En ningún caso hay que juzgar al artista, el sonido del instrumento cuenta y, por esto, es necesario ser melómano”. En 2005 vuelve a Perpiñán donde abre su taller. Julien Mortier es un explorador que con su mula y una caravana recorre Europa. De sus hábiles manos, de su inspiración han nacido muchos instrumentos. Autodidacta, viajes y encuentros alimentan su creatividad y sus conocimientos. Sin embargo, este espíritu libre se estableció durante años en Trévise al lado del lutier Franco Simeonià, luego, en Lille, cerca del fabricante de arcos JeanMarc Panhaleux antes de abrir en Torreilles en 2005 su taller, fruto de la experiencia transmitida del maestro al alumno.
De una cuerda a otra. La música es una historia de amor, Sophie Erdal y Julien Mortier lo han confirmado en la unión del ser y del saber-hacer. En su taller, de la calle Revolución Francesa, 1, de Perpiñán, los clientes encuentran aquí mucha atención y tranquilidad para la compra (creaciones), alquiler o reparación de un instrumento. Los arcos de Julien, muy apreciados por su calidad y la nobleza de los materiales utilizados (madera, marfil, nácar, cuero, plata, oro, crin) son creados bajo demanda. “Ha sido necesario fabricar pequeñas herramientas para los violines de los niños, explica Sophie. Deben tener un bello instrumento. A menudo los mejores, más fáciles de tocar, son utilizados por los profesionales. Deberían de estar al servicio de los principiantes para que disfruten”. Armonía de corazones, de pasiones y de cuerdas, un taller para transcribir en una partitura.
#13 · 2017
D’une corde à l’autre
octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre
| antics oficis · anciens métiers · oficios antiguos |
Infos : www.luthier-perpignan.fr Pascale Oriot
41
"Un dels valors afegits a Marc Magenti Ambients, és el servei al client, es per això que aquesta vegada, enlloc d'ensenyar els productes que venem, us ensenyem les persones que ho fan possible. No som una simple botiga, som un equip de persones amb habilitats diferents que es complementen amb un objectiu comú, fer feliç al nostre client.
L´une des valeurs ajoutées de Marc Magenti Ambients, est le service au client. Cette fois-ci, au lieu de vous montrer nos produits, nous vous montrons les personnes qui le font possible. Nous ne sommes pas simplement une boutique, nous sommes une équipe de personnes des différentes compétences qui se complètent avec un objectif commun, la satisfaction de nos clients.
"El treball en equip permet transformar les coses comunes en coses extraordinàries".
"Le travail en équipe permet de transformer les choses communes en choses extraordinaires".
Avda. França, 115 · 17840 Girona · Tel. 0034 972 171 309
www.marcmagenti.com
Gadget GADGET
Falta poc per Nadal i trobar-nos un altre any amb aquest problema del regal de compromís que ningú vol fer. La veïna que ens va regar les plantes l’estiu passat, aquest amic llunyà del qual recordem vagament el nom però que vindrà per festes, sense parlar de l’amic invisible a l’empresa, colofó del regal gadget! Com un robot-d’escriptori-que-recullencenalls-de-llapis. Si. Existeix. El gadget... Una paraula que a primera vista sona ben anglo-saxona, però que tindria arrels franceses i un origen molt proper a la Estàtua de la Llibertat. Els plànols de la Dama de Ferro van ser realitzats per Bartholdi i l’armadura per Eiffel, però el treball de foneria és obra del taller Gaget, Gauthier et Cie del divuitè districte de París. Per celebrar un esdeveniment tan rellevant, Emile Gadget decidí a l’any 1886 realitzar miniatures de l’estàtua i fer gravar el seu nom a sobre. Ràpidament, tothom desitjava tenir el seu “Gaget”. La pronunciació americana va alterar el patrònim original que va tornar cap a Europa amb el nom de “gadget”. Ara sempre podreu acompanyar el vostre regal inútil de nadal d’un petit bocí d’una gran Història.
