Programa electoral Eleccions municipals 2019
2
3
Programa electoral Eleccions municipals 2019
Serveis municipals 6 Serveis A LES PERSONES 8 SANITAT 10 HABITATGE 12 OCUPACIÓ I EMPRESA 16 CONSUM I COMERÇ 18 TRANSICIÓ ECOLÒGICA 20 URBANISME 24 CULTURA 28 JOVES 30 ESPORT 32 FISCALITAT 36 EDUCACIÓ 38 TRANSPARÈNCIA, PARTICIPACIÓ, ÈTICA I APODERAMENT DIGITAL 40
4
Afrontar els reptes de ciutat i les necessitats socials. Deixar de vendre fum i que ningú es quedi enrere. Acumulem l’experiència i mantenim la determinació de la CUP Igualada en un projecte més ampli, que suma persones compromeses amb la justícia social i el municipalisme. Una candidatura d’esquerra transformadora per una Igualada:
> Aquest programa electoral és fruit d’un procés col·lectiu de trobades, reunions i entrevistes amb diferents persones i entitats d’Igualada.
POPULAR
REPUBLICANA
FEMINISTA
ECOLOGISTA
Defensem la majoria popular per la justícia social, contra la desigualtat: progressivitat en els impostos, invertir més en llars d’infants i educació pública, més habitatge social i major despesa social.
Apostem per guanyar sobirania municipal, per l’apoderament ciutadà i la defensa de drets i llibertats: municipalitzacions, retiment de comptes, pressupost participatiu, i transparència i participació de debò.
Som una candidatura d’equip, col·lectiva, que coopera sense ultrapersonalismes. On les dones tenim veu i visibilitat. Volem posar la vida al centre, prioritzar la inclusió i la cohesió, una ciutat on ningú quedi enrere.
Situem la transició ecològica com una prioritat de ciutat. Un futur que hem de guanyar al present. Estratègia de residu 0, transició energètica, mobilitat verda, ciutat pacificada i espais naturals recuperats.
5
Un projecte de transversalitat feminista La mirada feminista ha esdevingut un eix transversal sobre el qual hem construit el nostre programa, i ho hem fet perquè el feminisme és la clau de transformació i ruptura més eloquent i efectiva davant les desigualtats. Poble Actiu és una candidatura feminista perquè creiem en la justícia social, en la igualtat de drets i en la convivència plena en la diversitat. Som feministes perquè no acceptem que allò que ens afecta a tothom sigui decidit
en despatxos i creiem que només des de les decisions col·lectives, des de la participació ciutadana, és possible construir una societat més justa. Som feministes perquè posem la vida al centre i defensem la idea radical que les persones som interdependents i no pas números o objectes. Som feministes perquè apostem per una ciutat sostenible en la qual la qualitat del nostre entorn no sigui greument perjudicada pels beneficis econòmics d’uns pocs. Som feministes perquè la lluita de les dones ens ha ensenyat a lluitar totes les lluites.
Construïm la República catalana des de barris i ciutats Volem un Poble Actiu en el camí cap a la República Catalana com a eina per superar el règim del 78. Una República ha de tenir per objectiu la millora de les condicions de vida de la gent i el respecte i garantia dels drets civils i polítics de tothom. Tal i com els ajuntaments i les xarxes associatives a nivell local foren determinants per a poder endegar el referèndum de l’1 d’octubre i la resposta solidària del 3 d’octubre, no hi ha dubte que l’ajuntament continuarà essent una eina necessària per als reptes que ens esperen els propers anys. És per això que cal treballar per: > Deslligar l’ajuntament de la dependència de les empreses de l’IBEX35, amb el traspàs a nous proveïdors èticament responsables que actuïn sota criteris d’equitat i eficiència. > Defensar els drets i llibertats bàsiques davant l’actual amenaça de retrocés democràtic, amb un compromís actiu en la lluita contra l’ascens del feixisme.
