Programa electoral 2015

ELECCIONS MUNICIPALS 2015

Programa electoral Go ver nem -nos

Els 5 motors del canvi a Vilanova i la Geltrú La CUP hem redoblat els esforços per configurar un programa electoral obert, participat i transformador. La nostra proposta política ha rebut aportacions de moltes persones i col·lectius: hem fet debats oberts, hem habilitat un portal web per fer propostes i aportacions online, i hem enviat a totes les bústies de la ciutat fulletons per a traslladar-nos propostes a urnes instal·lades a la xarxa de centres cívics.

Fruit d’aquest treball, proposem una bateria de propostes i mesures vertebrada en cinc eixos, cinc motors d’un canvi profund en les polítiques públiques a la ciutat que reverteixin la situació actual, capgirin les prioritats de l’Ajuntament i posin tot el potencial de les institucions municipals al servei de vilanovins i vilanovines.

“L’economia, l’urbanisme, la cultura i l’Ajuntament, al servei de la gent” És hora de bolcar l’Ajuntament i les seves estructures a les prioritats socials i blindar els nostres drets. Tot i les limitacions competencials i la llosa del deute, hem de vertebrar les polítiques públiques i accions necessàries per revertir l’actual situació econòmica i social. Difícilment podrem fer grans inversions, però estem obligades a posar tot l’engranatge municipal a treballar per activar el teixit productiu local i comarcal.

Necessitem enfortir-nos com a comunitat, i això passa necessàriament per omplir els pisos buits, per recuperar el control municipal dels principals serveis públics, per defensar i posar en valor la natura que ens envolta, o per redoblar el suport al teixit associatiu i cultural com a element de cohesió i dinamització de la ciutat.

La CUP presentem una proposta política que té com a centre de gravetat ser amos del nostre propi futur. Parlem de sobirania, d’enfortir la democràcia i l’espai comú, de posar l’economia, la cultura, l’urbanisme, l’habitatge i l’Ajuntament al servei de la gent. És hora de no cedir, de no delegar, de prendre consciència, d’empoderar-nos. És hora de governar-nos.

1 2 3 4 5

1/5

Blindatge dels drets socials

L’actual situació de crisi econòmica i social que recorre tot el país està afectant alguns dels drets més elementals: dret a l’habitatge, a una alimentació equilibrada, a l’accés als serveis bàsics, a la feina, a una renda mínima que permeti el normal desenvolupament de les persones... A aquest fet s’hi ha d’afegir les enormes retallades en serveis bàsics que s’han realitzat des d’administracions supramunicipals.

Des de la CUP creiem que els ajuntaments, no només han de posar la preservació de tots aquests drets bàsics com a eix central de la seva acció política, sinó que han d’esdevenir, conjuntament amb les entitats de defensa dels drets socials, motor de pressió i denúncia sobre la resta d’administracions perquè reverteixin les seves polítiques d’atac als drets elementals.

Entenem que l’Ajuntament s’ha de posar al servei de tots aquells moviments socials que lluiten cada dia per la defensa d’allò que ens ha costat tants anys de lluita aconseguir i per denunciar i lluitar contra totes les injustícies que es viuen dia a dia a la ciutat, sobretot per part dels més poderosos contra les capes socials més desprotegides.

Entenem que totes les persones tenim dret a unes condicions mínimes de vida i que la caritat, tot i ser un mecanisme que es fa inevitable en moments tan durs com l’actual, no és la solució. Hem d’aconseguir que siguin les mateixes institucions públiques les que garanteixin que totes les famílies del país disposin d’allò que tots entenem que és bàsic per a un bon desenvolupament humà. Creiem que el més important és que avancem tots junts com a societat, si cal fent-ho més lentament, però sense deixarnos a ningú pel camí.

La millor manera que tenim de revertir aquesta situació social tan complicada, a part de garantir unes condicions de vida digna, és a través de l’educació i la formació i propiciant el desenvolupament de persones lliures i crítiques. Hem de treballar per fomentar que els joves vegin la necessitat d’educar-se i hem de ser capaços, com a ciutat, d’oferir formació ocupacional de qualitat a tots els vilanovins que així ho desitgin. És cert que moltes competències que afecten aquest apartat no són municipals, però també sabem que hi ha molt més recorregut a fer des de l’administració local. Des de l’elaboració d’unes taxes i impostos molt més progressius, fins a garantir l’accés a serveis bàsics o passant per donar un impuls molt més gran a la lluita contra la desigualtat social a través dels pressupostos o per modificar l’estructura municipal posant la lluita contra la crisi social en el centre de la seva acció política.

Des de la CUP tenim clar que ens hi estem jugant molt, i que cal ser valents i posicionar-se clarament en la lluita que s’està duent a terme entre els interessos de les grans empreses, corporacions i financeres multinacionals i les classes més populars. Creiem que no podem fer ni un pas enrere i que cal deixar clar de quina banda estan la gran majoria de vilanovins i vilanovines i, per extensió, de quina banda ha d’estar el seu ajuntament.

Emergència social i lluita contra l’exclusió En els darrers anys hem estat testimonis d’un important augment de la pobresa a la nostra ciutat: Més gent dormint al carrer, més desnonaments o més famílies que necessiten recórrer als bancs de queviures per poder menjar.

Si a aquesta situació li sumem el fet que els ingressos de les administracions públiques s’han vist minvats considerablement emparant-se en la crisi, ens trobem amb una situació de misèria planificada per l’Estat, que ens arriba en forma d’onada a nivell municipal.

Malgrat que els ajuntaments tenen limitacions per a activar polítiques econòmiques estructurals, sí que poden posar les bases per revertir lògiques econòmiques en favor de l’economia productiva i d’una redistribució més justa del treball i la riquesa. Això comença també per atendre les necessitats més elementals de la ciutadania. Per tant, cal que l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú estigui a l’alçada de poder respondre amb polítiques socials justes per a atendre de forma equitativa aquells veïns i veïnes que es trobin en risc d’exclusió.

Des de la Candidatura d’Unitat Popular, apostem per cercar solucions transformadores que s’allunyin de l’assistencialisme, que genera dependències i impossibilitat de superar la pobresa. Cerquem programes enfocats des de la promoció de les persones, fomentant la reciprocitat i reconeixent la pluralitat de subjectes i gèneres. Cal reprendre la noció de ciutadania com a subjectes actius de drets i deures envers la societat.

Prioritzar les necessitats dels col·lectius més desafavorits ha d’anar forçosament de la mà de treballar la sensibilització i l’adquisició de consciència política d’aquests i de la ciutadania en general, per evitar l’estigmatització i la criminalització de la pobresa.

Només si aconseguim que les persones s’apropin a les realitats econòmiques i socials empobrides, prendran consciència que les polítiques socials beneficien el conjunt de la ciutadania. Aquest és un repte important alhora que urgent, ja que les polítiques neoliberals posen en risc la cohesió i la convivència ciutadana. És responsabilitat del municipi fer una aposta seriosa per plans d’inclusió social adreçats a col·lectius concrets i per aquells programes integrals o comunitaris que poden incidir de manera global en les problemes de tota la comunitat.

 Incorporar agents d’intervenció provinents de col·lectius amb dificultats dins del procés de disseny, seguiment i avaluació de les polítiques que se’ls adrecen, ja que pot contribuir a millorar la pràctica quotidiana i que se sentin part activa del seu procés de recuperació.  Consolidar unitats bàsiques d’atenció social primària: amb professionals qualificats i que entenguin el treball comunitari en equip com l’única forma d’abordar les problemàtiques socials.  Organitzar Serveis d’Atenció Domiciliària amb prou dotació horària per poder donar una bona atenció a gent gran i famílies. La bonificació de les taxes per prestació de serveis ha de poder contribuir a garantir la universalitat del servei.  L’Ajuntament també ha de poder mostrar-se disposat a acollir equipaments socials descentralitzats i de gestió autònoma: cases d’acollida per a dones maltractades, centres d’atenció i seguiment a les drogodependències, centres residencials d’acció educativa, albergs d’acollida per a urgències socials, etc.  Vetllar per una política d’ajudes econòmiques que eviti el clientelisme i la perpetuació de la precarietat, defugint ordenances que obliguen a compensar la recepció d’ajudes socials amb “cursos de ciutadania”. Cal crear ajudes econòmiques d'urgència social i donar allotjament temporal a aquelles famílies més necessitades del municipi.  Oferir serveis bàsics als equipaments municipals: obrir horaris de dutxa als pavellons i piscines, ampliar l’ús del servei que ja ofereix l’espai de La Plataforma per assegurar la higiene de les persones en situació de pobresa i ampliar l’actual servei de bugaderia.  Facilitar l’accés al Punt Net a aquells que ho necessitin per recuperar mobles i electrodomèstics. Millorar-ne els mecanismes d’informació i accés.  Fer pressió municipal i prendre mesures concretes per eradicar i evitar les situacions de pobresa energètica a les llars de famílies i persones amb pocs o nuls recursos econòmics.  Impulsar la creació d’un menjador social a l’espai de la Plataforma que funcioni de manera autogestionada, implicant les persones que l’utilitzin en el seu funcionament, evitant així la caritat.

 Dotar l’Economat de Vilanova i la Geltrú, el nou servei de distribució de queviures per a les persones sense recursos, de treballadors i treballadores municipals, que actuïn coordinadament amb el personal voluntari.  Realitzar campanyes de sensibilització sobre les problemàtiques que existeixen actualment a la ciutat. Emprar el PAE com a eina sensibilitzadora a les escoles i instituts, oferint tallers i xerrades sobre drets socials bàsics, habitatge, sexualitat, discapacitat, pobresa, etc.  Establir un protocol d'actuació per tal d'atendre les persones que viuen al carrer, més enllà de les ajudes puntuals en casos extrems.

L’habitatge, un dret fonamental L’accés a un habitatge digne és un dret que ha de ser universal i hauria de ser una de les principals finalitats de les administracions, i especialment dels ajuntaments, tot i que, en el marc de la legislació actual, que deixa gran part dels aspectes que influeixen més en el preu de l’habitatge en mans del sector privat, els ajuntaments no tenen prou eines al seu abast per influir-hi.

Arran de la crisi econòmica i la bombolla immobiliària, hi ha a la ciutat moltes famílies amb problemes molt greus d’accés a l’habitatge. Això ha provocat, per una banda, l’aparició de plataformes que, com la PAH, defensen el dret a l’habitatge i que les famílies desnonades pels bancs no arrosseguin deutes de per vida. Per altra banda, ens trobem amb noves tipologies d’accés a l’habitatge, com ara l’ocupació, que, si bé no és un fenomen nou, sí que ho és la seva dimensió.

Malgrat les limitacions dels poders municipals, cal una aposta decidida per l’Oficina Local de l’Habitatge (OLH) i l’impuls de polítiques imaginatives per minimitzar el greu problema de les famílies amb dificultats d’accés a l’habitatge.

Tot i que l’Ajuntament no disposa de prou recursos, ara per ara, per augmentar el parc d’habitatge públic a la ciutat, sí que és propietari de sòl per poder-hi construir pisos.

Cal cercar mecanismes que permetin la construcció de pisos de lloguer social i de protecció social, tot i que des de la CUP defensarem la prioritat dels pisos públics de lloguer. Per altra banda, la banca és la propietària de bona part dels habitatges buits a

la ciutat, i hem de ser capaços que bona part d’aquests pisos acabin essent gestionats públicament a través de l’OLH i que compleixin una funció social.

 Canviar la manera d’entendre la relació entre la l’Ajuntament i aquells moviments socials que lluiten pel dret a l’habitatge, com la PAH. Hem d’aconseguir posar l’Ajuntament al servei d’aquests moviments amb tot el recolzament possible i que hi hagi una relació molt més fluïda i constant entre la PAH i departaments com habitatge, serveis socials i l'OLH.  L’ajuntament ha d’esdevenir part activa en les campanyes de pressió de la PAH sobre la banca per la dació en pagament.  El dret a l’accés a l’habitatge ha de ser una de les prioritats del nou govern. Per això, cal reforçar moltíssim l’OLH, tant pel que fa a personal com pressupostàriament.  Fer un seguiment constant del mapa canviant de pisos buits a la ciutat, per tenir-los ubicats i poder fer polítiques que permetin posar-los a la borsa de lloguer social.  Fer una campanya per donar a conèixer a tots els propietaris de pisos buits la possibilitat de llogar-los a través de la borsa de lloguer social amb la garantia per part de l’Ajuntament del bon manteniment de l’habitatge  Augmentar les ajudes per a la rehabilitació d’habitatges buits en mal estat, a canvi que l’OLH en gestioni el lloguer fins que es recuperi l’import de la rehabilitació.  Explorar vies com la masoveria urbana o el pis compartit entre persones grans que viuen soles i joves que es vulguin emancipar i no puguin fer-ho per problemes econòmics.  Incrementar la pressió a la banca i a les empreses propietàries de pisos buits perquè els posin a lloguer a través de l’OLH. S’ha d’augmentar les inspeccions a aquests habitatges i les sancions quan no hi hagi resposta per part dels propietaris.  Aplicar descomptes en l’IBI a aquells propietaris que posin el seu immoble a lloguer a través de l’OLH.  Fer una modificació dels llindars mínims de renda per poder accedir a la borsa de lloguer social, per tal que més famílies amb pocs recursos hi puguin accedir.

 Garantir unes condicions mínimes d’habitabilitat per aquelles famílies que s’han vist obligades a ocupar un habitatge, prioritzant aquelles que tenen infants al seu càrrec. Hem d’aconseguir garantir l’accés legal a l’aigua corrent, mitjançant mecanismes com els comptadors solidaris, i treballar per avançar cap al subministrament legal de la resta de serveis bàsics.  Pressionar les administracions competents perquè es defineixi legalment què és un pis buit i que, per tant, es pugui aplicar un recàrrec sobre l’IBI a aquest tipus d’habitatge, fomentant així la cessió a la borsa de lloguer social de l’OLH.  Buscar fórmules per augmentar el parc de pisos municipals, com ara la cessió de terrenys municipals a cooperatives d’habitatge que construeixin pisos de protecció oficial, a canvi que part dels pisos passin a ser de propietat municipal.  Estudiar la possibilitat de modificar el POUM per construir habitatge de lloguer social en els pisos superiors del sòl destinat a equipaments, quan això sigui compatible amb els equipaments projectats.  Assegurar una cartera mínima de pisos per tal de cobrir temporalment aquelles necessitats més urgents de les persones desnonades a la ciutat, que també podrien utilitzar-se en altres casos extrems com els de violència de gènere.  Prioritzar les persones que portin cert temps empadronades a la ciutat, a l’hora d’adjudicar pisos de protecció oficial, lloguer social o la borsa de lloguer. Parlar amb la resta d’administracions, empreses o fundacions que puguin tenir habitatge d’aquesta tipologia perquè segueixin també aquest criteri.  Obligar que en els edificis de nova construcció hi hagi prevista una zona específica per a l’aparcament segur de bicicletes per fomentar-ne l'ús.

La sanitat no es toca Ens trobem en una comarca on, històricament, les infraestructures sanitàries no han estat les necessàries per a la població resident, i això encara s’ha anat agreujant amb l’increment de població de les darreres dècades. Si hi sumem les retallades dels darrers anys, tenim la situació actual d’insuficiència d’estructures i professionals sanitaris.

Ja fa molts anys que es parla de la construcció d’un nou hospital a la ciutat, però sembla que el projecte segueix encallat. Des de la CUP, treballarem perquè aquesta infraestructura llargament esperada sigui una realitat algun dia, però sobretot perquè l’hospital sigui de propietat pública i gestionat de forma pública. Mentrestant, creiem que el que és fonamental és garantir una atenció sanitària suficient i de qualitat a la ciutat i a la comarca.

Tot i que molts dels aspectes relacionats amb la sanitat s’escapen de les competències municipals, també és cert que l’Ajuntament gestiona directament la residència dels Josepets i el CAPI Baix-a-Mar a través del Consorci de Serveis a les Persones (CSP) i, de manera indirecta, a través del Consorci Sanitari del Garraf (CSG), l’Hospital de San Camil, l'Hospital de Sant Antoni i el Centre de Rehabilitació.

 Denunciar totes aquelles retallades que afectin la qualitat de la sanitat a la comarca i treballar conjuntament amb els professionals i ciutadans per mobilitzar la societat en defensa d’uns serveis sanitaris públics i de qualitat.  Potenciar l’ús de medicaments genèrics i la unidosificació, evitant la incentivació de les multinacionals farmacèutiques i disminuint la despesa pública en fàrmacs.  Treballar amb les altres administracions per acollir les teràpies alternatives en la sanitat pública. Per a això, caldrà dotar-se de reglaments reguladors d’aquestes pràctiques per tal que siguin dutes a terme per professionals especialitzats.  Facilitar recursos i activitats per tal de garantir una bona educació en matèria de salut.  Donar un major suport a les associacions de familiars i malalts d’àmbit local, i també comarcal amb seu a Vilanova i la Geltrú, per tal que siguin un referent i puguin donar resposta a les diferents necessitats que les seves malalties els ocasionen.  Garantir i potenciar la figura dels psicòlegs i terapeutes als centres sanitaris públics.

 Augmentar i millorar els serveis d’atenció psicopedagògica a les escoles i els instituts.  Afavorir els serveis socials com a complement d’un bon servei sanitari per disminuir la saturació als centres sanitaris.  Incidir per tal que els centres sanitaris introdueixin en els seus menús aliments ecològics i de proximitat.  Pressionar la Generalitat perquè augmenti el nombre de metges als CAPs i redueixi la ràtio habitants/metge, sobretot en algunes especialitats que han patit reduccions.  Fomentar xarxes socials d'autoajuda en casos de dependència.

Educació, pública i de qualitat L’educació és l’eina més important que tenim per garantir la igualtat d’oportunitats entre els infants i els joves. Amb la situació de crisi social, es fa més important i prioritari que mai garantir i fomentar l’accés universal a l’educació.

Des de la CUP estem a favor d’un sistema d’ensenyament totalment públic, de qualitat, laic, inclusiu, en català i on no se separi l’alumnat per raó de sexe. I ens comprometem a avançar cap a aquest model, que ha de permetre formar ciutadans autònoms i crítics.

Es preveu que durant els propers anys hi hagi una reducció de les necessitats de places en els primers cursos de l’escolarització obligatòria i entenem que s’ha de treballar per mantenir les línies escolars, per reduir les ràtios d’alumnes per classe i millorar l’atenció dels infants.

No podem perdre de vista que som una ciutat universitària i, per tant, hem de lluitar tant com puguem per mantenir i ampliar l’oferta universitària i d’educació superior a la ciutat. Hem d’avançar per tal que la presència del campus de l’UPC reverteixi en el teixit econòmic de la vila, però també en les relacions amb els instituts i la formació ocupacional.

 Continuar amb el criteri de zona única a l’hora d’escolaritzar els infants per evitar la separació segons els diferents barris i les seves realitats socioeconòmiques.

