LA BUSCA juny 2008

A

al punt d’esdevenir un imant per a les franquícies, multinacionals i grans empreses, ja que són les úniques que es poden permetre pagar aquests preus. Aquest fet suposa un impediment al desenvolupament del petit i mitjà comerç, sumat als perjudicis que li causa la instal·lació de grans superfícies als afores. Aquest model ens duu, de retruc, a una pèrdua progressiva dels elements identitaris de Vilanova, a una despersonalització de la nostra idiosincràsia com a poble.

La Rambla és un clar reflex d’aquesta situació, cada dia més plena de multinacionals que provoquen el tancament de comerços tradicionals i amb història. La pèrdua de la cultura pròpia és un fet que augmenta cada dia que passa a conseqüència del model de creixement derivat de la globalització capitalista. Capitalisme és sinònim de creixement constant, de supervivència del més fort, d’homogeneïtzació cultural.

mb els anys moltes coses canvien, i el nostre municipi no n’és una excepció.

Canviar no és dolent, sinó al contrari, progressar és positiu, però cal veure com canviem i cap a on anem.

Els principals canvis deriven del creixement urbanístic i demogràfic.

Seguint el POUM (Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú) vigent, el dia que les zones que veieu en el mapa estiguin construïdes, assolirem els 130.000 habitants, el doble que en l’actualitat. El doble d’habitants significa el doble de cotxes, de motos, de trànsit, d’aparcaments… Si el 2008 el parc de vehicles ronda els 40.000, feu números… Però el més important: doblar habitants implica doblar escoles, instituts, parcs, biblioteques, hospitals, centres cívics, teatres, trens, residus i un llarg etcètera per donar cobertura als serveis bàsics de la població. I, malauradament, tots sabem al ritme que anem en aquests aspectes.

Les relacions socials a la vila es deshumanitzen a poc a poc, des dels comerços a les places, aquestes noves Al revés del que sovint es vol fer creuplaces de ciment gris típic del PSC, re, la CUP no és contraria al canvi, no som gent immobilista que es nega al que escull els elements més barats possibles i que entristeix els barris, creixement, sinó que ens oposem a un creixement urbanístic que creiem convertint-los en un lloc de tràmit, de pas i no de vida. A tot això cal que no respon a un model sostenible sumar-li l’escàs manteniment dels i on les agressions al territori són una espais verds i el disseny poc atractiu constant. Per a la CUP, el creixement de la vegetació, donant com a resultat urbà ha de ser coherent amb el creixeuna Vilanova que no destaca pel disment demogràfic, equilibrat, respecseny dels seus espais oberts, verds tuós amb el territori, ha de valorar i comunitaris. Petits exemples que ens el parc vacant d’habitatge i, en última converteixen, cada dia que passa, en instància, ha d’estar al servei dels ciuuna ciutat impersonal. tadans. Ens oposem, per tant, a un creixement que pretén satisfer les ànNo ens oposem, doncs, al creixement, sies de desconcentració urbana de l’àrea metropolitana i les empreses cons- sempre que aquest sigui sostenible tructores del sector, que es converteixi i garanteixi els drets dels ciutadans, tot vetllant per la idiosincràsia de en el refugi especulatiu de qualsevol Vilanova i la Geltrú. Ens oposem i que no respecti les quotes fixades a les maneres d’una classe política de protecció oficial. No compartim venuda als interessos de les grans un model que ens assimila i que ens difumina en el panorama metropolità, empreses i al clientelisme més ranci. no ens agrada aquest model del creixe- Cal un gir humanitzador, humanitzar les relacions socials a la nostra ciutat. ment permanent, de ciutat en obres, La CUP aposta per un futur que acabi sempre en construcció. És obvi que amb aquest creixement insostenible creixerem, però a quin preu? i on puguem pensar i decidir Vilanova i la Geltrú entre totes i tots, que Les conseqüències econòmiques, socials i culturals d’aquest model són no la configurin les lògiques econodestacables. Un exemple clar és l’aug- micistes de les grans empreses, ni ment dels preus dels immobles. Dins els bancs, ni les caixes. La seva riquesa és la nostra pobresa, tant econòmica aquest àmbit que tots patim diàriacom cultural. Hem de ser capaços ment i que submergeix les nostres de superar aquesta època gris a què vides en la precarietat, centrem-nos ens han conduït els partits suposadaen l’augment dels preus dels locals: ment d’esquerres. el centre de la ciutat s’encareix fins

Tripartit o tri-farcit?

De juliol a desembre del passat 2007 el trifarcit es va gastar 12.444 Euros en sopars i dinars de protocol! I no us penseu pas que se'ls gasten en restaurants de menú no, a la carta dels més cars de Vilanova! Un dels més curiosos és el sopar de comiat del Sr. Jordi Valls, que costà (ens costà) gairebé 600 Euros. I això només és protocol, si aquí hi sumem les dietes el tema ja es dipara! Que no cobren prou per pagar-se aquests tiberis? No creieu que s'ha de vigilar més amb el diner públic?

Skate Park El famós skate park: ara el construïm, ara no; ara tenim diners, ara no; ara el contemplem, ara no. Fonts municipals han assegurat que el tenen previst construir d’aquí no gaire (cadascú que interpreti). Mentrestant deixem aquest groc. Després, que no diguin…

Casa de la Festa En vista de la manca d’espais culturals a Vilanova i la Geltrú i la poca voluntat de l’Ajuntament de crear-ne, celebrem que un nombrós grup d’entitats culturals i festives de la vila hagi pres una iniciativa d’aquestes característiques. Per què tenir els elements de les festivitats vilanovines i geltrunenques tancats tot l’any en un magatzem quan podem ensenyar-los, difondre’ls i estar-ne orgullosos/es?

Nyàpolis Neàpolis esdevindrà Entitat Pública Empresarial, amb nova organització, personal i horitzons.

Amb el nom que vulgueu, qui es creu que rutllarà aquest equipament que ens ha costat una milionada i que a hores d’ara està gairebé buit? Ens hem llegit el projecte i sols s’omple la boca de noves tecnologies del tercer mil·lenni, que serà un referent nacional, que signarà grans convenis amb empreses i universitats, que serà un espai de participació ciutadana i difusió cultural… i no us ho perdeu: a partir d’ara l’Ajuntament haurà de pagar si vol utilitzar aquest espai, un espai que ha pagat (hem pagat)!

Alliberament d’espais Malgrat els impediments i el joc brut del tripartit, encara n’hi ha que tenen forces per continuar lluitant, alliberant espais a la vila, construint alternatives al pensament únic i a l’injust sistema actual, ja sigui debatent, fent tallers, passant documentals… fent vida!

Teatre Principal Fa ja no sé quants anys que dura la broma.

Serem breus: fins quan estarà tancat l’únic teatre públic municipal en una ciutat tan gran com Vilanova i la Geltrú? Aquest vermell és tan intens que fa mal als ulls!

Irregularitats al CAAC Després de sentir-ne de tots colors sobre la gossera s’ha decidit crear una comissió d’investigació (a la qual volen canviar el nom perquè sembla massa dur), cosa que celebrem. Esperem que tot s’aclareixi i que tothom assumeixi les responsabilitats que li corresponguin. Tant de bo aquest color no esdevingui vermell!

Parc del Garraf En una infraestructura pública, encara que amb conveni amb entitats privades, hem pogut comprovar que la immensa majoria de les classes no es fan en català. Però si són tan catalanistes i d’esquerres i volen defensar tan la llengua, és que alguna cosa falla no?

9 2

8 3 7 4

1

10

DissenyBildi Grafiks

Dipòsit Legal L-943-08

5

6

Zones en construcció actual o immediata 1 La Carrerada (13,86 hectàrees). 2 El Llimonet (11,48 hectàrees). 3 Sant Jordi (26,6 hectàrees).

4 Solicrup (13,9 hectàrees). 5 Eixample de Mar (10 hectàrees) Zones en construcció a curt o mitjà termini 6 L’Ortoll (97,53 hectàrees). 7 Pau de l’Hostal (4,53 hectàrees). 8 Eixample Nord (103 hectàrees). 9 Tacó-variant (5,06 hectàrees). 10 La Muntanyeta (10,84 hectàrees)

Número 1

Cap a on va Vilanova i la Geltrú?

La Busca de Vilanova i la Geltrú

Página 16

Juny 2008

10:52

Actuacions dels Mossos Els Mossos ja han arribat, i quelcom que ens temíem, també. Amb tots els peròs que vulgueu, no és un pèl sospitós que amb sols mig any ja surtin a la llum casos de maltractaments i abús d’autoritat a la comarca? Sort que la conselleria està en mans dels verds i roigs de debò!

Franki de Terrassa Si en toquen a un, ens toquen a tots. Malgrat el tercer grau, el mal ja està fet, ni oblidem ni perdonem. Tot els ànims i el suport possibles per l'egarenc Franki, així que un verd per ell i per tothom qui ha mostrat la seva solidaritat arreu dels Països Catalans davant d'aquesta injustícia i per rebutjar una legislació que és capaç enviar algú a la presó per haver despenjat, suposadament, una bandera espanyola d'un ajuntament!

www.vilanova.cup.cat

18/6/08

Què tens entre mans?

2 CUP VILANOVA I LA GELTRÚ: CAMINEM PER PODER SER 3 1 ANY A L’AJUNTAMENT, 1 ANY DE COMPROMÍS 4 UTOPIA O FUTUR CULTURAL A VILANOVA I LA GELTRÚ? 5 PER QUÈ CREC EN LA CUP? / L’ESPORT, POPULAR 6 - 7 “ELS DEL NO A TOT NO SOM NOSALTRES” 8 - 9 L’ORTOLL: L’ÚLTIM PULMÓ VERD DE VILANOVA 10 LA CUP AL CARRER / FULL DE RUTA 2008-20011 11 ELS COMPTES CLARS! LA CUP FA BALANÇ 12 COORDINADORA ANTIRREPRESIVA DEL GARRAF / L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA, UN MOVIMENT QUE TORNA A CAMINAR 13 UN PENEDÈS DIGNE / CATALUNYA LLIURE DE TRANSGÈNICS 14 LITORAL CULTURAL 15 UN TOC D’HUMOR 16 CAP A ON VA VILANOVA I LA GELTRÚ? / SEMÀFORS

labusca1portada.qxp

La gent de la Candidatura d’Unitat Popular, la CUP, n’estem convençuts que l’acció política municipal només té sentit si es basa en la interacció contínua i honesta amb el teixit social local a partir d’uns plantejaments ideològics clars i de molta informació, i renunciant a la professionalització. Si no és així, es perden sovint els objectius de vista i les organitzacions polítiques es converteixen en simples màquines d’alimentar-se a si mateixes per tal de mantenir-se on són. Tots hem vist com els partits polítics que ens governen, i els que ens han governat, s’han anat transformant ràpidament en repartidores de favors i càrrecs públics al mateix temps que s’allunyaven a la mateixa velocitat del carrer.

Coherents amb el nostre plantejament, després d’un any a l’Ajuntament creiem que ha arribat l’hora de passar comptes en tots els aspectes, tant econòmics com de la feina feta.

Ens hi sentim moralment obligats i ho fem de gust perquè la nostra concepció de l’activitat política passa lògicament també per la transparència.

I com que el nostre compromís no és només amb els votants sinó amb tots els vilanovins i vilanovines, per això hem triat una publicació en paper. Ho hauríem pogut intentar a través d’Internet, però llavors hauríem renunciat a la possibilitat d’arribar a totes les cases, a totes les mans.

Preferim també una publicació no electrònica perquè volem contrarestar la volatilitat d’altres mitjans i recuperar el lector reflexiu. El paper es presta millor a ser llegit i rellegit, a deixar un escrit a mitges i reprendre’l quan convingui, a comentar-lo i aguardarlo,… Així doncs, si malgrat tot no arribem ben bé a tothom no serà per falta de voluntat sinó de recursos.

Hem triat el nom de La Busca perquè és el nom que tenia a Barcelona l’organització de mercaders, artistes i menestrals que a mitjan segle XV es va oposar a La Biga, que era la que estava formada pels membres de les famílies més poderoses que monopolitzaven el govern urbà. La Busca seria també, sumant altres significats, una estella petita però punxeguda, i La Biga llavors no cal dir-ho.

A banda d’aquests paral·lelismes polítics fàcils d’entendre en el context local, una busca és també l’agulla del rellotge, referent ben útil també quan hi ha tantes coses que no van a l’hora en la cosa pública.

En aquest primer número resultava inevitable dedicar alguns espais a explicar què és la CUP, perquè sabem que encara hi ha molta gent que no ens coneix. En la major part de les pàgines, però, posem en pràctica els principis d’interacció i d’informació que esmentàvem: expliquem, doncs, què s’ha fet tant a nivell institucional com de carrer, cedim espai a entitats amb les quals mantenim algun tipus de col·laboració, donem la paraula a persones expertes que aporten idees per al debat i l’acció política i, alhora, plantegem/denunciem temes importants per al present i el futur de la nostra ciutat (l’Ortoll i el creixement urbanístic). Més endavant, d’any en any, o potser fins i tot semestralment, continuarem fent servir aquest mitjà per explicar les nostres accions i els nostres projectes, i per denunciar quan calgui tant les males pràctiques del govern municipal com els abusos de la iniciativa privada que depreda, especula o explota.

