Programa Electoral CUP Calella 2015

Per una Calella habitable

Habitatge Urbanisme

Des d’antic, Calella ha sabut aprofitar la seva privilegiada situació geogràfica arran de mar de la mateixa manera que va saber aprofitar les oportunitats que la revolució industrial i les millores en infraestructures i comunicacions va oferir al voltant de la vila.

Durant el boom turístic dels anys 1960 i 1970, en moltes poblacions costaneres catalanes va començar una construcció massiva d’hotels i s’hi va instal·lar un turisme de masses.

Gràcies a això, a Calella es va propiciar que es produís una gran transformació urbanística i de model de ciutat durant aquests anys.

Però aquesta transformació urbanística, que va tenir lloc durant els anys 60 i 70, a partir dels anys 1990, com a conseqüència de l’obertura de l’autopista –que comportava poder anar a Barcelona en poc més de mitja hora, a més del gran augment del preu de l’habitatge a la ciutat comtal i poblacions properes i a l’augment de la immigració– va provocar un gran increment de la demanda d’habitatges i del seu preu a Calella. Per culpa d’això, Calella ha estat objecte d’una gran proliferació d’edificacions durant els primers anys del segle XXI. En un futur pròxim es preveu començar-ne d’altres.

“Tot aquest gran creixement, sumat al fet que els llocs de treball a Calella i a la resta de la comarca no han crescut al mateix ritme que la població, està provocant la pèrdua del caràcter propi de Calella, amb la instauració d’un model de ciutat dormitori, amb molta gent que dorm a Calella però que ni hi treballa ni hi fa vida.”

La crisi econòmica ha provocat que encara empitjori més la ràtio d’habitants i llocs de treball, i es pot agreujar en els propers anys si el govern de la ciutat no té una política de promoció econòmica i un model de ciutat clars.

EL MODEL DE CIUTAT A la CUP ens neguem a acceptar el model de creixement desmesurat acceptat, directament o indirectament, per tots els partits representats a l’Ajuntament de Calella, que convertirà la nostra ciutat en una més del tercer cinturó de Barcelona, una ciutat sense identitat pròpia i amb un teixit associatiu i una activitat social i cultural totalment devaluada per culpa del model que s’està impulsant amb les accions urbanístiques i les polítiques socials que s’hi estan duent a terme. Per això, proposem una moderació d’aquest creixement fins al punt de la congelació i el replantejament dels nous sectors urbanístics previstos actualment, per no convertir-nos en una ciutat dormitori més, ja que augmenta més l’oferta en habitatge que en ocupació, i les previsions de creixement permeten augurar que el problema anirà en augment els propers anys. Calella pateix una greu mancança d’infraestructures i serveis i amb aquest creixement desmesurat és evident que la situació només pot anar a pitjor.

Nosaltres creiem que el creixement desmesurat d’uns anys enrere s’ha d’aturar. Sabem que això ha passat a causa de la crisi econòmica i de l’esclat de la bombolla immobiliària, però també sabem que això només és una pausa momentània i que, si no hi posem solució, quan el creixement econòmic es torni a produir tornarem a estar en la mateixa situació d’uns anys enrere. Per tant, ara és el moment de replantejar la Calella del futur de manera valenta. Una Calella pensada des de Calella i per als calellencs, sense deixar-nos

influir per les pressions d’altres administracions ni per interessos privats, sense deixar-nos influir pels plans que des de fora han fet per a la nostra ciutat. Durant molts anys s’ha justificat el creixement de la ciutat per la suposada relació que aquest creixement desmesurat tenia amb la reducció del preu dels pisos. Ara que ja ha quedat demostrat que aquest argument és totalment fals, és el moment de revisar la conveniència d’aquest creixement. S’ha de treballar per posar fi a la idea que creixement és igual a progrés, i per evitar que mai més la construcció desmesurada i sense sentit torni a ser un dels motors econòmics de la ciutat.

A l’Esquerra Independentista creiem que l’Ajuntament ha de treballar per preservar el territori que envolta la ciutat. Creiem que el creixement que hi hagi d’haver a Calella s’ha de produir de manera compacta amb l’actual ciutat consolidada, amb desenvolupaments amb una alta densitat d’habitatge i evitant la construcció de barris o zones de casa unifamiliars. Per tant, proposem evitar qualsevol nova construcció per sobre de l’autopista, fora de zones ja consolidades, que en cap cas haurien de créixer. A més, proposem un control real de les urbanitzacions perifèriques per evitar-ne el creixement i estudiar si a mitjan termini se’n pot reduir el nombre.

Zones urbanes a protegir A la CUP creiem indispensable treballar per conservar la idiosincràsia de les tres zones urbanes més característiques de Calella: el nucli antic, el nucli urbà i la façana marítima.

Hem de pensar en aquestes zones com un gran patrimoni de la ciutat i s’han d’intentar preservar i mantenir i promocionar tant com sigui possible. Cal promocionar un turisme respectuós en aquestes zones fomentant la instal·lació de petits establiments hotelers que aprofitin alguns dels seus edificis més característics.

Economia i feina Pel que fa al model econòmic, creiem que cal obrir un debat amb totes les forces polítiques, agents socials i associacions relacionades per dissenyar la Calella del futur.

Calella ha de tenir un full de ruta clar pel que fa al seu model econòmic, prou diferenciat de les poblacions que ens envolten, i deixar d’anar posant petits pedaços i de fer una política de promoció econòmica totalment erràtica.

“Des de la CUP volem una ciutat en què els sectors econòmics principals de la vila mantinguin un bon equilibri, sense oblidar-nos de l’agricultura, i un sector turístic que ha d’estar totalment integrat a la vila, sense caure en grans complexos hotelers ni en l’atracció d’un turisme de masses a qualsevol preu.”

Pel que fa a la potenciació del petit i mitjà comerç, Calella ha de potenciar aquest aspecte i, per tant, estem a favor del comerç integrat a la vila i en cap cas en centres comercials a l’extraradi. Per poder-ho fer, proposem crear nous carrers comercials que, mitjançant la zona de vianants, facin augmentar el comerç de barri i de proximitat. Per tant, creiem que s’ha de continuar explotant un turisme bàsicament familiar i fomentar el turisme al llarg de l’any, incrementant l’oferta cultural i lúdica de la vila.

Urbanisme

“L’urbanisme és una gran eina de transformació social i econòmica tant per a les ciutats i viles, com per al conjunt del país. Les polítiques urbanístiques marquen d’una manera especialment important l’economia d’un país. Per exemple, és evident que amb una altra legislació a nivell estatal s’haurien pogut evitar tant el sobreendeutament familiar com la bombolla immobiliària. A la CUP creiem que, si la finalitat del sòl urbanitzable ha de ser garantir el dret a l’habitatge, aquest hauria de ser un bé públic i, per tant, quan un sòl es requalifiqués, la propietat hauria de passar als ajuntaments a canvi d’un preu d’expropiació fixat per al sòl agrícola. D’aquesta manera es posaria fi a l’especulació sobre el sòl i serien els mateixos ajuntaments els que podrien fixar-ne el preu i poder-se beneficiar de les plusvàlues de les requalificacions, que haurien de ser molt menors de les que ara com ara obtenen els agents privats i que la llei hauria de limitar. El mateix hauria de passar amb el sòl industrial, de manera que els ajuntaments poguessin fer una política molt més activa de promoció econòmica i de foment de la indústria.”

Tot i que ara com ara la legislació està a anys llum de la proposta que esbossàvem més amunt, l’urbanisme és un dels àmbits en què els ajuntaments tenen més poder de decisió per poder planificar el creixement i l’evolució dels pobles i ciutats. L’urbanisme ha de ser planificat a llarg termini pels ajuntaments. L’eina mitjançant la qual ho fan és pla d’ordenació urbanística municipal (POUM), que entre altres coses fixa les zones que es

podran construir en un futur i cap on i com han de créixer les ciutats. L’Urbanisme és una de les àrees més importants de l’Ajuntament, ja que marca el futur de la ciutat i és un indicatiu del model de ciutat cap al qual es vol evolucionar. Per això, volem que la regidoria d’Urbanisme dialogui permanentment amb el conjunt del municipi, per donar respostes adequades a les necessitats ciutadanes i que s’estableixin uns més bons mecanismes de participació.

S’ha de tenir en compte que l’urbanisme no només marcarà el creixement i la forma que acabarà prenent la ciutat sinó que també n’alterarà altres aspectes com ara la política social, l’educació, l’economia i, en darrer terme, la qualitat de vida dels ciutadans. Un augment desmesurat de la població que estigui per sobre del creixement de l’ocupació i de la disponibilitat d’equipaments com s’està donant actualment a Calella, a la llarga, pot provocar una disminució de la qualitat de vida de les persones.

No s’ha de perdre de vista que l’objectiu final de l’urbanisme ha de ser el de garantir un habitatge digne per a tots els ciutadans i construir una ciutat millor i més humana per a tothom.

PLA GENERAL D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA (POUM) Com ja s’ha introduït, el POUM és el document més important en urbanisme ja que planifica el futur urbanístic de qualsevol vila. En el POUM vigent a Calella, per comptes d’apostar per un creixement sostenible de la ciutat que vagi a un ritme igual o inferior al ritme de planificació en equipaments i infraestructures (escoles, hospitals, transports públics, CAP, residències geriàtriques, equipaments culturals, zones verdes, equipaments municipals, zones d’oci, etc.) i de la creació de llocs de treball a Calella i a la comarca, s’aposta per un creixement desenfrenat i es dóna la consideració de zones urbanitzables a grans extensions del terme municipal. En alguns casos, es deixa el ritme de creixement de la ciutat en mans de les grans promotores i els interessos privats.

“A la CUP creiem que el POUM actual pretén fomentar al màxim el creixement de la ciutat; creiem que no n’hi ha prou de retocar-lo sinó que s’ha de fer de cap i de nou, basat uns principis totalment diferents dels que es van utilitzar per fer el POUM vigent. El POUM s’ha de confeccionar pensant en la qualitat de vida dels calellencs i tenint en compte la seva opinió mitjançant processos reals de participació que defineixin les grans línies d’aquest document i no tan sols alguns petits detalls. A més, tenint en compte la importància que el POUM té per al futur de la ciutat i per tal de socialitzar el debat al seu voltant, creiem imprescindible que s’hagi d’aprovar en una consulta vinculant.”

La voluntat de la CUP és fer un POUM nou més racional en què, entre altres qüestions, es requalifiquin algunes zones actualment urbanitzables com a zones no urbanitzables.

Creiem que la situació actual de crisi immobiliària és un bon moment per fer un replantejament i fer un POUM que no estigui fet amb el principi del creixement pel creixement i que es faci pensant en els ciutadans i en el territori, i no en el benefici d’alguns sectors econòmics.

A més, a la CUP creiem que és imprescindible que s’aprovi un programa d’actuació urbanística municipal (PAUM) a la ciutat. El PAUM és el document que ha de marcar els ritmes de desenvolupament dels diferents sectors urbanístics del POUM. Ara com ara a Calella no hi ha cap PAUM vigent, i a la CUP creiem que és imprescindible desenvoluparlo per marcar clarament els ritmes de creixement de ciutat. En la redacció del PAUM és obligatòria la realització d’un procés participatiu per marcar les directrius d’aquest document. Això reforça la idea que abans defensàvem de donar veu als ciutadans en els temes més importants de l’urbanisme de la ciutat. Per tant, a la CUP proposem: 1) Fer un nou POUM menys expansiu en què s’eliminin alguns sectors urbanístics que hi ha i on, per tant, s’hi requalifiqui part del sòl, d’urbanitzable a no urbanitzable. Aquest POUM s’hauria de sotmetre a una consulta vinculant per a la seva aprovació 2) Limitar totalment el creixement per sobre de l’autopista, considerant-la com una frontera que no pot ser superada pel nucli urbà de Calella i congelant totalment el creixement de les zones urbanes que queden al nord d’aquesta infraestructura 3) Elaborar un PAUM que marqui els temps del desenvolupament del nou POUM, utilitzant la participació ciutadana com a element central en la definició de les principals directrius. Per la realització d’aquest PAUM creiem que s’hauria de fer un estudi de la demanda real d’habitatge per als propers anys, arribant a congelar qualsevol desenvolupament urbanístic a la ciutat durant uns anys, fins que es construeixin les zones actualment urbanitzades 4) Repensar els processos participatius en els projectes urbanístics perquè prenguin més importància des del principi dels projectes i perquè es pugui debatre sobre la mateixa conveniència i necessitat del projecte en comptes de portar-hi només els últims detalls urbanístics 5) Fer una defensa real i activa de les façanes actuals dels barris històrics de Calella, evitant tant com es pugui el nombre d’enderrocs de cases en aquestes zones; i fer una normativa més estricta de com han de ser les façanes de nova construcció en aquests barris per no trencar-ne l’estètica

ZONES A PROTEGIR La franja litoral El sòl agrícola El nucli antic

EL TERRITORI QUE ENS ENVOLTA, PLANS SUPRAMUNICIPALS I GRANS INFRAESTRUCTURES Quan pensem en el futur urbanístic i del territori de Calella no ho podem fer com una realitat separada de la resta del món, sinó que hem de pensar que hi ha actuacions en matèria de grans infraestructures i de grans plans supramunicipals que també afecten la ciutat i, per tant, els seus ciutadans. L’Ajuntament de Calella no només ha de preocuparse per allò que passa directament dins els límits del seu terme municipal, sinó que ha d’estar amatent a tot allò que pugui afectar el futur de la comarca.

Els últims anys s’han estat desenvolupant plans territorials repartits per tota la geografia catalana que marquen certes directrius i objectius que haurien de seguir els diferents municipis a l’hora de fer polítiques d’urbanisme a mitjan i llarg termini. El que afecta Calella és el pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB), que agrupa les comarques del Garraf, l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, els dos Vallès, el Maresme i el Barcelonès.

Aquest pla defineix set ciutats al voltant de Barcelona que han de ser nodes de creixement de població. Aquestes ciutats han de concentrar la major part del creixement de la població en tota la zona que recull el pla. Al PTMB no es parla d’equipaments o de la creació d’ocupació, només es preocupa d’ubicar tota aquella gent que serà expulsada de la capital catalana pels alts preus de l’habitatge i de col·locar tota la previsió d’augment de població que fa.

ESPAI PÚBLIC “A la CUP creiem que s’ha de replantejar el model de disseny de l’espai públic que s’està fent els últims anys. L’espai públic ha de convidar a la vida al carrer i a recuperar el model mediterrani de relacions socials a l’aire lliure. Les zones de vianants totalment grises, les places sense bancs còmodes ni ombres i cert tipus de mobiliari urbà no conviden pas que els calellencs es facin seus els espais comuns de la ciutat. En aquest sentit, quan es fan actuacions importants a la via pública s’ha de pensar a mantenir una certa varietat d’ús d’aquests espais i una certa polivalència per tal de poder-hi fer després actes, fora dels que s’utilitzen habitualment.”

A més, hem de ser conscients que vivim en una zona amb poques precipitacions i amb recurrents sequeres que ens han de fer reflexionar sobre la jardineria de la ciutat. S’han de fomentar les espècies autòctones, que necessiten menys aigua i menys manteniment, per sobre d’altres tipus de flora. No podem plantejar la ciutat com si fos una ciutat del nord d’Europa amb parterres de gespa, i encara menys a les zones més properes a mar. Per tant, plantegem:

6) Canviar el model de places eminentment grises que s’estan construint a la ciutat. S’ha de tendir a fer places amb més ombra, més vegetació i bancs més còmodes 7)

Quan es fan actuacions importants als carrers i places, mirar de garantir més polivalència dels espais resultants, per després poder-hi fer la màxima quantitat d’actes diversos

8) Redoblar els esforços de control per tal de millorar la qualitat de l’obra pública i evitar la ràpida degradació de les obres a la ciutat 9) Treballar per eliminar el cablejat d’electricitat i telèfon que penja de moltes façanes de la ciutat 10) Intentar defugir el mobiliari urbà estàndard que podem veure a la ciutat, igual que a la majoria de les ciutats del nostre voltant, per intentar donar un caràcter més diferenciat a la ciutat, amb un mobiliari que hi doni un punt de color i innovació 11) Prioritzar la vegetació autòctona per sobre d’altres espècies foranes que necessiten més manteniment i aigua per a la conservació 12) Millorar el manteniment dels nostres parcs, especialment del Parc Dalmau 13) Fomentar la instal·lació de jardineres als balcons de la ciutat 14) Intentar arribar a acords amb els propietaris de solars en zones on es preveu que passaran molts anys abans que s’edifiquin per fer-hi horts urbans o aparcaments 15) Augmentar significativament el nombre de fonts públiques a la ciutat i millorar el manteniment de les que hi ha 16) Augmentar el nombre d’espais per a infants i parcs públics infantils 17) Instal·lar estructures destinades a l’oci i lleure infantil i juvenil a la platja.

Habitatge

L’accés a un habitatge digne és un dret que ha de ser universal i hauria de ser una de les principals finalitats de les administracions, especialment dels ajuntaments, tot i que en el marc de la legislació actual, que deixa gran part dels aspectes que influeixen més en el preu de l’habitatge en mans del sector privat, els ajuntaments no tenen gaire eines al seu abast per influir-hi.

“Mentre la ciutat ha anat creixent, i fins a la crisi immobiliària actual, hi havia una mancança de pisos al mercat de lloguer, tot i que hi havia un gran nombre de pisos buits a la ciutat consolidada. A la CUP creiem que l’Ajuntament ha de fer totes les polítiques possibles per tal de convèncer o forçar els propietaris d’aquests pisos buits a posar-los al mercat de lloguer i facilitar-los-ho en el moment que vulguin fer-ho.”

Una altra manera que l’Ajuntament té d’incidir sobre l’accés a l’habitatge és la construcció de pisos de protecció oficial. A la ciutat hi ha un dèficit històric d’aquest tipus d’habitatge si ho comparem amb ciutats properes o de dimensions semblants. A més, considerem que els pisos protegits que es fan des de l’Ajuntament haurien de ser en règim de lloguer i no pas de compra. El lloguer permet més rotació i control de l’Ajuntament d’aquest tipus d’habitatge, que es fa en sòl municipal i, a més, amplia el patrimoni municipal.

Un element central de les polítiques de dret a l’habitatge és l’Oficina Municipal de l’Habitage. Creiem que l’Ajuntament hauria d’augmentar els seus esforços en aquesta oficina per tal d’augmentar la mediació entre propietaris i llogaters i augmentar el parc de pisos de lloguer a la ciutat.

L’augment alarmant del nombre de desnonaments que provoca cada dia la crisi econòmica fa imprescindible que l’Ajuntament pugui posar eines a l’abast de les famílies que es troben en aquesta situació. Per tant, creiem que l’Oficina Municipal de l’Habitatge hauria d’actuar com a mediador entre els bancs i caixes i els propietaris per tal de mirar de renegociar les hipoteques i assessorar legalment els desnonats. L’Ajuntament hauria de tenir alguns pisos destinats a solucionar temporalment els casos més urgents per desnonaments d’aquelles persones amb menys xarxa social que no tinguin cap possibilitat immediata d’habitatge de substitució.

Per tant, proposem:

18) Fer un reglament municipal de pisos buits que permeti, mentre no hi hagi legislació autonòmica, poder aplicar el recàrrec sobre l’IBI per aquest tipus de pisos 19) Elaborar de manera immediata el Pla Local de l’Habitatge, que és el que ha de definir les polítiques municipals en matèria d’habitatge a mitjan termini, a més de fer una anàlisi exhaustiva de la situació actual. Entre altres qüestions, hauria d’incloure un estudi exhaustiu dels pisos buits a la ciutat 20) Augmentar el nombre de recursos de l’Oficina Local de l’Habitatge perquè pugui augmentar la seva tasca de recerca activa d’habitatge de lloguer, ajudar a tramitar les ajudes en matèria d’habitatge i assessorar i ajudar les famílies immerses en processos de desnonament. L’objectiu final ha de ser que l’oficina es converteixi en un referent en qualsevol tipus de consulta sobre habitatge i en el primer punt on vagin tant aquelles persones que volen llogar un habitatge com els propietaris que vulguin posar els seus immobles al mercat de lloguer 21) Destinar ajudes a la rehabilitació a aquelles persones que ofereixin habitatge de lloguer a través de l’oficina local de l’habitatge, a canvi que els preus d’aquests lloguers estiguin regulats per l’Ajuntament. Aquestes ajudes es recuperarien amb una part del lloguer mensual 22) Prioritzar a través de l’oficina local de l’habitatge els lloguers a les persones més desafavorides; cal que siguin aquestes persones les que disposin de més facilitats per aprofitar les ajudes que s’ofereixen a l’administració quant a garanties als propietaris 23) Centrar més esforços en la construcció d’habitatge de lloguer protegit, prioritzant -la per sobre de l’habitatge protegit de propietat i utilitzar també, en aquells casos en què això sigui possible, els pisos superiors del sòl destinat a equipaments.

24) Prioritzar de manera molt important l’adjudicació de pisos de protecció oficial a aquelles persones que faci més temps que estiguin empadronades a la ciutat. Treballar per aconseguir que se segueixin aquests criteris en els pisos de la Generalitat de Catalunya així com en l’obra social de les caixes i bancs d’estalvis 25) Assegurar una cartera mínima de pisos per tal de cobrir temporalment aquelles necessitats més urgents de les persones desnonades a la ciutat, que també es podrien utilitzar en altres casos extrems, com els de la violència de gènere 26) Obligar que els edificis de nova construcció incloguin una zona específica i segura d’aparcament de bicicletes

EQUIPAMENTS Històricament la ciutat de Calella ha tingut una mancança d’equipaments públics, però sobretot, una manca de terrenys on construir-ne. Això representa un gran problema per a

la ciutat ja que, quan se cedeixen terrenys a l’Ajuntament per a equipaments en el desenvolupament d’un nou sector urbanístic, aquests terrenys no s’utilitzen per construir els equipaments necessaris per a aquests nous habitatges sinó per intentar solucionar les mancances que ja té la ciutat consolidada. Això ens ha fet entrar en un problema cíclic segons el qual s’urbanitza per poder fer els equipaments necessaris i, quan s’edifiquen els pisos nous, ja es tornen a necessitar més equipaments.

A la CUP creiem que s’han de començar a plantejar polítiques públiques més valentes pel bé de la ciutat, com és l’expropiació de terrenys no urbanitzables per requalificar-los com a equipaments. A més, veient la manca d’equipaments a la ciutat, sobta veure com hi ha locals privats propietat d’algunes confessions religioses que no s’utilitzen o que estan molt infrautilitzats.

Però tot i la mancança d’edificis per a equipaments o terrenys per a aquests usos, també podem trobar diversos edificis que es podrien utilitzar però que actualment estan buits o amb una ocupació molt menor que la que podrien tenir.

Proposem: 27) Estudiar la construcció d’un auditori polivalent a l’aire lliure en forma d’amfiteatre a la zona del Pati de l’Ós 28) Estudiar la possibilitat d’expropiar terrenys requalificar-los com a zones d’equipaments

no

urbanitzables

per

29) Posar fi al canvi d’usos, i posterior venda, de terrenys destinats a equipaments 30) Posar fi a la cessió de terrenys d’equipaments a confessions religioses per construir-hi temples 31) Iniciar negociacions amb les confessions religioses que disposen de locals sense utilitzar o infrautilitzats a la ciutat perquè l’Ajuntament els pugui gestionar i donar-hi una altra finalitat i, si cal, arribar a plantejar-ne la municipalització en aquells casos en què no hi pugui haver cap acord 32) Fer un procés participatiu per definir quins han de ser els usos de la Fàbrica Llobet.

33) Fer un parc de patinatge al Parc Dalmau i donar més vida i activitat al parc durant tot l’any

Per una Calella respectuosa amb l’entorn Mobilitat Medi Ambient

“Durant els darrers quaranta anys, els sistemes urbans del nostre país han experimentat una expansió molt considerable. Aquesta tendència a l’abandonament de la naturalesa compacta de les ciutats, pròpia de l’àrea mediterrània, per evolucionar cap a formes urbanes més difuses ha significat un consum més accelerat de sòl i de recursos de tot tipus.”

Al mateix temps, l’augment de la mobilitat obligada, la disminució de la qualitat ambiental, l’augment de la petjada ecològica de les ciutats per l’alta generació de residus i l’augment de consum d’aigua, energia i altres recursos, la degradació social i ambiental de certs espais urbans i periurbans, han estat algunes distorsions derivades d’aquests models i tendències.

Mobilitat A la CUP creiem que la mobilitat és una de les grans tasques en els plantejaments sostenibles. La salut del planeta hi està en joc. El transport motoritzat és la principal font de l’emissió de gasos que provoquen l’efecte hivernacle i un gran consumidor de recursos energètics fòssils. Els models urbans expansius i de baixes densitats comporten més necessitats de desplaçaments i sovint obliguen els ciutadans a utilitzar el transport privat en la seva vida quotidiana. A escala local, la mobilitat de persones i mercaderies provoca una pèrdua de qualitat de vida. El trànsit (congestió, fums, soroll...) és percebut pels ciutadans com el principal problema ambiental.

El model socioterritorial vigent a Catalunya, i també a Calella, es basa en l’ús extensiu del territori, que dóna prioritat als desplaçaments llargs i a l’ús del vehicle provat. El territori s’organitza segregant les activitats urbanes (residència, treball, oci…), però unides per una bona xarxa viària, de manera que obliga els ciutadans i les ciutadanes a fer ús del transport privat en la seva quotidianitat.

Aquest model es basa en un seguit de premisses falses: inviabilitat econòmica del transport públic, identificació de construcció d’infraestructures, especialment viàries, amb creixement econòmic, el cotxe és imprescindible per crear i mantenir nombrosos llocs de treball, etc.

“A la CUP volem fer una nova política de mobilitat i transport a escala local i comarcal per afrontar els problemes derivats d’un creixement desmesurat en la utilització de l’espai i dels recursos no renovables. La política de transport ha de servir per organitzar i ordenar els desplaçaments de la població i el mitjà de transport accessible a més població ha de ser el transport públic i el desplaçament a peu o en bicicleta.”

