2/5
Activació econòmica i lluita contra l’atur
Arrel de la crisi, que es pot definir com una estafa a gran escala, han quedat al descobert alguns dels dogmes que guiaven la política econòmica de ciutats que, com Vilanova i la Geltrú, van basar durant anys el seu progrés en el creixement urbanístic. Algunes de les conseqüències d’aquell model de creixement són l’atur i la destrucció de llocs de treball de l’economia real. L’atur, que a la nostra ciutat s’ha alimentat de l’enfonsament de la construcció, de la destrucció d’empreses vinculades a aquest sector i de la progressiva desindustrialització, és un problema que afecta la societat com un tot. El nombre de persones que ha deixat de percebre ajudes per desocupació s’ha disparat. Les famílies s’han vist abocades als serveis socials per resoldre necessitats bàsiques: alimentació, llum, aigua corrent i sostre. En paral·lel a un programa d’emergència social, que afronti amb les màximes garanties aquestes necessitats, és vital que les institucions dediquin tots els esforços a combatre l’atur. Fa quatre anys, la CUP va proposar la creació d’una Taula per la crisi en la qual coincidissin tots els agents socials i econòmics de la vila per tirar endavant, de forma conjunta, polítiques per millorar la situació social. El 2015, aquest diàleg continua sent imprescindible, tot i que s’ha d’actualitzar i posar al servei de la creació de llocs de treball. Per això proposem ara la creació d’una Taula Contra l’Atur (TCA).
La lluita contra l’atur comporta una visió global, l’ara i el demà. Al temps que s’implementen mesures concretes, cal posar les bases a un sistema econòmic diferent, basat en altres valors que el creixement i el benefici. Cada dia comprovem com la situació present està sent aprofitada per augmentar els nivells de precarietat laboral, reduint els sous i augmentant la temporalitat dels llocs de treball. L’Ajuntament i l’administració han de vetllar perquè ningú no s’enriqueixi a costa de la desgràcia aliena. Però també ha d’aprendre dels errors del passat i jugar un paper actiu en la creació d’una nova economia productiva arrelada al territori, centrada en el protagonisme de les persones i no dels beneficis. 2
L’Ajuntament de Vilanova ha de tenir tres funcions en aquest camp: FORMACIÓ: augmentar la dotació econòmica i els recursos en cursos formatius que dotin els col·lectius d’aturats d’eines que els permetin fer-se càrrec del seu futur a través de currículums dedicats al cooperativisme i l’economia social. SUPORT I ACOMPANYAMENT: establir una línia de contacte permanent i fluïda amb totes les empreses i comerços de la vila, que permetin a l’Ajuntament avançar-se als conflictes laborals i elaborar polítiques conjuntes en benefici de totes les parts. ACCIÓ INSTITUCIONAL: dur a terme de forma efectiva un pla d’ocupació que inclogui totes les capes institucionals, tant a nivell de coordinació com de finançament. Unes funcions travessades per l’objectiu final de ser un puntal per a la creació de llocs de treball, i no una nosa. I també per desplegar un ambiciós projecte que afavoreixi un model econòmic social i democràtic, el fonament per a una societat més justa i solidària. Un projecte que a mig i llarg termini asseguri els vincles i la cooperació entre iguals enlloc de la competició com a mode de vida.
Convocar immediatament una Taula Contra l’Atur (TCA) amb la presència de tots els agents socials, econòmics i polítics de la ciutat, que serveixi com a focus d’anàlisi i de proposta de solucions en tots els àmbits. Establir línies de crèdit i instruments financers a petites i mitjanes empreses, amb especial interès a societats cooperatives, a través d’acords de llarg abast amb entitats de banca ètica i cooperatives de crèdit. Crear una Oficina Ciutadana d’Emprenedoria Social, encarregada de facilitar els tràmits, informar, assessorar i coordinar els esforços en aquest sentit. Afavorir la creació i la consolidació d’empreses, amb especial interès a societats cooperatives i d’economia social, a través de polítiques fiscals i de la cessió en usdefruit de dependències municipals, sòl públic o naus a polígons industrials. Promocionar i editar una Guia de Bones Pràctiques, facilitant-la a totes les empreses que actuïn al municipi, per fomentar l’ocupació de qualitat i estable. Lligar aquesta guia a un sistema de puntuació a partir del qual les bones pràctiques tinguin avantatges i bonificacions. Augmentar els recursos i estimular la formació, sobretot entre les franges
d’edat més afectades per l’atur (16-25 anys i majors de 45 anys).
