Programa polític 6/8

Page 1

Programa polític eleccions municipals 2011 Candidatura d’Unitat Popular

Candidatura d’Unitat Popular

Eleccions municipals 2011 Vilanova i la Geltrú

Per la Vilanova

dels drets socials vem fitxa Mo

6/8 POLÍTICA SOCIAL SANITAT EDUCACIÓ NOVES TECNOLOGIES GÈNERE


Programa polític eleccions municipals 2011

Candidatura d’Unitat Popular

Política social

LA CRISI ECONÒMICA, FALLIDA D’UN SISTEMA El primer món vivim immersos des de 2008 en una crisi econòmica d’abast global. D’una manera o altra, l’actual crisi ha posat de relleu que el creixement dels darrers deu a quinze anys s’havia fet no en base a la producció, sinó en base a l’especulació. El primer món, cada dia produeix menys i especula més. Fruit d’aquesta crisi, les administracions públiques, així com la major part de famílies, han vist reduïts dràsticament els seus ingressos. Amb l’agreujant que, pel que fa a les famílies, aquest empobriment pot ser devastador. D’ençà de 2010, el govern espanyol ha estat intervingut per la Unió Europea i pel Fons Monetari Internacional. Cap de les decisions en matèria financera, laboral o econòmica que prengui l’Estat a partir d’ara respondran a cap altra lògica que no sigui la de posar més i més sectors de l’Estat i de l’esfera pública per al gaudi del mercat i del capital financer. Podem esperar, doncs, privatitzacions d’empreses públiques, com ADIF, la bancarització de les caixes, l’externalització de serveis públics (com el servei de recollida d’escombraries i neteja de la via pública a Vilanova i la Geltrú, des de l’any passat en mans de la constructora Sacyr-Vallhermoso), etc. Els ajuntaments no són precisament les institucions que poden moure les normes i les decisions econòmiques. Per contra, bona part de les demandes i urgències socials són ateses per aquests, que en temps de crisi han d’estar al davant de tot per respondre a les peticions dels ciutadans, tant les econòmiques com també les polítiques i socials. Cal que l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú estigui a l’alçada de la urgència social de molts dels nostres veïns i prengui les decisions en política social que solidàriament siguin les més justes per atendre la nostra població. La base del finançament municipal han estat els impostos i les taxes que tenen a veure amb els sectors econòmics més especulatius, com són la construcció amb aquestes finalitats, i les subvencions provi2


Programa polític eleccions municipals 2011

Candidatura d’Unitat Popular

nents de l’administració de l’Estat i l’autonòmica. L’esclat de la bombolla immobiliària i la política estatal de reducció del dèficit públic via davallada de la despesa ha fet minvar els ingressos municipals i s’espera que hi haurà una fortíssima reducció d’ingressos en els propers, com a mínim, 5 anys. D’altra banda, els ajuntament han anat assumint la gestió de serveis que haurien de prestar altres nivells administratius. Molts d’aquests serveis tenen a veure amb la cohesió i els serveis socials i els darrers temps ha augmentat la seva demanda com a conseqüència de la crisi econòmica. En definitiva, podem dir que els ajuntaments han consolidat despeses estructurals a partir d’ingressos que eren conjunturals i s’ha generat una absoluta dependència respecte a inversions provinents de l’administració estatal i autonòmica.

Ja és hora que els Ajuntaments siguin una peça activa per a la transformació de l’actual sistema neoliberal basat en el màxim benefici per sobre dels drets de les persones. La CUP aposta per un model que fomenti la intervenció pública en contraposició de l’ideari neoliberal que cedeix l’espai urbà i social al mercat, en detriment dels serveis públics. Cal reprendre la noció de ciutadania com a subjectes actius de drets i deures envers la societat. Cal cercar solucions transformatives, és a dir, programes universals de benestar social, tributació progressiva, polítiques macroeconòmiques per a la creació de condicions de plena ocupació, un sector públic sòlid, una proporció significativa de propietat pública o col·lectiva i la presa de decisions democràtica de les prioritats socioeconòmiques bàsiques. Al mateix temps, cal potenciar solucions que pretenguin corregir els resultats no equitatius. Ara bé, una vertadera transformació social passa no només pel canvi de les estructures sinó també de les relacions humanes basades en una ètica justa que promogui la reciprocitat i la solidaritat, a través del reconeixement de l’altre i de la pluralitat de subjectes i gèneres. La justícia està estretament lligada a la superació de la subordinació, al mateix temps que queda fortament vinculada a la idea de llibertat i igualtat i, com a conseqüència, a la demanda de reconeixement.

Som ciutadans, no usuaris El repte social és incorporar la idea que igualtat és una condició per a la llibertat i, per tant, cal ser coherents també en el repartiment dels beneficis de l’activitat humana per a evitar els problemes de la desigualtat. En aquest sentit, cal superar l’actual concepció emprada pels successius governs municipals que redueix la ciutadania i els seus drets a simples usuaris d’uns serveis personals, basant l’acció municipal en l’assistencialisme vers determinats col·lectius (gent gran, discapacitats, persones immigrades, etc.), en lloc d’encarar el repte de garantir la igualtat efectiva entre tots els ciutadans i ciutadanes, deixant de tractar-nos com a usuaris o persones tractades. Cal situar la ciutadania com a subjecte de drets i deures més enllà de la seva edat, classe social, gènere i procedència. En la mesura en què l’acció social municipal se situï en aquestes coordenades, tots els col·lectius es veuran atesos perquè les iniciatives s’adreçaran a totes les persones per igual.

3


Programa polític eleccions municipals 2011

Candidatura d’Unitat Popular

Criteri de renda, fiscalitat i hisenda pública com a eina de justícia social L’Ajuntament té assignat el cobrament d’una sèrie d’impostos i taxes per part dels ciutadans, a fi i efecte de finançar-se per prestar els serveis que li són assignats o que el govern decideix prestar. Mitjançant les ordenances fiscals, que regulen els impostos i les taxes, però també mitjançant les ajudes personals o familiars i les beques, els ajuntaments miren de donar suport als més desafavorits de la societat. Hi ha molts criteris diferents per estipular qui és mereixedor d’aquestes ajudes, d’aquestes exempcions en impostos i taxes o d’aquestes beques, però per sobre de totes, des de la Candidatura d’Unitat Popular, pensem que ha de pesar i ser determinant el criteri de renda, perquè és el criteri més universal per ajudar efectivament aquells que més ho necessiten i que pitjor ho passen. 340) Aplicar criteris de renda en totes les beques, ajudes i exempcions fiscals. 341) Vetllar pel màxim control sobre la veracitat de les dades que els ciutadans lliuren a l’Ajuntament per poder accedir a aquestes beques, ajudes o exempcions fiscals.

DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS I DELS SERVEIS SOCIALS Hem assistit a una privatització quasi absoluta del coneixement en el sector públic: la pràctica totalitat de la despesa continguda al Capítol II dels pressupostos municipals (Béns corrents, serveis i manteniment) es troba adjudicada a empreses. L’administració ha renunciat a gestionar directament molts serveis, n’ha anat perdent el control i presenta una forta dependència respecte a grans empreses.

Els serveis públics no poden passar a mans privades La privatització, a més de la pèrdua de control de l’ajuntament sobre serveis essencials per a la comunitat, es fa a costa dels drets dels treballadors i les treballadores que els presten i no garanteix la igualtat d’accés per a tothom als mateixos. Cal tenir en compte, a més, que les empreses adjudicatàries entren en la lògica capitalista i prioritzaran l’obtenció de beneficis privats per sobre del benefici social que ha de perseguir qualsevol servei públic. Aquesta situació pren especial rellevància quan l’objecte són els serveis socials, adreçats a les capes de la població que es troben en situacions econòmiques, socials i laborals greus.

Municipalització de serveis Cal una municipalització plena dels serveis que, en l’actualitat, l’Ajuntament ofereix en règim de concessió. La municipalització implica una ascendència de l’Ajuntament sobre els preus que s’apliquen (i, per tant, la possibilitat de fer política social amb aquests), cosa que significa que tothom en pot fer ús independentment dels seus ingressos, i unes millors condicions de treball per als professionals que hi treballen. A més a més, els beneficis econòmics que anteriorment es quedava l’empresa concessionària són ara recaptats en la seva totalitat per l’ajuntament.

4


Programa polític eleccions municipals 2011

Candidatura d’Unitat Popular

En aquest aspecte proposem: 342) Municipalització de serveis: Cal que els ajuntaments adoptin el compromís de no externalitzar ni privatitzar els serveis públics municipals. Entenem que cal revertir les concessions de serveis públics i dur a terme una municipalització cedint aquests serveis, preferentment en forma de cooperativa, als treballadors i les treballadores que hi desenvolupin la seva activitat laboral. Cal entendre que el criteri d’un servei públic no ha d’ésser mai el de l’obtenció de beneficis sinó el de donar un servei a la ciutat.

Defensa dels serveis socials Cal prioritzar les necessitats dels col·lectius més desafavorits al mateix temps que han de poder treballar en la línia de la sensibilització i la reivindicació política i social. Només si els beneficiaris del magre sistema de prestacions i ajudes adquireixen nivells de consciència política, aquests deixaran de sustentar el sistema d’usuaris socials i actuaran com a agents polítics. Només si aconseguim que els habitants de pobles i ciutats s’apropin a les realitats econòmiques i socials empobrides, prendran consciència que les polítiques socials beneficien el conjunt de la ciutadania. Aquest és un repte important però urgent, ja que la tradició de polítiques liberals i de sistemes caritatius ha generat un nivell d’estratificació i fragmentació socials que posen en risc la cohesió i la convivència ciutadana. En aquest sentit, s’ha de realitzar un canvi en les polítiques dels serveis socials per tal que els seus beneficiaris deixin de ser uns agents passius que només reben unes prestacions i siguin uns agents socials actius, motors del canvi.

Contra l’exclusió social: plans per a la integració social És responsabilitat del municipi posar en marxa plans per a la integració social. Tot i que són importants els plans adreçats a col·lectius concrets (plans d’acollida als nouvinguts, d’ajuda als toxicòmans, als aturats de llarga durada, etc.) cal fer una aposta molt seriosa pels plans integrals o comunitaris que intenten incidir d’una manera global sobre els problemes de tota la comunitat. Els ajuntaments reben les demandes i són el primer graó d’accés al sistema. També és cert que és el municipi qui viu la realitat concreta i els efectes de les desigualtats en els propis carrers i veïns. Per això, i tenint en compte l’adaptació que cada realitat ha de fer de les línies programàtiques, les polítiques a impulsar de forma prioritària han de ser: 343) Molt sovint els col·lectius amb especials dificultats resten allunyats del disseny, seguiment i avaluació de les polítiques que se’ls adrecen. El repte d’incorporar agents d’intervenció que provinguin dels mateixos cercles als quals ens adrecem pot contribuir a millorar la pràctica quotidiana. Cal implicar els receptors de les polítiques socials en el seu disseny i avaluació.

5


Programa polític eleccions municipals 2011

Candidatura d’Unitat Popular

344) Consolidar unitats bàsiques d’atenció social primària: amb professionals qualificats i que entenguin el treball comunitari en equip com l’única forma d’abordar les problemàtiques socials. Els treballadors socials, educadors de carrer i treballadors familiars han de conèixer les dinàmiques socials amb prou profunditat per esdevenir agents de transformació social. 346) Organitzar Serveis d’Atenció Domiciliària: amb prou dotació horària per poder donar una bona atenció a gent gran i famílies en la quotidianitat de les seves llars. La bonificació de les taxes per prestació de serveis ha de poder contribuir a garantir la universalitat del servei. L’Ajuntament també ha de poder mostrar-se disposat a acollir equipaments socials descentralitzats i de gestió autonòmica: Cases d’acollida per a dones maltractades, Centres d’atenció i seguiment a les drogodependències, Centres residencials d’acció educativa, albergs d’acollida per urgències socials, etc. 347) Vetllar per una política d’ajudes econòmiques que eviti el clientelisme i la perpetuació de la precarietat, defugint ordenances que obliguen a compensar la recepció d’ajudes socials amb “cursos de ciutadania”. Cal crear ajudes econòmiques d'urgència social i donar allotjament temporal d'urgència social a aquelles famílies més necessitades del municipi. 348) Oferir serveis bàsics als equipaments municipals: obrir un horari de dutxa als pavellons o piscines municipals per assegurar la higiene de les persones en situació de pobresa; fomentar l’ús dels centres cívics, facilitar l’accés al Punt Net a aquells que ho necessitin per recuperar mobles i electrodomèstics. 349) Elaborar un Pla Integral per a les Persones Discapacitades que sigui transversal i que contempli les següents mesures: * millorar en l’accessibilitat: supressió de barreres arquitectòniques a la via pública, als comerços i als transports públics, * fomentar la normalització dels discapacitats i lluitar contra l’etiquetatge social, * incrementar l’accés a l’ocupació de les persones discapacitades: potenciant l’augment del percentatge de contractació de minusvàlids que marca la llei, actualment un 2% en empreses de 50 o més treballadors; parar atenció als certificats d’excepcionalitat que s’atorguen a les empreses que declaren no poder contractar discapacitats; oferir una primera oportunitat als joves que, per la seva discapacitat, els costa més accedir a la primera feina (reservant places de formació ocupacional, escola taller i altres, específicament per a persones amb discapacitat) i crear llocs de treball específics per a persones més afectades. Actualment, l’accés a Centres Especials de Treball genera llargues llistes d’espera.

