3/5
DemocrĂ cia directa i
transparència
Cada vegada més, la ciutadania demana ser protagonista i no només espectadora de les decisions que l’afecten. En un món on la major part de decisions sobre les nostres vides es prenen en l’àmbit privat del mercat, sense possibilitats d’incidència i sense cap filtre democràtic, cal que impulsem la democratització d’aquells espais i institucions que sí que pertanyen a l’esfera pública i on sí que és possible crear mecanismes per a la participació ciutadana. Hem de combatre la idea empresarial que impera en les nostres institucions a dia d’avui que la població som objecte de les polítiques públiques, per tornar a ser, com a ciutadans i com a pobles, subjecte. Només recreant la consciència del compromís, la crítica i la voluntat de ser i decidir, tindrem una ciutadania que se sentirà subjecte de l’esdevenir col·lectiu de la nostra societat i de la nostra vila. El compromís polític amb la participació ciutadana, amb la democràcia directa, i amb la promoció i facilitació d’una ciutadania més crítica, conscient i compromesa, comporta l’assumpció del compromís de dotar de qualitat democràtica els processos o espais participatius. Els darrers anys han tingut lloc a la nostra ciutat algunes mostres de processos participatius, pocs i de baix nivell. Ens hem acostumat, des de fa anys, que més que processos participatius per decidir accions importants per a la ciutat siguin merament processos informatius, per validar decisions ja preses o per decidir petits detalls sobre grans projectes ja decidits des d’altres esferes. Aquests fets no ajuden en absolut a valorar els mecanismes de participació de forma positiva i deixen entreveure una utilització fraudulenta de la participació com a coartada. És per això que insistim que la democratització de la presa de decisions pública depèn sobretot d’una voluntat política, sense la qual no es pot donar la dimensió i l’impuls necessari a la democràcia participativa. En els darrers temps, estem veient, però, com la mobilització ciutadana està aconseguint forçar processos participatius i aturar accions de govern com en el cas de la façana marítima o de l’Eixample Nord.
Cal marcar la diferència entre els drets, els dipositaris dels quals són els ciutadans, i la concessió de favors esporàdics des de la institució, quan i com ella vulgui. Per tant, cal avançar en la concreció, a través de la reforma 2
dels reglaments existents (ROM i Reglament de Participació Ciutadana) i l’establiment, si cal, de nous documents, dels drets de participació de la ciutadania, mobilitzables i exercibles quan i com ella ho decideixi, no quan i com la institució consideri que l’ha d’exercir. Aquest canvi de subjecte en les polítiques de participació ha de marcar el rumb de l’Ajuntament en el proper mandat. Hem d’avançar cap a models de participació que facilitin que sigui la ciutadania qui prengui les decisions més importants per a la ciutat i deixar de tractar els vilanovins com a menors que necessiten que algú els guiï i decideixi per ells.
Reobrir el debat sobre el Reglament Orgànic Municipal, a fi i efecte de modificar-lo en clau d’obertura democràtica i drets, rebutjant la visió que el ple ha d’estar reservat a les candidatures amb representació. Obrir-ne la redacció també a la participació i aportació ciutadana ja que, al final, són els ciutadans els que veuen reduïts o ampliats els seus drets democràtics.
Obrir mecanismes per tal que les entitats que ho desitgin puguin presentar directament al ple mocions i propostes per a ser discutides sense que hagin de passar pel sedàs de cap partit polític.
Permetre que les entitats que presentin mocions les puguin defensar al ple, amb igualtat de condicions respecte als grups municipals. Per tant, amb capacitat per defensar-la i de rèplica i contrarèplica. Creiem que aquestes mocions podrien anar acompanyades de signatures per reforçar-les, però que no hauria de ser necessari.
Obrir el torn de precs i preguntes del final de cada ple a qualsevol ciutadà o entitat que ho demani.