 Vetllar perquè la zonificació que s’estableixi en el procés d’inscripció vagi encaminada a aconseguir que tots els centres pagats amb diners públics tinguin alumnat amb necessitats educatives especials en un percentatge similar, i que aquest procediment no perjudiqui les famílies amb més dificultats.  Pressionar la Generalitat perquè augmenti els recursos, sobretot pel que fa a personal, en aquelles escoles on hi hagi alumnes amb necessitats educatives especials.  Fer un pla a mitjà i llarg termini amb les projeccions de necessitats de places escolars, conjuntament amb la comunitat educativa, que ens permetin avançar-nos a l’hora de planificar i negociar amb altres administracions les prioritats educatives de la ciutat.  Lluitar per evitar el tancament de línies escolars i, en cas que sigui impossible, garantir que si es tanca alguna línia sigui en escoles concertades i no pas en les públiques.  Treballar conjuntament amb les escoles concertades de la ciutat per tal de reduir les despeses que han d'assumir les famílies.  Contribuir en la mesura que sigui possible des de l’àmbit municipal a la reducció de la ràtio professorat/alumnat.  Defensar amb contundència, en el marc de la immersió lingüística, la implantació de la nostra llengua en les etapes obligatòries i exigir-ne l’extensió a la Secundària no obligatòria. Cal donar tot el suport i assessorament a les escoles per tal que puguin mantenir aquest model tot i l'ofensiva judicial en contra seva.  Vetllar pel manteniment o reintroducció de les Aules d’Acollida integrades dins els centres i donar suport als projectes que, com el Voluntariat Lingüístic, facilitin la incorporació dels nouvinguts a la comunitat.  Augmentar les ajudes per llibres escolars i treballar conjuntament amb les AMPES per ampliar els programes de reutilització de llibres.  Començar a treballar en un projecte a mitjà termini de substitució de l’edifici de l’Institut Manuel de Cabanyes per un de nou que reuneixi les necessitats pedagògiques actuals, tot incloent-hi la construcció d’instal·lacions esportives i altres serveis educatius per a la ciutat.  Augmentar els esforços per seguir garantint les beques menjador per aquells infants de les famílies més necessitades.

 Augmentar la comunicació entre els centres i serveis socials per poder treballar amb les famílies dels alumnes que presenten més problemes d’absentisme escolar.  Donar suport a l’escolarització inclusiva i a tots els projectes que afavoreixin la integració social i laboral de les persones amb qualsevol tipus de discapacitat.  Redefinir els barems actuals de la tarifació social a les escoles bressol municipals per permetre-hi l’accés a famílies que actualment no els és possible.  Redefinir els barems actuals de la tarifació social a les escoles de música i art i fer campanyes a les escoles per tal que infants i joves de famílies amb menys recursos coneguin les potencialitats i els beneficis d’aquest tipus d’ensenyament i hi puguin tenir accés.  Treballar conjuntament amb altres administracions per aconseguir un augment de l’oferta de llengües i de grups a l'Escola Oficial d'Idiomes.  Facilitar de manera prioritària la col·laboració dels centres educatius amb tots els serveis externs: Serveis Socials, Centres de Salut, Policia Local, l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP), Hospital de Dia, etc, per tal d’evitar per qualsevol motiu l’exclusió o autoexclusió dels alumnes del sistema educatiu.  Col·laborar amb els centres públics de la ciutat en la revisió i ampliació de l’oferta actual de Cicles Formatius de Formació Professional.  Defensar el manteniment de l’oferta de Batxillerat Nocturn a la ciutat en condicions d’igualtat d’oferta amb el Batxillerat Diürn.  Promoure juntament amb els centres l’elaboració de Plans Educatius d’Entorn per possibilitar la interacció real entre els centres escolars i els barris, en benefici de l’èxit educatiu de tot l’alumnat.  Col·laborar amb els centres educatius i les Associacions de Mares i Pares en l’organització d’aules d’estudi tutoritzades.  Dissenyar plans socioeducatius d’inclusió a la comunitat per tal d’evitar que el centre educatiu sigui l’únic espai de relació de l’alumnat nouvingut amb l’entorn. Els esplais, casals i, en general, tots els espais laics d’educació en el lleure, seran els espais integradors idonis.

 Promoure la incorporació als centres de mecanismes encaminats a vetllar pel respecte de l’alumnat a la diversitat lingüística i cultural.  Implementar estratègies i metodologies basades en la coeducació, que eduquin els infants en igualtat d’oportunitats al marge dels rols patriarcals.  Treballar conjuntament amb les escoles perquè les seves instal·lacions, tant interiors com exteriors, puguin ser aprofitades, fora dels horaris escolars, com a equipaments de barri per a aquelles activitats que puguin ser compatibles.  Millorar l’oferta de cursos i activitats del Menú del Programa d’Animació Educativa (PAE) per a la Secundària a partir de les demandes de la comunitat educativa, amb especial atenció a aquelles activitats que giren al voltant de la igualtat de gèneres i de cultures, dels hàbits de consum i de la sostenibilitat ambiental, de l'estimulació de l’esperit crític davant les injustícies, del coneixement profund de la proximitat per entendre millor realitats més llunyanes, del món de la sexualitat i la seva diversitat, del funcionament dels mitjans de comunicació i de la publicitat, de les malalties induïdes per la imitació de models o per mals hàbits, sobre la violència masclista i de sensibilització sobre les desigualtats en el nostre sistema econòmic.  Treballar per eradicar qualsevol tipus de violència en l’àmbit escolar, elaborant programes específics de detecció i prevenció del bulling.  Fer un seguiment específic, juntament amb les comunitats educatives i les AMPES, sobre el procés de fusió entre les escoles Pasífae i Sant Jordi, que garanteixi unes òptimes instal·lacions i la integració dels plans educatius.  Potenciar les biblioteques escolars conjuntament amb les direccions de les escoles i les AMPES, tot recuperant l’impuls dinamitzador que van suposar per als centres els projectes Punt d’Innovació Educativa.  Augmentar els programes de col·laboració i dinamització entre les biblioteques escolars i les biblioteques municipals.  Col·laborar amb les AMPES en la posada en marxa i el manteniment dels serveis d'acollida o activitats a primera hora de la tarda, especialment les setmanes que les escoles fan jornada continuada.

 Promoure convenis de col·laboració amb els centres educatius en àmbits com l’equitat, el medi ambient, l’esport no competitiu, el coneixement de l’entorn, l’alimentació, els hàbits saludables, el respecte a la diversitat, el civisme, l’educació viària, etc.  Promocionar l’Escola i Conservatori Municipal de Música i l’Escola Municipal d’Art i Disseny com a focus de creació i experimentació artística.  Augmentar la col·laboració amb la UPC i treballar per capgirar la tendència a la reducció de les carreres ofertes per aconseguir una universitat més potent a la ciutat.  Potenciar la relació entre la UPC i les empreses de la ciutat, però també entre la UPC i els instituts de secundària, en tot allò que sigui possible.  Replantejar els objectius i l’oferta de cursos del Campus Universitari de la Mediterrània.  Potenciar la col·laboració de Neàpolis amb els centres educatius, sobretot pel que fa a treballs de recerca o d’investigació.  Fer del Consell Escolar Municipal un observatori de l’estat de l’educació a la ciutat, alhora que un òrgan de debat i de propostes.  Promocionar la presència i força dels sindicats d’estudiants als centres d’ensenyament de secundària, com a eina de cogestió i coresponsabilització de les decisions d’aquests centres.

Formació, clau de futur La formació és un àmbit que guanya importància en un moment de crisi com l’actual, en què moltes persones han perdut la feina i es veuen obligades a reorientar la seva carrera laboral i d’altres veuen com la primera entrada al mercat laboral es fa gairebé impossible. Des de l’Ajuntament, s’ha d’aconseguir posar prou eines a l’abast de totes aquestes persones per facilitar la primera entrada al mercat laboral i la formació d’aquells vilanovins que vulguin redireccionar la seva formació cap a nous sectors.

Actualment, la formació s’està fent a través de l’organisme autònom IMET (Institut Municipal d’Educació i Treball), que també gestiona tot allò que fa referència a les competències municipals sobre educació i el treball. Des de la CUP, som partidaris

d’eliminar aquest organisme autònom i assumir la gestió directament des de la regidoria d’educació.

Creiem que des de l’Ajuntament es fa imprescindible l’augment dels recursos destinats a la formació. Ara bé, l’objectiu de la formació no pot limitar-se només a proveir les empreses amb mà d’obra més o menys especialitzada segons l’evolució del mercat, sinó que caldrà crear línies d’especialització sòlides que vagin més enllà de les demandes de l’entorn empresarial més immediat.

La formació ha de ser, a més, una de les eines fonamentals en la lluita contra el fracàs escolar, de manera que s’ofereixi una oportunitat real de reversibilitat acadèmica a tot el jovent que hagi abandonat abans d’hora el centre educatiu de secundària sense haver obtingut el graduat en ESO, ja sigui amb plans que depenen d’altres administracions com els PQPIs o similars, o plans propis.

 Eliminar l’actual organisme autònom de l’IMET i traslladar les seves competències directament a la regidoria d’educació.  Augmentar, en la mesura que sigui possible, la part del pressupost municipal destinada a la formació ocupacional.  Establir convenis amb la resta de municipis de la comarca per tal que els vilanovins es puguin formar en altres municipis quan s’hi ofereixin cursos que no s’ofereixen a la ciutat i es faci de manera recíproca.  Mantenir un òrgan amb una composició semblant a l’actual consell rector de l’IMET, que assessori i pugui ser consultat per la regidoria d’educació i que col·labori en la redacció d’un programa marc a mitjà termini per la formació a la ciutat.  Treballar per garantir la continuïtat de programes de qualificació professional inicial (PQPI) o similars.  Implementar la tarifació social per als estudiants vilanovins empadronats als cursos de l’EFAV.  Potenciar aules d’alfabetització en noves tecnologies i crear nous espais d'aprenentatge per als col·lectius amb més dificultat de relació i/o amb baix nivell de formació.  Promoure l'elaboració de treballs de recerca de Batxillerat sobre temàtiques relatives als problemes de la ciutat.

Feminisme i Alliberament de Gènere Definim el sistema patriarcal com aquell que es basa en una organització social on el col·lectiu dels homes ostenta el poder, és a dir, que domina la resta de col·lectius.

Aquesta organització social implica una divisió de funcions i àmbits socials en relació al sexe. Històricament, a les dones se’ns ha relegat a l’àmbit privat (tasques de la llar i cura de tots els membres de la família) i els homes, a l’àmbit públic (on es gestiona el poder). Els agents socialitzadors amb què contactem al llarg de la vida (família, escola, institucions i comunitat que ens envolta) tenen un paper fonamental en el desenvolupament personal i, per tant, en l’adopció d’esquemes mentals, rols, valors i actituds. Aquests agents han d’estar lliures de preceptes masclistes i, lluny de voler consumar una actitud paternalista, l’Ajuntament ha de vetllar per facilitar recursos d’alliberament de gènere i d’empoderament.

Dividim les propostes d’acció política municipal en quatre eixos:

Socioeconòmic El feminisme cerca l’equitat –la igualtat d’oportunitats- entre les persones. Entenent que vivim en una societat androcèntrica, cal identificar i combatre les desigualtats de gènere activament i discriminar positivament els gèneres oprimits. En aquest sentit, el treball a desenvolupar ocupa l’esfera pública i privada, essent indissociables l’una de l’altra. És des de l’economia feminista que podrem sortir de la crisi de valors i econòmica per esdevenir una societat justa que situï al centre les necessitats humanes. Aquest model aposta per vincular l’àmbit social i l’àmbit econòmic, i posa en valor la sostenibilitat de la vida. Implica reconceptualitzar el binomi entre el treball reproductiu i de cures i el treball remunerat. La societat que desitgem ha de partir de l’òptica que el segon no seria viable sense el primer.

 Desenvolupar polítiques de visibilització de les tasques domèstiques, reproductives i de cura com a treball imprescindible per permetre la compatibilitat amb el mercat de treball remunerat.  Impulsar mesures que possibilitin una distribució del temps equitativa: conciliar la triple presència de les dones a l’esfera domèstica, laboral i d’oci/activisme.  Crear espais permanents de cura per als infants als equipaments municipals i disposar personal municipal amb aquesta tasca durant la realització d’activitats institucionals puntuals (espais i horaris d’acollida gratuïts).  Redacció d’un nou Pla Estratègic Laboral Integral que fomenti drets laborals que eradiquin la precarietat laboral i la descompensació salarial

que pateixen les dones (especialment les que es consideren en risc d’exclusió social).  Projectar la discriminació positiva en favor de l’ocupació de dones en càrrecs polítics i/o empresarials.  Elaborar un pressupost municipal participatiu que inclogui l’enfocament de gènere.  Ampliar i potenciar l’Espai d’Equitat.  Captar la realitat socioeconòmica de les dones vilanovines a través de la creació de l’Observatori Municipal de les Dones.  Dissenyar un Pla de Mobilitat Urbana que contempli una ciutat amable (que trenqui barreres d’accessibilitat i preservi la multifuncionalitat dels espais públics) i segura (sense carrers poc il·luminats i itineraris de circulació per a cotxets i/o escolars).  Habilitar espais públics per a l’alletament matern.  Bonificar les empreses que adoptin mesures d’accessibilitat i que habilitin canviadors de bolquers mixtos.  Oferir alternatives i suport laboral a les treballadores sexuals que ho desitgin.  Evitar l’ús sexista i androcèntric de la llengua a les escoles i equipaments municipals. Redacció no sexista de la documentació administrativa.

Empoderament L’empoderament és el procés pel qual una persona o col·lectiu adquireix mitjans per a l’enfortiment del seu potencial en termes econòmics, polítics i socials. Les dones són una força fonamental per al canvi, tant pel que fa a la seva subordinació respecte dels homes com a les lluites socials per la democràcia i la justícia. Han de ser les mateixes dones, organitzades a partir de les seves necessitats immediates i les seves vivències quotidianes, les que prenguin consciència dels seus interessos estratègics i aconsegueixin una posició d’autonomia respecte dels homes. Els homes que es considerin feministes han de començar per renunciar als privilegis que la societat els ha atorgat de facto.

 Promoure que les ciutadanes s’involucrin en l’adquisició de poder propi més enllà d’esdeveniments simbòlics.  Facilitar recursos i un equipament municipal perquè, exclusivament, les

dones o col·lectius s’autoorganitzin i generin la seva activitat com a Casal de Dones, consensuat amb les interessades. Considerem el Casal de Dones com una fita històrica que servirà de punt neuràlgic per l’impuls del feminisme a la ciutat.  Fomentar la intervenció de les dones en fòrums públics de debat cercant sempre un equilibri entre els participants.  Incloure formació sexoafectiva per a adults als programes d’activitats dels centres cívics.  Programar tallers/sessions d’ajuda emocional i autodefensa.  Posar de relleu les fites aconseguides per dones –anònimes o destacades- que hagin contribuït a la millora de la ciutat (a través de distincions, edició o patrocini d’obres, atorgament de noms de carrer, etc).  Fer un acostament i difusió d’iniciatives de coeducació i grups de criança existents a la ciutat.  Impulsar formació en l’àmbit de les noves tecnologies a dones adultes per minimitzar l’esquerda digital.

Alliberament lèsbic, gai, bisexual i transsexual (LGBT) Escollir amb llibertat la identitat de cada persona i la seva opció sexual és un dret fonamental. No permetrem que es vulneri o que es posi en entredit. Treballarem perquè s’universalitzi el concepte d’alliberament i visibilitzarem que l’esquema heteronormatiu no és l’únic existent o l’únic vàlid. Desitgem l’eliminació de les imposicions morals patriarcals que han violentat la societat al llarg de la història.

 Incorporar mesures de la nova Llei catalana antiLGBTIfòbia a l’àmbit municipal.  Implementar polítiques de gènere a l’Administració i institucions públiques que fomentin la tolerància zero a la discriminació per raó de gènere o de tendència sexual.  Desenvolupar programes no sexistes als centres escolars de la ciutat que vencin els rols tradicionalment marcats per l’heteronormativitat i que contribueixin a la recerca lliure de la identitat sexual, en el marc de la comunitat educativa.  Que l’Ajuntament es personi com a acusació popular en casos d’assassinat de persones LGBT a causa de la violència masclista.

 Declaració de Vilanova com a municipi contra l'homofòbia i la transfòbia, i per la diversitat sexual.

Violències de gènere Les violències de gènere són les que s’exerceixen contra les dones només pel fet de ser dones. La violència contra les dones és una de les violacions dels drets humans més habitual de les que es cometen als Països Catalans, sent una de les conseqüències més greus del sistema patriarcal i capitalista degut a la desigualtat de poder entre gèneres en la societat. És, per tant, un problema universal que afecta totes les classes, grups socials i ètnies. És un problema públic que requereix de la intervenció de l’Estat, afecta tota la societat i és un assumpte de drets humans.

Però també entenem que la dependència econòmica de les dones de classe obrera dificulta, encara més, la situació envers la violència que pateixen.

 Conscienciar-se de la crueltat que suposen els assassinats de dones pel simple fet de ser dones. Tractar aquesta agressió com a violència estructural i no com a casos particulars o aïllats.  Utilització del concepte de feminicidi i recuperar el concepte d’assassinat polític, a través de posicionaments i actuacions públiques al municipis i comarques sempre que hi hagi un assassinat, per visibilitzar el conflicte social públic i polític.  Difusió de campanyes de responsabilització ciutadana davant d’agressions masclistes, fent entendre que aquest tipus de violència no es pot permetre i afecta tota la societat.  Promoure campanyes de prevenció adreçades especialment als homes i nens de totes les edats.  Impossibilitar l’ocupació de càrrecs públics o llocs de treball municipal a homes amb condemnes fermes per violència de gènere.  Fomentar relacions laborals lliures de sexisme o lgbtbòbia l’Administració pública i penalitzar les mostres masclistes.

a

 Que l’Ajuntament es personi com a acusació popular en casos d’assassinat de dones a causa de la violència masclista.  Realitzar formació continuada específica en matèria de violència de gènere a tot el personal de l’Ajuntament, personal docent i, especialment, a tots els cossos de seguretat que operen a la ciutat. A qualsevol hora, una dona víctima de violència de gènere ha de rebre una atenció acurada i d’acollida per evitar un tracte incriminatori que pugui resultar una nova

agressió cap a la dona per part de l’administració.  Revisar el protocol i la comissió de violència de gènere de l’Ajuntament per garantir que els mecanismes de protecció a les víctimes són efectius i els diferents ens que hi intervenen estan coordinats.  Implementar formació sexoafectiva continuada als programes educatius des de l’etapa inicial fins a batxillerat dels centres educatius. Els tallers puntuals no són suficients.  Fer pedagogia antipatriarcal des de l’administració pública a través de campanyes i educadors i educadores de carrer.  Instar les empreses que operen a la ciutat a vendre/oferir serveis o productes que no degradin la dona o la cosifiquin, advertir les que promoguin campanyes o serveis sexistes i penalitzar-les en cas que no rectifiquin. L’Ajuntament es comprometrà a no treballar amb empreses que vulnerin els drets de les dones.

Persones migrades i lluita contra el racisme A Vilanova i la Geltrú, hi conviuen, des de l’esclat del boom migratori, diverses cultures a més de la nostra, provinents majoritàriament de l’Amèrica llatina, el Magreb, l’Europa oriental i la Xina.

Cada persona que arriba a la ciutat porta una sèrie de vivències i una situació inicial que, en molts casos, ha estat complicada i l’han dut a abandonar el seu país d’origen per millorar les seves condicions i les de les seves famílies. Per tant, una bona acollida és la clau per a la seva correcta integració.

Fer-los sentir part de la nostra vila, involucrar-los, convidar-los a participar, a explicar la seva experiència, donar a conèixer la seva cultura i tradicions, enriqueix el patrimoni cultural de Vilanova i la Geltrú.

Des de la CUP defensem que aquests nouvinguts són ciutadans de ple dret a la nostra ciutat i no tolerem cap mena de distinció per raons d'origen i/o religió.

 Millorar l’acollida de les persones nouvingudes, oferint informació en diverses llengües (amazic, àrab, urdú, xinès, romanès, etc) i vinculant les persones d’altres nacionalitats que ja estan establertes a la ciutat, com a agents d’acollida i/o mediadors. Aquest punt és especialment important

quan es tracta de col·lectius d’infants i joves, per tal de millorar-ne l'adaptació a les escoles i instituts.  Ampliar l’oferta de cursos gratuïts d’alfabetització en català per a persones nouvingudes. Optimitzar la publicitat d’aquests cursos, assegurant-nos que arriba a tothom que la pot necessitar.  Crear una nova Política d’Inclusió per a les persones immigrades: elaborar polítiques municipals de conscienciació antiracista i antixenòfoba: cal informar la població sobre els criteris que regulen les bonificacions fiscals i les ajudes socials per combatre i eradicar els tòpics que afecten el col·lectiu immigrant; promoure la participació de les diferents comunitats d’immigrants en el teixit associatiu: associacions de veïns, entitats culturals, etc, i sobretot en el consell d’immigració per tal que es puguin tractar en aquests consells, de primera mà, les principals dificultats d’aquests col·lectius; universalitzar el dret a la participació en les consultes populars promogudes des de l’Ajuntament a totes les persones censades a la nostra vila; fomentar el voluntariat lingüístic des de l’Ajuntament per tal que les persones nouvingudes puguin aprendre la nostra llengua i es facilitin les relacions personals entre població immigrada i població local.