6


Programa polític eleccions municipals 2011

Candidatura d’Unitat Popular

350) Crear una nova Política d’Integració per a les Persones Immigrades: * elaborar polítiques municipals de conscienciació antiracista i antixenòfoba: cal informar la població sobre els criteris que regulen les bonificacions fiscals i les ajudes socials per combatre i eradicar els tòpics que afecten el col·lectiu immigrant, * promoure la participació de les diferents comunitats d’immigrants en el teixit associatiu: associacions de veïns, entitats culturals, etc., i sobretot en el consell d’immigració per tal que es puguin tractar en aquests consells, de primera mà, les principals dificultats d’aquests col·lectius, * universalitzar el dret a la participació en les consultes populars promogudes des de l’Ajuntament a totes les persones censades a la nostra vila, * fomentar el voluntariat lingüístic des de l’Ajuntament per tal que les persones nouvingudes puguin aprendre la nostra llengua i es facilitin les relacions personals entre immigrants i la població local.

Gent Gran Amb l’augment de l’esperança de vida (que se situa al voltant dels 80 anys), la gent gran es configura com un col·lectiu en augment i per tant, es requereixen polítiques de benestar social adaptades específicament a les seves necessitats. La gent gran, a part de representar una part important de la població, és un sector que es troba en situació de vulnerabilitat donades les situacions de desemparament que es donen en moltes ocasions, ja sigui a nivell econòmic, a nivell convivencial o afectiu. Per això, des de la CUP proposem un seguit de mesures: 351) Crear un Centre de Dia Municipal: per tal de facilitar espais de trobada i desenvolupament personal, tant a nivell físic com psíquic i social, i per tal de ser un suport per a les famílies. 352) Fomentar la convivència entre gent gran i joves en pisos, fet que solucionaria d’una banda la manca d’afecte i la solitud de part de la gent gran i de l’altra la impossibilitat d’assumir el cost de l’habitatge per part dels sectors de població més joves. 353) Crear horts urbans, a diferents zones de la ciutat, que puguin ser cultivats per aquells jubilats que desitgin mantenir-se actius i altres tipologies de persones. 354) Generar descomptes per a la gent gran en l’ús del transport públic, arribant a la gratuïtat per a aquelles persones amb rendes més baixes.

7


Programa polític eleccions municipals 2011

Candidatura d’Unitat Popular

Infància L’àmbit d’infància esdevé un dels pilars d’actuació de serveis socials, des de l’òptica de foment de l’empoderament i de l’autonomia, i de l’usuari com a protagonista del procés d’intervenció, si volem treballar de forma preventiva i anar deixant enrere el model assistencial que ha caracteritzat històricament serveis socials. Amb la posada en vigència de la nova Llei de Drets i Oportunitats d’Infància i Adolescència (LDOIA) el juliol de 2010 s’explicita que “els poders públics en l’àmbit de llurs competències, han de donar prioritat a llurs pressupostos a les activitats de formació, promoció, reinserció, protecció, integració, lleure i prevenció dels infants i adolescents” (art 15), en general. I de forma més concreta en l’article 25 especifica que “els ens locals amb el suport de la Generalitat, han de promoure l’establiment de recursos o de serveis preventius per als infants i els adolescents i, especialment, de centres oberts”. És per això que des de la CUP proposem: 355) Crear centres oberts municipals on es garanteixi la participació de la població infantil de Vilanova diàriament i durant tota l’etapa d’escolarització obligatòria. 356) Oferir un nombre de places de reforç educatiu a l’alumnat que es troba en situació econòmica desafavorida, proporcional al nombre d’usuaris i usuàries de serveis socials. 357) Crear la figura d’agents socials que treballin per a eradicar l’absentisme escolar, conjuntament amb educació. 358) Incorporar el servei de teràpia familiar per tal de prevenir o bé ajudar a solucionar aquelles problemàtiques familiars que poden generar situacions de risc per als i les menors del nucli de convivència.

8


Programa polític eleccions municipals 2011

Candidatura d’Unitat Popular

Sanitat

En l'àmbit sanitari, tot i que s'han fet progressos amb l'obertura del CAPI de Mar i la imminent posada en funcionament de la Plataforma de Serveis a les Persones, la ciutat encara està molt lluny de comptar amb el servei de salut que necessiten els 67.000 vilanovins. El Consorci Sanitari del Garraf és l'entitat pública que integra els centres sanitaris del Garraf. Gestiona l'Hospital Residència Sant Camil, l'Hospital Sant Antoni Abat i el Centre de Rehabilitació. La voluntat del CSG és treballar per oferir un servei integral i eficaç. Però el fet és que la comarca del Garraf té 143.000 habitants (2009) i els centres s'han quedat petits des de fa anys.