3
Redimensionament de la indústria Durant els anys del boom immobiliari, el sector de la construcció es va engreixar en nombre d’empreses i de treballadors i va absorbir les inversions. Té lògica pensar que aquest transvasament anà en detriment d’altres sectors. En 10 anys, a Vilanova i la Geltrú, la indústria ha perdut més d’un miler de treballadors. En una ciutat que tradicionalment ha tingut una població eminentment obrera, sense una burgesia potent que hagi invertit en la creació d’una indústria arrelada al territori, aquestes circumstàncies tenen una repercussió en forma d’atur i desmembrament del sector productiu. Darrerament hem vist com hi ha hagut conflictes laborals en moltes de les empreses importants de la ciutat, que requereixen en molts casos la mediació institucional, inclosa la de l’Ajuntament. Creiem que l’administració local també pot realitzar una funció important per fomentar la creació d’empreses de capital local i per aconseguir la instal·lació d’empreses foranes. Sense esperar que caiguin del cel, s’ha d’apostar per fomentar un pol d’atracció d’empreses basat en la conjunció de factors que fan de la nostra ciutat un destí de primer ordre: un bon índex de qualificació dels treballadors, la presència de la Universitat Politècnica (UPC) i una bona connexió terrestre i marítima amb Europa i el Mediterrani.
Que l’Ajuntament estigui en comunicació contínua amb els comitès d’empresa de les principals fàbriques de la ciutat, a fi d’evitar en la mesura que sigui possible els conflictes laborals i els acomiadaments abans que es produeixin, i de fer de mitjancer entre els treballadors i les direccions de les empreses. Crear un cos de tècnics municipals encarregat de visitar totes les empreses de la ciutat, detectar les seves necessitats i elaborar mesures de coordinació entre les que tinguin característiques similars, a fi de trobar solucions compartides i de consolidar la seva activitat. Estudiar les fórmules per tal de minimitzar les despeses de transport i distribució de mercaderies de les empreses locals imputables al peatge del Garraf. Atorgar beneficis fiscals, de forma progressiva, a aquelles indústries, preferentment de capital local, que creïn llocs de treball qualificats. Millorar les vies de relació entre empreses i UPC, donant incentius i apostant per les indústries d’alt valor afegit. Atorgar una partida del pressupost a un concurs d’idees destinat a crear un
projecte que combini la resolució d’un problema concret i la creació de llocs de treball, amb la participació d’un jurat independent i amb forta presència de la comunitat educativa.
4
Impuls del sector primari: l’agricultura i la pesca El pes del sector primari es troba en una situació de clar retrocés, especialment pel que fa a l’agricultura. La forta pressió urbanística i la manca de joves que s’hi vulguin dedicar ha portat l’agricultura a desenvolupar un paper testimonial a la ciutat. Des de la CUP creiem que s’ha de fer conèixer el paper que juga l’agricultura en l’avanç cap a la sobirania alimentària, en la preservació del paisatge i del territori, i que s’haurien d’esmerçar esforços a l’hora de fomentar el consum de producte ecològic i de proximitat, que racionalitza el consum de combustibles i és més respectuós amb el medi ambient. Pel que fa a la pesca, la disminució de les captures i la sobreexplotació de recursos marins, l’alt preu dels carburants, la comercialització ineficient, l'escassa diversificació de les fonts d’ingressos dels pescadors i l’alta incidència que això té en el sector, sumat a la necessitat de modernització de la flota, està provocant un retrocés. Des de la CUP pensem que s’ha de fer un esforç important per preservar aquest sector. Així, l’Ajuntament s’hauria d’implicar més a defensar-ne els interessos i lligar la seva activitat, en la mesura que sigui possible, al sector turístic o en noves propostes d’indústria relacionada (per exemple, la conservera).
