Programa polític eleccions municipals 2011
Candidatura d’Unitat Popular
Candidatura d’Unitat Popular
Eleccions municipals 2011 Vilanova i la Geltrú
Per una Vilanova
respectuosa amb l’entorn 2/8 MOBILITAT MEDI AMBIENT
xa t i f m e v o M
Programa polític eleccions municipals 2011
Candidatura d’Unitat Popular
Durant els darrers quaranta anys, els sistemes urbans del nostre país han experimentat una expansió molt considerable. Aquesta tendència a l’abandonament de la naturalesa compacta de les ciutats, pròpia de l’àrea mediterrània, per evolucionar cap a formes urbanes més difuses, ha significat un consum més accelerat de sòl i de recursos de tot tipus. Al mateix temps, l’augment de la mobilitat obligada, la disminució de la qualitat ambiental, l’increment de la petjada ecològica de les ciutats per l’elevada generació de residus i l’augment dels consums d’aigua, energia i altres recursos, o la degradació social i ambiental de certs espais urbans i periurbans, han estat algunes de les distorsions derivades d’aquests models i tendències
2
Programa polític eleccions municipals 2011
Candidatura d’Unitat Popular
Mobilitat
El model socioterritorial vigent a Catalunya, i també a Vilanova i la Geltrú, es basa en l’ús extensiu del territori, que dóna prioritat als desplaçaments llargs i a l’ús del vehicle privat. El territori s’organitza segregant les activitats urbanes (residència, treball, oci...), però unides per una bona xarxa viària, de manera que obliga els ciutadans i les ciutadanes a fer ús del transport privat en la seva quotidianitat. Aquest model es basa en un seguit de premisses falses: inviabilitat econòmica del transport públic, identificació de construcció d’infraestructures, especialment viàries, amb creixement econòmic, el cotxe és imprescindible per crear i mantenir nombrosos llocs de treball, etc.
Des de la CUP es vol fer una nova política de mobilitat i transport a escala local i comarcal per afrontar els reptes i els problemes derivats d’un creixement desmesurat en la utilització de l’espai i dels recursos no renovables. La política de transport ha de servir per organitzar i ordenar els desplaçaments de la població i el mitjà de transport accessible a més població ha de ser el transport públic i el desplaçament a peu o en bicicleta. Per tant, cal una ordenació territorial que potenciï les distàncies curtes i la transversalitat, que són les que possibiliten l’ús dels transports menys agressius i més democràtics i afavoreix la reducció progressiva del trànsit motoritzat. Per aquests motius, creiem que cal basar-se en tres conceptes clau per tal de reduir l’accessibilitat obligada amb transport privat:
3
Programa polític eleccions municipals 2011
Candidatura d’Unitat Popular
·
la compacitat dels nuclis urbans. Una configuració compacta i relativament densa, que és defensable en termes de minimitzar el consum del sòl, i que es justifica també per les oportunitats de desplaçaments a peu i en transport públic. Aquesta compacitat dels nuclis urbans també afavoreix altres aspectes, com la impulsió del comerç, la rendibilització dels equipaments, l’eficiència en la gestió de les infraestructures urbanes, els serveis i la cohesió social.
·
la diversitat d’usos del sòl a l’interior dels nuclis urbans. La pràctica habitual dels planificadors a la segona meitat del segle passat era la separació dels usos del sòl, justificant-la per la contaminació (aèria, acústica, etc.) produïda pels sistemes de producció i altres activitats. Aquesta pràctica ha provocat l’augment exponencial dels desplaçaments allunyats, la pèrdua d’activitat a les àrees residencials i la descohesió social.
·
el dimensionament de la vila a l’escala humana. Cal dissenyar una vila on es puguin localitzar habitatges, equipaments, zones de serveis, d’oci i esportives, espais naturals o zones verdes i zones amb comerç i d’activitat econòmica, a unes distàncies adequades, per tal que siguin accessibles per a tothom.
Així doncs, des de la CUP creiem que la mobilitat és un dels grans reptes en els plantejaments sostenibles. La salut del planeta està en joc. El transport motoritzat és la principal font de l’emissió de gasos que provoquen l’efecte hivernacle i un gran consumidor de recursos energètics fòssils. Els models urbans expansius i de baixes densitats comporten més necessitats de desplaçaments i obliguen sovint els ciutadans a utilitzar el transport privat en la seva vida quotidiana. A escala local, la mobilitat de persones i mercaderies provoca una pèrdua de qualitat de vida. El trànsit (congestió, fums, soroll...) és percebut pels ciutadans com el principal problema ambiental.
Cal, per tant, una planificació integrada dels usos del sòl i del transport, que cerqui minimitzar la mobilitat obligada i que condueixi també a models urbans compactes on es prioritzi el transport públic i altres alternatives al transport motoritzat, com els itineraris per a vianants i bicicletes. Paral·lelament, caldrà situar els usos que requereixin més desplaçaments en indrets altament accesibles pels mitjans públics. LA MOBILITAT A VILANOVA I LA GELTRÚ Des de la CUP creiem que cal tractar la mobilitat com un tot, d’una manera activa, global i a llarg termini, que beneficiï el conjunt del ciutadans.
