3 Butlletí de la Cup Farners

Primavera 2014

Número 03

EDITORIAL

Ara va de bo

2014, primer any de transició cap a la independència

Número 03 Primavera 2014

Ja tenim data pel referèndum, ara la qüestió serà com el farem. La rabieta espanyola està essent de pel·lícula, però el més gros encara ho hem sentir. Tant li fa. A cada escarafall, més independentistes. A cada amenaça, encara més independentistes. Ja ho sabem. I a les espanyes encara no són conscients de la magnitud de la catàstrofe. Ni ho seran. Continuaran «en sus trece».

Continuaran esgrimint la seva constitució com si fos la bíblia i aprovant lleis contra tot el que tufi a català. I nosaltres continuarem desobeint les seves lleis. Com estem fent.

En l’educació, en la sanitat, en els habitatges i en tot el que ens sembli injust. Per dignitat. Perquè qui no desobeeix una llei injusta es converteix en còmplice de la seva condemna. I així és com farem la consulta, desobeint.

Provaran de reprimir-nos. Provaran d’intimidar-nos. Per la via judicial i per la policial.

No ho aconseguiran. Contra una demanda cívica, pacífica, unitària i convençuda no tenen arguments. No hi ha arguments. Només aconseguiran activar la solidaritat, la nostra i la de fora. Perquè ara el procés català ja s’ha fet internacional. Des de l’èxit espatarrant de la Via Catalana que som portada arreu del món. I Espanya cada cop està i estarà més en entredit.

Mentrestant nosaltres anirem definint el país que volem, com el volem, en una mena de procés constituent no convocat per ningú, emplaçat per la societat civil d’una manera més o menys espontània, per bé que pro-

mogut des dels moviments socials, dels quals la CUP sempre se n’ha sentit part. Sobre un pilar fonamental, el dret a decidir. Sí, les consultes populars es faran cada cop menys estranyes i més habituals. I més poderoses. La consulta sobre la independència va obrir el camí on es troba el país ara, però també el del dret a decidir. La consulta sobre la MAT que hem tingut al poble aquest hivern n’és el millor exemple, i podem estar orgullosos dels resultats i de ser, modestament, pioners en això de les consultes populars. I ara, el 25 de maig, coincidint amb les eleccions europees, en tindrem un altre exemple, una altra oportunitat. El multireferèndum d’arrel promogut per una colla d’entitats. Per cert, allà on la CUP governa les consultes són vinculants.

Un poble que creix

I a nivell del nostre poble també continuarem creixent, no pas en nombre d’habitants, sinó socialment. Per sort estem deixant de ser aquell poble tancat en si mateix on no passava mai res, i cada cop passen més coses. Ens hem de felicitar que dos actes com van ser la caminada de No a la MAT a Farners i l’acte de l’ANC al teatre, tot i coincidir el mateix dia, els dos van ser un èxit espectacular. I més que demanar coordinació als organitzadors perquè no coincideixin, com algú ha fet, cosa que denota un desconeixement de les dinàmiques de les entitats, cal tenir una visió més àmplia i entendre que això passarà cada cop més cops, que és bo que passi i que ja tocava

Ara va de bo | pàg. 1

8 de març de 2014 | 9

Ciment, vats i petroli | 2

Independència per tapar-ho tot | 9

Polítiques d’austeritat? | 4

Solució al problema de l’aigua | 10

Uruguai legalitza la marihuana | 5

Beth Galí | 12

Plànol del POUM | 6 Un altre POUM és possible | 8

Farners en moviment

que passés. Perquè el poble creix. I més que ha de créixer.

I el que constatem és que calen més espais preparats per acollir aquesta activitat social, cultural i associativa. La biblioteca està saturada, la sala d’actes ja no dóna l’abast, les entitats sovint han de fer malabarismes al calendari per poder programar les seves activitats. El poble necessita urgentment una altra sala polivalent i preparada per fer actes.

I un esment a les festes. El poble no acaba d’aprofitar el potencial de la Festa de la Ratafia i la festa s’ha fet tan grossa que li cal un nou replantejament, per no morir d’èxit, perquè pugui créixer encara més i bé. La Festa de la Revolta dels Segadors es va fent gran i amplia el nostre imaginari i la nostra iden-

titat local. També la Festa Major ha rebut un impuls important amb la dinamització de la comissió de Barraques. Però cap d’aquestes es correspon amb la realitat del pressupost de festes municipal, que continua essent opac i desorbitat en moltes partides. I hi afegim el Carnestoltes, que no acaba d’arrencar per la desídia de l’equip de govern municipal.

Tot això sense oblidar dos temes que ens cauran a sobre com una llosa d’aquí poc, el Pla Urbanístic especulatiu i exagerat que ha preparat el govern municipal i el serial de la piscina coberta. I sense oblidar tampoc que haurem de continuar amatents amb el tema de la MAT fins que el ramal s’hagi arxivat definitivament. Encara no podem cantar victòria.

L’ALTERNATIVA NECESSÀRIA

EL SISTEMA

Ciment, vats i petroli Les infraestructures estan íntimament lligades al model de societat. De fet en són una peça cabdal pel seu bon funcionament, per tant el sistema en depèn.

Cada societat es dota de les infraestructures que li calen per desenvolupar-se. Això els que dominen la societat, els dominats sempre les han sofertes i sempre s’hi han resistit.

La dominació econòmica, un dels pilars del capitalisme, es basa en l’explotació intensiva i exhaustiva dels recursos naturals, materials i humans per produir excedents i vendre’ls a gran escala, per a la qual cosa el transport de mercaderies a gran distància és imprescindible i fonamental per acabar amb la competència dels productes locals.

La dependència energètica és un altre dels pilars del capitalisme. Depenem de l’electricitat, dels combustibles (petroli, gas...) i del transport a gran escala de mercaderies, que també hem de considerar com a energies. Aquestes energies necessiten infraestructures. Aquí cal incloure també el transport de persones, sense transport públic la nostra dependència energètica és més gran. I s’accentua apostant per les carreteres (petroli) en comptes del tren.

