LA BUSCA abril 2009 by CUP Vilanova i la Geltrú

Contra la crisi, construïm l'alternativa! Els Països Catalans, igual que el conjunt del món capitalista, viuen temps de crisi econòmica. Amb una població total d'uns 12 o 13 milions d'habitan ts, el país suporta a data d'avui més d'un milió d'aturats. Les darreres xifres del mes de març indiquen que només al Principat de C atalunya les xifres d'aturats han traspassat ja el llindar del mig milió. A V ilanova i la Geltrú, com ja és habitual, les xifres són sempre un xic més preocupants ja que les taxes d'atur se situen sempr e sobr e la mitjana de la pr ovíncia. Amb poca economia pròpia i sense gr ans sectors econòmics estratègics, Vilanova i la Geltrú es troba en una posició d’especial debilitat enfront de la crisi. El desinflament de la bombolla de l'especulació i el lucr atiu negoci de la compra-venda d'immobles ha deixat centenars d'obrers de la construcció, i autònoms vinculats també a la construcció, a l'atur o en situacions precàries. Les multinacionals estrangeres amb plantes de producció a la ciutat aprofiten el context d'escampada gener al per pr omoure acomiadaments massius malgrat continuar acumulant guanys milionaris. Són dos sectors econòmics, el de la construcció i l'industrial, pels quals la política econòmica del govern municipal havia apostat, i que ara s'ensorren. No s'hi val a dir que nin gú s'ho veia venir. És mentida. Ho veia tothom, però els un pels altres, interessava mentir. No en v a, el Pla Gener al d'Ordenació Urbanística, és a dir , les planificacions a llarg termini fetes per govern i oposició, abans de l'entrada de la CUP, són un decàleg de despropòsits. Però crítiques a banda, ho vulguem o no, la crisi està fent mal. En moments de pànic inversor, o de “corralito” al crèdit familiar i a la petita i mitjana empresa, que és ni més ni men ys la situació que bancs i go verns ens han imposat, Vilanova i la Geltrú està gairebé nua. La resposta. Temps de tensions, temps de solidaritat Les primeres conseqüències de la crisi ja s'estan sen tint: acomiadaments massius a les indústries, atur a la construcció, ruïna de l'economia familiar, crisi a la petita i mitjana empresa... La crisi generada pels bancs i l'economia de l'especulació, amb la complicitat dels governs, l'acabarem pagant els de sempre. La nostra societat viurà temps de precarietat i pobresa i hem d'estar preparats per fer-hi front. Per denunciar d'una banda els culpables d'aquesta crisi, i per treballar plegats per superar-la. És en aquest context que des de l'esquerra hem de treballar colze a colze amb els perjudicats per aquesta crisi sota un c oncepte clar i r otund de SOLIDARITAT. Solidaritat amb les lluites sindicals en defensa dels llocs de treball a la indústria, perquè són llocs de treball que perd per sempre més la ciutat, i també per les generacions que vindran. Solidaritat amb les per sones i les famílies amb dificultats, perquè la pobr esa és cada v egada més una r ealitat al nostr e voltant.

Per la crisi, el 2009 no hi ha urà gratificacions. El problema no són les gratificacions en si, sinó com s’atorguen (totalment a dit); a la CUP ja ens van tombar una moció al respecte. El govern no ha aclarit què passarà l’ any vinent, però ja us avancem que la CUP no donarà supor t a res si no es fa amb criteris públics i clars.

Cultura del foc Des de la CUP volem felicitar totes les entitats i col·lectius de la ciutat perquè han sabut restar units davant les adv ersitats. Esperem que la normativa tal com està ara no prosperi i que es respecti la nostra cultura. Celebrem també que, tot i les dificultats, poguessin in tervenir al ple.

Taxes municipals injustes La crisi, que la paguin els rics ! El tripartit i CiU (o podem parlar de quadripartit?) van votar unes taxes municipals totalment de dretes i molt per sobre de l’IPC. Com es menja que en temps de crisi l’IBI i altres taxes pugin un 4% per tothom sense cap mena de progressivitat?

TDT Celebrem que, tot i el retard, Canal Blau i altres canals del múltiplex comencin a emetre en TDT. A més, des de la CUP esperem que el Canal Blau esdevingui un servei veritablement públic i no una plataforma governamental, i que les privades tinguin un mínim de qualitat i no es converteixin en canals publicitaris i estafadors com aquells a què ens està començant a ac ostumar la TD T.

Enric Duran Tot el suport per a aquest jove vilanoví que, d’una manera ben peculiar, ha v olgut denunciar les lògiques injustes i e xplotadores del sistema econòmic capitalista. Som molts els qui treballem per acabar amb un model que hipoteca la vida de la gent i del territori. Mentre se’l criminalitza, els lladres de veritat continuen al capdavant dels seus bancs i grans immobiliàries.

Habitatges buits Han anat c onstruint barris i sec tors sense contemplar que a la ciutat hi ha milers de pisos buits. ¿I si en c omptes d’anar construint ens centrem en fórmules i polítiques públiques que permetin habitar aquests pisos ? O és millor créixer i créix er hipotecant la terr a i la gen t?

Obres menors La proposta. Temps de canvis, temps de transformació

DIPÒSIT LEGAL L-943-08

Des de la CUP de V ilanova treballem en l'elaboració de propostes en els àmbits econòmic i social per convertir la crisi realment en una oportunitat per caminar vers un altre model de desenvolupament econòmic arrelat al territori, generador de riquesa que reverteixi en l'entorn, sostenible i sostingut en el temps i competitiu al llarg termini. Per això des de la CUP pensem que cal generar economia local arrelada al territori, mitjançant la capitalització de projectes empresarials d'ordre cooperatiu, ja sigui de producció de béns com de serveis, mitjançant polítiques actives d'incentivació de la iniciativa privada en aquest sentit. A més, pensem que cal treballar per una economia local de valor afegit, que no es basi només en la venda d'actius propis per a la captura de capitals estrangers -com fou Neàpolis-, sinó en la generació d'economia pròpia amb valor afegit.

Fa poc es va aprovar una ordenança sobre les obres menor s. A quest ac ord on apar eix el mecanisme de l’ assabentat és molt positiu i significa l’agilització dels tràmits burocràtics. Ara bé, encar a hi ha molta f eina per f er per tal d’agilitar molts tràmits municipals.

La Sala L’escàs èxit i acollida que té La Sala com a Centre d’Art Contemporani ha fet que el tripar tit se’n replantegés els usos. Celebrem aquesta decisió i ens oferim a debatre altres usos possibles. Les reformes per millorar-la acústicament es podien haver tingut en compte des d’un bon principi. Ara ha estat més dificultós i car.

La necessitat. Temps de lluita, temps de mobilitzacions

Combatents de la Guerra Civil

En resum, les crisis són periodes que l'ec onomia capitalista necessita per reorganitzar-se. Uns pocs en surten reforçats i la majoria hi sortim perdent. Per això és necessari que la població faci sentir la seva veu. No ens podem permetre que els preus dels serveis bàsics pugin escandalosament per sobre de l'IPC, com molt bé va denunciar la Federació d'Associacions de Veïns de Vilanova i la Geltrú. No ens podem permetr e que empreses amb guanys milionàries ens expliquin que els culpables dels ac omiadaments massius són els propis treballadors. No ens podem permetre Departaments de Treball de la Generalitat, en mans suposadament de l'esquerra, que signin sense més els Expedients de Regulació d'Ocupació. No ens podem permetre tampoc que els nostres diners públics ser veixin per engreixar els beneficis d'uns bancs que ens han dut a la ruïna i a l'endeutamen t. I finalmen t, no ens podem permetre una economia basada en l'especulació, la destrucció del territori i la precarietat laboral. Perquè, ho estem comprovant, és un model de desenvolupament que ens porta a la ruïna.

Juan Luis Ruiz

Ara fa 7 0 anys de l’entrada dels f eixistes a la nostra ciutat. Cal fer memòria i recordar aquells fets i les per sones que van lluitar, com ho fem avui, contra el feixisme i els seus hereus i per la llibertat. Aquí hi trobareu la CUP i d’altres entitats que treballem per dignificar aquella lluita i perquè sigui present en la nostra memòria col·lectiva.

Les maneres del por taveu "socialista" són ben lletges i no ajuden gens a mantenir un bon clima polític. El seu discurs i i els seus arguments només fan que posar-los en evidència. És lògic que no els agradi que existeixi una força política demostri de quin peu calça la suposada “ esquerra socialista” que, precisament d’esquerres, no n’és, i de socialista només en té el nom.

La Busca de Vilanova i la Geltrú Número 2

Davant la crisi, solidaritat!

Gratificacions a funcionaris

Abril 2009

Amb el v ot contrari de la CUP i del PP , es v a aprovar un reglament d’usos lingüístics que fa que l'Ajuntament no es pugui adreçar en català a Perpinyà, Fraga o l'Alguer, i molt discutiblement a un municipi del País Valencià. El més divertit, però, és que la CUP va haver de demanar, un cop aprovat, que l’enviessin a un corrector perquè esmenés els err ors lin güístics que c ontenia.

LA BUSCA

Reglament d’Ús del Català a l’Ajuntament

La publicació d’aquest segon número de La Busca que teniu a les mans coincideix amb el quart any de vida de la CUP de Vilanova, amb la meitat de la primer a legislatura amb la CUP pr esent a l’Ajuntament vilanoví i amb l’oficialització del relleu del nostre regidor. Aquests dos anys al consistori han estat anys d’aprenentatge, de conèixer com funcionen les c oses a la “ casa gran”, però sobretot dos an ys de f er molta feina i de consolidació del nostre projecte municipalista: ens ha servit per reafirmar la necessitat que a l’Ajuntament hi hagi una veu diferent de les altres, que aposti per altres formes de fer política i que posi en dubte certes dinàmiques que no pel fet de ser habituals són justificables. La nostra tasca no ha estat fàcil, i encara menys la del nostr e r egidor. Dur ant aquest període s’ha demostrat, com ja fa temps que denunciem, que el dia a dia de la política municipal està pensat perquè els càrrecs electes hagin de ser professionals de la política i no ciutadans disposats a invertir part del seu temps lliure a construir una ciutat millor. Les nombroses reunions, comissions i juntes en horari laboral dificulten conciliar la vida laboral i per sonal amb el càrr ec polític. Aquest és el principal motiu que va portar l’Edu Pinilla, el mes de gener passat, a fer saber a l’assemblea de la CUP el seu desig que algú el substituís com a regidor a partir del mes de maig, quan es c omplien dos an ys del seu nomenament. A partir d’aquell moment, la CUP es va posar a treballar per decidir qui assumiria el seu r elleu c om a portaveu de l’assemblea al ple, perquè per a nosaltres el càrrec de regidor no és més que això, la per sona que fa d’altaveu de l’assemblea a l’Ajuntament. Coneixent els problemes que havia tingut l’Edu, es v a tenir en c ompte que la persona que el substituís tin gués una disponibilitat important, que fos vàlid per fer aquesta f eina i, sobr etot, que tingués il·lusió i ganes de desenvolupar la tasca de regidor. En una assemblea al mes de febrer es va escollir en Quim Arrufat com a representant de la CUP a l’Ajuntament per als propers dos anys. Des d’aquest espai v olem donar les gràcies a l’Edu per la se va dedicació i per la qualitat de la f eina feta. Ell ha estat el primer, qui ho ha tin gut més difícil. Tots hem hagut de d’aprendre de forma accelerada en què c onsisteix la tasca d’un grup municipal, però ell és el que ha estat a primera línia i, en moltes ocasions, r emant c ontra c orrent. Desitgem també molta sort a en Quim en la seva nova tasca. A banda d’una entrevista al nou regidor de la CUP, en aquest número també hi trobareu un recull de les mocions que hem pr esentat aquest segon an y de legislatura, la nostr a visió sobr e la propera r eforma del R eglament de Participació Ciutadana, un escrit d’ en Toni Albà sobr e la situació cultur al al nostre municipi o la pr oposta política de la CUP sobr e l’Ortoll. També hem volgut tractar temes que c onsiderem interessants i que no estan dins l’agenda municipal, c om la immigr ació o la llengua, i temes que , com l’Eixample Nord, sí que hi estan però que nosaltres voldríem deixar aparcats. Com cada any, també trobareu a La Busca l’estat dels nostres comptes, ja que la c onfiança només pot arribar de la mà de la transparència. Hi trobareu també tocs d’humor, semàf ors, r ecomanacions culturals i, novament, la col·laboració de diferents col·lectius de la ciutat i el Penedès, perquè volem que La Busca sigui una por ta ober ta a apor tacions d’altres col·lectius que, com nosaltres, treballen per construir un municipi més compromès socialment i culturalment i més r espectuós amb el territori.

Tot i les limitacions que tenim pel fet de tenir un sol regidor i els pocs canals de participació real amb què comptem els vilanovins i les vilanovines, des de la CUP dediquem i dedicarem molts esforços a presentar propostes que ens ajudin a construir entre tots i totes una Vilanova i la Geltrú justa, crítica, habitable ,

Mocions presentades a l'Ajuntament

En suport d'en Franki Aquesta moció demana va la r evisió del cas i la A favor CUP, CiU, ICV, ERC posada en lliber tat de F rancesc Argemí, acusat En contra PP i PSOE d’esquinçar una bandera espanyola. Alhora, instava l’Ajuntament a posicionar-se contra delictes d’escassa qualitat democràtica c om l’“ultratge a Espan ya”.

En aquest sentit, aquí teniu les mocions que hem pr esentat des del juny de l’any passat, quan vam editar la primera Busca:

Pots consultar totes les nostres mocions completes a la www.vilanova.cup.cat

Sobre l’enllumenat Com l’any anterior, pretenia racionalitzar l’horari i A favor CUP, PSOE, CiU, el calendari de la il·luminació de Nadal. Des de PP, ERC i ICV de Nadal l’administració cal donar exemple en matèria d’estalvi energètic.