ES
FR
GADGET
D’ici peu Noël… Et la sacro-sainte obligation de devoir faire un petit cadeau à cette voisine que l’on connait peu, l’ami du copain de sa fille qui vient parfois à la maison ou encore le fruitier d’en bas de chez soi pour qu’il continue à nous garder les meilleurs fruits pendant l’année. Bref, un vrai public pour un gadget inutile et pas cher. Comme un robot-balayeur-de-bureauramasseur-de-pelures-de-crayons-taillés. Si. Ça existe. Le mot était lancé: le gadget. Bien qu'il ait l'air très anglo-saxon, il semble fort que le gadget soit tricolore! Et aurait pour origine la Statue de la Liberté! Si les plans étaient de Bartholdi et l'armature d’Eiffel, le travail de fonderie et d'assemblage fut pour sa part réalisé à Paris, exactement rue de Chazelles (XVIIe arr.) par les ateliers Gaget, Gauthier et Cie. Emile Gaget décida de tirer parti de l'évènement et fit réaliser en 1886 des miniatures de la Dame de Fer. Il estampilla son nom dessus et bientôt chacun s'empressa d'avoir son "Gaget”. La prononciation américaine déforma le patronyme original qui revint en Europe sous le nom de "gadget". Comme quoi, vous pourrez toujours accompagner votre cadeau inutile d’une jolie Histoire.
GADGET
Dentro de poco llega Navidad y con ella nuestra obligación anual de hacer un regalo a esos conocidos que apenas conocemos. La vecina que regó las plantas durante el verano, la madre del colegio a quien pediste treinta veces los deberes de tus hijos el curso pasado o al frutero del mercado para que no coloque en tu bolsa fruta no muy buena. Nada, un regalo, una tontería, un gadget… Un gadget… La palabra suena anglosajona pero tendría raíces francesas y su historia va a la par con la de la Estatua de la Libertad. Los planos de la Dama de Hierro fueron realizados por Bartholdi y Eiffel se encargó de la estructura, pero los trabajos de fundición son obra del taller parisino Gaget, Gauthier et Cie. Para celebrar tal acontecimiento, Emile Gaget decidió en 1886 realizar miniaturas de la Estatua y acuñarlas con su nombre. En nada, todos deseaban tener su “Gaget”. La pronunciación americana alteró el nombre original que volvió a Europa en forma de “Gadget”. Por fin este año podrás acompañar tu regalo inútil con una pequeña gran Historia.
#13 · 2017
CAT
octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre
| instantànies d’història · instantanées d’histoire · instantaneas de historia |
Céline Xicola – Historienne – Historiadora @instantaneesdhistoire @instantaniesdhistoria
43
octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre
Agenda Girona TANO PISANO: CERÀMICA Tano Pisano
Audiovisuals/Patrimoni
fins al 30/10/2017
Museu del Cinema. C/ Sèquia, 1. Girona Tel. +34 972 41 27 77
SALVADOR DALÍ, GALA, RICARDO SANS
04/06/17-18/09/2017
EL MÓN DELS VENCEDORS
Fotografia
Terracotta Museu. C/ Sis d’octubre, 99. La Bisbal de L’Empordà. Tel. +34 972 64 20 67
Fotografía. Ignasi Prats
15/03/17-31/12/17 Castell de Gala Dali. Púbol SALVADOR DALÍ, GALA, RICARDO SANS Fotografia 15/03/17-31/12/17
PRUDENCI BERTRANA, PINTOR Pintura 11/05/17-01/10/2017 Museu d’Art de Girona. Pujada de la Catedral, 12, Tel. +34 972 20 38 34 VARIANTS DE DALI´S MUSTACHES Fotografia 18/05/17-31/12/2017 #13 · 2017
EMPURIABRAVA, 50 ANYS
28/06/17-28/01/2018
Castell de Gala Dali. Púbol
Teatre-Museo Dalí. Figueres.
ELS MASÓ: ARTISTES I COL·LECCIONISTES Patrimoni 16/06/17-25/11/2017 Casa Masó. C/ Ballesteries, 29. Girona. Tel +34 972 41 39 89 MIRADA I GEST. 50 ARTISTES Fotografia / Jordi Belver Daniel Giralt-Miracle 17/06/17-26/11/2017 Fundació Vila Casas. Museu Palau Solterra. PECES ESCOLLIDES La selecció del col.leccionista Ramon Mascort 17/06/17-15/10/2017 Fundació Mascort. Casa Galibern. C/ Església, 9. Torroella de Montgrí. CREENCES I RELIGIONS. LLIBERTAT, DIVERSITAT I CONFLICTE 18/06/2017-28/01/2018
44
LLUM! LA LLANTERNA MÀGICA I LA IMATGE DIGITAL.