4
Programa polític eleccions municipals 2011
Candidatura d’Unitat Popular
Pacificació i vianalització Vilanova, en els darrers anys i mesos, ha viscut canvis pel que fa a la mobilitat derivats, sobretot, de la pacificació del centre. El centre de la ciutat i el casc antic han estat en gran mesura, arrel del Pla E i la Llei de Barris, reurbanitzats, fet que ha derivat en diferents circumstàncies positives i d’altres més conflictives: disminució del trànsit, reducció del nombre d’aparcaments, impunitat d’estacionaments i parades, canvis de direccions constants, etc. La voluntat de pacificació fa que un seguit de trams de carrers del centre urbà estiguin en procés de ser d’accés restringit als veïns mitjançant el nou mètode dels lectors de matrícules. La CUP valora molt positivament la voluntat de pacificació tot i que ara per ara no ha significat l’adopció de mesures destacables, i les poques que ha comportat encara no s’han implementat. Les seves conseqüències a mig i llarg termini així com el seu grau d’eficiència són encara imprevisibles. De fet, la política de pacificació duta a terme no ha comportant grans canvis, ja que es pot continuar accedint a tots els carrers del centre, tret d’alguns trams molt concrets (plaça Miró, plaça de la Vila, etc.). Sí que ha canviat, però, la percepció de la ciutadania sobre l’accés al centre en cotxe, fet positiu i destacable. El sol fet d’haver canviat la fisonomia dels carrers (malgrat la mala qualitat i les deficiències dels nous paviments) ha influït en els hàbits i la conducta de vianants, ciclistes i conductors. Més enllà de la pacificació del centre (que no vianalització), des de la CUP tenim ben present que la majoria dels desplaçaments dels vilanovins i vilanovines es fan a peu i, per tant, és la mobilitat que s’ha de tenir més en compte a l’hora de planificar les polítiques. Creiem que cal estudiar la vianalització de certs carrers de la ciutat així com la reurbanització de certs trams que s’han quedat fora de l’esmentat Pla E i la Llei de Barris (el tram nord del carrer Sant Gervasi, el carrer Nou, el carrer del Mig, el carrer de Josep Freixes, el carrer Palmerar, el carrer Corralets, el carrer Sant Francesc, etc.). 55) Estudiar la vianalització de determinats carrers del centre i de Baix-a-mar. 56) Reurbanitzar carrers o trams de carrers que van quedat fora del Pla E i que han quedat envoltats de carrers reurbanitzats. 57) Estudiar la reurbanització de determinats carrers situats a altres punts de la ciutat (avinguda Francesc Macià des de la rambla Samà al carrer Josep Coroleu, tram marítim del carrer Llibertat, etc.). 58) Col·locar progressivament per tota la ciutat senyalització viària per a vianants i bicicletes on s’indiquin els equipaments públics, els espais d’interès, barris, etc. 59) Estudiar la possibilitat d’instal·lar senyals lluminosos de precaució en els passos de vianants d’algunes vies de la ciutat (Josep Coroleu, Ronda Ibèrica, Passeig Marítim, etc.) per tal de fer-los més visibles i segurs durant la nit. En els darres mesos i anys, el creixement de la ciutat en certs sectors, el seguit de reurbanitzacions de la trama urbana consolidada i les polítiques de mobilitat han comportat un canvi constant de les direccions dels carrers i el canvi de determinats itineraris que en determinades zones i ocasions suposa una congestió del trànsit rodat i l’augment de recorreguts, amb les conseqüències que això implica. Des de la
5
Programa polític eleccions municipals 2011
Candidatura d’Unitat Popular
CUP creiem que cal repensar les direccions de determinats carrers i sectors per fer el trànsit més fluid, evitar la congestió i reduir itineraris. 60) Repensar i reordenar la circulació i el sentit del trànsit de certs carrers i zones de la ciutat. 61) Repensar de forma urgent el conjunt del trànsit de la zona marítima de la ciutat i realitzar-hi les actuacions pertinents, ja que és una de les zones de la ciutat amb més afluència de ciutadans i turistes en determinades èpoques de l’any i que actualment té dèficits destacats.
La bicicleta i El Pla de la bicicleta (2006-2010) Des de l’Esquerra Independentista considerem que una ciutat sostenible ha de donar prioritat a la substitució d’energies contaminats per d’altres de no contaminats, de manera que la bicicleta demana una posició capdavantera. Durant els últims anys, l’ús de la bicicleta ha crescut i va creixent progressivament entre els vilanovins i vilanovines, fet que necessita el suport i la implicació de l’Ajuntament. Per a la CUP, les polítiques envers la bicicleta no haurien de ser considerades com polítiques envers un col·lectiu d’usuaris. Més aviat haurien d’aconseguir una centralització estratègica notable en el disseny i aplicació de les polítiques de Mobilitat. A més, la bicicleta també hauria de rebre suport de les àrees de Medi Ambient, Urbanisme, Serveis Viaris i Seguretat Ciutadana. A la CUP considerem que les polítiques de mobilitat han de ser transversals i encaminades a fer de Vilanova una ciutat que es mogui en bicicleta (com a primer mitjà de transport després de l’anar a peu). Pensem que diferents problemàtiques cabdals de la ciutat en matèria de mobilitat com són la manca d’aparcaments al centre, el col·lapse del trànsit, etc., anirien quedant en bona part resoltes a mesura que s’avancés en la implementació de la bicicleta. La bicicleta és, doncs, una de les prioritats de la CUP en matèria de mobilitat. De fet, durant els darrers quatre anys les iniciatives de la candidatura envers aquest mitjà de transport no contaminant han estat diverses i constants, tot i que no sempre adoptades pel govern: des de la creació d’un registre de bicicletes, reclamar un aparcament segur i vigilat a l’estació de ferrocarril o demanar la gratuïtat dels aparcaments soterrats per a les bicicletes. Tot i les bones intencions de la regidoria, durant els darrers anys la bicicleta no ha estat una prioritat per manca de voluntat política. La major tranformació de la qual s’ha aprofitat aquest mitjà de transport és el Pla E, que ha permés la pacificació del centre urbà. Malgrat tot, la regidoria de mobilitat va estructurar totes les actuacions i previsions entorn la bicicleta en un document, el Pla de la Bicicleta (2006-2010). El Pla de la Bicicleta traçava unes línies interessants i contemplava accions molt beneficioses (sobretot nous carrils bici i aparcaments) per al conjunt de la mobilitat vilanovina i la seva sostenibilitat, però la seva implementació ha deixat molt a desitjar: no s’han complert terminis, la immensa majoria de les actuacions que plantejava no s’han tirant endavant, etc. Malgrat els avantatges i plantejaments positius que presenta el Pla, aquest té problemes de fons, no sols en termes d’implementació. Creiem que no reflecteix la transversalitat que aquest mitjà de transport necessita per esdevenir una alternativa viable a la mobilitat vilanovina actual, que molts dels aparcaments
6
Programa polític eleccions municipals 2011
Candidatura d’Unitat Popular
que planteja són insegurs, que no adopta les suficients mesures davant el perill de robatoris, que no contempla la connexió amb els altres municipis del Garraf i, finalment, creiem que no contempla un element que des de la CUP trobem fonamental, avançar cap a disposar d’un parc de lloguer de bicicletes públic. Des de la CUP proposem un seguit de mesures per potenciar l’ús de la bicicleta: 62) Afavorir el transport no contaminant, proposant esquemes per recuperar espais de vehicles privats per al transport públic i per als vianants i bicicletes. 63) Potenciar els desplaçaments en bicicleta. Per això cal garantir un espai segur, còmode i directe per al ciclista. 64) Incrementar la xarxa de carrils bici, procurant que els nous siguin segurs i segregats i comportin les menors molèsties possibles als vianants. 65)Treballar per la interconnexió de la xarxa de carrils bici, posant l’accent en els barris demogràficament més densos i la seva connexió amb els equipaments públics, infraestructures de transport i llocs de treball. 66) Treballar per aconseguir, un cop es donin les condicions necessàries i s’hagi avançat globalment i estratègicament en l’àmbit de la bicicleta, un parc públic de bicicletes de lloguer. 67) Estudiar la col·locació d’aparcaments segurs, soterrats i automàtics de bicicletes en determinats punts estratègics i de màxima afluència de bicicletes (estació de ferrocarril, mercat, façana marítima, etc.). 68) Fer una mostra del sector de la bicicleta a la ciutat (avantatges, esport, empreses, etc.) en una plaça del centre de la ciutat i, si es considera oportú, en el marc de la setmana de la mobilitat sostenible. 69) Implicar l’administració al màxim en aquestes polítiques. La policia i altres funcionaris municipals han de donar exemple i utilitzar mitjans de transport sostenibles. Han de ser també els encarregats de detectar dificultats o irregularitats en el transport en bicicleta. 70) Facilitar al màxim, fer un seguiment i millorar tant com es pugui els mètodes de registre de les bicicletes dels ciutadans que ho desitgin. 71) Col·locar barres metàl·liques per aparcar bicicletes en determinats punts i llocs d’interès on no n’hi ha i allà on ho demani la ciutadania. 72) Facilitar l’aparcament gratuït per a bicicletes als aparcaments soterrats i vigilats de VNG Aparcaments. 7
Programa polític eleccions municipals 2011
Candidatura d’Unitat Popular
73) Avançar cap a la connexió interurbana en bicicleta. Senyalitzar i adequar les rutes respectant l’entorn.