Després de trobar-nos amb dificultats de tota mena, A favor CUP i CiU Sobre la transparència en la en forma de moció demanem que es faciliti de forma En contra PSOE, ERC i ICV informació municipal àgil i transparent tota la informació que demanin

Per a la instal·lació Proposava fer un estudi per instal·lar nous lavabos Sobre la taula i senyalització dels públics a la ciutat , senyalitzar correctament els existents i posar-ne de mòbils en esde veniments lavabos públics

En suport del Correllengua

Per a la dignificació L’estat actual del parc és força lamentable, alhora A favor CUP, PSOE, CiU, que ha rebut transformacions en els últims anys. La PP, ERC i ICV del Parc de Ribes moció demanava obrir un procés col·lectiu i particiRoges

els grups municipals, sobretot la que fa referència Abstencions PP a l’economia.

sostenible i solidària dins l’horitzó nacional dels P aïsos C atalans.

Contra els abocaments il·legals a l’Ortoll

Com cada any, l’objectiu d’aquesta moció és demanar A favor CUP, PSOE, CiU, suport polític i econòmic a aquesta iniciativa, que ERC i ICV pretén millorar l’ús social del català arreu dels Països Abstencions PP Catalans. * PP, PSOE i CIU voten en contra d'exigir una nova llei de política lingüística.

Demanava la clausura i neteja dels abocadors il·legals A favor CUP, PSOE, CiU, que hi ha a l’Ortoll. Demanava també un augment PP, ERC i ICV del control i les sancions vers aquestes pràctiques en tot el terme municipal.

populars com la Festa Major, Carnaval o festivals.

patiu de car a a la r emodelació del par c i la se va dignificació a curt termini.

Per a la creació de beques d’estudi

Sobre l’accés de les L’objectiu de la moció er a iniciar un estudi per Sobre la taula expressió facilitar al màxim l’entrada de les ambulàncies a utilitzada quan qui presenta ambulàncies a l’Hospital. Actualment han d’anar a buscar rotondes la moció, accepta tractarl’Hospital

Sobre la fossa comuna de la Guerra Civil

L’objectiu de la moció era dignificar la memòria dels A favor CUP, PSOE, CiU, combatents republicans enterrats a Vilanova i la ERC i ICV Geltrú. Demanava senyalitzar la fossa comuna que En contra PP es tr oba al c ementiri i c ol·locar-hi una placa.

Per a la creació d’un Demanava crear un registre municipal de bicicletes Sobre la taula de caràcter voluntari i gratuït per tal de r eduir el registre de nombre de robatoris, facilitar la detecció i identificació bicicletes

Sobre la situació a Gaza

Instava els governs català i espanyol a fer les gestions A favor CUP necessàries per aturar la massacre a Gaza. D’altra En contra CIU, PSOE , PP banda, exigia acabar amb el comerç d’armes amb i ERC Israel. Abstencions ICV

Per una Vilanova lliure de bosses de plàstic

Contra els preus de Aquesta moció pretenia mostrar el descontentament A favor CUP, PSOE, CiU, de moltes persones davant l’augment de preus de PP, ERC i ICV Rodalies

properes per què només s ’hi pot en trar en una la en altres espais o plens direcció. posteriors.

de les bicicletes robades, etc.

Les bosses de plàstic tenen una vida útil de 15 minuts A favor CUP, PSOE, CiU, i tarden segles a descompondre’s. Aquesta moció PP, ERC i ICV demanava prendre mesures que, progressivament, acabin amb el seu ús massiu.

Sobre la situació a MAHLE

Mostrava la nostra solidaritat amb els treballadors/es A favor CUP, PSOE, CiU, per la dura situació que patien, així com amb tota PP, ERC i ICV la resta de treballadors/es afectats per la crisi sense el mateix ressò mediàtic. Alhora, exigia a l’empresa reconsiderar la decisió i buscar alternatives.

Sobre l’Envelat municipal

Sobre la senyalització per a vianants

La moció tenia per objectiu estudiar la instal·lació A favor CUP, PSOE, CiU, de senyalització d’edificis i indrets d’interès cultural, PP, ERC i ICV social, sanitari, etc. per a vianants. Actualment, la poca senyalització que hi ha va destinada als vehicles a motor.

La in tenció d’ aquesta moció er a afr ontar la A favor CUP, CiU i PP planificació de l’Envelat amb temps i no a c orreEn contra PSOE, ERC i ICV cuita c om ha passat cada tempor ada. Si es v ol programació de qualitat , cal una major pr evisió.

Per a la creació d’un Aquesta moció demanava la construcció d’un mur A favor CUP i CiU municipal en un espai públic on el c ol·lectiu de mur per als En contra PSOE, ERC i ICV grafiters de la ciutat pogués expressar el seu art de grafiters forma lliure i sense tràmits burocràtics. Indirecta- Abstenció PP ment, perseguia també la reducció del vandalisme.

Brega, Endimari, l’Assemblea de Joves de Vilanova, Palestina Resisteix, el Fòrum Social Català, els Tronats de Mar, etc.). A més, ha estat membre dels grallers de Cunit i violinista de l’Orquestra de Cambra Eduard Toldrà. Des de fa 2 an ys és responsable de l’àrea de relacions internacionals i polítiques del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions, on treballa per a la defensa dels drets col·lectius dels pobles, i actualment dirigeix un projecte de recerca a l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB sobr e el municipalisme alterna tiu.

Com creus que percebrà l’electorat el canvi de regidor?

se sustentarà en 6 pilar s: la crisi, l’Ortoll, l’ accés a l’habitatge , la participació, la cultura i la immigració.

Per un votant conservador, l’alternança pot ser vista negativ ament perquè acostuma a pr emiar l’èxit professional individual. Però el votant d’esquerres, crec que percep els canvis com un punt positiu perquè s’ajusta a la nostra manera d’entendre la CUP, és a dir, a un model democràtic i col·lectiu de l’acció política. No com un partit polític, sinó com un grup de per sones que de maner a assembleària delibera i acorda propostes per al municipi. El canvi possibilita que més membres de la CUP optin al càrrec de portaveu i també evita la professionalització. És important el fons, però també la forma de treballar. Pros i contres del govern tripartit a Vilanova? El tripar tit ha f et més eficien t l’administració, l’ha modernit zada. Ha projectat polítiques més enllà del centre vila i ha invertit força en infraestructures culturals municipals (tot i que encar a queda molt per f er). Però, políticament, el PSC ha fet desaparèixer dues f orces: IC V i ERC . Ambdós partits tenen una gran manca de projecte polític i, conseqüentment, el projecte independentista i d’esquerres tr ansformador és ine xistent.

Un pol d’esquerres és necessari per crear debat. D’altra banda, el Partit Socialista ha desar ticulat el teixit associatiu local, sobretot el crític... Posa’n un exemple L’any 2003, abans que sorgís la idea de crear la CUP Vilanova, l’Assemblea de Joves es va manifestar davant de l’estand del PP a la Fira de Novembre per rebutjar la massacre que l’Exèrcit Espanyol estava perpetrant sobre el poble àrab a l’Iraq. La mateixa policia local que ens ha de defensar va utilitzar la violència i l’assetjament verbal davant dels ulls de gent amb càrrec. Ningú no va dir res.

“LA CRISI NO ÉS OPORTUNITAT, ÉS OPORTUNISME” Al cap d’uns dies, 500 persones vam mobilitzar-nos per protestar contra l’abús de poder de la policia local però, sobretot, contra la complicitat dels qui governen. Quines línies treballarà la CUP properament? Seguirem treballant els pun ts que tenim projectats des de fa 2 an ys, però aquest any el nostre programa

El panorama econòmic actual afecta, principalment, els treballadors i les classes més populars. Som la quarta ciutat de Catalunya amb més famílies sota el llindar de la pobr esa. Diuen que la crisi és oportunitat; de fet, és oportunisme. La crisi té culpables, i no estan als EEUU. Els ciutadans han de poder identificar-los i ser crítics. Cal que els treballadors facin pressió per desencallar aquest c ontext, i només ho aconseguirem si es cr ea un clima de mobilització que demani al Govern l’adopció de veritables polítiques d’esquerra. Volem f orçar aquest clima reivindicatiu i apostar per vies que facilitin el dia a dia dels treballadors, com ara un millor accés a l’habitatge o als ser veis socials. En aquesta línia, també volem combatre el creixement desmesurat de la ciutat. L’Ortoll n’és un bon exemple. La CUP projecta un “Ortoll verd”, amb zones d’esbarjo i zones verdes que oxigenin aquesta zona obrera. Però quan dic “zona verda” em refereixo a boscosa, amb vegetació autòctona, no importada, on t’hi puguis perdre tot passejant. Això seria un autèntic “pulmó verd” per a V ilanova, no el parc de la Torre d’Enveja, que s’ha convertit en un enorme pipican.

Una altra qüestió que volem treballar és la par ticipació ciutadana, i per això vetllarem perquè el reglament municipal de participació sigui exemplar i es tin gui present en la se va redacció les v eritables necessitats dels vilanovins.

Quim Arrufat i Ibañez entrevista de Marta Rius

assolit el reconeixement de la tasca que la CUP està fent a la ciutat. S’ha encarregat d’ estudiar totes les problemàtiques actuals i passades, i s’ha familiaritzat amb el funcionament del Ple. Jo ara em limito a reemplaçar el portaveu d’una assem-

“REEMPLAÇO EL PORTAVEU D’UNA ASSEMBLEA, PERÒ LES DINÀMIQUES DEL PROJECTE SÓN LES MATEIXES” Pel que fa a la cultura, apostem per iniciatives que motivin els vilanovins a tenir l’hàbit de par ticipar en la cultura. I això només serà possible si s’impulsa la producció cultural de la ciutat, fet que, alhora, generaria una activitat econòmica important. I finalment, la immigració. La convivència entre diferents cultures és una realitat i cal tr eballar per prevenir possibles conflictes. I més ara, que la crisi pot ser font d’insatisfacció i, per tant, de tensions socials que podrien deriv ar en pr oblemes de xenofòbia. Nec essitem un go vern responsable que treballi la convivència en l’àmbit domèstic i en el social. Ara que prens el relleu, amb quina CUP et trobes?

blea, però les dinàmiques del projecte són les mateix es. Espero donar el millor de mi mateix c om a regidor de l’esquerra independentista però, sobretot, c om a càrr ec elec te del poble vilanoví. Estàs preparat per afrontar el teu primer Ple, el mes de maig? Sí, estic il·lusionat, tot i que no deixa d’entristir-me que a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Vilanova hi hagi una bandera espanyola i una fotografia del Rei. A casa, tot i que la família és d’Aragó (de Terol), m’he criat en la cultura catalana i en la història de lluita d’un poble que és el meu. Després de tanta dictadura i tant menyspreu, trobo que ja és hora que acabem amb la imposició espan yola.

L’Edu ens ha facilitat una bona relació amb la resta de forces polítiques i ha

Rodalies Renfe i el continuat mal servei que presta.

Sobre bucs d’assaig Buscava establir la millor fórmula perquè els bucs Sobre la taula d’assaig de l’Esc ola de Música s ’adeqüessin a les municipals necessitats del col·lectiu de músics: horari, emmagatzematge d’instruments, publicitat, etc.

Candidatura d'Unitat Popular

Hi ha beques que en aquest últims anys s’han reduït A favor CUP, PSOE, CiU, o han desaparegut. En aquest sentit, la moció prePP, ERC i ICV tenia potenciar-les, sobretot aquelles que estrenyen els nostres lligams amb la resta dels Països Catalans.

El nou regidor de la CUP Vilanova, Quim Arrufat, va estudiar a l’Escola Cossetània de Vilanova i la Geltrú i va cursar el batxillerat a l’Institut Manuel de C abanyes. La se va primera militància política es remunta a la fundació de la Plataforma Pro Ateneu de Vilanova, a la qual v a seguir la participació en el C ol·lectiu Contrainformatiu Contracorrent. Parla diversos idiomes fruit de les seves estades a països c om Alemanya, Tunísia o T urquia. Precisament, els viatges pel món àrab li van permetre descobrir les contradiccions entre el món islàmic i Occident. Arrufat s’ha involucrat amb nombroses entitats reivindicatives i socials (La

La Busca de Vilanova i la Geltrú

litats i canals útils i reals per participar en la presa de decisions col·lectives.

L'entrevista

D’aquí a ben poc farà dos anys que molts vilanovins i vilanovines plens d’il·lusions correm per l’Ajuntament i, des d’aleshores, les pr opostes i iniciatives polítiques que hem anat formulant són ja considerables. Hi ha molts mecanismes per vertebrar propostes polítiques, però un dels principals i més visibles que tenim els grups municipals són les mocions al ple. Treballarem fort perquè no sols els grups municipals sinó el conjunt de la ciutadania tingui faci-

Cada dia que passa, la nostr a determinació és més f erma. Cada dia tenim més ganes de tr eballar, de fer propostes, de presentar iniciatives, de criticar les injustícies i la mala planificació de la nostra ciutat... Cada dia, la il·lusió és més gran, la il·lusió d’acabar amb els mals vicis d’una classe política que ha v enut el territori i la se va gen t a les dinàmiques economicistes, competitives i depredadores del mercat i dels poderosos.

Quim Arrufat, nou regidor de la CUP Vilanova e L'e

Creació d’una taula Perseguia cr ear un espai per afr ontar la crisi Sobre la taula de ciutat per la crisi econòmica i sociolaboral que patim, in tegrat per representats dels grups polítics, sindicats, organitzacions d’empresaris i comerciants, serveis socials, etc. L es dificultats les hem d’ afrontar en tre tots.

