6. Annexos by CUP Lleida

PLA PARCIAL URBANÍSTIC DEL PARC TERRITORIAL ALCALDE PONS – LES BASSES (SUR43) · LLEIDA

ANNEX 1 VEGETACIÓ I PAISATGISME

REDACTOR: ARQCOAS ARQUITECTURA I URBANISME SLP (ALBERT SIMÓ – EUGÈNIA RODRÍGUEZ) CONSULTOR URBANÍSTIC: ORIOL MONFORT ENGINYERIA INFRAESTRUCTURES: INVALL SEGRE SL PAISATGISME: GAENA ENVIRONMENT (PILAR MALLOL)

ÀMBIT ..................................................................................................................................................... 4

OBJECTE .............................................................................................................................................. 4

CRITERIS I ELEMENTS PER UN PLANEJAMENT URBANÍSTIC SOSTENIBLE ................... 4 3.1 3.2 3.3 3.4 3.5 3.6

OCUPACIÓ DEL SÒL ...................................................................................................................... 4 CICLE DE L’AIGUA .......................................................................................................................... 4 ÚS EFICIENT DE L’ENERGIA ........................................................................................................ 5 GESTIÓ DE MATERIALS I DE RESIDUS ..................................................................................... 5 CONSERVACIÓ DE LA BIODIVERSITAT I DEL PATRIMONI NATURAL ............................... 6 QUALITAT DEL PAISATGE ............................................................................................................ 6

UNITATS DE GESTIÓ ......................................................................................................................... 7 4.1 UG-1.1: UNITAT D’ALT VALOR PAISATGÍSTIC (LÀMINA 1.1 I 1.2)........................................... 7 4.1.1 Descripció ................................................................................................................................ 7 4.1.2 Valor .......................................................................................................................................... 7 4.1.3 Estat de conservació .............................................................................................................. 8 4.1.4 Objectius .................................................................................................................................. 8 4.1.5 Activitats compatibles ............................................................................................................. 8 4.1.6 Mesures i accions ................................................................................................................... 8 4.2 UG-1.2: UNITAT D’ALT VALOR PAISATGÍSTIC (LÀMINA 1.3 I 1.4)........................................... 9 4.2.1 Descripció ................................................................................................................................ 9 4.2.2 Valor .......................................................................................................................................... 9 4.2.3 Estat de conservació .............................................................................................................. 9 4.2.4 Objectius .................................................................................................................................. 9 4.2.5 Activitats compatibles ........................................................................................................... 10 4.2.6 Mesures i accions ................................................................................................................. 10 4.3 UG-2: UNITAT D’ESBARJO (LÀMINA 2)....................................................................................... 10 4.3.1 Descripció .............................................................................................................................. 10 4.3.2 Valor ........................................................................................................................................ 11 4.3.3 Estat de conservació ............................................................................................................ 11 4.3.4 Objectius ................................................................................................................................ 11 4.3.5 Activitats compatibles ........................................................................................................... 11 4.3.6 Mesures i accions ................................................................................................................. 11 4.4 UG-3: UNITAT D’ÚS ESPORTIU (LÀMINA 3.1, 3.2 I 3.3)............................................................ 12 4.4.1 Descripció .............................................................................................................................. 12 4.4.2 Valor ........................................................................................................................................ 12 4.4.3 Estat de conservació ............................................................................................................ 12 4.4.4 Objectius ................................................................................................................................ 12 4.4.5 Activitats compatibles ........................................................................................................... 13 4.4.6 Mesures i accions ................................................................................................................. 13 4.5 UG-4: UNITAT DE BUNGALOWS I BARBACOES (LÀMINA 4) ................................................. 13 4.5.1 Descripció .............................................................................................................................. 13 4.5.2 Objectius ................................................................................................................................ 13 4.5.3 Activitats compatibles ........................................................................................................... 13 4.5.4 Mesures i accions ................................................................................................................. 14 4.6 UG-5: UNITAT CENTRAL (LÀMINA 5) .......................................................................................... 14 4.6.1 Descripció .............................................................................................................................. 14 4.6.2 Valor ........................................................................................................................................ 14 4.6.3 Estat de conservació ............................................................................................................ 14 4.6.4 Objectius ................................................................................................................................ 14 4.6.5 Activitats compatibles ........................................................................................................... 14 4.6.6 Mesures i accions ................................................................................................................. 14 4.7 UG-6: ZONA COMERCIAL I UG-7: HOTELERIA (LÀMINA 6.1, 6.2 I 7) ................................... 15 4.7.1 Descripció .............................................................................................................................. 15 4.7.2 Objectius de qualitat paisatgística ...................................................................................... 15 4.7.3 Activitats compatibles ........................................................................................................... 15 4.7.4 Mesures i accions ................................................................................................................. 15

4.8 UG-8: PERÍMETRE PARC - L’HORTA (LÀMINA 8.1 I 8.2).......................................................... 15 4.8.1 Descripció .............................................................................................................................. 15 4.8.2 Objectius ................................................................................................................................ 15 4.8.3 Activitats compatibles ........................................................................................................... 15 4.8.4 Mesures i accions ................................................................................................................. 16 5

REGLAMENTACIÓ ............................................................................................................................ 16 5.1 REQUERIMENTS PER LA CONSERVACIÓ I MANTENIMENT DE L’ARBRAT EXISTENT D’ALT VALOR PAISATGÍSTIC .............................................................................................................. 16 5.2 UNITAT D’ACTIVITATS AVENTURA I DE LLEURE ................................................................. 16 5.3 UNITAT D’ÚS ESPORTIU ............................................................................................................. 17 5.4 UNITAT D’US HOTELER I DE RESTAURACIÓ ........................................................................ 17 5.5 APARCAMENTS US COMERCIAL ............................................................................................. 18 5.5.1 Paviments .............................................................................................................................. 18 5.5.2 Plantacions i proteccions dels arbres ................................................................................ 18 5.6 APARCAMENTS US ESBARJO/RESTAURACIÓ ..................................................................... 19 5.6.1 Paviments .............................................................................................................................. 19 5.6.2 Plantacions i proteccions ..................................................................................................... 19 5.7 APARCAMENTS ÚS ESPORTIU ................................................................................................. 20 5.7.1 Paviments .............................................................................................................................. 20 5.7.2 Plantacions ............................................................................................................................ 20 5.8 APARCAMENTS BUNGALOWS I BARBACOES ...................................................................... 21 5.8.1 Paviments .............................................................................................................................. 21 5.8.2 Plantacions ............................................................................................................................ 21 5.9 TRACTAMENT PERÍMETRE PARC - HORTA .......................................................................... 22 5.10 ARBRAT VIALS INTERIORS ................................................................................................... 23

ANNEX 1 .............................................................................................................................................. 24

ANNEX 2 .............................................................................................................................................. 26

LÀMINES ............................................................................................................................................. 28

ÀMBIT

L’espai conegut com Les Basses és un Parc Territorial segons el Pla General de Lleida (PGL) de 1995 amb horitzó temporal l’any 2015. L’Ajuntament de Lleida va iniciar al 2009 una modificació d’aquest PGL que inclou l’ampliació d’aquest espai. L’àmbit del present Pla Parcial Urbanístic és el Parc Territorial de Les Basses ampliat.

OBJECTE

L’objecte d’aquest capítol és definir les mesures i accions necessàries per aplicar al planejament els criteris de sostenibilitat ambiental i integració paisatgística.

Es defineixen una sèrie de criteris sistematitzats en els àmbits temàtics següents: 

Ocupació del sòl



Cicle de l’aigua



Ús eficient de l’energia



Gestió de materials i de residus



Conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural



Qualitat del paisatge

En l’àmbit s’han identificat i delimitat zones amb característiques diferents, i que per tant requereixen tractaments diferents. En cadascuna d’aquestes zones es determinen uns objectius, i es defineixen uns mesures i accions bàsics per assolir-los en el projecte d’urbanització.

CRITERIS I ELEMENTS PER UN PLANEJAMENT URBANÍSTIC SOSTENIBLE

3.1

OCUPACIÓ DEL SÒL

a. CRITERIS D’ORDENACIÓ -

Conjuminar l’assignació dels usos del sòl i l’edificació amb el manteniment i la millora de la qualitat del paisatge i amb el manteniment dels signes d’identitat.

3.2

CICLE DE L’AIGUA

a. CRITERIS D’ORDENACIÓ

Facilitar la infiltració i la retenció de l’aigua de pluja. Compensar la creació de superfícies impermeables.

Exigència i, si és el cas, implantació en àrees de nova urbanització d’una xarxa separativa d’aigües de pluja i de l’ús de sistemes d’emmagatzematge i de reutilització adequats.

Utilització en la jardineria d’espais públics i privats d’espècies vegetals adaptades a les condicions bioclimàtiques de la zona.

b. CRITERIS DE REGLAMENTACIÓ -

Exigència i, si és el cas, implantació en espais verds públics de sistemes de microirrigació i de sistemes automàtics temporitzats per al rec nocturn.

Obligatorietat d’adopció en els projectes de noves edificacions, transformacions integrals i canvis d’ús, de sistemes estalviadors d’aigua (control de la pressió de l’aigua d’entrada, mecanismes de reducció de cabal o de descàrrega en aixetes i aparells sanitaris i de rec; captació, emmagatzematge i reutilització d’aigua de pluja i d’aigües de piscines, etc.). Incentivació en els projectes de la reutilització d’aigües grises i prioritzar l’ús de productes amb distintius o certificacions ambientals com a estalviadors d’aigua.

Fomentar la utilització d’aigua no potabilitzada per al reg de les àrees verdes.

ÚS EFICIENT DE L’ENERGIA

3.3

a. CRITERIS DE REGLAMENTACIÓ -

Fomentar la implantació en àrees de nova urbanització i edificació la instal·lació de sistemes de generació d’energia solar en cobertes,

Obligatorietat d’adopció en els projectes de noves edificacions, transformacions integrals i canvis d’ús, de sistemes estalviadors i de baix consum energètic.

3.4

GESTIÓ DE MATERIALS I DE RESIDUS

a. CRITERIS DE REGLAMENTACIÓ -

Exigència de planificar els enderrocs de manera que es pugui fer la separació segons el tipus de materials, el matxuqueig del material petri i la seva reutilització en el procés constructiu. Els materials que no es poden reutilitzar seran gestionats d’acord amb la legislació vigent.

Fomentar a través de la normativa d’urbanització i d’edificació, la utilització de materials i productes que disposin de distintiu de garantia de qualitat ambiental i l’elecció preferent de materials de llarga durada, reutilitzables o reciclables.

Evitar la utilització de materials amb forts impactes ambientals de fabricació i d’aquells potencialment perillosos per a la salut.

Fomentar la utilització de les restes d’esporga per a encoixinat de les zones enjardinades.

3.5

CONSERVACIÓ DE LA BIODIVERSITAT I DEL PATRIMONI NATURAL

a. CRITERIS D’ORDENACIÓ -

Introduir criteris de biodiversitat i una concepció reticular en el disseny dels espais lliures urbans i, en general, en el tractament de la vegetació urbana. En aquest darrer aspecte, utilitzar en la jardineria d’espais públics i privats espècies vegetals adaptades a les condicions bioclimàtiques de la zona.

Evitar afectar a arbres de valor paisatgístic, i en cas que sigui inevitable planificar el seu trasplantament.

b. CRITERIS DE REGLAMENTACIÓ -

Protegir els sòls agrícoles d’interès paisatgístic i els dedicats al conreu de varietats locals.

Incloure catàlegs de béns protegits (monuments, edificis, jardins, paisatges, béns culturals,...) en la documentació dels plans, per tal d’aconseguir la plena efectivitat de les mesures urbanístiques de protecció.

c. CRITERIS DE GESTIÓ -

3.6

Potenciar les actuacions de custodia en els espais de més interès natural.

QUALITAT DEL PAISATGE

a. CRITERIS D’ORDENACIÓ -

Mantenir els elements d’estructuració i de connectivitat dels paisatges i controlar la fragmentació d’aquests.

Configuració i desplegament dels models d’ocupació del sòl d’acord els objectius de qualitat i els criteris d’ordenació.

Establiment d’entorns de protecció per aquells elements d’interès paisatgístic que ho requereixin.

b. CRITERIS DE REGLAMENTACIÓ -

Exigència que totes les edificacions i elements nous s’han de dissenyar amb criteris d’integració al parc.

UNITATS DE GESTIÓ

El Pla Parcial Urbanístic de les Basses estableix la següent zonificació:

PT-EL:

Espai lliure

PT-ES:

Equipament comunitari (Esportiu / Educatiu)

PT-CA:

Residencial (mòbil / especial) / Equipament comunitari

ZPT-SP:

Equipament comunitari / Terciari

ZPT-CR:

Comercial

ZPT-HR:

Terciari

L’espai lliure suposa el percentatge més gran de tot l’espai. Les característiques d’aquesta zona (PT) no són homogènies, i les diferències existents han estat la base sobre la que s’ha ordenat tot el parc. Aquests trets diferencials permeten delimitar unitats en base als seus valors naturals i paisatgístics, el seu estat de conservació i als usos previstos. La delimitació d’aquestes unitats permet a posteriori establir les mesures i accions per cadascuna. Les unitats incloses són les següents: UG-1: Zona d’alt valor paisatgístic UG-2: Zona verda d’esbarjo UG-3: Zona d’ús esportiu UG-4: Zona de bungalows i barbacoes UG-5: Zona central UG-6: Zona d’us comercial UG-7: Zona hotelera UG-8: Perímetre de l’ampliació del parc – contacte amb l’Horta Al plànol núm. O.04.1 es representa la distribució d’aquestes unitats de gestió.

4.1

UG-1.1: UNITAT D’ALT VALOR PAISATGÍSTIC (Làmina 1.1 i 1.2)

4.1.1

Descripció

És el nucli del parc i correspon al recinte de les antigues piscines. 4.1.2

Valor

La unitat UG-1 és la que té el major valor paisatgístic i identitari de tot el Parc Territorial de Les Basses. El seu especial interès és a causa, majoritàriament, de l’existència d’exemplars arboris singulars de diferents espècies ornamentals.

Les construccions i estructures existents són les antigues piscines i els serveis associats com vestidors, escales d’accés, bars, etc. Aquest elements no tenen valor en si mateixos, si bé es podria considerar associat a l’espai el valor identitari de caràcter social que va tenir als anys 60. 4.1.3

Estat de conservació

Els elements vegetals presenten en general un correcte estat de conservació, tot i que requereixen accions de manteniment. L’arbrat singular, en general, està en bon estat de conservació, si bé es van produint baixes; per aquests motius es considera necessari que en fase de projecte s’actualitzi l’inventari i s’avaluï l’estat de cada exemplar. Les tanques vegetals que separaven el recinte de les piscines de la resta del parc estan en un estat de conservació força degradat.

Els altres elements citats, piscines, vestidors, etc., estan en un estat molt degradat, suposant en algunes localitzacions un risc per a la seguretat de les persones. 4.1.4

Objectius

Els objectius que es determinen per aquesta unitat són els següents:

ORDENACIÓ UG-1.1 1.

Conservació dels elements vegetals, especialment els arbres.

2. Posar en valor l’espai, eliminant o netejant els elements que el deterioren. 3. Recuperar alguna de les làmines d’aigua per tal d’integrar el valor identitari de Les Basses.

REGLAMENTACIÓ UG-1.1 1. Totes les activitats que s’hi desenvolupin han de se compatibles amb la conservació dels elements vegetals, i han de contribuir a mantenir-ne el valor. 2. Qualsevol element de nova construcció ha d’integrar-se en aquest entorn; no es poden projectar cercant la singularitat del nou element. 4.1.5

Activitats compatibles

Atenent al valor d’aquest espai, el seu estat de conservació, així com als objectius marcats, aquesta és la unitat a conservar. Presenta una aptitud òptima per acollir activitats d’oci a la natura, sempre que no suposin una afluència massiva. Activitats compatibles són per exemple: passeig, rutes pedagògiques per mostrar diferents espècies vegetals i serveis de restauració. 4.1.6

Mesures i accions

Les mesures i accions que s’han d’emprendre han de conduir a la conservació dels seus valors, és a dir, han d’acomplir els objectius marcats. A continuació es detallen les mesures d’actuació sobre els elements vegetals:

Actualització de l’Inventari i informe d’avaluació de l’estat de tots els exemplars en el projecte d’urbanització.

Podes de manteniment, neteja i sanejament.

Tractaments fitosanitaris.

Instal·lació d’aspres i vents de sosteniment en els exemplars que ho requereixin.

Eliminació parcial de la tanca arbustiva que delimitava l’espai de bany, i que en aquest moments divideix visualment l’espai; no te cap funció i està en mal estat en una bona part.

Tala i eliminació de soques d’individus morts.

En cas que sigui indispensable afectar algun arbre singular caldrà avaluar la viabilitat del seu trasplantament.

En arbres singulars que quedin en paviments durs, caldrà realitzar escocells adequats a les característiques exemplars.

Es recuperarà la presència d’una làmina d’aigua al lloc on abans hi havia la “piscina de les dones”, i la “piscina del pontet”.

4.2 4.2.1

UG-1.2: UNITAT D’ALT VALOR PAISATGÍSTIC (Làmina 1.3 i 1.4) Descripció

Aquesta unitat correspon a l’àrea perimetral del recinte de les piscines que es destinava al picnic amb bancs i taules de picnic, barbacoes,, aigüeres deteriorades. En tota la unitat trobem de forma dispersa pericons, restes de paviment i escocells antics, i altres elements i estructures obsoletes. En aquest espai també hi ha un dipòsit per al reg de tot el parc i un grup de bombeig que actualment està en funcionament. L’aigua de reg prové del Canal de Pinyana que passa per límit Nord oest del Parc. 4.2.2

Valor

Aquesta unitat UG-1, tant UG1.1 com UG1.2, és la que te el major valor paisatgístic i identitari de tot el Parc. Com la unitat anterior, disposa d’una massa arbrada madura, formada per diferents espècies ornamentals. El port i mida dels exemplars arboris fa que es puguin catalogar com singulars. 4.2.3

Estat de conservació

Els elements vegetals estan en general en correcte estat de conservació, tot i així es van produint baixes, i es requereix tasques de manteniment. Els elements obsolets no representen cap risc, però introdueixen desordre.

4.2.4

Objectius

Els objectius que es determinen per aquesta zona són similars als fixats a la unitat anterior, i s’enumeren a continuació:

ORDENACIÓ UG-1.2 1. Conservació dels elements vegetals, especialment els arbres. 2. Posar en valor l’espai, eliminant o netejant els elements que el deterioren.

REGLAMENTACIÓ UG-1.2 1. Totes les activitats que s’hi desenvolupin han de se compatibles amb la conservació dels elements vegetals, i han de contribuir a mantenir-ne el valor. 2. Qualsevol element de nova construcció ha d’integrar-se en aquests entorn, no es poden projectar cercant la singularitat del nou element. 4.2.5

Activitats compatibles

Les activitats compatibles en cada unitat es determinen tenint en compte el seu valor, l’estat de conservació, així com els objectius marcats. Aquesta unitat, com l’anterior, és la que ha de conservar els seus trets característics. Presenta una aptitud òptima per acollir activitats d’oci a la natura, però permet una pressió antròpica més gran que a l’anterior; de fet ja l’havia acollit anteriorment. Activitats tipus que es podrien desenvolupar són les d’oci i aventura a la natura, especialment circuits entre les capçades dels arbres. 4.2.6

Mesures i accions

Les mesures i accions d’acord amb els objectius fixats són: -

Actualització de l’Inventari i informe d’avaluació de l’estat de tots els exemplars en el projecte d’urbanització.

Podes de manteniment, i neteja.

Tractaments fitosanitaris.

Instal·lació d’aspres i vents de sosteniment en els exemplars que ho requereixin.

Tala i eliminació de soques d’individus morts.

Demolició d’estructures obsoletes.

Instal·lació d’estructures adients per desenvolupar les activitats compatibles i que garanteixin que no es produeixin danys als arbres.

En cas que sigui indispensable afectar algun arbre singular caldrà avaluar la viabilitat del seu trasplantament.