Museu dels Sants. Olot. C/Joaquim Vayreda, 9. Tlf.+34 972 26 67 91
08/07/17-29/11/2017 Museu Memorial de l´Exili. C/Major, 4347. La Jonquera.La Jonquera. Tel +34 972 55 65 33 NIT I SOMNI (NACHT UND TRÄUME) Enric Ansesa i Xavier Escribà 28/07/2017-08/10/2017 Canònica de Sta Maria de Vilabertran 20 ANYS DE DONACIONS 09/08/2017-01/10/2017 Ecomuseu-Farinera. C/St Francesc, 5-7. Castelló d’Empúries. Tel +34 972 25 05 12 DE L’ALBUM A LA XARXA Fotografia 12/08/2017-29/10/2017 Ca l’Anita. Plaça Sant Pere, 2, Roses. Tel +34 972 25 24 00
Fotografia d’arxiu
Ecomuseu-Farinera. C/St Francesc, 5-7. Castelló d’Empúries. Tel +34 972 25 05 12 ENTRE ESPAÑA Y RUSIA. RECUPERANDO LA HISTORIA DE LOS NIÑOS DE LA GUERRA Fotografia 09/09/2017-05/11/2017 Museu Memorial de l´Exili. C/Major, 4347. La Jonquera.La Jonquera. Tel +34 972 55 65 33 FINESTRA A… JOSEP PALAU I FABRE Exposició de petit format 01/09/2017-30/09/2017 Museu del Joguet. Figueres CLARIANES DE BOSC Fotografia i dibuix. Victor Masferrer 02/09/2017-23/10/2017 Museu de la Mediterrània. Espai Montgrí C/Ullà, 27-31. Torroella de Montgrí. Tel. +34 972 75 51 80 MASÓ: INTERIORS Arquitectura 09/09/2017-08/01/2018 Museu de la Mediterrània. Espai Baix Ter. C/Ullà, 27-31. Torroella de Montgrí. Tel. +34 972 75 51 80
| Agenda Girona província |
08/09/2017-27/10/2017 Casa de Cultura Les Bernardes. C. Major, 172. Salt (Girona) T.+34 972 23 46 95 SALTUS IUGERUM Pere Bellès. Multidisciplinar 08/09/2017-28/10/2017 Casa de Cultura Les Bernardes. C. Major, 172. Salt (Girona) T.+34 972 23 46 95 UN SOMNI, UN BOSC Pere Quero. Fotografia 08/09/2017-27/10/2017 Casa de Cultura Les Bernardes. C. Major, 172. Salt (Girona) T.+34 972 23 46 95 BLANC Iris Hinojosa. Arts visuals 09/09/2017-07/10/2017 Espai Tònic. C/Ponent 23-24. Vulpellac. Girona Tlf. +34 972 642 421 www.espai.tonic. cat TRANSFORMADORS Alex Pallí. Pintura 07/10/2017-16/12/2017 Espai Tònic. C/Ponent 23-24. Vulpellac. Girona Tlf. +34 972 642 421 www.espai.tonic. cat
Obres originals. Documentació 04/11/2017-18/02/2018
JOHN MORRISON O L’OBERTURA A LA INTUCIÓ John Morrison.
Joma. Dibuixos 18/11/2017-16/12/2017 Espai Tònic. C/Ponent 23-24. Vulpellac. Girona Tlf. +34 972 642 421 www.espai.tonic. cat CONCURS D’ART URBÀ “LLUÏMENT”. ARTS VISUALS Més info: concursarturbagirona. wixsite.com 21/10/17 Mercat de la Volta. Plaça Assumpció. St Narcís. Girona NO TOCAR José Luis Castaño. Pintura 01/09/2017-08/10/2017 Castell Palau. La Bisbal. Plaça del Castell, s/n AL TALLER DE JOSEP CLARÀ. ELS GUIXOS D’UN ESCULTOR IRREPETIBLE Escultura. 02/09/2017-14/01/2018 Sala Oberta. C/Hospici, 8. Olot
Silvia Cruz Pérez 24-25/10/2017
19/09/2017-31/10/2017
Teatre Municipal de Girona. 20h30. Plaça del Vi, 1. Tlf+34 972 44 00 05
Fundació Valvi. Av. Jaume I, 42. Girona.
