5. PLA PARCIAL URBANÍSTIC DEL PARC TERRITORIAL LES BASSES (SUR43) · LLEIDAOCTUBRE 2010 by CUP Lleida

PLA PARCIAL URBANÍSTIC DEL PARC TERRITORIAL ALCALDE PONS – LES BASSES (SUR43) · LLEIDA OCTUBRE

2010

REDACTOR: ARQCOAS ARQUITECTURA I URBANISME SLP (ALBERT SIMÓ – EUGÈNIA RODRÍGUEZ) CONSULTOR URBANÍSTIC: ORIOL MONFORT ENGINYERIA INFRAESTRUCTURES: INVALL SEGRE SL PAISATGISME: GAENA ENVIRONMENT (PILAR MALLOL)

-1-

ÍNDEX LLISTAT DOCUMENTACIÓ GRÀFICA ................................................................................................... 4 1

MEMÒRIA DE L’ORDENACIÓ ........................................................................................................ 6 1.1

INTRODUCCIÓ........................................................................................................................ 6

1.2

MEMÒRIA DESCRIPTIVA....................................................................................................... 9

1.2.1

Situació i àmbit de l’actuació............................................................................................ 9

1.2.2

Ajust de límits................................................................................................................. 10

1.2.3

Topografia, Estat actual i usos....................................................................................... 10

1.2.4

Antecedents i Participació ciutadana............................................................................. 14

1.2.5

Planejament vigent ........................................................................................................ 16

1.2.6

Iniciativa ......................................................................................................................... 20

1.2.7

Estructura de la propietat............................................................................................... 20

1.3

MEMÒRIA JUSTIFICATIVA................................................................................................... 23

1.3.1

Objectius del pla ............................................................................................................ 23

1.3.2

Justificació de la conveniència i oportunitat del Pla Parcial .......................................... 24

1.3.3

L’ordenació urbanística proposada................................................................................ 26

1.3.4

Quadres de dades i justificació paràmetres .................................................................. 30

1.3.5

Fonament legal .............................................................................................................. 31

1.3.6

Justificació del desenvolupament urbanístic sostenible ................................................ 32

1.3.7

Mobilitat sostenible ........................................................................................................ 33

1.3.8

Informe mediambiental .................................................................................................. 33

1.3.9

Memòria Social .............................................................................................................. 39

1.3.10

Document comprensiu ................................................................................................... 40

1.3.11

Gestió............................................................................................................................. 40

1.3.12

Urbanització i xarxes de serveis .................................................................................... 40

NORMATIVA URBANÍSTICA ........................................................................................................ 55 2.1

NORMES URBANÍSTIQUES................................................................................................. 55

2.2

NORMES COMPLEMENTÀRIES DE CRITERIS DE SOSTENIBILITAT.............................. 70

PLA D’ETAPES.............................................................................................................................. 80

-2-

AVALUACIÓ ECONÒMICA FINANCERA I INFORME SOSTENIBILITAT ................................... 83 4.1

AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA ........................................................................... 83

4.2

INFORME DE SOSTENIBILITAT ECONÒMICA ................................................................... 87

ANNEX JUSTIFICACIÓ CÀLCULS ............................................................................................... 94 5.1

XARXA DE SANEJAMENT. RESIDUALS ............................................................................. 94

5.2

XARXA DE SANEJAMENT. PLUVIALS ................................................................................ 96

5.3

XARXA DE GAS .................................................................................................................... 99

5.4

XARXA D’ABASTAMENT AIGUA POTABLE ......................................................................102

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA ......................................................................................................106

ANNEX 1 VEGETACIÓ I PAISATGISME (EN DOCUMENT INDEPENDENT)

ANNEX 2 DOCUMENT COMPRENSIU (EN DOCUMENT INDEPENDENT)

ANNEX 3 ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA (EN DOCUMENT INDEPENDENT)

-3-

LLISTAT DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

1. PLÀNOLS D'INFORMACIÓ GENERAL

I.01

Situació

1/100.000 / 1/15.000

I.02

Ortofotomapa

1/5.000

I.03.1

Planejament Vigent. Pla General de Lleida

1/5.000

I.03.2

Planejament Vigent. Modificació puntual del PGO

1/5.000

I.03.3

Planejament Territorial. Pla Territorial Parcial Ponent

1/50.000

I.04

Topogràfic

1/5.000

I.05

Parcel.lari

1/5.000

I.06.1

Edificacions i construccions preexistents

1/5.000

I.06.2

Arbrat existent per agrupacions i famílies

1/3.500 1/3.500

I.06.3

Arbrat existent. Nº exemplars i arbres d'interès

I.07.1

Reportatge fotogràfic

1/10.000

I.07.2

Reportatge fotogràfic

1/10.000

I.08

Serveis Afectats

1/3.500

2. PLÀNOLS D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA

RÈGIM DEL SÒL I ESTRUCTURA GENERAL O.01

Zonificació

1/3.500

O.02

Ordenació

1/3.500

O.03

Mobilitat. Accessos i circulació

1/3.500

O.04.1

Paisatgisme. Unitats de Gestió

1/3.500

O.04.2

Paisatgisme. Tractaments Paisatgístics

1/3.500

O.04.3

Paisatgisme. Arbrat afectat

1/3.500

O.05

Imatge

1/3.500

XARXES DE SUBMINISTRAMENT O.06.1

Infraestructura i serveis. Aigua potable

O.06.2

Infraestructura i serveis. Xarxa Alta Tensió

1/3.500 1/3.500

O.06.3

Infraestructura i serveis. Xarxa Baixa Tensió

1/3.500

O.06.4

Infraestructura i serveis. Xarxa Enllumenat

1/3.500

O.06.5

Infraestructura i serveis. Xarxa Gas

1/3.500

O.06.6

Infraestructura i serveis. Xarxa Aigues Pluvials

1/3.500

O.06.7

Infraestructura i serveis. Xarxa Residuals

1/3.500

O.06.8

Infraestructura i serveis. Xarxa Telecomunicacions

1/3.500

-4-

Introducció PLA PARCIAL URBANÍSTIC DEL PARC TERRITORIAL ALCALDE PONS – LES BASSES · LLEIDA

-5-

1.1

MEMÒRIA DE L’ORDENACIÓ

INTRODUCCIÓ

El Parc Territorial Alcalde Pons – Les Basses, representa un espai carregat de simbolisme per Lleida. Després dels diferents projectes i usos que han ocupat Les Basses al llarg del temps, es planteja recuperar i retornar l’espai a la ciutat.

Als anys cinquanta Espanya es convertia en el referent del sol i platja de tota Europa i s’obria al món mostrant les seves potencialitats turístiques. Per a la majoria de lleidatans gaudir d’aquests bens no estava al seu abast i pensar en un dia de platja era una fita difícil d’aconseguir. Anar a la platja amb vehicle privat era privilegi d’un molt reduït nombre de famílies i l’oferta del transport públic per traslladar-se a la costa era inviable ja que el temps que requeria per anar i tornar era tant gran que el viatge no sortia a compte.

Tot plegat van fer decidir a Francisco Pons, l’Alcalde de Lleida en aquell moment, a construir el Parc de les Basses a l’any 1958. Unes instal·lacions que durant vàries dècades van ser referència d’esbarjo per a la gent de Lleida però també per a molta altra de tot l’estat i, fins i tot, de l’estranger.

Però, el pas del temps va fer canviar els hàbits dels lleidatans que conjugat amb una major oferta de piscines privades i públiques (com les que el mateix Ajuntament obria als barris), un elevat cos de manteniment del parc i el seu poc ús van dur a una progressiva degradació del que havia estat un parc emblemàtic.

-6-

Aquest “Pla Parcial Urbanístic del Parc Territorial Alcalde Pons – Les Basses (SUR43)” conjuntament amb la modificació del planejament general “Modificació Puntual del PGO per a la creació d’un nou sector d’esport, lleure i salut al parc territorial alcalde Pons - les Basses” que es desenvolupa i tramita en paral·lel, han de donar les claus per permetre la recuperació i millora del Parc

A partir de 2006 s’inicia un procés de participació ciutadana en format de taller de projectes i sessions de treball per la revitalització del Parc de les Basses. Posteriorment l’Ajuntament de Lleida va adjudicar en concurs públic la redacció del present document.

-7-

Memòria Descriptiva PLA PARCIAL URBANÍSTIC DEL PARC TERRITORIAL ALCALDE PONS – LES BASSES · LLEIDA

-8-

1.2

1.2.1

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

Situació i àmbit de l’actuació

L’àmbit objecte d’aquest Pla Parcial, es defineix gràficament en els plànols d’informació i d’ordenació de la documentació gràfica. Es situa al sud-est del nus de comunicació de l‘autovia A2 amb la carretera N-240 i comprèn el Parc Territorial Alcalde Pons - Les Basses així com sòl no urbanitzable.

Aquest àmbit està delimitat bàsicament per: - al nord-est, per camps d’horta - al sud-est, per camps d’horta - al sud-oest, per la carretera N-240 (actualment xarxa viària urbana) - al nord-oest, per l’autovia Lleida - Barcelona A2 i per la sèquia Tercera del Canal de Pinyana.

La superfície total de l’àmbit d’estudi, segons base topogràfica i límits de parcel·les, és de 271.100,02m2 (27,11 hectàrees). D’aquestes, aproximadament 20,48 hectàrees (204.779,21m2) corresponen a la qualificació actual de Parc Territorial del Pla General de Lleida i la resta, 6,63Ha (66.320,81m2), corresponen a l’àmbit d’ampliació, un cop estudiades les diverses alternatives. Suposen l’ampliació efectiva d’un espai destinat a l’esport, el lleure i la salut, tot mantenint i ampliant la superfície actual global de sistemes de qualificació de Parc Territorial.

-9-

1.2.2

Ajust de límits

En seu del present pla parcial i considerant allò establert en la “Modificació Puntual del PGO per a la creació d’un nou sector d’esport, lleure i salut al parc territorial alcalde Pons - les Basses”, els límits d’aquest àmbit SUR43, s’han ajustat en alguns casos a la realitat topogràfica, als límits de les propietats cadastrals i considerant criteris de coherència urbanística tal com queda reflectit a la documentació gràfica d’informació urbanística.

Com inclou el document de modificació del planejament general esmentat, respecte la superfície que actualment composa el parc territorial de 20,48 hectàrees es produeix una ampliació de 6,63Ha

D’aquesta manera, s’ajusta l’àmbit sud - oest per tal d’incloure la totalitat de la rotonda prevista sobre l’eix de la carretera N-240 (vial que en aquest tram de contacte amb l’àmbit ha estat objecte de cessió a l’Ajuntament) i així garantir una millor mobilitat dins del sector i en relació a la ciutat.

Al costat sud - est s’inclou la traça del camí per tal d’incorporar-la al projecte d’urbanització del sector i integrar-la a la xarxa de camins del parc.

Atesa l’existència de límits físics clarament delimitats en tres dels costats de l’àmbit que dificulten l’ampliació de l’actual zona de parc (carretera N-240 al sud – oest, canal al nord – oest i camí existent al sud –est) i per tal de mantenir criteris de centralitat i equidistància des de l’actual esplanada, el planejament general planteja l’ampliació al nord –est.

A més a més i atès que es volen preveure nous espais esportius s’ha considerat que l’ampliació fora interessant que es donés en uns sòls pròxims a les actuals instal·lacions esportives.

Així doncs en el límit nord - est es determina un vial tou de tancament en forma de vial de circumval·lació del parc que serveix per delimitar el perímetre d’ampliació en aquest punt del sector i per gestionar la mobilitat rodada. Per coherència s’inclouen tres habitatges aïllats existents dins l’àmbit.

1.2.3

Topografia, Estat actual i usos

TOPOGRAFIA

En l’àmbit la configuració dels terrenys es caracteritza per una topografia molt suau en tota la seva extensió d’acord amb el plànol topogràfic I.04 del plànols d’informació de la documentació gràfica. Les cotes del terreny s’eleven lleugerament de sud a nord. La cota de contacte amb la carretera N-240 va

- 10 -

des dels 206 fins als 215 metres (pendent aproximat 1,6%), mentre que en la zona nord se situa a l’entorn dels 215 / 216 metres (dipòsit d’aigua, edifici Aquàlia, vestidors i pista poliesportiva, etc). En la part central de l’àmbit les cotes oscil·len al voltant dels 211 / 212 metres (antic accés al parc, antics restaurants, zones de piscines, magatzem jardineria, esplanada...).

Així doncs els nivells van des d’aproximadament la cota 206,18 metres com a menor a l’extrem sud de l’àmbit (anterior zona d’acampada) fins a 219,08 metres (nord pista poliesportiva) com a cota major a la banda nord, donant per tant un diferencial màxim de 12,90. En qualsevol cas el pendent mig aproximat és de 1,5 %, descendent en sentit nord - sud.

EDIFICACIONS EXISTENTS, USOS ACTUALS

El plànol I.06.1 – Edificacions i construccions preexistents de la documentació gràfica permet observar les edificacions existents, en la seva major part sense ocupació ni ús.

Actualment, el Parc és un espai del tot infrautilitzat i amb un procés de degradació física i funcional que perdura al llarg dels darrers anys, des del moment en que les Basses varen perdre el seu caràcter d’equipament de lleure comunitari territorial. Ara només perviu l’ús esportiu a través de la bona utilització de la pista d’atletisme, però on el referent en el territori de les antigues instal·lacions de les basses ha desaparegut totalment.

A part de les Pista municipal d’Atletisme de les Basses d’Alpicat i l’edifici esportiu vinculat, també hi trobem algunes restes de les antigues instal·lacions del càmping Les Basses i les piscines en desús del complex, una de les quals es va reomplir per tal de conformar un escenari a l’aire lliure per esdeveniments musicals.

Pròxims a l’antiga carretera N-240 existeixen tres vasos de les antigues piscines públiques (3b) així com les restes de les edificacions lineals que servien principalment de vestidors i cabines als usuaris, actualment en mal estat de conservació.

Així mateix, una de les basses, que donaven nom al parc, està actualment lligada a les instal·lacions del laboratori de l’empresa Aquàlia, actual potabilitzadora, recordatori de l’antic subministrament d’aigua potable a Lleida. Una part de l’edifici l’ocupen també oficines de la mateixa empresa i al voltant trobem un grup de bombeig així com una bassa de nova construcció pel tractament i decantació de les aigües.

- 11 -

A la zona de l’antiga entrada al recinte trobem diferents edificacions que componien l’accés així com zones de restaurants, terrasses i casetes de guarda, en la seva majoria en mal estat de conservació. Existeixen també dues edificacions més vinculades al manteniment del parc i la jardineria. Es preveu la recuperació i conservació d’algunes d’elles en base als nous usos del parc.

Dins l’àmbit trobem igualment cinc conjunts d’edificacions aïllades previstes originalment com a habitatges unifamiliars aïllats o casetes d’horta, amb estils i èpoques de construcció diferents que com a criteri general s’integren en la nova ordenació del pla parcial si es troben en ús o en bon estat de conservació.

També cal remarcar la important massa arbòria, que compren majoritàriament espècimens de pi blanc, pollancres i àlbers.

L’accés principal de l’actual parc es situa a l’antiga carretera N-240. Aquest punt presenta dificultats en tant en quan els girs a esquerres no són possibles, tant en sentit Lleida com en sentit Osca, i l’accés des de Lleida no està dimensionat per absorbir els fluxos que la nova activitat pot comportar.

Existeix un altre accés, penjant també des de la N-240, a través d’un camí de l’horta, que condueix fins a les instal·lacions de la pista d’atletisme, on es reprodueixen les dificultats viàries esmentades.

- 12 -

Cal remarcar, així mateix, l’important paper de la N-240 com a eix vertebrador d’equipaments públics i privats de la ciutat de Lleida, com ara l’hospital Arnau de Vilanova, la facultat d’Agrònoms, les instal·lacions del Club tennis Lleida, etc.

Els camps de cultiu, adjacents al parc, formen una petita estructura agrícola, parcel·lada, amb edificacions relacionades, no totes, amb l’activitat agrícola.

Als plànols I.06.2 i I.06.3 es descriu l’arbrat existent de forma detallada tant d’acord amb les agrupacions o famílies d’arbres com en referència al seu interès botànic i el nombre d’exemplars de cada varietat. Finalment al plànols I.07.1 i I.07.2 s’inclou un breu reportatge fotogràfic.

INFRASTRUCTURES I SERVEIS EXISTENTS Xarxa d’Aigua Potable

Dins de l’àmbit trobem la xarxa de distribució d’aigua potable de l’empresa Aquàlia d’acord a l’esquema i les dimensions que figuren al plànol I.08 (Serveis Afectats) de la documentació gràfica i que es troben dintre de l’àmbit d’actuació del pla parcial. De banda del laboratori i com s’ha comentat abans trobem també un grup de bombeig a l’exterior de l’edifici.

S’haurà de preveure el desviament de les canonades, o les mesures pertinents per resoldre l’afectació. En els edificis existents afectats pel pla parcial, que actualment tenen servei d’aigua potable, caldrà preveure les connexions a la nova xarxa de distribució d’aigua. Xarxes d’Aigües Residuals i Pluvials

No existeixen serveis afectats de la xarxa de sanejament (residuals i pluvials) tal i com es grafia al plànol de serveis afectats I.08.

El col·lector d’aigües residuals a l’est, que va d’Alpicat a Lleida, gestionat per l’Agència Catalana de l’Aigua, no interfereix el seu traçat en l’àmbit d’actuació del pla parcial. No trobem xarxa de sanejament dins de l’àmbit d’aquest pla parcial

El traçat de la canalització del riu Noguerola, gestionada per l’Agència Catalana de l’aigua, així com els seus reguers, no interfereixen en l’àmbit d’actuació del pla parcial.

En els edificis existents a mantenir pel pla parcial, on actualment hi ha algun servei de sanejament, es preveuran escomeses connectades a les noves xarxes d’aigües residuals i pluvials.

- 13 -

Xarxa d’Alta i Baixa Tensió

Tal i com es pot veure en plànol de serveis afectats, existeix un línia d’Alta tensió que creua el sector des de l’extrem sud-est al extrem nord-oest i una derivació d’aquesta que creua el sector des de l’extrem nord-est al sud-oest.

A part existeixen línies de baixa tensió que donen subministrament als diferents habitatges, nau de manteniment, magatzems de jardineria, etc. dins el sector. Caldrà mantenir el subministrament a aquests usuaris. Xarxa de Gas

No existeixen serveis afectats de la xarxa de gas Xarxes de Telecomunicacions

Existeix una línia aèria de telefònica que transcorre paral·lelament a la carretera N-240 d’Alpicat a Lleida. En la zona de la carretera afectada per la rotonda d’accés al sector del pla parcial, s’haurà de preveure el desviament de la línia, o les mesures pertinents per resoldre l’afectació.

Existeix una segona línia de telefònica que transcorre per la zona Sud del sector. S’haurà de preveure el desviament de la línia, o les mesures pertinents per resoldre l’afectació.

En els edificis existents a mantenir pel pla parcial, on actualment tenen servei de telecomunicacions, es preveuran les connexions a la nova xarxa de telecomunicacions.

1.2.4

Antecedents i Participació ciutadana

A partir de 2006 s’inicia un procés de participació ciutadana en format de taller de projectes i sessions de treball per la revitalització del Parc de les Basses, les aportacions del qual han estat consultades i considerades per l’elaboració d’aquest document.

Des de l’esmentat any s’han elaborat diferents documents, dins del marc del procés de Participació Ciutadana per a la reforma del Parc Territorial de les Basses. El corresponent a la primera fase, més tècnica, Taller de Participació “Programa de Revitalització del Parc de les Basses” i que s’emmarcava en el Protocol de Col·laboració entre La Paeria i el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Lleida, novembre 2006-maig 2007; i el segon, corresponent al “Procés de participació per a la reforma del Parc de les Basses”, novembre 2006-juny 2008, promogut per la Regidoria de

- 14 -

Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Lleida i on es va ampliar el procés participatiu a la resta d’agents socials.

Dels processos de participació ciutadana i de les diverses i quantioses aportacions de la ciutadania i dels diversos agents socials se’n poden extreure les següents propostes d’eixos principals d’actuació sobre l’espai del Parc: 1. Sistema d’espais lliures: - Conservar i potenciar la massa forestal - Parc sostenible i utilització d’energies netes per al seu abastament 2. Accessibilitat i mobilitat interna: - Potenciar transport públic des de tots els barris de la ciutat i resta de territori - Mantenir/completar accessos actuals al parc - Implementar una via verda que permeti accessibilitat en bici/peu - Eliminació de barreres arquitectòniques que dificultin la mobilitat a gent gran o incapacitada 3. Usos: - Esport popular i escolar - Educació - Turisme - Lleure - Comerç 4.- Gestió de l’aigua: - Conservació/reordenació d’algun equipament aquàtic - Instal·lació coberta, climatitzada, tipus spa / balneari, d’utilització continuada - Centre d’interpretació de l’aigua complementari del museu actual - Espai per a un estany

Durant l’exercici 2009, l’Ajuntament de Lleida va adjudicar en concurs públic la redacció del present document i inicia també els treballs de redacció de la modificació puntual del planejament general que es tramita en paral·lel.

Concretament en data 27 de març de 2009, el Ple de l’Ajuntament va aprovar l’Avanç de la Modificació puntual del PGO en l’àmbit del Parc Territorial Alcalde Pons - Les Basses. Es va sotmetre l’expedient al preceptiu període d’informació pública i es van sol·licitar els informes pertinents als organismes amb competències en relació a les determinacions del document d’Avanç. L’esmentat acord va ser publicat al Butlletí Oficial de la Província núm. 57, de 21 d’abril i al Diari El Segre de data 7 d’abril de 2009. Així mateix l’acord va se exposat al Taulell d’Edictes de la Corporació des del 4 d’abril al 5 de maig de 2009

- 15 -

1.2.5

Planejament vigent

El marc urbanístic vigent ve determinat pels documents següents: •

Pla General de Lleida, municipal d’ordenació urbana i territorial 1995-2015, aprovat definitivament per resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques de data 23 de desembre de 1998 i donada la conformitat al Text Refós per Resolució de data 7/5/1999 (DOGC núm. 2895 de data 25 de maig de 1999).

•

El Text refós del Pla General de Lleida, municipal d’ordenació urbana i territorial 1995- 2015, aprovat definitivament en data del 16 de gener de 2003, publicat al DOGC núm. 3924, de data 14 de juliol de 2003, i totes les seves modificacions puntuals posteriors.

•

El Pla Territorial Parcial de Ponent i Terres de Lleida, aprovat pel Govern de Catalunya en data de 24 de juliol de 2007.

•

El document de “Modificació Puntual del PGO per a la creació d’un nou sector d’esport, lleure i salut al parc territorial alcalde Pons - les Basses” que es tramita en paral·lel a aquest document i la futura vigència del qual definirà el present sector de sòl urbanitzable.

MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PLA GENERAL (MPPGL)

Planteja l’ampliació de l’actual superfície del parc per a la creació d’un nou sector d’esport, lleure i salut al parc territorial alcalde Pons - les Basses. La modificació puntual del Pla General d’Ordenació es concreta de forma molt resumida en dos aspectes, un de caràcter gràfic i l’altre normatiu.

1.- Es proposa delimitar un àmbit classificat de sòl urbanitzable, SUR 43, Sector d’esport, lleure i salut del Parc Territorial Alcalde Pons – Les Basses, que comprengui l’actual superfície de 20,48Ha qualificada de Parc Territorial, clau PT, i a més, una superfície de 6,63Ha, situades als nord-est, amb continuïtat amb les primeres, i per a possibilitar l’ampliació del parc afegint nous usos i funcions. La superfície dels sector urbanitzable resultant serà d’unes 27,11 Ha.

2.- Afegeix un nou article 202 bis a la Normativa del Pla General, que regula els paràmetres fonamentals del sector, establint un índex d’edificabilitat bruta d’un 0,07 m²st/m²s i uns usos principals d’espais lliures destinats a lleure, esport i salut a l’aire lliure, que ocuparan un mínim del 80% de la superfície del sector, i que seran compatibles amb els usos comercials, segons determinacions de l’article 88 del PGL i d’acord amb la regulació sectorial vigent; els terciaris, d’acord amb l’article 89 del PGL i exclusivament pel que fa epígrafs d’establiment hoteler, restauració i el recreatiu (aquest últim amb limitacions), el residencial especial segons es regula a l’article 87 del PGL i l’educatiu, sanitari -

- 16 -

assistencial, sòcio-cultural segons definició de l'article 92 del PGL. S'admeten tots aquests usos com a complementaris sempre que estiguin directament vinculats als usos principals.

L’ús esportiu i residencial mòbil són compatibles amb una limitació del 50% de la superfície del sistema d'espais lliures. La modificació preveu la titularitat pública del conjunt del nou sector.

