La Busca, abril 2013

abril 2013

número 7

La Busca de Vilanova i la Geltrú

LA BUSCA

Dibuixant horitzons Atur pels aires, desnonaments, retallades a tort i a dret, mala gestió manifesta dels serveis, hisenda i organismes públics, deute i interessos bancaris que ens ofeguen, externalitzacions i privatitzacions, tranport públic car i nefast, joves sense futur...

Aquesta és una petita i dramàtica pinzellada del panorama que hem patit i patim a casa nostra de la mà del neoliberalisme econòmic i el seu braç polític, es digui CiU o es digui tripartit.

Responsables polítics? Zero. És la fotografia d’una Vilanova i d’un país on la democràcia ha passat en un segon o tercer pla, on l’Ajuntament i les institucions es dediquen a executar retallades i reduir pressupostos mentre pugen les taxes i els impostos amb l’objectiu de pagar religiosament el deute als bancs i mirar de salvar els mobles d’uns serveis públics en retirada. “Hi estem obligats per llei”, “no hi ha alternativa”, “no us penseu que ens fa pas il·lusió”. Aquestes són algunes de les frases amb les quals ens pretenen fer còmplices de la situació i obligar-nos a estar callats i somrients davant una injustícia inaudita basada en socialitzar pèrdues i privatitzar guanys. Una estratègia descarada i escandalosa de refinançament del capital financer.

Davant això no hi ha canvi possible amb el trencaclosques polític actual de l’Ajuntament, ningú està disposat a estripar la baralla i canviar la lògica del joc. No s’arregla donant el poder al PSC-ICV, actors protagonistes del relat que ens ha dut al pou. I menys amb tàctiques partidistes i pactes a porta tancada.

No tenim alternativa, l’alternativa és el poble, vetebrar una proposta política i social que trenqui amb les lògiques partidistes i relacions del poder.

L’horitzó de l’esquerra rupturista passa per bastir una alternativa popular des de baix per governar la ciutat, que posi tots els mecanismes i desplegui polítiques que ens permetin als ciutadans governar-nos, decidir sobre la nostre vida en comú. I no són només paraules, parlem de municipalitzar i no externalitzar, de crear cooperatives d’estalvi i crèdit que ens deslliguin de la banca tradicional, d’idear mecanismes de participació i debat ciutadà sobre allò que ens afecta, d’anar a l’arrel i no tapar vergonyes, de guanyar espais verds i posar fre a l’especulació, de crear projectes econòmics productius i sostenibles en el camp de l’agricultura, la pesca i el turisme, i un llarg etcètera.

L’alternativa no ens fa por, el que ens espanta és continuar obeïnt el sistema i les pautes que ens han dut on som.

Com diu el mestre Galeano “la utopia és a l’horitzó i cada passa endavant que fem ella s’allunya deu passes més.

Llavors per a què serveix la utopia?

Serveix per caminar”. Caminem doncs.

2. Governem-nos // No a la moció de censura 3. Horitzó 2015 4. Les nostres mocions 5. Deute Municipal, a fons 6. Apunts municipals 7. Gestió de residus urbans 8-9. Municipalització dels serveis públics 10. ADS 11. La CUP al Parlament // Els comptes clars 12-13. De bat a bat 14. Litoral cultural 15. Un toc d’humor 16. Semàfors i agenda

2

La Busca de Vilanova i la GeltrĂş

Per què hem dit no a una moció de censura?

E COMPTES MUNICIPALS I COMPROMĂ?S ĂˆTIC XX RegeneraciĂł democrĂ tica: renovaciĂł de cĂ rrecs, la poĂ­tica municipal no pot ser un modus vivendi.

XX Rebaixa dels sous de l’estructura política i directiva: eliminació dels cà rrecs de confiança i racionalització dels sous.

XX No duplicitat de cà rrecs i limitació de mandat: els regidors no haurien d’estar en altres institucions.

XX Renegociació deute municipal: Cal renegociar d’immediat les condicions abusives i perverses del deute bancari i recórrer si cal a la desobediència.

XX Primer les persones, no els bancs.

XX Insubmissió tributà ria a l’estat espanyol: tal i com va aprovar l’AMI. XX Creació d’una Cooperativa de crèdit i estalvi a la ciutat: hem de crear estrustures alternatives als bancs.

TRANSPARĂˆNCIA I PODER POPULAR XX AccĂŠs Ă gil per part de tots els ciutadans als comptes i documentaciĂł municipal.

XX PrioritzaciĂł de la democrĂ cia directa i participativa: CreaciĂł de les Assemblees Populars Municipals.

XX Convocatòria de Referèndums municipals pels temes mÊs importants.

XX MunicipalitzaciĂł serveis pĂşblics externalitzats.

XX Regidor de barri i serveis descentralitzats.

REHUMANITZACIÓ DE LA CIUTAT XX Repensar urbanísticament la ciutat mitjançant el nou POUM, incloent-hi la requalificació de l’Ortoll.

COHESIÓ SOCIAL I IGUALTAT XX Donar una resposta urgent davant la nova situació social i econòmica amb programes ambiciosos d’intervenció social i dinamització comunità ria.

XX La inclusiĂł com a eina amb la transversalitat de programes i plans.

XX Polítiques mÊs intenses pel foment de la igualtat de gènere i de lluita contra el patriarcat.

CULTURA, ELEMENT DE TRANSFORMACIÓ I AUTORGANITZACIÓ XX Consell Cultura obert, participat i amb capacitat decisòria.

XX Espai multifuncional pel jovent i la cultura La Sala.

XX Foment de la vida associativa i facilitats a les entitats.

XX Reforçament del patrimoni cultural i festiu.

XX Creació de ciutadans crítics i lliures XX Foment de l’ús de la llengua catalana i consciència nacional dels Països Catalans.

MOBILITZACIÓ POPULAR XX Prioritat en la lluita contra els desnonaments i les seves conseqßències.

XX Recolzar totes les lluites en favor dels drets socials.

XX Liderar les polĂ­tiques i lluites per un transport pĂşblic de qulitat i a un preu assequible i les mobilitzacions contra els peatges abusius.

XX Banc de terres.

XX Lluitar amb totes les forces contra el feixisme i el racisme.

XX Mesures per fer aflorar els pisos buits al mercat de lloguer.

XX Posar tots els mitjans per facilitar el camĂ­ cap a alliberament nacional.

XX Reduir, reutilitzar i reciclar.

XX Mesures de foment de la bicicleta.

LLUITA CONTRA L’ATUR I PROMOCIÓ DE CIUTAT XX Creació d’una Taula de Ciutat per a la Crisi XX Foment del cooperativisme.

XX Impuls al sector pesquer i agrĂ­cola XX Mesures en favor del turisme a la ciutat.

Podeu trobar la versiĂł sencera del document a www.vilanova.cup.cat

ls resultats de les passades eleccions municipals van donar com a resultat un govern en minoria de CiU amb nomÊs 9 dels 25 regidors. Aquest fet fa que la governabilitat de la ciutat durant aquests primers dos anys no hagi estat gens fà cil. Això s’ha posat de manifest en els dos debats mÊs importants del ple, el de taxes i pressupostos. Tant les taxes del 2012 i 2013, com els pressupostos del 2012 es van aprovar a últim moment i amb negociacions just abans d’entrar al ple i fins i tot en el mateix ple.

Però el pressupost del 2013 es plantejava encara molt mÊs complicat. Des del govern s’anunciava que s’havien de retallar 4M d’₏ per la baixada d’ingressos i l’augment dels diners a retornar als bancs. Ja d’inici, la CUP no es va mostrar disposada a retallar aquests 4M d’₏ (afectant sous, serveis i subvencions) mentre pagà vem 9M d’₏ als bancs (sobre un pressupost d’uns 66M d’₏) i instà vem a l’ajuntament a renegociar els crèdits o a pagar els interessos i deixar de retornar unilateralment el capital en cas que no hi haguÊs voluntat de negociació per part dels bancs. Finalment, el govern va poder renegociar tres crèdits i reduir el retorn de capital en 1,4M d’₏ (finalment eren 4M de retorn de capital i 3,6M d’interessos), però en algun d’aquests crèdits hem passat de pagar poc mÊs de l’1% a pagar mÊs del 7% d’interessos. Tot i així, la proposta final del govern seguia retallant d’una manera molt important els Capítols II i IV, que afecten les condicions laborals als treballadors de serveis municipals privatitzats i les transferències a totes les entitats vilanovines, a mÊs de reduir serveis i rebaixar en 500.000₏ el capítol del personal municipal.

“Cal urgentment un canvi real i substancial de maneres de governar.

Un canvi de prioritats i de model que no creiem que sigui capaç de tirar endavant el PSC.�

DesprÊs d’aquest cop de força del govern, la CUP va decidir en assemblea fer un document anomenat governem-nos (el podeu llegir a www. vilanova.cup.cat) on es plasmen els principals punts i què hauria de millorar i canviar un nou govern a la ciutat. En aquesta primera assemblea tambÊ es va decidir que la CUP entenia com a element bà sic per canviar la política i la manca de confiança de la societat vers els polítics la regeneració democrà tica, i que per tant, no podíem tornar a deixar el govern a aquelles persones que l’havien ostentat durant 12 anys amb els resultats ja coneguts.

DesprÊs de fer una ronda de contactes amb PSC, ICV i CiU per explicarlos tot això, vam exposar el seu contingut en una nova assemblea. Allà es va explicar la negativa de PSC i ICV a renunciar a que les mateixes persones que havien liderat el tripartit encapçalessin un possible nou govern així com la predisposició a negociar la majoria de la resta de punts proposats per la CUP. Finalment, la opció de seguir explorant la possibilitat de fer una moció de censura conjuntament amb el PSC i ICV no va rebre ni un sol vot favorable de la setantena d’assistents.

L’assemblea va considerar, majorità riament, que no es veia viable la possibilitat de fer un canvi real a la ciutat anant de bracet amb el PSC i ICV i sobretot la desconfiança vers aquests dos partits i les seves promeses. Un PSC i ICV que encara no havien estat capaços de fer autocrítica dels seus 12 anys al govern, que seguien defensant la presència dels principals dirigents d’aquest projecte caduc en un nou govern i que no tenien un projecte substancialment diferent al de CiU.

“Ni ens agrada com governa CiU, ni creiem que el PSC representi una “La regeneraciĂł de- alternativa real de mocrĂ tica ha de co- transformaciĂłâ€? mençar per un canvi de cares. No ens hem AixĂ­ doncs vam decidir seguir cregut els cants fent polĂ­tica institucional des de de sirenes dels que l’oposiciĂł, fent propostes en la lĂ­nia ja van governar 12 del nostre programa polĂ­tic, i que anysâ€? mentrestant començarĂ­em a pensar Davant d’aquesta proposta tancada, vam decidir votar-hi en contra i des del PSC i ICV es va presentar un pressupost alternatiu que contemplava majors ingressos per poder quadrar el pressupost. Un augment d’ingressos que a parer dels tècnics municipals i de la CUP no eren justificables i per tant, provocarien un dèficit i mĂŠs deute a l’ajuntament, en la lĂ­nia de l’anterior govern tripartit.

Finalment, el govern davant la impossibilitat d’aprovar aquests pressupostos va convocar un ple amb una qßestió de confiança al govern associada als pressupostos. Van perdre la qßestió de confiança i llavors, s’obria un període d’un mes per presentar una moció de censura o el pressupost s’aprovava automà ticament.

en l’horitzó del 2015 i a treballar en un projecte prou fort com per esdevenir una alternativa real als governs de CiU i el PSC.

*

Què Ês una qßestió de confiança?

És un instrument que tÊ un govern per visualitzar quin Ês el suport que tÊ per seguir governant. Seria semblant a una moció de censura, però qui la planteja Ês el propi govern i no l’oposició. En aquest cas, la qßestió de confiança estava vinculada als pressupostos, això Ês una possibilitat legal pensada per aquells municipis on hi ha una situació d’estancament polític que impedeix aprovar els pressupostos. Obliga a l’oposició a presentar una moció de censura abans de 30 dies, i si no ho fa s’aproven els pressupostos automà ticament.

Candidatura d’Unitat Popular

3

Horitzó 2015 L’episodi de la “qüestió de confiança” ha posat de relleu, de forma clara, que les alternatives de govern per a la ciutat no haurien de ser sempre o CiU o PSC. El seu estil i la seva gestió s’assemblen massa, en un temps que requereix canvis profunds en la política, en la relació govern-ciutadà, en les alternatives a la crisi i en els plantejaments de futur.

A

dia d’avui, com mai abans, la gent té ganes de parlar de qüestions socials, d’intervenir per canviar la realitat i fer possible alternatives, projectes i idees que ens moguin de l’angoixant foto fixa del “no hi ha res a fer”. La societat bull d’iniciatives, assemblees, lectors crítics, inquietuds polítiques i ganes de tornar-se a implicar en un nou disseny d’allò públic i d’allò comú, que hem delegat en excés a administracions, partits i empreses.