Per tant, cal una ordenació territorial que potenciï les distàncies curtes i la transversalitat, que són les que possibiliten l’ús dels transports menys agressius i més democràtics i això afavoreix la reducció progressiva del trànsit motoritzat.

Per tot això, creiem que cal basar-se en tres conceptes clau per tal de reduir l’accessibilitat obligada amb transport privat: -

La compacitat dels nuclis urbans. Una configuració compacta i relativament densa, que és defensable en termes de minimitzar el consum del sòl, i que es justifica també per les oportunitats de desplaçaments a peu i en transport públic. Aquesta compacitat dels nuclis urbans també afavoreix altres aspectes, com el comerç, la rendibilització dels equipaments, l’eficiència en la gestió de les infraestructures urbanes, els serveis i la cohesió social

-

La diversitat d’usos del sòl a l’interior dels nuclis urbans. La pràctica habitual dels planificadors a la segona meitat del segle passat era la separació dels usos del sòl, justificant-la per la contaminació (aèria, acústica, etc.) produïda pels sistemes de producció i altres activitats.

Aquesta pràctica ha provocat l’augment exponencial dels desplaçaments allunyats, la pèrdua d’activitat a les àrees residencials i el trencament de la cohesió social

-

El dimensionament de la vila a l’escala humana. Cal dissenyar una vila on es puguin localitzar habitatges, equipaments, zones de servei, d’oci i esportives, espais naturals o zones verdes i zones amb comerç i d’activitat econòmica, a unes distàncies adequades per tal que siguin accessibles per a tothom

“Cal, per tant, una planificació integrada dels usos del sòl i del transport, que cerqui minimitzar la mobilitat obligada i que també condueixi a models urbans compactes en què es prioritzi el transport públic i altres alternatives al transport motoritzat, com els itineraris per a vianants i bicicletes. Paral·lelament, caldrà situar els usos que requereixin més desplaçaments en indrets altament accessibles per als mitjans públics.”

LA MOBILITAT A CALELLA A la CUP creiem que cal tractar la mobilitat com un tot, d’una manera activa, global i a llarg termini, que beneficiï el conjunt dels ciutadans i ciutadanes

Reurbanització i zones de vianants La CUP té present que la majoria dels desplaçaments dels calellencs es fan a peu i que, per tant, la mobilitat s’ha de tenir més en compte a l’hora de planificar les polítiques.

Creiem que cal estudiar fer zones parcials de vianants de certs carrers de la ciutat així com la reurbanització de certs trams.

34) Estudiar fer zones parcials de vianants de determinats carrers 35) Col·locar progressivament per tota la ciutat senyalització viària per a vianants i bicicletes on s’indiquin els equipaments públics, els espais d’interès, barris, etc.

36) Estudiar la possibilitat d’instal·lar senyals lluminosos de precaució en els passos de vianants d’algunes vies de la ciutat, per fer-los més visibles i segurs durant la nit 37) Adaptar la senyalització a persones invidents (semàfors)

La bicicleta En l’Esquerra Independentista considerem que una ciutat sostenible ha de donar prioritat a la substitució d’energies contaminants per d’altres de no contaminants, de manera que la bicicleta demana una posició capdavantera. Durant els últims anys l’ús de la bicicleta ha crescut i va creixent progressivament, la qual cosa necessita el suport i la implicació de l’Ajuntament.

Per la CUP, les polítiques pel que fa a la bicicleta no s’haurien considerar com les d’un col·lectiu d’usuaris sinó que més aviat haurien d’aconseguir centralitzar d’una manera estratègica i notable el disseny i aplicació de les polítiques de mobilitat. A més, la bicicleta també hauria de rebre suport de les àrees de Medi Ambient, Urbanisme, Serveis Viaris i Seguretat Ciutadana. A la CUP considerem que les polítiques de mobilitat han de ser transversals i encaminades a fer que Calella esdevingui una ciutat que es mogui en bicicleta (com a primer mitjà de transport desprès de l’anar a peu). Pensem que problemes cabdals de la ciutat en mobilitat com ara la manca d’aparcament al centre, el col·lapse del trànsit, etc., anirien quedant en bona part resoltes a mesura que l’ús de la bicicleta fos preponderant.

A la CUP proposem un seguit de mesures per potenciar l’ús de la bicicleta: 38) Afavorir el transport no contaminant proposant esquemes per recuperar espais de vehicles privats per al transport públic i per als vianants i bicicletes 39) Potenciar els desplaçaments en bicicleta. Per això cal garantir un espai segur, còmode i directe per al ciclista

40) Augmentar la xarxa de carrils bici, procurant que els nous siguin segurs i segregats i que comportin les menors molèsties possibles als vianants 41) Treballar per la interconnexió de la xarxa de carrils bici, posant l’accent en les zones demogràficament més denses i la seva connexió amb els equipaments públics, infraestructures de transport i llocs de treball 42) Treballar per aconseguir, un cop es donin les condicions necessàries i s’hagi avançat globalment i estratègicament en l’àmbit de la bicicleta, un parc públic de bicicletes de lloguer 43) Estudiar la col·locació d’aparcaments segurs, subterranis i automàtics de bicicletes en determinats punts estratègics i de màxima afluència 44) Fer una mostra del sector de la bicicleta a la ciutat (avantatges, esports, empreses, etc.) en una plaça del centre i, si es considera oportú, en el marc de la setmana de la mobilitat sostenible 45) Facilitar al màxim, fer un seguiment i millorar tant com es pugui els mètodes de registre de les bicicletes de qui ho desitgi 46) Col·locar barres metàl·liques per aparcar bicicletes en determinats punts i llocs d’interès on no n’hi ha i allà on demanin els ciutadans 47) Avançar cap a la connexió interurbana en bicicleta. Senyalitzar i adequar les rutes respectant l’entorn

Accessibilitat En l’aposta per facilitar la mobilitat sostenible i de proximitat a la ciutat cal redoblar esforços perquè l’arquitectura urbana no discrimini ningú; és a dir, cal treballar per eliminar definitivament les barreres arquitectòniques i els obstacles de les voreres i altres estructures que dificultin els desplaçaments i la qualitat de vida de les persones amb mobilitat reduïda.

48) Millorar l’accessibilitat de TOTS els carrers, places i voreres de la ciutat perquè l’arquitectura urbana no discrimini ningú

Mobilitat amb transport públic urbà i interurbà A banda del transport de proximitat, l’anar a peu i en bicicleta, per assolir una mobilitat sostenible cal donar centralitat al transport públic perquè aquest sigui una alternativa viable, funcional i atractiva abans que el transport privat. Si parlem d’autobusos intraurbans, millorar la informació, adaptar recorreguts, horaris i freqüències a les necessitats de la ciutadania (laborals, d’oci, etc.), adaptar progressivament les flotes a combustibles de baixes emissions, etc., són algunes mesures per potenciar aquest mitjà de transport.

49) Dotar la ciutat d’una xarxa de transport col·lectiu ajustada a la demanda del municipi, que asseguri la màxima cobertura i amb les freqüències adequades 50) Substituir progressivament els actuals vehicles municipals per vehicles que utilitzin combustibles de baixes emissions com el gas natural, GLP, biocombustibles, híbrids i motors elèctrics

51) Millorar el servei de bus interurbà, especialment de nit 52) Implantar progressivament autobusos accessibles per a persones amb mobilitat reduïda, fins que ho siguin tots 53) Bonificar els bitllets de bus per a la gent gran, els joves i els desocupats, arribant a la gratuïtat en l’ús del bus als pensionistes amb rendes baixes i a altres col·lectius com els aturats sense prestació 54) Millorar les xarxes de transport públic i el seu ús, fent-lo atractiu per la comoditat, accessibilitat, freqüència, fiabilitat horària i augment de freqüència de circulació, tant a escala interurbana com intercomarcal 55) Estudiar la possibilitat d’instal·lar punts de recàrrega per a vehicles elèctrics 56) Treballar per assolir més sensibilització de la població sobre la necessitat d’utilitzar el transport públic o mitjans de transport sostenibles i la racionalització de l’ús del cotxe 57) Redoblar esforços i coordinar-se amb les escoles i instituts per fer de la mobilitat sostenible un compromís del conjunt de la ciutadania, començant pels més joves

El ferrocarril i Rodalies En els últims anys, aquest mitjà de transport utilitzat per centenars de persones en el seu dia a dia s’ha convertit, massa freqüentment, en un veritable calvari: retards, aturades sense informació, massificació als vagons, puges constants en els preus, zonificació discriminadora, etc.. A la CUP creiem que tot i no ser una competència municipal, l’Ajuntament ha de tenir una posició capdavantera a l’hora de defensar els drets i interessos dels seus ciutadans davant les institucions corresponents. La sensació de desprotecció davant els greuges causats per la Renfe no es pot tornar a repetir en els nous episodis que, malauradament, tornaran a produir-se en el que sembla un problema endèmic, ara gestionat des de Catalunya.

58) Instar la Generalitat a replantejar els preus del transport ferroviari i lluitar perquè Calella i el conjunt de la comarca sigui de zona 4 en la xarxa de Rodalies 59) Defensar fermament, davant les autoritats competents, els drets dels ciutadans com a usuaris del ferrocarril quan la situació ho requereixi 60) Treballar conjuntament amb les autoritats competents i amb la plataforma “Preservem el Maresme” –fruit de la confluència de moltes lluites anteriors– (és ara per ara l'interlocutor imprescindible en temes de territori i mobilitat davant les institucions i forces polítiques), per tal de desenvolupar un pla de Rodalies: a. Apartadors i millores en senyalització b. Nous trens semidirectes per la costa – (Blanes- Calella- ArenysMataró- Vilassar- Premià- Masnou- Badalona- Barcelona) c. Ampliació de capacitat (combois i andanes per reduir la incomoditat del passatge)

Autopista C-32 El Consell Comarcal i la Generalitat han redactat un pla de mobilitat en què, malgrat que ja no es parla dels laterals, i sí per una aposta pel transport públic, són molt preocupants les opcions per allargar l'autopista fins a Lloret sota l'ombra i el peatge d'Abertis (en comptes d'optar pel ferrocarril) i crear la variant de Vall de Gata innecessària i lligada al desenvolupament d'un polígon- a Arenys. Tampoc no es parla de la fi de la concessió a Abertis i es parla d’una "gratuïtat pels usuaris recurrents".

Creiem evident que és del tot imprescindible aturar aquest projecte i qualsevol ampliació de l'actual xarxa viària bàsica de carreteres i autopistes, el creixement ha tocat el seu límit i és hora de posar fi a aquesta tendència i l’hora d’abandonar les caduques teories del creixement il·limitat.

Peatges L'existència del peatge a l'autopista ha estat un dels detonants de les mobilitzacions ciutadanes, però sortosament s'ha sabut donar un contingut global i territorial a les mobilitzacions més reeixides. La concessió a Abertis és una privatització del territori i ha estat un condicionant a l'hora de planificar la capacitat i característiques de velocitat de les infraestructures, fent impossible la seva conversió en l’N-II. Malgrat aquesta realitat inajornable, la nostra reivindicació de la fi dels peatges no ha d'obviar el debat de considerar la possibilitat de crear alguna mena de peatge públic dissuasiu que reguli les entrades a Barcelona i afavoreixi el transport públic tot ajudant a finançar el manteniment d'aquestes grans infraestructures.

Medi Ambient El model territorial tendirà cap a la sostenibilitat en la mesura que sigui energèticament eficient, permeti l’estalvi i l’ús sostenible dels diversos recursos naturals –entre els quals hi ha el sòl– elimini qualsevol producció de contaminació i sigui capaç d’assimilar-la si es produeix, conservi la diversitat biològica i garanteixi la qualitat de vida de la població.

“Des de la CUP treballarem per aconseguir una sèrie d’objectius que creiem que són bàsics i de vital importància per garantir una vila acollidora i respectuosa amb el medi ambient, pel nostre propi benestar i pel de les generacions futures. Calen moltes accions a escala local, ja que és localment on es consumeixen, distribueixen i es gestionen molts dels recursos. Això implica que la ciutat sigui un model de sostenibilitat. A banda, cal una política que faci una gestió integrada del medi ambient, tractant els aspectes ambientals des de cada àmbit de gestió municipal i no aïlladament, com tradicionalment s’ha fet.” És necessari conèixer l’estat del municipi a través d’uns indicadors de sostenibilitat generals, traçar unes línies d’acció polítiques, elaborar un calendari d’objectius realista amb els terminis i recursos del municipi, i exercir una correcta gestió ambiental creant sinergies entre els òrgans d’acció i control, com l’Agència Local de l'Energia i el Consell Municipal de Medi Ambient.

La CUP proposa, en termes generals: 61) Actualitzar els indicadors ambientals de l’Agenda 21 Local que indiquin l’evolució del grau de sostenibilitat del municipi i fer-ne un seguiment periòdic

ÚS EFICIENT DEL SÒL I CONTAMINACIÓ En l’àmbit del territori, cal invertir en la conservació del capital natural (aigües subterrànies, sol, hàbitats de la fauna i flora i vegetals autòctons) i reduir el grau d’explotació per alleugerir la pressió sobre els béns naturals.

A partir d’aquests principis s’ha de traçar la planificació dels models d’ocupació del sòl, des de la perspectiva de la sostenibilitat ambiental. Per tant, la CUP aposta per: 62) Preservar el sòl agrari i sòl no urbanitzable 63) Adoptar densitats de població raonablement altes, però sense caure en la congestió (ús del sòl més eficient per fomentar la cohesió social) 64) Avançar cap a una mobilitat sostenible i una planificació dels usos del sòl S’han de prioritzar el transport públic, els vianants i les bicicletes 65) Recuperar els espais naturals que es troben en mal estat, ja sigui pel seu abandó o per l’ús antròpic 66) Complir amb la normativa actual per la construcció sostenible i fomentar auditories per als edificis

GESTIÓ DE RESIDUS El 2013 el nivell de recollida selectiva a Catalunya era del 38%, xifra molt baixa si tenim en compte que els materials que conté la brossa són fàcilment reciclables en més d’un 80%.

“La gestió dels residus és un element clau, ja que els residus generen un alt impacte ecològic i el cost de recollida i tractament és molt alt. Actualment la tendència és senzillament prendre mesures de compactació i de reducció de volum, però no de reducció quantitativa ni qualitativa.”

La CUP aposta per l’estratègia de residu zero, que fa anys que mostra l’opció de convertir els residus en recursos. La gestió de residus s’ha de basar, en primer lloc, en la reducció real i la seva reutilització i, finalment, en el reciclatge o la transformació en inert. També cal desenvolupar una política fiscal finalista que penalitzi la generació de residus i destini els diners recaptats a la gestió d’aquests.

El residu zero està format per un conjunt d’accions com la implantació de recollides porta per porta per a les diferents fraccions (s’assoleix més recuperació de material i genera més llocs de treball), disposar de plantes de compostatge per donar sortida als residus orgànics, fomentar l’educació pel consum responsable, aplicar instruments tributaris, vetllar perquè les empreses del municipi complexin les seves obligacions de grans productors de residus, etc.

L’estratègia cap a un residu zero, a més d’evitar els problemes relacionats amb els impactes ambientals i socials de la gestió de residus, genera més llocs de treball que l’estratègia convencional de gestió i és tan o més viable econòmicament que les alternatives finalistes com els abocadors i la incineració.

Tot i que el municipi disposa de la recollida de totes les fraccions de residus, falta un redisseny del servei per acostar-lo als ciutadans, i proposar per a cada sector econòmic i local de la ciutat un servei òptim. També cal treballar per implicar els ciutadans en aquest afer i augmentar-ne la difusió de tots els serveis.

La CUP proposa: 67) Dissenyar i aplicar un sistema Porta per Porta (actualment només de paper i cartró per als comerços), per a les diferents fraccions en aquelles zones del municipi on sigui viable 68) Aplicar mesures fiscals per al foment de la prevenció i el reciclatge amb bonificacions, sobretot als comerciants, que gestionen correctament els residus i amb taxes de pagament per generació (en el marc d’una recollida porta per porta) per tal que pagui més qui més residus barrejats produeixi 69) Promocionar la deixalleria i fomentar-ne l’ús 70) Instal·lar una mini deixalleria fixa al centre de la ciutat 71) Implicar activament la població i afavorir la participació en la gestió dels residus municipals amb activitats d’educació ambiental.

L’objectiu primer és reduir la producció de residus i, en segon terme, optimitzar la qualitat i la quantitat de les diferents fraccions recollides per facilitar-ne la posterior recuperació. Cal introduir objectius i mecanismes d’autogestió de la brossa orgànica, com per exemple l’autocompostage o compostatge casolà 72) Intensificar el control i sancionar els abocaments incontrolats de runes i andròmines, per part dels agents de la policia municipal.

Retirar-los quan aquest es trobin abandonats 73) Vetllar per la construcció d’instal·lacions de tractament (triatge, compostatge i desmantellament d’aparells elèctrics i electrònics) i gestionar-les de manera mancomunada entre diferents ajuntaments 74) Començar una campanya per reduir residus amb la col·laboració d’establiments comercials. Fomentar el consum responsable: productes d’envasos retornables, compra amb bosses de roba, carretó o cabàs, ús de carmanyoles i embolcalls de paper, etc., i crear una xarxa local de comerços respectuosos amb el medi ambient amb distintius de qualitat ecològica

GESTIÓ ENERGÈTICA I ESTALVI Diversificació de les fonts: ús d’energies renovables El sistema energètic català està basat en centres de producció controlats per poques i grans empreses (Endesa, Iberdrola, Gas Natural, etc.), que es troben allunyats dels principals focus de consum. Cal acostar els centres de producció d’energia (com ho fan les energies renovables), per evitar macroinfraestructures que necessiten grans xarxes de distribució, per les quals es perd un significatiu percentatge de l’electricitat produïda (fins al 50%). També cal anar substituint les fonts de producció elèctrica no renovables i contaminants (centrals tèrmiques i nuclears), atesa la seva poca eficiència i perillositat.

Així doncs, cal implantar energies renovables com la solar, la minieòlica, mareomotriu, la biomassa, tenint en compte la integració, al territori, dels seus elements estructurals, ja que una proliferació no planificada podria portar efectes negatius. Per això, cal invertir l’actual model de tramitació feixuc, ja que dificulta la implantació i generació d’energia distribuïda (basada en energies renovables), en favor del model centralitzat.

Proposem: 75) Vetllar, amb inspeccions i mesures fiscals si cal, per la construcció d’edificis amb generació d’energia solar tèrmica i fotovoltaica per a aigua calenta sanitària i electricitat 76) Instal·lar i revisar progressivament en tots els edificis públics municipals panells d’energia solar, per liderar el canvi en el model energètic 77) Millorar l’eficiència energètica de l’enllumenat municipal i públic, substituint les làmpades actuals per altres de més rendiment i introduint dispositius d’aturada automàtica de l’enllumenat 78) Substitució de calderes antigues per calderes d’alt rendiment a les instal·lacions municipals i promoure aquesta mateixa acció a la ciutadania 79) Treballar per reduir la despesa energètica i el malbaratament de recursos a l’edifici de l’ajuntament i a altres edificis municipals, millorant-ne els tancaments i reduint la calefacció i la il·luminació en horari no laboral Altres mesures: 80) Fomentar que els comerços apliquin millores en il·luminació i consum energètic per a la reducció de les emissions 81) Informar la població dels ajuts i descomptes per a l’adquisició i instal·lació d’elements i equipaments d’estalvi energètic 82) Incentivar i concedir crèdits tous i ajuts per a famílies per tal de potenciar mesures d’estalvi energètic i poder posar-les en marxa 83) Facilitar la feixuga tramitació i el sistema de primes vigent, perquè no dificultin la implementació d’alternatives de generació distribuïda a favor de la centralitzada

84) Potenciar les auditories energètiques a l’abast de tothom, oferint preus baixos i reduïts i, si cal, gratuïts a famílies amb ingressos baixos i entitats sense ànim de lucre 85) Incentivar la creació de cooperatives energètiques. Generar energia i vendre-la a la xarxa 86) Fer campanyes municipals de sensibilització per fomentar l’ús eficient de l’energia i de les tecnologies associades, mitjançant guies de bones pràctiques, i mostrar l’efecte directe que aquestes mesures d’estalvi tenen en l’economia familiar i municipal 87) Promoure la construcció d’edificis amb criteris bioclimàtics 88) Promoure la formació de tècnics especialistes, oferint mòduls d’especialització en instal·lacions d’energia solar tèrmica i fotovoltaica 89) Aplicar el concepte 50-50 a les escoles públiques, basat en la inclusió d’incentius econòmics a l’estalvi energètic, en aquells equipaments en què els usuaris no són els qui directament paguen les factures, com ara els centres educatius, on és l’ajuntament o la Generalitat qui se’n fa càrrec. La base del 50/50 és que el 50% de l’estalvi econòmic aconseguit fruit de les mesures d’eficiència energètica empreses pels alumnes sigui retornat a les escoles en forma de transferència econòmica. L’altre 50% seria un estalvi net de les factures de l’ens que les paga. El resultat és que tothom hi guanya: l’escola, en més possibilitats d’actuació; l’administració, en forma de menys despesa en energia; i la societat en conjunt, a causa de la disminució dels impactes ambientals derivats de l’estalvi assolit.

CULTURA DE L’AIGUA La gestió de l’aigua ha esdevingut en els últims temps un debat clau, sobretot en el nostre territori nacional, amb una climatologia i un règim de pluges de caire torrencial amb llargs períodes de sequera. Durant les darreres dècades, a causa, sobretot, d’un mal ús de l’aigua, vinculat sovint a interessos especulatius i als efectes del canvi climàtic, aquesta s’ha convertit en un bé molt escàs en tota la conca mediterrània.

“Des de la CUP defensem tendir a una nova cultura de l’aigua.

L’eix principal d’aquesta concepció és que es deixa de considerar l’aigua només com un recurs per tractar-la com un element bàsic dels ecosistemes hídrics i com a part fonamental per la bona preservació de la qualitat ambiental, que a la vegada garanteix la preservació de l’aigua com a recurs.”

Per tant, s’han de promoure polítiques basades en la prevenció, reutilització i gestió racional de l’aigua, potenciant l’estalvi i tendint a no importar aigua d’altres conques.

En l’àmbit europeu aquest nou corrent de pensament es materialitza en la Directiva Marc de l’Aigua (2000), amb un alt grau d’exigència dels objectius ambientals, que tracten

d’aconseguir una millora integral en tots i cadascun dels aspectes que condicionen la qualitat d’un ecosistema.

A l’Estat espanyol la unitat de gestió de l’aigua són les confederacions hidrogràfiques.

L’Estat, a través d’aquestes, ha de redactar la planificació hidrològica. Moltes conques estan situades entre diverses comunitats autònomes, per la qual cosa a escala municipal només es pot gestionar un fragment del cicle de l’aigua: la xarxa de subministrament de l’aigua –i a vegades sanejament– i la xarxa de clavegueram i el procés de depuració.

Aquest servei es pot fer de manera directa o indirecta mitjançant diferents fórmules que van des de l’empresa pública fins a la privada, passant per diversos tipus de concessions.

També es poden delegar competències relatives a la mancomunitat, al consorci o a la comarca.

Tot i que pel que fa a les aigües ambientals el municipi té una incidència escassa, caldria vetllar pel compliment dels punts ideològics descrits més amunt mitjançant les actuacions següents: 90) Assegurar el bon estat de les instal·lacions de les infraestructures d’abastiment 91) Potenciar l’associació amb altres municipis amb els quals es comparteix la conca hidrogràfica (prenent d’exemple casos com el de l’Associació de Serveis d’Aigua de Catalunya (ASAC) 92) Potenciar la gestió pública de l’abastiment d’aigua 93) Potenciar la formació en matèria d’aigües dins el que coneixem com la “nova cultura de l’aigua” 94) Millorar la gestió de reg a les zones enjardinades de la ciutat 95) Aplicar i mesures per racionalitzar l’ús de l’aigua i prevenir-ne l’abús i fer-ne publicitat 96) Elaborar un cens de les piscines del municipi i el seu consum 97) Elaborar i actualitzar un cens dels pous del municipi 98) Treballar conjuntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per vetllar pel bon estat de les rieres i torrents 99) Estudiar la viabilitat de projectes per recollir l’aigua de pluja, com són els dipòsits fluvials subterranis

Rieres i rials Rieres, torrents i rials caracteritzen la morfologia del Maresme, igual que l'ocult món dels aqüífers i de la xarxa de mines i pous que han fet possible -amb la Tordera a la seva conca- una agricultura en una comarca que no es vertebra al voltant d'un riu. Les rieres han estat uns corredors ecològics fonamentals des de la muntanya a la plana i al litoral.

Han aportat sediments del sauló formant les platges i enriquint amb llots renovats les planes i les aigües somes. Han carregat les aigües subterrànies i fet créixer una vegetació i una fauna pròpies modelant un paisatge de mosaic. Han estat camins tradicionals i, als pobles, espais de les festes populars. Han configurat les rambles al voltant, i han crescut els nostres municipis. Han canalitzat les marinades i refrescat les nits d'estiu. Però també han tingut –com les té qualsevol curs fluvial– episodis més o menys dramàtics amb rierades estacionals.

El menyspreu o la ignorància dels valors de les rieres, el seu estat predominantment sec i la seva perillositat han afavorit una percepció negativa o passiva que ha afavorit els interessos urbanístics especulatius que n’han percebut l’espai com un destorb per als seus projectes.

100) Conscienciació ciutadana i institucional sobre els valors i riscos de les rieres amb campanyes educatives que incloguin els valors positius i els riscos 101) Augmentar les mesures preventives en relació amb episodis d’aiguats: senyalitzacions, alarmes, passeres elevades, barraments temporals, limitacions d'aparcaments i circulació alternativa planificada. Instal·lació de tanques i barraments en casos d'alerta a accessos a cases aparcaments subterranis...

