2 Butlleti de la Cup Farners by Cup Farners

EDITORIAL

Això acaba de començar Us presentem el segon butlletí de la CUP Farners, que editem un any després del primer. Ha estat un any amb fortes mobilitzacions que han provocat un fort trasbals a la política catalana. Hem viscut la manifestació més gran de la història del nostre país, amb 2 milions persones als carrers de Barcelona l’11 de setembre, que ha provocat eleccions anticipades en clau plebiscitària, amb un canvi en el repartiment de les forces polítiques, però sobretot amb un canvi de programes. I amb l’entrada de la CUP al Parlament, que ha de suposar un revulsiu. S’han generalitzat les mobilitzacions de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, que estan aconseguint que es revisin les lleis hipotecàries. Hem anat a dormir als CAP. Les escoles han sortit al carrer. Hem participat a la protesta massiva del No Vull Pagar per la gratuïtat de l’autopista, a les manifestacions per les vergonyoses obres de la N-II, i estem veient com sol un poble, Bàscara, aconseguirà que es treguin els camions d’aquesta carretera. I hem començat a fer insubmissió fiscal. Però aquestes mobilitzacions no han estat gratuïtes. Tot això ha passat l’any de les retallades més salvatges dels serveis públics, de les privatitzacions i dels rescats bancaris. Mentre els treballadors segueixen essent despatxats i abocats a la pobresa. L’any del des-

tapament generalitzat de la corrupció. Ja ho sabem que el sistema està podrit, però ara comença a fer ja massa pudor. L’any en que s’ha acabat el desdoblament de l’eix transversal, que ha acabat de fer desaparèixer un dels millors paratges naturals del nostre municipi, Les Fosses. En que hem tornat a patir restriccions del consum d’aigua pel benefici d’uns cacics. Tot amb la connivència de les administracions. I en que hem hagut de sofrir l’esperpèntic episodi del canvi d’estelades (la groga per la blava) a l’entrada del poble. L’opacitat de l’Ajuntament continua, però no estem orfes de mobilitzacions. Estem patint les estrebades d’un sistema que s’enfonsa i està determinat a arrossegar-nos a tots al seu naufragi. Però també estem vivint lluites per la dignitat de les persones i del país que busquen, i van relligant, l’alternativa al sistema i l’alternativa nacional. La CUP porta molts anys apostant per això, i no ens cansarem de repetir-ho, volem la independència i volem el canvi del sistema, i no entenem una cosa sense l’altra, i cal la implicació de tothom per aconseguir-ho. Convençuts que els grans canvis polítics i socials s’esdevenen en èpoques de crisi i no pas de bonança, i que cada cop som més a prop del punt d’inflexió entre el final del començament i el començament del final.

La riera és de tot el poble p. 2

Política de poble p. 8

Tornem-hi: No a la MAT p. 3

Entrevista: Cesk Freixas p. 10

8 de març de 2017... p. 4

#piulades p. 11

Els miralls d’Amèrica Llatina p. 5

Afrontar el repte nacional p. 11

Temps de desobediències p. 6

Tot està per guanyar p. 12

Negocis municipals p. 7

La riera és de tot el poble El mes de setembre de l’any 2011 la CUP va sol· licitar una inspecció al Departament de Polítiques Ambientals de la Generalitat de Catalunya i a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per les destrosses fetes a la riera Major de Santa Coloma per les obres de desdoblament de l’Eix transversal, que han afectat de ple un paratge natural de gran riquesa paisatgística i ambiental, Les Fosses. Un indret que tot i no gaudir d’un règim especial de protecció, esdevé de gran valor natural, econòmic i social. La resposta va ser el silenci. L’estiu del 2012, després de dos mesos sense ploure, i malgrat que la sequera no era gaire forta, el poble va patir una restricció del consum d’aigua de boca per excés de fluor, deguda a que l’aqüífer de la riera s’havia assecat i el subministrament d’aigua s’havia de fer des d’un altre aqüífer més profund que té aquest excés de fluor, situació, d’altra banda, força habitual al nostre poble els estius secs i calorosos. Aleshores la CUP Farners va realitzar per pròpia iniciativa una inspecció als trams de riera afectats seguint les recomanacions tècniques del Projecte Rius, que autoritza i capacita a voluntaris per custodiar el territori. La inspecció recull aspectes morfològics com ara l’hàbitat, la qualitat del bosc de ribera, el cabal i les alteracions de la riera; la qualitat biològica, és a dir, la presència de biodiversitat, i un breu anàlisi de la qualitat de l’aigua sense considerar aspectes com el PH, el nivell d’oxigen o la presència de nitrats del tram de Vallors a Sant Salvador. I amb atenció, també, a les captacions d’aigua de la riera que n’afecten el cabal. Del tram inspeccionat podem dir que s’han identificat diversos punts crítics. Especialment, els trams d’obres de l’Eix a l’altura del pont de Cladells i de les Fosses on presenta punts on la riera ha estat totalment modificada pel moviment de terres afectant greument la flora i la fauna. S’han talat arbres i no s’ha realitzat cap actuació de restauració. Una gran quantitat de sorres i pedres han modificat l’amplada i la fondària natural de la riera. També s’han observat restes de residus de materials d’obra com formigó, forjats i tubs abocats als marges. I que les Fosses han quedat completament colgades. L’altre afectació principal observada són les captacions d’aigua de reg dels vivers, que provoquen descensos al cabal de la riera fins assecar-la totalment. Mentre que a Cladells, malgrat la manca de pluja, el cabal encara era considerable, a la groga d’en Vilar la riera quedava ben eixuta, cosa que provoca que no es reompli l’aqüífer del qual s’abasteix el poble.

Recordem que la nova Directiva Marc de l’Aigua d’obligat compliment a la Unió Europea fixa que cal mantenir un règim de cabals mínims ecològics i per tant que una captació mai serà superior al cabal de la riera. Actualment a Catalunya conviuen diverses legislacions de rius que van des dels drets de captació del segle passat, o més enllà, a la normativa vigent. Tanmateix, la Directiva Marc de l’Aigua és normativa de rang superior i per tant s’haurà de respectar.