El creixement del sector primari, a més de donar llocs de treball, ha d’anar lligat al consum de productes de proximitat. Des d’un punt de vista ambiental i energètic, però també des d’una posició de sobirania alimentària, és crucial que siguem capaços d’abastir-nos, en la mesura que sigui possible, dels aliments que el territori pugui generar. L’Ajuntament pot ajudar a augmentar la tendència a consumir productes del nostre entorn, fet que reporta beneficis no només a tots els actors vinculats amb la producció, la distribució i la venda d’aliments, sinó que augmenta la riquesa de tota l’economia local. Promocionar el consum de productes ecològics de proximitat, sobretot de Vilanova i de la comarca del Garraf, mitjançant campanyes i creant una marca distintiva que ajudi a reconèixer aquests productes, en associació amb els municipis més propers. Dissenyar un pla de difusió d’aquesta marca a través de mercats, fires gastronòmiques, degustacions, etc. Aplicar polítiques urbanístiques per a preservar els terrenys agrícoles de la pressió immobiliària i les infraestructures. 5
Creació d’un banc de terres. L’Ajuntament ha d’arribar a acords amb propietaris de terres en desús perquè qui ho demani, segons uns barems i concurs públic, pugui optar a explotar-les. Estimular la creació de cooperatives d’inserció social i de foment de l’agricultura ecològica. Pressionar Ports de la Generalitat per tal que l’Ajuntament guanyi influència en la gestió del port i tot allò que comporta. Destinar línies de crèdit a la inversió en maquinària i renovació de la flota pesquera. Instal·lar un mercat de degustació proper o en les immediacions del port per donar a conèixer els productes de proximitat i com a pol d’atracció turística. Elaborar un sistema de bonificacions, com ara exempcions i descomptes en les taxes, als paradistes dels mercats que comercialitzin productes de km 0. Introduir als menjadors escolars els productes ecològics i la pesca de proximitat. Establir aliances amb les cooperatives de consum ecològic. Foment del comerç ecològic i de proximitat a través de campanyes de sensibilització. Treballar per un nou sistema de comercialització del peix que n'escurci la cadena de comercialització. Així s’afavoriria el preu i la qualitat i el producte aniria “del mar al plat”.
Involucrar el pescador en les iniciatives mediambientals.
6
Comerç i turisme El sector serveis ha anat guanyant pes econòmic durant els últims anys. De fet, Vilanova ha esdevingut clarament un destí atractiu per a la comarca i les comarques veïnes, pel que fa al comerç. Malgrat això, la concentració comercial al centre de la vila, atribuïble a la vinguda d’un gran nombre de franquícies, així com la proliferació de centres comercials als afores, ha repercutit negativament en el comerç local i ha dibuixat un desequilibri territorial: bona part dels barris fora del centre han vist com el teixit comercial no podia competir amb la pressió de grans supermercats i centres comercials, problema agreujat per l’incompliment persistent dels horaris comercials dins de la ciutat. Aquest desequilibri també afecta el turisme. El potencial turístic de Vilanova s’ha vist limitat a l’oferta de platja i restauració, que, si bé és important, no hauria de desmerèixer altres atractius, l’entorn proper i activitats culturals. En els aspectes referits a la promoció comercial i econòmica, Vilanova i la Geltrú pot anar sola o emmarcar-se en un projecte penedesenc de promoció i cohesió. Des de la CUP entenem que Vilanova ha d’optar per liderar, conjuntament amb Vilafranca, una marca pròpia, molt més autèntica i atractiva a un tipus de promoció més selecta i detallista: la regió del Penedès. En aquest sentit, cal destacar les noves vies de comunicació, que ens acosten a les ciutats mitjanes de l'interior del país. Ser la costa i el port de la regió dels vins i la cultura popular és molt més que ser una ciutat de la segona corona metropolitana. Ser el centre comercial del Penedès és força més que ser una ciutat industrial en decadència al costat de les platges de Sitges.