UG-2: UNITAT D’ESBARJO (Làmina 2)

4.3 4.3.1

Descripció

La unitat que identifiquem com a zona d’esbarjo inclou: -

El recinte on l’Escola de Jardineria desenvolupa activitats pràctiques i didàctiques, amb un magatzem per guardar les eines i maquinaria, un petit hivernacle i un espai obert.

L’antic Càmping

L’espai d’ús mixt al perímetre sud est del parc.

L’àrea té una coberta arbòria amb capçades que ombregen gairebé tota la superfície del sòl, si bé es tracta d’arbres d’alçada i tronc menor que els de les unitats anteriors. En tota la unitat trobem, de forma dispersa, pericons, restes de paviment antics i altres elements i estructures obsoletes. 4.3.2

Valor

La massa arbòria d’aquesta unitat té menor valor paisatgístic que la unitat UG-1. Els exemplars són més petits, i la seva distribució no ofereix en cap cas una composició harmònica. De tota manera, també hi ha alguna petita agrupació d’arbres d’alt valor paisatgístic. 4.3.3

Estat de conservació

L’estat de conservació de la unitat es pot qualificar com deteriorat. Hi ha un gran nombre d’arbres amb un estat sanitari deplorable, que suposen un risc per la seguretat del visitants. Molts exemplars requereixen podes severes de sanejament i altres que caldria talar. 4.3.4

Objectius

Els objectius s’enumeren a continuació:

ORDENACIÓ UG-2 1. Espai multifuncional que ha de suportar major pressió que la zona a conservar. 2. Ha d’acollir activitats a l’aire lliure que siguin compatibles amb usos esportius, usos pedagògics i usos d’oci a la natura. 3. Cal posar en valor l’espai, eliminant o netejant tots els elements vegetals o construïts que el deterioren. 4. Destinar un espai per aparcament. La ubicació d’aparcaments en el perímetre del parc evita la circulació rodada per l’interior.

REGLAMENTACIÓ UG-2 1. Les activitats a implantar han de gestionar l’espai de manera que no introdueixin tràfic rodat al parc. 4.3.5

Activitats compatibles

Les activitats compatibles amb els objectius i criteris són d’oci a la natura, exemples: circuits de bicicletes, esports eqüestres, jocs infantils, circuits de footing, etc. Totes les activitats permeten una gestió privada. 4.3.6

Mesures i accions

Les mesures i accions d’acord amb els objectius i als criteris fixats són: -

Determinar les activitats que es desenvoluparan, tipus de gestió i necessitats específiques

Disseny de les escomeses de serveis necessàries per a les activitats a desenvolupar

Conservar els arbres d’alt valor paisatgístic.

L’aparcament de la zona esportiva ha de ser permeable per tal d’afavorir la infiltració de l’aigua de pluja, per tant s’utilitzaran materials granulars.

UG-3: UNITAT D’ÚS ESPORTIU (Làmina 3.1, 3.2 i 3.3)

4.4 4.4.1

Descripció

En aquesta unitat hi ha situacions diverses: -

Ús esportiu consolidat: pista d’atletisme

Ampliació amb ús esportiu

La pista d’atletisme és un equipament recent, en bon estat de conservació; inclou un espai enjardinat que delimita el seu perímetre. L’ampliació és realitzarà sobre un terrenys, ara privats, dedicats actualment al cultiu de fruiters. Una de les parcel·les de nova ocupació té una casa deshabitada.

4.4.2

Valor

El valor de la zona esportiva consolidada és elevat per a l’ús que se li ha assignat. El canvi d’ús de les finques d’ampliació del parc, fa que no sigui adient plantejar el valor d’aquest espai. 4.4.3

Estat de conservació

La pista d’atletisme presenta un correcte estat de conservació i és plenament funcional. L’estat de conservació per les zones d’ampliació tampoc és d’aplicació.

4.4.4

Objectius

Els objectius s’enumeren a continuació:

ORDENACIÓ UG-4 1. Ha d’acollir activitats a l’aire lliure que siguin compatibles amb usos esportius. 2. S’ha de destinar un espai per ubicar el servei de manteniment del parc: jardineria i neteja. 3. Destinar un espai per aparcament. La ubicació d’aparcaments en el perímetre del parc evita la circulació rodada per l’interior.

REGLAMENTACIÓ UG-4 1. Les activitats a implantar han de gestionar l’espai de manera que no introdueixin tràfic rodat al parc.

4.4.5

Activitats compatibles

Les activitats compatibles són naturalment les esportives: pistes de tenis, pistes de basquet, piscina i els serveis auxiliars adients, a més d’una zona d’aparcament. 4.4.6

Mesures i accions

Per tal d’assolir els objectius fixats i els criteris establerts considerem adient emprendre les següents mesures i accions:

Dissenyar l’enjardinament entorn dels equipaments esportius amb espècies adaptades a les condicions climàtiques de la zona.

Reservar un espai pels serveis manteniment de jardineria i neteja. Dimensions necessàries: 2

magatzem de 600 m , espai exterior de 200 m . -

L’aparcament de la zona esportiva ha de ser permeable per tal d’afavorir la infiltració de l’aigua de pluja, per tant s’utilitzaran materials granulars.

4.5 4.5.1

UG-4: UNITAT DE BUNGALOWS I BARBACOES (Làmina 4) Descripció

L’ampliació del parc en el límit est és realitza en una finca de cultiu, que s’integra a aquest espai i permet la implantació d’un servei de càmping. Aquest càmping està previst equipar-lo amb bungalows i requerirà serveis comuns.

4.5.2

Objectius

Els objectius s’enumeren a continuació:

ORDENACIÓ UG-4 1. Permeabilitat de la major part de la superfície ocupada 2. Percentatge alt d’àrea ombrejada amb coberta arbòria 3. Mínima superfície d’àrees amb gespa

REGLAMENTACIÓ UG-4 1. Totes les activitats que s’hi desenvolupin han de se compatibles amb els usos. 2. Qualsevol element de nova construcció ha d’integrar-se en aquests entorn, no es poden projectar cercant la singularitat del nou element. 4.5.3

Activitats compatibles

Les activitats compatibles estan definides amb l’assignació de l’ús i gestió, és a dir, es tracta d’un càmping, i s’ha de preveure els serveis comunitaris i una zona d’aparcament.

4.5.4

Mesures i accions

Les mesures i accions són les enumerades a continuació, i es desprenen dels objectius, els criteris i les activitats compatibles. -

Incloure paviments impermeables només allí on el tràfic ho requereixi, i utilitzar preferentment paviments permeables a la resta.

Les espècies utilitzades en l’enjardinament han de ser adaptades a les condicions climàtiques de Lleida (consultar llistat annex núm.1 i 2).

4.6

UG-5: UNITAT CENTRAL (Làmina 5)

4.6.1

Descripció

Zona que connecta les diverses zones del Parc, i que pot ser un espai per a la distribució de visitants. 4.6.2

Valor

Zona que actualment no té valor en si mateix, ja que es tracta d’un espai obert amb arbres aïllats de poc valor paisatgístic. 4.6.3

Estat de conservació

No es d’aplicació. 4.6.4

Objectius

ORDENACIÓ UG-4 1. Permeabilitat de la major part de la superfície ocupada 2. Percentatge alt d’àrea ombrejada amb coberta arbòria 3. Superfícies mixtes de gespa i paviments granulars.

REGLAMENTACIÓ UG-4 1. Les activitats a implantar han de gestionar l’espai de manera que no introdueixin tràfic rodat al parc.

4.6.5

Activitats compatibles

Les pròpies de parcs i jardins. 4.6.6

Mesures i accions

Les mesures i accions són les enumerades a continuació, i es desprenen dels objectius, els criteris i les activitats compatibles. -

Dissenyar la zona per a que serveixi de zona d’enllaç i de distribució de visitants.

Paviments mixts, amb gespa i preferentment permeables (paviments granulars).

Enjardinar la zona com a zona de connexió i de passeig, complementada amb mobiliari urbà.

Incrementar l’arbrat i parterres arbustius.

Possible zona per rebre trasplantaments.

4.7

UG-6: ZONA COMERCIAL i UG-7: HOTELERIA (Làmina 6.1, 6.2 i 7)

4.7.1

Descripció

Zones destinades a usos del sector terciari, comerç i serveis de restauració i hostaleria, amb zones d’aparcament adients. 4.7.2

Objectius de qualitat paisatgística

Integració de les noves construccions amb l’entorn actual. 4.7.3

Activitats compatibles

Les activitats compatibles amb la unitat són les comercials, serveis de restauració i hostaleria. 4.7.4

Mesures i accions

Les mesures i accions són les enumerades a continuació, i es desprenen dels objectius, els criteris i les activitats compatibles. -

Dissenyar la zona i les noves edificacions per a que es faciliti la integració dels nous equipaments amb l’entorn del Parc.

La utilització de paviments durs requerirà que l’arbrat s’ubiqui en escocells lineals continus de dimensions apropiades reblerts de paviments granulars.

Enjardinar la zona amb un caire més ornamental.

Utilitzar els elements vegetals adients a la zona (annex 1 i 2).

4.8 4.8.1

UG-8: PERÍMETRE PARC - L’HORTA (Làmina 8.1 i 8.2) Descripció

Les zones que delimiten el Parc amb l’Horta de Lleida; nexe de connexió paisatgística. 4.8.2

Objectius

Facilitar la integració de l’ampliació del Parc amb el paisatge agrícola de l’Horta. No ha de ser un límit nítid a mode de tanca visual, ha de ser un límit difús que sigui una extensió de l’Horta. 4.8.3

Activitats compatibles

No és d’aplicació.

4.8.4

Mesures i accions

Les mesures i accions són les enumerades a continuació, i es desprenen dels objectius, els criteris i les activitats compatibles. -

Plantacions d’arbrat de floració similar a la dels fruiters, amb patrons de plantació de característiques similars als utilitzats en fructicultura.

Plantacions d’alineacions d’arbrat de capçada alta, per a la realització de pantalles visuals.

REGLAMENTACIÓ

Aquest apartat recull les directrius que ha de recollir i incorporar al projecte d’urbanització. REQUERIMENTS PER LA CONSERVACIÓ I MANTENIMENT DE L’ARBRAT EXISTENT

5.1

D’ALT VALOR PAISATGÍSTIC

Actualització de l’Inventari i avaluació massa vegetal

La primera acció que ha d’emprendre el projecte és un inventari actualitzat de l’arbrat, i l’avaluació de tots els exemplars.

Consolidació de l’arbrat exemplar

Serà necessari consolidar l’arbrat existent, amb actuacions encaminades a la millora de la massa forestal, com l’eliminació d’exemplars en mal estat vegetatiu, rames mortes, etc.

UNITAT D’ACTIVITATS AVENTURA I DE LLEURE

5.2

Consolidació i millora de la massa vegetal

Consolidació de l’arbrat existent, amb actuacions encaminades a la millora de la massa forestal, com l’eliminació d’exemplars en mal estat vegetatiu, rames mortes, etc.

Estructures associades a les activitats

Els arbres de port gran i en bon estat sanitari, es podrien utilitzar per a suport de parcs d’aventura, complementat amb les estructures de fusta necessàries.

Millora de l’enjardinament en àrees deteriorades

Entorn dels equipaments associats a les activitats: creació d’un espai verd que integri les edificacions per als usos previstos amb la resta del parc. o

Arbrat de fulla perenne, caduca, coníferes, arbustos i gespa.

Les zones amb gespa seran del tipus C4.

5.3

UNITAT D’ÚS ESPORTIU

En aquesta zona caldria limitar les zones pavimentades, que redueixen la infiltració d’aigua al terreny. Les plantacions es realitzaran a nivell del terreny, protegint els troncs amb delimitacions realitzades amb travesses de fusta. Arbrat de fulla caduca de port petit - mitjà, per a creació de zones d’ombra entorn de les pistes i àrees de serveis, per tal de diluir els límits de la zona amb l’entorn agrícola circumdant. Es proposa la plantació d’espècies de floració.

Espècies ARBRAT

Port

Amplada vorera

Distància plantació

Acer saccharinum

Mitjà

3,5 – 6 m

Celtis australis

Mitjà

3,5 – 6 m

Cercis siliquastrum

Petit

2,5 - 3,5 m

Melia azedarach

Mitjà

3,5 – 6 m

Populus simonii

Mitjà

3,5 – 6 m

Prunus cerasifera ‘Atropurpurea’

Petit

2,5 - 3,5 m

Prunus serrulata

Petit

2,5 - 3,5 m

Pyrus calleryana ‘Chanticleer’

Petit

2,5 - 3,5 m

Espècies ARBUSTOS

Port

Densitat plantació

Abelia floribunda

Arbustiu

2 ut/m2

Dicliptera suberecta

Arbustiu

4 ut/m2

Gaura lindheimeri

Herbaci

6 ut/m2

Hedera helix

Entapissant

9 ut/m2

Juniperus horizontalis

Entapissant

2 ut/m2

Phlomis italica

Arbustiu

3 ut/m2

Rosmarinus officinalis

Entapissant

3 ut/m2

Salvia microphylla

Arbustiu

3 ut/m2

Teucrium fructicans

Arbustiu

2 ut/m2

Vinca major

Entapissant

6 ut/m2

5.4

UNITAT D’US HOTELER I DE RESTAURACIÓ

Integració paisatgística de les edificacions al parc, mitjançant o

Dissenys de façanes que incorporin elements de vegetació

Creació d’espais verds que integrin les edificacions comercials amb la resta del parc, amb un caire més ornamental. Arbrat de fulla perenne, caduca, coníferes, arbustos, planta de temporada i gespa. Les zones amb gespa seran del tipus C4.

5.5

APARCAMENTS US COMERCIAL

5.5.1

Paviments

Paviments impermeables. 5.5.2

Plantacions i proteccions dels arbres

En les zones d’aparcament d’ús comercial es considera la utilització d’arbrat de fulla caduca de port mitjà i gran, per a la integració de les àrees pavimentades i aportació d’ombra a la zona i de petites zones amb arbustos per delimitació d’accessos i zones d’aparcament. En aquesta zona, que es preveu amb paviments impermeables com l’aglomerat asfàltic, es realitzaran escocells correguts, de tal manera que s’incrementi la permeabilitat de les zones amb arbrat. Els escocells es dissenyaran de tal manera que la cota superior sigui suficient per protegir els troncs dels arbres.

Es realitzarà unes plantacions a manera de pantalla visual a la zona perimetral dels mateixos. Les espècies recomanades són:

Espècies ARBRAT

Port

Amplada vorera

Distància plantació

Acer saccharinum

Mitjà

3,5 - 6 m

Celtis australis

Mitjà

3,5 - 6 m

Melia azedarach

Mitjà

3,5 - 6 m

Platanus x hispanica

Gran

>6m

13 m

Populus alba ‘Pyramidalis’

Gran

3,5 – 6 m

Populus simonii

Gran

>6m

13 m

Quercus ilex

Mitjà

3,5 - 6 m

Robinia pseudoacacia ‘Pyramidalis’

Mitjà

3,5 - 6 m

Sophora japonica

Mitjà

3,5 - 6 m

Tilia sp.

Mitjà

3,5 - 6 m

Espècies ARBUSTOS

Port

Densitat plantació

Abelia floribunda

Arbustiu

2 ut/m2

Dicliptera suberecta

Arbustiu

4 ut/m2

Gaura lindheimeri

Herbaci

6 ut/m2

Hedera helix

Entapissant

9 ut/m2

Juniperus horizontalis

Entapissant

2 ut/m2

Phlomis italica

Arbustiu

3 ut/m2

Rosmarinus officinalis

Entapissant

3 ut/m2

Salvia microphylla

Arbustiu

3 ut/m2

Teucrium fructicans

Arbustiu

2 ut/m2

Vinca major

Entapissant

6 ut/m2

5.6

APARCAMENTS US ESBARJO/RESTAURACIÓ

5.6.1

Paviments

5.6.2

Plantacions i proteccions

En les zones d’aparcament d’ús d’esbarjo/restauració es considera la utilització d’arbrat de fulla caduca de port mitjà i gran, per a la integració de les àrees pavimentades i aportació d’ombra a la zona i de petites zones amb arbustos per delimitació d’accessos i zones d’aparcament.

Espècies ARBRAT

Port

Amplada vorera

Distància plantació

Acer saccharinum

Mitjà

3,5 - 6 m

Celtis australis

Mitjà

3,5 - 6 m

Melia azedarach

Mitjà

3,5 - 6 m

Platanus x hispanica

Gran

>6m

13 m

Populus alba ‘Pyramidalis’

Gran

3,5 – 6 m

Populus simonii

Gran

>6m

13 m

Quercus ilex

Mitjà

3,5 - 6 m

Robinia pseudoacacia ‘Pyramidalis’

Mitjà

3,5 - 6 m

Sophora japonica

Mitjà

3,5 - 6 m

Tilia sp.

Mitjà

3,5 - 6 m

Espècies ARBUSTOS

Port

Densitat plantació

Abelia floribunda

Arbustiu

2 ut/m2

Dicliptera suberecta

Arbustiu

4 ut/m2

Gaura lindheimeri

Herbaci

6 ut/m2

Hedera helix

Entapissant

9 ut/m2

Juniperus horizontalis

Entapissant

2 ut/m2

Phlomis italica

Arbustiu

3 ut/m2

Rosmarinus officinalis

Entapissant

3 ut/m2

Salvia microphylla

Arbustiu

3 ut/m2

Teucrium fructicans

Arbustiu

2 ut/m2

Vinca major

Entapissant

6 ut/m2

5.7 5.7.1

APARCAMENTS ÚS ESPORTIU Paviments

Plantacions

En les zones d’aparcament d’ús esportiu es considera la utilització d’arbrat de fulla caduca de port mitjà i gran, per a la integració de les àrees pavimentades i aportació d’ombra a la zona i de petites zones amb arbustos per delimitació d’accessos i zones d’aparcament.

Espècies ARBRAT

Port

Amplada vorera

Distància plantació

Acer saccharinum

Mitjà

3,5 - 6 m

Celtis australis

Mitjà

3,5 - 6 m

Melia azedarach

Mitjà

3,5 - 6 m

Platanus x hispanica

Gran

>6m

13 m

Populus alba ‘Pyramidalis’

Gran

3,5 – 6 m

Populus simonii

Gran

>6m

13 m

Quercus ilex

Mitjà

3,5 - 6 m

Robinia pseudoacacia ‘Pyramidalis’

Mitjà

3,5 - 6 m

Sophora japonica

Mitjà

3,5 - 6 m

Tilia sp.

Mitjà

3,5 - 6 m

Espècies ARBUSTOS

Port

Densitat plantació

Abelia floribunda

Arbustiu

2 ut/m2

Dicliptera suberecta

Arbustiu

4 ut/m2

Gaura lindheimeri

Herbaci

6 ut/m2

Hedera helix

Entapissant

9 ut/m2

Juniperus horizontalis

Entapissant

2 ut/m2

Phlomis italica

Arbustiu

3 ut/m2

Rosmarinus officinalis

Entapissant

3 ut/m2

Salvia microphylla

Arbustiu

3 ut/m2

Teucrium fructicans

Arbustiu

2 ut/m2

Vinca major

Entapissant

6 ut/m2

5.8 5.8.1

APARCAMENTS BUNGALOWS I BARBACOES Paviments

5.8.2

Plantacions

Espècies ARBRAT

Port

Amplada vorera

Distància plantació

Acer saccharinum

Mitjà

3,5 - 6 m

Celtis australis

Mitjà

3,5 - 6 m

Melia azedarach

Mitjà

3,5 - 6 m

Platanus x hispanica

Gran

>6m

13 m

Populus alba ‘Pyramidalis’

Gran

3,5 – 6 m

Populus simonii

Gran

>6m

13 m

Quercus ilex

Mitjà

3,5 - 6 m

Robinia pseudoacacia ‘Pyramidalis’

Mitjà

3,5 - 6 m

Sophora japonica

Mitjà

3,5 - 6 m

Tilia sp.