Més enllà de l’Hospital, inversió sanitària i gestió pública El gener del 2010, l’aleshores consellera de Salut i l’alcalde de Vilanova i la Geltrú van signar un protocol marc d’intencions i col·laboració per promoure el Pla de reordenació hospitalària del Garraf, protocol que projectava la construcció d’un nou centre hospitalari destinat a l’atenció especialitzada a Vilanova i la Geltrú. El govern tripartit local ha finalitzat la seva legislatura i ha deixat, de nou, en paper mullat la principal bandera del seu programa electoral. L’actual govern català, per la seva banda, manté la línia del seu precedent: la nova conselleria de Salut ha deixat clar que ajornarà la construcció de nous hospitals a Catalunya un parell d’anys com a mínim. Des del 1975, l'Hospital Residència Sant Camil és el centre que ofereix el principal servei sociosanitari a la comarca. Compta amb 159 llits a l'àrea de l'Hospital i 169 places a l'àrea de Residència, unes xifres que es queden curtes. Per tant, haurem d’esperar, un cop més, per aconseguir comptar amb un servei sanitari òptim per a la població. Des de la CUP esperem les properes passes entorn de la decisió del nou Hospital, però entenem que són imprescindibles dues qüestions: que la gestió del nou hospital sigui plenament pública, sense concessions al sector privat més enllà de les fórmules de finançament de la construcció, i que hi hagi sobre la

9


Programa polític eleccions municipals 2011

Candidatura d’Unitat Popular

taula un pla B de reforma dels Camils si finalment no hi ha decisió sobre l’Hospital de Vilanova o aquesta s’allarga en el temps. En la sanitat catalana, la inversió de l'administració pública està molt per sota dels estàndards europeus. Catalunya té un PIB per habitant un 19% superior al dels països més rics d'Europa, i en canvi dedica a benestar social el 73% del que inverteixen de mitjana els països de la Unió Europea. A això hi podem afegir la idea cada cop més estesa de la privatització, fins i tot en alguns partits d'esquerres, com el cas del copagament sanitari. A més, segons el nostre entendre, és un perill establir una desgravació fiscal per a les assegurances sanitàries, que podria generalitzar el servei privat. Mentre la Generalitat de Catalunya no mostri disposició a oferir noves infraestructures hospitalàries al territori, la CUP creu imprescindible comptar amb millors recursos sociosanitaris a travès de les següents propostes: 359) Potenciar l’ús de medicaments genèrics i la unidosificació, evitant la incentivació de les multinacionals farmacèutiques i disminuint, d’aquesta manera, la despesa pública en fàrmacs. 360) Treballar amb les altres administracions per acollir les teràpies alternatives en la sanitat pública: l’any 2007, des del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, va aprovar-se el Decret 31/2007 que regulava les condicions per a l’exercici de determinades teràpies naturals. Aquest decret va ser motiu de debat per part de col·lectius professionals com el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya i anul·lat íntegrament pel TSJC per considerar que envaeix competències de l'Estat. La Generalitat va defensar el decret i va assegurar que no envaeix competències de l'Estat en matèria sanitària perquè aquest sector no està regulat per cap llei estatal. Prenent com a exemple aquests precedents, des de la CUP pensem que s’ha de treballar per tal que la sanitat pública aculli les medicines alternatives, les pràctiques de les quals s’han de dur a terme per part de professionals sanitaris amb formació especialitzada evitant l’intrusisme professional que certs col·lectius pateixen. Per a això, caldrà dotar-se de reglaments reguladors d’aquestes pràctiques, comptant per a la seva redacció amb la col·laboració dels diferents col·lectius de professionals sanitaris. 361) Facilitar recursos i activitats per tal de garantir una bona educació en matèria de salut: a través del treball divulgatiu i preventiu en l’educació sexual, sobretot en els joves, l’educació sanitària en la infància i l’adolescència, o el proporcionament als adults d’informació pedagògica sobre els usos dels diversos serveis sanitaris. Saber en quins casos és convenient acudir als serveis d'urgències o al CAP pot contribuir a descongestionar els centres i millorar el sistema sanitari. 362) Donar suport a les associacions de familiars i malalts d’àmbit local, i també comarcal amb seu a Vilanova i la Geltrú, per tal que aquestes associacions siguin un referent per a aquests col·lectius i puguin donar resposta a les diferents necessitats que les seves malalties els ocasionen.

10


Programa polític eleccions municipals 2011

Candidatura d’Unitat Popular

363) Garantir i potenciar la figura dels psicòlegs i terapeutes als centres sanitaris públics. 364) Augmentar i millorar els serveis d’atenció psicopedagògica a les escoles i els instituts. 365) Afavorir els serveis socials com a complement d’un bon servei sanitari per disminuir la saturació als centres sanitaris. Hi ha vegades en què, com a conseqüència de la situació social dels pacients o per les seqüeles que la malatia els ha ocasionat, aquests no poden ser donats d’alta per manca d’una ubicació adient al seu estat, fet que contribueix a la saturació dels centres sanitaris. 366) Disminuir les llistes d’espera de les intervencions quirúrgiques. Per a això és important que els diferents centres puguin dotar-se d’un bon protocol de cribatge per tal de prioritzar les intervencions més necesàries. Prioritzar les intervencions en pacients que puguin beneficiar-se d’una rehabilitació que els permeti continuar amb la seva vida habitual. 367) Incidir per tal que els centres sanitaris introdueixin en els seus menús aliments ecològics i de proximitat, afavorint així una dieta saludable i beneficiosa en la recuperació del malalt i un benefici per als productors de la ciutat i voltants.

11


Programa polític eleccions municipals 2011

Candidatura d’Unitat Popular

Educació

Una societat avançada no es pot considerar completament democràtica si no ofereix possibilitats d’educació per a tothom, des de la prioritària eradicació de l’analfabetisme fins a les cotes més altes de formació.

És cert que l’Ajuntament no té competències en molts dels aspectes fonamentals de l’educació. Malgrat això, des de la CUP mai no renunciarem a lluitar des del municipi per una educació pública, laica, de qualitat, veritablement gratuïta, arrelada a la ciutat i al país, inclusiva i socialment cohesionadora. Més encara, pel que fa l’educació formal a tots els nivells, la CUP està a favor d’un sistema d’ensenyament totalment públic i de qualitat, com el que funciona als països europeus més desenvolupats, que proporciona les taxes més elevades d’èxit escolar, i s’oposarà, per tant, a qualsevol intent d’augmentar o d’afavorir l’oferta privada, sovint encara en mans d’ordes religiosos, en detriment de la pública, ja que aquesta perversió del nostre sistema educatiu és una de les causes bàsiques de la desigualtat social i econòmica. Igualment, la CUP s’oposarà a qualsevol intent de separar l’alumnat per sexes als centres educatius, així com a la discriminació per religió, llengua o lloc d’origen. Malgrat que amb la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) s’ha intentat disfressar-ho, la realitat és que l’Educació al nostre país és subsidària d’unes lleis espanyoles que ens limiten la capacitat d’acció (LOE, Lleis de Pressupostos de l’Estat, Constitució). És veritat que s’hi contemplen alguns aspectes interessants pel que fa a les competències educatives de les administracions locals, però ara per ara els aspec12