Això també crea dependència laboral de sectors que es converteixen en potencials aliats del sistema, per exemple els transportistes serien els primers a oposar-se a un tren de mercaderies obligatori. Però no es pot prioritzar un sector en concret en comptes de l’interès general i del país.

2

Eliminar la competència és un dels principal mecanisme de funcionament del capitalisme, aquí hi hem d’incloure les guerres, però també moltes altres coses. Actualment una de les principals batalles és en la producció elèctrica, dificultant, per exemple, la producció elèctrica alternativa, i sobretot la producció domèstica, no només encarint els materials, sinó també amb mecanismes legals. Qualsevol cosa que ens faci ser autosuficients és competència pel sistema.

I la propaganda, el tercer pilar del capitalisme.

Màxima facilitat pel transport de mercaderies i el desplaçament de persones com a emblema de llibertat i mínima protecció de la natura. Afavorit per lleis liberals. Desdoblaments, MAT, TGV... la construcció d’infraestructures és una dels grans despeses de l’estat amb l’argument recorrent de reactivació de l’economia, la seva economia, és clar, per damunt de les necessitats socials que justifiquin aquestes infraestructures. Les grans obres, però, no només suposen un gran impacte ecològic i estan trinxant el territori, sinó que estan portant la gran urbanització a llocs tradicionalment rurals, amb el conseqüent canvi d’activitats econòmiques. S’afavoreix un determinat tipus d’economia i se’n dificulta una altra, sovint amb excuses tan barates com la modernitat.

Abandonament del tren de passatgers, absència de tren de mercaderies. El tren és, de fet, la gran competència del gran negoci que tenen muntat amb les carreteres les constructores, les petrolieres i l’es-

Es calcula que el Ministeri de Foment acabarà pagant 2000 milions d’€ a Abertis fins el final de la concessió de l’AP-7, d’aquí a 9 anys, en concepte d’indemnització per descens del volum de trànsit Nosaltres tenim problemes afegits, bàsicament dos, l’un que no decidim, ho fa Espanya segons els seus interessos, gairebé sempre, sinó sempre per sistema, contraris als nostres, i l’altre que som al mig del pas, un país petit, densament poblat i al mig del pas de les grans infraestructures que necessita el sistema. Suportar-les ens aporta molt minsos beneficis econòmics, sinó cap, perquè no decidim res, i en canvi ens porta molts perjudicis, bàsicament ambientals (contaminació, destrossa del territori...) i de mobilitat (carreteres atapeïdes de camions, obres contínuament...), cosa que de retruc afecta negativament l’economia local.

Revertir la tendència no serà gens fàcil (ja no cal dir la situació). Cal denunciar el caos de les infraestructures provocat pels trapitxetjos entre l’administració i les grans empreses, la destrossa de territori i la manca d’un model eficient adaptat a les necessitats del país, respectuós amb l’entorn i amb perspectives de futur, i demanar la racionalització de les infraestructures i la paralització de les que no siguin absolutament necessàries fins que no hi hagi un model definit, consensuat amb tota la societat i clar, tenint molt present que el model que apliquem condicionarà el país que tindrem en el futur.

Calia un tren de mercaderies en comptes d’un TGV. Traient el trànsit internacional de camions de les carreteres no calia desdoblar-les. Cal alliberar les autopistes de peatges, i fer-les públiques, per exemple expropiant-les, que ja les hem pagades i repagades.

Tampoc calia una MAT sinó un bon manteniment de

les línies existents i promoure la producció d’electricitat distribuïda, domèstica, privada i municipal amb energies renovables. I la producció estatal, pública, a gran escala, d’energia de fonts renovables, que faci possible aturar i desmantellar a mig termini les nuclears. Una producció elèctrica de proximitat també faria innecessàries moltes línies elèctriques. I cal promoure l’estalvi energètic, afavorir-ho amb mecanismes legals i promoure la investigació i desenvolupament en energies renovables.

Amb el que acabarà costant a la Selva desdoblar l’eix transversal i l’N-II i fer la MAT es podria alliberar el peatge de l’AP7, fer un tren de mercaderies, una planta de biomassa i encara sobrarien calés

Farners en moviment

tat, amb la construcció, els impostos i els peatges.

Els contractes i els negocis entre l’estat (i Generalitat també) i les grans empreses condiciona el desenvolupament de les infraestructures. Peatge a l’ombra pel desdoblament de l’eix transversal, allargament de les concessions de les autopistes a canvi d’ampliacions, indemnitzacions milionàries pel descens del trànsit... no costa gaire lligar caps i concloure perquè l’N-II està com està, i que s’hi estarà temps, almenys fins que no hagin amortitzat l’eix transversal i l’ampliació de l’autopista. Per no parlar de les empreses subcontractades o dels terrenys expropiats que romanen inutilitzats i els propietaris sense ser indemnitzats. I és que l’especulació és l’altre gran mecanisme de funcionament del capitalisme, amb la corrupció que porta intrínseca.

Calen unes altres directrius urbanístiques. Caldria deixar de construir-ho tot sobre les carreteres: pobles, barris, urbanitzacions, polígons, centres comercials...

Això és un vici endèmic del nostre país que sistemàticament cada x temps satura la carretera i obliga a fer variants que al seu torn també es van saturant, mentre s’especula urbanísticament amb els terrenys que deixen de ser aptes per a activitats agrícoles o forestals.

Cal limitar les entrades i sortides a les carreteres, deixar unes distàncies mínimes amb polígons, centres comercials, barris i urbanitzacions, i evitar l’abús de rotondes, per tenir unes carreteres més fluïdes, més ràpides i més segures. La mobilitat és un altre argument pel bon desenvolupament de la vida local.

El transport públic actual no porta enlloc, els pobles estan poc més que incomunicats, per la qual cosa ens veiem obligats a tenir cotxe. El tren és millor solució que els autobusos en molts casos. Trens lleugers, que passin sovint i que portin als llocs, als pobles, podrien tenir èxit. Tipus carrilets, d’estètica a l’antiga, podrien ser inclús un atractiu.

També seria desitjable la promoció de formes de producció, treball i consum que afavoreixin la disminució del volum de mercaderies, com el consum de proximitat o l’artesania, per exemple.