Mitjà

3,5 - 6 m

Espècies ARBUSTOS

Port

Densitat plantació

Abelia floribunda

Arbustiu

2 ut/m2

Dicliptera suberecta

Arbustiu

4 ut/m2

Gaura lindheimeri

Herbaci

6 ut/m2

Hedera helix

Entapissant

9 ut/m2

Juniperus horizontalis

Entapissant

2 ut/m2

Phlomis italica

Arbustiu

3 ut/m2

Rosmarinus officinalis

Entapissant

3 ut/m2

Salvia microphylla

Arbustiu

3 ut/m2

Teucrium fructicans

Arbustiu

2 ut/m2

Vinca major

Entapissant

6 ut/m2

5.9

TRACTAMENT PERÍMETRE PARC - HORTA

Arbrat de fulla caduca de port petit - mitjà, per a creació de zones d’ombra entorn dels bungalous i àrees de serveis. Diverses zones d’esbarjo, zona esportiva i de jocs amb arbrat que permeti diluir els límits de la zona amb l’entorn agrícola circumdant. Es proposa la plantació d’espècies de floració.

Espècie

Port

Amplada vorera

Distància plantació

Acer saccharinum

Mitjà

3,5 – 6 m

Celtis australis

Mitjà

3,5 – 6 m

Cercis siliquastrum

Petit

2,5 - 3,5 m

Melia azedarach

Mitjà

3,5 – 6 m

Populus simonii

Mitjà

3,5 – 6 m

Prunus cerasifera ‘Atropurpurea’

Petit

2,5 - 3,5 m

Prunus serrulata

Petit

2,5 - 3,5 m

Pyrus calleryana ‘Chanticleer’

Petit

2,5 - 3,5 m

Espècie ARBUSTOS

Port

Densitat plantació

Abelia floribunda

Arbustiu

2 ut/m2

Dicliptera suberecta

Arbustiu

4 ut/m2

Gaura lindheimeri

Herbaci

6 ut/m2

Hedera helix

Entapissant

9 ut/m2

Juniperus horizontalis

Entapissant

2 ut/m2

Phlomis italica

Arbustiu

3 ut/m2

Rosmarinus officinalis

Entapissant

3 ut/m2

Salvia microphylla

Arbustiu

3 ut/m2

Teucrium fructicans

Arbustiu

2 ut/m2

Vinca major

Entapissant

6 ut/m2

5.10 ARBRAT VIALS INTERIORS

Per delimitar vials en accessos i interconnexions interiors de la zona, s’utilitzaran arbres de port mitjà - gran, que no tinguin interferències amb els paviments utilitzats en cada tram, que seran granulars, principalment a base de sauló, que asseguren la infiltració d’aigua al terreny. Les plantacions es realitzaran a nivell del terreny, protegint els troncs amb delimitacions realitzades amb travesses de fusta.

Espècie

Port

Amplada vorera

Distància plantació

Acer saccharinum

Mitjà

3,5 – 6 m

Celtis australis

Mitjà

3,5 – 6 m

Cercis siliquastrum

Petit

2,5- 3,5 m

Melia azedarach

Mitjà

3,5 – 6 m

Platanus x hispanica

Gran

>6m

13 m

Populus alba ‘Pyramidalis’

Gran

3,5 – 6 m

Populus simonii

Gran

>6m

13 m

Prunus cerasifera ‘Atropuropurea’

Petit

2,5- 3,5 m

Prunus serrulata

Petit

2,5- 3,5 m

Quercus ilex

Mitjà

3,5 – 6 m

Robinia pseudoacacia ‘Pyramidalis’

Mitjà

3,5 – 6 m

Sophora japonica

Mitjà

3,5 – 6 m

Tilia sp.

Mitjà

3,5 – 6 m

ANNEX 1

Espècies d'arbrat adaptades al clima del Segrià i acceptades pel servei de Parcs i jardins de la Paeria de Lleida

Abies alba

Cupressocyparis X leylandii

Abies pinsapo

Cupressus arizonica

Abies X masjoanni

Cupressus arizonica glabra

Acer campestre

Cupressus macrocarpa

Acer freemani " Autumn blaze"

Cupressus macrocarpa aurea

Acer monpesulanum

Cupressus sempervirens

Acer negundo

Cupressus sempervirens stricta aurea

Acer negundo var. aureo variegatum

Cydonia oblonga

Acer platanoides

Dyospiros lotus

Acer platanoides var. crimson King

Elaeagnus angustifolia var. caspica

Acer pseudoplatanus

Eriobotrya japonica

Acer saccharinum

Fagus sylvatica

Aesculus hippocastanum

Fagus sylvatica var.tricolor

Aesculus X carnea

Ficus carica

Ailanthus altissima

Firmiana simplex

Albizia julibrissin

Fraxinus americana

Albizia julibrissin ombrella

Fraxinus angustifolia

Alnus glutinosa

Fraxinus pennsylvanica

Arbutus unedo

Ginkgo biloba

Betula pubescens

Gleditsia triacanthos

Calocedrus decurrens

Hibiscus syriacus

Carpinus betulus fastigiata

Juglans nigra

Catalpa bignonioides

Juglans regia

Catalpa bungei

Koelreuteria paniculata

Cedrus atlantica

Lagerstroemia indica

Cedrus atlantica var. glauca

Laurus nobilis

Cedrus deodara

Ligustrum japonicum

Cedrus deodara var. aurea

Ligustrum japonicum var. variegata

Cedrus deodara var. pendula

Liquidambar styraciflua

Cedrus libani

Liquidambar styraciflua worplesdon

Celtis australis

Liriodendron tulipifera

Celtis occidentalis

Lygustrum lucidum

Cercis canadensis

Maclura pomifera

Cercis siliqüastrum

Magnolia grandiflora

Chamaecyparis lawsoniana

Malus domestica

Chitalpa tashkentensis

Malus floribunda

Melia azederach

Prunus serrulata var. Kanzan

Morus alba

Prunus subhirtella var. Autumnales

Morus alba fruitless

Prunus X blireana (P. ceracifera X P. mume)

Morus alba var. pendula

Punica granatum

Morus bombycis (Kagayamae)

Pyrus comunis

Morus nigra

Quercus faginea

Olea europaea

Quercus ilex

Pawlonia tomentosa

Quercus ilex ballota

Phoenix canariensis

Quercus robar

Picea abies

Quercus rubra

Picea pungens

Quercus suber

Picea pungens var. koster

Quercus X cerroides

Pinus halepensis

Robinia pseudoacacia

Pinus nigra

Robinia pseudoacacia var. Bessoniana

Pinus nigra var. Austriaca

Robinia pseudoacacia var. Umbraculifera

Pinus pinaster

Robinia X Casque rouge

Pinus pinea

Salix alba

Platanus orientalis var. cuneata

Salix babylonica

Platanus X hispanica

Salix matsudana tortuosa

Platycladus orientalis

Sequoiadendron giganteum

Populus alba

Sophora japonica

Populus alba var. bolleana

Sophora japonica var. Pyramidalis

Populus deltoides

Tamarix gallica

Populus nigra

Tamarix pentandra

Populus nigra var. italica

Taxus baccata

Populus simonii

Thuja occidentalis

Populus X canadensis

Thuja orientalis

Prunus armeniaca

Tilia cordata

Prunus amygdalus

Tilia platyphylla

Prunus avium

Tilia tomentosa

Prunus ceracifera atropurpurea

Trachycarpus fortunei

Prunus domestica

Ulmus pumila

Prunus fruticosa globosa

Ulmus Glabra

Prunus persica

Ulmus Minor

Prunus serrula

Ulmus X resista

ANNEX 2

EspĂ¨cies d'arbustiva adaptades al clima del SegriĂ , i acceptades pel servei de Parcs i jardins de la Paeria.

Abelia X grandiflora

Cortaderia selloana

Hibiscus syriacus

Cotinus coggygria

Agapanthus africanus

Cotoneaster horizontales

Hippophae rhamnoides

Cotoneaster lactea

Agapanthus africanus

Cotoneaster salicifolia

Agave americana var. marginata aurea

Crataegus monogyna

Arbutus unedo

Cupressocyparis X leylandii

Armeria maritima

Cupressus sempervirens

Arundo donax

Cydonia oblonga

Berberis thunbergii

Cytisus scoparius

Berberis thunbergii var. Atropurpurea

Dimorphoteca X hybrida

Buddleia davidi

Elaeagnus angustifolia

Buplerum fruticosum

Juniperus chilensis var. Pfitzeriana glauca

Hippophae rhamnoides

Juniperus chilensis var. Aurea

Hydrangea microphylla

Juniperus communis compressa

Hypericum calycinum

Juniperus communis remanda

Ilex aquifolium

Juniperus horizontales

Ilex aquifolium var.aureomarginata

Juniperus sabina

Iris germanica

Lagerstroemia indica

Juniperus chilensis var. plumosa

Laurus nobilis

Juniperusc hinensis var. Pfitzeriana

Lavandula angustifolia

Juniperus chilensis var. Pfitzeriana glauca

Ligustrum japonicum

Buplerum fruticosum

Ligustrum lucidum

Buxus sempervirens

Ligustrum ovalifolium

Caesalpinia Gilliesii

Ligustrum ovalifolium var. Variegatum

Callistemon speciosus

Liriope muscari big blue

Campsis radicans

Lonicera japonica

Canna indica

Lonicera nitida

Carpobrotus edulis

Magnolia grandifolia

Caryopteris X clandonensis

Magnolia stellata

Chaenomeles japonica

Magnolia X soulangiana

Chrysanthemum frutescens var. Florepleno

Mahonia aquifolia

Cornus alba

Mahonia pinnata

Cornus saguinea

Mirabilis jalapa

Nandina domestica

Platycladus orientalis

Narcissus pseudonarcissus

Prunus ceracifera atropurpurea

Elaeagnus angustifolia

Prunus laurocerassus

Elaeagnus pungens

Punica granatum

Elaeagnus x ebbingei

Pyracantha angustifolia

Erica arborea

Pyracantha coccinea

Eriobotrya japonica

Rosa sp.

Escallonia rubra var. Macrantha

Rosmarinus officinalis

Euonymus japonicus

Rosmarinus officinalis

Euonymus japonicus var. Aureomarginatus

Salvia officinalis

Euonymus japonicus var. Aureovariegatus

Santolina chamaecyparissus

Narcissus pseudonarcissus

Sedum album

Nerium oleander

Senecio cineraria

Opuntia ficus var. indica

Spartium junceum

Osmanthus delavayi

Spiraea cantoniensis

Parthenocissus quinquefolia

Symphoricarpos Albus

Parthenocissus tricuspidata

Syringa vulgaris

Pennisetum villosum

Tamarix gallica

Philadelphus coronarius

Tamarix pentandra

Phillyrea angustifolia

Teucrium fruticans

Euonymus japonicus var. aureovariegatus

Thuja occidentalis

Phillyrea angustifolia

Thuja occidentalis var. ElegantĂsima

Festuca ovina glauca

Thuja occidentalis var. Globosa

Photinia serrulata

Thuja occidentalis var. Pyramidalis

Forsythia X intermedia

Thuja orientalis

Photinia X fraseri

Thuja plicata

Genista monosperma

Thymus vulgaris

Phyllostachis aurea

Viburnum tinus

Hedera canariensis var. Gloire de Marengo

Viburnum tinus var. Variegatum

Pistacea lentiscus

Weigelia florida

Hedera helix

Wisteria sinensis

Pistacea terebinthus

Yucca elegans

Pittosporum tenuifolium

Yucca elegans

Pittosporum tobira

Yucca gloriosa

Pittosporum tobira

LÀMINES

PLA PARCIAL URBANÍSTIC DEL PARC TERRITORIAL ALCALDE PONS – LES BASSES (SUR43) · LLEIDA

ANNEX 3 ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA

Títol

EST TUDII D D’AVA ALUA ACIÓ D DE LA MO OBILIITAT T GE ENER RADA A PE ER LA MO ODIFICAC CIÓ DEL PLA A GE ENERA RAL AL PARC TERR RITO ORIAL L AL LCALD DE PO ONS – LES S BAS SSES V.01. ació: Actua

M MODIFIC CACIÓ PLA P GENERAL DE E LLEIDA A cipi: Munic

LLEIDA Projjecte tipus s MOTOR: AJJ. LLEIDA PROM

Codi

Estudi d’av valuació de la m mobilitat generad da per la Modificació del Pla Ge eneral al Parc Territorial Alcald de Pons – Les B Basses. v.01

E.A.M.G.

Volum

D Data

1 d'1

0 / 03 / 2 01 2010

ÍNDEX X: 1.- ANT TECEDENT TS ......................................................................................................... 3 2.- OBJ JECTIUS DE EL EAMG ............................................................................................ 6 3.- ÀMB BIT DE L’ES STUDI.................................................................................................. 6 4.- MET TODOLOGIA ......................................................................................................... 7 4.1.- Re ecull de dad des referents al transpo ort públic, vianants v i bicicletes ......................... 7 4.2.- Mè ètodes de simulació de e trànsit ........................................................................... 7 4.3.- Cà àlcul de la demanda ge enerada ........................................................................... 8 4.4.- Efe ecte sobre el e trànsit acctual de la mobilitat m generada.......................................... 8 4.5.- Ap plicació del Decret D 344//2006 ............................................................................. 8 5.-

AN NÀLISI

D DE

S SITUACIÓ

L ACTUAL

L’A ACCESSIB BILITAT

A AL

PLANEJAMENT................................................................................................................ 9 5.1.- En n transport públic p ............................................................................................. 9 5.2.- A peu p i en biccicleta .......................................................................................... 10 5.3.- El trànsit priva at ................................................................................................ 11 TESI DE LA A SITUACIÓ Ó ACTUAL....................................................................... 17 6.- SÍNT 7.- CÀL LCUL DE LA A DEMAND DA GENER RADA ............................................................... 18 7.1.- Cà àlcul del nom mbre de dessplaçamentts ............................................................... 18 7.2.- Cà àlcul del no ombre de vehicles v gen nerats en l’’àmbit del Pla, distribu ució horària a i aparcam ment. ............................................................................................................ 21 2 8.- REC COMANACIIONS I CON NCLUSIONS .................................................................... 22 2 8.1.- Pro opostes orie entades a la a millora de el transport públic ........................................ 22 2 8.2.- Pro opostes orie entades a la a millora de e la mobilita at per a vian nants i biciccletes ........ 22 2 8.3.- Pro opostes orie entades a la a millora de e la mobilita at en vehicle e privat ...................... 24 2 8.4.- Acctuacions pe er a millorarr la mobilita at en funció del gènere e ................................ 26 2 8.5.- Cà àlcul de la demanda d’a aparcamentt segons la norma de mobilitat m gen nerada ..... 27 2 9.- INC CIDÈNCIA DE LA MO OBILITAT GENERAD DA SOBRE E LA CON NTAMINACIÓ ATMOS SFÈRICA. ............................................................................................................. 28 2 ANNEX X Nº1: PLÀN NOLS ................................................................................................. 32 3 ANNEX X Nº2: AFOR RAMENTS MANUALS S I AUTOMÀ ÀTICS.......................................... 33 3 ANNEX X Nº3: MOD DEL DE SIM MULACIÓ TRANSCAD T D ................................................... 37 3 ANNEX X Nº4: ISO 9001 9 ................................................................................................... 42 4 Estudi d’av valuació de la mobilitat m generad da per la Modificació del Pla Ge eneral al Parc Territorial T Alcald de Pons – Les Basses. B v.01

1.- AN NTECEDE ENTS L’Estudi d’Avaluaciió de la Mobilitat M Generada seg güent s’emmarca dinss del desen nvolupamen nt de la “MODFIICIACIÓ DE EL PLA GENERAL AL PA ARC TERRIT TORIAL ALC CALDE PON NS – LES BA ASSES”, al municipi

L’àmbitt objecte de e la Modificcació, es de efineix gràficcament en la fotografiia aèria antterior i al pllànol que es mosstra a conttinuació on s’observa la seva possició dins e el municipi de Lleida. L’àmbit, ess situa al costat del nus de d comuniccació entre e l‘autovia A-2 i la ccarretera N-240 N (des d’on s’acccedeix al planeja ament).

de Lleid da. És una operació o d’iniciativa pú ública en qu uant és una figura de p planejament general, tal t i com s’estable eix al Text refós r 1/200 05, de 26 de e juliol i el seu s Reglame ent.

MANCIIÑEIRAS/P PARÉS, arq quitectes associats a S.L., com a empresa rresponsable e de la reda acció del

El secto or comprèn n el Parc Territorial Alca alde Pons - Les Bassess i sòls priva ats de cultiu u. Aquest àm mbit està

Planejam ment i la regidoria d’Urbanis sme de l’’Ajuntame ent de Lle eida com a promoto or de la

delimitat bàsicame ent per:

modifica ació del Pla a General, estan interessats en conèixer c elss efectes sobre la mo obilitat actual de la modifica ació puntua al del PGO en e l’àmbit del d Parc Terrritorial Alca alde Pons – Les Bassess, que gene erarà un

- al norrd-est, per camps c d’ho orta

increme ent de l’activvitat en un sector que actualmentt es troba in nfrautilitzat.

- al sud d-est, per ca amps d’hortta

A més, aquest estu udi de mob bilitat generrada es plan nteja com a objectiu a complir am mb les disp posicions

- al sud d-oest, per la carretera a N-240

generalss del Decre et 344/2006 6 de 19 de setembre s de Regulació ó dels Estud dis de Mobilitat Genera ada, que es desenvolupa de la Llei 9/20 003 de la mobilitat.

Estudi d’av valuació de la mobilitat m generad da per la Modificació del Pla Ge eneral al Parc Territorial T Alcald de Pons – Les Basses. B v.01

- al norrd-oest, perr l’autovia LLleida - Barccelona A-2 i per la sèqu uia Tercera del Canal de d Pinyana.

La supe erfície total de l’àmbit d’estudi, segons s base e cartogràfica, és de 2 26,3 Ha. D’aquestes, 25,6 Ha

El Plan nejament Ge eneral de LLleida deterrmina per als a sòls objecte de la present Mo odificació p puntual la

correspo onen a la qualificació de d Parc Territorial de PGO P i la resta, 0,7 Ha, correspone en al possible àmbit

classificcació de sòl no urbanittzable, amb b la qualifica ació de “sisstema d’esp pais lliures” amb la cate egoria de

d’amplia ació. Una vegada v esttudiades les diverses alternative es d’ordena ació, la sup perfície d’ampliació

Parc Te erritorial (cllau PT), perr als sòls sittuats al sud d de l’àmbit;; i la qualificació de “zo ona agrícola a de recs

efectiva de l’àmbit és de 6 Ha a destinades a activitatts d’esport, lleure i sallut, que pre etenen asse egurar el

antics”” (clau R2), per als sòlss situats al nord. n

manteniment de la qualificació ó de Parc Te erritorial de el sector.

(Font: Ajuntament A t de Lleida)

(text reefós del Plaa General dee Lleida (199 995-2015))

El marc urbanístic vigent v ve de eterminat pels p docume ents següen nts:

− El Pla Territorial Parcial de e Ponent i Terres T de Lle eida, aprovat pel Gove ern de Catalunya en da ata de 24

− Pla General G de Lleida ,mun nicipal d’ord denació urb bana i territorial 1995-2015, apro ovat definittivament per reso olució del conseller c de e Política Territorial i Obres O Públiques de da ata 23 de desembre de d 1998 (DOGC núm. 2895 de data 25 de maig de e 1999).

de julio ol de 2007 7, on en el seu article 2.3 classsifica els sò òls en estu udi amb la classificaciió de sòl preventiva. Aquesst Pla defin neix com a principal actuació a viària de l’enttorn de l’àm mbit d’estud di el nou traçat de la N-24 40, que en direcció Lle eida i fins el seu creu uament am mb l’A-2, es convertirà en tram d’autovvia (veure plànol p pàgin na següent)).

aprovat − El Text refós del Pla General de Lleida a, municipal d’ordenació urbana i territorial 1995-2015, 1 definitivvament per acord de la Comissió Provincial d’Urbanism me de Lleida a en data del d 16 de gener g de 2003, publicat p al DOGC núm m. 3924, de e data 14 de juliol de 2003, i ttotes les seves modifficacions puntualss posteriorss.

