4/5 Compromís amb la terra

Page 1

4/5

CompromĂ­s amb la terra: una ciutat sostenible i cohesionada


El nostre nivell de producció i consum s’ha aconseguit al preu d’esgotar els recursos naturals i energètics, i de trencar els equilibris ecològics de la Terra.

Hem de ser conscients que la política municipal pot contribuir només a pal·liar en part aquest desequilibri que és de nivell global, ja que estem governats pel mateix poder polític promotor d’aquest desequilibri. Les propostes polítiques municipals han d’anar dirigides a anar igualant aquest desequilibri entre consum i recursos naturals disponibles. Si prosseguim amb les tendències de creixement vigents (econòmic, demogràfic, en l’ús de recursos, de generació d’elements contaminants i d'increment de desigualtats), el resultat més probable per al segle XXI és un col·lapse de la civilització. La política municipal pot contribuir en certa mesura a aturar les tendències de creixement. Mentre ens preparem i organitzarem per aquest nou model econòmic, s’haurà d’assegurar una vida digna a la col·lectivitat. Hem d’anar preparant aquest futur on la igualtat i la sostenibilitat no siguin paraules buides de significat. La política municipal no es pot acontentar amb els mantres cosmètics del desenvolupament sostenible, ni amb la mera aposta per tecnologies ecoeficients, ni tampoc amb una suposada “economia verda”, que encobreix la mercantilització generalitzada de béns naturals i serveis ecosistèmics. Haurem de posar en valor el capital real del territori, com és el sol, el sòl, l’aigua i la natura; i el capital real de la societat, com és el coneixement, l’educació, la solidaritat i la cooperació. 2


L’urbanisme, al servei de la gent L’urbanisme és una gran eina de transformació social i econòmica, tant per a les ciutats i viles com per al conjunt del país. Les polítiques urbanístiques marquen d’una manera especialment important l’economia. Per exemple, és evident que, amb una altra legislació a nivell estatal, s’haurien pogut evitar tant el sobreendeutament familiar com la bombolla immobiliària. Des de la CUP creiem que, si la finalitat del sòl urbanitzable ha de ser garantir el dret a l’habitatge, aquest hauria de ser un bé públic i que, per tant, quan un sòl es requalifiqués, la propietat hauria de passar als ajuntaments a canvi d’un preu d’expropiació fixat per al sòl agrícola. D’aquesta manera, s’acabaria amb l’especulació sobre el sòl i serien els mateixos ajuntaments els que podrien fixar-ne el preu i beneficiar-se així de les plusvàlues de les requalificacions, que haurien de ser molt menors a les que obtenen els agents privats actualment i que haurien d’estar limitades per llei. El mateix hauria de passar amb el sòl industrial, de manera que els ajuntaments poguessin fer una política molt més activa d’activació econòmica i de foment de la indústria. Tot i que la legislació actual es troba molt lluny de la proposta que apuntàvem anteriorment, l’urbanisme és un dels àmbits on els ajuntaments tenen més poder de decisió per poder planificar l’evolució dels pobles i ciutats. L’eina mitjançant la qual ho fan és el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que fixa entre altres coses les zones que es poden construir en un futur, les que no, les dinàmiques estratègiques i el model de ciutat cap al qual es vol evolucionar. Per això és vital que l’urbanisme sigui fruit del diàleg, la participació i les decisions col·lectives, i no un sector tancat al debat i que es regeix per criteris exclusivament econòmics i especulatius.

L’urbanisme estableix les claus de la nostra qualitat de vida col·lectiva, l’encaix de l’economia, el marc de les polítiques socials o els espais comuns de convivència. En aquest sentit, un increment desmesurat de la població que estigui per sobre del creixement de l’ocupació i de la disponibilitat d’equipaments, com s’ha donat a Vilanova, provoca una disminució de la qualitat de vida i una pèrdua de les pròpies dinàmiques i idiosincràsia, per més que els agents econòmics, culturals i socials hi posin tots els esforços. Així doncs, no s’ha de perdre de vista que l’objectiu final de l’urbanisme ha de ser garantir un habitatge digne per a tots els ciutadans i planificar una ciutat més humana, respectuosa amb l’entorn i amb oportunitats per a l’economia productiva. 3


Un nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) El POUM vigent a Vilanova va ser aprovat l’any 2001 per tots els partits amb representació institucional a l’Ajuntament d’aquell moment. En aquest POUM, en comptes d’apostar per un creixement sostenible de la ciutat que vagi a un ritme igual o inferior al ritme de planificació en equipaments, infraestructures i de la creació de llocs de treball a la ciutat i la comarca, s’aposta per un creixement desmesurat marcant com a zones urbanitzables grans extensions del terme municipal. En alguns casos, es deixa el ritme de creixement de la ciutat en mans de les grans promotores i els interessos privats.

Des de la CUP creiem que l’actual POUM pretén fomentar al màxim el creixement de la ciutat; no n’hi ha prou a retocar-lo, sinó que s’ha de fer de nou, basant-se en uns principis totalment diferents. El POUM s’ha de confeccionar pensant en la qualitat de vida dels vilanovins i tenint en compte la seva opinió mitjançant processos reals de participació que en defineixin les bases i no tan sols petits detalls. Per la seva importància i per socialitzar el debat al voltant del POUM, creiem imprescindible que almenys les grans línies s’hagin d’aprovar en una consulta vinculant. El POUM actual és el que ha permès el creixement desenfrenat dels últims temps i que ens ha portat fins a la situació actual de la ciutat amb zones urbanitzades fantasma com el Sant Jordi, l’Eixample de Mar, la Carrerada, Solicrup o el Llimonet II i III. A més, al POUM encara s’hi contemplen altres grans sectors urbanístics més com són l’Eixample Nord i l’Ortoll i la urbanització del Sant Jordi II, la Muntanyeta o el Pau de l’Hostal. I tot plegat sense contemplar el canvi de situació viscuda en termes urbanístics i demogràfics, i els milers de pisos buits existents.