La protecció del medi ambient i del territori, els grans damnificats pel sistema capitalista, ha de ser un dels principals arguments a l’hora de plantejar infraestructures. La riquesa, la diversitat i la bona salut ambientals són primordials per garantir el futur del nostre país, i valors a promoure en el model de societat que volem, hem de ser conscients i conscienciar que s’ha arribat al límit de maltractament que la natura pot suportar i que l’hem, i la podem, tractar molt millor. I a tenir en compte sempre l’eficiència en les infraestructures, que siguin realment útils, que serveixin pel que estan fetes.

3

Farners en moviment 4

L’ALTERNATIVA NECESSÀRIA

LLUITA PELS DRETS

Polítiques d’austeritat?

La pobresa registrada a Catalunya actualment afecta al 23,9% de la població, és a dir un de cada cinc catalans i catalanes, gairebé un milió i mig de ciutadans, es troben per sota el llindar de la pobresa. És a dir, viuen amb menys de 460 euros al mes amb les mancances alimentàries que això comporta.

Per tots és sabut que la política de la majoria de supermercats i grans superfícies de distribució és la de llançar productes que, tot i ser aptes pel consum, tenen algun defecte, han estat lleugerament malmesos o la data de caducitat és prou propera. En aquests casos, la majoria d’empreses o bé destrueixen aquests productes o bé els llencen als contenidors. Així, moltes persones amb dificultats econòmiques es veuen abocades a remenar els contenidors per recuperar els productes que són aptes per al consum posant en perill la seva salut i sent un atac directe a la seva dignitat.

Segons un estudi de Tristam Stuart, el sistema alimentari a Europa aboca directament com a deixalles quasi la tercera part dels aliments. Un clar exemple és la pesca, que malbarata entre un 40 i un 60% per raons de mida. Si considerem la part final de la cadena obtenim que les llars, restaurants i supermercats malbaraten 262.471 tones d’aliments a Catalunya. En les jornades organitzades l’any 2011 sobre malbaratament alimentari, el responsable de Nestlé a Espanya es va negar a facilitar les dades de malbaratament d’aquesta gran empresa. Per què no cal oblidar que la finalitat d’aquestes ja no és alimentar a la població sinó fer diners. A l’any 2012, a Catalunya un 23,9% de la població no té dret ni a una alimentació digne. Podem dir que el liberalisme ensenya la seva cara més crua i salvatge quan deixa a una de cada cinc persones en exclusió.

Per tant, el debat ja no és com es lluita contra la pobresa. És millor la caritat o el treball recompensat?

El debat és com canviar un sistema que no garanteix l’alimentació digne de la seva població.

Si realitzem un breu repàs als principis bàsics del liberalisme econòmic occidental, veurem els seus grans defectes. La llei de la lliure competència del mercat aboca milers de tones d’aliments com a residus diàriament per raons de canvis de preu. La llei d’economies d’escala elimina de forma implacable

als petits productors fent que els mercats siguin només aptes pels que realitzen agressives polítiques laborals, i la llei del mercat global sense fronteres permet que els ideals liberals s’estenguin per sobre de països i cultures.

Sense considerar aquí els problemes derivats de la contaminació de sòls per males pràctiques de fertilitzacions agrícoles per competir al mercat global; la desaparició de part de la biodiversitat agrícola, la generació d’emissions de diòxid de carboni generades per la indústria o pels recorreguts a gran distància pel transport de mercaderies, o els problemes derivats de la generació de residus quan consumim aquests productes. Recordem que l’industria genera el 80% dels residus i la població el 20%. Perquè pel bé de l’economia el govern en fa la vista grossa, tot sigui generar riquesa i llocs de treball. El gran debat no s’ha de desviar en si col·laborem amb les entitats benèfiques o si hem portat prous ajudes al Banc d’Aliments. El debat és que l’actual sistema econòmic no garanteix el dret a l’alimentació a una cinquena part de la població del nostre país. Perquè la finalitat i l’estructura d’aquest sistema no és alimentar persones ni garantir els drets bàsics sinó fer diners a qualsevol preu. No parlem doncs de les fal·làcies de «les polítiques d’austeritat». Parlem més aviat de polítiques salvatges que redueixen la dignitat de la condició humana a una xifra del pressupost públic.

Benvinguts al món absurd. Al món que fa treballar a un pagès per fer el blat, que dóna feina a un camioner per portar la farina a la fàbrica, on un obrer la posarà en un sac i un forner la vendrà en forma de pa a un supermercat, i que finalment es llençarà a les deixalles perquè aquella família no el pot comprar. En fi, polítiques d’austeritat.

L’ALTERNATIVA NECESSÀRIA

Uruguai legalitza la marihuana La primera proposta d’aquest article per al butlletí era la d’escriure sobre el fet que un país petit i poc poblat com l’Uruguai s’avancés a d’altres al regular el consum, la venda i la producció de la marihuana per a ús recreatiu, medicinal i industrial. D’aquest primer propòsit hem passat a fer una reflexió que no per prou coneguda deixa de ser important per entendre la decisió d’en José «Pepe» Mújica, president de l’Uruguai, i el seu govern.

«Estem fent un pas històric per canviar una política basada en la doble moral i la hipocresia, que perjudica els que tenen menys accés a la justícia, criminalitza la pobresa i va fracassar en tots els seus objectius», va afirmar el diputat uruguaià Sebastián Sabini, que és qui va portar la veu cantant a l’hora de defensar el projecte.

Va dir que amb aquest pla es busca un instrument legal que permeti reduir l’oferta i la demanda d’una manera més eficient, racional i respectuosa amb els drets humans, en un país on, va dir, el 20% de la seva població ha declarat haver consumit marihuana.

Evidentment que podem parlar i podem posicionar-nos de diverses maneres: que si els xamans de totes les cultures humanes han fet servir substàncies al·lucinògenes, que si ens menja les neurones, que és bo pels malalts de càncer amb tractament de quimioteràpia, que si els nostres fills i filles comencen per aquí i acaben amb d’altres substàncies molt més additives i perilloses, i així fins a emplenar documents sencers amb pros i contres sobre el consum de drogues, però no és aquesta la nostra intenció.