Estudi d’av valuació de la mobilitat m generad da per la Modificació del Pla Ge eneral al Parc Territorial T Alcald de Pons – Les Basses. B v.01

a. Orde enar l’àmbitt del Parc T Territorial Alcalde A Ponss - les Bassses, per a destinar-lo d a usos espo ortius, de lleure i salut, com una dotació de titularitat pública de caràcterr territorial. b. Estrructurar el Parc com a peça estrratègica en el desenvolupament del territorri, reforçantt la seva articula ació amb la ciutat. c. Man ntenir, com a mínim, la quantita at de superrfície qualifiicada de Pa arc Territorrial pel plan nejament vigent, de 25,6H Ha, per a d destinar-la als usos públics p pro opis dels siistemes d’e espais lliure es i dels equipaments espo ortius a l’aiire lliure. Aquesta A sup perfície serà à compatible amb l’úss de càmping, si és objecte e de la prop posta. d. Amp pliar l’àmbitt del Parc, amb una superfície s co ompresa en ntre 5 i 6Ha a, en el seu u entorn im mmediat i amb co ontinuïtat de e l’actual. e. Orde enar els uso os principals: esportiuss, de lleure i de salut, vinculats a la natura, amb la inco orporació d’altress usos com mpatibles: comercials,, hotelers i de serve eis col·lectius, supedittats i vincculats als principals. f. Orde enar l’edifica ació, amb u un sostre ap proximat de e 23.500 m²²st, destinatt als usos que q es proposin amb aprofita ament urba anístic. D’aq quests, apro oximadamen nt la meitatt es poden reservar r pe er a usos co omercials, altres 4.000 4 m2st a usos hote elers i la ressta a edifica acions de se erveis privatts col·lectius. g. Refforçar els valors pa aisatgístics, del gaudir de la natura i de d l’esportt, a travé és de la recuperació/ampliació de les masses arb bòries existe ents i d’altre es elementss naturals. h. Con ncretar l’esq quema d’ord denació que respongu ui eficaçment a la mo obilitat gene erada, amb b especial El prese ent planejam ment pretén estructurar el Parc Territorial T A Alcalde Pons - Les Bassses com una peça

atenció ó als aparca aments de vehicles (1 1.000 aprox x.), els nou us accessos i a les com municacionss amb la

que torn ni a ser estrratègica en el desenvolupament del d territori.

ciutat i la resta de el territori.

En aquest sentit, es consid dera necesssari mantenir i poten nciant els seus valors preexiste ents, en

i. Garantir la viabilitat econòm mica de la proposta. p

ncia amb el PGO vigen nt. Al mateix x temps, ca al possibilita ar la seva rrecuperació i transform mació en coherèn una dottació que, tot t mantenint la titularritat pública a, concreti definitivame d ent el seu caràcter c terrritorial i es destiini a acollir els usos prropis del sisstema d’esp pais lliures, fent possib ble la utilització d’aque est espai per a l’e esport, el lle eure, la salu ut, sense ob blidar la posssible vesan nt educativa. Els obje ectius concre ets que hau urà d’assolirr la Modifica ació puntual són:

Estudi d’av valuació de la mobilitat m generad da per la Modificació del Pla Ge eneral al Parc Territorial T Alcald de Pons – Les Basses. B v.01

2.- OB BJECTIU US DEL EAMG E El prese ent estudi té é per objecttius:

3.- ÀMBIT À DE E L’ESTU UDI Tal i co om ja s’ha comentat a anteriormen nt, l’àmbit de d la Modifficació, abasta els sòlss del Parc T Territorial Alcalde e Pons - Le es Basses, m majoritàriam ment de propietat púb blica, i sòls privats de cultiu. El ssector es

1.- Mes surar la in ntensitat de trànsit de d la situa ació actuall a les vies que envolte en l’àmbit d’estudi d i

situa en e una planícia, delimittada per inffraestructurres viàries ccom la N-24 40 pel sud i per l’oest l’autovia

les seve es connexion ns immedia ates.

A-2 i pe er la sèquia a Tercera de el canal de Linyola.

2.- Ana alitzar la capacitat c a actual de les vies de e circulaciió i calcular els nivellss de servei actuals,

Actualm ment, el Parrc és un esp pai del tot infrautilitzat i t i amb un p procés de degradació d f física i funcional que

per tal de d validar le es possibless propostes d’actuació.

perdura a al llarg dels d darrerss anys, dess del mome ent en que les Bassess varen perrdre el seu caràcter

3.- Calc cular la ge eneració de e vehicles s que provo ocarà la modificació m ó del PGM en e aquest entorn i compa arar-ho am mb el PGM M aprovat.

d’equip pament de lleure com munitari terrritorial. Ara a només p perviu l’ús esportiu a través de la bona utilitzacció de la pista p d’atletiisme, però el referentt en el terrritori de less antigues instal·lacion ns de les basses ha desaparregut totalm ment.

4.- Pro oposar acttuacions que q millorin tant la situació actual com m la futurra pel que fa a la mobilita at dels desplaçaments en e vehicle privat, p en trransport púb blic i a peu.. 5.- Fom mentar i donar d prefferència alls mitjans s de transp port més sostenible es des del punt de vista am mbiental i so ocial, garan ntint els esp pais adequa ats per als vianants, v fa acilitar els d desplaçaments amb mitjans de transpo ort alternatius com la bicicleta, acconseguir transport pú úblic funcional i potenciar una cultura de la mobilitat i accesssibilitat sosstenibles, se eguint les directrius d acctuals de la a Llei 9/200 03 de 13 de juny,, de la mob bilitat. Per acon nseguir aqu uests objecttius es defin niran el següents escen naris per a jjustificar less actuacions viàries que sorg geixin d’aqu uest estudi. 1.- Esce enari 1: Siituació acttual del trà ànsit 2009 9. 2.- Esc cenari 2: Situació S de el trànsit futur, f teniint en com mpte el de esenvolupa ament dell 100% de la modificació m ó del pla ge eneral en aquest àm mbit de Lle eida.

es Basses d d’Alpicat, ta ambé hi trrobem les antigues A partt de les Piista municipal d’Atletiisme de le instal·la acions del càmping LLes Basses, les piscine es en desú ús del com mplex, una de les qua als es va reompllir per tal de e conformarr un escena ari a l’aire lliiure per esd deveniments musicals, i una de les basses, Estudi d’av valuació de la mobilitat m generad da per la Modificació del Pla Ge eneral al Parc Territorial T Alcald de Pons – Les Basses. B v.01

que donaven nom m al parc, està actuallment lligad da a les in nstal·lacionss del laborratori de l’e empresa

4.- METODO M LOGIA

Aquàlia,, actual pota abilitzadora a, recordato ori de l’antic subministrament d’aig gua potable e a Lleida. Per a l’execució d’un estudi d de mobilitatt consistentt, és necesssari una cam mpanya exh haustiva de recollida També cal remarca ar la importtant massa arbòria, que compren majoritària ament espèccimens de pi p blanc,

de dad des sobre el e terreny complemen ntada amb les dades de trànsit més signifficatives de e la zona

pollancrres i àlbers.

facilitad des per less administra acions comp petents de la xarxa viària. Per aiixò, s’ha re ealitzat un a anàlisi de

L’accés principal de e l’actual pa arc es situa a a la carrettera N-240.. Aquest pu unt presenta a dificultats en tant

càrrega a de la xarxxa, basat en n dades d’afforaments manuals m i au utomàtics.

en quan n els girs a esquerres no n són posssibles, tant en sentit Lleida com e en sentit Ossca, i l’accéss des de

De la mateixa manera, s’ha a efectuat un u inventarri de tota la xarxa viària interio or a l’àmbitt d’estudi

Lleida no n està dime ensionat per absorbir els e fluxos qu ue la nova activitat a pott comportarr.

respectte a paràme etres útils p per a l’obten nció de posssibles puntss conflictius a la xarxa viària. v

Existeix un altre acccés , penjant també des de la N-2 240, a travé és d’un cam mí de l’horta a, que condu ueix fins

Per efe ectuar l’anà àlisi de la xxarxa viària a d’aproxim mació i de pas de la xarxa de carreteres c p pròximes,

a les in nstal·lacionss de la pissta d’atletissme, on ess reprodue eixen les dificultats viiàries anterriorment

s’estud dien els afo oraments rrealitzats amb anterio oritat en altres estudis de mob bilitat, a effectes de

esmenta ades.

quantifficar la prevvisió de via atges des de cada orig gen exteriorr i associar-los a les possibles p en ntrades a

Cal rem marcar, així mateix, l’im mportant paper de la N-240 N com a eix verteb brador d’equ uipaments públics i privats de la ciutat de Lleid da, com arra l’hospita al Arnau de e Vilanova,, la faculta at d’Agròno oms, les instal·la acions del Club tennis Lleida, L etc. Els cam mps de culltiu, adjace ents al parrc, formen una petita a estructurra agrícola,, parcel·lad da, amb edificaciions relacionades, no totes, t amb l’activitat l ag grícola.

l’àmbit d’estudi.

4.1.- Recull R de e dades re eferents al a transpo ort públic,, vianantss i biciclettes S’ha re ecollit la info ormació sob bre les línies de transp port públic q que passen per la N-24 40 davant d de l’àmbit d’estud di, per tal de d conèixer l’oferta i de emanda de e les línies, únicament d’autobuso os ja que no o existeix servei ferroviàri a l’àmbit. A la vegada, s’ha analitzzat la viabilitat de can nvis en els itineraris i acctuals del

A efecte es de gene eració de viatges v l’estudi actual tindrà en compte c la cconstrucció de 24.000 0 m² de

servei urbà d’auto obusos per donar una a millor cob bertura al se ector, ja qu ue actualme ent només hi arriba

sostre aproximat, a d distribuïts amb els segü üents usos:

una linia.

-Usos co omercials:

12.000 m² m

A l’inte erior de l’àm mbit objecte e d’actuació ó, l’estudi oferirà o reco omanacions sobre les seccions ad dequades que ha aurien de dissposar els ccarrers en funció f a la seva s jerarqu uització. S’h han inventariat totes els camins

-Hotel:

4.000 m² m

-Equipaments:

8.000 m² m (definits com c a edificcacions de serveis s privvats col·lectiius)

A més es e comptarà à amb un in ncrement de els viatges que q actualm ment genera a el Parc Te erritorial fru uit de les milloress previstes que q donaran n un impulss a la zona. L’àmbit d’estudi engloba totess les vies qu ue tenen relació amb aq questa zona a.

actualss amb l’obje ectiu de prrioritzar les zones amb b carrers pe er vianantss i bicicletess, amb l’ob bjectiu de millorar el trànsit de vianantts per l’interrior de tot l’àmbit sobretot en elss itineraris entre els parcs i els equipaments. Actualm ment no hi ha carrils bicicleta qu ue accedeix xin a l’àmbiit d’estudi, si bé al se eu interior ssí que és possible la circulacció en biciclleta.

4.2.- Mètodes M de simula ació de trà rànsit Els mè ètodes de simulació s d de trànsit permeten p representar la situació ó actual de el trànsit i totes les variacio ons que es e vulguin implemen ntar, mitjan nçant prog grames info ormàtics basats b en sistemes d’inform mació geogràfica.

Estudi d’av valuació de la mobilitat m generad da per la Modificació del Pla Ge eneral al Parc Territorial T Alcald de Pons – Les Basses. B v.01

El mèto ode de ma acrosimula ació Transc cad:

4.4.- Efecte E so obre el trà ànsit actua ual de la mobilitat m g generada a

TransCA AD és el prrimer i únicc Sistema d’Informació d ó Geogràficca (GIS) dissenyat especialment per ser

Es calccularà l’efeccte sobre el trànsit acttual en funció de les d dades recollides, les in ntensitats d de trànsit

utilitzat pels professsionals del transport per p a emma agatzemar, visualitzar,, treballar i analitzar dades d de

calculades a partirr dels afora aments i del treball de camp i es plantejaran n propostes de cara a la millora

transport.

de la mobilitat m a la a zona d’esttudi.

TransCA AD combina a GIS i capa acitat de mo odelització de d transporrt en una ún nica plataforma integra ada, que

4.5.- Aplicació A ó del Decre ret 344/20 2006

li conferreix unes prestacions p q el fan diferent a qualsevol que q altre paquett informàtic.. TransCAD D pot ser utilitzat en tots elss mitjans de e transportt, a qualsevvol escala i nivell de d detall. Per a tot això TansCAD T

Per a calcular c la mobilitat m ge enerada s’ha a de consid derar que esstem davan nt d’una figu ura de plan ntejament

compta amb:

Genera al, pel que el e present e estudi ha d’a acomplir elss següents p punts:

•

U potent motor Un m GIS amb a extensiions especia als per a tra ansport.

•

E Eines de representació ó de mapes i visualitzacció dissenya ades per a a aplicacions de d transporrt.

•

M Mòduls de dissenys d d’ittineraris, de e previsió de viatges i de d models d de localitzacció.

TransCA AD amplia el e model de e dades tra adicional d’u un GIS per a introduirr objectes basats b en dades de transport, com ara: •

X Xarxes de transport

•

M Matrius

•

I Itineraris i línies de tra ansport

•

D Dades de re eferència lin neal

(Veure explicació e a ampliada de el funcionam ment del Tra ansCAD a l’annex 3)

4.3.- Càlcul C de la l deman nda genera rada Es calcu ula la dema anda genera ada en diess laborabless i en caps de setmana a segons le es taules de e càlcul i les dade es recollidess en funció dels tipus d’activitat d a la zona, elss metres qu uadrats de superfície s de estinada a cada ús ú i el trànssit generat per p cada tip pus d’activita at. Els ratiss emprats es e poden trobar t a l’an nnex 1 del decret de regulació d dels estudiss d’avaluacció de la mobilita at generada.

Estudi d’av valuació de la mobilitat m generad da per la Modificació del Pla Ge eneral al Parc Territorial T Alcald de Pons – Les Basses. B v.01

5.- ANÀLISI A I DE L LA SITU UACIÓ ACTUAL A L DE L’’ACCESS SIBILITA AT AL PLAN NEJAMEN NT 5.1.- En E transp port públic Donada a la seva situació s de perifèria respecte r el centre de la ciutat i el desús de d les insta al·lacions actualss, aquesta zona z presen nta una mo olt baixa cobertura de transport públic. p No disposa d de sservei de ferroca arril, i nomé és una línia dels autob busos urban ns de la ciu utat (L14 Ag grònoms) hi h passa de dilluns a divendres amb un interval de e pas de 1 hora h Æ 13 passos p al dia.

Estudi d’av valuació de la m mobilitat generad da per la Modificació del Pla Ge eneral al Parc Territorial Alcald de Pons – Les B Basses. v.01

Al llarg d’un dia fe einer del me es de març de 2009, els e autobussos que arriiben a l’àmbit d’estudii arriben

càmpin ng. Aquesta a situació ju untament amb a la pocca presència a de circula ació motoriitzada, genera unes

pràctica ament buits i són l’orige en de molt pocs viatge es.

condiciions molt ag gradables p per a la circu ulació de via anants i biccicletes.

Les due es parades situades a l’interior de l’àmbit estan senyyalitzades a amb un pa al, mentre que les

Des de e l’exterior, pràcticament no acced deix ningú a peu donat que el secctor es trob ba molt allunyat dels

situadess a la N-24 40, una disp posa d’una marquesina a i l’altre d’’un pal. En tots els ca asos, el material és

principals nuclis de e població.

nou, tal i com es po ot veure a les l fotograffies

El impu uls que es pretén don nar a la zon na amb aqu uest projectte incremen ntarà l’atraccció de viatg ges, sent necessari segrega ar la circulacció de viana ants i bicicletes amb la a de vehicle es en les viies bàsiquess, per tal que no o es succeeixin conflictes de se eguretat vià ària. Aquesttes vies ess combinara an amb zo ones d’ús exclusiu per a viianants i b bicicletes pe er tal d’aco omplir l’objjectiu de preservar p la a zona com m a parc territorrial.

5.2.- A peu i en bicicleta Actualm ment, existe eixen diverssos camins per accedir a les posssibles destinacions din ns l’àmbit d’estudi. d Són cam mins sense asfaltar o parcialment p t asfaltats. Aquests, A ess combinen al mateix nivell n de su uperfície, amb esspais desoccupats que condueixen n cap a grrups d’arbre es o cap a les instal·lacions d’u un antic

Estudi d’av valuació de la mobilitat m generad da per la Modificació del Pla Ge eneral al Parc Territorial T Alcald de Pons – Les Basses. B v.01

En aqu uest estudi es e definirà u una jerarqu uització vial,, on es prioritzaran vie es per a la mobilitat m de vianants i bicicle etes, creantt una xarxa d’itineraris que connecctaran les d diverses actiivitats que s’hi s localitzin.

Actualm ment, no es pot accedir en bicicle eta a l’àmb bit sinó és a través de e la carretera N-240 o per els camins d’horta com m són el cam mí del pas d’en Bur o el camí mu unicipal de l’Albí, això provoca p que e l’accés

Vies Princip pals Vies Secund dàries Vies Locals

en bicicleta no sigu ui còmode des d de l’extterior i per tant t l’afluèn ncia de viatges en biciccleta a l’àm mbit sigui baixa.

5.3.- El E trànsit privat p Actualm ment, l’accesssibilitat en vehicle priivat fins a l’àmbit d’esstudi es rea alitza majoritàriament a través de la ca arretera N-2 240. Paral·le elament al ramal d’acccés a l’A2 des de la N--240, hi ha una via que e també permet accedir a l’à àmbit, però ò és d’ús mo olt local. Des de la carretera a N-240 es ramifiquen r tres t vies qu ue permeten n accedir a l’interior de e l’àmbit d’e estudi. El trànsit que q circula per aqueste es vies és molt m poc sig gnificatiu do onat que esttà relaciona at amb les activitats a presentss a l’interiorr de l’àmbit El itinerrari d’accés per la N-2 240 des de Lleida és ràpid r i còm mode donat que s’acce edeix directa ament a l’àmbit, en canvi de es d’Osca/ A2 A hi ha ma ajors dificultats donat que q en aquest tram de e la N-240 no n estan permeso os els girs a l’esquerra a, sent nece essari realittzar un can nvi de sentitt des de la mateixa ca arretera, que no es pot realitzar fins a l’entrada de el terme urb bà de la ciuttat. Les viess bàsiques que q formen part del no ostre àmbit d’estudi són n les següents:

Estudi d’av valuació de la mobilitat m generad da per la Modificació del Pla Ge eneral al Parc Territorial T Alcald de Pons – Les Basses. B v.01

(Xarxaa bàsica de vehicle priva vat; FONT: DOyMO)

(Els punts pu d’afo orament ess poden ve eure en el plànol p nº 1 Punts d’’aforament nt)

5.3.1.-- Recollida de dade es referen nt al vehic cle privatt

En aque esta xarxa s’ha s realitzat la següent recollida d’informació d ó:

Punt 1 (A-B)): Rotonda d’intersecció (oest) en ntre la carre etera N-240 0 i la autovvia A-2 (carrretera de l’Alpicat).

Situació dels pun nts d’afora ament:

Punt 2A: Cruïïlla entre ca arretera N-2 240 i carrera ada d’Alpica at.

Punt 2B: Cruïïlla entre ca arretera N-2 240 i camí de d Peixa – S Somers.

Punt 3 (A-B)): Rotonda d d’intersecció ó (est) entre la carrete era N-240 i la l autovia A-2. A

Als res sultats dels aforame ents (anne ex 2) trobem la inform mació de less intensitatss de cada m moviment, amb un na periodiciitat de 15 m minuts, i elss càlculs de les intensittats màxime es durant ells períodes de matí i

tarda, el coeficien nt de varia ació i altress dades de e major dettall que ens ajuden a entendre millor el comportament del trànsit a ccadascun de els punts afo orats.

- Aforraments automàtic a cs De form ma paral·lela a la realització dels aforamentss manuals, s’ha realitza at un aforament autom màtic a la carrete era N-240, on començça l’àmbit d’estudi d ven nint de Lleida, per tal de veure l’evolució d diària del trànsit privat en la a principal vvia d’accés a l’àmbit d’e estudi. Els afo oraments au utomàtics donen una informació molt m valuossa per tal de conèixer els percenttatges de trànsit que es mo ouen en un na determin nada franja horària i p poder així conèixer c el comportam ment dels

2 2A

aforam ments manua als durant ttota la resta a del dia.