Cladells Aquest informe ens serveix per tenir dades objectives per encarar les propostes sobre el subministrament d’aigua al poble i sobre la conservació de l’entorn natural. Recordem que pel creixement urbà que preveu el nou POUM l’ACA va dictaminar la necessitat d’abastament extern d’aigua des de la dessaladora de Blanes, en un principi, o des del Pasteral. Nosaltres pensem que, a part de ser totalment desfasat el crei-

xement que preveu aquest POUM, abans de plantejar abastaments externs s’ha de millorar la gestió dels recursos hídrics propis del municipi. Al ple ordinari del passat setembre hi va haver dos acords sobre aquest tema. Un que portava el govern per a paralitzar definitivament la connexió a la dessaladora de Blanes i crear una comissió amb l’ACA per a estudiar noves fonts d’abastament. I un que presentàvem nosaltres per a revisar les captacions a l’entorn de la riera i estudiar mesures d’urgència en cas de sequera que comportessin recuperar el cabal. Les comprovacions que hem fet són que hi ha concessions d’aigua per a rec que no s’han revisat des de fa 200 anys, que donen dret a fer servir tot el cabal sense pagar, i que l’ACA no gosa revisar, mentre sí avisa als propietaris de masies que els posarà comptadors. La nostra moció també reconeix que els vivers malgasten aigua, aquí afegiríem que a part de millorar els sistemes de rec, cal considerar el tipus de cultius, sobretot els que gasten més aigua, com el de plantes ornamentals. Al ple del març passat vam preguntar quins passos s’han fet pel compliment d’aquests acords i no s’ha avançat res de res. Ara mateix podem dir que coneixem el problema però que no s’hi posen solucions.

La CUP al carrer

DEFENSA DEL TERRITORI

Les Fosses

Pel que fa a la qualitat química de l’aigua al tram analitzat, no disposem de recursos suficients per analitzar el nivell d’oxigen, de nitrats o la presència d’herbicides o insecticides que poden ser utilitzades en les explotacions de fruita i plantes que hi ha abans d’arribar al poble. Una vegada més des de la CUP reclamem que les institucions competents se n’encarreguin. Els instem a que es facin analítiques per tal de verificar que ni restes d’herbicides, pesticides ni insecticides vagin a parar a l’aigua d’on bevem tots els habitants del poble. Per la nostra salut, però també per la salut dels animals, insectes, fongs, algues i plantes més sensibles de les rieres que representen el primer graó de vida. Un punt alarmant és la poca presència de peixos. Esperem que d’aquí cinc anys no haguem d’explicar als nostres fills i filles que anys enrere a les rieres del país hi havia peixos i granotes. Sembla absurd, però els nostres avis i pares ja ens parlaven de com s’hi observaven anguiles. I l’altre punt negre que evidenciava l’informe era el mal estat en que havia quedat la carretera de Sant Hilari després de les obres, amb trams sense asfalt, sense pintura, sense senyalització o sense proteccions, que finalment s’ha arreglat, curiosament pocs dies abans que hi hagués de passar la volta ciclista.

Farners en moviment

Farners en moviment 2

La CUP al carrer

DEFENSA DEL TERRITORI

Tornem-hi: No a la MAT Aquest mateix mes d’abril la CUP preguntava al Parlament: «Des de la Generalitat s’havia explicat que la posada en marxa de la MAT era una condició indispensable per a fer funcionar el TGV entre Girona i la frontera francesa. Actualment el TGV està en servei i la MAT no està en marxa ni subministra energia. Quin és el capteniment del Govern al respecte?» A l’hora d’escriure aquest butlletí no sabem la resposta del govern, però ens la podem imaginar. Aquesta pregunta va dirigida concretament al tram d’interconnexió amb la frontera, però també hi ha un altre tram projectat. El BOE del 22 de febrer del 2013 publica la declaració d’impacte ambiental del brancal de l’Espinau a Riudarenes, un dels últims tràmits perquè comencin a fer-lo. Les raons que exposa per fer aquest ramal són l’alimentació del TGV i la millora del subministrament al sud de Girona i nord de Barcelona, pel que s’intueix que aquest ramal s’acabarà allargant cap al sud. Una manera eufemística de dir que serem més dependents de la voracitat especulativa de les companyies elèctriques. Pel que fa a l’impacte ambiental que declara, citem textualment el BOE: «Resultarían afectados por el proyecto, el corredor o ruta faunística de la riera de Santa Coloma, vía de comunicación entre las Gui-

lleries y la llanura de la Selva; la ruta migratoria que pasa entre el Rocar de Santa Coloma y la zona de Argimon; así como el flujo de conectividad Estanys de Sils-Massís de les Cadiretes.» «(...)aparecen espacios incluidos en el Catálogo de espacios de interés natural y paisajístico de las comarcas gerundenses (Les Guilleries, Riera de Santa Coloma, Bosques de Argimon y de la Esparra, Estanys de Riudarenes, Turons de Maçanet, etc.) y en el entorno de la futura línea y subestación existen zonas recogidas en el Inventario de Zonas Húmedas de Cataluña: balsas de Can Conill, Camp Batalla, Can Calçada, Mas Vern, Estany de Sils, etc.» Cita un centenar llarg d’espècies de fauna i flora protegides entre els que podem destacar la llúdriga, la tortuga mediterrània, el cranc de riu, vàries espècies de rapinyaires, els freixes de ribera o el boix grèvol, per posar alguns exemples. I també: «Dentro del patrimonio histórico y cultural destacan elementos de interés de diversa tipología: Masías, yacimientos arqueológicos (Puigsardina, Can Planiol, etc.), edificios religiosos, castillos y torres (Torre de la Esparra, Castillo de Farners o Castillo de Argimon, etc) algunos de los cuales están catalogados como Bien Cultural de Interés Nacional o Bien Cultural de Interés Local...» El traçat aprovat és comença a l’Espinau,

grants calen respostes contundents. La nostra opinió, i la de molts, és que la MAT no cal, que ja funcionem sense i que hauríem d’apostar per la generació distribuïda, més robusta, més eficient i més barata. I amb menys impacte ambiental i menys negoci especulatiu.