El que realment volem és recordar a tothom, com si fos necessari!, que el tema és el de sempre: el domini dels mercats. El de la droga és un altre mercat i, en aquest sentit, es pot igualar al de les preferents, al de l’energia, al de l’alimentació i, en definitiva, a tots aquests àmbits on es pot aplicar el concepte de mercat entenent que, segons la definició del diccionari, un mercat és un conjunt d’activitats de compra i venda de mercaderies dutes a terme per dues categories de subjectes econòmics, oferents i demandants, en la qual un dels subjectes (oferent) obté un benefici econòmic.

Quan arribem a aquest punt és quan comencem una altra vegada la discussió: no és pas el mateix, les drogues posen en perill la vida de qui les consumeix, les preferents només poden portar fins al suïcidi d’individus però res més, el mercat de l’energia només pot portar a famílies senceres a la pobresa energètica però no mata, en moltes parts del món els éssers humans moren de gana cada dia degut a la falta dels

aliments bàsics, però no importa a ningú amb poder de decisió, i així successivament.

Evidentment el que segueix a aquest raonament, si realment creiem que els mercats influeixen de forma tan negativa en la nostra vida diària, és el de fernos la següent pregunta: es pot construir un altre tipus de societat, un altre tipus de país en el qual els mercats no tinguin la importància que durant milers d’anys han tingut dins la nostra civilització i que han influït de manera tan determinant en tots els àmbits de la nostra evolució?

I aquí tornem a la discussió en el sentit d’enfrontament de diferents punts de vista: l’esperit humà està fet per superar entrebancs si realment pot guanyar alguna cosa de tipus material, sinó és incapaç d’evolucionar, o, no és pas veritat, els éssers humans estimem el coneixement per sobre de totes les experiències i en l’inici de la nostra evolució ni els mercats ni els guanys materials tenien la importància que han adquirit amb el pas del temps. Com en totes les parcel·les de l’experiència vital de la nostra espècie el pensament no és pas homogeni i tenim ben present la dita catalana: tants caps tants barrets.

Creiem que tots aquests arguments i contraarguments són els que han format part del raonament que aquest petit país del sud d’Amèrica del Sud es va fer i que és el que el va portar a prendre la decisió de dir: volem acabar amb la hipocresia d’una societat que, com sempre, penalitza a les classes més desfavorides i fa que molts joves perdin la vida consumint drogues alterades com la pasta base, droga molt comú a Amèrica, droga de molt baix preu però que també porta a la mort de forma molt ràpida.

Queda, doncs, començar a pujar els graons que ens portin fins al naixement d’una nova societat on els mercats, qualsevol tipus de mercat, perdi importància davant valors com el coneixement, la solidaritat i la justícia.

Farners en moviment

CANVI SOCIAL

5

1 Urbanització sobre la carretera de Girona, amb una altra rotonda i dues més a Santa Coloma Residencial. Costarà més entrar i sortir del poble.

7 Perquè aquest tros de mapa és l’únic que no gaudeix de cap tipus de protecció? O és que el paisatge s’acaba on comença la propietat d’alguns?

1, 3 i 6 La situació del riu Esplet és emblemàtica de la falta de protecció dels corredors naturals, amenaçat pel nou polígon, la variant i el tren transversal. Ens ho creiem que hem de protegir el nostre entorn?

8 El Rocar, els arbres i arbredes monumentals, els camins i senders..., elements del paisatge que reclamem que siguin incorporats i protegits.

2 Es preveu una gran pèrdua de sòl agrari, a l’expandir la taca urbana en gairebé tot el perímetre del poble. El camí vell de Riudarenes convertit en carrer ample i urbanització a tot el pla de Ca la Xifra, queden amenaçats lledoners i alzines centenàries, testimonis del recés de l’activitat agrícola. Creixement innecessari i pèrdua irreversible.

3 L’ermita de Sant Marçal envoltada per un polígon enorme de parcel·les buides, exemple de que l’especulació no respecta res i de que el veritable negoci és urbanitzar.

9

On posem la centralitat comercial? Integrada al poble o allunyada dels recorreguts habituals de qui normalment va a comprar?

10 i 2 en part Molta ciutat jardí, fora de l’abast de la majoria... o recuperem els buits de l’especulació, com solars i cases buides, i pensem en promoure, per exemple, equipaments i habitatges pels joves i la gent gran?

4 Can Blanquera com a emblema de que la protecció dels interessos privats passa per sobre de qualsevol consideració ecològica o social. No es respecta la zona inundable de la riera. Interessos privats i acords secrets...

5 Atemptat definitiu a la riera de Castanyet: 2 nous ponts i certificació de que no es respecten ni les mínimes servituds de protecció dels cursos d’aigua.

6 Què costa la variant? Només l’enllaç fins a la carretera de Castanyet costa 1 milió €. Ens calen? O deixem de construir-ho tot sobre les carreteres i comencem a promoure el transport públic i la mobilitat sostenible?

l de la

Rama MAT

Un

altre és

possible AL·LEGACIONS:

Un altre POUM és possible és el lema de la campanya que vam fer la CUP Farners l’es· tiu passat per fomentar la presentació d’al· legacions al POUM. La campanya va consistir en un cartell amb el resum dels motius prin· > Si voleu col·laborar, podeu signar les al·legacions als llocs habituals. cipals per al·legar contra el POUM i un seguit d’articles que vam publicar al nostre blog, a la web, al facebook i al RESSÒ. La CUP va presentar 62 al·legacions.

Podeu consultar-ho tot al blog: regidoria-cupfarners.blogspot.com 1. El P.O.U.M. està dissenyat en funció a una hipòtesi de creixement demogràfic totalment subjectiva reconeguda en el mateix projecte. Les actuals dades de creixement demogràfic ja evidencien l’error de càlcul.

2. El P.O.U.M. projectat no respon ni al dret a l’habitatge ni a les necessitats reals d’habitatge de la població.

3. El P.O.U.M. representa una actuació més de pèrdua d’espais agraris i naturals d’interès representant un seriós incompliment als acords presos en l’elaboració de l’Agenda 21 local.

4. El P.O.U.M. incrementa de manera desmesurada les necessitats d’aigua del municipi perdent l’autonomia hidràulica que actualment tenim.