Vilanova ha d’obrir el prisma de la seva oferta turística, que no es pot limitar a restauració, platges i fires. Ha de sumar-hi l’activitat cultural, esportiva, el valor del seu entorn natural i de proximitat, la pesca o les festes populars. En aquest sentit, és crucial figurar a les xarxes internacionals comercials i turístiques, oferir una representació dels productes i serveis de la ciutat en la llengua del públic que es persegueix; tenir la capacitat no només de traduir una web de la ciutat sinó, a través de les xarxes, ser actiu en la promoció i dinamització de l’oferta continuada de Vilanova com a ciutat de serveis durant tot l’any, no només a l’estiu. En definitiva, s’ha de seguir una línia de treball transversal en tot allò que pugui representar un valor afegit per a la nostra ciutat. És obvi que tenim una mancança de places hoteleres. Tot i que des de la CUP apostem per un turisme bàsicament familiar, creiem que seria molt interessant apostar també per un turisme més juvenil creant un alberg de joventut. A més, creiem que s’ha de potenciar el turisme al centre de Vilanova i incentivar la creació de petits allotjaments i restaurants en immobles de la part més antiga de la ciutat, així com aprofitar el Complex Esportiu Isaac Gàlvez per celebrar-hi estades, competicions i d'altres esdeveniments que puguin atreure visitants.
7
Crear nous eixos comercials fora de la zona més cèntrica de la ciutat. Proposem vianalitzar el carrer Llibertat i el carrer del Gas des de la carretera fins al Passeig Marítim, creant una nova zona comercial i un nou carrer de vianants que uneixi el centre amb el mar. En el mateix sentit, proposem vianalitzar l'avinguda de Francesc Macià des de la Rambla Samà fins al carrer Josep Coroleu, sense descartar en el futur una ampliació. Potenciar el Mercat de Mar amb reformes, millores i publicitat per tal que esdevingui un nucli comercial important. Fer complir els horaris comercials i calendaris establerts a tots els comerços per no caure en greuges comparatius. Crear un alberg al Molí de Mar, que estigui dintre de la Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya. Engegar un pla de comunicació en relació a la informació, dinamització i promoció de Vilanova i la Geltrú en els circuits internacionals. Crear una pàgina web municipal escrita en una gran varietat d’idiomes, destinada exclusivament al turisme. Facilitar i incentivar la creació d’allotjaments amb encant als barris més antics i cèntrics de la ciutat. Millorar les comunicacions entre el Càmping Vilanova Park i la ciutat, sobretot pel que fa als accessos en bicicleta i a peu. Habilitar alguna zona per a l’aparcament d’autocaravanes que disposi de serveis bàsics com ara electricitat i aigua. Oferir un servei, gestionat per l'Ajuntament, d'intercanvi i lloguer de pisos i apartaments turístics, per tal de tenir-ne un control. Fer-ne un repartiment per zones i assegurar uns nivells òptims per al turisme familiar, cultural i esportiu. Treballar des de la promoció econòmica i turística, en col·laboració amb altres instàncies municipals i comarcals, per la marca Penedès. Promoure un consorci entre les tres comarques (Garraf, Baix i Alt Penedès) que sigui dinamitzador econòmic i internacionalitzador i que substitueixi l’actual Agència de Desenvolupament Econòmic del Garraf. Millorar la promoció i la senyalització de les rutes a peu i en bicicleta que
passen pel nostre terme municipal, conjuntament amb el Consell Comarcal, la Diputació de Barcelona i la resta de municipis per on passin aquestes rutes.