Accessibilitat En l’aposta per facilitar la mobilitat sostenible i de proximitat a la ciutat, cal redoblar esforços perquè l’arquitectura urbana no discrimini cap vilanoví i vilanovina; és a dir, cal treballar per eliminar definitivament les barreres arquitectòniques i els obstacles de les voreres i altres estructures que dificulten els desplaçaments i la qualitat de vida de les persones amb mobilitat reduïda. 74) Millorar l’accessibilitat de tots els carrers, places i voreres de la ciutat per tal que l’arquitectura urbana no discrimini cap vilanoví ni vilanovina.
Mobilitat amb transport públic urbà i interurbà A banda del transport de proximitat, l’anar a peu i en bicicleta, per assolir una mobilitat sostenible cal donar centralitat al transport públic per tal que aquest sigui una alternativa viable, funcional i atractiva davant del transport privat. Si parlem d’autobusos intraurbans, millorar la informació, adaptar recorreguts, horaris i freqüències a les necessitats dels vilanovins (laborals, d’oci, etc.), adaptar progressivament les flotes a combustibles de baixes emissions, etc., són algunes mesures per potenciar aquest mitjà de transport. Fins que no disposem d’una xarxa de ferrocarril que ens uneixi amb altres municipis i parts del Penedès, des de la CUP creiem que cal fer els passos necessaris per potenciar els autobusos interurbans amb els municipis de la comarca amb els quals no tinguem alternatives de transport públic (Canyelles, Sant Pere de Ribes i Olivella) i amb la resta del Penedès. 75) Dotar la ciutat d’una xarxa de transport col·lectiu ajustada a la demanda del municipi, que asseguri la màxima cobertura i amb les freqüències adequades la connexió entre barris i polígons industrials o altres zones d’interès. 76) Substituir progressivament els actuals vehicles municipals per vehicles que utilitzin combustibles de baixes emissions com el gas natural, GLP’S, biocombustibles híbrids i motors elèctrics. 77) Millorar el servei de bus interurbà especialment amb Sant Pere de Ribes i Vilafranca, i vetllar per la freqüència i el bon funcionament de la línia amb Barcelona. 78) Implantar progressivament autobusos accessibles per a persones amb mobilitat reduïda, fins que ho siguin tots. 79) Equipar les parades de transport públic amb marquesines, informació dels recorreguts, horaris, etc.
8
Programa polític eleccions municipals 2011
Candidatura d’Unitat Popular
80) Bonificar els bitllets de bus per a la gent gran, els joves i els aturats, arribant a la gratuïtat en l’ús del bus als pensionistes amb rendes baixes i d’altres col·lectius com els aturats sense prestació. 81) Millorar les xarxes de transport públic i el seu ús, fent-lo atractiu per la comoditat, accessibilitat, freqüència, fiabilitat horària i augment de freqüència de circulació, tant a escala interurbana com intercomarcal. 82) Instal·lar, a curt i mitjà termini, punts de recàrrega per a vehicles elèctrics als aparcaments municipals soterrats. A llarg termini, quan el sistema estigui més consolidat, caldrà estudiar punts de recàrrega en superfície. 83) Centralitzar i posar a l’abast del ciutadà d’una forma clara, accessible i didàctica, a la la xarxa i en suport material, tota la informació referent als horaris dels autobusos urbans i interurbans, ja que actualment depenen de les diferents empreses concessionàries i està fraccionada i dispersa en format pdf a les respectives webs.
El ferrocarril i Rodalies En els darrers anys, aquest mitjà de transport utilitzat per milers de vilanovins en el seu dia a dia s’ha convertit, massa freqüentment, en un veritable calvari: retards, aturades sense informació, massificació als vagons, increment constant dels preus, zonificació discriminadora (Vilanova és zona 4 de Rodalies), etc. Des de la CUP creiem que, tot i no ser una competència municipal, l’Ajuntament ha de tenir una posició capdavantera a l’hora de defensar els drets i interessos dels seus ciutadans davant les institucions corresponents. La sensació de desprotecció davant els greuges causats per RENFE no es pot tornar a repetir en els nous episodis que, malauradament, tornaran a produir-se en el que sembla un problema endèmic ara gestionat des de Catalunya. D’altra banda, pel que fa a la mateixa estació i voltants, des de la CUP creiem que cal canviar un seguit d’elements i relacions. Un exemple és l’esplanada de ciment annexa a les vies, el que es coneix com a aparcament de l’estació de la banda de mar. L’Ajuntament paga milers d’euros l’any per la seva utilització, fet que des de la CUP trobem injust i més tenint en compte el seguit de greuges que els vilanovins patim per aquest servei. Una altra qüestió important és la reforma de l’estació. L’actual reforma duta a terme per ADIF ha seguit una voluntat privatitzadora del mateix edifici, centrant-se més a habilitar a l’interior una galeria comercial que no pas a cobrir les necessitats dels seus usuaris: lavabos públics, aparcament vigilat de bicicletes, seients per a l’espera a l’interior, millora de la connexió amb el barri marítim, etc. 84) Treballar i cooperar amb les autoritats competents per dignificar l’estació de ferrocarril i habilitar-hi un aparcament segur i vigilat per a bicicletes, lavabos públics, bancs i seients a l’interior per a l’espera quan és hivern, etc. 85) Habilitar un pas per sota la via per millorar la connexió amb el barri marítim sense haver de passar per la mateixa estació i les màquines. 9
Programa polític eleccions municipals 2011
Candidatura d’Unitat Popular
86) Obrir a l’ús públic el solar adjacent a l’estació que toca a la plaça Eduard Maristany i el carrer Forn del Vidre. Estudiar-ne diferents usos i la possibilitat que esdevingui un aparcament provisional fins a la construcció d’un aparcament soterrat a la mateixa plaça Eduard Maristany. 87) Instar la Generalitat a replantejar-se els preus del transport ferroviari, lluitant perquè Vilanova i el conjunt de la comarca sigui zona 3 en la xarxa de Rodalies. 88) Defensar fermament davant les autoritats competents els drets dels ciutadans de la ciutat com a usuaris del ferrocarril quan la situació ho requereixi.