Tant de bo que La Busca serveixi també perquè cada vegada més vilanovins i vilanovines confiïn en nosaltres i s’engresquin a construir conjuntament aquest projecte municipalista, independentista, d’esquerres, radicalment democràtic i defensor de la terra.

- La CUP té en els plens municipals un dels seus principals cavalls de batalla de la seva acció institucional.

Abans de concretar els mecanismes de És als plens on, a part de posicionarnos sobre els temes que es tracten, participació política de la CUP dins l’Ajuntament cal tenir en compte una presentem les nostres mocions.

Les mocions són textos que contenen premissa, un punt que influeix sobre la resta: les traves i dificultats imposa- uns acords sobre els quals el ple municipal ha de prendre una decisió. des a la CUP en aquest Ajuntament.

Malgrat que en la teoria, quan s’aproTenim força dificultats per accedir a determinada informació, s’inventen va una moció, els acords a què obliga s’han de complir, a l’hora de la pràctiels mil i un tripijocs per marejar-nos ca en molts casos el tripartit es fa i intentar que desistim en els nostres el suec, sobretot en aquelles mocions propòsits, la parcialitat és palesa a les quals el totpoderós partit sociaen càrrecs que haurien de ser imparlista és contrari. Imagineu-vos què cials, no adeqüen els horaris a la vida entenen ells per democràcia… laboral dels regidors que no són professionals de la política, i un llarg etcèLa CUP no té por a posar temes tera. Els preocupa que anem contra certes regles preestablertes, ens volen i problemàtiques sobre la taula, tant als plens com a les comissions inforfora de joc. matives, temes que difícilment serien tractats per la resta de grups, i no cal Tot i partir d’un context ple de traves dir pel govern. La CUP pretén trencar i dificultats, la tasca de la CUP, bo aquest pacte tàcit que hi ha entre i seguint el mandat de més de 1.300 els partits apoltronats per no tractar vilanovins, no s’atura: - La CUP realitza mensualment dese- certs temes que els poden suposar conflictes o situacions incòmodes, nes de preguntes a l’equip de govern, des del model de Fira de Novembre, preguntes sobre qualsevol temàtica, la repercussió de la contaminació que ens proporcionen informació

La nostra ideologia d’esquerres, independentista, ecologista i en favor de la transparència i la radicalitat democràtica impregna totes les nostres accions, totes les nostres iniciatives a l’Ajuntament. Un exemple clar i importantíssim el trobem al ROM (reglament que regula el funcionament i canals de participació a l’Ajuntament). Aquest reglament està essent modificat per una comissió en l’actualitat, on hi som presents. Si el ROM vigent és força restrictiu, el que plantegen tots els altres partits encara ho és més, anem endarrere. Aquests reforma xoca amb la nostra aposta per la transparència, la participació i l’ètica política, com també xoquen els salaris inflats de l’entramat polític municipal, les obscures gratificacions, les partides extraordinàries que assignen 6.000 Euros per regidor sense cap explicació, les grans despeses en dietes i tantes d’altres iniciatives, dinàmiques i polítiques del tripartit.

Malgrat l’esforç, la lluita constant i les ganes de tirar endavant el projecte i millorar Vilanova i la Geltrú, som ben conscients que sols disposem d’un regidor, cosa que limita força les nostres expectatives.

Esperem anar creixent dia a dia.

1 any a l’Ajuntament, 1 any de compromís

MOCIONS PRESENTADES A L’AJUNTAMENT

MOCIONS PRESENTADES A L’AJUNTAMENT

Nosaltres ens vam comprometre a defensar plantejaments, idees i valors que facin avançar Vilanova i la Geltrú cap a una ciutat lliure, justa i sostenible dins l’horitzó nacional dels Països Catalans i així ho estem fent.

Candidatura d’Unitat Popular

Conèixe’ns

A favor: CUP, CiU i PP En contra: PSC, ICV i ERC

- La CUP és present en les comissions informatives de les diferents àrees en què es divideix el govern municipal. Demanem informació, fem un seguiment de les seves polítiques, de la seva gestió diària, posem èmfasi en determinats enfocaments dels temes tractats, recolzem les iniciatives i actuacions que creiem necessàries i coherents i, també, posem temes sobre la taula quan ho creiem necessari i oportú. La majoria dels afers que són tractats en aquestes comissions passen després al ple de l’Ajuntament.

per pols en la salut de les persones, el model propagandístic de la revista municipal 08800, el creixement desenfrenat i insostenible de la ciutat… fins a la problemàtica de les urbanitzacions al nostre municipi.

A part de les mocions presentades a petició de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, aquí teniu les mocions que hem presentat al ple de l’Ajuntament:

CUP Vilanova i la Geltrú: caminem per poder ser

per poder afrontar amb tots els coneixements necessaris els temes que es van plantejant i que volem plantejar; preguntes que ajuden el govern a fer front a situacions de les quals potser ni en tenien coneixement o bé preguntes que posen de manifest certes contradiccions del tripartit.

3

Al mateix temps la CUP de Vilanova es coordina amb altres Candidatures d’Unitat Popular properes a través

En fi, ens creiem que hi pot haver una alternativa a la grisor moderada que regna a l’Ajuntament. Però, a part de creure’ns-ho, hi treballem i busquem la manera de fer-ho realitat. En definitiva, escurcem cada dia el camí que separa allò que voldríem, d’allò que tenim. El somni de la realitat. Com també deia una cançó: “caminem per poder ser i volem ser per caminar”.

A

ra farà un any de l’entrada de la CUP a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

La nostra voluntat és ser propers, transparents i honestos i per això a través d’aquesta revista i de tots els mitjans de què disposem, ens adrecem als vilanovins i vilanovines per explicar-vos, entre d’altres coses, la nostra tasca al consistori. Creiem que la proximitat, l’honestedat i la transparència són sinònims de confiança, un dels valors que el sistema actual no prima i la pèrdua del qual ens allunya cada dia més de la política i la democràcia. Allunyament que s’ha convertit en objectiu i voluntat dels principals partits i centres de poder. És per això, que un dels eixos fonamentals de la CUP és recuperar aquestes relacions institucionsciutadania, cada dia més distants, de manera que la classe política establerta no tingui les mans lliures per actuar. Cal transformar les relacions verticals en horitzontals.

Tenia per objectiu augmentar l’horari i els dies d’obertura de les biblioteques municipals com a sales d’estudi, ja que l’actual és força restrictiu.

Precisament picor i cocció és el que segurament li calia a Vilanova i li cal per revoltar-se contra la ciutat dormitori, contra la gestió grisa, contra el creixement urbanístic, contra la buidor institucional i la difuminació de la identitat col·lectiva. No obstant això, cap d’aquestes fites és assolible per acords del Ple Municipal. Algunes perquè formen part del treball, de l’enginy i de l’entusiasme col·lectiu dels vilanovins i vilanovines, cosa que no és decretable per cap alcalde; les altres perquè no hi ha valentia de part dels partits que les haurien d’estar aplicant. Per tant, per què hauríem de creure que només amb l’acció institucional podríem canviar res?

Per això mateix, la CUP treballa a la institució municipal i alhora amb els moviments socials, amb els moviments veïnals, amb els altres col·lectius de l’esquerra independentista.

De fet l’estructura interna de la candidatura es divideix en dues comissions de treball, la social o organitzativa i la institucional, que reflecteixen les dues vessants que la CUP vol relligar en un sol projecte: la Unitat Popular.

de la Intercomarcal del Penedès i Baix Llobregat, que agrupa les candidatures de Ribes, Vilafranca, Capellades, Molins de Rei, Martorell, Sitges i Vilanova i la Geltrú. Aquesta coordinació serveix per reforçar i millorar l’acció a les institucions, alhora que per compartir anàlisis sobre diversos aspectes que afecten les nostres comarques, com la discussió de la Vegueria, el traçat de la C-15, el transvasament del govern que es deia antitransvasista, etc. Aquest espai de treball intercomarcal és alhora l’espai des d’on impulsem les Assemblees Populars Intercomarcals, que són trobades de nombrosos col·lectius socials de les nostres comarques, entre els quals hi ha les Candidatures d’Unitat Popular: es tracta de teixir xarxa i complicitats entre l’acció social dels moviments i col·lectius populars, i l’acció institucional de les Candidatures.

Candidatura d’Unitat Popular

Des de la precampanya i la campanya electorals no ens hem cansat de repetir que la Candidatura d’Unitat Popular era i és un agrupació política diferent a les altres que presenten llista a Vilanova. És diferent d’entrada per la forma, perquè no som un partit polític, sinó un “espai de treball polític, social i cultural”, que treballa al carrer i a les institucions. Perquè nosaltres, la CUP, creiem fermament que les formes determinen els continguts.

I, per tant, no bastava només un programa polític alternatiu de propostes d’esquerres i transformadores: calia i cal canviar les formes de la política, perquè aquesta estigui permanentment sota control i oberta a la inter-

venció del poble, de la ciutadania.

N’hi va haver molts que no es van creure ni es creuen el que diem. No es creuen que puguem tenir regidor i continuar treballant al carrer. No es creuen que no som un partit polític.

No troben justificable que pensem que les formes institucionals que ells practiquen no només són opaques, sinó que són sovint ridícules i impròpies dels càrrecs de representació de la sobirania popular que ocupen. I és normal que no s’ho creguin, aquestes coses s’han de demostrar. Tanmateix és curiós que moltes d’aquestes persones fossin les mateixes que ja fa anys van renunciar sense pudor a les cotes de principis pels quals lluitaven. Com diu una altra cançó, “si et cou, és que pica”.

Sobre els horaris de les biblioteques municipals

H

i ha un camí molt llarg entre un somni i la realitat. És a dir, hi ha una vida de distància entre allò que voldríem que fos i allò que realment és. Quan la Candidatura d’Unitat Popular ens vam presentar en societat, de fet adquiríem envers nosaltres mateixos un acte de compromís públic per escurçar l’enorme distància que separa ambdós enunciats. El 18 de juny de 2005, a la Plaça de les Neus, els joves que ens vam atrevir a pujar a una tarima per explicar en públic que volíem trencar el pacte de silenci a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, no fèiem altra cosa que un acte d’afirmació democràtica i, amb ell, ens comprometíem a treballar per construir la Vilanova que voldríem que fos i que, malauradament, encara és lluny de ser. Els Països Catalans que voldríem que fossin i que, malauradament encara són, com diu la cançó, uns “països sense nom”. Però sobretot, comprometentnos davant la ciutadania a presentar una llista a les eleccions municipals, estàvem exercitant un dret, el de decidir el nostre futur col·lectiu, que per desgràcia també cada dia s’allunya més del dret positiu -l’exercici quotidià i normalitzat- i s’apropa més al normatiu -a l’ideal impracticable, l’excepció que fa la regla.

La Busca de Vilanova i la Geltrú 1

Página 2

A favor: CUP, CiU i PP En contra: PSC, ERC i ICV

Vilanova i la Geltrú

10:52

Volia posar fi concretament a l’asfaltatge del camí rural del mas de l’Artís i al nombre creixent d’aquestes pràctiques al nostre terme municipal.

18/6/08

Contra l’asfaltatge dels camins rurals

2

Per un pla d’usos d’establiments comercials

Pretenia iniciar els passos per l’elaboració d’un pla d’usos que limités el nombre creixent i excessiu de bancs, caixes, immobiliàries i ETTs als baixos del centre i les zones més concorregudes de la ciutat.

Conèixe’ns

A favor: CUP En contra: CiU, ICV, PSC, ERC i PP

La Busca de Vilanova i la Geltrú 1

labusca1portada.qxp

Aquestes experiències em van ser molt útils per incorporar-me a la Unió de Pagesos, ja que es tractava de crear un sindicat unitari, independent i democràtic, estructurat a partir de la participació activa de pagesos des dels pobles i comarques del territori i, per tant, lluny de qualsevol estructura rígida i jerarquitzada, controlada i dirigida per sindicalistes professionals.

El perill era que, un cop arribada la democràcia, alguns o molts pensessin que la normalització del sindicalisme fóra crear importants estructures i un cos de pagesos alliberats que, abandonant l’ofici, es dediquessin a defensar i representar els interessos socioprofessionals de la pagesia. Democràcia delegada que, a la llarga, fomenta la passivitat i la indiferència però que

Cal dur a terme una reflexió sobre les necessitats esportives d’una ciutat de 65.000 habitants com és Vilanova i la Geltrú. Com a punt de partida, veure de quines instal·lacions municipals no disposem: frontó, pistes de tennis (després de l’eliminació de les de Ribes Roges ja ningú n’ha parlat més), pistes d’hoquei (un esport de referència a Vilanova i la Geltrú), skate park (fa anys que en sentim a parlar sense fruits), així com del circuit de ciclisme, etc. Necessitem ja la realització dels famosos avantprojectes (sala de barri de l’Arjau), les esmentades anteriorment i, per què no, altres de diferents esports. En aquest sentit,

Aquest no és el lloc adequat per concretar i planificar però sí per llançar una crida a la reflexió, ja que encara estem a temps de desenvolupar una política físico-esportiva més horitzontal, més propera, més popular i de qualitat. No crec que sigui necessari reivindicar els avantatges tant de salut com de convivència que pot generar aquest tipus de pràctica i, per tant, aquesta política d’universalització de les possibilitats d’accedir a l’esport fora de la disciplina de clubs i de la competició.