8
L’Ajuntament com a element d’activació econòmica Des de la CUP, veiem amb preocupació les polítiques que s’estan duent a terme sobretot durant els últims mandats, d’externalització de molts serveis que havien estat municipals: serveis com la recollida de brossa i la neteja de la ciutat, la jardineria, l’oficina de turisme o la gestió de centre cívics, entre d’altres. Volem que aquests serveis retornin a mans municipals. Per una banda, gestionar aquests serveis permetrà a l’Ajuntament estalviar i retallar despeses. Per als treballadors, es garantiran les condicions laborals que en mans d’empreses multinacionals han patit severes retallades els darrers temps. D’altra banda, la municipalització de serveis n'assegura el control popular i democràtic i una gestió de proximitat al ciutadà. L’Ajuntament ha d’intentar facilitar la conciliació de la vida laboral i familiar i fomentar la creació d’ocupació i el repartiment de la riquesa. Per això creiem que s’ha de tendir a l’eliminació de les hores extres. En lloc d’això, proposem la contractació de nou personal de manera que el treball es reparteixi. En determinats departaments de l’Ajuntament, la realització d’hores extres és una pràctica habitual i molt estesa que s’hauria d’evitar. La plantilla de funcionaris s’ha de repartir en funció de les necessitats i de la feina. Actualment, l’organigrama de personal està organitzat d’acord amb un paradigma caduc, de creixement urbanístic, i s’hauria de redistribuir per escometre els objectius principals que, al nostre parer, són primordials: l’emergència social i la lluita contra l’atur. Per tal de millorar la internacionalització de la ciutat, creiem que seria interessant tenir personal de l’Ajuntament que parli diverses llengües, a més de les més conegudes, que puguin col·laborar tant en el que és el turisme pròpiament com en d’altres branques de la promoció econòmica. A més, l’Ajuntament hauria d’incentivar molt més l’aprenentatge de llengües estrangeres entre els seus treballadors i prioritzar aquelles persones que ja les dominen a l’hora de fer noves contractacions.
Fer un estudi exhaustiu de les tasques de cada departament de l’Ajuntament i la seva plantilla i fer una redistribució de personal per optimitzar la feina en cas que es cregui convenient i sigui possible. Acabar amb la temporalitat dins la contractació que efectua el mateix Ajuntament: respectar els drets laborals com la revisió salarial i el dret a la promoció dels treballadors de l’Ajuntament i fer extensiu el compromís als 9
treballadors i les treballadores de les empreses subcontractades o a les empreses a qui ofereix concessions o concursos; aquesta ha de ser la primera condició exigida a les empreses que s’hi presentin. Plantegem arribar a finalitzar relacions amb aquelles empreses que no compleixin aquests requisits. Evitar de totes totes el pagament de gratificacions als funcionaris municipals. Contractar nou personal en aquells departaments municipals on la realització d’hores extres és habitual, per tendir a eliminar aquesta pràctica. Canviar l’actual tendència de l’Ajuntament d’externalitzar serveis municipals a empreses privades. S’ha d’avançar per recuperar la gestió pròpia d’aquests serveis. Reforçar el departament de recursos humans per tal que pugui realitzar les seves funcions, entre les quals la promoció interna, la formació dels treballadors, l’orientació i l’assessorament. Donar prioritat en les noves contractacions i promocions internes a aquelles
persones que parlin llengües estrangeres, sobretot en aquelles àrees on pugui ser més útil el domini de diferents idiomes. Incentivar en major mesura l’aprenentatge de llengües estrangeres entre els funcionaris municipals.
10
Una economia al servei de la gent En les seves dimensions macroeconòmiques, el sistema capitalista és insostenible. Tot i que els municipis són una petita baula del seu engranatge, val la pena trencar les dinàmiques que estiguin al nostre abast. Cal enfrontar-se a aquest sistema explicant els nexes d’unió entre la política i l’economia, però també cal explorar totes les vies que puguem per oposar-nos-hi. No n’hi ha prou a denunciar l’especulació que explota la classe treballadora a través de l’acumulació de capital, que es va reproduint a tot arreu. Cal posar en pràctica tot allò que estigui a la nostra mà per modificar les seves dinàmiques de poder.