Autopista C-32 La comarca del Garraf, a causa de la seva geografia, la mobilitat, la pressió de les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona, la inexistència de vies alternatives ràpides i funcionals, etc., pateix uns preus abusius per desplaçar-se per autopista cap a Tarragona i Barcelona, fet que afecta negativament l’economia comarcal i les economies domèstiques dels seus habitants. Respecte a aquesta via, des de la CUP creiem que cal facilitar i agilitzar al màxim el flux de vehicles que entren i surten de la ciutat; per això creiem que hi ha d’haver alguna reforma a l’autopista C-32: 89) Cercar la unitat i el consens a nivell municipal i comarcal per defensar els interessos comarcals davant les institucions pertinents i acabar amb el greuge que suposen els peatges de l’autopista C-32 per als habitants de la comarca, tant el de Vallcarca com els de Cubelles i el Vendrell. 90) Habilitar una sortida per als vehicles que vénen de Barcelona a l’alçada de la carretera de l’Arboç. Al mateix punt, cal habilitar una entrada a l’autopista sentit Barcelona, ja que actualment només s’hi pot entrar en sentit Tarragona i només se’n pot sortir venint de Tarragona.
Zones Blaves i aparcaments estratègics L’estacionament regulat a través de les zones blaves s’ha convertit en un bon mètode per facilitar l’estacionament al centre i a determinades zones força concorregudes de la ciutat. Malgrat tot, des de la CUP creiem que no se n’ha d’incrementar el nombre, se n’ha de racionalitzar el preu i, en alguns casos, s’han d’eliminar. Els preus de la zona blava vilanovina han estat fins fa ben poc dels més cars dels Països Catalans i de l’Estat espanyol, entre d’altres coses perquè les tarifes s’incrementaven a a partir de la mitja hora d’estacionament i no a partir de l’hora, com passa a la immensa majoria de municipis i ciutats de l’estat. A principis d’aquest any, en un gest clarament electoralista, el govern ha canviat aquesta política per la de la penalització a partir de l’hora d’estacionament.
10
Programa polític eleccions municipals 2011
Candidatura d’Unitat Popular
91) Habilitar nous aparcaments estratègics gratuïts en superfície propers al centre urbà, la Geltrú i Baix-a-mar. 92) Adoptar nous criteris en les tarifes de les zones blaves, fent-les més racionals. Fixar els tres quarts d’hora com a punt d’increment dels preus. 93) Fer els passos necessaris per a la municipalització de l’aparcament soterrat del Mercat del centre, actualment explotat per l’empresa SABA. 94) Construir un aparcament soterrat a la plaça Eduard Maristany (estació de ferrocarril). 95) Estudiar l’eliminació de determinades zones blaves com la dels Jutjats. 96) Incrementar els aparcaments per a motocicletes marcats en superfície.
Polígons industrials i vehicles de gran tonatge Des de la CUP creiem que cal facilitar al màxim l’accés als diferents polígons industrials del municipi. Una informació clara i visual que indiqui la localització dels polígons i de les empreses que s’hi ubiquen és important per als camioners, distribuïdors, proveïdors, etc. Referent als vehicles de gran tonatge, és necessari habilitar i senyalar degudament les zones on poden estacionar (aparcaments perifèrics), buscant l’ordenació i evitant el descontrol que es produeix a l’actualitat a certs punts com la Ronda Ibèrica a l’alçada del carrer Doctor Zamenhoff. 97) Habilitar i senyalar degudament una zona a la perifèria de la ciutat per a l’aparcament lliure de camions de gran tonatge. 98) Indicar a les entrades dels polígons industrials, mitjançant mapes i plafons, informació adequada la ubicació de les diferents empreses que s’hi troben.
Sensibilització Cal que els vilanovins ens conscienciem de la necessitat de reduir al mínim els gasos contaminants, d’evitar desplaçaments innecessaris, utilitzar la bicicleta i el transport públic. 99) Promoure acords amb els empresaris i els treballadors per fomentar l’ús del transport col·lectiu per als desplaçaments entre els llocs de residència i els centres de treball.
11
Programa polític eleccions municipals 2011
Candidatura d’Unitat Popular
100) Treballar per assolir un major grau de sensibilització de la població sobre la necessitat d’utilitzar el transport públic o mitjans de transport sostenibles i la racionalització de l’ús del cotxe. 101) Redoblar esforços i coordinar-se amb les escoles i instituts per fer de la mobilitat sostenible un compromís del conjunt de la ciutadania, començant pels més joves.
El Fòrum de la Mobilitat Tot i ser el Fòrum de la Mobilitat un òrgan participatiu vers les polítiques municipals en temes de mobilitat, des de la CUP creiem que encara ha de millorar molt per tal que aquest sigui més participatiu i pugui prendre decisions.
S’ha d’evitar que l’única funció dels membres del Fòrum de la Mobilitat sigui donar el vistiplau a les accions que realitza l’Ajuntament. La nostra idea de Fòrum va més enllà de tot això; volem que les propostes i decisions sorgeixin del debat i de les propostes de tots els seus membres, i no només del regidor amb l’ajut dels tècnics. Creiem que s’han de buscar noves fórmules per tal que tot el teixit associatiu participi directament en les propostes de planejament de futur i en els nous projectes (especialment en aquells que tenen a veure directament en l’àmbit en què treballen), com poden ser la creació de comissions de treball sobre temes o projectes específics (amb membres que no cal que siguin únicament del mateix Fòrum) o a través de reunions, consultes i jornades de debat amb les entitats o els particulars que estiguin directament relacionats amb les noves propostes o projectes, abans de desenvolupar-los. També cal dir que, si es vol un Fòrum que sigui realment participatiu, la informació dels projectes o propostes que s’han de debatre a les reunions s’ha de fer arribar amb el temps suficient (segons el gruix d’informació que sigui, haurà de ser amb més antelació) als membres, per tal que aquests puguin estudiar-ho i debatre-ho amb els membres de la seva entitat o grup polític. No acceptarem que des de l’Ajuntament es realitzi constantment l’estratègia de fer arribar la informació de les noves propostes o projectes sense temps per estudiar-los i, encara, pressionant que si no s’aprova ràpidament es perd alguna subvenció o l’oportunitat de tirar-los endavant. 102) Potenciar el Fòrum de la Mobilitat, de manera que esdevingui una eina de participació directa i real de la ciutadania. 103) Crear un reglament del Fòrum de la Mobilitat per tal de fixar competències, drets i deures dels seus membres entre d’altres mesures per tal que la seva convocatòria, gestió i dinamització no depengui únicament de la regidoria.
12
Programa polític eleccions municipals 2011
Candidatura d’Unitat Popular
Medi Ambient
Un model territorial tendirà cap a la sostenibilitat en la mesura que sigui energèticament eficient, permeti l’estalvi i l’ús sostenible dels diversos recursos naturals, entre els quals hi ha el sòl, elimini qualsevol producció de contaminació o sigui capaç d’assimilar-la, si es produeix, conservi la diversitat biològica, i garanteixi la qualitat de vida de la població.
Des de la CUP treballarem per tal d’aconseguir una sèrie d’objectius que creiem que són bàsics i de vital importància per garantir una vila acollidora i respectuosa amb el medi ambient, pel nostre propi benestar i pel de les generacions futures. Calen moltes accions a escala local, ja que és localment on es consumeixen, distribueixen i es gestionen molts dels recursos. Això implica que la ciutat sigui un model de sostenibilitat. A banda, cal una política que faci una gestió integrada del medi ambient, tractant els aspectes ambientals des de cada àmbit de gestió municipal i no aïlladament, com tradicionalment s’ha realitzat. És necessari conèixer l’estat del municipi a través d’uns indicadors de sostenibilitat generals, traçar unes línies d’acció polítiques, elaborar un calendari d’objectius realista amb els terminis i recursos del municipi, i exercir una correcta gestió ambiental creant sinèrgies entre els òrgans d’acció i control, com l’Agència Local de l’Energia i el Consell Municipal de Medi Ambient.