> Oferir el suport i assessorament necessari a les persones víctimes de la repressió de l’Estat espanyol, a nivell jurídic, econòmic i humà. > Contribuir a la construcció nacional dels Països Catalans teixint relacions i desenvolupant projectes conjunts entre municipis de diferents àmbits territorials. > Avançar cap a un procés constituent i articular una República catalana justa, ecologista i feminista. Una República catalana entesa com a punt de trobada entre les diferents sensibilitats autodeterministes i també com a síntesi transversal de les nostres sensibilitats socials i sobiranistes.
Una República ha de tenir per objectiu la millora de les condicions de vida de la gent i el respecte i garantia dels drets civils i polítics de tothom.
6
Serveis municipals Els drets no són un negoci, recuperem poder popular
ABASTAMENT D’Aigua Després de 99 anys d’irregularitats en la gestió de l’aigua sense contracte de concessió, els propers anys l’Ajuntament d’Igualada haurà d’assumir la titularitat del servei i, alhora, escollir el model de gestió. Les auditories lliurades per la Diputació de Barcelona han demostrat que la municipalització no és només una idea, sinó una possibilitat: el cost de municipalitzar el servei seria inferior a 3 milions d’euros. L’empresa Aigua de Rigat, que ofereix el servei sense contracte, té uns beneficis anuals al voltant de 800.000 euros, uns beneficis que impliquen l’augment del preu del servei al ciutadà. No obstant això, i segons l’estudi jurídic de la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament d’Igualada té la possibilitat de municipalitzar el servei en el moment que ho decideixi, sense necessitat d’indemnitzar l’empresa per manca de contracte. Per tot això, entenent que el servei de l’aigua és un dret bàsic, la gestió pública del servei no és només viable, sinó que és la millor manera de garantir el dret bàsic de l’accés a l’aigua.
01. Municipalitzarem el servei d’abastament d’aigua L’aigua és un servei de titularitat municipal. Volem recuperar el control d’aquest servei per tal de garantir el subministrament d’aigua com a dret bàsic, per millorar l’eficiència econòmica del servei i per a què la sobirania sobre aquest recurs torni a mans de la ciutadania. Per garantir un bon servei a un preu just, volem que l’Ajuntament d’Igualada assumeixi la gestió directa del servei. Apostem per una gestió que faciliti la subrogació dels treballadors de l’empresa i que garanteixi la transparència en el procés de regularització del servei.
02. Eliminarem els sous dels regidors/ es que formen part del Consell Administratiu Els regidors i regidores de l’Ajuntament d’Igualada, els quals formen part del consell administratiu de l’empresa que gestiona el servei d’abastament d’aigua (actualment, Aigua de Rigat), treballen per defensar els interessos del municipi i la seva ciutadania, i aquests, en condició de regidors/es, ja reben una percepció econòmica de l’Ajuntament. Per aquest motiu, considerem que la dotació d’un sou addicional per part de l’empresa que gestiona el servei crea una situació de lucre personal contrària als interessos i drets dels igualadins i igualadines.
03. Crearem un organisme de gestió de les extraccions de l’aqüífer Carme-Capellades És necessari un espai de treball conjunt entre els ajuntaments que extreuen aigua de l’aqüífer Carme-Capellades, amb la finalitat de controlar les extraccions, exigir un control sobre les males pràctiques a la zona de l’aqüífer a l’Agència Catalana de l’Aigua i decidir les fonts d’abastament dels municipis.
7
Escoles bressol Actualment, la gestió de les tres escoles bressol públiques d’Igualada està externalitzada a mans d’empreses privades. Per això, creiem que no s’han de generar beneficis per a empreses externes a partir de serveis bàsics com l’educació, ja que els beneficis privats sempre van en detriment de la qualitat del servei prestat o dels drets laborals dels seus treballadors. La privatització dels serveis no assegura ni una major transparència, ni una major eficiència.