Permetre als grups municipals delegar la representació del regidor en altres persones pel que fa a l’assistència a consells i a comissions informatives, per tal de fer més compatible la vida laboral i l’activitat política dels càrrecs electes, i evitar-ne l'excessiva professionalització. Permetre, així mateix, que cada grup municipal pugui portar representants tècnics a les comissions informatives.
Elaborar d’una vegada el nou Reglament de Participació Ciutadana, que no ha estat una prioritat per a l’actual equip de govern, tot i el seu compromís per desenvolupar-lo. Fer-lo comptant amb la màxima participació ciutadana.
3
Promoure les consultes populars vinculants en qüestions municipals rellevants. Aquestes consultes haurien de ser obligatòries quan s’aprovin aspectes que afectin el futur de la ciutat, com per exemple en el cas del POUM.
L’Ajuntament tindrà l’obligació de realitzar consultes populars vinculants sobre qualsevol tema de competència municipal, quan ho demanin via signatura el 5% del cens electoral de la ciutat.
Donar suport a referèndums populars impulsats per la ciutadania organitzada, mitjançant l’adaptació dels reglaments corresponents; en qüestions supramunicipals, adoptant el compromís de donar-hi suport institucional (cessió d’espais municipals, etc), tinguin el suport o no de la judicatura.
Avançar cap a l’elaboració participativa dels pressupostos municipals, començant per fraccions reduïdes que es tractin en consells municipals i continuant per l’establiment de mecanismes especials de deliberació i aprovació de pressupostos de forma participativa.
Realitzar audiències públiques anualment on es parli de les taxes i els pressupostos municipals, i els ciutadans hi puguin dir la seva i fer propostes.
Reduir el nombre de signatures necessàries per forçar una audiència pública del 5% actual a un 3%.
Enfortir les Assemblees Municipals Obertes com a àgora de ciutadans i col·lectius que eleva propostes a l’Ajuntament per a ser votades al ple municipal. Hem de treballar perquè esdevinguin un motor real de generació de propostes de la ciutadania.
Permetre que els consells temàtics (Consell de Medi Ambient, Consell Municipal d’Associacions de Veïns, Consell Escolar Municipal, Consell de Cooperació, etc) tinguin veu sense vot als plens municipals sempre que ho desitgin, en els debats que els afectin, i tinguin dret a entrar una moció per Ple, si ho volen, així com a formular preguntes i precs.
Definir una mateixa Carta de drets dels Consells Municipals que atorgui autonomia i estructura pròpia, pressupost i competències als consells sectorials, sempre que aquests compleixin uns mínims de representativitat popular.
Seguir donant suport a la figura del defensor de la ciutadania, reforçantne la difusió i entenent que la diversitat de temes que la ciutadania hi pot dur és positiva, convertint també el Defensor en un redireccionador de peticions, figura referent dels ciutadans amb greuges. 4
Que el defensor de la ciutadania sigui escollit pels vilanovins i vilanovines mitjançant una votació popular.
Establir un pla sectorialitzat de publicitat de la figura del Defensor, especialment entre els col·lectius més desafavorits als quals pugui ser més útil poder-hi recórrer.
Estudiar el millor mecanisme per realitzar audiències del govern i l’oposició als barris perquè els ciutadans els traslladin crítiques, propostes o idees i puguin preguntar i/o demanar explicacions sobre allò que creguin convenient
Crear la figura del regidor de barri. Cada barri tindrà un regidor de referència de l’equip de govern al qual podrà recórrer de manera directa qualsevol ciutadà del barri.
Crear un portal web, democràciavng (o similar), on es centralitzi de forma didàctica i fàcil tots els recursos per a la participació ciutadana i se centralitzi la informació transparent sobre els consells de participació sectorials i altres processos de participació ciutadana.
Dotar de més recursos humans i econòmics el departament de participació i ampliar la formació dels seus membres, de manera que els pugui permetre afrontar processos complexos de participació sense la necessitat de subcontractar altres empreses.