5. Es projecta un altre polígon industrial.

6. El P.O.U.M. no contempla polítiques de rehabilitació ni millora del parc d’habitatges buits existents en el municipi.

7. El P.O.U.M. que es pretén aprovar suposa la perpetuació de models de desenvolupament socials i econòmics insostenibles.

www.farners.cup.cat farners@cup.cat

6

7

Farners en moviment

Un altre POUM és possible El projecte d’un nou Pla d’Obres i Urbanisme Municipal (POUM) és, segurament, la proposta més important del govern municipal durant aquesta legislatura. La CUP va votar en contra de la seva aprovació inicial, que va comptar amb l’únic suport de l’equip de govern, 9 vots de 17, una majoria massa minsa per un projecte que afecta a tot el poble i que condicionarà el seu futur. L’estiu passat l’Ajuntament va posar el POUM a exposició pública i s’hi van presentar més de 300 al·legacions. Es preveu que en els propers mesos el govern porti el projecte definitiu al ple per a la seva aprovació definitiva.

I un altre POUM és necessari. Punt de partida: en la fase de participació ciutadana la població afirma voler un creixement moderat de la ciutat, per contra, el govern presenta un pla que preveu doblar la ciutat en 28 anys.

Des de la CUP hem encarat el procés d’al· legacions al POUM amb la intenció de dibuixar una alternativa global a la hipòtesi de creixement, i no només de fixar-nos en els quatre punts més escandalosos (Can Blanquera, Sant Marçal, la riera de Castanyet o els vivers). Aquesta alternativa no només és possible, sinó més necessària que mai, avui que la crisi i l’impacte del model de creixement de la dècada passada són més evidents que mai: volem realment més especulació, més endeutament, més deteriorament de l’entorn?

Amb el 13% de l’habitatge buit i grans quantitats de sòl vacant, hem proposat la renovació del sòl urbà com a alternativa a l’extensió de la ciutat. Si mai tornés a créixer la població, això ens dóna marge per a arribar als 15.000 habitants sense haver de destruir ni un pam més de sòl agrari. Més enllà d’aquesta xifra ni podem créixer, ni hauríem de créixer. Per la senzilla raó de que no hi ha prou aigua disponible tal com s’està fent sevir avui. El govern proposa una connexió externa al Pasteral, sense explicar que ni el preu ni la qualitat de l’aigua seran mai els mateixos. I sense explicar que ni al Ter li sobra aigua, ni es garanteixen avui els cabals mínims de les rieres del poble.

Proposem la renovació urbana també com a forma de garantir el dret a l’habitatge: la ciutat jardí proposada en el POUM no està a l’abast de la majoria de farnesencs. Potser hi ha qui creu que ens farem tots rics, però la realitat no és aquesta. Aquesta renovació permetria, alhora, començar a afrontar que l’envelliment de la població necessitarà un tipus d’equipaments que no hem previst enlloc, com els pisos tutelats per a gent gran. Els edificis a mig construir al pla del cementiri en són una bona oportunitat.

I a aquesta renovació interna cal afegir-hi dues virtuts més: la millora de la base fiscal municipal i la promoció d’una centralitat comercial accessible i integrada en el municipi. En el primer cas, per exemple, tenim el Pla Director del Clavegueram (18 milions d’euros, que no tenim, per a renovar la xarxa de

8

LA CUP AL CARRER

MODEL DE POBLE

• El POUM actual, que encara no s’ha desenvolupat del tot, preveu 19.000 h.

• El nou POUM dobla l’espai d’extensió de la ciutat i preveu fins a 28.000 h.

• Els darrers 4 anys la població s’ha estancat amb poc més de 12.000 h. i totes les previsions indiquen que continuarà estancada un quants anys. clavegueram). Però no val el mateix la canonada del carrer Verge Maria que la de l’Avinguda Joan Maragall, per posar un exemple, si es compta entre quants veïns s’ha de repartir el cost. I en el segon, mentre el govern ens situa l’oferta comercial a la carretera de Sils, des de la CUP proposem mesures per a revitalitzar la zona al voltant de l’estació d’autobusos, zona amb espai suficient i accessible a peu i, alhora, millorar les connexions al nucli històric.

Establert tot això, és una continuació que no ens cal cap variant (algú ha comptat què costa?), sinó que podem esmerçar recursos en promoure el transport públic. I n’és una continuació que, si la ciutat no ha de créixer, podem començar a fixar-ne els límits ordenant l’entorn de la ciutat: protegint els corredors naturals, especialment els cursos d’aigua, reservant sòl per a carrils bici, dibuixant una anella verda al voltant de la ciutat que ordeni els espais periurbans i, sobretot, eliminant les amenaces que pesen sobre l’entorn immediat: Sant Marçal enmig d’un polígon buit, una zona industrial a Can Blanquera sense respectar ni les mínimes distàncies a la riera i una variant pel riu Esplet fins a la carretera de Castanyet a tocar de la Font del Roure.

Una millor base fiscal municipal, un centre revitalitzat, un entorn protegit... això són elements centrals per al model de desenvolupament que necessitem per al futur, un model que haurà de basar-se en recuperar l’activitat agrícola, ramadera i forestal, en aprofitar els usos turístics, i socials!, de l’entorn natural, en preservar i potenciar el teixit comercial colomenc.

No és que renunciem a tenir indústria, sinó que avui tenim un polígon buit.

Però per arribar aquí cal un debat molt més gran sobre el model de ciutat. Un debat que no només siLa redacció del POUM té un pressupost de 206.000 €, a càrrec del pressupost municipal, diners que són de tots. Es requalificaran 241.000 metres quadrats de terrenys rústics a urbanitzables, molts d’aquests terrenys ja els han comprat promotores immobiliàries, a preu rústic, és clar. Els propietaris, entre ells l’Ajuntament, hauran de pagar a aquestes empreses per les obres d’obertura i canalitzacions dels carrers, i per la parcel·lació, en la qual calculem que molts perdran entre el 45% i el 55% de terreny. Amb això les empreses promotores ja hauran cobert bona part de la inversió, encara que les parcel·les quedin buides. Un negoci rodó. La bombolla immobiliària.

enorme: haurem malgastat l’oportunitat de traduir en el planejament la necessitat de transformar el model de desenvolupament seguit fins avui. És per això que cal tornar a obrir el POUM a la participació i consulta ciutadana, de forma que quan els ciutadans afirmem que volen un «creixement moderat», puguem dotar això de contingut precís.