Aquest model de pràctica físico-esportiva ha de planificar-se amb la participació de totes les parts implicades, tant des de les associacions de veïns com des dels diferents departaments (Esports, Salut, Urbanisme, Serveis Viaris…).

Finalment, voldria ressaltar el convenciment que no n’hi ha prou amb la col·locació i/o construcció d’espais i material de pràctica. Si veritablement creiem en els avantatges de l’activitat físico-esportiva n’hem de promoure i dinamitzar la pràctica i l’ús de les instal·lacions (per exemple, del circuit de manteniment de la platja). Podem i estem obligats a proporcionar més informació de les possibilitats actuals de pràctica: espais oberts, ubicació de circuits, facilitar els tràmits per al seu ús, etc. Cal, doncs, una aposta ferma per l’esport popular, de barri, per promoure l’activitat física des de la base i acabar amb les idees preconcebudes que sempre relacionen l’esport amb la competició, la disciplina i l’alt rendiment, i apropar-lo a la seva vessant més lúdica i recreativa.

Utopia o futur cultural a Vilanova i la Geltrú?

Per què crec en la CUP?

L’esport, popular

Gerard Ramon Montané Llicenciat en Antropologia Social i Cultural i estudiant de Màster en Gestió Cultural

Pep Riera Pagès

Joan Ramon Gálvez i Marigot Llicenciat en educació física, actualment està jubilat i és entrenador d’atletisme tan a nivell local com estatal. Ha estat professor d’educació física durant tres dècades en una escola de Vilanova i la Geltrú. També ha estat tècnic municipal d’esports durant 30 anys.

CAL QUE DES DELS ESTAMENTS POLÍTICS NEIXI LA VOLUNTAT D’UNA NECESSÀRIA ORGANITZACIÓ MUNICIPAL, AMB UNS RECURSOS I AMB UNA ESTRUCTURA TÈCNICA PROFESSIONAL ORIENTADA A LA MILLORA CONSTANT DE LA PARTICIPACIÓ, DE LA GESTIÓ I DE L’ACCIÓ CULTURAL.

CAL APROPAR L’ESPORT A TOTHOM: CAL FACILITAR-NE LA PRÀCTICA I POSAR BONES INFRAESTRUCTURES AL SERVEI DELS CIUTADANS, SENSE BARRERES NI IMPEDIMENTS. SENSE MENYSTENIR MAI L’ESPORT COMPETITIU, CAL UNA APOSTA FERMA PER L’ESPORT POPULAR, DE BARRI.

Punts de vista

És necessari apostar per la promoció d’activitats físico-esportives més lliures, populars, no tan reglamentades i estructurades. Per això cal fer arribar als barris la possibilitat de practicar esport en instal·lacions accessibles i obertes a tothom. Cal oferir possibilitats als ciutadans, i que aquestes s’adeqüin a les seves necessitats. Això no treu la necessitat de comptar amb bones instal·lacions esportives per a l’esport de rendiment i competitiu.

Així, més enllà d’un bon parc esportiu amb grans instal·lacions per a l’esport competitiu, amb les seves característiques i dinàmiques, no podem oblidar les instal·lacions de barri. Cal descentralitzar les instal·lacions esportives, fer-les més properes al ciutadà i a les necessitats del barri. Algunes d’aquestes necessitats poden ser cobertes únicament obrint les instal·lacions esportives de les escoles, ja que la majoria disposen de pistes poliesportives i algunes de sala de gimnàstica.

5

Amb aquestes idees, vaig començar a col·laborar amb la CUP fa sis anys, abans de les eleccions municipals de 2003. La meva participació era sovint en xerrades relacionades direcI, sobretot, crec en la democràcia participativa, que és la millor manera tament o indirecta amb la pagesia. Per de viure i entendre la democràcia, així què m’hi vaig implicar? Senzillament perquè vaig pensar que una onada com esdevé una eina per engrescar d’aire fresc als ajuntaments era del tot els més joves, ja que si no “passen necessària i que podia engrescar bona olímpicament” de la política a l’adonar-se de la gran barrera entre el poble part de la ciutadania, decebuda per una forma de fer política allunyada i els que, a través de partits, prenen decisions, en teoria al servei del poble. de la realitat i de la participació ciutadana. L’experiència més propera ha Vaig aprendre a valorar i entendre estat a Mataró, formant part de la canaquest model de democràcia durant el franquisme, participant activament didatura de la CUP i amb uns resultats del tot engrescadors, cosa que em fa en el moviment veïnal, llavors molt pensar, per la feina feta, que una altra polititzat, és clar; a les escoles privamanera de fer política és possible. des, amb pares i mestres que colze a colze treballàvem per una escola catalana, activa, pública i democràtica.

seria interessant adequar alguns dels nous espais i possibilitats que genera el Fondo Somella i les altres zones per on creix la ciutat per a possibles usos recreatius. A banda de la necessitat de noves instal·lacions i d’esports més diversos, cal no menystenir l’estat deplorable en què es troben la majoria de les poques installacions municipals existents. És qüestió de preferències.

Candidatura d’Unitat Popular

Partint d’aquesta premissa, crec en la importància de les administracions locals, les més properes, per plantejar i resoldre qüestions que a més distància no es contemplen de la mateixa manera que des de l’àmbit local.

L

a primera pregunta que hem de contestar és quin model de pràctica físico-esportiva volem per a Vilanova i la Geltrú. Sens dubte, poden i han de conviure els diferents models, però l’Ajuntament ha de tenir clar per quin aposta, quin prioritza. Això hauria de portar a una planificació de determinades infraestructures, i a una dinamització concreta de programes.

A favor: CUP i ERC Abstencions: CiU (4) En contra: CiU (5), PSC, ICV i PP

Vilanova i la Geltrú ha demostrat tenir un potencial immillorable per tal d’assumir la capitalitat i lideratge cultural de la comarca, per això cal potenciar la creació i la innovació, la diversitat, la vinculació entre iniciatives públiques i sector privat, i fomentar i aprofitar el dens teixit associatiu. Cal que des dels estaments polítics neixi la voluntat d’una necessària organització municipal, amb uns recursos i amb una estructura tècnica professional orientada a la millora constant de la participació, de la gestió i de l’acció cultural. Una organització amb l’objectiu de crear les condicions necessàries per tal d’afavorir la lliure participació ciutadana en tots els àmbits de la cultura, de garantir la gestió eficient dels diversos programes i equipaments culturals i d’impulsar els nombrosos projectes i activitats que són expressió de la vitalitat cultural de la ciutat.

Un organisme d’aquestes característiques ajudaria a plantejar un marc de fons per la política i les estratègies culturals a Vilanova, les quals naixerien tan de la voluntat de l’administració com dels ciutadans mateixos.

la justifiquen dient-nos que en el fons aquest representants polítics i sindicals han estat escollits democràticament. La meva experiència personal en els moviments de base de la clandestinitat ha estat una excellent escola de formació a l’hora de defensar un model sindical actiu i participatiu, que doni tot el protagonisme als pagesos i la responsabilitat de prendre col·lectivament les decisions importants.

D’acord amb la legalitat, la moció demanava la reducció del retrat de Juan Carlos I i que deixés de presidir la sala. No és lògic que un personatge que encarna valors antidemocràtics i d’opressió cap als Països Catalans presideixi l’Ajuntament.

C

rec que cal treballar activament per la independència de Catalunya com a única via per resoldre políticament els nostres problemes individuals i col·lectius, ja que per qualsevol altra fórmula federal o confederal em sembla que ja hem fet tard.

Sobre el retrat de Juan Carlos I de Borbón

La regidoria de cultura no té una política cultural definida que respongui a les preguntes de què es vol, què es necessita, i quines estratègies s’han de seguir en matèria de cultura. Al contrari, ens trobem davant d’una situació on cada quatre anys es depèn d’una voluntat diferent segons la persona, o partit polític, a l’hora de definir les línies d’estratègia i d’acció en l’àmbit de la cultura. Una de les fórmules per tal de garantir una continuïtat en la política cultural, i definir planificacions i objectius a mitjà i llarg termini, és mitjançant una professionalització de l’àrea de cultura. És a dir, si volem que la cultura jugui un paper central en la nostra ciutat cal dotar-la d’un entorn tècnic i professional en els serveis que s’ofereixen i, alhora, afavorir un cert dinamisme a partir del diàleg amb el tercer sector i amb l’àmbit privat del municipi. Així, veiem com en moltes ciutats s’ha optat per instituts, patronats o consells que depenen de l’àrea o regidoria de cultura de l’ajuntament, però que, al mateix temps, Çtenen independència executiva per tal de traçar unes línies estratègiques pel que fa a la programació d’activitats i a la gestió del pressupost assignat.

Altres tenen un caràcter més aviat consultiu, però estan oberts a la participació de tothom qui ho desitgi i pretenen que la ciutadania i l’administració puguin decidir plegats les estratègies més

adequades en matèria de cultura. Les principals tasques d’aquests organismes són les d’avaluar i analitzar de forma conjunta la gestió i organització d’equipaments, la millora de la programació, o bé els criteris que s’han de seguir a l’hora de signar convenis o donar subvencions.

A favor: CUP Abstencions: CiU En contra: ICV, PSC, ERC i PP

Davant la il·legalització de partits i l’ofensiva contra l’esquerra abertzale no ens podíem quedar de braços plegats. La moció demanava la supressió de la llei de partits com a impediment a la solució del conflicte.

Contra la llei de partits A favor: CUP, CiU i PP En contra: PSC, ICV i ERC L’objectiu era saber en quina mesura es veia afectada la salut dels veïns del Tacó per la contaminació de pols de ciment que pateix el barri des de fa anys mitjançant la realització d’un estudi epidemiològic.

Sobre la contaminació al Tacó

MOCIONS PRESENTADES A L’AJUNTAMENT

Caldria, doncs, preguntar-se quina és la política cultural que se segueix a la nostra ciutat, quin és el paper que juga la cultura a Vilanova, i quina és la participació real dels ciutadans en la definició de les polítiques culturals.

Malauradament la resposta la trobem en infinitat d’exemples: el lamentable estat d’alguns equipaments fruit d’una gestió descuidada, la indecisió pel que fa als grans festivals de la ciutat, el FIMPT o el Trapezi, les potencialitats dels quals no s’han sabut mai aprofitar, o també la relació de clientelisme que es manté amb les associacions i entitats en lloc d’involucrar-les en una participació real de la política cultural de Vilanova. La regidoria ha basat la seva gestió i la seva política

en visions personalistes i de partit que no han sabut fer una anàlisi independent i professional de les mancances i necessitats de la ciutat. Evidentment no es tracta de fer una crítica destructiva de tots els projectes que han sortit des de la regidoria de cultura de Vilanova, com el nou espai d’art contemporani La Sala. Però sí que és cert que La Sala és un exemple més de la manca de planificació en temes culturals a la ciutat. A l’hora d’establir un nou equipament cultural que ha de donar servei a la ciutat cal un estudi profund sobre el consum, la demanda, i el paper que aquest nou espai ha de jugar a Vilanova.

La voluntat d’aquesta moció era establir un nou horari i calendari per a l’encesa de l’enllumenat de Nadal, més coherent i sostenible, ja que actualment s’encén ja al novembre, fet que no ens sembla un exemple d’estalvi energètic.

A favor: CUP, CiU, ICV, ERC En contra: PSC i PP

La Busca de Vilanova i la Geltrú 1

Punts de vista

vui en dia no es pot negar que la cultura ocupa un paper central en les societats contemporànies.

Tant és així que els indicadors culturals com la creativitat i la innovació, el ventall d’oferta cultural, la participació i la diversitat són alguns dels factors importants a tenir en compte a l’hora d’avaluar el nivell i la qualitat de vida d’un país o d’una ciutat. En aquest sentit, en el marc del Fòrum de les Cultures, ciutats i governs locals d’arreu del món van aprovar l’Agenda 21 per la cultura.

Aquest document estableix un seguit de principis, compromisos, i recomanacions per al desenvolupament cultural. Es tracta d’un full de ruta que posa l’accent en aspectes com la diversitat cultural i la democràcia participativa, i el rol cabdal dels ajuntaments a l’hora de defensar aquests principis i de posar en marxa noves estratègies que els facin possible. En aquest sentit, vull destacar-ne el punt 5: “El desenvolupament cultural es basa en la multiplicitat dels agents socials.

Els principis d’un bon govern inclouen la transparència informativa i la participació ciutadana en la concepció de les polítiques culturals, en els processos de presa de decisions i en l’avaluació de programes i projectes.”