Informació i transparència com a fil conductor Per poder avançar cap a una societat on els ciutadans, realment, siguin coresponsables de les decisions i puguin dir la seva sobre els temes que ens afecten a tots, hem d’aconseguir que el màxim d’informació estigui a l’abast de tothom duna manera clara i fàcilment accessible. Així doncs, la primera condició per fer una vila participativa i justa és la transparència i la qualitat de la informació que es dóna a la ciutadania. Màxima transparència en formats accessibles a la ciutadania i màxima qualitat democràtica de la informació que es doni, obrint el seu procés de participació al conjunt de grups municipals i a la resta de la ciutadana, quan escaigui.
Garantir l’accés dels grups municipals i de qualsevol ciutadà que ho demani a la informació sobre la despesa econòmica, en format electrònic i de fàcil consulta, per millorar la tasca de fiscalització de l’acció de govern per part dels grups municipals i la ciutadania en general.
5
Facilitar una publicitat òptima i a l’abast del ciutadà dels plens municipals, publicant les actes amb índexs facilitadors i publicant la transmissió televisada del Ple de forma indexada i fraccionada per facilitar-ne el seguiment per temes.
Incorporar a les matèries de les comissions informatives la deliberació conjunta de la informació institucional per evitar que aquesta sigui entesa o sigui realitzada com a informació del govern cap a l’oposició, en comptes de un espai on fer-hi propostes i discutir-les, tal com hauria de ser.
Les campanyes institucionals destinades a informar la ciutadania sobre l’obra de govern hauran d’anar acompanyades de la publicació, en tots els suports gràfics, del cost de la mateixa campanya.
Pla per a l’increment i instal·lació estratègica de cartelleres públiques exclusives per a entitats i publicitat d’activitats d’interès ciutadà, on s’inclourien totes aquelles relatives a activitats ciutadanes no lucratives i informacions sobre afers públics, excloent així la publicitat d’empreses privades.
Fer una nova pàgina web molt més intuïtiva i amb molta més informació, no només sobre allò que ja s’ha aprovat i que és vigent a l’Ajuntament, sinó també amb tota la informació sobre aquells temes en què s’està treballant.
Publicar clarament a la web el deute municipal actualitzat, amb les dades dels bancs amb els quals s’ha contret, amb quins interessos i per què es va generar aquest deute.
Publicar clarament a la web municipal els ingressos municipals que es generen per cada un dels impostos i taxes que paguen els ciutadans de Vilanova i al Geltrú.
6
Una administració àgil, sostenible i democràtica Durant els darrers anys, hi ha hagut molts canvis a la societat i sobretot en les necessitats de bona part dels vilanovins. Mentrestant, l’administració municipal s’ha mantingut estàtica, amb una estructura pràcticament igual a la que tenia abans de l’esclat de la bombolla immobiliària i de la crisi que ens afecta. Hem de ser capaços de tenir una estructura municipal que permeti fer canvis amb molta més celeritat per donar resposta a una societat que canvia contínuament. No pot ser que el pes que tenen ara mateix, quant a recursos humans, departaments com serveis socials, participació o urbanisme, sigui gairebé el mateix que tenien ara fa dues legislatures, tot i els canvis que hem experimentat. A més, la societat actual cada dia demana un major control sobre les despeses de l’estructura política de les administracions i una austeritat real en tot allò que fa referència a aquests aspectes. El que no podem acceptar és que, des de l’Ajuntament, any rere any es vagi demanant un major esforç als vilanovins amb el pagament d’impostos, mentre els ciutadans segueixen tenint la sensació que des de l’Ajuntament es fan algunes despeses que són totalment evitables.
Crear sistemes més ràpids i àgils de mobilitat interna dintre del mateix ajuntament, que permetin adaptar-se a les noves necessitats.
Limitar els sous dels càrrecs electes i fer-ne públiques, clarament, totes les retribucions.