“la societat bull d’iniciatives, assemblees, lectors crítics, inquietuds polítiques i ganes de tornar-se a implicar en un nou disseny d’allò públic i d’allò comú, que hem delegat en excés a administracions, partits i empreses.”

Des de la CUP sempre hem defensat que la nostra lluita no es basa només en l’Ajuntament. En el Ple de l’Ajuntament podem portar propostes (rarament fetes realitat), podem portar crítiques i podem donar a veu a col·lectius, però poc més. És al carrer on està creixent un teixit social crític, plural i divers, però profundament democràtic, lluitador i solidari, que és qui a hores d’ara està parlant de política transformadora en majúscules.

Opera en col·lectius, en converses, a les xarxes socials i es manifesta puntualment en actes, en reunions, en escrits o en manifestacions. Per a la CUP és una prioritat destinar la major part dels nostres esforços a potenciar aquesta política, la del carrer, i potenciar també les alternatives que des del carrer s’estan construint. És clar que la crisi és dura, i l’administració municipal té una importància democràtica central en la vida de la nostra ciutat. En aquest sentit, resulta si més no desesperant que l’única possibilitat de substituir el govern de CiU sigui tornar a un lloc ja conegut de PSC i ICV. Aquesta va ser la dura realitat que la CUP va (tornar a) constatar en les negociacions per una possible moció de censura. L’únic argument donat per l’alternativa de govern de PSC i ICV era el mantra ja a bastament explotat sense ofici ni benifici pel bipartidisme clàssic: cal un govern d’esquerres perquè governa la dreta.

La CUP hem debatut internament i en assemblea popular la profunditat de l’argument i, a hores d’ara, ens sembla insuficient per encarar una realitat socialment dura, democràticament aïllada i políticament ancorada en el passat i en el partit. Però, alhora que feiem valoracions negatives de les dues opcions de govern que té ara per ara la ciutat, la CUP ens hem imposat treballar per una altra Vilanova possible i més necessària que mai.

“cal un tercer projecte per a la ciutat, no a mig camí entre la dreta de gestió empresarial i l’autoanomenada esquerra, sinó manifestament transformador, radicalment democràtic, obert, d’esquerres i popular.”

Pensem que cal un tercer projecte per a la ciutat, no a mig camí entre la dreta de gestió empresarial i l’autoanomenada esquerra, sinó manifestament transformador, radicalment democràtic, obert, d’esquerres i popular. I ens hem proposat començar a explorar totes les possibilitats reals de conformar unes majories socials que facin realitzable que a Vilanova existeixi realment un projecte que depassi la política de partits i que assumeixi un compromís decidit i lleial amb la transformació econòmica, social i democràtica de la nostra ciutat.

“La CUP ens hem imposat treballar per una altra Vilanova possible i més necessària que mai” No és una assignatura fàcil. Fàcil seria caure en l’autocomplaença i pensar que

la feina, les propostes i les pràctiques polítiques de la CUP, ara com ara, ja són suficients per oferir una alternativa. Però, clar i català, l’objectiu no ha de ser mai ni les pròpies sigles ni la recerca del reconeixement egoista, sinó que les idees i els projectes per a Vilanova trobin el millor instrument, el més ampli i democràtic possible, per esdevenir realitat. És per això que la CUP hem engegat un procés, que anomenem “Governem-nos”, de debat intern i extern, obert i plural, per explorar les fórmules possibles que, aquí i ara, poden articular un projecte d’esquerra transformadora, democràtica i independentista a la ciutat.

La CUP a Vilanova viu un dels seus millors moments a nivell de participació popular i implicació en els debats i lluites del carrer, a més de fer una feina constant i coherent al Ple de Vilanova a través dels seus tres regidors. Però volem igualment obrir-nos de bat a bat al debat, ara que tenim dos anys fins a les properes eleccions. No estem parlant de coalicions per repartir-se llocs a la llista i sumar vots aritmèticament. No estem pensant en futurs tripartits. Estem pensant, només pensant i analitzant, si podria ser possible un espai de participació popular, de programa d’esquerra transformadora i de govern ciutadà per fer de l’Ajuntament un motor de canvi, de progrés, d’obertura i de representació dels anhels de la majoria social vilanovina.

4

La Busca de vilanova i la GeltrĂş

Les nostres mocions

pots consultar totes les mocions completes a www.vilanova.cup.cat

(abril 2012 - març 2013) Stop bales de goma

Contra la privatització d’Aigßes Ter-Llobregat

Connexions internes amb bicicleta

Creació d’un Consell de Cultura

Suport a la ILP contra els desnonaments

2 persones han mort, 8 han perdut un ull i 30 són les que han patit lesions permanents per culpa de l’ús de bales de goma com a arma dissuassòria dels cossos policials. la moció demanava l’abolició d’aquest sistema de projectils que, en comptes de protegir, posa en risc la vida dels ciutadans.

amb el llum verd a aquesta moció, l’ajuntament de vilanova s’adhereix a la petició impulsada per la plataforma aigua Ês vida que instava la Generalitat a evitar l’externalització dels serveis que fins ara havia ofert l’empresa pública aigßes ter-llobregat. per una gestió no mercantil de l’aigua als països catalans.

la cup demanava que el govern local estudiÊs totes les possibilitats i mesures plantejables i assequibles per a unir d’una forma fà cil, indicativa, útil i accessible en bicicleta la zona marítima de la ciutat amb el centre i els barris mÊs poblats.

la voluntat de la cup Ês que vilanova tingui una estratègia cultural sòlida, planificada, consensuada amb la ciutadania i perdurable al servei de la ciutat. el consell ha de ser l’òrgan de coordinació de les línies d’actuació redactades en un document elaborat per entitats, professionals i regidoria aprovat per ple.

suport al procÊs de recollida de signatures per la discussió parlamentà ria d’una reforma de la llei hipotecà ria, amb la finalitat de regular la dació en pagament amb efectes retroactius, una moratòria immediata dels desnonaments i la reconversió de les hipoteques en lloguer social.

cup, psc, ciu i icv

cup, psc i icv

pp

pp

sobre la taula

unanimitat

cup, psc, ciu i icv pp

ciu

Audiència Pública lluita contra l’atur

Prioritzar el ciclisme a la carretera del PantĂ

Suport a la campanya “No vull pagar�

Negociació col¡lectiva i rebaixa de sous dels cà rrecs directius

Suport als menjadors escolars

la voluntat Ês convocar un espai obert a la ciutadania, on els participants, junt amb els diferents grups municipals, puguin exposar iniciatives que puguin estructurar un pla estratègic per combatre l’atur a la ciutat.

la cup proposava al ple acordar la possibilitat de tancar la carretera bv2115 (carretera del pantà de foix) per afavorir la prà ctica del ciclisme en ruta cada primer diumenge de mes o amb una altra freqßència que es consideri oportuna.

instava el servei català de trà nsit a no tramitar les denúncies de les empreses concessionà ries als conductors que es neguin a pagar el peatge. tambÊ impulsava el desmantellament de tots els peatges en aquells trams d’autopista en què ja s’ha amortitzat la inversió que aquesta companyia va fer en la seva construcció.

derogació de tots els decrets d’alcaldia referents al nomenament de cà rrecs directius fets pel govern per tal d’adaptar-los a la taula de valoració de llocs de treball vigent. a mÊs, explicità vem la voluntat que els diferents grups municipals tinguessin un representant en totes les negociacions amb els treballadors municipals.

mentre el Govern català no es posa al dia en el pagament de les beques al consell comarcal, el ple va aprovar que l’ajuntament es faci cà rrec dels endarreriments, com a mínim en aquelles escoles on són les ampa les que gestionen directament el servei, per garantir que cobrin dins del termini establert i assegurar la continuïtat del servei de menjador a les escoles.

unanimitat

sobre la taula

cup, psc, ciu i icv

unanimitat

unanimitat

pp

Protecció especial de l’ensenyament local d’instruments populars i tradicionals la moció pretenia obtenir el compromís del ple en la protecció d’aquest ensenyament, però l’equip de govern i icv van votar en contra de la rebaixa de la matrícula perquè el nombre d’alumnes matriculats no havia disminuït i a les taxes ja s’han incorporat mesures de tarificació social. Va quedar aprovada, però no va prosperar la petició mÊs rellevant: reduir al 50% la matrícula.

Vilanova territori catalĂ lliure i sobirĂ

Campanya de sensibilitzaciĂł sobre els residus urbans

EliminaciĂł de les plusvĂ lues a les famĂ­lies desnonades

Eliminació sobresous secretaris d’empreses i organismes públics

la moció insta el president de la Generalitat i el parlament de catalunya que iniciïn al mÊs aviat possible el procÊs de declaració de sobirania nacional catalana i convoquin els referèndums i comicis necessaris per preparar de manera convenient la transició cap al nou estat català .

La fita era impulsar un campanya de sensibilització ciutadana en forma de guia prà ctica per tal d’explicar i aclarir les formes òptimes en què els ciutadans poden actuar per minimitzar l’impacte negatiu de la producció domèstica de residus i el consum domèstic d’energia.

des de la cup creiem que Ês injust que es cobri cap mena d’impost a les famílies que es troben en procÊs de dació en pagament, per la qual cosa vam proposar al ple que l’Ajuntament bonifiqui al 100% l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana totes les famílies que facin una dació en pagament del seu habitatge habitual per impossibilitat de fer front a la hipoteca.

l’eliminació de les remuneracions extraordinà ries que perceben els secretaris de les empreses i organismes municipals representaria un estalvi d’entre 60.000 i 70.000₏, que desitgem que siguin destinats a reforçar polítiques socials. finalment, el text aprovat nomÊs insta els ens o societats municipals que facin les modificacions estatutà ries necessà ries perquè es minimitzi el cost de l’obligació del lletrat.

cup i psc

cup i ciu

ciu i icv

psc i pp

pp

icv

unanimitat

unanimitat

unanimitat

Anul¡lació conveni urbanístic Masia d’en Dimas

Contra la pressiĂł financera als Ajuntaments

Referèndum d’autodeterminació, ja!

Sobre els terrenys que envolten el Padruell

Tancament dels CIE

s’hi havia de construir una nova comissaria de policia i un espai per a la comunitat musulmana, projectes que no han prosperat. no volem que els drets urbanístics conveniats amb els propietaris condicionin la redacció del nou poum perquè suposaria augmentar les cà rregues urbanístiques que pesen sobre l’ortoll davant una possible requalificació del sector.

instava a la federació de municipis de catalunya i l’associació catalana de municipis a posicionar-se públicament i política en favor d’un canvi de legislació que permeti concedir moratòries en el retorn del deute als ajuntaments en dificultats financeres, i estableixi línies de crèdit públiques a l’1% tambÊ per a ajuntaments en situació difícil.

la moció demanava que l’ajuntament de vilanova intÊs el parlament de catalunya a preparar la convocatòria d’una consulta democrà tica vinculant sobre la independència de catalunya en el transcurs dels propers dos anys, i mostrar així el suport d’aquest ajuntament a la convocatòria.

l’objectiu era mostrar públicament la disconformitat davant la hipòtesi d’urbanització i creixement de la ciutat entre la variant i l’autopista c32 i el rebuig municipal al projecte del grup immobiliari valencià Adefica.

demanava el tancament immediat dels centres d’internament per a estrangers, on es priva de llibertat immigrants sense papers que es troben en situació irregular i que suposadament han d’entrar en un procÊs d’expulsió. són centres opacs, on es nega l’entrada a ONgs i fins i tot al Síndic de greuges, i han estat l’escenari de diverses denúncies de maltractaments, i fins i tot d’algunes morts.

sobre la taula

unanimitat

Municipalització servei de neteja dels edificis i instal¡lacions municipals

Estudiar la municipalitzaciĂł de tots els serveis pĂşblics externalitzats

Davant el conflicte laboral a l’empresa selsa, que gestiona el servei, la cup va demanar aturar els possibles acomiadaments i realitzar un estudi urgent de costos i beneficis de la seva municipalització. la cup calcula que l’ajuntament s’estalviaria uns 200.000 euros.

la voluntat Ês no prorrogar cap dels contractes de serveis externalitzats per l’ajuntament a no ser que hi hagi un acord del ple municipal; calendaritzar els terminis dels contractes existents i estudiar amb un any d’anticipació els costos de gestionar públicament cadascun dels serveis.

unanimitat

cup, ciu, psc i icv pp

cup, ciu, psc i icv

cup, ciu, psc i icv

cup, ciu, psc i icv

pp

pp

pp

PROPOSA MOCIONS O INICIATIVES! si tens bones idees i propostes polítiques que vols que portem a l’ajuntament, fes-nos arribar les teves propostes de moció o qualsevol tipus d’iniciativa política, que l’estudiarem i la presentarem al ple. ens esforçarem de valent per tal que pugui prosperar i convertir-se en una realitat. mentre els mecanismes de participació popular al ple no canviïn, la cup s’ofereix a les entitats per portar les seves iniciatives polítiques al ple. les entitats poden intervenir al ple, però no poden proposar punts a l’ordre del dia, així que nosaltres ens oferim a fer-ho, de la única manera que ara per ara tenim, a travÊs de mocions.