La Busca de Vilanova i la Geltrú 1

Página 4

Sobre l’enllumenat de Nadal

10:52

A

4 Candidatura d’Unitat Popular

18/6/08

MOCIONS PRESENTADES A L’AJUNTAMENT

labusca1portada.qxp

6

Eduard Pinilla: Quan ets dins de l’Ajuntament te n’adones que tot el que t’havies imaginat no té res a veure amb com és realment. A hores d’ara encara no ens hem situat del tot allà dins; hi ha unes dinàmiques

“Els del no a tot no som nosaltres” Eduard Pinilla Regidor

Quim Arrufat Membre del secretariat nacional de les CUP

LA CUP NO ÉS UN PARTIT POLÍTIC, SOM UNA CANDIDATURA, I UNA DE LES RAONS QUE ENS VA IMPULSAR A ENDEGAR AQUEST PROJECTE ÉS LA MANERA DE VEURE AQUESTA LLUITA POLÍTICA MUNICIPALISTA i unes inèrcies que ara les comencem a entendre. La majoria intentem canviar-les des de dins, i en d’altres hi jugues o no. De la manera de funcionar dels diferents grups municipals i les comissions informatives te n’adones amb el temps.

Quim Arrufat: A les expectatives s’hi va responent, de mica en mica, amb treball i perseverança. Als objectius polítics, que són les nostres esperances, encara no. Continua governant el PSC, igual que a Cunit, Ribes o Cubelles, i només cal mirar aquests municipis, completament urbanitzats, amb el teixit local marginat o destrossat. Si ho volen fer a Vilanova, ho tindran més difícil ara que hi ha la CUP. Per això és important la CUP, perquè un cop esmorteïdes Esquerra i Iniciativa, la CUP és l'única garantia perquè el PSC no faci amb Vilanova el que ha fet a Cunit, Ribes o Cubelles.

I tota aquesta feina, renunciant als càrrecs de confiança i sense que el regidor no obtingui cap mena de benefici econòmic de la política. Com és possible?

Candidatura d’Unitat Popular

Defenseu que la presència al carrer no s’ha de perdre mai.

Entrar a l’Ajuntament dificulta la feina en aquest àmbit, que era l’únic que fins ara tenia la CUP?

EP: Per a nosaltres això és una qüestió de principis. La CUP no és un partit polític, som una candidatura, i una de les raons que ens va impulsar a endegar aquest projecte és la manera de veure aquesta lluita política municipalista. Un grup municipal genera una activitat administrativa considerable, però tenim la sort de tenir prou gent implicada. No ens neguem que hi pugui haver gent que cobri per realitzar tasques administratives per als partits. De fet, nosaltres mateixos tenim una persona a temps parcial, però aquests diners procedeixen de la partida destinada als grups

RR: Les iniciatives polítiques que la CUP duu al ple Municipal no tenen cap sentit si no tenen un suport al carrer. Quan la CUP presenta una moció, és perquè des del carrer la gent també es posicioni en aquest sentit.

Per posar un exemple, si volem fer propostes sobre el pla de la bicicleta, potser és positiu fomentar un debat amb entitats i usuaris. La nostra feina política és horitzontal, no vertical.

Un bon exemple en van ser els debats ciutadans previs a les eleccions del 2007, que ens van servir per elaborar el programa polític amb què vam concórrer als comicis. Sens dubte, va ser un programa plenament participatiu.

La branca institucional i la branca cívica han de treballar de bracet.

La CUP manté una relació molt estreta amb els moviments socials.

Uns i altres, es poden realimentar gràcies a la creació de nous canals per incidir en les polítiques municipals? El foment de la participació ciutadana era un punt clau del programa.

Alguns intenten vendre una imatge distorsionada de la CUP. La que diu que la CUP s’oposa a tot sistemàticament. I que això és fàcil perquè no governa...

RR: Hem introduït temes de debat pel quals fins ara tothom hi havia passat, com a molt, de puntetes. És el cas, ara fa poc, de la moció sobre les urbanitzacions il·legals. En aquest cas va tirar endavant. Però en d’altres casos, algunes mocions són tombades amb uns arguments molt pobres. Per exemple, la que demanava racionalitzar l’encesa dels llums de Nadal, o la que demanava l’aturada immediata de l’asfalt

ELS PARTITS CONVENCIONALS ACTUEN EN FUNCIÓ D’UNES PAUTES QUE ELS VÉNEN MARCADES DES DE BARCELONA, O FINS I TOT DE MADRID. EN EL NOSTRE CAS, NOMÉS DEPENEM DE NOSALTRES MATEIXOS RR: Els partits convencionals actuen en funció d’unes pautes que els vénen marcades des de Barcelona, o fins i tot de Madrid. I en el nostre cas, només depenem de nosaltres mateixos.

Tenim les mans plenament lliures i això fa que moltes associacions ens vegin com una eina útil per difondre el seu missatge. La CUP mai no té por de tocar cap tema. I des del web de la candidatura també oferim la possibilitat que els ciutadans i ciutadanes ens facin arribar les seves preguntes a l’equip de Govern. També hem adoptat mocions de col·lectius.

RJ: Una bona prova d’aquesta relació especial entre moviments socials i CUP és que la CUP cedeix la seva columna dins la revista municipal 08800 a aquelles entitats o associaRJ: Des de la comissió organitzativa cions vilanovines que ho sol·liciten. estem parlant amb moltes associaÉs el primer cop que aquesta revista cions i entitats. És un contacte que no s’ha de perdre mai. Es tracta d’estar s’obre al teixit associatiu. Evidentment, volem que els canals de participlenament al dia de la feina que es fa pació acabin sent molt més amplis des del teixit associatiu i que la CUP encara. Però un simple gest com faci des del seu terreny allò que més convingui als interessos que defensen aquest, que ningú no havia dut a la pràctica fins ara, demostra que per a aquestes entitats. També és molt imalguns la participació ciutadana no és portant que anem organitzant difemés que una etiqueta que queda bé rents tipus d’actes que fomentin de pronunciar. el debat i l’anàlisi de les problemàtiques que ens afecten.

Quan la CUP presenta algun projecte al Ple, la resta de formaEP: La CUP no té cap sentit si no té cions ja s’ho miren amb recel? més presència al carrer que a l’AjunTeniu la sensació que als Plens tament. La percepció que els ciutaes produeix l’un contra tots? dans tenen sovint dels polítics és que aquests estan un graó per sobre, EP: La sorpresa positiva d’aquesta que tenen un altre tipus de preocu legislatura ha estat la CUP. Generàpacions. I nosaltres tenim molt clar vem una quantitat molt important que no té cap sentit fer política si no de dubtes. Molta gent dubtava de és per treballar pel que sent el poble, les associacions, les entitats, els movi- la tasca política que duria a terme la CUP si obtenia representació. ments socials. Les polítiques que fan I la sensació que ens arriba, fins i tot els partits acostumen a no tenir cap de part de persones poc properes idevincle directe amb el carrer. I el que

La Busca de Vilanova i la Geltrú 1

QA: Tant de bo votessin tots contra nosaltres. Demostraríem que la CUP era imprescindible per a la pluralitat.

Però sortosament no és així, no som tan estranys, proposem coses normals, que a vegades els altres no fan: uns perquè responen a interessos d'empresaris, que volen licitacions i poc enrenou en urbanisme; els altres perquè posem en contradicció el seu pèssim programa de govern, buit d'ambicions i eixut d'il·lusions.

L’entrevista

QA: Té cap sentit proposar un centre cívic al barri si els veïns no el demanen, si ningú no l'utilitzarà? Té cap sentit proposar sistemes de deliberació participatius en la presa de decisions pública si no hi ha demanda ni propostes? Té cap sentit proposar el canvi i la transformació social, -la independència del país fins i tot!-, si ningú no la reclama? Per tant, perquè la política transformi, ens cal una societat que avanci. La CUP no té com a objectiu engreixar-se a si mateixa, sinó engreixar les files dels que debaten, actuen, reclamen, s'organitzen i lluiten per un món millor. És obvi, doncs, que la nostra feina a l'Ajuntament és més fàcil si hi ha moviment al carrer, si hi ha demanda, si hi ha crítica social.

7

Raimon Ràfols: De fa un any fins avui, tot ha canviat força. Hi ha un volum de feina molt gran que es desprèn de l’Ajuntament. Feina tant per les iniciatives que tu poses sobre la taula, com també pel seguiment de la política del tripartit i de l’oposició. Però cada cop ens hi trobem més còmodes, tant a l’Ajuntament com al carrer. Tot i que transcendeix més l’activitat que es duu a terme dins de la institució, treballem perquè la feina de carrer tingui, com a mínim, la mateixa importància.

QA: La pregunta és a al revés. Com és possible que Iniciativa i Esquerra funcionin només per càrrecs de confiança? Bé, la veritat és que no és possible, i s'està demostrant. A nivell de direccions autonòmiques, aquestes dues formacions estan dividides i barallades, amb amenaces d'expulsions sobre la meitat del seus dirigents i càrrecs. I a nivell local, els regidors treballen sols des de fa anys, han acabat per resignar-se a representar uns vots que no coneixen i per delegar l'estratègia i l'obediència a la burocràcia central del partit, que els dóna mocions, manuals i campanyes electorals prefabricades. Una estructura de poder sostinguda per càrrecs i sous només és possible en un partit d'empresaris, com CiU, o en un partit enorme que controli totes les clavegueres de l'administració estatal, com el PSC. Esquerra i Iniciativa s'ofegaran en pugnes pel poc poder que controlen. Defensar un programa de lluita com el de la CUP, un programa coherent, una oposició consistent, requereix tenir ben clars els límits i les trampes.

ològicament, és que estem exercint d’oposició molt pràctica i seriosa.

Al principi sí que notàvem que qualsevol proposta o moció de la CUP era rebutjada sistemàticament. Però des de fa uns mesos això ha canviat.

No perquè els agradin les nostres propostes, que generalment incomoden l’equip de govern, com també a la mateixa oposició, per dir-ho clarament, sinó perquè hem presentat una sèrie de mocions que ens han donat molta credibilitat i, a poc a poc, tot i incomodar, ens estem guanyant un respecte que al principi no teníem.

Això és molt positiu.

de camins de muntanya. Nosaltres busquem que hi hagi debat polític, i sembla que a alguns això no els interessa gens. En fugen. Si hi ha algú que aplica la cultura del no, aquests no som pas nosaltres.

QA: Sí, és possible que ho diguin. És possible que ho digui el PP, però no hi té dret, a nivell espanyol només sap dir no: és la pitjor oposició d'Europa. És possible que ho digui CiU, però quin cas es pot fer d'un partit sense idees ni programa a Vilanova, que vota sistemàticament que no a tot, per veure si portant la contrària recull més vots. I és possible que ho digui el govern: però és lògic, és govern i nosaltres no! Que la nostra postura és molt fàcil perquè som oposició?

No és massa d'hora per dir-nos això?

O és que ens tenen enveja, ara que comproven Esquerra i Iniciativa que, tant per tant, millor no governar que fer-ho en contra del propi programa.

Moltes persones us veuen com una alenada d’aire fresc que feia molta falta.

RR: Moltes persones desencisades amb la classe política ara s’han tornat a motivar. Això és molt important.

Com també la sensació que el missatge independentista cada cop arriba a més sectors de la societat. A banda de la tasca municipalista, celebrem que l’independentisme d’esquerres sigui un valor a l’alça.

Candidatura d’Unitat Popular

Rosa Jornet: D’entrada, ens hem hagut d’adaptar a un ritme de treball encara més intens. I no ha estat gens fàcil.

Reconec que hi ha hagut moments que fins i tot m’he sentit desbordada.

Potser ho podríem fer millor, però com a novells que som, penso que estem treballant molt seriosament.

De ganes n’estem posant moltes.

Es pot dir que encara ens estem adaptant, però cada cop millor.

fem des de la CUP és traçar vies directes perquè aquests moviments socials incideixin en les polítiques que es duen a terme. La majoria de les persones que militen i col·laboren en el projecte de la CUP estan fortament implicades amb el teixit associatiu.

Per tant, tots sabem quina és la importància d’aquestes entitats i la tasca que duen a terme. Estem en contacte continu amb moviments veïnals, moviments socials, col·lectius ecologistes i de defensa del territori...

L’objectiu marcat, que la CUP només té sentit si té presència al carrer, crec que l’estem assolint dia rere dia.

Demanava avançar els passos necessaris per a la creació d’aquesta nova infraestructura destinada a la festa vilanovina i geltrunenca.

Ressaltava la participació de les entitats en la seva definició i gestió.

Ha respost a les expectatives aquest primer any amb la CUP representada a l’Ajuntament?

municipals, que és com hauria de ser.

Jo mateix com a regidor he renunciat a disposar del sou que em correspon com a regidor i tot va a parar a la CUP, perquè de la mateixa manera que treballo jo, a la CUP hi ha dotzenes de persones implicades en el projecte i moltes destinen tantes o més hores que el regidor. No ens considerem polítics perquè no vivim de la política.