102) A les urbanitzacions, especialment a muntanya, creació d'una xarxa de canalitzacions i desguassos –permeable i ben dimensionada–. Eliminar obstacles de tota mena als cursos ja alterats.

Aixecament de superfícies asfaltades obsoletes, iniciant repoblacions vegetals per poder guanyar territori permeable (la majoria d'urbanitzacions tenen trams inutilitzats i susceptibles de ser eliminats) 103) Revisar i reformar determinats passos de rieres i torrents que travessen l’autopista i que provoquen desbordaments, ampliant el diàmetre i concepció, dotant-los de permeabilitat i adequant-los dins la xarxa de camins i sendes rurals 104) Mitigar l'efecte de barrera de l'N-II lligant-ho a les possibilitats d'una futura A-19 gratuïta 105) Millorar el manteniment dels cobriments per disminuir-ne la perillositat, especialment evitar acumulacions de sorra, netejar els pous sorrencs i els abocaments de deixalles 106) Elaborar un mapa de zones negres, inundables, valorant algunes solucions hidràuliques (trencants i dipòsits de pluvials) 107) Estudiar la separació de xarxes clavegueram o pluvials que afavoreixen l'aqüífer 108) Fer obres noves amb paviments drenants, porosos i descartar places dures i altres grans superfícies impermeables

ESPAIS NATURALS, RIQUESA AGRÍCOLA I FORESTAL Tradicionalment el plantejament urbanístic municipal ha deixat en un segon pla els sòls rurals (no urbanitzables). Motivat, en molts casos, per la insuficiència espacial del terme municipal, poques vegades arriben a incloure configuracions significatives pel que fa al medi físic o als components biòtics del territori. Per altra banda, la legislació ha prioritzat el plantejament territorial, dependent de la Generalitat, per a la regulació d'aquest àmbit.

El govern de Calella ha tendit a menysprear aquest tipus de sòl municipal i ha donat prioritat als ingressos fàcils provinents de la construcció.

Ens cal canviar la concepció en aquest aspecte; el planejament territorial, mitjançant els plans directors d’àmbit comarcal i municipal, han de configurar el sistema d’espais que ha

de quedar fora dels processos d’urbanització i d’implantació d’activitats intensives, ja sigui pel seu valor intrínsec (biodiversitat, fertilitat, etc.), per les funcions i recursos que garanteix (recàrrega d’aqüífers, protecció de riscos naturals, etc.) o per la localització territorial que els fa inadequats per al desenvolupament urbanístic.

El sistema d’espais lliures s'ha de planificar proactivament, ja s’hi ha d'assignar valor: no pot ser considerat com a residual del procés d'urbanització sinó com a base del planejament; tampoc no pot ser considerat com un tot homogeni perquè no té el mateix valor ni compleix les mateixes funcions territorials. Per garantir les funcions ecològiques, productives i paisatgístiques o de lleure, cal que el sistema d’espais lliures conformi una xarxa contínua que garanteixi les connectivitats necessàries, una xarxa formada per unitats de la màxima dimensió i amb la mínima fragmentació possible.

109) Una planificació urbanística activa que tingui en compte els sistemes d’espais lliures com a base del plantejament, basant-se en el seu valor i la funció territorial 110) Valorar la necessitat i la possibilitat de reconvertir sòls urbanitzables en no urbanitzables 111) Conservar la permeabilitat ecològica i evitar les barreres al territori. Quan es fa un mal ús del sòl, es poden arribar a crear barreres que fracturen els corredors biològics, fet que empobreix la biodiversitat del territori (fauna i flora). Ens cal mantenir i reforçar la identitat paisatgística 112) Evitar nous desenvolupaments de sectors residencials que no siguin estrictament necessaris, exigint que siguin construïts després d’integrar-se dins d’un pla general d’habitatge per tal d’evitar un ús excessiu del sòl no urbanitzat 113) Prioritzar les actuacions dins del nucli urbà ja construït abans que qualsevol actuació que representi malgastar qualsevol metre quadrat de terreny agrícola o forestal 114) Coordinar la planificació urbanística amb els municipis veïns, principalment el de Pineda de Mar. 115) Donar suport als moviments en defensa del territori i patrimoni rural. Creiem molt important i enriquidora l’aportació i feina que fan els col·lectius ecologistes i antiespeculatius 116) Declarar l’Alt Maresme zona lliure de transgènics. Defensem una agricultura sostenible i un consum responsable i ecològic. Al Maresme i a Catalunya (i arreu del món) es tem per la sobirania alimentària. Per aquest motiu, trobem important que s’opti per l’agroecologia i no pels transgènics

PARTICIPACIÓ EN LES POLÍTIQUES AMBIENTALS. EL CONSELL DE MEDI AMBIENT El moviment associatiu s’entén com un indicador de la intensitat de democratització i de cohesió social de la ciutat. A Calella l’impacte local de l’associacionisme ambiental específic és relativament baix.

Hi ha poques associacions locals relacionades exclusivament amb el medi ambient, ja siguin d’àmbit català o estatal. A manca d’una anàlisi més profunda, la percepció que es té de la participació ciutadana en aquests temes és baixa en termes generals, a causa principalment d’un desconeixement dels problemes ambientals que afecten i són competència directa dels municipis i, per tant, en última instància dels ciutadans, per manca d’educació i sensibilització ambiental.

Proposem: 117) Millorar els mecanismes d’informació pública en els projectes i actuacions urbanístiques municipals 118) Que el Consell guanyi pes en la presa de decisions i disseny de les polítiques públiques de medi ambient 119) Que el Consell disposi de dades objectives i actualitzades. Que aquestes es facilitin amb constància i prou antelació 120) Actualitzar i complir els estatuts del Consell perquè en quedin clares les competències, freqüència de reunió, drets i deures dels participants, etc.

121) Impulsar la participació pública del Consell per deliberar les estratègies i actuacions ambientals i per fer complir i impulsar el Pla d’Acció Ambiental. Ha de disposar de fons documental i servir d’oficina d’atenció ciutadana, fomentant l’educació i formació ambiental, i ha de coordinar les campanyes relacionades amb el medi ambient.

Per un model econòmic arrelat al territori

ECONOMIA HISENDA LOCAL

Economia La situació de crisi què ens trobem fa que crear ocupació i riquesa a la ciutat i la protecció social als més desafavorits no només hagin de ser prioritat per l’Ajuntament sinó que també ho hagin de ser per als principals agents socials i econòmics de la vila. Per això, proposem crear tots els mecanismes per intentar resoldre els problemes derivats de la crisi basades en el diàleg permanent entre tots els agents socials i econòmics de Calella.

Creiem que aquest diàleg ha de ser permanent i no només limitar-se a aquest període de crisi.

Ara bé, la situació actual de crisi en cap cas no es pot aprofitar per alguns sectors per augmentar la precarietat laboral, ni per reduir els sous ni augmentant la temporalitat.

L’Ajuntament, com a institució pública, ha de vetllar perquè es compleixin totes les normatives en relació amb la seguretat i la higiene laboral, tant pel que fa als seus treballadors com al de les empreses contractades i la resta d’empreses de la ciutat.

“Ens sembla indispensable que des de l’Ajuntament es faciliti i s’incentivi la creació de noves empreses a la ciutat; és per això que proposem la creació de tots els mecanismes que facilitin i possibilitin la creació de noves empreses a Calella.”

Defensa dels serveis públics Hem estat objecte d’una privatització quasi absoluta del coneixement en el sector públic: la pràctica totalitat de la despesa continguda a la majoria dels pressupostos municipals està adjudicada a empreses. L’administració ha renunciat a gestionar directament molts serveis, n’ha anat perdent el control i presenta una forta dependència respecte de grans empreses.

La privatització, a més de la pèrdua de control de l’Ajuntament sobre serveis essencials per a la comunitat, es fa a costa dels drets dels treballadors i de les treballadores que els presten, i no en garanteix la igualtat d’accés a tothom. Cal tenir en compte, a més, que les empreses adjudicatàries entren en la lògica capitalista i prioritzen l’obtenció de beneficis privats per sobre del benefici social que ha de perseguir qualsevol servei públic. Aquesta situació pren especial rellevància quan l’objecte són els serveis socials, adreçats a les capes de la població que es troben en situacions econòmiques, socials i laborals greus.

Municipalització de serveis Cal una municipalització plena dels serveis que, ara com ara, l’Ajuntament ofereix en règim de concessió. La municipalització implica un control absolut de l’Ajuntament sobre els preus que s’apliquen –i, per tant, la possibilitat de l’abaratiment mitjançant pressió social– cosa que significa que tothom en pot fer ús independentment dels seus ingressos i representa unes millors condicions de treball per als professionals que hi treballen. A més

a més, els beneficis econòmics que anteriorment es quedava l’empresa concessionària, són ara recaptats en la seva totalitat per l’Ajuntament.

En aquest aspecte, es proposa municipalitzar serveis. Cal que els ajuntaments adoptin el compromís de no externalitzar ni privatitzar els serveis públics municipals. Entenem que cal fer marxa enrere en les concessions de serveis públics i dur a terme una municipalització cedint aquests serveis, preferentment en qualitat de cooperativa, als treballadors i a les treballadores que hi desenvolupin la seva activitat laboral. Cal entendre que el criteri d’un servei públic mai ha d’ésser el de l’obtenció de beneficis sinó el de donar un servei a la ciutat.

Propostes: 122) Municipalització de serveis: cal que els ajuntaments adoptin el compromís de no externalitzar ni privatitzar serveis municipals. Entenem que cal fer marxa enrere en les concessions de serveis públics i dur a terme una municipalització cedint aquest serveis, preferentment en forma de cooperativa, als treballadors i les treballadores que hi desenvolupen la seva activitat laboral. Cal entendre que el criteri d’un servei públic no ha d’ésser mai el de l’obtenció de beneficis sinó el de donar un servei a la ciutat 123) Creació d’una Taula de Crisi en què es reuneixin els principals agents socials i econòmics de la vila per tirar endavant, de manera conjunta, polítiques per millorar la situació actual. A més, creiem que aquest diàleg ha de ser permanent i no només per la situació actual de crisi. Per tant, proposem crear la taula de manera definitiva, i que més endavant passi a ser la Taula de Desenvolupament Econòmic de Calella 124) Fer un viver d’empreses que disposi d’una oficina d’assessorament tant a les empreses que hi hagi instal·lades com per aquelles que es creïn a la ciutat, i d’una sèrie de despatxos i serveis comunitaris per a les diferents empreses que s’hi estableixin 125) Penalitzar, als concursos públics, aquelles empreses que es regeixen per contractació mitjançant ETT 126) Estudiar fórmules per afavorir aquelles empreses locals que es presentin a concursos públics i afavorir cooperativa 127)

No donar ni renovar llicències d’Empreses de Treball Temporal

128) Promocionar i editar una guia de bones pràctiques, facilitant-la a totes les empreses que actuïn al municipi per fomentar l’ocupació de qualitat i estable i informar les empreses dels avantatges i bonificacions que hi ha per a la contractació dels col·lectius mes afectats per l’atur 122) Potenciar la cultura de la prevenció dels riscos laborals mitjançant campanyes de sensibilització 123) L’Ajuntament, a través dels seus serveis jurídics, d’estadística i del cos de policia local, vetllarà per disposar d’informació relativa a les condicions

sociolaborals de les empreses de la ciutat i pel compliment efectiu de les normatives laborals i a favor dels drets dels treballadors, facilitant l’actuació dels agents de la inspecció de treball 124) L’Ajuntament assumirà un rol actiu en la defensa dels drets dels treballadors afectades per processos d’ERO i deslocalització i un rol de mediador en conflictes laborals 125) Crear canals d’interlocució estables amb tots els sindicats de treballadors amb presència a la ciutat 126) Garantir que totes les contractacions municipals siguin transparents i segueixin els principis legals de publicitat, mèrit i capacitat 127) Potenciar la jornada de 35 hores i eliminar les hores extres per tal d’afavorir la creació de nous llocs de treball 128) Refusar les retallades de drets laborals, com la jubilació als 67 anys, l’abaratiment dels acomiadaments i les retallades salarials de les treballadores i els treballadors 129) Exigir la responsabilitat social de l’Ajuntament en les seves contractacions 130) L’Ajuntament assumirà el cost de l’equiparació salarial dels treballadors contractats a partir de plans d’ocupació 131) Recuperar, revisar, aplicar i elaborar les cartes de serveis municipals 132) Potenciar la formació continuada del personal municipal 133) Respectar i aplicar al personal municipal les mesures previstes en la llei de conciliació de la vida laboral i familiar 134) Impulsar polítiques de contractació de personal transparents i objectives que impedeixin l’aparició de dinàmiques clientelistes 135) Fomentar la participació econòmica del sector públic local en el teixit productiu.

136) Elaborar plans d’igualtat, entre homes i dones. El seguiment i els seus resultats efectius i reals es constitueixen com una política transversal en totes les àrees municipals

Lluitar contra l’atur i per l’activació econòmica Entre les necessitats més bàsiques i urgents de les classes populars hi ha la lluita contra l’atur i per crear una economia al servei de les persones, de la majoria. En aquests sentit l’àmbit local i la proximitat són espais idonis per a la generació d’alternatives –tant des de l’àmbit social com des de l’institucional– que contribueixin a forjar alternatives nacionals i internacionals. Els municipis tenen una certa capacitat d’incidència en aquest àmbit i, alhora, hi ha molts agents socials de l’entorn de la Unitat Popular que estan treballant en una línia molt semblant a la nostra: cooperatives, entitats de l’economia social, gent del sindicalisme de base...

Així doncs, les prioritats de la CUP en aquest àmbit són la creació d’ocupació:

“Des de la CUP ens proposem situar al centre de l’economia les necessitats de totes les persones i el reconeixement del treball de cures amb el desenvolupament d’una economia planificada i diversificada, amb béns i serveis útils i sostenibles i que comportin una elecció de treball lliure i una redistribució del temps i del treball domèstic.”

137) Economia social i solidària i cooperativisme: cal donar suport a les iniciatives sorgides en aquest àmbit que es plantegin, estratègicament, com a iniciatives que també cerquen crear un model de producció i de relacions laborals nou.

138) Planificació econòmica local/territorial. Cal encarar la recuperació econòmica en clau popular, no només apuntalant alternatives concretes i molt reduïdessinó també definint estratègies econòmiques d’abast més ampli, que en possibilitin la seva incidència i la seva sostenibilitat.

139) Economia pública i municipalitzada. La CUP defensarà un sector públic fort i lluitarà contra les privatitzacions dels serveis bàsics dels ajuntaments o l’externalització fomentant-ne la remunicipalització.

Ens trobem davant d’una crisi del sistema econòmic, polític i social del capitalisme. La situació de crisi econòmica s’ha generat per una nefasta política financera i per l’aposta per una economia especulativa. Aquesta crisi ha produït el col·lapse d’un model que es basava en l’absorció de la producció mitjançant l’endeutament de les classes populars.

Mentre aquestes perden poder adquisitiu any rere any, n’augmenta el seu endeutament – fins a fer-se insostenible– per mantenir el nivell de vida, situació que va desembocar en el «tancament de l’aixeta» del crèdit que, al seu torn, va fer esclatar la bombolla immobiliària.

Aquesta situació també era promoguda per les instàncies estatals i les primeres mesures adoptades una vegada es va reconèixer que ens trobàvem en crisi, en lloc d’assenyalar el camí per superar el model econòmic que ens ha dut aquí, es van dedicar a injectar diners públics als veritables culpables de la crisi –la banca i les grans multinacionals–, unes mesures encaminades a «posar pedaços » per tal que tot continuï igual.

L’Estat espanyol i, de retruc, els Països Catalans, estan patint especialment una gran crisi econòmica per la preeminència dels sectors més especulatius. El creixement econòmic de la darrera dècada s’ha forjat en la construcció amb finalitats especulatives, promoguda pels governs estatal i autonòmics i també per les corporacions locals, que en les taxes i els impostos relacionats amb aquesta activitat econòmica hi veien la base del seu migrat finançament amb relació als serveis que han anat assumint –tot i no ser, en molts casos, l’administració pública competent.

La rebaixa dels ingressos –per la davallada de les rendes i els beneficis– i l’augment de la despesa provocats per la injecció de diner a la banca i les grans empreses, han fet augmentar el dèficit públic i el deute que el govern espanyol, pressionat per instàncies econòmiques internacionals, pretén eixugar amb la reducció de la despesa pública alhora que intenta augmentar els ingressos apujant els impostos. L’Estat, a més, ha traslladat la

pressió del dèficit públic als ajuntaments, que veuen disminuïdes competències i recursos.

De les diverses opcions amb què es podia combatre la crisi s’ha optat per una fórmula que ha reforçat el sistema capitalista a partir de la transferència del deute privat a públic per facilitar l’acumulació de capital en unes poques empreses i persones. Al món les diferències econòmiques entre els rics i pobres no paren d’augmentar, i l’Estat espanyol és un dels estats de la OCDE on més ha crescut la desigualtat.

Les retallades de salaris al sector públic, la congelació de les pensions, l’eliminació de prestacions socials, etc., han anat acompanyades d’una reforma laboral i del sistema de pensions que suposa una altra pèrdua de drets dels i de les treballadores.

En definitiva, les mesures adoptades pel governs suposen una nova agressió als drets socials de les classes populars. El sistema polític ha posat en evidència la servitud al capitalisme.

140) Cal aprofundir en la redistribució de la riquesa i de treball, de manera directa i indirecta, per poder edificar un model que no requereixi l’especulació financera o immobiliària, sinó que es basi en la producció, l’estabilitat i el benestar social 141) Cal tenir ben present que la mobilització és l’eina que tenen les classes populars i els treballadors per defensar i fer valer els seus drets. Ha estat així històricament i així és ara. A l’Ajuntament hi donarem un suport explícit i evident

Situació en l’àmbit municipal La conjuntura econòmica actual de crisi, el model pressupostari dels ens locals i les pràctiques amb relació a la gestió de serveis que ha dut a terme l’Ajuntament en els darrers temps condicionarà molt les polítiques públiques d’aquests ens, especialment les que afecten les polítiques socials.

La base del finançament municipal han estat els impostos i les taxes, algunes de les quals tenen a veure amb els sectors econòmics més especulatius, com la construcció amb aquestes finalitats i les subvencions provinents de l’administració de l’estat i l’autonòmica.

L’esclat de la bombolla immobiliària i la política estatal de reducció del dèficit públic a través de la davallada de la despesa han fet minvar els ingressos municipals i s’espera que hi haurà més reduccions d’ingressos en els propers, com a mínim, 5 anys.

D’altra banda, els ajuntaments han anat assolint la gestió de serveis que haurien de prestar altres àmbits administratius. Molts d’aquests serveis tenen a veure amb la cohesió i els serveis socials i en els últims temps aquests serveis han augmentat la seva demanda com a conseqüència de la crisi econòmica.

En definitiva, podem dir que els ajuntaments han consolidat despeses estructurals a partir d’ingressos que eren conjunturals i que s’ha generat una absoluta dependència respecte a inversions provinents de l’administració estatal i autonòmica, o a través dels impostos de la construcció.

Davant d’aquesta situació: 142) La CUP defensa que els ajuntaments siguin una peça activa per la transformació de l’actual sistema neoliberal basat en el màxim benefici per sobre dels drets de les persones 143) La CUP aposta per un model que fomenti la participació ciutadana en contraposició de l’ideari neoliberal que cedeix l’espai urbà i social al mercat, en detriment dels serveis públics Cal reprendre la noció autèntica de ciutadania com a subjectes actius i actives de drets i deures envers la societat. Cal cercar solucions transformadores, és a dir, programes universals de benestar social, de reconeixement de drets socials, tributació progressiva, polítiques macroeconòmiques per la creació de condicions de plena ocupació, un sector públic sòlid, una proporció significativa de propietat pública o col·lectiva i la presa de decisions democràtica de les prioritats socioeconòmiques bàsiques. Al mateix temps, també cal potenciar solucions que pretenguin corregir els resultats no equitatius.

Però davant de la situació d’emergència social actual, en què la meitat de la població activa i sense ocupació ja no cobra cap tipus de prestació econòmica, cal que els ajuntaments es converteixin en agents actius de creació d’ocupació. Planificar estratègicament (a través de plans locals), per potenciar sectors emergents (de base solidària i cooperativa) segons la igualtat i la justícia social, amb treball de qualitat, diversificat i sobre la base d’una economia al servei de les persones. I cal fer-ho implicanthi el màxim d’agents socials i econòmics del territori (taules contra la crisi) per superar una realitat que afecta un gran nombre de capes de la població. Mesures de “xoc” necessàries, però que permetin assentar les bases d’un nou model econòmic, de relacions laborals, de respecte pel territori i de proximitat.

“La creació d’ocupació, la nostra gran prioritat” El capitalisme ha necessitat el treball assalariat, de múltiples maneres, com a mitjà d’acumulació de riquesa. Les persones hem estat, som i serem mercaderies i estem obligades a vendre’ns en un mercat,el mercat laboral, segons una llei, la de la oferta i la demanda, que defensa que els treballadors i treballadores estem en igualtat de condicions que els i les capitalistes. A la pràctica, emmascara la pressió a què està sotmesa la classe treballadora per l’existència d’un exèrcit de reserva, persones desocupades que estan disposades a la seva substitució. És una igualtat de condicions que,històricament,sabem que no és així. Salaris mínims.

Hores màximes. Contractes temporals. O sense cotitzacions. Categories professionals sense reconeixement. Greus problemes de salut i seguretat en el treball. I una llarga llista de desigualtats que, avui, com en el segle XVIII, patim en l’anomenat mercat de treball.

“Per tal d’invertir aquesta situació, a la CUP ens proposem situar al centre de l’economia les necessitats de totes les persones i el treball de cures amb el desenvolupament d’una economia eficaçment planificada i diversificada, amb béns i serveis útils i sostenibles i que comportin una elecció de treball lliure i una redistribució del temps i del treball domèstic.”

A la CUP creiem que no pot haver-hi un marc de relacions laborals veritablement just en un model econòmic capitalista i patriarcal i que és del tot imprescindible emprendre la via cap al socialisme a partir de la nostra capacitat d’incidència dins les institucions públiques de la mateixa manera que ho fem a fora.

Per tant, creiem necessària la combinació d’un fort sector públic per als sectors estratègics de l’economia amb participació en la gestió dels treballadors i les treballadores i el desenvolupament de l’econòmica social sense que signifiqui cap procés de privatització.

Fi de l’estructura empresarial de l’ens municipal 144) Cal l’immediat desmantellament de l’estructura empresarial creada pels governs municipals en què es dupliquen estructures i en què es provoquen despeses importants en les figures com ara les persones gerents, els directors generals, caps d’àrea amb més poder i capacitat de decisió que els càrrecs polítics escollits per tothom desnaturalitzant i fent opac el funcionament dels ajuntaments. Qualsevol organització pública ha de tenir com a màxima el servei a les persones i no la recerca de benefici

Ajut als treballadors i treballadores autònoms 145) Per tal que aquests treballadors puguin accedir als recursos necessaris per continuar desenvolupant la seva activitat, els ajuntaments han de fer de pont amb les entitats de crèdit que fomentin una banca ètica i popular. Caldrà que en l’Ajuntament de Calella s’estableixi un protocol amb aquests treballadors per l’assoliment d’aquests tràmits

Pensions públiques 146) Que l’Ajuntament i les empreses que treballin per al consistori no fomentin sistemes de pensions privats que permetin la fugida de recursos econòmics a bancs, caixes i asseguradores privades que no reverteixin en benefici de tothom. La CUP desenvoluparà la fi d’aquest tipus de sistemes i la reconversió en millores de les prestacions per a les persones afectades dins del sistema públic de seguretat social

La regidoria de treball com a eix vertebrador de les polítiques públiques d’ocupació i garant de condicions de treball dignes 147) Les regidories de treball assumiran el paper de ser la punta de llança per posar fi a la xacra de l’economia submergida als nostres municipis, tot solucionant i denunciant els problemes dels falsos autònoms, del treball sense contracte, la precarietat dels sectors feminitzats i de l’explotació de les màfies envers la immigració sense papers en el món del treball. La CUP integrarà el dret d’igualtat d’oportunitats en el món del treball i fomentarà una distribució del treball segons les capacitats i la voluntat de cada

persona i no en una estructura delmercat laboral que reprodueix la divisió sexual del treball 148) Prioritzar, a la política de contractació de l’Ajuntament, les empreses cooperatives i establir criteris i condicions referents als drets laborals –com la lluita contra la temporalitat demanant compromisos per a l’estabilitat– a l’hora d’adjudicar les contractacions, tenint en compte també l’aspecte territorial en les contractacions, d’acord amb les limitacions legislatives 149) Prioritzar les cooperatives i altres formes organitzatives d’economia social a través de la preferència en l’obtenció d’ajuts, cessió de locals, subcontractació de serveis al propi ens local, publicitat gratuïta als mitjans públics i presència en fires 150) Procurar polítiques de foment de consum de l’agricultura de proximitat, especialment l’ecològica, facilitant els canals de distribució i punts de venda directa i fent la difusió pertinent mitjançant els mitjans municipals 151) Fomentar el mercat municipal 152) Apostar per l’impuls de l’emprenedoria social cooperativa i col·laborativa. Impulsar el coneixement del projecte Open Source Ecology i l’ús de les eines proposades 153) Realitzar un estudi de l’impacte social i econòmic de la instauració del projecte en tot tipus d’agricultura (rural i urbana) i pot facilitar l’administració dels plànols i codis lliures perquè les persones interessades es puguin construir els instruments necessaris per al seu ús

Deute 154) El deute és una part cada vegada més important dels pressupostos de les administracions públiques, i en molts casos ha esdevingut la principal partida pressupostària municipal. El creixent –i prioritari– pagament del deute ha significat un retallada sistemàtica de les polítiques socials.