Programa polític eleccions municipals 2011

Candidatura d’Unitat Popular

tes més desenvolupats de la Llei són aquells que tenen com a objectiu introduir criteris propis d’empresa privada en el funcionament dels Centres i en la gestió del professorat, que cal no oblidar que formen part d’un servei públic. D’altra banda, s’ha de tenir en compte que la immigració i el desenvolupament de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació són els dos fenòmens que més han contribuït els últims anys a transformar la nostra societat, la de Vilanova i la d’arreu del país. El món educatiu ha mirat d’adaptar-s’hi com ha pogut, però no sempre amb la comprensió i els recursos necessaris per part de les diferents administracions. Són, però, fenòmens prou importants per dedicar-los una atenció especial, ja que, si no ho fem, es poden generar exclusions de diferents tipus. A la vista d’aquestes premisses, els objectius de la CUP són: * Avançar en la igualtat d’oportunitats * Lluitar contra el fracàs escolar * Formar ciutadans autònoms i crítics * Afavorir la cohesió social * Assegurar la gestió democràtica en tot l’àmbit educatiu Per aconseguir-ho caldrà treballar amb els següents eixos d’actuació constants: * Augment de l’autonomia educativa municipal. * Increment de recursos. * Col·laboració amb totes les parts implicades

IGUALTAT D’OPORTUNITATS Entenem que la igualtat d’oportunitats passa necessàriament per dedicar més recursos a aquells que disposen de menys possibilitats (sense que això signifiqui ni deixar de valorar la cultura de l’esforç, ni deixar de buscar l’excel·lència), per tal que tothom tingui manera de desenvolupar al màxim les seves capacitats. Com passava no fa gaires anys, i per expressar-ho de manera intel·ligible, volem que a les millors facultats del país i a tots els centres d’ensenyament de prestigi hi hagi presents per mèrits propis, si més no, el nombre d’alumnes vilanovins corresponent per població, i que provinguin de tots els barris sense distinció. A part d’això, en l’actual context de crisi econòmica, que previsiblement s’allargarà uns quants anys, el paper de l’Educació pot ser fonamental per mantenir la cohesió social i avançar en la igualtat d’oportunitats. Davant de les poques perspectives laborals del jovent, l’Administració Municipal, tot i les seves limitacions, ha de posar en marxa tots els seus recursos per tal que la formació arribi a més població. 368) Garantir prou places a les llars d’infants públiques per cobrir la demanda de tota la població que ho sol·liciti. 13


Programa polític eleccions municipals 2011

Candidatura d’Unitat Popular

369) Evitar la massificació dels centres de Primària i de Secundària tot avançant-se a les seves necessitats mitjançant estudis prospectius acurats i la corresponent planificació de recursos. 370) Contribuir en la mesura que sigui possible des de l’àmbit municipal a la reducció de la ràtio professorat/alumnat. 371) Defensar amb contundència, en el marc de la immersió lingüística, la implantació de la nostra llengua en les etapes obligatòries i exigir-ne l’extensió a la Secundària no obligatòria, és a dir, fer realitat que el català sigui la llengua vehicular de l’aprenentatge al nostre país. 372) Vetllar pell manteniment o reintroducció de les Aules d’Acollida integrades dins els centres, i donar suport als projectes que com el Voluntariat Lingüístic facilitin la incorporació dels nouvinguts a la comunitat. 373) Col·laborar amb les AMPA dels centres en la tasca d’aconseguir les condicions òptimes de desenvolupament del procés educatiu. 374) Vetllar perquè les instal·lacions de tots els centres sufragats amb diners públics siguin dignes i no es produeixin desigualtats en aquest sentit (amb especial atenció a les diferències entre la privada concertada i la pública). 375) Promoure un projecte de substitució de l’edifici de l’Institut Manuel de Cabanyes per un de nou que reuneixi les condicions que exigeix la normativa i s’adeqüi a les necessitats pedagògiques actuals, tot incloent-hi la construcció d’un poliesportiu i altres serveis educatius per a la ciutat. 376) Facilitar a l’Escola Oficial d’Idiomes una ubicació digna i de fàcil accés per a l’alumnat i també aconseguir un augment de l’oferta de llengües i de grups. Tenint en compte, a més, que els procesos d’inscripció als centres escolars són determinants a l’hora de garantir la igualtat d’oportunitats i la cohesió social, caldrà també: 377) Vetllar perquè la zonificació que s’estableixi en el procés d’inscripció vagi encaminada a aconseguir que tots els centres pagats amb diners públics tinguin alumnat amb necessitats educatives especials en un percentatge similar, i que aquest procediment no perjudiqui les famílies amb més dificultats.