Però, evidentment, volem fer política.

Sobre el Museu o Casa de la Festa

L

a Busca reuneix en una entrevista quatre membres de la Candidatura d’Unitat Popular representatius de les seves respectives comissions de treball. Ara que fa un any que la CUP de Vilanova i la Geltrú va obtenir per primer cop representació municipal, és un bon moment per fer balanç.

A favor: CUP, CiU i ERC En contra: PP, PSC i ICV

Raimon Ràfols Membre de la comissió institucional

Aquesta moció mostrava la nostra preocupació per una legislació que dirigeix qualsevol acció de desobediència civil directament a la via penal, alhora que demanava l’absolució del vilanoví encausat.

Rosa Jornet Membre de la comissió organitzativa

Es deixa sobre la taula Expressió que s’utilitza quan el grup que representa la moció accepta tractar el tema en un altre àmbit que no sigui el ple municipal o en plens posteriors, sovint a petició del govern.

Página 6

Suport al jove acusat de cremar una bandera espanyola

10:52

MOCIONS PRESENTADES A L’AJUNTAMENT

18/6/08

L’entrevista

La Busca de Vilanova i la Geltrú 1

labusca1portada.qxp

D

eixat de la mà de Déu, absolutament abandonat és l’estat en el que es troba la gran àrea vilanovina de l’Ortoll. Runa, rajoles, mobiliari, electrodomèstics, barraques on habita gent en unes condicions infrahumanes a tocar de les deixalles que generen, brutícia de tota mena que la gent hi llença amb total impunitat. I, mentrestant, l’administració municipal viu d’esquena a aquest problema de deixadesa ja que no planteja cap solució per la preservació d’aquest espai d’interès paisatgístic.

EN AQUEST PARATGE, ON AVUI HI HA ARBRES I PLANTES, EN UN FUTUR S’HI PODRIA CONSTRUIR UNA GRAN ZONA RESIDENCIAL, SEGONS PREVEU EL POUM L’ORTOLL, AVUI PER AVUI, SEMBLA MÉS UN ABOCADOR QUE NO PAS UN INDRET NATURAL PERQUÈ ELS VILANOVINS EN PUGUEM GAUDIR

L’Ortoll, tot i reunir totes les característiques d’una gran zona verda que servís com a espai d’esbarjo pels ciutadans, tal com seria desitjable, avui per avui sembla més un abocador que no pas un indret natural perquè els vilanovins en puguem gaudir. A més, està previst que s’hi construeixin un gran nombre d’habitatges que augmentarien la població de Vilanova en els propers anys i agreujarien els problemes de mobilitat i de serveis, fruit del creixement desmesurat desequilibrat de la ciutat.

L’Ortoll en xifres Extensió de 97,53 hectàrees Previsió de 5.343 nous habitatges Creixement de 14.702 habitants

L’Ortoll urbanitzable El Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú (POUM) és el document que preveu l’ordenació del territori de la ciutat, i classifica el sòl en tres tipus diferents, segons els seus usos. D’aquesta manera es parla de sòl urbà quan el terreny està urbanitzat totalment, o bé si hi ha viabilitat parcial, és a dir, si estan construïts els carrers amb els seus serveis corresponents (clavegueram, enllumenat, etc.). El sòl qualificat com urbanitzable és el que gaudeix “de les millors condicions per arribar a ser urbà”, i per tant és un terreny susceptible de ser edificat en un futur. Per últim es considera sòl no urbanitzable aquell que té “valor agrícola o paisatgístic”, i conseqüentment no s’hi pot construir perquè es considera que té un interès natural afegit.

8

1

L’Ortoll: l’últim pulmó verd a Vilanova

Dintre d’aquesta ordenació territorial, l’Ortoll està qualificat com a sòl urbanitzable de caràcter residencial.

Tenint en compte la taxonomia del POUM i els criteris per classificar el terreny se’n podria treure la conclusió que segons aquest document l’Ortoll no tindria interès paisatgístic. Però per valorar una decisió política com aquesta s’han de veure els interessos que hi pot haver al darrere, i contemplar altres factors que fan de l’Ortoll una zona única de la ciutat.

En aquest cas s’ha de tenir en compte la manca de zones verdes a Vilanova, la qual cosa fa de l’Ortoll un lloc que cal preservar, pel fet de ser una de les poques grans àrees naturals integrades al municipi, així com per la seva diversitat vegetal i animal. A més, si en un futur s’arribés a materialitzar la construcció de pisos a l’Ortoll, tal com preveu el POUM, Vilanova estaria construïda en tot el seu terme municipal per sota de la variant C-246, sense cap espai natural.

Candidatura d’Unitat Popular

Més de 5.000 habitatges poden acabar amb un espai natural cada cop més degradat

1 L’Ortoll pateix un problema de barraquisme.

2 A l’Ortoll hi ha unes quantes muntanyes d’escombraries perquè molta gent hi llença les seves deixalles.

3 Les persones que hi viuen generen una gran quantitat de deixalles que contribueixen a l’estat d’abandonament.

2

3

El POUM divideix l’Ortoll en dues grans àrees que es coneixen com a Ortoll I i II, que tenen una extensió total d’unes 97 hectàrees aproximadament. Com que les dues àrees estan catalogades com a urbanitzables, en tot aquest paratge on avui hi ha arbres i plantes, en un futur s’hi podria construir una gran zona residencial. Concretament, en els propers anys està previst que s’hi construeixin 5.345 nous habitatges per a unes 14.700 persones segons el POUM. Això privaria els vilanovins de l’ús públic que se’n podria extreure tenint en compte el potencial de la zona, i provocaria un creixement urbanístic del municipi desequilibrat en no créixer en la mateixa mesura els serveis públics.

Abocador Una de les problemàtiques de l’Ortoll és la proliferació d’abocadors escampats pertot arreu. Molta gent es desempallega dels seus trastos vells, o de la runa després de fer obres, i ho deixa al bell mig del terreny. No deixa de sorprendre aquest fet, tenint en compte, d’una banda, que sembla més senzill llençar la runa o altres deixalles al lloc pertinent, que és el Punt Net, i de l’altra, que aquestes muntanyes d’escombraries estan en zones força amagades, on només s’hi pot arribar a través de caminets estrets per on de vegades és complicat fins i tot passarhi amb cotxe.

Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament no fa res per evitar que es malmeti part del nostre patrimoni natural. L’estat de degradació de l’Ortoll no afavoreix que la població vegi aquest espai com l’últim pulmó verd dins el terme municipal, i no convida en absolut a gaudir-ne. Tal i com està ara, qui hi trobarà a faltar un paratge natural si en un futur s’edifiqués l’Ortoll? Qui lamentarà que es converteixi en una zona residencial?

Aquest podria ser un dels motius pels quals el govern tripartit no prioritza la conservació d’aquesta àrea. També hi ha dades que confirmen que, a més, hi pot haver interessos estratègics lligats al desplaçament de l’estació de tren a l’Eixample nord.

Habitatges il·legals A l’estiu del 2005 es van enderrocar una sèrie d’edificacions a l’Ortoll, els apartaments Montegrande i la masia Ortoll, on hi habitava gent. Després de notificar el desallotjament a les persones implicades, es va procedir a l’enderroc tot apel·lant a la seguretat ciutadana. Però aquesta mesura no ha evitat que l’Ortoll continuï sent habitat per persones que amb fustes i altres materials es construeix petites casetes, o fins i tot que hi hagi gent que dormi al ras amb matalassos.

Alguns altres han aprofitat petites construccions que queden a l’Ortoll per fer-hi el seu assentament. Aquesta gent, en cap dels tres casos està vivint en unes condicions mínimes desitjables, sotmesa com està a les inclemències del temps.

La Busca de Vilanova i la Geltrú 1

Página 8

Atenció!

10:52

9

18/6/08

Consevar l’Ortoll com a paratge natural Tenint en compte el context en què ens trobem actualment – amb una gran falta de zones verdes, amb una cultura de la construcció devastadora que ha devorat bona part del territori, etc. – es fa necessari pensar en un altre projecte per a l’Ortoll, en una opció que prioritzi el respecte pel medi ambient per sobre de qualsevol altre interès.

Aquesta alternativa contempla, per exemple, la creació d’un gran paratge dividit en dues zones: un parc que intercali zones verdes amb infraestructures esportives i lúdiques, com zones de pícnic, carrils bici, etc. L’altra seria una zona més agrest i natural per tal de conservar la diversitat de la vegetació i la fauna, i protegir les espècies autòctones.

Una aposta com aquesta podria millorar la qualitat de vida de Vilanova i seria un referent per a la preservació del litoral català, ja que l’Ortoll és una de les poques zones de primera línia de mar que no està construïda des del Massis del Garraf fins passat Tarragona. Defensar la preservació del nostre entorn o estar a favor del creixement desmesurat del municipi en detriment de la riquesa natural, és el que marca la diferència entre defensar un ús públic o un ús privat de l’espai en el qual vivim.

Candidatura d’Unitat Popular

Atenció!

La Busca de Vilanova i la Geltrú 1

labusca1portada.qxp

També ens hem solidaritzat amb mobilitzacions d’altres col·lectius, assistint a la manifestació de la Plataforma pel Dret de Decidir sobre les infraestructures o bé la manifestació en contra de la pols contaminant que van organitzar l’Associació de Veïns del Tacó i l’associació ecologista APMA a la nostra vila.

Altres feines fora del consistori que fa la CUP de Vilanova és fer difusió de la revista L’Accent. També ens hem solidaritzat amb campanyes recollint signatures, com per exemple, pel col·lectiu Som lo que Sembrem, en contra de diferents cassos de repressió, etc. Vam participar, en els actes que el col·lectiu Temps de Re-voltes va organitzar a la comarca per donar a conèixer el Decreixement, i amb la Plataforma per la Vegueria del Penedès, a la qual estem adherits.

I tot perquè creiem que el dia que deixem de tenir presència al carrer, haurem començat a adquirir els vicis de la resta de formació polítiques presents a l’Ajuntament.

La CUP al carrer

Entre els temes fixats com altament prioritaris vam establir tres camps d’actuació relacionats amb la cultura, la participació ciutadana i l’urbanisme. Alguns aspectes com ara l’ampliació de l’horari de les biblioteques municipals i la creació d’una biblioteca de guàrdia, o l’aposta per un major control de la trentena d’urbanitzacions il·legals existents al municipi i el fi de la permissivitat municipal pel que fa al creixement desmesurat d’aquests tipus de construccions, ja han estat tractats als plens municipals pel nostre grup polític en els últims mesos i traslladats a l’opinió pública a través d’articles d’opinió a la premsa. Les iniciatives vinculades a la recuperació de la Memòria Històrica, la creació d’un Consell de la Cultura que potenciï una política cultural sòlida a la nostra ciutat, l’establiment progressiu de pressupostos participatius, o la creació de la figura del regidor/a de barri com a mesura complementària a la dinamització de la tasca de les associacions de veïns, bandeja-

Full de ruta 2008-2011

A

Creiem fermament que una bona gestió no és aquella que així s’autoanomena unilateralment, sinó la que vetlla per uns comptes clars, actua amb responsabilitat en la despesa, és propera al ciutadà, pot ser compresa amb relativa facilitat i està a l’abast del públic. Tan sols d’aquesta manera es pot aconseguir que la gestió econòmica deixi de ser cosa d’uns pocs i que els ciutadans ens hi sentim partícips.

Sobre els comptes municipals Enguany ens enfrontàvem per primer cop amb la tasca d’analitzar uns pressupostos municipals. No era gens fàcil. Però el treball ben fet acostuma a anar acompanyat d’uns bons resultats, i val a dir que vam fer els deures com cal, sense oblidar que tenim l’obligació de millorar any rere any i procurar fer la nostra tasca cada cop un xic millor.

Cal recordar que l’aprovació dels pressupostos municipals es considera una de les tasques més importants que assumeix el Ple cada any. Malauradament, l’equip de govern no en té la mateixa concepció. La seguretat de la seva aprovació donada la majoria de què gaudeix el tripartit, els fa caure en la idea errònia que han de superar un simple tràmit. El resultat: deixadesa a l’hora d’elaborar els documents, així com retards constants en la seva presentació.

A tall d’exemple, els diners que enguany es destinen a la Festa Major es decidien el mateix matí del Ple,

jugant amb les altres partides de cultura, sense cap altre més criteri que les presses per tenir-ho enllestit al vespre. Segur que després de fer anar la calculadora, de treure per aquí i posar-ne per allà, no es van adonar que enguany la nostra Festa Major rebrà un 24% menys de recursos, i és que a diferència dels 296.000 Euros que s’hi destinaren l’any passat, enguany en toquen 225.000 Euros.

Des de la CUP creiem que les partides pressupostàries per a les nostres festes més importants, com són la Festa Major i el Carnaval, haurien de ser fruit d’un debat que posés de manifest les necessitats i perspectives de futur d’aquestes celebracions. Res més allunyat que del que passa ara.

