PER UNA CALELLA HABITABLE
(Habitatge)
Proposem una moderació del creixement urbanístic fins el punt de la congelació si és necessari. Ha d’estar en equilibri l’habitatge, l’ocupació, les infraestructures, els serveis i les dinàmiques culturals i associatives.
1) Fer un nou POUM menys expansiu en què s’eliminin alguns sectors urbanístics que hi ha i on, per tant, s’hi requalifiqui part del sòl, d’urbanitzable a no urbanitzable. Aquest POUM s’hauria de sotmetre a una consulta vinculant per a la seva aprovació 2) Limitar totalment el creixement per sobre de l’autopista, considerant-la com una frontera que no pot ser superada pel nucli urbà de Calella i congelant totalment el creixement de les zones urbanes que queden al nord d’aquesta infraestructura 3) Elaborar un PAUM que marqui els temps del desenvolupament del nou POUM, utilitzant la participació ciutadana com a element central en la definició de les principals directrius. Per la realització d’aquest PAUM creiem que s’hauria de fer un estudi de la demanda real d’habitatge per als propers anys, arribant a congelar qualsevol desenvolupament urbanístic a la ciutat durant uns anys, fins que es construeixin les zones actualment urbanitzades 19) Elaborar de manera immediata el Pla Local de l’Habitatge, que és el que ha de definir les polítiques municipals en matèria d’habitatge a mitjan termini, a més de fer una anàlisi exhaustiva de la situació actual. Entre altres qüestions, hauria d’incloure un estudi exhaustiu dels pisos buits a la ciutat 23) Centrar més esforços en la construcció d’habitatge de lloguer protegit, prioritzant -la per sobre de l’habitatge protegit de propietat i utilitzar també, en aquells casos en què això sigui possible, els pisos superiors del sòl destinat a equipaments. 25) Assegurar una cartera mínima de pisos per tal de cobrir temporalment aquelles necessitats més urgents de les persones desnonades a la ciutat, que també es podrien utilitzar en altres casos extrems, com els de la violència de gènere
PER UNA CALELLA RESPECTUOSA AMB L’ENTORN
(Mobilitat)
Proposem una planificació integrada dels usos del sòl i del transport que condueixi cap a models compactes amb itineraris per a vianants i bicicletes. Els usos que requereixin desplaçament hauran de ser accessibles pel transport públic.
48) Millorar l’accessibilitat de tots els carrers, places i voreres de la ciutat perquè l’arquitectura urbana no discrimini ningú 49) Dotar la ciutat d’una xarxa de transport col•lectiu ajustada a la demanda del municipi, que asseguri la màxima cobertura i amb les freqüències adequades 56) Treballar per assolir més sensibilització de la població sobre la necessitat d’utilitzar el transport públic o mitjans de transport sostenibles i la racionalització de l’ús del cotxe 58) Instar la Generalitat a replantejar els preus del transport ferroviari i lluitar perquè Calella i el conjunt de la comarca sigui de zona 4 en la xarxa de Rodalies
PER UN MODEL ECONÒMIC ARRELAT AL TERRRITORI. (Economia i hisenda local)
Cal que l’Ajuntament faciliti i incentivi la creació de noves empreses a la ciutat mitjançant nous mecanismes. Tanmateix, l’admistració ha de gestionar directament els seus serveis i tornar a agafar el seu control en detriment de la dependència actual de les grans empreses.