Els fonaments del POUM actual, que contempla un creixement poblacional fins als 130.000 habitants, xoquen frontalment amb la nostra manera d’entendre la ciutat, la cohesió social, la sostenibilitat i el respecte a l’entorn. Per tant, la voluntat de la CUP és fer un nou POUM més racional en què, entre altres qüestions, es requalifiquin algunes zones que actualment són urbanitzables com a zones no urbanitzables. Creiem que la situació actual de crisi immobiliària és un bon moment per fer un replantejament i fer un POUM que no estigui basat en el principi del 4


creixement pel creixement i que s’elabori pensant en la qualitat de vida de la ciutadania, en la naturalesa que ens envolta i no pas en el benefici dels sectors econòmics immobiliari i financer que ens han dut a la crisi. En aquest nou POUM també creiem imprescindible conservar la idiosincràsia de les tres zones urbanes més característiques de Vilanova i la Geltrú: el casc antic (Cap de Creu inclòs), la Geltrú i la façana marítima. Cal entendre aquestes zones com un gran patrimoni, preservant-lo i promocionant-lo tant com sigui possible.

Política de creixement urbanístic ZERO fins que les necessitats demogràfiques i socials no ho requereixin i mai sense activar totes les polítiques públiques per ocupar els habitatges buits a la ciutat i haver finalitzat la urbanització dels sectors urbanitzats però no edificats com el Sant Jordi, la Carrerada, el Solicrup, el Llimonet i l’Eixample de Mar.

Elaborar un nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) en aquesta clau: creixement zero i preparació del decreixement.

Dins el POUM, cal requalificar part del sòl vilanoví d’urbanitzable a no urbanitzable. Com a mínim els sectors del Sant Jordi II, l’Ortoll i la Muntanyeta.

Les claus d’aquest nou POUM s’han de sotmetre a una consulta vinculant per a la seva aprovació.

Aturar l’Eixample Nord i renegociar dels convenis de la Platja Llarga. En l’actual context demogràfic, urbanístic, d’habitatges buits i d’incertesa econòmica, desenvolupar un sector de 106 hectàrees és una barbaritat del tot irresponsable. Cal renegociar els convenis amb l’Incasòl per conservar la Platja Llarga i aparcar el debat sobre el desenvolupament de l’Eixample Nord.

Salvar l’Ortoll com el darrer gran pulmó verd de la ciutat. Requalificar-lo com a zona no urbanitzable i d’especial protecció. L’Ortoll juga un paper important en la nostra qualitat de vida i el gaudi de l’entorn natural; per això l’hem de preservar, canviar-ne la qualificació urbanística i dur a terme un projecte de restauració de l’espai per tal de restituir els seus valors naturals, culturals i històrics.

Limitar totalment el creixement per sobre de la variant de la C-246, considerant-la com una frontera que no pot ser superada pel nucli urbà de Vilanova i congelant totalment el creixement de les zones urbanes que queden al nord d’aquesta infraestructura. Per tant, reconsiderar la urbanització de Mas Tapet, Mas Roquer i la Torre d’en Veguer.

5


Defensar activament les façanes dels barris històrics de Vilanova, com són la Geltrú, el barri de Mar i el Casc Antic, evitant tant com es pugui els enderrocs de cases i garantint una harmonia estètica en les existents i de nova construcció.

Reutilitzar sòls per a usos innecessaris. Fomentar l’ús agrari de proximitat.

Promoure i prioritzar el manteniment, la restauració i la reutilització dels habitatges, dels locals industrials i dels establiments comercials.

Inici d'un procés de protecció de l'espai de valor agrícola, amb mesures que el valoritzin i incentivin l'establiment de nous professionals agraris.

Prioritzar la pràctica de l'agricultura ecològica.

Preveure un pla de millora i manteniment dels camins rurals.

Creació d’un Parc Agrari al Sant Jordi i a l’Eixample Nord. Recuperació dels sòls més fèrtils i de les antigues sínies.

Quan pensem en el futur urbanístic i del territori de Vilanova i la Geltrú no ho podem fer com una realitat separada de la resta del món. L’Ajuntament no només ha de preocupar-se per allò que passa directament dins els límits del seu terme municipal, sinó que ha d’estar amatent a tots els plans o infraestructures supramunicipals que puguin afectar el futur de la comarca i el Penedès.

Des de la CUP treballarem per aconseguir sortir de l’actual Pla Territorial Metropolità de Barcelona i fer un pla territorial que afecti les comarques del Penedès, fet i pensat des del territori i per la seva gent, i no pensant en aquestes comarques com una zona de servitud per a l’expansió econòmica de Barcelona.

6


El repte d’integrar la natura Des de la CUP som conscients de la manca de zones verdes que hi ha a Vilanova i que la ciutat viu en general d’esquena a les zones naturals que ens envolten. Per això creiem prioritari conservar els espais naturals existents i prioritzar la creació d’una gran zona verda a tocar de la ciutat aprofitant el sector de l’Ortoll. Creiem que aquesta és una zona privilegiada ja que permet conservar un espai natural a tocar del mar que podria ser referent al conjunt dels Països Catalans.