S’incorpora a continuació el redactat de l'article 202 bis de la Modificació:

Art. 202 bis Zona d’esport, lleure i salut del Parc Territorial Alcalde Pons-Les Basses, Clau 8 PT

1. Definició de la zona. El sector de titularitat pública comprèn el Parc Territorial Alcalde Pons-Les Basses i un conjunt de sòls privats majoritàriament de cultiu, situats en el límit nord-est del Parc. La superfície total del sector urbanitzable és de 27,11Ha. D’aquestes, 20,48Ha corresponen a la qualificació de Parc Territorial i la resta, 6,63Ha, corresponen a sòls per a l’ampliació efectiva del nou sector d’esport, lleure i salut, amb la finalitat, com a condició necessària, per tal d’assegurar l’increment de la superfície global per a l’ús d’espais lliures i equipaments esportius. 2. Objectius generals. L’objectiu d’aquest sector és el d’ordenar l’àmbit del Parc Territorial Alcalde Pons - les Basses, per a destinar-lo a usos esportius, de lleure i salut, com una dotació de titularitat pública de caràcter territorial, estructurant-lo com a peça estratègica en el desenvolupament del territori i reforçant la seva articulació amb la ciutat. Així mateix es pretén emmarcar la definició dels usos principals: esportius, de lleure i de salut, vinculats a la natura, amb la incorporació d’altres usos principals lucratius que garanteixin la viabilitat econòmica del sector tot reforçant, però, els valors paisatgístics, del gaudir de la natura i de l’esport, a través de la recuperació/ampliació de les masses arbòries existents i d’altres elements naturals. 3. Determinacions de l’ordenació. 3.1. El desenvolupament d’aquesta zona es realitzarà mitjançant Pla Parcial urbanístic. 3.2. El Pla Parcial abastarà la totalitat del sector determinat en el present Pla General. 3.3. Estàndards urbanístics: a) Índex d’edificabilitat brut aplicable a la totalitat del sector, 0,07 m2t/m2s. b) Reserves obligatòries per a sistemes: 1. Sistemes generals: El Pla parcial haurà de concretar la forma, disposició i zonificació finals dels 210.776,16 m² corresponents a l’ús d’espais lliures i equipaments esportius, que és la cessió mínima que es fixa normativament. D’acord amb l'article 145 d’aquestes Normes, l’ús esportiu i residencial mòbil són compatibles amb una limitació del 50% d’aquesta superfície. En aquesta reserva es computen els 40,665 m² de zones verdes i equipaments esportius obligatoris de reserva mínima en compliment de l'article 64 del TRLUC i en coherència amb els usos actuals del sòl. 2. Sistemes locals - Vialitat i aparcament: Es fixa una reserva mínima de vialitat de 1.004.18 m² de superfície. El Pla parcial completarà la reserva de sòls per al sistema viari i d’aparcament necessària per al correcte funcionament del sector. 3 Aparcament: El Pla Parcial preveurà la reserva mínim a de 580 places d’aparcament per a l’ús comercial i 250 places d’aparcament totals per a la resta d’usos. c) D’acord a la legislació vigent l’aprofitament mig de cessió correspon al 20% de l’aprofitament del sector, tot i que en ser un sector de titularitat pública no serà d’aplicació, per innecessària, la cessió d’aquest 20% d’aprofitament mig a l’administració actuant. 4. Determinacions de l’edificació 4.1. Tipus d’ordenació i tipologia, es fixa el tipus d’edificació aïllada. 4.2. El Pla parcial complementarà les condicions d’edificació relatives a condicions de forma de la parcel·la, ocupació de plantes soterrani, baixa i pis, i elements secundaris de l’edificació.

- 17 -

4.3. Nombre màxim de plantes i alçada reguladora màxima, el nombre màxim de plantes es fixa en planta baixa i tres plantes pis i l’alçada reguladora màxima segons l’Art. 44 d’aquestes Normes. 4.4. L’ordenació del Pla parcial vetllarà per l’adaptació de l’edificació a les condicions de l’entorn on s’insereix. 5. Condicions particulars d’ús L’ús general al qual es destina l’àmbit és el de lleure, esport i salut a l’aire lliure. Sempre i quan estiguin directament vinculats a aquest ús general, s’admeten com a complementaris els usos següents: - Comercial, segons determinacions de l’article 88 d’aquestes Normes i d’acord amb la regulació sectorial vigent. - Terciari, d’acord amb l’article 89 d’aquestes Normes i exclusivament pel que fa epígrafs d’establiment hoteler, restauració i el recreatiu. - Residencial especial, segons es regula a l’article 87 d’aquetes Normes. - Segons definició de l'article 92 del PGLl s'admeten els usos educatiu, sanitario-assistencial i socio-cultural com a serveis privats. Es declara incompatible l’ús d’habitatge. S’exceptua d’aquesta prohibició el destinat a allotjament del personal de guarda permanent de les instal·lacions. 6.- Sostre màxim per usos. -

El sostre màxim assignat a l’ús comercial serà de 12.000 m²st. El sostre màxim assignat als usos terciari/residencial especial educatiu, sanitario-assistencial i socio-cultura serà de 8.000 m²st. El sostre màxim per a l’ús recreatiu serà de 800 m²st.

7.- Regulació transitòria dels usos. El Pla parcial posterior regularà l’ús transitori del residencial preexistent legalment implantat dins els sector. 8.- Altres determinacions. El Pla parcial que ordeni el sector haurà de tenir present, a més, les següents determinacions sobre: Aspectes ecològics - Analitzar les espècies al·lòctones existents i d’eliminar aquelles espècies amb capacitat per alterar els habitats naturals propers. - Ús d’espècies autòctones en el disseny dels nous espais lliures. - Disseny naturalitzat dels elements i infraestructures hidràuliques (basses, fonts...) - Minimització dels tancaments i ús de tancaments permeables per a la microfauna característica de la matriu agrària. - Minimització de la superfícies impermeabilitzada com a conseqüència l’aplicació de paviments i acabats propis de l’espai urbà. Aspectes paisatgístics - Obligació de la integració paisatgística de les instal·lacions i edificacions, existents i previstes. Aspectes sobre el cicle de l’aigua - Necessitat que la xarxa de sanejament sigui separativa: residual i pluvials. - Necessitat d’assegurar una correcta gestió de les aigües residuals, ja sigui mitjançant EDAR pública o amb sistema depuratiu propi. - Necessitat que els promotors assumeixin els costos derivats del sanejament. Avaluació de la possibilitat d’engegar convenis de sanejament en els termes establerts en el PSARU. 9.- Gestió. El sector, de titularitat pública, es desenvoluparà mitjançant un únic polígon d’actuació urbanística i el sistema d’actuació serà el d’expropiació.

Com s’ha comentat aquest pla parcial es tramita en paral.lel a la “Modificació Puntual del PGO per a la creació d’un nou sector d’esport, lleure i salut al parc territorial alcalde Pons - les Basses” i la seva aprovació queda supeditada a l'aprovació de la Modificació esmentada.

- 18 -

PLANEJAMENT TERRITORIAL

L’article 2.3 del Pla Territorial Parcial de Ponent (Terres de Lleida) classifica els sòls objecte del present pla parcial amb la classificació de sòl de protecció preventiva:

Article 2.3. Tipus de sòl 1. Amb la finalitat de modular les normes de protecció en funció de les condicions de les diferents àrees de sòl i de les funcions que han de jugar en el territori, el Pla distingeix tres tipus bàsics de sòl en els espais oberts: a) Sòl de protecció especial b) Sòl de protecció territorial c) Sòl de protecció preventiva (...)

En els articles 2.9 i 2.10 es defineixen i regulen els sòls de protecció preventiva:

Article 2.9. Sòl de protecció preventiva: definició S’inclouen en aquest tipus els sòls classificats com a no urbanitzables en el planejament urbanístic que no hagin estat considerats de protecció especial o de protecció territorial. El Pla considera que cal protegir preventivament aquest sòl, sense perjudici que mitjançant el planejament d’ordenació urbanística municipal, i en el marc que les estratègies que el Pla estableix per a cada assentament, es puguin delimitar àrees per a ésser urbanitzades i edificades, si escau. També el Pla preveu la possibilitat que, més enllà de les estratègies establertes per a cada nucli, es puguin admetre, en casos justificats, implantacions d’activitats o instal·lacions de valor estratègic general i d’especial interès per al territori, a través del procediment que el Pla determina en l’article 1.14 per a garantir una avaluació suficient dels pros i contres de la iniciativa.

Article 2.10. Sòl de protecció preventiva: regulació 1. El sòl de protecció preventiva està subjecte a les limitacions que la legislació urbanística estableix per al règim de sòl no urbanitzable i que s’assenyalen bàsicament a l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005). 2. Els plans d’ordenació urbanística municipal podran, si s’escau, classificar com a urbanitzable aquelles peces de sòl de protecció preventiva que tinguin la localització i proporció adequades en funció de les opcions d’extensió urbana que el pla d’ordenació urbanística municipal adopti d’acord amb les estratègies de desenvolupament urbà que en cada cas estableix el Pla. 3. El sòl de protecció preventiva que mantingui la seva classificació de sòl no urbanitzable continuarà subjecte a les limitacions pròpies d’aquest règim de sòl amb les especificacions que estableixi en cada cas el Pla d’ordenació urbanística municipal i altres instruments de planejament urbanístic, en el seu cas. Sense perjudici de les restriccions específiques per a determinades àrees establertes en el Pla d’ordenació urbanística municipal o altres instruments urbanístics, cal considerar en general el sòl de protecció preventiva com una opció preferent enfront del sòl de protecció territorial per a implantacions admeses en sòl no urbanitzable. 4. Els plans municipals hauran de posar especial atenció en l’ordenació de l’àmbit del sòl de protecció preventiva, sense perjudici de la capacitat del pla d’ordenació urbanística municipal de precisar, d’acord amb el Pla territorial, l’ordenació de tot el sòl no urbanitzable del terme municipal.

Durant el procés d'aprovació de l'Avanç de la “Modificació Puntual del PGO per a la creació d’un nou sector d’esport, lleure i salut al parc territorial alcalde Pons - les Basses”

es va sol.licitar a la

Secretaria de Planificació Territorial la viabilitat de la proposta en relació al compliment de les determinacions de l'article 1.14 del Pla Territorial Parcial. D’aquesta forma en data 20 de maig de 2009 es va emetre informe en el sentit de valorar positivament la proposta de Modificació i a la vegada la manca d’interès territorial de la proposta com a tràmit de l’art. 1.14.

- 19 -

1.2.6

Iniciativa

El “Pla Parcial urbanístic del Parc Territorial Alcalde Pons – Les Basses ”, al municipi de Lleida, és una operació d’iniciativa pública, tal i com s’estableix al Text refós 1/2010, de 3 d’agost (LUC) i al seu Reglament (RLUC) i representa el planejament derivat de desplegament de la “Modificació Puntual del PGO per a la creació d’un nou sector d’esport, lleure i salut al parc territorial alcalde Pons - les Basses”

Cal significar, així mateix, que tenint en compte el projecte col·lectiu que ha de representar per als lleidatans la reforma i millora de les actual instal·lacions del Parc Alcalde Pons - Les Basses, l’endegament dels procés urbanístic que ho ha de fer possible no pot ser altra que l’Administració pública.

A tals efectes, el promotor del present Pla Parcial urbanístic, és l’Ajuntament de Lleida, amb seu a la Plaça de la Paeria, 1 i codi postal 25007.

1.2.7

Estructura de la propietat

Es presenta a continuació d’acord amb la informació registral i cadastral disponible l’estructura de la propietat del sector. En la seva majoria de titularitat pública però també s’inclouen alguns sòls privats de cultiu així com 3 parcel·les ocupades per habitatges implantats en el medi rural

En el plànol I.05 – Parcel·lari de la documentació gràfica, s’identifiquen gràficament les propietats incloses dins l’àmbit d’estudi d’aquest pla parcial.

QUADRE NUM. 1: ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT

- 20 -

FINQUES

Num.

PARCEL.LA

REFERÈNCIA CADASTRAL

SUPERFÍCIE (m2) CADASTRE -FINQUES SENCERES

PROPIETARI CADASTRAL

SUPERFÍCIE (m2) TOPOGRÀFIC - INCLOSA A L´ÀMBIT

SUPERFÍCIE Parc Territorial Alcalde Pons - Les Basses

01 02 03

(LES BASSES) 324 (Pol.9) 326 (Pol.9) 325

25900A009003240000LP 25900A009003260000LT 25900A009003250000LL

Ajuntament de Lleida Gacén Justo, Josefa Gacén Justo, Josefa

182.288,00 10.869,00 13.722,00

179.104,83 11.425,84 14.248,54

66,1% 4,2% 5,3%

204.779,21

75,5%

13.286,00 2.407,38 3.211,84

4,9% 0,9% 1,2%

15.976,26

24,1%

740,02 876,15 575,77 4.244,47 13.514,50 2.035,06 1.501,74

0,3% 0,3% 0,2% 1,6% 5,0% 0,8% 0,6%

TOTAL FINQUES AMPLIACIÓ

58.369,19

21,5%

VIAL

7.951,62

2,9%

66.320,81

24,5%

271.100,02

100,0%

TOTAL SUPERFÍCIE SUPERFÍCIE AMPLIACIÓ Parc Territorial Alcalde Pons - Les Basses

04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14

(Pol.9) 214 (Pol. 9) 321 (Pol.9) 644 (Pol.9) 319 (Pol.9) 322 (Pol. 9) 654 (Pol. 9) 318 (Pol. 9) 317 (Pol. 9) 327 (Pol. 9) 320 (Pol. 8) 126

25900A009002140000LS 25900A009003210000LY 25900A009006440000LP 25900A009003190000LG 903190388041000000SY 25900A009003220000LG 25900A009006540000LR 25900A009003180000LY 25900A009003170000LB 25900A009003270000LF 25900A009003200000LB 25900A008001260000LT

Escurder Escurder, Jose Vargues Anto, Emilio Fortuny Montells, Antonio. Gimeno Ramon, Fidel Fondevila Puigdengoles, Maria Ägeles Hernandez Palmes, Antonio Ajuntament de Lleida Infante Aurelia (Vda de Galo) Flinch Vidal, Carmen Peris Llorens, Mª Antonia Farre Mollins, Carmen Abella Vidal, José

TOTAL SUPERFÍCIE TOTAL ÀMBIT PARC TERRITORIAL

- 21 -

20.251,00 2.484,00 3.127,00 15.833,00 406,00 931,00 775,00 583,00 4.365,00 28.029,00 14.133,00 20.748,00

Memòria Justificativa PLA PARCIAL URBANÍSTIC DEL PARC TERRITORIAL ALCALDE PONS – LES BASSES · LLEIDA

- 22 -

1.3 1.3.1

MEMÒRIA JUSTIFICATIVA Objectius del pla

El present planejament pretén retornar als ciutadans, recuperar i ordenar el Parc Territorial Alcalde Pons - Les Basses. Es tracta d’una peça que ha de tornar a ser estratègica dins una lògica territorial com un gran nou sector d’esport, lleure i salut, que es complementa amb activitats comercials, hoteleres i de serveis privats.

En aquest sentit, es considera necessari mantenir i potenciar els seus valors preexistents, en coherència amb el PGL vigent i la “Modificació Puntual del PGO per a la creació d’un nou sector d’esport, lleure i salut al parc territorial alcalde Pons - les Basses” . Cal possibilitar la seva recuperació i transformació en una dotació que, tot consolidant la titularitat pública, concreta definitivament el seu caràcter territorial i es destina a acollir els usos propis del sistema d’espais lliures, fent possible la utilització d’aquest espai per a l’esport, el lleure, la salut.

Els objectius concrets que preveu assolir el Pla Parcial en base al planejament general són:

a) Qualificar i ordenar l’àmbit del Parc Territorial, per a destinar-lo principalment a usos esportius, de lleure i salut, com una dotació de titularitat pública de caràcter territorial. b) Integrar al recinte del parc i ordenar de forma coherent l’ampliació del seu àmbit, amb un increment de superfície de 6,63Ha, en el seu entorn immediat i amb continuïtat de l’actual. c) Consolidar l’augment en el global del nou àmbit de la superfície qualificada actualment de Parc Territorial (PT), per a destinar-la als usos públics propis dels sistemes d’espais lliures i dels equipaments esportius. d) Ordenar, regular i concretar la localització i els paràmetres dels usos principals: esportius, de lleure i de salut, vinculats a la natura, amb la incorporació d’altres usos complementaris lucratius: comercials, hotelers i de serveis col·lectius, supeditats i vinculats als principals. e) Reforçar els valors paisatgístics a través de la recuperació/ampliació de les masses arbòries existents i d’altres elements naturals. f)

Preveure una base de criteris formals, tècnics i estètics per tal que el desenvolupament de les obres de tractament dels espais a l’aire lliure i les noves edificacions s’integrin en l’entorn del parc

g) Concretar la millora dels accessos i preveure una xarxa viària i per a vianants que respongui eficaçment a la mobilitat generada, amb especial atenció als aparcaments de vehicles, els nous accessos i a les comunicacions amb la ciutat i la resta del territori en base a les conclusions de l’estudi de mobilitat. h) Garantir la viabilitat econòmica de la proposta.

- 23 -

1.3.2

Justificació de la conveniència i oportunitat del Pla Parcial

Des de l’aprovació del Pla General d’Ordenació de Lleida, els resultats en relació als objectius plantejats respecte al Parc Territorial de Les Basses no han estat del tot satisfactoris. La pèrdua del Parc com a equipament de lleure comunitari de caràcter territorial, ha convertit el Parc en un espai del tot infrautilitzat i amb un procés de degradació física i funcional tant pel que fa a les edificacions existents com pel que fa als accessos i elements d’urbanització. Ara només perviu l’ús esportiu a través de la bona utilització de la pista d’atletisme, on el caràcter referent en el territori de les antigues instal·lacions de Les Basses ha desaparegut totalment.

Tot i això, és un àmbit amb un magnífic potencial com a peça estratègica en el desenvolupament del territori, per les seves condicions mediambientals, paisatgístiques i pel gaudi de la ciutadania que compta, a més, amb unes immillorables comunicacions, amb la ciutat de Lleida i amb la resta del territori.

Pel que fa a les connexions viàries, aquestes confereixen a l’àmbit una accessibilitat extremadament elevada dins una lògica territorial. Resulta especialment destacable la proximitat amb el nucli de la ciutat de Lleida i l’eix viari de l’autovia A2 (Barcelona – Lleida) actualment en procés de prolongació fins a Osca sobre l’eix de la N-240. Aquest eix viari estructurant i radial respecte a la ciutat constitueix en l’actualitat una de les portes de la ciutat.

Es tracta per tant de recuperar i evitar la degradació del parc Alcalde Pons - Les Basses que als anys 60, quan es va produir la seva inauguració, i al llarg del temps, va esdevenir un lloc carregat de simbolisme per a la ciutat de Lleida.

Representa per tant un actiu molt significatiu del patrimoni de la ciutat i per tant una oportunitat que mitjançant el present planejament se’n plantegi la seva recuperació. Es preveu a tal efecte potenciar i permetre noves activitats vinculades d’esport, lleure i salut al parc territorial alcalde Pons - les Basses

El present pla parcial es justifica així mateix com a desenvolupament de planejament derivat en base a la “Modificació Puntual del PGO per a la creació d’un nou sector d’esport, lleure i salut al parc territorial alcalde Pons - les Basses” que preveu la creació del sector SUR43 i que aquest document com s’ha comentat desenvolupa.

En el marc de la recuperació del parc es fa necessari així mateix potenciar l’ús de la xarxa de camins existents que posen en relació el nucli de Lleida amb municipis veïns així com promoure i senyalitzar recorreguts per a vianants i bicicletes.

- 24 -

En el Parc de les Basses es promocionarà la combinació ordenada dels usos d’esbarjo i lleure i els usos ambientals, tot conservant i regenerant la massa arbòria existent i les connexions amb l’entorn amb el que es troba.

La classificació com a sòl urbanitzable delimitat del nou sector de titularitat pública es justifica també des d’un punt de vista del caràcter i estat d’urbanització actuals com a parc consolidat amb vocació de gran parc equipat amb serveis i edificacions amb capacitat d’oferir usos diferents.

Precisament la inclusió dels nous usos amb aprofitament lucratiu responen a la necessitat de garantir el finançament necessari i la viabilitat econòmica per a la reparació i manteniment futur del Parc, sens perjudici del manteniment del caràcter i titularitat pública del sector.

D’altra banda, cal remarcar la proximitat de les instal·lacions amb àrees consolidades de sòl urbà i d’urbanitzables del municipi veí d’Alpicat.

Des d‘un punt de vista de planejament territorial, la proposta d'actuació plantejada, donaria compliment, si fos el cas, als criteris per a la consideració de l'interès territorial de l'actuació d'acord amb les determinacions del Pla Territorial Parcial de Ponent (Terres de Lleida), següents: 6. En tot cas, les actuacions excepcionals a què fa referència aquest article hauran de complir les següents condicions per a què puguin ser reconegudes com d’interès territorial: a) Hauran de tenir una dimensió i requeriments funcionals que justifiquin una localització que no segueix les pautes d’extensió de les àrees urbanes establertes pel Pla.

- La localització històrica del parc, la seva qualificació i dimensió i el seu ús com a equipament de lleure comunitari, d’esport i salut a l’aire lliure, justifiquen sobradament aquesta condició. b) Els motius per a fonamentar l’interès territorial de l’actuació seran les millores que pot representar per al territori en termes d’equipament, medi ambient, desenvolupament econòmic, projecció internacional, cohesió social o qualitat de vida.

- La ubicació actual del Parc, en la rotonda de la variant nord de la carretera Nacional II amb la carretera Nacional N-240, el dota d’un magnífic potencial com a peça estratègica en el desenvolupament del territori, afavorit per les seves condicions mediambientals, paisatgístiques i pel gaudir de la ciutadania i per unes immillorables comunicacions amb la ciutat i amb la resta del territori.

El desenvolupament i concreció del nou sector urbanitzable d’esport, lleure i salut comportarà sens dubte una potenciació i millora dels equipaments per a la ciutadania i un desenvolupament econòmic de projecció local i supramunicipal. c) L’actuació ha de proposar solucions ambientals satisfactòries a les necessitats d’accés, en funció dels fluxos previsibles i de provisió de serveis d’aigua, energia, telecomunicacions i eliminació de residus, com també respecte de les altres variables

- 25 -

ambientals regulades per disposicions sectorials. Així mateix, l’actuació respectarà les disposicions d’obligat compliment relatives a la prevenció de riscos.

- L’estructuració del Parc com a peça estratègica en el desenvolupament del territori, garantirà i reforçarà la seva articulació amb la ciutat de Lleida i la resta del territori, garantint la correcta accessibilitat i mobilitat de les persones en termes funcionals i de sostenibilitat ambiental, amb connexió des de l’autovia A-2 a través de la N-240, amb especial atenció als aparcaments de vehicles privats i amb la potenciació del transport públic, des de tots els barris de la ciutat i la resta del territori.

La provisió d’aigua està garantit, ja que ens els sòls del present d’avanç es situen les instal·lacions per a l’abastament d’aigües de la ciutat de Lleida,

En tot l’àmbit del Parc és promouran solucions ambientals per l’ús d’energies netes per al seu abastament, així com l’eliminació dels residus. d) L’actuació complirà les exigències d’ordenació, arquitectura, materials, colors i complements de vegetació que assegurin una acceptable integració en la morfologia del territori i el paisatge d’acord amb els criteris que estableixen aquestes normes i, en concret, les directrius del paisatge. L’avantprojecte de l’actuació que se sotmeti a la Comissió d’Urbanisme de Catalunya inclourà les especificacions amb aquestes finalitats que siguin necessàries.

- L’actuació complirà les exigències que assegurin una integració en la morfologia del territori i el paisatge d’acord amb els criteris que s’estableixen en el Títol VI. Paisatge, del Pla Territorial Parcial de Ponent i Terres de Lleida.

- La present actuació exclou l’ús d’habitatge, ja que els usos principals del parc seran els usos propis del sistema d’espais lliures, per als Parcs Territorials, com usos esportius, de lleure, de salut i educatius, amb el complement necessari de l’ús comercial, hoteler i de serveis privats vinculats en tots els casos als usos principals de lleure, salut i esport.

1.3.3

L’ordenació urbanística proposada

L’accés principal es produeix des de l’eix de la carretera N-240 (avui formant part de la xarxa viària urbana) per mitjà d’una rotonda de nova construcció des de la que surt el vial rodat principal d’accés i circumval·lació al sector.

Aquest vial de circumval·lació per a vehicles privats i transport públic permet l’accés al parc des de diferents punts d’acord a la distribució dels usos. En aquests diferent punts d’accés a partir del vial rodat es situen en diferents bosses les dotacions d’aparcaments i parades d’autobús d’acord a la documentació gràfica. Al sud de la rotonda l’esmentat vial de circumval·lació té un nou punt d’accés secundari des de la N-240.

- 26 -

Es busca doncs preservar la qualitat ambiental existent a l’interior del parc així com el manteniment de la massa arbòria actual. Això permet igualment solucionar els diferents recorreguts i itineraris per a vianants i bicicletes dins l’àmbit del parc disminuint les possibles interseccions amb la xarxa viària rodada. Alguns d’ells són de caràcter intern i d’altres donen continuïtat a camins rurals més enllà de l’àmbit d’aquest pla parcial.

L’esmentat vial perimetral s’ordena com a sistemes de xarxa viària urbana (clau VB) amb una superfície de 19.235,74m2.

També s’ha donat especial valor a la recreació de les piscines o basses d’aigua que històricament van donar origen al parc de Les Basses. D’aquesta forma el plànol de la imatge proposada recrea i amplia aquestes superfícies d’aigua en alguns casos mantenint la ubicació anterior. Es fa constar igualment aquest aspecte per al desenvolupament de la urbanització i tractament dels espais exteriors, en les normes del present pla.

La gran part de la superfície de l’àmbit es destina a mantenir el caràcter encara present de parc territorial amb una combinació d’usos de lleure, esport i salut a l’aire lliure

D’altra banda es justifica que amb l’ampliació de l’àmbit del parc i les noves zones d’aprofitament introduïdes s’amplia la superfície del planejament vigent de sistemes de parcs territorials. Aquesta actualment és de 20,48 hectàrees (204.779,21m2) i aquest pla parcial en preveu 21,07 hectàrees (210.794,30m2) per sobre de la superfície mínima de 210.776,16 establerta en la Modificació del planejament general.