- Afora aments manuals m S’han re ealitzat un total de 3 aforamen nts manua als de 8 hores h de du uració dins de l’interva al horari comprèss entre les 9:00 9 del ma atí i les 14:0 00 de la tarda i de les 16:00 a les 19:00 hore es de la tard da. Aquestss aforamentts han estatt dividits en dos parts cadascú c perr a un millorr seguimentt dels mateixos. A l’ann nex nº2 de l’estudi es poden obse ervar els ressultats d’aquests aforaments man nuals. Estudi d’av valuació de la mobilitat m generad da per la Modificació del Pla Ge eneral al Parc Territorial T Alcald de Pons – Les Basses. B v.01

5.3.2..- Volums s diaris de e trànsit A partir de les dades dels afforaments s’ha s reprodu uït un plàno ol on es mo ostren les intensitats d de trànsit tant en n hora punta a com al lla arg del dia. Volum m de vehiclles al llarg g de 24 horres:

(Dades del ministeeri: Mapa dee tráfico 200 07) Les dad des d’aque est aforam ment mostren com diàriament d t circulen 2 20.152 veh hicles per aquest punt, dels d quals un 13% són s vehiclles pesantts, aqueste es dades e estan refe erides en ambdós a sentits s.

Nota: Les IMD D s’han messurat en dia a laborable del d mes de març de 20 008, pel qu ue es consid deren dadess vàlides per conssiderar-les com c intensiitats mitjane es diàries de càlcul hab bituals.

(VEURE PLÀNOL1 ANN NEX 1)

Estudi d’av valuació de la mobilitat m generad da per la Modificació del Pla Ge eneral al Parc Territorial T Alcald de Pons – Les Basses. B v.01

Tal i com es pot observar perr el camí d’’en Peixa – Somers no omés accede eixen a l’àm mbit 125 vehicles al dia men ntre que per la carrerada de l’Alpicat i accede eixen 58 ve ehicles, aquests valors tant petits fan que no aparreguin al mo odel de simulació.

5.3.3..- SIMULA ACIÓ TRA ANSCAD DE D LA SITUACIÓ AC CTUAL LA MA ATRIU ORIIGEN DEST TINACIÓ A partir del plànoll de volumss de trànsit i de les dades dels afforaments manuals m i au utomàtic, es realitza

Volum de vehicle es al llarg hora punta a, segons dades dels aforame ents, de 17 7 a 18h:

la matrriu a partir de d la qual e es modelitza arà la situacció actual. A la ma atriu de la situació s actual estan re epresentatss els viatgess que es fan n en un dia entre els ce entroides que s’h han ubicat dins d de l’àm mbit d’estudi. Entenem per centroiide un puntt teòric, representatiu d d’un àrea d’estud di de trànsitt, determina at a partir dels d punts de concenttració d’habitatge, de llocs de treb ball, etc., que es considera l’origen l o la a destinació dels despla açaments produïts a l’à àrea. En el cas c de la sittuació actua al del Parc Territorial T Les L Basses, s’ha modellitzat el tram m de la carretera N240 i les seves connexions c viàries dins l’àmbit, des d del seu u enllaç am mb l’A2 finss el final de l’àmbit d’estud di en direccció Lleida. A Aquest àmb bit, s’utilitza arà per sim mular la situ uació futura a de trànsit amb la demanda que es preveu p gene erin les novves activitatss previstes dins l’àmbitt d’estudi. Un cop p ubicat el nou n centroid de, cal calcu ular quants viatges hi h ha cap a less diverses vies v externe es a partir dels afforaments manuals re ealitzats. Un n cop que els aforam ments reals són simila ars als resu ultats del simulad dor, es considera que la matriu està e calibrad da i que, de e les modificacions posteriors de la xarxa, s’obten nen resultatts que tenen n coherència i sentit. Per a la simula ació dels e escenaris, la matriu de Lleida a utilitzada té 73 ce entroides i genera aproxim madament 369.043 3 via atges al dia d’anada i to ornada.

(VEURE PLÀNOL P 2 ANN NEX 1)

Podem observar co om en hora punta de trànsit t a l’àm mbit noméss i accedeixen 9 vehicle es, 8 per l’a accés de Peixa – Somers i 1 per la carre erada de l’A Alpicat.

Estudi d’av valuació de la mobilitat m generad da per la Modificació del Pla Ge eneral al Parc Territorial T Alcald de Pons – Les Basses. B v.01

EL GRA AF DE LA XARXA X

MODE ELITZACIÓ Ó I AJUST D DE LA SIMULACIÓ DE D TRÀNSIIT

Paral·lelament a l’e elaboració de la matriu, s’ha fet, a partir de d les dade es de l’inventari del treball de

Un cop p enllestida a la matriu u i el graf,, s’integren n al TransC CAD i, mitjançant un model d’assignació

camp, el e graf de l’’àmbit d’esttudi. En aqu uest graf s’’ha introduïït tota la infformació re eferent a se entits de

gravitatòria on ess té en com mpte el tem mps de desplaçamentt i l’itinerarri més curt. El Coefic cient de

circulaciió, nombre de carrils, girs g prohibitts i temps semafòrics. s

Correllació Linea al de Pea arson és un u índex estadístic c que perm met defin nir de form ma més concis sa la relació entre dues variab bles. El seu u resultat éss un valor que q fluctua entre -1 (ccorrelació perfectta de sentit negatiu) i + +1 (correlació perfecta a en sentit p positiu). Qu uant més prropers al 0 ssiguin els valors, indiquen una u major debilitat de e la relació ó o fins i tot absència a de correlació entre les dues variable es.

Es calc cula amb l’expressió l ó:

Covaria ança de les dues va ariables

C (x y) y

σX · σy

Productte de les desviac cions típiques de les dues d variables

L’aplica ació del coe eficient s’ha a basat en la comparacció entre les I.M.D. en n 12 seccion ns aforadess al àmbit (accesssos i trànsitt intern) i els resultats de d l’assigna ació de la m matriu de trà ànsit per la ciutat de Lleida. El prim mer índex de correla ació fou = 0,935. Despré és de les correccio ons amb le es iteracio ons posterriors s’ha arribat a un coefic cient de 0,961,, cosa que e demostra a el bon ca alibrat del model i l’a alt nivell de d fiabilita at assolit (v veure la taula a la pàgina a següent)). El trànsit d’agittació (11,,5%) és el e respons sable de lla diferèn ncia existe ent entre el total 3 mesurrat (I.M.D..real) i l’assignat per la matriu (I.M.D. ( ).

Veure plànol p nº0 de l’annex nºº1.

Estudi d’av valuació de la mobilitat m generad da per la Modificació del Pla Ge eneral al Parc Territorial T Alcald de Pons – Les Basses. B v.01

RESULT TAT DE LE ES ASSIGN NACIONS El resultat és un plànol p on, a través de e 5 categorries, es pott veure el g grau de satturació de la xarxa (Veure plànol p nºE0 0 de l’annexx nº1). A contin nuació es mostra m un retall del plànol, p on s’observa s co om a la N-240 hi passen a l’ento orn dels 20.000 vehicles diia ( en am mbdós sentiits) i com la xarxa viària existe ent permet absorbir-lo os sense problem mes de cong gestió al lla arg del dia (60% de saturació s de e mitjana). No s’han detectat d pro oblemes importants de cong gestió en Ho ora Punta al a nus viari de d la A-2 / N-240. N

mbit d’estu udi, encara hi ha menys problem mes de saturració que le es anteriorss, ja que A l-interrior de l’àm en aque ests casos le es seves I.M M.D.’s no su uperen en cap c cas els 200 2 vehicless al dia i pe er tant no arrriben ni al 20% de saturació de la via.

Estudi d’av valuació de la mobilitat m generad da per la Modificació del Pla Ge eneral al Parc Territorial T Alcald de Pons – Les Basses. B v.01

6.- SÍÍNTESI DE D LA SIITUACIÓ Ó ACTUA AL

Les acctuacions que q es pre etenen dessenvolupar, aniran en ncaminadess a potencciar els m modes de desplaççament tou us i públiccs, però se empre tenin nt en com mpte tots els e condicio onants urba anístics i

Amb tota la inform mació que s’ha recopiilat i un co op estudiada la situació actual, es e poden descriure d

orogràffics descritss, cercant un equilibri entre e el posssible i el de esitjable.

alguns punts p conflictius que cal c tenir en n compte a l’hora de fer f les nove es proposte es de funcio onament viari: •

n presenta problemes de capacita at per l’interrior de l’àmbit d’estudi. El trànsit no

•

Tampoc hi ha problem mes en les vies v perimettrals a l’àmb bit.

•

d a l’à àmbit des de d la N-240 0 venint dess de Osca, donat que el canvi Existeixen dificultats d’accés airebé 2 km m del sector en estudi. de sentit es troba a ga

t en do oble sentit a pràcticam ment totes les vies bà àsiques de d’àmbit Cal destacar l’existtència de trams d l’espai destinat d al cotxe c no pe ermet el cre euament de e dos vehiccles d’un d’estudi, tot i que l’amplada de ue comporta a problemess de visibilittat (per l’orrografia) i risc d’accide ent a algune es zones tamany mitjà el qu e Peixa - So omers ja qu ue es tracta d’una via amb a moltess corbes qu ue dificulten n la visió com en el camí de ue sigui aco onsellable una u millora del traçat d del mateix si es vol potenciar p del senttit contrari, això fa qu com a entrada e al planejament p t. •

E nombre de El d vehicles que actualm ment entren n per els divversos acce essos a l’àmbit, podrien n accedir p un sol accés per a sense e que generés cap tipuss de situació ó de saturació.

D Durant les hores h punta a de matí (8 8:00 a 9:00 0) i sobretott de tarda ((17:00 a 18:00), no es detecta c problem cap ma ja que, en e cap mom ment es sup pera el 70% de la seva capacitat.

P Pràcticamen nt ningú utiilitza el tran nsport públiic en dies fe einers dona at que el co otxe es mosstra més c competitiu q el bus en que e quant a temps de viatge v i no hi h ha proble emes d’aparrcament.

E remarcable que en dissabte i festius, Es f els dies d de majjor atracció ó de viatgess relacionatss amb el l lleure i espo ort, la línia 14 d’autobu usos no don na servei.

L L’accessibili itat a peu i bicicleta des d de l’extterior és dificultosa, d degut a la manca m d’un na xarxa s segregada i continua de d camins. L’existència a d’una xarxxa podria a atreure algu un viatge en n cap de s setmana.

Estudi d’av valuació de la mobilitat m generad da per la Modificació del Pla Ge eneral al Parc Territorial T Alcald de Pons – Les Basses. B v.01

7.1.- Càlcul C del nombre d de desplaç çaments

7.- CÀ ÀLCUL DE D LA DE EMANDA A GENERA RADA

Les superfícies d’a activitat pre evistes es creuen c amb b els ratis d d’atracció de d viatges per p cada 100m2 de Un delss objectius del presen nt estudi éss calcular la demanda a generada a per aquessta modificació del P.G.O, i analitzar le es variacions sobre la mobilitat m acttual en aquest sector d de Lleida.

sostre, que disposa el Decre et de regullació dels estudis e d’avvaluació de la mobilita at generada a. Aquest Decret desenvolup pa l’article 1 18 de la Llei de Mobilita at 9/2003.

No s’ha considerat cap increm ment de la superfície s d’’activitats de el Parc Terrritorial, per tant a no es e tindrà en compte un incrrement en els viatges degut a le es activitatss del Parc. Respecte les activitatts no de lleure, es e proposa la l construccció de 23.50 00 m² de so ostre, bàsica ament desttinats a l’acttivitat come ercial, on també hi h haurà ús hoteler i eq quipaments diversos de e serveis co ol·lectius. Resum de d superfíciies:

Activ vitat

Sup perficie sosttre (m2)

EQU UIPAMENTS TOTAL L* TER RCIARI Comerciials Ho otel TAL TOT

8.000 16.000 12.000 4.000 24.000

Activitat

Superficie sostrre (m2)

EQUIIPAMENT TS TOTAL* * TERC CIARI C Comercia als Hottel TOTA AL

8.000 1 16.000 1 12.000 4.000 2 24.000

D Dies labo orables vissites 17,0

trreballadorss 3,0

48,0 4 12,0

2,00 3,00

ATRA ACCIó (viatges persones/d dia)

Activitat EQUIIPAMENT TS TOTAL* * TERC CIARI Centres Comercia C als Hottel TOTA AL

visites 1.360 5.760 480 7.600

lab borables tre eballadors 240 240 120 600

El càlcu ul de viatges s es realitza arà en dia fe einer per qu ue són els dies d de majo e les vies principals or trànsit de (A-2, N--240) i pode er així estud diar el impacte de l’actu uació sobre e la situació actual del transit. t Les acttivitats prevvistes fan p preveure la a generació ó de 8.200 viatges extterns a la zona, la major part corresp ponents a l’activitat ccomercial. En aquest sentit, call comentar que s’ha considerat que les activita ats actuals del d parc no incrementa aran notablement la se eva capacita at d’atracció ó tot i el im mpuls que es prevveu donar a la zona. Els ratiis correspon nents als eq quipaments esportius seran s correcctes en el cas c de que aquestes su uperfícies es revittalitzin tal i com està p previst.

Estudi d’av valuació de la mobilitat m generad da per la Modificació del Pla Ge eneral al Parc Territorial T Alcald de Pons – Les Basses. B v.01

Desplaçaments/places d’a aparcamen nt de la Mo odificació Puntual d del PGO a l’àmbit del d Parc Territo orial Alcald dia Pons:

b.- De esplaçamen nts a peu i bicicleta:: b.1 De esplaçame ents a peu

a- Desp plaçamentts en trans sport públic

La falta a d’infraesttructures ne ecessàries i al gran disstància a la a que es tro oba de les zones urba anes més

El perce entatge de desplaçam ments en tra ansport públic en dies feiners é és poc impo ortant, pel que cal preveurre actuacions per pottenciar l’úss d’aquest mitjà de transport t i que pugu ui millorar la seva competiitivitat frontt el vehicle privat.

EQUIPAMENTS TOT E TAL* T TERCIARI I cen ntres comercials hotel

la aborables s visites tre eballadors 35,0% 25,0% 22,0% 5,0%

b.-2 Desplaçame D ents en bic cicleta Pel que e fa a la biccicleta, es suposa que aproximada ament 7% d dels visitantts als equip paments i ell 4% dels

REPAR RTIMENTMOD DAL (transporrt públic)

A Activitat

propere es fan que l’arribada de vianants a l’àmbit sig gui pràcticament neglig gible en dia feiner.

visitantts a les zon nes verdes accediran en e bicicleta a l’àmbit. A Aquest perccentatge co omporta un n sensible augme ent en l’acce essibilitat en n aquest mo ode de transport sobre e l’actualitat. REPAR RTIMENT MO ODAL EN BIC CICLETA

40,0% 35,0%

A Activitat EQUIPAME ENTS TOT TAL* T TERCIARI ce entres co omercials hotel

DESPLAÇ ÇAMENTS EN N TRANSPOR RT PÚBLIC

A Activitat EQUIPAMENTS TOT E TAL* T TERCIARI I Centres Comercials Hotel T TOTAL

la aborables s visites tre eballadors 476 60 6 7 1.267 4 24 1.767

96 42 198

laborablles visite es t treballador rs 5,0% % 10,0%

0,0% % 0,0% %

0,0% 0,0%

Es con nsidera que les únique es visites en n aquest mitjà m de transport es produiran p a les zones verdes i equipaments. DESP PLAÇAMENT TS AMB BICIICLETA

Es produiran 1.965 5 viatges a l’àmbit d’esstudi en transport públic, és a dirr 983 viatge es per sentit, en un

A Activitat

orable. dia labo

EQUIPAM MENTS TO OTAL* TERCIAR RI Cen ntres Com mercials Hotel TOTAL

1. Es E pot conssiderar que en hora pu unta es reallitzaran el 10% 1 dels viiatges, per tant en horra punta e demanda es aran 98 viattges nous.

laborable es visitess trreballadorss 68 24 0 0 68

0 0 24

2. Actualment A la demand da prevista disposa de la L14 , less expedicion ns de la qu ual arriben buides b a l l’àmbit d’esttudi, per tant no es considera neccessari amp pliar aquest servei en dia feiner. ge generarà à 92 viatgess en bicicle eta a l’àmbitt d’estudi, 46 4 desplaça aments d’an nada i de Aquestt percentatg sí es creu oportú ampliar el servvei en dies festius que 3. Tanmateix, T e es quan hi h haurà un na major m mobilitat re elacionada amb a el lleure e i esport.

tornada a. Una ma anera d’incrrementar aq questa dem manda seria adequant e els camins d’horta d per a facilitar l’’accés en els mittjans de tra ansport tou us segregan nt-los així del d trànsit. Es recoman na la travessia dels Boixadors, conneccta amb elss camins de el Pas del Bur B i el Mun nicipal de l’A Albí, com a nexes d’un nió amb la ciutat de Lleida.

Estudi d’av valuació de la mobilitat m generad da per la Modificació del Pla Ge eneral al Parc Territorial T Alcald de Pons – Les Basses. B v.01

OCUPA ACIO MITJA ANA (personees /turisme)

Activitat EQ QUIPAMEN NTS TOTA AL* TE ERCIARI es Comerc cials Centre H Hotel

l laborable es visites treballadorrs 1,30 1,80

2,35 2,00

1,20 1,10

El resultat de nom mbre de vehicles genera ats o atrets per l’actuació són: AT TRACCIÓ (vvehicles privaat/dia)

Activitat EQ QUIPAMEN NTS TOTA AL* TE ERCIARI es Comerc cials Centre H Hotel TO OTAL

l laborable es visites treballadorrs 120 453

1.912 228 2.593

120 71 311

bit d’estudi es generen al voltant de d 2.904 ve ehicles priva ats en dia la aborable. A l’àmb Segonss dades de l’IDESCAT,, el percenttatge de motocicletes m existent al municipi de d Lleida l’a any 2006 corresp pon a un 7,7 7%.

Ca arril bici prroposat

El resultat és que l’atracció o generació de motos és é la següen nt:

c.- Des splaçamen nts i nomb bre de vehiicles privat (cotxe, moto, m taxi i vehicle de d mercad deries) El perce entatge de e desplaçam ments en transport t p privat és d’’ aproximad dament el 98% a les zones comercials i hotelera, el 90% als equipam ments i del 95% als pa arcs, pensan nt que la moto m sol representar % dels despla açaments privats p al mu unicipi de Llleida,segons dades de l’Idescat: el 8,1% El perce entatge de desplaçame d ents previst és:

percenta atge de viatges en e moto / ciclom motor

EQUIP PAMENTS TO OTAL* TERCIA ARI

Centre es Comerccials Hotel

8% 1%

8% 8%

ATRACCIO O (motos al diia)

REPART TIMENT MOD DAL (turisme,m moto i taxi)

Activ vitat EQU UIPAMEN NTS TOTAL L* TER RCIARI Centres s Comerc cials Ho otel

visites 60,0% 78% 95%

la aborables s t treballadors s 65,0% 60% 65%

A Activitat EQUIPAM MENTS TO OTAL* TERCIAR RI Cen ntres Com mercials Hotel TOTAL

laborable es visitess trreballadorss 36 6 10 147 2 186

9 5 24

Si es ten nen en com mpte les següents ocupacions per vehicle: v es 210 en dia d laborable e, pel que la previsió d’aparcame ent haurà El total de motos generades rondarà le de teniir en compte un global d’ aproximadament 10 00 places.

Estudi d’av valuació de la mobilitat m generad da per la Modificació del Pla Ge eneral al Parc Territorial T Alcald de Pons – Les Basses. B v.01

El resulttat és que l’’atracció o generació g de d taxis és la a següent:

7.2.- Càlcul C del nombre de vehic cles generrats en l’’àmbit dell Pla, disttribució h horària i aparca ament.