04. Municipalitzarem la gestió de les escoles bressol públiques Davant la inexistència de criteris econòmics o logístics per externalitzar la gestió de les escoles bressol, des de Poble Actiu CUP - Alternativa Municipalista ens comprometem a remunicipalitzar la gestió de les escoles bressol a mesura que vagin finalitzant els actuals contractes i a gestionar directament les escoles bressol públiques que es preveuen crear.
RECOLLIDA DE RESIDUS I NETEJA VIÀRIA Actualment, Igualada es troba a la cua dels municipis catalans en matèria de reciclatge. La gestió d’aquest servei a Igualada està externalitzada a mans d’una de les grans empreses del sector que acumula diverses demandes per males pràctiques: FCC. A més a més, aquesta empresa és també propietària de l’abocador on es porten les deixalles no separades, comportant un conflicte d’interessos com a conseqüència de la seva activitat, atès que la companyia FCC surt beneficiada per les baixes xifres de reciclatge. Degut al cànon creixent que imposa la Generalitat de Catalunya, cada any resulta més car portar residus a l’abocador. Enguany caldrà sumar 500.000€ de despesa, a part dels 5 milions de cost del contracte. Per aquest motiu, considerem que s’ha d’avançar cap
a un model de gestió directa d’aquest servei, per tal de recuperar el control i millorar la seva eficiència econòmica.
05. Municipalitzarem, a mig termini, el servei de recollida de residus i neteja viària Els municipis canvien al llarg dels anys i, en conseqüència, també les seves necessitats. Quan un servei és prestat mitjançant un contracte amb una empresa privada, degut a les clàusules signades, resulta impossible modificar i/o adaptar el contracte perquè el servei sigui més eficient de manera substancial. És bàsicament per aquest motiu que Igualada té un servei de neteja altament deficient i uns índexs de reciclatge molt pobres. Tot i ser el contracte més quantiós de l’Ajuntament d’Igualada, uns 5 milions d’euros, actualment no tenim cap possibilitat de millora encara que destinéssim més pressupost al contracte. És urgent, per tant, caminar cap a un model de gestió del servei de recollida de residus i de neteja viària de gestió directa per tal de garantir-ne l’adaptabilitat i, així, assolir una millor eficiència econòmica, ecològica i uns carrers més nets.
8
Serveis a les persones Per una vida digna, primer les persones Vivim dins un sistema econòmic generador de crisi que ha fet incrementar de manera substancial els factors creadors de vulnerabilitat social. Des de Poble Actiu CUP - Alternativa Municipalista creiem en un model de serveis socials bàsics, apoderador i no assistencialista per a les persones vulnerables, i aquest ha de tenir com a finalitat garantir drets. Els serveis socials s’han de fomentar basant-se amb una lectura de la realitat social actualitzada i d’acord amb un observatori social, del qual se’n derivin les necessitats i demandes socials, reals i concretes. El nostre projecte prioritza l’autonomia personal, la perspectiva comunitària i l’atenció efectiva a totes les persones en situació de vulnerabilitat.
06. Crearem l’Observatori Social Actualment, a Igualada no disposem de cap instrument d’observació periòdica de l’exclusió social i de les seves causes, com tampoc de cap instrument que ofereixi informació contínua i fiable per tal de lluitar contra les desigualtats. Creiem indispensable disposar d’un observatori conformat per professionals, entitats i persones usuàries dels serveis socials per tal de poder construir un present amb igualtat d’oportunitats.
07. Crearem la finestreta única social, centralització dels tràmits de serveis La finestreta única té l’objectiu d’establir un punt de referència únic per a les persones usuàries dels serveis socials bàsics en la seva relació amb l’administració pública i, així, facilitar l’accés a la informació, les tramitacions, les sol·licituds, els documents i les comunicacions.