Dins dels sòls de sistemes es generen tres sub-claus diferenciades a partir de la clau PT de parcs territorials. Aquests són PT-EL (espais lliures), PT-ES (equipament comunitari – esportiu i educatiu) i PT-CA (Residencial mòbil i equipament comunitari).

La clau PT-EL engloba gran part de la superfície originalment destinada a parc i on actualment hi trobem les àrees de major valor ambiental i paisatgístic. Es planteja per tant recuperar l’espai i les masses arbòries com a zona de lleure i esbarjo, adequant els espais d’acollida, itineraris i camins per a aquest fi. No es preveuen introduir nous usos més enllà de la preservació d’algunes de les edificacions existents i de la introducció puntual de noves instal·lacions vinculades al seu manteniment, funcionament, seguretat i descoberta per part dels visitants.

La clau PT-ES inclou els sòls que actualment es destinen a l’ús esportiu amb el club d’esports i la pista poliesportiva en funcionament. El pla parcial preveu la seva consolidació i extensió cal al nord de forma contigua a les instal·lacions existents admetent amb caràcter públic els usos esportiu i educatiu.

- 27 -

Finalment la clau PT-CA es planeja com a sòls d’ampliació de l’actual superfície de parcs territorials per tal d’ordenar un possible espai destinat a l’educació en el lleure i l’ús residencial mòbil com puguin ser instal·lacions d’acampada i càmpings, ús que en el passat ja ha acollit el perímetre actual del Parc de Les Basses.

D’altra banda l’ordenació de pla parcial proposa tres claus per a zones d’aprofitament privat que han de permetre dotar la transformació del parc de viabilitat econòmica. Aquestes es situen en espais propers a l’accés principal i properes al perímetre del parc, en la lògica del vial de circumval·lació rodat. Cada una d’elles inclou les respectives reserves mínimes d’espais d’aparcament. El sostre lucratiu del pla parcial es situa doncs a la banda est de l’àmbit, de forma compacte i propera a la banda de contacte amb les infraestructures viàries amb caràcter territorial.

La zona ZPT-CR es destina essencialment a l’ús del comerç de gran format amb un sostre màxim de 12.000m2st dividit en un mínim de dos edificacions. Aquesta zona concentra la major part de la reserva d’aparcament i es situa a una distància mínima respecte l’accés principal de la nova rotonda atès que és l’activitat que generarà el major nombre de desplaçaments.

En aquesta zona s‘admeten els establiments comercials singulars, segons la definició que en fa l'article 6.1.b) i les determinacions contingudes a l'article 9.5 del Decret Llei 1/2009, del 22 de desembre, d‘ordenació dels equipaments comercials, especialment, per la vinculació de l’activitat en l’entorn on es du a terme. En aquest sentit, l'activitat comercial es limita a aquella vinculada al parc territorial destinat a l'esport, el lleure i la salut, i ha de constituir un model singular d'implantació en el territori per la gestió unitària i compartida de l'activitat comercial amb l'activitat principal, pròpia del parc.

La zona ZPT-HR amb un sostre màxim de 4.000m2st és on s’admet la major alçada de l’edificació atès que es troba en una cota molt baixa respecte l’entorn definit pels grans talussos de l’autovia A2. Es destina principalment a l’ús terciari amb la possibilitat de desenvolupar una activitat hotelera com a ús complementari als usos principals de lleure i oci dels espais lliures.

Per acabar amb les zones trobem la clau ZPT-SP amb usos terciaris i serveis comunitaris que com a complementaris al principal ofereixen una gran varietat de possibilitats per al conjunt. Es preveu per a tal efecte un sostre màxim de 2.850m2 distribuïts en tres edificacions de baixa altura al voltant de l’actual gran espai obert de l’explanada sobre una antiga bassa i que actualment permet acollir actes de caràcter col·lectiu.

Per coherència d’àmbit s’inclouen els sòls actualment ocupats per tres habitatges per als quals es preveu un règim transitori d’acord a les normes d’aquest pla.

- 28 -

Tal i com es representa al plànol O.02 d’ordenació es proposen en diferents indrets sòls vinculats bé a zones o a sistemes on s’indiquen els gàlibs dels aparcaments en relació al vial rodat perimetral. Es tracta dels espais en els quals caldrà preveure els aparcaments així com donar compliment a les places mínimes que s’indiquen en base a les previsions de l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada.

EDIFICACIONS

En relació a l’edificació el pla parcial planteja diferents ubicacions i alçades màximes en funció als usos i la seva posició en relació al parc i la vegetació. Com a criteri general les zones i els edificis es plantegen com a conjunt aproximadament concèntric al voltant de la zona consolidada de parc pel que fa a les masses arbòries i exemplars d’interès.

El pla parcial en preveu la seva posició amb gàlibs d’edificació i perímetres reguladors d’acord a plànol O.02 d’ordenació. Es tracta per tant d’una configuració flexible a partir dels paràmetres definits en les normes. També preveu gàlibs per a la situació de les zones d’aparcament de vehicles i d’aquesta forma com a criteri general a partir del vial de circumval·lació es pot accedir a les zones d’aparcament per arribar després a les edificacions i finalment als espais de parc.

En la normes urbanístiques i les normes complementàries de sostenibilitat d’aquest pla es plantegen criteris d’integració de l’edificació a l’entorn natural, de tractament dels espais exteriors i urbanització, així com solucions encaminades a l’eficiència i l’estalvi energètic.

QUALIFICACIÓ DEL SÒL Aquest pla parcial concreta per tant l’ordenació física detallada del sòl de l’àmbit que abasta, mitjançant la seva divisió en sistemes i zones:

Sistemes d’espais lliures. Sub-claus Sistema Parcs Territorials (clau PT): -

Parcs Territorials – Espais Lliures

(clau PT-EL)

Parcs Territorials – Equipament comunitari (esportiu/educatiu)

(clau PT-ES)

Parcs Territorials – Residencial mòbil i equipament comunitari

(clau PT-CA)

Sistema xarxa viària: -

Xarxa viària urbana

(clau VB)

Zones d’aprofitament privat -

Terciari – serveis comunitaris

(clau ZPT-SP)

Comercial

(clau ZPT-CR)

Terciari - Hoteler

(clau ZPT-HR)

- 29 -

DETERMINACIONS

El Pla Parcial Urbanístic concreta l’ordenació detallada de l’àmbit que abasta, mitjançant:

la divisió del sòl en sistemes i zones

la definició de les condicions i paràmetres pel desenvolupament de les edificacions i el tractament dels espais exteriors en les diferents zones i sistemes

l’establiment de les condicions de gestió i el pla d’etapes del sector

1.3.4

Quadres de dades i justificació paràmetres

QUADRE NUM. 2: QUALIFICACIÓ PLANEJAMENT PROPOSAT

PROPOSTA PPU

PLACES APARCAMENT

TOTAL ÀMBIT Sistemes

84,85%

271.100,02 m² 230.030,04 m²

PT-EL

Espais lliures

46,81%

126.895,96 m²

PT-ES

Equipament comunitari (esportiu/educatiu)

25,50%

69.130,14 m²

150

PT-CA

Residencial (mòbil/especial) / Equipament comunitari

5,45%

14.768,20 m²

113

Xarxa viària urbana

7,10%

19.235,74 m²

15,15%

41.069,98 m²

2,45%

6.643,65 m²

11,12%

30.149,38 m²

503

1,58%

4.276,95 m²

Zones ZPT-SP

Equipament comunitari / Terciari

ZPT-CR

Comercial

ZPT-HR

Terciari

843,00 263

580

Com es menciona a la “Modificació Puntual del PGO per a la creació d’un nou sector d’esport, lleure i salut al parc territorial alcalde Pons - les Basses” que origina el present planejament derivat els paràmetres relatius a les cessions de zones verdes i equipaments, dins de l’àmbit, han estat comptabilitzats amb el DL 1/2010.

D’altra banda es justifica que amb l’ampliació de l’àmbit del parc i les noves zones d’aprofitament introduïdes s’incrementa la superfície del planejament vigent de sistemes de parcs territorials (sistemes d’espais lliures i equipaments). Aquesta actualment és de 20,48 hectàrees (204.779,21m2) i aquest pla parcial en preveu 21,07 hectàrees (210.794,30m2). Pel que fa als sistemes de xarxa viària, el pla parcial preveu 19.235,74m2, molt per sobre de la reserva mínima que figura al planejament general (1.004,18m2)

- 30 -

QUADRE NUM. 3: DISTRIBUCIÓ DEL SOSTRE

PROPOSTA PPU

TOTAL ÀMBIT Sostre ZPT-SP

ZPT-CR

ZPT-HR

18.850,00 m²st

SP-Edificació 1

5,04%

950,00 m²st

SP-Edificació 2

5,04%

950,00 m²st

SP-Edificació 3

5,04%

950,00 m²st

CR-Edificació 1

57,29%

10.800,00 m²st

CR-Edificació 2

6,37%

1.200,00 m²st

HR-Edificació 1

21,22%

4.000,00 m²st

JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT ART.65.4 DL 1/2010 Es compleixen les reserves previstes en l'article 65.4 del decret legislatiu DL 1/2010 pel qual s’aprova el text refós de la Llei d'Urbanisme, pel que fa als sistemes d’espais lliures públics un mínim del 10% de la superfície de l'àmbit d’actuació urbanística, així com la reserva per a equipaments de titularitat pública amb un mínim del 5% de la superfície del àmbit d’actuació urbanística.

La zonificació proposada pel que fa a sistemes d’espais lliures públics preveu una reserva del 52,26% de l’àmbit del sector, corresponent a 141.664,16m2 de superfície i superior al 10%.

En relació als sistemes d’equipaments de titularitat pública preveu un 25,50 % del sòl amb una superfície de 69.130,14m2, també superior al 5% mínim.

En relació a la vialitat rodada la reserva necessària inclosa a la zonificació és d’aproximadament el 7,10% de l’àmbit corresponent a 19.235,74 m2. Així doncs per a l’àmbit del SUR43 es mantenen les cessions previstes pel planejament general i es garanteix el compliment, considerant la seva adaptació als paràmetres determinats per la legislació vigent segons el DL 1/2010

1.3.5

Fonament legal

L’actual sistema legal a Catalunya està conformat essencialment pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme (LUC) i el Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel que s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme (RLUC).

- 31 -

L’objecte del Pla Parcial Urbanístic s’ajusta a les finalitats expressades en l’article 65 del Decret Legislatiu 1/2010 en sòl urbanitzable delimitat, d’acord amb l’apartat 1 d’aquest article, en el sentit que els plans parcials tenen per objectiu desenvolupar el planejament urbanístic general i contenen totes les determinacions pertinents per a l’ordenació urbanística detallada dels sectors que abasten.

En relació a la documentació, el Pla Parcial conté les determinacions pròpies de la seva naturalesa i finalitat, degudament justificades i desenvolupades en els estudis, plànols i normes corresponents.

El Pla Parcial conté la documentació que requereix l’article 66 del DL 1/2010: memòria i estudis justificatius i complementaris; plànols d’informació i d’ordenació; normes reguladores dels paràmetres d’ús i d’edificació del sòl; avaluació econòmica de la promoció. Incorpora la informació mediambiental, sobre la mobilitat i a la sostenibilitat de la promoció.

La seva tramitació s'ajustarà al procediment establert als articles 88 i 89 del Text refós de la Llei d’urbanisme, i en general als articles que siguin d'aplicació en el Capítol II Formulació i tramitació de les figures de planejament urbanístic del Títol Tercer de la mateixa Llei.

1.3.6

Justificació del desenvolupament urbanístic sostenible

L’estructuració del Parc com a peça estratègica en el desenvolupament del territori, mantenint els seus valors preexistents, fa que es pugui transformar en una dotació de titularitat pública de caràcter territorial, destinada a acollir els usos propis del sistema d’espais lliures, com usos esportius, de lleure, de salut i educatius.

El present Pla Parcial per a la creació d’un nou sector d’esport, lleure i salut al Parc Territorial Alcalde Pons-Les Basses, s’ajusta a les finalitats expressades en l’article 3 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, en els següents termes:

- El desenvolupament urbanístic sostenible es garanteix amb el reforç dels valors paisatgístics del Parc, del gaudir de la natura i de l’esport a través de la recuperació/ampliació del es masses arbòries existents i d’altres elements naturals

- S’incorpora una normativa complementària de sostenibilitat que recull aspectes per millorar l’eficiència energètica. En tot l’àmbit és promourà l’ús d’energies netes per al seu abastament.

- 32 -

1.3.7

Mobilitat sostenible

D’acord amb allò previst a la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat i l’article 3 del Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de mobilitat generada, la modificació del planejament general que serveix de base per a aquest pla parcial incorpora les directrius per al corresponent estudi d’avaluació de la mobilitat generada (EAMG).

El present document de planejament derivat, en base a la zonificació proposada, desenvolupa aquest EAMG que s’incorpora com a part integrat d’aquest pla parcial en l’annex 3

Aquest pla parcial inclou dins del seu àmbit l’execució d’una rotonda d’enllaç amb la carretera N-240 d’acord a les previsions del planejament general. Aquesta servirà posteriorment per donar accés al vial principal de circumval·lació del sector, els principals espais habilitats d’aparcament i a l’ús de benzinera que es desenvoluparà en l’altre cantó del parc.

D’acord al plànol O.03 de la documentació gràfica, sobre la mobilitat, a partir de l’esmentada rotonda com a accés principal, es planteja una circulació rodada de circumval·lació a tot el parc, amb diferents bosses d’aparcament repartides al seu perímetre.

A l’interior del parc l’ordenació es desenvoluparà en un esquema intern de camins i itineraris per a vianants i bicicletes considerant punts d’aparcament de bicicletes i connexions amb les parades d’autobús situades sobre el vial de circumval·lació.

1.3.8

Informe mediambiental

Són objecte d’avaluació ambiental les modificacions del planejament urbanístic general que alterin la classificació o qualificació urbanística del sòl no urbanitzable si la classificació o qualificació urbanística resultant comporta un canvi en els usos d’aquest sòl. D’aquesta forma la “Modificació Puntual del PGO per a la creació d’un nou sector d’esport, lleure i salut al parc territorial alcalde Pons - les Basses” que sobre el mateix àmbit es tramita en paral·lel a aquest pla parcial incorpora la corresponent avaluació ambiental i concretament l’Informe de Sostenibilitat Econòmica (ISA). Així doncs d’acord a l’article 66 del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme on es defineix la documentació que ha de composar el pla parcial, s’incorpora aquest capítol amb el corresponent informe mediambiental desenvolupat d’acord a les consideracions de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental que incorpora la Modificació puntual i a les

- 33 -

previsions dels articles 85 i 100 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel que s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme.

El present planejament es desenvolupa en coherència amb el concepte de desenvolupament urbanístic sostenible definit en l’article 3 de LUC, i als articles 2 i 3 del seu reglament de desenvolupament.

Es comenta a continuació la consideració dels diferents aspectes de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental de la “Modificació Puntual del PGO per a la creació d’un nou sector d’esport, lleure i salut al parc territorial alcalde Pons - les Basses” MEDI NATURAL Respecte al medi natural, dins de l’àmbit d’estudi es poden diferenciar dues parts: d’una banda, àmplies zones principalment situades al centre i sud del sector, on hi destaquen masses arbòries, amb espècies al·lòctones plantades, en un bon estat de conservació, i fins i tot amb peus de gran port, i de l’altra, reductes de zones agrícoles principalment en àrees properes a l’autovia, així com a la zona proposada d’ampliació del Parc Territorial. Quant a les masses arbòries, aquestes presenten poca rellevància ecològica, donat que la pràctica totalitat d’elles procedeixen d’antigues plantacions, i a més moltes d’elles són espècies de jardineria o exòtiques. No obstant, el valor paisatgístic de les mateixes és elevat. En aquest sentit, l’Ajuntament de Lleida considera arbres d’interès en l’àmbit de l’Alcalde Pons – Les Basses alguns exemplars d’espècies com l’avet, el boix, el cedre de l’Himàlaia, el xiprer, la morera blanca o la palmera exelsa. En general, les espècies més nombroses són l’esterculia (que forma un petit bosquet a l’oest de la pista d’atletisme), l’àlber, la carolina, el pollancre i el pi pinyer. Quant a la zona conreada, en general es tracta de parcel·les d’arbres fruiters de regadiu amb alguna zona d’horta, i en alguns casos, per la pressió dels àmbits més urbans, erms.

MEDI TERRITORIAL Usos del sòl: Tot el sector objecte del planejament es troba en Sòl No Urbanitzable, i concretament com a Parc Territorial. Tal com s’ha exposat, és un complex de lleure, en general en desús, on conviuen les antigues instal·lacions de les Basses d’Alpicat, zones de pícnic, acampada en general en desús, i les instal·lacions d’Aqualia, una pista d’atletisme, i un amfiteatre, que reutilitza les antigues instal·lacions i on darrerament s’ha anat celebrant un festival anual de música.

- 34 -

Conjuntament hi ha una sèrie de parcel·les agrícoles de regadiu, amb majoritàriament conreus llenyosos i alfals. Aquests àmbits estan intensament poblats, amb edificacions aïllades, generant un paisatge molt propi de l’Horta de Lleida.

Planejament urbanístic: • Espais lliures, Parc Territorial (PT) El sistema de Parcs Territorials comprèn aquelles àrees qualificades com a tal i que destaquen per les seves condicions mediambientals, paisatgístiques i de localització significativa en la geomorfologia i paisatge del territori. Són espais amb presència de masses arbòries consolidades, de comunitats de vegetació natural d’espècies d’interès, de visuals privilegiades sobre el territori o d’una relació directa amb els cursos d’aigua. Aquests espais tenen un elevat potencial com a àrees mixtes de protecció i de gestió del sistema d’espais lliures territorials que cal promocionar com a seu d’activitats socials i esportives, educatives, de recerca, i com a indrets d’especial interès paisatgístic i natural. • Zona agrícola de recs antics - Clau R2 Comprèn les unitats de paisatge de l’horta de Pinyana i de l’horta del Canal d’Urgell. Aquesta zona inclou, majoritàriament, les àrees dels recs antics de l’horta i dels recs iniciats el segle passat, que són testimoni de la implantació històrica dels usos agrícoles en aquest territori. Les característiques principals són una parcel·lació petita, una forta implantació d’equipaments comunitaris, una densa xarxa de camins rurals i per la presència d’abundants edificacions.

OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS – Caràcter Territorial El caràcter territorial del planejament proposat, i donada també la tramitació d’un assentament estratègic no contemplat, s’han de valorar també en el marc dels criteris i objectius del Pla Territorial de Ponent. De forma sintètica, els objectius ambientals aplicables per part del Pla, els quals s’han integrat en els principis rectors o objectius específics en relació als tres sistemes (sistema d’espais oberts, sistema d’assentaments i sistema d’infraestructures de mobilitat i transport) són els següents: 1. BIODIVERSITAT: 1a) Protegir els espais naturals de valor intrínsec a escala nacional, regional i comarcal i garantir la seva connexió territorial i ecològica mitjançant una xarxa d’espais oberts de protecció especial. 1b) Garantir la permeabilitat ecològica del conjunt de la matriu territorial. 2. SÒL: 2.a) Ser eficients en el consum de sòl, especialment de sòl de valor intrínsec i funcional; 2.b) Protegir el sòl forestal de valor per raons de biodiversitat, protecció del sòl i funcions hidrològiques. 2.c) Deixar lliures les zones subjectes a majors riscs naturals. 3. AIGUA: 3a) Protecció de les zones actives en el cicle de l’aigua,

- 35 -

4. CANVI CLIMÀTIC: 4a) Frenar el creixement de la mobilitat obligada i afavorir modes de transport més eficients per no incrementar les emissions de gasos amb efecte hivernacle. 5. PAISATGE: 5a) Protegir els paisatges d’excel·lència i donar directrius paisatgístiques per al conjunt del territori. A més, Com a aportació de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat del Departament de Medi Ambient i Habitatge, s’incorporen les determinacions següents: 1. L’avaluació ambiental dels plans directors urbanístics i plans d’ordenació urbanística municipal inclourà també els aspectes següents: − Possibles afeccions a hàbitats i espècies estèpiques i pseudoestèpiques − Garantir la conservació dels espais de valor (ecològic, agrícola, paisatgístic...) − Assegurar la funcionalitat dels connectors i permeabilitat de la matriu − Incorporació de mesures per la mobilitat sostenible. − Evitar els continus urbans. − Contenir la proliferació de construccions en sòl no urbanitzable i vetllar per la seva integració en el paisatge − Incorporació de mesures per potenciar el consum responsable d’aigua

OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS ESPECÍFICS En aquest apartat es relacionen els criteris i objectius ambientals jerarquitzats segons la seva importància. En relació a això, no s’estableix un ordre jeràrquic de més a menys, sinó que s’estableixen tres nivells de significació dels diferents criteris i objectius definits, i que són: • Nivell 1. Quan el criteri o objectiu és clau, o prioritari. • Nivell 2. Quan el criteri és d’aplicació general, sense una especial significació. • Nivell 3. Quan no és d’aplicació. Els criteris i objectius s’agrupen en: • 0. CRITERIS I OBJECTIUS ESPECÍFICS DERIVATS DE LA SENSIBILITAT DE L’ÀMBIT EN RELACIÓ AL NOU PLANEJAMENT. • A. MODEL D’OCUPACIÓ I ORDENACIÓ DEL SÒL • B. CICLE DE L’AIGUA • D. QUALITAT ATMOSFÈRICA • E. RESIDUS I MATERIALS • F. BIODIVERSITAT, CONNECTIVITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI NATURAL.

AFECTACIONS

- 36 -

Els elements que determinen la sensibilitat d’aquest àmbit, i per tant generaran criteris específics a considerar en l’ordenació d’aquest sector són 1. Existència d’una massa arbòria important, amb peus de gran port, i que li confereixen en parts un elevat valor paisatgístic. Aquest es complementa amb les antigues instal·lacions de bany, que li donen al conjunt un cert caràcter romàntic. 2. En relació als riscos, i en absència de la resta, s’haurà de validar el patró de drenatge, en relació a la capacitat de col·lector de la Sèquia Tercera del canal de Pinyana 3. Existència de nombroses edificacions que s’hauran de demolir, generant un important volum de residus per als que s’haurà de preveure la seva correcta gestió. 4. Conflictes de límit, entre el nou planejament i el SNU, on hi conviuen habitatges aïllats. Actualment es defineix un límit difús, en contraposició a la resta de límits de l’àrea. Serà especialment important els límits amb els usos complementaris i aquells espais de major intensitat d’ús previstes o induïdes. 5. Compatibilitat dels usos complementaris amb les importants fonts de soroll generades en l’A2, i en menor grau l’antiga carretera d’Osca. 6. Pèrdua de sòl agrícola, en les parts on hi hagi una major intensitat d’ús 7. Efectes derivats de la mobilitat generada.

ALTERNATIVES L’objectiu del planejament és la revitalitzar l’àmbit de les anomenades Basses d’Alpicat amb la incorporació d’usos complementaris als actuals definits pel PGOU de Lleida. Concretament la inclusió dels usos comercials i hotelers supeditats als definits per la classificació actual de Parc Territorial, i per tant, esportius, de lleure i de salut, vinculats a la natura. En base a això, no tenen sentit, alternatives quant a l’àmbit de la modificació, formulant-se, únicament l’alternativa actual en contraposició a l’alternativa 0, de continuïtat d’un model esgotat. En tot cas, per tal de no perdre sòl de Parc Territorial, si més no amb els usos actuals, és preveu l’increment de l’àmbit en una superfície aproximada de 6,63 ha, que s’addicionen a les 20,48 actuals. En relació a la seva ubicació es genera una certa discussió. Sembla tenir coherència, i en relació als usos complementaris, que poden comportar un canvi d’intensitat d’ús a la resta, generar un coixí, que garanteixi la relació amb el SNU, servint doncs de mesura de contenció. Aquesta proposta, seria contraposada a un increment de façana sobre les infraestructures, especialment la carreterad’Osca, permetent potenciar els usos complementaris comercial i hotelers. Des de tots els punts de vista, definits pels criteris i objectius, i pels propis objectius del planejament, de supeditar els usos complementaris als principals, sembla doncs millor la primera alternativa, i per tant de millora de la relació d’aquest espai amb el SNU. En un segon nivell de decisió, es formularien les alternatives d’ordenació específica. Aquest nivell de decisió potser encara no és possible, i serà objecte especialment del planejament derivat, més enllà de sol·licitar la coherència amb la definició de la sensibilitat ambiental específica definida. En tot cas, en coherència amb el model escollit hi ha directrius estratègiques:

- 37 -

• Establir fronteres ben delimitades i de qualitat, impedint les transicions poc controlades entre el sòl urbà i el sòl rural, que generarien situacions de conflicte • Preveure els elements de contenció sempre en l’interior del nou sector. No és coherent formular espais urbans compactes i ben delimitats i projectar les externalitats en el sòl rural, quant hi ha nombroses oportunitats per no fer-ho. • Donat el caràcter dels usos principals esportius, de lleure i de salut, vinculats a la natura sembla doncs important, ser especialment curosos en els aspectes relacionats, i per tant del cicle de l’aigua, programa energètic i residus, que redueixin les traces sobre el territori. Aquestes directrius segueixen un principi comú bàsic, o alternativa estratègica, de contenir els efectes ambientals potencials en l’interior del propi sector, evitant afeccions fora dels seus límits, i en aquest cas, en coherència amb els usos vinculats a la natura.