Museu Memorial de l´Exili. C/Major, 4347. La Jonquera.La Jonquera. Tel +34 972 55 65 33 UNS I ALTRES
VESTIDA DE NIT
VESTIDA DE NIT Silvia Cruz Pérez GIRONA JAZZ FESTIVAL
24-25/10/2017
www.gironajazzfestival.cat 16/09/2017 30/09/2017 Casa Cultura. Girona JAZZ’PONT. WEEK-END TRANSFRONTALIER Martí Serra -Mowgli 30/9/17 Plaça dels Jurats. Girona. CONCERT DE DÀMARIS GELABERT Espectacle familiar
-
Teatre Municipal de Girona. 20h30. Plaça del Vi, 1. Tlf+34 972 44 00 05 JAZZ OLOT. Concert d’Andrea Motis 3/11/17
octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre
Enric Sala. Escultura
CARLES FONSERÈ -PERPIÑÁN 1939. VIVENCIAS Y ESTRATEGIAS DEL EXILIO
Sala El Torín. 22h C/del Roser, 12. Olot. FESTIVAL VEUS www.festivalveus.cat 07/12-10/12/2017 Olot
14/10/17 Pl Capdenmàs. Olot. 17h CONCERT DE DÀMARIS GELABERT Espectacle familiar
CANÇONS DE RESISTÈNCIA & MOUSTAKI Concert de Marina Rossell. 5/11/17 Sala El Torín. 18h C/del Roser, 12. Olot.
14/10/17 BLAUMUT Pl Capdenmàs. Olot. 17h
www.teatrebescano.cat 1/10/17
#13 · 2017
VIDA MINERAL
Teatre de Bescanó.18h C/Major, 27. Bescanó.
45
| Agenda Girona província | octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre
MELENDI 7/10/17 Pavelló Municipal Fontajau. 21h30 Girona. ELS AMICS DE LES ARTS 13/10/17 Auditori de Girona. 20h30 Sala Montsalvatge. Girona.
TEMPORADA ALTA
Teatre El Jardí. 18h. Plaça Josep Pla, s/n, Figueres,
Festival Arts escèniques. www.temporada-alta.net
“LA SERVA PADRONA”. GIOVANNI BATTISTA Teatre de les comèdies. Òpera de butxaca
Alessio Arena
Auditori Caputxins.21h. C/del Rec Arnau, 8. Figueres.
Auditori Caputxins.21h C/del Rec Arnau, 8. Figueres. TUTUTS! CONCERT FAMILIAR
21/10/17 Ateneu. 12h Pl. Major, 40. Banyoles. MÚSIQUES MODERNES Mariona Aupí 12/11/17 Ateneu. 19h Pl. Major, 40. Banyoles. “PARA MÍ” Buika. Temporada Alta 17/11/17 Auditori de Girona. 20h30 Sala Montsalvatge. Girona.
www.laplaneta.net
19/11/17
24/11/17
13/10/17
XXVII PROPOSTA DE TEATRE INDEPENDENT
Opera Jove
LAS SIRENAS DE ATACAMA
Cobla Bisbal Jove
#13 · 2017
“IL CONVITO”
200 ANYS DEL NAIXEMENT DE PEP VENTURA Concert Commemoratiu 26/11/17 Teatre El Jardí. 18h. Plaça Josep Pla, s/n, Figueres, CONCERT PIANO Y VOZ Diego, El Cigala 2/12/17 Auditori de Girona. 20h30 Sala Montsalvatge. Girona. CONCERT DE NADAL 17/12/17 Teatre de Bescanó. 18h C/Major, 27. Bescanó.
23/09/2017-03/11/017
11/10/2017 - 10/12/2017
FESTIVAL EL MÉS PETIT DE TOTS
Girona
www.elmespetitdetots.cat
ACOCOLLONA’T Cine fantàstic i de terror 31/10/2017-05/11/2017 Girona
11-26/11/2017 Olot NORDANSA
II FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINE www.begurfilmfestival.com 12-15/10/2017
www.agitartcompanyia. com 10-11/11/2017 Figueres
Begur
KILÒMETRES Meri Yanes
MAMBO D’ORIOL TARRASON
10/11/17
Cia Les Antonietes 21/10/17 Sala La Cate. 21h. Ronda del Rector Arolas, 4. Figueres NON SOLUM Amb Sergi Temporada Alta
Sala La Planeta. Passeig Canalejas, 3. Girona.