08. Millorarem els ajuts per a persones en risc d’exclusió Cal treballar els serveis socials des d’una perspectiva d’atenció integral per tal d’ajudar a retornar l’autonomia a les persones en risc d’exclusió, i cal que aquest impàs vagi acompanyat d’una millora dels ajuts socials amb l’objectiu de garantir els drets bàsics i evitar casos de no retorn. Modificarem la normativa d’atorgament per millorar els ajuts i ho farem de manera que no sigui possible denegar-los per manca de pressupost quan les persones sol·licitants compleixin els criteris d’atorgament.
09. Crearem ajuts de beques menjador per a alumnes de secundària Des de la intensificació de l’horari dels instituts públics de secundària, l’Ajuntament no ha tingut cura d’assegurar un àpat diari als alumnes de famílies en situació de vulnerabilitat un cop passen a educació secundària. Per això, crearem beques menjador per a alumnes de secundària i establirem convenis amb les AMPA’s que gestionen cuines pròpies per atendre als alumnes d’institut que necessiten anar a un menjador escolar.
10. Crearem cicles de formació professional inclusiva Amb l’objectiu d’aportar eines per al desenvolupament de l’autonomia personal de les persones amb discapacitat física, psíquica o sensorial i, a fi de millorar la qualitat de vida i fomentar la integració social, proposem la creació de cicles formatius específics cursats a centres d’ensenyament ordinaris adreçats a ajudar a adquirir competències funcionals que els permetin participar, de la manera més plena i autònoma possible, en els diversos contextos socials.
9
11. Adaptarem els espais públics i les publicacions institucionals a la normativa de lectura fàcil Cal garantir el dret a la informació a totes les persones. Per això ens comprometem a adaptar les senyalitzacions i cartells dels espais públics, així com les publicacions institucionals a la normativa de lectura fàcil, per tal d’elaborar materials que puguin ser llegits i entesos per persones que, per qualsevol motiu, físic, psíquic i/o social, tenen dificultats per utilitzar la lectura com a vehicle de comunicació, d’informació, de formació o de lleure.
12. Impulsarem mesures per millorar la conciliació El temps està mal repartit, les tasques de cures són assumides en la seva majoria per les dones. Per revertir aquesta situació, ens comprometem a adaptar els horaris dels equipaments i serveis a les necessitats de les persones, a dissenyar un espai urbà i planificar la mobilitat, prioritzant la millora del benestar quotidià, proporcionar informació de forma accessible i potenciar l’administració electrònica, treballar conjuntament amb empreses i entitats de la ciutat per fer compatible el temps de treball amb el de la vida quotidiana i sensibilitzar sobre la necessitat de conciliar el temps per millorar la qualitat de vida de la ciutadania.
a) Fomentar la cultura de la corresponsabilitat Reconèixer públicament les empreses de la ciutat que desenvolupen mesures innovadores en gestió del temps, flexibilitat i equilibri de la vida laboral, familiar i personal. Promoure la visibilitat de les empreses compromeses amb facilitar l’harmonització del temps en la seva organització, sensibilitzant a la societat en aquesta matèria.
b) Generar un banc de bones pràctiques. Donar compliment al pla d’igualtat, vetllar per un ús no sexista del llenguatge i de les imatges, realitzar campanyes de sensibilització en igualtat i contra la violència de gènere, vetllar pel seguiment i compliment dels protocols d’assetjament sexual i per raó de sexe, impulsar la perspectiva de gènere en tots els àmbits de l’Ajuntament, i estudiar la creació de premis de bones pràctiques. + Crearem mesures de foment de la contractació de dones i introduïrem criteris socials en la contractació pública de l’Ajuntament. (veure empresa i ocupació) + Crearem un parc d’habitatge social que s’ajusti a les necessitats d’Igualada. (veure habitatge) + Aplicarem mesures fiscals segons criteris de renda. (veure fiscalitat)
10
SANITAT Sanitat pública, garantia d’igualtat Les retallades en el sistema sanitari públic encara no han estat revertides pel govern de la Generalitat de Catalunya i això ha afectat la qualitat de l’atenció sanitària i les condicions sociolaborals dels professionals. Cal l’acció compromesa, també des de les institucions municipals, per revertir els efectes de les retallades i les privatitzacions. Per altra banda, al conjunt del territori català hi ha una gran mancança de personal mèdic. Actualment, els equips mèdics estan infradimensionats en relació al volum d’usuaris del servei. Una conseqüència directa del baix nombre de persones graduades en medicina per les universitats catalanes anualment i del baix nombre de places que s’estableixen als nostres centres sanitaris. Les institucions han de treballar per millorar les condicions sociolaborals dels treballadors i treballadores del sistema públic i evitar la fuga de professionals per garantir un millor servei sanitari.