És imprescindible des d’ara mateix col·laborar a aixecar altres maneres de funcionament econòmic, basades en valors socials i en el control democràtic, de respecte a l’entorn i de cura del benestar de la comunitat. Els moviments socials generen nombroses iniciatives, marcs jurídics i entitats en aquest sentit, als quals cal donar suport perquè cada vegada aprofundeixin més en la radicalitat de les seves propostes, vertaderes crítiques al sistema de valors capitalista, i perquè cada vegada més gent s’hi comprometi i en faci ús. Alhora, les institucions municipals poden ser un estri útil per modificar les relacions econòmiques. Tot i que no van ser creades amb aquest propòsit, els ajuntaments són les institucions més properes a la ciutadania i, per tant, poden ajudar a generar aquestes iniciatives transformadores que capgirin el paradigma del creixement a qualsevol preu. Petites però poderoses mesures dins de l’Ajuntament poden anar en consonància amb una dinàmica de canvi més general, que surti de la societat. Una política de repartiment per la via d’impostos progressius, per exemple. Un dels camps de batalla dels propers anys serà el deute municipal, un tema que posa en relleu i en entredit l’avarícia i la desigualtat que governen les relacions econòmiques actuals. A través dels grans bancs i amb la connivència dels partits que han manat fins ara, la crisi ens ha deixat un endeutament gairebé impossible de retornar. És probable que ben aviat ens diguin que l’ajuntament ha d’escollir entre pagar el deute o oferir serveis bàsics, de manera que cal estar preparats i afrontar amb totes les garanties aquest debat. Una auditoria sobre el deute serviria de punt de partida d’una discussió en profunditat, que ha de posar sobre la taula la necessitat d’aturar la sostracció de recursos públics per part d’entitats financeres a través de l’endeutament. D’altra banda, com a forma d’empoderament ciutadà, és bàsic que les finances municipals es posin a l’abast de tothom de forma entenedora, aprofitant els espais webs de què disposa l’ajuntament, o creant-ne de nous. Fer pedagogia dels diners públics és una bona
11
manera de fomentar el debat crític i de posar llum a les problemàtiques de la ciutat, així com de donar eines per al seu escrutini popular i control democràtic.
Ajudar i acompanyar les iniciatives relacionades amb la creació d’una moneda social, amb la qual es permeti accedir a certs serveis públics, impostos i taxes municipals. Incentivar-ne l'ús a través del treball comunitari. Als concursos públics, aplicar clàusules socials basades en el compromís efectiu de creació d’ocupació, desenvolupament local i cohesió social. Impulsar activament des de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú la capitalització de la nova banca ètica i cooperativa i ajudar en la seva extensió territorial prestant espais i serveis des de l’Ajuntament. Traslladar tota l’operativa bancària de l’Ajuntament, incloses les empreses municipals i organismes dependents, a entitats de banca ètica i cooperativa. Endegar un l’Ajuntament.
procés
d’auditoria
municipal
sobre
l’endeutament
de
Convocar unes jornades d’abast nacional sobre el deute, amb la presència d’ajuntaments i d’altres administracions locals que comparteixin un alt endeutament, a fi d’acordar una solució conjunta del problema, amb la mediació de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Català de Finances. Crear un grup de treball independent, lligat a la comunitat educativa i amb professionals de reconeguda trajectòria, que avaluï periòdicament l’estat dels comptes municipals. Instaurar un apartat a la pàgina web municipal amb tota la informació relativa als comptes municipals, ordenada de forma entenedora i amb un espai obert permanentment a la consulta i participació ciutadana. Lligar la presentació dels pressupostos municipals a les ordenances fiscals, per tal de tenir una visió més completa dels ingressos i les despeses municipals. Iniciar una sèrie de canvis en les ordenances fiscals, destinats a ampliar les bonificacions a títol individual (aturats, famílies amb pocs recursos, etc) i a gravar els habitatges buits, així com per aplicar càrregues fiscals a les persones jurídiques amb ingressos més elevats. Establir incentius econòmics que afavoreixin la creació de noves empreses cooperatives tals com: ajuts a la constitució i a la incorporació de socis i sòcies; ajuts per a la transformació d’empreses i associacions en cooperatives de treball. Eliminar els obstacles que enfronten els processos de reconversió empresarial i relleu generacional. 12