122)
Municipalització de serveis: cal que els ajuntaments adoptin el compromís de no externalitat ni privatitzar serveis municipals. Entenem que cal fer marxa enrere en les concessions de serveis públics i dur a terme una municipalització cedint aquest serveis, preferentment en forma de cooperativa, als treballadors i les treballadores que hi desenvolupen la seva activitat laboral. Cal entendre que el criteri d’un servei públic no ha d’ésser mai el de l’obtenció de beneficis sinó el de donar un servei a la ciutat
123)
Creació d’una Taula de Crisi en què es reuneixin els principals agents socials i econòmics de la vila per tirar endavant, de manera conjunta, polítiques per millorar la situació actual. A més, creiem que aquest diàleg ha de ser permanent i no només per la situació actual de crisi. Per tant, proposem crear la taula de manera definitiva, i que més endavant passi a ser la Taula de Desenvolupament Econòmic de Calella
124)
Fer un viver d’empreses que disposi d’una oficina d’assessorament tant a les empreses que hi hagi instal•lades com per aquelles que es creïn a la ciutat, i d’una sèrie de despatxos i serveis comunitaris per a les diferents empreses que s’hi estableixin
140)
Cal aprofundir en la redistribució de la riquesa i de treball, de manera directa i indirecta, per poder edificar un model que no requereixi l’especulació financera o immobiliària, sinó que es basi en la producció, l’estabilitat i el benestar social
143)
La CUP aposta per un model que fomenti la participació ciutadana en contraposició de l’ideari neoliberal que cedeix l’espai urbà i social al mercat, en detriment dels serveis públics
154)
Presentar mocions als plens instant el consistori a impulsar una auditoria ciutadana del deute per tal d’avaluar i quantificar la xifra total del deute il•legítim
157)
Instar els consistoris a presentar pressupostos participatius a nivell de municipi i, si s’escau, de barri
161)
Instar les administracions a augmentar la pressió fiscal a les rendes més altes i a les activitats especulatives
PER UNA CALELLA VIVA I DINÀMICA
172)
174)
(Cultura i esports)
L’Ajuntament no ha de suplir ni dirigir la societat civil, protagonista actual de la vida cultural. Ha de treballar per assentar unes bases sòlides sobre les quals es teixeixi la base associativa, l’administració pública i les iniciatives populars. Espais i infraestructures municipals destinats a la producció cultural: a.
Sales d’assaig musical, teatral, etc.
b.
Tallers i escoles municipals d’art (música, teatre, dansa, etc.)
Creació de mitjans de difusió de la producció cultural: a.
Revista Cultural Calella
b.
Web Cultural C
189)
Establir convenis amb entitats locals, en lloc de contractar empreses privades per fer feines relacionades amb la festa major de Calella
199)
Cap ciutadà hauria de trobar-se en la necessitat de demanar ser atès en català o de no poder ésser correspost en aquesta llengua per qualsevol treballador públic o d’una empresa concessionària. Caldria garantir que els treballadors públics usin el català de manera normal i com a llengua de primera atenció al públic
209)
Recuperar, també, la memòria local, tot i que el discurs dominant tan sols fa referència a la recuperació de la memòria a escala nacional. Aquesta memòria local és importantíssima per prendre consciència del que es va viure realment i com es va viure. És la part de la memòria més incòmoda de recuperar i reivindicar, atès que en la majoria de municipis el poder i les famílies dominants no han canviat gaire
218)
Elaboració un pla d’equipaments esportius de forma participada i participativa
219)
Treballar per revitalitzar l’esport escolar: teixint xarxes amb les AMPA i incrementant la coordinació amb el Consell Esportiu i el Consell Comarcal per tal que l’impuls i la implicació sigui comarcal i tenint presents les iniciatives en aquest que es preveuen el Pla Català de l’Esport
PER UNA CALELLA ACTIVA CRÍTICA I DE TOTHOM
(Participació ciutadana)
La democràcia no només es construeix des de les institucions, sinó també des de la societat. Els valors i els drets democràtics s’han de practicar a la societat de manera en queles organitzacions socials, sindicals i professionals tinguin un rol fonamental. Cal crear hàbits participatius per avançar cap a una ciutat democràtica, participativa, transparent i comunitària.