Es relacionen tot seguit els aspectes ambientals rellevants que la Modificació que s’acaba d’esmentar incorpora al nou article 202bis del planejament general per comentar a continuació com aquests s’incorporen en aquest pla parcial en el seu annex 1, una normativa complementària de sostenibilitat (capítol 2.2) i al capítol 1.3.12 destinat a exposar criteris d’urbanització i xarxes de serveis. Aspectes ecològics - Analitzar les espècies al·lòctones existents i d’eliminar aquelles espècies amb capacitat per alterar els habitats naturals propers. - Ús d’espècies autòctones en el disseny dels nous espais lliures. - Disseny naturalitzat dels elements i infraestructures hidràuliques (basses, fonts...) - Minimització dels tancaments i ús de tancaments permeables per a la microfauna característica de la matriu agrària. - Minimització de la superfícies impermeabilitzada com a conseqüència l’aplicació de paviments i acabats propis de l’espai urbà. Aspectes paisatgístics - Obligació de la integració paisatgística de les instal·lacions i edificacions, existents i previstes. Aspectes sobre el cicle de l’aigua - Necessitat que la xarxa de sanejament sigui separativa: residual i pluvials. - Necessitat d’assegurar una correcta gestió de les aigües residuals, ja sigui mitjançant EDAR pública o amb sistema depuratiu propi. - Necessitat que els promotors assumeixin els costos derivats del sanejament. Avaluació de la possibilitat d’engegar convenis de sanejament en els termes establerts en el PSARU.

S’adjunta com a annex 1 d’aquest pla parcial directrius en relació a la vegetació i el paisatgisme. Es defineixen diferents unitat de gestió en relació al paisatge i per a cada una d’elles s’estableixen diferents directrius en relació al tractament de l’espai exterior, la urbanització o el manteniment i disseny de la pròpia vegetació i les unitats de paisatge.

Com s’ha comentat s’afegeix a la normativa urbanística d’aquest pla parcial una normativa complementària de sostenibilitat amb regulació que incorpora previsions i mecanismes encaminats a una reducció de les demandes energètiques i una millora de l’eficiència energètica de les edificacions i del manteniment dels espais exteriors. Alguns aspectes formen part del Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis, i altres es

- 38 -

refereixen a pavimentació, jardineria i arbrat, recuperació, estalvi i tractament d’aigües, qualitat de la il·luminació i enllumenat públic, procés de les obres, recollida selectiva de la brossa, etc.

Finalment s’inclou a continuació una avaluació global i conclusions d’aquest informe ambiental:

D’acord a tot allò exposat en aquest informe d’avaluació mediambiental, es pot concloure que el Pla Parcial Urbanístic Alcaldes Pons – Les Basses (SUR43) de la població de Lleida, produeix a sobre del Medi Natural i Perceptual, impactes negatius en una superfície reduïda de l’àmbit, per la pèrdua de valor potencial de caire naturalístic i paisatgístic, d’intensitat baixa, pel grau de modificació del medi ambient, d’extensió total en l’àrea considerada on es preveu implantar les noves edificacions, permanent i irreversible.

D’altra banda, des del punt de vista del Medi Social i Econòmic, aquest pla parcial suposarà la consecució, en aquest indret, dels objectius marcats per la normativa vigent, Pla General de Lleida i “Modificació Puntual del PGO per a la creació d’un nou sector d’esport, lleure i salut al parc territorial alcalde Pons - les Basses”, contribuint favorable i racionalment a l’ampliació i recuperació del parc com a espai natural amb caràcter territorial, així com al creixement de l’economia local.

També es pot concloure, que amb l’avaluació dels criteris i objectius aplicables al Pla Territorial de Ponent, i que fan referència a biodiversitat, sòl, aigua, canvi climàtic i paisatge, i dels propis objectius del planejament l’actuació introdueix solucions ambientals a les necessitats d’accés, de provisió de serveis d’aigua, energia, telecomunicacions i eliminació de residus, com també respecte de les altres variables ambientals i riscos.

D’acord amb això el pla de parcial suposa un impacte positiu, que justifica l’actuació.

1.3.9

Memòria Social

La redacció i tramitació del present pla parcial no comporta l’assignació d’un nou sòl residencial en base al planejament vigent i d’allò previst en la “Modificació Puntual del PGO per a la creació d’un nou sector d’esport, lleure i salut al parc territorial alcalde Pons - les Basses” , i per tant no és preceptiu incorporar cap observació en referència a la seva adequació a les determinacions en matèria d’habitatge.

- 39 -

1.3.10 Document comprensiu

D’acord a tot allò establert en l’article 8.5 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, en el que es regula que en la informació pública dels instruments de planejament urbanístic cal incorporar un document comprensiu, aquest s’incorpora i forma part d’aquesta modificació en document independent.

1.3.11 Gestió

Es delimita un únic polígon d’actuació per a la gestió del sector que ens ocupa del Pla Parcial Urbanístic del Parc Territorial Alcalde Pons – Les Basses (SUD43).

La gestió serà municipal i la titularitat dels sòls, en tant que espais lliures col·lectius d’utilitat pública del parc territorial que es destina al lleure, l’esport i la salut a l’aire lliure ha d’acabar essent municipal.

Per a portar a terme la gestió es podrà establir el règim de concessions administratives que es consideri d’acord a la legislació d’aplicació.

D’acord a la legislació vigent l’aprofitament mig de cessió correspon al 20% de l’aprofitament del sector, tot i que en ser un sector de titularitat pública no serà d’aplicació, per innecessària, la cessió d’aquest 20% d’aprofitament mig a l’administració actuant. El sistema d’actuació és el d’expropiació.

Caldrà desenvolupar el projecte de gestió adient per tal de situar-ne l'aprofitament en zones aptes per a l'edificació d'acord amb aquest Pla parcial.

La normativa urbanística d’aquest pla parcial planteja un règim transitori per al manteniment dels habitatges existents dins el sector.

1.3.12 Urbanització i xarxes de serveis

URBANITZACIÓ

En relació a la circulació rodada de circumval·lació de la urbanització així com la connexió de la xarxa viària del Pla parcial amb la xarxa viària estructurant, s’ha incorporat a l’àmbit l’execució de la rotonda sobre l’eix de l’antiga traça de la carretera nacional N-240, actualment cedida a l’Ajuntament de Lleida.

- 40 -

Aquesta es projectarà i executarà d’acord amb els criteris de disseny de la Direcció General de Carreteres de la Generalitat de Catalunya i la legislació vigent aplicable (d’acord també amb els criteris aportats des de la Diputació de Lleida).

Com s’ha comentat en relació a l’execució d’aquesta rotonda d’accés al sector, aquest Pla parcial la incorpora com una càrrega pròpia del sector.

D’altra banda el projecte d’urbanització i tractament dels espais exteriors inclourà la resta d’aspectes habituals per condicionar tots els espais lliures que componen el parc així com els diferents accessos, aparcaments i itineraris que es proposen per a vianants, vehicles, bicis, etc.

XARXES DE SERVEIS Als plànols de la sèrie O.06 (plànols O.06.1 fins a O.06.8) d’infraestructures i serveis del present Pla Parcial es defineixen els esquemes bàsics que serviran per la redacció del projecte d’urbanització del nou Parc Territorial Alcalde Pons – Les Basses. Correspondrà al Projecte d’Urbanització el càlcul, el dimensionat de les xarxes i la definició dels elements a utilitzar.

A la memòria descriptiva d’aquest document s’han descrit les xarxes de subministrament existents als terrenys. Es descriu a la documentació gràfica que s’acompanya el funcionament dels esquemes bàsics amb una mica més de detall.

Les connexions de les xarxes d’infraestructures i serveis respecte a la xarxa municipal, així com les possibles afectacions en elements de contorn externs que pugui comportar, estaran incloses en el Projecte d’Urbanització a càrrec del/s promotor/s del sector.

XARXA DE SUBMINISTRAMENT I DISTRIBUCIÓ D’AIGUA POTABLE

Realitzades les gestions amb la companyia subministradora, s’ha contactat amb el tècnic responsable de la zona, i conjuntament s’ha buscat la solució més òptima per l’elaboració de la xarxa d’aigua potable del pla parcial de les Basses d’Alpicat.

En funció dels estudis realitzats, es preveu que en el nou àmbit urbanístic s’assolirà un consum total d’aigua de 59,57 l/s.

La totalitat de la xarxa de distribució d'aigua potable del sector, quedarà connectada a la xarxa existent en 2 punts, ubicats en la zona Nord i Sud respectivament de l’àmbit d’actuació.

- 41 -

Amb el traçat i dimensionat de les canalitzacions previstes s'aconseguirà un equilibri de pressions i un millor repartiment dels cabals actuals.

Totes les canonades que arribin o parteixin d'un nus, podran ésser seccionades mitjançant vàlvules de comporta de diàmetre adequat a la canonada que connecten.

Es preveu que la xarxa de distribució es construeixi en instal·lació soterrada. La instal·lació interior del sector estarà constituïda per una anell de fundició dúctil de 200 mm. de diàmetre del qual es derivaran els consums d’aigua potable, classificats de la següent manera:

1) Aigua potable per els diferents edificis. 2) Aigua destinada al sistema de reg. 3) Aigua destinada als hidrants.

A més a més de les derivacions que es construiran per al subministrament als edificis, es preveuran preses d'aigua per al reg i per als hidrants de protecció contra el foc.

Les connexions de reg disposaran de les vàlvules de presa, clau de comptador, comptador i clau de sortida. Des de cada comptador es construirà una xarxa mallada destinada al reg.

Es realitzarà la previsió per a la instal·lació de boques contra incendis format per hidrants enterrats i tapes de registre.

A la documentació es defineixen les boques de reg (B) i la previsió per a la ubicació d’hidrants (H). Es complirà el que disposa el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE).

Els hidrants a instal·lar, han d’estar emplaçats en la via pública o espais d’accessibilitat equivalent per a vehicles de bombers i a una distància tal que qualsevol punt d’una façana a nivell de rasant estigui a menys de 100 m d’un hidrant.

Els hidrants han d’ajustar-se a les prescripcions tècniques indicades al Reial decret 1942/1993, de 5 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis. El tipus a instal·lar com a regla general serà de 100 mm de diàmetre. El disseny i l’alimentació de la xarxa que suporti els hidrants ha de considerar la hipòtesi del consum més desfavorable amb l’ús simultani de dos hidrants immediats durant dues hores, essent el cabal a cadascun d’ells de 1.000l/min.

La seva localització serà senyalitzada d’acord amb el que estableix l’annex a la Norma UNE 23-033. En el cas d’hidrants enterrats, la seva tapa serà de color vermellós per la cara vista.

Es preveuran dos tipus de canonada per a la distribució:

- 42 -

- les de polietilè d'alta densitat, tipus PE diàmetres de 63, 75, 110 i 160 mm. (AD-PE100 PN10) per a una pressió nominal de 10 Atm. amb juntes soldades en obra i peces especials de PVC (per a la connexió) i mecanismes de fosa (per al seccionament i regulació).

- la de fundició dúctil, diàmetre de 200 mm, tipus K-9, per a una pressió mínima de 10 Atm. Amb juntes soldades en obra i mecanismes de fosa (per al seccionament i regulació).

Es disposaran vàlvules de seccionament en els diversos nusos, garantint d’aquesta manera l’aïllament individual de les diferents canonades de distribució, assegurant-ne l’abastament de la resta a través de la xarxa.

(Veure plànol O.06.1)

XARXA DE SANEJAMENT. RESIDUALS I PLUVIALS

La xarxa de sanejament es resoldrà mitjançant un sistema separatiu d’aigües pluvials i residuals. S’instal·laran dues xarxes totalment independents l’una de l’altra. - Aigües residuals:

- Descripció de la xarxa.

Es preveu una xarxa d’aigües residuals formada per col·lectors de polietilè d’Alta densitat (PEAD), amb capacitat per transportar les aigües residuals generades fins al punt de connexió amb la xarxa existent. Es situaran pous de formigó armat a distàncies inferiors a 50 m, amb la finalitat de facilitar les operacions de neteja, així com en punts singulars de connexions o canvis de direcció.

La instal·lació descrita funcionarà per gravetat. No obstant, degut a una diferència negativa de cotes, les aigües residuals generades en les oficines d’informació (edifici P), es bombejaran mitjançant un pou de bombeig fins connectar amb la xarxa interior d’aigües residuals.

- Quantitat i tipologia de les aigües evacuades.

En funció dels estudis realitzats, es preveu que en el nou àmbit urbanístic s’assolirà un cabal total d’aigües residuals de 16,37 l/s.

- Punt de connexió i gestió de les aigües residuals.

- 43 -

Mitjançant la xarxa d’aigües residuals, s’abocarà el caudal especificat al col·lector existent que va d’Alpicat a Lleida, gestionat per l’Agència Catalana de l’Aigua, situat en la zona Est de l’àmbit d’actuació. El col·lector existent mencionat connecta amb l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Lleida, i per tant, es tractaran les aigües residuals amb aquest sistema depuratiu. El punt de connexió previst queda marcat en el plànol de instal·lacions d’aigües residuals.

- Aigües Pluvials:

- Descripció de la xarxa.

Es preveu una xarxa d’aigües pluvials formada per col·lectors de polietilè d’Alta densitat (PEAD) fins a diàmetres nominals de 630 mm. i col·lectors de formigó armat a partir de 800 mm. de diàmetre, amb capacitat per transportar les aigües pluvials fins al punt de connexió amb la xarxa existent. Es situaran pous de formigó armat a distàncies inferiors a 50 m, amb la finalitat de facilitar les operacions de neteja, així com en punts singulars de connexions o canvis de direcció. La instal·lació descrita funcionarà per gravetat.

- Quantitat i tipologia de les aigües evacuades.

En funció dels estudis realitzats, es preveu que en el nou àmbit urbanístic s’assolirà un cabal total d’aigües pluvials de 2573,47 l/s.

- Punt de connexió i gestió de les aigües pluvials.

Mitjançant la xarxa d’aigües pluvials, s’abocarà el caudal especificat a una clamor del Noguerola, gestionada per l’Agència Catalana de l’Aigua, situada en la zona Sud de l’àmbit d’actuació. Just abans del punt de connexió s’instal·larà un separador d’hidrocarburs. El punt de connexió previst queda marcat en el plànol de instal·lacions d’aigües pluvials.

El col·lector d’aigües residuals on connectem, que va d’Alpicat a Lleida, gestionat per l’Agència Catalana de l’Aigua, no interfereix el seu traçat en l’àmbit d’actuació del pla parcial.

La canalització del riu Noguerola, gestionada per l’Agència Catalana de l’aigua, així com els seus reguers, no interfereixen el seu traçat en l’àmbit d’actuació del pla parcial.

En els edificis existents a mantenir pel pla parcial, on actualment hi ha servei de sanejament, es preveuran escomeses connectades a les noves xarxes d’aigües residuals i pluvials.

(Veure plànols O.06.6 – pluvials i O.06.7 - residuals)

- 44 -

INSTAL·LACIÓ PER AL SUBMINISTRAMENT ELÈCTRIC. ALTA TENSIÓ

Planejament inicial

La connexió de la urbanització a la xarxa de distribució pública es realitzarà en els dos punts oposats de l’àmbit, un en la zona sud-est i l’altre en la zona nord-oest, sobre un cable soterrat de 25 KV, amb doble circuit de entrada i sortida.

Es preveu que tota la xara de distribució en MT (mitja tensió) estigui anellada, connectant entre sí els tres centres de transformació que es preveuen instal·lar.

Previsió de potencia

En el sector a desenvolupar, es defineix el sostre edificable, les superfícies dels locals comercials, de l’hotel, dels aparcaments i dels equipaments. Fent una estimació general s’arriba a la següent taula: SUPERFICIE

POT_ELEC_ UNIT

POT_ELEC_ TOTAL

SOSTRE[m2]

TIPUS

[KW/m2]

[kW]

5785

RESIDENCIAL PUBLIC

0,10

578,5

14177,03

COMERCIAL

0,10

1417,7

2046,7

ESPORTIU

0,10

204,7

600

JARDINERIA

0,10

60,0

EQUIPAMENTS

200,0

POTENCIA ELECTRICA TOTAL

Donada

2460,9

la elevada carga de potencia es preveu que tant l’edifici comercial gran, com l’hotel

disposaran de subministrament en MT, 25 KV. D’aquesta manera si preveiem un factor de potencia de 0,80 (i), i restant la potència en MT de l’hotel i el gran comercial, obtenim una potencia aparent per els transformadors de 1352 KVA. Tenint en compte que els transformadors son de 630 KVA, necessitarem un mínim de 3 transformadors.

Obres que comprenen la instal·lació

Les obres necessàries per dotar de subministrament elèctric del sector son les següents: A) Actuacions sobre les instal·lacions existents, les quals depenen de FECSA-ENDESA. S‘estima un cost de desplaçament que haurà d’ ajustar-se al que finalment es justifiqui per la modificació de les línies. B) Construcció de la línia subterrània a 25 kV des de el punt de connexió fins als centres de transformació. - 45 -

C) Construcció de 3 nous centres de transformació. En cada cas es definirà: -

C-1) Característiques del edifici. Accessos. C-2) Instal·lació elèctrica. C-3) Preses de terra.

A) Eliminació de les línies aèries i soterrades

propietat de FECSA-ENDESA i afectades per la

urbanització.

Tal i com es pot veure en plànol de serveis afectats, existeix un línia de Alta tensió que creua el sector des de l’extrem sud-est al extrem nord-oest i una derivació d’aquesta que creua el sector des de l’extrem nord-est al sud-oest.

A part existeixen línies de baixa tensió que donen subministrament als diferents habitatges, nau de manteniment, escola de jardineria, etc. existents ara en el sector. Evidentment, un cop urbanitzat s’haurà de mantenir el subministrament a aquests usuaris.

Les línies de mitja tensió ara existents, s’hauran de soterrar, passant a formar part de la nova instal·lació de mitja tensió i transcorreran soterrades per els tubulars previstos.

B-1) Canalització soterrada.-

Execució de la instal·lació,-

La profunditat, fins a la part superior del cable més pròxim a la superfície, no serà menor de 0,6 m en vorera o terra, ni de 0,8 m en calçada. Estarà construïda per tubs de material sintètic, formigonades en la rasa en cas de creuament de calçada. El diàmetre del tubs no serà inferior a un cop i mig el diàmetre aparent del circuit. No s’instal·larà més d’un circuit per tub. S’evitarà en lo possible els canvis bruscos de direcció, en cas de produir-se es podrà instal·lar arquetes amb tapes registrables o no. Per protegir la estesa de cables, la canalització haurà de tenir una protecció mecànica capaç de suportar un impacte puntual de una energia de 20 J i que cobreixi la projecció en planta de la canalització, així com una cinta de senyalització que adverteixi de la existència de estesa elèctrica de A.T. S’admetrà també la col·locació de plaques amb la doble missió de protecció mecànica i senyalització.

Sistema de posta a terra,-

Les pantalles metàl·liques dels cables es connectaran a terra, al menys en una de les seves caixes terminal extremes, normalment per les dos extrems. Distribució interior de la xarxa,-

- 46 -

La distribució interior de la xarxa de mitja tensió es realitzarà mitjançant circuit compost per tres cables d’alumini aïllat a 18/30 KV de 240 mm2 de secció, instal·lats sota tub corrugat de PE de 160 mm de diàmetre. C-1) Centres de transformació, contenidor i la seva instal·lació.

Està previst la instal·lació de 1 tipus de centre de transformació , tots amb un edifici comú que serà el tipus, soterrat, de Ormazabal o similar.

El tipus de centre correspon al número 1, 2 i 3, amb un transformador i 4 cel·les de entrada /sortida de línia. Es tracta d’un edifici soterrat amb unes dimensions exteriors de 6,56 x 2,46 x 2,79 m. (dimensions útils de 6,20 y 2.10 m.) y 4 bolets de ventilació. El model que ha servit de base per al disseny es de la firma Ormazabal de referència PFS-6200 2T vertical.

En tots els casos son contenidors que disposen de tots els elements necessaris para ser utilitzats como centres de transformació, homologats per UNESA.

(Veure plànol O.06.2)

INSTAL·LACIÓ PER AL SUBMINISTRAMENT ELÈCTRIC. BAIXA TENSIÓ

Totes les instal·lacions contemplades en aquest apartat es troben subjectes al Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i Instruccions Tècniques Complementaries., aprovat per Reial Decret 842/2002 de 2 de Agost.

Es de especial aplicació la ITC-BT-07 “Xarxes subterrànies per distribució en baixa tensió”, de la que seguidament s’extrau el següent resum:

Canalitzacions entovades.-

1er) Per un mateix tub únicament passarà un circuit.

2on) Les intensitats màximes admissibles en els conductors, es determina en funció del definit per la UNE-20435. Per un conductor de alumini aïllat en polietilè reticulat tipus XLPE la temperatura de servei permanent pot ser de 90ºC. La taula 4 fixa la intensitat màxima admissible per una terna de cables unipolars de 240 mm2 en 430 A, la qual s’ha de corregir per la temperatura del terreny de 20ºC amb un factor de 1,04 i per conductors entovats amb un factor de 0,8. D’aquesta manera es determina que la intensitat màxima dels conductors serà de 357,76 A.

- 47 -

Previsió de potencia

L’estimació de la potencia per la urbanització coincideix, lògicament, amb la taula 6.1. de l’apartat anterior de mitja tensió. Sistema de distribució

Per dissenyar el sistema de distribució en baixa tensió s’ha tingut en compte un principi bàsic de seguretat i continuïtat en el subministrament, consistent en que pràcticament la totalitat de les zones puguin disposar de un subministrament principal i un altre d’emergència o secundari. S’ha resolt que al llarg de les diferents façanes existeixin dos circuits com a mínim i si es possible de diferents transformadors. La distribució de la xarxa es realitzarà en anell, per tant, cada caixa de seccionament disposarà de doble línia de entrada i sortida alimentades per cada banda.

Per complir amb aquesta disposició, serà fonamental que les caixes de distribució o seccionament, tinguin com a mínim de dos circuits d’entrada i un de sortida, permetin, d’aquesta manera, enllaçar, separa, combinar i inclús unificar els diferents circuits en funció de les demandes futures.

La connexió elèctrica de les diferents parcel·les s’establirà, tal i com queda reflectit en els plànols adjunts.

(Veure plànol O.06.3)

INSTAL·LACIÓ PER A L’ENLLUMENAT PÚBLIC

L'enllumenat públic es dissenyarà segons allò establert en el Decret 82 /2005, de 3 de Maig, pel qual s'aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de Maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenat per a la protecció del mitjà nocturn. La Llei 6/2001, de 31 de maig, regula l'ordenació ambiental de la il·luminació per a la protecció del medi ambient en hores nocturnes amb la finalitat de mantenir les condicions naturals d'aquestes hores en benefici de les persones i dels ecosistemes en general. Es promou l'eficiència energètica de la il·luminació exterior així com evitar la intrusió de llum artificial no necessària amb l'objectiu de prevenir i corregir els efectes pertorbadors de la contaminació lluminosa en la visió del cel.

D’acord amb el que estableix l’article 5 de la Llei 6/2001, de 31 de maig, a Catalunya es consideren quatre zones en funció de la seva protecció a la contaminació lluminosa. El grau de major protecció serà per les zones E1 i el de menor protecció seran les E4. El sector afectat pel pla parcial de les Basses d’Alpicat es considera una zona tipus E2, donat que es tracta de sòl no urbanitzable fora d’un espai d’interès natural o d’una àrea de protecció especial o d’una àrea de la Xarxa natura 2000, tal i com es manifesta en la llei esmentada (6/2001). - 48 -

Zones a il·luminar:

Es diferencien tres zones a il·luminar:

Vial asfaltat: Es tracta del vial perifèric que envolta el sector. Estarà destinat al pas de vehicles a velocitats reduïdes (30 km/h). La solució adoptada per aquest tipus de vial serà amb columnes de 8 metres d’alçada, suportant lluminàries amb làmpades de Vapor de Sodi Alta Pressió (VSAP) amb una potència de 100 W. La il·luminació mitja per aquest vial serà de 19 lux, amb una uniformitat mitja de 0,75.

Aparcaments: Els aparcaments s’il·luminaran amb columnes de 8m d’alçada, suportant lluminàries amb làmpades de Vapor de Sodi Alta Pressió (VSAP) amb una potència de 100 W. La il·luminació mitja per aquest vial serà de 16 lux, amb una uniformitat mitja de 0,45.

Camins interiors. Els camins interiors, d’us exclusiu per a vianants, s’il·luminaran mitjançant lluminàries decoratives d’exteriors amb làmpades fluorescents de 23 W, amb una alçada aproximada de 480 mm. La il·luminació mitja per aquests camins serà de 4 lux, amb una uniformitat mitja de 0,14.

Rotonda La rotonda s’il·luminarà amb columnes de 8m d’alçada, suportant lluminàries amb làmpades de Vapor de Sodi Alta Pressió (VSAP) amb una potència de 150 W. La il·luminació de la rotonda serà de 24 lux, amb una uniformitat mitja de 0,47.

Quadre de distribució:

S’instal·larà un quadre de distribució en la zona nord de l’àmbit d’actuació, junt al Centre de Transformació CT-2 . Permetrà una distribució elèctrica segura i la posta en servei de la instal·lació, així com la seva regulació d'acord amb l'hora i l’aturada de la mateixa.

Disposarà d'un sistema de connexió amb regulació automàtica de l'encesa, selecció de potència i apagat dels punts de llum, homologat pel Servei d'Electricitat de l'Ajuntament de Lleida. Aquest sistema es podrà anul·lar en un moment determinat per necessitats de servei (festes i actes excepcionals) i variar la seva regulació d'acord amb la presència repetida de persones més enllà de les 11 de la nit.