L’Ortoll Segons el PGOU vigent, el futur que espera a les gairebé 100 hectàrees de l’Ortoll és la construcció de més de 5.300 habitatges nous. A més, els últims anys s’han anat donant drets urbanístics a la zona a canvi d’aconseguir terrenys en altres zones de la ciutat per fer-hi equipaments, tal com es va fer amb el Pavelló Poliesportiu del Garraf o els terrenys que ha d’ocupar la futura comissaria de la Policia Local. Des de la CUP proposem dividir l’Ortoll en dues parts. En la zona més propera a la ciutat, que inclou el sector de la Masia d’en Dimas, proposem fer-hi una zona eminentment verda però amb alguns equipaments per a la ciutat, una zona on poderhi fer actes de gran format i on es podrien ubicar alguns horts urbans i zones per la pràctica de l’esport. En aquesta zona, si no es poden recol·locar en altres sectors els drets urbanístics atorgats per governs anteriors, és on possiblement hi podria haver uns quants habitatges, prioritzant la seva construcció a la zona de la Masia d’en Dimas. La resta de l’Ortoll creiem que hauria de ser una zona natural on es conservi i millori la flora i la fauna autòctona i les actuals terres de conreu, restringint-hi al màxim l’accés motoritzat. A més, aprofitant la presència de l’escola Llebetx, proposem fer-hi una zona educativa que podria incloure una casa de colònies que estaria a tocar de les zones agrícoles i tindria una sortida directa al mar. Per tant, des de la CUP proposem conservar el màxim possible la zona de l’Ortoll pel seu interès natural i com a pulmó verd de la ciutat de Vilanova; les zones verdes i lliures d’edificacions són un bé massa preuat que no podem negar a les generacions futures. Aquest parc esdevindria un referent en tot el litoral català i una aposta per la conservació de les zones litorals del nostre país, així com una millora importantíssima en la qualitat de vida al municipi. 7


 Crear un gran espai natural a la zona de l’Ortoll on s’hi conservarien les zones agrícoles existents.  Elaborar un Pla Estratègic de l’Ortoll que contempli una bateria de mesures i accions per convertir-lo en un espai natural d’especial protecció i posar en valor el seu patrimoni natural, biològic i històric. Que aquest Pla contempli un planificació d’accions, un calendari i una dotació de recursos econòmics i humans per part de l’Ajuntament.  No obrir el debat sobre la prolongació del carrer Doctor Zamenhof fins la façana marítima fins que el futur urbanístic de l’Ortoll no sigui clar en la seva preservació i encaix com a espai natural protegit i no urbanitzable.  Senyalització curosa dels camins de l’Ortoll i els principals punts d’interès patrimonial i biològic. Fer aquesta senyalització de tal manera que esdevingui un circuit per a vianants i ciclistes.  Tancament del camí del Fondo de Sant Gervasi al trànsit motoritzat, al tram entre el torrent de Sant Joan i l’escola Llebetx, excepte per als pocs veïns i pagesos de la zona.  Arranjament dels camins i els marges de pedra seca, que en molts llocs presenten un aspecte lamentable. La proposta es podria lligar amb la integració laboral de joves sense formació o persones desocupades provinents de la construcció que facin un curs de formació.

Altres espais naturals a protegir A part de la zona de l’Ortoll, a la part occidental de la ciutat, tocant al mar, hi ha altres zones que creiem que han de ser preservades: la Platja Llarga i la Millera. La urbanització de la Platja Llarga es va aconseguir aturar gràcies a la pressió popular. Tot i així, ara mateix la seva conservació no és òptima tenint en compte que es tracta d’una zona d’un alt valor ecològic. La seva propietat es troba en mans de l’empresa pública Incasòl, que la mantindrà fins que se li cedeixin certs terrenys urbanitzables a l’Eixample Nord. També s’ha de tenir en compte que la connectivitat biològica d’aquesta zona amb l’espai natural del Pantà del Foix es veu amenaçada per l’elongació de l’avinguda Amèrica del Fondo Sumella fins a Santa Maria de Cubelles, tal com es recull al Pla Territorial Metropolità de Barcelona.

8


Pel que fa a la Millera, una part important d’aquests terrenys van ser comprats també per l’Incasòl en l’època en què s’estava negociant el canvi de consideració urbanística de la Platja Llarga. Això ens fa pensar, sobretot tenint en compte l’alt preu que l’Incasòl va pagar per aquests terrenys, que el seu objectiu a la Millera no és altre que la seva urbanització en un futur.

 Treballar per aconseguir el màxim grau de protecció per a la zona de la Platja Llarga, mantenint-la com a una zona natural de dunes per a l’aniuament d’aus i la preservació del seu ecosistema.  Replantejar el procés de construcció de l’avinguda Amèrica fins a Santa Maria de Cubelles per tal d’assegurar el corredor biològic des de la Platja Llarga cap al Pantà del Foix.  Negociar amb l’Incasòl la cessió immediata dels terrenys de la Platja Llarga per tal de poder treballar per millorar-ne l’estat natural com més aviat millor.  Negociar amb l’Incasòl la cessió a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú dels terrenys de la Millera per poder fer una altra zona protegida i propietat de la ciutat al Nord de la Platja Llarga.  Aprovar el catàleg del patrimoni natural ambiental i paisatgístic de Vilanova i la Geltrú.  Actualització i aprovació de l’inventari de camins comarcal.  Estudiar fórmules per portar ramats als afores de la ciutat per tal de controlar el sotabosc de manera natural.  Treballar per ampliar els límits del Parc del Foix.  A la zona de la platja Llarga, prioritzar activitats de caire naturista compatibles amb la protecció de l'espai.