236)
La modificació del Reglament Orgànic Municipal (ROM) i incloure també la revisió del Reglament de Participació Ciutadana, ja que una eina és inseparable de l’altra. Això ens permetrà augmentar el nombre de mecanismes participatius i de control de gestió
240)
Promoure assemblees de barri
244)
Les Assemblees Municipals Obertes (AMO) són el mecanisme que ha de permetre que la ciutadania incideixi en espais de política municipal de manera que les institucions cedeixin la iniciativa política a la ciutadania mobilitzada i que, alhora, aquesta iniciativa tingui un retorn i una repercussió a les institucions
245)
Consell del Poble/Vila/Ciutat: És un òrgan de participació en què la ciutadania, representants de les entitats i membres dels moviments socials debaten amb la representació política i el personal tècnic de l’Ajuntament els assumptes públics locals (pressupostos, POUM, infraestructures, habitatge, cultura, salut...). Aquest òrgan permet més regularitat i control que les assemblees obertes i pretén superar les limitacions i la rigidesa dels plens municipals. És un òrgan mixt format per regidor, ciutadans i representants de les entitats. En el cas de la celebració d’assemblees de barri, els ciutadans i ciutadanes que formessin part del consell del poble podrien ser escollits directament per les assemblees i tindrien la funció de representants d’aquestes als consells
252)
Referèndums municipals: entenem el referèndum com una eina de participació ciutadana que cal normalitzar i utilitzar com a mètode d’intervenció política habitual
255)
Obertura dels plens: els plens municipals, a pesar de ser un òrgan municipal per prendre decisions importants que afecten el conjunt del municipi i la ciutadania, acostumen a ser espais tancats, amb dèficits de participació ciutadana. Els plens s’han d’obrir a la ciutadania.
260)
Pressupostos Participatius: el pressupost municipal és l’eina principal de gestió d’un Ajuntament. En el pressupost municipal s’hi concreten les despeses que l’Ajuntament farà al llarg de tot l’any. Per això, si volem avançar cap a una democràcia més participativa i fomentar la pràctica de la transparència en la gestió municipal, és fonamental que la decisió d’aquestes accions se sotmetin a participació ciutadana. En això consisteix el Pressupost Participatiu: és la ciutadania qui decideix directament com es gasten els diners municipals anualment
PER LA CALELLA DELS DRETS SOCIALS
(Política social, sanitat, educació, noves tecnologies i gènere)
L’Ajuntament gestiona part de les demandes i urgències socials que a temps de crisi han d’estar per davant de tot. Per tant ha de respondre a les demandes ciutadanes, tant les econòmiques, com les polítiques i socials. Cal que els Ajuntaments siguin una peça activa per a la transformació d’aquest sistema que es basa en el màxim benefici per sobre dels drets de les persones.
274)
Aplicar criteris de renda en totes les beques, ajudes i exempcions fiscals.
280)
Vetllar per una política d’ajudes econòmiques que eviti el clientelisme i la perpetuació de la precarietat, defugint ordenances que obliguen a compensar la recepció d’ajudes socials amb “cursos de ciutadania”. Cal crear ajudes econòmiques d'urgència social i donar allotjament temporal d'urgència social a aquelles famílies més necessitades del municipi
282)
Elaborar un Pla Integral per a les persones amb diversitat funcional que sigui transversal i que tingui en compte les següents mesures:
283)
•
millorar en l’accessibilitat: supressió de barreres arquitectòniques a la via pública, als comerços i als transports públics
•
fomentar la normalització de les persones amb diversitat funcional i lluitar contra l’etiquetatge social
•
augmentar l’accés a l’ocupació de les persones discapacitades potenciant l’augment del percentatge de contractació de persones amb diversitat funcional que marca la llei –actualment un 2% en empreses a partir de 50 treballadors–; parar atenció als certificats d’excepcionalitat que s’atorguen a les empreses que declaren no poder contractar persones amb diversitat funcional; oferir una primera oportunitat als joves que, per la diversitat funcional, els costa més d’accedir a la primera feina (reservant places de formació ocupacional, escola taller i altres, específicament per a persones amb diversitat funcional) i crear llocs de treball específics per a persones més afectades. Actualment, l’accés a Centres Especials de Treball genera ll
Crear una nova Política d’Integració per a les Persones migrades: •
elaborar polítiques municipals de conscienciació antiracista i antixenòfoba: cal informar la població sobre els criteris que regulen les bonificacions fiscals i les ajudes socials per combatre i eradicar els tòpics que afecten el col•lectiu immigrant
•
promoure la participació de les diferents comunitats d’immigrants en el teixit associatiu: associacions de veïns, entitats culturals, etc. I, sobretot, en el consell d’immigració per tal que, de primera mà, en aquests consells es puguin tractar les principals dificultats d’aquests col•lectius
•
universalitzar el dret a la participació en les consultes populars promogudes per l’Ajuntament a totes les persones censades a la nostra vila
•
fomentar el voluntariat lingüístic en l’Ajuntament perquè les persones nouvingudes puguin aprendre la nostra llengua i per facilitar les relacions personals entre immigrants i població local.