Infància La infància és un dels col·lectius més vulnerables que pateixen les conseqüències de l’empobriment de la població i sobre el qual hem de parar especial atenció. Així mateix, esdevé un dels pilars d’actuació dels serveis socials, des de l’òptica de foment de l’apoderament i l’autonomia, i de l’individu com a protagonista del procés d’intervenció, si volem treballar de forma preventiva i deixar enrere el model assistencial que ha caracteritzat històricament els serveis socials.

Aquest augment del nombre de famílies en situació de pobresa o dificultat ha fet augmentar exponencialment el nombre de sol·licituds de beques de menjador al 100% per als infants i els impagaments de material a les escoles, etc. Això posa de manifest la urgència que viu aquest col·lectiu.

 Oferir un nombre de places de reforç educatiu a l’alumnat que es troba en situació econòmica desafavorida, proporcional al nombre d’usuaris i usuàries de serveis socials.  Crear la figura d’agents socials que treballin per a eradicar l’absentisme escolar, conjuntament amb educació.  Incorporar el servei de teràpia familiar per tal de prevenir o bé ajudar a solucionar aquelles problemàtiques familiars que poden generar situacions de risc per als i les menors del nucli de convivència.

Joventut El jovent és un dels sectors que més pateix la imposició del model socioeconòmic vigent en la nostra societat, un model que realça valors competitius, consumistes, individualistes, repressius, etc, i que condemna a unes dures condicions de precarietat el jovent en molts aspectes de la vida quotidiana. Drets essencials, com són l’habitatge, els estudis o el treball, es troben en l’actualitat en un procés de precarietat que fa que gran part del jovent vilanoví (així com de la resta dels Països Catalans) tingui grans dificultats per poder accedir-hi en unes condicions dignes.

La precarietat laboral, la inestabilitat en contractes de poca duració, el fet que cada cop s’exigeixi més experiència i una gran formació, fan que els joves siguin un dels col·lectius més desafavorits al mercat laboral, la qual cosa comporta que siguin una font de mà d’obra barata. A més, el fet de no poder adquirir una base consolidada econòmicament fa que els joves es vegin privats de poder accedir a drets essencials, com pot ser l’habitatge. És important que el jovent agafi consciència d’aquestes situacions de mancança i intenti posar-hi remei d’una forma directa i clara.

Per això, la CUP col·laborarà amb les organitzacions, sindicats i entitats juvenils que proposin alternatives al model social i econòmic actualment existent amb l'objectiu que esdevinguin realitats en un futur al més proper possible.

L’ensenyament i la formació són eines imprescindibles perquè els joves creixin com a persones crítiques i compromeses en la societat del futur. Per contra, trobem que actualment el nostre sistema educatiu sorgeix de les necessitats de les empreses i el mercat laboral. Això pot comportar que s’ignorin altres necessitats socials i el pas dels estudiants cap a posicions submises, sense cap mena de criteri, que el dia de demà no tinguin cap mena d’esperit crític ni d’afany per millorar.

A més, la capacitat econòmica de l’estudiant limita clarament les seves possibilitats de formació i no permet la seva especialització per desenvolupar les seves habilitats.

Un altre element que restringeix les possibilitats a l’estudiant és la mobilitat, ja que per accedir a una educació superior majoritàriament és necessari desplaçar-se fora de la ciutat, i per fer-ho es requereixen cada cop més recursos a causa de l’augment constant dels preus dels transports, siguin metropolitans, regionals, etc.

 Espai per a joves autogestionat: un casal per als joves on siguin ells mateixos els encarregats d’organitzar l’espai i coordinar les activitats que hi vulguin dur a terme, per tal d’oferir un oci alternatiu i crític al jovent de Vilanova i la Geltrú.  Donar suport a les iniciatives d’oci alternatiu juvenil: és a dir, totes aquelles activitats que no vagin dirigides a un oci consumista i capitalista.  Creació d’un Consell de la Joventut: espai de debat i participació juvenil on els joves puguin interactuar i proposar mesures adequades a les seves necessitats que puguin influenciar el Ple i, per tant, les polítiques de joventut. A més, seria una bona manera d’iniciar-se i involucrar-se en la vida política de la ciutat.  Potenciar els espais d'autogestió i autoorganització del jovent vilanoví com a instruments democràtics i assemblearis de participació política i social.  Donar suport a la creació d’una coordinadora d’entitats encarregada de defensar els interessos comuns de les diverses entitats de Vilanova i la Geltrú.  Donar difusió i suport tècnic i material als sindicats d’estudiants per tal de fomentar l’organització estudiantil i, per tant, la participació activa dels joves en la política de la ciutat.  Contractació de joves per part de l’administració. L’administració ha de jugar un paper clau permetent al jovent de la ciutat adquirir experiència laboral, principal dificultat a l’hora de trobar feina.

 Creació d’una borsa municipal juvenil. Elaborar una llista de feines concretes que dugui a terme l’Ajuntament per tal que siguin persones joves les contractades.  Creació d'un viver d’empreses. Donar suport a la creació d’empreses joves que fomentin el treball en equip, dotant d’espais comuns de treball diferents treballadors autònoms.  Construcció d’una residència per a joves. La idea d’aquesta residència rau en el fet de disminuir el cost del lloguer d’un pis, a través de compartir els espais comuns, com seria la cuina i els lavabos, i habitacions pròpies o compartides.  Aules d'estudi. Aquesta idea va més enllà de la proposta d’ampliar l’horari de la biblioteca. Es poden aprofitar els centres cívics o les biblioteques escolars o dels instituts ja que compten amb l’estructura adequada i tenen WIFI.  Aglutinar la informació del SIAJ.  Assignar educadors socials per evitar casos de fracàs i marginació, sobretot en l’àmbit de carrer. Treballar amb els joves per habilitar espais i construir projectes com a alternativa al fet d’estar al carrer.  Ajuts al transport. Els estudiants que es desplacen diàriament per anar a la Universitat han de tenir unes ajudes per cobrir aquestes despeses indirectes per adquirir una formació especialitzada. Vilanova i la Geltrú és zona 4 de Rodalies Barcelona i el cost és excessiu per a un estudiant.  Impulsar un autobús de Vilanova i la Geltrú a la UAB.

Gent Gran Amb l’augment de l’esperança de vida (que se situa al voltant dels 80 anys), la gent gran es configura com un col·lectiu en augment i, per tant, es requereixen polítiques adaptades específicament a les seves necessitats. La gent gran, a part de representar una part important de la població, és un sector que es troba en situació de vulnerabilitat donades les situacions de desemparament que es donen en moltes ocasions, ja sigui a nivell econòmic, a nivell convivencial o afectiu. Tot i això, si considerem com a gent gran aquelles persones que ja s’han jubilat o aquelles majors de 65 anys, també trobem una part d’aquest segment de població molt actiu i amb

moltes inquietuds, al qual cal donar un suport important.

 Potenciar el model de centres de dia municipals.  Treballar per augmentar el nombre de places públiques a la residència dels Josepets.  Garantir la continuïtat dels casals de gent gran que històricament han gestionat les caixes d’estalvis.  Fomentar el voluntariat entre la gent gran, creant entre altres una llista de voluntaris que vulguin col·laborar amb l’ajuntament i la ciutat quan es necessiti persones per fer alguna tasca, ja siguin feines especialitzades o no.  Augmentar l’oferta d’horts urbans, a diferents zones de la ciutat, que puguin ser cultivats per persones o entitats, però que també estaran enfocats a persones jubilades.  Ampliar els descomptes per a la gent gran en l’ús del transport públic, arribant a la gratuïtat per a aquelles persones amb rendes més baixes i més dificultats de mobilitat.  Garantir la universalitat i gratuïtat per als usuaris de la teleassistència.  Promoure i recolzar l’autoorganització de la gent gran a través d’entitats com Compex.  Fer programes de foment de l’activitat física entre el col·lectiu de les persones grans.  Estudiar la possibilitat d'instaurar pisos tutelats per a gent gran, de manera complementària a les residències.

2/5

Activació econòmica i lluita contra l’atur

Arrel de la crisi, que es pot definir com una estafa a gran escala, han quedat al descobert alguns dels dogmes que guiaven la política econòmica de ciutats que, com Vilanova i la Geltrú, van basar durant anys el seu progrés en el creixement urbanístic.

Algunes de les conseqüències d’aquell model de creixement són l’atur i la destrucció de llocs de treball de l’economia real. L’atur, que a la nostra ciutat s’ha alimentat de l’enfonsament de la construcció, de la destrucció d’empreses vinculades a aquest sector i de la progressiva desindustrialització, és un problema que afecta la societat com un tot. El nombre de persones que ha deixat de percebre ajudes per desocupació s’ha disparat. Les famílies s’han vist abocades als serveis socials per resoldre necessitats bàsiques: alimentació, llum, aigua corrent i sostre.

En paral·lel a un programa d’emergència social, que afronti amb les màximes garanties aquestes necessitats, és vital que les institucions dediquin tots els esforços a combatre l’atur. Fa quatre anys, la CUP va proposar la creació d’una Taula per la crisi en la qual coincidissin tots els agents socials i econòmics de la vila per tirar endavant, de forma conjunta, polítiques per millorar la situació social. El 2015, aquest diàleg continua sent imprescindible, tot i que s’ha d’actualitzar i posar al servei de la creació de llocs de treball. Per això proposem ara la creació d’una Taula Contra l’Atur (TCA).

La lluita contra l’atur comporta una visió global, l’ara i el demà. Al temps que s’implementen mesures concretes, cal posar les bases a un sistema econòmic diferent, basat en altres valors que el creixement i el benefici. Cada dia comprovem com la situació present està sent aprofitada per augmentar els nivells de precarietat laboral, reduint els sous i augmentant la temporalitat dels llocs de treball.

L’Ajuntament i l’administració han de vetllar perquè ningú no s’enriqueixi a costa de la desgràcia aliena. Però també ha d’aprendre dels errors del passat i jugar un paper actiu en la creació d’una nova economia productiva arrelada al

territori, centrada en el protagonisme de les persones i no dels beneficis.

L’Ajuntament de Vilanova ha de tenir tres funcions en aquest camp:  FORMACIÓ: augmentar la dotació econòmica i els recursos en cursos formatius que dotin els col·lectius d’aturats d’eines que els permetin fer-se càrrec del seu futur a través de currículums dedicats al cooperativisme i l’economia social.  SUPORT I ACOMPANYAMENT: establir una línia de contacte permanent i fluïda amb totes les empreses i comerços de la vila, que permetin a l’Ajuntament avançar-se als conflictes laborals i elaborar polítiques conjuntes en benefici de totes les parts.  ACCIÓ INSTITUCIONAL: dur a terme de forma efectiva un pla d’ocupació que inclogui totes les capes institucionals, tant a nivell de coordinació com de finançament.

Unes funcions travessades per l’objectiu final de ser un puntal per a la creació de llocs de treball, i no una nosa. I també per desplegar un ambiciós projecte que afavoreixi un model econòmic social i democràtic, el fonament per a una societat més justa i solidària. Un projecte que a mig i llarg termini asseguri els vincles i la cooperació entre iguals enlloc de la competició com a mode de vida.

 Convocar immediatament una Taula Contra l’Atur (TCA) amb la presència de tots els agents socials, econòmics i polítics de la ciutat, que serveixi com a focus d’anàlisi i de proposta de solucions en tots els àmbits.  Establir línies de crèdit i instruments financers a petites i mitjanes empreses, amb especial interès a societats cooperatives, a través d’acords de llarg abast amb entitats de banca ètica i cooperatives de crèdit.  Crear una Oficina Ciutadana d’Emprenedoria Social, encarregada de facilitar els tràmits, informar, assessorar i coordinar els esforços en aquest sentit.  Afavorir la creació i la consolidació d’empreses, amb especial interès a societats cooperatives i d’economia social, a través de polítiques fiscals i de la cessió en usdefruit de dependències municipals, sòl públic o naus a polígons industrials.  Promocionar i editar una Guia de Bones Pràctiques, facilitant-la a totes les empreses que actuïn al municipi, per fomentar l’ocupació de qualitat i estable. Lligar aquesta guia a un sistema de puntuació a partir del qual les bones pràctiques tinguin avantatges i bonificacions.

 Augmentar els recursos i estimular la formació, sobretot entre les franges

d’edat més afectades per l’atur (16-25 anys i majors de 45 anys).

Redimensionament de la indústria Durant els anys del boom immobiliari, el sector de la construcció es va engreixar en nombre d’empreses i de treballadors i va absorbir les inversions. Té lògica pensar que aquest transvasament anà en detriment d’altres sectors. En 10 anys, a Vilanova i la Geltrú, la indústria ha perdut més d’un miler de treballadors. En una ciutat que tradicionalment ha tingut una població eminentment obrera, sense una burgesia potent que hagi invertit en la creació d’una indústria arrelada al territori, aquestes circumstàncies tenen una repercussió en forma d’atur i desmembrament del sector productiu.

Darrerament hem vist com hi ha hagut conflictes laborals en moltes de les empreses importants de la ciutat, que requereixen en molts casos la mediació institucional, inclosa la de l’Ajuntament. Creiem que l’administració local també pot realitzar una funció important per fomentar la creació d’empreses de capital local i per aconseguir la instal·lació d’empreses foranes. Sense esperar que caiguin del cel, s’ha d’apostar per fomentar un pol d’atracció d’empreses basat en la conjunció de factors que fan de la nostra ciutat un destí de primer ordre: un bon índex de qualificació dels treballadors, la presència de la Universitat Politècnica (UPC) i una bona connexió terrestre i marítima amb Europa i el Mediterrani.

 Que l’Ajuntament estigui en comunicació contínua amb els comitès d’empresa de les principals fàbriques de la ciutat, a fi d’evitar en la mesura que sigui possible els conflictes laborals i els acomiadaments abans que es produeixin, i de fer de mitjancer entre els treballadors i les direccions de les empreses.  Crear un cos de tècnics municipals encarregat de visitar totes les empreses de la ciutat, detectar les seves necessitats i elaborar mesures de coordinació entre les que tinguin característiques similars, a fi de trobar solucions compartides i de consolidar la seva activitat.  Estudiar les fórmules per tal de minimitzar les despeses de transport i distribució de mercaderies de les empreses locals imputables al peatge del Garraf.  Atorgar beneficis fiscals, de forma progressiva, a aquelles indústries, preferentment de capital local, que creïn llocs de treball qualificats.

 Millorar les vies de relació entre empreses i UPC, donant incentius i apostant per les indústries d’alt valor afegit.  Atorgar una partida del pressupost a un concurs d’idees destinat a crear

un projecte que combini la resolució d’un problema concret i la creació de llocs de treball, amb la participació d’un jurat independent i amb forta presència de la comunitat educativa.

Impuls del sector primari: l’agricultura i la pesca El pes del sector primari es troba en una situació de clar retrocés, especialment pel que fa a l’agricultura. La forta pressió urbanística i la manca de joves que s’hi vulguin dedicar ha portat l’agricultura a desenvolupar un paper testimonial a la ciutat. Des de la CUP creiem que s’ha de fer conèixer el paper que juga l’agricultura en l’avanç cap a la sobirania alimentària, en la preservació del paisatge i del territori, i que s’haurien d’esmerçar esforços a l’hora de fomentar el consum de producte ecològic i de proximitat, que racionalitza el consum de combustibles i és més respectuós amb el medi ambient.

Pel que fa a la pesca, la disminució de les captures i la sobreexplotació de recursos marins, l’alt preu dels carburants, la comercialització ineficient, l'escassa diversificació de les fonts d’ingressos dels pescadors i l’alta incidència que això té en el sector, sumat a la necessitat de modernització de la flota, està provocant un retrocés. Des de la CUP pensem que s’ha de fer un esforç important per preservar aquest sector. Així, l’Ajuntament s’hauria d’implicar més a defensar-ne els interessos i lligar la seva activitat, en la mesura que sigui possible, al sector turístic o en noves propostes d’indústria relacionada (per exemple, la conservera).

El creixement del sector primari, a més de donar llocs de treball, ha d’anar lligat al consum de productes de proximitat. Des d’un punt de vista ambiental i energètic, però també des d’una posició de sobirania alimentària, és crucial que siguem capaços d’abastir-nos, en la mesura que sigui possible, dels aliments que el territori pugui generar. L’Ajuntament pot ajudar a augmentar la tendència a consumir productes del nostre entorn, fet que reporta beneficis no només a tots els actors vinculats amb la producció, la distribució i la venda d’aliments, sinó que augmenta la riquesa de tota l’economia local.

 Promocionar el consum de productes ecològics de proximitat, sobretot de Vilanova i de la comarca del Garraf, mitjançant campanyes i creant una marca distintiva que ajudi a reconèixer aquests productes, en associació amb els municipis més propers. Dissenyar un pla de difusió d’aquesta marca a través de mercats, fires gastronòmiques, degustacions, etc.  Aplicar polítiques urbanístiques per a preservar els terrenys agrícoles de la pressió immobiliària i les infraestructures.  Creació d’un banc de terres. L’Ajuntament ha d’arribar a acords amb propietaris de terres en desús perquè qui ho demani, segons uns barems i concurs públic, pugui optar a explotar-les.  Estimular la creació de cooperatives d’inserció social i de foment de l’agricultura ecològica.  Pressionar Ports de la Generalitat per tal que l’Ajuntament guanyi influència en la gestió del port i tot allò que comporta.  Destinar línies de crèdit a la inversió en maquinària i renovació de la flota pesquera.  Instal·lar un mercat de degustació proper o en les immediacions del port per donar a conèixer els productes de proximitat i com a pol d’atracció turística.  Elaborar un sistema de bonificacions, com ara exempcions i descomptes en les taxes, als paradistes dels mercats que comercialitzin productes de km 0.  Introduir als menjadors escolars els productes ecològics i la pesca de proximitat.  Establir aliances amb les cooperatives de consum ecològic. Foment del comerç ecològic i de proximitat a través de campanyes de sensibilització.  Treballar per un nou sistema de comercialització del peix que n'escurci la cadena de comercialització. Així s’afavoriria el preu i la qualitat i el producte aniria “del mar al plat”.

 Involucrar el pescador en les iniciatives mediambientals.

Comerç i turisme El sector serveis ha anat guanyant pes econòmic durant els últims anys. De fet, Vilanova ha esdevingut clarament un destí atractiu per a la comarca i les comarques veïnes, pel que fa al comerç. Malgrat això, la concentració comercial al centre de la vila, atribuïble a la vinguda d’un gran nombre de franquícies, així com la proliferació de centres comercials als afores, ha repercutit negativament en el comerç local i ha dibuixat un desequilibri territorial: bona part dels barris fora del centre han vist com el teixit comercial no podia competir amb la pressió de grans supermercats i centres comercials, problema agreujat per l’incompliment persistent dels horaris comercials dins de la ciutat.