La CUP al carrer

GÈNERE

8 de març de 2017... - Àvia, per què totes les dones parlen d’un dia com el d’avui? Pel meu aniversari? - Èrika, el teu aniversari va ser ahir!! I sí el dia d’avui és un dia que a les dones ens agrada molt recordar. El 8 de març de 2013, un dia després del teu naixement, vam commemorar aquesta diada a Santa Coloma fent una lectura d’un conte no sexista que es diu La Ventafocs que no volia menjar perdius... a la biblioteca Joan Vinyoli i l’endemà vam pintar un mural ben xulo, veus aquestes fotos? són les que corresponen a aquell dia, què et semblen?... I tot això saps per què? Perquè un dia com avui de fa cent anys unes dones molt lluitadores i trempades van protagonitzar un episodi que va canviar la història d’Europa durant el segle XX... però, ja saps que a mi m’agrada explicar històries i, per tant, què et sembla si t’explico una història de dones? - Sí, sí, àvia, explica-me-la... - El 8 de març de 1917 unes dones russes, saps de quin país et parlo? D’aquell país que està a la dreta del mapa europeu, és un país molt gran i que a principis del segle XX va ésser l’escenari d’una revolta molt important. Un dels episodis que van fer esclatar aquest moviment va ser una marxa de do-

nes que demanaven aliments per als seus fills i filles. D’aquesta forma tan poc estructurada, tan poc dirigida pels partits polítics, un moviment de dones i d’obrers indignats que veien com els joves estaven embrancats en una guerra a Europa, la primera Guerra Mundial, i que no tenien res a perdre i molt a guanyar els va portar a fer que el Tsar (el rei dels russos) deixés el govern. Durant tot el segle XX es va parlar molt de quin dia s’hauria de celebrar perquè, com a dones, tenim diverses commemoracions, cap de coses gaire bones sinó sempre de lluita i reivindicacions!, que si la data de l’incendi ocorregut el 1908 en una fàbrica tèxtil de Nova York... en aquest incendi haurien mort un centenar de treballadores que s’havien declarat en vaga i tancat dins la fàbrica; que si els fets de Nova York van ser tres i no un fet únic: la vaga de treballadores del tèxtil de 1857, l’incendi de la fàbrica Cotton i el de la Triangle Shirtwaist Company el dia 25 de març de 1911. En aquest últim van morir 142 obreres (la majoria immigrants joves) que l’any anterior havien participat en una vaga per demanar millores laborals a la fàbrica. Les primeres celebracions del Dia de la Dona foren, per part de les socialistes

nord-americanes, el darrer diumenge de febrer de 1908. A Europa l’any 1910 en la 2a Conferència Internacional de Dones Socialistes Clara Zetkin proposà l’establiment del Dia Internacional de la Dona per tal de promoure el sufragi femení. Així doncs, el 19 de febrer de 1911 les europees celebraren la diada, però finalment el Dia Internacional de la Dona queda fixat en la data del 8 de març a partir de la sortida al carrer de les dones russes. Al principi el sentit de la diada responia a la lluita de les treballadores per tal d’obtenir millores laborals i socials i, al llarg del segle XX, el Dia de la Dona s’utilitzà per reivindicar principalment el dret al vot femení. Ara mateix, i sembla mentida que un segle més tard encara hem de continuar explicant coses tan elementals com que constituïm la meitat de la població mundial, que realitzem les dues terceres parts del treball que es fa al món, que guanyem el 10% dels salaris totals i que només disposem d’un 1% de la propietat mundial i no només això, sinó que hi ha un percentatge molt gran de dones que pateixen violència masclista, que moren a mans dels seus xicots o dels seus companys... És per tot això que encara avui hem de continuar lluitant per acabar amb segles de dominació masclista i reclamar els nostres drets en tots els àmbits de la vida quotidiana: en la nostra llar, en els llocs de treball, i, en definitiva, en totes i cada una de les parcel·les de la societat.

- Àvia, i per tot arreu és igual? - No, hi ha països en què les dones han aconseguit millores i d’altres en què encara les dones no hem estat capaces d’entendre que hi ha d’altres formes d’actuar i de veure la realitat que ens envolta. Per això la teva generació encara tindrà molta feina a fer si volem assolir algun dia una plena igualtat. Voldràs treballar per aconseguir-ho? - Sí, àvia!!! Em puc quedar amb aquestes fotos per ensenyar-les a les meves amigues? - Sí, és clar. Mireu-les i després un dia quedem per berenar amb elles i continuem explicant històries de dones, d’acord? - Sí, ara me’n vaig a trobar-les. Fins demà àvia, i gràcies per explicar-me el significat d’aquesta diada.

MODEL ECONÒMIC

«O ens llatinoamericanitzem nosaltres, o ens llatinoamericanitzaran ells»

Farners en moviment

passa pel Serrat del Corb, prop de Farners i pel Rocar. Les més de 3000 al· legacions que va rebre aquest informe només han provocat els desplaçament d’uns metres d’algunes torres. L’Ajuntament de Santa Coloma de Farners en va presentar unes quantes i en el seu moment l’alcalde va explicar en un acte públic que havien fet tot el que havien pogut però que no podien fer res més si els partits ho aprovaven al Parlament. Aleshores al poble hi havia una important mobilització contra la MAT. Des del públic se li va fer una pregunta que voldríem recordar a tots els partits: ja que vosaltres hi esteu en contra i els vostres partits hi donen suport, penseu fer alguna cosa al respecte? I se suggeria que abandonessin en bloc els respectius partits. I és que pensem que contra les imposicions fla-

L’ALTERNATIVA NECESSÀRIA

Els miralls d’Amèrica Llatina En un debat parlamentari celebrat aquest febrer, el diputat de la CUP Quim Arrufat acabà la seva intervenció sobre l’evident impagabilitat del deute de la Generalitat i l’estafa perpetrada pels bancs, amb una frase que de ben segur deixà a «ses senyories» un pèl atònites, suposant –que ja és suposar!– que l’escoltessin. Arrufat féu referència a l’auditoria ciutadana del deute que realitzà l’Equador, parlà de la valentia boliviana a l’hora de re-nacionalitzar els seus recursos naturals i, fins i tot, s’atreví a invocar dins les parets del Parlament a la temuda Veneçuela chavista. «O ens llatinoamericanitzem nosaltres, o ens llatinoamericanitzaran ells a marxes forçades», va concloure Arrufat. A «ses senyories» (el coneixement de la majoria dels quals amb Amèrica Llatina deu reduir-se al lloc l’origen de la minyona o a unes merescudes vacances a Riviera Maya o Punta Cana) la frase els hi deuria

sonar enrevessada i exòtica. Però aquells a qui ens preocupa cercar alternatives reals i concretes més enllà de les retallades pressupostàries, la submissió als mercats, en resum, de la liquidació de les classes populars, segurament hem comprès millor què volia dir en Quim quan parlava de llatinoamericanització. Durant la dècada dels 90, amb el terreny adobat després d’anys de dictadures militars tolerades (i promogudes) des de Wahington, la majoria de països llatinoamericans foren sotmesos a un experiment macro-econòmic. Una teràpia de xoc neoliberal. Les receptes del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional, amb l’objectiu de sanejar l’economia i assegurar-se el pagament del deute extern, foren aplicades escrupolosament per les elits dels respectius països. Alguns exemples d’aquestes mesures resulten inquietantment familiars: privatització dels recursos

drets, camperols sense terra, treballadors sense feina—, aconseguiren articular alteratives polítiques reeixides amb vocació de refundar uns estats que el neoliberalisme havia convertit en esquàlids servidors de les oligarquies. Alguns ho (des)qualifiquen amb el mot buit de «populisme». Però el cert és que, assumint les contradiccions de qualsevol procés polític de transformació viu i genuí, hauríem de parlar més aviat de mesures concretes que estan permetent la recuperació de la sobirania popular, una redistribució efectiva de la riquesa i l’expansió del concepte de ciutadania a aquells que no ho havien estat mai. No hi ha models per importar. Però sí miralls on reflectir-se i aprendre. Llatinoamericanitzar-nos nosaltres, abans no ho facin ells. L’ALTERNATIVA NECESSÀRIA