LA CUP AL CARRER

GÈNERE

8 de març de 2014 Passa el temps molt ràpid i, de cop i volta, ens vam tornar a trobar amb un altre 8 de març, dia que commemorem una diada molt especial per a les dones.

I vam sortir al carrer, ens vam «posicionar» al capdavall de la Rambla i vam obsequiar a tothom que es deixava amb galetes, sucs i llacets de color lila i, com sempre, vam passar una matí molt agradable compartint amb els nostres conciutadans paraules i mirades, o sigui de la forma que entenem nosaltres que s’han de celebrar aquestes diades.

I ara toca que us fem cinc cèntims de la diada, però no patiu, que no repetirem la història, no tornarem a explicar allò de quan les dones russes, morta de gana la seva mainada, van sortir al carrer etc., etc.

Sí que hem d’explicar que ja no tenim el mural pintat als dipòsits de la carretera d’Anglès. Ja no podem llegir les frases de la Maria Mercè Marçal i, amb el pas del temps, tampoc ningú recordarà aquell dia de començaments de la primavera del 2013 quan vam pujar als dipòsits amb les galledes plenes de pintura blanca, lila i negra, amb els pinzells a punt i l’ànima plena del desig de compartir la nostra reivindicació amb la resta d’habitants del poble.

Com que agraïm a l’atzar els tres dons: el d’haver nascut dones, de classe treballadora i nació oprimida, i, per tant, el preciós do de ser tres voltes rebel, vam decidir no quedar-nos sense paraules i vam esPROCÉS D’INDEPENDÈNCIA

criure una carta al RESSÒ i vam demanar a l’Ajuntament un altre lloc per poder refer el nostre clam de renovació de la nostra vella, cansada i patriarcal societat.

El RESSÒ va respondre i ens va publicar la carta, el regidor de l’Ajuntament va respondre com sempre: el carrer serveix per ser netejat moltes vegades al mes (i pagar molt per la neteja viària), serveix perquè circulin els cotxes (el més ràpid possible per tornar-nos a tancar a casa quan més aviat millor) i per poca cosa més.

I la reflexió final és la de sempre: no podem utilitzar els espais públics per explicar-nos ni per reivindicar-nos perquè diuen que no ens pertanyen, només tenim l’obligació de pagar-los com si fossin nostres.

Farners en moviment

gui un procés tècnic de presentar al·legacions, sinó una reflexió sobre quina ciutat tenim i quina ciutat volem. Un debat que parteixi d’un estudi econòmic acurat sobre l’impacte del planejament urbanístic, i de l’anàlisi de l’oportunitat i viabilitat del pla. Redactar un pla per a fer més del mateix però una mica diferent (millor?) representarà un cost d’oportunitat

LA CUP AL CARRER

Independència per tapar-ho tot No caiguem en la trampa. L’estelada funciona molt bé com a catifa per tapar el que no es neteja.

En els darrers dos anys, des de que ser independentista està de moda, se n’ha pervertit el concepte.

No serem nosaltres qui critiqui l’augment massiu de suport al procés, però sí que hem de ser molt conscients de l’ús que alguns en poden fer.

I això és el que dia rere dia presenciem: dèficits molt importants en la nostra societat que queden a l’ombra de l’estelada. Perquè sembla que el dia 1 de Catalunya com a Estat, no existiran els problemes.

Que no som al país de les meravelles, i Espanya no és l’única que ens roba!

Mentre onegen les banderes als balcons i alguna

gent encara confia en la política tradicional, dins les cases hi fa fred. Fred d’adonar-se que els corruptes no són a l’atur. Ni a la presó. Que els serveis públics són, cada vegada més, beneficis privats –justificats a canvi de les conegudes retallades. Si no, veieu la introducció de sectors privats dins la sanitat, l’externalització de la publicitat de TV3 deixant-la en mans del grupo Godó, peatges encoberts en autopistes i autovies.

I per acabar-ho de fer rodó, hem de donar gràcies a l’aprovació de Barcelona World perquè ens salvarà de l’atur. I la precarietat laboral? On queda situada? S’ha vist que el negoci del joc pot fer modificar lleis, quines pressions hi deu haver al darrere d’això?

9

Farners en moviment

Però no hem de patir, tenim policia pròpia. Però és la policia que volem? Uns mossos que el passat 29 de març durant la marxa per la desobediència, per posar un exemple, s’infiltren entre els manifestants i són agredits pels propis companys policies, sort que es van poder defensar amb les plaques i les porres extensibles. O que es rasuren tot el cos per evitar fer-se una anàlisi toxicològica per drogues dins la investigació de l’assassinat de l’empresari barceloní Juan Andrés Benítez, això és obstrucció a la justícia?

Mentrestant, la roda segueix girant. Però no la confonguem amb la

pilota que cada cop és més grossa i s’emporta per davant a més col·lectius: persones desnonades, dependents sense recursos, immigrants atrapats en CIEs, etc. I no sortiu al carrer, que la nova llei espanyola de seguretat ciutadana ens desprotegeix podent convertir qualsevol mobilització en delicte.

Volem uns Països Catalans lliures d’Espanya, sí, però també lliures de totes aquestes màfies.

Tenim clar que la independència és l’oportunitat per començar de zero, però cal treballar fort per canviar les coses d’arrel.

La desobediència serà clau en el procés d’independència Desobediència civil i institucional. La CUP fa una crida a desobeir les lleis que ens imposa l’estat espanyol, però també des de molts sectors l’està impulsant la societat civil, en l’educació, en els peatges, en la sanitat, en les hipoteques, etc.

A Catalunya i als Països Catalans.

Volem el referèndum tant sí com no, i per fer-lo estem convençuts que haurà de ser convocat unilateralment pel Parlament, és a dir, desobeint. I aquí serà clau

obtenir el reconeixement internacional i denunciar la manca de democràcia de l’estat espanyol.