Aquest desequilibri també afecta el turisme. El potencial turístic de Vilanova s’ha vist limitat a l’oferta de platja i restauració, que, si bé és important, no hauria de desmerèixer altres atractius, l’entorn proper i activitats culturals. En els aspectes referits a la promoció comercial i econòmica, Vilanova i la Geltrú pot anar sola o emmarcar-se en un projecte penedesenc de promoció i cohesió. Des de la CUP entenem que Vilanova ha d’optar per liderar, conjuntament amb Vilafranca, una marca pròpia, molt més autèntica i atractiva a un tipus de promoció més selecta i detallista: la regió del Penedès. En aquest sentit, cal destacar les noves vies de comunicació, que ens acosten a les ciutats mitjanes de l'interior del país. Ser la costa i el port de la regió dels vins i la cultura popular és molt més que ser una ciutat de la segona corona metropolitana. Ser el centre comercial del Penedès és força més que ser una ciutat industrial en decadència al costat de les platges de Sitges.

Vilanova ha d’obrir el prisma de la seva oferta turística, que no es pot limitar a restauració, platges i fires. Ha de sumar-hi l’activitat cultural, esportiva, el valor del seu entorn natural i de proximitat, la pesca o les festes populars.

En aquest sentit, és crucial figurar a les xarxes internacionals comercials i turístiques, oferir una representació dels productes i serveis de la ciutat en la llengua del públic que es persegueix; tenir la capacitat no només de traduir una web de la ciutat sinó, a

través de les xarxes, ser actiu en la promoció i dinamització de l’oferta continuada de Vilanova com a ciutat de serveis durant tot l’any, no només a l’estiu. En definitiva, s’ha de seguir una línia de treball transversal en tot allò que pugui representar un valor afegit per a la nostra ciutat. És obvi que tenim una mancança de places hoteleres. Tot i que des de la CUP apostem per un turisme bàsicament familiar, creiem que seria molt interessant apostar també per un turisme més juvenil creant un alberg de joventut. A més, creiem que s’ha de potenciar el turisme al centre de Vilanova i incentivar la creació de petits allotjaments i restaurants en immobles de la part més antiga de la ciutat, així com aprofitar el Complex Esportiu Isaac Gàlvez per celebrar-hi estades, competicions i d'altres esdeveniments que puguin atreure visitants.

 Crear nous eixos comercials fora de la zona més cèntrica de la ciutat.

Proposem vianalitzar el carrer Llibertat i el carrer del Gas des de la carretera fins al Passeig Marítim, creant una nova zona comercial i un nou carrer de vianants que uneixi el centre amb el mar. En el mateix sentit, proposem vianalitzar l'avinguda de Francesc Macià des de la Rambla Samà fins al carrer Josep Coroleu, sense descartar en el futur una ampliació.  Potenciar el Mercat de Mar amb reformes, millores i publicitat per tal que esdevingui un nucli comercial important.  Fer complir els horaris comercials i calendaris establerts a tots els comerços per no caure en greuges comparatius.  Crear un alberg al Molí de Mar, que estigui dintre de la Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya.  Engegar un pla de comunicació en relació a la informació, dinamització i promoció de Vilanova i la Geltrú en els circuits internacionals. Crear una pàgina web municipal escrita en una gran varietat d’idiomes, destinada exclusivament al turisme.  Facilitar i incentivar la creació d’allotjaments amb encant als barris més antics i cèntrics de la ciutat.  Millorar les comunicacions entre el Càmping Vilanova Park i la ciutat, sobretot pel que fa als accessos en bicicleta i a peu.  Habilitar alguna zona per a l’aparcament d’autocaravanes que disposi de serveis bàsics com ara electricitat i aigua.

 Oferir un servei, gestionat per l'Ajuntament, d'intercanvi i lloguer de pisos i apartaments turístics, per tal de tenir-ne un control. Fer-ne un repartiment per zones i assegurar uns nivells òptims per al turisme familiar, cultural i esportiu.  Treballar des de la promoció econòmica i turística, en col·laboració amb altres instàncies municipals i comarcals, per la marca Penedès.

Promoure un consorci entre les tres comarques (Garraf, Baix i Alt Penedès) que sigui dinamitzador econòmic i internacionalitzador i que substitueixi l’actual Agència de Desenvolupament Econòmic del Garraf.  Millorar la promoció i la senyalització de les rutes a peu i en bicicleta que

passen pel nostre terme municipal, conjuntament amb el Consell Comarcal, la Diputació de Barcelona i la resta de municipis per on passin aquestes rutes.

L’Ajuntament com a element d’activació econòmica Des de la CUP, veiem amb preocupació les polítiques que s’estan duent a terme sobretot durant els últims mandats, d’externalització de molts serveis que havien estat municipals: serveis com la recollida de brossa i la neteja de la ciutat, la jardineria, l’oficina de turisme o la gestió de centre cívics, entre d’altres. Volem que aquests serveis retornin a mans municipals. Per una banda, gestionar aquests serveis permetrà a l’Ajuntament estalviar i retallar despeses. Per als treballadors, es garantiran les condicions laborals que en mans d’empreses multinacionals han patit severes retallades els darrers temps. D’altra banda, la municipalització de serveis n'assegura el control popular i democràtic i una gestió de proximitat al ciutadà.

L’Ajuntament ha d’intentar facilitar la conciliació de la vida laboral i familiar i fomentar la creació d’ocupació i el repartiment de la riquesa. Per això creiem que s’ha de tendir a l’eliminació de les hores extres. En lloc d’això, proposem la contractació de nou personal de manera que el treball es reparteixi. En determinats departaments de l’Ajuntament, la realització d’hores extres és una pràctica habitual i molt estesa que s’hauria d’evitar.

La plantilla de funcionaris s’ha de repartir en funció de les necessitats i de la feina.

Actualment, l’organigrama de personal està organitzat d’acord amb un paradigma caduc, de creixement urbanístic, i s’hauria de redistribuir per escometre els objectius principals que, al nostre parer, són primordials: l’emergència social i la lluita contra l’atur.

Per tal de millorar la internacionalització de la ciutat, creiem que seria interessant tenir personal de l’Ajuntament que parli diverses llengües, a més de les més conegudes, que puguin col·laborar tant en el que és el turisme pròpiament com en d’altres branques de la promoció econòmica. A més, l’Ajuntament hauria d’incentivar molt més l’aprenentatge de llengües estrangeres entre els seus treballadors i prioritzar aquelles persones que ja les dominen a l’hora de fer noves contractacions.

 Fer un estudi exhaustiu de les tasques de cada departament de l’Ajuntament i la seva plantilla i fer una redistribució de personal per optimitzar la feina en cas que es cregui convenient i sigui possible.  Acabar amb la temporalitat dins la contractació que efectua el mateix Ajuntament: respectar els drets laborals com la revisió salarial i el dret a la promoció dels treballadors de l’Ajuntament i fer extensiu el compromís als treballadors i les treballadores de les empreses subcontractades o a les empreses a qui ofereix concessions o concursos; aquesta ha de ser la primera condició exigida a les empreses que s’hi presentin. Plantegem arribar a finalitzar relacions amb aquelles empreses que no compleixin aquests requisits.  Evitar de totes totes el pagament de gratificacions als funcionaris municipals.  Contractar nou personal en aquells departaments municipals on la realització d’hores extres és habitual, per tendir a eliminar aquesta pràctica.  Canviar l’actual tendència de l’Ajuntament d’externalitzar serveis municipals a empreses privades. S’ha d’avançar per recuperar la gestió pròpia d’aquests serveis.  Reforçar el departament de recursos humans per tal que pugui realitzar les seves funcions, entre les quals la promoció interna, la formació dels treballadors, l’orientació i l’assessorament.  Donar prioritat en les noves contractacions i promocions internes a

aquelles persones que parlin llengües estrangeres, sobretot en aquelles àrees on pugui ser més útil el domini de diferents idiomes. Incentivar en major mesura l’aprenentatge de llengües estrangeres entre els funcionaris municipals.

Una economia al servei de la gent En les seves dimensions macroeconòmiques, el sistema capitalista és insostenible.

Tot i que els municipis són una petita baula del seu engranatge, val la pena trencar les dinàmiques que estiguin al nostre abast. Cal enfrontar-se a aquest sistema explicant els nexes d’unió entre la política i l’economia, però també cal explorar totes les vies que puguem per oposar-nos-hi. No n’hi ha prou a denunciar l’especulació que explota la classe treballadora a través de l’acumulació de capital, que es va reproduint a tot arreu. Cal posar en pràctica tot allò que estigui a la nostra mà per modificar les seves dinàmiques de poder.

És imprescindible des d’ara mateix col·laborar a aixecar altres maneres de funcionament econòmic, basades en valors socials i en el control democràtic, de respecte a l’entorn i de cura del benestar de la comunitat. Els moviments socials generen nombroses iniciatives, marcs jurídics i entitats en aquest sentit, als quals cal donar suport perquè cada vegada aprofundeixin més en la radicalitat de les seves propostes, vertaderes crítiques al

sistema de valors capitalista, i perquè cada vegada més gent s’hi comprometi i en faci ús.

Alhora, les institucions municipals poden ser un estri útil per modificar les relacions econòmiques. Tot i que no van ser creades amb aquest propòsit, els ajuntaments són les institucions més properes a la ciutadania i, per tant, poden ajudar a generar aquestes iniciatives transformadores que capgirin el paradigma del creixement a qualsevol preu. Petites però poderoses mesures dins de l’Ajuntament poden anar en consonància amb una dinàmica de canvi més general, que surti de la societat. Una política de repartiment per la via d’impostos progressius, per exemple.

Un dels camps de batalla dels propers anys serà el deute municipal, un tema que posa en relleu i en entredit l’avarícia i la desigualtat que governen les relacions econòmiques actuals. A través dels grans bancs i amb la connivència dels partits que han manat fins ara, la crisi ens ha deixat un endeutament gairebé impossible de retornar. És probable que ben aviat ens diguin que l’ajuntament ha d’escollir entre pagar el deute o oferir serveis bàsics, de manera que cal estar preparats i afrontar amb totes les garanties aquest debat. Una auditoria sobre el deute serviria de punt de partida d’una discussió en profunditat, que ha de posar sobre la taula la necessitat d’aturar la sostracció de recursos públics per part d’entitats financeres a través de l’endeutament.

D’altra banda, com a forma d’empoderament ciutadà, és bàsic que les finances municipals es posin a l’abast de tothom de forma entenedora, aprofitant els espais webs de què disposa l’ajuntament, o creant-ne de nous. Fer pedagogia dels diners públics és una bona manera de fomentar el debat crític i de posar llum a les problemàtiques de la ciutat, així com de donar eines per al seu escrutini popular i control democràtic.

 Ajudar i acompanyar les iniciatives relacionades amb la creació d’una moneda social, amb la qual es permeti accedir a certs serveis públics, impostos i taxes municipals. Incentivar-ne l'ús a través del treball comunitari.  Als concursos públics, aplicar clàusules socials basades en el compromís efectiu de creació d’ocupació, desenvolupament local i cohesió social.  Impulsar activament des de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú la capitalització de la nova banca ètica i cooperativa i ajudar en la seva extensió territorial prestant espais i serveis des de l’Ajuntament.  Traslladar tota l’operativa bancària de l’Ajuntament, incloses les empreses municipals i organismes dependents, a entitats de banca ètica i cooperativa.

 Endegar un procés d’auditoria municipal sobre l’endeutament de l’Ajuntament.  Convocar unes jornades d’abast nacional sobre el deute, amb la presència d’ajuntaments i d’altres administracions locals que comparteixin un alt endeutament, a fi d’acordar una solució conjunta del problema, amb la mediació de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Català de Finances.  Crear un grup de treball independent, lligat a la comunitat educativa i amb professionals de reconeguda trajectòria, que avaluï periòdicament l’estat dels comptes municipals.  Instaurar un apartat a la pàgina web municipal amb tota la informació relativa als comptes municipals, ordenada de forma entenedora i amb un espai obert permanentment a la consulta i participació ciutadana.  Lligar la presentació dels pressupostos municipals a les ordenances fiscals, per tal de tenir una visió més completa dels ingressos i les despeses municipals.  Iniciar una sèrie de canvis en les ordenances fiscals, destinats a ampliar les bonificacions a títol individual (aturats, famílies amb pocs recursos, etc) i a gravar els habitatges buits, així com per aplicar càrregues fiscals a les persones jurídiques amb ingressos més elevats.  Establir incentius econòmics que afavoreixin la creació de noves empreses cooperatives tals com: ajuts a la constitució i a la incorporació de socis i sòcies; ajuts per a la transformació d’empreses i associacions en cooperatives de treball. Eliminar els obstacles que enfronten els processos de reconversió empresarial i relleu generacional.

3/5

DemocrĂ cia directa i

transparència

Cada vegada més, la ciutadania demana ser protagonista i no només espectadora de les decisions que l’afecten. En un món on la major part de decisions sobre les nostres vides es prenen en l’àmbit privat del mercat, sense possibilitats d’incidència i sense cap filtre democràtic, cal que impulsem la democratització d’aquells espais i institucions que sí que pertanyen a l’esfera pública i on sí que és possible crear mecanismes per a la participació ciutadana.

Hem de combatre la idea empresarial que impera en les nostres institucions a dia d’avui que la població som objecte de les polítiques públiques, per tornar a ser, com a ciutadans i com a pobles, subjecte. Només recreant la consciència del compromís, la crítica i la voluntat de ser i decidir, tindrem una ciutadania que se sentirà subjecte de l’esdevenir col·lectiu de la nostra societat i de la nostra vila.

El compromís polític amb la participació ciutadana, amb la democràcia directa, i amb la promoció i facilitació d’una ciutadania més crítica, conscient i compromesa, comporta l’assumpció del compromís de dotar de qualitat democràtica els processos o espais participatius. Els darrers anys han tingut lloc a la nostra ciutat algunes mostres de processos participatius, pocs i de baix nivell. Ens hem acostumat, des de fa anys, que més que processos participatius per decidir accions importants per a la ciutat siguin merament processos informatius, per validar decisions ja preses o per decidir petits detalls sobre grans projectes ja decidits des d’altres esferes. Aquests fets no ajuden en absolut a valorar els mecanismes de participació de forma positiva i deixen entreveure una utilització fraudulenta de la participació com a coartada. És per això que insistim que la democratització de la presa de decisions pública depèn sobretot d’una voluntat política, sense la qual no es pot donar la dimensió i l’impuls necessari a la democràcia participativa. En els darrers temps, estem veient, però, com la mobilització ciutadana està aconseguint forçar processos participatius i aturar accions de govern com en el cas de la façana marítima o de l’Eixample Nord.

Cal marcar la diferència entre els drets, els dipositaris dels quals són els ciutadans, i la concessió de favors esporàdics des de la institució, quan i com ella vulgui. Per

tant, cal avançar en la concreció, a través de la reforma dels reglaments existents (ROM i Reglament de Participació Ciutadana) i l’establiment, si cal, de nous documents, dels drets de participació de la ciutadania, mobilitzables i exercibles quan i com ella ho decideixi, no quan i com la institució consideri que l’ha d’exercir. Aquest canvi de subjecte en les polítiques de participació ha de marcar el rumb de l’Ajuntament en el proper mandat.

Hem d’avançar cap a models de participació que facilitin que sigui la ciutadania qui prengui les decisions més importants per a la ciutat i deixar de tractar els vilanovins com a menors que necessiten que algú els guiï i decideixi per ells.



Reobrir el debat sobre el Reglament Orgànic Municipal, a fi i efecte de modificar-lo en clau d’obertura democràtica i drets, rebutjant la visió que el ple ha d’estar reservat a les candidatures amb representació. Obrir-ne la redacció també a la participació i aportació ciutadana ja que, al final, són els ciutadans els que veuen reduïts o ampliats els seus drets democràtics.



Obrir mecanismes per tal que les entitats que ho desitgin puguin presentar directament al ple mocions i propostes per a ser discutides sense que hagin de passar pel sedàs de cap partit polític.



Permetre que les entitats que presentin mocions les puguin defensar al ple, amb igualtat de condicions respecte als grups municipals. Per tant, amb capacitat per defensar-la i de rèplica i contrarèplica. Creiem que aquestes mocions podrien anar acompanyades de signatures per reforçar-les, però que no hauria de ser necessari.



Obrir el torn de precs i preguntes del final de cada ple a qualsevol ciutadà o entitat que ho demani.



Permetre als grups municipals delegar la representació del regidor en altres persones pel que fa a l’assistència a consells i a comissions informatives, per tal de fer més compatible la vida laboral i l’activitat política dels càrrecs electes, i evitar-ne l'excessiva professionalització.

Permetre, així mateix, que cada grup municipal pugui portar representants tècnics a les comissions informatives.



Elaborar d’una vegada el nou Reglament de Participació Ciutadana, que no ha estat una prioritat per a l’actual equip de govern, tot i el seu compromís per desenvolupar-lo. Fer-lo comptant amb la màxima participació ciutadana.



Promoure les consultes populars vinculants en qüestions municipals rellevants. Aquestes consultes haurien de ser obligatòries quan s’aprovin aspectes que afectin el futur de la ciutat, com per exemple en el cas del POUM.



L’Ajuntament tindrà l’obligació de realitzar consultes populars vinculants sobre qualsevol tema de competència municipal, quan ho demanin via signatura el 5% del cens electoral de la ciutat.



Donar suport a referèndums populars impulsats per la ciutadania organitzada, mitjançant l’adaptació dels reglaments corresponents; en qüestions supramunicipals, adoptant el compromís de donar-hi suport institucional (cessió d’espais municipals, etc), tinguin el suport o no de la judicatura.



Avançar cap a l’elaboració participativa dels pressupostos municipals, començant per fraccions reduïdes que es tractin en consells municipals i continuant per l’establiment de mecanismes especials de deliberació i aprovació de pressupostos de forma participativa.



Realitzar audiències públiques anualment on es parli de les taxes i els pressupostos municipals, i els ciutadans hi puguin dir la seva i fer propostes.



Reduir el nombre de signatures necessàries per forçar una audiència pública del 5% actual a un 3%.



Enfortir les Assemblees Municipals Obertes com a àgora de ciutadans i col·lectius que eleva propostes a l’Ajuntament per a ser votades al ple municipal. Hem de treballar perquè esdevinguin un motor real de generació de propostes de la ciutadania.



Permetre que els consells temàtics (Consell de Medi Ambient, Consell Municipal d’Associacions de Veïns, Consell Escolar Municipal, Consell de Cooperació, etc) tinguin veu sense vot als plens municipals sempre que ho desitgin, en els debats que els afectin, i tinguin dret a entrar una moció per Ple, si ho volen, així com a formular preguntes i precs.



Definir una mateixa Carta de drets dels Consells Municipals que atorgui autonomia i estructura pròpia, pressupost i competències als consells sectorials, sempre que aquests compleixin uns mínims de representativitat popular.



Seguir donant suport a la figura del defensor de la ciutadania, reforçantne la difusió i entenent que la diversitat de temes que la ciutadania hi pot dur és positiva, convertint també el Defensor en un redireccionador de peticions, figura referent dels ciutadans amb greuges.



Que el defensor de la ciutadania sigui escollit pels vilanovins i vilanovines mitjançant una votació popular.



Establir un pla sectorialitzat de publicitat de la figura del Defensor, especialment entre els col·lectius més desafavorits als quals pugui ser més útil poder-hi recórrer.



Estudiar el millor mecanisme per realitzar audiències del govern i l’oposició als barris perquè els ciutadans els traslladin crítiques, propostes o idees i puguin preguntar i/o demanar explicacions sobre allò que creguin convenient



Crear la figura del regidor de barri. Cada barri tindrà un regidor de referència de l’equip de govern al qual podrà recórrer de manera directa qualsevol ciutadà del barri.



Crear un portal web, democràciavng (o similar), on es centralitzi de forma didàctica i fàcil tots els recursos per a la participació ciutadana i se centralitzi la informació transparent sobre els consells de participació sectorials i altres processos de participació ciutadana.



Dotar de més recursos humans i econòmics el departament de participació i ampliar la formació dels seus membres, de manera que els pugui permetre afrontar processos complexos de participació sense la necessitat de subcontractar altres empreses.