- 49 -

Des del quadre de distribució partiran les línies radials, amb les seccions del conductor adequades perquè no es superin les densitats de corrent, i que les caigudes de tensió no siguin superiors al 3% de la nominal. La distribució es realitzarà mitjançant línies trifàsiques amb neutre. La connexió dels punts de llum es realitzarà sempre a través d' un fusible que limiti el defecte i que pugui desconnectar-lo. El repartiment de càrregues entre les tres fases serà de la màxima uniformitat.

Tots els elements metàl·lics de la instal·lació hauran d'estar elèctricament connectats a terra.

Es preveu la instal·lació d’un quadre de comandament de 43,6 KVA de capacitat, amb regulador de flux de 35 KVA.

Les línies es distribuiran de manera que cada costat del vial estigui alimentat per una línia diferent; assegurant així la màxima il·luminació possible en el cas de mal funcionament d’una de les línies.

Característiques generals :

Seguint la norma ITC-BT-07 del REBT, es col·locaran fusibles de calibre adequat per a la protecció de les derivacions en l’arranca de les mateixes, sempre que existeixi una reducció de la intensitat de corrent admissible en aquestes, ja sigui per canvi de tipus de conductor, reducció de secció o diferents condicions d’instal·lació, i sempre que no existeixi protecció anterior que, per les seves característiques, serveixi per la protecció de la derivació. Només és permès que la protecció es confiï als fusibles instal·lats al final de la derivació, quan aquesta sigui de longitud curta, per facilitar la seva instal·lació i revisió.

Els dispositius de comandament i protecció de la instal·lació, com són els interruptors automàtics i diferencials, es situaran en armaris especials de doble aïllament.

Els conductors, en tots els casos, s’instal·laran sota tub de PE de diàmetre 90 mm de doble capa, corrugat exterior i llis interior. Sempre es col·locarà un tub de reserva. En els traspassos de carrers, es col·locarà un segon conducte de reserva, delimitat per dos pericons de registre a ambdós costats de la calçada. També es col·locaran pericons de 35x35 cm, cada 50 m. com a màxim al llarg de la xarxa.

Les canalitzacions de creuaments en calçada es protegiran amb un prisma de formigó del tipus HM20.

Els conductors elèctrics emprats seran de coure aïllat 0,6/1 kV de tensió d’aïllament segons norma UNE 21029.

La secció mínima dels conductors soterrats serà de 6 mm2.

- 50 -

La presa de terra estarà formada per un cable aïllat de tensió assignada 450/750V amb recobriment verd-groc, amb conductors de coure de 16 mm2. de secció, per a la línia principal de terres, i piquetes d’acer cobrejat al quadre de comandament i als punts de llum pertinents.

(Veure plànol O.06.4)

XARXA DE SUBMINISTRAMENT DE GAS

Realitzades les gestions amb la companyia subministradora, s’ha contactat amb el tècnic responsable de la zona, i conjuntament s’ha buscat la solució més òptima per l’elaboració de la instal·lació de distribució de gas del pla parcial de les Basses d’Alpicat.

El punt de connexió més proper amb rang de pressió MPB, de Gas Natural, es troba situat fora de l’àmbit d’actuació, en direcció Nord, creuant la variant A-2.

En funció dels estudis realitzats, es preveu que en el nou àmbit urbanístic s’assolirà un cabal total de gas de 963.38 m3/h.

A partir del punt de connexió, mitjançant conducte soterrat de PE Ø 160 mm, es creuarà la variant A2 fins introduir-se dintre de l’àmbit d’actuació. Posteriorment es realitzarà una bifurcació donant lloc a dos ramals generals de PE amb dimensions Ø 160 mm. ó Ø 110 mm, segons s’especifica en el plànol de gas. A partir dels dos ramals generals es derivaran les escomeses pertinents fins als consums previstos, mitjançant conductes PE Ø 90 ó Ø 63 mm. segons convingui.

Amb el traçat i dimensionat de les canalitzacions previstes s'aconseguirà un equilibri de pressions i un repartiment òptim dels cabals.

El tub de gas es muntarà soterrat a 12 cm. del fons de la rasa de 45 cm. d'amplada, quedant cobert amb 12 cm. de sorra fina (alçada de la capa de sorra de 40 cm). A 27 cm. sobre el tub es muntarà una banda de senyalització homologada.

(Veure plànol O.06.5)

XARXA DE TELECOMUNICACIONS

La Llei General de Telecomunicacions regula l'obligatorietat que s'imposa als prestadors d'aquest servei públic, garanteix la protecció d’interès general en un mercat liberalitzat, estableix la utilització

- 51 -

compartida de les infraestructures, regula el servei universal de les telecomunicacions, el secret i la protecció de les dades personals.

La mateixa Llei defineix que per la prestació i l'establiment o explotació de les xarxes de telecomunicacions, es requerirà la prèvia obtenció del corresponent títol habilitant que, segons sigui el servei que es pretén prestar, consistirà en una autorització general o en una llicència individual.

Fixa la figura de l'operador dominant i el defineix com l'operador o operadors de xarxes i serveis, que hagi obtingut en aquest àmbit i durant l'any anterior, una quota de mercat superior al 25% dels ingressos bruts globals per la utilització de les xarxes o per la prestació de serveis. En conseqüència, aquesta Llei estableix que els serveis de Telecomunicació són d'interès general i que es prestaran en règim de lliure competència entre els habilitats per fer-ho, sense que existeixi un operador dominant permanent.

Les infraestructures per al servei de telecomunicacions han d'estar obertes a tots els operadors habilitats, els quals i en base a l'informe que emeti el Ministeri de Foment, tindran dret a l'ocupació del domini públic, al dret de l'aplicació del règim d'expropiació forçosa i a l'establiment de servituds i limitacions. En qualsevol cas la condicionis imposades hauran de sotmetre's als principis d'igualtat de tracte i de no discriminació entre els diferents operadors de les xarxes.

Es proposa una infraestructura de conductes soterrada que garanteixi el subministrament del servei a tot el sector, mitjançant la connexió a la xarxa existent en un punt. Aquest punt de subministrament es realitzarà en una cambra de registre situada en el límit oest de l’àmbit d’actuació, ubicada junt a la rotonda d’accés.

Paral·lelament a la carretera N-240 existeix una línia aèria de telefònica. Mitjançant 8C Ø 110 mm. s’executaran les connexions d’entrada i sortida a la cambra de registre del punt de connexió. A partir de la cambra de registre s’instal·laran 2C Ø 110 mm + 3C Ø 40 mm. per tot el perímetre de l’àmbit d’actuació, de forma soterrada, passant per sota del camí perifèric asfaltat. Mitjançant arquetes de tipus D, s’efectuaran les derivacions als diferents consums, mitjançant 2C Ø 63 mm. ó 2C Ø 110 mm. segons convingui, tal i com queda marcat en el plànol de telecomunicacions.

Es preveu, en la zona Est de l’àmbit d’actuació, un pedestal a partir del qual es connectaran

2C Ø

63 mm, intercalant arquetes del tipus M, amb l’objectiu de donar servei a les edificacions existents.

Serveis afectats:

- 52 -

Existeix una línia aèria de telefònica que transcorre paral·lelament a la carretera d’Alpicat a Lleida. En la zona de la carretera afectada per la rotonda d’accés al sector del pla parcial, s’haurà de preveure el desviament de la línia, o les mesures pertinents per resoldre l’afectació.

Existeix una segona línia de telefònica que transcorre per la zona Sud del sector. S’haurà de preveure el desviament de la línia, o les mesures pertinents per resoldre l’afectació.

En els edificis existents afectats pel pla parcial, on actualment tenen servei de telecomunicacions, es preveuran les connexions a la nova xarxa de telecomunicacions.

(Veure plànol O.06.8)

En qualsevol cas com s’ha comentat caldrà que el projecte d’urbanització consideri i inclogui aquelles obres i treballs de contorn exteriors a l’àmbit necessaris per resoldre el connexionat i correcte funcionament de les diferents xarxes de subministrament requerides a les xarxes existents a l’exterior de l’àmbit d’actuació

Lleida , octubre 2010

Per ARQCOAS ARQUITECTURA I URBANISME SLP

Albert Simó Bayona, arquitecte

Eugènia Rodríguez Segarra, arquitecte

Consultors urbanístics: Oriol Monfort, arquitecte

- 53 -

Normativa urbanística PLA PARCIAL URBANÍSTIC DEL PARC TERRITORIAL ALCALDE PONS – LES BASSES · LLEIDA

- 54 -

NORMATIVA URBANÍSTICA

2.1

NORMES URBANÍSTIQUES

TITOL I. DISPOSICIONS GENERALS

Article 1.

Objecte i marc legal

Les presents normes són part integrant del Pla Parcial Urbanístic del Parc Territorial Alcalde Pons – Les Basses (SUR43) i són d’aplicació a la totalitat de l’àmbit del Pla segons queda delimitat a tots el plànols que l’integren i que s’acompanyen amb una superfície de referència de 271.100,02m2.

El Pla Parcial té per objecte definir la regulació de l‘ordenació del sector urbanitzable destinat a l'esport, el lleure i la salut, amb contacte amb la natura i desenvolupats principalment a l'aire lliure.

Aquest Pla Parcial Urbanístic s’empara en la normativa urbanística vigent, en concret: “Modificació Puntual del PGO per a la creació d’un nou sector d’esport, lleure i salut al parc territorial alcalde Pons - les Basses”, el Pla General de Lleida (PGL), el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme (LUC), el Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel que s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme (RLUC), així com d’altres disposicions d’aplicació.

En tot allò que no estigui previst en aquest Pla Parcial seran d’aplicació supletòria les normes urbanístiques del PGL i altres normatives sectorials vigents sobre edificació, habitatge, indústria, medi ambient, etc.

Article 2.

Contingut

El contingut d’aquest Pla Parcial Urbanístic dóna compliment a allò previst als articles 65, 66 i concordants del Decret Legislatiu 1/2010, així com a l’article 79 i següents del Reglament de Planejament i l’article 202bis de les normes urbanístiques del PGL i està format pels documents següents:

A. Memòria descriptiva i justificativa B. Normes C. Condicions de gestió D. Avaluació econòmica i financera

- 55 -

E. Informe de sostenibilitat econòmica F. Pla d’Etapes G. Documentació gràfica informació i ordenació H. Document comprensiu I.

Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada

Informe Mediambiental

K. Annex tractament vegetació i paisatgisme

Article 3.

Obligatorietat

Les determinacions d’aquest Pla Parcial Urbanístic obliguen per igual a l’administració i els particulars, i totes les actuacions i intervencions en el seu àmbit, públiques a privades, provisionals o definitives, han de subjectar-se al mateix

Article 4.

Interpretació

Aquests normes s’interpreten atenent el seu contingut i amb subjecció als objectius i finalitats expressats en la Memòria.

En cas de discrepància entre les determinacions gràfiques i les escrites prevaldran les primeres. En cas de discrepància entre diferents determinacions gràfiques, prevaldran primer les que es donin acotades i, si no és així, les que figurin a escala gràfica més detallada.

Article 5.

Modificació

Les previsions d’aquest Pla Parcial Urbanístic podran ser modificades, prèvia motivació i justificació, seguint els mateixos tràmits que per la seva formulació i aprovació, d’ofici o a petició dels interessats, segons que preveu la legislació vigent.

No seran supòsit de modificació les petites variacions de les alineacions ocasionades per a la millor adaptació sobre el terreny del projecte d’urbanització, que no suposin modificacions en la superfície i, per tant, en l’edificabilitat superiors al 5% d’acord a l’article 14 de les normes del PGL.

- 56 -

TITOL II. GESTIÓ I EXECUCIÓ DEL PLANEJAMENT

Article 6.

Definició i delimitació del polígons d’actuació

L’àmbit d’aquest Pla Parcial Urbanístic es constitueix en un únic polígon d’actuació urbanística (PAU) on dur a terme una gestió per mitjà del sistema d’actuació urbanística per expropiació d’acord amb allò establert en els articles 110, 152 i concordants de la LUC

Article 7.

Sistema d’actuació i pla d’etapes

El sistema d’actuació previst per a la gestió del polígon d’actuació urbanística (PAU) delimitat, d’acord amb el que estableix l’article 110 de la LUC, és el d’expropiació, regulat per l’article 152 i concordants de la mateixa Llei.

El desenvolupament del polígon d’actuació urbanística es determina en una única etapa en relació a la gestió i la urbanització. Per l’edificació s’estableixen tres fases que es podran desenvolupar simultàniament d’acord amb allò establert al Pla d’Etapes

Article 8.

Normes generals de les construccions

Les normes generals d’edificació, quant a llicències i condicions mínimes de les construccions es regulen segons el que disposen les normes del Pla General de Lleida i, en el seu defecte, per les determinacions de la LUC.

Per a l’edificació caldrà que el projecte d’edificació sigui unitari per a cada una de les diferents zones de sòl d’aprofitament privat (ZPT-SP, ZPT-CR i ZPT-HR) de les que es composa aquest Pla Parcial Urbanístic

Les condicions tècniques de les obres, en relació a les vies públiques, es regiran segons el que determinen les ordenances municipals vigents, en tot allò que no contradigui el planejament general.

Els projectes d’edificació hauran de complir amb allò establert en el Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis.

El desenvolupament del Pla Parcial s’haurà d’ajustar a la legislació sectorial vigent en els aspectes de qualitat ambiental de regulació del soroll i de les vibracions, regulació lumínica, regulació electromagnètica, regulació atmosfèrica i gestió de residus.

- 57 -

Article 9.

Deure de cessió del sòl amb aprofitament

El sector inclou la cessió del 20% de l‘aprofitament mig, sense necessitat de determinar-la físicament, donat que la iniciativa correspon a la pròpia administració i el sistema d‘actuació és el d‘expropiació, essent-ne benèficiaria la mateixa administració.

TITOL III. NORMES REGULADORES

CAPITOL 1. QUALIFICACIÓ I RÈGIM DEL SÒL

Article 10.

Qualificació del sòl

Aquest Pla Parcial Urbanístic, ateses les preexistències i els objectius assolir expressats en la Memòria, concreta l’ordenació física detallada del sòl de l’àmbit que abasta, mitjançant la seva divisió en sistemes i zones, tal i com segueix:

Sistemes d’espais lliures. Sub-claus Sistema Parcs Territorials (clau PT):

Parcs Territorials – Espais Lliures

(clau PT-EL)

Parcs Territorials – Equipament comunitari (esportiu/educatiu)

(clau PT-ES)

Parcs Territorials – Residencial mòbil / Equipament comunitari

(clau PT-CA)

Sistema xarxa viària:

Xarxa viària urbana

(clau VB)

Zones d’aprofitament privat -

Terciari – Serveis comunitaris

(clau ZPT-SP)

Comercial

(clau ZPT-CR)

Terciari - Hoteler

(clau ZPT-HR)

Les qualificacions establertes per aquest Pla parcial tenen, d'acord amb amb aquesta normativa i els plànols d'ordenació, les places d'aparcament i les superfícies següents:

- 58 -

PROPOSTA PPU

PLACES APARCAMENT

TOTAL ÀMBIT Sistemes

84,85%

271.100,02 m² 230.030,04 m²

PT-EL

Espais lliures

46,81%

126.895,96 m²

PT-ES

Equipament comunitari (esportiu/educatiu)

25,50%

69.130,14 m²

150

PT-CA

Residencial (mòbil/especial) / Equipament comunitari

5,45%

14.768,20 m²

113

Xarxa viària urbana

7,10%

19.235,74 m²

15,15%

41.069,98 m²

2,45%

6.643,65 m²

11,12%

30.149,38 m²

503

1,58%

4.276,95 m²

Zones ZPT-SP

Equipament comunitari / Terciari

ZPT-CR

Comercial

ZPT-HR

Terciari

843,00 263

580

CAPITOL 2. REGULACIÓ GENERALS DELS SISTEMES

Article 11.

Normes generals dels sistemes

Els sòls adscrits a algun dels sistemes assenyalats en aquest Pla Parcial Urbanístic tenen caràcter i titularitat pública.

Les disposicions d’edificabilitat i ús d’aquests queden regulats en aquesta normativa del pla parcial i en el seu defecte en les disposicions fixades amb caràcter general per a tot el municipi en les normes urbanístiques.

El sistema d’equipaments podrà admetre les diferents categories dels equipaments descrites en aquesta normativa del pla parcial i en el seu defecte en les disposicions fixades amb caràcter general per a tot el municipi en les normes urbanístiques.

CAPITOL 3. REGULACIÓ DELS SISTEMES DE XARXA VIÀRIA URBANA (VB)

Article 12.

Xarxa viària urbana

El sistema vial compren els espais i instal·lacions reservades per a la xarxa viària per tal de mantenir nivells convenients de mobilitat i accessibilitat entre els diferents sectors del territori.

Les diferents dotacions d’aparcament del parc no es preveuen en aquesta clau i queden assignades a cada un dels diferents àmbits del pla parcial d’acord als usos i necessitats de cada un.

S’anomena xarxa viària urbana el conjunt de les vies i carrers de districte local i de titularitat municipal. D’acord amb el planejament general s’identifiquen amb la clau VB.

- 59 -

Aquest Pla parcial concreta la forma, disposició i zonificació finals de 19.235,74m² corresponents a la xarxa viària urbana

CAPITOL 4. REGULACIÓ DELS SISTEMES D’ESPAIS LLIURES – PARCS TERRITORIALS (PT)

Article 13.

Definició, objectius i condicions

El sistema d’espais lliures, és el conjunt d’espais del territori diversificats i localitzats estratègicament al servei de les funcions lúdiques, d’esplai i de lleure, per usos culturals i pel gaudi del territori. També està constituït per un conjunt d’elements d’alt contingut estructurador del territori per a la potenciació dels valors mediambientals, com a reservoris naturals i per a la protecció dels contactes del a ciutat amb l’horta.

El sistema de Parcs Territorials comprèn aquelles àrees qualificades com a tal i que destaquen per les seves condicions mediambientals, paisatgístiques i de localització significativa en la geomorfologia i paisatge del territori. Són espais amb presència de masses arbòries consolidades, de comunitats de vegetació natural d’especial interès, de visuals privilegiades sobre el territori o d’una relació directa amb els cursos d’aigua

Els sòls qualificats d’espais lliures seran de titularitat pública

Aquest Pla parcial concreta la forma, disposició i zonificació finals de 210.794,30m² corresponents a l’ús d’espais lliures i equipaments esportius

Article 14.

Condicions d’ús

En tot allò no explícitament previst en aquestes normes en relació a les definicions i regulacions dels usos, s’estarà a allò previst per als sistemes d’espais lliures al Pla General de Lleida (especialment als seus articles 145 i 146 i concordants) i les disposicions vigents de la legislació sectorial.

L’ús principal al qual es destina l’àmbit és el de lleure, esport i salut, vinculats a la natura i desenvolupats bàsicament a l'aire lliure.

D’acord amb l'article 145 de les normes urbanístiques del Pla General de Lleida, l’ús esportiu i residencial mòbil són compatibles amb una limitació del 50% de la superfície del sistema.

Es declara incompatible l’ús d’habitatge. S’exceptua d’aquesta prohibició el destinat a allotjament del personal de guarda permanent de les instal·lacions

En la normativa de cada una de les qualificacions de sistemes d’espais lliures – parcs territorials (PT), s’especifiquen a continuació concretament els usos admesos per a

- 60 -

sub-clau (PT-EL, PT-ES i PT-CA) sempre i quan estiguin directament vinculats a l’ús general de l’apartat 2, admetent-se com a complementaris.

Article 15.

Parcs Territorials – Espais Lliures (PT-EL)

Descripció: Sòls que destaquen per les seves condicions mediambientals, paisatgístiques al servei de les funcions lúdiques, d‘esplai i de lleure, usos esportius amb contacte amb la natura, usos culturals i pel gaudi del territori.

Usos permesos d’acord als articles 145 i 146 de les normes del Pla General de Lleida (PGL). S’admetrà l’aparcament de vehicles en superfície en àrees degudament habilitades d’acord a les previsions d’aquestes normes.

Article 16.

Parcs Territorials – Equipament comunitari (esportiu / educatiu) (PT-ES)

Descripció: Sòls que destaquen per les seves condicions mediambientals, paisatgístiques al servei de les funcions lúdiques, d’esplai i de lleure, per a usos eminentment educatius i esportius.

Usos permesos d’acord als articles 145 i 146 de les normes del Pla General de Lleida (PGL). S’admetran també els usos educatiu i esportiu d’acord als apartats 1 i 4 respectivament de l’article 92. Ús d’equipament comunitari del PGL. D’acord al planejament general com a mínim 13.555,00m2 de superfície es destinaran obligatòriament a l’ús esportiu.

S’admetrà l’aparcament de vehicles en superfície en àrees degudament habilitades d’acord a les previsions d’aquestes normes. Caldrà preveure un mínim de 150 places d’aparcament per a vehicles (excloent motos i bicicletes)

Article 17.

Parcs Territorials – Residencial mòbil / Equipament comunitari (PT-CA)

Descripció: Sòls que destaquen per les seves condicions mediambientals, paisatgístiques al servei de les funcions lúdiques, d’esplai i de lleure, per a usos eminentment educatius i destinats a l‘ús residencial mòbil.

Usos permesos d’acord als articles 145 i 146 de les normes del Pla General de Lleida (PGL). S’admetrà també l’ús educatiu d’acord a l’apartat 1 de l’article 92. Ús d’equipament comunitari del PGL. S'admetrà així mateix l'ús resiencial mòbil d'acord amb l'apartat 5 de l'article 87. L'us residencial del PGL

- 61 -

S’admetrà l’aparcament de vehicles en superfície en àrees degudament habilitades d’acord a les previsions d’aquestes normes. Caldrà preveure un mínim de 113 places d’aparcament per a vehicles (excloent motos i bicicletes)

CAPITOL 5. REGULACIÓ DE LES ZONES D’APROFITAMENT PRIVAT

Article 18.

Definició i objectius

Les àrees qualificades com a zones d’aprofitament privat (ZPT-SP, ZPT-CR i ZPTHR) responen a la regulació del sector SUR43 objecte d’aquest Pla Parcial Urbanístic. Comprèn els sòls urbans edificables que han de permetre la viabilitat econòmica de l’àmbit, caracteritzats per una ordenació mitjançant gàlibs en configuració flexible i edificació aïllada.

Per a cada una de les tres zones que conformen cadascun dels tres àmbits d’aprofitament s’estableix una regulació global de les illes (I.03, I.04 i I.05) o de les unitats compositives per tal d’evitar distorsions i procurar l’homogeneïtat en el conjunt final.

Article 19.

Els sòls qualificats de zones d'aprofitament privat seran, també, de titularitat pública.

Condicions d’ús

En tot allò no explícitament previst en aquestes normes en relació a les definicions i regulacions dels usos, s’estarà a allò previst al Pla General de Lleida (PGL) i les disposicions vigents de la legislació sectorial.

L’ús general al qual es destina l’àmbit és el de lleure, esport i salut a l’aire lliure. Sempre i quan estiguin directament vinculats a aquest ús general, s’admeten com a complementaris els usos relacionats al següent apartat 3.

En relació al planejament general els usos admesos per a les zones d’aquest Pla Parcial com a complementaris són els relacionats a continuació d’acord a les normes del Pla General de Lleida (PGL) i especialment als seus articles 87, 88, 89, 92 i l’annex 2 del PGL:

Segons article 88. L’ús comercial, en la modalitat d'establiment comercial singular i el petit comerç amb limitacions.

Segons article 89. L’ús terciari, Establiment hoteler (apartat 2), Recreatiu (apartat 3) amb un màxim de 800m2 i Restauració (apartat 4).

- 62 -

Segons article 92. Ús d’equipament comunitari, Educatiu (apartat 1),

Sanitàrio- assistencial (apartat 2) i Sòcio-cultural (apartat 3). Segons article 87. L’ús residencial del PGL residencial especial (apartat 4)

Es declara incompatible l’ús d’habitatge. S’exceptua d’aquesta prohibició el destinat a allotjament del personal de guarda permanent de les instal·lacions

Els espais de gàlibs d’edificació previstos per a les edificacions d’acord al plànol O.02. Ordenació es podran destinar temporalment a l’aparcament mentre no es consolidi l’edificació

En la normativa de cada una de les qualificacions s’especifiquen els usos de l’apartat 2 permesos específicament per a cada clau o sub-clau.

Article 20.

Condicions d’edificació: perímetre regulador o gàlib edificació

Les alineacions dels volums edificables es regulen en el plànol O.02. Ordenació en base a la definició dels paràmetres següents i considerant la tipologia d’edificació aïllada:

Alineació segons configuració flexible – gàlib edificació (traçat discontinu)

Alineació obligatòria (traçat continu)

S’admetran els cossos sortints i els elements sortints d’acord a les consideracions amb caràcter general per a tot el municipi en les seves normes.

Les plantes soterrades podran ocupar el 100% de la superfície total de la zona i als espais no edificats s’admetran en superfície els elements d’accés als aparcaments com rampes, escales, ascensors i similars

Per l’espai que quedi lliure d’edificació dins el perímetre regulador o gàlib d’edificació s’establirà la mateixa consideració que els espais privats lliures d’edificació.

Article 21.

Terciari – Serveis comunitaris (ZPT-SP)

Descripció: Sòl destinat a la implantació d'usos terciaris de serveis privats i d‘equipaments públics o privats comunitaris educatius, sanitàrio – assistencials, socio-culturals, en tots els casos vinculats amb els usos principals del parc.