No volem que es dilati més enllà del 9N, sinó es fa aleshores serà un frau democràtic, i ja prou dèficit democràtic que patim.

En cas que no es pugui fer i es convoquin les famoses eleccions plebiscitàries, volem que sigui de seguida i que l’aposta sigui per la declaració d’independència

DEFENSA DEL TERRITORI

unilateral, tal com demana també el dret de petició de l’ANC. En aquest supòsit la CUP demanarem que es faci un referèndum per ratificar-la, perquè volem que la base de la futura República Catalana sigui la validació democràtica de la població.

Però no ens en fiem i estem convençuts que cal estar preparats per realitzar accions de desobediència nacional col·lectiva més contundents.

LA CUP A L’AJUNTAMENT

Solució al problema de l’aigua El problema de subministrament d’aigua al poble s’arrossega des de fa molts anys, és conegut per tothom. Cada estiu estem sota amenaça de patir restriccions d’aigua potable a les cases mentre no s’abordi una solució definitiva. El motiu també és de sobres conegut, les explotacions agràries que hi ha riera amunt l’assequen completament la majoria d’estius i s’acaba buidant l’aqüífer de la riera, del qual s’abasteix el poble, havent de recórrer a un altre aqüífer més profund, l’aigua del qual té excés de fluor i no és apta ni per beure ni per cuinar.

10

Al butlletí de l’any passat ja informàvem de la inspecció que vam fer a la riera i denunciàvem l’existència de captacions d’aigua que no responen a cap normativa actual, sense cap mena de regulació i sense cap mena de facturació, que permeten a alguns regants, concretament als vivers, disposar de tota l’aigua de la riera i deixar al poble sense aigua potable, una situació que qualificàvem de caciquisme, permesa per les administracions competents, que en aquest cas són la Generalitat i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), agreujada pel fet que, mentre no re-

cas d’optar per un transvasament del Ter contradiríem aquestes normatives i recomanacions i contribuiríem a agreujar els problemes d’abastiment i disponibilitat d’aigua del baix Ter, essent gens solidaris amb aquest territori i amb la seva població.

La conca de la Tordera, de la qual forma part la riera de Santa Coloma i els seus afluents, és l’única de Catalunya sense embassaments i sense transvasaments d’aigua amb cap altra conca, cosa que li confereix un molt alt valor ecològic afegit pel que fa al manteniment i estudi dels ecosistemes fluvials mediterranis, i per mantenir-ne aquest alt valor ecològic són necessàries la preservació de les condicions que el fan possible i una bona gestió dels recursos hídrics i de tot l’entorn fluvial, i són les administracions les que tenen la responsabilitat de garantir-les i de donar-ne exemple.

I el tercer punt important que proposem és dotar-nos de l’exercici del dret a decidir en temes d’interès general, en aquest cas l’aigua, fent consultes a la població sobre les solucions que proposi l’Ajuntament, i que permeti al mateix temps a l’Ajuntament adoptar mesures especials en casos de necessitat, com pot ser recuperar el cabal en cas de sequera, tancar aquelles captacions que es consideri abusives, etc.

Dir també que aquesta proposta va totalment en el sentit de les recomanacions que fan les entitats ecologistes i que pot ser pionera al nostre país en el desenvolupament d’una nova cultura de l’aigua. En aquest sentit proposem fer extensives les recomanacions d’elaboració d’un pla d’usos de l’aigua a tota la conca de la Tordera que a més a més de l’assignació de cabals per municipis contempli les concessions de les plantes envasadores d’aigua i la preservació de les zones inundables, les zones humides i el bosc de ribera.

I per últim explicar que l’hem presentada a tots els grups municipals més d’un mes abans del ple, perquè tinguin temps de discutir-la i fer-hi les esmenes que considerin oportunes, no com es fa sempre, que es presenten les propostes a la comissió informativa una setmana abans del ple i després correm-hi tots, però sobretot per fer el debat ben fet i per mirar d’encetar així una altra manera de fer les coses en els temes d’interès general, com considerem que és aquest. Trobareu la moció sencera al nostre blog: regidoria-cupfarners.blogspot.com

Farners en moviment

gulen aquestes captacions, estan instal·lant comptadors a les masies per l’aigua que agafen dels torrents i fonts de les muntanyes.

Arrel d’això vam presentar una moció, que es va aprovar, en la que demanàvem la revisió i tarifació d’aquestes concessions d’aigua de la riera, i l’Ajuntament així ho demanava al seu torn a l’ACA, instant-la, com a organisme competent, a redactar unes normes d’explotació de la riera. Però l’ACA no ha fet res.

Per això aquest any anem més enllà i en la moció que presentem aquest mes de maig demanem que sigui el propi Ajuntament qui redacti aquestes normes o pla d’usos de la riera i que les faci aprovar i aplicar a l’ACA i a la Generalitat.

A més proposem uns criteris d’ordre de prioritats per fer l’assignació de cabals. Primer el manteniment d’un cabal ecològic, segon l’abastiment d’aigua potable al poble i tercer, i en funció dels dos primers, l’aigua disponible pels regants. Proposem també que als regants se’ls cobri l’aigua amb tarifes diferenciades si és per productes alimentaris o per plantes comercials. I som conscients que això implicarà la constitució d’una comunitat de regants ara inexistent, que de ben segur que s’hi oposaran els cacics que ara es beneficien de la connivència de l’ACA i la Generalitat, però que va en benefici de tot el poble i de tots els regants.

El segon punt important de la proposta és que es desestimi la privatització del servei d’abastiment d’aigua i qualsevol transvasament, concretament la famosa captació del Pasteral, seguint les recomanacions ecològiques i la directiva europea, i, en conseqüència, s’adapti el creixement de la població previst al POUM a les disponibilitats d’aigua que determini aquest pla d’usos de la riera. Afegint que l’aigua per a ús industrial no s’agafi de la riera sinó d’aquest aqüífer més profund que no és apte com aigua de boca.

Això de ben segur comptarà amb l’oposició d’un altre tipus de cacics, els promotors immobiliaris, però va en benefici del nostre entorn i és optar per un altre tipus de desenvolupament més sostenible i més respectuós amb el medi, al que cada cop hi estarem més obligats.