López.
Factoria d’arts escèniques. 21h. C/ Mossèn Baldiri Reixach, 230-240. Banyoles. Girona III MOSTRA DE TEATRE. EL PETIT FORMAT www.elpetitformat.com 22-26/11/2017
28/10/17 Olot Teatre Bescanó. 20h30. C/Major, 27. Tlf. +34 972 44 00 05
MAG LARI Màgia 26/11/17
46
Teatre Bescanó. 12h i 18h C/Major, 27. Tlf. +34 972 44 00 05
Marc Martínez
Els Pastors de Figueres
16/12/17 Teatre Bescanó. 21h C/ Major, 27. Tlf. +34 972 44 00 05 CYRANO DE EDMOND ROSTAND
26/12/2017 30/12/2017
9È EL GAVARRES FESTIVAL Promoció dels agents culturals a les Gavarres 30/9/17
Cia La Bleda. Teatre Familiar
Juià
10/12/17
10A RUTA DE L’ART
Sala La Planeta. 12h. Passeig Canalejas, 3 - Girona Tel +34 972 207754
www.rutadelartce.com
Carla Rovira. contemporània
12-15/10/2017 Castelló d’Empúries
MÀTRIA Creació
10/12/17 Sala La Planeta. 18h Passeig Canalejas, 3 - Girona Tel +34 972 207754
II FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINE www.begurfilmfestival.com 12-15/10/2017 Begur
ATTENTION APP
FESTIVAL LLUERNIA
Dansa Contemporània. Varinia Canto Vila
www.lluernia.cat
Sensabilitation à l’environnement. www. enfantsdelamer.blogspot.fr 28/04/17-30/11/2017
MANNHEIM - IZIEU AUSCHWITZ exposition francoallemande 13/05/17-01/10/2017 Maternité Suisse d´Elne
DE L’INFIME À L’INFINI Jeon Jie-Yeon /Peinture 27/05/17-01/10/2017 Musée Terrus.
REGARDS CROISÉS Thierry Moingeon, Jorge Manzano, Millan Garayalde et Pascal Bednarczyk / Sculptures 27/05/17-01/10/2018
Olot
Cloître. Elne
MOSTRA DE PESSEBRES
20/05/17-19/11/2017 Musée d’Art Moderne de Collioure
DALÍ: EUREKA!
Argelès sur Mer.
11/11/17 15/12/17 Factoria d’arts escèniques. 21h. C/ Mossèn Baldiri Reixach, 230-240. Banyoles. Girona
Peinture / Augustin Hanicotte
ENFANTS DE LA MER 2017
08-09/12/2017
SUPERBLEDA
COLLIOURE 1915-1945
Teatre El Jardí. 18h. 20h Plaça Josep Pla, s/n, Figueres,
Pau Miró - Lluís Homar
Teatre Municipal de Girona. 20h30. Plaça del Vi, 1. Tlf+34 972 44 00 05
Agenda Rousillon
22/06/17-01/10/2017 Musée d’Art Moderne de Céret
LA COLLECTION À L’HEURE D’ÉTÉ
octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre
EL PRIMER NADAL DELS PASTORETS DE MN ROSSEND FORTUNET
Exposition collective 23/06/17-01/10/2017 CAC Àcentmètresducentredumonde.
PICASSO, LE CERCLE INTIME Photographie/Peinture 24/06/17-05/11/2017 Musée Hyacinthe Rigaud
PICASSO DANS L’OBJECTIF Photographies de Raymond Fabre 24/06/17-05/11/2017
#13 · 2017
MAL MARTÍNEZ
Hotel Pams
02/12/2017-07/01/2018 Olot
47
octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre
| Agenda Rousillon | “DUNCAN-PICASSO”
NOEL SIDERAL
CONCERT
VALSE DE VIENNE
Photographies de Daniel Douglas Duncan
Frédérique Latour. Art plastique
Ensemble de Contrebasses de Catalogne - Catbaix
Operette 22/10/17
24/06/17-05/11/2017 Centre d’Art Contemporain Walter Benjamin
CLERGUE-PICASSO Photographies de Lucien Clergue
24/09/17-10/01/2018
29/9/17
Galerie des Hospices
Théâtre l’Archipel. Le Carré. 12h30
LE JARDIN ET L’INTIME Steve Giovinco. Photographie 29/09/17-12/11/2017
30/9/17
Galerie des Hospices
El Mediator. 21h
Hotel de Ville
SCULPTURES À CIEL OUVERT Patrick Desombre 29/06/17-15/10/2017 Arboretum Mas Roussillon
Arts Visuels 01/07/17-22/10/2017 Centre d’art Le LAIT
SIMON PASIEKA / NAZANIN POUYANDEH Peinture 14/10/2017-20/12/2017 CAC Àcentmètresducentredumonde.