Tanmateix, es constata l’impossibilitat d’accedir a la informació pública sobre què es deu, a qui, en quines condicions i des de quan. Per tant, és impossible saber qui, sense haver estat mai votat, té també poder en l’esfera pública i condiciona les polítiques socials 155) Presentar mocions als plens instant el consistori a impulsar una auditoria ciutadana del deute per tal d’avaluar i quantificar la xifra total del deute il·legítim 156) Les auditories ciutadanes han de permetre saber com s’estan recaptant i gastant els recursos públics, així com exigir transparència als comptes municipals. Impulsarem les iniciatives ciutadanes que vagin enfocades en aquest sentit 157) Instar els consistoris a presentar pressupostos participatius a nivell de municipi i, si s’escau, de barri 158) Facilitar tota la informació a la ciutadania i als col·lectius

Comencem a bastir un sistema financer popular Cap dels territoris que configuren els Països Catalans no disposen de cap estructura administrativa sobirana que permeti regular de manera autònoma el sistema financer del país. Per tant, s’hauria d’elaborar un discurs que vagi més enllà de la denúncia al sistema financer actual i que comenci a perfilar-hi una alternativa. Caldria posar l’èmfasi en el fet que qualsevol sistema financer ha d’estar subjecte al control democràtic de la població i ha de respondre a les necessitats del país i les persones. Cal tenir en compte que la indignació dels ciutadans pels múltiples abusos bancaris (participacions preferents, execucions hipotecàries, clàusules sòl), l’alt cost públic de sanejament bancari (172.302 milions d’euros), els estratosfèrics salaris dels seus executius i la falta de crèdit han afavorit l’aparició d’una banca alternativa. Durant els anys de crisi, la banca cooperativa ha guanyat desenes de milers de nous i noves sòcies i ha augmentat la seva participació en el mercat de crèdit. La incipient banca ètica i cooperativa està experimentant un creixement exponencial.

159) Sempre que sigui possible, s’impulsarà una caixa d’estalvis pública municipal, sigui del municipi o sigui mancomunada entre diversos municipis 160) Exigir al consistori local i comarcal que comenci a treballar amb entitats d’estalvi i de crèdit de caràcter ètic i popular 161) Desenvolupar un decàleg, juntament amb altres entitats que treballen el tema, que expliciti els passos a seguir per tal que un municipi es desconnecti (al màxim possible) de l’actual entramat financer

Un país nou, una fiscalitat nova Les actuals administracions catalanes són objecte d’una greu asfíxia financera a causa, en gran mesura, de les polítiques neoliberals que han aplicat en els últims anys: reducció de la pressió fiscal a les grans fortunes i empreses (menys impostos i més desgravacions), rescats milionaris (directes i indirectes) a les entitats financeres, una lluita gairebé inexistent contra el frau fiscal i l’evasió de capitals i una corrupció generalitzada entre les elits polítiques i empresarials. Així mateix, la política de grans infraestructures, equipaments sobredimensionats i projectes faraònics aliens a les necessitats de la població han comportat un deteriorament important de les finances públiques. Als Països Catalans aquesta situació es veu agreujada per l’alt dèficit fiscal, que es manté amb l’Estat espanyol.

162) Impulsar polítiques de lluita i denúncia del frau fiscal 163) Instar les administracions a augmentar la pressió fiscal a les rendes més altes i a les activitats especulatives 164) Ajustar al màxim els preus i les taxes públiques a la renda dels individus 165) Fomentar una depesa pública austera –entesa com el màxim aprofitament dels recursos comuns– i posar fi a la despesa associada a grans projectes sense cap tipus de rendibilitat, ni econòmica ni social 166) D’altra banda, des d’una posició d’esquerres, la CUP ha impulsarà una fiscalitat progressiva i un augment de la despesa social per tal de fer una efectiva redistribució de la renda

A més de l’augment de la despesa social, cal adequar els serveis municipals a les necessitats que té, ja que cal tenir en compte que no és millor el municipi que té més serveis sinó el que té els serveis que necessita. A més, cal tenir en compte la possibilitat de tenir serveis mancomunats amb municipis propers per tal de compartir despeses i per poder oferir alguns serveis necessaris que en solitari no espodrien assumir, especialment en municipis petits.

167) Suprimir o rebaixar les taxes sobre serveis essencials, ja que són ingressos que no tenen en compte la renda dels ciutadans i de les ciutadanes i, per tant, tenen una afectació més gran a qui menys té. En qualsevol cas, es podrien establir sistemes de descomptes en funció de la renda 168) Augmentar els criteris progressius dels impostos municipals: impost de béns immobles, impost de circulació de vehicles, etc. Cal una tributació progressiva. Per tal de finançar les mesures per a la igualtat social i d’urgència pels casos que sobrevindran en els propers temps, cal que els ajuntaments disposin de fons per seguir duent a terme la seva funció social redistributiva. Per tant, la CUP aposta per augmentar els impostos a totes aquelles empreses i particulars que més guanyen i han guanyat a través d’impostos més o menys progressius 169) Imposar un recàrrec a l’IBI dels habitatges desocupats 170) Aplicar descomptes i exempcions de taxes i impostos municipals a les persones desocupades sense que cobrin prestació de desocupació o els que cobrin una prestació baixa o assistencial 171) Incrementar la despesa social. Cal un augment dels recursos municipals destinats a educació i sanitat per dirigir-los als col·lectius més desafavorits

Per una Calella activa, crítica i de tothom

PARTICIPACIÓ ASSOCIACIONISME

A Calella i al país,es viu un creixent desinterès per la democràcia representativa i el seu sistema de partits.

Aquesta, que s’escull cada 4 anys, s’allunya en el seu dia a dia dels interessos i de l’acció col·lectiva de la gent. A la CUP creiem que hi ha d’haver un retorn de la política a la ciutadania que permeti construir comunitats locals més fortes i cohesionades, en què es recuperi i es potenciï el sentiment de pertinença de les calellenques i calellencs.

La democràcia no només es construeix des de les institucions sinó també des de la societat. Els valors i els drets democràtics s’han de practicar a la societat de manera reeixida, en què les organitzacions socials, sindicals i professionals tenen un rol fonamental.

Per això, pensem que cal impulsar hàbits i valors participatius per avançar cap a una ciutat democràtica, participativa, transparent i comunitària.

En aquest sentit, farem esment de sis punts de diverses pràctiques, al nostre entendre abusives, que s’han portat a terme durant aquesta legislatura i de mals endèmics que afecten la nostra institució i, per tant, la seva qualitat democràtica.

Els pressupostos Ens trobem que els dos principals partits s’han posat d’acord a l’hora d’elaborar els pressupostos municipals. És un pacte estructural sociovergent que és sabut que es remeten als interessos d’uns pocs i que tenen la incapacitat per al·lusió, a l’hora d’investigar i denunciar els casos de corrupció generades a la nostra zona d’influència, com per exemple els casos en el si dels hospitals de Calella i Blanes (CSMS). Ens trobem que un cercle reduït de persones amb unes relacions determinades decideixen i executen el pressupost d’una població de divuit mil habitants.

En el mateix sentit, veiem que la transparència en la presentació dels pressupostos és mínima, amb un simple mostrari molt poc detallat d’Excel al web de l’Ajuntament.

Plens La normativa del ple municipal de Calella impedeix la participació de les entitats i col·lectius en el debat de les propostes que afecten el municipi i, per tant, de tothom que en forma part. Tota l’activitat només la desenvolupen els partits polítics, des de la presentació de les mocions fins als debats que se’n desenvolupen. D’aquesta manera, es blinda de facto qualsevol capacitat d’intervenir de tot el teixit associatiu de la població.

Només es deixa, a la part final, un apartat de precs i preguntes sense cap tipus de capacitat decisiva i vinculant.

Taxes en l’ús dels espais municipals S’estan aplicant diverses taxes abusives a entitats per l’ús d’espais municipals. D’aquesta manera, l’Ajuntament condiciona o impossibilita l’acció que el teixit associatiu de la població demana com a generador i motor estructural. Entre aquestes taxes ens trobem que han demanat fins a dos-cents euros per hora per la cessió d’una sala de l’Ajuntament vell, entre d’altres. Per tant, els espais municipals deixen de ser un servei al ciutadà i es

converteixen en un doble impost (a més del que tots els habitants paguem per l’ús d’aquests serveis) pagat pels subjectes més actius de la població.

Filtre polític dels espais d’informació a la ciutadania Dels principals punts on hi havia cartelleres i on les entitats podien deixar informació d’interès i de la pràctica d’activitats per a la població, se n’ha reduït i fiscalitzat l’ús.

D’aquesta manera l’executiu de govern regula, filtra i coarta la informació que es dóna a la ciutadania posant només la que és del seu interès. Aquest és un més dels atacs a la llibertat d’expressió a què ens tenen acostumats, i s’afegeix als greus antecedents com la no-distribució de la revista Cafè amb llet als espais municipals.

L’anul·lació de la Comissió de Barraques de la Festa Major Aquest era un dels pocs espais oberts i participatius del municipi en què les entitats i col·lectius tenien capacitat decisiva, tant en l’elecció dels grups com en el funcionament de les barraques. Actualment s’ha canviat el funcionament i l’equip de govern en porta tota la gestió. D’altra banda, s’ha creat un sistema de puntuació poc objectiu per a l’admissió de les entitats de les barraques en què s’instaura una competència no gens apropiada per a un bon dinamisme en el si del municipi. Les entitats que es demostra que treballen en el municipi han de tenir tot el dret de participar-hi d’una manera o altra.

La incapacitat de tractar col·lectivament aspectes cabdals que afecten el municipi a llarg termini En relació amb les divergències manifestes en la ubicació de l’escola Salicrú i les diferents opcions presentades sobre la taula, ha de ser la ciutadania assessorada pels tècnics qui ha de prendre les regnes i prendre la decisió a través d’una consulta.

Des de la CUP considerem bàsics tres aspectes imprescindibles per avançar cap a un nou model més democràtic i participatiu per als ciutadans.

-Hem de disposar de prou informació, veraç i contrastada, com a element imprescindible per al control democràtic de la gestió municipal -S’ha de fer pedagogia i promoció d’aptituds basades en el diàleg, la cooperació i les formes democràtiques de prendre decisions -Cal facilitar l’accés de tothom que vulgui a participar en els assumptes públics. Aquesta democràcia participativa no s’improvisa, hi ha uns elements que la defineixen i la reglamenten

En aquest sentit, proposem: 236) La modificació del Reglament Orgànic Municipal (ROM) i incloure també la revisió del Reglament de Participació Ciutadana, ja que una eina és inseparable de l’altra. Això ens permetrà augmentar el nombre de mecanismes participatius i de control de gestió

237) Reestructurar i obrir a més sectors el Pla Director de Participació Ciutadana, vetllar pel seu compliment i controlar-ne el fons i la forma.

238) La constitució d’un consell de participació ciutadana per dotar la població de mecanismes participatius. Aquest consell ha de ser transversal i ha d’avaluar l’evolució de les pràctiques de participació de forma extensiva 239) Dotar de valors i dinàmiques participatives els diferents espais públics. Assemblees a les escoles, entitats, aplicar tècniques d’aprenentatge i formació. Establir mecanismes de prevenció i resolució de conflictes comunitaris 240) Promoure assemblees de barri 241) Redactar i difondre periòdicament un butlletí municipal amb aportacions plurals de tots els grups polítics i socials 242) Estructurar, desplegar i garantir canals de comunicació entre ciutadania i administració per fer efectiu el dret d’informació

PODER POPULAR I DEMOCRÀCIA DIRECTA LA PARTICIPACIÓ COM A MOTOR DEL CANVI SOCIAL

En el context de crisi nacional i econòmica, la manca de capacitat i voluntat de la classe política per donar respostes als conflictes oberts en el conjunt dels Països Catalans i en els municipis ha confirmat el discurs de l’esquerra independentista que ha defensat durant molts anys que les actuals estructures de l’estat espanyol, hereves de la dictadura franquista, estan expressament dissenyades per impedir qualsevol iniciativa política que posi en qüestió els pilars del règim i el model econòmic i polític sorgit del 1978. La incapacitat de la classe política governant per donar respostes efectives per resoldre la present crisi social no només han fet entrar en crisi les estructures de l’estat sinó que també ha posat en qüestió el model institucional vigent i la partitocràcia, especialment en els partits que l’han mantinguda i que el van dissenyar durant la transició.

El model institucional actual (monarquia constitucional) que es caracteritza perquè ofereix pocs espai de participació (més enllà de les eleccions cada quatre anys), ha generat una cultura política que els partits defensors del sistema traslladen, gairebé calcada, en els diferents espais administratius, entre els quals els municipis. Avui aquesta tradició política s’està superant pel conjunt de la població, ja que demana ofertes polítiques i institucions que siguin molt més permeables a la iniciativa popular, tal com demostren les nombroses iniciatives que entitats i plataformes engeguen per incidir directament en la defensa dels drets socials, i també per demanar mecanismes útils de participació que donin sortides a les demandes socials i nacionals. Representa l’eclosió d’un nou paradigma que reclama la plena sobirania en la presa de decisions col·lectives, en contraposició a un model en què les decisions es traslladen a centres llunyans i no democràtics de poder. Els centres de

decisió reals (les instàncies econòmiques) es troben fora de l’àmbit polític i el condicionen perquè aquest últim només compleixi les seves atribucions formals i utilitzi els aparells de l’estat per garantir i afavorir els seus interessos. Així es consolida, en el nostre entorn, la cultura de la democràcia delegada, que basa la seva pràctica a reduir els nostres drets polítics en la tria d’uns representants escollits en les diferents eleccions cada quatre anys.

“Els municipis, que són l’àmbit d’actuació política i administrativa més propera a la ciutadania, són l’espai on més fàcilment es poden construir estructures que permetin la participació directa i constant del conjunt de la població. Algunes d’aquestes iniciatives no requereixen res més que la voluntat política per part dels partits presents a les institucions i són una bona eina per començar a gestar un canvi polític a nivell global.”

En l’àmbit municipal, més enllà de la ideologia i la idiosincràsia local, allò que caracteritza l’acció política de la CUP és la seva aposta per la participació de les classes populars i directa de la població en els afers municipals. Des de la CUP hem d’entendre la participació de les classes populars com l’embrió d’un nou model democràtic, econòmic i social que permeti invertir l’actual presa de decisions i consolidi un model de baix a dalt.

“Cal treballar per oferir al conjunt de la ciutadania, de les classes populars, eines que permetin participar directament del seu entorn social i de les decisions polítiques que els afecten directament.”

Amb la voluntat d’executar un procés d’aprofundiment democràtic en els municipis plantegem una sèrie de propostes i mesures correctores de l’actual sistema orgànic municipal per reactivar l’actual democràcia de baixa intensitat. Sabem que no és una tasca senzilla, que és una aposta en què els resultats no sorgiran immediatament, però que és necessària per transformar i democratitzar el sistema. A causa de l’ambició de poder de la classe política, que durant molts anys ha deixat la població al marge de les decisions i de la responsabilitat que els pertoca, urgeix iniciar un procés pedagògic i insistent per acostar-nos a una democràcia real, amb l’aproximació de la presa de decisions a la població.

L’objectiu d’aquestes propostes van orientades a: - Atorgar a la població el protagonisme en els processos de control i govern municipal - Afavorir i potenciar els mecanismes de democràcia directa - Potenciar l’organització col·lectiva, la coresponsabilitat de la població i la màxima transparència en la gestió municipal. Iniciar processos reals de descentralització administrativa, política i de recursos, per apropar les decisions a la població i possibilitar la seva participació de manera efectiva.

Potenciar i posar en marxa criteris per a una administració transparent,

desburocratitzada, àgil i eficaç que abandoni completament el neoliberalisme, l’especulació i la privatització, orientada als serveis públics, desvinculada dels interessos clientelars i de les elits

OBRIM ESPAIS DE PARTICIPACIÓ, CONSTRUÏM NOUS MODELS DE DEMOCRÀCIA A pesar que la CUP incorpora, en la seva lògica de treball, dinàmiques i mecanismes de participació directa sense la necessitat de ser presents a les institucions (assemblees obertes i populars, transparència...), és evident que és des de les institucions des d’on es disposa de més recursos per impulsar i generar dinàmiques de participació ciutadana que arribin al conjunt de la població.

No obstant això, la participació com a eina necessària per l’empoderament de les classes populars no es pot entendre si no es genera de baix cap a dalt. És a dir, tinguem o no presència a les institucions, a la CUP treballarem per engegar dinàmiques de mobilització i participació directa allà on sigui possible. Per això, s’ha manifestat especialment útil l’aposta per les Assemblees Obertes o Populars com a eina de la ciutadania per prendre consciència activa de la necessitat de defensar els drets col·lectius.

“Impulsar assemblees obertes sobre aspectes que afecten a la ciutadania i la vida política municipal no és només una aposta estratègica sinó també l’embrió d’espais de democràcia directa, horitzontals, en què la ciutadania pugui incidir directament en el seu entorn polític i social per defensar-se de les agressions en forma de retallades socials, restriccions de drets, manca de transparència o dèficits en els mecanismes i canals de participació.”

Unes classes populars i treballadores mobilitzades, organitzades, i una administració local oberta, accessible i disposada a escoltar és el que ens ha de permetre obtenir la síntesi necessària per fer dels ajuntaments uns autèntics espais comunitaris i participatius per a la presa de decisions i l’organització de la vida social, tant pel que fa a la definició de les polítiques i el control de la gestió com amb relació a les formes de control col·lectiu.

QUÈ PODEM FER, DES DELS AJUNTAMENTS?

“La democràcia real és la que permet decidir dia a dia el model de societat que volem.”

Això no és fàcil, però els ajuntaments, com a institucions més pròximes a les ciutadanes i als ciutadans, tenen una gran oportunitat i, sobretot, responsabilitat en aquest sentit.

L’objectiu de la CUP és introduir elements de democràcia directa que siguin útils, pràctics i que siguin realment factibles, amb la finalitat d’aplicar un model de participació directa, de transparència, de control del poder i garantir la gestió municipal dels serveis. També en les relacions socials i la vida econòmica, la introducció d’elements democratitzadors i l’impuls d’estructures de caràcter col·lectiu és una prioritat per a la CUP. En realitat, la instauració de mecanismes de democràcia directa no té cap mena d’obstacle legal, encara que no estiguin específicament regularitzats, i tant sols depenen de la voluntat política del govern de socialitzar la presa de decisions polítiques.

La CUP, en la mesura que sigui possible i en funció de la seva força política, ha d’impulsar que l’Ajuntament cedeixi espais de decisió política al conjunt dels ciutadans de manera que aquests intervinguin directament en el debats públics, decideixin sobre qualsevol qüestió d’interès general i que aquestes decisions siguin realment vinculants.

“L’entrada de la CUP a les institucions ha de significar un impuls per a les polítiques de participació, control col·lectiu, democràcia directa i assemblearisme. Iniciatives com obrir la participació als plens a entitats i iniciatives populars (en molts casos només requereix de la modificació del ROM), la contractació d’una persona tècnica de participació ciutadana per dinamitzar i fomentar la participació dels ciutadans en les iniciatives que vagin sorgint en aquest sentit o l’aposta per les noves tecnologies com a eina de participació són propostes que poden ser fàcilment assumides per altres partits (encara que només sigui perquè és difícil justificar una posició contrària).”

Democràcia directa

De totes maneres, més enllà de mesures concretes a nivell conjuntural, la CUP aposta per crear estructures estables de participació que superin les actuals limitacions de les institucions municipals:

243) Assemblees Municipals/Assemblees de barris: Des de la CUP entenem que l’assemblearisme és el mecanisme de participació més horitzontal possible i facilita el desenvolupament d’una democràcia directa i participativa. Per això, cal estendre aquest mecanisme d’intervenció per tal de socialitzar i generalitzar la pràctica assembleària com a eina de transformació social i política. Una de les tasques principals que hem d’afrontar com a CUP és trencar amb les dinàmiques de desmobilització social i política i generar nous espais de participació directa. Cal fer arribar les pràctiques de participació directa a la major part de la població i l’assemblearisme n’és una eina Les assemblees de barri en poblacions mitjanes i grans han de ser aquell espai que, per proximitat, ofereixi als ciutadans la possibilitat de participar directament, amb els seus

veïns i veïnes i en el seu entorn més proper, de la política i de la gestió municipal.

L’assemblea de barri pot ser l’òrgan ordinari de participació ciutadana sense excloure la celebració d’assemblees municipals, però amb l’avantatge que l’assemblea de barri, molt més funcional i reduïda, permet crear debats amb molta més participació i, alhora, permet tractar els temes d’interès més immediat per al veïnat.

244) Les Assemblees Municipals Obertes (AMO) són el mecanisme que ha de permetre que la ciutadania incideixi en espais de política municipal de manera que les institucions cedeixin la iniciativa política a la ciutadania mobilitzada i que, alhora, aquesta iniciativa tingui un retorn i una repercussió a les institucions 245) Consell del Poble/Vila/Ciutat: És un òrgan de participació en què la ciutadania, representants de les entitats i membres dels moviments socials debaten amb la representació política i el personal tècnic de l’Ajuntament els assumptes públics locals (pressupostos, POUM, infraestructures, habitatge, cultura, salut...). Aquest òrgan permet més regularitat i control que les assemblees obertes i pretén superar les limitacions i la rigidesa dels plens municipals. És un òrgan mixt format per regidor, ciutadans i representants de les entitats. En el cas de la celebració d’assemblees de barri, els ciutadans i ciutadanes que formessin part del consell del poble podrien ser escollits directament per les assemblees i tindrien la funció de representants d’aquestes als consells 246) Aquest Consell ha d’afavorir els espais de descentralització de l’administració i la participació directa de la població i del teixit associatiu del municipi, amb poder real, com a agents actius de la vida política i participativa del municipi (gestió de pressupostos, agents actius de cohesió social, espais de participació i diagnosi del municipi...). El seu funcionament estarà regulat per les Normes Reguladores de la Participació Ciutadana i en formaran part les associacions de veïns, els col·lectius i entitats del municipi, i els diferents grups polítics municipals 247) D’aquesta manera, s’atorgarà a la població el protagonisme en els processos de gestió que li correspon, així com a les institucions municipals amb voluntat de gestionar el municipi des de la població i per a la població, amb la màxima transparència 248) Consell sectorials de participació: als ajuntaments hi ha múltiples consells, comissions, organismes, societats i patronats.

Alguns funcionen mínimament i d’altres no funcionen gens pel que fa a la participació, tant qualitativa (política de fets consumats) com quantitativa (poca representació de partits polítics i/o d’entitats). A

més, moltes vegades el govern no duu a la pràctica les decisions que es prenen, ja que molts d’aquests òrgans no són vinculants. Per tant, s’han de revisar, reorientar i crear consells municipals i modificar els estatuts dels consells i patronats vigents per dotar-los d’un caràcter vinculant, com a mecanisme de control democràtic de l’acció municipal i de capacitat resolutòria i de gestió, de manera que passin de simples consultors a protagonistes de l’acció de govern 249) Segons les necessitats de cada Ajuntament, també caldrà crear consells sectorials (Consell Social, Consell de joventut, Consell d’Urbanisme i Medi Ambient, Consell d’Ensenyament i Cultura...) que serien òrgans d’assessorament popular en què participen persones i entitats que són referents en els diferents sectors. Aquests òrgans tindrien caràcter consultiu però també poden generar iniciatives i fer propostes que haurien de ser traslladats en òrgans de govern 250) Taules específiques sobre temes concrets (taules contra la pobresa, pera l’ocupació, etc.): són espais de participació en què es tracten conflictes específics de caire social, econòmic, etc. Són espais de participació pensats per impulsar mesures de xoc contra problemes de caràcter urgent i en què participarien persones i entitats directament relacionades en l’àmbit d’actuació concret 251) Aplicació i reforma del ROM (Reglament Orgànic Municipal) i creació de Reglaments de Participació: cal aplicar els instruments de participació ciutadana ja previstos en el ROM vigent dels municipis i introduir modificacions per a la seva millora i readequació a la realitat del municipi, així com potenciar els actuals canals de participació directa de la població i crear-ne de nous. Un altre mecanisme existent són els reglaments de participació ciutadana que permeten recollir tots els mecanismes i canals de participació que es poden dur a terme des d’un Ajuntament: pressupostos participatius, consells sectorials, consultes o referèndums, participació en els plens de persones, entitats...

252) Referèndums municipals: entenem el referèndum com una eina de participació ciutadana que cal normalitzar i utilitzar com a mètode d’intervenció política habitual La convocatòria d’un referèndum ha de convertir-se i s’ha d’entendre com un element fonamental de democràcia directa. La convocatòria de referèndums ha de servir per implicar el conjunt de la població en la presa de decisions col·lectives, especialment en aquelles decisions polítiques d’interès general de competència municipal. Per exemple, es poden establir mecanismes pels quals les iniciatives que suposin un percentatge significatiu dels pressupostos municipals hagin de ser referendades a través de la

consulta popular. Perquè el referèndum sigui una eina realment útil i sigui percebut com un mecanisme d’incidència real cal que tingui garanties que la decisió presa per la ciutadania serà vinculant per les institucions. La iniciativa de convocar referèndums pot sorgir de qualsevol dels òrgans de participació ciutadana o directament de la ciutadania organitzada (per exemple, recollint un nombre de signatures estipulat en el reglament orgànic municipal).

253) En les consultes populars municipals hi podran participar totes les persones empadronades al municipi de més de setze anys, i s’hi fomentarà el debat sobre els temes tractats entre els menors de setze en els seus centres escolars a través de jornades de participació i debat coorganitzades entre els centres i l’Ajuntament 254) Cal recordar, en aquest sentit, que les úniques consultes que s’han celebrat a molts municipis catalans són les consultes sobre la independència, nascudes de l’autoorganització popular 255) Obertura dels plens: els plens municipals,a pesar de ser un òrgan municipal per prendre decisions importants que afecten el conjunt del municipi i la ciutadania,acostumen a ser espais tancats, amb dèficits de participació ciutadana. Els plens s’han d’obrir a la ciutadania, la qual cosa implica: 256) -Fer la màxima difusió dels dies de celebració dels plens i del seu contingut 257) -Preveure mecanismes perquè la població i les entitats puguin presentar mocions o propostes d’acord amb els plens 258) -Oferir espais per tal que la ciutadania i entitats puguin formular preguntes als regidors en l’apartat final dels plens.