Eliminar els càrrecs de confiança de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
Eliminar les gratificacions que reben els secretaris dels organismes autònoms i societats municipals i posar-ho dins de les obligacions de la seva tasca dins dels serveis jurídics municipals.
Obrir més canals de diàleg i comunicació entre el govern i els representants sindicals per tal de fer partícips els treballadors i escoltar la seva veu en tot allò que els afecta.
Convocar assemblees de treballadors, des de l'Ajuntament, amb la presència dels regidors municipals quan hi hagi temes a tractar importants i així es cregui convenient o quan un nombre important de treballadors municipals ho demani per tractar algun tema en concret.
Garantir que tots els processos de compra i adjudicacions es facin seguint la legislació sobre contractació pública.
Augmentar els esforços per ajudar les persones, empreses i entitats, en la gestió de tràmits i augmentar els tràmits que es poden fer a través de la xarxa.
Possibilitar el pagament d’impostos, multes o taxes en metàl·lic.
7
Deixar de pagar lloguers de locals per a ubicar-hi regidories o serveis públics municipals. Reubicació de les regidories i serveis del carrer Llanza en equipaments municipals.
Deixar de pagar el lloguer dels locals de la Policia Nacional espanyola i la jardineria de la Guàrdia Civil espanyola.
Rehabilitar l’interior de l’edifici annex a l'Ajuntament per ubicar-hi totes les dependències que estan en edificis llogats i per millorar les condicions dels treballadors municipals i del servei que presten.
Descentralització de l’OAC per tal que la ciutadania pugui fer tràmits i gestions municipals a través de la xarxa de centres cívics.
Mitjans de comunicació, crítics i populars Els mitjans de comunicació són la finestra a través de la qual ens mostrem el món. Qui i com ens el mostren és determinant per tenir determinades percepcions del nostre entorn. En els darrers anys ha imperat en el periodisme, i especialment en el periodisme local com ara Canal Blau TV, la percepció que com més aspecte professional, millor servei; com més visió empresarial i de gestió dels mitjans de comunicació copiada de l’estil de les grans corporacions, millor. Cal fer, però, una reflexió crítica de la funció dels mitjans de comunicació, especialment de la televisió comarcal, i entendre que són eines fonamentals per a l’aprofundiment democràtic, la identitat, els valors culturals, la creació de comunitat i la transformació social. És, per tant, imprescindible, estudiar noves fórmules per anar a buscar la televisió comunitària, el protagonisme en la definició de continguts i la seva elaboració per part de la ciutadania i les seves expressions organitzades. Canal Blau TV no ha de buscar explicar-nos el que ens expliquen la resta de canals de comunicació, sinó que ha de donar la veu i la càmera als vilanovins i les vilanovines perquè aquests expressin, debatin i filmin la realitat i els debats de Vilanova i la Geltrú i la resta de la comarca. La televisió no és un producte, és una eina al servei de la democràcia.
Treballar per uns mitjans de comunicació municipals al servei de la ciutadania i no de la institució, a través de la creació de mecanismes de fixació de l’agenda informativa, més enllà del requeriment de la institució i els partits, a través de comissions ciutadanes o altres. Promoure la tasca periodística de recerca i investigació, incentivant la creativitat i l’interès pels afers públics i socials per sobre del seguiment de l’agenda informativa instantània marcada, òbviament, sempre pels mateixos agents.
8
Obrir la graella de programació de la televisió i la ràdio a la participació i col·laboració d’entitats i ciutadans, tot destinant-hi una partida pressupostària i els mitjans i la formació necessària per avançar cap a una societat productora de la pròpia informació. Garantir que en tot moment el criteri informatiu serà únicament periodístic i fixat pels mateixos professionals i que en cap cas es farà en forma de blocs, ni tant sols durant les campanyes electorals. Fer una auditoria de Canal Blau en què es valori la relació entre la seva funció social i els seus costos. Replantejar la política de convenis, subvencions i publicitat als mitjans privats de comunicació.