Però el nostre enuig va molt més enllà en comprovar com s’han tancat els pressupostos. I és que per molt que alguns s’entestin a fer-nos-ho creure, no quadren, els han fet quadrar. No és cert que la despesa corrent es financi en la seva totalitat amb els recursos propis de l’Ajuntament, perquè s’han traslladat despeses que són manteniment al capítol d’inversions. D’aquesta manera, es redueix el nombre total de despeses corrents eliminant el dèficit de recursos propis que pateix la nostra ciutat. No es pot ignorar el perill que suposa aquest desequilibri del manteniment de l’activitat ordinària de l’Ajuntament. Aquest tipus de pràctiques que maquillen resultats no pot ser admesa de cap de les maneres en un ajuntament democràtic i que s’anomena a ell mateix transparent. Per altra banda, Vilanova torna a endeutar-se un altre cop més.

Enguany seran cinc milions d’euros els que es demanen com a préstec, mentre que se’n destinaran dos tan sols a retornar-ne d’anteriors. Al final de la present legislatura, l’any 2011, ja en seran tres, més els interessos!

Aquest endeutament creixent ens preocupa i molt, encara més si es produeix en un cicle econòmic desfavorable per a la Hisenda Pública.

No cal dir que per tots els motius que ja hem exposat, la CUP vam votar en contra de la proposta de Pressupost Municipal feta per l’equip de govern. I així ho seguirem fent mentre les dinàmiques que inspirin la seva elaboració continuïn essent les mateixes que ara.

Sobre els càrrecs de confiança i els 6000 Euros Les nostres intervencions, però, no s’han limitat tan sols als Pressupostos Municipals. De fet, una de les nostres primeres actuacions fou la denuncia pública d’un repartiment de fons públics entre els partits, al nostre entendre, del tot innecessari.

Just després d’investir-se el nou govern, s’aprovà una dotació per als grups municipals consistent en 6.000 Euros per regidor en concepte de posada en marxa dels grups.

Això suposava que sols els dos grups majoritaris (PSC i CIU) s’embutxacaven ni més ni menys que 60.000 Euros i 54.000 Euros, d’un total de 150.000 Euros. Al no rebre cap més aclariment per part del govern i sospitant que era una manera de sufragar les excessives campanyes electorals dels partits, no vam tenir més remei que renunciar als diners que segons deien, ens pertocaven.

Es donà llavors tota una paradoxa, ja que l’únic grup municipal que es posava realment en marxa renunciava a la seva part i, en canvi, pot continuar treballant el dia a dia amb tota normalitat.

Alhora que renunciàvem a l’esmentada dotació, vam decidir també trencar una d’aquelles dinàmiques que als partits polítics els resulta difícil d’entendre. Havent obtingut representació municipal després de les eleccions, se’ns va oferir la possibilitat de disposar d’un càrrec de confiança, en altres paraules, una persona a sou de l’Ajuntament que realitzés tasques administratives a mitja jornada per al grup municipal de la CUP. Des d’un primer moment

vam creure que, si ens calia aquesta persona, amb el que percebem com a grup municipal en teníem prou per pagar-la. I de fet, així ha estat.

En resum, des de la nostra entrada a l’Ajuntament hem rebutjat el que creiem que és un excés de finançament cap als partits polítics. Al nostre entendre, les quantitats que percebem les forces polítiques de Vilanova són més que suficients. I la millor manera de comprovar-ho és que un any després d’haver-ho fet, la CUP disposa d’un espai propi de treball, com és la nostra seu del carrer Llanza, continuem treballant el dia a dia de la vila sense cap mena de problema, i es troba més viva, més forta i amb més empenta que mai.

A favor: CUP, PP i CiU En contra: PSC, ICV i ERC

Des de la CUP, som conscients de l’existència d’altres aspectes que han originat una especial sensibilitat ciutadana: ens referim, per exemple, a la manca d’una política efectiva d’habitatge públic. En aquest sentit, proposarem iniciatives relacionades amb la promoció d’habitatges de protecció oficial, preferentment de lloguer, preocupant-nos per aquells col·lectius que hi tenen més difícil l’accés i elaborant propostes de caràcter fiscal per tal que minvi el nombre dels habitatges buits i sotmesos a la febre especuladora en la nostra ciutat.

Igualment, des del carrer i des del plenari municipal, tal com vam incidir a propòsit de la manca d’acció municipal pel que fa a la contaminació mediambiental a causa de la pols de ciment, endegarem campanyes ciutadanes i mocions per preservar i dignificar zones del patrimoni natural vilanoví avui degradades, com és el cas de l’Ortoll; per promoure l’actuació integral sobre el Barri de Mar; o per reivindicar la construcció d’un nou hospital a la comarca. Tot i que assumim que aquests no són els únics problemes de la ciutat, atès que en sorgiran d’altres relacionats amb la quotidianitat diària als quals haurem de fer front a través de l’acció política i de la conscienciació ciutadana, hem volgut mostrar a la ciutadania les nostres línies d’actuació futura fins al final de legislatura.

mb un any a l’Ajuntament a les espatlles, toca fer balanç de tot allò relacionat amb el tema econòmic. Des de la CUP sempre hem estat intransigents pel que fa a la total transparència que s’ha de mostrar en el si de l’Ajuntament en qualsevol assumpte, però sobretot en un tema tan cabdal com els fons públics.

Balanç Juny 2007 - Maig 2008 Candidatura d'Unitat Popular Vilanova i la Geltrú INGRESSOS Concepte Quota grup municipal Sou regidor Quotes militants Vendes paradeta Altres Total DESPESES Concepte Local C/Llanza Manteniment i adequació local Subministres Telefonia i Internet Alliberat Quota nacional CUP Campanyes,actes i col·laboracions Material Assegurança Barra Revista L'Accent (subscripció) Despeses financeres Altres Total

Euros 16.191,08 7.444,80 2.285,00 145,00 224,23 26.290,11

Màxima transparència

La comissió organitzativa de la CUP també es va encarregar d’organitzar un acte d’homenatge a en Xirinacs el passat 19 de gener, que va deixar petita la sala de la Casa del Mar on es va celebrar. Un altre acte convocat fou la xerrada sobre els aliments transgènics a càrrec de Pep Riera el passat 24 de maig al centre cívic de Sant Joan.

des per l’equip de govern en no ser reconegudes com a representatives de la ciutadania, són altres termes que hem plantejat com a prioritaris pel nostre grup en els pròxims tres anys.

Buscava fer públics i transparents els criteris pels quals s’atorguen gratificacions als funcionaris/es municipals. Demanava que es congelessin aquestes pràctiques fins que el ple, i no el govern, arribés a un acord al respecte.

Quan hem cregut convenient, hem mobilitzat a la ciutadania, com en el cas de la fallada de rodalies de RENFE, convocant una manifestació el passat 3 de novembre, amb una participació considerable.

E

l passat 22 de desembre de 2007, la Candidatura d’Unitat Popular de Vilanova i la Geltrú va celebrar una jornada de treball i de debat oberta a tots els membres de l’Assemblea local. L’objectiu d’aquesta trobada, un cop aconseguit el primer regidor del nostre grup al consistori vilanoví, era establir les línies prioritàries d’actuació política fins al final de la legislatura a través del intercanvi d’idees concretades en un únic document. Des d’un bon inici, vam decidir que aquestes línies estratègiques a seguir no serien úniques o inalterables. De fet, no hem d’eludir que els esdeveniments quotidians a la vila i al país marquen també en bona part l’agenda diària de la CUP, però de la mateixa manera, l’avaluació i la planificació de les iniciatives a endegar en allò que hem anomenat Full de Ruta 2008-2011 constitueix una eina bàsica per desenvolupar el nostre marc d’actuació social i política.

Euros 7.646,45 1.819,30 427,45 1.281,87 2.890,00 2.616,00 3.098,92 1.147,21 190,51 156,88 180,00 88,95 283,53 21.827,07

11

També ha garantit una presència periòdica de la CUP al carrer mitjançant la paradeta que haureu pogut veure algun cap de setmana i on donem a conèixer algunes de les campanyes què treballem: el model de Fira que volem, el desgavell de RENFE, la pols contaminant a Vilanova, etc., a més de tenir informació genèrica i material sobre la CUP. Vam guarnir especialment la paradeta per la diada de Sant Jordi on,

a més de la documentació i material de sempre, vam vendre roses i disposar d’una variada oferta de llibres.

Una altra expressió de la presència periòdica al carrer són les pancartes que pengem sobre problemes que volem denunciar públicament.

Els comptes clars!

La CUP fa balanç

Aquesta moció buscava compensacions als greuges patits per Vilanova i la Geltrú durant anys i concretament en el període problemàtic de les obres del TAV així com exigia la dimissió de la ministra.

A favor: CUP, CiU, ERC, ICV i PP En contra: PSC

10

Per un centre cívic al Centre Vila i un parc infantil

Proposava la creació del centre cívic del Centre vila-Casc antic a l’edifici dels jutjats del carrer Sant Joan. A més, demanava la construcció d’un petit parc infantil al pati de l’edifici que dóna al carrer de la Mercè, doncs al centre n’hi ha pocs.

Què hem fet i què farem

Es deixa sobre la taula

La Busca de Vilanova i la Geltrú 1

T

an bon punt la CUP va obtenir representació institucional després de les darreres eleccions municipals, se’ns van platejar dos reptes: Un, que la nostra tasca institucional estigui guiada per les línies estratègiques definides al programa electoral i no pas per la inèrcia que genera la gestió del tripartit i els diferents elements conjunturals. En definitiva, no anar a remolc del dia a dia derivat de l’acció de govern i, així, deixar de treballar més enllà de les parets de l’Ajuntament. Més enllà de criticar, recolzar, opinar sobre tot allò que genera l’Ajuntament, hem de proposar, debatre, plantejar i argumentar nous models, visons i escenaris. No és pas fàcil, però amb esforç, reflexió i l’experiència que anem adquirint dia a dia creiem que ho aconseguim i així continuarà essent. I el segon repte, el perill de deixar de tenir presència al carrer, d’allunyar-nos de la societat pel fet d’haver obtingut representació institucional. Aquest repte ha estat abordat per la comissió organitzativa de la CUP, la que s’encarrega de ser el cordó que fa que la candidatura no sigui només un grup municipal.

Aquesta comissió ha realitzat alguns actes per als afiliats i simpatitzants de la CUP, com poden ser l’excursió a la platja dels Muntanyans el dia 2 de març per tal d’obtenir idees per generar propostes per a la recuperació i preservació de la Platja Llarga, o el sopar-debat del dia 15 de febrer per tractar de manera informal alguns temes d’importància per la CUP.

La Busca de Vilanova i la Geltrú 1

Página 10

Sobre les gratificacions a funcionaris/es

10:52

A favor: CUP, PSC, CiU, ICV, ERC i PP

18/6/08

La voluntat d’aquesta moció era frenar el “deixar fer” del tripartit municipal a les urbanitzacions del nostre terme. Estudiar l’estat de la qüestió, augmentar la vigilància i reconèixer les greus agressions al territori que suposen .

labusca1portada.qxp

Tal i com es pot observar, el nostre finançament es recolza sobre tres pilars.

Per una banda, en les dotacions que rebem com a grup municipal, en segon lloc, en el sou del regidor i, per últim,

en les quotes mensuals dels socis. Cal explicar que l’Assemblea de la CUP va decidir que el regidor posés a disposició del grup municipal el seu sou.

Pel que respecta a les despeses, les més destacables han estat les necessàries per al lloguer de la nostra seu del carrer Llanza, les destinades a adequar-la i mantener-hi l’activitat ordinària, així com totes aquelles derivades de les campanyes, actes i col·laboracions. També cal destacar el cost que ha suposat la contractació d’un alliberat, que realitza tasques

administratives, i les aportacions que hem realitzat a l’òrgan administratiu nacional de les CUP. I ja per acabar, cal esmentar que el resultat positiu entre ingressos i despeses s’ha destinat en gran part, a confeccionar la revista La Busca que teniu a les vostres mans.

En la propera edició, el seu cost apareixerà en el seu apartat corresponent.

Els comptes, clars!

Candidatura d’Unitat Popular

prometem a publicar-los cada any, alhora que reptem els partits polítics que segueixin l’exemple. És tan sols per aquesta via com es podran observar els interessos de particulars i empreses en el finançament dels partits, i es podran combatre els favors que tan sovint reben alguns per part de les administracions.

Sobre les urbanitzacions il·legals dins del terme

C

om és que la CUP publiquem els nostres comptes?

Ho hem fet tan sols perquè no tenim res a amagar? Ni molt menys. A més d’això, els publiquem perquè creiem que d’aquesta forma avancem en el que creiem. Avancem en transparència, en honestedat i en proximitat. I perquè pensem que totes les forces municipals haurien de tenir la obligació de presentar comptes, en la mateixa mesura que els ciutadans tenim el dret de conèixer-los.