13
Programa polític eleccions municipals 2011
Candidatura d’Unitat Popular
La CUP proposa en termes generals: 104) Actualitzar els indicadors ambientals realitzats per l’Agenda 21 Local, que indiquin l’evolució del grau de sostenibilitat del municipi i fer-ne un seguiment periòdic.
ÚS EFICIENT DEL SÒL I CONTAMINACIÓ A nivell de territori cal invertir en la conservació del capital natural existent (aigües subterrànies, sòl, hàbitats de la fauna i flora i vegetals autòctons) i reduir l’actual grau d’explotació per alleugerir la pressió sobre els béns naturals. A partir d’aquests principis s’ha de traçar la planificació dels models d’ocupació del sòl, des de la perspectiva de la sostenibilitat ambiental. Per tant, des de la CUP s’aposta per: 105) Preservar el sòl agrari i sòl no urbanitzable. 106) Evolucionar cap a un model urbà més compacte. Cal concentrar el desenvolupament urbanístic de la vila, sent prudents amb els usos dels espais perifèrics. 107) Adoptar densitats de població raonablement elevades, però sense caure en la congestió (ús del sòl més eficient per fomentar la cohesió social). 108) Avançar cap a una mobilitat sostenible i una planificació dels usos del sòl. S'han de prioritzar el transport públic, els vianants i les bicicletes. 109) Recuperar els espais naturals que es troben en mal estat, ja sigui pel seu abandó o per l’ús antròpic. 110) Complir amb la normativa actual per a la construcció sostenible i fomentar auditories per als edificis existents. 111) Treballar conjuntament amb les altres administracions per retirar la LIA de què disposa actualment SAMEX, que l’hi permet tornar a produir ciment quan ho desitgi l’empresa, i pressionar pel seu desmantellament.
GESTIÓ DE RESIDUS Al 2009 el nivell de recollida selectiva a Catalunya era del 34,20%, xifra molt baixa si tenim en compte que els materials que conté la brossa són fàcilment reciclables en més d’un 80%.
14
Programa polític eleccions municipals 2011
Candidatura d’Unitat Popular
La gestió dels residus és un element clau, ja que els residus generen un alt impacte ecològic i el seu cost de recollida i tractament és molt elevat. Actualment, la tendència és senzillament a prendre mesures de compactació i de reducció de volum, però no de reducció quantitativa ni qualitativa. Per altra banda, s’ha d’evitar l’actual model de territori que tendeix a crear municipis-abocador, condemnats a una especialització nefasta en la gestió dels residus provinents d’altres zones especialitzades en altres activitats. La CUP aposta per l'estratègia de residu zero, que ja fa anys mostra l’opció de convertir els residus en recursos. La gestió de residus s’ha de basar, en primer lloc, en la reducció real i la seva reutilització i, finalment, en el reciclatge, o la transformació en inert. Cal també desenvolupar una política fiscal finalista que penalitzi la generació de residus i destini els diners recaptats a la gestió d’aquests. El residu zero està format per un conjunt d’accions com la implantació de recollides porta a porta per a les diferents fraccions (s’assoleix una major recuperació del material i genera més llocs de treball), disposar de plantes de compostatge per donar sortida als residus orgànics, fomentar l’educació pel consum responsable, aplicar instruments tributaris, vetllar perquè les empreses del municipi compleixin amb les seves obligacions de grans productors de residus, etc. L’estratègia cap a un residu zero, a més d'evitar els problemes relacionats amb els impactes ambientals i socials de la gestió de residus, genera més llocs de treball que l'estratègia convencional de gestió i és tan o més viable econòmicament que les alternatives finalistes com els abocadors i la incineració. Tot i que el municipi compta amb la recollida de totes les fraccions de residus, falta un redisseny del servei per acostar-lo a tota la ciutadania, i proposar per a cada sector econòmic i local de la ciutat un servei òptim. Cal també treballar per implicar els ciutadans en aquesta problemàtica i augmentar la difusió de tots els serveis existents, com els punts de recollida, el Punt Net i la Deixalleria Mòbil. La CUP proposa: 112) Assolir els objectius de recollida de residus fixats en el PROGREMIC (per a l’any 2012, 75% de paper/cartró, 55% de matèria orgànica, 75% de vidre i 25% d’envasos). 113) Dissenyar i implementar un sistema Porta a Porta (actualment només de paper i cartró per a comerços), per a les diferents fraccions en aquelles zones del municipi on sigui viable. 114) Aplicar mesures fiscals per al foment de la prevenció i el reciclatge amb bonificacions, sobretot als comerciants, que gestionen correctament els residus i amb taxes de pagament per generació (en el marc d'una recollida porta a porta) per tal que pagui més qui més residu barrejat produeixi. 15
Programa polític eleccions municipals 2011
Candidatura d’Unitat Popular
115) Promocionar la deixalleria i fomentar-ne l’ús. Disminuir el nombre viatges a la deixalleria per a l’obtenció del descompte en la contribució de la brossa. 116)Millorar el servei de la deixalleria mòbil, ampliant els punts de recollida i difonent -ne l’ús. 117) Instal·lar una minideixalleria fixa al centre de la ciutat i estudiar la possibilitat de fer-ho en altres barris. 118) Implicar activament la població i afavorir la participació en la gestió dels residus municipals amb activitats d’educació ambiental. L’objectiu primer és reduir la producció de residus i, en segon terme, optimitzar la qualitat i la quantitat de les diferents fraccions recollides per facilitar-ne la posterior recuperació. Cal introduir objectius i mecanismes d’autogestió de la brossa orgànica, com per exemple l’autocompostatge o compostatge casolà. 119) Acostar i adaptar el sistema de recollida (contenidors, porta a porta, punts nets, etc.) a cada zona del municipi i a cada col·lectiu específic, detectant els grans generadors de residus. 120) Intensificar el control i sancionar els abocaments incontrolats de runes i andròmines, per part dels agents de la policia municipal. Retirar-los quan aquests es trobin abandonats. 121) Vetllar per la construcció d’instal·lacions de tractament (triatge, compostatge i desmantellament d’aparells elèctrics i electrònics) i gestionar les existents de forma mancomunada entre diferents ajuntaments. 122) Iniciar una campanya per a la reducció de residus comptant amb la col·laboració d’establiments comercials. Fomentar el consum responsable: productes d’envasos retornables, compra amb bosses de roba, carretó o cabàs, ús de carmanyoles i embolcalls de paper, etc., i crear una xarxa local de comerços respectuosos amb el medi ambient amb distintius de qualitat ecològica. 123) Fomentar la investigació en aprofitament dels materials de rebuig amb el parc tecnològic de l’EPSEVG. 124) Canviar la política d’acceptació de runa al Punt Net per tal que s’accepti la runa d’aquelles persones que en porten poca quantitat, encara que no presentin el permís d’obra, per tal d’evitar que aquesta runa acabi escampada pels paratges naturals de la nostra vila.