Recordem també que a iniciativa de la CUP es va aprovar una altra moció en la que ens oposàvem a la gestió privada de l’abastiment d’aigua. En el pressupost actual hi figura una partida de 600.000 € per a la connexió al Pasteral, i a càrrec dels propietaris del polígon, cosa que considerem que contradiu els acords del ple, i més donada la situació d’Aigües Ter-Llobregat, en procés de privatització i pendent de sentència judicial.

L’alternativa dels transvasaments, d’altra banda, és totalment desaconsellada per les entitats ecologistes i per les normatives marc de l’aigua, europea i catalana, que entre d’altres coses insten als usos racionals de l’aigua, a adaptar les activitats productives a les disponibilitats pròpies d’aigua i al retorn progressiu al riu Ter del cabal transvasat a l’àrea metropolitana de Barcelona (vegeu la Declaració Àgora Aigua de Manlleu del 22 de març del 2014). Afegim que en

11

Farners en moviment

PARLEM AMB

Beth Galí,

portaveu de la No a la MAT Selva Li hem demanat a la Beth Galí poder parlar amb ella i ha acceptat. L’excusa per trobar-nos era parlar de la Consulta Popular sobre la MAT però en realitat hem parlar de moltes coses, sense pressa i sense pausa.

La Beth és una de les persones que va impulsar la consulta sobre la MAT que es va portar a terme durant el mes de gener d’enguany. Però, com ella mateixa ens explica, el més important d’aquest moviment social sorgit ja fa una bona colla d’anys és l’haver aconseguit que molta gent s’impliqués, que sortís al carrer i que també fos el moviment popular el que empenyés els polítics a moure fitxa i a prendre partit. S’ha d’estar molt pendent dels polítics, diu, i coincidim, se’ls ha de vigilar, amb la consulta s’ha aconseguit reobrir el debat sobre la MAT, però tenim la sensació que s’estan movent coses respecte al ramal i que no se’ns comuniquen. Ens comenta que s’està a l’espera que la Generalitat faci el seu informe i des de la plataforma s’ha encarregat a una comissió d’experts un estudi en profunditat del tema per després tornar a seure i parlar.

Dels grups polítics ens comenta que se’ls ha vist el deix electoralista, que segueixen les regles del joc de la democràcia indirecta, que juguen a aquest circ, i que caldria un canvi important, posar gent més íntegre al capdavant de la política i mecanismes que garanteixin processos més transparents. Però que també s’ha detectat un canvi gradual d’actitud i fins i tot d’opinió, per exemple l’alcalde al començament es mostrava incrèdul quan li comentàvem que calia apostar per energies renovables, i al final s’ha fet seu aquest discurs. Nosaltres comentem com a simptomàtic també el suport dels socialistes, aquí, a la diputació i al Parlament. El més implicat en el tema ha estat la CUP, diu, perquè realment ens creiem que el poder ha de ser del poble i que s’ha de trobar a l’abast de tothom. Tornem, com sempre, al mateix punt de partida: el poder de decisió ha d’estar en mans dels moviments socials, s’han d’impulsar les iniciatives populars. La Beth creu que el multireferèndum és una proposta realment potent que pot i que hauria de tenir molt de futur.

De la seva experiència durant aquest període podem destacar l’aprenentatge que ha fet ella i que ha vist fer a les companyes i companys de perdre la

por a expressar-se, d’abandonar això tan recurrent de pensar que no es pot fer res i que el nostre valor com a ciutadans queda reduït a unes urnes que només veiem una vegada cada 4 anys. És allò que diem nosaltres de passar de la queixa a l’acció, però per això cal organització. Ens falta experiència per organitzar-nos, diu, i creure’ns-ho, afegim. Vèncer la indefensió apresa, la despolitització de la gent.

Un dels temes que ha sorgit durant la conversa és el del dèficit democràtic en tota la gestió del tema per part dels governs, tant de l’estat com de la Generalitat, i ens explica que fins i tot la Comissió Europea va fer arribar al govern de l’estat espanyol la seva queixa sobre la forma en que s’ha fet tot el procés, gens ni mica transparent. La Beth ha reflexionat molt i ha compartit molt amb tothom i ens comenta coses que potser mai hem acabat d’entendre totalment: estem en una bombolla energètica de la mateixa manera que hem estat immersos en una bombolla immobiliària, veurem les torres abandonades d’igual forma que avui veiem els esquelets dels edificis sense acabar.

No és democràcia, és el poder de les grans fortunes dirigint un teatre. Sembla que tornem a l’edat mitjana.

I per acabar parlem de la premsa, i dels mitjans, i de la forma com es continua manipulant les informadores i informadors, limitant la sortida de determinades informacions, per exemple, i com tots els mitjans contribueixen a mantenir-nos en la total desinformació. I és que els mitjans no són imparcials. Cal crear esperit crític, diu, aprendre a contrastar la informació, en això internet hi pot ajudar, superar la competitivitat, aportar alguna cosa a la comunitat.

Durant la conversa hem vist com la Beth es creixia i ens encomanava la passió de qui realment creu en el que diu i en el que fa, no sempre totes dues coses van juntes! Moltes gràcies per compartir amb nosaltres el teu temps i la teva passió!!!

ORGANITZACIÓ DE LA CUP FARNERS L’Assemblea és l’òrgan decisori. Es fa un cop cada quinze dies.

Oberta a simpatitzants.

Les Comissions de Treball. Es reuneixen al seu ritme. Fan la feina que els encarrega l’assemblea i aporten propostes. Obertes a simpatitzants i col·laboradors.

Regidoria: feina de representació a l’Ajuntament.

Participació i Festes: impuls a la participació i en les festes.

Permanent: coordinació i funcionament entre assemblees.

Defensa del Territori: medi ambient i urbanisme.

Gènere: igualtat entre sexes.

12

L’Assemblea Oberta. Assemblea pública oberta a tot el poble.

S’hi decideixen les coses més importants a criteri de l’Assemblea. farners@cup.cat | www.farners.cup.cat | facebook: CupFarners de LaSelva