Atenció als centres sanitaris d’Igualada 13. Treballarem per cobrir la manca de professionals mèdics especialitats, sobretot de pediatres Cal millorar la planificació en els centres sanitaris per tal de posar solució a la manca de professional mèdic en algunes especialitats. Ens comprometem a què l’Ajuntament d’Igualada faciliti al Consorci Sanitari de l’Anoia les eines necessàries per tal d’atreure especialistes, sobretot de cardiologia, neurologia, digestologia i pediatria.
14. Pressionarem la conselleria de Salut per dotar de major finançament públic l’Hospital d’Igualada i els Centres d’Atenció Ambulatòria de la comarca Per tal d’ evitar que els professionals sanitaris assumeixin càrregues de treball molt superiors a les seves jornades laborals i, així, garantir una atenció de major qualitat, ens comprometem a recolzar aquelles iniciatives del Parlament de Catalunya que tinguin com a objectiu augmentar el pressupost públic destinat a la salut. D’aquesta manera, per una banda, aconseguiríem un increment del temps assignat a visites, reduint les ràtios de pacients atesos per professional sanitari i, per altra banda, una reducció del temps d’espera per la primera visita amb el metge especialista, garantint que el temps d’espera no sigui superior al període màxim d’un mes.
15. Treballarem per mantenir la gestió del CAP del Passeig en mans de l’Institut Català de la Salut Actualment, Igualada disposa de dos Centres d’Atenció Ambulatòria (CAP): l’ambulatori del Passeig (CAP Passeig) i l’ambulatori de les Comes (CAP Nord). El primer, l’ambulatori del Passeig, està gestionat per l’Institut Català de la Salut (ICS), mentre que el segon, l’ambulatori de les Comes, està gestionat pel Consorci Sanitari de l’Anoia (CSA). Des de Poble Actiu CUP - Alternativa Municipalista considerem imprescindible que es mantingui la gestió del CAP del Passeig en mans de l’ICS i, per tant, treballarem perquè això continuï sent així.
11
16. Crearem un òrgan de treball per la gestió de crisis a l’Hospital d’Igualada Aquest òrgan de treball estarà compost per professionals de l’Ajuntament d’Igualada i la conselleria de Salut, que s’han de fer corresponsables de les crisis que s’esdevinguin a l’Hospital d’Igualada.
17. Millora de les condicions sociolaborals del conjunt de professionals dels centres sanitaris d’Igualada Per aconseguir la fidelització dels professionals als equips de treball dels centres sanitaris, cal que la direcció del Consorci Sanitari de l’Anoia faciliti la creació d’equips de treball en els quals els respectius professionals puguin desenvolupar les seves tasques en bones condicions. Els caps de servei han de garantir que els professionals sanitaris treballin amb unes bones condicions laborals i no assumeixin unes càrregues de treball superiors als horaris fixats pel contracte. Per aquest motiu, des de Poble Actiu CUP - Alternativa Municipalista ens comprometem a: > Treballar per millorar les condicions sociolaborals dels treballadors i treballadores dels centres sanitaris de la ciutat. > Crear beques remunerades per a estudiants de medicina. > Treballar perquè el CSA convoqui places de professionals sanitaris per estabilitzar-ne la plantilla.