16
Programa polític eleccions municipals 2011
Candidatura d’Unitat Popular
GESTIÓ ENERGÈTICA I ESTALVI El creixement econòmic associat al consum d'energia ha augmentat en els darrers anys i, com a conseqüència, han augmentat les emissions de CO2, principal agent responsable del canvi climàtic. La necessitat d'aplicar mesures correctores al sistema energètic és, per tant, primordial i urgent. Els Països Catalans tenen una forta dependència dels combustibles fòssils, superior a la d'altres països: el petroli significa gairebé el 50% del consum total d'energia primària i el gas natural, el 25%, i tots dos s'han d'importar pràcticament en la seva totalitat. El principal factor determinant de la demanda de petroli és i serà el transport, que depèn en més d'un 90% del mateix petroli i els seus derivats. A Vilanova, les emissions de CO2 equivalents distribuïdes segons les principals fonts l’any 2005 són: el 45% degut a l’electricitat -generada amb recursos fòssils-, el 33% degut als combustibles líquids i el 13% al gas natural.
Diversificació de les fonts: ús d’energies renovables El sistema energètic català està basat en centres de producció controlats per poques i grans empreses (Endesa, Iberdrola, Gas Natural, etc.), que es troben allunyats dels principals focus de consum. Cal acostar els centres de producció d’energia (com ho fan les renovables), per evitar macroinfraestructures que necessiten grans xarxes de distribució, per les quals es perd un significatiu percentatge de l’electricitat produïda (fins al 50%). També cal anar substituint les fonts de producció elèctrica no renovables i contaminants (centrals tèrmiques i nuclears), atesa la seva poca eficiència i perillositat per al medi. Així doncs, cal la implantació d’energies renovables, com la solar, la minieòlica, mareomotriu, la biomassa, tenint en compte la integració al territori dels seus elements estructurals, ja que una proliferació no planificada podria portar efectes negatius. Per això, cal invertir l’actual model de tramitació feixuc, ja que dificulta la implantació i generació d’energia distribuïda (basada en energies renovables), en favor del model centralitzat. Proposem: 125) Vetllar pel compliment de l’Ordenança Solar, amb inspeccions i mesures fiscals si cal, així com pel compliment del CTE en la construcció d’edificis (generació d’energia solar tèrmica i fotovoltaica per a aigua calenta sanitària i electricitat). 126) Instal·lar progressivament en tots els edificis municipals panells d’energia solar, per a liderar el canvi en el model energètic.
Estalvi i eficiència energética
Diversos estudis preveuen que la demanda d'energia primària augmentarà durant el període de 2010 a 2030 en un 40% aproximadament. Per tant, l'estalvi energètic ha de ser un dels pilars de la política 17
Programa polític eleccions municipals 2011
Candidatura d’Unitat Popular
energètica i ha d’incloure: canvis d'hàbits, millora i implantació de tecnologies i sistemes més eficients, ús d’energies renovables, aplicació del codi tècnic de l'edificació i del decret d'ecoeficiència, disseny amb arquitectura bioclimàtica, tot plegat per aconseguir la màxima autosostenibilitat energètica, seguint els principis de la generació distribuïda. Vilanova i la Geltrú va desenvolupar un PAES l’any 2009 per tal de complir, el 2020, els compromisos subscrits en el Pacte d'alcaldes i alcaldesses contra el canvi climàtic. Això vol dir reduir, respecte de les dades de l'any 2005, un 20% l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle, com a resultat d'haver augmentat un 20% l'eficiència energètica i d'haver consolidat una quota del 20% en fonts d'energia d'origen renovable. No obstant això, a Vilanova i la Geltrú, i al principat en general, l’ús d’energies renovables és molt petit, molt per sota del que marquen les Directives europees, així com els nivells d’eficiència. Existeix, per tant, un elevat potencial d’estalvi energètic i d’autoabastiment energètic per renovables, que ara per ara és pràcticament nul, amb una nova planta solar fotovoltaica de 5kW de potència instal·lada. El consum energètic del municipi l’any 2005 dels principals sectors consumidors segons el PAES és del 33% pel transport, el 26% la indústria, el 21.5% el domèstic i el 12% els serveis. Les dades apunten que el transport és un dels sectors clau per a la reducció d’emissions, sent el principal factor de demanda de petroli, ja que depèn en més d'un 90% d’aquest i dels seus derivats. Per tant, és imprescindible un canvi del model de mobilitat, ja sigui en el transport de mercaderies, o bé en les infraestructures que potencien l'ús de l'automòbil privat. Cal millorar la xarxa de transport públic, crear una xarxa de carrils bici, prioritzar les infraestructures del ferrocarril per davant de la carretera, promoure el transport de mercaderies per ferrocarril i reduir les necessitats de mobilitat amb polítiques territorials i urbanístiques. Per altra banda, manquen eines de seguiment del consum energètic i del compliment del pla d’acció del PAES i d’altres normatives, com la solar. A més, l’Ajuntament hauria de liderar accions i actuacions d’estalvi i eficiència energètica en les seves instal·lacions (obsoletes i poc eficients) per incidir en la sensibilització ciutadana. Les propostes de la CUP són: 127) Complir amb les accions del PAES, designant responsables energètics i realitzant seguiments anuals. D’entre les accions immediates s’han d’execurtar les següents: 128) Millorar l’eficiència energètica de l’enllumenat municipal i públic, substituint les làmpades actuals per altres de major rendiment i introduint dispositius d’aturada automàtica de l’enllumenat. Aquesta millora podria realitzar-se paulatinament per sectors en funció de l’obsolescència de l’enllumenat. 129) Substitució de calderes antigues per calderes d’alt rendiment a les instal·lacions municipals i promoure aquesta mateixa acció a la ciutadania.