LLUITA PELS DRETS

Temps de desobediències «Creiem que hi ha lleis injustes, i quan hi ha lleis injustes, no sols és un dret, sinó una obligació moral de la ciutadania desobeir-les, i així forçar el canvi de la realitat». Aquesta frase de Thoreau va ser pronunciada per Ada Colau quan la PAH va recollir el premi de català/na de l’any el 2011. La desobediència civil ha estat una eina històrica per avançar cap a models més justos, present a casa nostra, la insubmissió al servei militar els anys 80 i 90, l’inici de les consultes per la independència a Arenys de Munt el 2009, i incomptables casos durant la dictadura. També la trobem en d’altres terres a Gandhi i les mobilitzacions per la independència de l’Índia, Rosa Parks desafiant la llei de segregació racial, etc. Es basa en el poder de cada una de nosaltres per no obeir allò que creiem injust i el poder de la col·lectivitat per a augmentar la pressió sobre l’status quo. És a dir, amb la suma del poder de cada una de nosaltres, l’horitzó és abastable. Actualment al nostre municipi tenim dues propostes interessants en aquesta línia. Per una banda, la sobirania fiscal promoguda per Farners per la Independència dirigida a particulars i empreses, però també a Ajuntaments. Per tal de preparar la independència i donar suport a la Generalitat pel tancament de caixes que requerirà la independència, la sobirania fiscal promou l’ingrés dels impostos a l’Agència Tributària Catalana. L’any passat un centenar de ciutadans/es ja els va ingressar a l’Agència Tributària

Catalana i no els ha arribat cap requeriment. És cert que els diners ingressats l’any passat a l’ens català van ser traspassats a l’Agència Tributària Espanyola, però cal que cada dia siguem més, pel dia que deixem de traspassar-los. També el nostre Ajuntament pot donar exemple, va fer un primer pas aprovant la moció per a la insubmissió fiscal, ara l’animem a practicar-la. Així que us animem a totes i tots a estar atents i difondre la campanya per la sobirania fiscal. Per altra banda tenim la creació de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca Farners. Davant una crisi i unes hipoteques bancàries que són una estafa, i que hem acabat donant milions d’euros públics als bancs per a salvar-los. Ha estat la mobilització de la ciutadania a través de la PAH qui ha aturat els desnonaments, qui ha entrat la ILP per la dació en pagament, i qui està fent que el patiment de la gent per les lleis hipotecàries injustes sigui part de l’agenda pública de partits polítics i mitjans de comunicació. Tot el nostre suport a les mobilitzacions que pugui emprendre la PAH Farners al municipi. És amb la mobilització de la gent que avançarem cap a la independència de la nació, la dació en pagament, la música en directe al poble, i amb la desobediència que protegirem el model d’immersió lingüística.... I és que com va afirmar Etienne de la Boëtie ja el segle XVI. «El dia que els deixem de sostenir, aquells que ens sotmeten cauran pel seu propi pes». Des de la CUP suport a la desobediència i mobilització popular!

LA CUP A L’AJUNTAMENT

SERVEIS PÚBLICS

Negocis municipals Des de la CUP volem un sector públic actiu, com a garantia per a la prestació dels serveis, com a font de llocs de treball i com a eina de cohesió social. Podríem fer grans discursos, però també podem explicar-ho amb tres casos concrets. 1. La recollida d’escombraries Durant el 2012 va firmar-se el contracte amb Fomento de Construcciones y Contratas per a la gestió del servei. Al seu moment vam votar-hi en contra, al considerar que FCC, empresa d’encuny franquista, és de les pitjors a qui podria adjudicar-se el servei, i perquè enteníem que era millor segregar del contracte la gestió de la deixalleria i la neteja dels carrers, de forma que ho gestionés directament l’Ajuntament i servís per a més coses que les que concep el govern: fomentar la reutilització i els intercanvis, generar llocs de treball. Com ha afectat el canvi? D’entrada el cost del servei representa l’11% del pressupost d’enguany, un valor alt. Molts municipis en tenen prou amb percentatges del 6 al 8%. A més a més, amb l’entrada de FCC aquest percentatge augmenta al 12%, és a dir, destinem més diners a aquest servei enlloc d’altres possibles partides. Tot i així, el servei continua essent deficitari: fins a 73.000 € l’any passat, sense tenir en compte els costos indirectes. Això ens porta a pensar que la taxa d’escombraries continuarà pujant. L’alternativa a l’increment seria augmentar el reciclatge i els ingressos per venda de residus, però aquest 2012 han disminuït. En resum, ens han encolomat un contracte que engloba més coses de les necessàries amb una empresa d’origen i funcionament més que dubtós. Per altra banda també hem comprovat que la taxa d’escombraries, que l’any passat ja va pujar un 2% per a usuaris no residencials, enguany puja un 5% per tothom. Ens podríem preguntar què passa en d’altres municipis similars al nostre. Comparar municipis és complicat, ja que cada poble gestiona els recursos a

Municipi Argentona Cunit Deltebre La Llagosta Sant Sadurní d’Anoia Santa Coloma de Farners La Seu d’Urgell Torroella de Montgrí Vilanova del Camí