Candidatura d'Unitat Popular

La Busca de Vilanova i la Geltrú

Mocions de la CUP

Cada dia més

S’ha de retornar la política a la gent, ja que aquesta no sols té dret a demanar, sinó que té el dret i la capacitat de decidir i d’elaborar solucions. Iniciar un procés de democratització dels afers públics de Vilanova requereix, sobretot, voluntat política de qui governa, voluntat d’obrir-se a la població, de confiar en la gestió col·lectiva, d’oferir la màxima transparència i d’obrir espais de poder per a la població.

No ens val un sistema on les per sones només voten cada quatre anys en unes eleccions, que deriven en la constitució d’un govern i aquest té “carta blanca” per fer i desfer al municipi durant aquest període. Aquest model ha creat una escissió en tre la classe política i el poble que apr ofundeix en l’allunyament de la població vers la vida municipal. Determinades pràctiques polítiques poc transparents, no sotmeses al control democràtic del conjunt de la població, han c ontribuït a aquest f et, així c om el par tidisme de la política local.

Iniciar un procés de democratització dels afers públics de Vilanova requereix, sobretot, voluntat política de qui governa, voluntat d’obrir-se a la població Les propostes de la CUP de Vilanova i la Geltrú van encaminades a aconseguir la participació dels ciutadans i ciutadanes. No obstant això, som conscients que és precís abordar també la reforma de la democràcia representativa i el que la susten ta: el sistema ac tual de par tits i la se va organització i funcionament. Difícilment, partits que no siguin participatius i democràtics en l'àmbit intern podran contribuir en les institucions a construir una societat democràtica i participativa. Igualment, per obtenir més eficàcia en la política municipal i per ampliar les quotes de par ticipació ciutadana, és necessari augmentar els recursos i les competències dels municipis, ja que representen les administracions més properes als ciutadans i ciutadanes i, per tant, són més coneixedors de les dinàmiques socials i estan més sotmesos al control democràtic de la població. Per això, cal superar les limitacions actuals del marc juridicopolític existent, per aconseguir una autonomia municipal amb plenes garanties per a la seva gestió. El concepte de par ticipació ciutadana ha de deix ar de ser un tràmit o un artefacte per donar apar ença de bondat i legitimitat a les pr opostes o interessos dels go vernants. La pèr dua d’ utilitat dels mecanismes de participació ciutadana posa en qüestió la credibilitat democràtica de tot el sistema de participació local. La participació ciutadana, el debat, l'avaluació i el consens de les actuacions municipals són necessaris per a un go vern democràtic. I un govern municipal democràtic nec essita l’existència d’un teixit social d’entitats i ciutadans organitzats, crítics i compromesos amb el municipi.

Candidatura d'Unitat Popular

Tot això implica una revalorització de l’àrea de participació ciutadana, que ha de deixar de ser un departament testimonial de l’administració municipal per convertir-se en una àrea transversal, estratègica, capaç de vehicular les demandes de la població i assegurar una correcta circulació de la informació municipal en tots els àmbits. Cal iniciar processos reals de descentralització administrativa, política i de r ecursos, per tal d’ apropar les decisions als ciutadans i possibilitar la se va participació de forma efectiva. És, doncs, objectiu de la CUP f omentar el debat públic , la decisió c ol·lectiva i que aquestes decisions es portin a la pràctica.

s de l’oposició, fem La CUP, així com la resta de grup rn. Us oferim la gove de ip l’equ a t preguntes per escri ntes, que afegirem possibilitat d’enviar-nos les vostres pregu s al cap d’un mes a a la nostra llista i veureu contestade la nostra pàgina web!

Envia’ns-les a vilanova@cup.cat

La Busca de Vilanova i la Geltrú

Es vol plantejar la reforma d’un reglament que regula la participació ciutadana nguany està previst que s’iniciï la reforma de l’actual Reglament de Participació Ciutadana (RPC ) , document que r egula els canals de participació municipal dels ciutadans i ciutadanes, les entitats i les associacions. Més enllà dels reglaments, vertebrar canals i mecanismes r eals de participació depèn de la v oluntat política. Un exemple ben clar el trobem en l’actual RPC, que conté mecanismes prou vàlids de participació, però no s‘han volgut explotar ni posar en pràctica. Ara es planteja una reforma que, malauradament, pot acabar amb moltes d’aquestes potencialitats i esde venir, alhor a, una estratègia de màrqueting polític per tal de penjar-se la medalla que en aquesta legislatura s’ha aprovat un nou marc regulador de la participació ciutadana i seguir sense utilitzar els mecanismes que aquest contempli. Aquests temors, d’alguna manera, ja s’estan complint: es vol plantejar la reforma d’un reglament que regula la par ticipació ciutadana sense participació ciutadana! Pot semblar una paradoxa però, si s ’aborda un redisseny dels mecanismes de participació sense tenir en c ompte els actors que els han de posar a la pràctica, és que c omencem malament. No es poden establir mecanismes de participació per als ciutadans, entitats i associacions si aquests no compten amb el seu vist-i-plau, si no saben de primera mà que els seran útils.

Des de la CUP c onsiderem que les reformes que s’introdueixin al reglament han de ser de fons i valentes, basades en tr es principis: la informació, el debat i la pr esa de decisió. Aquí apuntem algunes de les nostres propostes: Ampliació del dret a la informació: la ciutadania ha d’estar ben informada dels seus drets i deures i de com exercir-los. Per això cr eiem que s’hauria d’ elaborar una guia de

S'HA DE FACILITAR LA POSSIBILITAT DE PRESENTAR MOCIONS I DE PODER CONVOCAR REFERÈNDUMS VINCULANTS A TRAVÉS DE MECANISMES D'INICIATIVA CIUTADANA tràmits i serveis municipals amb uns compromisos de servei que vinculin l’Administració. Les persones i col·lectius que ho vulguin han de poder rebre puntulament la informació que es genera des del consistori. Només uns ciutadans i ciutadanes ben informats dels afers que es tracten a l’Ajuntament podran participar activament i f er pr opostes per tal de millorar la nostra ciutat.

Parlem-ne

sense participació ciutadana! nes, i les entitats i associacions, d’intervenir en els plens municipals, sense que s’hagin de canalitzar sempre a tr avés d’un grup municipal. No qüestionem el paper que realitzem com a grups municipals, però considerem que el teixit associatiu, amb un determinat recolzament popular —expressat mitjançant un determinat nombre de signatures de suport, per exemple—, ha de poder pr esentar iniciatives al ple sense passar pel sedàs de cap grup polític. Així mateix, s’hauria de facilitar la possibilitat de presentar mocions i de poder convocar referèndums vinculants a través de mecanismes d’iniciativa ciutadana. Pressupostos participatius: volem que s’iniciï a la ciutat la discussió i l'execució dels pressupostos participatius, adaptant-los a la nostra realitat política i social, amb caràc ter decisori i no c onsultiu. Creiem que la realització i la creació d’uns pressupostos participatius és un element necessari perquè la població vilanovina pugui decidir sobre la gestió del seu propi futur, establint quines han de ser les prioritats en in versions i superant l’actual abisme existent entre la ciutadania i les institucions de govern municipal.

Facilitar les iniciatives ciutadanes: cal ampliar les diferents possibilitats que tenen els ciutadans i les ciutada-

Dijous 21 de maig a les 19:00 al TOC

Joan Subirats (catedràtic de Ciència Política de la UAB i director de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques) Gemma Ubasart (doctora en Ciència Política i exregidora de l’Altraveu de Castellar del Vallès) Dijous 28 de maig a les 19:00 al TOC

Debat ober t a en titats, associacions, c ol·lectius i per sones sobr e mètodes i mecanismes de par ticipació. Debatem sobr e el futur R eglament de P articipació Ciutadana.

La immigració, un repte democràtic Volíem mà d’obra i van arribar persones (Max Frisch)

l de la immigració no és un tema fàcil. D’entrada es fa servir la denominació “immigrants” o l’eufemisme “nouvinguts” esbiaixadament ja que normalment només volem referir-nos a aquelles persones que provenen de països més pobres que el nostre. Per entendre’ns, considerem “immigrant” un magribí o un equatorià i, en canvi, tendim a atorgar un estatus diferent a un anglès o a un francès. Fins al punt que, curiosament, no ens preocupa gaire el grau d’integració d’aquests últims i sí, en canvi, el d’aquells que provenen de països pobr es i que pr ou feina tenen durant els primers anys a subsistir. A part d’això també és un tema de llarg recorregut. La major part dels immigrants fugen de la pobresa causada per les desigualtats i l’ espoli dels països més pobr es i, per tan t, es queden als països d’ arribada si poden accedir a una vida millor a través del treball. Així doncs, parlar d’immigració comporta necessàriament plantejar-se el tema de la integració. En aquest sentit, és evident que qualsevol aportació de membres nous a una c omunitat hauria de comportar amb el temps algun grau d’hibridació o de mestissatge. Si en els últims an ys s’han incorporat, posem per cas, un 15 % de persones amb cultures diferents a la nostra ciutat i aquestes es queden a viur e entre nosaltres, malament aniria que d’aquí 30 anys tant els grups majoritaris com els minoritaris continuessin exactament igual sense interaccions, com si fossin compartiments estancs. Cal, doncs, una política d’integració que fugi d’una visió de superioritat i de monopoli en tots els aspectes per part dels “autòctons”, que es basi en la solidaritat i la interdependència i que busqui un espai comú de drets i deures i, per tan t, de lliber tat. Al mateix temps cal estar alerta davant

l’aparició d’actituds xenòfobes, especialment en aquests temps de crisi. La vergonya és, que com va passar els anys 50, 60, o 70, a casa nostra, a Catalunya, als Països Catalans, continuem sense poder aplicar polítiques d’immigració i d’integració sobiranes. En aquest espai c omú de dr ets i deures basat en la interdependència i la solidaritat hi ha d’haver uns eixos d’actuació prioritaris: Avanç en els drets socials, laborals i polítics Els drets de les persones que viuen i treballen aquí han de ser iguals, vinguin del “nord” o del “sud” i s’ha d’impedir que la crisi suposi retallades o retrocessos. Cal promoure, a més, l’associacionisme i l’accés als drets polítics, començant per la possibilitat de v otar en les elec cions locals. Alfabetització Una societat democràtica no es pot permetre que una par t dels seus membres sigui analfabeta i, per tant, víctima propiciatòria de l’explotació i de l’exclusió social. Llengua S’ha de facilitar la incorporació a la llengua catalana de “tots els nouvinguts”. D’una banda per afa vorir la igualtat d’oportunitats, de l’altra perquè no es c onverteixin sense voler en els c ontinuadors del genocidi lingüístic perpetrat pel franquisme. Paper de la dona El procés d’emancipació de les dones en la nostra societat és imparable i, per tant, les polítiques d’integració de la immigració han d’actuar també en aquest sentit amb els col·lectius de nouvinguts. Amb tot el tacte que calgui, però sense renúncies. Els estereotips són els motors que empenyen la intolèrància (Ramin Jahanbegloo)

LGUNES REFLEXIONS

SOBRE

...

Horaris comercials Davant la realitat que alguns comerços obren fins a determinades hores i que probablement és en aquestes hores quan es guanyen minimament la vida, cal que l’Ajuntament, les associacions de comerciants i els implicats s’asseguin i en parlin. Bé es deu poder arribar a algun tipus de solució a una oferta que ha demostrat que té una demanda, c om es va fer en el seu moment amb les botigues de les gasolineres.

Topmanta Ells no han provocat l’actual crisi. Això segur. Ni tampoc són la causa més important de la fallida de les discogràfiques. Sovint hi comprem, fins i tot. És un tema de competència irregular, és cert, però també és un tema de Serveis Socials. En quines condicions viuen les persones que practiquen el topmanta? Tenint en compte la seva mobilitat ¿algú fa un seguiment de les seves condicions de vida, sanitàries, de relació amb la comunitat on viuen, de les perspectives de futur?

vançar cap a una democràcia més participativa és un dels eixos programàtics de la CUP . El nostr e objec tiu en l’àmbit de la participació ciutadana és iniciar un procés de democratització real de la vida de les per sones que viuen a la ciutat, atorgant a la població el protagonisme que li correspon en els processos de gestió així com a les institucions municipals. Es tr acta, doncs, d’ aprofundir en els processos de construcció de la població com a agents polítics actius i de la construcció democràtica de la vila. Entenem que la població ha de comptar amb mecanismes de par ticipació directes per tal d’exercir els seus dr ets com a ciutadans i com a poble.

Nou Reglament de Participació Ciutadana

Mocador al cap Fa algunes desenes d’anys moltes dones d’aquest país el por taven per tradició o per c ondicionants més o men ys religiosos. Encara en deuen quedar en zones rurals que el porten. És evident que el mocador avui dia no és tolerable quan és una imposició patriarcal o masclista. Ara bé, en la mesura que es tracta també d’un tret cultural atàvic, com ho podia ser en la nostra societat fa quatre dies, no s’hauria d’estigmatitzar per sistema. En tot cas el que s’ha de combatre és la imposició.

Habitatge Cal garantir a tothom l’accés a un habitatge salubre i digne, sigui immigrant o no. El fet que els immigrants tendeixin a instal·lar-se en determinats barris (en el cas de la nostr a ciutat al Barri de Mar, Nucli Antic o Tacó) obeeix a div ersos factors: tendència a agrupar -se i llei de l’ oferta i la demanda. L’administració ha de vetllar perquè no es produeixin abusos i perquè cap barri es c onverteixi en un gueto deficitari en ser veis, hi visquin o no immigrants.