Candidatura d’Unitat Popular

el deute municipal, a fons

A

la pregunta “els deutes s’han de pagar?”, el més probable és que tothom respongui que sí, que som lliures de contreure obligacions i que, per tant, és de justícia retornar el que hem demanat prestat. Hi ha, a més, una qüestió que va més enllà de l’economia: creiem que és una obligació moral pagar allò que ens han deixat. però, i si no érem tan lliures? i si ens demanaven un interès desproporcionat? i si, a més, les entitats que ens han deixat els diners a préstec s’han enriquit a costa de la necessitat d’habitatge de la gent? a l’estat espanyol, l’any 2007, aquestes entitats, bancs i caixes, van tenir beneficis per valor de més de 25.000 milions d’euros, mentre que es calcula que durant els anys següents s’han hagut de posar al voltant de 185.000 milions d’euros per tal de rescatar-les, entre injeccions de capital i avals.

La reforma constitucional quan parlem de deute, les xifres són tan desproporcionades que sembla una cosa irreal. en canvi, potser sense ser-ne massa conscients, tots som víctimes de la dictadura del deute i ens afecta cada dia, en les coses més petites i en les més urgents. les retallades en serveis són justament l’expressió última d’aquesta dictadura, que es rubricava amb la signatura, un dia d’agost de 2011, de la reforma constitucional més ràpida de la història, en què pp i psoe es posaven d’acord perquè el pagament del deute sigui la prioritat absoluta de totes les administracions -per sobre, evidentment, dels drets universals a la sanitat, a l’educació, al treball i un llarguíssim etcètera.

El deute vilanoví supera el 110% del pressupost a escala municipal, el deute és un problema gros. aquest mateix any, el govern vilanoví ha tingut moltes dificultats per aprovar els seus pressupostos, amb unes retallades de 4 milions d’euros, una quantitat gairebé idèntica a la que les vilanovines pagarem només per retornar interessos de préstecs. cada vilanoví, nadons inclosos, deu 1100 euros a bancs i caixes, que anirà retornant fins a l’any 2030. Ara mateix, el deute total de l’ajuntament suposa el 110% del pressupost, és a dir, supera de llarg els 66 milions d’euros de què es dota l’ajuntament. mentrestant, perquè quedi clar l’ordre de prioritats, l’escola pasifae va morint a poc a poc, i en algunes escoles les alumnes tenen problemes per rebre les beques menjador que la Generalitat deu al consell comarcal i aquest a les ampa –i que l’ajuntament és incapaç d’avançar.

El conte del creixement infinit el que passa a vilanova és una versió reduïda de les polítiques econòmiques que ens han dut fins aquí. el creixement a qualsevol preu, afavorit per l’especulació immobiliària (els barris fantasma de la carrerada i els del llimonet ii i iii, per exemple, tenen carrers però no tenen cases) s’explica dient que en el període que va del 2000 fins al 2007, any en què se situa el començament de la crisi, el pressupost de l’ajuntament vilanoví va pujar des dels 39 fins als 66 milions. Una previsió (ingènua? irresponsable?) sobre els impostos indirectes, provinents de les obres, van dur a pensar que vilanova, efectivament, arribaria als 100.000 habitants. impostos que, d’ingressar 4 milions i escaig a les arques el 2006, van passar pràcticament a zero l’any 2012 i que, comptats com a ingressos corrents –quan és evident que no ho eren-, van inflar els pressupostos.

La hipoteca del crèdit ICO el deute vilanoví a llarg termini, sense comptar els avals ni les pòlisses de crèdit, s’ha contret, en gran part, per finançar equipaments. La Sala, Neàpolis, el centre cívic de la collada, l’auditori, etc., s’han pagat, en alguns casos amb un percentatge molt alt d’altres administracions, mitjançant préstecs amb entitats bancàries i caixes, inversions que en cap cas han estat consultades a la població, però que donen un servei públic. el problema, de fet, sorgeix l’any 2012, quan un reial decret inspirat per la reforma constitucional obliga els ajuntaments a demanar un crèdit ico per pagar les factures pendents a proveïdors. durant aquells mesos, el banc central europeu havia prestat diners als bancs europeus a un interès de l’1%. doncs bé, el govern espanyol va obligar els ajuntaments, sota amenaça d’intervenir els comptes municipals, a demanar els préstecs a aquelles mateixes entitats a un interès del 6%. al ple de març de 2012, tenint en compte que era una decisió presa per una instància superior a la qual s’oposaven i que ni tan sols podien votar-hi en contra, els regidors de la cup de vilanova van abandonar la sala. l’ajuntament de vilanova s’havia hipotecat per valor de 25 milions d’euros.

25 milions en factures impagades això s’explica, en part, perquè sovint, quan es cobrava una transferència d’una altra institució, sigui la diputació, la Generalitat o qui sigui, els diners no es destinaven a la inversió a què anaven dirigits, sinó que servien per pagar inversions anteriors. i així successivament, fins que la roda es va aturar. És en el moment de màxima debilitat que algunes entitats com agbar, participada per la caixa, van veure l’oportunitat de comprar la companyia d’aigües, operació que es va tirar enrere gràcies a l’oposició.

durant el ple de pressupostos d’aquest any, la cup ha demanat que s’aturi l’engranatge, que no es poden estrènyer més els serveis públics sense fer un replantejament del deute. si fa falta, cal assenyalar els bancs i les caixes que no vulguin ni sentir a parlar de refinançar els préstecs que totes les vilanovines tenim amb ells. és important que prenguem consciència del xantatge del poder financer, els riscos del qual van a compte nostre, que no té escrúpols de fer fora de casa persones sense recursos, ni de comprar a baix preu els serveis públics com un voltor afamat.

“cada vilanoví, nadons inclosos, deu 1100 euros a bancs i caixes, que anirà retornant fins a l’any 2030” “pp i psoe es posaven d’acord perquÈ el paGament del deute siGui la prioritat absoluta de totes les administracions” “d’inGressar 4 milions i escaiG a les arques el 2006, van passar pràcticament a zero l’any 2012” “la cup Ha demanat que s’aturi l’enGranatGe, que no es poden estrÈnyer més els serveis públics sense fer un replanteJament del deute”

5

6

La Busca de Vilanova i la Geltrú

Apunts municipals El Consell de Cultura, més a prop

D

es de la CUP de Vilanova i la Geltrú intentem incidir a mig i llarg termini en els projectes polítics vinculats al món de la cultura. En aquest sentit, durant els últims anys hem intentat reflexionar sobre el pes de les polítiques culturals promogudes a la ciutat des de la institució municipal en una conjuntura de crisi que ha estat aprofitada pels grups polítics hegemònics per fer d’aquesta aposta una víctima propiciatòria àmpliament retallable.

Sovint les polítiques culturals han restat sotmeses al caprici del regidor de torn i hem trobat a faltar una estratègia cultural sòlida, planificada, consensuada amb la ciutadania i perdurable al servei de la ciutat. Per aquest motiu, a través d’una moció presentada el març de 2012 i debatuda durant els mesos següents, ja fa un temps que treballem per tal de crear un Consell Municipal de la Cultura, un òrgan vinculant que dissenyés i coordinés les línies d’actuació cultural a la ciutat i estigui integrat per persones de reconeguda trajectòria en el camp cultural vilanoví, representants del teixit associatiu i pels sectors generadors de producció cultural a la ciutat.

Un dels primers objectius que hauria d’endegar aquest Consell Municipal és l’elaboració d’un document que servís per diagnosticar l’estat de la cultura a Vilanova i la Geltrú, subratllant-ne les potencialitats, els obstacles i els condicionants que pesen sobre aquest àmbit. La seva línia d’actuació hauria de ser ratificada a través del ple municipal.

Revisió del ROM i el Reglament de Participació Ciutadana

A

ctualment, a l’Ajuntament estem en ple procés de revisió del ROM i del Reglament de Participació Ciutadana (RPC). El ROM estableix les normes de funcionament del ple pel que fa als partits polítics i les competències dels diferents òrgans polítics municipals, mentre que el RPC estableix els mecanismes de participació de la ciutadania i les entitats. És sobretot aquest segon reglament el que creiem que és bàsic reformular, per tal que els vilanovins puguin participar de les principals decisions que afecten la ciutat.

Hem d’aconseguir apropar la política, la informació i la presa de decisions.

La CUP treballarà, entre altres qüestions, perquè les entitats i ciutadans puguin participar al ple (presentant mocions o fent-hi preguntes i precs), per crear espais on es pugui debatre, de manera oberta, entre ciutadans i regidors i prendre decisions conjuntes i on els vilanovins puguin preguntar i plantejar allò que desitgin. I per ferho amb garanties, creiem bàsic fer una gestió oberta i transparent de la informació. Els ciutadans han de ser capaços de trobar qualsevol dada que els interessi i l’Ajuntament ha de posar a la seva disposició tota aquesta informació de manera clara i entenedora per a tothom. Per això, des de la CUP proposem crear un portal web on es pugui trobar tota aquesta informació, on s’expliquin tots els mecanismes de participació i des d’on es pugui proposar tot allò que es cregui convenient. L’objectiu final de tot plegat ha de ser apropar el poder al poble i empoderar els vilanovins perquè siguin corresponsables de les principals decisions que ens afecten a tots.

Què passa amb els equipaments de la ciutat?

A

ningú no se li escapa que en molts dels equipaments de la ciutat que s’han inaugurat durant les darreres legislatures hi ha hagut una certa polèmica. Alguns perquè finalment no han acomplert aquell objectiu pel qual van ser creats, com ara Neàpolis, que, a més, va costar una gran quantitat de diners. D’altres, segurament no han complert les expectatives i afluència que haurien de tenir unes infraestructures amb aquests costos, com La Sala o el Centre Cívic de La Collada –el més gran de la ciutat-. N’hi ha que han costat força més del que estava pressupostat i aquí hi torna a haver el Neàpolis (del qual encara no hem esbrinat el cost final), l’Auditori (pressupostat en 4M d’euros i que n’ha acabat costant 4,6) o la Plataforma. I, finalment, hi ha els que han presentat defectes de construcció importants temps després (com la piscina municipal, que ens costarà 357.000 euros d’arreglar) o no tant temps després, com la Biblioteca Cardona Torrandell.

Entenem que, per una banda, s’ha de vetllar per un control més important de les desviacions pressupostàries i fer una previsió acurada que asseguri un bon càlcul dels costos i, per l’altra, un major control de la qualitat en l’obra pública. Segurament tots recordarem els episodis amb les rajoles de la rambla, les de la vianalització del casc antic o les de Francesc Macià al mercat.

A més, entenem que s’ha de prioritzar millor les inversions més necessàries a la ciutat i per això, des de la CUP, creiem imprescindible començar a treballar amb pressupostos participatius, sobretot en el capítol d’inversions. Esperem que amb el pas sota la via del carrer Llibertat i el museu “El Far” no repetim part d’aquests errors.

(re)Pensem l’urbanisme a Vilanova!

F

eia temps que ho demanàvem i que crèiem absolutament necessari, i més en temps de crisi i aturada del sector immobiliari, replantejar-nos urbanísticament la ciutat i l’urbanisme depredador dels darrers anys, element que es troba a l’arrel de la crisi capitalista actual. Finalment el gener de 2012 es va aprovar iniciar la revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Des de llavors la lentitud ha estat el denominador comú del procés de revisió. El primer pas va ser crear una comissió de seguiment d’aquesta revisió on més enllà de tècnics i regidors, cadascun dels grups municipals podíem proposar un ciutadà/ana que creguéssim vàlid i preparat per aportar visions i experiència en el procés. La CUP va optar per en Jaume Marsé, biòleg i membre del grup ecologista APMA, mentre que la resta de grups han sumat a la comissió membres del partit.

El POUM és la norma més rellevant d’una ciutat, que pot durar més d’una dècada i que té una importància cabdal en el desenvolupament urbanístic, econòmic, demogràfic i mediambiental de Vilanova. Per això creiem que la seva revisió ha d’anar acompanyada d’un procés participatiu exemplar, a l’alçada. Defensem que el procés de revisió ha d’acabar amb una consulta ciutadana que aprovi o no l’enfoc urbanístic de la ciutat, conscients que no és fàcil, que haurem de redoblar esforços i explicar-nos una i altra vegada. Creiem que és del tot imprescindible per fer de l’urbanisme una eina de consens al servei de la gent i no al servei d’uns pocs que volen fer negoci amb un dret bàsic com l’habitatge.

La CUP som partidàries de resoldre temes clau des de la màxima obertura i participació, més enllà de les deliberacions i debats de la comissió.