9


Urbanitzacions il·legals Les urbanitzacions il·legals constitueixen un gran problema en les polítiques urbanístiques actuals de la majoria de viles del Principat, ja que han crescut sense cap tipus de planificació arreu dels termes municipals, amb nul respecte pel medi natural, sense infraestructures, sense les garanties mínimes de qualitat de vida i sense respectar les normatives urbanístiques de cessió de terrenys per a vials, zones verdes o equipaments i fins i tot, en alguns casos, edificant en zones inundables. Per tant, entenem que aquestes urbanitzacions constitueixen una clara agressió al territori i fins i tot generen un problema de seguretat per a les persones que hi viuen, en cas d’inundació. La realitat social d’aquestes urbanitzacions ha canviat i la gestió de la problemàtica, si bé és complexa, ha de canviar totalment els seus paràmetres i enfocaments. La tendència no ha de ser la de la integració progressiva de totes elles, sinó la d’un major control urbanístic davant les il·legalitats i actuar en tot moment amb la perspectiva del respecte i restauració del medi ambient.

Actualment a Vilanova hi ha gairebé quaranta urbanitzacions il·legals repartides pel nostre petit terme municipal. L’últim estudi en profunditat és de 2001. Des de llavors, la construcció de noves edificacions il·legals i les ampliacions de les existents no han cessat, excepte l’obertura d’alguns expedients o enderrocs aïllats. 

Realitzar un nou estudi sobre la situació actual de les urbanitzacions il·legals on es faci una foto exacta de la situació i es considerin les fórmules adequades de gestionar la problemàtica i de restituir les agressions fetes durant dècades.

Aturar totalment i de manera immediata les construccions i ampliacions d’habitatges il·legals, utilitzant l’estudi sobre les urbanitzacions per detectar aquestes obres, sancionar aquelles persones que incompleixin la normativa i enderrocar les noves edificacions que s’hi construeixin.

Indicar clarament a les entrades de les diferents urbanitzacions il·legals la seva situació urbanística per tal que no hi hagi ciutadans que comprin parcel·les en aquestes zones sense conèixer-ne la situació legal.

Analitzar conjuntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua totes les urbanitzacions de la ciutat per tal de detectar aquelles construccions que s’han construït en zones inundables i enderrocar-les.

Protecció dels valors naturals i paisatgístics 10


Un espai públic dinàmic, obert i amable Des de la CUP creiem que s’ha de replantejar el model de disseny de l’espai públic que s’ha fet els últims anys. L’espai públic ha de convidar a la vida al carrer i recuperar el model mediterrani de relacions socials a l’aire lliure. Les zones de vianants totalment grises, les places sense bancs còmodes ni ombres i determinat mobiliari urbà no conviden pas que els vilanovins es facin seus els espais comuns de la ciutat. En aquest sentit, quan es fan actuacions importants a la via pública, s’ha de pensar a mantenir una certa varietat d’ús d’aquests espais i una certa polivalència per tal de poder-hi fer després actes, fora dels usos habituals. A més, hem de ser conscients que vivim en una zona amb poques precipitacions i amb recurrents sequeres que ens han de fer reflexionar sobre la jardineria de la ciutat. S’han de fomentar les espècies autòctones, que necessiten menys aigua i menys manteniment, per sobre d’altres tipus de flora; i s'ha d'afavorir la infiltració natural mitjançant paviments impermeables. No podem plantejar la ciutat com si fos una ciutat del nord d’Europa amb parterres de gespa, i encara menys a les zones més properes al mar.

 Revitalitzar els espais i solars buits que hi ha repartits per la ciutat mitjançant convenis amb propietaris. Segons el cas poden esdevenir horts, parcs, zones esportives, aparcaments o tenir altres usos. Cal trencar amb aquesta imatge lamentable de la ciutat.  Canviar el model de places eminentment grises i tendir a places amb més ombra, més vegetació, menys ciment i bancs més còmodes.  Quan es fan actuacions importants als carrers i places, mirar de garantir una major polivalència dels espais resultants per poder-hi fer després la màxima diversitat d’actes possible.  Redoblar els esforços de control per tal de millorar la qualitat de l’obra pública i evitar així la ràpida degradació de les obres realitzades a la ciutat.

11


 Treballar per eliminar el cablejat d’electricitat i telèfon que penja de moltes façanes de la ciutat, sobretot tenint especial cura al casc antic i la Geltrú.  Intentar defugir del mobiliari urbà estàndard que podem veure a la majoria de les ciutats del nostre voltant, sobretot de l’àrea metropolitana. Cal donar un caràcter més diferenciat a la ciutat, amb un mobiliari que li doni color i innovació.  Prioritzar la vegetació autòctona a la ciutat per sobre d’altres espècies foranes que necessiten més manteniment i aigua per a la seva conservació.  Millorar el manteniment dels nostres parcs, especialment del Parc de la Torre d’Enveja, del Parc de Ribes Roges i del Parc Gumà i Ferran.  Treballar per reurbanitzar el Passeig Marítim, especialment en la zona compresa entre la Rambla Pirelli i el Torrent de la Pastera. L’objectiu és guanyar espai per als vianants i restar-ne als cotxes alhora, que acostem el mar a la ciutat.  Buscar una solució definitiva per adecentar l’aparcament i els accessos a la Platja del Far. Considerar l’opció d’habilitar un aparcament a la zona de la Ronda Europa amb un servei de autobusos llançadora cap a les diverses platges vilanovines.  Estudiar el redisseny i la remodelació del Parc de Ribes Roges.  Augmentar significativament les fonts públiques existents a la ciutat i millorar el manteniment de les que hi ha actualment.  Pressionar l’empresa ENDESA perquè elimini els transformadors que hi ha a l’entrada del Passeig Marítim per la Ronda Europa i al capdamunt de la nova Rambla del Far.  Millorar l’ordenació de terrasses de bars i restaurants. Gestionar l'espai públic, amb passadissos i bancs. Establir un màxim d’ocupació del 35% a les places.  Col·laborar amb propietaris de terrasses per tal d’aconseguir que tinguin una placa que anunciï un WC públic (a canvi d'un descompte fiscal).  Planificar i gestionar els espais naturals urbans i no urbans del municipi, de forma responsable (jardins, zones verdes i platges).  Eliminació dels herbicides, fungicides i insecticides en les empreses de