FESTIVAL JAZZÈBRE 23/09/17-22/10/2017 Perpignan
JAZZ’PONT
Photographies de Joan Vehí
Giulia Valle Trio + Sylvain Rifflet “Mechanics”
Fort Lagarde
CLIC 2017 Festival Off de fotoperiodisme 25/08/17-29/09/2017 Casa de la Generalitat a Perpignan.
BIGFLO & OLI Rap
FESTIVAL AUJOURD´HUI MUSIQUES “Création sonore et visuelle” 17/11/17-26/11/2017 Théâtre l’Archipel.
Pescaitos Flamenco Quartet 3/10/17 Conservatoire de Perpignan. 18h30. Auditorium John Cage
CONCERT Whilliam Mesguich & Daniel Tosi 19/11/17
El Mediator. 20h
CAC Àcentmètresducentredumonde. 16h
FESTIVAL NOVA ONA
17-18/11/2017 Théâtre Jean Piat. 20h30
MUSIQUES EN CATALOGNE ROMANE
(DES)CONCERTO/ MUSIQUE CLASSIQUE Orchestre de Chambre de l’Empordà 28/11/17 Théâtre des Aspres (uniquement 1h avant
www.musiquesencatalogneromane.com 19/09/17-24/09/2017
29/9/17 Casa Musicale. 21h. www.casamusicale.net
CONCERT
5/10/17
Bess, Papillon Paravel, Shannon Whright
“DALÍ INTIME”
09/07/17-01/10/2017
#13 · 2017
Nika Songs - Dani
24/06/17-05/11/2017
REFAIRE SURFACE DE SUSPENDED SPACES
48
FID - CONCERTS DESSINÉS
Théâtre de l´Etang. 15h
Perpignan, St André, St Génis des Fontaines
“ENTRE NOUS” Les Stentors.
TOUS AU THÈÂTRE!!! www.culture66.fr 19/09/17-22/11/2017 Salses, Trevillach, Prades, Maury, Bag_s, Saillagouse, Le Boulou, Baho
24/11/17
MIMESIS
Théâtre de l´Etang. 20h30
Cia Nmara 7/10/17 Salle Marcel Homs. 21h. Alenya
| Agenda Rousillon | Nao Albert & Marcel Borrˆs 13/10/17 Thèâtre l«Archipel-Le Carr_. 20h30 Av G_n_ ral Leclerc
LES ESQUEITERS Nao Albert & Marcel Borrˆs 14/10/17 Thèâtre l«ArchipelLe Carr_. 19h. Avenue G_n_ral Leclerc
VAILLE QUE VIVRE (BARBARA) Juliette Binoche & Alexandre Tharaud 17/10/17 Thèâtre l'Archipel-Le Grenat. 20h30. Avenue G_n_ral Leclerc
MON PÈRE EST UN OGRE La Baldufa. Jeune Public
THE MOUNTAIN, THE TRUTH AND THE PARADISE
FESTIVAL THÈÂTRE D’AUTOMNE. THÈÂTRE AMATEUR
Mal Pelo / Pep Ramis. Danse
Plus info: lesbeauxmasques.e.monsite.com
“RETRO TEMPORIS” Dani Lary. Spectacle de Noël
octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre
LES ESQUEITERS
22/12/17
24/10/17 25-28/10/2017 Thèâtre l«ArchipelLe Carr_. 19h Avenue G_n_ral Leclerc
Thuir
“DERNIÈRE STATION AVANT L’AUTOROUTE”
THE MOUNTAIN, THE TRUTH AND THE PARADISE
Com_die de Pascal Martin
Mal Pelo / Pep Ramis. Danse 25/10/17 Thèâtre l'Archipel-Le Carr_. 20h30 Avenue G_n_ral Leclerc
THE MOUNTAIN, THE TRUTH AND THE PARADISE Mal Pelo / Pep Ramis. Danse
Thèâtre l'Etang. 20h30. 6 All_e des Arts & Lettres. St-Estève
LE CERCLE DE WHITECHAPEL De Julien Lefebvre. Prod. Le Renard Argent_
9/11/17
3/12/17
Thèâtre Jean Piat. 15h. Rue Joseph Lafon. Canet-en-Roussillon. T_l. +33 4 68 86 72 60
Thèâtre Jean Piat. 17h. Rue Joseph Lafon. Canet-en-Roussillon. T_l. +33 4 68 86 72 60
“DU VENT DANS MA CABOCHE”
SPECTACLE SON ET LUMIÈRE DES GROTTES
Filomène et Compagnie. Jeune public
Grottes Canalettes
25/10/17