Temes com la preservació de l’Ortoll, la problemàtica de les urbanitzacions il·legals, el futur del macrosector Eixample Nord o la Muntanyeta (als Colls, sobre Sant Cristòfol), el blindatge de Platja llarga, etc. són de màxim interès ciutadà i ens hem d’esforçar per recollir la seva voluntat.Nosaltres estem pel decreixement, per preservar zones actualment considerades urbanes o urbanitzables (Ortoll, Platja Llarga, La Muntanyeta...), per omplir els habitatges buits i barris a mig fer abans de posar una sola gota de ciment, que només posarem si ens hi obliga la demografia i les necessitats de la ciutadania i no perquè l’urbanisme i dret a l’habitatge es converteixin de nou en un negoci depredador.

Candidatura d’Unitat Popular

7

La gestió dels residus urbans: tenim molt camí per fer!

La CUP aposta per un canvi de model a la ciutat, basat en la recollida Porta a Porta. Aquest canvi ha de ser progressiu, per barris i fraccions si cal, amb molta pedagogia i mà esquerra. La sostenibilitat i la cura del medi ambient són un compromís ineludible que requereix superar el model actual.

LA GESTIÓ DELS RESIDUS, UN REPTE COMÚ en l’actual moment de crisi sistèmica en què ens trobem, un dels reptes que se’ns plantegen com a societat és què fer amb l’enorme quantitat de residus que genera aquest sistema basat en un consumisme depredador i voraç. el problema dels residus, la seva gestió i tractament, i els elevats costos ambientals, socials i econòmics que suposen, ens obliguen a pensar que possiblement cal fer un pas endavant i replantejar-nos l’actual model imperant, que ens porta a llençar els residus en una bossa, dipositar-la dins la gran boca d’un contenidor que tot s’ho empassa i oblidar-nos completament de les nostres deixalles, que per art de màgia han desaparegut del nostre davant, sense importar-nos on i com acabaran.

VILANOVA, SOSTENIBLE? a vilanova es van produir el passat 2012 32.733 tones de residus domèstics, dels quals només se’n recullen selectivament un 35,2%, molt per sota del 70% potencialment valoritzable. la resta, el 64,8% dels residus que generem, són dipositats a l’abocador de can mata, a Hostalets de pierola (anoia).

si observem la bossa tipus d’una llar catalana, veurem que el 70% dels residus que generem es poden reutilitzar, reciclar o compostar sense problemes, i que per tant mai haurien d’arribar a un abocador o incineradora. no obstant, la mitjana catalana de recollida selectiva se situa al voltant del 40%, una xifra molt pobra que ens porta a reflexionar sobre què està fallant en la nostra societat, amb un sistema de gestió de residus on s’aboquen milions i milions de diner públic en la gestió i recollida de residus (és el servei públic més on l’ajuntament hi aboca més diners actualment) i en campanyes publicitàries i de comunicació, però que amb dades a la mà es demostra com un fracàs absolut.

MODELS DE RECOLLIDA SELECTIVA al nostre país coexisteixen diferents models de recollida dels residus municipals, que els podem classificar segons dos paràmetres diferenciats: Segons la segregació de residus ➲ 5 fraccions: vidre, envasos, paper i cartró, orgànica (FOrM) i resta. Model dominant a catalunya i existent a vilanova i la Geltrú. ➲ residu mínim 4 fraccions: FOrM, paper-cartró, vidre i fracció inorgànica (FIrM: envasos lleugers + resta). Model aplicat sobretot al baix Llobregat. depèn de la construcció d’una planta de triatge com l’existent a molins de rei. ➲ Multiproducte 4 fraccions: orgànica, vidre, resta i multiproducte (paper cartró + envasos lleugers). Es realitza a la Mancomunitat de la plana, a Osona. la fracció multiproducte va destinada a una planta de valorització i transferència, on es separen i es classifiquen els diferents materials recuperables.

Segons la modalitat i ubicació dels sistema de recollida ➲ En contenidors (superfície i soterrats): model tradicional, a través d’àrees de vorera i d’aportació ubicats als carrers dels nostres municipis. ➲ porta a porta (pap): model que consisteix a lliurar els residus ja separats davant la porta de casa, tal com s’havia fet antigament, en uns dies i unes hores determinats per a cada fracció. a catalunya hi ha uns 300 municipis que tenen implantat aquest sistema.

X 66.905 habitants X 32.733 tones de residus generats X 35,2 % Selectiva (mitjana Catalunya 40,62%) (mitjana Garraf 36,5%) X 64,8 % Resta X 1,44 Kg/habitant/dia X 6.521.596� Cost del servei de recollida i gestió de residus (gairebé un 10% del pressupost municipal) X 4.478.533,64� Ingressos taxa escombraries (68,67% de cobertura del cost) X 102.951,46� Recuperació econòmica per reciclatge (1,57%)

EL SISTEMA PORTA A PORTA (PaP)

MODEL àREA DE VORERA

MODEL PORTA A PORTA

l’alternativa al model tradicional en contenidors és el sistema de recollida pap. es fonamenta en el fet que els posseïdors dels residus en separen les diverses fraccions, però en comptes de dipositar-les en uns contenidors, són recollides directament en el punt de generació (la porta de l’habitatge o comerç) d’acord amb un calendari preestablert, i sobre les quals s’ha de poder efectuar un mínim control i seguiment.

nivells de recollida selectiva i recuperació escassos (30-40%)

nivells de recollida selectiva i recuperació més alts (fins al 80%) i regulars

necessitat de més maquinària així com manteniment i neteja constant dels contenidors

menys maquinària. desapareix o es redueix moltíssim el manteniment i neteja dels contenidors. Generació de més llocs de treball

la seva implantació pot ser total, és a dir, quan inclou totes les fraccions domèstiques amb recollida a la via pública, o parcial, amb la recollida només d’algunes fraccions, com a mínim resta i orgànica, mantenint els contenidors per a les altres fraccions. un dels objectius de la implantació del sistema pap és generalitzar la separació en origen i la recollida selectiva, a fi de recollir més quantitat de residus valoritzables (reciclables, compostables i reutilitzables) i de bona qualitat. des del punt de vista social, el sistema pap permet assolir una gestió dels residus municipals basada en l’acceptació, la reducció dels conflictes, la participació i la conscienciació ciutadana, partint sempre d’uns criteris tècnics i polítics clars i transparents. a nivell econòmic permet optimitzar i distribuir els costos i suposa un jaciment de nova ocupació.

FEM EL PAS!

VILANOVA EN RESIDUS

s’ocupa l’espai públic s’ocupa menys o gens per ubicar els conte- espai públic nidors el ciutadà pot dispo- cal ajustar-se als dies sar els seus residus als i horaris de recollida contenidors del carrer preestablerts diàriament l’ús dels contenidors és compartit per molts usuaris

cada usuari disposa del seu cubell a la porta de casa; es pot identificar els usuaris que ho fan bé i els que no

es necessita menys espai a la llar per dipositar les fraccions de recollida selectiva.

la distància a recórrer pel ciutadà per disposar la form fora de la llar és menor (a la porta de casa).

baixa qualitat de les alta qualitat de les fraccions recollides fraccions recollides s’aconsegueix poc estalvi en el cost del servei via reciclatge

el cost del reciclatge tendeix a ser menor i els ingressos superiors

voldríem que l’ajuntament fos prou responsable i compromés amb el futur per tal de fer aquest pas, que ha de ser valent, encoratjant la població cap a un sistema de recollida de residus porta a porta. és cert que aquest mètode ens implica a totes una mica més, demana un canvi d’hàbits. sí, hi hem de col·laborar una mica més, però realment pensem que 4.066.063 tones de residus a catalunya es poden fer desaparèixer sense la implicació de la ciutadania? l’única via per poder-los recuperar i reciclar és la recollida pap. i la seva única alternativa són les incineradores i els abocadors escampats arreu del territori, amb un passiu ambiental incalculable, i sobretot incompensable. el motiu que ha dut molts ajuntaments a no fer el pas cap a sistema pap és la por de perdre vots, les protestes inicials de la ciutadania contra un sistema que ensfa corresponsables de la nostra bossa d’escombraries. però tots serem responsables del territori que deixem als nostres fills i néts. Ara podem triar. Fem el pas!

8

La Busca de Vilanova i la Geltrú

La municipalització dels serveis bàsics,

una mesura més urgent que mai!

L

es polítiques neoliberals de la recentment traspassada Margaret Thatcher, van representar un gran canvi en les polítiques econòmiques de bona part dels països europeus a partir dels anys 80. Una política basada en el desmantellament de l’estat del benestar i la privatització de tot allò susceptible de ser un negoci i que pogués donar benefici a les empreses privades. Aquesta febre privatitzadora i de considerar mal gestionat tot allò que fos públic va arribar fins als ajuntaments catalans que van començar a externalitzar la majoria dels serveis públics municipals.

A la majoria de ciutadans ens sembla una barbaritat quan sentim a parlar de projectes de privatitzar pilars bàsics de la nostra societat com l’educació pública o la sanitat. Segurament ens semblarà que mai es privatitzarà l’escola pública, però hi comencen a haver projectes en aquesta UE manada i pensada des dels grans capitals i les grans empreses que no ens fan ser gens optimistes.

Per exemple, a la Gran Bretanya ja s’estan començant a fer probes pilot per privatitzar la gestió de l’ensenyament públic i deixar entrar a grans corporacions en aquest sector.

Unes empreses que només tenen l’objectiu d’aconseguir beneficis. La idea és que l’estat pagui uns diners per cada alumne a una empresa i que aquesta s’encarregui de la seva educació, òbviament al menor cost possible. I què representarà això? Doncs l’augment de les ratios d’alumnes per classe, unes pitjors condicions de les escoles, la rebaixa de les condicions laborals dels mestres i la pèrdua del control de les polítiques educatives per part de les administracions. Però perquè ens sembla que aquest cas és un disbarat i en canvi trobem del tot normal que alguns dels serveis bàsics per la nostra societat es gestionin amb els mateixos principis? Per què no ens alarma tant que es gestionin guarderies, la recollida de la brossa o la neteja viària d’aquesta manera? Doncs segurament perquè fa molts anys que hi ha una campanya continua per desprestigiar tot allò que és públic i per explicar-nos les bondats de tot allò que és privat, amb l’objectiu clar de que grans empreses privades vagin assolint la gestió de tots aquests serveis a canvi de suculents beneficis empresarials.

Tornant al nostre país, aquí ja fa molts anys que els nostres ajuntaments, independentment del seu color polític, han decidit que la millor manera de gestionar molts dels serveis públics, és la concessió a empreses privades, que després de guanyar un concurs , presten aquests serveis a canvi d’importants quantitats de diners. Aquestes privatitzacions provoquen un empitjorament de la qualitat dels serveis. Primer de tot perquè els ajuntaments deixen de controlar-ho directament, i en segon lloc perquè l’objectiu final de les empreses concessionàries no és la qualitat del servei, sinó el compliment d’allò més bàsic que estableix el conveni amb l’ajuntament, que molts cops ni tan sols es compleix, al menor cost possible. Això implica, que per aconseguir la reducció de costos, es produeixi una disminució en el nombre de llocs de treball, en les condicions laborals i en els sous de tots els treballadors.

SERVEI Neteja d’edificis municipals Control d’accés de l’ajuntament

COST 1.670.000 € 92.758 €

Gestió/manteniment inst. esportives

375.553 €

Consergeria inst. esportives

82.000 €

Programa infància i adolescència

162.000 €

Recollida de vehicles (Grua) *

265.000 €

Gestió dels centres cívics

271.000 €

Oficina jove

62.280 €

Oficina de turisme

50.000 €

Jardineria CESPA

2.156.615 €

Jardineria TEGAR **

293.601 €

Contracte socorristes

190.000 €

Manteniment platges

115.180 €

Neteja viària i recollida brossa Gestió Punt Net Transport urbà Manteniment enllumenat públic Gestió guarderies TOTAL

6.575.838 € 120.374 € 1.389.000 € 104.250 € 1.022.312 € 14.997.761 €

* Servei prestat per l’empresa pública municipal VNG aparcaments ** Aquesta part de la jardineria entenem que fa una funció social a través del TEGAR

Quins són doncs els arguments per justificar aquestes privatitzacions?

Quins serveis tenim privatitzats a l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú?

Primer de tot se’ns expliquen els avantatges de deixar en mans d’empreses especialitzades la gestió de certs serveis (com si la seguretat a la porta de l’ajuntament o la neteja d’edificis municipals necessités d’un gran domini del tema o com si les grans empreses provinents del totxo en fossin grans especialistes). Després es defensen aquestes privatitzacions dient que això permet la rebaixa dels sous dels treballadors i per tant rebaixar la factura final per l’ajuntament (òbviament a costa dels sous dels treballadors) i a sobre ens diuen que així es redueix el volum dels treballadors municipals facilitant la negociació col·lectiva al propi ajuntament (una altra vegada a costa de les condicions dels treballadors).