Percentatge d'us del taxi

Activ vitat EQU UIPAMEN NTS TOTAL L* TER RCIARI Centres s Comercials otel Ho

Les ho ores punta de d les vies,, les intenssitats de trà ànsit que su uporten i els percenta atges d’IMD D en hora

la aborables s visites 1,0%

treballadorss 0,0%

2,0% 20,0%

0,0% 0,0%

la aborables s visites 4

ttreballadorss 0

35 45 85

0 0 0

punta són s els segü üents:

Distribuc ció horaria d'arribades d i sortides s en laborable

Ta axis

EQU UIPAMEN NTS TOTAL L* TER RCIARI Centres s Comerc cials Ho otel TOT TAL

El total de taxis ge enerats rond darà els 85 taxis en dia a laborable.. Descom mptant aque est percenta atge de mo otos i taxis, es pot con ncloure que els vehicle es que nece essitaran

300

vehicles / 30 minuts

Activ vitat

250 200 150 100

estacion nar dins del sector són: 50

A ATRACCIÓ (turismes/dia a)

EQU UIPAMEN NTS TOTAL L* TER RCIARI Centres s Comerc cials Ho otel TOT TAL

ttreballadorss 110

1.729 181 2.323

111 65 287

1:00 2:00 3 00 3:00 4:00 5:00 6:00 7 00 7:00 8:00 9:00 10:00 11 00 11:00 12:00 13:00 14:00 15 00 15:00 16:00 17:00 18:00 19 00 19:00 20:00 21:00 22:00 23 00 23:00 0:00

Activ vitat

la aborables s visites 413

Arribades

hora a

Sortides

Dels 2.6 609 turisme es que nece essiten estacionar dura ant el dia, és é a dir 1.305 per senttit. S’ha de calcular els que e necessiten n fer-ho a la mateixa a vegada, pel p que cal estudiar les distribu ucions horàries per

Pel que e fa a dia laborable la a hora punta de sortida de la tard da es localitza entre le es 20:00 i lles 21:00

preveurre les puntes d’utilització, etc.

amb 397, mentre e que a la punta d’arrribada de tarda es tro oba entre le es 17:30 i les 18:30 amb 489

La mob bilitat generrada en qua alsevol espa ai té unes característiques concrretes en fun nció del gè ènere, el

vehicle es.

més significatiu és la diferenciia en el mod de de transport emprat pels home es i les done es.

NOTA: El repartiiment mod dal que s’h ha tingut en e compte e a l’estudii reflecteix x la necesssitat de potencciar el mod odes de tra ransport to ous, degutt a la loca alització d dels equipa paments. Al A estar localitzzats en un n Parc mun nicipal es pretén p que e l’impacte e ambienta al sigui el mínim m posssible.

Estudi d’av valuació de la mobilitat m generad da per la Modificació del Pla Ge eneral al Parc Territorial T Alcald de Pons – Les Basses. B v.01

CÀLCUL DELS AP PARCAMEN NTS NECES SSARIS SE EGONS LES S CORBES DE DEMAN NDA

8.- RECOMAN R NACION NS I CON NCLUSIO ONS

Aqueste es dades d’e entrades i sortides s de l’àmbit d’esstudi són le es que serve eixen per calcular c la demanda d L’objecctiu del pressent punt é és donar allternatives per tal que e la modificcació de PG GO en aquest àmbit,

de place es d’aparcam ment necesssàries fora de la via pú ública:

pugui ser s absorbida amb less mínimes afectacions a possibles ssobre la xa arxa viària actual a i pre evista, de DEM MANDA DE PL LACES D'EST TACIONAMEN NT EN DIA LAB BORABLE

forma que q les novves actuacio ons permetiin millorar la mobilitat,, tant de ve ehicles priva ats com de transport públic, bicicletes i vianants.

8.1.- Propostes P es orientad des a la millora m de el transpo ort públic

800

vehicles

700 600

Actualm ment la líniia d’autobusos urbanss de Lleida L14 no cirrcula ni cap ps de setm mana ni diess festius,

500

conside erant que serà s una zo ona amb grrans zones verdes i eq quipaments esportius, es proposa a que la

400

línia do oni servei durant d tota la setmana a, i que incrrementi la sseva freqüè ència de pa as almenys en hores

300

punta fins f a 2 passsos per horra.

200 100

El plan nejament de erivat, en aq quest cas, haurà de co ontemplar les necessittats d’amplia ació de la línea i els 0:00

23:00

22:00

21:00

20:00

19:00

18:00

17:00

16:00

15 00 15:00

14:00

13:00

12:00

11:00

10:00

9:00

8:00

7:00

6:00

5:00

4:00

3:00

2:00

1:00

costos que se’n ge eneren.

hora

8.2.- Propostes P es orientad des a la millora m de e la mobili litat per a vianantss i biciclettes La dema anda punta d’aparcament es locallitza de les 19:00 a less 20:00h, on n són necesssàries al vo oltant de 727 placces d’aparccament. Pel que és aco onsellable que el nomb bre de place es estigui all voltant de e les 700 places.

Es pro oposa la creació c d’u una xarxa a d’itinerarris princip pals per a vianants que assegurin la conne ectivitat am mb els indrets on es generi un n nombre d de desplaç çaments a peu amb e els nodes de tran nsport col·le ectiu, amb e equipamentts de tots tip pus i zones comercials locals.

d dimensio onar els esp pais d’aparcament de l’’interior de l’àmbit d’esstudi, es calcula que ess deuran Alhora de

Actualm ment, a l’intterior de l’à àmbit, existe eixen itinera aris per vianants a l’interior del parcs p i zones verdes,

de dispo osar de l’ord dre de 580 places desttinades a la zona come ercial i de 25 50 destinades a altres usos.

aquests hauran de d ser amplliats i millorats i comp posaran una a xarxa en els quals hi conviuran tant el trànsit en bicicleta a com el de vianants.

El total de places destinades d a cada us no n suma el total de pla aces necesssàries donatt que les pu untes de demand da de tot el sector no son s coincide ents.

p de ma ajor atracció ó de viatgess amb les parades p de transport Aquetss nous itinerraris connecctaran els punts públic per garantirr una majorr potenciació d’aquest mode de transport. Es prop posa que l’a actual carre erada de l’A Alpicat es co onverteixi e en un vial ex xclusiu per al pas de vvianants i biciclettes, ja que travessa la zona verrda per la meitat. Aixxò fa que es e redueixi el impacte e visual i ambien ntal del nou planejame ent.

Estudi d’av valuació de la mobilitat m generad da per la Modificació del Pla Ge eneral al Parc Territorial T Alcald de Pons – Les Basses. B v.01

Els itineraris per a vianants sseran contin nus, estaran n el màxim possible ad daptats al codi c d’accesssibilitat i discorreran tant per carrers ccom per cam mins secund daris del pla anejament. Els itineraris cap als a equipam ments o esta acions de transport pú úblic, etc. es recomana a senyalitza ar-los, pel que els promotorrs dels plan nejaments derivats ha auran de ffer-se càrre ec de les despeses d qu ue els hi pertoqu ui per la loccalització de el seu desen nvolupamen nt:

(VEURE PLÀNOL P 3 ANN NEX 1)

Per tal de d connecta ar l’àmbit amb a la ciuta at de Lleida és recoma anable la cre eació d’un camí c verd segregat s dels vials motoritza ats, és a dir, un carril multi usos reservat per p a viana ants i cicliste es, que con nnecti la zona urbana de Lle eida amb el planejamen nt. Aquest camí verd discorreria d p els cam per mins d’Horta esmentatss al punt 7.1 1.b (caminss de Bur i municipal m

Els pendents de tots els ca arrers de la planificacció no sign nifica un ha andicap im mportant, ja a que no

de l’Albíí i la travesssia dels Boixadors), aq quests tindrran una seccció de 3 m metres d’amplada (veurre figura

excede eixen del 8% % tal i com marca el de ecret de mo obilitat gene erada.

adjunta). Amb la creació c d’aq quet camí es e considera a que serà suficient p per acollir to ota la dema anda, ja gut a la disstància que hi ha entrre el planeja ament i la ciutat de LLleida, no es e preveu una u gran que deg afluència de viatge es.

Estudi d’av valuació de la mobilitat m generad da per la Modificació del Pla Ge eneral al Parc Territorial T Alcald de Pons – Les Basses. B v.01

8.3.- Propostes P s orientad des a la millora m de la mobilittat en veh hicle priva vat La modificació del PGM en l’à àmbit de Le es Basses, ha d’incidirr principalm ment en ressoldre dos aspectes a fonamentals per millorar l’acce essibilitat en n vehicle prrivat: •

A Accessos de es de l’exterrior

•

M Mobilitat intterior: que depèn d de l’o ordenació derivada d de les activitatts que es lo ocalitzen a l’àmbit.

Les característiques funcio onals de la rotonda r hau urien de serr: a.- Dos carrrils de circu ulació de mínim 4 metrres d’ampla ada. b.- Diàmettre interior d d’un mínim de 34 metrres.

Per tal de millorrar l’access sibilitat a l’àmbit de es de la ca arretera N N-240, es proposa la a creació d’una nova rotonda per afavo orir els girss a l’esquerrra venint per p la carre etera N-240 0 sentit d’en ntrada a Lleida. PROPO OSTA Nº1: Creació de la ro otonda a la carrete era N-240 0 a l’ento orn prope er a la interse ecció amb la carrerad da de l’Alp picat.

L distancia La a entre les dos rotond des es d’ ap proximadam ment 200 m metres, el que q s’ha comprovat q es suficcient per qu que ue no hi hag gi probleme es de capaciitat.

Estudi d’av valuació de la mobilitat m generad da per la Modificació del Pla Ge eneral al Parc Territorial T Alcald de Pons – Les Basses. B v.01

2. Millora M dels accesso os des de Lleida: L Creació d’una a intersecc ció en form ma de T. Amb aquesta millora es pre etén potencciar l’accés als a equipam ments esporrtius i comercials per la a variant

sibilitat intterior. 3. Respecte a l’access •

nord i així desca arregar l’acccés pel cam mí de Peixa – Somers. En E principi a aquest vial tindrà doble sentit, és a dir d’entrad da i sortida al planejam ment. Aque estes mesurres provoqu uen que la carrerada c d l’Alpicat es de e transform mi en una via v exclusiv va per al pas de d vianants i bicicletes ja que esta arà envoltad da de zoness verdes i pa arcs.

accessos ind dependents per descarregar al ro otonda i pe er poder pro ohibir els Son necesssaris dos a girs a l’esq querre des d de la N-240.

•

La velocita at a l’interiorr del planejament haurrà de ser lenta (zona 30). 3

•

Cal esmentar que el ttraçat del ca amí de Peix xa –Somers també hau urà de ser millorat m per adequarse a les no oves exigències de pas dels vehicles, així com m ampliar la a seva secció per millorrar el pas de dos veh hicles a la vegada.

(veur ure plànol 4 annex 1)

Estudi d’av valuació de la mobilitat m generad da per la Modificació del Pla Ge eneral al Parc Territorial T Alcald de Pons – Les Basses. B v.01

SIMULA ACIÓ DE LA L SITUAC CIÓ PROPO OSADA

Els res sultats de l’assignac ció de càrre ega són ells els segü üents:

Un cop p analitzad da la soluc ció proposa ada s’han assajat els resultatts, compro ovant l’increment d’afluè ència a l’en ntorn i les seves conseqüèncie es. La matrriu utilitzada a per als cà àlculs de cap pacitat de les vies és exactament e t la utilitzad da a l’estudii de SAE Torre - Blanca de 2008, 2 tenintt en compte e els creixem ments urban nístics previstos a l’apa artat 1.

Veure plànol p E2 de e l’annex nºº1. 1.- Less vies perim metrals conttinuen amb b els mateix xos índexs de saturaciió que en l’actualitat, és a dir, amb menys m del 50 0% de la sseva capacittat excepte la N-240 la a qual es trroba entre el 50% i ell 75% en ambdó ós sentits, aq quest índexxs no repressenten cap problema sobre la capacitat de la via. Sobre el graf de la xarxa s’han n introduït les proposte es de millora a per al tràn nsit d’aquesst planejam ment.

2.- A le es vies interrnes els índe exs de satu uració són baixos, b estan nt per sota del 50%. 3.- En aquest cas el nou accé és nord plan nejat és el més utilitza at i suporta un trànsit d’uns 2.100 0 vehicles al dia d’entrada d i sortida, aixxò es degutt a la proxim mitat de l’activitat com mercial a aq quest accés així com que és l’únic que permet p sorttir de l’àmbiit en direcciió Lleida sen nse haver de d realitzar un canvi de e sentit.

Estudi d’av valuació de la mobilitat m generad da per la Modificació del Pla Ge eneral al Parc Territorial T Alcald de Pons – Les Basses. B v.01

8.4.- Actuacion A s per a millorar m la mobilitatt en funció del gèn nere La mob bilitat generada en qua alsevol espa ai de la EM MQ té unes característtiques concrretes en funció del gènere. El més sign nificatiu és la diferència a en el mod de de transp port empratt pels home es i les done es.

•

Cal afegir que q totes le es parades de d bus, esta aran comple etament ad daptades pe er discapacittats i que la flota d’a autobusos urbans de Sarbus té el 90% dels autobuso os adaptatss per perso ones amb mobilitat re eduïda, i té com a obje ectiu l’adapttació total a abans del 20 009.

8.5.- Càlcul C de la deman nda d’apa arcament segons la a norma de d mobilittat generrada

uesta de Mobilitat M Qu uotidiana (E EMQ) del 2 2008 de Ca atalunya; les dones Segons les dades de la Enqu en a utilitza ar més els modes m de tra ansport púb blics i no mo otoritzats (6 66,0% done es i 49,5% homes), tendeixe és per aquest a motiu que cal im mpulsar mesures que facilitin f la elecció d’aqu uests modess de transpo ort.

S’entén n que el pre esent estudi de mobilittat generada a funcionarrà com a ma arc regulador dels Plan ns que es derivin un cop s’ap provi la mod dificació de P.G.O i que e cada un d d’ells, contin ndrà un estu udi d’avalua ació de la mobilitat generad da que definirà al màxxim detall cada c un de els creixements i que contindrà totes les disposicions particculars que m marca el De ecret. a.-Tam mbé s’ha de pensar en estacionaments perr bicicletes s, que haurran de comp plir amb l’annex nº2 del Deccret, on s’esstableixen le es reservess mínimes d’aparcamen nt: · Zo ona d’Equip paments: 1 pla aça cada 10 00m2 de so ostre

Æ 75 places s

· Zo ones Verdes: 1 pla aça cada 10 00m2 de sò òl

Æ 2.361 pla aces

· Zo ona Terciàrria Comerciial: 1 pla aça cada 10 00m2 de co omerços Encara que a l’hora de conccebre la mo obilitat del conjunt de e població, sempre ess tenen en compte mesuress i proposte es que sigu uin adients per tothom m, independ dentment d del gènere i l’edat, el present apartat vol incorpo orar alguness propostess concretes,, en les que e es repressenti la volu untat del do ocument t en com mpte a tots els col·lectius possibles: de planiificació en tenir •

E promoto Els ors de la pre esent modifficació de PGO, P instal·laran il·lumiinació més potent als accessos a p principals als parcs de vianants, als a itinerariss que discorrren per l’in nterior de la a planificació i a les p parades de transport públic, p per tal t de reforççar la seguretat person nal.

•

S S’incorporar ran al proje ecte d’urbanització gru ups de bancs a les zo ones verdess i als itinerraris per v vianants. Aq questa millo ora en la co omoditat en n els despla açaments esstà orientad da a donar servei s al

Æ 167 pla aces

Segonss el Decrett cal cercarr espai perr estacionar 2.603 biccicletes, en ntre els inte eriors de le es zones comerccials i la re esta d’espaiss fora de calçada c situ uats a parcss, equipaments, etc. És É considerra que el nombre e d’aparcam ments de bicicletes referents r a les zones verdes éss excessiu, ja que acctualment aquestes no gene eren una gran atracció de viatgess en aquest sentit, perr tant es pro oposa la crreació del 10% d’aquests ap parcaments,, és a dir 23 36 places pe er a biciclete es. Pel que e fa als apa arcaments d de bicicleta referents a l’activitat ccomercial és é realitzarà en dues fa ases, una primera a fase on s’’instal·laran n els aparcaments per donar d cobertura a 40 bicicletes, b to ot i reserva ant l’espai per a la a segona fa ase on s’insttal·larà la re esta de placces. Al planejament de erivat es con ncretarà on i quan s’insstal·len aqu uests aparca aments.

p passejant i sobretot a la gent gran n.

Estudi d’av valuació de la mobilitat m generad da per la Modificació del Pla Ge eneral al Parc Territorial T Alcald de Pons – Les Basses. B v.01

b.- Fina alment, en quant a l’a aparcament de càrrega a/descàrreg ga, el Decre et dels estu udis d’avalu uació de mobilita at generada a preveu la implantació ó de 2 mo olls de 3x8 8 metres c cadascun degut d a qu ue està previstt una activ vitat comercial de 12 2.000 m2. c.- El de ecret també é estableix una reserva a del 10% de d la superffície de sosstre comerciial per a ma agatzem (article 6), pel que e els plans que es derrivin de la present p modificació de el PGO, hau uran de con ntemplar aqueste es reserves d’espai, és a dir s’ha de reservar 1.220 m2. A més a més de less places oblligades pel decret, tal i com hem explicat en l’apartat 7.2 s’han de reservar com a mínim m 700 places p per turismes i 10 00 per moto ocicletes.

9.- IN NCIDÈNC CIA DE LA A MOBIL LITAT GE ENERAD DA SOBR RE LA CO ONTAMIN NACIÓ ATMO OSFÈRIC CA. La qua alitat de l’aire a la zon na d’estudi està directament rela acionada am mb el parc de vehicle es que hi circula:: amb el vo olum de via atges en cotxe i, per tant, amb le es facilitats que es doni per oferiir un bon accés al a transport públic. S’entén n per emissió a l’atmossfera l’aboca ament de su ubstàncies a l’aire per focus d’emiissió fix o m mòbil. El secttor del tran nsport és una de less principalss fonts d’em missió antrropogènica de contam minants a l’atmossfera, un 85 5% dels qu uals prové dels mitjan ns de transsport rodatss. Els vehiccles emeten n més de 1.000 substàncies s s químiquess a l’atmosfe era, genera alment complexes, que e hi romane en en forma a de gas, aerosols i partículles. Els prin ncipals conttaminants atmosfèrics a provinentss de la com mbustió delss vehicles són el monòxid de e carboni (C CO), el diòxxid de carbo oni (CO2), el diòxid de e sofre (SO O2), les parttícules en suspen nsió totals (PST), ( els ò òxids de nittrogen (NO OX), els com mpostos org gànics volàtils (COV) i el plom (Pb); to ot i que aqu uest últim m metall pesatt cada vega ada es troba a en menorr quantitat a la gasolina a “super” (0,15 gr/litre g de benzina). Segonss reflecteixe en els estu udis previs a l’elaboracció del Pla d’actuació de les zon nes de Prottecció de l’Ambie ent Atmosfè èric, tant elss nivells de qualitat de e l’aire per d diòxid de Niitrogen com m per a parttícules en suspen nsió de diàm metre inferio or a 10 miccres de dive ersos municcipis de Cata alunya són superiors a als nivells admisssibles que fixa la norm mativa vigen nt. En aque est sentit, 4 40 municipiss de la Reg gió Metropo olitana de Barcelo ona han esttat declaratts Zones de Protecció Especial E pel seu elevatt volum de contaminan nts, bona part d’e ells amb oriigen en el ssector del trransport . El municipi q que ens ocu upa en aque est estudi esstà inclòs dins d’’aquests 40 0 municipiss del DECR RET 226/20 006, de 23 de maig; concretament dins l’a annex 2: municip pis on se su uperen els nivells de qualitat q de l'aire admisssibles per a les partícu ules en susp pensió de diàmettre inferior a 10 micres. La cara acterització de les emisssions dels vehicles s’h ha realitzat a partir de les dades d’IMD i aplicant uns factorss d’emissió per p quilòme etre recorreg gut. En les vies locals es e consideren els quilò òmetres reco orreguts pe er a cada ve ehicle i es pren p el parc mòbil de ncia, obtenin nt els quilòm metres reco orreguts perr a cada tipus de vehiccle. referèn

Estudi d’av valuació de la mobilitat m generad da per la Modificació del Pla Ge eneral al Parc Territorial T Alcald de Pons – Les Basses. B v.01

Com a factors d’emissió, sera an utilitzatss segons ell CORINAIR R 1996 (Core Inventorry of Air Em missions ology). Methodo

Atenen nt a aqueste es premisses prèvies:

CONSUM URB BÀ NORMAL

Tipus de veh hicle Cotxe gasoil Cotxe benzina Motocicleta Bus regular

Tipus de vehicle e g Cotxe gasoil Cotxe benzina b Motocic cleta Bus reg gular

xa local. Xarx Velocittat 20 km/h 6,7 l/100 km 13,1 l/100 km 10,5 l/100 km 57,3 l/100 km

Tipu us de vehicle Cotxe gasoil Cotxe benzina Motociicleta Bus re egular TOTAL L

EMISSIÓ DE D CONTAMINANTS ATMOSFÈRIC CS SEGONS TIPU US DE VEHICLE

Tipus de vehicle Cotxe gasoil Cotxe benzina Bus regula ar

CO O gr/km

NOx gr/km

PST gr/km

CH4 gr/k km

N2O gr/km g

O2 gr/km CO

1,513 0 0,943 1 18,800

0,211 0,933 9,300

0,027 0,295 0,300

0,005 0,15 -

0,0 017 0,0 006 0,0 006

205,42 250,42 250,42

És de gran g dificultat determin nar el consu um energèttic i les con nseqüents e emissions re elacionadess amb el transport, ja que l’à àmbit d’estu udi no està delimitat per p unes fronteres que permetin mesurar m la quantitat q de comb bustibles co onsumits am mb exactitud d. Per tant,, per a la re ealització de els càlculs es e tipificaran n alguns dels parràmetres.