29/11/17
Thèâtre l'Archipel-Le Carr_. 20h30 Avenue G_n_ral Leclerc
Thèâtre l'Etang. 15h et 16h. 6 All_e des Arts & Lettres. St-Estève
21/10/17-06/11/2017 Grottes Canalettes. 12h et 16h30. Villefranche de Conflent
22/10/17 Thèâtre l'Archipel-Le Carr_. 16h30 Avenue G_n_ral Leclerc
Nous cherchons un commercial(e) Per gestionar cartera de clients, captació de patrocinis, publicitat per a la revista i altres serveis. Interessats/des, contactar: info@culturaemagazine.com Il/elle se chargera de la publicité pour la revue, gestion de portefeuille de clients, d'autres services. Intéressés/(ées), contactez info@culturaemagazine.com
#13 · 2017
Es busca comercial
49
octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre
Adreces
Museu del Cinema. C/Sèquia, 1. Girona +34 972 41 27 77.
Adresses
Espai de l'Associació d'Amics mdA C/Ciutadans. Girona
Direcciones
Ecomuseu-Farinera C/St Francesc, 5-7. Castelló d'Empúries. +34 972 25 05 12
Casa de Cultura. Girona Plaça de l’Hospital, 6. +34 972 20 20 13 Museu Memorial de l´Exili. La Jonquera. C/ Major, 43-47. +34 972 55 65 33 Caixa Forum. Girona C/ Ciutadans, 19 Espai Santa Caterina. Girona Passatge Aristide Maillol, s/n. Museu del Mediterrani. Torroella de Montgrí. C/ Ullà,27-31. +34 972 75 51 80 Castell de Gala Dalí. Púbol. Monestir Sant Pere de Galligans C/ Santa Llúcia, 8. Girona. +34 972 21 64 87 Museu d'Art de Girona. Pujada de la Catedral, 12. Girona +34 972 20 38 34 Casa Pastors. Plaça de la Catedral. Girona Teatre-Museu Dalí. Figueres. Claustre de l'Hospital de Torroella de Montgrí. C/ Hospital, 2.+34 676 04 28 74. Museu d'Història de Girona. C/ de la Força, 27. +34 972 22 22 29
#13 · 2017
Terracotta Museu. C/Sis d'octubre, 99. La Bisbal de L'Empordà. +34 972 64 20 67.
Teatre La Gorga. C/Ave Maria. Palamós Cinema Montgrí. Torroella de Montgrí. Esglèsia dels Caputxins. C/ Joaquim Vayreda, 23. Olot. CAC Àcentmètresducentredumonde. Perpignan 3, av. Grande Bretagne. +33 (0) 468 34 14 35 Gallerie Lumière d’Encre. Céret. 47, Rue de la République. Galerie des Hospices. Av. Sainte-Marie. Canet-en-Roussillon +33 468 86 72 60
¿Quieres anunciarte en la provincia de Gerona y en el departamento de los Pirineos Orientales? ¿Quieres destacar un evento cultural en nuestra Agenda? Contacta con nuestro servicio comercial, te informaremos de todo.
Subscripció d'un any a la revista, 12€ No es perdi cap informació cultural de les comarques de Girona i el departament del Rosselló i subscrigui's a la revista. Contacti amb nosaltres per email a: info@ culturaemagazine.com indicant-nos el nom, adreça i telèfon.
Abonnement pour un an au magazine, 12 € Abonnez-vous au magazine et vous ne raterez pas les informations culturelles de la province de Girona et le département du Roussillon. Contactez avec nous par email: info@culturaemagazine. com en nous indiquant vos coordonnées et télephone.