14


Programa polític eleccions municipals 2011

Candidatura d’Unitat Popular

LLUITA CONTRA EL FRACÀS ESCOLAR Atès que el fracàs escolar és la major part de les vegades l’evidència del fracàs socioeconòmic del sistema capitalista, tot i que també hi ha altres causes, des de l’Ajuntament s’ha de: 378) Facilitar de manera prioritària la col·laboració dels centres educatius amb tots els serveis externs: Serveis Socials, Centres de Salut, Policia Local, l’Equip d’Assesorament Psicopedagògic (EAP), Hospital de Dia,… per tal d’evitar per qualsevol motiu l’exclusió o autoexclusió dels alumnes del sistema educatiu. 379) Col·laborar amb els centres públics de la ciutat en la revisió i ampliació de l’oferta actual de Cicles Formatius de Formació Professional. 380) Donar continuïtat a la iniciativa Zona Educació, Mostra d’ensenyament i Aprenentatge del Garraf, tot ampliant-ne l’exposició a l’oferta educativa de les comarques properes. 381) Defensar el manteniment de l’oferta de Batxillerat Nocturn a la ciutat en condicions d’igualtat d’oferta amb el Batxillerat Diürn. 382) Promoure juntament amb els Centres l’elaboració de Plans Educatius d’Entorn per possibilitar la interacció real entre els centres escolars i els barris, en benefici de l’èxit educatiu de tot l’alumnat. 383) Treballar conjuntament amb el Consell Comarcal per pal·liar desigualtats socials a través de les beques de menjador, de transport, de llibres i de material escolar. 384) Col·laborar amb els centres educatius i les Associacions de Mares i Pares en l’organització d’aules d’estudi tutoritzades. 385) Treballar conjuntament amb les AMPA per incentivar l’aprofitament de llibres escolars durant més d’un any i que puguin passar d’uns alumnes a uns altres, optimitzant-ne l’ús. Tot i que la CUP no és partidària de crear organismes autònoms dins l’Administració que vénen a semiexternalitzar funcions la responsabilitat de les quals és totalment política, cal reconèixer que l’Institut Municipal d’Educació i Treball (IMET) representa en aquests moments una eina potent per fer front a l’allau de demanda de formació i reciclatge que generarà la crisi. Per això caldrà destinar-hi un augment de recursos econòmics. Ara bé, l’objectiu de l’IMET no pot limitar-se només a proveir les empreses amb mà d’obra més o menys especialitzada segons l’evolució del mercat, sinó que caldrà crear línies d’especialització sòlides que vagin més enllà de les demandes de l’entorn empresarial més immediat, en la línia de l’Escola d’Aeronàutica. Cal evitar que el jovent vilanoví vegi en l’oferta de l’IMET la fugida pràctica del sistema educatiu més exigent o més a llarg termini. 15


Programa polític eleccions municipals 2011

Candidatura d’Unitat Popular

L’IMET ha de ser, a més, una de les eines fonamentals en la lluita contra el fracàs escolar, no només facilitant la inserció laboral amb l’oferta de Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI) sinó també a través de programes d’enllaç entre els Plans de Transició al Treball (PTT) i l’oferta del Centre de Formació d’Adults (CFA), o fins i tot amb els centres d’ensenyament secundari, de manera que s’ofereixi una oportunitat real de reversibilitat acadèmica a tot el jovent que hagi abandonat abans d’hora el centre educatiu de secundària sense haver obtingut el graduat en ESO. Amb l’oferta suficient de PQPI per part de l’IMET s’hauria d’evitar, a més, la concertació d’oferta de formació amb centres privats. Proposem, doncs: 386) Potenciar l’augment progressiu de competències educatives de l’IMET. 387) Facilitar que l’Escola d’Aeronàutica de Vilanova i la Geltrú (EFAV), que forma part de l’IMET, pugui constituir-se com un organisme o empresa jurídica pròpia, tot garantint-ne la continuïtat de la titularitat pública.

COHESIÓ SOCIAL 388) Buscar espais d’hospitalitat social que aportin les primeres sessions educatives per a adults nouvinguts. 389) Potenciar els recursos per a la formació bàsica i continuada: Centre de Formació d’Adults Teresa Manyé (CFA), aules d’alfabetització en noves tecnologies, creació de nous espais d’aprenentage per als col·lectius amb més dificultat de relació i/o amb baix nivell de formació. 390) Dissenyar plans socioeducatius d’inclusió a la comunitat per tal d’evitar que el centre educatiu sigui l’únic espai de relació de l’alumnat nouvingut amb l’entorn. Els esplais i casals, i en general tots els espais laics d’educació en el lleure, seran els espais integradors idonis. 391) Afavorir la creació de la figura de l’agent educador en temes d’interculturalitat als centres educatius. 392) Promoure la incorporació als centres de mecanismes encaminats a vetllar pel respecte de l’alumnat a la diversitat lingüística i cultural. 393) Construir pistes esportives, condicionar les existents i projectar, en aquells espais escolars on es pugui, pavellons esportius de petit format que puguin estar també al servei del barri o de la ciutat. 394) Donar suport a l’escolarització inclusiva i a tots els projectes que afavoreixin la integració social i laboral de les persones amb qualsevol tipus de discapacitat. 16


Programa polític eleccions municipals 2011

Candidatura d’Unitat Popular

FORMACIÓ DE CIUTADANS AUTÒNOMS I CRÍTICS 395) Millorar l’oferta de cursos i activitats del Menú del Programa d’Animació Educativa (PAE) per a la Secundària a partir de les demandes de la comunitat educativa, amb especial atenció per aquelles activitats que giren al voltant de la igualtat de gèneres i de cultures, dels hàbits de consum i de la sostenibilitat ambiental, de l´estimulació de l’esperit crític davant les injustícies, del coneixement profund de la proximitat per entendre millor realitats més llunyanes, del món de la sexualitat i la seva diversitat, del funcionament dels mitjans de comunicació i de la publicitat, de les malalties induïdes per la imitació de models o per mals hàbits, sobre la violència masclista, etc. 396) Dissenyar i organitzar tallers de desprogramació consumista i de desintoxicació tecnològica per a joves. 397) Potenciar les Biblioteques escolars, tot recuperant l’impuls dinamitzador que van suposar per als centres els projectes Punt d’Innovació Educativa. 398) Promoure Programes de dinamització de la lectura en coordinació entre les Biblioteques Escolars i les Biblioteques Municipals. 399) Promoure convenis de col·laboració amb els centres educatius en àmbits com l’equitat, el medi ambient, l’esport no competitiu, el coneixement de l’entorn, l’alimentació, els hàbits saludables, el respecte a la diversitat, el civisme, l’educació viària, etc. 400) Promocionar l’Escola i Conservatori Municipal de Música, i l’Escola Municipal d’Art i Disseny com a focus de creació i experimentació artística. 401) Augmentar la col·laboració amb la UPC. 402) Replantejar els objectius i l’oferta de cursos del Campus Universitari de la Mediterrània. 403) Potenciar la col·laboració de Neàpolis amb els Centres Educatius, sobretot pel que fa a Treballs de Recerca o d’Investigació.

GESTIÓ DEMOCRÀTICA 404) Fer del Consell Escolar Municipal un observatori de l’estat de l’educació a la ciutat, alhora que un òrgan de debat i de propostes. 17


Programa polític eleccions municipals 2011

Candidatura d’Unitat Popular

405) Ampliar l’espectre de representació a la Mesa d’Educació i Treball. 406) Promocionar la presència dels sindicats d’estudiants als centres d’ensenyament secundari.