Població 11.914 12.626 12.316 13.612 12.482 12.448 12.529 11.494 12.585

Tipus Taxa IBI Escombraries 0,710 129,00 0,750 126,00 1,100 140,00 1,080 102,00 0,569 111,64 0,790 147,90 0,687 108,82 1,160 156,00 0,453 117,65

la seva manera. Per això posem l’IBI com a indicador. Podem veure que si bé comparativament no tenim un IBI tan car, sí que tenim una taxa d’escombraries molt alta. Si resulta que el model i l’empresa triades no milloren els resultats, què se suposa que farem? 2. L’empresa mixta de l’aigua Sobre aquesta empresa, formada per l’Ajuntament i Sorea, ja vam difondre informació el passat gener al nostre blog. En recordem les principals conclusions: Tot l’estudi de viabilitat es basa en un increment de les tarifes del 23% fins al 2017. L’equip de govern ho nega, però això és el que diu la proposta de Sorea. Hi ha hagut una confusió deliberada amb els 850.000 euros que aportarà Sorea a l’empresa mixta per a inversions. Al principi ens deien que era a fons perdut, al final resulta que l’empresa se’ls cobrarà. Però amb els números que tenim l’empresa mixta municipal només guanyarà uns 400.000 euros. D’on sortirà la resta? I com farem les inversions que el servei necessita? Potser nosaltres hem fet malament els càlculs, però també és cert que el 75% dels contractes sobre l’aigua a Catalunya es renegocien durant els primers 5 anys. Si és així, això es farà dins d’una empresa formalment mixta, però a la pràctica majoritàriament privada, on els grups de l’oposició no hi tindrem cap mena d’accés. En tot cas, el govern ha aprovat un sistema de gestió del subministrament d’aigua que quedarà lligat pels propers 10 anys. Molt poc democràtic per part d’un govern que no representa ni a la meitat dels vots de les últimes eleccions municipals. El que tenim clar és que si l’aigua és municipal, i les instal·lacions i les màquines també, no hi ha cap raó per no assumir-ne la gestió de forma pública. I argüir que no tenim tècnics, sense ni plantejar-se contractar-ne, és força trist. L’alternativa que hem proposat és la gestió directa des de l’Ajuntament, que ens donaria més d’un milió d’euros de superàvit, i sense necessitat d’apujar la tarifa. En canvi amb aquesta empresa mixta hi perdrem aquest milió d’euros més els 450.000 que ens falten per pagar a Sorea, i encara pendents de saber què acaba passant amb la tarifa. 3. Tenim problemes amb la neteja dels edificis públics? Al 2012 hi va haver un increment de gairebé un sou complet, que no podem traduir en diners perquè el govern no ens ha donat les xifres. En la discussió del pressupost del 2012 vam demanar una racionalització de la despesa, que mentre en d’altres partides es produeix no és així en la compra de productes de neteja. Tot i que s’elimina la neteja externa de la Bi-

Farners en moviment

naturals i dels principals sectors estratègics, sovint amb uns preus ridículs i mitjançant processos d’adquisició irregulars; reducció dràstica de la despesa pública, especialment en les partides socials; augment d’impostos indirectes i taxes dels serveis. Els resultats: una escalada dramàtica de la pobresa i les desigualtats socials. I un fracàs en termes econòmics que, avui, tothom reconeix. FMI inclòs. Els hi sona? No cal esforçar-se massa per trobar les analogies. Al sud d’Europa ens estan llatinoamericanitzant a marxes forçades, les venes obertes de l’Europa perifèrica sagnen cada dia més davant dels dictats de la Troika. Tanmateix, en alguns països de l’Amèrica Llatina, les lluites de diferents moviments socials sorgits de les classes desposseïdes i marginades, impulsats pels de baix —indígenes sense

Compra productes neteja Neteja externa Biblioteca Coordinació netejadores TOTAL Sous netejadores

treballar amb empreses privades des de l’ajuntament no és la millor opció en termes d’eficiència i racionalització de recursos. Més aviat s’acaben generant increments de despeses que acabem pagant entre totes via impostos i taxes municipals. Que n’obtinguem un millor servei és discutible. El que segur que passa és que la prestació de serveis públics acaba regint-se per la lògica empresarial de maximització dels beneficis. I si penseu que les empreses contractades per l’Ajuntament tenen sensibilitat social, us animem a comprovar vosaltres mateixos les denúncies que FCC o Agbar (propietari de Sorea) acumulen arreu del món. L’última: Aquagest, marca d’Agbar a Galícia, està sent investigada pel mateix cas pel que ha estat imputat i detingut l’ex-president del Consell Comarcal. regidoria-cupfarners.blogspot.com

Pressupost 2011 35.200 6.000

Liquidació 2011 35.565 4.900

Pressupost 2012 33.250 5.500

Liquidació 2012 42.614 1.150

41.200 € 19,08 sous

40.465 €

38.750 € 19,96 sous

43.764 €

PARTICIPACIÓ

Pressupost 2013 41.300 0 11.000 52.300 € 19,96 sous

LA CUP A L’AJUNTAMENT

Política de poble Després de diversos mesos a l’Ajuntament hem vist que l’actual sistema polític d’organització local s’ha de revisar. Bàsicament, perquè de democràcia en té poca cosa. Si considerem la llei de bases de règim local, veurem que aquesta blinda un sistema on l’organització política i administrativa d’un municipi és a les mans dels qui governen. Els grups que són al govern amb majoria fan i desfan a plaer. La resta de grups, que també han estat elegits pel poble, únicament són escoltats al Ple ja que les seves possibilitats de decisió no existeixen. Si considerem l’equilibri de forces entre grups, tenint en compte la força econòmica, els recursos humans o tècnics del grup al poder, ens adonem que arriba al punt d’absurditat democràtica. Per cert, de no governar en diuen oposició. Perquè un municipi de 1.000 habitants ha de tenir la mateixa fórmula d’organització jurídica que un de 2 milions? Absurd. Per altra part, la societat veu dia rere dia que no és ni escoltada. Sense parlar de la impossibilitat de prendre decisions quan veritablement podria. Les conseqüències són nefastes a nivell social. Els ciutadans veuen a la classe política com a corruptes i els sobren arguments, perquè aquest sistema és pervers. La jugada és digna de ser estudiada. Primer ens

fan entendre que la democràcia és tirar un paperot cada quatre anys en una caixa i després ens fan responsables del que hem decidit. Ens fan córrer una cursa on les persones honestes de carrer, les que ens aixequem cada dia per anar a treballar, paguem els impostos i confiem amb les persones, mai podrem accedir-hi sinó entrem als jocs dels grans partits polítics. Hem confós democràcia amb partitocràcia. Sí, la llei dels partits polítics i no la de les persones. S’ha reduït la capacitat de prendre decisions de 12.000 persones a 9 regidors. Quin gran exercici d’intel· ligència. Felicitem aquests regidors que són al govern que es passegen pel poble pensant que estan fent un bé a tothom. Deuen pensar tenir no se sap quin do obtingut de la santíssima trinitat. I si només fos a casa nostra... Des del carrer no ens cansem de dir que calen reformes estructurals per sortir d’aquest parany, d’aquesta crisi. Com? Cal una negació rotunda a l’actual sistema d’organització local. Però no ens quedem aquí, cal construir espais de participació social i d’igualtat. No som capaços de construir nosaltres mateixos les nostres formes de viure? Esperem que ens escoltin més al carrer que a l’Ajuntament,

perquè a dia d’avui, després del conjunt de mocions i propostes que hem presentat, ens queda clar que proposar altres maneres de fer és picar ferro fred.