Informació i transparència com a fil conductor Per poder avançar cap a una societat on els ciutadans, realment, siguin coresponsables de les decisions i puguin dir la seva sobre els temes que ens afecten a tots, hem d’aconseguir que el màxim d’informació estigui a l’abast de tothom duna manera clara i fàcilment accessible.

Així doncs, la primera condició per fer una vila participativa i justa és la transparència i la qualitat de la informació que es dóna a la ciutadania. Màxima transparència en formats accessibles a la ciutadania i màxima qualitat democràtica de la informació que es doni, obrint el seu procés de participació al conjunt de grups municipals i a la resta de la ciutadana, quan escaigui.



Garantir l’accés dels grups municipals i de qualsevol ciutadà que ho demani a la informació sobre la despesa econòmica, en format electrònic i de fàcil consulta, per millorar la tasca de fiscalització de l’acció de govern per part dels grups municipals i la ciutadania en general.



Facilitar una publicitat òptima i a l’abast del ciutadà dels plens municipals, publicant les actes amb índexs facilitadors i publicant la transmissió televisada del Ple de forma indexada i fraccionada per facilitar-ne el seguiment per temes.



Incorporar a les matèries de les comissions informatives la deliberació conjunta de la informació institucional per evitar que aquesta sigui entesa o sigui realitzada com a informació del govern cap a l’oposició, en comptes de un espai on fer-hi propostes i discutir-les, tal com hauria de ser.



Les campanyes institucionals destinades a informar la ciutadania sobre l’obra de govern hauran d’anar acompanyades de la publicació, en tots els suports gràfics, del cost de la mateixa campanya.



Pla per a l’increment i instal·lació estratègica de cartelleres públiques exclusives per a entitats i publicitat d’activitats d’interès ciutadà, on s’inclourien totes aquelles relatives a activitats ciutadanes no lucratives i informacions sobre afers públics, excloent així la publicitat d’empreses privades.



Fer una nova pàgina web molt més intuïtiva i amb molta més informació, no només sobre allò que ja s’ha aprovat i que és vigent a l’Ajuntament, sinó també amb tota la informació sobre aquells temes en què s’està treballant.



Publicar clarament a la web el deute municipal actualitzat, amb les dades dels bancs amb els quals s’ha contret, amb quins interessos i per què es va generar aquest deute.



Publicar clarament a la web municipal els ingressos municipals que es generen per cada un dels impostos i taxes que paguen els ciutadans de Vilanova i al Geltrú.

Una administració àgil, sostenible i democràtica Durant els darrers anys, hi ha hagut molts canvis a la societat i sobretot en les necessitats de bona part dels vilanovins. Mentrestant, l’administració municipal s’ha mantingut estàtica, amb una estructura pràcticament igual a la que tenia abans de l’esclat de la bombolla immobiliària i de la crisi que ens afecta. Hem de ser capaços de tenir una estructura municipal que permeti fer canvis amb molta més celeritat per donar resposta a una societat que canvia contínuament. No pot ser que el pes que tenen ara mateix, quant a recursos humans, departaments com serveis socials,

participació o urbanisme, sigui gairebé el mateix que tenien ara fa dues legislatures, tot i els canvis que hem experimentat.

A més, la societat actual cada dia demana un major control sobre les despeses de l’estructura política de les administracions i una austeritat real en tot allò que fa referència a aquests aspectes. El que no podem acceptar és que, des de l’Ajuntament, any rere any es vagi demanant un major esforç als vilanovins amb el pagament d’impostos, mentre els ciutadans segueixen tenint la sensació que des de l’Ajuntament es fan algunes despeses que són totalment evitables.



Crear sistemes més ràpids i àgils de mobilitat interna dintre del mateix ajuntament, que permetin adaptar-se a les noves necessitats.



Limitar els sous dels càrrecs electes i fer-ne públiques, clarament, totes les retribucions.



Eliminar els càrrecs de confiança de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.



Eliminar les gratificacions que reben els secretaris dels organismes autònoms i societats municipals i posar-ho dins de les obligacions de la seva tasca dins dels serveis jurídics municipals.



Obrir més canals de diàleg i comunicació entre el govern i els representants sindicals per tal de fer partícips els treballadors i escoltar la seva veu en tot allò que els afecta.



Convocar assemblees de treballadors, des de l'Ajuntament, amb la presència dels regidors municipals quan hi hagi temes a tractar importants i així es cregui convenient o quan un nombre important de treballadors municipals ho demani per tractar algun tema en concret.



Garantir que tots els processos de compra i adjudicacions es facin seguint la legislació sobre contractació pública.



Augmentar els esforços per ajudar les persones, empreses i entitats, en la gestió de tràmits i augmentar els tràmits que es poden fer a través de la xarxa.



Possibilitar el pagament d’impostos, multes o taxes en metàl·lic.



Deixar de pagar lloguers de locals per a ubicar-hi regidories o serveis públics municipals. Reubicació de les regidories i serveis del carrer Llanza en equipaments municipals.



Deixar de pagar el lloguer dels locals de la Policia Nacional espanyola i la jardineria de la Guàrdia Civil espanyola.



Rehabilitar l’interior de l’edifici annex a l'Ajuntament per ubicar-hi totes les dependències que estan en edificis llogats i per millorar les condicions dels treballadors municipals i del servei que presten.



Descentralització de l’OAC per tal que la ciutadania pugui fer tràmits i gestions municipals a través de la xarxa de centres cívics.

Mitjans de comunicació, crítics i populars Els mitjans de comunicació són la finestra a través de la qual ens mostrem el món.

Qui i com ens el mostren és determinant per tenir determinades percepcions del nostre entorn. En els darrers anys ha imperat en el periodisme, i especialment en el periodisme local com ara Canal Blau TV, la percepció que com més aspecte professional, millor servei; com més visió empresarial i de gestió dels mitjans de comunicació copiada de l’estil de les grans corporacions, millor. Cal fer, però, una reflexió crítica de la funció dels mitjans de comunicació, especialment de la televisió comarcal, i entendre que són eines fonamentals per a l’aprofundiment democràtic, la identitat, els valors culturals, la creació de comunitat i la transformació social. És, per tant, imprescindible, estudiar noves fórmules per anar a buscar la televisió comunitària, el protagonisme en la definició de continguts i la seva elaboració per part de la ciutadania i les seves expressions organitzades. Canal Blau TV no ha de buscar explicar-nos el que ens expliquen la resta de canals de comunicació, sinó que ha de donar la veu i la càmera als vilanovins i les vilanovines perquè aquests expressin, debatin i filmin la realitat i els debats de Vilanova i la Geltrú i la resta de la comarca.

La televisió no és un producte, és una eina al servei de la democràcia.

 Treballar per uns mitjans de comunicació municipals al servei de la ciutadania i no de la institució, a través de la creació de mecanismes de fixació de l’agenda informativa, més enllà del requeriment de la institució i els partits, a través de comissions ciutadanes o altres.  Promoure la tasca periodística de recerca i investigació, incentivant la creativitat i l’interès pels afers públics i socials per sobre del seguiment de l’agenda informativa instantània marcada, òbviament, sempre pels mateixos agents.  Obrir la graella de programació de la televisió i la ràdio a la participació i col·laboració d’entitats i ciutadans, tot destinant-hi una partida pressupostària i els mitjans i la formació necessària per avançar cap a una societat productora de la pròpia informació.  Garantir que en tot moment el criteri informatiu serà únicament periodístic i fixat pels mateixos professionals i que en cap cas es farà en forma de blocs, ni tant sols durant les campanyes electorals.  Fer una auditoria de Canal Blau en què es valori la relació entre la seva funció social i els seus costos.

 Replantejar la política de convenis, subvencions i publicitat als mitjans privats de comunicació.

Processos electorals, nets i amb igualtat d’oportunitats Si els processos electorals segueixen sent els principals mecanismes de poder de la ciutadania per a canviar, de forma indirecta, les decisions públiques, cal que des de l’Ajuntament, partint d’una profunda convicció democràtica, es posin a disposició mecanismes d’enfortiment d’aquests processos, garantint la pluralitat democràtica i la igualtat d’accés a aquests processos i campanyes electorals.

Creiem fermament que cal donar les mateixes oportunitats a totes les candidatures que es presentin a aquestes eleccions, independentment de si tenen o no representació al consistori en aquell moment, sempre i quan respectin els drets humans i no presentin punts racistes, xenòfobs, masclistes o homòfobs en els seus programes electorals o discursos.

 Habilitar un sistema de cartelleres mòbils en places públiques, especials per als processos electorals, amb espais iguals per a la publicitat de cada opció electoral.  Garantir l'accés equitatiu als mitjans de comunicació municipals a totes les opcions electorals en tots els processos, només limitades a criteris de demanda, respecte als drets humans bàsics o de presència al territori.

Això ha d’incloure els possibles debats electorals i els anuncis de campanya.  Fer un repartiment igualitari per a totes les candidatures, tinguin o no representació, de tots els espais de què disposa l’Ajuntament per fer campanya electoral.  Editar una publicació, durant la campanya electoral de les eleccions municipals, que arribi a totes les cases i on totes les candidatures que s’hi presentin puguin explicar el seu programa en peu d’igualtat.

La cooperació internacional, un deure La solidaritat internacionalista és una acció política coherent, activa i conscient que parteix de la realitat per poder canviar-la. Denúncia i s'oposa a l'ordre econòmic i polític des de la mobilització de base i la crítica a les polítiques d'exteriors, d'interior, i a les polítiques de cooperació actuals perquè el desenvolupament capitalista és desigual en les diferents nacions del món. És a dir, la solidaritat internacionalista

advoca per desenvolupar a nivell global l'autodeterminació dels pobles, l'emancipació de gènere, econòmica i per un desenvolupament ecològic i sostenible amb el retorn del deute ecològic i el respecte vers els drets humans.

En els darrers anys, els recursos destinats a projectes de cooperació internacional per part de les institucions del nostre país s'ha anat reduint de manera importantíssima.

Concretament, l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha passat de destinar-hi gairebé un 15% del pressupost de recursos propis, l'any 2008, al 0,25, el 2014. Tot plegat s'agreuja encara més si tenim en compte que els pagaments es fan tard i en diversos terminis. El resultat són greus problemes per a les ONG, les quals ja han hagut de renunciar a diversos projectes de cooperació.

 Establir un calendari de pagament dels deutes de l'Ajuntament amb les ONG.  Augmentar progressivament els recursos destinats als programes de Desenvolupament fins a arribar al 0,7% en dos anys.  Destinar una part dels recursos de Cooperació al Desenvolupament a la sensibilització de la població local sobre la necessitat d'un canvi en les pautes de consum i sobre les desigualtats que genera el sistema econòmic i les polítiques neoliberals.  Impulsar la banca ètica per incentivar l'economia del bé comú.  Assumir un paper actiu en la solidaritat cap a aquelles persones i pobles que pateixen la violència, i denunciar els que la promouen o executen.  Aplicar a les despeses de l'Ajuntament criteris de comerç just.  Evitar signar acords o contractes amb empreses o institucions que no respectin escrupolosament els drets humans.  Garantir que la política de promoció de la Pau i els Drets Humans continua sent una política pública i que compta amb els recursos suficients.  Rebutjar la instal·lació o permanència a la comarca d'indústries i processos productius vinculats amb el cicle armamentista i militar.  Treballar i pressionar des del govern municipal per tal que la despesa militar de l'Estat es redueixi de manera progressiva.

4/5

CompromĂ­s amb la terra: una ciutat sostenible i cohesionada

El nostre nivell de producció i consum s’ha aconseguit al preu d’esgotar els recursos naturals i energètics, i de trencar els equilibris ecològics de la Terra.

Hem de ser conscients que la política municipal pot contribuir només a pal·liar en part aquest desequilibri que és de nivell global, ja que estem governats pel mateix poder polític promotor d’aquest desequilibri. Les propostes polítiques municipals han d’anar dirigides a anar igualant aquest desequilibri entre consum i recursos naturals disponibles.

Si prosseguim amb les tendències de creixement vigents (econòmic, demogràfic, en l’ús de recursos, de generació d’elements contaminants i d'increment de desigualtats), el resultat més probable per al segle XXI és un col·lapse de la civilització. La política municipal pot contribuir en certa mesura a aturar les tendències de creixement.

Mentre ens preparem i organitzarem per aquest nou model econòmic, s’haurà d’assegurar una vida digna a la col·lectivitat. Hem d’anar preparant aquest futur on la igualtat i la sostenibilitat no siguin paraules buides de significat.

La política municipal no es pot acontentar amb els mantres cosmètics del desenvolupament sostenible, ni amb la mera aposta per tecnologies ecoeficients, ni tampoc amb una suposada “economia verda”, que encobreix la mercantilització generalitzada de béns naturals i serveis ecosistèmics. Haurem de posar en valor el capital real del territori, com és el sol, el sòl, l’aigua i la natura; i el capital real de la societat, com és el coneixement, l’educació, la solidaritat i la cooperació.

L’urbanisme, al servei de la gent L’urbanisme és una gran eina de transformació social i econòmica, tant per a les ciutats i viles com per al conjunt del país. Les polítiques urbanístiques marquen d’una manera especialment important l’economia. Per exemple, és evident que, amb una altra legislació a nivell estatal, s’haurien pogut evitar tant el sobreendeutament familiar com la bombolla immobiliària. Des de la CUP creiem que, si la finalitat del sòl urbanitzable ha de ser garantir el dret a l’habitatge, aquest hauria de ser un bé públic i que, per tant, quan un sòl es requalifiqués, la propietat hauria de passar als ajuntaments a canvi d’un preu d’expropiació fixat per al sòl agrícola. D’aquesta manera, s’acabaria amb l’especulació sobre el sòl i serien els mateixos ajuntaments els que podrien fixar-ne el preu i beneficiar-se així de les plusvàlues de les requalificacions, que haurien de ser molt menors a les que obtenen els agents privats

actualment i que haurien d’estar limitades per llei. El mateix hauria de passar amb el sòl industrial, de manera que els ajuntaments poguessin fer una política molt més activa d’activació econòmica i de foment de la indústria.

Tot i que la legislació actual es troba molt lluny de la proposta que apuntàvem anteriorment, l’urbanisme és un dels àmbits on els ajuntaments tenen més poder de decisió per poder planificar l’evolució dels pobles i ciutats. L’eina mitjançant la qual ho fan és el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que fixa entre altres coses les zones que es poden construir en un futur, les que no, les dinàmiques estratègiques i el model de ciutat cap al qual es vol evolucionar. Per això és vital que l’urbanisme sigui fruit del diàleg, la participació i les decisions col·lectives, i no un sector tancat al debat i que es regeix per criteris exclusivament econòmics i especulatius.

L’urbanisme estableix les claus de la nostra qualitat de vida col·lectiva, l’encaix de l’economia, el marc de les polítiques socials o els espais comuns de convivència. En aquest sentit, un increment desmesurat de la població que estigui per sobre del creixement de l’ocupació i de la disponibilitat d’equipaments, com s’ha donat a Vilanova, provoca una disminució de la qualitat de vida i una pèrdua de les pròpies dinàmiques i idiosincràsia, per més que els agents econòmics, culturals i socials hi posin tots els esforços. Així doncs, no s’ha de perdre de vista que l’objectiu final de l’urbanisme ha de ser garantir un habitatge digne per a tots els ciutadans i planificar una ciutat més humana, respectuosa amb l’entorn i amb oportunitats per a l’economia productiva.

Un nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) El POUM vigent a Vilanova va ser aprovat l’any 2001 per tots els partits amb representació institucional a l’Ajuntament d’aquell moment. En aquest POUM, en comptes d’apostar per un creixement sostenible de la ciutat que vagi a un ritme igual o inferior al ritme de planificació en equipaments, infraestructures i de la creació de llocs de treball a la ciutat i la comarca, s’aposta per un creixement desmesurat marcant com a zones urbanitzables grans extensions del terme municipal. En alguns casos, es deixa el ritme de creixement de la ciutat en mans de les grans promotores i els interessos privats.

Des de la CUP creiem que l’actual POUM pretén fomentar al màxim el creixement de la ciutat; no n’hi ha prou a retocar-lo, sinó que s’ha de fer de nou, basant-se en uns principis totalment diferents. El POUM s’ha de confeccionar pensant en la qualitat de vida dels vilanovins i tenint en compte la seva opinió mitjançant processos reals de participació que en defineixin les bases i no tan sols petits detalls. Per la seva importància i per socialitzar el debat al voltant del POUM, creiem imprescindible que almenys les grans línies s’hagin d’aprovar en una consulta vinculant.

El POUM actual és el que ha permès el creixement desenfrenat dels últims temps i que ens ha portat fins a la situació actual de la ciutat amb zones urbanitzades fantasma com el Sant Jordi, l’Eixample de Mar, la Carrerada, Solicrup o el Llimonet II i III. A més, al POUM encara s’hi contemplen altres grans sectors urbanístics més com són l’Eixample Nord i l’Ortoll i la urbanització del Sant Jordi II, la Muntanyeta o el Pau de l’Hostal. I tot plegat sense contemplar el canvi de situació viscuda en termes urbanístics i demogràfics, i els milers de pisos buits existents.

Els fonaments del POUM actual, que contempla un creixement poblacional fins als 130.000 habitants, xoquen frontalment amb la nostra manera d’entendre la ciutat, la cohesió social, la sostenibilitat i el respecte a l’entorn.

Per tant, la voluntat de la CUP és fer un nou POUM més racional en què, entre altres qüestions, es requalifiquin algunes zones que actualment són urbanitzables com a zones no urbanitzables. Creiem que la situació actual de crisi immobiliària és un bon moment per fer un replantejament i fer un POUM que no estigui basat en el principi del creixement pel creixement i que s’elabori pensant en la qualitat de vida de la ciutadania, en la naturalesa que ens envolta i no pas en el benefici dels sectors econòmics immobiliari i financer que ens han dut a la crisi.

En aquest nou POUM també creiem imprescindible conservar la idiosincràsia de les tres zones urbanes més característiques de Vilanova i la Geltrú: el casc antic (Cap de Creu inclòs), la Geltrú i la façana marítima. Cal entendre aquestes zones com un gran patrimoni, preservant-lo i promocionant-lo tant com sigui possible.



Política de creixement urbanístic ZERO fins que les necessitats demogràfiques i socials no ho requereixin i mai sense activar totes les

polítiques públiques per ocupar els habitatges buits a la ciutat i haver finalitzat la urbanització dels sectors urbanitzats però no edificats com el Sant Jordi, la Carrerada, el Solicrup, el Llimonet i l’Eixample de Mar. 

Elaborar un nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) en aquesta clau: creixement zero i preparació del decreixement.



Dins el POUM, cal requalificar part del sòl vilanoví d’urbanitzable a no urbanitzable. Com a mínim els sectors del Sant Jordi II, l’Ortoll i la Muntanyeta.



Les claus d’aquest nou POUM s’han de sotmetre a una consulta vinculant per a la seva aprovació.



Aturar l’Eixample Nord i renegociar dels convenis de la Platja Llarga. En l’actual context demogràfic, urbanístic, d’habitatges buits i d’incertesa econòmica, desenvolupar un sector de 106 hectàrees és una barbaritat del tot irresponsable. Cal renegociar els convenis amb l’Incasòl per conservar la Platja Llarga i aparcar el debat sobre el desenvolupament de l’Eixample Nord.



Salvar l’Ortoll com el darrer gran pulmó verd de la ciutat. Requalificar-lo com a zona no urbanitzable i d’especial protecció. L’Ortoll juga un paper important en la nostra qualitat de vida i el gaudi de l’entorn natural; per això l’hem de preservar, canviar-ne la qualificació urbanística i dur a terme un projecte de restauració de l’espai per tal de restituir els seus valors naturals, culturals i històrics.



Limitar totalment el creixement per sobre de la variant de la C-246, considerant-la com una frontera que no pot ser superada pel nucli urbà de Vilanova i congelant totalment el creixement de les zones urbanes que queden al nord d’aquesta infraestructura. Per tant, reconsiderar la urbanització de Mas Tapet, Mas Roquer i la Torre d’en Veguer.