D’aquesta manera, la CUP ens com-

MOCIONS PRESENTADES A L’AJUNTAMENT

Sobre la situació insostenible de RENFE

MOCIONS PRESENTADES A L’AJUNTAMENT

Candidatura d’Unitat Popular

Sense res a amagar

Els més representatius són el MDT i Endavant com a organitzacions polítiques; la Coordinadora Obrera i Sindical (COs) i la IntersindicalCSC com a organitzacions sindicals; les Candidatures d’Unitat Popular (CUPs) com a candidatures municipals; Maulets i la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI) com a organitzacions polítiques juvenils; el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC); Alerta Solidària com a organització antirepressiva; Rescat com a col·lectiu de suport als presos i preses polítiques catalanes; la Brigada Catalana Venceremos, de solidaritat amb la Revolució Cubana, i la Brigada Catalano-veneçolana Alí Primera, com a organitzacions internacionalistes; el periòdic L’Accent com un dels seus mitjans d’expressió; i tota la xarxa d’ateneus, casals, i collectius locals escampats per tot el país. Tots ells treballen dia a dia, de manera assembleària i amb una pràctica rupturista, per

A més, el paper d’Endavant també ha estat el d’estendre el discurs independentista a nombroses lluites populars durant aquests anys, com les mobilitzacions contra la guerra i les cimeres estatals contra la Constitució Europea, les dels treballadors contra els tancaments d’empreses, els immigrants per la regularització i lluites veïnals.

Recentment, ens trobem immersos en el treball a la Coordinadora Nacional de l’Esquerra Independentista (CNEI), espai unitari d’on n’han sortit la campanya 300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència, o la celebració de les últimes diades nacionals (11 de setembre, 25 d’abril, 1 de maig...).

Malgrat la feina feta fins ara, la que encara hi ha per fer és immensa, i els espais des d’on fer-ho són diversos. Per això fem una crida a les classes populars catalanes, a tothom qui vulgui treballar per arribar a aquest horitzó de llibertat personal i collectiva, a afegir-se a la Unitat Popular.

Cadascú des de l’àmbit que consideri adient, però essent conscients que sense la implicació de tots i totes no serà possible.

Quan es va produir el desplegament dels Mossos d’Esquadra a la comarca, el dia 1 de novembre del 2007, la Coordinadora va endegar una campanya per tal que l’actuació d’aquest cos policial se situés dins dels paràmetres de la legalitat, alertada per les informacions rebudes des d’altres comarques on ja s’havia fet el desplegament de la policia autonòmica i on la seva actuació no havia estat precisament la d’una policia “democràtica i de proximitat”.

Efectivament, després del seu desplegament ja tenim constància de fets que es poden considerar maltractaments i abús de poder protagonitzats pels Mossos d’Esquadra. Lluny de ser casos aïllats, són conductes massa habituals per a que siguin considerades incidents esporàdics.

Aquestes actuacions desproporcionades i irregulars són silenciades pels mateixos cossos policials i l’Administració en general, i emparades per la normativa, així doncs ens trobem davant d’un ordenament jurídic injust, impropi del país democràtic i progressista que pregonen.

policials, judicials...) o per grups o individus de tendències racistes, xenòfobes, sexistes, homòfobes, antisocials, feixistes, etc... Ara bé, la prioritat de la coordinadora serà la defensa dels col·lectius polítics.

Durant dos caps de setmana del mes d’abril es van realitzar unes jornades antirepressives al Garraf contra els maltractaments i els abusos policials a diferents localitats de la comarca: presentació a Sitges, jornades esportives a Vilanova i sopar i festa a Ribes.

L'objectiu d'aquestes jornades era captar fons per campanyes de suport i solidaritat. Les jornades havien d’acabar amb un concert a Les Roquetes però l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes, governat pel PSOE, ens va negar el permís per a realitzar-lo.

Actualment, a part de denunciar públicament les actuacions policials que considerem irregulars, estem donant informació i suport a persones que han patit diferents casos de maltractaments i d’abús de poder a la comarca, així com de repressió política. Des de la Coordinadora animem la població a denunciar els casos públicament i judicial si s’escau; aquests no s’han de silenciar ni han de quedar impunes.

Alhora, també ens solidaritzem amb casos de repressió de fora de la comarca com el cas del Franki de Terrassa, actualment segrestat a Can Brians per la justícia espanyola, amb la complicitat de l’Administració carcellera de la Generalitat de Catalunya.

La coordinadora resta oberta a qualsevol persona, grup, entitat o col·lectiu.

Per contactar, podeu escriure’ns un correu electrònic a la següent adreça: antirepressiugarraf@hotmail.com.

També podeu conèixer les nostres Des de la Coordinadora antirepressiva activitats i campanyes visitant el nostre bloc: suportgarraf.blogspot.com. del Garraf, entenem per repressió susceptible d'actuació tota mena de violència política o social exercida per qualsevol aparell de l'Estat (cossos

L

’aplicació dels organismes genèticament modificats s’ha difós massivament en el camp de l’alimentació amb l’argument d’obtenir més i millors aliments i, teòricament, poder resoldre així “el problema de la fam al món”.

A la pràctica, el desenvolupament dels transgènics ha creat la possibilitat de controlar el negoci de l’alimentació al planeta. Els únics beneficiaris dels transgènics han estat les grans transnacionals de la vida que volen controlar el multimilionari negoci de l’alimentació al planeta. Aquest és el veritable motiu pel qual s’han desenvolupat els transgènics, i no pas per solucionar el problema de la fam mundial. D’aquesta manera queda desemmascarat un dels crims més grans que actualment es cometen contra la humanitat: la destrucció i l’apropiació de la base de la sustentació de tots els pobles de la terra.

En els darrers anys, s’han donat a conèixer suficients estudis científics i experiències que alerten dels riscos ambientals i sanitaris dels aliments i cultius transgènics. Les llavors d’organismes genèticament modificats s’escampen amb molta facilitat i contaminen altres cultius. D’aquesta manera hi ha una pèrdua de la diversitat agrícola, ja que s’uniformen milions d’hectàrees arreu del món amb monocultius que desplacen cultius tradicionals i àrees silvestres.

A més poden ser una amenaça per a les persones perquè podrien crear nous patògens i malalties.

L’experiència de l’únic cultiu transgènic a Catalunya –el panís o blat de moro- ha generat, des de la seva autorització, irresolubles conflictes d’incompatibilitat amb l’agricultura i la ramaderia tradicional i ecològica, així com en els elaborats alimentaris.

Dins de la campanya Som el que Sembrem s’ha iniciat la recollida de signa-

tures per una Catalunya lliure de transgènics. La llei de 18 d’abril de 2004 obliga a informar el consumidor si el producte que vol consumir conté o no transgènics. Aquesta informació que hem de trobar a l’etiqueta ens ha de permetre ser lliures a l’hora de triar. Però marques com Gullón, Diet Nature, Hijas del Sol, Natur Tierra, per citar-ne algunes, no ho fan.

La plataforma Som lo que Sembrem emprèn una Iniciativa Legislativa Popular, una eina de participació política que permet a un grup de persones proposar una llei al Parlament perquè sigui sotmesa a votació.

S’ha iniciat una recollida de signatures per presentar aquesta proposta d’una Catalunya lliure de transgènics.

L’objectiu és aconseguir aturar el cultiu i el desenvolupament d’aliments transgènics en l’àmbit territorial català, així com garantir la informació exhaustiva en l’etiquetatge dels productes alimentaris que contenen matèries primeres transgèniques. En aquest sentit, la proposta de Llei que es lliura al Parlament consta de les diferents línies d’actuació:

E

l passat 5/12/2007 la Comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya va aprovar una moció en què s’instava el Govern a crear un àmbit funcional de planificació territorial que englobi les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i aquells municipis de l’Anoia que lliurement s’hi vulguin adherir.

Va ser aprovada amb els vots a favor dels Grups Parlamentaris de CIU, ERC, PPC i Ciutadans, l’abstenció de ICV-EUA i els vots en contra de PSC-CC. Aquesta moció suposa la modificació de la llei 1/95 del Pla General de Catalunya i també de la llei 23/83 d‘Ordenació del territori.

El mandat parlamentari tenia un termini de quatre mesos, segons el Reglament del Parlament; és a dir, que finalitzava el passat 18 d’abril de 2008. El Govern, però, no ha contestat com a tal, sinó que el DPTOP va donar resposta a la petició parlamentaria mitjançant un comunicat de premsa, segons el qual el Penedès es queda molt lluny de tenir planificació pròpia en un àmbit propi tal i com expresa la moció aprovada, ja que - Declaració de Catalunya com a Zona la jerarquia normativa faria inviable Lliure de Transgènics, com ho han portar a terme el desenvolupament fet ja 80 regions europees, i també d’aquest suposat Pla, i sempre estaria el Parlament de les Illes Balears. sotmès als Plans Territorials Parcials de Barcelona o Metropolità (Alt Pene- Prohibició immediata dels cultius dès i Garraf), al del Camp de Tarratransgènics, especialment els que gona (Baix Penedès) i al de les Comars’obtenen a partir del transgen ques Centrals (Anoia). El més lògic, MON810. aplicant el principi de subsidiarietat, hauria estat fer un pla territorial par- Etiquetatge clar dels aliments que en cial del Penedès, crear l’àmbit funcioel seu procés de producció utilitzen nal de planificació territorial, i donar transgènics i els que no. La normativa resposta així a una reivindicació sod’etiquetatge vigent no permet que cial, econòmica, cultural i en definitiels consumidors diferenciïn els ali va global d’un territori amb un pes ments que incorporen components específic en el conjunt de Catalunya. produïts mitjançant la utilització organismes genèticament modifi Ja ho demanen 61 municipis, 4 concats, com ara els làctics o la carn. sells comarcals, més d’un centenar d’entitats socioculturals, la totalitat - Moratòria al desenvolupament del sector econòmic i milers de signade transgènics a les nostres terres tures de ciutadans a títol individual. i investigació dels seus efectes.

Fa més de tres anys i mig que el con-

junt d’un territori dóna suport a la campanya fomentada per la Plataforma per una Vegueria pròpia (www.vegueriapenedes.cat), la qual sorgeix com a resposta a l’etern oblit, la desídia i la divisió de la nostra terra penedesenca, i per aprofitar una oportunitat única i irrepetible d’assolir l’estatuts polític-jurídic que es mereix.

Ha estat i és un moviment social sense precedents, almenys a les nostres contrades, fent una tasca pedagògica de democràcia participativa, de tots i per a tots els sectors socials que formem la societat de la qual som part.

Democràcia i Dret a decidir, això és el que demana el Penedès, simplement. Perquè si la sobirania rau en les decisions del Parlament de la nostra nació, és lògic entendre que les decisions preses pel Parlament han de ser assumides i obeïdes pel nostre Govern, si no, quina democràcia a la carta tenim! Que potser només s’aplica allò que convé segons els interessos partidistes de cadascú i de les formacions polítiques de les quals es forma part? O es deuen a uns valors superiors que informen i impregnen tot el nostre ordenament jurídic i entre ells el respecte a la base de la democràcia parlamentària?

La Plataforma continua el seu camí, i el passat 7/5/2008 es va celebrar una trobada al Parlament de Catalunya de membres de la Permanent de la Plataforma i diputats dels grups parlamentaris que donen suport a les reivindicacions penedesenques.

En aquesta reunió va quedar palesa la no acceptació per part dels reunits de la resposta de DPTOP i la necessitat de modificar les normes jurídiques que escaiguin per tal de crear l’àmbit funcional diferenciat. Per poder assolir aquesta fita, l’única via és la Proposició de Llei al Parlament de Catalunya, i a partir del 21 de maig de 2008 s‘han començat els tràmits legislatius i s‘ha continuat fent camí per un Penedès més digne.

L’Esquerra Independentista, un moviment que torna a caminar

Coordinadora Antirepressiva del Garraf

Catalunya lliure de transgènics

Un Penedès digne

Endavant (OSAN) Vilanova i la Geltrú www.endavant.org

Coordinadora Antirepressiva del Garraf antirepressiugarraf@hotmail.com suportgarraf.blogspot.com

Associació per la Protecció del Medi Ambient www.vvirtual.es/apma

Julio Ramon i Berrio Plataforma per una Vegueria Pròpia Vegueria Penedès

De bat a bat

I quin paper hi fem des d’Endavant en tot això? Endavant neix, l’any 2000, amb el propòsit d’anar estructurant aquest moviment, apostant pel treball unitari, promovent la clarificació ideològica i difonent el projecte independentista mitjançant la mobilització, després d’un llarg període de divisió i de desmobilització iniciat l’any 92, que semblava que havia de significar la desaparició de l’EI.

L

a Coordinadora antirepressiva del Garraf es va crear l’any 2002 arran dels fets de la Fira de Novembre, i l’assalt a l’Ateneu Popular l’Aixada per part de la Policia Local sense cap ordre judicial. Cinc anys després, el cas dels fets de la Fira es va arxivar, però s’havia de fer front a les despeses dels advocats i una sèrie de col·lectius i persones de la comarca van decidir rellançar la coordinadora que havia estat un temps inactiva.

Això va coincidir en el temps amb diversos casos de repressió a actes de dissidència política.