Doncs n’hi ha molts i el nombre ha anat en augment els darrers anys. En aquesta llista hi podem trobar: la recollida de la brossa, la neteja viària, la jardineria, la gestió de les guarderies, la vigilància de l’accés a l’ajuntament, la neteja de les dependències municipals i escoles, la gestió dels centres cívics, la neteja de les platges, les oficines de turisme, les ludoteques...

Però, és que a més a més, no és cert! No és cert que aquestes privatitzacions suposin un estalvi per l’ajuntament. El que no ens expliquen, és que com que l’ajuntament a més del propi cost del servei ha pagar l’IVA i el benefici empresarial, els serveis acaben sortint més cars que si els gestionéssim públicament. Aquest increment que pot arribar fins al 30% en alguns serveis, es podria destinar a la millora del servei i de les condicions dels treballadors si es gestionessin els serveis directament per part de l’ajuntament.

Candidatura d’Unitat Popular Quin és el perfil d’aquestes empreses?

Hem de distingir diferents tipus d’empreses. Les empreses de les concessions més petites acostumen a ser petites empreses locals o properes que tenen unes polítiques força responsables socialment. Ara bé, les empreses de les grans concessions (jardineria, neteja viària, recollida de brossa o la neteja de dependències municipals) acostumen a ser grans empreses espanyoles, o filials d’aquestes, que normalment provenen del món de l’obra pública i la construcció. Són empreses de l’IBEX 35 com OHL, Sacyr Vallehermoso, Acciona, Ferrovial, FCC... Les mateixes empreses que apareixen als finançaments irregulars de certs partits, les mateixes que han obtingut beneficis astronòmics gràcies a l’obra pública sense sentit o a la bombolla immobiliària, les mateixes que en alguns casos han pagat comissions il·legals per aconseguir obres, i les mateixes que acumulen una part importantíssima del deute privat de l’estat espanyol. És en mans d’aquestes empreses que estem posant serveis bàsics de la ciutat, com ara la neteja viària i la brossa (6,6M d’€) en mans de Valoriza, filial de Sacyr Vallehermoso, o la jardineria en mans de CESPA (2,2M d’€) , filial de Ferrovial o la neteja de les dependències municipals en mans de Selsa (1,7M d’€), filial de Fomento de Construcciones y Contratas (FCC).

Com estan afrontant aquestes grans empreses la situació actual i les retallades de l’ajuntament?

Molts ajuntaments, el de Vilanova entre ells, degut als seus problemes econòmics estan retallant les despeses en aquests serveis externalitzats. Davant d’això la majoria d’aquestes empreses estan plantejant acomiadaments i retallades dels sous sense modificar en cap cas una rebaixa dels seus beneficis.

En alguns casos, estan aprofitant que l’ajuntament paga fins a 9 mesos vista, per reduir serveis i personal amb aquesta excusa i augmentar així els seus beneficis. I d’altres, tot i que la majoria de contractes s’apugen anualment en funció de l’IPC, no estan traslladant aquests augments en les seves plantilles i els mantenen els sous congelats.

L’exemple de Selsa El passat mes de gener es va viure un clar exemple dels inconvenients d’aquestes privatitzacions. L’entrada en vigor d’un nou contracte de la neteja d’edificis municipals suposava una rebaixa important de l’import del servei. L’empresa guanyadora Selsa va posar sobre la taula l’acomiadament de 21 treballadores entre temporals i fixes. Finalment i després de tenses negociacions només es van acomiadar les treballadores amb contractes temporals i la resta van perdre al voltant d’un 10% del seu sou tot i ser, ja abans, les treballadores de serveis púbics pitjor pagades en aquest municipi. A més, l’ajuntament va haver d’augmentar l’aportació per aquest servei en 147.000€, fet de dubtosa legalitat, ja que Selsa acabava de guanyar un concurs per un import i just després se li feia aquest augment del contracte . Des de la CUP vam tenir l’oportunitat de fer els números de que suposaria la municipalització d’aquest servei i el resultat és que amb l’estalvi de l’IVA, el benefici empresarial i les despeses generals, es podrien haver mantingut els sous i encara s’haguessin estalviat uns 200.000€ que es podrien haver destinat a millores salarials o a d’altres despeses de l’ajuntament. Fins i tot, des del govern municipal, posteriorment, es va reconèixer la mala gestió en l’assumpte de Selsa i que segurament s’hauria d’haver optat per la municipalització.

9

Quants diners suposen aquestes externalitzacions?

Què podem fer per revertir aquesta situació?

Com es pot veure en el quadre, totes aquestes externalitzacions costen a l’ajuntament 15M d’euros (més del 22% del pressupost municipal). Això representa el pagament de més de 2M d’euros només en concepte d’IVA i de més 3M si hi sumem el benefici empresarial i les despeses derivades de la gestió del servei. Tot i que és cert que la part d’aquest IVA referent a les compres per prestar el propi servei s’haurien de seguir pagant, també ho és que gran part de la despesa és en personal i per tant aquest IVA si que ens l’estalviaríem totalment. A més, la gestió pública permetria no haver de pagar res en concepte de benefici i s’estalviaria gran part de les despeses de gestió gràcies a una millor economia d’escala i a poder aprofitar la pròpia estructura municipal. Es fa complicat poder dir una xifra del possible estalvi, però des de la CUP estem convençuts que si es mantinguessin els sous es podrien estalviar molts diners anualment, uns diners que es podrien destinar a millorar les condicions salarials, millorar el servei i fins i tot a altres despeses municipals.

Des de la CUP creiem que és imprescindible la recuperació de la gestió pública de tots aquests serveis. En aquest sentit vam presentar al ple del febrer una moció, que va ser aprovada per tots els partits excepte el PP, on es demana que un any abans de la finalització de totes les concessions es realitzi un estudi de costos dels serveis i la seva possible municipalització.

Nosaltres estem convençuts que els números i el temps ens donaran la raó a l’hora d’estudiar seriosament quina és la millor opció, ja no només pels treballadors i per a un millor servei, sinó que estem convençuts que la gestió pública serà també la més econòmica.

Tot i així no serà fàcil aconseguir municipalitzar tots aquests serveis, ja que en la línia de la dèria privatitzadora de la UE, el govern central del PP no permet la creació de nous llocs de treball públic, encara que permetin un estalvi econòmic pels ajuntaments. Tot i això, estem convençuts que podrem trobar alguna sortida legal a tots aquests inconvenients, com ara declarar-los serveis bàsics pel municipi.

Crisi i noves privatitzacions. Aquesta mateixa dèria privatitzadora de la majoria de partits fomentada des de la UE, està fent que veiem les privatitzacions de serveis tan essencials com l’aigua. S’està aprofitant la crisi i la situació econòmica de les administracions per privatitzar empreses públiques com Aigües Ter-Llobregat, per vendre edificis públics per després pagar-ne un lloguer de per vida, o per intentar la privatització parcial de l’empresa d’aigües a Vilanova. És obvi que la crisi afecta molt a algunes capes de la societat i serveix perquè d’altres en surtin més reforçades i puguin comprar a preu de saldo allò que hem pagat i aconseguit entre tots durant molts anys. És el mateix que ha passat amb els grans bancs espanyols; la socialització de les pèrdues i la privatització del beneficis.

10

La Busca de Vilanova i la GeltrĂş

Creix un front comĂş per a les lluites socials al Garraf

ADS: pels drets socials, contra les retallades i la corrupciĂł

L

’ADS Garraf (Assemblea pels Drets Socials) neix al 2009, en un context de crisi incipient, amb l’afany de reunir diferents col¡lectius en lluita contra la precarització laboral, l’acomiadament massiu de treballadors i treballadores i, en general, l’empobriment de l’estat de benestar. La formen algunes entitats de la comarca, moviments anarco-sindicalistes i gent de l’Esquerra independentista.

“A l’ADS es veuen representats tots els moviments socials actuals�

Fent honor al seu nom, els seus membres actuals formen una llarga marea verdgroga-lila-taronja, o sigui que, prà cticament, podríem dir que s’hi veuen representats tots els moviments socials actuals (PAH, representant simpatitzants de la Marea taronja, SOS Garraf, CGT, l’Assemblea per una feina digna, l’Associació de dones La Frontissa, UM9, el GER, la CUP, l’Esquerra Independista i altres persones que hi vÊnen a títol personal).

L’Assemblea com a tal Ês una bona eina per generar debat sobre qualsevol tema dels que ens afecten i no hem d’oblidar que el Garraf Ês una comarca força castigada en aquest sentit (amb 13.593 persones sense feina, el desmantellament de fà briques, la deslocalització productiva dels darrers anys, i el tancament de PIMES, amb les segones pitjors xifres de tot l’Estat espanyol). Per tant, Ês imprescindible tenir en compte que l’ADS no funciona amb el nom d’una marea per bandera, tot el contrari, busca la mà xima participació i unió de lluites, però cap col¡lectiu pretÊn endur-se als altres cap al seu terreny ni fer milità ncia.

“Volem unir forces davant d’aquest capitalisme salvatge�

Cada col¡lectiu que forma part de l’ADS ĂŠs independent i lliure de participar en totes les accions proposades en assemblea, però tots compartim l’objectiu d’unir forces contra el capitalisme salvatge que ens imposen. Perquè units som mĂŠs contra el capital i, com deia el lema del 14 d’abril: “Marxem perquè marxinâ€?.

Treballem per aconseguir uns objectius comuns que es poden resumir en els segßents punts: 1. Garantir l’accÊs a l’habitatge i a l’alimentació per a tothom.

2. Defensar uns serveis públics de qualitat i recuperar els que ja s’han privatitzat.

3. Crear mecanismes per afavorir la plena ocupaciĂł.

Actualment, les línies de treball de l’ADS són: ;; Donar-se a conèixer entre la població, a peu de carrer i tambÊ aprofitant les xarxes socials per tal de conformar dinà miques d’acció que cada cop aglutinin mÊs persones i col¡lectius amb interessos comuns. ;; Denunciar la situació a nivell polític, econòmic, mediambiental i social i la manera en què afecta els nostres drets. ;; Proposar alternatives a les estructures del sistema actual. ;; Organitzar accions reivindicatives. ;; Actuar com un enllaç per establir una xarxa de suport i ajuda mútua davant les diferents problemà tiques de les classes populars.

“La Marxa del 14 d’abril va servir per comprovar l’eficĂ cia de la tasca feta per l’ADSâ€?

Les reunions s’han anat intensificant en els darrers mesos, arrel de la proposta de fer una Marxa pels drets socials, contra les retallades i la corrupció feta el passat 14 d’abril en la qual, a mÊs d’una ruta a peu, o amb qualsevol mitjà de transport, es van dur a terme diferents accions en llocs significatius com entitats bancà ries, centres sanitaris, ajuntaments, etc., amb una traca final en forma de festa reivindicativa.

Es van organitzar diferents comissions de treball per tal de dur a terme la marxa: manifest i reivindicacions, comunicació-difusió, accions i disseny de ruta, etc, i la nostra primera mostra pública de defensa dels drets socials van ser les mocions presentades als diferents ajuntaments de la comarca. Ha estat un bon punt de partida per consensuar les línies d’actuació de l’Assemblea. Grà cies als esforços de totes i tots, es va aconseguir una gran campanya per animar la gent a sortir al carrer. És en moments com aquests quan es comprova l’eficà cia del projecte d’aquesta Assemblea i el nivell de compromís amb els seus ideals, per la qual cosa veiem amb optimisme la utilitat i la continuïtat de l’Assemblea.

Per als inquiets de tota mena, aquí teniu l’enllaç al bloc de l’ADS: http://adsgarraf1.wordpress.com

“

No et limites a contemplar aquestes hores que ara vĂŠnen, baixa al carrer i participa.

No podran res davant d´un poble unit, alegre i combatiu�

Vicent AndrĂŠs EstellĂŠs

Candidatura d’Unitat Popular

11

La CUP al Parlament

marcatge, coherència i impuls al carrer

L

es Candidatures d’Unitat Popular han estat i són un projecte municipalista, que busca impulsar en els municipis i els barris espais de lluita d’esquerres i independentistes enxarxats amb les lluites socials, combinant la feina a les institucions municipals amb el treball de carrer i la construcció d’alternatives. Aquest continua sent el motor principal, la raó de ser, de les CUP i la seva creixent implantació al territori, arreu dels Països Catalans.

El passat mes d’octubre, davant de la convocatòria d’eleccions anticipades, les CUP vam haver d’accelerar un debat de fons sobre la necessitat d’aplegar la força i les experiències construïdes municipi a municipi per plantejar una proposta política a les eleccions autonòmiques, que finalment es va dir CUP-Alternativa d’Esquerres. A la proposta electoral hi va respondre força gent no vinculada a les CUP, i bona part dels moviments socials catalans s’hi van acostar, també, com un primer pas, una esperança, per començar a construir una veu i una plataforma de canvi social i nacional al Parlament.