259) -Informar a tota la població dels acords presos en els plens i el sentit del vot dels grups municipals 260) Pressupostos Participatius: el pressupost municipal és l’eina principal de gestió d’un Ajuntament. En el pressupost municipal s’hi concreten les despeses que l’Ajuntament farà al llarg de tot l’any. Per això, si volem avançar cap a una democràcia més participativa i fomentar la pràctica de la transparència en la gestió municipal,és fonamental que la decisió d’aquestes accions se sotmetin a participació ciutadana. En això consisteix el Pressupost Participatiu: és la ciutadania qui decideix directament com es gasten els diners municipals anualment Per tant, l’Ajuntament ha de garantir especialment la plena participació ciutadana en el procés d’estudi, anàlisi i reflexió previs a l’aprovació pel ple dels pressupostos municipals anuals. S’han d’introduir, per tant, fórmules diverses d’intervenció i de participació de la

ciutadania i de les entitats en el debat pressupostari –creació de comissions de participació amb presència de ciutadans i ciutadanes i d’entitats, dret de fer arribar a l’Ajuntament propostes i suggeriments (verbalment, per escrit o per via telemàtica), sessions des del punt de vista dels barris, etc.

En alguns casos, aquest procés pot anar acompanyat de la creació de Reglaments de Pressupostos Municipals Participatius, en què es prevegin els procediments d’elaboració i de participació ciutadana.

261) La regidoria de Participació: cal que els ajuntaments es dotin d’una regidoria pròpia de participació ciutadana que lideri les propostes que prèviament es decideixen en l’àmbit de participació.

Caldria crear, doncs, un Departament de Participació Ciutadana, però de caràcter transversal amb la resta de departaments de l’administració local 262) També des d’aquesta regidoria per afavorir l’activació de la població i la seva implicació, tant en l’acció política municipal com en la dinamització de la vida social del nostre municipi, haurà d’impulsar programes que facin pedagogia i transmetin hàbits i valors participatius, i que permetin l’apropament dels infants, dels joves i de la població en general a la gestió dels afers públics. Aquest tipus de programes es poden basar en iniciatives puntuals o estructures participatives bàsiques que facilitin l’adquisició d’experiència en aquest àmbit i que transmetin aptituds basades en el diàleg, la cooperació i les formes democràtiques de presa de decisions. Alguns exemples d’aquest tipus d’iniciatives poden ser la celebració d’assemblees i tallers participatius als centres educatius o l’organització de conferències i sessions formatives per a les pròpies entitats i la població en general sobre aquests temes.

263) Auditoria del deute: la manca de recursos econòmics és la principal llosa que pesa sobre les institucions municipals i que limita notablement la seva acció política. Més enllà dels mecanismes de finançament dels ajuntaments, un dels principals problemes és que en alguns municipis el percentatge que es destina apagar el deute contret pels ajuntaments i els interessos que genera és tant alt que en alguns municipis arriba a significar el 15% del pressupost. Les auditories ciutadanes municipals del deute són processos participatius en què els mateixos ciutadans d’un municipi prenen consciència de quins són els deutes il·legítims de la seva administració per reclamar i lluitar pel seu no-pagament. Concretament, es materialitza en la lluita pel dret a la informació com a pas previ o paral·lel a la lluita pel dret a la participació real. Un dels principals mecanismes de control ciutadà i,

per tant, de participació ciutadana, ha de ser el control econòmic dels ajuntaments i, per tant, cal exigir no només plena transparència en matèria econòmica, cal que el conjunt de la població tingui accés a la informació sobre quins són els deutors del seu consistori i quins interessos genera aquest deute. Cal engegar processos d’informació pública que permetin identificar i destriar el deute, servei o equipament o altres mesures de control democràtic directe, a través de l’establiment d’àmbits assemblearis i de consell obert específic que assegurin la prestació dels serveis públics i que dotin d’un paper protagonista els actors implicats. En aquest sentit es proposa: 264) -Plantejar mesures de coresponsabilització entre l’administració local, les entitats ciutadanes i la població afectada per un equipament o infraestructura pública per tal que la població tingui mecanismes formals i accessibles, democràtics i assemblearis de poder fer el control directe de la seva programació, direcció i orientació 265) -S’impulsarà especialment la reducció de la jornada laboral de manera considerable, com per exemple les 30hores, per tal de garantir la disponibilitat generalitzada de temps lliure a les classes populars perquè de manera espontània i estructural puguin enfortir el moviment associatiu i, en general,poder garantir també l’organització i mobilització col·lectiva 266) -En cap cas això no implicarà l’externalització de serveis ni equipaments i que qualsevol lloc de treball serà públic.

TRANSPARÈNCIA Sous dels regidors i regidores i càrrecs de confiança S’han de reduir els sous dels regidors, per anivellar-los a la mitjana de sous de la població del municipi. Per aquesta raó, caldria una revisió immediata que estigui en relació amb el salari mínim interprofessional.

Per avançar cap a una societat més justa en què tothom tingui les mateixes oportunitats, no es poden acceptar càrrecs de confiança en l’administració pública, càrrecs que no han seguit un procés d’ocupació just. Per això, cal impulsar polítiques de contractació de personal transparents i objectives que impedeixin l’aparició de pràctiques clientelistes.

La transparència municipal i la lluita contra la corrupció: els membres de la Candidatura d’Unitat Popular defensem la màxima transparència en la gestió municipal com a element vertebrador de la qualitat democràtica de l’Ajuntament.

Proposem una sèrie de mesures que tenen com a finalitat potenciar una gestió transparent de la política de subvencions, ajuts, contractacions, etc., sobre tot allò que fa referència a les aportacions econòmiques a entitats i col·lectius i, a la contractació externa d’empreses. Són mesures que, d’altra banda, també han de permetre que la ciutadania tingui més control de les despeses dels partits i ingressos de tots els regidors del consistori municipal. La lluita contra la corrupció implica que la ciutadania participi en la institució municipal i que aquesta sigui oberta a tothom.

“L’Ajuntament s’ha de convertir en un instrument al servei de tota la població.”

Per això, la CUP proposa un seguit de mesures perquè un nou funcionament administratiu es faci viable i perquè els serveis municipals vagin encaminats a definir una administració més transparent i més democràtica. Aquestes mesures han de suposar que es garanteixi una informació municipal clara i objectiva, que es lluiti contra qualsevol forma de clientelisme i que s’estableixi un control popular de l’acció de govern. Per tant, proposem:

267) Limitació de sous dels regidors. Un màxim de 2,5 vegades el sou mínim interprofessional 268) Declaració d’interessos dels regidors i regidores. Aquesta declaració s’haurà de dur a terme no només en el moment d’acceptar el càrrec sinó també en el moment de deixar-lo 269) Que els regidors presentin la seva declaració de renda anual a intervenció, que igualment quedarà en el registre d’interessos sota custòdia de secretaria 270) Que els partits polítics representats en el ple presentin anualment al secretari municipal o a l’interventor la declaració anual de despeses i ingressos del seu partit 271) Que, en cas que els partits polítics representats a l’Ajuntament sol·licitin crèdits a una entitat financera, aquests es facin públics 272) Que la despesa de propaganda per partit polític durant el període electoral no superi mai l’import d’un euro per persona inscrita en el cens electoral municipal 273) Que totes les dades que fan referència als ingressos de tots els regidors i dels grups municipals siguin públiques al web de l’Ajuntament

Gestió pública

Descentralització de l’administració pública Un Ajuntament ha de servir amb objectivitat els interessos públics que té encomanats i actua d’acord amb els principis d’eficàcia, descentralització, desconcentració, coordinació i participació. Per aquest motiu, caldria crear la figura del regidor de barri i habilitar oficines d’informació i atenció a la ciutadania per poder realitzar els tràmits municipals, com a canal de comunicació directa entre els veïns i veïnes i el govern municipal. Aquesta figura faria que l’administració local fos més propera al carrer i al conjunt del veïnat, i facilitaria un millor coneixement de la realitat dels barris que configuren el municipi. La creació i l’elaboració del Programa d’Actuació Municipal (PAM) ha de ser objectiu dels ajuntaments i de l’equip de govern en particular, ja que aquest ha d’elaborar el PAM amb vigència per a cada legislatura.

El PAM és l’instrument de planificació de l’activitat de cada mandat. Té naturalesa de directriu i, com a tal, haurà de ser observat pel que fa a les seves finalitats i objectius per tots els òrgans municipals. S’han d’ajustar al PAM el Pressupost General i altres decisions destacades que l’equip de govern municipal pugui dur a terme. Les polítiques de l’Ajuntament hauran de motivar la coherència de les seves determinacions respecte del PAM. El programa té la finalitat de formular l’estat de necessitats inversores dels barris i el municipi, i dels programes que l’administració genera per al municipi, per a les persones i per al desenvolupament urbanístic. En els plans d’actuació municipal s’han d’impulsar, doncs, de manera preceptiva, processos de participació: la ciutadania i les associacions podran formular les aportacions que creguin convenients. L’Ajuntament posa a la seva disposició els canals i els mecanismes participatius que es creguin més pertinents segons els casos. El procés de participació culminarà amb una audiència pública que farà una síntesi del procés.

Cal recordar que el procés de participació es desenvoluparà paral·lelament al procés administratiu d’elaboració del PAM. La present mesura i el procés que l’acompanya desenvolupen els drets de les persones i consoliden un procediment administratiu amb un ampli debat sobre la vila. L’objectiu del PAM és concebut com un exercici de construir conjuntament, entre tots els agents (socials, polítics, econòmics i associatius) i la resta de residents de la vila, un document amb uns objectius generals i uns projectes específics. I entendre la necessitat de planificar i actuar amb una visió de conjunt per afrontar el futur del municipi. Un altre objectiu seria coordinar els departaments de l’Ajuntament i els diferents consells, organismes o patronats de l’administració com a entitats de participació del teixit associatiu.

Municipalització: l’Ajuntament s’ha de convertir en un instrument al servei de tota la població i, per això, els serveis municipals s’han de gestionar amb caràcter públic i no privat.

El projecte municipalista necessita la gestió pública directa dels serveis i equipaments, per això defugirem les formes de gestió indirecta, per privatitzadores i clientelars. Dins les formes de gestió directa, com més directa sigui millor, per al seu control democràtic i la

seva funció pública, per això prioritzarem la gestió per òrgans administratius, abans que per Organismes Autònoms, EPE, empreses públiques, etc. I només farem servir fórmules més privatitzadores de la gestió directa en el cas de processos de transició inevitables o de situacions in extremis per crear el servei públic. Rebutjarem especialment les fórmules consorciades i les fundacions que tan enganyoses han resultat i en què es basen molts dels projectes de privatització i opacitat dels serveis públics de sanitat i ensenyament.

Volem el manteniment i el desenvolupament dels serveis de titularitat pública amb la implicació directa de la població i, si s’escau, les entitats en la seva planificació i control col·lectiu. Malauradament, durant els últims anys, els ajuntaments han tendit a privatitzar, amb contractes de llarga durada, la gestió de molts serveis públics i municipals en benefici d’empreses privades amb ànim de lucre. Aquest sistema provoca diversos greuges, com per exemple la perversió que implica el fet que l’Ajuntament contracti empreses que no sempre garanteixen una feina digna ni de qualitat. O, portat a l’extrem, es pot donar la situació que un conflicte entre treballadors i empresa acabi afectant la població i que l’Ajuntament no hi tingui res a dir ni res a fer.

El criteri general serà no renovar cap concessión i concedir-ne de noves i assumir la gestió municipal i fer marxa enrere en les privatitzacions que, en diferent grau, s’hagin produït en relació amb una gestió directa-directa.

Per una Calella viva i dinàmica CULTURA ESPORTS

Cultura

Producció i socialització de béns culturals

La cultura és un dels elements principals a l’hora de bastir un model de societat integradora, solidària i dinàmica. Des de la CUP entenem que la cultura ha de ser per a la ciutadania un mitjà de relació social, de participació, de diàleg i de reflexió comuna. La cultura ens ha de permetre reconèixer-nos individualment com a persones i, col·lectivament, com a catalans i vilatans. La cultura és, per tant, una eina d’aprofundiment democràtic i de vertebració social.

En aquest sentit, l’objectiu de la política cultural municipal ha de ser fer dels nostres pobles i de les nostres ciutats elements clau en la revitalització cultural del nostre país a través de la implicació de tota la ciutadania. L’Ajuntament no ha de suplir ni dirigir la societat civil, protagonista principal de la vida cultural, sinó que ha de treballar per assentar unes sòlides bases sobre les quals el teixit associatiu, l’administració pública i les iniciatives particulars puguin bastir un projecte cultural enriquidor i alliberador per al conjunt de la població.

La política s’ha de posar al servei d’un projecte d’enriquiment cultural col·lectiu; per això, la política cultural ha de partir del principi de fer a tot el municipi partícip de la vida cultural, ha de vetllar per evitar la dualització de la societat, per promoure una producció cultural i artística de qualitat, i ha d’establir mecanismes de socialització del patrimoni comú.

La planificació democràtica de la política cultural hauria de permetre definir consensuadament i amb la coresponsabilització de l’administració i la societat civil, el conjunt d’elements necessaris per promoure correctament la cultura.

Proposem:

172)

Espais i infraestructures municipals destinats a la producció cultural:

a. Sales d’assaig musical, teatral, etc.

b. Tallers i escoles municipals d’art (música, teatre, dansa, etc.)

173) Espais i infraestructures municipals destinats a fer arribar a tot el municipi la riquesa cultural:

a. Sala de concerts (apart del far o la Fàbrica Llobet no en tenim més) b. Teatre. c. Sala Mozart

174) Reforçar els mitjans de difusió de la producció cultural que tenim disponibles:

a. b. c. d.

175)

TV Calella/Ràdio Calella VadeCultura Etc. Obrir la TV i a la Ràdio a la ciutadania i. propostes personals de projectes culturals ii. conveni amb els instituts/col∙legis perquè els alumnes duguin a terme projectes culturals

Creació de mitjans de difusió de la producció cultural:

a. Revista Cultural Calella b. Web Cultural Calella

176) Suport a les associacions d’artistes, escriptors, grups teatrals, musicals, col·lectius de promoció de la cultura popular tradicional, etc.

A partir d’aquí, el nostre objectiu se centra en els següents punts:

Promoure una cultura pròpia, integradora i de qualitat, que fugi de la comercialització i de l’espanyolització i que es basi a:

177) Prioritzar les associacions i els col·lectius locals en l’agenda cultural dels espais destinats a allotjar les activitats culturals 178) Expandir i acostar la festa major a tota la ciutadania, perquè tothom se la senti seva 179) Promoure la cultura popular i tradicional a les escoles per aconseguir que els infants en siguin un element clau, que se’n sentin protagonistes 180) Facilitar els equipaments culturals a les associacions de la ciutat, de manera que no hagin de pagar per utilitzar-los 181) Potenciar la realització d’activitats culturals al carrer

Fomentar un model de festes participatiu i sostenible, que garanteixi l’accés a les festes de tota la població, per això cal: 182) Organitzar la festa major des d’una comissió de festes i entitats totalment autònoma i sobirana en què l’únic paper de l’Ajuntament sigui de suport tècnic i econòmic 183) Organitzar les barraques de la festa major per mitjà d’una comissió de barraques totalment autònoma i sobirana en què l’únic paper de l’Ajuntament sigui de suport tècnic i econòmic 184) Establir convenis amb entitats locals, en lloc de contractar empreses privades per fer feines relacionades amb la festa major 185) Enfortir el suport a les entitats que organitzin festes populars

186) Acostar les festes i les activitats culturals a tots els barris del poble amb l’objectiu d’enfortir-hi les relacions i de facilitar-ne la participació i evitar que una sola entitat organitzi gran part de la festa i, per tant, promoure la participació de diferents entitats amb equilibri i igualtat de condicions 187) Prendre consciència de l’herència de les nostres tradicions culturals i impulsar la recuperació dels elements culturals perduts 188) Potenciar i augmentar el servei de bus de nit a les festes majors i altres festivitats (Cap d’Any, etc.) entre les poblacions de l’Alt Maresme

Adequar i garantir les necessitats d’infraestructures i espais culturals.

Els equipaments culturals han de ser espais que resolguin necessitats, sobretot en el camp de la creació artística, per això:

189) L’espai públic ha d’estar a disposició de la ciutadania, sense que taxes de qualsevol tipus, en relació amb entitats ni associacions sense ànim de lucre en regulin l’accés 190) El pla d’equipaments culturals ha de prioritzar els dèficits principals i de més urgència, a l’hora de fer-ne el desplegament 191) S’han de crear solucions transitòries per establir i concretar opcions alternatives als equipaments previstos a llarg termini 192) S’han d’impulsar casals de joves autogestionats com a punt de trobada i de lleure, per organitzar-hi activitats. Aquests casals, a més, han de funcionar com a punts d’informació juvenil. (relacionat amb el punt de JOVENTUT) 193) Els espais municipals s’han d’habilitar com a aules d’estudi públiques i s’han de facilitar a les entitats perquè en facin ús

Polítiques de defensa de la llengua i identitat nacionals. Models integradors.

La llengua catalana és l’eina bàsica de cohesió social i l’instrument més important per continuar aspirant a la construcció nacional d’un únic poble. Liderar intervencions de normalització lingüística de l’administració local és la garantia per donar resposta a les deficiències d’intervenció de la Generalitat de Catalunya. Cal un programa d’acció ferm i ambiciós per poder donar resposta a les tasques importants d’acollida lingüística i de construcció nacional Des de la CUP creiem que no existeixen excuses pressupostàries en matèria de normalització lingüística i que, per tant, aquesta ha de ser una prioritat màxima en els pressupostos municipals i un factor determinant en el funcionament habitual del nostre ajuntament. Aquest posició s’ha de concretar en:

194) La creació, al consistori, d’una comissió tècnica transversal de política lingüística que inclogui la representació de totes les regidories i àrees de treball 195) L’activació de programes de sensibilització i formació sobre acollida lingüística en català, especialment adreçats als serveis d’atenció a la població nouvinguda i als serveis socials

196) La implementació del Reglament d’Ús de la Llengua Catalana (RULC) 197) El combat de les actituds i dels hàbits personals que impedeixen la normalització lingüística, mitjançant campanyes de sensibilització a favor de l’ús social del català, les activitats de dinamització de l’activisme lingüístic en el món associatiu i la potenciació del voluntariat lingüístic (parelles lingüístiques) 198) L’activació d’una campanya d’informació sobre la necessitat de l’ús del català per a l’excel·lència empresarial en el comerç, la restauració i la indústria 199) La fixació de clàusules d’usos lingüístics per a totes les contractacions i concessions de serveis municipals a empreses, així com també la vinculació del compliment d’aquests usos a qualsevol subvenció o ajuda pública donada a empreses o entitats 200) La normalització del català en el consum intern de l’Ajuntament amb la introducció del criteri de consumir productes etiquetats i amb les instruccions d’ús i consum en català. Cal que segueixin aquesta consigna tant els responsables de compres de l’Ajuntament com les empreses amb què s’hagin signat concessions i contractes puntuals per a tot tipus de serveis que incloguin el consum de productes (serveis d’àpats, neteja, marxandatge, vestuari, informàtica, etc.)

201) Els drets lingüístics dels ciutadans, una prioritat de la política local. Convé dotar l’àrea de política lingüística de prestigi i garantir que la seva acció sigui efectiva.

202) Cap ciutadà hauria de trobar-se en la necessitat de demanar ser atès en català o de no poder ésser correspost en aquesta llengua per qualsevol treballador públic o d’una empresa concessionària. Caldria garantir que els treballadors públics usin el català de manera normal i com a llengua de primera atenció al públic 203) El català, llengua integrada en les comunicacions amb el ciutadà. Convindria utilitzar el català com a llengua normal en les comunicacions i edicions 204) Desenvolupament ple de l’article 35.1 de la llei de política lingüística sobre publicitat.Cal vetllar per la presència del català en l’espai urbà, com ara la publicitat 205) Aplicació escrupolosa de l’article 30.1 de la llei de política lingüística pel que fa a l’etiquetatge. L’administració local ha de treballar amb productes etiquetats en català. Les subvencions s’haurien de condicionar al respecte dels drets lingüístics 206) Els ciutadans tenen dret a disposar de l’oferta cursos i accions formatives en català. Cal garantir que la formació per a desocupats, els cursos de lleure (gimnasos, piscines, esplais) es pugui rebre en català 207) Les inspeccions d’establiments no han d’excloure la normativa que afecta la llengua catalana. El compliment dels drets lingüístics és un senyal de qualitat del producte o servei que s’ofereix 208) Els ciutadans han de poder conèixer els drets lingüístics i rebre suport per exercir-los. Cal disposar d’un servei d’assessorament lingüístic proactiu 209) Impuls de campanyes de sensibilització lingüística, conjuntes amb el CNPL i amb el teixit ciutadà. És important afavorir les dinàmiques ciutadanes, més enllà de l’acció administrativa

210) Promoció de la llengua catalana des dels ens locals. Cada racó del territori català pot donar la seva veu amb les mocions però també fent arribar la voluntat popular a les empreses del territori, com ara les exhibidores de cinema

Foment de la memòria històrica

A la CUP creiem que no hi ha cap col∙lectivitat humana capaç d’afrontar el futur amb èxit com a tal si no se’n coneix el passat. Per això, considerem important recuperar la història del nostre municipi per posar‐la a l’abast de tothom.

Pensem que el coneixement de la història és una eina indispensable per entendre el present i pensar el futur, posant especial èmfasi en la importància que té aquest fet per a la població nouvinguda. Per tant, des de la CUP volem engegar polítiques per preservar i desenvolupar la memòria, el patrimoni i la identitat col∙lectiva.

En aquest sentit, considerem imprescindible eradicar qualsevol presència en l’espai públic de referències lligades a la negació dels drets individuals i col∙lectius de la ciutadania dels Països Catalans, com a acte de justícia, dignitat i respecte a la nostra societat. A més, també considerem totalment necessari adoptar mesures per al reconeixement i la difusió de l’activitat de totes aquelles persones que han lluitat per a la defensa de les llibertats democràtiques i nacionals, i per a la promoció dels escenaris, fets i esdeveniments històrics lligats a la lluita en pro de la democràcia i els valors de justícia, igualtat, alliberament nacional, social i de gènere.

Per tot això, cal: 211) Apostar per un canvi de nomenclatura, ja que és més encertat parlar de «recuperació històrica» que no de «memòria històrica» 212) Recuperar, també, la memòria local, tot i que el discurs dominant tan sols fa referència a la recuperació de la memòria a escala nacional. Aquesta memòria local és importantíssima per prendre consciència del que es va viure realment i com es va viure. És la part de la memòria més incòmoda de recuperar i reivindicar, atès que en la majoria de municipis el poder i les famílies dominants no han canviat gaire 213) Afavorir la recuperació d’una part central de la història dels catalans: la tradició obrera, revolucionària i col·lectivista. La memòria històrica sovint s’instrumentalitza per fer veure que totes les lluites pretenien arribar on estem ara: a una democràcia representativa. Es construeix un passat que justifica el present i s’oblida la tradició revolucionària dels catalans i de les catalanes i la importància de l’obrerisme. S’ha d’aprofundir a explicar el conflicte social i de classe de les primeres dècades del segle XX.

L’espai públic com a espai de commemoració i memòria 214) La promoció d’itineraris temàtics i històrics, incidint en l’explicació dels fets tal com van ser, evitant visions superficials i itineraris mediàtics 215) La promoció del patrimoni industrial per explicar el paper de la classe obrera i les seves condicions de vida i laborals. (Calella va ser una ciutat amb una forta presència de la indústria tèxtil. Avui únicament –o gairebé– només queda la Fàbrica Llobet com a referent patrimonial d’aquest passat i no s’aprofita històricament) 216) D’aquest–poc– patrimoni que ens queda, la major part ja ha estat reconvertit i destinat a nous usos. Cal democratitzar el que en queda i que sigui la ciutadania la que decideixi i catalogui el que en queda, a què i com es destina 217) L’eliminació de la presència en l’espai públic de símbols i noms vinculats a la negació dels drets individuals i col·lectius. Cal tenir en compte que quan la simbologia a eradicar té valor patrimonial es complica la decisió; per això, cal valorar cada cas i ésser molt sensibles als debats que això pugui generar 218) La difusió de la feina feta pels arxivers i treballadors museístics a la població en general 219) La democratització dels sistemes de reconeixements públics a les persones (medalles d’or, fills il·lustres, noms a carrers...). La societat ha de ser la protagonista a l’hora de proposar i emprendre aquests reconeixements

Per tot això, apostem per la promoció d’itineraris a Calella, que a altres ciutats han demostrat que són un producte cultural i històric que interessa molt a la població i que permet acostar la història local i el patrimoni a molts sectors de la població.

Aquests itineraris guiats han d’esdevenir recursos estables de l’oferta cultural del municipi i han de permetre generar identitat a partir de redescobrir la història del municipi i de recuperar‐ne espais invisibles i moments històrics oblidats. Amb aquests, s’ha de facilitar generar en la població un vincle emocional amb l’espai públic, així com una presa de consciència i un apropament a la història col∙lectiva. Per això, un itinerari guiat com la recuperació de refugis antiaeris de la Guerra Civil Espanyola –per exemple‐ no ha de servir només com a element turístic sinó també com a testimoni de la brutalitat de la Guerra Civil Espanyola contra la població civil.

Esports “Des de la CUP, entenem l’esport com una bona eina per a la convivència i l’enriquiment social i cultural que ajuda a promoure els valors d’equip i col·lectius davant de l’individualisme existent actualment en la societat.”