Defensar activament les façanes dels barris històrics de Vilanova, com són la Geltrú, el barri de Mar i el Casc Antic, evitant tant com es pugui els enderrocs de cases i garantint una harmonia estètica en les existents i de nova construcció.



Reutilitzar sòls per a usos innecessaris. Fomentar l’ús agrari de proximitat.



Promoure i prioritzar el manteniment, la restauració i la reutilització dels habitatges, dels locals industrials i dels establiments comercials.



Inici d'un procés de protecció de l'espai de valor agrícola, amb mesures

que el valoritzin i incentivin l'establiment de nous professionals agraris. 

Prioritzar la pràctica de l'agricultura ecològica.



Preveure un pla de millora i manteniment dels camins rurals.



Creació d’un Parc Agrari al Sant Jordi i a l’Eixample Nord. Recuperació dels sòls més fèrtils i de les antigues sínies.

Quan pensem en el futur urbanístic i del territori de Vilanova i la Geltrú no ho podem fer com una realitat separada de la resta del món. L’Ajuntament no només ha de preocupar-se per allò que passa directament dins els límits del seu terme municipal, sinó que ha d’estar amatent a tots els plans o infraestructures supramunicipals que puguin afectar el futur de la comarca i el Penedès.

Des de la CUP treballarem per aconseguir sortir de l’actual Pla Territorial Metropolità de Barcelona i fer un pla territorial que afecti les comarques del Penedès, fet i pensat des del territori i per la seva gent, i no pensant en aquestes comarques com una zona de servitud per a l’expansió econòmica de Barcelona.

El repte d’integrar la natura Des de la CUP som conscients de la manca de zones verdes que hi ha a Vilanova i que la ciutat viu en general d’esquena a les zones naturals que ens envolten. Per això creiem prioritari conservar els espais naturals existents i prioritzar la creació d’una gran zona verda a tocar de la ciutat aprofitant el sector de l’Ortoll. Creiem que aquesta és una zona privilegiada ja que permet conservar un espai natural a tocar del mar que podria ser referent al conjunt dels Països Catalans.

L’Ortoll Segons el PGOU vigent, el futur que espera a les gairebé 100 hectàrees de l’Ortoll és la construcció de més de 5.300 habitatges nous. A més, els últims anys s’han anat donant drets urbanístics a la zona a canvi d’aconseguir terrenys en altres zones de la ciutat per fer-hi equipaments, tal com es va fer amb el Pavelló Poliesportiu del Garraf o els terrenys que ha d’ocupar la futura comissaria de la Policia Local.

Des de la CUP proposem dividir l’Ortoll en dues parts. En la zona més propera a la ciutat, que inclou el sector de la Masia d’en Dimas, proposem fer-hi una zona eminentment verda però amb alguns equipaments per a la ciutat, una zona on poderhi fer actes de gran format i on es podrien ubicar alguns horts urbans i zones per la pràctica de l’esport. En aquesta zona, si no es poden recol·locar en altres sectors els drets urbanístics atorgats per governs anteriors, és on possiblement hi podria haver uns quants habitatges, prioritzant la seva construcció a la zona de la Masia d’en Dimas. La resta de l’Ortoll creiem que hauria de ser una zona natural on es conservi i millori la flora i la fauna autòctona i les actuals terres de conreu, restringint-hi al màxim l’accés motoritzat. A més, aprofitant la presència de l’escola Llebetx, proposem fer-hi una zona educativa que podria incloure una casa de colònies que estaria a tocar de les zones agrícoles i tindria una sortida directa al mar.

Per tant, des de la CUP proposem conservar el màxim possible la zona de l’Ortoll pel seu interès natural i com a pulmó verd de la ciutat de Vilanova; les zones verdes i lliures d’edificacions són un bé massa preuat que no podem negar a les generacions futures. Aquest parc esdevindria un referent en tot el litoral català i una aposta per la conservació de les zones litorals del nostre país, així com una millora importantíssima en la qualitat de vida al municipi.

 Crear un gran espai natural a la zona de l’Ortoll on s’hi conservarien les zones agrícoles existents.  Elaborar un Pla Estratègic de l’Ortoll que contempli una bateria de mesures i accions per convertir-lo en un espai natural d’especial protecció i posar en valor el seu patrimoni natural, biològic i històric. Que aquest Pla contempli un planificació d’accions, un calendari i una dotació de recursos econòmics i humans per part de l’Ajuntament.  No obrir el debat sobre la prolongació del carrer Doctor Zamenhof fins la façana marítima fins que el futur urbanístic de l’Ortoll no sigui clar en la seva preservació i encaix com a espai natural protegit i no urbanitzable.  Senyalització curosa dels camins de l’Ortoll i els principals punts d’interès patrimonial i biològic. Fer aquesta senyalització de tal manera que esdevingui un circuit per a vianants i ciclistes.

 Tancament del camí del Fondo de Sant Gervasi al trànsit motoritzat, al tram entre el torrent de Sant Joan i l’escola Llebetx, excepte per als pocs veïns i pagesos de la zona.  Arranjament dels camins i els marges de pedra seca, que en molts llocs presenten un aspecte lamentable. La proposta es podria lligar amb la integració laboral de joves sense formació o persones desocupades provinents de la construcció que facin un curs de formació.

Altres espais naturals a protegir A part de la zona de l’Ortoll, a la part occidental de la ciutat, tocant al mar, hi ha altres zones que creiem que han de ser preservades: la Platja Llarga i la Millera.

La urbanització de la Platja Llarga es va aconseguir aturar gràcies a la pressió popular.

Tot i així, ara mateix la seva conservació no és òptima tenint en compte que es tracta d’una zona d’un alt valor ecològic. La seva propietat es troba en mans de l’empresa pública Incasòl, que la mantindrà fins que se li cedeixin certs terrenys urbanitzables a l’Eixample Nord. També s’ha de tenir en compte que la connectivitat biològica d’aquesta zona amb l’espai natural del Pantà del Foix es veu amenaçada per l’elongació de l’avinguda Amèrica del Fondo Sumella fins a Santa Maria de Cubelles, tal com es recull al Pla Territorial Metropolità de Barcelona.

Pel que fa a la Millera, una part important d’aquests terrenys van ser comprats també per l’Incasòl en l’època en què s’estava negociant el canvi de consideració urbanística de la Platja Llarga. Això ens fa pensar, sobretot tenint en compte l’alt preu que l’Incasòl va pagar per aquests terrenys, que el seu objectiu a la Millera no és altre que la seva urbanització en un futur.

 Treballar per aconseguir el màxim grau de protecció per a la zona de la Platja Llarga, mantenint-la com a una zona natural de dunes per a l’aniuament d’aus i la preservació del seu ecosistema.  Replantejar el procés de construcció de l’avinguda Amèrica fins a Santa Maria de Cubelles per tal d’assegurar el corredor biològic des de la Platja Llarga cap al Pantà del Foix.  Negociar amb l’Incasòl la cessió immediata dels terrenys de la Platja Llarga per tal de poder treballar per millorar-ne l’estat natural com més aviat millor.

 Negociar amb l’Incasòl la cessió a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú dels terrenys de la Millera per poder fer una altra zona protegida i propietat de la ciutat al Nord de la Platja Llarga.  Aprovar el catàleg del patrimoni natural ambiental i paisatgístic de Vilanova i la Geltrú.  Actualització i aprovació de l’inventari de camins comarcal.  Estudiar fórmules per portar ramats als afores de la ciutat per tal de controlar el sotabosc de manera natural.  Treballar per ampliar els límits del Parc del Foix.  A la zona de la platja Llarga, prioritzar activitats de caire naturista compatibles amb la protecció de l'espai.

Urbanitzacions il·legals Les urbanitzacions il·legals constitueixen un gran problema en les polítiques urbanístiques actuals de la majoria de viles del Principat, ja que han crescut sense cap tipus de planificació arreu dels termes municipals, amb nul respecte pel medi natural, sense infraestructures, sense les garanties mínimes de qualitat de vida i sense respectar les normatives urbanístiques de cessió de terrenys per a vials, zones verdes o equipaments i fins i tot, en alguns casos, edificant en zones inundables. Per tant, entenem que aquestes urbanitzacions constitueixen una clara agressió al territori i fins i tot generen un problema de seguretat per a les persones que hi viuen, en cas d’inundació.

La realitat social d’aquestes urbanitzacions ha canviat i la gestió de la problemàtica, si bé és complexa, ha de canviar totalment els seus paràmetres i enfocaments. La tendència no ha de ser la de la integració progressiva de totes elles, sinó la d’un major control urbanístic davant les il·legalitats i actuar en tot moment amb la perspectiva del respecte i restauració del medi ambient.

Actualment a Vilanova hi ha gairebé quaranta urbanitzacions il·legals repartides pel nostre petit terme municipal. L’últim estudi en profunditat és de 2001. Des de llavors, la construcció de noves edificacions il·legals i les ampliacions de les existents no han cessat, excepte l’obertura d’alguns expedients o enderrocs aïllats.



Realitzar un nou estudi sobre la situació actual de les urbanitzacions il·legals on es faci una foto exacta de la situació i es considerin les fórmules adequades de gestionar la problemàtica i de restituir les agressions fetes durant dècades.



Aturar totalment i de manera immediata les construccions i ampliacions d’habitatges il·legals, utilitzant l’estudi sobre les urbanitzacions per detectar aquestes obres, sancionar aquelles persones que incompleixin la normativa i enderrocar les noves edificacions que s’hi construeixin.



Indicar clarament a les entrades de les diferents urbanitzacions il·legals la seva situació urbanística per tal que no hi hagi ciutadans que comprin parcel·les en aquestes zones sense conèixer-ne la situació legal.



Analitzar conjuntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua totes les urbanitzacions de la ciutat per tal de detectar aquelles construccions que s’han construït en zones inundables i enderrocar-les.



Protecció dels valors naturals i paisatgístics

Un espai públic dinàmic, obert i amable Des de la CUP creiem que s’ha de replantejar el model de disseny de l’espai públic que s’ha fet els últims anys.

L’espai públic ha de convidar a la vida al carrer i recuperar el model mediterrani de relacions socials a l’aire lliure. Les zones de vianants totalment grises, les places sense bancs còmodes ni ombres i determinat mobiliari urbà no conviden pas que els vilanovins es facin seus els espais comuns de la ciutat. En aquest sentit, quan es fan actuacions importants a la via pública, s’ha de pensar a mantenir una certa varietat d’ús d’aquests espais i una certa polivalència per tal de poder-hi fer després actes, fora dels usos habituals.

A més, hem de ser conscients que vivim en una zona amb poques precipitacions i amb recurrents sequeres que ens han de fer reflexionar sobre la jardineria de la ciutat.

S’han de fomentar les espècies autòctones, que necessiten menys aigua i menys manteniment, per sobre d’altres tipus de flora; i s'ha d'afavorir la infiltració natural mitjançant paviments impermeables. No podem plantejar la ciutat com si fos una ciutat del nord d’Europa amb parterres de gespa, i encara menys a les zones més properes al mar.

 Revitalitzar els espais i solars buits que hi ha repartits per la ciutat mitjançant convenis amb propietaris. Segons el cas poden esdevenir horts, parcs, zones esportives, aparcaments o tenir altres usos. Cal trencar amb aquesta imatge lamentable de la ciutat.  Canviar el model de places eminentment grises i tendir a places amb més ombra, més vegetació, menys ciment i bancs més còmodes.  Quan es fan actuacions importants als carrers i places, mirar de garantir una major polivalència dels espais resultants per poder-hi fer després la màxima diversitat d’actes possible.  Redoblar els esforços de control per tal de millorar la qualitat de l’obra pública i evitar així la ràpida degradació de les obres realitzades a la ciutat.  Treballar per eliminar el cablejat d’electricitat i telèfon que penja de moltes façanes de la ciutat, sobretot tenint especial cura al casc antic i la Geltrú.  Intentar defugir del mobiliari urbà estàndard que podem veure a la majoria de les ciutats del nostre voltant, sobretot de l’àrea metropolitana.

Cal donar un caràcter més diferenciat a la ciutat, amb un mobiliari que li doni color i innovació.  Prioritzar la vegetació autòctona a la ciutat per sobre d’altres espècies foranes que necessiten més manteniment i aigua per a la seva conservació.  Millorar el manteniment dels nostres parcs, especialment del Parc de la Torre d’Enveja, del Parc de Ribes Roges i del Parc Gumà i Ferran.  Treballar per reurbanitzar el Passeig Marítim, especialment en la zona compresa entre la Rambla Pirelli i el Torrent de la Pastera. L’objectiu és guanyar espai per als vianants i restar-ne als cotxes alhora, que acostem el mar a la ciutat.  Buscar una solució definitiva per adecentar l’aparcament i els accessos a la Platja del Far. Considerar l’opció d’habilitar un aparcament a la zona de

la Ronda Europa amb un servei de autobusos llançadora cap a les diverses platges vilanovines.  Estudiar el redisseny i la remodelació del Parc de Ribes Roges.  Augmentar significativament les fonts públiques existents a la ciutat i millorar el manteniment de les que hi ha actualment.  Pressionar l’empresa ENDESA perquè elimini els transformadors que hi ha a l’entrada del Passeig Marítim per la Ronda Europa i al capdamunt de la nova Rambla del Far.  Millorar l’ordenació de terrasses de bars i restaurants. Gestionar l'espai públic, amb passadissos i bancs. Establir un màxim d’ocupació del 35% a les places.  Col·laborar amb propietaris de terrasses per tal d’aconseguir que tinguin una placa que anunciï un WC públic (a canvi d'un descompte fiscal).  Planificar i gestionar els espais naturals urbans i no urbans del municipi, de forma responsable (jardins, zones verdes i platges).  Eliminació dels herbicides, fungicides i insecticides en les empreses de

jardineria municipal.

Equipaments municipals Històricament la ciutat de Vilanova ha tingut una mancança d’equipaments públics, però sobretot una manca de terrenys on construir-ne. Això representa un gran problema per a la ciutat ja que, quan se cedeixen a l’Ajuntament terrenys per a equipaments en el desenvolupament d’un nou sector urbanístic, aquests terrenys no s’utilitzen per construir els equipaments necessaris per a aquests nous habitatges sinó per intentar solucionar les mancances que ja té la ciutat consolidada. Però no només això; actualment ja hem arribat al punt d’haver d’intercanviar terrenys per drets urbanístics a l’Ortoll (en el cas del Pavelló del Garraf), de començar a gastar les zones d’equipaments que pertocaran en la urbanització que volen fer a l’Ortoll (cas de la nova comissaria de la Policia Local) o de tenir gran part dels terrenys d’equipaments de l’Eixample Nord ja reservats per al possible nou hospital.

Encara és pitjor el fet de requalificar terrenys destinats a equipaments per edificar-hi pisos en zones properes al centre de la ciutat, on manquen clarament més equipaments, com passarà si no aconseguim aturar-ho, amb la propera venda dels terrenys que avui ocupa la comissaria de la Policia Local.

Tot i la mancança d’edificis per a equipaments o terrenys per a aquests usos, també podem trobar diversos edificis que es podrien utilitzar però que actualment es troben buits o amb una ocupació molt menor que la que podrien tenir, com l’edifici de les calderes a l’Eixample de Mar.

 Acabar amb el canvi d’usos, i posterior venda, de terrenys destinats a equipaments.  Acabar amb les polítiques d’anar gastant terrenys d’equipaments a l’Ortoll o fent permutes per drets urbanístics en aquest sector.  Acabar amb la cessió de terrenys d’equipaments a confessions religioses per construir-hi temples.  Iniciar negociacions amb les confessions religioses que disposen de locals sense utilitzar o infrautilitzats a la ciutat per tal que l’Ajuntament pugui gestionar-los i donar-los una finalitat diferent, arribant a plantejar la municipalització en aquells casos en què no hi pugui haver un acord.  Estudiar les possibilitats i costos de les obres d’adequació de l’edifici de les calderes al sector de l’Eixample de Mar. Un cop analitzades les possibilitats i la viabilitat econòmica, obrir un procés de participació popular per definir quins han de ser els usos de l’edifici.  Fer un skate park al parc de l’Eixample de Mar per descongestionar l’actual de la rambla Sant Jordi i donar més vida i activitat al parc durant tot l’any.  Promoure l’ús obert, polivalent, racional i òptim dels equipaments.  Senyalitzar els lavabos dels equipaments públics.

Mobilitat, la clau de la sostenibilitat El model de mobilitat actual és insostenible ja que es basa fonamentalment en el transport motoritzat i, concretament, en el vehicle privat. Aquest model consumeix gran quantitat d’energia i provoca efectes adversos sobre la salut de la població. El transport privat provoca grans pèrdues de temps i sovint fa de les ciutats llocs amb una atmosfera irrespirable. El transport representa una quarta part de les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

El motor d’explosió és una butxaca foradada en termes energètics. La seva eficiència, és a dir, l’aprofitament que fa de l’energia calorífica continguda en els combustibles fòssils, no arriba al 30%.

Un model de mobilitat sostenible seria aquell en el qual els mitjans que menys energia consumeixen i menys emissions produeixen per quilòmetre recorregut i viatger transportat tinguessin més protagonisme (anar a peu, la bicicleta, el transport col·lectiu, el cotxe compartit o els vehicles elèctrics).

Per tant, qualsevol disseny de ciutat haurà de tenir aquestes prioritats, i per aquest ordre. Anar en bicicleta, a peu o en transport públic són les formes més eficients de moure’s. Als antípodes, el cotxe, el més ineficient dels mitjans de transport en termes energètics.  Afavorir la mobilitat a peu i en bicicleta de forma segura.  Fer el transport més segur: a l'hora de moure's i també millorant la seguretat (respecte als robatoris).  Impulsar un Registre municipal de bicicletes.  Donar prioritat a qui va a peu o es mou amb de la bicicleta.  Construir tres grans aparcaments gratuïts per a bicicletes: a l'estació, a Ribes Roges i a la Plaça del Mercat.  Carril bici: prioritat de la bici sobretot en trams sota via de sud a nord.

Carrer Llibertat i Avinguda Zamenhof.  Assegurar la implantació d'aparcaments de bicicletes davant d'edificis i equipaments municipals de rellevància.  Policia de barri amb bicicleta.  Promoure les entitats que impulsen la bicicleta (o el món econòmic que gira amb la bicicleta, a través d'una fira temàtica).  Normalitzar l’ús dels patins i patinets.  Normalitzar l’ús del transport públic per a les persones de mobilitat reduïda (Renfe) amb uns horaris establerts i públics.  Lloguer de bicicletes a la façana marítima. No cal que sigui públic. De la platja del Far al xalet del Nin.  Foment de l'hàbit d'anar amb bicicleta.  Negociar amb Renfe el solar de l'estació per fer-hi un aparcament de bicicletes.

 Afavorir el transport públic eficient.  Potenciar el transport públic amb vehicles més petits. Millorar els elements d’informació. Plantejar descomptes a estudiants i pensionistes, a un preu testimonial.  Aparcaments estratègics, especialment a la façana marítima. Sínia de les Vaques.  Reforç dels serveis d'autobusos municipals durant els festius estiuencs, per alliberar la façana marítima de vehicles.  Renfe. Canviar la zonificació (és una lluita que implica totes les

administracions).

Reduir, reutilitzar i reciclar Un dels reptes que se’ns plantegen com a societat és què fer amb l’enorme quantitat de residus que genera aquest sistema basat en un consumisme depredador i voraç. El problema dels residus, la seva gestió i tractament, i els elevats costos ambientals, socials i econòmics que suposen, ens obliguen a pensar que cal fer un pas endavant i replantejar-nos l’actual model imperant, que ens porta a llençar els residus en una bossa, dipositar-la en un contenidor i oblidar-nos de les nostres deixalles sense importar-nos on i com acabaran.