Religió El principi de la laïcitat ha de ser un dels pilars de la societat democràtica. El tema de la les mesquites o qualse vol altre, doncs, cal tractar-los des d’aquesta òptica. Sense oblidar , però, alguns aspec tes: que la r eligió catòlica gaudeix a hores d’ara d’uns privilegis sobredimensionats en l’esfera pública de la nostra societat, que en les societats d’origen dels immigrants acostuma a haver-hi llibertat de culte, i que per a molts dels immigrants la religió representa el seu tret identitari més fort.

Deures Sovint es posa molt d’èmfasi en l’apartat dels deures dels immigrants com si se’ls saltessin a la “tor era” o com si en tinguessin molts més que els “no immigrants”. Que no treballen la majoria legalment? Que no fan les feines que nosaltres no volem? Que no accepten sous de misèria? Que no paguen impostos? Que no se sotmeten com tothom a les lleis existents, siguin o no justes? Que no paguen els lloguers i les hipoteques? Que no contribueixen a la pau social quotidiana? Cal lluitar aferrissadament contra la idea mental de l’immigrant com un esclau.

Candidatura d'Unitat Popular

La Busca de Vilanova i la Geltrú

Parlem-ne

Participar és decidir!

Cultura a Vilanova: ENS POSEM LES PILES? M

assa sovint, la Cultura és el parent pobre de la societat. Les administracions la c onsideren una obligació car a, deficitària i perillosa. Quan es construeix un hospital, a ningú se li acut contractar metges mediocres disposats a tr eballar per men ys diner s pensant que ja està bé, que el que importa és tenir un hospital. Quan es dissenya una pr ogramació o un centre cultural, en canvi, moltes vegades el que impor ta és omplir-lo, que hi hagi activitats, que si la qualitat no és massa alta no passa r es, que una sala mal equipada no representa cap problema, ja s’encarregaran els artistes de portar tot el que necessitin. Sembla que el poder pensi que la Cultura no és necessària. Els està bé que la societat no tingui un esperit crític. O és això o, simplement, els fa por que la gent pensi massa.

Candidatura d'Unitat Popular

La Cultura no és mai deficitària, és una inversió que sempre és positiva i necessària per al progrés col·lectiu. En el cas català, la cultur a és cla u per formar una ciutadania crítica i cohesionada. Tot i que considero importantíssim que, malgrat 300 anys d’ocupació espanyola, encara estiguem vius i amb il·lusions, s’han de fer molts més esforços per vertebrar la societat catalana, i no hi ha dubte que la Cultura és un elemen t bàsic en aquest sentit. Personalment, entenc que el teatre ha de ser el centre de l’activitat cultural d’una ciutat. I dic això per una raó molt senzilla: el teatre recull totes les arts en una de sola. M’explicaré. Al teatre hi ha in terpretació –per descomptat–, literatura –algú ha d’escriure els textos que s’interpreten–, hi ha pintura, escultura i arquitectura –què és, si no, la construcció de decorats?–, hi ha dansa, poesia, elements audiovisuals... El teatre és tot

això i, encara, hi suma tota una altra sèrie de coneixements, com poden ser els filosòfics o els històrics. El que voldria és fer veure la necessitat d’una activitat teatral seriosa –i d’ un teatre en condicions, és clar– en una

“A VILANOVA, EL PROBLEMA DE LA CULTURA S'HA CONVERTIT EN UN MAL ENDÈMIC” ciutat, si es v ol que aquesta ciutat sigui culturalment viva. Cal adonarse que donar suport al teatre representa impulsar el conjunt de les arts i el coneixement. EL CAS DE VILANOVA I LA GELTRÚ A Vilanova, el problema de la Cultura s’ha convertit en un mal endèmic. Ja fa massa an ys que les c oses no es fan bé i la sensació és que ens anem equivocant un cop darrere l’altre. Es parla sempre de la manca d’infraestructures adequades, però això no ho és tot; caldria parlar també d’una gestió poc professional, de la pèrdua de locals que haurien pogut ser molt i molt útils, com ara els teatres Apolo i Bosc, d’oportunitats perdudes (l’auditori de Neàpolis), de la mala difusió i de tants i tants errors que es repeteixen contínuament. No s’entén que una ciutat de més de seixanta-cinc mil habitants com Vilanova i la Geltrú, amb tanta gent que es dedica a la Cultura i amb un teixit associatiu tan important, no aconsegueixi tenir una programació cultural estable, atr activa i de qualitat . És molt simptomàtic que una iniciativa interessant i pioner a com són les carpes i la r esidència d’artistes de La Vela, dedicades al món del circ,

tingui tan poc ressò a la ciutat. Quants vilanovins i vilano vines saben què s’hi fa o quina mena de gent hi treballa? I, més enllà, quants i quantes han pogut veure algun dels espectacles que s’hi preparen? L’aposta pel món del cir c, que, com he dit , em sembla interessantíssima, serà una altra oportunitat perduda si no s’aconsegueix que la ciutadania la c onegui i, d’una manera o altra, la visqui i en gaudeixi. PROPOSTES La situació ha de canviar, i això només serà possible amb una política cultural radicalment diferent, pensada des de la base i amb visió de futur . És per això que voldria presentar algunes propostes que ens poden servir a tots de reflexió.

d’aprofitar uns espais que ja tenim, res més. A mitjà termini, cal començar a pensar en la construcció d’un gran centre cultural, seguin t el model que ha donat resultats molt bons a França. Centralitzar els espais culturals d’una ciutat assegura la presència i el moviment constant de gen t. Tenir els diversos espais repartits per la ciutat –el centre d’Art Contemporani per una banda, el teatre per una altra i l’Auditori una mica més enllà– provoca una disper sió que fa que , molt sovint, siguin espais sense públic , sense vida. Penso en un espai situat al centre de la ciutat –que podria molt ben ser el del pavelló de la plaça de les Casernes, per exemple–, amb facilitats d’aparcament i amb un bon accés, amb una gran sala multiusos

No s'entén que Vilanova i la Geltrú, no aconsegueixi tenir una programació cultural estable, atractiva i de qualitat Vilanova no té grans infraestructures culturals. Això és c ert i ho sap tothom, però no és men ys cert que disposa de locals que amb una inversió mínima podrien tapar aquest forat i ser espais molt dignes per a activitats i espectacles de petit format, com ara concerts de música clàssica, espectacles infantils, projeccions de cinema alternatiu, etc. Penso en locals c om l’Orfeó Vilanoví, les ermites de Sant Joan, Sant Sebastià o Sant Cristòfor, l’església dels Josepets o tants altres. Ara mateix, tots aquests locals estan infrautilitzats i no seria cap disbarat poder arribar a donar-los un ús col·lectiu i popular, arrribant a acords amb els propietaris o inician t, si cal, un pr océs de municipalització. Només es tr acta

i un escenari apte per a grans espectacles, un parell de sales de men ys capacitat per a espectacles més petits, sales d’assaig, tallers, ludoteca, etc. El finançament bàsic d’una infraestructura d’aquesta mena, si més no pel que fa al man teniment més elemental, podria sortir del lloguer a preus assequibles d’espais per a bars, r estaurants i botigues. La participació de la iniciativa privada en aquestes qüestions no ens ha de fer cap por per dues r aons: perquè és necessària i perquè garanteix la presència constant de gent. Un centre com aquest ha uria de gar antir la programació cada setmana de teatre (infantil i per a adults), música, cinema alternatiu, dansa i moltes altres activitats. I això no és fer volar colo-

ms, aquesta mena de centres fa molts anys que funcionen perfectament a tot Europa.

“CAL COMENÇAR A PENSAR EN LA CONSTRUCCIÓ D'UN GRAN CENTRE CULTURAL” Caldria, també, pensar en l’aprofitament de grans espais a l’aire lliure en algun dels parcs de la ciutat. De vegades em pr egunto si, amb els diners que costa cada any el lloguer de graderies per al FIMPT, no es podria construir un gran amfiteatre amb grades de f ormigó. És, només, un exemple de com defugir les solucions immediates per tal d’assolir objectius molt més ambiciosos. Em sembla indispensable, finalment, la creació d’una comissió, un consell o com se li vulgui dir, que gestioni i coordini tota l’activitat cultural de la ciutat. Aquesta comissió, formada per professionals del món de la Cultura i representants de les en titats vilanovines i creada amb el màxim consens possible, podria ser l’inici d’un canvi en la dinàmica cultur al i permetria plan tejar les qüestions amb visió de futur i sense les urgències i limitacions que imposen les eleccions de cada quatre anys i els canvis periòdics en els responsables de la regidoria. Toni Albà, actor

La Busca de Vilanova i la Geltrú

Ha hipotecat —i sovint de forma irreversible— els treballadors i treballadores i el territori. No és moment de salvar c onstruc tores, gr ans immobiliàries i bancs; és moment de pensar en un model ec onòmic democràtic, orientat a satisf er les necessitats i interessos de les classes populars. No té cap mena de lògica, doncs, plantejar un desenvolupament urbanístic que afectarà més de 105 hectàrees en una ciutat on hi ha milers de pisos buits, on tenim barris i sectors a mig fer com l’Eixample de Mar, La Carrerada, Sant Jordi, Solicrup o el Llimonet. Tampoc no és de rebut plan tejar un cr eixement de

milers d’habitants en una ciutat amb molts c onflictes labor als sobr e la taula, amb escasses oportunitats de treball, amb milers de persones ocupades en d’ altres ciutats i pobles, sense model de futur, depenent totalment de capitals forans i amb una indústria que v a desapar eixent.

atractiu dels espais ober ts, verds i comunitaris. Si cal fer menys obres i remodelacions però que aquestes siguin de major qualitat , hi estem disposats. No pot ser que moltes places i carrers estiguin permanentment en obres i, un cop fetes, s’hagin de remodelar al cap de ben poc per la mala qualitat de l’obra o dels materials. Les presses, els materials barats, la vegetació poc meditada i la deixadesa acaben hipotecant-nos i acaben fent dels nostres espais comuns veritables nyaps: la Plaça de la Vila en obres permanents, el Parc de Ribes Roges en estat deplorable, com el Parc de la Quadra d’Enveja,

les rajoles de tot el c entre que es mouen i es trenquen contínuament, palmeres mortes, jardineres buides, abocadors incontrolats a l’Ortoll, camins i urbanitzacions…

ges fossin protegits i que aquest desenvolupament c ompor tés la construcció d’un nou hospital a Vilanova.

cartells, díptics i pancar tes per fer conèixer als ciutadans el que enteníem que suposava l’ARE per a la ciutat.

La CUP va ser l’únic grup municipal que va posar sobre la taula el tema de l’ARE i que va demanar reunions amb la resta de grups per e xposar els nostres arguments en contra de l’ARE i per c onèixer la seva opinió. Semblava com si la posició de la resta de grups f os la de deix ar fer, amb l’excusa que tot plegat v enia de la Generalitat. Simultàniament, des de la CUP, es va engegar una campanya de sensibilit zació amb l’ edició de

Al ple de desembr e de 2008, quan només la CUP s ’havia posicionat públicament en contra de l’ARE, quan estàvem tenint reunions demanades per la CUP amb diferents grups municipals, i tot i que l’Ajuntament havia col·laborat en la r edacció del pla director, l’equip de govern va presentar una moció sobr e l’ARE, amb el vist-i-plau de CiU i sense parlar amb la resta de grups, que en demanava la retirada. Fou aprovada per unani-

mitat. Mentre nosaltres hem d’aguantar que l’equip de govern ens acusi repetidament de f er propostes en forma de moció que s ’haurien de parlar amb an tel·lació, ells ho fan amb els temes més impor tants de ciutat.

Ja fa anys que el tema de l‘Eixample Nord està sobre la taula, però ara ha tornat a revifar amb força. Al tripartit li han vingut les presses i ha posat en marxa els mecanismes per tir ar endavant aquest desenvolupament

urbanístic. Un dels episodis més lamentables d’aquesta revifalla són els processos que ells anomenen participatius: processos totalment dirigits on hi ha tants elements condicionants i preestablerts que és impossible sortir de les dinàmiques que ells plantegen. Patètic. El tripartit, en plena crisi econòmica i social a la ciutat, en comptes d’asserenar-se, debatr e i r eflexionar sobre un model del ciutat sostenible i sostingut, vol tornar a ensopegar amb la mateixa pedra. El model del creixement pel creixement, el model del totxo, s’ha esgotat, no és vàlid.

...estem perplexos.

Apunts municipals

L’Eixample Nord és un extensa zona de més de 105 hectàrees delimitada per la C-31 (variant) al nord, la Ronda Ibèrica al sud, la Collada a l’oest i el Llimonet a l’est. Segons el Pla General d’Ordenació Urbanística de 2001, aquesta z ona ja ha uria d’ estar construïda i comptar amb diversitat d’usos: industrial, de ser veis i residencial.

CUIDEM ELS ESPAIS PÚBLICS! Un dels pun ts forts del pressupost 2008 que esgrimia el tripartit era la conservació i millor a dels espais públics. En aquest sentit, anunciava un fort augment de la in versió fins al punt de gairebé triplicar el pressupost destinat a jar dineria. Aquest anunci a bombo i plateret xoca amb la realitat i es converteix gairebé en una mofa ober ta als vilano vins.

i trencades, parcs converits en enormes pipicans… La llista és gair ebé interminable. Una ciutat neta, cuidada i verda esdevé sinònim de convivència, fa venir ganes de passejarhi, de viure-la. Els vilanovins i vilanovines, quan visitem altr es pobles i ciutats, ens adonem de la gran mancança que tenim. Cal un gir en aquest tema perquè és un dret de la ciutadania, un gir que pressioni les empreses i tècnics per una bona qualitat de l’ obra, un gir que aposti per la flora autòctona, per un bon manteniment dels pocs espais verds que tenim, per un dissen y

Precisament un àmbit on V ilanova no destaca ni pot mostrar-se orgullosa és aquest: l’estat del paviment de molts carrers, rajoles d’espais acabats de reurbanitzar que es mouen al cap de dues setmanes, voreres irregulars

Voluntat política!