jardineria municipal. 12


Equipaments municipals Històricament la ciutat de Vilanova ha tingut una mancança d’equipaments públics, però sobretot una manca de terrenys on construir-ne. Això representa un gran problema per a la ciutat ja que, quan se cedeixen a l’Ajuntament terrenys per a equipaments en el desenvolupament d’un nou sector urbanístic, aquests terrenys no s’utilitzen per construir els equipaments necessaris per a aquests nous habitatges sinó per intentar solucionar les mancances que ja té la ciutat consolidada. Però no només això; actualment ja hem arribat al punt d’haver d’intercanviar terrenys per drets urbanístics a l’Ortoll (en el cas del Pavelló del Garraf), de començar a gastar les zones d’equipaments que pertocaran en la urbanització que volen fer a l’Ortoll (cas de la nova comissaria de la Policia Local) o de tenir gran part dels terrenys d’equipaments de l’Eixample Nord ja reservats per al possible nou hospital. Encara és pitjor el fet de requalificar terrenys destinats a equipaments per edificar-hi pisos en zones properes al centre de la ciutat, on manquen clarament més equipaments, com passarà si no aconseguim aturar-ho, amb la propera venda dels terrenys que avui ocupa la comissaria de la Policia Local. Tot i la mancança d’edificis per a equipaments o terrenys per a aquests usos, també podem trobar diversos edificis que es podrien utilitzar però que actualment es troben buits o amb una ocupació molt menor que la que podrien tenir, com l’edifici de les calderes a l’Eixample de Mar.

 Acabar amb el canvi d’usos, i posterior venda, de terrenys destinats a equipaments.  Acabar amb les polítiques d’anar gastant terrenys d’equipaments a l’Ortoll o fent permutes per drets urbanístics en aquest sector.  Acabar amb la cessió de terrenys d’equipaments a confessions religioses per construir-hi temples.  Iniciar negociacions amb les confessions religioses que disposen de locals sense utilitzar o infrautilitzats a la ciutat per tal que l’Ajuntament pugui gestionar-los i donar-los una finalitat diferent, arribant a plantejar la municipalització en aquells casos en què no hi pugui haver un acord.  Estudiar les possibilitats i costos de les obres d’adequació de l’edifici de les calderes al sector de l’Eixample de Mar. Un cop analitzades les possibilitats i la viabilitat econòmica, obrir un procés de participació popular per definir quins han de ser els usos de l’edifici.  Fer un skate park al parc de l’Eixample de Mar per descongestionar l’actual de la rambla Sant Jordi i donar més vida i activitat al parc durant tot l’any.

13


 Promoure l’ús obert, polivalent, racional i òptim dels equipaments.  Senyalitzar els lavabos dels equipaments públics.

Mobilitat, la clau de la sostenibilitat El model de mobilitat actual és insostenible ja que es basa fonamentalment en el transport motoritzat i, concretament, en el vehicle privat. Aquest model consumeix gran quantitat d’energia i provoca efectes adversos sobre la salut de la població. El transport privat provoca grans pèrdues de temps i sovint fa de les ciutats llocs amb una atmosfera irrespirable. El transport representa una quarta part de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. El motor d’explosió és una butxaca foradada en termes energètics. La seva eficiència, és a dir, l’aprofitament que fa de l’energia calorífica continguda en els combustibles fòssils, no arriba al 30%. Un model de mobilitat sostenible seria aquell en el qual els mitjans que menys energia consumeixen i menys emissions produeixen per quilòmetre recorregut i viatger transportat tinguessin més protagonisme (anar a peu, la bicicleta, el transport col·lectiu, el cotxe compartit o els vehicles elèctrics).

Per tant, qualsevol disseny de ciutat haurà de tenir aquestes prioritats, i per aquest ordre. Anar en bicicleta, a peu o en transport públic són les formes més eficients de moure’s. Als antípodes, el cotxe, el més ineficient dels mitjans de transport en termes energètics.  Afavorir la mobilitat a peu i en bicicleta de forma segura.  Fer el transport més segur: a l'hora de moure's i també millorant la seguretat (respecte als robatoris).  Impulsar un Registre municipal de bicicletes.  Donar prioritat a qui va a peu o es mou amb de la bicicleta.  Construir tres grans aparcaments gratuïts per a bicicletes: a l'estació, a Ribes Roges i a la Plaça del Mercat.  Carril bici: prioritat de la bici sobretot en trams sota via de sud a nord. Carrer Llibertat i Avinguda Zamenhof.