18


Programa polític eleccions municipals 2011

Candidatura d’Unitat Popular

Noves tecnologies

PROGRAMARI LLIURE Té especial importància el procés d'informatització dels municipis d'acord amb els paradigmes basats en postulats lliures. Les eines de gestió de sistemes d'informació, com ara el programari, i l'adopció dels estàndards lliures dels formats de dades i documents per al seu intercanvi i difusió, en són dos dels elements més significatius. La crisi econòmica ha situat l'ús de programari lliure en el debat de les administracions públiques com a factor de minimització de la despesa i com a mostra de voluntat d'austeritat davant l'opinió pública. Aquest plantejament, tot i ser positiu, és molt pobre, ja que situa aquest àmbit tecnològic en consideracions residuals de balanços comptables. No s'entén, o no es vol interessadament entendre, el caràcter estratègic de la tecnologia. La realitat avui en dia, en un context de tecnificació del procés productiu, és que el programari i el seu control són elements imprescindibles per a l'eficàcia, compatibilitat de formats i independència del sector públic respecte de les multinacionals monopolistes. Els requeriments de racionalització i de disminució pressupostària són exigències afegides que empenyen cap a l'adopció d'estàndards oberts no subjectes a càrregues pecuniàries ni hipoteques per al desenvolupament futur. Els formats exempts de patents, el programari lliure, les especificacions obertes de construcció de sistemes d'informació són factors clau per al bon disseny de les noves tecnologies en les realitats corporatives locals. Les següents propostes haurien d’aplicar-se tant a les dependències municipals com a les societats anònimes municipals o qualsevol altre tipus de societat controlada per l’administració local. 407) Actualitzar tots els servidors, ordinadors de sobretaula i portàtils a sistemes operatius basats en codis oberts. 19


Programa polític eleccions municipals 2011

Candidatura d’Unitat Popular

408) Migrar el programari d’ofimàtica a aquells basats en programari lliure i codi obert. 409) Migrar els sistemes de correu electrònic a aquells basats en programari lliure. 410) Instal·lar sistemes de control de virus informàtics i tallafocs basats en programari lliure. Això serviria, donat que el programari lliure no sol tenir virus, per al control del correu que circuli pels servidors.

ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICA A l’àmbit de les Administracions públiques, la consagració del dret dels ciutadans a comunicar-s’hi a través de mitjans electrònics comporta una obligació de les mateixes. Aquesta obligació hauria de tenir, com a premisses, la promoció de les condicions per tal que la llibertat i la igualtat siguin reals i efectives, així com la supressió d’obstacles que impedeixin o dificultin l’exercici ple del principi de neutralitat tecnològica i d’adaptabilitat a les noves tecnologies de la informació i les comunicacions, garantint amb això la independència en l’elecció de les alternatives tecnològiques per als ciutadans. 411) Adequar tots els lliuraments de documentació en format electrònic en estàndards oberts (per exemple, ISO/IEC 26300:2006 Open Document Format for Office Applications (Open Document) v1.0.) i al que especifica el nou decret 4/2010, de 8 de gener de 2010, on es regula l'Esquema de Interoperabilitat a l'àmbit de l'Administració Electrònica i de la llei 29/2010, de 3 d'agost de 2010, que especifica l'ús dels mitjans electrònics en el sector públic a Catalunya, quan parla de 'Neutralitat Tecnològica' al seu article 4.7. 412) Obrir les possibilitats de tràmits amb l’administració local sense firma digital, per exemple amb identificacions generades per la mateixa administració local, mentre l’ús del document d'identificació electrònic no estigui completament desenvolupat. 413) Facilitar la compra de lectors de certificats electrònics amb ajudes dineràries a aquelles persones que per les seves circumstàncies no puguin fer-ho. 414) Establir punts d'accés dotats de les eines necessàries, tant pel que fa al programari com a la part física, a les dependències municipals per tal que les persones que no tinguin la possibilitat de disposar de les mateixes puguin fer-hi tràmits informatitzats. 415) Invertir l’estalvi que genera una administració electrònica en la millora dels serveis de la mateixa, així com a posar eines i formació a l’abast de la ciutadania per universalitzar l’ús de les noves tecnologies. 20


Programa polític eleccions municipals 2011

Candidatura d’Unitat Popular

XARXES SENSE FILS Les desigualtats socials produeixen diferències en l'accés i la gestió de les tecnologies, fet que provoca el que s'anomena bretxa digital. Algunes persones tenen les més poderoses computadores, el millor servei telefònic, el més ràpid servei d'Internet; un altre grup de persones no tenen accés a les més modernes i millors computadores, al servei telefònic o al més ràpid o convenient servei d'Internet. Per aquests motius és molt important que els ens locals ofereixin un bon accés públic a la xarxa. 416) Posar punts d’accés wi-fi gratuït degudament senyalitzats als principals jardins, parcs, places, passejos i rambles de la vila. 417) Posar cartells indicadors de la zona wi-fi gratuïta a les dependències municipals on ja és possible connectar-hi (centres cívics, biblioteques municipals, escola de música, TOC, espai d’entitats, etc.) i en els de nova creació. 418) Adherir-se a la “Fundació privada per a la xarxa oberta, lliure i neutral guifi.net', que és un projecte de col·laboració organitzat que permet connectar les xarxes sense fils de tots els participants.

21


Programa polític eleccions municipals 2011

Candidatura d’Unitat Popular

Gènere

Des de la CUP plantegem, des dels paràmetres de la democràcia i la igualtat, un treball efectiu per aconseguir la plena igualtat de gèneres. L’actual discriminació que pateix la dona, en molts àmbits de la societat, representa un dèficit important a pal·liar. L’únic canvi significatiu que s’ha donat des de la societat actual, a nivell d’integració de la dona, és la seva incorporació al mercat laboral, tot i que això ha desencadenat una difícil conciliació entre la vida laboral i familiar. Això ha provocat noves dificultats en la cura de la família i el treball domèstic i reproductiu. Seguint el sistema de valors tradicional, aquestes necessitats estaven cobertes gràcies al treball de la dona. Amb la presència massiva de la dona al mercat laboral s'han generat uns buits socials que haurien d'omplir-se amb l'ajuda de les institucions a través dels serveis públics, i no pas amb empreses privades, que generen encara més desigualtats socials per la manca d’accés de les famílies desafavorides, fet que encara s’aguditza més si parlem de dones joves o immigrades. Existeix una doble escala salarial, menys contractes indefinits, llocs de treballs precaris, treballs mal qualificats de mitja jornada, acomiadaments, no renovació de contracte laboral associat a la maternitat, l’atur. Si observem les demandes dels comerços, veiem que el sector serveis (sobretot com a dependentes) exigeix dones joves, amb l’únic objectiu d'oferir llocs de treballs amb sous molt precaris (el mínim interprofessional, que és molt baix per sobreviure en comparació amb el nivell de vida) i contractes inestables com el d'obra i servei. Des de la CUP defensem que es creï un mecanisme municipal de detecció de casos de precarietat laboral a la vila i que tingui certa incidència en les empreses per garantir (per exemple, a través de subvencions) llocs de treball dignes. 22