Suscripción de un año a la revista, 12 € No se pierda ninguna información cultural de las comarcas de Girona y el departamento del Rosselló y suscríbase a la revista. Contacte con nosotros por email: info@culturaemagazine.com indicando su nombre, dirección y teléfono.
Cloître. Elne Plateau des garaffes. Musée Terrus. Elne 3 rue porte Balaguer. Maternité Suisse d´Elne Route Montescot. Palais des Rois de Majorque. Perpignan 2 Rue des Archers. 0033 (0) 468 34 48 29 Argelès sur Mer. Promenade du front de mer. Côté port Château Royal de Collioure +33 4 68 82 06 43 Casa de la Generalitat a Perpignan C/Fusteria, 1. Perpignan
Centre Cultural La Mercè Pujada de la Mercè, 12, Girona. +34 972 22 33 05.
Musée d'Art Moderne de Céret 8, Bd Maréchal Joffre. Céret. +33 468 87 27 76
Casa Masó. C/Ballesteries, 29. Girona. +34 972 41 39 89
Musée Hyacinthe Rigaud 21 Rue Mailly. Perpignan. +33 468 66 19 83
Bòlit_LaRambla Sala Fidel Aguilar i Bòlit_ StNicolau. Girona.
Arboretum Mas Roussillon Route de Villelongue. Canet-en-Roussillon
Fundació Vila Casas. Museu Palau Solterra.
Centre d'art Le LAIT 6 rue Jules Rolland. Albi. +33 9 63 03 98 84
Museu d'Història dels Jueus. C/ de la Força, 8. Girona. +34 972 21 67 61.
Avez –vous l’idée de ressortir dans la province de Gérone et le département des P.O? Voulez-vous mettre en valeur votre événement dans notre Agenda? Contactez avec notre service commercial.
Musée Art Moderne. Collioure Route de Port-Vendres. 0033 (0) 468 82 10 19
Fundació Valvi. Av Jaume I, 42. Girona +34 972 22 65 27.
Fundació Mascort Casa Galibern. C/Església, 9. Torroella de Montgrí.
50
Ateneu Bar Pl. Major, 40. Banyoles
Vols anunciar-te per la província de Girona i el departament dels Pirineus Orientals? Vols que el teu esdeveniment destaqui a la nostra Agenda? Contacta amb el nostre servei comercial i t’informarem de tot.
Galerie d'Art Odile Oms 12, Rue du Commerce, Céret. Caves Ecoiffier. Alenyà
Sorteig Tirage au sort Sorteo Amb la col·laboració En collaboration Con la colaboración de
Disposem de dues entrades per a dos espectacles del Temporada Alta. Participeu al nostre concurs a través de FB i Twitter (@CulturaeMag) a partir del 8 d’octubre. Nous avons deux entrées pour deux spectacles de Temporada Alta. Participez au concours à travers le FB et Twitter (@CulturaeMag) à partir du 8 octobre. Tenemos dos entradas para dos espectáculos del Temporada Alta. Participad en el concurso a través del FB y del Twitter (@CulturaeMag) a partir del 8 de octubre.
Magazine cultural Girona - Roussillon
ON ENS POTS TROBAR: • 4 eixos de distribució: Capitals, Pirineus,
Costa, Interior.
• Punts d'entrega determinada: centres
culturals, museus, biblioteques, oficines de turisme, ajuntaments, hotels, restaurants, centres mèdics, assessories....
VOUS NOUS TROUVEREZ:
PUNTS D'ENTREGA POINTS DE LIVRAISON Girona (411) Perpignan (208) Figueres (183) Palafrugell (123) Olot (99) Puigcerdà (63) Prades (60) Banyoles (59) Cadaqués (44) Céret (42)
Colliure (31) Ripoll (28) Sant Feliu de Guíxols (26) La Bisbal (21) Maçanet de la Selva (21) Elne (15) Les Angles (15) Andorra (2) Monells (1) Villefranche de Conflent (1)
• 4 axes de distribution: Capitales, Pyrénées, Côte, Intérieur • Points de livraison déterminés: centres culturels, musées, bibliothèques, offices de tourisme, mairies, hôtels, restaurants, centres médicaux...
CulturaeMag @CulturaeMag