14


 Assegurar la implantació d'aparcaments de bicicletes davant d'edificis i equipaments municipals de rellevància.  Policia de barri amb bicicleta.  Promoure les entitats que impulsen la bicicleta (o el món econòmic que gira amb la bicicleta, a través d'una fira temàtica).  Normalitzar l’ús dels patins i patinets.  Normalitzar l’ús del transport públic per a les persones de mobilitat reduïda (Renfe) amb uns horaris establerts i públics.  Lloguer de bicicletes a la façana marítima. No cal que sigui públic. De la platja del Far al xalet del Nin.  Foment de l'hàbit d'anar amb bicicleta.  Negociar amb Renfe el solar de l'estació per fer-hi un aparcament de bicicletes.  Afavorir el transport públic eficient.  Potenciar el transport públic amb vehicles més petits. Millorar els elements d’informació. Plantejar descomptes a estudiants i pensionistes, a un preu testimonial.  Aparcaments estratègics, especialment a la façana marítima. Sínia de les Vaques.  Reforç dels serveis d'autobusos municipals durant els festius estiuencs, per alliberar la façana marítima de vehicles.  Renfe. Canviar la zonificació (és una lluita que implica totes les

administracions).

15


Reduir, reutilitzar i reciclar Un dels reptes que se’ns plantegen com a societat és què fer amb l’enorme quantitat de residus que genera aquest sistema basat en un consumisme depredador i voraç. El problema dels residus, la seva gestió i tractament, i els elevats costos ambientals, socials i econòmics que suposen, ens obliguen a pensar que cal fer un pas endavant i replantejar-nos l’actual model imperant, que ens porta a llençar els residus en una bossa, dipositar-la en un contenidor i oblidar-nos de les nostres deixalles sense importar-nos on i com acabaran. La sostenibilitat i la cura del medi ambient són un compromís ineludible que al nostre parer requereix necessàriament superar el model actual. Si observem la bossa tipus d’una llar catalana, veurem que més del 90% dels residus que generem es poden reutilitzar, reciclar o compostar sense problemes, i que per tant no haurien d’arribar mai a un abocador o una incineradora. No obstant això, la mitjana catalana de recollida selectiva se situa al voltant del 40%, una xifra molt pobra que ens porta a reflexionar sobre què està fallant en la nostra societat, amb un sistema de gestió de residus on s’aboquen milions de diner públic en la gestió i recollida de residus i en campanyes publicitàries i de comunicació, però que amb dades a la mà es demostra com un fracàs absolut. Actualment, de fet, és el servei públic a què l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú destina més recursos.

La gestió dels residus és un element clau, ja que els residus generen un alt impacte ecològic i el seu cost de recollida i tractament és molt elevat. Actualment, la tendència és senzillament a prendre mesures de compactació i de reducció de volum, però no de reducció quantitativa ni de la toxicitat. La CUP aposta per l'estratègia de residu zero, que ja fa anys mostra l’opció de convertir els residus en recursos. La gestió de residus s’ha de basar, en primer lloc, en la reducció real i la seva reutilització –com de fet la legislació exigeix– i, finalment, en el reciclatge i la valorització energètica, o la transformació en inert. Cal també desenvolupar una política fiscal que penalitzi la generació de residus i la seva gestió finalista, i destini els diners recaptats a la gestió preventiva d’aquests. El residu zero està format per un conjunt d’accions com la implantació de recollides porta a porta per a les diferents fraccions, disposar de plantes de compostatge per donar sortida als residus orgànics, fomentar l’educació pel

16


consum responsable, aplicar instruments tributaris, vetllar perquè les empreses del municipi compleixin les seves obligacions de grans productors de residus i n'assumeixin íntegrament els costos, etc. L’estratègia cap a un residu zero, a més d'evitar els problemes relacionats amb els impactes ambientals i socials de la gestió de residus, genera més llocs de treball que l'estratègia convencional de gestió i és tant o més viable econòmicament que les alternatives finalistes com els abocadors i la incineració. Tot i que el municipi compta amb la recollida de totes les fraccions de residus, falta un redisseny del servei per acostar-lo a tota la ciutadania i sectors econòmics. Cal també treballar per implicar els ciutadans en aquesta problemàtica i augmentar la difusió de tots els serveis existents, com els punts de recollida, el Punt Net i la Deixalleria Mòbil. Una altra mesura no estructural però sí rellevant per tal de fomentar el reciclatge d’altres tipus de residus fora dels més comuns o quantiosos, és habilitar una minideixalleria fixa al centre. Un punt on la ciutadania que no té possibilitats de desplaçar-se al Punt Net o que per horaris no fa ús de la deixalleria mòbil, tingui una alternativa. La voluntat d’assolir millors xifres de reciclatge mitjançant aquest canvi progressiu de consciència i model de gestió de residus ha d’anar acompanyat necessàriament de tota una acció comunicativa persistent, didàctica, facilitadora i útil per als vilanovins i vilanovines. Això significa millorar l’actual, multiplicar-la, ja sigui unificant les informacions actualment disperses en un sol portal web o en una aplicació per a mòbils, editant materials nous que resumeixin tota la informació d’interès sobre la matèria, etc.  Aprofundir en la separació de residus per millorar la seva valorització i promoure'n la prevenció.  Realitzar un pla detallat sobre l’oportunitat, necessitats i condicions d’assumir la recollida de residus urbans mitjançant el model Porta a Porta. Consultar, per nodrir-se de la seva experiència, a l’Associació de Municipis Catalans per a la Recollida Porta a Porta.  Quantificar econòmicament el cost del canvi de model actual al de recollida porta a porta, progressivament, per barris i per al conjunt de la ciutat, així com elaborar les previsions de la repercussió econòmica favorable en la gestió de residus derivada de l’augment dels percentatges de reciclatge.  Aplicar mesures fiscals per al foment de la prevenció i el reciclatge amb bonificacions per a la ciutadania que gestiona correctament els residus i amb taxes de pagament per generació (en el marc d'una recollida porta a 17