Punt de vista

PRESSES D’EIXAMPLE NORD?

L’ÀREA RESIDENCIAL ESTRATÈGICA (ARE), DE MOMENT, ATURADA El mes d’octubre de 2008 es va presentar el Pla Director que preveia la construcció d’una ARE a Vilanova que representaria la construcció de més de 900 habitatges en poc temps sota l’excusa de l’habitatge protegit i els equipaments. Poc després, la CUP va fer públic un document (que es pot llegir a la nostra web) on es rebatien els principals arguments a favor de la construcció d’aquest nou barri. En aquest document es criticava, entre d’altres, la pr ecipitació, la manca d’estudis necessaris, la in vasió de competències municipals o el creixement excessiu de la ciutat , i també es desmentia que el 50% d’habitat-

Finalment, el passat 13 de març, la Generalitat va rectificar i va retirar l’ARE de Vilanova tot i que advertia que: Govern i ajuntaments continuaran treballant en el planejament per completar la previsió final del desplegament de les ARE.

QUI PAGA, MANA La política del tripartit sobre retribucions i aportacions econòmiques als grups municipals és per a tots coneguda però, malgrat tot, encara ens depara sorpreses. El govern municipal va decidir a finals de gener de 2008 que, sumada a la retribució mensual assignada als grups municipals, s’establia una partida de prop de 40.000€ anuals al “grup principal de l’oposició”, és a dir, a CiU. A questa figura jurídica, creada expressament i sense antecedents, significa que el grup municipal de C onvergència c obraria 7.054€ mensuals durant l’any 2008.

Enguany, tenint en compte la conjuntura econòmica actual, tots els grups van acceptar de forma unànime rebaixar-se les retribucions. No obstant això, l’aportació especial cap a CiU es manté (5.413€) i segueix sent el grup municipal més r emunerat de forma directa, fins i tot més que el mateix PSC-PSOE (3.330€). Més enllà de les dades, que es poden consultar de forma més completa a la nostra web (http://vilanova.cup.cat), sobta que en aquest mateix període s’hagin gestat els pac tes més “ sonats” entre govern i oposició: la retirada de l’ARE, l’augment de les taxes

(no progressives) , el PERI C ap de Creu, els pressupostos... No cal ser una eminència per lligar caps. Alguns potser celebraran l’acord entre govern i oposició en temes de ciutat. D’altres, entre els quals hi comptem la CUP, estem en c ontra d’aquestes fotografies de falsa unitat davant les adversitats. Des de la CUP creiem que s’ha d’acabar amb aquest tracte de favor a CiU i supor t entre els partits poderosos. No podem fer altra cosa que denunciar aquest tipus de pràctiques mafioses i lamen tar que aquests siguin els mateixos actors polítics que, en el seu discur s

de fàbrica, parlen de la deplor able manca de sintonia entre l’electorat i la classe política. Són ells, per altra banda, els que perpetuen aquest descontentament amb la seva manca de credibilitat i gestionant els diners públics amb lògiques par tidistes. Aquest fet demostra, un cop més, el frau permanent vers els ciutadans practicat pels par tits dominan ts.

Candidatura d'Unitat Popular

La Busca de Vilanova i la Geltrú

La CUP planteja un gran espai verd enfront de la voluntat del govern de construir-hi més de 5.000 pisos

’Ortoll, en el mar c de referència del Pla General d’Ordenació Urbanística de Vilanova i la Geltrú, està dividit en dues grans àrees, que coneixem com Ortoll I i Or toll II, amb una e xtensió total d’ unes 9 7 hectàrees. Com que les dues àr ees estan catalogades com a urbanitzables, en un futur s’hi podria construir una zona residencial. Concretament, en els propers anys està previst que s’hi construeixin 5.345 nous habitatges per a unes 1 4.700 per sones.

Amb totes aquestes dades es va elaborar un informe amb les localit zacions en coordenades dels 40 abocadors que vàrem trobar-hi. L’informe es va lliurar a la regidoria d’urbanisme i al servei de disciplina urbanística. En aquest sentit, es va presentar una moció al ple de juliol de l’any passat demanant la neteja de tot l’espai i el tancament d’alguns camins secundaris per a v ehicles motorit zats. La moció fou aprovada, amb l’excepció del punt que feia referència al tancament de camins.

Durant els debats ciutadans de la CUP fets el gener del 2007, que ens van servir per elaborar el programa polític per a les eleccions municipals, es va posar de manifest l’aposta de la CUP per la preservació de l’Ortoll com a espai natural i, per tant, com a zona no urbanitzable. Entenem que aquesta zona pot ser una gran oportunitat per als vilanovins de tenir una gran extensió verda a tocar de la ciutat, suposant alhora un fre al creixement urbanístic pel sud-oest del terme municipal, comprès entre l’Ortoll, Mas de l’Escarré, Platja Llar ga i La Millera. Aquesta zona ha de quedar sense edificar i esdevenir un corredor verd c onnectat al P arc del F oix.

Des d’aquell acord municipal, s’han realitzat algunes actuacions puntuals de neteja a l’Ortoll, però l’Ajuntament s’ha desentès a l’hora d’endegar iniciatives per e vitar que es c ontinuï fent malbé una par t important del nostre patrimoni natural. L’estat de degradació de l’Ortoll no afavoreix que la població faci seu aquest espai com un pulmó verd i el seu deteriorament no convida en absolut a gaudir-ne.

Aquest ar ticle pr etén donar a conèixer els valors naturals i paisatgístics de l’Ortoll, no com a sòl urbanitzable tal i c om se’l considera actualment, sinó com a futur espai verd a l’abast de totes i tots i a tocar de Durant aquest dos anys de legislatura, la ciutat. Alhora, pretenem engrescar la CUP ha volgut posar l’Ortoll a l’a- la ciutadania a treballar i implicar-se genda política municipal: v am fer per fer veure la inviabilitat de consdiverses inspeccions per tot l’espai, truir 5.345 nous habitatges en aquest recollint informació de tota mena; indret. vam endegar una recerca més exhaustiva per trobar els abocadors incontrolats existents a la zona, etc.

El problema de l’Ortoll és que actualment no se’l pot considerar com un parc natural, ja que s’ha deixat tant que és difícil que la població hi reconegui els valors naturals que encara amaga. Tot i això, a l’Ortoll s’hi troben zones boscoses i prats amb flora de gran v alor, car acterístiques de la

Des de fa anys, diversos col·lectius han demanat la protecció dels pocs espais verds que tenim a la ciutat . En la moció presentada per la plataforma cívica Salvem la Platja Llarga en el ple de l’Ajuntament, en el seu dia ja s’apuntava: “Preservar La Millera, el Mas de l’Escarré i la Platja Llarga no s’acaba, sinó que comença, amb la signatura dels convenis. Cal fer una bona f eina amb la in tenció d’aconseguir una preservació exemplar que asseguri un espai natur al sostenible a llarg termini, formant un corredor que l’uneixi amb el Parc del Foix.” En aquesta moció es dema-

nava la preservació d’una bona part de l’Ortoll afegint que “tot aquest espai té un gran valor natural i agrari i cal treballar perquè pugui assolir, finalment, alguna figura de protecció que n’asseguri la preservació a llarg termini.”

S’HA DEIXAT TANT QUE ÉS DIFÍCIL QUE LA POBLACIÓ HI RECONEGUI ELS VALORS NATURALS QUE ENCARA AMAGA

La Busca de Vilanova i la Geltrú

comarca. Tampoc no s’hi entreveu la figura d’un Parc Agrari, malgrat que l’activitat agrícola hi ha tingut un fort pes en la seva història i avui dia encara conserva explotacions hortícoles. I tampoc no es pot c onsiderar actualment com un espai lúdic o d’esbarjo, fent les funcions de parc urbà, a causa de l’estat d’abandonament greu que pateixen certes zones, tot i que molta gent hi passeja o hi practica esport habitualment. Creiem que l’Ortoll pot incorporar tots aquests valors i altres, en forma de gran parc periurbà, tenint en c ompte el seu emplaçament privilegiat entre la línia de la costa i la ciutat.

Atenció!

La c onservació i potenciació dels espais verds a la nostra ciutat és una prioritat urgent. En aquest sen tit, preservar espais naturals periurbans hauria de ser un element important en els planejaments urbanístics municipals. Els espais verds periurbans es consideren espais en tr ansició i en espera, sotmesos a una elevada pressió urbanística. Es tr oben en situació de vulnerabilitat, no només de tipus ambiental, sinó de protecció del sòl, c onvertint-se finalment en terreny urbanitzable. En la cultur a urbanística dominant, les administracions locals conceben el territori aplicant senzillament la classificació urbanística a cada cas sense tenir en compte la importància de la gestió com a forma de conservar l’entorn natural. No obstant això, en els espais periurbans, en funció de les activitats que acullen, de la se va història i evolució, sovint es manté un paisatge d’un interès natural considerable.

L’Ortoll, igual que la Platja Llarga en el seu momen t, es troba a la llista negra d’espais amenaçats per l’avanç imparable de la c onstrucció. Tot i això, aquest indret disposa de tots els elements que el fan atractiu per convertir-se en un espai diversificat i ric on hi tenen cabuda div erses activitats i usos. Amb c onsciència social i voluntat política, es podria convertir en una de les zones verdes periurbanes més importants del litoral català.

Dos models de futur ben diferenciats A ningú se li escapa que V ilanova i la Geltrú pateix des de fa molts anys una manca gr eu d’ espais v erds públics. A més, ha gaudit del nefast privilegi de ser la tercera ciutat catalana amb pitjor qualitat de l’aire per contaminació atmosfèrica el 2008. Durant els darr ers deu an ys, la població ha crescut a la nostra ciutat a un ritme de més de 1.000 habitants per any, fins a arribar als més de 65.000 habitants actuals.

LA CRISI NO HA DE SER UNA EXCUSA PER TORNAR A HIPOTECAR EL TERRITORI En aquesta Vilanova hi estan planificats (i actualment aturats) diversos sectors urbanístics en desenvolupament. Queda clar, doncs, que durant l’època de la bombolla immobiliària s’han fet més pisos dels que calien per tal de poder especular més i més, i no pas per satisfer-ne la demanda. Ara que la situació ha canviat, el que fa el go vern no és pas atendr e les demandes creixents de la població per a la cr eació de més pulmons

verds, sinó intentar donar oxigen a les immobiliàries i c onstructores. Com? Construint més i on sigui i a un preu ambiental que les generacions futures poden arribar a pagar molt car. Per desgràcia, la planificació de Vilanova i la Geltrú no ha seguit el model d’altres ciutats més conscienciades pel que fa a la convivència entre un creixement urbanístic sostingut i ordenat, acompanyat de la reserva d’espais v erds i z ones de lleur e a disposició dels ciutadans. Sense anar gaire lluny, ciutats com Girona, amb el Parc de la Devesa, o Terrassa, amb la recuperació del torrent de Vallparadís, ja han fet un salt qualitatiu en la millora de la qualitat de vida dels seus habitants. Altres iniciatives recents les trobem amb la creació del Parc rural de Torre negra a Sant Cugat, o el Parc Agrícola i el projecte de les vies verdes del Vallès. Aquests són exemples clars de protecció d’espais periurbans promoguts per plataformes o entitats ciutadanes, que es troben molt a pr op nostre i que ens convencen que les coses es poden fer d’una altra manera al nostre

municipi i que hi ha un altr e futur possible per a l’Ortoll. En el context de crisi actual, pot semblar difícil justificar la pr eservació d’espais desprotegits. El que està clar és que les polítiques municipals incideixen fortament en el territori, i és sobretot en èpoques de recessió quan s’han de r eplantejar estr atègies i reflexionar sobre quina és la ciutat que volem. Indubtablement, és a nivell local on s’ha de començar aquesta tasca, ja que cada Ajuntament és qui aposta per un o altr e sec tor econòmic. Fins ara la classe política vilanovina han apostat per sec tors econòmics que no són precisament els més sostenibles, c om la construcció. Una petjada ec ològica difícil de r ecuperar, ja que no ha conciliat la difícil, però possible, unió entre un sector laboral estable i un creixement sostingut, protegint i recuperant suficients espais verds per a la nostra ciutat. La crisi no ha de ser una excusa per hipotecar, un cop més, el futur de la ciutat , es pot créixer d’una manera raonable preservant espais naturals, mantenint el contacte amb la natura.

La Busca de Vilanova i la Geltrú

Atenció!

L’Ortoll, una gran oportunitat

La necessitat

I tu? què hi faries? vilanova@cup.cat

Proposem un gran espai verd ubicat entre la Platja Llar ga i la de Ribes Roges, per la costa, i delimitat per la carretera de Cubelles i l’Avinguda del Montseny arran de ciutat . Aquest espai podria encabir un gr an parc urbà d’alt valor paisatgístic proper a la vila, que permeti gaudir del lleure, la cultura i la natura a poca distància de la ciutat. A banda d’aquesta vessant més urbana de l’espai, amb alguna infraestructura pública -ja sigui cultural, social, educativa, etc.- i espais per a la pràc tica de l’esport i l’esbarjo, cal mantenir i potenciar la zona més f eréstega de l’ Ortoll: la conservació i millora de les actuals zones boscoses i la flor a per a la preservació de la natura; la creació d’una xarxa de camins senyalitzats i

de vies verdes que comuniquin l’Ortoll amb el Parc del Foix per a poderhi realitzar excursions, passejades i rutes d’interès divers; o la r eserva de zones pensades per a dif ondre l’agricultura mitjançant horts urbans públics i on es promocionin els pro-

ARA ÉS EL MOMENT DE LLUITAR PER PROTEGIR L’ORTOLL ductes locals des de la per spectiva de la dignificació de la pagesia que continua preservant i treballant la terra al nostre poble. Actualment el govern no sembla estar disposat a pr eservar cap espai

natural periurbà a la ciutat, i menys si no té elements característics massa evidents. Però el que és segur és que sense la implicació de la ciutadania, conscient de la problemàtica i preocupada pel futur de la vila, serà difícil canviar el destí fatal que s’està escrivint sobre l’Ortoll. Tenim a les nostres mans crear espais per al debat i la reflexió i engrescar la resta de la ciutadania perquè entengui la importància de la pr eservació de zones verdes com a element segur de millora de la qualitat de vida per a tots nosaltr es i les gener acions futures. Avui dia, la lluita dels amics de la Platja Llarga està aconseguint que es protegeixi aquest espai natural, ara és el moment de lluitar per protegir l’Ortoll.