D’ençà de novembre, la CUP-AE compta amb 3 diputats, fruit dels 126.000 vots obtinguts (2.345 a Vilanova i la Geltrú) en unes eleccions que van parlar, sobretot, de la consulta per la independència i de la crisi generada pel sistema financer.

Un d’aquests diputats electes és el Quim Arrufat, que durant els darrers tres anys i mig ha estat regidor de la CUP a Vilanova i que, d’acord amb les normes de la CUP, va haver de deixar el càrrec de regidor per assumir l’acta de diputat, acta que, a més, només ostentarà una sola legislatura, d’acord amb aquestes mateixes normes

Però, la CUP al Parlament, amb només 3 diputats, què hi fa i què hi vol fer?

La CUP-AE es va presentar a les eleccions per respondre a les tres grans crisis que al nostre parer viu el nostre poble: la crisi nacional, la crisi social i econòmica i, finalment, la crisi profunda de la democràcia. Sempre hi ha algú que ens pregunta: però quina prioritzeu? I, per això, un dels dos eslògans de campanya era “ho volem tot”. Volem decidir independència com a poble, volem un canvi social i econòmic que posi les persones al centre i volem un canvi en la relació d’obediència del poder al poble. Principalment.

Resulta, però, evident que amb 3 diputats no som el grup parlamentari més ben situat per fer efectius els canvis que voldríem. Per això entenem que la nostra feina és la de tensor polític, denúncia de l’estafa de la crisi i motor de canvis. I sobretot, perquè així ho creiem, instrument al servei de l’enfortiment del discurs, la participació i l’acció de la gent al carrer, que és, ara i sempre, l’autèntic motor de canvi de la societat. És per aquestes raons que la CUP al Parlament vol ser la força independentista que recordi que les declaracions de sobirania sense fets i consultes concretes poden no ser res, i ser un nou frau, si el

poble organitzat no està darrere fent pressió per provocar el referèndum i aspirar al major canvi polític del nostre país en els darrers (molts) anys: la independència. Per les mateixes raons, la CUP s’ha proposat una denúncia permanent del negoci que alguns fan de la crisi: sigui alguns polítics, siguin algunes famílies, sigui el sistema financer o la dotzena de grans empreses que, com La Caixa, Gas Natural, Abertis o Endesa, augmenten els seus beneficis a base de concessions i tractes públics. També per les mateixes raons, la CUP aspira a explicar a tothom, fins a fer-ho idea majoritària, que la independència ha d’anar acompanyada d’un procés constituent que posi les bases d’un país millor: d’un país sense especulació, radicalment democràtic, que garanteixi el dret a l’habitatge, la salut i l’educació i que aposti per models econòmics diferents al vell capitalisme de les multinacionals.

Què s’ha trobat, però, la CUP al Parlament?

La CUP som nous al Parlament, i això ens fa pecar de novells, amb tots els errors i imprecisions que puguem cometre, sobretot al principi. Però la CUP no som nous del tot en política i algunes coses en les podíem esperar: quatre mesos després d’entrar al Parlament, el Govern de la Generalitat no ens ha resost cap de les demandes d’informació que per dret ens corresponen; no s’accepta, per sistema, quasi cap proposta de la CUP en forma de proposta de resolució o moció; ningú no considera rellevant informar la CUP de les propostes o intencions polítiques que cada grup té. Res que no coneguem.

Ara bé, altres coses han estat, malgrat l’experiència municipal, una sorpresa no gaire agradable. Dels 135 diputats, la majoria no passa pel Parlament més que quan hi ha Ple, cada dues setmanes, malgrat cobrar igualment sous prou alts.

O bé que el Parlament és, principalment, un plató de televisió: els grups amb prou feines parlen entre ells, debaten o fan sessions de treball per discutir una o altra qüestió, sinó que tot es fa davant de les càmeres, fet que converteix els mitjans de comunicació en el Butlletí del Parlament on realment un pot anar seguint discussions convertides en titulars graciosos. Tampoc no coneixíem fins ara què és compartir comissions i plenari amb tants encausats per corrupció, tot s’ha de dir, cosa que ens provoca estupor.

Així d’entrada, des del Parlament podem reafirmar que, sortint més o menys guapos a la televisió -sí sortim!-, la CUP demana sobretot el compliment dels compromisos democràtics, entre els quals la consulta per la independència és ara i aquí el més urgent i important de tots.

Una moratòria urgent de desnonaments, la creació d’una banca pública popular, la realització d’una auditoria pública del deute de la Generalitat, l’aprovació d’una llei de consultes populars, la recuperació de les autopistes privades (i acabar amb el peatge abusiu del Garraf!) o l’aprovació d’una renda mínima garantida, són les altres urgències amb què treballa la CUP, des de la modèstia d’ocupar només 3 escons, ubicats a la darrera fila i encerclats pel Partit Popular i Ciutadans☹

Els comptes, clars!

BALANÇ CUP 2012 TT INGRESSOS

Subvenció Grup Municipal 14.499,00 € Sou regidors 21.622,59 € Quotes militants 4.493,00 € Actes 1.082,86 € Interessos 0,92 € Campanya electoral om cada any, la Candidatura Autonòmiques d’Unitat Popular de Vilanova 4.021,67 €

C

i la Geltrú presenta els seus comptes a tota la ciutadania.

L’any 2012 ha estat un any excepcional a causa de la presentació de la candidatura CUP Alternativa d’Esquerres a les eleccions al Parlament. Com a ingressos més rellevants per a la Campanya, destaquem una quota extraordinària dels militants i diferents aportacions mitjançant bons d’ajut i la realització d’una rifa. Les despeses, les podem agrupar en tres: una aportació extraordinària al Secretariat Nacional, l’elaboració d’una revista comarcal i la realització de diversos actes.

Pel que fa a la resta dels comptes anuals, a la CUP financem la nostra activitat principalment a travès de tres vies: la subvenció pel grup municipal, els sous dels regidors i les quotes dels militants. Altres actes, com la parada per Sant Jordi, també han reportat ingressos.

Les despeses són més variades; les més importants són: en primer lloc el manteniment de la nostra seu social al local de l’Ateneu Vilanoví a la plaça de les Casernes i continuar amb l’aportació que es va iniciar l’any 2011. En segon lloc, les compensacions als regidors per la no percepció efectiva dels seus sous però que sí que computen en les seves rendes. També l’aportació obligatòria al Secretariat de la CUP d’un 10% dels ingressos percebuts, així com el cost de la revista La Busca de l’any passat i la realització de diferents actes i campanyes durant l’any. Volem destacar que enguany hem destinat una part dels ingressos a diferents moviments socials com a aposta d’enfortiment d’aquests moviments a la nostra vila. Per acabar, continuem fent una aportació a un compte d’estalvi per a les properes eleccions municipals i, d’aquesta manera, no recórrer a l’endeutament i la conseqüent submissió a les entitats financeres.

Total 26.723,08 €

TT DESPESES

Local social 10.800,92 € Col·laboració Ateneu Vilanoví 5.380,00 € IRPF Regidors 2.765,30 € Comprensació Regidor 2.331,00 € Mòbil Regidor 840 € Quota Secretariat Nacional CUP 7.169.09 € Secretaria 220,54 € Material 1.296,49 € Revista 3.103,96 € Campanya i actes 3.251,81 € Moviments socials 1.500,00 € Campanya electoral Municipals 3.000,00 € Despeses financeres 352,83 € Campanya electoral Autonòmiques 5.576,22 € Total 28.279,35

12

La Busca de Vilanova i la GeltrĂş

De bat a bat

La secció De bat a bat vol ser una porta oberta per a totes les entitats, associacions, col¡lectius, plataformes i persones que vulguin donar a conèixer les seves reflexions, posicions o plantejaments. En aquest sentit, les seves aportacions no tenen perquè reflectir el parer de la CUP de Vilanova i la Geltrú, que ja tÊ altres mecanismes per donar a conèixer les seves iniciatives i plantejaments polítics.

Qui som?

U

nitat contra el feixisme i el racisme va sorgir l’estiu de 2010 arran de l’anunci que Plataforma per Catalunya (PxC), un partit feixista disfressat de demòcrata, es presentava a les eleccions autonòmiques de novembre de 2010.

Ja des del primer moment, gent del Garraf hi va ser present impulsant el mes de gener de 2011 la creació d’un grup local que va tenir un paper molt rellevant a l’hora d’impedir l’accÊs de PxC a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

Unitat contra el feixisme i el racisme VOLS PARTICIPAR-HI? Per a mÊs informació i per a adhesions: info@unitatcontraelfeixisme.org al Garraf unitat.contra.el.feixisme.garraf@gmail.com Web: www.unitatcontraelfeixisme.org Facebook: www.facebook.com/unitatcfr Twitter: twitter.com/UnitatvsRacisme Suport econòmic: 3025-0001-14-143343976

Context en que treballem

Arreu d’Europa creix el discurs d’extrema dreta, que es beneficia de la crisi econòmica i la retallada de l’estat del benestar. PxC ha aconseguit d’introduir-se als ajuntaments catalans grà cies a un discurs polític basat únicament en l’atac a la població immigrada i a l’Islam, presentant-los com els perills que amenacen el nivell de benestar de la població autòctona.

Aquest discurs està arrelant força a causa de les gravíssimes retallades socials i la taxa d’atur que estem patint, i està proporcionant vots a l’extrema dreta.

No podem menystenir aquest avenç del discurs feixista perquè així no l’eliminarem. La situació actual tÊ un precedent nefast. Als anys trenta, una altra crisi econòmica va afavorir l’augment de la ideologia feixista a Alemanya, Ità lia i l’Estat espanyol. Amb les conseqßències que tots coneixem.

Alguns partits catalans i espanyols han iniciat un camí de seguidisme del discurs xenòfob i racista, per tal de no perdre el vot de certs col¡lectius i de guanyar-ne de nous. Aquest camí Ês perillosíssim perquè legitima els plantejaments feixistes i pot dur a un reforçament del vot cap a formacions netament feixistes que utilitzen el joc democrà tic per guanyar poder polític. Això Ês el que ha passat a França, on les propostes xenòfobes de Sarkozy han provocat que el Front Nacional es consolidÊs com a tercera força política.

Vèncer el feixisme a la seva arrel ĂŠs el pas imprescindible per afeblir desviacions xenòfobes d’altres partits. Per aquesta raĂł, UCFR concentra l’esforç a impedir que PxC i les opcions clarament feixistes o “identitĂ riesâ€? tinguin cap pes en les institucions polĂ­tiques. Altres col¡lectius, membres tambĂŠ de la Unitat, ja estan fent una tasca molt eficient per combatre els trets racistes d’alguns partits parlamentaris.

UCFR Ês un moviment ampli, format per centenars d’entitats, col¡lectius i associacions adherides, amb l’objectiu comú de fer front al creixement del feixisme i el racisme a casa nostra.

Cadascú treballa des de la seva entitat, en à mbits molt diversos (cultural, veïnal, sindical, social, polític, esportiu‌), però tots coincidim en la necessitat de construir un espai, amb uns mínims comuns, per divulgar à mpliament la veritable naturalesa del feixisme, un perill que Ês entre nosaltres i amenaça de destruir la convivència, fomentant l’odi des de premisses falses i populistes.

Unitat contra el feixisme i el racisme (UCFR) funciona com una xarxa, de manera que tots puguem comunicar-nos amb rapidesa i sense jerarquies, facilitant l’autogestió dels grups de treball que puguin anar sorgint i que cadascú continuï treballant a l’à mbit que li Ês propi, però en contacte amb qui ho fa en un altre sector.

Tots els fronts són necessaris en la lluita contra el feixisme, tant la feina del dia a dia als barris o a l’educació, com la tasca de sensibilització i divulgació; tant la denúncia com l’acció institucional‌ Calia, però, un moviment unitari per poder mostrar quan convÊ que som molts i moltes i que plantem cara amb fermesa al feixisme i al racisme, una xarxa basada en la suma d’esforços per fer possible multiplicar els resultats.

COORDINADORA

SOS GARRAF Per una EducaciĂł PĂşblica de Qualitat Qui som?

L

a COORDINADORA SOS GARRAF Ês un col¡lectiu de persones que neix de la unió de famílies, docents i estudiants que tenen com a objectiu defensar la qualitat de l’ensenyament públic, en un moment en què les administracions catalanes i de l’estat espanyol han engegat una campanya de retallades en tots els serveis públics i en concret en l’educació. Pensem que aquesta Ês el motor principal d’una societat mÊs lliure, justa i igualità ria i reivindiquem que l’administració en garanteixi el seu mà xim nivell. Defensem una educació amb els recursos necessaris, democrà tica, a l’abast de tothom, laica i en català , des de les llars d’infants fins a la universitat. Nosaltres som la comunitat educativa indignada i plenament conscient que un poble menys culte Ês un poble mÊs manipulable, menys crític i, per tant, mÊs frà gil en mans del poder.