18
Programa polític eleccions municipals 2011
Candidatura d’Unitat Popular
130) Compliment del Pla de Mobilitat. 131) Instal·lació de panells solars (situats als edificis públics i privats: escoles, centres esportius, naus industrials, etc.) per obtenir electricitat o bé aigua calenta i calefacció. Aquests panells suposaran un estalvi econòmic a llarg termini i, fins tot, un benefici econòmic per la venda de l’excedent energètic. 132) Elaboració anual d’un butlletí on es presentin les accions del PAES dutes a terme per l'Ajuntament l'any anterior i els resultats obtinguts. 133) Treballar per reduir la despesa energètica i el malbarament de recursos a l’edifici de l’ajuntament i a altres edificis municipals, millorant-ne els tancaments i reduint la calefacció i la il·luminació en horari no laboral. Altres mesures: 134) Promoció de l'autosuficiència energètica a les indústries, desenvolupant sistemes de subministrament, principalment solar i tèrmic, però també d'altres com ara la biomassa, l'ús de gas metà mitjançant la cogeneració, etc. 135) Fomentar que les indústries i els comerços implementin millores en il·luminació i consum energètic per a la reducció de les emissions. 136) Informació a la població dels ajuts i descomptes per a l’adquisició i instal·lació d’elements i equipaments d’estalvi energètic. 137) Incentivació, concessió de crèdits tous i ajuts per a famílies, per tal de potenciar mesures d’estalvi energètic i poder posar-les en marxa. 138) Facilitar la feixuga tramitació i el sistema de primes vigent, perquè no dificultin la implementació d’alternatives de generació distribuïda, en favor de la centralitzada. 139) Potenciació de les auditories energètiques a l’abast de tothom, oferint preus baixos i reduïts i, si cal, gratuïts a famílies amb ingressos baixos i entitats sense ànim de lucre. 140) Creació de cooperatives energètiques. Generar energia i vendre-la a la xarxa amb el preu primat que fixa el govern de l’estat. 141) Promoure la instal·lació de xarxes elèctriques d'última generació (allà on sigui possible) que permetin conèixer detalladament i a través d'internet el consum dels abonats.
19
Programa polític eleccions municipals 2011
Candidatura d’Unitat Popular
142) Realitzar campanyes municipals de sensibilització per fomentar l’ús eficient de l’energia i de les tecnologies associades, mitjançant guies de bones pràctiques, i mostrar l’efecte directe que tenen aquestes mesures d’estalvi en l’economia familiar i municipal. 143) Promocionar l’ús de vehicles elèctrics i híbrids, impulsant si cal mesures de fiscalitat sobre els cotxes més contaminants. 144) Promocionar el ferrocarril com a transport del segle XXI: ràpid, econòmic, eficient i que equilibra i cohesiona el país territorialment. 145) Promoure la construcció d’edificis amb criteris bioclimàtics. 146) Promoure la investigació i/o realització de projectes de caire energètic a través de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú. 147) Promoure la formació de tècnics especialistes, oferint mòduls d’especialització en instal·lacions d’energia solar tèrmica i fotovoltaica. 148) Aplicació del concepte 50-50 a les escoles municipals, basat en la inclusió d’incentius econòmics a l'estalvi energètic, en aquells equipaments on els usuaris no són els qui directament paguen les factures, com són els centres educatius, on és l'ajuntament qui se'n fa càrrec. La base del 50/50 és que el 50% de l'estalvi econòmic aconseguit fruit de les mesures d'eficiència energètica empreses pels alumnes sigui retornat a les escoles en forma de transferència econòmica. L'altre 50% seria un estalvi net de les factures de l'ens que les paga. El resultat és que tothom hi guanya, l'escola en majors possibilitats d'actuació, l'Administració en forma de menors despeses en energia i la societat en conjunt a causa de la disminució dels impactes ambientals derivats de l'estalvi assolit.
CULTURA DE L’AIGUA La gestió de l’aigua ha esdevingut en els últims temps un debat clau, sobretot en el nostre territori nacional, amb una climatología i un règim de pluges de caire torrencial amb llargs períodes de sequera. Durant les darreres dècades, a causa, sobretot, d’un mal ús de l’aigua, vinculat sovint a interessos especulatius i als efectes del canvi climàtic, aquesta s’ha convertit en un bé molt escàs en tota la conca mediterrània.
Des de la CUP defensem tendir cap a una nova cultura de l’aigua. L’eix principal d’aquesta nova concepció és que es deixa de consi-
20
Programa polític eleccions municipals 2011
Candidatura d’Unitat Popular
derar l’aigua únicament com un recurs, per tractar-la com un element bàsic dels ecosistemes hídrics i com a part fonamental per a la bona preservació de la qualitat ambiental, que a la vegada garanteix la preservació de l’aigua com a recurs. Per tant, s’han de promoure polítiques basades en la prevenció, reutilització i gestió racional de l’aigua, potenciant l’estalvi i tendint a no importar aigua d’altres conques. En l’àmbit europeu, aquest nou corrent de pensament es materialitza en la Directiva Marc de l’Aigua (2000), amb un alt grau d’exigència dels objectius ambientals, que tracten d’aconseguir una millora integral en tots i cadascun dels aspectes que condicionen la qualitat d’un ecosistema. La Directiva proposa la regulació de l’ús de l’aigua i dels espais associats a partir de la capacitat que aquests tenen de suportar diferents pressions i impactes. A l’Estat espanyol, la unitat de gestió de l’aigua són les confederacions hidrogràfiques. L’estat, a través d’aquestes, ha de redactar la planificació hidrològica. Moltes conques es troben situades entre diverses comunitats autònomes, per la qual cosa a nivell de municipi només es pot gestionar un fragment del cicle de l’aigua: la xarxa de subministrament de l’aigua (i a vegades de sanejament) i la xarxa de clavegueram i el procés de depuració. Aquest servei es pot realitzar de manera directa o indirecta mitjançant diferents fórmules que van des de l’empresa pública a la privada passant per diversos tipus de concessions. També es poden delegar competències relatives a la mancomunitat, al consorci o a la comarca. Tot i que en matèria ambiental d’aigües el municipi té una incidència escassa, caldria vetllar pel compliment dels punts ideològics descrits més amunt mitjançant les actuacions següents: 149) Assegurar el bon estat de les instal·lacions de les infraestructures d’abastiment. 150) Potenciar l’associació amb altres municipis amb els quals es comparteix conca hidrogràfica (prenent com exemple casos com el de l’ASAC, Associació de Serveis d’Aigua de Catalunya). 151) Potenciar la gestió pública de l’abastiment d’aigua (estudiar el cas del GIAC, Gestió Integral d’Aigües de Catalunya). 152) Potenciar la formació en matèria d’aigües dins del que coneixem com la «nova cultura de l’aigua». 153) Millorar la gestió de reg a les zones enjardinades de la ciutat.
21
Programa polític eleccions municipals 2011
Candidatura d’Unitat Popular
154) Implementar i publicitar mesures per racionalitzar l’ús de l’aigua i prevenir-ne l’abús. 155) Elaborar un cens de les piscines del municipi i el seu consum. 156) Elaborar un cens dels pous del municipi. 157) Treballar conjuntament amb l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) per vetllar pel bon estat de les rieres i torrents. 158) Mantenir i conservar la xarxa d’aigua de reg provinent del pantà i aprofitar-la per al reg de les zones verdes i la neteja dels carrers. 159) Estudiar la viabilitat de projectes per a recollir l’aigua de pluja, com ho són els dipòsits flubials subterranis.