Superfície: 6.643,65m2

Condicions d’ús: Terciari, Equipament comunitari i Residencial Especial

Segons article 89. L’ús terciari del PGL, Establiment hoteler (apartat 2), Recreatiu (apartat 3) amb un màxim de 800m2 i Restauració (apartat 4).

- 63 -

Segons article 92. Ús d’equipament comunitari del PGL, Educatiu (apartat 1), Sanitàrio- assistencial (apartat 2) i Sòcio-cultural (apartat 3). S'admeten aquests usos com a serveis privats sempre i quan estiguin vinculats als usos principals del sector.

Segons article 87. L’ús residencial del PGL en la modalitat residencial especial definida en l'apartat 4, exclusivament, que comprèn els allotjaments col·lectius - exceptuats els equipaments comunitaris i els hotelers - destinats a residència d‘una pluralitat o comunitat de persones, com per exemple: albergs de joventut, residències d‘estudiants, militars o religiosos i d‘altres similars.

El sostre màxim assignat a aquesta clau i per tant als usos permesos s’estableix en 2.850 m²st. D’aquests, es podran destinar a l’ús recreatiu un màxim de 800m2.

Condicions de parcel·lació: s’estableix una parcel.la mínima de 2000m2

Alçada reguladora màxima: El nombre màxim de plantes és de Planta Baixa i 1 Planta Pis. L‘altura reguladora màxima és l'establerta a l‘article 44 de les normes del Pla General de Lleida. Els coronaments decoratius de les façanes es preveuran amb l’alçada necessària a fi d’obtenir una imatge homogènia d’alçades del conjunt de façanes que conformen les diferents edificacions de la zona

Ocupació: un màxim de 2.250m2 de superfície

Separació a límits: d’acord als gàlibs determinats al plànol O.02. Ordenació i amb un mínim de 3metres.

Aparcament: S’admetrà l’aparcament de vehicles en superfície en àrees degudament habilitades d’acord a les previsions d’aquestes normes. Caldrà preveure un mínim de 42 places d’aparcament per a vehicles (excloent motos i bicicletes).

Article 22.

Comercial (ZPT-CR)

Descripció: Sòl destinat a la ubicació de construccions, instal·lacions o espais coberts o sense cobrir i el corresponents aparcaments i accessos, en els quals es desenvolupin activitats comercials.

Superfície: 30.149,38m2

Condicions d’ús: Comercial, en la modalitat d'establiment comercial singular.

- 64 -

Pel que fa a l’ús comercial s’estarà a tot allò previst a les normes del Pla General de Lleida (especialment article 88. L’ús comercial) i a tot allò que determina la normativa sectorial de comerç que resulti aplicable en cada moment.

En aquesta zona s‘admetran els establiments comercials singulars, d‘acord amb la definició establerta a l'article 6.1.b) del Decret Llei 1/2009, del 22 de desembre, d‘ordenació dels equipaments comercials, especialment, per la vinculació de l’activitat en l’entorn on es du a terme. En aquest sentit, l'activitat comercial es limita a l'esport, el lleure i la salut i la gestió de l'activitat serà unitària i compartida amb la de l'activitat principal del Parc territorial.

El sostre màxim assignat a aquesta clau i per tant a l‘ús comercial s‘estableix en 12.000 m²st. La planta altell, cas que es realitzi, computarà dins del sostre màxim edificable.

Condicions de parcel·lació: s’estableix una parcel.la mínima de 15.000m2

Alçada reguladora màxima: El nombre màxim de plantes és planta baixa i altell Alçada reguladora màxima: PB + Altell............................................................................

10,00 m

Ocupació: un màxim de 12.000m2 de superfície.

10.

Separació a límits: d’acord als gàlibs determinats al plànol O.02. Ordenació i amb un mínim de 3metres.

11.

Aparcament: S’admetrà l’aparcament de vehicles en superfície en àrees degudament habilitades d’acord a les previsions d’aquestes normes. Caldrà preveure un mínim de 503 places d’aparcament per a vehicles (excloent motos i bicicletes).

Article 23.

Terciari – Hoteler (ZPT-HR)

Descripció: Sòl destinat a residència hotelera: hotels i motels, pensions i hostals i altres legalment reconeguts destinats a l’allotjament temporal per a transeünts o viatgers. Incorpora activitats de restauració, sales de reunions i/o festes, i accepta l’ús de petit comerç en una superfície inferior al 5% del total

Superfície: 4.276,95m2

Condicions d’ús: Terciari

Segons article 89. L’ús terciari del PGL, Establiment hoteler (apartat 2), Recreatiu (apartat 3) amb un màxim de 800m2 i Restauració (apartat 4).

S'admet l'ús comercial, d'acord amb l'article 88, regulació de l'ús comercial del PGL, en la modalitat de petit comerç dedicat a la venda directa de productes agrorurals del lloc i el petit comerç vinculat amb l'activitat turística que genera el Parc territorial. El seu sostre màxim serà de 200 m2. - 65 -

El sostre màxim assignat a aquesta clau i per tant a l’ús terciari (excepte l’apartat d’oficines) s’estableix en 4.000 m²st. D’aquests, es podran destinar a l’ús recreatiu un màxim de 800m2 i al petit comerç un màxim de 200 m2.

Condicions de parcel·lació: s’estableix una parcel.la mínima de 4000m2

Alçada reguladora màxima: El nombre màxim de plantes és planta baixa i tres plantes pis. S’admet l’espai sota coberta d’acord a les regulacions que s’estableixen a les normes urbanístiques del planejament general. L’altura reguladora màxima s’estableix en 12,50 metres d’acord a tot allò establert en l’article 44 de les normes del Pla General de Lleida. Alçada màxima: planta baixa (PB)+3 plantes pis. Alçada reguladora: PB + 3 PP .............................................................................12,50 m Alçada lliure interior mínima: Planta baixa:

..................................................................3,00 m

Planta pis: .............................................................................2,70 m

Ocupació: un màxim de 2.000m2 de superfície.

Separació a límits: d’acord als gàlibs determinats al plànol O.02. Ordenació i amb un mínim de 3metres.

Aparcament: S’admetrà l’aparcament de vehicles en superfície en àrees degudament habilitades d’acord a les previsions d’aquestes normes. Caldrà preveure un mínim de 35 places d’aparcament per a vehicles (excloent motos i bicicletes). En funció als usos s’estarà a allò previst en l’article 4 (reserva d’aparcament privat) del PGL.

CAPITOL 6. PARÀMETRES GENERALS A TOT L’ÀMBIT DEL PLA PARCIAL

Article 24.

Condicions d’edificació: ordenances d’estètica

Caldrà garantir la integració paisatgística de les instal·lacions i edificacions, tant les existents com les de nova implantació. Aquestes hauran d’utilitzar els materials, els elements de composició i els colors de forma que no desentonin amb l’entorn, per tal de minimitzar el seu impacte paisatgístic (sobretot visual).

Sense detriment d’allò exposat en l’apartat anterior, s’admetrà la utilització de sistemes que millorin la eficiència energètica així com la implantació de plaques

- 66 -

solars i fotovoltaiques sobre les teulades i pèrgoles amb els paràmetres d’orientació, inclinació, separació i d’altres que siguin necessaris pel seu correcte funcionament.

Article 25.

Projecte i condicions d’urbanització i tractament dels espais exteriors

El projecte d’urbanització es referirà a la totalitat de l’àmbit. Aquest no podrà modificar les previsions d’aquest Pla, sense perjudici que afectin les adaptacions de detall necessàries. Les rasants es podran modificar si és per millorar l’adaptació a la topografia o millorar el traçat de les xarxes.

El projecte d’urbanització considerarà i inclourà aquelles obres i treballs de contorn exteriors a l’àmbit, necessaris per resoldre la connexió i correcte funcionament de les diferents xarxes de subministrament requerides, amb les xarxes existents a l’exterior de l’àmbit d’actuació.

Les despeses relatives al finançament de les actuacions de l’apartat anterior, correspon als propietaris o concessionaris de l’àmbit, d’acord a la normativa urbanística relativa a les obres d’urbanització.

El projecte d’urbanització vinculat a la tramitació del pla parcial urbanístic haurà d’incloure i dur a terme totes les obres necessàries internes i externes a l’àmbit per garantir el subministrament d’aigua i el tractament de les aigües residuals de comú acord amb l’Ajuntament de Lleida i l’ACA. El sistema a considerar serà el separatiu

El projecte de tractament dels espais exteriors inclourà un disseny naturalitzat dels elements i infraestructures hidràuliques (basses, fonts...) adaptat a l’entorn.

Caldrà minimitzar la superfície impermeabilitzada com a conseqüència de l’aplicació de paviments i acabats propis de l’espai urbà per tal d’afavorir la infiltració d’aigua

Es prendrà en consideració tot allò establert en la normativa complementària de criteris de sostenibilitat que incorpora aquest document

El projecte de tractament dels espais exteriors haurà d’incorporar la transcendència de l’aigua com a element origen del parc i caldrà per tant potenciar les superfícies d’aigua de basses i piscines

Article 26.

Aparcament

El Pla parcial preveu la reserva de 580 places d’aparcament per a les zones comercials (ZPT-SP, ZPT-CR i ZPT-HR) i 263 places d’aparcament totals per a la resta d’usos en diferents bosses d’acord a les recomanacions de l’Estudi d’avaluació de la mobilitat generada (EAMG) que forma part d’aquest pla.

- 67 -

En diferents parts de l’àmbit del pla parcial del parc es defineixen gàlibs destinats a l’aparcament de vehicles (excloent motos i bicicletes) que caldrà incorporar al projecte d’urbanització.

Per als gàlibs previstos ens sòls de sistemes s’admet flexibilitat en la definició concreta dels límits de les bosses d’aparcament. En tots els casos caldrà respectar el número de places indicat.

Les previsions que es fan en aquest pla parcial tenen un caràcter mínim, podent-se ampliar les places d’aparcament donant compliment aquestes normes i les del planejament general vigent.

Els espais de gàlibs d’edificació previstos per a les edificacions d’acord al plànol O.02. Ordenació es podran destinar temporalment a l’aparcament mentre no es consolidi l’edificació

En els aparcament en superfície caldrà preveure espais d’ombra, arbrat, pèrgoles i altres elements d’urbanització d’acord amb el conjunt.

Article 27.

Tanques

Es podran fer amb reixes o altres materials calats, tela metàl·lica o vegetació d'arbust. No s'admeten el acabats amb elements punxants, o que puguin provocar ferides a les persones o als animals.

L’acabat d’aquestes rebrà el mateix tractament per a tot l`àmbit del parc

Com a criteri general es minimitzarà l’ús dels tancaments i aquells imprescindibles hauran de ser permeables per a la microfauna característica de la matriu agrària

Article 28.

Regulació dels accessos

Es col·locarà la corresponent senyalització, que serà respectuosa i adequada a l’entorn, seguint els criteris paisatgístics d’aplicació.

DISPOSICIONS ADDICIONALS Disposició addicional primera El present Pla Parcial legitimarà en general l’expropiació de qualsevol bé o dret dels particulars, sempre que les seves previsions afectessin de tal manera que conferissin dret a indemnització, seguint-se per a això el procediment legalment establert per la Llei i el Reglament d’Expropiació Forçosa i entenent-se a aquests efectes com a beneficiari l’Ajuntament de Lleida.

- 68 -

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES Disposició transitòria primera Les edificacions residencials actualment existents dins l’àmbit del sector, sempre i quan comptin amb llicència urbanística per a la seva implantació, podran mantenir els usos actuals amb independència de la seva destinació a sistemes públics d’equipaments i/o zones verdes.

En conseqüència, fins que no s’extingeixi l’ús actual, es respectaran els usos i edificacions existents legalment implantats i només s’admetran obres de conservació, reparació i modernització de les condicions higièniques, d’habitabilitat i ambientals. No s’autoritzaran ampliacions ni canvis d’ús.

- 69 -

noves construccions,

2.2

NORMES COMPLEMENTÀRIES DE CRITERIS DE SOSTENIBILITAT

Seguidament, es proposen les mesures correctores que s’hauran de considerar i incorporar durant la fase de redacció i execució dels projectes vinculats al desenvolupament d’aquest pla parcial, i que permetran minimitzar els impactes durant la fase de funcionament.

Paviments sono-reductors. Per tal de minimitzar l’impacte acústic es proposa la utilització de paviments sono-reductors en els nous vials.

Qualitat lumínica. Compliment les disposicions de la Llei 6/2001 i el Decret 82/2005, en el sector SUR43: •

•

Tipus de làmpades: Horari de vespre

Horari de nit

Preferentment

VSBP/VSAP

Percentatge màxim de Flux d'hemisferi superior instal·lat d'un pàmpol d'un llum: Horari de vespre

Horari de nit

•

Enlluernament pertorbador màxim en il·luminació exterior de tipus viari: 15 %.

•

Índex màxim d'enlluernament en enllumenats per a vianants (I):

•

Alçada del llum (metres)

4,5

4.000

4,5-6

5.500

7.000

Il·luminació intrusa màxima en superfícies verticals, expressada en lux: Horari de vespre

Horari de nit

Il·luminació mitjana màxima en zones destinades a trànsit de vehicles i/o al pas de vianants, expressada en lux: Il·luminació en

Il·luminació en

zona de vehicles

zona de vianants

- 70 -

Trànsit elevat

Trànsit moderat

Trànsit baix

•

Luminància màxima de rètols: 800 cd.m-2.

•

Luminància màxima d'edificis, d'aparadors i de finestres, expressada en cd.m-2:

•

Horari de vespre

Horari de nit

Luminància mitjana màxima de façanes i monuments, expressada en cd.m-2: Horari de vespre

Horari de nit

Enllumenat públic. Es proposen les següents mesures correctores amb la finalitat de reduir i minimitzar la contaminació lumínica provocada pels punts de llum artificial que conformaran l’enllumenat públic del sector: •

Utilitzar el tipus d’enllumenat més adequat segons el seu ús: vial, viari, zones de vianants o ornamental.

•

Utilitzar sistemes d’encesa com cèl·lules fotoelèctriques de gran qualitat o rellotges astronòmics, per assegurar que l’enllumenat no resta encès en les hores que hi ha llum natural.

•

Utilitzar làmpades de vapor de sodi ja que consumeixen quasi la meitat que les de vapor de mercuri i, de forma general generen menys contaminació lumínica.

•

Disposar que els tancaments de les lluminàries siguin plans, que el material utilitzat tingui gran capacitat de transmissió i que resisteixi els efectes de la intempèrie i el pas del temps.

•

No utilitzar lluminàries tipus globus sense reflector en la part superior, ja que projecten una gran emissió de llum per sobre de l’horitzontal.

•

Evitar en la mesura del possible l’enllumenat ornamental, i en el cas que sigui inevitable cal utilitzar lluminàries asimètriques d’alt rendiment, donat que il·luminen millor amb menys llum.

•

Cal intentar evitar l’emissió de llum per sobre de l’horitzontal, sobretot en l’enllumenat de vials i carrers.

Conservació de la vegetació existent. D’acord amb el que es comenta a l’annex 1 d’aquest document (Vegetació i Paisatgisme) caldrà conservar la vegetació existent. En relació a les afectacions definides al plànol O.04.3 de la documentació gràfica o les que finalment es produeixin per la nova edificació, caldrà trasplantar els exemplars existents. - 71 -

D’acord al plànol I.06.3 caldrà protegir, millorar i recuperar els exemplars i els ambients paisatgístics d’interès.

El projecte referent a la vegetació haurà de prendre en considerà les directrius que es grafien als plànols O.04.1 i O.04.2

Espècies autòctones. Les espècies arbòries, arbustives i herbàcies que es plantaran seran autòctones. Es prohibeix la plantació d’espècies que puguin alterar l’equilibri ecològic o l’entitat de la vegetació autòctona. S’analitzaran les espècies al·lòctones existents i caldrà eliminar-ne aquelles amb capacitat per alterar els habitats naturals propers

Aprofitament de les aigües pluvials pel reg de les zones verdes. Pel rec s’aprofitaran les aigües pluvials, recollides a les edificacions o bé als marges de carrers i camins i posteriorment canalitzades per mitjà d’una xarxa separativa d’aigües pluvials.

Instal·lació de programadors pel reg de les zones verdes. S’instal·laran programadors per controlar la durada i freqüència del reg en zones verdes, evitant regar durant les hores centrals del dia, ja que l’evaporació és superior en aquesta franja horària.

Biodiversitat faunística. Es plantaran espècies que per les seves característiques ofereixin recursos tròfics, i permetin l’establiment d’estructures de vegetació complexes per tal d’afavorir la presència de fauna.

Minimització del consum d’aigua. Com a mínim, s’instal·laran els següents sistemes i mecanismes en els punts de consum d’aigua als nous edificis, per minimitzar el consum d’aigua, en compliment del Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis: -

Les aixetes dels aparells sanitaris de consum individual (lavabos, bidets i aigüeres, així com els equips de dutxa) es dissenyaran per economitzar aigua o disposaran de mecanismes economitzadors d’aigua o similars, així com mecanismes reductors de cabal. En qualsevol cas, obtindran un cabal màxim de 12 litres/minut havent de donar un mínim de 9 litres/ minut a una pressió dinàmica mínima d'utilització superior a 1 bar.

Les cisternes dels vàters hauran de disposar de mecanismes de doble descàrrega o descàrrega interrompible.

- 72 -

En edificis d'ús docent, sanitari o esportiu, les aixetes de lavabos i dutxes disposaran obligatòriament de mecanismes temporitzadors o bé detectors de presència per al seu funcionament.

Reutilització d’aigües. Es considerarà la possibilitat i viabilitat d’incorporar als edificis sistemes d’aprofitament de les aigües grises per l’ús dels sanitaris.

Xarxa de sanejament de tipus separatiu. En compliment del Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis, els edificis han de disposar d'una xarxa de sanejament que separi les aigües pluvials de les residuals. Aquesta separació s'ha de mantenir, com a mínim, fins a una arqueta situada a l'exterior de la propietat o si això no fos possible, en el límit més proper d'aquesta a la xarxa general de sanejament. S'admet una única connexió a la xarxa pública en el cas que aquesta no disposi d'un sistema separatiu d'aigües.

Estalvi i eficiència energètica. En els nous edificis s’establiran, com a mínim, les següents mesures per promoure l’estalvi energètic i millorar l’eficiència energètica, en compliment del Decret 21/2006:

a) Les parts massisses dels diferents tancaments verticals exteriors dels edificis, tant si són sobreexposats, exposats o protegits, segons NRE-AT/87, incloent els ponts tèrmics integrats en aquests tancaments, com: contorns d'obertures, pilars de façana, caixes de persiana o d'altres, tindran unes solucions constructives i d'aïllament tèrmic que assegurin un coeficient mitjà de transmitància tèrmica Km = 0,70 W/m2K.

b) Les obertures de façanes i cobertes dels espais habitables disposaran de vidres dobles o bé d'altres solucions que assegurin un coeficient mitjà de transmitància tèrmica de la totalitat de l'obertura menor o igual a 3,30 W/m2K.

c) Les obertures de les cobertes i de les façanes orientades a sud-oest (± 90°) han de disposar d'un element o d'un tractament protector situat a l'exterior o entre dos vidres, de manera que el factor solar S de la part envidrada de l'obertura sigui igual o inferior al 35%.

d) Els edificis que en funció dels paràmetres fixats a la taula de l'annex 1 del Decret 21/2006 (veure annex 3 del present IA), tinguin una demanda d'aigua calenta sanitària igual o superior a 50 litres/dia a una temperatura de referència de 60°C, hauran de disposar d'un sistema de producció d'aigua calenta sanitària que utilitzi per al seu funcionament energia solar tèrmica amb una contribució mínima en %, en funció de les zones de l'annex 2 del Decret 21/2006 (veure annex 3 del present IA), i de la relació de comarques i mapa de l'annex 3 del Decret 21/2006 (veure annex 3 del present IA).

Segons el Decret 21/2006 aquest requisit no serà d'aplicació:

- 73 -

Quan es cobreixi aquesta aportació energètica d'aigua calenta sanitària mitjançant altres energies renovables, processos de cogeneració o fonts d'energia residuals procedents de la instal·lació de recuperadors de calor independents a la pròpia generació de calor de l'edifici.

Quan l'edifici no compti amb suficient assolellament per barreres externes.

En edificis de nova planta quan hi hagi limitacions no esmenables derivades de la normativa urbanística aplicable, que impossibilitin de manera evident la disposició de la superfície de captació necessària.

En tots aquests casos caldrà justificar adequadament, tant la utilització d'una altra font d'energia de les esmentades en el punt a), com la impossibilitat d'execució dels punts anteriors.

e) En els edificis en què es vulgui utilitzar resistències elèctriques amb efecte Joule en la producció d'aigua calenta sanitària, la producció solar mínima en qualsevol zona haurà de ser del 70%. Aquest punt no serà d'aplicació en zones on no hi hagi servei de gas canalitzat, o bé l'electricitat s'obtingui mitjançant energia solar fotovoltaica o altres energies renovables. f)

En qualsevol edifici, en el qual es prevegi la instal·lació d'aparell rentavaixelles, haurà d'existir en l'espai previst una presa d'aigua freda i una altra d'aigua calenta.

Estalvi i eficiència energètica en els espais comunitaris. En els espais comuns (garatge, vestíbul, escala, etc.) s’instal·laran temporitzadors per apagar els sistemes d’enllumenat.

Paràmetres d'ecoeficiència relatius als materials i sistemes constructius. En compliment del Decret 21/2006, en la construcció dels edificis, caldrà obtenir una puntuació global mínima de 10 punts mitjançant la utilització d'alguna/s de les solucions constructives següents:

a) Construcció de façana ventilada en l'orientació sud-oest (± 90°): 5.

b) Construcció de coberta ventilada: 5.

c) Construcció de coberta enjardinada: 5.

- 74 -

d) Utilització de sistemes preindustrialitzats com a mínim en el 80% de la superfície de l'estructura: 6.

e) Utilització de sistemes preindustrialitzats, com a mínim, en el 80% de la superfície dels tancaments exteriors: 5.

Reduir el coeficient mitjà de transmitància tèrmica Km dels diferents tancaments verticals exteriors en un 10% respecte al paràmetre fixat en el punt 4.1: 4.

g) Reduir el coeficient mitjà de transmitància tèrmica Km dels diferents tancaments verticals exteriors en un 20% respecte al paràmetre fixat en el punt 4.1: 6.

h) Reduir el coeficient mitjà de transmitància tèrmica Km dels diferents tancaments verticals exteriors en un 30% respecte al paràmetre fixat en el punt 4.1: 8.

Disposar d'un sistema de reaprofitament de les aigües pluvials de l'edifici: 5.

Disposar d'un sistema de reaprofitament de les aigües grises i pluvials de l'edifici: 8.

k) Utilització almenys d'un producte obtingut del reciclatge de residus (residus de la construcció, pneumàtics, residus d'escumes, etc.) per sub-bases, paviments, panells aïllants i d'altres usos: 4

En el cas que hi hagi una fase de demolició prèvia, reutilització dels residus petris generats en la construcció del nou edifici: 4.

m) Que les diferents entitats privatives de l'edifici disposin d'una ventilació creuada natural: 6.

n) Utilització d'energies renovables per obtenir la climatització (calefacció i/o refrigeració) de l'edifici: 7.

o) Enllumenat d'espais comunitaris o d'accés amb detectors de presència, sempre que al sistema d'enllumenat emprat no li afecti l'encesa i apagada sovintejada: 3.

p) En els edificis d'habitatges, quan les obertures dels tancaments exteriors, ja siguin sobreexposats o exposats segons NRE-AT/87, i sense perjudici del que dictamina l'annex 9 de la Llei 16/2002, de 28 de juny, disposin de solucions de finestra, doble finestra o balconeres en les que el conjunt (marcs + envidraments) tinguin un aïllament mínim a so aeri R de 28 dBA: 4.

- 75 -

Distintius de garantia de qualitat ambiental. En compliment del Decret 21/2006, al menys una família de productes dels emprats en la construcció de l'edifici, entenent com a família el conjunt de productes destinats a un mateix ús, haurà de disposar d'un distintiu de garantia de qualitat ambiental de la Generalitat de Catalunya, etiqueta ecològica de la Unió Europea, marca AENOR Medioambiente, o qualsevol altra etiqueta ecològica tipus I, d'acord amb la norma UNE-EN ISO 14.024/2001 o tipus III, d'acord amb la norma UNE 150.025/2005 IN.

Espais adequats per a la separació dels residus. En compliment del Decret 21/2006, les diferents entitats privatives hauran de disposar, ja sigui a l'interior de les unitats, o bé en un espai comunitari, d'un sistema adequat als usos previstos que permeti l'emmagatzematge per separat dels diferents tipus de residus que s'originin, sense perjudici d'allò que disposa la normativa sectorial d'aplicació.

Espais adequats en la xarxa viària per a la col·locació de contenidors. D’acord amb la Llei 6/1993, del 15 de juliol, reguladora dels residus (modificada per la Llei 15/2003, de 13 de juny), caldrà preveure la reserva d’espais suficients en la xarxa viària per a la col·locació de contenidors o altres equipaments necessaris per a optimitzar les operacions de recollida i transport dels residus municipals.

A continuació es recullen les mesures correctores que es proposen per la fase d’obres.

Inspecció Tècnica de Vehicles. La maquinària d’obra haurà de tenir al dia la inspecció tècnica (ITV), doncs en aquesta inspecció, entre altres aspectes, es fa un control de les emissions atmosfèriques.

Evitar l’aixecament de pols durant la fase d’obres. En casos puntuals en què l’activitat o la maquinària d’obra generi una elevada quantitat de pols, es regarà la zona de treball per evitar afectacions a persones i animals.