Mentrestant seguirem sent ninots, però això sí, conscients que ens estan robant dia a dia la digna llibertat de poder viure com volem.

Un altre model: sense transparència no hi ha participació La CUP hem fet unes quantes propostes per millorar la participació i la transparència, que defineixen un altre model de funcionament de l’ajuntament, algunes ja les vam explicar a l’anterior butlletí, però hem cregut oportú recordar-les totes juntes. Ple mensual per facilitar la participació i per agilitzar els assumptes municipals. I per evitar l’excés de plens extraordinaris on la participació és nul·la, ja que ni les persones poden fer preguntes ni els grups municipals que no són al govern no podem fer-hi propostes. Audiència pública sobre els comptes municipals perquè pensem que tothom del poble té dret a saber l’estat de la caixa municipal i que la transparència és una obligació del consistori envers els seus ciutadans. Modificació del reglament de participació ciutadana als plens perquè tothom pugui intervenir durant el Ple i no només en un apartat de precs i preguntes un cop s’ha tancat el Ple. Procés participatiu en les ordenances fiscals perquè considerem que els ciutadans i ciutadanes del poble han de ser consultats sobre els impostos que imposa l’ajuntament. Comissions informatives obertes a la ciutadania per tractar els diferents àmbits de la gestió municipal. Aquestes comissions entenem que han de formar part de manera ordinària de la feina que fa l’ajuntament per preparar els Plens i on els veïns, entitats i partits puguin exposar i debatre amb el govern municipal les seves opinions, problemàtica i propostes sobre tots els afers que ha de resoldre el Ple municipal. Cap de les propostes anteriors no ha estat aprovada, però nosaltres no renunciarem al nostre model, al contrari, això encara posa més en evidència als altres partits. Continuarem proposant-lo: pressupostos participatius on tothom pugui opinar en què es gasta els diners l’Ajuntament, consultes sobre projectes concrets, com per exemple el vial entre les carreteres d’Anglès i Castanyet, pel qual hi ha pressupostats 1.1 milions d’€, però que dubtem que es pugui fer per falta de diners. A part d’aquestes propostes generals també n’hem fet de concretes, com que es faci un reglament d’usos dels equipaments municipals, que l’ajuntament compri un equip de so o que es faci un reglament per aclarir el funcionament dels bucs d’assaig municipals. Al maig del 2012 va sortir la sentència del con-

tenciós administratiu que vam interposar contra el govern municipal per negar-nos informació sobre els contractes i factures de la festa major. La sentència ens dóna la raó i obliga l’ajuntament a donar-nos aquesta informació, però no va ser fins als últims dies de termini i després de presentar instàncies reclamant-la que finalment ens va ser facilitada la documentació. En el contenciós demanàvem que se’ns respectés aquest dret, però renunciàvem a reclamar indemnitzacions, perquè sabem que les acabaríem pagant entre tots i totes. La nostra intenció principal era, i és, fer canviar la manera de fer les coses. De resultes de les nostres demandes, la gestió de les barraques ha tornat a les entitats i el pressupostos s’ha reduït a menys de meitat, cosa que evidencia que com a mínim hi va haver una mala gestió i malbaratament de diners públics. Finalment, ens vam abstenir en la votació del reglament del Consell de Poble. Encara que des del govern es va dir que això era un pas important per activar la participació al poble, i que des d’alguns sectors de la població així es veu, nosaltres teníem, i tenim, unes quantes raons per votar-hi en contra. D’entrada seriosos dubtes amb el redactat del reglament i les atribucions que dóna, i les que no dóna, al Consell de Poble, que pensem que quedarà supeditat a la iniciativa del govern municipal. Després, que ja el procés per definir-lo s’ha fet de manera molt poc participativa i dirigida, s’ha triat arbitràriament representants d’entitats i no s’ha obert ni als grups municipals, que al capdavall són els màxims representants de la població, siguin al govern o no. També els 8.000 € que es van gastar en la contractació d’una empresa perquè els dissenyés tot el procés, la mateixa que ja fa uns anys va cobrar-ne 12.000 per la redacció d’un Pla Director de Participació Ciutadana que jau plàcidament en algun calaix de l’ajuntament. I per últim perquè pensem que d’una banda l’Ajuntament pot i ha de fomentar la participació d’altres maneres, principalment canviant el seu funcionament, com expliquen les nostres propostes susdites, i de l’altra perquè pensem que en un poble on no hi ha organitzats els nivells bàsics de participació, com podrien ser una comissió de festes, un consell de joves o unes associacions de veïns, plantejar directament un Consell de Poble és començar la casa per la teulada. Tot i així també vam considerar que podia ser un pas per activar la participació al poble i vam decidir, malgrat el nostre escepticisme, donar un vot de confiança al govern no votant en contra.

Farners en moviment

blioteca, suposem que assumida per aquest sou de més, el total de despesa s’incrementa. I a més a més s’hi afegeix la «coordinació de netejadores». Què vol dir això? Doncs contractar a l’empresa Consultoria Integral de Neteja SL perquè coordini i controli els serveis generals de neteja per un valor de 10.890 euros anuals, segons el decret d’alcaldia del 27 de març. Nosaltres pesem que aquesta funció la podrien fer els tècnics municipals o el propi regidor de serveis. La pregunta és òbvia: aquesta empresa ens permetrà recuperar els 12.000 euros i el sou de més que gastem aquest any respecte el 2011? I si és així, on es produirà l’estalvi? En productes de neteja? En sous de netejadores? I si no és així, perquè s’ha contractat a aquesta empresa? Per la municipalització dels serveis En els tres casos que hem exposat es demostra com

Sabem participar? No ens han deixat mai fer-ho. Les administracions fan el que mana el poder financer. Es gasten milionades en campanyes publicitàries d’opinió. No ens creiem els mecanismes de participació. La gent s’ha acostumat a anar per lliure i mirar els seus interessos i prou. Quan no, ens instal·lem en la queixa. Per canviar quelcom, l’autoorganització és necessària. Ens ho creurem?