13

Però, què és l’Esquerra Independentista? Podem definir-la com un moviment polític i social format pel conjunt d’organitzacions, col·lectius i casals que treballen per bastir una majoria social capaç de propiciar la independència i el socialisme dels Països Catalans. Independència i socialisme, aquests són els objectius estratègics que, a criteri de l’EI, garanteixen els drets socials i nacionals de tots els catalans i catalanes, inclosos aspectes com la defensa del medi ambient o l’alliberament sexual i de gènere. I són els objectius pels quals treballen totes aquestes organitzacions i col·lectius, cadascun des del seu àmbit.

anar teixint aquesta majoria social, que anomenem Unitat Popular, entenent-la com el conjunt de persones que han decidit organitzar-se i treballar des de l’àmbit que sigui per aconseguir un procés polític de ruptura amb els estats espanyol i francès, i amb el sistema capitalista, mitjançant la creació d’un nou estat socialista al territori dels Països Catalans.

Candidatura d’Unitat Popular

A

quests darrers anys, l’Esquerra Independentista està tornant a prendre volada després d’un llarg període d’acumulació de forces. La seva incidència es comença a notar cada cop més als carrers de pobles i ciutats i, darrerament, fins i tot en alguns ajuntaments.

La Busca de Vilanova i la Geltrú 1

Página 12

HAN PARTICIPAT:

10:52

Les seccions Punts de vista i De bat a bat volen ser una porta oberta per a totes les entitats, associacions, col·lectius, plataformes i persones que vulguin donar a conèixer les seves reflexions, posicions o plantejaments. En aquest sentit, les seves aportacions no tenen perquè reflectir el parer de la CUP de Vilanova i la Geltrú, que ja té altres mecanismes per donar a conèixer les seves iniciatives i plantejaments polítics.

18/6/08

PARTICIPA I COL·LABORA AMB LA BUSCA

Sobre els aliments transgènics

MOCIONS PRESENTADES A L’AJUNTAMENT

Candidatura d’Unitat Popular

El seu objectiu era establir mesures i mecanismes perquè Vilanova i la Geltrú passi a ser una ciutat lliure d’aliments transgènics, tan als cultius, als comerços, als menjadors escolars, etc.

Es deixa sobre la taula

12

De solidaritat amb el poble palestí

Exigia al congrés espanyol i al Parlament de Catalunya la fi immediata del bloqueig econòmic i polític a Palestina, especialment a la Franja de Gaza, situació que agreujava encara més la misèria i opressió del seu poble.

De bat a bat

A favor: CUP, ICV, ERC i PSC Abstencions: CiU i PP

La Busca de Vilanova i la Geltrú 1

labusca1portada.qxp

“L’home manuscrit” Manuel Baixauli Editorial Proa (18,30 Euros) Editorial Moll (12 Euros) L’escriptor i pintor de Sueca (País Valencià) signa una novel·la que busca els límits del gènere. Es diu que és una lectura que agrada a qui agrada la literatura.

“Dietari final” Lluís Maria Xirinacs Editorial Ara Llibres (19 Euros) Recull els últims escrits del pensador català, d’una banda “Darreres espurnes”, un dietari místic del seu últim més de vida, i d’una altra “Cinc anys”, on podem conèixer al Xirinacs més humà.

www.infinitewheel.com Una altra pàgina d’animacions musicals interactives. Encén els altaveus i juga en les múltiples opcions de la pàgina. Un experiment agradable.

Un toc d’humor

CUP de Vilanova i la Geltrú C/ Josep Llanza 11 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 93 816 51 06 vilanova@cup.cat www.vilanova.cup.cat

Fent dissabte a Can Tripartit

Correu electrònic:

www.littlecountry.net Animacions musicals interactives.

Per passar una bona estona quan no tinguis res a fer.

Codi postal:

www.theonion.com En forma de diari electrònic, però amb notícies falses, aquesta web en anglès no es mossega la llengua.

Molt recomanable per divertida i crítica amb tota mena d’institucions.

Telèfon:

Verticals 1 Modalitat de futbol casolà i manera de perdre calers municipals 2 Als Països Catalans, a la independència i al socialisme 3 Fumes com un regidor 4 Principal Societat de Col·locació 5 Amaneix Vilanova i la Geltrú 6 Diftong decreixent 7 Empresa propietària de la Rambla 8 On volem els feixistes, racistes, sexistes, espanyolistes, mentiders i altres hipòcrites 9 En són riques les muntanyes del Garraf 10 Ja et toca passar-la 11 T’ho diuen cada quatre anys i aquí s’acaba la teva tasca 12 De la vila n’és patrona 13 Familia del reino animal que suele ir precedida de un insulto 14 Partit reusenc i freak 15 A Vilanova està morta

INTERNET ENTRETENIMENT

Adreça:

www.aixotoca.cat Una mirada irònica a l’actualitat a base de fotomuntatges i una mala bava bàsica per mantenir una visió sana de la realitat.

Pau Navarro

Temporada Alta “Temporada alta” La jove banda vilanovina envolta les seves lletres combatives i de denúncia amb un so dur que remou en directe i que aconsegueix despertar la vena més activa i lluitadora a qualsevol.

Sense embuts, parlen de la mala gestió de l’Ajuntament i la Generalitat alhora que fan saltar i ballar sense parar. www.temporada-alta.com www.myspace.com/temporadaalta

MÚSICA MÉS ENLLÀ

La Brigada “La obligació de ser algú” El panorama pop, molt viu a Vilanova i la Geltrú, no s’havia decidit a cantar en català fins ara, però els resultats han sigut més que satisfactoris.

La Brigada fa una música de qualitat, detallista, en la que la melodia pren protagonisme al contingut d’una lletra que per fi podem escoltar en la nostra llengua. www.labrigada.cat www.myspace.com/thelightbrigades

At Versaris “Va amb nosaltres” (2007) “La vida són dos dies” (2008) Al rap en català li ha costat molts anys de feina fer-se un lloc en festivals i prestatgeries. Actualment, cada vegada hi ha més oferta, un exemple és el dels barcelonins At Versaris, que no deixen a ningú indiferent.

Un grup de músics compromesos que han tret un disc amb quatre noves cançons en suport als treballadors de Transports Metropolitans de Barcelona que es pot descarregar gratuïtament a través d’Internet. www.myspace.com/atversaris

CINEMA / DVD

En què quedem?

“Persèpolis” Directors: Vincent Paronnaud i Marjane Satrapi (18 Euros) Es tracta d’una pel·lícula d’animació basada en el còmic del mateix nom.

Explica la història d’una nena que creix a l’Iran quan es produeix la caiguda del Sha i la revolució islàmica i que marxa a estudiar a Europa, on es convertirà en una dona amb els problemes de l’adolescència sumats als d’una inevitable crisis d’identitat.

Una visió única i diferent tan del món occidental com de l’oriental.

Estava fet expressament perquè piquéssim?

Sembla que no pugui ser, al bell mig de la Rambla amb Francesc Macià, posat en safata. Una mostra

increïble de les contradiccions del tripartit: per una banda ens animen a celebrar el Dia Mundial del Medi Ambient tot deixant hàbits contami-

nants i, just a sota, ens conviden a la fira del vehicle d’ocasió, per actuar en conseqüència! Bravo!

La veritat és que sobren es paraules (de debò).

15 Candidatura d’Unitat Popular

MÚSICA VILANOVA I LA GELTRÚ

“L’olor de la pólvora” Maurici Jaumandreu Editorial Mina (13 Euros) Onze testimonis reals de lluitadores i lluitadors antifranquistes que relaten les seves vivències perquè quedin immortalitzades i es recuperin quan faci falta.

O bé: - Fent-nos arribar escrits per a la revista municipal 08800, on la CUP cedeix el seu espai a les entitats i col·lectius de la ciutat.

- Amb col·laboracions a la revista que teniu a les mans.

- Enviant-nos les vostres crítiques o suggeriments a través de la nostra plana web on també podeu fer arribar les preguntes que vulgueu que fem a l’equip de govern.

- Adreçant-nos un correu electrònic.

“Margarit” Ramon Xuriguera Editorial El Cep i la Nansa (15 Euros) L’editorial vilanovina treu aquesta novel·la de l’autor republicà Ramon Xuriguera per, d’alguna manera, recuperar el fons literari català d’abans de la guerra. La història que narra és la de Margarit, un pastor de les muntanyes pirinenques que mata l’amo perquè s’havia venut les terres i el ramat i, amb posterioritat, l’havia volgut treure de casa.

La Candidatura d'Unitat Popular de Vilanova i la Geltrú està oberta a la participació de totes les persones i col·lectius que, des de l'àmbit local, treballem per construir un poble lliure i socialment just.

Si vols estar ben informat/da de totes les activitats o si vols participar activament amb la CUP, fes-nos arribar les teves dades o posa’t en contacte amb nosaltres. També ens pots trobar al carrer Josep Llanza 11, els dilluns i dimarts a partir de les 7 del vespre.

LLIBRES LITERATURA CATALANA

Hi ha diferents maneres de participar amb la CUP, ja sigui de manera directa, militant-hi o col·laborant-hi, ja sigui mitjançant entitats, associacions, moviments socials amb els quals intentem treballar en xarxa.

Es poden fer propostes directament: - Assistint a les assemblees de la CUP de Vilanova i la Geltrú, que són obertes a tothom.

- Participant en els diferents grups de treball i comissions de la CUP, obertes en aquest cas per a la totalitat dels membres de l’assemblea i afiliats.

Sobre la conservació i adequació dels refugis antiaeris i defenses costeres En suport del Correllengua 2007

MOCIONS PRESENTADES A L’AJUNTAMENT

L’objectiu era donar suport polític i econòmic a aquesta iniciativa i a les entitats que ho feien possible, així com exigir una nova llei de política lingüística per millorar l’ús social del català arreu dels Països Catalans.

A favor: CUP, ERC, CiU, ICV, PSC Abstencions: PP PP, PSC i CiU, però, voten en contra d’exigir una nova llei de política lingüística, ICV s’absté.

14

www.quiosc.cat Des d’aquest lloc web pots subscriure’t a la majoria de revistes escrites en català que hi ha actualment al mercat.

Un bon servei per aquella gent amb ganes de llegir publicacions especialitzades en català.

Població:

INTERNET BOTIGA ON-LINE

www.racocatala.cat Tot allò que passa en el nostre país és analitzat en aquest espai d’opinió de la xarxa actualitzat diàriament. A més, ofereix un acurat directori de recursos catalans d’Internet que no te’ls acabaràs. Per llegir, pensar i opinar.

Horitzontals 1 El govern els té alts 2 Element característic del cel vilanoví 3 Vol dir gos 4 N’has de beure molt per creure’t les promeses del tripartit 5 En moltes voreres del centre te’n pots fer 6 A Vilanova n’hi ha un de gros 7 L’oposició de pandereta 8 A Vilanova es mouen molt 9 El que volem per Euskal Herria 10 De Franco a presidir el saló de plens 11 Del sudoku n’és el rei 12 Nombre d’espectacles que ha acollit el Principal últimament 13 Zeros del sou de l’alcalde en pessetes 14 Monosíl·lab més utilitzat pel tripartit 15 Estan fets pols 16 Fincas 17 Molta cervesa te’n fa venir 18 Espai cèntric municipal saturat 19 Com mai no està el regidor de la CUP al ple

DES DE LES VILES I CIUTATS CONSTRUÏM LA UNITAT POPULAR!

A favor: CUP, PP i CiU En contra: PSC, ICV i ERC Aquesta moció tenia com a objectiu elaborar un estudi sobre l’estat dels diferents refugis i defenses costaneres a la vila i obrir al públic el refugi que estigui en millors condicions, així com dignificar i netejar les defenses costaneres.

Litoral cultural

www.llibertat.cat Espai d’informació nacional dels Països Catalans. Si vols conèixer totes les notícies que ens encaminen a l’horitzó de la llibertat del nostre poble en aquesta plana les hi trobaràs.

www.productesdelaterra.cat Si vols moda amb missatge i bon humor no pots deixar de consultar els catàlegs i les col·leccions que ens ofereix aquesta botiga online.

Candidatura d’Unitat Popular

Autodefinits vilanovins

INTERNET INFORMACIÓ NACIONAL

La Busca de Vilanova i la Geltrú 1

Página 14

Nom i Cognoms:

10:52

LA CUP ÉS PARTICIPACIÓ, PARTICIPA AMB LA CUP!

La Busca de Vilanova i la Geltrú 1

18/6/08

Horitzontals: 1 Sous 2 Grua 3 Ca 4 Vi 5 Mal 6 Pi 7 CiU 8 Rajoles 9 Pau 10 Rei 11 Funcionari 12 Zero 13 Set 14 No 15 Tacó 16 Nevot 17 Pixera 18 Toc 19 Sol Verticals: 1 Sala 2 Si 3 Carretero 4 PSC 5 Vinagre 6 IU 7 Inditex 8 Fora 9 Asfalt 10 ITV 11 Vota 12 Neus 13 AVE 14 CORI 15 Nit

labusca1portada.qxp