A més, entenem l’esport com una eina indispensable per millorar la qualitat de vida de la població i per defugir els hàbits sedentaris, cada vegada més freqüents dins la nostra societat. La pràctica de l’esport contribueix a millorar la salut i l’autoestima personal. Els valors lúdics, integradors i educatius han de ser els tres pilars de la pràctica esportiva, així com els valors de la convivència n’han de ser el complement ideal. Per tot això, des de les institucions cal posar els mitjans necessaris per tal que la població pugui gaudir de la pràctica de l’esport en les diferents modalitats possibles i per tal que les iniciatives esportives privades no generin exclusió social en la pràctica esportiva. Només compartint equipaments i pràctica esportiva, infants i joves aprendran a conèixer-se i relacionar-se en un àmbit altament cohesionador. A més, cal promoure l’esport entre tota la població, impulsant especialment l’esport base i promocionant els beneficis que comporta la pràctica esportiva a totes les edats, educant en els hàbits i en les maneres més adequades de com s’ha de portar a terme aquesta pràctica esportiva.

L’esport a Calella L’esport és molt present en la nostra vila. Una prova és el gran nombre teixit associatiu que dia rere dia es mou amb alguna finalitat esportiva, així com la gran quantitat de persones que practiquen l’esport diàriament en els equipaments municipals o en els carrers, places i parcs de Calella (anant a córrer, anant en bicicleta o jugant a la petanca,entre d’altres).

La varietat d’associacions esportives de Calella té un gran ventall que va des dels clubs esportius professionals fins a associacions que tenen l’objectiu de promoure algun tipus d’esport o activitat esportiva menys popular. Tenen, a més, la singularitat que hi són representats tots els grups d’edat de la població,des dels més menuts fins als més grans.

Totes aquestes raons, així com per la importància que té l’esport com a eina lúdica, educativa, integradora i de millora de la salut, converteixen la pràctica de l’esport en un fet molt important des del punt de vista de les institucions i en què s’hauria de treballar de valent per millorar i facilitar la pràctica esportiva a la nostra vila. Cal desenvolupar una política ludicofisicoesportiva més horitzontal, més propera, més popular i de qualitat.

L’Ajuntament ha de proporcionar els recursos necessaris per a la pràctica de l’esport i assegurar que tothom en pugui gaudir (evitant les exclusions socials per raons

econòmiques o físiques) amb els millors mitjans possibles. A més, l’Ajuntament cal que ajudi a tirar endavant els projectes i les iniciatives necessaris per tal de millorar la pràctica esportiva de la població i ha d’oferir els recursos per poder practicar totes les modalitats d’esports que demanin els calellencs i calellenques.

A més a més, l’Ajuntament ha de garantir la participació ciutadana directa de tots els agents esportius (entitats, clubs, esportistes, etc.) en l’elaboració de noves propostes i nous projectes relacionats amb l’esport a Calella. Una bona eina en aquest sentit seria la creació d’un Consell Municipal d’Esports.

Aquest consell agruparia les diferents associacions de l’àmbit esportiu, clubs, grups polítics, tècnics municipals,etc., i actuaria com a organisme assessor de la regidoria d’esports, que veuria les seves polítiques acompanyades i enriquides pel sector. Creiem fermament que l’esport és una de les activitats i elements amb més pràctica per part dels ciutadans i cal fer un esforç per emprendre polítiques consensuades i participades. En aquest sentit, el Consell hauria de recomanar a la regidoria les principals línies estratègiques pel que fa a les polítiques esportives de la ciutat i les perspectives comarcals.

Equipaments esportius En l’àmbit esportiu, un dels papers que ha de jugar l’Ajuntament és el de proporcionar els equipaments necessaris per tal que entitats esportives, clubs i la població en general puguin desenvolupar la pràctica esportiva, sense exclusions socials, físiques o d’edat.

Els equipaments esportius a Calella han anat creixent i millorant en els darrers anys, però sempre amb un històric retard acumulat. No hi ha hagut més remei; el creixement de la població i de les entitats esportives així ho demana. Malgrat tot, som testimonis del deteriorament progressiu de certs equipaments públics esportius, la saturació i l’obsolescència del pavelló.

En definitiva, tot i les inversions i remodelacions dels darrers anys, encara hi ha mancances d’equipaments esportius a Calella, tant per a l’esport federat com per a la pràctica esportiva per a la població en general. En aquest sentit, creiem que és necessària una eina per planificar i dinamitzar coherentment les polítiques i els projectes en equipaments esportius de manera participada.

Pla d’equipaments esportius Per tal de planificar quins equipaments esportius són necessaris a la nostra vila, quins són més prioritaris o quins necessiten remodelar-se amb més urgència, i per evitar interessos polítics o arbitrarietats a l’hora de prendre aquestes decisions, a la CUP creiem necessari elaborar un pla d’equipaments esportius mitjançant el Consell Municipal de l’Esport i que s’articuli a través d’un procés de participació ciutadana. Aquest nou pla ens hauria de servir per conèixer l’estat actual i les necessitats dels equipaments esportius (ja sigui d’infraestructures o de material esportiu) de la nostra vila, per planificar i per marcar prioritats a l’hora de crear nous equipaments i per fer-ne les reubicacions necessàries (en el cas que facin falta), per tal d’aprofitar més bé les infraestructures i els equipaments de què disposem ara per ara.

Aquest pla també hauria de marcar les línies d’actuació a seguir, i la manera de renovar-lo i fer-ne el seguiment. Ha de tenir vocació i perspectiva comarcal, ja que Calella forma part d’una comarca i això significa que s’han de tenir en compte els equipaments esportius que hi existeixen i els que estan previstos.

No té sentit que tots els municipis de la comarca inverteixin en els mateixos equipaments esportius; es poden compartir equipaments i així tenir-ne més varietat. Per això, s’ha d’arribar a acords amb tots els municipis per poder compartir equipaments esportius, i des del nostre ajuntament s’ha d’impulsar la creació d’un pla d’equipaments esportius comarcal a través del Consell Esportiu i el Consell Comarcal. És cert que abans d’elaborar el pla s’han de fer una sèrie d’estudis dels equipaments que tenim, dels usos que se’n fan o dels espais de què podríem disposar, entre d’altres, per tal d’obtenir la informació necessària per avaluar els criteris del pla d’equipaments esportius.

Però els criteris que han de marcar les actuacions pel que fa als equipaments esportius han de sorgir de la participació ciutadana, i per aconseguir aquest objectiu s’ha de fer un procés de participació real, tant d’entitats i clubs com de ciutadans, per recollir el màxim nombre d’opinions possible, i a partir d’aquí, establir uns criteris de planificació tenint en compte els resultats de les consultes, i que aquestes quedin definides en el pla d’equipaments esportius. Val a dir que el Consell Municipal hauria de disposar d’una part important de representants d’entitats esportives, clubs esportius i usuaris de la pràctica esportiva, que establiria els criteris a seguir en aquest pla, perquè no quedi polititzat per cap partit polític ni per l’equip de govern de torn. Un cop elaborat el pla d’equipaments esportius caldrà prendre una sèrie de mesures per assegurar-ne l’aplicació i el compliment, fer-ne un seguiment i, quan calgui, les modificacions pertinents. Per això, creiem que la millor manera d’assegurar una transparència d’aquestes tasques i per incidir encara més en la participació ciutadana directa és que el Consell Municipal faci un seguiment de les accions que es recomanen en el pla, aconsellar l’equip de govern sobre les polítiques sobre els equipaments esportius, renovar les dades quan calgui, introduir-hi les petites modificacions que siguin necessàries i buscar les fórmules adequades de renovació del mateix pla amb la participació de la ciutadania.

Proposem: Tot i que la nostra idea a l’hora d’invertir pel que fa als equipaments esportius és que s’ha de fer a través del pla d’equipaments esportius (com hem proposat en el punt anterior) i que el Consell Municipal ha de traçar les línies estratègiques de les polítiques esportives de la ciutat, a la CUP aportem un seguit de propostes i actuacions que creiem que poden ajudar a millorar les polítiques esportives de la ciutat. A part, som conscients que la creació del Consell i l’elaboració del pla és un procés que pot tenir una certa durada i, no per això, cal deixar de fer polítiques en aquest terreny: 220) Crear un Consell Municipal de l’Esport, organisme consultiu pel que fa al disseny de les línies estratègiques de les polítiques esportives de la ciutat, la seva aplicació, seguiment, etc. La composició d’aquest consell ha de reflectir la realitat i diversitat d’associacions, clubs i projectes de la ciutat en l’àmbit esportiu

221) Elaboració un pla d’equipaments esportius de forma participada i participativa 222) Treballar per revitalitzar l’esport escolar: teixint xarxes amb les AMPA i incrementant la coordinació amb el Consell Esportiu i el Consell Comarcal per tal que l’impuls i la implicació sigui comarcal i tenint presents les iniciatives en aquest que es preveuen el Pla Català de l’Esport 223) Apostar de manera decidida i clara per la coordinació estratègica de les polítiques esportives amb el Consell Esportiu i el Consell Comarcal 224)

Impulsar els esports relacionats amb la mar, la nàutica i el litoral

225)

Millorar les instal·lacions esportives de les platges

226) Millorar senyalització dels camins rurals de la comarca per afavorir la pràctica del senderisme i la bicicleta de muntanya.

227) Evitar l’asfaltatge dels camins rurals del municipi i vetllar per la seva conservació i manteniment 228) Facilitar la utilització dels equipaments esportius dels centres d’ensenyament i racionalitzar al màxim els tràmits per fer-ho. Avançar cap a l’eliminació de les barreres arquitectòniques dels mateixos per a una pràctica lliure 229) Augmentar les instal·lacions esportives en els parcs i places de Calella que no en tinguin (cistelles de bàsquet, porteries de futbol, taules de tennis de taula, pistes de petanca, etc.) i posar-ne en els de nova construcció

Promoció de l’esport “L’Ajuntament ha de promoure l’esport i facilitar-hi l’accés a tota la població,informant de les oportunitats que hi ha per practicar esport a la vila, dels hàbits que cal tenir a l’hora de practicar-ne i dels beneficis per a la salut que té la seva pràctica. Cal posar èmfasi en l’etapa escolar per a potenciar i construir l’hàbit de l’esport i posar les bases per consolidar aquesta pràctica per la resta de la vida.”

Per això realitzem les següents propostes: 230) Crear programes (amb els clubs i entitats de la comarca) de divulgació i ensenyament dels diferents esports i especialitats 231)

Elaborar programes esportius per a la integració dels nouvinguts

232) Elaborar i desenvolupar programes de divulgació de jocs i esports de tot el món als centres escolars

233) Elaborar i desenvolupar programes de cooperació desenvolupament per mitjà de l’esport amb clubs i entitats del sud

al

234) Impulsar programes esportius amb perspectiva de gènere. Vetllar per no potenciar els estereotips masculins a la pràctica esportiva, és a dir, no valorar únicament l’esport en termes de competició, o per valors com la força, la velocitat, etc., sinó incorporant-hi aspectes com les relacions socials, els grups, les qualitats més coordinatives 235) Crear programes d’educació física per a la gent gran, amb personal qualificat i dedicació Des de l’Esquerra Independentista tenim el convenciment que no n’hi ha prou amb la col·locació ni construcció d’espais i material de pràctica. Si veritablement creiem en els avantatges de l’activitat fisicoesportiva n’hem de promoure i dinamitzar la pràctica i l’ús de les instal·lacions (per exemple, del circuit de manteniment de la platja). Podem i estem obligats a proporcionar més informació de les possibilitats actuals de pràctica: espais oberts, ubicació de circuits, facilitar els tràmits per al seu ús, etc. Cal, doncs,una aposta ferma per l’esport popular, de barri, per promoure l’activitat física des de la base complementant el seu vessant de la competició, la disciplina i l’alt rendiment, amb la lúdica i recreativa.

Per la Calella dels drets socials

Política social Sanitat Educació Noves tecnologies Gènere

Política social

LA CRISI ECONÒMICA, FALLIDA D’UN SISTEMA El primer món vivim immersos des del 2008 en una crisi econòmica d’abast global. D’una manera o altra, l’actual crisi ha posat de relleu que el creixement dels darrers deu a quinze anys s’havia fet no segons la producció sinó l’especulació. El primer món cada dia produeix menys i especula més. Fruit d’aquesta crisi, les administracions públiques i la major part de famílies han vist reduïts dràsticament els ingressos amb l’agreujant que, pel que fa a les famílies, aquest empobriment pot ser devastador.

D’ençà del 2010 el govern espanyol ha estat intervingut per la Unió Europea i pel Fons Monetari Internacional. Cap de les decisions en matèria financera, laboral o econòmica que prengui l’Estat a partir d’ara respondran a cap altra lògica que no sigui la de posar més i més sectors de l’Estat i de l’esfera pública per al gaudi del mercat i del capital financer. Podem esperar, doncs, privatitzacions d’empreses públiques, com ADIF, la bancarització de les caixes, l’externalització de serveis públics.

Els ajuntaments no són precisament les institucions que poden moure les normes i les decisions econòmiques. Per contra, bona part de les demandes i urgències socials són ateses per aquests, que en temps de crisi han d’estar al davant de tot per respondre a les peticions dels ciutadans, tant les econòmiques com també les polítiques i socials. Cal que l’Ajuntament de Calella estigui a l’atura de la urgència social de molts del nostre veïnat i prengui les decisions en política social que solidàriament siguin les més justes per atendre la població.

La base del finançament municipal han estat els impostos i les taxes que tenen a veure amb els sectors econòmics més especulatius, com la construcció amb aquestes finalitats, les subvencions provinents de l’administració de l’Estat i l’autonòmica. L’esclat de la bombolla immobiliària i la política estatal de reducció del dèficit públic a través de la davallada de la despesa ha fet minvar els ingressos municipals.

D’altra banda, els ajuntaments han anat assumint la gestió de serveis que haurien de prestar altres nivells administratius. Molts d’aquests serveis tenen a veure amb la cohesió i els serveis socials i els darrers temps n’ha augmentat la demanda com a conseqüència de la crisi econòmica.

En definitiva, podem dir que els ajuntaments han consolidat despeses estructurals a partir d’ingressos que eren conjunturals i s’ha generat una absoluta dependència respecte a inversions provinents de l’administració estatal i autonòmica.

“Ja és hora que els Ajuntaments siguin una peça activa per a la transformació de l’actual sistema neoliberal basat en el màxim benefici per sobre dels drets de les persones.”

La CUP aposta per un model que fomenti la intervenció pública en contraposició de l’ideari neoliberal que cedeix l’espai urbà i social al mercat, en detriment dels serveis públics. Cal reprendre la noció de ciutadania com a subjectes actius de drets i deures envers la societat. Cal cercar solucions transformatives, és a dir, programes universals de benestar social, tributació progressiva, polítiques macroeconòmiques per a la creació de condicions de plena ocupació, un sector públic sòlid, una proporció significativa de propietat pública o col·lectiva i la presa de decisions democràtica de les prioritats socioeconòmiques bàsiques. Al mateix temps, cal potenciar solucions que pretenguin corregir els resultats no equitatius.

Ara bé, una vertadera transformació social no només requereix el canvi de les estructures sinó també de les relacions humanes basades en una ètica justa que promogui la reciprocitat i la solidaritat a través del reconeixement de l’altre i de la pluralitat de subjectes i gèneres. La justícia està estretament lligada a la superació de la subordinació, i queda fortament vinculada a la idea de llibertat i igualtat i, consegüentment, a la demanda de reconeixement.

Som ciutadans, no usuaris La grossa tasca social és incorporar la idea que la igualtat és una condició per a la llibertat i, per tant, cal ser coherents també en el repartiment dels beneficis de l’activitat humana per evitar els problemes de la desigualtat. En aquest sentit, cal superar la concepció emprada pels successius governs municipals que redueix la ciutadania i els seus drets a simples usuaris d’uns serveis personals, basant l’acció municipal en l’assistencialisme envers determinats col·lectius (gent gran, persones amb diversitat funcional, persones immigrades, etc.), en lloc d’afrontar l’objectiu de garantir la igualtat efectiva entre tots els ciutadans i ciutadanes, deixant de tractar-nos com a usuaris o persones tractades. Cal situar la ciutadania com a subjecte de drets i deures més enllà de la seva edat, classe social, gènere i procedència. En la mesura que l’acció social municipal se situï en aquestes coordenades, tots els col·lectius estaran atesos ja que les iniciatives s’adreçaran a totes les persones de manera igual.

Criteri de renda, fiscalitat i hisenda pública com a eina de justícia social L’Ajuntament té assignat el cobrament d’una sèrie d’impostos i taxes dels ciutadans a fi i efecte de finançar-se per prestar els serveis que li són assignats o que el govern decideix prestar. Mitjançant les ordenances fiscals, que regulen els impostos i les taxes, però també mitjançant les ajudes personals o familiars i les beques, els ajuntaments miren de donar suport als més desafavorits de la societat. Hi ha molts criteris diferents per estipular qui és mereixedor d’aquestes ajudes, d’aquestes exempcions en impostos i taxes o d’aquestes beques, però per sobre de totes, a la Candidatura d’Unitat Popular pensem que ha de pesar i ser determinant el criteri de renda, perquè és el criteri més universal per ajudar efectivament aquells que més ho necessiten i que pitjor ho passen.

274)

Aplicar criteris de renda en totes les beques, ajudes i exempcions fiscals.

275)

Vetllar pel màxim control sobre la veracitat de les dades que els ciutadans

lliuren a l’Ajuntament per poder accedir a aquestes beques, ajudes o exempcions fiscals.

DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS I DELS SERVEIS SOCIALS Hem assistit a una privatització quasi absoluta del coneixement en el sector públic: la pràctica totalitat de la despesa continguda al Capítol II dels pressupostos municipals (DESPESES CORRENTS EN BÉNS I SERVEIS) està adjudicada a empreses.

L’administració ha renunciat a gestionar directament molts serveis, n’ha anat perdent el control i presenta una forta dependència respecte a grans empreses.

Els serveis públics no poden passar a mans privades La privatització, a més de la pèrdua de control de l’Ajuntament sobre serveis essencials per a la comunitat, es fa a costa dels drets dels treballadors i les treballadores que els presten i no en garanteix la igualtat d’accés per a tothom. Cal tenir en compte, a més, que les empreses adjudicatàries entren en la lògica capitalista i prioritzaran l’obtenció de

beneficis privats per sobre del benefici social que ha de perseguir qualsevol servei públic.

Aquesta situació pren especial rellevància quan l’objecte són els serveis socials, adreçats a les capes de la població que es troben en situacions econòmiques, socials i laborals greus.

Municipalització de serveis Cal una municipalització plena dels serveis que, actualment, l’Ajuntament ofereix en règim de concessió. La municipalització implica una ascendència de l’Ajuntament sobre els preus que s’apliquen (i, per tant, la possibilitat de fer política social amb aquests), cosa que significa que tothom en pot fer ús independentment dels seus ingressos, i unes millors condicions de treball per als professionals que hi treballen. A més a més, els beneficis econòmics que anteriorment es quedava l’empresa concessionària ara són recaptats totalment per l’Ajuntament.

En aquest aspecte proposem: 276)

Municipalització de serveis: Cal que l’Ajuntament adopti el compromís de

no externalitzar ni privatitzar els serveis públics municipals. Entenem que cal fer marxa enrere en les concessions de serveis públics i dur a terme una municipalització cedint aquests serveis, preferentment en forma de cooperativa, als treballadors que hi desenvolupin la seva activitat laboral. Cal entendre que el criteri d’un servei públic no ha d’ésser mai el de l’obtenció de beneficis sinó el de donar un servei a la ciutat.

Defensa dels serveis socials Cal prioritzar les necessitats dels col·lectius més desafavorits ja que aquests han de poder treballar per a la sensibilització i la reivindicació política i social. Només si els beneficiaris del magre sistema de prestacions i ajudes adquireixen nivells de consciència política aquests deixaran de mantenir el sistema d’usuaris socials i actuaran com a agents polítics. Només si aconseguim que els habitants de pobles i ciutats s’apropin a les realitats econòmiques i socials empobrides prendran consciència que les polítiques socials beneficien el conjunt de la ciutadania. Aquest desafiament és important però urgent, ja

que la tradició de polítiques liberals i de sistemes caritatius ha generat un nivell d’estratificació i fragmentació socials que posen en risc la cohesió i la convivència ciutadana.

En aquest sentit, cal fer un canvi en les polítiques dels serveis socials perquè els seus beneficiaris deixin de ser uns agents passius que només reben unes prestacions i siguin uns agents socials actius, motors del canvi.

Contra l’exclusió social: plans per a la integració social És responsabilitat del municipi posar en marxa plans per a la integració social. Tot i que els plans adreçats a col·lectius concrets (plans d’acollida als nouvinguts, d’ajuda als toxicòmans, als aturats de llarga durada, etc.) són importants, cal fer una aposta molt seriosa pels plans integrals o comunitaris que intenten incidir d’una manera global sobre els problemes de tota la comunitat.

Els ajuntaments reben les demandes i són el primer graó d’accés al sistema. També és cert que és el municipi qui viu la realitat concreta i els efectes de les desigualtats en els propis carrers i veïns. Per això, i tenint en compte l’adaptació que cada realitat ha de fer de les línies programàtiques, les polítiques a impulsar de manera prioritària han de ser: 277)

Molt sovint els col·lectius amb dificultats especials resten allunyats del

disseny, seguiment i avaluació de les polítiques que se’ls adrecen. El repte d’incorporar agents d’intervenció que provinguin dels mateixos cercles a què ens adrecem pot contribuir a millorar la pràctica quotidiana. Cal implicar els receptors de les polítiques socials en el seu disseny i avaluació.

278)

Consolidar unitats bàsiques d’atenció social primària: amb professionals

qualificats i que entenguin el treball comunitari en equip com l’única manera de tractar els problemes socials. Els treballadors socials, educadors de carrer i treballadors familiars han de conèixer les dinàmiques socials amb prou profunditat per poder esdevenir agents de transformació social.

279)

Organitzar Serveis d’Atenció Domiciliària: amb prou dotació horària per

poder donar una bona atenció a gent gran i famílies en la quotidianitat de les seves

llars. La bonificació de les taxes per prestació de serveis ha de poder contribuir a garantir la universalitat del servei. L’Ajuntament també s’ha de poder mostrar disposat a acollir equipaments socials descentralitzats i de gestió autonòmica: cases d’acollida per a dones maltractades, centres d’atenció i seguiment a les drogodependències, centres residencials d’acció educativa, albergs d’acollida per a urgències socials, etc.

Vetllar per una política d’ajudes econòmiques que eviti el clientelisme i la

280)

perpetuació de la precarietat, defugint ordenances que obliguen a compensar la recepció d’ajudes socials amb “cursos de ciutadania”. Cal crear ajudes econòmiques d'urgència social i donar allotjament temporal d'urgència social a aquelles famílies més necessitades del municipi.

Oferir serveis bàsics als equipaments municipals: obrir un horari de dutxa al

281)

pavelló o piscina municipal per assegurar la higiene de les persones en situació de pobresa; facilitar l’accés al Punt Net a aquells que ho necessitin per recuperar mobles i electrodomèstics.

Elaborar un Pla Integral per a les persones amb diversitat funcional que

282)

sigui transversal i que tingui en compte les següents mesures: 

millorar en l’accessibilitat: supressió de barreres arquitectòniques a la via pública, als comerços i als transports públics



fomentar la normalització de les persones amb diversitat funcional i lluitar contra l’etiquetatge social



augmentar l’accés a l’ocupació de les persones discapacitades potenciant l’augment del percentatge de contractació de persones amb diversitat funcional que marca la llei –actualment un 2% en empreses a partir de 50 treballadors–; parar atenció als certificats d’excepcionalitat que s’atorguen a les empreses que declaren no poder contractar persones amb diversitat funcional; oferir una primera oportunitat als joves que, per la diversitat funcional, els costa més d’accedir a la primera feina (reservant places de formació ocupacional, escola taller i altres, específicament per a persones

amb diversitat funcional) i crear llocs de treball específics per a persones més afectades. Actualment, l’accés a Centres Especials de Treball genera llargues llistes d’espera 283)

Crear una nova Política d’Integració per a les Persones migrades: 

elaborar polítiques municipals de conscienciació antiracista i antixenòfoba: cal informar la població sobre els criteris que regulen les bonificacions fiscals i les ajudes socials per combatre i eradicar els tòpics que afecten el col·lectiu immigrant



promoure la participació de les diferents comunitats d’immigrants en el teixit associatiu: associacions de veïns, entitats culturals, etc. I, sobretot, en el consell d’immigració per tal que, de primera mà, en aquests consells es puguin tractar les principals dificultats d’aquests col·lectius



universalitzar el dret a la participació en les consultes populars promogudes per l’Ajuntament a totes les persones censades a la nostra vila



fomentar el voluntariat lingüístic en l’Ajuntament perquè les persones nouvingudes puguin aprendre la nostra llengua i per facilitar les relacions personals entre immigrants i població local.

Gent Gran Amb l’augment de l’esperança de vida (al voltant dels 80 anys), la gent gran es configura com un col·lectiu en augment i, per tant, es requereixen polítiques de benestar social adaptades específicament a les seves necessitats. La gent gran, a part de representar una part important de la població, és un sector que es troba en situació de vulnerabilitat donades les situacions de desemparament que es donen en moltes ocasions, ja sigui a nivell econòmic, convivencial o afectiu. Per això, a la CUP proposem un seguit de mesures: 284)

Crear un Centre de Dia Municipal per tal de facilitar espais de trobada i

desenvolupament personal, tant a nivell físic com psíquic i social, i per tal de ser un suport per a les famílies

285)

Fomentar la convivència entre gent gran i joves en pisos, fet que d’una

banda solucionaria la manca d’afecte i la solitud de part de la gent gran i, de l’altra, la impossibilitat d’assumir el cost de l’habitatge pels sectors de població més joves 286)

Continuar creant horts urbans a diferents zones de la ciutat que aquells

jubilats que desitgin mantenir-se actius i altres tipologies de persones puguin cultivar 287)

Generar descomptes per a la gent gran en l’ús del transport públic fins

arribar a la gratuïtat per a aquelles persones amb rendes més baixes 288)

Fomentar la relació entre els diversos centres geriàtrics per tal de

compartir recursos (transports, equipaments culturals, esportius...) i experiències

Infància L’àmbit d’infància esdevé un dels pilars d’actuació de serveis socials, des de l’òptica de foment de l’apoderament i de l’autonomia, i de l’usuari com a protagonista del procés d’intervenció, si volem treballar de manera preventiva i anar deixant enrere el model assistencial que històricament ha caracteritzat serveis socials.