porta) per tal que es pagui en funció dels residus realment generats (aplicant el principi de «qui contamina, paga»).  Habilitar una deixalleria fixa al centre on la ciutadania que no té possibilitats de desplaçar-se al Punt Net o no fa ús de la deixalleria mòbil tingui una alternativa.  Unificar en una sola plana web àgil, didàctica i útil tota la informació existent entorn de la recollida de residus i el seu reciclatge (serveis i horaris del Punt Net, taxes, desglossament del cost del servei, percentatges de reciclatge a la ciutat, llocs i horaris de la deixalleria mòbil, etc), consells per a la reducció i la reutilització. Que aquest portal pengi de la web municipal per així estalviar-nos domini i hosting nous. Valorar la possibilitat d'incorporar tota aquesta informació en una aplicació per a mòbils.  Realitzar campanyes amb tota la informació útil entorn de la recollida de residus, la seva reducció, reutilització i reciclatge. Que els materials de la campanya es reparteixin a tots els equipaments municipals possibles: escoles, centres cívics, mercats, etc, així com també als comerços de la ciutat.  Fomentar el consum responsable: productes amb envasos retornables, compra amb bosses de roba, carretó o cabàs, ús de carmanyoles i embolcalls de paper, etc, i crear una xarxa local de comerços respectuosos amb el medi ambient amb distintius de qualitat ecològica.  Introducció de criteris ambientals en les compres municipals.  Implicar activament la població i afavorir la participació en la gestió dels residus municipals amb activitats d’educació ambiental. L’objectiu primer és reduir la producció de residus i, en segon terme, optimitzar la qualitat i la quantitat de les diferents fraccions recollides per facilitar-ne la posterior recuperació. Cal introduir objectius i mecanismes d’autogestió de la brossa orgànica, com ara el compostatge casolà o el compostatge comunitari.  Fomentar la investigació en aprofitament dels materials de rebuig, en col·laboració amb el parc tecnològic de l’EPSEVG.  Intensificar el control i sancionar els abocaments incontrolats de runes i andròmines, per part dels agents de la policia municipal. Retirar-los quan aquests es trobin abandonats.

18


 Canviar la política d’acceptació de runa al Punt Net per tal que s’accepti la runa d’aquelles persones que en porten poca quantitat, encara que no presentin el permís d’obra, per tal d’evitar que aquesta runa acabi escampada pels paratges naturals de la nostra vila.  Potenciar la reparació i reutilització dels productes: habilitar un espai de reparació a la deixalleria, fer tallers de reparació als centres cívics, difondre els comerços de reparació, etc.  Canalitzar els excedents alimentaris cap a entitats de beneficència i serveis socials, tant del Mercat Municipal com dels petits comerços i dels supermercats.  Potenciar l'ús de bolquers reutilitzables a les escoles bressol i a les llars mitjançant ajuts per a la seva adquisició, o bé informació i suport.  Facilitar la trituració in situ de la poda, mitjançant un servei de préstec de trituradores.  Regular les activitats de distribució de publicitat dinàmica.  Fomentar la reutilització de llibres de text a escoles i instituts.

19


Avancem cap a la sobirania energètica El sector energètic a l’estat espanyol està liberalitzat i acaparat per poques empreses multinacionals, molt vinculades amb els partits polítics, per al benefici de les quals s’ha dissenyat el sistema de producció, transport i abastament d’energia a nivell europeu. En el cas de l’electricitat, el sistema està dissenyat per centralitzar tots els processos que hi intervenen, en mans de les grans empreses, i el preu diari de l’electricitat és mercadejat en un sistema complex, molt semblant a la borsa, fet que convida a l’especulació. Les energies renovables, tant en alça a l’estat espanyol a principi del segle XXI, esdevenint aquest la segona potència mundial eòlica, ha estat frenada pel govern amb legislacions amb efecte retroactiu que afecten de ple la línia de flotació dels negocis que estaven funcionant en el territori, amb la destrucció de llocs de treball i la constitució d’un marc inviable per a noves inversions en aquest sector. En contraposició a les polítiques energètiques que patim, ens envolten força iniciatives per empoderar les consumidores i apropar la generació de l’energia als llocs de consum, descentralitzant el sistema. Certament les consumidores tenim la clau de volta per fer canviar les coses també en el sector energètic. Per això posem de manifest la importància d’informar la ciutadania sobre aquests temes i les alternatives que existeixen, des de l’autoconsum, la participació en projectes col·lectius de producció d’energia renovable, fins al canvi del contracte de la llum a empreses productores i comercialitzadores d’energia renovable, així com les mesures d’estalvi energètic que per començar s’han d’aplicar a les dependències municipals per fer-les extensives a les llars, els comerços i la indústria del municipi. Com a col·lectiu, també hem de respondre davant la vulneració al dret a l’energia que pateixen persones que viuen en el nostre entorn i que pateixen l’anomenada pobresa energètica. Tinguem en compte que un decret de la Generalitat per la pobresa energètica és a la llarga ineficaç per solucionar el problema, no únicament perquè hagi estat revocat pel govern central, sinó perquè paga o ajorna el pagament de la factura que en cap cas assumeixen les grans empreses de l’energia.  Fer un pla d’estalvi energètic i de promoció de les energies renovables  Treballar a favor de l’autoconsum energètic.