E consum dedicat al transport El t ess pot dividirr aproximad dament en un 54% de e benzina i un 46% d gasoil. de

S S’estima co om a distànccia mitjana recorregud da en vehicle privat un ns 7 km, am mb velocitatts de 20

Despllaçaments 1 1.200 1 1.409 210 1 1.965

Ocupació ó 1,45 1,45 1 55

Vehic cles 828 8 972 2 210 0 36 6

Km re ecorreguts 5 5.795 6 6.802 840 429 13.866

Disttància mitjan na (km) 7 7 4 12

Veh*km V 5.795 6.802 840 429

Consum en e litres 388,,24 891,,12 88,2 22 245,,69 1.613 3,28

Tal i com c es mo ostra a la ttaula anterrior, el consum total de combusstible resulttant de la mobilitat genera ada del sector Mas Dura an serà de 1.613,28 littres. A continuació s’ob bserven les emissions de contaminants eme eses per tip pus de conta aminant. Ell total de gasos contaminan c nts emesos é és de 3.052 2.497 gr./km m. Tipus s de vehicle Cotxe ga asoil Cotxe be enzina Bus regu ular TOTAL

Km recorregu uts 5.795 6.802 429 13.026

CO gr/Km 8767,357 7616 6414,715 5717 8060,893 3091 23.24 43

Nox grr/km 1.223 6.347 3.988 11.55 57

P PST gr/km 15 56,4564809 20 006,724429 12 28,6312727 2.292

CH4 gr/Km 29 1.020 0 1.049

N2O gr/km 99 41 3 142

CO2 gr/km 1.190.344 1.703.471 107.373 3.001.188

k km/h a la xarxa x local interurbana a, propera a la zona d’estudi. d Es considera que l’ocupa ació dels v vehicles de 1,3 persones.

El nou planejamen nt generarà à un nombrre de nous desplaçame d ents, tot i això caldrà tenir t en com mpte una

P Pels desplaççaments en n motocicletta s’estima una u distànccia mitjana d de 4 km.

sèrie de d factors que q amortittzen la incidència de la mobilita at sobre la contaminació atmosfè èrica: els

P transport públic, ess considera un recorre Pel egut mitjà de d 12 km am mb velocitatts comercia als de 13

equipaments de nova constru ucció de la zona z seran energèticam ment més eficients, e etcc.

k km/h. Per a l’avaluació del consu um de com mbustible i d’emissions d de contam minants atm mosfèrics n només es tindrà en co ompte el tra ansport públic de superrfície. Es co onsidera que e la seva ocupació o é de 55 pe és ersones.

E cap mom En ment s’ha tingut t en co ompte la climatologia de d la zona d d’estudi perr tal de calccular els e efectes de la l dispersió de les emisssions.

Aquestts factors ju untament am mb l’aplicació de boness pràctiquess respecte l’’estalvi energètic contrribuiran a assolir un nou esspai equilibrrat que pre etendrà assolir un bala anç de la in ncidència de d la mobiliitat en la contam minació atmosfèrica de e valor mig inferior al de d la mitjan na de la ciu utat, ja que e s’està en u una zona on el pes p dels dessplaçamentss en mode públic en relació r al prrivat serà de e les més altes a de la cciutat i té com a element red duir els indiicadors de contaminac c ió ambienta al la presenccia de varie es zones verrdes, que ncia dels gasos contam minants. amortirrà la influen

Estudi d’av valuació de la mobilitat m generad da per la Modificació del Pla Ge eneral al Parc Territorial T Alcald de Pons – Les Basses. B v.01

A contin nuació es prroposen una a sèrie de bones b pràctiiques a seguir:

I Instal·lació de filtres de d partículess als vehicle es públics i substitució ó de vehicle es vells per nous de g (GNC). gas

C Creació de nous carrilss bus.

C Creació de carrils bicicleta i promo oció del seu u ús.

És impo ortant intro oduir els criiteris ambie entals i ene ergètics en la planifica ació i gestió del transsport. El transport públic consumeix c menys i éss molt mé és eficient energèticam ment. La millor m perce epció és contrasttar el conssum de combustible en vers el nombre de d desplaça aments rea alitzats en vehicles motoritzzats:

E transportt públic col·lectiu consumeix un 15,2% del combustib El ble consum mit pel transsport en s superfície p a realitza per ar un 24% dels desplaçaments totals.

E vehicle privat El p gasta un 84,8% del d combusstible consumit per a fe er un 75% dels d desplaççaments t totals.

Estudi d’av valuació de la mobilitat m generad da per la Modificació del Pla Ge eneral al Parc Territorial T Alcald de Pons – Les Basses. B v.01

EQUIP P REDACT TOR Desarro ollo, Organización y Movilidad d, S.A. (D.O O.yMO, S.A A.) c. Dipu utació, 238 8, 2º 5ª 08007 Barcelona a M Pérrez Rodrígu uez Juan Manuel Enginye er de trànsitt Directorr de l’estudi S Grim ma David Soler Enginye er d’Obres Públiques P esspecialitzat en transporrts i serveis urbans Responssable de l’esstudi Antoni Márquez er Industrial Enginye Carolin na Camelo Delinean nt

D David Sole er Grima I ITOP 1867 77 Barcelon na R Responsable e de projecttes de DO.yyMO

D QUALITAT SISTEMA DE GESTIÓ DE

DOY YMO S.A Empresa ce ertificada

ISO-9001:20 000

Verificació del d Projecte

Data

Març -2010 0

Estudi d’av valuació de la mobilitat m generad da per la Modificació del Pla Ge eneral al Parc Territorial T Alcald de Pons – Les Basses. B v.01

ANN NEX Nº º1: PLÀ ÀNOLS S 1.- PLÀN NOL D’INTE ENSITATS 24 2 HORES 2.- PLÀN NOL D’INTE ENSITATS HORA H PUNT TA 3.- PLÀN NOL D’ITINERARIS VIA ANANTS I BICICLETA B 4.- PLÀN NOL ACCES SOS 5.- E1 PLÀNOL P DE IMD’S ACTU UAL 6.- E2 PLÀNOL P DE IMD’S FUTU UR

Estudi d’av valuació de la mobilitat m generad da per la Modificació del Pla Ge eneral al Parc Territorial Alcald de Pons – Les B Basses. v.01

0.0 0.0

10.3 10.2

12.8

2.5

10.3

3.9

8.9

.2 10

.1 11

10.7

9.7 5.9

8.9 10

2.7

8.4

3.0

2.2

4.9

8.9

10.7 4.1

11 .2

10.2

12.9

8.8

Graf de la xarxa viària Radis Via tren

% SATURACIONES < 50% 50% a 75% 75% a 90% 90 a 100% > 100%

IMD * 25.0 * veh / dia en milers 0 .08

12.5

6.3 .16

.24

Kilometers

CLIENT:

ESTUDI:

PLÀNOL

NÚMERO:

ESCENARI 0 ASSIGNACIÓ DEL GRAF DE LA XARXA VIÀRIA FACTUAL DE LES BASES DE LLEIDA

PROJECTE DE REORDENACIÓ DE L'ÀMBIT DE LES BASES DE LLEIDA

INTERSECCIÓ ENTRE A-2. I N-240. DATA:

DESEMBRE 2009

ESCALA:

GRÀFICA

E1 REF:

CA-0002-PDF

1.3

0 0. .1 1

0 0. .1 1 0.7

3.0 11

0 0.1.1 6.3

1.7

4. 3

7. 2

1. 2

10 .2 7.2

6.7

10.2

1.2

1.1 1.1

12 .

4. 2

8.8

2.1 2.1

7.2

1 0. .1 0

8.8 7.2

2.1 2.1

.0 10 0 10.

8.5

% SATURACIONES

9 .4

< 50% 50% a 75% 75% a 90% 90 a 100% > 100%

0.1 0.1

7 .8

I.M.D. * 25.0 12.5 6.3 * veh/dia en milers 0 .05 .1 .15 Kilometers CLIENT:

ESTUDI:

PLÀNOL

NÚMERO:

ESCENARI 0 ASSIGNACIÓ DEL GRAF DE LA XARXA VIÀRIA FUTURA DE LES BASES DE LLEIDA

PROJECTE DE REORDENACIÓ DE L'ÀMBIT DE LES BASES DE LLEIDA

INTERSECCIÓ ENTRE A-2. I N-240. DATA:

GENER 2010

ESCALA:

GRÀFICA

E2 REF:

CA-0002-PDF

ANN NEX Nº º2: AFO ORAMENTS MANUALS I AUTOM MÀTIC CS

Estudi d’av valuació de la m mobilitat generad da per la Modificació del Pla Ge eneral al Parc Territorial Alcald de Pons – Les B Basses. v.01

Any: Data: a: Dia de la setmana Lloc: Municipi Tipus: Horari matí: Horari tarda:

2009 24 de Març Dimarts Punt 1A Lleida Vehicles 9 a 14 h. 16 a 19 h.

Coeficient: Coeficient:

9 a 14 h. 16 a 19 h.

Data: Lloc:

HORA 6- 7 7- 8 8- 9 9-10 10-11 11-12 12-13 13-14 14-15 15-16 16-17 17-18 18-19 19-20 20-21 21-22 22-23 Total de: Total de:

Data: Lloc: Municipi

2009

24 de Març

Dimarts

Data: Punt 1A

A Punt 1A

Municipi

HORA 6- 7 7- 8 8- 9 9-10 10-11 11-12 12-13 13-14 14-15 15-16 16-17 17-18 18-19 19-20 20-21 21-22 22-23 Total de: Total de:

0,270 0,181

Municipi

Lleida Mov: C1

Tipus: C3

Vehicles C4 T TOTAL

91 19 14 47 10 06 11 10 14 45

198 155 112 104 142

194 146 114 97 130

170 122 111 122 117

15 58 21 15 14 41

166 242 159

175 187 156

186 125 152

9 a 14 h. 16 a 19 h.

Mov: C1

Tipus: C3

24 de Març

0 0 0 753 570 443 433 534 0 0 685 769 608 0 0 0 0 2733 2062

Vehicles C4 T TOTAL

26 2 2 25 1 14 2 25 2 26

25 23 17 24 22

24 21 20 23 19

20 17 22 25 17

22 2 2 20 2 24

20 24 21

19 22 20

17 19 23

9 a 14 h. 16 a 19 h.

24 de Març

HORA 6- 7 7- 8 8- 9 9-10 10-11 11-12 12-13 13-14 14-15 15-16 16-17 17-18 18-19 19-20 20-21 21-22 22-23 Total de: Total de:

HORA 0 6- 7 0 7- 8 0 8- 9 95 9-10 86 10-11 73 11-12 97 12-13 84 13-14 0 14-15 0 15-16 78 16-17 85 17-18 88 18-19 0 19-20 0 20-21 0 21-22 0 22-23 435 Total de: 251 Total de:

Mov: C1

Tipus: C3

113 105 103 91 131

110 109 108 103 118

114 102 94 129 106

124 161 142

113 150 166

146 138 164

177 128 162

9 a 14 h. 16 6 a 19 h.

Tipus: C3

41 25 19 20 29

39 28 16 23 25

37 26 17 26 20

59 88 26

51 61 29

46 39 26

62 33 22

9 a 14 h. 16 6 a 19 h.

2009 24 de Març Dimarts Punt 1B Lleida Vehicles 9 a 14 h. 16 a 19 h.

Coeficient: Coeficient:

9 a 14 h. 16 a 19 h.

Data: Lloc:

0 0 0 453 427 414 407 513 0 0 560 577 634 0 0 0 0 2214 1771

RÀNSIT DE CADA MOVIMENT VOLUM DE TR Moviment C Coef. T Coef. M 9 a 14 h. 1 2 3 4 5

0,270 0,181

Lleida

0,270 0,270 0,270 0,270 0,270

2.733 2.214 435 524 501

0,181 0,181 0,181 0,181 0,181

2.062 1.771 251 542 597

9 2009

24 de Març

Dimarts

Data: Punt 1B

1 Punt 1B

Municipi 16 a 19 h.

24 de Març

Municipi

Lleida

2009

Dimarts

Lleida

24 Ho ores 10.757 1 8.992 1.499 2.468 2.577

Vehicles C4 TOT TAL

34 29 24 19 27

2009

Dimarts

Vehicles C4 TOT TAL

116 111 109 84 158

Mov: C1

2009

Any: Data: Dia de la setman na: Lloc: Municipi Tipus: Horari matí: Horari tarda:

0 0 0 151 108 76 88 101 0 0 218 221 103 0 0 0 0 524 542

Dimarts

Punt 1A A

HORA 6- 7 7- 8 8- 9 9-10 10-11 11-12 12-13 13-14 14-15 15-16 16-17 17-18 18-19 19-20 20-21 21-22 22-23 Total de: Total de:

Mov: C1

1 C2

Tipus: C3

Vehicles C4 TOTAL

116 76 76 107 70

123 86 73 82 58

132 97 68 54 51

100 88 88 61 42

67 118 94

74 115 86

91 91 83

112 77 80

9 a 14 h. 16 a 19 h.

Mov: C1

3 C2

99 95 99 119 141 0 0 136 153 163

104 90 93 118 146 0 0 142 145 173

9 a 14 h. 16 a 19 h.

Tipus: C3

108 100 104 113 160 0 0 134 131 186

0 0 0 471 347 305 304 221 0 0 344 401 343 0 0 0 0 1648 1088

Vehicles C4 TOTAL

100 108 115 131 181 0 0 146 148 192

HORA 6- 7 7- 8 8- 9 9-10 10-11 11-12 12-13 13-14 14-15 15-16 16-17 17-18 18-19 19-20 20-21 21-22 22-23 Total de: Total de:

HORA 0 6- 7 0 7- 8 0 8- 9 411 9-10 393 10-11 411 11-12 481 12-13 628 13-14 0 14-15 0 15-16 558 16-17 577 17-18 714 18-19 0 19-20 0 20-21 0 21-22 0 22-23 2324 Total de: 1849 Total de:

Mov: C1

Tipus: C3

Vehicles C4 TO OTAL

30 0 34 4 30 0 15 5 22 2

34 31 33 21 20

32 34 35 29 24

39 36 26 25 25

31 1 37 7 30 0

33 31 34

38 29 32

41 26 31

9 a 14 h. 16 a 19 h. 1

Mov: C1

Tipus: C3

VOLUM DE TRÀNSIT T DE CADA MOVIMENT T Moviment Coef. M 9 a 14 h. Coef. T 1 2 3 4

0,270 0,270 0,270 0,270

1.648 575 2.324 3.369

0,181 0,181 0,181 0,181

16 a 19 h. 1.088 393 1.849 2.802

24 Hores H 6.057 2.150 9.411 13.979

Vehicles C4 TO OTAL

221 1 179 9 161 1 142 2 172 2

214 145 152 156 183

220 151 138 160 154

225 167 128 165 136

216 6 287 7 196 6

223 266 214

220 249 231

262 215 223

9 a 14 h. 16 a 19 h. 1

0 0 0 135 135 124 90 91 0 0 143 123 127 0 0 0 0 575 393

0 0 0 880 642 579 623 645 0 0 921 1017 864 0 0 0 0 3369 2802

Lleida

6 Tipus: Mov: Mov: 5 Tipus: Vehicles C2 C3 HORA C1 TOTAL T HORA C1 C2 C3 C4 6- 7 0 6- 7 7- 8 0 7- 8 8- 9 0 8- 9 2 21 24 25 22 9-10 92 9-10 10-11 2 20 23 27 25 95 10-11 11-12 2 28 30 28 26 112 11-12 12-13 2 21 24 26 29 100 12-13 102 13-14 13-14 2 23 26 25 28 0 14-15 14-15 0 15-16 15-16 163 16-17 16-17 4 43 35 39 46 312 17-18 17-18 8 87 85 84 56 122 18-19 18-19 3 38 33 27 24 0 19-20 19-20 0 20-21 20-21 0 21-22 21-22 0 22-23 22-23 501 Total de: 9 a 14 h. 9 a 14 h. Total de: 597 Total de: 16 6 a 19 h. 16 a 19 h. Total de:

Vehicles C4 TOT TAL 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Estudi d’av valuació de la mobilitat m generad da per la Modificació del Pla Ge eneral al Parc Territorial T Alcald de Pons – Les Basses. B v.01

Data: Lloc:

0,270 0,181

25 de Març

Dimeccres

2009

Data: Punt 2A

Punt 2A

Municipi:

Lleida

Mov: M 1 Tipuss: Vehicles 2 Tipus: Vehiccles Mov: HORA C1 C2 C3 3 C4 TOTAL HORA C1 C2 C3 C4 TOTAL 0 6- 7 6- 7 0 0 7- 8 7- 8 0 0 8- 9 8- 9 0 118 116 151 132 517 7 9-10 2 0 4 9-10 2 8 138 522 2 10-11 1 130 123 131 1 2 10-11 1 5 158 562 2 11-12 0 127 135 142 1 2 11-12 3 6 134 552 2 12-13 1 148 139 131 0 1 12-13 0 2 156 613 3 13-14 0 138 145 174 0 1 13-14 2 3 0 14-15 14-15 0 0 15-16 15-16 0 131 569 9 16-17 1 138 142 158 0 0 16-17 1 2 147 602 2 17-18 0 122 191 142 1 0 17-18 0 1 147 608 8 18-19 1 158 165 138 0 0 18-19 1 2 0 19-20 19-20 0 0 20-21 20-21 0 0 21-22 21-22 0 0 22-23 22-23 0 2766 6 Total de: 9 a 14 h. 9 a 14 h. Total de: 24 1779 9 Total de: 16 a 19 h. 16 a 19 h. Total de: 5

HORA 6- 7 7- 8 8- 9 9-10 10-11 11-12 12-13 13-14 14-15 15-16 16-17 17-18 18-19 19-20 20-21 21-22 22-23 Total de: Total de:

Mov: M C1

25 de Març

Tipuss: C3 3

Vehicles C4 TOTAL

1 2 1 0 1

1 1 0 1 0

2 0 0 1 2

1 1 2 0 3

1 2 0

0 1 1

1 0 0

0 2 1

9 a 14 h. 16 a 19 h.