Horari de les obres. Les obres es portaran a terme sempre de dia, i en l’horari comprés entre les 8:00 del matí i les 20:00 de la tarda. El treball nocturn haurà de ser expressament autoritzat per l’Ajuntament.

Vehicles de tracció mecànica. Tots els vehicles de tracció mecànica han de tenir en bones condicions de funcionament els elements capaços de produir soroll perquè l’emissió de soroll del vehicle amb el motor en funcionament no excedeixi els valors límit a què fa referència la normativa. A la vegada s’ha d’evitar mantenir el motor encès quan no sigui necessari.

Mesures de soroll. S’efectuarà mesura del nivell sonor a petició de qualsevol persona afectada per molèsties derivades de qualsevol activitat relacionada amb les obres.

- 76 -

Identificació i senyalització dels elements de vegetació a conservar. Identificar els arbres considerats singulars o d’interès local i que es mantindran, a fi de delimitar i senyalitzar al seu voltant una zona de protecció de radi igual al radi de la capçada més 5 metres, amb la finalitat de no afectar les arrels. Trasplantament dels elements de vegetació a conservar. Si no és possible la conservació dels elements en el seu lloc actual a l’àmbit d’estudi, es trasplantaran a altres indrets de l’àmbit o del municipi, adients per la seva conservació.

Evitar el risc d’incendi. Durant les obres que es realitzin en llocs propers a la vegetació a conservar, caldrà extremar les mesures de precaució, en relació a l’ús de materials inflamables o de maquinària que durant el seu funcionament pugui constituir un risc d’incendi.

Delimitació de les zones d’estacionament de la maquinària, magatzem dels materials d’obra i acopi de runes. S’hauran de minimitzar i delimitar estrictament les zones d’estacionament de la maquinària i habilitar espais adients per emmagatzemar els materials d’obra, així com per realitzar l’acopi de les runes. Aquesta delimitació la realitzarà la Direcció Ambiental de l’obra en base als plànols d’ordenació, i es senyalitzaran tots espais amb tanques plàstiques, reflectants i visibles, o qualsevol altre sistema que delimiti clarament l’espai.

Contenidors per la recollida selectiva. S’instal·laran en l’àmbit contenidors per la recollida selectiva dels residus sòlids urbans generats pels treballadors de l’obra.

Neteja general de l’àmbit. Quan finalitzi la fase d’obres es realitzarà una neteja general de les zones lliures de l’àmbit i dels voltants de les noves edificacions per tal de retirar qualsevol resta de runa, terres sobrants, materials o residus sòlids urbans que hagi pogut quedar.

Gestió dels residus de la construcció. La gestió dels residus generats durant la fase d’obres, com a conseqüència dels processos d’execució dels treballs de demolició de les edificacions existents, així com la construcció dels nous edificis, s’haurà de dur a terme en centres autoritzats per l’Agència de Residus de Catalunya, i d’acord amb les determinacions de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, el Decret 164/2001 de modificació del Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció, així com amb la resta de disposicions sectorials en matèria de residus i de règim local que les despleguen o complementen.

Pla de gestió de residus. En compliment del Decret 21/2006, caldrà incorporar als projectes executius un pla de gestió de residus de la construcció, d'acord amb la normativa vigent en matèria dels enderrocs i altres residus de la construcció. S'hauran de quantificar els residus que es generaran per tipologies i fases de l'obra o de l'enderroc, tot definint les operacions de destriament o recollida selectiva que es preveu realitzar a l'obra, especificant la reutilització in situ i/o identificant els gestors de residus autoritzats que s'utilitzaran, preferentment per la via de la seva valorització.

- 77 -

Separació en origen. Per a la correcta gestió dels residus cal realitzar la separació en origen dels diferents tipus de residus. A aquest efecte, caldrà disposar dels contenidors següents: -

Per a residus petris, que tindran com a destí el reciclatge i el dipòsit de runes.

Per a fustes, metalls, vidres i embalatges, per a la seva gestió per empreses de recuperació de residus.

Per a residus generats pels industrials (envasos, pintures, materials elèctrics...), que es gestionaran com en el cas anterior. Es podrà prescindir d’aquests contenidors, en el cas que els industrials que participen en les obres realitzin una gestió pròpia dels seus residus. En qualsevol cas, la gestió que es fa d’aquests residus ha de quedar correctament justificada.

Aquests contenidors o receptacles quedaran dipositats a l’interior de l’obra.

Separació inicial dels elements abans de l’enderroc. Prèviament a l’enderroc caldrà procedir, en la mesura del possible, a la separació dels diferents elements no petris i valoritzables (amb destí a una planta de triatge i recuperació) i posteriorment a l’enderroc dels elements petris amb destí al reciclatge i dipòsit de runes.

Gestionar correctament les terres excedents. Si com a conseqüència dels moviments de terres realitzats es generen terres excedents, s’hauran de gestionar correctament, és a dir, es transportaran a centres gestors o, en el seu defecte, a abocadors controlats i autoritzats per l’Agència de Residus de Catalunya per aquest tipus de residu.

Lleida , octubre 2010

Per ARQCOAS ARQUITECTURA I URBANISME SLP

Albert Simó Bayona, arquitecte

Eugènia Rodríguez Segarra, arquitecte

Consultors urbanístics: Oriol Monfort, arquitecte

- 78 -

Pla d’Etapes PLA PARCIAL URBANÍSTIC DEL PARC TERRITORIAL ALCALDE PONS – LES BASSES · LLEIDA

- 79 -

PLA D’ETAPES

El sector, de titularitat pública, es desenvoluparà mitjançant un únic polígon d’actuació urbanística (PAU) i el sistema d’actuació serà el d’expropiació d’acord amb tot allò comentat en l’apartat de gestió i la normativa d’aquest document.

Atès que la gestió preveu un únic polígon d’actuació, s’estableix una única etapa en relació a la redacció dels projectes de gestió i urbanització, que es podrà executar per fases. Per al desenvolupament de l’edificació es preveuen tres fases d’acord amb el que es comenta més endavant

Es preveu el seu desenvolupament en el proper quadrienni.

SISTEMA D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA Sistema d‘actuació urbanística per expropiació segons l‘article 152 i següents de la LUC (Capítol IV: Sistema d’actuació urbanística per expropiació, del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d‘agost, pel qual s‘aprova el Text Refós de la Llei d‘Urbanisme)

PROJECTE I OBRES D’URBANITZACIÓ

Caldrà iniciar la tramitació del projecte d’urbanització en un termini màxim de dos anys a comptar des de la data de publicació de l’aprovació definitiva del present Pla Parcial Urbanístic.

El projecte d’urbanització definirà les fases d’urbanització si es considera pertinent. Sense detriment de les previsions definides al projecte es preveu l’execució de la urbanització, atès que constitueix un únic polígon i donades les condicions de connexió amb les xarxes existents, en uns sola fase de 36 mesos de durada a partir del dia següent de l’aprovació definitiva del projecte. En cas que hi hagués diverses fases, la primera s’haurà d’iniciar als dotze mesos de la publicació de l’aprovació definitiva del projecte d’urbanització. En qualsevol cas quedarà garantida a cada fase si s’escau, la connexió de totes les xarxes de serveis que corresponguin una vegada urbanitzats.

En un màxim de quatre anys s’hauran de realitzar les obres d’urbanització del pla parcial i presentar el corresponent certificat de final d’obres, comptant des de l’aprovació del projecte.

TREBALLS D’EDIFICACIÓ

- 80 -

En relació als terminis per iniciar i cloure l’edificació es consideren tres fases dins l’àmbit del sector. Aquestes es composen de cada una de les tres zones d’aprofitament privat definides per aquest pla parcial. Corresponen per tant a la clau ZPT-HR amb una superfície de 4.276,95m2, a la clau ZPT-CR amb una superfície de 30.149,38m2 i finalment a la clau ZPT-SP amb una superfície de 6.643,65m2.

S’estima una durada aproximada de tres anys per acabar l’edificació per a cadascuna d’elles des de l’acabament de les obres d’urbanització, podent-se executar de forma seqüencial (sigui de manera consecutiva o distribuïdes en els temps segons les necessitats), o bé de forma simultània. S’estableix un termini d’un any per a la sol·licitud de la llicència d’edificació com a mínim d’una de les fases previstes des de l’acabament de les obres d’urbanització.

D’acord amb el que s’ha comentat i les necessitats del mercat i la població, es podran iniciar les fases indistintament sense que obligatòriament s’hagi iniciat la fase amb previsió anterior en la seqüència de fases.

En relació als terminis per a les construccions i edificacions que d’acord a la normativa vigent es puguin desenvolupar en els sòls de les diferents claus de sistemes de Parcs Territorials (PT-EL, PTES i PT-CA) aquestes no s’inclouen en aquest pla d’etapes atès que en tant que equipaments amb una vocació pública es desenvoluparan en funció a les necessitats i dinàmiques de cada moment.

- 81 -

Avaluació Econòmica i Financera PLA PARCIAL URBANÍSTIC DEL PARC TERRITORIAL ALCALDE PONS – LES BASSES · LLEIDA

- 82 -

AVALUACIÓ ECONÒMICA FINANCERA I INFORME SOSTENIBILITAT

4.1

4.1.1.

AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA

CÀRREGUES INTERNES

Amb aquest estudi econòmic, s’intentarà concloure que el preu resultant es troba dins dels valors actuals de mercat per la zona en qüestió. Aquest preu serà orientatiu, ja que el càlcul es basa en les dades generals que es deriven dels paràmetres i les determinacions establertes per aquest pla parcial, per la qual cosa és una valoració de aproximada que pretén arribar a unes dades de repercussió €/m².

D’acord amb l’article 120 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme, les despeses d’urbanització a càrrec de les persones propietàries del sector del SUD43 comprenen els conceptes següents:

Obres d’urbanització

Connexions a infraestructures de serveis exteriors

Cost de redacció del Pla Parcial, del projecte d’urbanització i dels instruments de gestió urbanística

Despeses de formalització i d’inscripció en els registres públics corresponents dels acords i operacions jurídiques derivats dels instruments de gestió urbanística

OBRES D’URBANITZACIÓ

Les càrregues econòmiques corresponents a aquest sector són totes càrregues internes, les que pertanyen pròpiament al sector i que tenen a veure amb actuacions ubicades dins dels límits de l’àmbit. Totes les xifres expressades tenen exclòs l’IVA.

El cost aproximat de les obres d’urbanització es pot determinar segons l’estimació de la superfície de vials i espais lliures, mètode tret de l’anàlisi estadística de diferents actuacions i que estableix el cost de les obres incloent-hi el de les xarxes de servei i el moviment de terres. A aquest cost s’ha d’afegir el de les obres no repercutides als mòduls aplicables.

- 83 -

S’inclouen les connexions a infraestructures de serveis exteriors. El cost de les obres d’urbanització en el sector es refereix a: -

El conjunt dels vials mínims, bàsicament de nova creació i de circumval·lació, considerant una superfície aproximada de 19.235,74m² incloent la rotonda de connexió amb la carretera N-240.

La urbanització dels espais lliures previstos, amb una superfície aproximada del 10% de l’àmbit, 27.110,00m²

L’acondicionament dels espais lliures ajardinats previstos, amb una superfície aproximada del 10% de l’àmbit, 27.110,00m².

A aquests efectes, es pren el valor d’uns mòduls estàndard en €/m² de 150€/m² per als vials, 60€/m² per als espais lliures i 15€/m² per l’acondicionament de les zones enjardinades, de manera que el total de la despesa prevista en relació a aquests conceptes correspon a 5.402.134,10€.

CONNEXIONS EXTERNES SERVEIS

En relació als costos derivats de les connexions externes de serveis de xarxes de subministrament, aquestes es podrien incloure als valors d’urbanització considerats anteriorment atès que es tracta en tots els casos d’enllaçar amb una xarxa ja existent als carrers perimetrals de l’actuació d’aquest pla parcial. En qualsevol cas s’efectua una reserva genèrica per la previsió d’elements singulars de connexió per valor de 50.000 €.

COSTOS D’ENDERROCS D’EDIFICACIONS

El valor del concepte d’enderrocs de les edificacions existents inclou les instal·lacions en desús i algunes construccions existents dins l’àmbit. S’ha calculat mitjançant un ràtio promig de 60€/m², resultant un valor aproximat de 239.872€.

COSTOS AQUISICIÓ DEL SÒL

D’acord al sistema de gestió previst per l’actuació i atès que es tracta d’un sector de titularitat pública cal incloure els costos d’adquisició dels terrenys privats. D’acord a la legislació vigent cal considerarlos com a sòls no urbanitzats de caràcter agrícola. D’acord amb allò que es comenta al capítol 1.2.7. Estructura de la propietat i descomptant la superfície d’aquelles instal·lacions i edificacions no públiques i que d’acord a les disposicions transitòries previstes en aquests normes es mantenen, cal considerar una superfície de titularitat privada a adquirir de 91.119,04m2.

- 84 -

Per comparació de preus de mercat i amb una previsió més aviat conservadors es considera un preu per hectàrea de 50.000€/ha. Considearnt la superfície a adquirir s’obté un valor del sòl de 455.595,20€.

Si d’acord amb la legislació sectorial d’expropiacions considerem un factor de ponderació de 2, obtenim un valor ponderat de 911.190,40 €. Si d’altra banda considerem un premi d’afecció del 5% obtenim un valor final total de 956.750€

COSTOS INDEMNITZACIÓ PER CONSTRUCCIONS I ACTIVITATS Indemnització per construcció

S’han considerat un 75%, per a les construcció en bon estat, i un 30%, per a les construccions degradades, a partir dels diversos valors per elements acabats definits en el BEC d’agost de 2010 per a la zona de Lleida. Indemnització per activitat

Indemnitzacions per instal·lacions i plantacions agrícoles a extingir per incompatibilitat amb el planejament.

Indemnitzacions d’activitats. Segons inspecció visual de fotografies i dades cadastrals, només s’ha detectat una activitat al sector. Per tant, el preu que s’ha considerat, després de consultar altres casos similars en la zona, és de 30.000 €any/activitat, indemnitzant l’activitat per un període de 15 anys.

Per tant s’ha computat un valor total pel concepte d’indemnitzacions de 182.238€.

COST DE GESTIÓ I PROJECTES

Redacció dels projectes necessaris per a la consecució del desenvolupament: el Pla Parcial, estudis de mobilitat, informe ambiental, projectes d’urbanització i de reparcel·lació, incloses les despeses de formalització i d’inscripció en els registres públics corresponents dels acords i operacions jurídiques derivats dels instruments de gestió urbanística.

Aquests costos, a falta de tenir el valor de tots els projectes esmentats, es calculen aproximadament en base als criteris establerts al Manual para la ejecución del planeamiento en la compensación y en la cooperación de Lluís Hosta Privat, tots aquests es poden quantificar en un entre un 10% a un 15%

- 85 -

de l’import de les obres d’urbanització. En el nostre cas, aplicant un 10% resultaria un valor de 464.751,10€.

Així les despeses totals d’urbanització (PEC – incloent despeses generals i benefici industrial - sense IVA), d’acord amb allò establert a l’article 120 del Decret Legislatiu 1/2010 es situen a l’entorn de 6.541.122,10 €.

4.1.2.

REPERCUSSIÓ DELS COSTOS D’URBANITZACIÓ

L’edificabilitat total a desenvolupar al polígon d’actuació està fixada en 18.850,00 m2 de sostre.

El valor de repercussió de les obres d’urbanització s’estableix en conseqüència, en l’entorn de 347,01 €/m2 de sostre edificable de nova construcció resultant del procés de remodelació proposat:

6.541.122,10 € / 18.850,00 m2st = 347,01 € / m2st

La repercussió de les obres d’urbanització per la superfície de sòl brut: 6.541.122,10 € / 271.100,02 = 24,13 € / m2s

QUADRE NUM. 4: REPERCUSSIÓ DE LES OBRES D’URBANITZACIÓ

SUR-43 Sector Parc Territorial Alcalde Pons - Les Basses m² CÀRREGUES Obres d'urbanització Urbanització

€/m²

6.541.122,10 € 5.402.134,10 € 4.647.511,00 €

Vials

19.235,74

150,00

2.885.361,00 €

Espais lliures enjardinats

27.110,00

50,00

1.355.500,00 €

Acondicionament espais enjardinats

27.110,00

15,00

406.650,00 €

60,00

239.872,00 €

10,00%

464.751,10 €

Enderrocs Connexions externes serveis Gestió i projectes de les obres

50.000,00 €

Indemnitzacions

1.138.988,00 €

Sòl

956.750,00

Construccions i Activitats

182.238,00

REPERCUSSIONS Superfície de sòl brut (m²s)

271.100,02

Superfície de sostre edificable (m²st)

18.850,00

Repercussió sobre sòl brut (€/m²s)

24,13

Repercussió sobre sostre edificable (€/m²st)

347,01

- 86 -

4.1.3.

CONCLUSIONS

A partir de la relació de dades numèriques anteriors, es conclou que la promoció derivada de la proposta d’ordenació que es formula pel “Pla Parcial Urbanístic del Parc Territorial Alcalde Pons – Les Basses (SUR43)”, és viable i que per tant les repercussions que suposen les despeses a càrrec de la propietat per l’execució del planejament en relació a l’aprofitament que aquest atorga, es consideren acceptables considerant el mercat actual.

4.2

INFORME DE SOSTENIBILITAT ECONÒMICA

INTRODUCCIO

D’acord a l’article 66.1.d de la LUC, es regula que en la memòria dels plans parcials urbanístics cal incorporar un informe de sostenibilitat econòmica que ponderi l’impacte de les actuacions previstes en les finances públiques de les administracions responsables de la implantació i el manteniment de les infraestructures i de la implantació i prestació dels serveis necessaris.

En aquest cas, tot i que aquest planejament derivat no comporta la variació de paràmetres establerts pel planejament general que intervenen en la determinació de les despeses i ingressos de l’hisenda pública, sí determina l’establiment de la ordenació concreta del sòl urbà, fixant els seus paràmetres generals de regulació concretats al corresponent projecte d’urbanització.

Per tant es considera com a punt de partida l’Informe de Sostenibilitat Econòmica inclòs en la “Modificació Puntual del PGO per a la creació d’un nou sector d’esport, lleure i salut al parc territorial alcalde Pons - les Basses” que regula aquest planejament derivat. Sobre aquest informe s’introdueixen les precisions de xifres que correspon definir al planejament derivat.

D’altra banda, tot i que ens trobem amb un sector de titularitat i promoció pública, es considera l’administració municipal com un promotor més, separant-ne el manteniment, a efectes de poder avaluar la sostenibilitat dels costos de manteniment en base als ingressos que generarà el desenvolupament del sector.

FONAMENT DE DRET Llei 8/2007, 28 de maig, de sòl. Article 15. Avaluació i seguiment de la sostenibilitat del desenvolupament urbà 4. La documentació dels instruments d’ordenació de les actuacions d’urbanització ha d’incloure un informe o memòria de sostenibilitat econòmica, en el qual es ponderarà en particular l’impacte de l’actuació en les Hisendes Públiques afectades per

- 87 -

la implantació i el manteniment de les infraestructures necessàries o la posada en marxa i la prestació dels serveis resultants, així com la suficiència i adequació del sòl destinat a usos productius. Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme. Art. 66. Documentació dels plans d’ordenació urbanística municipal 1. Els plans parcials urbanístics es componen, formalment, dels documents següents: “d) L’informe de sostenibilitat econòmica, que ha de contenir la justificació de la suficiència i adequació dels sòl destinat a usos productius, i la ponderació de l’impacte de les actuacions previstes en les finances públiques de les administracions responsables de la implantació i el manteniment de les infraestructures i de la implantació i prestació dels serveis necessaris.”

ASPECTES LEGALS ALS QUE DÓNA RESPOSTA L’INFORME 1. Suficiència i adequació del sòl destinat a usos productius. 2. Impacte de l’actuació en l’hisenda pública afectada per la implantació i el manteniment de les infraestructures necessàries. 3. Implantació, posada en marxa i prestació dels serveis necessaris. 4. Ingressos municipals generats per l’actuació urbanística proposada.

INFORME DE SOSTENIBILITAT

1. Suficiència i adequació del sòl destinats a usos productius

El sòl destinat a usos productius en aquest sector el componen els usos complementaris terciaris, comercials i d’equipaments comunitaris quan estiguin directament vinculats a l’ús general al qual es destina el parc que és el de lleure, esport i salut a l’aire lliure, d’acord amb el règim d’usos establert al capítol IV les normes d’aquest planejament.

El sòl previst és suficient per encabir la producció de sostre edificable, amb els diferents usos admesos, perquè la proposta comporta una intensitat d’edificació molt baixa que se situa dins dels paràmetres habituals dels parcs i espais de lleure, esport i salut a l’aire lliure, i d’altra banda, perquè s’ha comprovat aquesta capacitat d’acord a l’ordenació que es concreta per l’àmbit.

El sòl és adequat perquè estant situat en una posició d’elevada accessibilitat en relació a la xarxa viària territorial i a la vegada fora del nucli urbà, disposa de tots els recursos al seu entorn immediat.

2. Impacte de l’actuació en l’hisenda pública afectada per la implantació i el manteniment de les infraestructures necessàries

Hisenda pública afectada: Ajuntament de Lleida.

Despeses d’implantació i manteniment de les infraestructures necessàries

B.1. Criteris generals aplicats.

- 88 -

Es considera que les infraestructures es projectaran seguint les directrius dels Serveis Tècnics de l’Ajuntament de Lleida i de les empreses dels serveis afectats, per tant es considera que les condicions d’implantació i de manteniment es troben dins d’uns estàndards acceptables

B.2. Criteris específics de cada infraestructura.

B.2.1. Xarxa viària. D’acord a allò establert en la qualificació del sòl d’aquest pla parcial urbanístic (plànol O.01) i els quadres de dades d’aquesta memòria, es considera una reserva per a la xarxa viària urbana de 19.235,74 m2 de superfície del sector (considerant l’espai de la rotonda, el manteniment de la qual correspon a la hisenda pública afectada).

Els materials que s’utilitzaran pel paviment, senyalitzacions, mobiliari urbà i vegetació són els habituals, exigits per l’Ajuntament de Lleida. No té despeses d’implantació doncs l’execució correspon al promotor del sector. El manteniment de la xarxa viària té una ràtio anual mitjana de 7,75 €/m², el que suposa:

19.235,74 m² x 7,75 €/m² = 149.076,98 € /any

B.2.2 Xarxa de subministrament d’energia elèctrica. No té despeses d’implantació ni de manteniment directe. Dependrà de l’empresa subministradora i dels usuaris del subministrament. B.2.3 Xarxa d’enllumenat públic. Les despeses derivades de l’enllumenat públic estan incloses dins de la partida de manteniment de la xarxa viària i de les zones verdes. La implantació correspon al promotor en el marc del projecte d’urbanització.

B.2.4 Xarxa de telecomunicacions. La xarxa, d’acord amb les indicacions municipals, es considera que tenen les canalitzacions necessàries per tal que les diferents companyies puguin subministrar el servei de comunicació. No tenen per tant despeses directes d’implantació ni de manteniment.

B.2.5 Xarxa d’aigua potable. Es considera que la xarxa es projecta seguint les indicacions de l’empresa concessionària d’aigües Aquàlia / Aigües de Lleida.

No tenen despeses directes d’implantació ni de manteniment, que es consideren unes despeses de relació entre l’empresa concessionària i l’usuari.

- 89 -

B.2.6 Xarxa de sanejament. Aigua pluvials i residuals. Es considera que es projectaran seguint els criteris tècnics municipals. No tenen despeses d’implantació. El seu manteniment depèn de l’empresa concessionària i es consideren unes despeses de relació entre aquesta i l’usuari.

B.2.7 Xarxa de subministrament de gas. No té despeses d’implantació ni de manteniment directe. Dependrà de l’empresa subministradora i dels usuaris del subministrament.

B.2.8 Sistema d’espais lliures de zones verdes Es considera que els materials utilitzats pel paviment, mobiliari urbà i vegetació seran els habituals, exigits per l’Ajuntament de Lleida. No tenen despeses d’implantació, doncs l’execució correspon als propietaris del sector.

El manteniment general dels espais lliures estarà condicionat per la seva formació, en part, sobre les diferents superfícies dures que composen els espais públics estructurants i les diferents extensions de zones verdes, per aquesta raó, i en el cas que ens ocupa on trobem molt poques superfícies dures, s’estima una ràtio anual mitjana de 4,38 €/m².

Com a impacte real sobre l’Ajuntament de Lleida es considera únicament la superfície de sistemes d’espais lliures de parc territorials corresponent a la clau PT-EL: 126.895,96m2. Per a la resta de claus de sistemes i zones d’aprofitament privat es preveu un règim de concessions que permeti incloure el manteniment dels espais lliures i vialitat assignada a cada una d’elles. Per exemple no es considera el manteniment de les zones d’aparcament vinculades a l’ús comercial atès que aquest anirà a càrrec del concessionari de la instal·lació comercial.

126.895,96 m² x 4,38 €/m² = 555.804,30 € /any

L’impacte total de l’actuació per l’hisenda pública és de:

Total cost manteniment de la xarxa viària

149.076,98 € / any

Total cost manteniment de les zones verdes

555.804,30 € / any

TOTAL COST MANTENIMENT

704.881,28 € / any

3. Impacte de l’actuació en l’hisenda pública afectada per la posada en marxa dels serveis resultants

Es considera que no és necessari establir cap servei resultant de l’actuació, excepte els derivats del manteniment de les infraestructures que aporten els serveis ja considerats.