ESPAIS NATURALS, RIQUESA AGRÍCOLA I FORESTAL Tradicionalment, el planejament urbanístic municipal ha deixat en un segon pla els sòls rurals (no urbanitzables). Motivat, en molts casos, per la insuficiència espacial del terme municipal, poques vegades arriben a incloure configuracions significatives pel que fa al medi físic o als components biòtics del territori. Per altra banda, la legislació ha prioritzat el planejament territorial, dependent de la Generalitat, per a la regulació d’aquest àmbit. El govern de Vilanova ha tendit a menysprear aquest tipus de sòl municipal, donant prioritat als ingressos fàcils provinents de la construcció. El nou Pla General ha accentuat aquesta situació i ha debilitat encara més la protecció del sòl no urbanitzat. Ens cal canviar la concepció en aquest aspecte; el planejament territorial, mitjançant els plans directors d’àmbit comarcal i municipal, han de configurar el sistema d’espais que ha de quedar fora dels processos d’urbanització i d’implantació d’activitats intensives, ja sigui pel seu valor intrínsec (biodiversitat, fertilitat, etc.), per les funcions i recursos que garanteix (recàrrega d’aqüífers, protecció de riscos naturals, etc.) o per la localització territorial que els fa inadequats per al desenvolupament urbanístic. El model territorial metropolità de Barcelona ens està definint com una zona d’expansió urbanística per a les seves necessitats, oblidant-se de respectar el territori. El sistema d’espais lliures s’ha de planificar proactivament, se li ha d’assignar valor: no pot ser considerat com a residual del procés d’urbanització sinó com a base del planejament; tampoc no pot ser considerat com un tot homogeni perquè no tot té el mateix valor ni compleix les mateixes funcions territorials. Per garantir les funcions ecològiques, productives i paisatgístiques o de lleure, cal que el sistema d’espais lliures conformi una xarxa contínua que garanteixi les connectivitats necessàries, una xarxa formada per unitats de la màxima dimensió i amb la mínima fragmentació possible.
22
Programa polític eleccions municipals 2011
Candidatura d’Unitat Popular
En les últimes dècades s’ha produït una sensible millora del paisatge interior de les ciutats i viles dels Països Catalans. Tanmateix, en els espais oberts territorials i en els entorns perifèrics de les àrees urbanes, el balanç té un signe molt diferent. Els moviments de defensa de diversos paisatges i patrimoni rural ens mostren com els valors estètics i identitaris del paisatge han anat prenent una gran dimensió social. El planejament ha d’identificar les unitats de paisatge i l’articulació en l’estructura territorial, així com les dinàmiques naturals, socials i econòmiques que les fonamenten. Des de la comprensió dels fenòmens paisatgístics, els plans han d’establir condicions directes i indirectes per a l’evolució dels paisatges i assenyalar estratègies per al manteniment o restauració d’aquells d’especial valor. En un paisatge tan humanitzat com el dels Països Catalans, la consideració de l’agricultura i les pràctiques ramaderes i forestals tradicionals, com a factors conformadors de paisatge, serà primordial, com també ho serà la reorientació, en la mesura del possible, d’aquelles formes intensives de ramaderia i agricultura que constitueixen una amenaça per a la qualitat del paisatge rural. Proposem: 160) Preservació de l’Ortoll, Platja Llarga i la Millera. 161) Una planificació urbanística activa que tingui en compte els sistemes d’espais lliures com a base del planejament, basant-se en el seu valor i la funció territorial. 162) Valorar la necessitat i la possibilitat de reconvertir sòls urbanitzables en no urbanitzables. 163) Conservar la permeabilitat ecològica i evitar les barreres al territori. Quan es fa un mal ús del sòl, es poden arribar a crear barreres que fracturen els corredors biològics, fet que empobreix la biodiversitat del territori (fauna i flora). Ens cal mantenir i reforçar la identitat paisatgística de la nostra vegueria. 164) Evitar nous desenvolupaments de sectors residencials o industrials que no siguin estrictament necessaris, exigint que siguin construïts després d’integrar-se dins d’un pla general d’habitatge i evitar així un ús excessiu del sòl no urbanitzat (agrícola/forestal). 165) Prioritzar les actuacions dins del nucli urbà ja construït per davant de qualsevol actuació que representi malgastar qualsevol metre quadrat de terreny agrícola i/o forestal. 166) Coordinar la planificació urbanística amb els municipis veïns. 167) Donar recolzament als moviments en defensa del territori i patrimoni rural. Creiem molt important i enriquidora l’aportació i feina que fan els col·lectius ecologistes i antiespeculatius
23
Programa polític eleccions municipals 2011
Candidatura d’Unitat Popular
168) Declarar el Garraf zona lliure de transgènics. Defensem una agricultura sostenible i un consum responsable i ecològic. Al Garraf i al Penedès (i arreu del món) es tem per la sobirania alimentària. Per aquest motiu, trobem important que s’opti per l’agroecologia i no pels transgènics. 160) OGM (organismes genèticament manipulats). La contaminació genètica és inherent als transgènics i l’única forma d’evitar-la és no cultivar OGM, l’única garantia per mantenir els nostres camps i els nostres plats lliures de transgènics. 170) Defensar la diversitat de cultius per sobre dels monocultius. Creiem molt important la recuperació i instauració d’espècies antigament cultivades al Penedès (majoritàriament d’horta) i actualment no disponibles al mercat. 171) Consolidar l’agricultura i la pràctica ramadera i forestal tradicional, com a factors conformadors de paisatge, evitant pràctiques actuals, com la forma intensiva de producció, que no té respecte per la naturalesa del sòl. 172) Crear bonificacions fiscals adreçades als pagesos que apostin pels cultius ecològics.
PARTICIPACIÓ EN LES POLÍTIQUES AMBIENTALS. EL CONSELL DE MEDI AMBIENT El moviment associatiu s’entén com un indicador de la intensitat de democratització i de cohesió social de la ciutat. A Vilanova, l’impacte local de l’associacionisme ambiental específic és relativament baix. Hi ha poques associacions locals relacionades exclusivament amb el medi ambient, ja siguin d’àmbit català o estatal. A manca d’una anàlisi més aprofundida, la percepció que es té de la participació ciutadana en aquests temes és baixa en termes generals, a causa principalment d’un desconeixement sobre les problemàtiques ambientals que afecten i són competència directa dels municipis i, per tant, en última instància del ciutadà, per manca d’educació i sensibilització ambiental. Proposem: 173) Impulsar la participació pública del CRIA per a deliberar les estratègies i actuacions ambientals, i per a fer complir i impulsar el Pla d’Acció Ambiental. Ha de disposar de fons documental i servir d’oficina d’atenció ciutadana, fomentant l’educació i formació ambiental, i ha de coordinar les campanyes relacionades amb el medi ambient.
24
Programa polític eleccions municipals 2011
Candidatura d’Unitat Popular
174) Millorar els mecanismes d’informació pública en els projectes i actuacions urbanístiques municipals.
El Consell de Medi Ambient El Consell no es reuneix des del 2008. Cal revitalitzar-lo i que esdevingui un ens amb capacitat d’interpel·lar el govern i de generar propostes. 175) Incrementar el paper del Consell en la presa de decisions i disseny de les polítiques públiques en matèria de medi ambient 176) Que el Consell disposi de dades objectives i actualitzades. Que aquestes es facilitin amb constància i suficient antel·lació. 177) Actualitzar i complir els estatuts del Consell per tal que en quedin clares les competències, freqüència de reunió, drets i deures dels participants, etc.
25
Programa polĂtic eleccions municipals 2011
Candidatura d’Unitat Popular
! M ou fi txa
26