La sostenibilitat i la cura del medi ambient són un compromís ineludible que al nostre parer requereix necessàriament superar el model actual.

Si observem la bossa tipus d’una llar catalana, veurem que més del 90% dels residus que generem es poden reutilitzar, reciclar o compostar sense problemes, i que per tant no haurien d’arribar mai a un abocador o una incineradora. No obstant això, la mitjana catalana de recollida selectiva se situa al voltant del 40%, una xifra molt pobra que ens porta a reflexionar sobre què està fallant en la nostra societat, amb un sistema de gestió de residus on s’aboquen milions de diner públic en la gestió i recollida de residus i en campanyes publicitàries i de comunicació, però que amb dades a la mà es demostra com un fracàs absolut. Actualment, de fet, és el servei públic a què l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú destina més recursos.

La gestió dels residus és un element clau, ja que els residus generen un alt impacte ecològic i el seu cost de

recollida i tractament és molt elevat. Actualment, la tendència és senzillament a prendre mesures de compactació i de reducció de volum, però no de reducció quantitativa ni de la toxicitat.

La CUP aposta per l'estratègia de residu zero, que ja fa anys mostra l’opció de convertir els residus en recursos. La gestió de residus s’ha de basar, en primer lloc, en la reducció real i la seva reutilització –com de fet la legislació exigeix– i, finalment, en el reciclatge i la valorització energètica, o la transformació en inert. Cal també desenvolupar una política fiscal que penalitzi la generació de residus i la seva gestió finalista, i destini els diners recaptats a la gestió preventiva d’aquests.

El residu zero està format per un conjunt d’accions com la implantació de recollides porta a porta per a les diferents fraccions, disposar de plantes de compostatge per donar sortida als residus orgànics, fomentar l’educació pel consum responsable, aplicar instruments tributaris, vetllar perquè les empreses del municipi compleixin les seves obligacions de grans productors de residus i n'assumeixin íntegrament els costos, etc. L’estratègia cap a un residu zero, a més d'evitar els problemes relacionats amb els impactes ambientals i socials de la gestió de residus, genera més llocs de treball que l'estratègia convencional de gestió i és tant o més viable econòmicament que les alternatives finalistes com els abocadors i la incineració.

Tot i que el municipi compta amb la recollida de totes les fraccions de residus, falta un redisseny del servei per acostar-lo a tota la ciutadania i sectors econòmics. Cal també treballar per implicar els ciutadans en aquesta problemàtica i augmentar la difusió de tots els serveis existents, com els punts de recollida, el Punt Net i la Deixalleria Mòbil.

Una altra mesura no estructural però sí rellevant per tal de fomentar el reciclatge d’altres tipus de residus fora dels més comuns o quantiosos, és habilitar una minideixalleria fixa al centre. Un punt on la ciutadania que no té possibilitats de desplaçar-se al Punt Net o que per horaris no fa ús de la deixalleria mòbil, tingui una alternativa.

La voluntat d’assolir millors xifres de reciclatge mitjançant aquest canvi progressiu de consciència i model de gestió de residus ha d’anar acompanyat necessàriament de tota una acció comunicativa persistent, didàctica, facilitadora i útil per als vilanovins i vilanovines. Això significa millorar l’actual, multiplicar-la, ja sigui unificant les informacions actualment disperses en un sol portal web o en una aplicació per a mòbils, editant materials nous que resumeixin tota la informació d’interès sobre la matèria, etc.

 Aprofundir en la separació de residus per millorar la seva valorització i promoure'n la prevenció.  Realitzar un pla detallat sobre l’oportunitat, necessitats i condicions d’assumir la recollida de residus urbans mitjançant el model Porta a Porta. Consultar, per nodrir-se de la seva experiència, a l’Associació de Municipis Catalans per a la Recollida Porta a Porta.  Quantificar econòmicament el cost del canvi de model actual al de recollida porta a porta, progressivament, per barris i per al conjunt de la ciutat, així com elaborar les previsions de la repercussió econòmica favorable en la gestió de residus derivada de l’augment dels percentatges de reciclatge.  Aplicar mesures fiscals per al foment de la prevenció i el reciclatge amb bonificacions per a la ciutadania que gestiona correctament els residus i amb taxes de pagament per generació (en el marc d'una recollida porta a porta) per tal que es pagui en funció dels residus realment generats (aplicant el principi de «qui contamina, paga»).  Habilitar una deixalleria fixa al centre on la ciutadania que no té possibilitats de desplaçar-se al Punt Net o no fa ús de la deixalleria mòbil tingui una alternativa.  Unificar en una sola plana web àgil, didàctica i útil tota la informació existent entorn de la recollida de residus i el seu reciclatge (serveis i horaris del Punt Net, taxes, desglossament del cost del servei, percentatges de reciclatge a la ciutat, llocs i horaris de la deixalleria mòbil, etc), consells per a la reducció i la reutilització. Que aquest portal pengi de la web municipal per així estalviar-nos domini i hosting nous.

Valorar la possibilitat d'incorporar tota aquesta informació en una aplicació per a mòbils.  Realitzar campanyes amb tota la informació útil entorn de la recollida de residus, la seva reducció, reutilització i reciclatge. Que els materials de la campanya es reparteixin a tots els equipaments municipals possibles: escoles, centres cívics, mercats, etc, així com també als comerços de la ciutat.  Fomentar el consum responsable: productes amb envasos retornables, compra amb bosses de roba, carretó o cabàs, ús de carmanyoles i embolcalls de paper, etc, i crear una xarxa local de comerços respectuosos amb el medi ambient amb distintius de qualitat ecològica.  Introducció de criteris ambientals en les compres municipals.

 Implicar activament la població i afavorir la participació en la gestió dels residus municipals amb activitats d’educació ambiental. L’objectiu primer és reduir la producció de residus i, en segon terme, optimitzar la qualitat i la quantitat de les diferents fraccions recollides per facilitar-ne la posterior recuperació. Cal introduir objectius i mecanismes d’autogestió de la brossa orgànica, com ara el compostatge casolà o el compostatge comunitari.  Fomentar la investigació en aprofitament dels materials de rebuig, en col·laboració amb el parc tecnològic de l’EPSEVG.  Intensificar el control i sancionar els abocaments incontrolats de runes i andròmines, per part dels agents de la policia municipal. Retirar-los quan aquests es trobin abandonats.  Canviar la política d’acceptació de runa al Punt Net per tal que s’accepti la runa d’aquelles persones que en porten poca quantitat, encara que no presentin el permís d’obra, per tal d’evitar que aquesta runa acabi escampada pels paratges naturals de la nostra vila.  Potenciar la reparació i reutilització dels productes: habilitar un espai de reparació a la deixalleria, fer tallers de reparació als centres cívics, difondre els comerços de reparació, etc.  Canalitzar els excedents alimentaris cap a entitats de beneficència i serveis socials, tant del Mercat Municipal com dels petits comerços i dels supermercats.  Potenciar l'ús de bolquers reutilitzables a les escoles bressol i a les llars mitjançant ajuts per a la seva adquisició, o bé informació i suport.  Facilitar la trituració in situ de la poda, mitjançant un servei de préstec de trituradores.  Regular les activitats de distribució de publicitat dinàmica.  Fomentar la reutilització de llibres de text a escoles i instituts.

Avancem cap a la sobirania energètica El sector energètic a l’estat espanyol està liberalitzat i acaparat per poques empreses multinacionals, molt vinculades amb els partits polítics, per al benefici de les quals s’ha dissenyat el sistema de producció, transport i abastament d’energia a nivell europeu.

En el cas de l’electricitat, el sistema està dissenyat per centralitzar tots els processos que hi intervenen, en mans de les grans empreses, i el preu diari de l’electricitat és mercadejat en un sistema complex, molt semblant a la borsa, fet que convida a l’especulació.

Les energies renovables, tant en alça a l’estat espanyol a principi del segle XXI, esdevenint aquest la segona potència mundial eòlica, ha estat frenada pel govern amb legislacions amb efecte retroactiu que afecten de ple la línia de flotació dels negocis que estaven funcionant en el territori, amb la destrucció de llocs de treball i la constitució d’un marc inviable per a noves inversions en aquest sector.

En contraposició a les polítiques energètiques que patim, ens envolten força iniciatives per empoderar les consumidores i apropar la generació de l’energia als llocs de consum, descentralitzant el sistema.

Certament les consumidores tenim la clau de volta per fer canviar les coses també en el sector energètic. Per això posem de manifest la importància d’informar la ciutadania sobre aquests temes i les alternatives que existeixen, des de l’autoconsum, la participació en projectes col·lectius de producció d’energia renovable, fins al canvi del contracte de la llum a empreses productores i comercialitzadores d’energia renovable, així com les mesures d’estalvi energètic que per començar s’han d’aplicar a les dependències municipals per fer-les extensives a les llars, els comerços i la indústria del municipi.

Com a col·lectiu, també hem de respondre davant la vulneració al dret a l’energia que pateixen persones que viuen en el nostre entorn i que pateixen l’anomenada pobresa energètica. Tinguem en compte que un decret de la Generalitat per la pobresa energètica és a la llarga ineficaç per solucionar el problema, no únicament perquè hagi estat revocat pel govern central, sinó perquè paga o ajorna el pagament de la factura que en cap cas assumeixen les grans empreses de l’energia.  Fer un pla d’estalvi energètic i de promoció de les energies renovables  Treballar a favor de l’autoconsum energètic.

 Vetllar pel compliment de l’ordenança solar.  Millorar l’eficiència energètica municipal i pública i la compra exclusiva d’energia verda (renovable) on hi hagi capacitat d'assumir-ho per part de les empreses comercialitzadores (un equipament o centre cívic).

Implantació progressiva en una o dues empreses.  Treballar per instal·lar plaques solars als equipaments municipals, com el Parc del Garraf.  Realitzar auditories energètiques dels equipaments i propostes d'estalvi immediates.  Aplicar i difondre el concepte 50/50 en equipaments educatius.  Promoure l'estalvi a nivell particular. Divulgar els mecanismes d'estalvi i prevenció, les auditories energètiques  Promoure polítiques d’atracció de projectes d’energia renovable al municipi, així com de la indústria relacionada. Realitzar un estudi del potencial de captació d'energia renovable en sostres i terrats.  Facilitar accions d’informació a les consumidores d’energia domèstica

sobre el mercat de l’energia per crear consumidores crítiques en aquest àmbit.

Forgem una nova cultura de l’aigua L’accés a l’aigua és un dret humà inalienable i un dret social. En tant que recurs natural escàs en el nostre municipi, el dret d’accedir a l’aigua apte per a l’ús comporta també el deure de fer-ne una gestió sostenible, des de la captació i el transport fins al subministrament, el consum, el tractament i la reutilització.

Els fràgils sistemes naturals de costa, torrents i aqüífers del nostre municipi depenen de la gestió que fem de l’aigua. Alhora, la salut d’aquests sistemes va lligada directament a sectors econòmics clau per Vilanova, com ara la indústria, la pesca i el turisme.

Vilanova i la Geltrú sempre ha estat mancada d’aigua potable. Els aqüífers del municipi, molt sensibles a la salinització, no han donat aigua suficient i de qualitat per abastir la població. Així, l’abastament d’aigua del municipi sempre ha depès de captacions foranes, des de la històrica mina de Marmellar-Santa

Oliva fins al transvasament mancomunat d’aigua del Llobregat de mitjans dels anys noranta, que encara avui són vigents.

Les mesures d’estalvi d’aigua, tan estrictes en èpoques de sequera, es relaxen i queden en paper mullat en èpoques en què el recurs està garantit, posant de manifest una gestió a curt termini amb manca de criteris de sostenibilitat.

La implantació generalitzada de comptadors d’aigua als domicilis i comerços, en fer possible el control del volum consumit, havia de facilitar la incentivació econòmica de l’estalvi. Si bé la factura de l’aigua es basa en blocs de consum, el gruix del cost va lligat al servei de subministrament, comptador i sanejament, de manera que l’import per consum és pràcticament imperceptible.

Alhora, és sorprenent que ningú no qüestioni el que ens costa a les vilanovines la mala qualitat de l’aigua: la compra d’aigua envasada, així com la feina que suposa traginar garrafes amunt i avall (especialment per a la gent gran) i la generació de residus de plàstic.

Darrerament s’ha valorat la possibilitat de privatitzar la Companyia Municipal d’Abastament d’Aigua de Vilanova i la Geltrú amb l’únic objectiu d’obtenir recursos per a la tresoreria de l’Ajuntament.

Parem atenció a aquest fet, frontalment oposat a la visió de la CUP, pel fet que la privatització suposaria l’encariment del recurs, no pas la millora del servei.

Hem de tenir present que una part del servei ja està en mans de la multinacional francesa Suez, que va adquirir AGBAR, que alhora va adquirir Aigües Ter Llobregat, empresa que gestiona la captació i la potabilització de l’aigua del Llobregat amb què abastim Vilanova i la Geltrú.

La preservació de la qualitat de l’aigua residual (a l’aigua no hi ha d’anar segons quins residus, com ara olis, dissolvents...) és també fonamental per al bon funcionament de l’estació depuradora de Vilanova. La informació i la sensibilització sobre el tema, a nivell domèstic, comercial, industrial i agrícola és imprescindible.

Així mateix, plantegem la necessitat de fer una gestió pública d’aquesta infraestructura i desenvolupar totes les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies per a reutilitzar l’aigua i donar un tractament adequat als fangs, amb aprofitament energètic.  Afavorir l’estalvi, la recuperació i la reutilització de l’aigua, realitzar projectes per recollir l’aigua de pluja, afavorir el reg responsable, en zones agrícoles i en la jardineria, i en les instal·lacions privades.

 En nous desenvolupaments urbanístics, o remodelacions integrals de barris, promoure la xarxa de clavegueram doble (per a aigua que cal depurar i per a aigua neta).  Recuperar la xarxa de reg del pantà de Foix.  Fer el possible per a la millora de la qualitat de l'aigua del Pantà de Foix, especialment pel que fa als nivells de metalls pesants. Recordem que aquest Pantà rega part de les hortes vilanovines i cubellenques.  Mantenir la companyia municipal d’aigua de VNG com a entitat pública.

Blindar la privatització de la gestió i subministrament d’aigua al municipi.

Mantenir un servei de qualitat i assequible a tothom, mitjançant bonificacions per a ciutadans amb dificultats econòmiques.  Treballar incentius econòmics per l’estalvi de l’aigua i la protecció de l’aigua abocada.  Promoure una campanya de comunicació per forjar la nova cultura de l’aigua al municipi.  Millora de la xarxa d’abastament d’aigua. Mesures de reducció de les pèrdues de la xarxa.  Prendre mesures de protecció dels aqüífers del nostre territori.  Revisió del funcionament de l’EDAR de Vilanova i la Geltrú.

Dimensionament, procés, reutilització de l’aigua depurada, tractament de fangs (lligat amb planta de biomassa). Gestió pública de la infraestructura.

5/5

La cultura

com a element de transformaci贸

Vivim temps molt difícils. La greu crisi econòmica que patim des de fa anys fa que, per a totes les administracions, la prioritat hagi de ser assegurar les necessitats bàsiques de tothom, i molt especialment de les classes populars: feina, sostre, alimentació, sanitat, educació, etc.

Un cop cobertes aquestes necessitats bàsiques universals, però, des de la CUP considerem que cal avançar en altres polítiques que, a més de situar-nos en el món com a catalans i catalanes, ens aportaran una millor qualitat de vida.

Des d'aquest punt de vista, hem de treballar per ampliar la consciència que no venim del no-res: som el que som, i som com som, com a resultat d'una Història i perquè formem part d'una realitat nacional -els Països Catalans- i lingüística -la llengua catalana. Amb aquesta finalitat, els ajuntaments hauran de ser un dels principals motors en aquests tres àmbits: la recuperació de la Memòria històrica, la ruptura amb l'Estat espanyol com a pas definitiu cap a la Independència i l'extensió de l'ús social de la llengua catalana.

La Cultura i l'Esport han de ser els pilars de la nova ciutat. Des de l'Ajuntament, cal treballar per promocionar-ne el consum i la pràctica entre el conjunt de la ciutadania, més enllà del barri on es visqui o de les possibilitats econòmiques de cadascú. En l'Esport, hem de saber aprofitar tot el que ens ofereix la natura que envolta la ciutat, tant el mar com l'interior; pel que fa a la Cultura, en una època de dificultats econòmiques com la que vivim, hem de saber treure el màxim profit de les infraestructures de què disposem, ja sigui amb iniciatives privades o públiques. En els dos casos, la tasca de les entitats és importantíssima i ha de comptar amb el màxim suport per part de l'Ajuntament. Hem de saber aprofitar, finalment, la Cultura i l'Esport com a base del turisme d'activitats que desitgem per a la nostra ciutat.

Cultura, aprofundiment democràtic i vertebració social La cultura és un dels elements principals a l’hora de bastir un model de societat integradora, solidària i dinàmica. Des de la CUP entenem que la cultura ha de ser per a la ciutadania un mitjà de relació social, de participació, de desenvolupament de l’esperit crític, de diàleg i de reflexió comuna.

La cultura ens ha de permetre reconèixer-nos individualment com a persones i col·lectivament com a societat. La cultura és, per tant, una eina d’aprofundiment democràtic i de vertebració social.

En aquest sentit, l’objectiu de la política cultural municipal ha de ser fer dels nostres pobles i ciutats elements clau en la revitalització cultural del nostre país a través de la implicació de tota la ciutadania. L’Ajuntament no ha de suplir ni dirigir la societat civil, protagonista principal de la vida cultural, sinó que ha de treballar per assentar unes sòlides bases sobre les quals el teixit associatiu, l’administració pública i les

iniciatives particulars puguin bastir un projecte cultural enriquidor i alliberador per al conjunt de la població.

La política s’ha de posar al servei d’un projecte d’enriquiment cultural, fomentant la reciprocitat i l'intercanvi dels bagatges de cada col·lectiu i persona. Per això, la política cultural ha de partir del principi de fer tot el municipi partícip de la vida cultural, ha de vetllar per evitar la dualització i la guetització de la societat i per promoure una producció cultural i artística de qualitat, i ha d’establir mecanismes de socialització del patrimoni comú.

La planificació democràtica de la política cultural hauria de permetre definir consensuadament i amb la coresponsabilització de l’administració i la societat civil, el conjunt d’elements necessaris per fer de la cultura un dret, a l’abast de tothom i present a tot arreu, i no un privilegi o una excepció. Alhora, hauria de reconèixer el valor patrimonial i creatiu de pràctiques populars diverses, sense discriminació de classe, origen ni gènere dels col·lectius i persones que les duen a terme.

La política cultural de l’Ajuntament ha d’anar encaminada, sobretot, a assegurar:  La gestió racional de les infraestructures existents i el seu aprofitament per al conjunt de la societat vilanovina i la creació de noves, si és necessari i convenient.  La coordinació entre els diversos agents generadors d’activitat cultural.  La màxima difusió de les activitats, tant si són programades des de les institucions com de la societat civil.  La presència de totes les arts i tots els àmbits del coneixement en la programació cultural.  La combinació de l’activitat professional i l’amateur, garantint que totes dues tinguin espais de desenvolupament adequats.  L’Ajuntament ha de ser sempre una ajuda per a les entitats programadores de cultura i, en cap cas, una barrera.  Una visió a mitjà i llarg termini de la vida cultural de la ciutat.  La cultura, com a eina de promoció turística i, per tant, el reforç d'un model de turisme que basi en seu valor econòmic en l'activació i el manteniment del patrimoni cultural i les activitats creatives.  Recerca de finançament per reforçar i ampliar la programació cultural estable.

Gestió cultural de la ciutat Un cop creat el Consell de Cultura, cal donar-li l’impuls definitiu i evitar que esdevingui un ens purament consultiu, dotant-lo de competències en aquests àmbits:  Coordinació de l’activitat cultural.  Gestió i planificació d’infraestructures.  Planificació a mitjà i llarg termini.