Gent Gran Amb l’augment de l’esperança de vida (al voltant dels 80 anys), la gent gran es configura com un col•lectiu en augment i, per tant, es requereixen polítiques de benestar social adaptades específicament a les seves necessitats.
La gent gran, a part de representar una part important de la població, és un sector que es troba en situació de vulnerabilitat donades les situacions de desemparament que es donen en moltes ocasions, ja sigui a nivell econòmic, convivencial o afectiu. Per això, a la CUP proposem un seguit de mesures: 284)
Crear un Centre de Dia Municipal per tal de facilitar espais de trobada i desenvolupament personal, tant a nivell físic com psíquic i social, i per tal de ser un suport per a les famílies
285)
Fomentar la convivència entre gent gran i joves en pisos, fet que d’una banda solucionaria la manca d’afecte i la solitud de part de la gent gran i, de l’altra, la impossibilitat d’assumir el cost de l’habitatge pels sectors de població més joves.
292)
Incorporar el servei de teràpia familiar per tal de prevenir o ajudar a solucionar aquells problemes familiars que poden generar situacions de risc per a la població menors del nucli de convivència
293)
Elaborar un projecte perquè Calella pugui ser Ciutat dels Nens
294)
Potenciar l’ús de medicaments genèrics i la unidosificació, evitant la incentivació de les multinacionals farmacèutiques i disminuint, d’aquesta manera, la despesa pública en fàrmacs
298)
Garantir i potenciar la figura dels psicòlegs i terapeutes als centres sanitaris públics
300)
Potenciar la coordinació entre els serveis socials i els serveis sanitaris per disminuir la saturació als centres sanitaris. Hi ha vegades en què, com a conseqüència de la situació social dels pacients o per les seqüeles que la malaltia els ha causat, aquests no poden ser donats d’alta per manca d’una ubicació adient al seu estat, cosa que contribueix a saturar els centres sanitaris
303)
Garantir prou places a les llars d’infants públiques per cobrir la demanda de tota la població que ho sol•liciti
306)
Defensar amb contundència, en el marc de la immersió lingüística, la implantació de la nostra llengua en les etapes obligatòries i exigir-ne l’extensió a la Secundària no obligatòria, és a dir, fer realitat que el català sigui la llengua vehicular de l’aprenentatge a Calella i al nostre país
308)
Col•laborar amb les AMPA dels centres en la tasca d’aconseguir les condicions òptimes de desenvolupament del procés educatiu
313)
Col•laborar amb els centres públics de Calella en la revisió i ampliació de l’oferta actual de Cicles Formatius de Formació Professional
317)
Treballar conjuntament amb les AMPA per incentivar l’aprofitament de llibres escolars durant més d’un any i que puguin passar d’uns alumnes a uns altres, optimitzant-ne l’ús
332)
Crear L'escola Municipal de música, dansa, belles arts i teatre.