Per què?

La finalitat de les nostres iniciatives Ês conscienciar la comunitat educativa del Garraf de l’actual situació de l’ensenyament públic i de les nefastes repercussions socials que això pot tenir en un futur no massa llunyà . Malauradament, la comarca està patint en primera persona, com d’altres zones d’arreu, el tancament de centres educatius públics, l’endarreriment en el pagament de beques de menjador, la massificació d’aules o la privatització de les llars d’infants.

Com ens organitzem?

A la nostra plataforma hi estan representats els claustres, les AMPA i les assemblees d’estudiants de molts centres de la comarca, des de les llars d’infants fins als instituts. Tenim clar que aquest Ês un problema que ha de preocupar

tothom i, per això, la implicació dels mestres, en tant que professionals en aquest à mbit, però tambÊ de les famílies i dels estudiants, Ês fonamental. Es tracta de dissenyar una xarxa prou coordinada on tothom hi tingui cabuda i on tothom pugui exposar com l’afecten les retallades. En aquest sentit, tambÊ mantenim contactes i mirem de coordinar-nos amb altres assemblees o col¡lectius tant a nivell local com a nivell estatal, ja siguin de l’à mbit educatiu o no. D’aquesta manera, ens coordinem sempre que Ês necessari amb la Zona Sindical del Garraf, l’Assemblea Groga de les Roquetes, l’Assemblea Interzones de Secundà ria, el Moviment de Renovació Pedagògica del Garraf o la Marea Taronja del Garraf, entre d’altres.

Què fem?

La nostra activitat es basa a posar en escena el descontetament i la indignaciĂł de la poblaciĂł en relaciĂł a la situa-

ció de l’ensenyament públic mitjançant l’organització de concentracions, xerrades informatives i altres actuacions.

Així, des de la nostra creació, hem organitzat diverses concentracions en favor de l’ensenyament públic, n’hem fet difusió a travÊs de les diferents xarxes socials de comunicació, hem participat en l’organització de xerrades informatives sobre la LOMCE, o hem gestionat la venda de samarretes i pancartes grogues. Ara tambÊ estem treballant en l’elaboració d’un document on es concreti, de forma clara i entenedora, la llista de greuges que està patint el sector educatiu en l’actualitat.

“

Avui, som nosaltres, orgullosos i plens de rà bia, que entomem de nou un poder que mai hauríem d’haver perdut, els que estem disposats a lluitar pel futur dels nostres nens i nenes.�

Candidatura d’Unitat Popular

13

Plataforma en defensa de l’Ortoll i Sant Gervasi

L

’Ortoll Ês un espai de Vilanova i la Geltrú amb una superfície aproximada de 98 hectà rees arran de mar. És un paratge únic, amb presència humana prehistòrica, adjacent de la vila iberoromana d’Adarró. Es considera un dels últims reductes sense urbanitzar de què disposa el litoral català , amb una increïble xarxa de camins1 avui dia mig abandonats i degradats. Hi podem trobar elements de gran valor etnològic, ecològic o agrari, així com noves perspectives d’oci que podrien esdevenir un nou pol d’atracció per a un turisme de qualitat.

Durant aquest any 2013, s’enceta el projecte de redacció d’un nou POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) que Ês l’instrument de planejament urbanístic bà sic per tal d’ordenar el municipi.

Actualment, la majoria dels sectors de l’Ortoll estan considerats zona urbanitzable sense cap mena de protecciĂł especĂ­fica. Estem a un pas previ a la desapariciĂł de l’espai natural. L’Ajuntament i el POUM han de garantir una implicaciĂł de la ciutadania i la protecciĂł dels seus bĂŠns pĂşblics naturals.2 L’any 2011 es formalitza la creaciĂł de la Plataforma cĂ­vica “Salvem l’Ortollâ€?, formada per col¡lectius i persones preocupades per l’estat de degradaciĂł progressiva i per l’abandonament del territori natural. Tots els integrants hem volgut implicar-nos i sumar esforços en la protecciĂł, sensibilitzant la poblaciĂł i els seus representants per l’immens valor d’aquest espai. Ens proposem retornar els sectors de l’Ortoll com a zona NO urbanitzable. Es vol aconseguir la creaciĂł d’un Espai Natural protegit. Per tal d’aconseguir-ho, proposem un model diferent de desenvolupament i custòdia del medi natural. Som un projecte que vol impulsar l’equilibri i el desenvolupament d’un espai natural comĂş aportant a la comarca una recuperaciĂł integral paisatgĂ­stica, custodiant-lo activament, creant un paratge de referència en tots els Ă mbits.

Plantegem una recuperació de camps de cultiu, la generació d’activitats respectuoses amb el medi ambient o l’agricultura ecològica, generant produc-

tes de proximitat i de qualitat3.

Algunes de les accions que realitza la Plataforma són: ;; Els tercers diumenge de mes: Camí de Darró a Cubelles. Davant l’Ermita de Sant Gervasi. Neteja i recuperació de marges de pedra seca4. L’horari de trobada Ês a partir de les 9h. Qualsevol persona amb ganes de col¡laborar o donar suport serà benvinguda. ;; Periòdicament es realitzen passejades interpretatives de les característiques del paisatge, fauna, flora i dels seus valors culturals. ;; Reunions i assemblees per tal de coordinar i donar vida a la Plataforma. ;; Recuperem zones humides, cucons5 i de bosc protector mitjançant vivers, bancs de llavors i sessions de replantació de vegetals autòctons al Garraf.

Netegem els masos d’abocaments il¡legals i protegim l’espai natural que configura l’Ortoll6. ;; Hem realitzat col¡laboracions amb l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria (UPC) per a la promoció de la investigació en el marc del Seminari Internacional sobre Desenvolupament de Tecnologia Sostenible.

TambÊ col¡laborem amb cooperatives agroecològiques. Compilem una extensa base de dades i arxius documentals.

Desitgem sumar esforços i tirar endavant aquest projecte. Activa’t i posa’t en contacte, treballa i gaudeix amb nosaltres fent que la teva veu tingui ressò.

Depèn de tots nosaltres!

L

’organització juvenil ARRAN neix el Juliol de 2012 de la unió de Maulets, la CAJEI i diversos col¡lectius locals, amb la ferma voluntat d’organitzar i mobilitzar tot el jovent independentista i revolucionari en una sola organització de joves de l’Esquerra Independentista.

nuades que patim des de fa mÊs de trescents anys per part dels estats espanyol i francès a la nostra cultura, llengua i identitat. Treballem per assolir l’alliberament nacional dels PPCC com a resultat de la lliure voluntat dels seus ciutadans i ciutadanes.

ARRAN Ês format per centenars de militants organitzats al voltant de mÊs de 60 nuclis locals disseminats al llarg de 36 comarques d’arreu del país, fet que ens converteix en l’organització juvenil independentista i socialista mÊs gran i forta dels Països Catalans.

allò que representa el sistema capitalista, un sistema basat en la injustícia i l’explotació que exerceix una minoria dominant envers la classe treballadora.

El poder popular haurà de lluitar per la democrà cia, per la igualtat social, econòmica i política i per l’eliminació de les desigualtats per raó de sexe, d’orientació sexual o de procedència. Cal construir una societat sense classes ni opressions de cap tipus.

Pel que fa a la nostra vila, l’antiga Assemblea de Joves de Vilanova (que formava part de la CAJEI) passa a convertir-se en ARRAN Vilanova. L’herència que pren la nova organització provÊ dels nombrosos anys de lluita juvenil al carrer de l’Assemblea de Joves de Vilanova. Portem, doncs, poc mÊs de deu anys oferint una alternativa crítica al sistema econòmic, social i polític en el qual vivim. Treballem per ser un espai constituït i consolidat com a eina i altaveu del jovent vilanoví, que serveixi per compartir inquietuds sobre tots aquells temes que ens afecten com a joves, com a catalanes, com a dones, com a treballadores o estudiants o com a immigrants.

Ens organitzem assembleà riament; el debat, la participació i la presa de decisions col¡lectives són les nostres primeres armes per donar resposta i aportar solucions a les problemà tiques que ens afecten de forma mÊs directa a la nostra ciutat.

Organitzem la nostra lluita juvenil al voltant dels segĂźents tres eixos indestriables i irrenunciables:

ortollsantgervasiparcvng@gmail.com http://parcnaturalortollsantgervasi. blogspot.com.es

Socialisme. Volem acabar amb tot

Feminisme. Cal combatre i destruir la imposició històrica del sistema patriarcal com a pilar del sistema capitalista, basat en la submissió del sexe femení envers les voluntats i interessos del masculí. Hem de fer front a la violència sexista i homòfoba i treballar per eliminar els discursos sexistes, mÊs presents que mai en la nostra societat.

TambÊ considerem com a pròpies la lluita ecologista, per un habitatge i treball dignes, la lluita antifeixista, per l’educació pública i popular, l’ antiracisme i la solidaritat internacionalista.

Jove, organitza’t i lluita, el futur Ês a les teves mans!

A Vilanova i la GeltrĂş i arreu dels paĂŻsos Catalans, el jovent seguem ARRAN!

Independentisme. Prenem com a marc territorial els PaĂŻsos Catalans, de Fraga a MaĂł i de Salses a Guardamar.

Cal que fem front a les agressions conti-

1Hi ha documentats antics camins de ronda, de bast, molinants, de transhumà ncia i de carro que connectaven fins a la Cerdanya. S’han trobat vestigis de l’edat del ferro i medievals al Turó del Sèu i Sant Gervasi, entre altres.

2La defensa administrativa i jurídica d’aquests bÊns Ês una competència municipal que recull la Llei municipal, la qual estableix que els ens locals tenen plena capacitat per exercir tota mena d’accions i de recursos en defensa de llurs drets i patrimoni sobre els camins i bÊns públics. Tenen capacitat legal per recuperar, en qualsevol moment, la possessió d’aquests.

3Actualment, molts dels propietaris es veuen abocats inexorablement a abandonar els conreus i boscos hipotecant generacions futures.

4Tècnica de construcció tradicional i popular que es fa a partir de pedres encaixades sense l’ús de cap tipus d’argamassa per unir-les.

5Clot en una penya, en una llosa, etc., on la pluja forma un petit bassal.

6Carrerada de la Talaia i altres camins utilitzats durant segles per aprofitar les pastures i conreus.

Litoral Cultural

14

Llibres

La Busca de Vilanova i la GeltrĂş

Nosaltres els valencians Joan Fuster Edicions 62

El catanyol es cura Pau Vidal

Mots incendiaris Roger PalĂ

Lo Diable Gros, 2012

Barcanova, 2012

El Malson d’Orwell. Control social i noves tecnologies Alerta Solidà ria

CaminarĂ s entre elefants Ferran Torrent

Columna, 2013

Tigre de paper, 2013 La commemoraciĂł dels cinquanta anys de la publicaciĂł de “Nosaltres els valenciansâ€? ha de significar, per força, una incitaciĂł a la lectura (o relectura) d’aquest clĂ ssic de l’assagĂ­stica catalana. Fuster ĂŠs, sens dubte, un dels pensadors mĂŠs lĂşcids que ha donat el nostre paĂ­s.

Aquest llibre de Pau Vidal Ês molt mÊs que una eina de consulta; Ês una invitació a la reflexió sobre els problemes que porta l’excessiva interferència de l’espanyol sobre el català .

Amb tota la rigorositat i un gran sentit de l’humor, l’autor dissecciona els errors mÊs comuns que la proximitat entre les dues llengßes provoca en els parlants catalans.

Prologat per Feliu Ventura, el lllibre recull articles publicats a diversos mitjans entre els anys 2007 i 2011 en què l’autor parla de temà tiques tan variades com la política catalana, els moviments socials, els mitjans de comunicació, la memòria històrica, la música, etc.

Aquesta obra col¡lectiva analitza les noves armes amb què el poder exerceix un control sobre les nostres vides. NomÊs si coneixem els seus mètodes, nosaltres podrem continuar la nostra lluita per canviar el sistema.

Des de fa uns quants anys, Mònica Oltra s’ha convertit en una de les cares mÊs visibles de la lluita contra la corrupció al País Valencià . El llibre, a mig camí entre el periodisme i la literatura, Ês un retrat que intenta explicar qui Ês aquesta dona i quin Ês el seu pensament polític.

Així t’escau la melangia

La PerfecciĂł del Caos

Em bull la sang

3.0

Els títols de crèdit

La cantant lleidatana ha volgut dedicar aquest nou disc al que anomena el seu “poeta de capçaleraâ€?, MĂ rius Torres. En certa mesura, aquest disc ĂŠs el pagament d’un deute amb un poeta que l’ha acompanyada des de sempre. Una veu suggerent i unes melodies intimistes al servei de la Poesia.