En temps de crisi, cal treballar des de l’Ajuntament per assegurar el màxim aprofitament de les infraestructures existents. En aquest sentit, proposem:

 Creació i difusió d’un catàleg d’infraestructures culturals per tal que tots els agents programadors de cultura coneguin tots els mitjans de què poden disposar.  Màximes facilitats a les entitats i creadors per a la utilització dels espais municipals. Establir els mecanismes objectius que garanteixin l'equilibri i l'accés en l'ús d'aquests espais.  Adequació de La Sala com a espai multifuncional, mantenint la seva especificitat com a espai d'art contemporani.  Creació d’un espai de lectura i estudi al Centre Cívic de la Collada.  Potenciació de l’ús del Castell de la Geltrú amb la seva utilització per a d’altres activitats. Alhora que afavoriria el seu aprofitament, en faria conèixer l'ús actual. Donar a conèixer el fons de l'arxiu i facilitar-ne l'ús als investigadors i el públic en general.  Negociació amb entitats i institucions que disposen de locals per tal que

puguin ser aprofitats per a activitats culturals d'altres col·lectius (per exemple, l’Orfeó).

Pel que fa a noves infraestructures, cal treballar amb aquests objectius:

 Impuls d’una nova biblioteca al barri de Mar.  Adequació d’un espai a l’aire lliure per a espectacles de gran format.  Adequació d’un espai cobert per a espectacles de gran format.

La difusió de l’activitat cultural ha d’acomplir l’objectiu d’assegurar que ningú no deixa de participar en una activitat perquè no li ha arribat la informació. En aquest sentit, és imprescindible la màxima sintonia entre les entitats i l’administració

 Difusió de l’agenda d’activitats culturals públiques i privades a través de tots els mitjans disponibles (físics, telemàtics, ràdio i televisió).  Potenciació del consum cultural a escoles i instituts.  Difusió de l’activitat cultural de la ciutat a nivell comarcal i, quan es consideri adequat, nacional.

L’Ajuntament ha d’afavorir el treball creatiu a la ciutat mitjançant aquestes actuacions:

 Cessió d’equipaments públics com a llocs d’assaig per a arts escèniques.  Creació de nous bucs d’assaig municipals per a grups musicals i activació dels del Molí de Vent (actualment en desús).  Cessió d’espais municipals per a exposicions d’artistes joves de la ciutat.  Presentació pública de les noves propostes artístiques de grups de la ciutat (musicals, teatrals, etc).  Facilitar iniciatives de creació d'audiovisuals i artístiques a les escoles i

instituts de secundària de la ciutat mitjançant activitats específiques al PAE.

Cultura tradicional i popular Vilanova i la Geltrú és una ciutat amb una cultura popular riquíssima. Cal treballar perquè Festa Major, Carnaval i totes les altres manifestacions d’aquest àmbit siguin màximament participatives, tant des del punt de vista de l’organització com de l’aprofitament.

 Enfortir la presència de les entitats en l’organització de les festes populars.  Estudiar la possibilitat d’un nou model d’organització de la Festa Major.  Estudiar mecanismes de renovació dels balls populars per aconseguir que més gent es faci seva la Festa.  Separar adequadament les activitats religioses de les festives per tal que ningú no se senti exclòs de les nostres festes populars, especialment la Festa Major.

 Augmentar la permissivitat horària i d’espais en les principals festes

tradicionals de la ciutat.

Memòria històrica i patrimoni  Recuperació, dignificació i difusió d’espais (refugis antiaeris, defenses costaneres, etc).  Documentació i senyalització adequada dels espais existents.  Creació i difusió de diverses rutes per la ciutat: Ruta de la Memòria, Ruta dels museus, la Vilanova dels indianos, la Vilanova industrial, la Vilanova marinera, la Geltrú, l’Arquitectura a Vilanova, etc. Disseny d’una senyalística clara i unificada.  Obertura del campanar de Sant Antoni com a mirador de la ciutat.  Incentivar beques de recerca sobre Memòria històrica.  Recuperar la memòria oral utilitzant, per exemple, Canal Blau.  Incentivar la cessió de patrimoni documental o fotogràfic personal a l’Arxiu Comarcal.  Promoure la recerca sobre la Història de les dones a Vilanova i la Geltrú.  Posar el nom de Frederica Montseny a la Plataforma de Serveis a les Persones.

Altres mesures en l’àmbit de la cultura  Habilitació de connexió WIFI als principals parcs i platges de la ciutat  Ampliació de l’àmbit de les produccions del Teatre Principal i l’Auditori Eduard Toldrà i entendre la programació d’espectacles catalans com els produïts en el conjunt dels Països Catalans.  Adquisició d’eines de suport a les activitats de les entitats (equips de so, microfonia, llum i altres infraestructures, a més de suport logístic per a la producció d'espectacles) i publicitar bé les que ja es tenen. En molts

casos, aquesta mesura seria molt més útil que les subvencions i permetria un millor aprofitament de les infraestructures, equipaments i personal de què es disposa.  Simplificació de les gestions necessàries perquè les entitats portin a terme les seves activitats. Si cal, i sempre que sigui possible, algun treballador municipal pot estar al servei de les entitats.  Dignificació del jaciment arqueològic d’Adarró per tal de fer-lo més conegut i visitat.  Afavorir l’accés dels col·lectius i les persones a títol individual als equipaments de Neàpolis i Canal Blau (platós, càmeres, estudis de ràdio) per a la producció i emissió de continguts audiovisuals que promoguin el coneixement de la diversitat interna al municipi (producció de documentals, vídeos per a Internet, programes de ràdio participatius, etc).

Establiment d’un mecanisme públic objectiu perquè les persones i col·lectius puguin accedir a aquests espais  Promoció de la recerca científica.  Creació de beques per a joves per assistir als Premis Octubre i a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent.  Afavorir les manifestacions culturals en tots els àmbits i formats que fomentin el pensament crític i la transformació social.  Facilitar eines per a la producció cultural de manera específica als

col·lectius més desafavorits, vinculant l’exercici d’aquestes activitats a l’empoderament i la creació de continguts i manifestacions transformadores (o encaminades a reduir les desigualtats).

El valor de l’esport Des de la CUP, entenem l’esport com una bona eina per a la convivència i l’enriquiment social i cultural que ajuda a promoure els valors d’equip i col·lectius. A més, entenem l’esport com una eina indispensable per millorar la qualitat de vida de la població i per defugir els hàbits sedentaris. La pràctica de l’esport contribueix a millorar la salut i l’autoestima personal. Els valors lúdics, integradors i educatius han de ser els tres pilars de la pràctica esportiva.

Per tot això, des de les institucions cal posar els mitjans necessaris per tal que la població pugui gaudir de la pràctica de l’esport en diferents modalitats i per tal que les

iniciatives esportives privades no generin exclusió social en la pràctica esportiva.

Només compartint equipaments i pràctica esportiva, infants i joves aprendran a conèixer-se i relacionar-se en un àmbit altament cohesionador.

A més, cal promoure l’esport entre tota la població, impulsant especialment l’esport base i promocionant els beneficis que comporta la pràctica esportiva a totes les edats, educant en els hàbits i en les maneres més adequades de com s’ha de portar a terme aquesta pràctica esportiva.

L’esport és molt present a la nostra ciutat, tal com ho demostra l’important teixit associatiu que es mou amb finalitats esportives, així com la gran quantitat de persones que practiquen esport diàriament en els equipaments municipals o en els carrers, places i parcs (corrent, anant en bicicleta o jugant a petanca, per exemple).

La importància que té l’esport com a eina lúdica, educativa, integradora i de millora de la salut, converteixen la pràctica de l’esport en un fet molt important des del punt de vista de les institucions i en el qual s’hauria de treballar de valent per millorar i facilitar la pràctica esportiva a la ciutat.

Cal desenvolupar una política ludicofisicoesportiva més horitzontal, més propera, més popular i de qualitat. L’Ajuntament ha de proporcionar els recursos necessaris per a la pràctica de l’esport i assegurar que tothom en pugui gaudir (evitant les exclusions socials per raons econòmiques o de deficiències físiques) amb els millors mitjans possibles. A més, des de l’Ajuntament s’ha d’ajudar a tirar endavant els projectes i les iniciatives necessaris per tal de millorar la pràctica esportiva de la població i oferir els recursos per poder practicar totes les modalitats d’esports que demanin els vilanovins i vilanovines.

L’actuació de l’Ajuntament en aquest terreny ha de basar-se en aquestes consideracions:  Entendre l’esport com un dret i una necessitat universal.  Prioritzar les actuacions en benefici de l’esport amateur i popular.  Aprofitar per a l’esport els espais que ens ofereix la ciutat i el seu entorn (mar i muntanya).  Fer tasques de coordinació per tal que les infraestructures de què es disposa es puguin aprofitar al màxim.  Estendre les instal·lacions esportives als diversos barris de la ciutat.  Entendre determinades activitats esportives com una eina de promoció turística.

Des de la CUP, considerem indispensable la creació d’un Consell Municipal de l’Esport.

Format per tècnics municipals, representants dels grups polítics, clubs esportius i associacions, actuaria com a organisme assessor de la regidoria d’Esports i li recomanaria les principals línies estratègiques de la política esportiva a la ciutat.

En el terreny de les infraestructures, com a primera mesura, la CUP considera imprescindible l’elaboració d’un Pla d’equipaments esportius que, partint del catàleg d’instal·lacions que funcionen en aquest moment, pugui detectar les necessitats, tant pel que fa a nous equipaments com a la remodelació dels existents. Aquests treballs hauran de comptar amb la col·laboració del Consell Municipal de l’Esport.

 Dignificar les instal·lacions de les pistes d’atletisme, que actualment es troben en un estat lamentable.  Millorar les instal·lacions esportives de les platges i mantenir-les-hi durant tot l’any.  Estudiar la possibilitat d’instal·lar un frontó públic a la ciutat.  Millorar la senyalització dels camins rurals de la comarca per afavorir la pràctica del senderisme i la bicicleta de muntanya.  Augmentar les instal·lacions esportives en els parcs i places de la ciutat i posar-ne en els que no en tinguin.  Dignificar l’estat de les instal·lacions esportives i circuits de manteniment existents als diferents barris de la ciutat.  Promocionar la utilització dels equipaments esportius dels centres d’ensenyament.  Preveure instal·lacions esportives a la nova plaça del Port per donar vida a aquest nou espai públic.  Marcar el quilometratge en els circuits per córrer.  Estudiar, amb les institucions pertinents, la possibilitat de tancar les carreteres del Pantà, de Ribes i de Canyelles alguns diumenges per afavorir la pràctica del ciclisme en ruta.  Crear un rocòdrom popular en un espai obert de la ciutat

 Autoritzar la pràctica del surf amb bandera vermella.  Atorgar en concursos separats els xiringuitos i les activitats nàutiques per assegurar que se’n fan a tota la platja.  Impulsar les activitats esportives relacionades amb el mar.  En col·laboració amb els diferents clubs de la comarca, elaborar programes de difusió de tota mena d’esports.

El repte d’estendre l’ús social del català La llengua catalana, com a llengua pròpia dels Països Catalans, és un dels pilars més importants de la nostra cultura i la nostra raó de ser com a poble. La nostra llengua i la nostra cultura pateixen, des de fa segles, una situació d’anormalitat. La persecució lingüística i cultural que s’ha exercit des dels estats espanyol i francès ha estat acompanyada, massa sovint, per la passivitat d’una bona part del poble català i per la permissivitat de les institucions públiques.

El model lingüístic que proposa la CUP per als Països Catalans s’ha de bastir tenint present el context sociolingüístic i sociocultural del segle XXI, en el qual, a més del català i del castellà (i del francès, a la Catalunya del Nord), conviuen moltíssimes altres llengües procedents de la immigració del segle XX i de la de començaments del XXI. La política lingüística de l’Ajuntament ha d’anar encaminada a quatre objectius principals:  Perseguir la plena catalanització de l’administració, habilitant els mecanismes necessaris per aconseguir que el conjunt de la ciutadania tingui accés a l’ús de la nostra llengua.  Facilitar l’aprenentatge de la llengua a totes les persones que desitgin aprendrela.  Treballar per incrementar l’ús social de la llengua catalana.  Entendre els Països Catalans com el nostre marc lingüístic i nacional.

Amb aquestes finalitats, des de la CUP proposem aquestes actuacions:

 Assegurar la competència lingüística de tot el personal de l’Ajuntament, especialment en el que es relaciona amb la ciutadania. Cal incidir, sobretot, en la Policia Local per tal que utilitzin la llengua catalana tant en les seves comunicacions internes com en la seva relació amb la gent.  Impuls als cursos de llengua catalana, dirigits sobretot a persones aturades o nouvingudes. Caldria incidir molt especialment en les dones nouvingudes no immerses en el mercat laboral, moltes de les quals tenen pocs espais de socialització i, per tant, es relacionen poc amb la resta de la població, la qual cosa provoca que tinguin poques possibilitats d’aprendre la llengua del país.  Afavorir l’ús social de la llengua catalana en tots els àmbits, donant suport a totes les iniciatives que es plantegin amb aquesta finalitat.  Dinamitzar i potenciar el Voluntariat Lingüístic.

 Afavorir la catalanització de les activitats empresarials, especialment en tot allò que fa referència a la seva relació amb el públic (retolació, cartes de restaurants, etc).  Assegurar que totes les comunicacions de l’Ajuntament amb altres administracions dels Països Catalans es facin en llengua catalana.  Reformar el Reglament per a l’ús de la llengua catalana vigent per substituir-hi l’expressió “territoris en els quals la llengua catalana és oficial” per “Països Catalans”.  Promoure els intercanvis entre les escoles i instituts de la ciutat amb centres de la resta dels Països Catalans.  Assegurar que la llengua catalana és la vehicular entre els monitors i entrenadors dels centres esportius municipals o subvencionats per l’Ajuntament.  Convertir la festa de Sant Jordi en una diada dedicada als Països Catalans, a través del treball sobre la llengua i les seves expressions culturals.

Des dels municipis cap a la independència La Candidatura d'Unitat Popular, d'acord amb la trajectòria històrica de l'Esquerra Independentista, es marca com a objectiu estratègic de futur la construcció, com a Estat, dels Països Catalans, formats pel Principat de Catalunya (amb la Catalunya Nord i la Franja de Ponent), Andorra, el País Valencià, Mallorca, Menorca i les illes Pitiüses.

Aquesta construcció ha de representar una política d'alliberament per al conjunt dels Països Catalans i s'ha de dur a terme de manera transversal, des de camps com l'organització administrativa, la coordinació entre municipis o el paper polític dels regidors i regidores, per tal d'assolir una societat catalana plenament lliure i solidària.

L'actual marc juridicopolític, definit per la constitució post-franquista espanyola de 1978 i desplegat pels diferents estatuts d'autonomia així com per les lleis de bases de règim local, presenten uns dèficits democràtics inassumibles des d'una òptica de defensa de les llibertats i de la sobirania popular.

Per tot això, cal que des dels municipis treballem per aconseguir:

 El reconeixement i l'exercici del dret a l'autodeterminació dels Països Catalans.

 El dret a la lliure federació dels nostres municipis i administracions regionals en l'àmbit geogràfic del conjunt de la nació catalana.  La supressió de les diputacions provincials i d'altres institucions democràtiques, nius d'amiguisme i corrupció, instruments de xantatge econòmic i autèntiques traves a la sobirania municipal. En aquesta línia, les administracions provincials, buides de competències i personal sobrer, haurien d'anar cedint recursos i competències a les mancomunitats de municipis.  Un augment dels recursos i de les competències per als municipis (o, en el seu cas, per a les comarques, vegueries i mancomunitats) com a administracions més properes als ciutadans i les ciutadanes i, per tant, més coneixedores de les dinàmiques socials a curta distància i més sotmeses al control democràtic popular.

Per la CUP, els municipis han de ser un dels principals motors en la construcció dels Països Catalans. El full de ruta de la CUP en el camí cap a la independència i el procés constituent passa, per tant, per un primer estadi de treball en l'àmbit municipal.

En aquest sentit, cal fer dels municipis i de les seves institucions, espais de debat, de desafiament i de ruptura amb l'Estat espanyol mitjançant, per exemple, les demostracions simbòliques i, en el plànol d'actuació política, també des de la desobediència a les lleis i al govern espanyol.

També, en la perspectiva de la construcció nacional, cal promoure iniciatives com ara plans de desenvolupament de la llengua, un nomenclàtor autocentrat que inclogui referents nacionals i un tractament clar de la senyera com a únic emblema nacional.

Tant per fer real l'avenç pel que fa a l'autonomia municipal com per posar els nostres municipis al servei d'un projecte polític emancipador per al conjunt del poble català, cal avançar en la definició d'organismes de representació, el primer dels quals hauria de ser l'Assemblea de Regidors i Regidores dels Països Catalans, òrgan representatiu i constitutiu del poder local en l'àmbit nacional. Aquesta assemblea hauria de treballar en base a tres objectius mínims:

 L'autodeterminació: defensar el dret d'autodeterminació dels Països Catalans i treballar activament per aconseguir exercir-lo mitjançant una ruptura democràtica amb els marcs legals vigents que neguen aquest dret o n'impedeixen l'exercici.  La territorialitat: el marc polític d'actuació han de ser els Països Catalans.  La mobilització popular: assumir la necessitat de la mobilització i la participació popular en el decurs del procés.

Des de la CUP, s'ha volgut incidir sempre en la necessitat de torbar una nova manera de fer política basada en la democràcia participativa, més que no pas en la democràcia representativa que es predica des de la resta de partits. La participació de la ciutadania en la presa de decisions no es pot liminar a l'exercici del vot per escollir representants cada quatre anys o per respondre alguna pregunta quan des de les institucions es vol justificar alguna actuació: s'ha d'exercir sempre i en tots els àmbits.

En aquest sentit, la conjuntura política en què ens movem en l'actualitat després de l'escenari del Procés Participatiu del 9 de Novembre de 2014, en què es va desafiar l'ordenament jurídic espanyol a través d'una demostració de mobilització popular històrica, ha de ser un exemple més, un punt més al full de ruta, per a la nostra actuació futura. Els resultats de participació avalen totalment la voluntat i la capacitat d'acció d'un ampli conjunt de la ciutadania i del teixit associatiu per tirar endavant les seves propostes. La consulta del 9 de Novembre fou essencialment un acte de llibertat i desobediència en què caldrà aprofundir sense renúncies, vacil·lacions o terceres vies. Vista la posició intransigent i secular de les institucions espanyoles, la participació a través de referèndums vinculants o processos constituents hauran de ser la pedra angular en la consecució dels nostres objectius.

 Donar suport a iniciatives i mobilitzacions que tendeixin a divulgar el dret d'autodeterminació i, si escau, a exercir-lo o a obrir un nou procés constituent.  Donar suport, des de l'Ajuntament, al dret de decidir i de convocar consultes, desobeint l'Estat si és necessari.  Impulsar la creació de l'Assemblea de Regidors i Regidores dels Països Catalans, que haurà de treballar per l'afirmació de l'existència del Països Catalans com a poble; impulsar l'estructuració política i cultural dels Països Catalans compartint un mateix marc de treball per als regidors i regidores de tots els territoris de parla catalana; impulsar la construcció dels Països Catalans; dinamitzar la relació entre municipis per a l'estructuració de polítiques comunes d'àmbit nacional en termes com la llengua, la cultura, la planificació territorial o l'economia; així com representar el conjunt de la nació i les seves reivindicacions en l'escena internacional.  Treballar coordinadament, en els àmbits en què això sigui necessari, amb la resta de municipis de la comarca i del Penedès.  Divulgar la història dels Països Catalans a través de conferències, seminaris i exposicions.  Iniciar una revisió sistemàtica del Nomenclàtor local per tal d'incorporarhi fins on sigui possible referents propis, tant des del punt de vista cultural com històric.

Go ver nem -nos