CESK FREIXAS - Ens pots explicar els inicis d’en Cesk Freixas com a cantautor? - A l’institut de Sant Sadurní d’Anoia vaig començar a cantar amb els combos de música, fèiem versions. I l’any 2001 vaig començar amb les primeres cançons pròpies. - Tens alguna cançó que et defineixi més que qualsevol altra? - És difícil escollir una sola cançó, però potser sento que «Abril del 1984» o «Cançó per l’Abril» representen molt el missatge que vull transmetre. - Com veus el panorama de la música en català? - Doncs bé i malament: bé perquè per primera vegada s’escolta amb normalitat música variada en català. I malament perquè s’està vivint un moment similar al del rock català dels 90, en el sentit que hi ha 3 o 4 grups que sobresurten per damunt de la resta, sobretot degut a la influència mediàtica. - Pots viure de la música? Quina relació tens amb les companyies discogràfiques? - Tot i el públic reduït dels cantautors i de la cançó reivindicativa junts, actualment ja puc viure de la música i d’una manera autogestionada, sense dependre de les discogràfiques. - La popularitat de l’independentisme ha fet augmentar els bolos, o bé la crisi ha fet reduir el nombre de contractacions? - No crec que des del passat 11 de setembre hagin augmentat els bolos, però sí que la crisi global que patim ha fet augmentar l’èxit dels discursos socials i anticapitalistes. - Ens pots explicar els teus inicis i la vinculació actual amb l’Esquerra Independentista? - Sempre he estat vinculat al municipalisme, vaig començar militant al meu poble, Sant Pere de Riudebitlles, amb el grup que va precedir la CUP, després a Vilafranca del Penedès i a Girona amb Endavant i la CUP, i actualment a Vic amb el grup local de la CUP i donant suport a les llistes pel parlament. - Has tingut algun impediment o censura pel fet de ser de l’Esquerra Independentista? - Al País Valencià sí que m’han censurat algunes actuacions a última hora per cantar cançons anticonstitucionals i m’han intentat agredir. També a Figueres i a Lleida hi ha hagut intents frustrats de boicot. - Quin paper creus que tindrà la música, i la cultura en general, en el procés cap a la independència? - Penso que la cultura ha d’acompanyar el procés polític, també que ha d’exercir la crítica i ha de difondre, de fet ja ho està fent, la independència a la societat. I la música permet fer-ho d’una manera festiva. - Es pot comparar amb el moviment de la Nova cançó?

tropolitana que a la resta de pobles i ciutats? - La lluita no té res a veure, tenim el mateix discurs però diferents estratègies. Sempre cal conèixer els conflictes propis de cada entorn per fer una pedagogia adequada. - Què faràs el primer dia de la independència? - Sortir a fer una pintada que digui: «Reunificació dels Països Catalans!».

#piulades

- Es pot comparar en el sentit que en els dos casos els cantautors i cantautores vinculen la música i la cultura amb una funció social i política, tot i que la incidència en la societat no és la mateixa. - Què va ser primer, la música o la reivindicació? - Cantautors com Víctor Jara o Ovidi Montllor m’han influït molt a tots nivells, per mi la música és un mitjà per explicar la realitat política i social. Primer la reivindicació, després la música. - Com valores els resultats de les passades eleccions al parlament? - En general és positiu que la dreta catalana hagi baixat i les esquerres hagin pujat. - Quin paper creus que pot tenir la CUP al parlament? - La presència de la CUP, tot i que no influeixi en les decisions pel fet de tenir 3 representants, si que fa orientar els altres partits cap a l’esquerra, permet fer visible un moviment més desconegut de defensa de la classe treballadora. I crec que la CUP ha de canviar la institucionalització tancada per acostar-la al poble i així la gent pugui implicar-se en la política. En els ajuntaments hem demostrat que la CUP és coherent amb el seu discurs i ho seguirà sent en el parlament. Però a partir d’ara, també s’han de gestionar bé els passos i els ritmes per aconseguir el que volem. - Veus clar el camí cap a la independència del Principat i dels Països Catalans? - Veig que és un procés que hauria de ser més social que polític, que no es pot deixar en mans de dos partits i prou. És més fàcil aconseguir la independència de Catalunya que del global dels Països Catalans, però no podem oblidar que Catalunya només és una part de la nació. Realment em preocupa saber quins mecanismes tindrem per aconseguir incloure la res-

LA CUP A LA XARXA

Francesc Rivera. Qui només s’atreveix a desitjar allò que és possible està condemnat a aconseguir només el que li permetin.

Arnaldo Otegi. Només a partir de la construcció de grans majories podrem aspirar a aconseguir els nostres objectius polítics.

Feliu Ventura. Oblidar és també deixar de somniar.

Cesk Freixas. Som la minoria que canviarà la història. Som militants de la desobediència.

Enric Duran. «La #desobediència no hi cap a la presó, protegim la #revolucióintegral».

Fermin Muguruza. Se que n’hi ha amb el ganivet a punt, però no deixaré de parlar.

Farners en moviment

Farners en moviment 10

ta de territoris dins l’estructura i fer-ho bé. S’han de respectar els ritmes de cada lloc, sabem que fora del Principat és on es maltracta més la cultura catalana i on no hi ha hagut un nacionalisme fort, ni de dretes ni d’esquerres. - Després d’haver viscut a Sant Pere de Riudebitlles, Girona, Barcelona, Vic, creus que es pot treballar per la independència igual a l’àrea me-

ENTREVISTA

Jaume Barberà. La laminació del sector públic i de drets socials i laborals no és austeritat: és ideologia. Quim Arrufat. A Escòcia tenen data pel referèndum d’independència. Aquí ens fem fotos i declaracions. David Fernàndez. 72 desnonats diaris, 301 nous aturats cada dia, 87 acomiadats i 16 ERO quotidians, 493 vides cap a l’exclusió social cada 24 hores.

Martí Anglada. Si és pot lluitar per la unitat d’Espanya i contra la crisi, per què els catalans no poden lluitar alhora per la sobirania i contra la crisi?