HORA 0 6- 7 0 7- 8 0 8- 9 5 9-10 4 10-11 3 11-12 2 12-13 6 13-14 0 14-15 0 15-16 2 16-17 5 17-18 2 18-19 0 19-20 0 20-21 0 21-22 0 22-23 20 0 Total de: 9 Total de:

Mov: C1

Tipus: C3

T VOLUM DE TRÀNSIT DE CADA MOVIMENT 9 a 14 h. Coef. T Moviment Coef. M 1 2 3 4

0,270 0,270 0,270 0,270

2.766 24 20 2.389

VOLUM DE TRÀNSIT A CADA SECCIÓ 9 a 14 h. Secció Coef. M A B C D E

0,270 0,270 0,270 0,270 0,270

2.790 24 20 2.786 2.389

112 131 101 104 112

167 120 99 110 134

153 105 97 107 120

146 166 182

151 220 174

161 177 186

187 175 165

0 0 0 586 497 400 424 482 0 0 645 738 707 0 0 0 0 2389 2090

Coeficientt: Coeficientt:

9 a 14 h. 16 a 19 h.

16 a 19 h. h 1.779 9 5 9 2.090 0

16 a 19 h. h

0,181 0,181 0,181 0,181 0,181

1.784 4 5 9 1.788 8 2.090 0

Estudi d’av valuació de la mobilitat m generad da per la Modificació del Pla Ge eneral al Parc Territorial T Alcald de Pons – Les Basses. B v.01

24 Hores 10.037 58 62 10.198

24 Hores 10.095 58 62 10.098 10.198

0,270 0,181

9 2009

25 de Març

Dim mecres

Data: Punt 2B

Punt 2B

Municipi:

0,181 0,181 0,181 0,181

Coef. T

200 09 25 de d Març Dim mecres Pun nt 2B Lleiida Veh hicles 9 a 14 h. 16 a 19 h.

Data: Lloc:

Lleida

Vehiccles C4 TOTAL

154 141 103 103 116

9 a 14 h. 16 a 19 h.

200 09

Any: Data: s Dia de la setmana: Lloc: Municipi: Tipus: Horari mattí: Horari tard da:

Municipi:

Lleida

Mov: 1 Tipu us: Vehicles Mov: 2 Tipus: Veh hicles C1 C2 C C3 C4 TOTAL C2 C3 C C4 TOTAL HORA C1 HORA 0 0 6- 7 6- 7 0 0 7- 8 7- 8 0 0 8- 9 8- 9 120 115 4 434 9-10 2 1 0 98 101 3 6 9-10 96 113 4 418 10-11 1 96 113 0 2 1 4 10-11 95 101 4 416 11-12 0 2 1 110 110 1 4 11-12 110 140 4 472 12-13 2 0 0 109 113 1 3 12-13 112 116 4 471 13-14 2 1 1 122 121 2 6 13-14 0 14-15 0 14-15 0 15-16 0 15-16 160 179 6 669 16-17 2 0 0 159 171 3 5 16-17 184 190 7 717 17-18 2 3 1 170 173 2 8 17-18 173 171 6 689 18-19 8 4 2 193 152 3 17 18-19 0 19-20 0 19-20 0 20-21 0 20-21 0 21-22 0 21-22 0 22-23 0 22-23 22 211 Total de: 9 a 14 h. 9 a 14 h. 23 Total de: 20 075 Total de: 16 a 19 h. 16 a 19 h. 30 Total de:

HORA 6- 7 7- 8 8- 9 9-10 10-11 11-12 12-13 13-14 14-15 15-16 16-17 17-18 18-19 19-20 20-21 21-22 22-23 Total de: Total de:

Mov: C1

25 de Març

us: Tipu C C3

3 C2

Vehicles C4 TOTAL

1 0 1 2 1

0 0 0 2 0

0 0 1 0 1

1 0 0 0 0

1 0 1

0 1 1

0 0 2

4 1 1

9 a 14 h. 16 a 19 h.

HORA 0 6- 7 0 7- 8 0 8- 9 2 9-10 0 10-11 2 11-12 4 12-13 2 13-14 0 14-15 0 15-16 5 16-17 2 17-18 5 18-19 0 19-20 0 20-21 0 21-22 0 22-23 10 Total de: 12 Total de:

Mov: C1

4 C2

Tipus: C3

hicles Veh C C4 TOTAL

6 146 137 7 89 9 77 7 118 8

141 125 94 91 114

132 134 81 116 110

142 106 85 113 105

3 163 164 4 184 4

172 159 175

180 162 191

158 171 186

9 a 14 h. 16 a 19 h.

0 0 0 561 502 349 397 447 0 0 673 656 736 0 0 0 0 2256 2065

2 2009

Lleida

NT VOLUM DE TRÀNSIT DE CADA MOVIMEN ef. M 9 a 14 h. Moviment Coe Coef. T 1 2 3 4

0,2 270 0,2 270 0,2 270 0,2 270

2.211 23 10 2.256

VOLUM DE TRÀNSIT A CADA SECCIÓ ef. M 9 a 14 h. Secció Coe A B C D E

0,2 270 0,2 270 0,2 270 0,2 270 0,2 270

2.234 23 10 2.221 2.256

0,181 0,181 0,181 0,181

Coef. T 0,181 0,181 0,181 0,181 0,181

Camí de Peixa−Somers

9 a 14 1 h. 16 a 19 1 h.

Coeficient: Coeficient:

’Alp ic

2009 e Març 25 de Dimecres Punt 2A a Lleida Vehic cles 9 a 14 1 h. 16 a 19 1 h.

Ca rre rad ad

Any: Data: Dia de la settmana: Lloc: Municipi: Tipus: Horari matí: a: Horari tarda

9 h. 16 a 19 2.0 075 30 12 065 2.0

16 a 19 9 h. 2.1 105 30 12 087 2.0 2.0 065

24 Hores 9.826 125 52 9.882

24 Hores 9.952 125 52 9.878 9.882

Punt 2B a Lleida Vehic cles 9 a 14 1 h. 16 a 19 1 h.

Coeficient: Coeficient:

9 a 14 1 h. 16 a 19 1 h.

Data: Lloc:

25 de Març

HORA 6- 7 7- 8 8- 9 9-10 10-11 11-12 12-13 13-14 14-15 15-16 16-17 17-18 18-19 19-20 20-21 21-22 22-23 Total de: Total de:

Dimeccres

2009

Data: Punt 2B

Punt 2B

Municipi:

HORA 6- 7 7- 8 8- 9 9-10 10-11 11-12 12-13 13-14 14-15 15-16 16-17 17-18 18-19 19-20 20-21 21-22 22-23 Total de: Total de:

0,270 0,181

Municipi:

Lleida Mov: M C1

Tipuss: C3 3

Vehicles C4 TOTAL

94 79 71 79 99

75 73 65 76 89

88 68 69 74 82

84 72 74 81 85

106 119 80

99 98 89

102 78 84

108 84 81

9 a 14 h. 16 a 19 h.

Mov: M C1

3 C2

Tipuss: C3 3

HORA 0 6- 7 0 7- 8 0 8- 9 341 1 9-10 292 2 10-11 279 9 11-12 310 0 12-13 355 5 13-14 0 14-15 0 15-16 415 5 16-17 379 9 17-18 334 4 18-19 0 19-20 0 20-21 0 21-22 0 22-23 1577 7 Total de: 1128 8 Total de:

Vehicles C4 TOTAL

326 183 149 151 168

294 167 159 155 160

254 2 158 154 158 164

224 153 145 164 152

221 275 238

211 254 249

234 2 2 232 2 242

258 241 231

9 a 14 h. 16 a 19 h.

25 de Març

HORA 0 6- 7 0 7- 8 0 8- 9 1098 8 9-10 661 1 10-11 607 7 11-12 628 8 12-13 644 4 13-14 0 14-15 0 15-16 924 4 16-17 1002 2 17-18 960 0 18-19 0 19-20 0 20-21 0 21-22 0 22-23 3638 8 Total de: 2886 6 Total de:

Mov: C1

Tipus: C3

46 35 22 29 24

41 29 25 22 25

37 38 20 26 21

24 34 29

26 37 26

29 41 22

31 33 24

9 a 14 h. 16 a 19 h.

Mov: C1

4 C2

9 a 14 h. 16 a 19 h.

Tipus: C3

25 de d Març Dim mecres Pun nt 2B Lleiida Veh hicles 9 a 14 h. 16 a 19 h.

Coeficientt: Coeficientt:

9 a 14 h. 16 a 19 h.

Data: Lloc:

Lleida

VOLUM DE TRÀNSIT DE CADA MOVIMENT T Moviment Coef. M 9 a 14 h. Coef. T 1 2 3

0,270 0,270 0,270

1.577 603 3.638

16 a 19 h. h

0,181 0,181 0,181

1.128 8 356 6 2.886 6

24 Hores 6.036 2.100 14.709

Estudi d’av valuació de la mobilitat m generad da per la Modificació del Pla Ge eneral al Parc Territorial T Alcald de Pons – Les Basses. B v.01

Dim mecres

Data: Punt 2B

HORA 6- 7 7- 8 8- 9 9-10 10-11 11-12 12-13 13-14 14-15 15-16 16-17 17-18 18-19 19-20 20-21 21-22 22-23 Total de: Total de:

Mov: C1

us: Tipu C C3

3 C2

Vehicles C4 TOTAL

76 55 52 55 70

68 51 55 57 86

62 53 63 54 72

58 56 59 54 62

91 71 74

77 62 77

68 65 71

84 69 66

9 a 14 h. 16 a 19 h.

25 de Març

Municipi:

Lleida

us: Vehicles Mov: 2 Tipus: Veh hicles Mov: 1 Tipu HORA HORA C1 C1 C2 C C3 C4 TOTAL C2 C3 C C4 TOTAL 6- 7 0 6- 7 0 7- 8 0 7- 8 0 8- 9 0 8- 9 0 9-10 156 149 5 528 9-10 223 3 216 207 124 99 202 848 10-11 116 103 156 698 120 106 4 445 10-11 194 4 183 165 11-12 114 112 147 607 126 135 4 487 11-12 174 4 152 134 12-13 127 110 173 659 115 121 4 473 12-13 165 5 159 162 13-14 134 148 168 682 130 129 5 541 13-14 159 9 176 179 14-15 0 0 14-15 15-16 0 0 15-16 16-17 258 1001 145 132 5 558 16-17 264 4 251 228 147 134 17-18 249 1068 139 159 5 593 17-18 254 4 298 267 140 155 18-19 194 842 174 168 160 165 6 667 18-19 228 8 199 221 19-20 0 0 19-20 20-21 0 0 20-21 21-22 0 0 21-22 22-23 0 0 22-23 Total de: 3494 24 474 Total de: 9 a 14 h. 9 a 14 h. Total de: 2911 18 818 Total de: 16 a 19 h. 16 a 19 h.

Vehiccles C4 TOTAL 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

9 2009

25 de Març Punt 2B

Municipi:

0 0 0 178 133 93 102 97 0 0 110 145 101 0 0 0 0 603 356

0,270 0,181

200 09

Vehiccles C4 TOTAL

54 31 26 25 27

Data: s Dia de la setmana: Lloc: Municipi: Tipus: Horari mattí: Horari tard da:

HORA 0 6- 7 0 7- 8 0 8- 9 2 264 9-10 2 215 10-11 2 229 11-12 2 220 12-13 2 290 13-14 0 14-15 0 15-16 3 320 16-17 2 267 17-18 2 288 18-19 0 19-20 0 20-21 0 21-22 0 22-23 12 218 Total de: 8 875 Total de:

Mov: C1

4 C2

9 a 14 h. 16 a 19 h.

Tipus: C3

2 2009

Lleida

NT VOLUM DE TRÀNSIT DE CADA MOVIMEN ef. M 9 a 14 h. Coef. T Moviment Coe 4 5 6

0,2 270 0,2 270 0,2 270

2.474 3.494 1.218

0,181 0,181 0,181

9 h. 16 a 19 1.8 818 2.9 911 8 875

24 Hores 9.604 14.512 4.673

hicles Veh C C4 TOTAL 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

N− II

Lloc: Municipi: Tipus: Horari matí: a: Horari tarda

NEX Nº º3: MO ODEL DE SIM MULACIIÓ TRA ANSCA AD ANN

Estudi d’av valuació de la m mobilitat generad da per la Modificació del Pla Ge eneral al Parc Territorial Alcald de Pons – Les B Basses. v.01

ANN NEX Nº º4: ISO O 9001 1

Es con nsidera qu ue el pressent estud di compleiix amb els objectiu us i espe ecificacionss per l’ AJUNTA AMENT DE E LLEIDA.

Garantiia del servvei: DOYMO O, S.A. garanteix qu ue aquest treball t s’ha a realitzat complint amb a els requisitts pel seu sistema de qualitat,, que compleix amb b els criterris aplicables de les normes ISO 90 001. Si vo ostès desittgen expre essar qualsevol sugg geriment o objecció ó en relacció amb aquest estudi, po odran dirigiir-se al tèccnic o al se eu responsa able jeràrq quic, la qua al cosa acttivarà el pla d’acccions corrrectores prrevist pel sistema de qualitat.

Estudi d’av valuació de la mobilitat m generad da per la Modificació del Pla Ge eneral al Parc Territorial T Alcald de Pons – Les Basses. B v.01

OBSERVACIONS

MESURES I ACCIONS

SITUACIÓ ACTUAL

LÀMINA 1.1. ZONA AMB ARBRAT EXISTENT D’ALT VALOR PAISATGÍSTIC. Consideracions generals.

1. Conservar tots els arbres d’interès especial 2. Els arbres afectats per edificacions, caldrà valorar la viabilitat dels seu trasplantament. En plànol adjunt s’indica la zona per acollir els trasplantaments. 3. Arbrat que quedarà en paviments durs. Caldrà conservar els arbres en les condicions indicades en la fitxa annexa. 4. Operacions de manteniment de l’arbrat no afectat: a. Podes de sanejament b. Tractaments fitosanitaris en capçades, troncs o arrels c. Valorar la necessitat d’instal·lar aspres i vents. 5. Ubicació de l’aparcament de la zona de serveis privats col·lectius i restauració, per tal de no afectar a l’arbrat d’interès.

Fotografies d’alguns exemplars a trasplantar:

OBSERVACIONS

MESURES I ACCIONS

SITUACIÓ ACTUAL

LÀMINA 1.2. ZONA AMB ARBRAT EXISTENT D’ALT VALOR PAISATGÍSTIC. Arbrat afectat.

1. L’arbrat que quedarà ubicat en zones pavimentades requerirà d’escocells de dimensions adequades 2. Caldrà trasplantar els arbres, que estudiada la seva viabilitat, requereixin un canvi d’ubicació En verd, zones per a realitzar trasplantaments d’arbrat afectat →

OBSERVACIONS

MESURES I ACCIONS

SITUACIÓ ACTUAL

LÀMINA 1.3. ZONA AMB ARBRAT EXISTENT D’ALT VALOR PAISATGÍSTIC. Aparcament zona de serveis privats col·lectius i restauració.

Tractament del sòl de la zona d’aparcaments a base de materials granulars. Adaptar les places a la situació de l’arbrat existent i que no caldrà eliminar. Eliminar arbrat en deficient estat. Millora de l’enjardinament.

SITUACIÓ ACTUAL

LÀMINA 1.4. ZONA AMB ARBRAT EXISTENT D’ALT VALOR PAISATGÍSTIC. Usos compatibles.

OBSERVACIONS

MESURES I ACCIONS

ACTIVITATS COMPATIBLES: -

Parc aventura entre arbres. Passeig. Footing. Circuit BTT. Àgora per esdeveniments a l’aire lliure. Serveis privats col·lectius i restauració.

OBSERVACIONS

MESURES I ACCIONS

SITUACIÓ ACTUAL

LÀMINA 2. ZONA D’ESBARJO

Esporgues de sanejament Eliminació arbrat en mal estat sanitari Millora de les plantacions existents Camins acabats amb paviments granulars Possible canvi d’usos dels edificis existents: lloguer BTT, hípica, etc.

ACTIVITATS COMPATIBLES: -

Passeig Circuit BTT Circuit de footing, amb aparells diversos Rutes a cavall interiors i exteriors del Parc Zones de jocs infantils

OBSERVACIONS

MESURES I ACCIONS

SITUACIÓ ACTUAL

LÀMINA 3.1. ZONA ESPORTIVA CONSOLIDADA

1. Conservar tots els arbres d’interès especial 2. Operacions de manteniment de l’arbrat no afectat: a) Podes de sanejament b) Tractaments fitosanitaris en capçades, troncs o arrels c) Valorar la necessitat d’instal·lar aspres i vents.

OBSERVACIONS

MESURES I ACCIONS

SITUACIÓ ACTUAL

LÀMINA 3.2. ZONA ESPORTIVA. Ampliació pistes.

L’entorn de les pistes esportives, rebrà el tractament com a zona perimetral del parc (làmina 8)

OBSERVACIONS

MESURES I ACCIONS

SITUACIÓ ACTUAL

LÀMINA 3.3. ZONA ESPORTIVA. Ampliació piscina.

- Aparcaments. Paviments granulars. - Piscina. Tractament de l’enjardinament seguint el model de la zona amb arbrat d’interès especial (gespa amb arbrat dispers de les mateixes espècies existents)

OBSERVACIONS

MESURES I ACCIONS

SITUACIÓ ACTUAL

LÀMINA 4. ZONA BUNGALOWS I BARBACOES

1. Tractament del sòl bungalows: Paviments mixtes: Prats, paviments granulars i paviments durs. 2. Tractament del sòl aparcaments: Paviments granulars. 3. Elecció d’arbrat: - Capçada alta (>3,5m). - Fulla caduca. - Arbres de 2 o 3 espècies adaptades al clima de la zona.

OBSERVACIONS

MESURES I ACCIONS

SITUACIÓ ACTUAL

LÀMINA 5. ZONA CENTRAL. Distribució de visitants

La zona central del Parc servirà d’enllaç de la resta de zones del Parc. Plaça central amb paviment mixt, gespa i paviments granulars, que uneixin les zones de paviment dur i complementada amb mobiliari urbà. Camins amb materials granulars. Enjardinament amb increment de l’arbrat i parterres arbustius. Possible zona per rebre trasplantacions.

OBSERVACIONS

MESURES I ACCIONS

SITUACIÓ ACTUAL

LÀMINA 6.1. ZONA COMERCIAL. Entorn edificacions, aparcaments i accessos.

Aparcaments realitzats a base de paviment dur, amb escocells lineals per a l’arbrat, de dimensions adequades al port de l’arbre. Tractament de l’aparcament com a zona perimetral del parc (làmina 8) Enjardinament ornamental de l’entorn de les edificacions, per aconseguir una integració paisatgística adient (jardineria vertical, etc.)

OBSERVACIONS

MESURES I ACCIONS

SITUACIÓ ACTUAL

LÀMINA 6.2. ZONA COMERCIAL. Equipaments a enderrocar o per integrar a l’actuació en quant a la gestió de l’aigua per a reg i usos lúdics

Aprofitament d’alguna de les basses existents, per a l’emmagatzematge d’aigua de reg per al Parc. Utilització de l’escomesa actual d’aigua del canal per a reg i altres usos lúdics del Parc.

OBSERVACIONS

MESURES I ACCIONS

SITUACIÓ ACTUAL

LÀMINA 7. ZONA HOTELERA

OBSERVACIONS

MESURES I ACCIONS

SITUACIÓ ACTUAL

LÀMINA 8.1. TRACTAMENT DEL PERÍMETRE DEL PARC TERRITORIAL. Contacte amb l’Horta.

Cobertura del sòl. Sembra de barreja de lleguminoses. Zones adjacents a paisatge agrícola de cultius de fruiters. Arbrat de floració, fruiters ornamentals. Patró de plantació seguint el criteris del patró annex (formació d’alineacions de les mateixes espècies)

OBSERVACIONS

MESURES I ACCIONS

SITUACIÓ ACTUAL

LÀMINA 8.2. TRACTAMENT DEL PERÍMETRE DEL PARC TERRITORIAL. Pantalles visuals.

Arbrat de port adequat per a la formació de pantalles visuals al perímetre del Parc. Plantacions en alineacions perimetrals. Persistència de la fulla: caduca. A més de la pantalla visual, les alineacions també disminuiran l’efecte del vent a l’interior del perímetre del Parc.