Candidatura d'Unitat Popular

La proposta

Candidatura d'Unitat Popular

La qüestió, situada en aquell context, potser és secundària i anec dòtica, però ens ha portat a reflexionar sobre la salut real de la llengua catalana i sobre la per vivència en la nostr a societat d’ uns tics –d’ una cr osta, anàvem a dir– molt difícils d’eliminar. És innegable que, en els darrers anys, la salut de la llen gua catalana ha millorat considerablement en molts àmbits. El català és estudiat a dotzenes d’universitats de tot el món i, dintre del país, la nostra llengua és la protagonista de projectes de recerca pioners en la lingüística internacional. Des del punt de vista legal, l ’a p rova c i ó d e l e s l l e i s d e normalització lingüística a diversos territoris dels Països Catalans ha representat un c ert coixí legal a l’ús “normal” de la llen gua. Tot i això, aquests avenços acadèmics i legals no es tradueixen en el que s’anomena l’ús social de la llen gua i, fins i tot , segons l’ opinió de molts sociolingüistes de prestigi, el català es troba immers en un profund procés de recessió que el pot portar, en un termini no massa llun yà, a la desaparició. La situació no és la mateixa arreu però, centrant-nos en el Principat, ens pr eguntem: Com és possible que, si l’educació es fa en català, els nois i les noies, quan surten de l’escola, juguin, es diverteixin i es comuniquin principalment en una altra llengua? És evident que les coses

no s’estan fent bé i que, per molt que a les sèries de TV3 fins i tot els immigrants –vinguin d’on vinguin, espanyols, australians o africans– parlin un català correctíssim, el que ens trobem cada dia al carrer és una altra cosa. A nivell local, el panorama no és gaire millor, i sembla evident que, tant des de les institucions com de la ciutadania, s’ha de fer molt més del que es fa. L’Ajuntament ens v a donant de tant en tant mostres de la seva poca sensibilitat cap a aquest tema, ja sigui ignorant l’absència de la llengua catalana en les classes del Parc Esportiu del Garraf o aprovant un Reglament d’Usos Lingüístics esquarterat i, curiosament, amb una c olla d’errors gramaticals. Fora de l’Ajuntament, aquesta manca de sensibilitat la tr obem contínuament en la nostr a vida quotidiana, com ara en el v ergonyant canvi de llengua quan ens trobem una persona que no s ’expressa –o que no ho fa prou bé– en català, o en el costum del “Diari de V ilanova” de publicar ressenyes de llibres editats en espanyol, tant si són originals com si són traduccions d’obres que han aparegut també en català. Des de la CUP, treballarem per canviar aquesta tendència i per eliminar aquests tics tan arrelats. No podem –ni és la nostr a funció– incidir en l’actitud personal de cada vilanoví i cada vilanovina. Sí que podem, en canvi –i aquesta és la nostra obligació i el nostr e compromís–, vetllar pel compliment estricte del Reglament d’Usos Lin güístics i de la Llei de Normalització Lin güística i per la implicació directa, real i eficaç de l’Ajuntament en totes les campanyes dedicades a millorar l’ús social de la llengua catalana: el Correllengua, el Voluntariat Lingüístic, l’etiquetatge en català i qualsevol altra iniciativa que es presenti en el futur.

A l’octubre v am tr eure el primer número de La Busca Digital, que des de llavors no ha deixat de distribuirse cada mes per c orreu electrònic. I l’1 de novembre, a Ribes, juntament amb altres CUPs, vam organitzar la Trobada cap a la Unitat Popular, a la qual van assistir d’altres organitzacions de l’Esquerra Independentista i on es v a poder debatr e sobre el paper de les CUPs en el terreny municipal, a més de c onèixer la tasca de diferents candidatures amb experiències de go vern i d’ oposició. Entre el 1 4 de no vembre i el 5 de desembre, al Centre Cívic de la Geltrú, vam organitzar un cicle de xerrades, obertes a tothom, sobre Urbanisme i Habitatge. Agàpit Borràs, arquitecte municipal, v a exposar entre d’altres c oses la pr oblemàtica de Mataró, amb molt punts en contacte amb la de Vilanova. Montserrat Vinyets i Víctor Reixach, de la CUP de Sant Celoni, van parlar sobretot del marc social i legal de l’habitatge a Catalunya i del tema de les AREs (Àrees Residencials Estratègiques). Josep Maria Montaner, arquitecte i catedràtic de la UPC, va relacionar les polítiques d’urbanisme, habitatge i espai públic amb els in teressos de classe i de gèner e. I finalmen t l’associació Sostre Cívic va presentar un model cooperatiu d’accés a l’habitatge en règim de c essió d’ús. Mentrestant havia esclatat el tema de l’ARE a Vilanova i la CUP vam ser l’únic grup polític que ens vam manifestar clarament en contra des d’un principi a través d’una campanya al carrer.

El mes de f ebrer va ser mogut de portes endins. L’Edu Pinilla, el nostre regidor, havia demanat el relleu per diverses raons i calia buscar un substitut, que, sent coherents amb els nostres plan tejaments, podia ser qualsevol de la llista que es manifestés disposat i disponible i c omptés amb el suport majoritari de l’assemblea. El 7 de març vam organitzar un acte públic al Círcol Catòlic sobre la crisi a les fàbriques vilano vines amb el lema Crisi, qui la paga? Hi van intervenir membr es del c omitès d'empresa de MAHLE i de Componentes Vilanova, dues fàbriques vilanovines afectades per Expedien ts de Regulació d'Ocupació. El 14 de març, al castell de la Geltrú, es va fer la presentació pública del futur regidor escollit per l’assemblea, el Quim Arrufat. I entremig hem sortit al carrer amb la paradeta amb material informatiu, hem fet rodes de premsa i ar ticles de diari quan hem considerat necessari e xposar la nostr a posició a l’opinió pública, hem establert contactes amb associacions i ciutadans, i hem anat omplint l’agenda futura d’iniciatives engrescadores.

La Busca de Vilanova i la Geltrú

L’11 de gener vam tenir l’Assemblea Nacional a Mataró on s’havia d’aprovar la ponència política que definís l’estratègia de futur de les CUPs. Vilanova, juntament amb Vilafranca, Valls, Sallent, Capellades, Ribes i Martorell, vam presentar una ponència que, tot i no apr ovar-se finalment, va ser la més v otada en la primera ronda, amb un 40 % dels v ots. També al gener, i coincidint amb l’aniversari de l’entrada de les tropes feixistes a Vilanova, es va retre un homenatge als soldats r epublicans enterrats a la fossa comuna del cementiri, uns vint en total segons l’Institut d’Estudis Penedesencs, la memòria dels quals cal dignificar d’una vegada.

eguint la línia iniciada l’any anterior, un cop més, la Candidatura d’Unitat Popular publiquem els nostres comptes. I creiem que és fonamental que així sigui, tant en la nostra com en la resta de forces polítiques, no tan sols municipals sinó també a nivell nacional i estatal. Malauradament, l’únic grup municipal que ho practica és la CUP. Tot i això, seguirem lluitant per tal que el finançament de les forces polítiques sigui un joc honest , tr ansparent, net i clar . T ot al c ontrari del que és ar a. El nostre finançament prové bàsicament de tres fluxos. En primer lloc, de les subvencions municipals per representació al consistori. En segon lloc, pel sou que percep el regidor, que cal recordar que cedeix en la seva totalitat al grup municipal. I finalment, de les quotes que satisfan els i les militants.

Balanç Abril 2008 - Març 2009 Candidatura d'Unitat Popular Vilanova i la Geltrú

INGRESSOS EUROS

CONCEPTE

Quota grup municipal Sou regidor Quotes militants Interessos Altres ingressos

18.026,10 8.184,34 2.885,00 3,08 334,74 Total 29.433,26

Màxima transparència

a unes quantes setmanes, ens vam horroritzar veient les imatges de la violència amb què els Mossos d’Esquadra dissolien una manif estació d’estudiants. Més enllà de la ràbia i de les consideracions polítiques que ens provoquessin aquelles escenes, hi va haver una qüestió –que v am saber després, a través de les declaracions dels manifestants– que ens va deix ar perple xos: els policies, abans d’estomacar algú, s’hi dirigien en espanyol.

es de l’aparició del primer número de La Busca la CUP, a banda de la tasca institucional, hem estat en molts fronts. Vam celebrar l’11 de setembre amb una ofrena al monument a Francesc Macià, al marge del protocol oficial, amb la in tenció de deixar ben clar que ens inc omoda compartir un acte com aquest amb partits polítics que, o bé actuen manifestament en contra de la sobirania del nostre país, o bé apun talen el nacionalisme espanyol.

LA CUP FA BALANÇ

DESPESES CONCEPTE

Part d’aquests ingressos s’han destinat al manteniment de l’activitat ordinària del grup municipal. A tall d’exemple, el lloguer del nostr e local social del carrer Llanza, amb les seves despeses pròpies de manteniment i subministraments, i l’alliberat, que realitza tasques administratives, entre d’altres. Una altra despesa important han estat el seguit d’ actes i campanyes que hem endegat durant tot aquest període, com el cicle de xerrades d’urbanisme, la campanya Prou Pols al barri del T acó o la denúncia i atur ada final del projecte de l’Àrea Residencial Estratègica, l’homenatge a Lluís Maria Xirinacs, la xerrada sobre la crisi de la indústria a V ilanova, etc. S’ha de destacar també la contribució a l’òrgan administratiu nacional de la CUP, així com l’IRPF corresponent al perjudici creat al regidor per l’assumpció de la renda com a regidor que realment no percep, i la despesa anomenada campanya electoral. Aquest darrer concepte consta d’un dipòsit que s’està dotant en vistes de la propera campanya electoral. En darrer lloc, tan sols destacar el cost que va suposar la publicació al 2008 del primer número de La Busca, que v a asc endir, en tre dissen y, impr essió i r epartiment, a gair ebé 3.400 euros.

EUROS

Local C/ Llanza, 11 Manteniment i adequació local social Subministraments Alliberat Quota nacional CUP Campanyes, actes i col·laboracions Material Revista La Busca Campanya Electoral Impostos Despeses financeres Altres despeses

7.007,40 510,05 2.754,57 3.960,00 2.904,00 2.966,93 1.108,33 3.397,01 2.000,00 1.135,00 123,33 394,28 Total 28.260,90 11

Segons l’opinió de molts sociolingüistes de prestigi, el català es troba immers en un profund procés de recessió que el pot por tar, en un termini no massa llunyà, a la desaparició

Els comptes clars!

Sanabra, això no quadra Els ingressos extraordinaris procedents de la totxana, mantinguts gairebé una dècada, i sumats a l’accessibilitat al crèdit de baix tipus d’int erès, han creat una falsa il·lusió de puix ança econòmica basada en l’economia de l’especulació i de l’endeutament creixent.

ls darrers anys els nostres pressupostos municipals han gaudit d’una bonança que pràcticament no s’havia vist mai. Vilanova i la Geltrú s’ha aprofitat del boom urbanístic alhora que permetia la depredació del territori sense compassió. Molts cops parlem de la barbàrie comesa a d’altres latituds dels Països Catalans com el País Valencià o les Illes Balears, però no podem oblidar tampoc que a casa nostra podem parlar també, si bé a menor escala, de terrorisme urbanístic. Els ingressos extraordinaris procedents de la totx ana, mantinguts gairebé una dècada, i sumats a l’accessibilitat al crèdit de baix tipus d’interès, han creat una falsa il·lusió de puixança econòmica basada en l’economia de l’especulació i de l’endeutament creixent. Malauradament -i Vilanova no és l’únic exemple- pel camí hem per dut la disciplina pressupostària. Això no és r es més que deixar-se portar per l’increment espectacular any rere any dels ingressos pr ocedents de la c onstrucció mentre que per altra banda, ens oblidem d’ajustar la despesa, desequilibrant així el pressupost. I, a dia d’avui, quines repercussions tenen aquestes problemàtiques en els nostr es c omptes municipals ? De fet, tan sols en té una: el desequilibri entre ingressos i despeses. I és greu, donat que d’aquest se’n deriven

varis efectes perjudicials pels pressupostos i per la butxaca dels vilanovins i vilanovines. En primer lloc cal aclarir que aquest desequilibri -es gasten més diner s que no pas en recapta l’Ajuntament- és present en els nostres comptes des de fa an ys i s’ha assumit amb tanta tranquil·litat des de l’equip de govern que fa por. Però un cop s’han esvaït els diners que proporcionava la totxana, aquesta descompensació ha quedat més el descobert que mai. Ara, de cop i volta, s’ha hagut de retallar partides i suprimir-ne d’altres i encara així, és molt probable que s ’arribi a finals d’any amb dèficit . En temps de recessió és lògic endeutar-se i generar despesa pública, però no és tan lògic que això es vin gui practicant des de fa ja molts anys. Aquí ve el primer efecte perjudicial per a les arques municipals, i és que el dèficit local s’ha de cobrir de forma obligatòria amb préstecs bancaris. De fet, no hagués estat tan gr eu si aquest recurs no s’hagués utilitzat en excés com ha vin gut essent els darrers anys. Però no ha estat així. Els darr ers an ys, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú no ha fet res més que fer créixer el seu endeutament fins a límits que a la CUP ens semblen preocupants. Per tant, els 8 milions d’euros que es demanaran enguany es sumaran a la gran quantitat pendent encara amb els bancs, i es corre

el perill d’hipotecar els pressupostos de les properes dècades. És lògic que els vilanovins paguem cada cop més i més impostos tan sols per a tornar préstecs i fer front als seus interessos? Creiem fermament que no, i així ho hem manif estat r epetidament. De f orma par al·lela arribem al següent perjudici i, aquest cop, ens afecta directament a la nostra butxaca. Es troba d’aquesta manera resposta a la recurrent pregunta de perquè no s’han congelat o baixat els impostos ara que moltes per sones ho necessiten. L’explicació és clara i concisa, no es pot . La pr essió de l’elevada despesa i uns in gressos minvants no deixen cap més opció que pujar els impostos i taxes municipals. A tall d’exemple, al 2009 les taxes municipals s’han elevat en la seva gran majoria al voltant d’un 4%, molt superior a l’increment de l’IPC que se situa en un 1,4%. Totes aquestes dades no són res més que un indicador de la mala gestió dels fons públics que es pr actica a Vilanova des de fa uns anys. Ara en paguem les conseqüències. I això ens preocupa, i molt. I encara ens preocupa més quan obser vem com el principal partit de la oposició es suma a la mala gestió r ecolzant uns comptes municipals que an teriorment criticaven amb duresa. Vilanova i la Geltrú necessita uns pressupostos

d’esquerres, que no bonifiquin més a les constructores i afavoreixin a les persones. Ens calen uns pressupostos socials, que donin resposta a les demandes cr eixents d’ una major població empobrida. Però de tot això ara mateix, res de res.