342)
Posar punts d’accés sense fils gratuït degudament senyalitzats als principals jardins, parcs, places, passejos i carrers de la ciutat
346)
Creació d’un pla estratègic integral dirigit a solucionar els problemes de desigualtat de gènere: la desigualtat salarial, la precarietat laboral, l’atur femení i els problemes específics de les dones immigrades que es troben en una situació de doble marginació pel fet de ser dones i immigrants
350)
Impuls a la creació d’un Casal de Dones, espai de centralització, visualització i treball, des de l’autogestió, sobre qüestions de gènere
354)
La visualització de la lluita gai, lèsbica, bisexual i transsexual en la quotidianitat de la ciutat
PER UNA CALELLA DE JOVES I DE FUTUR
(Joventut)
L’Ajuntament ha de facilitar totes les eines possibles perquè el jovent Calellenc pugui accedir a les necessitats bàsiques de manera digna (habitatge, feina, formació i transport)
356)
Espai per a joves autogestionat:, un casal per als joves on siguin ells mateixos els encarregats d’organitzar l’espai i coordinar les activitats que hi vulguin dur a terme per tal d’oferir un oci alternatiu i crític al jovent de Calella
358)
Creació d’un Consell de Joventut: espai de debat i participació juvenil en què els joves puguin interactuar i proposar mesures adequades a les seves necessitats que puguin influenciar el ple i, per tant, les polítiques de joventut. A la CUP creiem que és un espai necessari, ja que no tots els joves són majors d’edat i poden votar i, per tant, no poden expressar les seves opinions en la política local. A més, seria una bona manera d’iniciar-se i involucrar-se en la vida política de la ciutat
359)
Creació d’una Coordinadora d’Entitats amb seu pròpia: donar suport a la creació d’una coordinadora d’entitats encarregada de defensar els interessos comuns de les diverses entitats de Calella. És una tasca difícil, ja que cada entitat té els seus interessos, però la coordinadora també serviria com a eix de cohesió entre les entitats i la suma d’esforços aportaria elements positius per al teixit associatiu de la vila
361)
Contractació de joves per part de l’administració: l’administració ha de jugar un paper clau permetent que el jovent de la ciutat adquireixi experiència laboral, principal dificultat curricular a l’hora de trobar feina. Per tant, es proposa tenir present aquest factor per elaborar una política de contractació de joves per temporades amb l’objectiu de dotar d’experiència laboral els seus currículums
363)
Creació d’una borsa municipal juvenil: elaborar una llista de feines concretes que l’Ajuntament dugui a terme per tal que les contractades siguin persones joves. Un exemple seria, si es duguessin a terme les Aules d’Estudi, contractar els mateixos joves perquè facin de conserges i es cuidin de les instal•lacions durant el període d’exàmens
368)
Iniciar un projecte d’Alberg Juvenil per tal d’incentivar el turisme juvenil a la nostra ciutat
384)
Crear una taula d’habitatge municipal en què el jovent pugui participar, que no sigui merament consultiva
391)
Crear centres de joves de salut sexual i reproductiva
PER UN PAÍS LLIURE
(Autodeterminació)
Al municipi és on es duen a terme la majoria d’activitats i relacions personals i associatives. Per aquest motiu , la CUP, creiem que el municipi és el punt de partida per impulsar des de baix el camí cap a la independència i per fer una societat socialment justa.
396)
La construcció nacional dels Països Catalans com a instrument per a la transformació social
406)
Vetllarà perquè el procés d’alliberament nacional estigui en tot moment estretament connectat a la defensa dels interessos i drets de les classes populars, evitant que des de la dreta “sobiranista” s’utilitzi el procés com una cortina de fum per tapar les seves polítiques antisocials o imposar un model que continuï beneficiant la minoria enriquida
408)
Propiciarà una posició pública clara del consistori a favor de l’obertura d’un procés constituent que impliqui la convocatòria d’una Assemblea Constituent amb una forta presència i participació ciutadana
409)
Impulsarà diferents formes de mobilització i participació com la convocatòria d’assemblees, de referèndums locals o de districte en les grans ciutats, etc., que de manera coordinada i massiva puguin servir per activar el procés constituent des de sota
410)
Portarà a terme accions de desobediència institucional i popular en relació amb qualsevol obstacle que els estats estableixin per impedir el procés constituent