4. Ingressos municipals generats per l’actuació urbanística proposada

- 90 -

La localització de les diferents activitats econòmiques i edificacions amb usos terciaris, comercials i d’equipaments comunitaris que possibilita el pla parcial urbanístic, suposaran uns ingressos que han de permetre la sostenibilitat de la urbanització proposada :

Aquests ingressos seran de dos tipus :

Impostos extraordinaris, com les llicències d’obra i taxes de construcció, el que suposa un

3,17% del pressupost d’execució material.

Considerem, als efectes d’aquest càlcul, que el desenvolupament total de l’àrea que s’ocupa es dugui a terme en un termini de 4 anys.

Tenint en compte el mòdul bàsic del COAC i dels coeficients que s’haurien d’aplicar per tipologia i zona establim un preu mig de 650 €/m².

18.850,00 m² de sostre x 650 €/m² x 0,0317 / 4 anys = 97.101,06 € / any

Impost dels béns immobles: IBI

Tenint en compte que la recaptació anual actual per m² de sostre en una zona urbana consolidada de referència d’intensitat d’edificació alta presenta un valor mig de 8 €/m² de sostre però que al sector no trobem usos residencials d’habitatge, s’estima que la recaptació al pla parcial urbanístic SUR43 pot presentar valor a l’entorn dels 10 €/m².

Quota total anual estimada: 18.850,00 m² sostre x 10 €/m² = 188.500,00 €/any

Impost d’activitats econòmiques (IAE) i concessions d’explotació

Donada la previsió d’implantació d’establiments de mida mitjana/gran, i tot i que aquest concepte no és quantificable en aquesta fase tan inicial de l’operació, ja que influeixen paràmetres de temps i superfície dels que no es disposen, cal tenir-lo en consideració com una important font d’ingressos anuals que incideixen positivament en la sostenibilitat econòmica de l’actuació.

Caldrà considerar així mateix els cànons de concessió per a les diferents zones i usos a desenvolupar.

Considerant una superfície a concessió de 128.221,81m2 i susceptible d’aportar IAE de els dos conceptes es poden estimar en una ràtio mitjana de 4 €/m² . - 91 -

124.968,32m² sostre x 4 €/m² = 499.873,28 €/any

TOTAL INGRESSOS

785.474,34 €/any

CONCLUSIÓ Despeses derivades de l’actuació

704.881,28 € / any

Ingressos derivats de l’actuació

785.474,34 € / any

Saldo resultant

+ 80.593,06 € / any

El present pla parcial, d’acord amb el que estableix la “Modificació Puntual del PGO per a la creació d’un nou sector d’esport, lleure i salut al parc territorial alcalde Pons - les Basses” amplia l’àmbit del Parc Territorial de les Basses, respecte del planejament vigent, donant cabuda a nous usos amb aprofitament lucratiu, per tal de garantir la viabilitat econòmica futura del Parc. Amb aquest augment de l’aprofitament, s’augmenta el sostre total del sector, de manera que es manté l’equilibri entre els ingressos que l’Ajuntament obtindrà del nou sector a través de l’impost sobre construccions, l’impost de béns immobles i l’impost d’activitats econòmiques i les despeses generades pel manteniment de les noves zones verdes. Per tot això es considera que el desenvolupament del sector es econòmicament sostenible en quant al seu impacte sobre les finances públiques.

Es conclou que el sòl destinat a usos productius és suficient i adequat, i que l’impacte de l’actuació en les finances públiques de les administracions responsables de la implantació i el manteniment de les infraestructures i de la implantació i prestació dels serveis necessaris, té un balanç positiu.

- 92 -

Annex Justificació Càlculs PLA PARCIAL URBANÍSTIC DEL PARC TERRITORIAL ALCALDE PONS – LES BASSES · LLEIDA

- 93 -

ANNEX JUSTIFICACIÓ CÀLCULS

5.1

XARXA DE SANEJAMENT. RESIDUALS

Per al càlcul de conduccions de sanejament, s'utilitza la fórmula de Manning.

A·Rh^(2/3)·So^(½) Q = ———————————————— — n

Rh^(2/3)·So^(½) v = —————————————— — n on: •

Q és el cabal en m3/s

•

v és la velocitat del fluid en m/s

•

A és la secció de la làmina de fluid (m2).

•

Rh és el radi hidràulic de la làmina de fluid (m).

•

So és la pendent de la solera del canal (desnivell per longitud de conducció).

•

n és el coeficient de Manning. Inici

Final

Longitud

Diàmetres

Cabal

Calat

Velocitat

l/s

m/s

DES

PS49

10.54

DN400

-16.37

73.16

-1.13

PS1

PS4

210.46

DN400

2.96

26.09

0.91

PS2

PS26

16.21

DN400

-0.04

3.20

-0.28

PS2

PS28

23.07

DN400

0.13

5.58

0.40

PS3

PS34

19.05

DN400

-0.93

17.08

-0.54

PS3

PS35

12.69

DN400

0.93

17.07

0.54

PS4

PS6

56.77

DN400

2.96

26.06

0.92

PS5

PS12

4.88

DN400

-6.67

44.86

-0.93

PS5

PS32

11.25

DN400

6.67

38.76

1.15

PS6

PS7

29.41

DN400

2.96

26.01

0.92

PS7

PS31

84.28

DN400

2.96

32.88

0.65

PS8

PS14

4.15

DN400

9.37

60.16

0.85

PS8

PS54

73.96

DN400

-8.87

50.82

-1.03

PS9

PS10

21.60

DN400

6.30

44.09

0.90

- 94 -

PS9

PS31

75.34

DN400

-4.50

37.57

-0.81

PS10

PS11

31.98

DN400

6.32

44.66

0.89

PS11

PS12

21.46

DN400

6.32

44.09

0.90

PS13

PS14

107.88

DN400

-9.70

59.58

-0.90

PS13

PS15

33.15

DN400

9.70

60.27

0.88

PS15

PS16

96.66

DN400

9.70

60.14

0.88

PS16

PS17

81.74

DN400

9.70

59.90

0.89

PS17

PS18

47.02

DN400

16.37

72.17

1.15

PS17

PS40

11.06

DN400

-6.67

38.60

-1.16

PS18

PS41

36.82

DN400

16.37

50.99

1.89

PS19

PS42

14.25

DN400

-16.37

50.82

-1.90

PS19

PS43

28.46

DN400

16.37

62.86

1.40

PS20

PS45

6.47

DN400

-16.37

61.00

-1.46

PS20

PS46

83.55

DN400

16.37

63.59

1.38

PS21

PS22

59.07

DN400

16.37

71.94

1.15

PS21

PS46

12.75

DN400

-16.37

63.55

-1.38

PS22

PS47

19.95

DN400

16.37

63.86

1.37

PS23

PS28

17.25

DN400

-0.93

13.84

-0.74

PS23

PS34

13.59

DN400

0.93

17.35

0.53

PS24

PS47

46.15

DN400

-16.37

63.63

-1.38

PS24

PS48

10.89

DN400

16.37

73.76

1.11

PS25

PS26

46.17

DN400

0.02

2.33

0.23

PS29

PS30

25.49

DN400

1.54

21.25

0.64

PS29

PS35

7.77

DN400

-1.54

21.20

-0.65

PS30

PS36

32.04

DN400

1.54

21.36

0.64

PS31

PS38

13.19

DN400

-1.54

21.83

-0.62

PS32

PS33

21.53

DN400

6.67

38.91

1.14

PS33

PS39

25.26

DN400

6.67

38.80

1.15

PS35

PS60

9.59

DN400

-0.24

7.31

-0.49

PS36

PS37

26.83

DN400

1.54

21.51

0.63

PS37

PS38

7.49

DN400

1.54

21.02

0.65

PS39

PS40

20.97

DN400

6.67

38.96

1.14

PS41

PS42

19.31

DN400

16.37

51.01

1.89

PS43

PS44

10.69

DN400

16.37

63.03

1.39

PS44

PS45

15.37

DN400

16.37

62.78

1.40

PS48

PS49

30.24

DN400

16.37

73.24

1.12

PS54

PS57

26.93

DN400

-8.37

43.38

-1.23

PS55

PS57

46.56

DN400

7.87

42.00

1.21

PS55

PS58

47.77

DN400

-5.93

31.14

-1.41

PS56

PS58

41.92

DN400

0.74

11.87

0.74

PS59

PS62

11.22

DN400

0.07

3.97

0.36

PS60

PS61

11.89

DN400

-0.18

6.18

-0.47

- 95 -

PS60

PS63

12.44

DN315

-0.06

2.72

-0.61

PS61

PS62

16.10

DN400

-0.14

5.50

-0.44

5.2

XARXA DE SANEJAMENT. PLUVIALS

Per al càlcul de conduccions de sanejament, s'utilitza la fórmula de Manning.

A·Rh^(2/3)·So^(½) Q = ———————————————— — n

Rh^(2/3)·So^(½) v = —————————————— — n

on: •

Q és el cabal en m3/s

•

v és la velocitat del fluid en m/s

- 96 -

•

A és la secció de la làmina de fluid (m2).

•

Rh és el radi hidràulic de la làmina de fluid (m).

•

So és la pendent de la solera del canal (desnivell per longitut de conducció).

•

n és el coeficient de Manning. Inici

Final

Longitud Diàmetres Cabal m

l/s

Calat

Velocitat

m/s

DES

PS12

8.82

DN1200 -2573.47

710.65

-3.71

PS1

PS2

41.86

DN630

180.97

169.66

2.92

PS2

PS3

84.77

DN630

468.18

286.47

3.77

PS3

PS4

78.39

DN630

581.68

328.19

3.97

PS4

PS5

39.06

DN630

581.68

327.82

3.98

PS5

PS6

21.09

DN630

695.18

372.87

4.10

PS6

PS7

32.50

DN630

695.18

375.21

4.07

PS7

PS9

49.32

DN800

808.68

439.44

2.88

PS8

PS9

73.34

DN800

-808.68

440.74

-2.87

PS8

PS13

14.72

DN1000 1432.98

495.67

3.71

PS8

PS54

77.10

DN630

-384.24

309.30

-2.82

PS10

PS15

34.78

DN1000 -1432.98

495.64

-3.71

PS10

PS16

25.16

DN1000 1659.98

539.79

3.86

PS11

PS18

34.24

DN1000 -1667.74

543.65

-3.85

PS11

PS19

73.40

DN1000 1894.74

673.70

3.39

PS12

PS21

23.97

DN1000 -1894.74

675.37

-3.38

PS12

PS53

46.93

DN800

-678.73

383.66

-2.87

PS13

PS14

24.41

DN1000 1432.98

493.66

3.73

PS14

PS15

45.83

DN1000 1432.98

494.63

3.72

PS16

PS85

29.62

DN1000 1659.98

542.50

3.84

PS17

PS18

14.42

DN1000 1667.74

539.63

3.88

PS17

PS85

29.85

DN1000 -1667.74

541.62

-3.86

PS19

PS20

32.12

DN1000 1894.74

676.67

3.37

PS20

PS21

8.51

DN1000 1894.74

662.06

3.46

PS22

PS24

17.71

DN630

271.72

189.86

3.76

PS23

PS28

15.33

DN630

-302.34

201.75

-3.86

PS23

PS34

12.67

DN630

302.34

251.63

2.88

PS24

PS25

9.23

DN630

271.72

188.41

3.80

PS25

PS26

46.50

DN630

274.62

190.77

3.78

PS26

PS27

19.28

DN630

278.46

191.93

3.80

PS27

PS28

23.72

DN630

280.96

194.13

3.78

PS29

PS30

9.27

DN630

430.28

316.16

3.07

PS29

PS35

11.32

DN630

-415.84

309.36

-3.05

PS29

PS60

8.45

DN630

-5.25

26.56

-1.25

PS30

PS36

26.54

DN630

430.28

311.54

3.13

PS31

PS38

17.70

DN630

-430.28

317.31

-3.06

- 97 -

PS31

PS39

14.13

DN630

543.78

368.12

3.25

PS32

PS39

6.19

DN630

-543.78

371.18

-3.22

PS32

PS40

22.10

DN630

565.23

378.26

3.28

PS33

PS42

35.79

DN630

-565.23

372.92

-3.33

PS33

PS43

35.78

DN800

678.73

287.61

4.20

PS34

PS35

18.63

DN630

415.84

309.93

3.04

PS36

PS37

30.64

DN630

430.28

312.10

3.12

PS37

PS38

28.10

DN630

430.28

313.60

3.10

PS40

PS41

53.17

DN630

565.23

363.37

3.43

PS41

PS42

38.29

DN630

565.23

361.80

3.44

PS43

PS46

18.12

DN800

678.73

380.68

2.90

PS44

PS50

42.84

DN800

-678.73

383.55

-2.87

PS44

PS51

14.96

DN800

678.73

380.64

2.90

PS45

PS52

28.14

DN800

-678.73

404.69

-2.68

PS45

PS53

4.47

DN800

678.73

394.92

2.76

PS46

PS47

6.44

DN800

678.73

383.15

2.87

PS47

PS48

11.60

DN800

678.73

386.29

2.84

PS48

PS49

24.17

DN800

678.73

383.20

2.87

PS49

PS50

26.26

DN800

678.73

385.24

2.85

PS51

PS52

21.47

DN800

678.73

377.76

2.92

PS54

PS57

27.67

DN630

-371.11

252.94

-3.51

PS55

PS57

44.90

DN630

357.98

247.96

3.47

PS55

PS58

45.10

DN630

-305.48

192.21

-4.16

PS56

PS58

48.82

DN630

169.24

141.66

3.52

PS59

PS62

11.47

DN630

1.65

15.54

0.87

PS60

PS61

11.48

DN630

-4.24

24.13

-1.17

PS60

PS63

12.47

DN315

-1.01

14.15

-0.87

PS61

PS62

16.12

DN630

-3.30

21.46

-1.08

- 98 -

5.3

XARXA DE GAS

Per a la fórmula de Renouard quadràtica (pressió de servei major a 0.10 bar):

1.82

4.82 P1

- P2

·D

CRc·dr·Le·Q

354·Q v = ———— ·Z — Ps·D² on:

- 99 -

•

P1 y P2 són les pressions absolutes en l'origen i extrem en bar.

•

CRc és el coeficient de Renouard quadràtic, igual a 48.60

•

dr és la densitat relativa del gas

•

Le és la longitud equivalent del tram en m

•

Q és el cabal en Nm3/h

•

D és el diàmetre interior de la conducció en mm

•

v és la velocitat del gas en la conducció en m/s

•

Ps és la pressió de servei en bar

•

Z és el coeficient de compressibilitat

Inici

Final

Longitud

Diàmetres

Cabal

Velocitat

Pèrdues

m3/h

m/s

bar/100m

N13

20.29

DN63

-196.00

-16.83

0.0959

N18

32.04

DN63

-56.00

-4.81

0.0111

N11

83.80

DN90

-343.00

-14.73

0.0557

N14

50.95

DN63

-128.70

-11.05

0.0498

N21

5.98

DN63

-37.80

-3.25

0.0054

N22

4.94

DN63

-37.80

-3.25

0.0054

N23

6.40

DN63

-37.80

-3.25

0.0054

N41

13.66

DN63

-126.35

-10.85

0.0427

N11

37.36

DN110

-298.10

-8.61

0.0163

N15

21.16

DN110

298.10

8.61

0.0164

16.73

DN160

837.10

11.34

0.0154

N27

6.69

DN110

126.35

3.65

0.0031

SG1

37.77

DN160

-963.45

-13.06

0.0198

14.47

DN160

837.10

11.34

0.0154

95.35

DN160

837.10

11.34

0.0155

N13

26.02

DN160

837.10

11.34

0.0156

21.77

DN110

641.10

18.52

0.0604

N13

20.53

DN110

-641.10

-18.52

0.0599

22.20

DN110

641.10

18.52

0.0610

29.87

DN110

641.10

18.52

0.0616

N10

31.32

DN110

641.10

18.52

0.0625

N10

N11

91.44

DN110

641.10

18.52

0.0643

N14

N15

23.44

DN110

-298.10

-8.61

0.0164

N14

N20

23.44

DN110

169.40

4.89

0.0059

N16

N17

136.75

DN90

169.40

7.28

0.0155

N16

N20

25.68

DN110

-169.40

-4.89

0.0059

N17

N18

100.10

DN90

56.00

2.41

0.0021

N17

N21

30.33

DN90

113.40

4.87

0.0075

N21

N22

43.31

DN90

75.60

3.25

0.0036

- 100 -

N22

N23

29.85

DN90

37.80

1.62

0.0010

N27

N28

23.72

DN110

126.35

3.65

0.0031

N28

N29

31.33

DN110

126.35

3.65

0.0031

N29

N30

81.99

DN110

126.35

3.65

0.0031

N30

N31

38.33

DN110

126.35

3.65

0.0031

N31

N32

18.63

DN110

126.35

3.65

0.0031

N32

N33

53.24

DN110

126.35

3.65

0.0031

N33

N34

50.52

DN110

126.35

3.65

0.0031

N34

N35

17.95

DN110

126.35

3.65

0.0031

N35

N36

19.79

DN110

126.35

3.65

0.0031

N36

N37

16.94

DN110

126.35

3.65

0.0031

N37

N38

22.93

DN110

126.35

3.65

0.0031

N38

N39

36.51

DN110

126.35

3.65

0.0031

N39

N40

27.10

DN110

126.35

3.65

0.0031

N40

N41

13.97

DN110

126.35

3.65

0.0031

- 101 -

5.4

XARXA D’ABASTAMENT AIGUA POTABLE

La formulació utilitzada es basa en la fórmula de Darcy i el factor de fricció segons Colebrook-White:

8·L·Q^2 h = f· ———— — pi^2·g·D^5

v·D Re

——

— vs

64 fl= ——— — Re

———

—

2·log(

(ft)½

2.51

——— + ——— ) —

—

3.7·D

Re·(ft)½

on: •

h és la pèrdua d'altura de pressió en m.c.a.

•

f és el factor de fricció

•

L és la longitud resistent en m

•

Q és el cabal en m3/s

•

g és l'acceleració de la gravetat

•

D és el diàmetre de la conducció en m

•

Re és el nombre de Reynolds, que determina el grau de turbulència en el fluix

•

v és la velocitat del fluid en m/s

- 102 -

•

vs és la viscositat cinemàtica del fluid en m2/s

•

fl és el factor de fricció en règim laminar (Re < 2500.0)

•

ft és el factor de fricció en règim turbulent (Re >= 2500.0)

•

k és la rugositat absoluta de la conducció en m

Inici

Final

Longitud

Diàmetres

Cabal

Pèrdues

Velocitat

l/s

m.c.a.

m/s

N11

11.56 DN63

-0.18

-0.00

-0.08

34.92 DN63

-1.50

-0.50

-0.72

N119

23.55 DN63

-0.04

-0.00

-0.02

N16

26.56 DN63

-0.03

-0.00

-0.02

N35

26.91 DN63

-0.04

-0.00

-0.02

N26

4.67 DN63

-0.04

-0.00

-0.02

N22

13.10 DN63

-0.67

-0.04

-0.32

23.91 DN200

-11.37

-0.02

-0.35

113.01 DN200

11.37

0.08

0.35

9.89 DN160

13.48

0.08

1.00

4.48 DN160

-13.48

-0.04

-1.00

25.02 DN160

3.68

0.02

0.27

72.73 DN160

-3.68

-0.06

-0.27

N19

13.47 DN160

0.95

0.00

0.07

N23

12.96 DN160

-0.95

-0.00

-0.07

N35

14.14 DN110

0.74

0.00

0.12

N92

11.18 DN160

-0.74

-0.00

-0.05

8.83 DN200

-2.85

-0.00

-0.09

N116

4.29 DN200

2.85

0.00

0.09

3.95 DN63

3.68

0.28

1.76

N128

15.97 DN200

-16.97

-0.02

-0.52

11.42 DN75

5.60

0.74

1.89

4.08 DN110

9.80

0.11

1.54

49.74 DN160

14.88

0.49

1.11

17.58 DN200

-3.51

-0.00

-0.11

26.54 DN160

13.48

0.22

1.00

3.66 DN63

1.40

0.05

0.67

44.31 DN160

13.48

0.37

1.00

N11

35.25 DN200

-4.36

-0.00

-0.13

N11

5.05 DN200

-4.53

-0.00

-0.14

N13

N14

61.10 DN200

-4.82

-0.01

-0.15

N13

70.09 DN200

4.82

0.01

0.15

N14

26.06 DN200

-4.82

-0.00

-0.15

N16

N119

44.69 DN200

-5.88

-0.01

-0.18

- 103 -

N16

14.08 DN200

5.85

0.00

0.18

N17

N18

70.25 DN200

-6.13

-0.02

-0.19

N17

52.42 DN200

6.13

0.01

0.19

N18

N25

10.14 DN160

2.84

0.01

0.21

N18

N27

14.75 DN200

-8.97

-0.01

-0.28

N19

N20

15.44 DN160

0.95

0.00

0.07

N20

5.15 DN63

0.95

0.03

0.45

N22

N26

34.42 DN110

-0.67

-0.01

-0.10

N23

N25

43.98 DN160

-1.89

-0.01

-0.14

N23

4.06 DN63

0.95

0.03

0.45

N25

3.92 DN63

0.95

0.02

0.45

N26

N35

18.76 DN110

-0.70

-0.00

-0.11

N27

24.86 DN200

-8.97

-0.01

-0.28

N29

N30

13.79 DN200

-10.28

-0.01

-0.32

N29

36.10 DN200

10.28

0.02

0.32

N30

N31

22.54 DN200

-10.28

-0.01

-0.32

N31

N32

16.22 DN200

-10.28

-0.01

-0.32

N32

N33

13.78 DN200

-10.28

-0.01

-0.32

N33

N34

33.19 DN200

-10.28

-0.02

-0.32

N34

N36

29.35 DN200

-10.91

-0.02

-0.34

N34

8.26 DN63

0.63

0.03

0.30

N36

N37

10.81 DN200

-10.91

-0.01

-0.34

N37

9.75 DN200

-10.91

-0.01

-0.34

N39

N40

30.43 DN200

-12.22

-0.03

-0.38

N39

103.76 DN200

12.22

0.09

0.38

N40

N41

10.20 DN200

-12.22

-0.01

-0.38

N41

N42

13.89 DN200

-12.22

-0.01

-0.38

N42

N43

48.50 DN200

5.04

0.01

0.15

N42

SG2

61.29 DN200

-17.26

-0.10

-0.53

N43

N44

55.26 DN200

5.04

0.01

0.15

N44

N45

6.16 DN200

5.04

0.00

0.15

N45

N46

39.44 DN200

5.04

0.01

0.15

N46

N47

11.54 DN200

5.04

0.00

0.15

N47

N48

29.54 DN200

5.04

0.01

0.15

N48

N49

6.81 DN200

5.04

0.00

0.15

N49

N50

37.76 DN200

5.04

0.01

0.15

N50

N51

42.80 DN200

5.04

0.01

0.15

N51

N52

9.34 DN200

5.04

0.00

0.15

N52

32.01 DN200

5.04

0.01

0.15

N54

N55

26.44 DN200

3.72

0.00

0.11

N54

31.91 DN200

-3.72

-0.00

-0.11

- 104 -

N55

N56

20.27 DN200

3.72

0.00

0.11

N56

N89

14.67 DN200

3.72

0.00

0.11

N89

25.08 DN200

3.72

0.00

0.11

N91

N92

42.47 DN160

4.10

0.04

0.30

N91

N99

17.73 DN200

-1.70

-0.00

-0.05

N91

11.95 DN200

-2.40

-0.00

-0.07

N92

6.55 DN63

3.36

0.39

1.61

N99

N100

28.31 DN200

-1.70

-0.00

-0.05

N100

N101

43.19 DN200

-1.70

-0.00

-0.05

N101

N102

14.89 DN200

-1.70

-0.00

-0.05

N102

N103

11.20 DN200

-1.70

-0.00

-0.05

N103

N105

22.11 DN110

0.46

0.00

0.07

N103

N114

8.74 DN200

-2.85

-0.00

-0.09

N103

15.52 DN63

0.70

0.06

0.33

N105

N107

17.08 DN110

0.39

0.00

0.06

N105

3.57 DN63

0.07

0.00

0.03

N107

N109

2.44 DN110

0.25

0.00

0.04

N107

3.56 DN63

0.14

0.00

0.07

N109

N110

13.42 DN63

0.11

0.00

0.05

N109

N112

12.29 DN110

0.14

0.00

0.02

N110

6.40 DN63

0.11

0.00

0.05

N112

3.55 DN63

0.14

0.00

0.07

N114

N115

18.48 DN200

-2.85

-0.00

-0.09

N115

N116

15.44 DN200

-2.85

-0.00

-0.09

N119

N120

12.56 DN200

-5.92

-0.00

-0.18

N120

N121

35.28 DN200

-5.92

-0.01

-0.18

N121

N122

88.27 DN200

-5.92

-0.02

-0.18

N122

27.15 DN200

-5.92

-0.01

-0.18

N124

N125

6.00 DN200

16.97

0.01

0.52

N124

27.51 DN200

7.23

0.01

0.22

N124

SG1

31.74 DN200

-24.20

-0.09

-0.74

N125

N126

11.95 DN200

16.97

0.02

0.52

N126

N127

19.28 DN200

16.97

0.03

0.52

N127

N128

98.06 DN200

16.97

0.15

0.52

- 105 -

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

- 106 -

Plànols d’Informació Urbanística PLA PARCIAL URBANÍSTIC DEL PARC TERRITORIAL ALCALDE PONS – LES BASSES · LLEIDA

- 107 -

Plànols d’Ordenació Urbanística PLA PARCIAL URBANÍSTIC DEL PARC TERRITORIAL ALCALDE PONS – LES BASSES · LLEIDA

- 108 -