Processos electorals, nets i amb igualtat d’oportunitats Si els processos electorals segueixen sent els principals mecanismes de poder de la ciutadania per a canviar, de forma indirecta, les decisions públiques, cal que des de l’Ajuntament, partint d’una profunda convicció democràtica, es posin a disposició mecanismes d’enfortiment d’aquests processos, garantint la pluralitat democràtica i la igualtat d’accés a aquests processos i campanyes electorals. Creiem fermament que cal donar les mateixes oportunitats a totes les candidatures que es presentin a aquestes eleccions, independentment de si tenen o no representació al consistori en aquell moment, sempre i quan respectin els drets humans i no presentin punts racistes, xenòfobs, masclistes o homòfobs en els seus programes electorals o discursos.
Habilitar un sistema de cartelleres mòbils en places públiques, especials per als processos electorals, amb espais iguals per a la publicitat de cada opció electoral. Garantir l'accés equitatiu als mitjans de comunicació municipals a totes les opcions electorals en tots els processos, només limitades a criteris de demanda, respecte als drets humans bàsics o de presència al territori. Això ha d’incloure els possibles debats electorals i els anuncis de campanya. Fer un repartiment igualitari per a totes les candidatures, tinguin o no representació, de tots els espais de què disposa l’Ajuntament per fer campanya electoral.
9
Editar una publicació, durant la campanya electoral de les eleccions municipals, que arribi a totes les cases i on totes les candidatures que s’hi presentin puguin explicar el seu programa en peu d’igualtat.
La cooperació internacional, un deure La solidaritat internacionalista és una acció política coherent, activa i conscient que parteix de la realitat per poder canviar-la. Denúncia i s'oposa a l'ordre econòmic i polític des de la mobilització de base i la crítica a les polítiques d'exteriors, d'interior, i a les polítiques de cooperació actuals perquè el desenvolupament capitalista és desigual en les diferents nacions del món. És a dir, la solidaritat internacionalista advoca per desenvolupar a nivell global l'autodeterminació dels pobles, l'emancipació de gènere, econòmica i per un desenvolupament ecològic i sostenible amb el retorn del deute ecològic i el respecte vers els drets humans. En els darrers anys, els recursos destinats a projectes de cooperació internacional per part de les institucions del nostre país s'ha anat reduint de manera importantíssima. Concretament, l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha passat de destinar-hi gairebé un 15% del pressupost de recursos propis, l'any 2008, al 0,25, el 2014. Tot plegat s'agreuja encara més si tenim en compte que els pagaments es fan tard i en diversos terminis. El resultat són greus problemes per a les ONG, les quals ja han hagut de renunciar a diversos projectes de cooperació.
Establir un calendari de pagament dels deutes de l'Ajuntament amb les ONG. Augmentar progressivament els recursos destinats als programes de Desenvolupament fins a arribar al 0,7% en dos anys. Destinar una part dels recursos de Cooperació al Desenvolupament a la sensibilització de la població local sobre la necessitat d'un canvi en les pautes de consum i sobre les desigualtats que genera el sistema econòmic i les polítiques neoliberals. Impulsar la banca ètica per incentivar l'economia del bé comú. Assumir un paper actiu en la solidaritat cap a aquelles persones i pobles que pateixen la violència, i denunciar els que la promouen o executen. Aplicar a les despeses de l'Ajuntament criteris de comerç just. Evitar signar acords o contractes amb empreses o institucions que no respectin escrupolosament els drets humans.
10
Garantir que la política de promoció de la Pau i els Drets Humans continua sent una política pública i que compta amb els recursos suficients. Rebutjar la instal·lació o permanència a la comarca d'indústries i processos productius vinculats amb el cicle armamentista i militar. Treballar i pressionar des del govern municipal per tal que la despesa militar de l'Estat es redueixi de manera progressiva.
11