20


 Vetllar pel compliment de l’ordenança solar.  Millorar l’eficiència energètica municipal i pública i la compra exclusiva d’energia verda (renovable) on hi hagi capacitat d'assumir-ho per part de les empreses comercialitzadores (un equipament o centre cívic). Implantació progressiva en una o dues empreses.  Treballar per instal·lar plaques solars als equipaments municipals, com el Parc del Garraf.  Realitzar auditories energètiques dels equipaments i propostes d'estalvi immediates.  Aplicar i difondre el concepte 50/50 en equipaments educatius.  Promoure l'estalvi a nivell particular. Divulgar els mecanismes d'estalvi i prevenció, les auditories energètiques  Promoure polítiques d’atracció de projectes d’energia renovable al municipi, així com de la indústria relacionada. Realitzar un estudi del potencial de captació d'energia renovable en sostres i terrats.  Facilitar accions d’informació a les consumidores d’energia domèstica

sobre el mercat de l’energia per crear consumidores crítiques en aquest àmbit.

Forgem una nova cultura de l’aigua L’accés a l’aigua és un dret humà inalienable i un dret social. En tant que recurs natural escàs en el nostre municipi, el dret d’accedir a l’aigua apte per a l’ús comporta també el deure de fer-ne una gestió sostenible, des de la captació i el transport fins al subministrament, el consum, el tractament i la reutilització. Els fràgils sistemes naturals de costa, torrents i aqüífers del nostre municipi depenen de la gestió que fem de l’aigua. Alhora, la salut d’aquests sistemes va lligada directament a sectors econòmics clau per Vilanova, com ara la indústria, la pesca i el turisme. Vilanova i la Geltrú sempre ha estat mancada d’aigua potable. Els aqüífers del municipi, molt sensibles a la salinització, no han donat aigua suficient i de qualitat per abastir la població. Així, l’abastament d’aigua del municipi sempre ha depès de captacions foranes, des de la històrica mina de Marmellar-Santa 21


Oliva fins al transvasament mancomunat d’aigua del Llobregat de mitjans dels anys noranta, que encara avui són vigents. Les mesures d’estalvi d’aigua, tan estrictes en èpoques de sequera, es relaxen i queden en paper mullat en èpoques en què el recurs està garantit, posant de manifest una gestió a curt termini amb manca de criteris de sostenibilitat. La implantació generalitzada de comptadors d’aigua als domicilis i comerços, en fer possible el control del volum consumit, havia de facilitar la incentivació econòmica de l’estalvi. Si bé la factura de l’aigua es basa en blocs de consum, el gruix del cost va lligat al servei de subministrament, comptador i sanejament, de manera que l’import per consum és pràcticament imperceptible. Alhora, és sorprenent que ningú no qüestioni el que ens costa a les vilanovines la mala qualitat de l’aigua: la compra d’aigua envasada, així com la feina que suposa traginar garrafes amunt i avall (especialment per a la gent gran) i la generació de residus de plàstic. Darrerament s’ha valorat la possibilitat de privatitzar la Companyia Municipal d’Abastament d’Aigua de Vilanova i la Geltrú amb l’únic objectiu d’obtenir recursos per a la tresoreria de l’Ajuntament. Parem atenció a aquest fet, frontalment oposat a la visió de la CUP, pel fet que la privatització suposaria l’encariment del recurs, no pas la millora del servei. Hem de tenir present que una part del servei ja està en mans de la multinacional francesa Suez, que va adquirir AGBAR, que alhora va adquirir Aigües Ter Llobregat, empresa que gestiona la captació i la potabilització de l’aigua del Llobregat amb què abastim Vilanova i la Geltrú. La preservació de la qualitat de l’aigua residual (a l’aigua no hi ha d’anar segons quins residus, com ara olis, dissolvents...) és també fonamental per al bon funcionament de l’estació depuradora de Vilanova. La informació i la sensibilització sobre el tema, a nivell domèstic, comercial, industrial i agrícola és imprescindible. Així mateix, plantegem la necessitat de fer una gestió pública d’aquesta infraestructura i desenvolupar totes les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies per a reutilitzar l’aigua i donar un tractament adequat als fangs, amb aprofitament energètic.  Afavorir l’estalvi, la recuperació i la reutilització de l’aigua, realitzar projectes per recollir l’aigua de pluja, afavorir el reg responsable, en zones agrícoles i en la jardineria, i en les instal·lacions privades.

22


 En nous desenvolupaments urbanístics, o remodelacions integrals de barris, promoure la xarxa de clavegueram doble (per a aigua que cal depurar i per a aigua neta).  Recuperar la xarxa de reg del pantà de Foix.  Fer el possible per a la millora de la qualitat de l'aigua del Pantà de Foix, especialment pel que fa als nivells de metalls pesants. Recordem que aquest Pantà rega part de les hortes vilanovines i cubellenques.  Mantenir la companyia municipal d’aigua de VNG com a entitat pública. Blindar la privatització de la gestió i subministrament d’aigua al municipi. Mantenir un servei de qualitat i assequible a tothom, mitjançant bonificacions per a ciutadans amb dificultats econòmiques.  Treballar incentius econòmics per l’estalvi de l’aigua i la protecció de l’aigua abocada.  Promoure una campanya de comunicació per forjar la nova cultura de l’aigua al municipi.  Millora de la xarxa d’abastament d’aigua. Mesures de reducció de les pèrdues de la xarxa.  Prendre mesures de protecció dels aqüífers del nostre territori.  Revisió del funcionament de l’EDAR de Vilanova i la Geltrú. Dimensionament, procés, reutilització de l’aigua depurada, tractament de fangs (lligat amb planta de biomassa). Gestió pública de la infraestructura.

23



Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.