Programa polític eleccions municipals 2011

Candidatura d’Unitat Popular

Donada la situació actual de discriminació de la dona, plantegem un seguit de propostes, a nivell municipal, encaminades a fer efectiu un nou model basat en la igualtat de gèneres: 419) Potenciar a través de l’educació certs aspectes com la repartició equitativa de les tasques de la llar, la no discriminació de gènere en el lloc de treball i potenciar la incorporació de la dona en oficis socialment considerats més adequats per a homes. 420) Creació d’un nou pla estratègic integral dirigit a solucionar les problemàtiques de desigualtat de gènere: la desigualtat salarial, la precarietat laboral, l´atur femení o la problemàtica específica de les dones immigrades que es troben en una situació de doble marginació pel fet de ser dones i immigrants. L’actual Pla per l’equitat, tot i alguns encerts, és una mera actuació d’aparador de l’Ajuntament i no aporta solucions reals. Un dels altres grans problemes que pateixen les dones a la nostra societat, i que lluny de reduir-se sembla que sigui un problema en augment, és el de la violència de gènere, que és l’indicador més cruel de discriminació. La violència de gènere té el seu origen en les relacions jeràrquiques entre homes i dones; per això des de la CUP defensem polítiques de prevenció i no només assistencials, a través de la conscienciació, formació i educació i posant a l’abast mecanismes d’ajuda reals per a les dones maltractades. En aquest sentit proposem: 421) Ampliació dels pisos tutelats de caire temporal per a acollir dones maltractades, ja siguin de Vilanova o de fora de la ciutat, en aquells casos en què és recomanable l’allunyament del maltractador. 422) Elaboració d’una campanya de conscienciació envers el problema de la violència de gènere a la població en general, sobretot a les escoles i instituts, i donar el màxim de suport a les associacions de dones maltractades. També cal destacar que, com a conseqüència del sistema patriarcal en què estem immersos, la dona pateix, conscientment o no, una discriminació sorgida del tracte entre els diferents gèneres i les relacions de poder, que la desvalora davant l’home. És per això que la CUP proposa: 423) Suport a la creació d’una assemblea de gènere, partint del projecte Àgora actual, on l’objectiu sigui crear consciència de gènere des del terreny de la vida privada i pública. Tractar també el paper i la importància de les relacions de poder entre gèneres, des de la reflexió personal i col·lectiva, per generar debat i visualitzar diferents situacions d’agressió al voltant del gènere. 424) Impuls a la creació d’un Casal de Dones, espai de centralització, visualització i treball, des de l’autogestió, sobre qüestions de gènere.

23


Programa polític eleccions municipals 2011

Candidatura d’Unitat Popular

Un altre aspecte que recolza la CUP és el dret de la dona a decidir sobre el seu cos. És per això que ens declarem a favor del dret a l’avortament i, per tant, proposem: 425) Reclamació d’una llei de l’avortament que afavoreixi el dret a decidir de la dona, ja que és ella qui té més responsabilitat a l’hora de tirar endavant un embaràs i donar a llum, a més de les responsabilitats que se li atribueixen a l’hora de criar el fill. És el seu cos i la seva vida. 426) Informació a la dona que es trobi en situació de decidir. De vegades es fa difícil tro-

bar informació que beneficiï el dret de la dona a decidir. Es tracta, doncs, de posar al seu abast mesures facilitadores en el cas que decideixi portar a terme un avortament.

ALLIBERAMENT GAI, LÈSBIC, BISEXUAL I TRANSSEXUAL Esborrem els rols heterosexuals com a únics, l'homofòbia i la transfòbia, lluitem per una societat inclusiva i per a tothom. Des de la CUP defensem amb força el dret a escollir, és a dir, el dret a ser subjectes actius i autònoms de la nostra pròpia sexualitat i del nostre propi concepte de gènere; el dret a poder viure en una societat on es practiqui realment el ple reconeixement de totes les persones independentment de la seva sexualitat i de la seva opció de gènere. Ara més que mai, cal reivindicar l’acció transgressora i revolucionària que han exercit històricament els col·lectius d’alliberament gai, lèsbic i transsexual als Països Catalans i que encara tiren endavant malgrat els entrebancs de les institucions i els col·lectius homosexuals reformistes que presenten la Llei del matrimoni homosexual com la solució de tots els problemes. L’homofòbia i la transfòbia continuen ben presents: als centres docents, a la feina, al carrer, als espais de lleure…, i això no s’arregla ni amb matrimonis ni amb la creació de macroguetos d'oci gai a les grans ciutats. L’homofòbia i la transfòbia cal eliminar-les des de l’arrel i això només serà possible si exigim una educació no heterosexista, si defensem noves formes de relació, si desmuntem el sistema patriarcal, si observem el desig gai i lèsbic... En definitiva, si lluitem cada dia per l’assoliment d’una societat on el sexisme, l’homofòbia i la transfòbia no hi tinguin cabuda. Per tal d’acabar amb la discriminació d’aquests col·lectius, la CUP de Vilanova i la Geltrú proposa: 427) La intervenció a través de tallers i activitats en centres educatius de primària i secundària per normalitzar situacions diferents a l’heterosexualitat. 428) La visualització de la lluita gai, lésbica, bisexual i transsexual en la quotidianitat de la ciutat.

24


Programa polĂ­tic eleccions municipals 2011

Candidatura d’Unitat Popular

25


Programa polĂ­tic eleccions municipals 2011

Candidatura d’Unitat Popular

! M ou fi txa

26


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.