Amb la posada en vigència de la nova Llei de Drets i Oportunitats d’Infància i Adolescència (LDOIA) el juliol del 2010 s’explicita: “els poders públics en l’àmbit de llurs competències, han de donar prioritat a llurs pressupostos a les activitats de formació, promoció, reinserció, protecció, integració, lleure i prevenció dels infants i adolescents” (art 15), en general. Més concretament, en l’article 25, especifica: “els ens locals amb el suport de la Generalitat, han de promoure l’establiment de recursos o de serveis preventius per als infants i els adolescents i, especialment, de centres oberts.” És per això que a la CUP proposem:

289)

Seguir creant centres oberts municipals on es garanteixi la participació de

la població infantil de Calella diàriament i durant tota l’etapa d’escolarització obligatòria 290)

Oferir un nombre de places de reforç educatiu a l’alumnat que es troba en

situació econòmica desafavorida, proporcional al nombre d’usuaris i usuàries de serveis socials 291)

Crear la figura d’agents socials que treballin per eradicar l’absentisme

escolar, conjuntament amb Educació 292)

Incorporar el servei de teràpia familiar per tal de prevenir o ajudar a

solucionar aquells problemes familiars que poden generar situacions de risc per a la població menors del nucli de convivència 293)

Elaborar un projecte perquè Calella pugui ser Ciutat dels Nens

Sanitat

En la sanitat catalana la inversió de l'administració pública està molt per sota dels estàndards europeus. Catalunya té un PIB per habitant un 19% superior al dels països més rics d'Europa i, en canvi, dedica a Benestar Social el 73% del que inverteixen de mitjana els països de la Unió Europea. A això hi podem afegir la idea cada cop més estesa de la privatització, fins i tot en alguns partits d'esquerres, com el cas del copagament sanitari. A més, segons el nostre entendre, és un perill establir una desgravació fiscal per a les assegurances sanitàries, que podria generalitzar el servei privat. Mentre la Generalitat de Catalunya no mostri disposició a oferir noves infraestructures hospitalàries al territori, la CUP creu imprescindible disposar de millors recursos sociosanitaris a través de les següents propostes: 294)

Potenciar l’ús de medicaments genèrics i la unidosificació, evitant la

incentivació de les multinacionals farmacèutiques i disminuint, d’aquesta manera, la despesa pública en fàrmacs 295)

Treballar amb les altres administracions per regular les teràpies alternatives

en la sanitat pública: l’any 2007, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va aprovar el Decret 31/2007 que regulava les condicions per a l’exercici de determinades teràpies naturals. caldrà dotar-se de reglaments reguladors de les teràpies alternatives i complementàries comptant, per a la seva redacció, amb la col·laboració dels diferents col·lectius de professionals sanitaris.

296)

Facilitar recursos i activitats per tal de garantir una bona educació en

matèria de salut: a través del treball divulgatiu i preventiu en l’educació sexual, sobretot en els joves, l’educació sanitària en la infància i l’adolescència, o de proporcionar informació pedagògica sobre els usos dels diversos serveis sanitaris als adults. Saber en quins casos és convenient acudir als serveis d'urgències o al CAP pot contribuir a descongestionar els centres i millorar el sistema sanitari 297)

Donar suport a les associacions de familiars i malalts d’àmbit local, i també

comarcal amb seu a Calella perquè aquestes associacions siguin un referent per a aquests col·lectius i puguin donar resposta a les diferents necessitats que les seves malalties els ocasionen 298)

Garantir i potenciar la figura dels psicòlegs i terapeutes als centres sanitaris

públics 299)

Augmentar i millorar els serveis d’atenció psicopedagògica a les escoles i

els instituts 300)

Potenciar la coordinació entre els serveis socials i els serveis sanitaris per

disminuir la saturació als centres sanitaris. Hi ha vegades en què, com a conseqüència de la situació social dels pacients o per les seqüeles que la malaltia els ha causat, aquests no poden ser donats d’alta per manca d’una ubicació adient al seu estat, cosa que contribueix a saturar els centres sanitaris 301)

Disminuir les llistes d’espera de les intervencions quirúrgiques. Per això, és

important que els centres puguin dotar-se d’un bon protocol de tria per prioritzar les intervencions més necessàries. Prioritzar les intervencions en pacients que puguin beneficiar-se d’una rehabilitació que els permeti continuar amb la seva vida habitual 302)

Incidir perquè l’hospital introdueixi aliments ecològics i de proximitat en els

seus menús per afavorir una dieta saludable i beneficiosa en la recuperació del malalt i un benefici per als productors de la ciutat i voltants

Educació

Una societat avançada no es pot considerar completament democràtica si no ofereix possibilitats d’educació per a tothom, des de la prioritària eradicació de l’analfabetisme fins a les cotes més altes de formació.

“És cert que l’Ajuntament no té competències en molts dels aspectes fonamentals de l’educació. Malgrat això, des de la CUP mai no renunciarem a lluitar des del municipi per una educació pública, laica, de qualitat, veritablement gratuïta, arrelada a la ciutat i al país, inclusiva i socialment cohesionadora.”

Més encara, pel que fa l’educació formal a tots els nivells, la CUP està a favor d’un sistema d’ensenyament totalment públic i de qualitat, com el que funciona als països europeus més desenvolupats, que proporciona les taxes més altes d’èxit escolar i s’oposarà, per tant, a qualsevol intent d’augmentar o d’afavorir l’oferta privada en detriment de la pública.

Igualment, la CUP s’oposarà a qualsevol intent de separar l’alumnat per sexes als centres educatius, així com a la discriminació per religió, llengua o lloc d’origen.

Tot i que amb la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) s’ha intentat disfressar-ho, la realitat és que l’educació al nostre país és subsidiària d’unes lleis espanyoles que ens limiten la

capacitat d’acció (llei Wert, lleis de pressupostos de l’Estat, Constitució). És veritat que s’hi estipulen alguns aspectes interessants pel que fa a les competències educatives de les administracions locals, però ara per ara els aspectes més desenvolupats de la llei són aquells que tenen l’objectiu d’introduir criteris propis d’empresa privada en el funcionament dels centres i en la gestió del professorat, que cal no oblidar que formen part d’un servei públic.

D’altra banda, s’ha de tenir en compte que la immigració i el desenvolupament de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació són els dos fenòmens que durant els últims anys han contribuït més a transformar la nostra societat, la de Calella i la d’arreu del país.

El món educatiu ha mirat d’adaptar-s’hi com ha pogut, però no sempre amb la comprensió i els recursos necessaris de les administracions. Són, però, fenòmens prou importants per dedicar-los una atenció especial ja que, si no ho fem, es poden generar exclusions de diversos tipus.

Si tenim en compte aquestes premisses, els objectius de la CUP són: * Avançar en la igualtat d’oportunitats * Lluitar contra el fracàs escolar * Formar ciutadans autònoms i crítics * Afavorir la cohesió social * Assegurar la gestió democràtica en tot l’àmbit educatiu Per aconseguir-ho caldrà treballar amb els següents eixos d’actuació constants: * Augment de l’autonomia educativa municipal * Increment de recursos * Col·laboració amb totes les parts implicades

IGUALTAT D’OPORTUNITATS Entenem que la igualtat d’oportunitats implica necessàriament dedicar més recursos a aquells que disposen de menys possibilitats (sense que això signifiqui ni deixar de valorar la cultura de l’esforç, ni deixar de buscar l’excel·lència), perquè tothom tingui manera de desenvolupar les seves capacitats al màxim. Com passava no fa gaire anys, i per expressar-ho de manera intel·ligible, volem que a les millors facultats del país i a tots els centres d’ensenyament de prestigi hi hagi presents per mèrits propis, si més no, el nombre d’alumnes de Calella corresponents per població, i que provinguin de tots els barris sense distinció.

A part d’això, en el context de crisi econòmica –que previsiblement s’allargarà uns quants anys– el paper de l’Educació pot ser fonamental per mantenir la cohesió social i avançar en la igualtat d’oportunitats. Tenint en compte les poques perspectives laborals del jovent, l’administració municipal, tot i les seves limitacions, ha de posar en marxa tots els seus recursos perquè la formació arribi a més població.

303)

Garantir prou places a les llars d’infants públiques per cobrir la demanda de

tota la població que ho sol·liciti 304)

Evitar la massificació dels centres de Primària i de Secundària tot

avançant-se a les seves necessitats mitjançant estudis prospectius acurats i la corresponent planificació de recursos 305)

Contribuir, en la mesura que sigui possible des de l’àmbit municipal, a la

reducció de la ràtio professorat/alumnat 306)

Defensar amb contundència, en el marc de la immersió lingüística, la

implantació de la nostra llengua en les etapes obligatòries i exigir-ne l’extensió a la Secundària no obligatòria, és a dir, fer realitat que el català sigui la llengua vehicular de l’aprenentatge a Calella i al nostre país 307)

Vetllar pel manteniment o reintroducció de les Aules d’Acollida integrades

dins els centres i donar suport als projectes que, com el Voluntariat Lingüístic, facilitin la incorporació dels nouvinguts a la comunitat

308)

Col·laborar amb les AMPA dels centres en la tasca d’aconseguir les

condicions òptimes de desenvolupament del procés educatiu 309)

Vetllar perquè les instal·lacions de tots els centres sufragats amb diners

públics siguin dignes i no es produeixin desigualtats en aquest sentit (amb especial atenció a les diferències entre la privada concertada i la pública) 310)

Facilitar un augment de l’oferta de llengües i de grups a l’Escola Oficial

d’Idiomes Tenint en compte, a més, que els processos d’inscripció als centres escolars són determinants a l’hora de garantir la igualtat d’oportunitats i la cohesió social, també caldrà: 311)

Vetllar perquè la zonificació que s’estableixi en el procés d’inscripció vagi

encaminada a aconseguir que tots els centres pagats amb diners públics tinguin alumnat amb necessitats educatives especials en un percentatge semblant, i que aquest procediment no perjudiqui les famílies amb més dificultats.

Impulsarem mesures, per evitar el procés de segregació escolar. A Calella hi ha escoles que no reflecteixen la realitat social a la població. A poc a poc es van fomentant diferències entre les escoles de Calella i cal evitar-ho per tots els mitjans. Per això, cal posar en marxa mesures com: ‐

Crear una base de dades estadística per mirar les ràtios

‐

La reserva de places per a alumnes amb necessitats específiques de suport, l’assoliment de la gratuïtat real i la desaparició de pràctiques de selecció encobertes en alguns centres concertats

‐

El treball comunitari en els Projectes Educatius de les escoles (per exemple, el projecte de les Comunitats d’Aprenentatge)

‐

La coordinació entre l’Ajuntament i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat (amb l’objectiu d’afavorir l’estabilitat de projectes i equips)

‐

La coordinació i el treball de seguiment entre l’escola bressol i l’escola d’infantil i primària, de manera que els grups d’infants de l’escola bressol passin junts a l’escola d’infantil i primària (pels bons resultats que mostra la seva aplicació)

‐

El reforç de projectes que tinguin i treballin els vincles amb els barris (no que

desembarquin als barris) ‐

La dinamització de les AMPA i les famílies d’alumnes

CONTRA EL FRACÀS ESCOLAR Atès que la majoria de vegades el fracàs escolar és, entre d’altres, l’evidència del fracàs socioeconòmic del sistema capitalista, a l’Ajuntament cal: 312)

Facilitar de manera prioritària la col·laboració dels centres educatius amb

tots els serveis externs: Serveis Socials, centres de salut, policia local, l’equip d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP), Hospital de Dia… per tal d’evitar, per qualsevol motiu, l’exclusió o autoexclusió dels alumnes del sistema educatiu 313)

Col·laborar amb els centres públics de Calella en la revisió i ampliació de

l’oferta actual de Cicles Formatius de Formació Professional 314)

Defensar el manteniment de l’oferta de batxillerat nocturn a la ciutat en

condicions d’igualtat d’oferta amb el batxillerat diürn 315)

Treballar conjuntament amb el Consell Comarcal per pal·liar desigualtats

socials a través de les beques de menjador, de transport, de llibres i de material escolar 316)

Col·laborar amb els centres educatius i les Associacions de Mares i Pares

en l’organització d’aules d’estudi tutoritzades

317)

Treballar conjuntament amb les AMPA per incentivar l’aprofitament de

llibres escolars durant més d’un any i que puguin passar d’uns alumnes a uns altres, optimitzant-ne l’ús

COHESIÓ SOCIAL 318)

Buscar espais d’hospitalitat social que aportin les primeres sessions

educatives per a adults nouvinguts 319)

Potenciar els recursos per a la formació bàsica i continuada: Centre de

Formació d’Adults, aules d’alfabetització en noves tecnologies, creació d’espais d’aprenentatge per als col·lectius amb més dificultat de relació o baix nivell de formació 320)

Dissenyar plans socioeducatius d’inclusió a la comunitat per evitar que el

centre educatiu sigui l’únic espai de relació de l’alumnat nouvingut amb l’entorn.

Els esplais i casals, i en general tots els espais laics d’educació en el lleure, seran els espais integradors idonis 321)

Afavorir la creació de la figura de l’agent educador en temes

d’interculturalitat als centres educatius 322)

Promoure la incorporació als centres de mecanismes encaminats a vetllar

pel respecte de l’alumnat a la diversitat lingüística i cultural 323)

Donar suport a l’escolarització inclusiva i a tots els projectes que

afavoreixin la integració social i laboral de les persones amb diversitat funcional

FORMACIÓ DE CIUTADANS AUTÒNOMS I CRÍTICS 324)

Impulsar el Programa d’Animació Educativa (PAE) per a la Secundària a

partir de les demandes de la comunitat educativa, amb especial atenció per aquelles activitats que giren al voltant de la igualtat de gèneres i de cultures, dels hàbits de consum i de la sostenibilitat ambiental, de l’estimulació de l’esperit crític davant les injustícies, del coneixement profund de la proximitat per entendre millor

realitats més llunyanes, del món de la sexualitat i la seva diversitat, del funcionament dels mitjans de comunicació i de la publicitat, de les malalties induïdes per la imitació de models o per mals hàbits, sobre la violència masclista, etc.

325)

Dissenyar i organitzar tallers de desprogramació consumista i de

desintoxicació tecnològica per a joves 326)

Potenciar les biblioteques escolars tot recuperant l’impuls dinamitzador que

van suposar per als centres els projectes Punt d’Innovació Educativa 327)

Promoure programes de dinamització de la lectura en coordinació entre les

biblioteques escolars i la biblioteca municipal 328)

Promoure convenis de col·laboració amb els centres educatius en àmbits

com l’equitat, el medi ambient, l’esport no competitiu, el coneixement de l’entorn, l’alimentació, els hàbits saludables, el respecte a la diversitat, el civisme, l’educació viària, etc.

329)

Promocionar l’Escola Municipal de Música, i crear l’Escola Municipal d’Art i

Disseny com a focus de creació i experimentació artística

GESTIÓ DEMOCRÀTICA 330)

Crear el Consell Escolar Municipal, un observatori de l’estat de l’educació a

la ciutat i un òrgan de debat i de propostes 331)

Promocionar

la

presència

dels

sindicats

d’estudiants

d’ensenyament secundari 332)

Crear L'escola Municipal de música, dansa, belles arts i teatre.

als

centres

Noves tecnologies

PROGRAMARI LLIURE Té especial importància el procés d'informatització dels municipis d'acord amb els paradigmes basats en postulats lliures. Les eines de gestió de sistemes d'informació, com ara el programari, i l'adopció dels estàndards lliures dels formats de dades i documents per al seu intercanvi i difusió, en són dos dels elements més significatius.

La crisi econòmica ha situat l'ús de programari lliure en el debat de les administracions públiques com a factor de minimització de la despesa i com a mostra de voluntat d'austeritat en relació amb l'opinió pública. Aquest plantejament, tot i ser positiu, és molt pobre, ja que situa aquest àmbit tecnològic en consideracions residuals de balanços comptables. No s’entén, o no es vol interessadament entendre, el caràcter estratègic de la tecnologia. La realitat avui en dia, en un context de tecnificació del procés productiu, és que el programari i el seu control són elements imprescindibles per a l'eficàcia, compatibilitat de formats i independència del sector públic respecte de les multinacionals monopolistes.

Els requeriments de racionalització i de disminució pressupostària són exigències afegides que empenyen cap a l'adopció d'estàndards oberts no subjectes a càrregues pecuniàries ni hipoteques per al desenvolupament futur. Els formats exempts de patents, el programari lliure, les especificacions obertes de construcció de sistemes d'informació

són factors clau per al bon disseny de les noves tecnologies en les realitats corporatives locals.

Les següents propostes haurien d’aplicar-se tant a les dependències municipals com a les societats anònimes municipals o qualsevol altre tipus de societat controlada per l’administració local.

333)

Actualitzar tots els servidors, ordinadors de sobretaula i portàtils a sistemes

operatius basats en codis oberts 334)

Migrar el programari d’ofimàtica a aquells basats en programari lliure i codi

obert 335)

Migrar els sistemes de correu electrònic a aquells basats en programari

lliure 336)

Instal·lar sistemes de control de virus informàtics i tallafocs basats en

programari lliure. Això serviria –pel fet que el programari lliure no sol tenir virus– per al control del correu que circuli pels servidors

ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICA Dins l’àmbit de les administracions públiques la consagració del dret dels ciutadans a comunicar-s’hi a través de mitjans electrònics comporta una obligació que hauria de tenir, com a premisses, la promoció de les condicions perquè la llibertat i la igualtat siguin reals i efectives. En aquest sentit, també la supressió d’obstacles que impedeixin o dificultin l’exercici ple del principi de neutralitat tecnològica i d’adaptabilitat a les noves tecnologies de la informació i les comunicacions per poder garantir la independència en l’elecció de les alternatives tecnològiques per als ciutadans.

337)

Adequar tots els lliuraments de documentació en format electrònic en

estàndards oberts i al que especifica el decret 4/2010, del 8 de gener del 2010, en

què es regula l'Esquema de Interoperabilitat a l'àmbit de l'Administració Electrònica i de la llei 29/2010, del 3 d'agost del 2010, que especifica l'ús dels mitjans electrònics en el sector públic a Catalunya, quan parla de “Neutralitat Tecnològica” en el seu article 4.7 338)

Obrir les possibilitats de tràmits amb l’administració local sense firma

digital, per exemple, amb identificacions generades per la mateixa administració local, mentre l’ús del document d'identificació electrònic no estigui completament desenvolupat 339)

Facilitar la compra de lectors de certificats electrònics amb ajudes

dineràries a aquelles persones que, per les seves circumstàncies, no puguin fer-ho 340)

Establir punts d'accés dotats de les eines necessàries, tant pel que fa al

programari com a la part física, a les dependències municipals, per tal que les persones que no tinguin la possibilitat de disposar-ne puguin fer-hi tràmits informatitzats 341)

Invertir l’estalvi que genera una administració electrònica en la millora dels

seus serveis i posar eines i formació a l’abast de la ciutadania per universalitzar l’ús de les noves tecnologies

XARXES SENSE FILS Les desigualtats socials produeixen diferències en l'accés i la gestió de les tecnologies, fet que provoca el que s'anomena “bretxa digital”. Algunes persones tenen les més poderoses computadores, el millor servei telefònic, el més ràpid servei d'internet; un altre grup de persones no tenen accés a les més modernes i millors computadores, al servei telefònic o al més ràpid o convenient servei d'internet. Per aquest motiu, és molt important que els ens locals ofereixin un bon accés públic a la xarxa.

342)

Posar punts d’accés sense fils gratuït degudament senyalitzats als

principals jardins, parcs, places, passejos i carrers de la ciutat

343)

Posar cartells indicadors de la zona sense fils gratuïta a les dependències

municipals on ja és possible connectar-hi (centres cívics, biblioteques municipals, Fàbrica Llobet, etc.) i en els de nova creació 344)

Adherir-se a la “Fundació privada per a la xarxa oberta, lliure i neutral

guifi.net', que és un projecte de col·laboració organitzat que permet connectar les xarxes sense fils de tots els participants

Gènere

“Des de la CUP plantegem, des dels paràmetres de la democràcia i la igualtat, un treball efectiu per aconseguir la plena igualtat de gèneres.

L’actual discriminació que pateix la dona, en molts àmbits de la societat, representa un dèficit important a pal·liar. L’únic canvi significatiu que s’ha donat des de la societat actual, a nivell d’integració de la dona, és la seva incorporació al mercat laboral, tot i que això ha desencadenat una difícil conciliació entre la vida laboral i familiar.”

Això ha provocat noves dificultats en la cura de la família i el treball domèstic i reproductiu.

Seguint el sistema de valors tradicional, aquestes necessitats estaven cobertes gràcies al treball de la dona. Amb la presència massiva de la dona al mercat laboral s'han generat uns buits socials que haurien d'omplir-se amb l'ajuda de les institucions a través dels serveis públics, i no pas amb empreses privades, que encara generen més desigualtats socials per la manca d’accés de les famílies desafavorides, fet que encara s’aguditza més si parlem de dones joves o immigrades.

Hi ha una doble escala salarial, menys contractes indefinits, llocs de treballs precaris, treballs mal qualificats de mitja jornada, acomiadaments, no-renovacions de contractes laboral associats a la maternitat, l’atur. Si observem les demandes dels comerços, veiem que el sector serveis (sobretot com a dependentes) exigeix dones joves, amb l’únic objectiu d'oferir llocs de treballs amb sous molt precaris (el mínim interprofessional, que és molt baix per sobreviure en comparació amb el nivell de vida) i contractes inestables. A la CUP defensem que es creï un mecanisme municipal de detecció de casos de precarietat laboral a la vila i que tingui certa incidència en les empreses per garantir (per exemple, a través de subvencions) llocs de treball dignes.

Donada la situació de discriminació de la dona, plantegem un seguit de propostes, a escala municipal, encaminades a fer efectiu un nou model basat en la igualtat de gèneres: 345)

Potenciar a través de l’educació certs aspectes com la repartició equitativa

de les tasques de la llar, la no-discriminació de gènere en el lloc de treball i potenciar la incorporació de la dona en oficis socialment considerats més adequats per a homes 346)

Creació d’un pla estratègic integral dirigit a solucionar els problemes de

desigualtat de gènere: la desigualtat salarial, la precarietat laboral, l’atur femení i els problemes específics de les dones immigrades que es troben en una situació de doble marginació pel fet de ser dones i immigrants Un dels altres grans problemes de les dones a la nostra societat, i que en lloc de reduir-se sembla que sigui un problema en augment, és el de la violència de gènere, que és l’indicador més cruel de discriminació. La violència de gènere té el seu origen en les

relacions jeràrquiques entre homes i dones; per això, a la CUP defensem polítiques de prevenció no només assistencials, sinó a través de la conscienciació, formació educació i posant a l’abast mecanismes d’ajuda reals per a les dones maltractades. En aquest sentit, proposem: 347)

Ampliació dels pisos tutelats de caire temporal per acollir dones

maltractades, ja siguin de Calella o de fora de la ciutat, en aquells casos en què és recomanable l’allunyament del maltractador 348)

Elaboració d’una campanya de conscienciació del problema de la violència

de gènere a la població en general, sobretot a les escoles i instituts, i donar el màxim de suport a les associacions de dones maltractades També cal destacar que, com a conseqüència del sistema patriarcal en què estem immersos, la dona és objecte, conscientment o no, d’una discriminació sorgida del tracte entre els diferents gèneres i les relacions de poder, que la desvalora en relació amb l’home. Per tot això, la CUP proposa: 349)

Suport a la creació d’una assemblea de gènere, en què l’objectiu sigui

crear consciència de gènere des del terreny de la vida privada i pública. Tractar també el paper i la importància de les relacions de poder entre gèneres, des de la reflexió personal i col·lectiva, per generar debat i visualitzar diferents situacions d’agressió al voltant del gènere 350)

Impuls a la creació d’un Casal de Dones, espai de centralització,

visualització i treball, des de l’autogestió, sobre qüestions de gènere Un altre aspecte a què la CUP dóna suport és el dret perquè la dona decideixi sobre el seu cos. Per això, ens declarem a favor del dret a l’avortament i, per tant, proposem: 351)

Reclamació d’una llei de l’avortament que afavoreixi el dret a decidir de la

dona, ja que és ella qui té més responsabilitat a l’hora de tirar endavant un embaràs i donar a llum, a més de les responsabilitats que se li atribueixen a l’hora de criar el fill. És el seu cos i la seva vida

352)

Informació a la dona que es trobi en situació de decidir. De vegades es fa

difícil trobar informació que beneficiï el dret de la dona a decidir. Es tracta, doncs, de posar al seu abast mesures facilitadores en el cas que decideixi dur a terme un avortament

ALLIBERAMENT GAI, LÈSBIC, BISEXUAL I TRANSSEXUAL

“Esborrem els rols heterosexuals com a únics, l'homofòbia i la transfòbia, lluitem per una societat inclusiva i per a tothom.”

A la CUP defensem amb força el dret a escollir, és a dir, el dret a ser subjectes actius i autònoms de la nostra pròpia sexualitat i del nostre propi concepte de gènere; el dret a poder viure en una societat en què es practiqui realment el ple reconeixement de totes les persones independentment de la seva sexualitat i de la seva opció de gènere.

Ara més que mai, cal reivindicar l’acció transgressora i revolucionària que històricament han exercit els col·lectius d’alliberament gai, lèsbic i transsexual als Països Catalans i que encara tiren endavant malgrat els entrebancs de les institucions i els col·lectius homosexuals reformistes que presenten la llei del matrimoni homosexual com la solució de tots els problemes.