LA CUP AL PARLAMENT

ORGANITZACIÓ

Afrontar el repte nacional El salt de la CUP al Parlament ha estat, està essent, un procés molt treballat internament. L’estiu passat, com bé sabeu, preveient l’èxit de la manifestació de l’11 de setembre, ja s’ensumava la convocatòria d’eleccions anticipades. Quan es va fer efectiva la CUP va convocar Assemblea Nacional extraordinària, a l’octubre, per decidir si es presentava per primer cop a unes eleccions al Parlament de Catalunya. I, tant o més important, per decidir com ho feia i com s’hauria de reorganitzar per afrontar el repte. Mantenint el principi de l’assemblearisme i l’autoorganització del nuclis locals, calia trobar i fixar els mecanismes de funcionament a nivell nacional per fer efectiva la feina dels representants parlamentaris. I després d’haver aconseguit representació parlamentària, aquest ha estat el debat intern principal d’aquest mesos, que s’ha resolt a l’Assemblea Nacional extraordinària que s’ha fet aquest passat mes de març. La campanya de les autonòmiques va suposar la creació de nombrosos grups de suport arreu del país, també aquí a La Selva. El programa, les llistes i la campanya es van fer tan participatives com es va poder. No es va demanar cap préstec per la

campanya. Les principals aportacions econòmiques van sortir de les assemblees locals. I malgrat no tenir quota de pantalla, la CUP va ser qui més actes de campanya va fer, més de 200 a tot Catalunya. Després, ja ho sabeu, 3 escons per Barcelona i, amb uns 14.500 vots, ens en van faltar menys de 500 per obtenir-ne un per Girona. A Sta. Coloma vam obtenir 238 vots i a algunes poblacions del nostre entorn es van treure resultats molt bons. Alguns dels grups de suport han mantingut l’activitat des de les eleccions i han continuat el seu camí per constituir-se en nuclis de la CUP, cosa que s’està traduint en un creixement de la CUP tant en nombre de persones, com d’assemblees locals, com en presència al territori. Al nostre entorn comarcal s’han creat dues CUP noves a Sant Hilari Sacalm i Breda, i la CUPA d’Arbúcies ha confirmat el seu procés de participació a la CUP com un nucli més. També a les comarques de Girona en conjunt hi està havent un creixement notable. Tot això ens aboca de ple a una nova etapa com a formació política, tant a nivell nacional, territorial i comarcal. Les assemblees territorials, que en el nostre cas agrupa a les CUP de les comarques gironines,

Farners en moviment

s’han reforçat com a espai de coordinació entre nuclis i de debat dels temes nacionals. Creix l’organització, creix la nostra implantació al territori, i la del nostre missatge als mitjans, la presència en la societat, però també creix la nostra responsabilitat en formular i dur a terme propostes i la feina que podem arribar a fer, en definitiva, creix el repte al que ens enfrontem.

ASSEMBLEA LOCAL

Tot està per guanyar

De moment s’han fet dues Assemblees Nacionals en mig any per adaptar l’organització, i a la tardor tenim programada la propera per definir les línies estratègiques de la CUP en els propers mesos. Però les coses no es fan soles, calen mans per treballar i caps per pensar. Les portes de la CUP són obertes a tots i totes.

El dissabte 6 d’abril la CUP Farners vam celebrar la primera assemblea general. Primer vam fer balanç de la feina i del funcionament des de les eleccions municipals, punt en el que vam decidir, entre d’altres coses, reforçar l’organització interna i la coordinació territorial amb altres nuclis de la CUP, fer assemblea cada dos mesos i fer assemblees obertes per barris. Després es va analitzar la situació política i social al poble i es van fixar unes línies generals d’actuació pels propers mesos per promoure l’organització popular. I vam tancar l’assemblea fent una crida a la mobilització popular amb el manifest TOT ESTÀ PER GUANYAR. Després del dinar popular vam tenir música en viu amb «SCOT&CATS» i vam llegir un comunicat en suport de les actuacions musicals acústiques als bars.

Crida a la mobilització popular de la CUP Farners de La Selva - Manifest de l’Assemblea General del 6 d’Abril del 2013

TOT ESTÀ PER GUANYAR! «Se’ns pixen a sobre i diuen que plou», dèiem fa dos anys. Avui, si fem balanç del que ha passat durant aquest temps a l’Ajuntament, a la nostra vila i al nostre país, hem de concloure que encara se’ns pixen a sobre, i encara diuen que plou. I, com passa massa sovint, plou sobre mullat. La transparència en el funcionament de l’Ajuntament i les altres institucions continua brillant per la seva absència. La corrupció és el pa de cada dia. Les mesures de participació ciutadana són un eufemisme per no dir propaganda, control i cooptació. Com ara el Consell de Poble fantasma que ens volen endossar, un negoci més per empreses amigues. Ens privatitzen i retallen els serveis públics: l’aigua, la sanitat, l’educació, la justícia. Ningú no sembla preocupat, tampoc l’Ajuntament, per intervenir de forma contundent i fer front al drama dels desnonaments. I, per si no n’hi hagués prou, últimament el nostre Ajuntament ha decidit retallar-nos també espais d’oci, com els concerts que diversos bars i entitats del poble havien programat. Plou, diuen. Se’ns pixen, insistim. Però alguna cosa està canviant. Cada vegada som més els que resistim el xàfec. Des de diferents llocs i amb diverses veus, alguns

en veu alta i d’altres de moment només amb xiuxiueigs, però el cert és que les farnesenques i els farnesencs estem despertant. I cal que despertem! La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca ja ha sortit als carrers del poble per explicar que això que li diuen crisi és una estafa. La lluita per la independència continua avançant, i ja ens hem declarat territori sobirà i lliure de l’estat espanyol. La Festa Major torna a ser de qui sempre hauria d’haver estat, de les entitats del poble. Vaja, que aquest «cau de facinerosos emboscats», com s’explica que qualificava el virrei la vila de Santa Coloma de Farners durant la Revolta dels Segadors de 1640, està altra vegada rebrotant. I cal que continuem alçant-nos i organitzar-nos contra les injustícies per, entre totes, canviar-ho tot. Des de la CUP Farners celebrem, encoratgem i ens sumem a les lluites per la transformació i l’alliberament social i nacional. La CUP vol ser la veu del poble, l’instrument de les classes populars, ja sigui a l’Ajuntament o ara també al Parlament. Però sobretot, és des dels carrers, les aules i els llocs de treball, amb la participació i la mobilització intensa i sostinguda de tots plegats, que aconseguirem la llibertat del nostre poble i de les classes populars catalanes.

ORGANITZACIÓ DE LA CUP FARNERS L’Assemblea és l’òrgan decisori. Es fa un cop cada dos mesos. Oberta a simpatitzants. Les Comissions de Treball. Es reuneixen al seu ritme. Fan la feina que els encarrega l’assemblea i aporten propostes. Obertes a simpatitzants i col·laboradors. Regidoria: feina de representació a l’ajuntament. Participació i Festes: impuls a la participació i en les festes. Permanent: coordinació i funcionament entre assemblees. Defensa del Territori: medi ambient i urbanisme. Gènere: igualtat entre sexes.

L’Assemblea Oberta. Assemblea pública oberta a tot el poble. S’hi decideixen les coses més importants a criteri de l’Assemblea. farners@cup.cat www.farners.cup.cat facebook: CupFarners de LaSelva