Candidatura d'Unitat Popular

La Busca de Vilanova i la Geltrú

Destaquem

AMB LLENGUA

Altres fronts de la CUP

Igualment patètic resulta observar com empresaris de qualsevol sector insinuen la paraula “crisi” en qualsevol de les seves variants i llavors els buròcrates de qualsevol administració i els jutges autoritzen sense remordiments l’acomiadament massiu o individual, o les suspensions temporals d’ocupació. Assistim a un joc pervers de previsions realitzades per les grans corporacions mundials del capital (FMI, BM, OMC, G-20...) sobre el nombre d’aturats, les persones que passaran gana, fons d’inversió o índexs bursàtils que s’esfondraran, etc...

Sembla com si ens tr obéssim amb apreciacions del món i de la realitat que depenguessin d’un ordre “supranatural” que escapa a les decisions dels éssers humans i, més en concret, de qui té el poder econòmic i polític d’adoptar aquestes decisions, és a dir, governs, entitats financeres, empresaris... Ignoren que sabem que la Gran Banca “espanyola” es v a emborsar en un any de crisi c om el passat 20 .000 milions d’euros de beneficis nets, amb un augment del crèdit concedit del 2002 al 2008 del 161 %, que va arribar a la xifr a de 1. 838 bilions d’euros. I aquí r au el pr oblema: el 70% d’aquest increment es va dedicar a finançar “totxanes”. Les grans empreses de la “totxana”, en el període d’ especulació sense límits, van amassar fortunes inimaginables. L es multinacionals de l’automòbil, l’empresariat dels grans centres comercials, de les grans cadenes hoteleres, les multinacionals de l’energia, han amassat igualment fortunes. I els governants de tots els colors polítics aplaudiren rabiosament el “model de creixement espanyol”.

La CGT denuncia la classe política, governants, banquers i empresariat, així com al sistema judicial, de ser els responsables i causants d’aquest desastre de model capitalista, on l’únic que està gar antit és la se va “qualitat de vida” i els seus comptes de resultats. El seu model de vida, el de molt pocs, és directament responsable de l’ actual desastr e i, en conseqüència, exigim que s'abandoni aquest model. La majoria social, milers de milions de persones, tenim dr et a un nou contracte social, basat en allò públic i suficient per a tothom. P arlem de sanitat pública, de banca pública no regida per l'interès sinó per la suficiència per c obrir les nec essitats bàsiques, en especial, d'habitatge; parlem de serveis essencials per a la vida, públics i suficients per a tothom: aigua, gas, elec tricitat, transport; educació pública, laica i lliure; parlem d'un altre model polític , basat en l'autogestió i la participació horitzontal de treballadors i treballadores, ciutadans, joves, estudiants, pensionistes.

Massa sovint, les activitats proposades per les en titats són vistes amb recel per l’Ajuntament: què faran?, què hi diran?, què i quant ens demanaran? No s’entén el treball d’aquestes entitats com una aportació a la ciutat sinó c om una br ossa a l’ ull, una nosa amb què cal c onviure. Cal super ar aquesta pr evenció i aquestes por s i anar cap a una col·laboració real, una col·laboració que es pot r eduir a tr es paraules: coordinar, facilitar i difondre. Coordinar només v ol dir c omunicar la presència d’actes similars en les mateixes dates i evitar les incompatibilitats, com ara un recital de poesia a cent metres d’una actuació de bestiari de foc; facilitar significa simplificar tràmits amb l’administració evitant que els organitzadors s’hagin de bellugar per div ersos depar taments municipals i aportar sense discussions innecessàries tots els mitjans de què disposa (Brigada Municipal, espais, infraestructura, etc.); i difondre

Què vol aportar Desperta! dintre del món de les en titats vilanovines? A Desperta! ens interessa la Cultura en el sentit més ampli del terme, pretenem portar i fer conèixer a Vilanova, dintre de les nostr es possibilitats, tota la riquesa del nostre país: volem tastar el vi del Penedès, l’orxata de València, el gin de Menorca i el muscat de Riv esaltes; volem sen tir la gralla, la dolçaina i el siurell; volem veure castells, falc ons i moix erangues; volem conèixer la P atum de Berga, les fogueres de Castelló, els moros i cristians d’Alcoi, els cavalls de Ciutadella o la processó de la sang de Perpinyà; volem sentir els sons apitxats del centre del País Valencià, al costat de l’article salat de les illes; volem aprofundir en la poeticitat dels textos de Mer cè Rodoreda i en el pensament de Joan Fuster. A través de la música, la liter atura, la tradició, la gastronomia o qualsevol altra manifestació cultural volem, en definitiva, raonar, conèixer-nos i, com a conseqüència, esdevenir més crítics amb el que ens envolta, però també amb nosaltres mateixos. Joan Fuster, que qualificava la raó com “el menys miserable dels dispositius humans” i que serà homenatjat ben aviat per Desperta!, ja deia que “allò que més m’interessa de les meues idees, són les objeccions que jo mateix podria posar-hi”.

mics i Protectors dels Gats tenim com a primordial finalitat tenir cura dels gats que, per una o altr a circumstància, tenen per casa el carrer. Això comporta fer-ho cada dia de l’ any, sota qualse vol c ondició meteorològica, anímica o física. El gat, el gran desconegut, no sobreviu amb tanta facilitat i amb bones condicions sense la mà de l’home . Molts pensen que pot sobr eviure menjant restes de menjar que trobi a la brossa, si és cert, nosaltres també podríem fer-ho, però està més que demostrat que la se va salut, igual que la nostra, es veuria afectada i la seva longevitat es veuria altament reduïda. Se l’ha titllat de por tador de puces, portador de malalties infecciones, d’esquerp, de traïdor, de portador de mala sort depenent del seu color... res més enllà de falses creences vingudes de temps antics i de manca d’informació. És un animal que està pr esent als carrers de la nostr a vila i per això aquesta protectora i tan tes altres destinades exclusivament al benestar dels gats, no podem tancar els ulls davant tots els perills a què estan exposats, malgrat són molts els entrebancs que ens trobem. Costa molt trobar voluntariat, gent disposada a fer-se càrrec només d’una colònia, o dedicar-los un mínim d’ un dia a la setmana durant una hora... tothom pensa que és una bona obra i que és molt maco el que fem, però ningú es veu capaç d’agafar responsabilitats restant-se així temps de la seva vida privada sense cap mena de r ecompensa.

nosaltres, sense haver esterilitzat ni un sol gat, i encara que la comissió d’investigació va resoldre en el Ple Municipal del passat mes d’octubre signar un altre conveni amb nosaltres; ara per ara l’Ajuntament segueix sense oferir-nos ajuda de cap tipus: ni veterinària, ni d’ alimentació, ni econòmica. Això sí, després presumeix que Vilanova és una ciutat animalista: es volen desfer de la gossera, han permès durant molt temps tot tipus d’irregularitats al centre d’atenció d’animals, no ajuden a f omentar adopcions i posen tot tipus d’impediments quan es troben adoptants, eliminen els coloms d’una manera molt cruel per a ells, no fan cas en absolut del que proposa el v oluntariat, i un llar g etcètera. Una ciutat c om Vilanova, amb quatre protectores d’animals, es mereix que el seu Ajuntament els mostri més respecte, que compti amb ells com a éssers vius i com a entranyables “mascotes”, i també es mereix, i és necessària, una gossera, això sí, ben portada i amb la inc ondicional ajuda dels voluntaris que dediquen hores gratuïtament a una causa que sembla no preocupar gens a l’actual tripartit. Des d’Amics i Pr otectors dels Gats demanem respecte cap a la nostr a tasca diària en la manutenció dels gats del carr er, deixant-nos fer la nostra feina sense posar-nos tants entrebancs. El nostre objectiu és cuidar-los, trobar-los una llar i e vitar que la cadena c ontinuï. El que f em per ells mai serà suficientment valorat i no sempre els finals són feliços.

Un any i mig després d’haver trencat el conveni que tenien signat amb

Desperta! despertavilanova@gmail.com

Amics i Protectors dels Gats www.amicsiprotectorsdelsgats.org

ots els noms és un projecte de recuperació de la memòria històrica del període 19311978 al Penedès impulsat per l’Institut d’Estudis Penedesencs. Aquest pr ojecte te tr es par ts complementàries: la Recerca exhaustiva en base a la documentació escrita, or al, visual i patrimonial; la Recuperació i Sistematització de fonts d'informació primàries al voltant d’aquests anys per tal de crear una gran base de dades, i la Divulgació i Difusió de la recerca realitzada mitjançant publicacions, audiovisuals, conferències, exposicions, itineraris, material didàctic i, sobretot, mitjançant una gran pàgina web (www.totselsnoms.org). Els objectius del projecte són impulsar, coordinar i dirigir la recerca, la sistematització de les f onts d’informació, i la divulgació/difusió dels fets històrics desenvolupats entre 1931 i 1978 i de les persones que hi participaren en tots els municipis del Penedès, fent especial incidència en els referents democràtics. Un cop estigui realitzada la recerca es planteja de desen volupar les següen ts accions: a) fer-ne una interpretació global, per tal d’analitzar-ne els trencaments i les c ontinuïtats, b) crear una gran base de dades de persones, c) servar, conservar i difondre el material localitzat i generat durant la recerca, i d) planificar itiner aris de la memòria democràtica a partir del patrimoni i els records. Tots els noms abasta els 47 municipis de les tres comarques penedesenques (Alt i Baix Penedès i Garraf) i el període 1 931-1978: a) la Segona República (l’aportació penedesenca a la Catalunya republicana, els projectes més emblemàtics a la comarca, les forces polítiques i sindicals i els seus dirigents, els ajuntaments republicans, el c onflicte pagès, els f ets d’octubre de 1934, la cartografia urbana, ...; b) la Guerra Civil (les col·lectivitzacions industrials i agràries, les Milícies i els Comitès, la repressió

contra les dretes, la par ticipació al front:, els refugiats i els bombardeigs, els aeròdroms republicans, els ajuntaments, ....; i c) el Franquisme i l’antifranquisme (l’ exili r epublicà, la repressió franquista, la Falange local i comarcal, els ajuntaments franquistes, l’Església catòlica, la primer a oposició: anys 50 i 60, l’oposició antifranquista: anys 70 (partits, sindicats, associacions de v eïns, ,...) .

La Busca de Vilanova i la Geltrú

és molt més que af egir els ac tes a l’agenda del web municipal, difondre és bellugar-se per escoles, instituts i entitats de tota mena intentant evitar, com sigui, que cap persona interessada deixi d’assistir a un acte perquè no se n’ha assabentat.

La CGT no consenteix que banquers, governants, empresaris... intentin mantenir el seu “status” especulatiu, tot augmentant el desastre per a la majoria, i fa una crida a les classes populars a sortir al carrer i exigir un nou model social. La CGT fa una crida a la mobilització perquè estem convençuts que altres móns són possibles i ara és el moment de començar-los.

Confederació General del Treball (CGT) www.cgtcatalunya.cat

Candidatura d'Unitat Popular

Vilanova, una ciutat amb una vida cultural tan i tan escarransida, les entitats desenvolupen des de fa molts anys un paper cabdal, un paper de substitució de les institucions públiques. I potser ja ens està bé que sigui així, potser és molt més enriquidor que sigui el teixit associatiu de la ciutat el que prengui la iniciativa i deixi per a l’Ajuntament les tasques de coordinació, difusió, construcció i manteniment d’infraestructures i cessió dels mitjans nec essaris. Ara bé, aquesta col·laboració ha de ser real, ha d’anar molt més enllà de les bones paraules i de la pr eocupació per si apareix o no apareix el logotip de l’Ajuntament en els car tells dels actes.

Projecte de recerca i divulgació històrica: tots els noms (1931-1978)

De bat a bat

I ara tots ells ens tracten com si nosaltres, treballadors i treballadores autòctons i migrants, homes, dones, pensionistes, jo ves, tin guéssim la culpa que ens facin fora de la feina, que ens facin f ora de les nostr es cases per no poder pagar, i que ens robin qualsevol futur de vida digna. Amb un aire contaminat en un planeta que no aguanta més. Amb una sanitat cada vegada més escassa en assistència i qualitat, i cada vegada més privativitzada. Amb una educació mercantilitzada i selectiva, per a qui la pugui pagar, ...