L’homofòbia i la transfòbia continuen ben presents: als centres docents, a la feina, al carrer, als espais de lleure… i això no s’arregla ni amb matrimonis ni amb la creació de macroguetos d'oci gai a les grans ciutats. Cal eliminar l’homofòbia i la transfòbia d’arrel, i això només serà possible si exigim una educació no heterosexista, si defensem noves formes de relació, si desmuntem el sistema patriarcal, si observem el desig gai i lèsbic... en definitiva, si lluitem cada dia per l’assoliment d’una societat en què el sexisme, l’homofòbia i la transfòbia no tinguin cabuda.

Per tal de posar fi a la discriminació d’aquests col·lectius, la CUP de Calella proposa: 353)

La intervenció a través de tallers i activitats en centres educatius de

primària i secundària per normalitzar situacions diferents a l’heterosexualitat

354)

La visualització de la lluita gai, lèsbica, bisexual i transsexual en la

quotidianitat de la ciutat 355)

Crear espais de relació familiar i social per donar suport a la dona, la

família i l'infant en l'etapa de l'embaràs, el part i el puerperi.

Per una Calella de joves i de futur

JOVENTUT

“El jovent és un dels sectors que pateix més la imposició del model socioeconòmic vigent en la nostra societat, un model que realça valors competitius, consumistes, individualistes, repressius, etc., i que condemna a unes dures condicions de precarietat el jovent en molts aspectes de la vida quotidiana. Drets essencials, com són l’habitatge, els estudis o el treball, es troben en l’actualitat en un procés de precarietat que fa que gran part del jovent calellenc (així com de la resta dels Països Catalans) tingui grans dificultats per poder accedir-hi en unes condicions dignes.”

La precarietat laboral, la inestabilitat en contractes de poca duració, el fet que cada cop s’exigeixi més experiència i una gran formació fan que els jovent sigui un dels col·lectius més desafavorits al mercat laboral, la qual cosa comporta que sigui una font de mà d’obra barata. A més, el fet de no poder adquirir una base consolidada econòmicament fa que els joves es vegin privats de poder accedir a drets essencials,com pot ser l’habitatge. És important que el jovent agafi consciència d’aquestes situacions de mancança i que intenti posar-hi remei d’una forma directa i clara.

Per això, la CUP col·laborarà amb les organitzacions, sindicats i entitats juvenils que proposin alternatives al model social i econòmic actual amb l'objectiu que esdevinguin realitats en un futur com més proper millor.

Per tant, creiem que l’Ajuntament hauria de facilitar totes les eines possibles perquè tot el jovent calellenc interessat pogués accedir a totes aquestes necessitats bàsiques d’una manera digna (habitatge, feina, formació i transport).

L’ensenyament i la formació són eines imprescindibles perquè els joves creixin com persones crítiques i compromeses en la societat del futur. Per contra, trobem que actualment el nostre sistema educatiu sorgeix de les necessitats de les empreses i el mercat laboral. Això pot comportar que s’ignorin altres necessitats socials i el pas dels

estudiants cap a posicions submises, sense cap mena de criteri, que el dia de demà no tinguin cap mena d’esperit crític ni d’afany per millorar.

A més, la capacitat econòmica de l’estudiant limita clarament les seves possibilitats de formació i no li permet la seva especialització per desenvolupar les seves habilitats. Un altre element que restringeix les possibilitats a l’estudiant és la mobilitat, ja que per accedir a una educació superior majoritàriament és necessari desplaçar-se a fora de la ciutat, i per fer-ho es requereixen cada cop més recursos a causa de l’augment constant dels preus dels transports metropolitans, regionals, etc.

“Un altre eix en què es visualitza la precarietat dels joves és en l’ocupació. Actualment, l’atur juvenil a l’Estat espanyol és del 42% en els menors de 25 anys, el doble que la mitjana de la UE-27. A Catalunya prop del 23% dels joves de 15 i 16 anys no estudien ni treballen i conformen l’anomenada Generació “Ni-Ni” o generació perduda.”

Per comptes de ser una crisi passatgera, la crisi del jovent català és permanent, fruit del sistema de relacions de producció del capital, i només es flexibilitza en períodes com el de la construcció (1995-2008), en què el jovent és usat de mà d’obra barata i està exposat a riscos laborals superiors als de la resta de la població treballadora. El boom immobiliari i de la construcció, més enllà de suposar la destrucció del territori, especulació, corrupció i encariment del preu de l’habitatge, també ha provocat desastres en l’estructura juvenil d’una generació que ha crescut convençuda que sense estudis i que es podia guanyar millor la vida que amb una bona formació.

LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT A CALELLA La regidoria de Joventut a Calella és una regidoria quasi inactiva. En general, respon a les línies marcades per la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, recentment en mans de Convergència i Unió. Fins fa poc aquestes línies venien marcades per la filosofia d’ERC de la tutela (no validar espais autònoms, validar únicament espais subvencionats i lligats a convenis) i l’acció pedagògica preventiva (no feu soroll, no consumiu drogues, estudieu, veniu al taller de prevenció de riscos laborals, etc.). Amb el

canvi de govern de la Generalitat, podríem dir que el rumb de les polítiques de joventut es radicalitzarà cap a l’ “assistencialisme adult” (això està bé i això està malament; joves, feu el que jo us dic com a adult).

En general, podem afirmar que la iniciativa específica en Joventut ha estat nul·la i que la genèrica, en què s’inclou significativament el jovent, com la formació, el treball o l’habitatge, encara és deficient i insuficient per a uns criteris mínims de justícia social.

Proposem: 356)

Espai per a joves autogestionat:, un casal per als joves on siguin ells

mateixos els encarregats d’organitzar l’espai i coordinar les activitats que hi vulguin dur a terme per tal d’oferir un oci alternatiu i crític al jovent de Calella 357)

Donar suport a les iniciatives d’oci alternatiu juvenil: és a dir, totes aquelles

activitats que no vagin dirigides a un oci consumista i capitalista 358)

Creació d’un Consell de Joventut: espai de debat i participació juvenil en

què els joves puguin interactuar i proposar mesures adequades a les seves necessitats que puguin influenciar el ple i, per tant, les polítiques de joventut. A la CUP creiem que és un espai necessari, ja que no tots els joves són majors d’edat i poden votar i, per tant, no poden expressar les seves opinions en la política local.

A més, seria una bona manera d’iniciar-se i involucrar-se en la vida política de la ciutat 359)

Creació d’una Coordinadora d’Entitats amb seu pròpia: donar suport a la

creació d’una coordinadora d’entitats encarregada de defensar els interessos comuns de les diverses entitats de Calella. És una tasca difícil, ja que cada entitat té els seus interessos, però la coordinadora també serviria com a eix de cohesió entre les entitats i la suma d’esforços aportaria elements positius per al teixit associatiu de la vila 360)

Donar difusió i suport tècnic i material als sindicats d’estudiants per tal de

fomentar l’organització estudiantil i, per tant, la participació activa dels joves en la política de la ciutat. Es tracta de donar suport a aquestes iniciatives, ja sigui cedint espais o donant assessorament a aquells joves que així ho requereixin 361)

Contractació de joves per part de l’administració: l’administració ha de jugar

un paper clau permetent que el jovent de la ciutat adquireixi experiència laboral,

principal dificultat curricular a l’hora de trobar feina. Per tant, es proposa tenir present aquest factor per elaborar una política de contractació de joves per temporades amb l’objectiu de dotar d’experiència laboral els seus currículums 362)

Transparència en les col·laboracions remunerades amb l’Ajuntament.

L’Ajuntament requereix, al llarg de l’any, voluntaris remunerats que desenvolupin petites tasques de molt curta durada: la Cavalcada de Reis , embolicar regals per Reis. Cal que aquestes feines es donin amb criteris transparents, i no a dit 363)

Creació d’una borsa municipal juvenil: elaborar una llista de feines

concretes que l’Ajuntament dugui a terme per tal que les contractades siguin persones joves. Un exemple seria, si es duguessin a terme les Aules d’Estudi, contractar els mateixos joves perquè facin de conserges i es cuidin de les instal·lacions durant el període d’exàmens 364)

Viver d’empreses: donar suport a la creació d’empreses joves que fomentin

el treball en equip dotant d’espais comuns de treball diferents treballadors autònoms. Aquesta nova iniciativa d’empresa vol abolir l’aïllament del treballador independent i donar més importància a la cooperació entre individus 365)

Aules d'estudi: aquesta idea va més enllà de la proposta d’ampliar l’horari

de la biblioteca, ja que es basa a crear aules d’estudi, un espai destinat exclusivament a estudiar, per tal que no se solapin les diferents maneres d’estar en una biblioteca: treballs en grup, estudi col·lectiu... i que poden molestar la gent que s’hi va a concentrar i a estudiar en silenci. Es poden aprofitar els centres cívics o les biblioteques escolars o dels instituts 366)

Assignar educadors socials per evitar casos de fracàs i marginació:

sobretot en l’àmbit de carrer, treballar amb els joves per habilitar espais i construir projectes com a alternativa al fet d’estar al carrer 367)

Beques al transport: els estudiants que es desplacen diàriament per anar a

la Universitat han de tenir unes ajudes per cobrir aquestes despeses indirectes per adquirir una formació especialitzada. Calella és zona 5 de Rodalies Barcelona, i el cost és excessiu per a un estudiant 368)

Iniciar un projecte d’Alberg Juvenil per tal d’incentivar el turisme juvenil a la

nostra ciutat

Espais i model de socialització El jovent és el col·lectiu que més temps passa al carrer, relacionant-se, experimentant i descobrint; és al carrer on s’expressen les inquietuds i es busquen solucions. Les diverses ordenances del civisme han anat limitant i sancionant moltes de les activitats que fins ara tenien lloc al carrer. A més, aquestes ordenances han reglat l’espai públic de tal manera que, amb través burocràtiques i econòmiques, impedeixen que qualsevol entitat que vulgui utilitzar aquest espai hi pugui fer activitats i actes.

Una de les conseqüències de la privatització de l’espai públic és la situació en què ens trobem actualment; els diferents espais d’oci estan gestionats i pensats pels adults, fet que exclou el jovent de decidir quines són les opcions d’oci en què vol participar.

Proposem:

369)

Promoure activitats d’oci que no es basin en el consumisme sinó

que tinguin l’objectiu de fomentar la relació entre joves 370)

Facilitar l’ús de l’espai públic

371)

Cedir part de la gestió dels equipaments públics al jovent associat o

organitzat 372)

Facilitar la creació d’espais i centres autogestionats

373)

Habilitar espais per al desenvolupament d’activitats artístiques i

culturals: locals d’assaig per a grups de música, zones preparades per a creacions artístiques a l’aire lliure...

374)

Aglutinar, donar veu i suport a aquells col·lectius i grups de joves

que treballin per la reivindicació d’espais propis per tal de poder desenvolupar les seves activitats; ja sigui mitjançant l’ús de l’espai públic, d’espais autogestionants, llogats o municipals 375)

Dotar de més recursos l’àrea de Joventut

Treball i precarització laboral El problema principal que agreuja la precarietat juvenil és la precarietat laboral: amb el treball submergit, el treball no remunerat a la llar, la subocupació i la pluriocupació, les males condicions de treball, l’escassetat d’ingressos i la baixa – quan no nul·la– protecció social dels joves. A Calella, concretament, veiem com moltes vegades a causa, sobretot, de la temporalitat del sector turístic –i de la forta comercialització–, es permeten situacions de precarietat laboral en general i, especialment, al jovent. Per tot això, proposem:

376)

Municipalitzar el Salicrú i fer espais per a Joventut i Cultura

377)

Fer que l’Ajuntament busqui mecanismes de control de les condicions de

treball per vetllar que aquestes siguin dignes i que no vulnerin els drets laborals 378)

Crear una borsa de treball juvenil que permeti donar sortida laboral a través

de les empreses privades i la contractació pública en empreses públiques, serveis remunicipalitzats 379)

Fer ús dels recursos propis del territori perquè siguin motor econòmic i una

possible font de creació de llocs de treball 380)

Donar suport i assessorament a les joves precàries a través dels diferents

serveis de què disposen els ajuntaments 381)

Crear espais de formació dedicats a la joventut, augmentar els que ja hi ha

i encarar-los a la inserció del jovent en el món laboral 382)

Aglutinar, donar veu i suport a aquells col·lectius i grups de joves que

treballin per reivindicar els drets laborals del jovent, a més d’intentar fomentar la creació de xarxes de suport –amb coordinació a les altres organitzacions de l’Esquerra Independentista que treballen en aquest àmbit– entre aquest col·lectiu per poder fer front a aquesta situació

Habitatge i emancipació El jovent té la necessitat de trobar espais propis per poder desenvolupar els projectes de vida propis, la intimitat, les relacions i l’autonomia respecte a l’entorn familiar. Aquesta necessitat d’emancipació domiciliària o habitacional és un aspecte fonamental per a la resolució personal i col·lectiva dels conflictes d’autonomia-dependència, tant materials com simbòlics. Tanmateix, actualment hi ha una sèrie d’elements que fan impossible aquesta emancipació.

383)

Fer que la moció de la PAH sigui efectiva

384)

Crear una taula d’habitatge municipal en què el jovent pugui participar, que

no sigui merament consultiva 385)

Creació d’una Borsa Municipal d’Habitatges

386)

Facilitar el servei d’informació, assessoria tècnica i jurídica per casos

d’assetjament immobiliari 387)

Prendre partit amb relació als afectats pels processos d’execució

hipotecària 388)

Servei d’informació sobre els processos de transformació urbanística i la

infraestructura necessària per promoure i dur a terme processos de participació ciutadana relatius a aquests processos 389)

Suport a aquelles ocupacions d’habitatges i locals que faci molt de temps

que estiguin abandonats als quals pretenguin donar un ús social i obert, al barri i a la ciutat 390)

Aglutinar, donar veu i suport a aquells col·lectius i grups de joves que

treballin per reivindicar un habitatge digne pel jovent i el conjunt de la societat i que, a més, denunciïn la situació actual en aquest àmbit

Drets sexuals i rols de gènere Entenem que vivim en una societat heteropatriarcal basada en l’explotació de les dones a través de la divisió sexual del treball i que perpetua l’opressió d’aquestes amb les institucions socials i polítiques amb què es manté: família, matrimoni, església, escola i estat. Segons aquesta situació, el jovent es veu condemnat a reproduir els rols imposats a partir d’aquestes estructures.

391)

Crear centres de joves de salut sexual i reproductiva

392)

Fer tardes específicament pels joves al CAP per poder rebre

informació dels mètodes anticonceptius no agressius 393)

Fomentar que a les escoles públiques tractin els temes de

desenvolupament i salut sexual i reproductiva d’una manera integral, feminista, no criminalitzadora de les opcions sexuals i identitats sexuals diverses i, sobretot, no centrada en la penetració 394)

Fomentar punts de trobada en què es puguin tractar afers candents

com la violència de gènere i sexual d'una manera comunitària i empoderadora, no (només) assistencialista 395)

Aglutinar, donar veu i suport a aquells col·lectius i grups que treballin

per la conscienciació en aquest àmbit i, a més, fomentar espais per debatre els problemes d’una manera col·lectiva i feminista

Per un país lliure

AUTODETERMINACIÓ

AUTODETERMINACIÓ Tot i que pugui semblar una obvietat, a vegades és bo recordar que als municipis, viles i barris és on es duen a terme i es desenvolupen la majoria de les activitats i relacions personals i associatives. A Calella, com arreu, en tenim incomptables, plurals i variats exemples, començant per les relacions veïnals –associacions de veïns o l’agrupació Gent del Barri de Pekín, per posar-ne un de carismàtic– i, molt sovint, les relacions laborals, passant per les agrupacions i associacions més noves i també amb les de més solera (Udols, AJAC, Agrupament Escolta Montnegre, Geganters, etcètera) i podríem prosseguir amb un llarguíssim etcètera. Totes aquestes relacions incideixen en el dia a dia personal.

Per aquest motiu, com a element vertebrador de teixit associatiu, d’organització popular i, fins i tot, en alguns moments, de politització popular, creiem que el municipi és el punt de partida per impulsar des de la base, des de baix, el camí cap a la independència i per fer de la nostra societat una societat socialment justa.

Per encendre el foc només cal una guspira i l’exemple més clar, en els últims anys, el trobem el 13 de setembre del 2009 a Arenys de Munt, i la seva consulta per la independència. Aquella espurna va encendre la flama de més de 550 consultes per la independència arreu dels municipis de la CAC i que aquesta flama va encendre el foc de les mobilitzacions i manifestacions més importants d’Europa.

Un altre exemple, en clau estatal, el trobem el 14 d’abril del 1931 i com, des dels ajuntaments dels municipis de l’Estat espanyol, es va proclamar la Segona República.

Per això, des de la CUPde Calella, considerem els municipis i els barris, en aquest cas Calella, com el marc territorial de referència a partir del qual cal posar en marxa o continuar impulsant des de baix: 396) La construcció nacional dels Països Catalans com a instrument per a la transformació social 397) La ruptura democràtica cap a la independència 398) L’obertura d’un procés constituent radicalment participatiu i transformador

LA CONSTRUCCIÓ NACIONAL DELS PAÏSOS CATALANS COM A INSTRUMENT PER A LA TRANSFORMACIÓ SOCIAL Els dos elements que conformen una nació són: 



L’existència d’un grup humà que tingui una llengua, una cultura i una pròpia tradició històrica comunes, desenvolupades en un territori geogràficament delimitat o en altres àmbits.

L’existència d’un poble que, tot i la seva pluralitat interna, s’autoidentifiqui com a tal.

Els Països Catalans constitueixen una unitat geogràfica que comparteix llengua, cultura i tradició històrica pròpia. Malgrat això, en alguns territoris com el País Valencià o les Illes, les polítiquesantisocials de la dreta espanyolista s’han acompanyat

des de fa dècades d’una aniquilaciólingüística i cultural i d’un discurs que ha buscat la confrontació fictícia amb la CAC. Davant d’aquesta realitat, l’aprofundiment en el procés de construcció nacional dels Països Catalans és primordial per a la defensa dels nostres drets lingüístics i culturals, i també per a l’articulació d’un projecte polític transformador d’oposició espanyolista.

L’avenç en un procés de construcció nacional de caire polític que superi la dimensió estrictament cultural requereix la interrelació de tres elements:  La normalització de la llengua catalana en totes les parts del país que contribueixi a crear un imaginari territorial comú. 

La recuperació, difusió i apropiació popular de la memòria i la cultura, però no de la memòria i cultura folklòrica o folkloritzada sinó de la memòria i cultura viva i ben rebel que impugna el poder. La cultura popular, la memòria de les resistències i els moviments socials, de la literatura, la poesia i la cançó crítica, etc.



La conformació en l’àmbit institucional i popular d’estructures d’organització comunes dels Països Catalans, com l’assemblea de regidors i regidores dels Països Catalans o la xarxa municipalista dels Països Catalans, a partir de les quals cal posar en marxa polítiques municipals cooperatives i de solidaritat entre els diferents municipis en els àmbits social, econòmic i cultural i iniciatives socials que vagin en la direcció de construir alternatives concretes i de futur al capitalisme en molts àmbits diferents.

D’acord amb això, la CUP treballarà des de l’Ajuntament de Calella per portar a terme les següents actuacions: Impulsar polítiques de normalització de la llengua catalana i suport a les diferents expressions de cultura popular.

399) Donar suport a totes aquelles iniciatives que aposten clarament per la construcció nacional dels Països Catalans 400) Investigar, recuperar, preservar i difondre la memòria rebel i conflictiva del nostre país i dels seus protagonistes 401) Impulsar i participar en la conformació en l’àmbit institucional d’estructures organitzatives comunes dels Països Catalans, com l’assemblea de regidors i regidores dels Països Catalans a partir de les quals cal posar en marxa polítiques municipals cooperatives i de solidaritat entre els diferents municipis en els àmbits social, econòmic i cultural 402) Impulsar i participar en la conformació en l’àmbit popular d’estructures organitzatives comunes dels Països Catalans, com la xarxa municipalista dels Països Catalans a partir de les quals cal posar en marxa i coordinar, en diferents àmbits, iniciatives socials que vagin en la direcció de construir alternatives al model econòmic i cultural dominant 403) Fomentar i aprofundir l’intercanvi i les relacions polítiques, culturals, econòmiques i educatives entre els diferents municipis, comarques, entitats i organitzacions dels Països Catalans trencant les

fronteres politicoadministratives que ens imposen els estats i impulsant la construcció d’un marc territorial comú 404) Fomentar i fer avançar el moviment popular que organitzi l'espai de ruptura democràtica amb les elits polítiques i econòmiques dels diferents territoris dels Països Catalans i les seves institucions

EL CAMÍ I L’OBJECTIU DE LA INDEPENDÈNCIA: LA RUPTURA DEMOCRÀTICA I EL NUCLI ESSENCIAL DE DIGNITAT A la CUPconsiderem que el procés d’alliberament nacional només té sentit si s’entén i s’aprofita com una oportunitat per redefinir, d’arrel i a favor de les classes populars, el sistema de relacions polítiques, econòmiques, socials i culturals vigent.

Existeixen avui a la CAC diferents camins que pretenen assolir l’alliberament nacional d’una part del nostre poble i nosaltres apostem per un camí que es construeix al voltant de les persones i la sevadignitat. Es tracta d’un model que parteix dels següents dos fonaments: Per una banda, creu fermament que en l’actual conjuntura, l’única alternativa per fer front a la situació d’emergència social i a la crisis actual, implica reconeixement urgent d’un “nucli essencial de dignitat” per a totes les persones i col·lectius que els asseguri treball; habitatge; sanitat i educació pública, gratuïta i de qualitat; serveis bàsics; seguretat social; redistribució de la riquesa; participació política; propietat i gestió pública dels serveis i sectors estratègics, etc.

I d’altra banda, considera que en un moment en què ni les institucions ni el dret oficial vigent no permeten cobrir els drets de vida digna de la majoria, la ruptura democràtica amb l’Estat mitjançant un fort procés de mobilització i organització de la societat civil que ultrapassi la institucionalitat i els seus actors i porti cap l’obertura d’un procés constituent participatiu per canviar d’arrel el sistema és l’única via per fer efectiu el nucli essencial de dignitat de tothom.

Amb el convenciment que aquest camí és l’únic que ens pot portar cap a majors nivells de benestar individual i col·lectiu, l’Ajuntament de Calella, amb la CUP: 405) Impulsarà accions de desobediència institucional i popular que accelerin la ruptura democràtica amb l’Estat 406) Vetllarà perquè el procés d’alliberament nacional estigui en tot moment estretament connectat a la defensa dels interessos i drets de les classes populars, evitant que des de la dreta “sobiranista” s’utilitzi el procés com una cortina de fum per tapar les seves polítiques antisocials o imposar un model que continuï beneficiant la minoria enriquida 407) Crearà, des de l’àmbit local, eines de poder i organització popular o donarà suport actiu a aquelles iniciatives en aquest sentit (assemblees, consells ciutadans, entitats locals, plataformes i organitzacions, etc.), amb l’objectiu de desplaçar el centre i protagonisme del procés d’alliberament des de les institucions cap a la societat civil

UN PROCÉS CONSTITUENT PARTICIPATIU TRANSFORMADOR. PER CANVIAR-HO TOT

I

Des de La CUP apostem per l’obertura d’un Procés Constituent com instrument de transició, de participació popular i de construcció d’un nou Estat independent on es facin plenament efectius els principis democràtic i de justícia social.

Apostem per un procés constituent profundament participatiu com l’únic que pot garantir que el nou text constitucional estableixi un reconeixement de drets, un disseny de les estructures d’Estat i un model econòmic i productiu al servei de les classes populars, dels col·lectius socials desafavorits i respectuós amb el territori i l’entorn.

Ara bé, la participació directa dels ciutadans no es pot limitar a la mera ratificació popular mitjançant referèndum d’un text redactat des del Parlament. Aquesta seria una via que implicaria una gran precarietat i simplicitat dels mecanismes participatius i que no permetria superar l’àmbit de la democràcia representativa que és, per naturalesa, l’àmbit que articula el manteniment de l’status quo.

Un procés constituent democràtic requereix la conformació d’una assemblea constituent plenipotenciària –és a dir, que té tots els poders necessaris per negociar un acord o tractat internacional, o per a representar el seu govern davant altres governs–, que tingui la seva legitimitat no en la legalitat constitucional com el Parlament sinó en ser expressió directa de la voluntat popular i en el funcionament de la qual, tant en el procés de recollida de propostes, de discussió i d’elaboració de la nova Constitució, s’hi garanteixin formes directes de participació dels ciutadans, moviments socials i organitzacions de la societat civil. El text aprovat per l’assemblea constituent s’haurà de sotmetre a ratificació popular mitjançant referèndum.

Amb l’objectiu que l’Ajuntament de Calella contribueixi a activar un procés constituent democràtic que permeti que la societat catalana decideixi sobre tot allò que l’afecta, sense límits de cap tipus, la CUP: 408) Propiciarà una posició pública clara del consistori a favor de l’obertura d’un procés constituent que impliqui la convocatòria d’una Assemblea Constituent amb una forta presència i participació ciutadana 409) Impulsarà diferents formes de mobilització i participació com la convocatòria d’assemblees, de referèndums locals o de districte en les grans ciutats, etc., que de manera coordinada i massiva puguin servir per activar el procés constituentdes de sota 410) Portarà a terme accions de desobediència institucional i popular en relació amb qualsevol obstacle que els estats estableixin per impedir el procés constituent 411) Aportarà les infraestructures i mitjans necessaris per garantir que el procés constituent, en les seves etapes de recollida de propostes, discussió i elaboració del nou text constitucional, sigui profundament participatiu 412) Aportarà les infraestructures i mitjans necessaris per garantir la celebració del referèndum constitucional i la implementació de la fase transitòria de construcció del nou Estat independent