Des de sempre a la segona fila del panorama musical, els Dept. insisteixen a fer un mÊs que merescut pas endavant. Amb el seu setè treball han aconseguit confirmar-se com una de les bandes catalanes amb mÊs projecció internacional, i Ês que la contudència del seu rock contrasta amb la calidesa de les seves lletres.

Sis anys desprÊs, els Pirat’s han enregistrat un nou disc que, sense abandonar el seu característic so jamaicà i el hip-hop, aposta per temes mÊs melòdics.

Les lletres continuen combinant el vessant mĂŠs combatiu amb temes de caire mĂŠs intimista.

Sense dubte, un gran pas endavant dels Pirat’s.

Nou disc dels Orxata, la banda valenciana que fusiona la música electrònica i el cant valencià tradicional. Finançat a travÊs d’una exitosa campanya de micromecenatge i enregistrat a Islà ndia, el disc porta el grup a la maduresa artística, fruit d’anys de treball i experimentació musical.

Segon treball dels vilanovins, i primer exclusivament en catalĂ . Es tracta d’un EP amb quatre temes escollits amb el tacte i la delicadesa caracterĂ­stica d’aquest grup, que barreja el folk-pop americĂ amb la genialitat i ironia mĂŠs autòctona. En aquest cas, “Els tĂ­tols de crèditâ€? no sĂłn el final, sinĂł el principi.

www.extramurs.cat

www.casalsiateneus.cat

www.salescalderstisner.cat

elditalanafra. blogspot.com.es

www.veganisme.cat

“Extramursâ€? es defineix a si mateix com un projecte d’informaciĂł internacional en catalĂ , que trenca amb el funcionament tradicional i amb la versiĂł monolĂ­tica de les agències de notĂ­cies internacionals, mitjançant una xarxa de corresponsals que eviten el filtre de les agències.

A “Casalsiateneusâ€? hi trobarem tota la informaciĂł sobre la xarxa de casals i ateneus populars dels PaĂŻsos Catalans. DesprĂŠs de les trobades de Sabadell, l’any 2011, i de Vilanova, l’any passat, la que se celebrarĂ aquest mes d’abril a Benimaclet vol ser l’impuls definitiu a la col¡laboraciĂł i coordinaciĂł entre aquests espais que treballen per l’alliberament nacional i la transformaciĂł social.

Espai dedicat a la commemoració, l’any, del centenari del naixement de tres dels mÊs grans escriptors catalans del segle XX: Joan Sales, Avel¡lí ArtísGener i Pere Calers. Inclou informació sobre els autors, sobre els actes que s’han celebrat i sobre els que encara s’han de celebrar.

Aquest blog, tal com s’autodefineix, Ês un espai lliure per compartir, per fer xarxa feminista i antipatriarcal, per poder publicar articles, informacions, enllaços, activitats, webs, recomanar llibres, imatges, campanyes que aportin elements per a la reflexió, per criticar, per canviar el present cap a la igualtat, cap a la destrucció del patriarcat i les seves violències masclistes...

Web dedicada a la difusiĂł del veganisme. ContĂŠ informaciĂł sobre alimentaciĂł, establiments dedicats a la cultura vegana, campanyes, etc, i, alhora, explica les raons que porten cada dia mĂŠs persones a optar per aquest estil de vida.

Fènix 11-23

València necessita una cançó

Spain’s secret conflict

Documental que s’endinsa en el gran moment que travessa la música en valencià . MÊs de 30 músics, periodistes i professionals del gremi analitzen el que coincideixen a denominar com el millor moment del sector de tots els temps, tant per la quantitat com per la qualitat.

Aquest documental produït a la Gran Bretanya analitza els orígens del conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol, amb la participació de les dues parts. És un bon treball periodístic que permet difondre el conflicte català arreu del món.

Tres anys desprĂŠs de la seva estrena, continua sent plenament vigent.

MĂşsica

Meritxell GenĂŠ Autoeditat, 2013

Dept.

Chesapik, 2013

Pirat’s Sound Sistema Propaganda pel fet, 2013

Orxata Sound System Autoeditat, 2012

Copa Lotus Autoeditat, 2012

Webs

Pel¡lícules / Documentals

Zuloak

FermĂ­n Muguruza, 2012 “Zuloakâ€? ĂŠs un experiment cinematogrĂ fic: un documental de ficciĂł. Muguruza hi explica amb tots els detalls la gestaciĂł d’un grup femenĂ­ de rock a Euskal Herria: els cĂ stings, les primeres actuacions, els problemes...

Representa una interessantĂ­ssima anĂ lisi de la sovint difĂ­cil separaciĂł de la realitat amb la ficciĂł.

Inside job

Charles Ferguson, 2010 El documental, conegut tambĂŠ amb els tĂ­tols de “Treball confidencialâ€? o “Diners brutsâ€?, se centra en els canvis en la indĂşstria financera de les Ăşltimes dècades, que han acabat provocant la crisi actual. Els conflictes d’interessos, l’increment del risc financer i la pressiĂł de la indĂşstria financera en els processos polĂ­tics sĂłn alguns dels temes que tracta la cinta.

Joel Joan, 2012

Pel¡lĂ­cula que explica la surrealista història de lâ€™Ăˆric Bertran, jove que, quan tenia 13 anys, va ser acusat de terrorisme per l’Audiència Nacional espanyola per haver enviat correus electrònics a diverses cadenes de supermercats demanant l’etiquetatge en catalĂ . És una mostra de l’absurd a què pot arribar l’aparell repressiu de l’estat.

2011

Enboard Productions, 2010

Autodefinits vilanovins

Candidatura d’Unitat Popular

15

X Horitzontals 2. ministre espanyol que encara ha d’aprendre que la llengua no es toca 3. va perdre l’escó però li van regalar un cà rrec a la Generalitat 6. el que vol l’esquerra independentista 7. únic espai on es podren prendre les decisions importants 10. faran el que sigui perquè no acabis al carrer 11. a les seves platges, s’hi sent el català mÊs meridional 12. l’únic camí 16. un any mÊs, continuen sense saber què fer-ne 17. faran el que sigui perquè acabis al carrer 18. al voltant del seu castell, s’hi sent el català mÊs septentrional.

T verticals 1. estri lluminós utilitzat especialment la nit del 10 de setembre 4. en mas en vol mÊs 5. al parlament, n’hi ha entrat un que venia de troia 8. rebentar la porta per fugir de l’estat espanyol 9. el de vilanova Ês el mÊs gran 13. organització internacional especialitzada a enriquir els rics i empobrir els pobres 14. si no la convoquen aviat, tot plegat haurà estat una gran estafa 15. sempre a punt de fer costat al germà gran 19. el jovent dels països catalans ho fa arran.

Col¡labora!

vinyeta còmica

l’esquerra independentista comunicant-se amb fums medievals

la candidatura d’unitat popular de vilanova i la Geltrú està pensada com un espai de trobada i debat on la participació de totes les persones i col¡lectius Ês fonamental. des de l’à mbit local, forgem la unitat popular.

Ens pots trobar:

incompliments tòxics

X a l’ateneu vilanoví. plaça llarga, 19 baixos (93 814 74 56) Dilluns a partir de les 20:00h.

Dimarts a partir de les 19:30h.

X a l’ajuntament. planta 1. Grups municipals, despatx cup (93 814 00 00, ext. 1302). dimarts de 10 a 14h. dimecres de 16 a 20h. vilanova@cup.cat www.vilanova.cup.cat facebook de la cup twitter de la cup (@cupdevilanova)

Vols rebre La Busca Digital? cada mes, la cup envia el seu butlletí digital a totes les vilanovines i els vilanovins que ho vulguin. si hi estàs interessat, fes-nos arribar un correu demanant-ho i començaràs a rebre tota la informació de l’esquerra independentista a la ciutat.

Participa en els grups de treball Hem creat sis grups de treball per fer un seguiment acurat d’algunes de les temà tiques que mÊs ens preocupen, i alhora per poder generar les iniciatives que ens permetin seguir canviant les coses.

1.

2.

3.

4.

5.

6.

nomÊs uns dies desprÊs de ser aprovada la moció contra l’ús del Glifosat (insecticida que molts estudis han demostrat que Ês cancerigen), pels carrers de vilanova vam veure com se seguia utilitzant. sabem que hi ha molts tipus d’incompliments, però aquest Ês imperdonable.

deute municipal cultura i memòria Històrica democrà cia directa urbanisme i territori drets socials residus i reciclatge

si estàs interessat a formar-ne part, tens ganes de conèixer el projecte o tens qualsevol inquietud, no dubtis a contactar amb la CUp!

Solucions horitzontals: 2. wert. 3. Figueras. 6. Tot. 7. Assemblea. 10. pAh. 11. guardamar. 12. Lluita. 16. NyĂ polis. 17. bancs. 18. Salses.

Verticals: 1. Torxa. 4. retallades. 5. Cavall. 8. Espanyar. 9. Carnaval. 13. UE. 14. Consulta. 15. ICV. 19.Segar

Aparcament de bicicletes a l’estació Després de demanar-ho durant anys per fi tindrem un aparcament de bicicletes vigilat a l’estació. Malgrat tot, la solució que s’ha trobat no és pas la desitjada: RENFE s’ha negat a oferir un espai dins l’estació o al solar que hi ha al cantó del carrer Forn del Vidre i s’ha ocupat (amb molt poc gust estètic) gairebé la meitat de la plaça Eduard Maristany.

Plataforma d’Afectades per la Hipoteca Malgrat l’ofensiva dels que la intenten desacreditar, la lluita de la PAH per aturar desnonaments, aconseguir la dació en pagament, ocupar espais per oferir un sostre a aquelles persones que es troben en situació d’emergència social i econòmica és digna d’admirar. De fet són els únics que han aconseguit aturar un bon grapat de desnonaments. Coratge companys!

No hi ha responsables?

Atur, desnonaments, endeutament, retallades a escoles, hospitals i serveis públics, destrucció del territori, empobriment col·lectiu, rics cada dia més rics, refinançament de la banca...

Fins aquí ens ha portat el poder econòmic i polític que ens ha governat. Ni assumpció de responsabilitats ni la més mínima autocrítica. I no tan sols això, sinó que no ofereixen cap mena d’alternativa, només enfonsar-nos encara més en el forat. No podem buscar resultats diferents fent sempre el mateix, que se’n vagin tots!

Coordinadora d’entitats La Sala Tot i no haver aconseguit el seu objectiu d’obrir i ampliar els usos de La Sala, la insistència de la coordinadora d’entitats ha servit per obrir a la ciutat, a la cultura i al jovent un espai tan valuós com el de la Nau del Museu del Ferrocarril. I sembla que d’aquí ben poc tindrem novetats sobre nous espais que la seva lluita ha assolit. Més enllà d’aquests espais que ha guanyat i guanyarà, el veritable guany són les complicitats i projectes comuns que s’estan generant i teixint entre entitats, l’autoorganització i la coordinació. Felicitats!

Rodalies i peatges Està molt bé aprovar mocions, fer declaracions de bones intencions i recollides de signatures, però cal d’una vegada per totes voluntat política d’afrontar el problema d’arrel i pressionar allà on calgui. L’encariment del transport públic i el seu nefast servei així com l’augment d’uns peatges que des de ja fa anys patim injustament ens ofeguen com a ciutadania i economia comarcal. Més de 7 euros per anar i tornar de Barcelona en tren i més de 6 euros per passar pel peatge dels túnels són un autèntic escàndol, en temps de crisi i sempre.

Participació al ple municipal Cada cop són més les entitats i associacions que presenten propostes en forma de moció al ple municipal i hi participen de forma directa. Però per fer-ho han de rebre el suport d’algun dels partits representats, que ha d’assumir la moció.

Des del principi, la CUP defensa que aquesta participació no hagi de dependre de cap de les formacions polítiques, que cada col·lectiu pugui defensar i debatre les propostes de forma directa. Des d’aquesta òptica estem fent propostes ara que a l’Ajuntament s’està revisant els mecanismes de participació al ple. Pas a pas, superem la democràcia de baixa intensitat que tenim.

Dipòsit Legal L-943-08

Disseny Irene Guallar

El PP defensa el franquisme No és nou, ni molt menys, però en ple segle XXI sembla impossible que encara haguem d’escoltar frases com la que Santi Rodríguez (PP) va pronunciar aquest ple d’abril: “alguna cosa va fer malament la República si va patir un cop d’estat”. Justificació del cop d’estat feixista en tota regla.

Això a banda de abstenir-se en el punt que condemnava els 40 anys de negació de llibertats de la dictadura franquista. I després van donant-nos lliçons de democràcia...

! a s a c a s i d e No et qu Manifestació de l’1 de Maig Dimecres 1 de maig 11:00h als jardins Francesc Macià

2a passejada per l’ortoll Dissabte 11 de maig 9:00h a l’Escola Llebetx

“la corrupció és el sistema” Amb David Fernàndez (Diputat de la CUP al Parlament)

Dijous 16 de maig 19:30h Al local dels Bordegassos