Esperant un canvi pels animals de Vilanova

Una part molt important del projecte és la participació dels penedesencs i penedesenques que puguin aportar informació (documental, gràfica, oral, patrimonial...) que serà processada, digitalitzada i servada per a la seva posterior c onsulta, amb la col·laboració dels organismes públics pertinents. Alhora s ’han establer t ac ords de col·laboració amb els centres d’estudis locals i els ar xius comarcals del Penedès, amb diversos organismes universitaris (CEHI-UB, CEFID-UAB), amb la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i la Fundació Ramon Muntaner, amb el Memorial Democràtic i la Direcció general de la Memòria Democràtica de la Conselleria d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, i amb els Consell Comarcals de l’Alt Penedès, del Baix Penedès i del Garraf. El projecte es desenvolupa en fases successives. Durant els anys 2006 i 2007 s’han treballat aspectes relacionats amb la Segona República i la Guerra Civil, l’any 2008 sobre el franquisme, i l’any 2009 sobre la lluita per la democràcia. Els r esultats de la recerca realitzada es poden seguir a través de la w eb, que c onté una base de dades de les més de 2 .500 víctimes de la guerr a civil i la repressió franquista al Penedès, els més de 1.600 alcaldes i regidors republicans del Penedès, i les més de 3.000 referències documentals existents en els arxius penedesencs referides a aquest període.

esulta patètic observar el govern oferint milions d’euros públics al capital financer privat per tal de refinançar el seu deute i, alhora, haver de sen tir que la culpa de la situació la té l’economia real i l’elevat cost dels acomiadaments.

Desperta! Lluita i cultura als Països Catalans

Institut d'Estudis Penedencs www.totselsnoms.org

Candidatura d'Unitat Popular

La Busca de Vilanova i la Geltrú

De bat a bat

Denunciem al govern, al capital financer i a l’empresariat

2 5 6

3 7

www.kaosenlared.net

L’edició online del diari El Punt s’ha inaugurat enguany i ens permet personalitzar la portada perquè apareguin en primer terme les notícies relacionades amb el nostre municipi i amb el territori més proper.

Un diari elec trònic de l’àmbit dels Països C atalans que ens of ereix informació de qualitat i múltiples i interessants serveis informatius com Vilaweb T v o El diari de l’ escola.

Espai d’informació i recursos sobre les festes populars a les terres dels Països Catalans. Inclou un calendari exhaustiu de les celebracions festives populars, una mediateca sobr e les festes populars i tradicionals del poble català i d’altres pobles del món i un recull de les notícies del sector.

Un projecte que combina castellà i català amb vocació internacional per recollir la veu de l’esquerra anticapitalista i transformadora dels Països Catalans, Euskal Herria i d’ altres punts de la península ibèrica i de l’Amèrica Llatina.

15 8

BOTIGA ONLINE

INFORMÀTICA

ESPORTS

PARTICIPACIÓ 10

Horitzontals 1. President nascut a V ilanova 2. No hi ha manera de que vagi a l’hora 3. La que mana més de les tr es bessones del tripar tit 4. Continua tancat per reformes 5. Fumes com un regidor 6. D’aquests pisos, a Vilanova n’hi ha a milers 7. Al Centre d'Art Contemporani La Sala n'hi en tren quatr e 8. Ni el v eí Cabanyes sap què s’hi fa 9. El Tacó n'és ple 10. A Vilanova, la posem en un c ove 11. El govern hi v ol més pisos, la CUP el v ol preservar 12. Platja-Pàrquing 13. Ho soluciona a cops de porra 14. La Meca dels r obatoris de bicis

Carn i feix En aquest lloc hi trobareu tota mena de programari lliure en català, des de disseny gràfic fins a gestor s de correu o videojocs, tant per a Linux com per a Windows o Mac.

La pàgina de la plataforma pro seleccions catalanes. Per saber-ho tot sobre tots els espor ts que c ompten amb una federació catalana, sempre amb l’objectiu d’assolir l’oficialitat de totes les selec cions catalanes.

Una iniciativa sorgida des dels internautes i blogaires d’arreu dels Països Catalans que us permetrà posar en un mapa el v ostre municipi c om a mostra de suport a la possibilitat de crear un estat propi. Més de 20.000 persones ja s ’hi han af egit, i tu ?

“República – Cartells i cartellistes”

“El socialisme del segle XXI”

“La ciutat cansada”

Editorial Viena (33,50 €) Els cartells foren una de les armes polítiques més importants durant la segona república i la guerra civil. No només van recollir les plurals i nombroses tendències socials, sinó que també es van convertir en un mitjà d’expressió de les avantguardes artístiques de l’època.

Heinz Dietrich Edicions el Jonc (13 €) L’autor aleman y inicia el pr océs d’actualització del pensament d’esquerres. Analitza els errors de l’esquerra històrica i els a vanços del socialisme real existent. Conclou que la par ticipació i el v alor de can vi igualitari són els pun ts de par tida per transformar la societat.

Pere Calders Edicions 62 (20 €) En el seu exili a Mèxic, Pere Calders treballà intermitentment durant vuit anys en aquesta novel·la. La improbabilitat que fos editada el desanimà i l'abandonà. Ens narra l’èxode d’una ciutat cansada de si mateix a. Des d’uns veïns desallotjats fins a l’hereu d’una gran empresa, tots decideixen fer una mar xa, que, a mesur a que avança la història, esdevé absurda.

Vols rebre les notícies de la CUP? Vols saber quan fem actes o assemblees? Vols informar-te dels afers municipals des de l’òptica de l’esquerra independentista? Envia’ns la el teu correu electrònic a i t’enviarem La Busca Digital un cop al mes!

La Busca també en format electrònic!

Josep-Anton Fernàndez Ed. Empúries, (20 €) De prosa directa i fluïda, tot i el cúmul de referències que s ’hi apleguen, l’assaig afr onta el debat sobr e la cultura catalana, les seves mancances i les seves sortides amb uns conceptes renovats i unes conclusions sorprenents.

PEL·LÍCULES

MÚSICA

Pack Ken Loach

Musiquetes per a la Bressola

Euscat

L’art de la guerra

Preu: 29,95€ L'únic defecte que hem pogut trobar a aquest recull d'obres del magnífic director anglès Ken Loach és que no tingui subtítols en català. Així i tot , un cineasta tan compromès amb els oprimits i oprimides ens imaginem que, si ho pogués decidir, el podríem veure en totes les llengües possibles. El Pack inclou: 'Family Life', 'Ae Fond Kiss', 'The wind that shakes the barley', 'It's a free world' i el documental 'Carry on K en' sobr e el dir ector.

Diversos artistes (Propaganda pel fet) Es tracta d’un recull de cançons tradicionals in fantils, amb la v eu de cantants de tot el país que hi han col·laborat desinteressadament amb l’objectiu de r ecollir fons per a la Bressola, les escoles catalanes de la Catalunya Nord (Pep Botifarra, Miquel Gil, Núria Lozano, Carles Belda, Joan Miquel Oliver, etc). El disc no és a les botigues però es pot descarregar a l’adreça www.musiquetes.cat .

Trkizio (Baga-biga) En aquest disc, els bascos Trikizio fan un curiós recull de cançons catalanes i basques, amb la particularitat que les catalanes són in terpretades en eusquera i les basques, en català. Entre els catalans v ersionats hi ha Obrint Pas, Ovidi Montllor, Pomada, Lluís Llach o Inadaptats; en tre els bascos, Kortatu, Mikel Laboa o Hertzainak.

EINA Els integrants d’Inadaptats han tornat amb un nou grup, EINA, i un disc on musiquen “L’art de la guerra” de Sun Tzu, un llibre mil·lenari. Sens dubte es tracta d’anar més enllà en el seu missatge subversiu. Al disc l’acompanya un llibre amb les traduccions al català de l’històric text xinès.

A Nyàpolis hi ha molt... d’eco El passat mes de febrer preguntàvem al govern quin tan per cent de Nyàpolis estava desocupat, sense utilitzar. La resposta va ser: 438 metres quadrats, un 8,53%. Tan sols entrant-hi i fent un cop d’ull a les poques sales que tenim accés, podem veure que de 8,53% res de res. Això si, hi ha un eco esplèndid, per treure pit. Si aquest espai fantasmagòric ha de ser el gran reclam per atraure empreses de noves tecnologies i I+D a Vilanova anem arreglats! I el pitjor és que ens ha costat milions d’euros!

Verticals: 1. IOLANDA 2. TIBERI 3. FEUDAL 4. CIMENT 5. NEÀPOLIS 6. CUP 7. PORT 8. NESSIE 9. IL·LEGAL 10. ARE 11. CATALÀ 12. ESPIGALLS 13. SANABRA 14. BLAU 15. VENTOSA 16. PASTA Horitzontals: 1. MACIÀ 2. RENFE 3. ELENA 4. PRINCIPAL 5. CARRETERO 6. BUITS 7. GATS 8. VELA 9. POLS 10. LLUNA 11. ORTOLL 12. FAR 13. SAURA 14. ESTACIÓ

“El malestar en la cultura catalana”

Candidatura d'Unitat Popular

Una cooperativa agricultora ecològica. Hi trobareu fruita i verdura de temporada i productes elaborats artesanalment per ells mateixos. Es poden fer comandes a través de la xarxa i les porten a casa.

La Candidatura d'Unitat Popular de V ilanova i la Geltrú està ober ta a la par ticipació de totes les persones i c ol·lectius que , des de l'àmbit local, treballem per construir un poble lliure i socialment just. Si vols estar ben informat/da de totes les activitats o si vols participar activament amb la CUP, fes-nos arribar les te ves dades o posa't en c ontacte amb nosaltres. També ens pots tr obar al carr er Josep Llanza 11, els dilluns i els dimar ts a par tir de les 7 del vespre.

www.estatpropi.cat

O bé: - F ent-nos arribar escrits pel butlletí elec trònic municipal, on la CUP cedeix el seu espai a les entitats i col·lectius de la ciutat. - Amb c ol·laboracions a la r evista que teniu a les mans. - Enviant-nos les vostres crítiques o suggeriments a través de la nostra pàgina web on també podeu fer arribar les preguntes que vulgueu que fem al govern. - Adreçant-nos un correu electrònic.

www.seleccions.cat

Hi ha diferents maneres de participar amb la CUP, ja sigui de manera directa, militant-hi o col·laborant-hi, ja sigui mitjançant entitats, associacions, moviments socials amb els quals in tentem treballar en xarxa. Es poden fer propostes directament: - Assistint a les assemblees de la CUP de V ilanova i la Geltrú, que són obertes a tothom. - P articipant en els dif erents grups de tr eball i comissions de la CUP, obertes en aquest cas per a la totalitat dels membr es de l’ assemblea i afiliats.

www.softcatala.org

Pau Navarro

www.canperol.cat

LLIBRES

Candidatura d'Unitat Popular

Correu electrònic

www.festes.org

Codi postal

www.vilaweb.cat

Telèfon

www.elpunt.cat

Adreça

Població

Verticals 1. Coneguda per la se va gestió nefasta en esports, joventut i medi ambien t 2. Clàssic àpat pagat pel poble 3. Antigament vivia al castell de la Geltrú 4. Material molt estimat per PP i PSOE 5. La gran aportació d’en Tomàs 6. L'Esquerra Independentista sempre l'omple de bon vi 7. Ara ens el volen omplir de megaiots 8. La mòmia del Balaguer 9. Modalitat de construcció als afores, permesa per tots els governs vilanovins 10. Sort que s’ha aturat 11. Al P arc del Garr af no se ’n parla 12. La nostra verdura autòctona 13. Fa el que v ol amb els diner s dels vilano vins 14. C olor preferit del Xavi Carbonell 15. Indià cansat de llegir sempre el mateix llibre 16. El menjar que agrada més al govern municipal

La Busca de Vilanova i la Geltrú

Un toc d'humor

DES DE LES VILES I LES CIUTATS CONSTRUÏM LA UNITAT POPULAR!

Les seccions Punt de vista i De bat a bat volen ser una porta oberta per a totes les entitats, associacions, col·lectius, plataformes i persones que vulguin donar a c onèixer les sev es r eflexions, posicions o plantejaments. En aquest sentit, les seves aportacions no tenen perquè reflectir el parer de la CUP de Vilanova i la Geltrú, que ja té altres mecanismes per donar a conèixer les seves iniciatives i plantejaments polítics.

PARTICIPA I COL·LABORA AMB LA BUSCA

Litoral cultural

CUP Vilanova i la Geltrú C/ Josep Llanza 11 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 93 816 51 06 vilanova@cup.cat www.vilanova.cup.cat

Autodefinits vilanovins

Nom i cognoms

INFORMACIÓ INTERNACIONAL

LA CUP ÉS PARTICIPACIÓ, PARTICIPA AMB LA CUP!

La Busca de Vilanova i la Geltrú

INTERNET INFORMACIÓ NACIONAL

Nom i cognoms

Població

Adreça

Telèfon

Codi postal

Correu electrònic

CUP Vilanova i la Geltrú C/ Josep Llanza 11 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 93 816 51 06 vilanova@cup.cat www.vilanova.cup.cat

La Busca també en format electrònic!

PARTICIPA I COL·LABORA AMB LA BUSCA

La Busca de Vilanova i la Geltrú

Un toc d'humor

DES DE LES VILES I LES CIUTATS CONSTRUÏM LA UNITAT POPULAR!

Candidatura d'Unitat Popular

LA CUP ÉS PARTICIPACIÓ, PARTICIPA AMB LA CUP!