> Crear borses de treball per a professionals d’infermeria. > Acabar amb la retallada del 4% del salari que pateixen els professionals sanitaris del Consorci Sanitari de l’Anoia. > Augmentar el salari que cobren els professionals sanitaris per les guàrdies. > Facilitar al personal extern la possibilitat de ‘congelar’ la seva posició d’antiguitat. > Millorar les condicions laborals dels treballadors de la residència Pare Vilaseca.
12
Habitatge Un dret com una casa Igualada no resta al marge del problema d’accés a l’habitatge que viu el conjunt del país. El preu del lloguer a Igualada ha augmentat un 35% en els darrers cinc anys i s’estima que hi ha 3800 habitatges desocupats a la ciutat. Una gran part de la població queda exclosa per l’elevat preu del mercat lliure i, malgrat que el dret a l’habitatge està recollit com un dret bàsic a la legislació, els preus de compra i lloguer són elevats tant per les dinàmiques especulatives del sector com per la baixa oferta de pisos. Així, el parc d’habitatge d’Igualada es caracteritza per un alt percentatge de pisos buits (molts d’ells, nous o seminous, en mans de grans tenidors com els bancs) i per pisos que no són habitables sense reformar, situats majoritàriament al centre de la ciutat, però també en altres barris. Tot i haver aprovat l’ordenança promoguda per la PAH, que instava l’Ajuntament a sancionar els bancs i grans tenidors que tenen pisos buits susceptibles de ser utilitzats per a lloguer social de forma immediata, l’Ajuntament d’Igualada no l’ha aplicat. Actualment, Igualada disposa de 170 pisos públics de lloguer social, 35 dels quals són de l’Ajuntament i 135 de la Generalitat, a l’espera, en els propers anys, de la construcció de la nova promoció de la Generalitat anunciada a la zona de Les Comes, que sumaria uns 24 pisos més. Igualada, doncs, pateix una forta manca d’habitatge social malgrat que les sol·licituds han crescut un 40% els últims anys. Així doncs, la problemàtica de manteniment de l’habitatge segueix colpint amb força el conjunt de la comarca, on augmenten els desnonaments per no poder fer front al lloguer, superant ja el 60% de casos, mentre continuen les execucions hipotecàries.
18. Crearem un Pla d’Actuació Municipal d’Habitatge Des de Poble Actiu CUP - Alternativa Municipalista apostem per la redacció i aprovació d’un Pla d’Actuació Municipal d’Habitatge que defineixi les polítiques i estratègies per tal de millorar l’accés a l’habitatge. El pla local es definirà mitjançant la Taula Local per a l’Habitatge. Aquesta ha de ser un espai de treball i col·laboració entre el govern municipal, els grups polítics, els serveis tècnics de l’Oficina de l’Habitatge i PIMHA, i les entitats locals vinculades a aquest àmbit, incloses les associacions veïnals, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, els sindicats i les entitats del tercer sector social com Càrites i Creu Roja. Aquest espai ha de servir per posar en comú les necessitats i generar propostes de consens.
19. Destinarem el 10% del pressupost d’inversions a polítiques d’habitatge Actualment, la despesa de l’Ajuntament en matèria d’habitatge es troba reduïda a un màxim de 25.000 € per a reformes de pisos per a lloguer. Per poder fer front al problema actual de l’habitatge és necessari prioritzar-lo al pressupost municipal. Les principals mesures inclourien incentivar les reformes d’habitatges particulars per a lloguer social i augmentar el parc públic d’habitatge social. Tanmateix, les propostes haurien de ser definides per la Taula Local per a l’Habitatge a través del Pla d’Actuació Municipal d’Habitatge. La despesa en polítiques d’habitatge prevista són més de 2 milions d’euros al llarg del proper mandat.
20. Augmentarem el parc d’habitatge públic de lloguer La llei catalana del dret de l’habitatge determina que l’any 2029 els municipis hauran de disposar d’un parc d’habitatge social del 15% respecte del total d’habitatges principals existents. Prenent com a referència les
13
dades de 2011, últim cens realitzat per l’Institut d’Estadística de Catalunya, a Igualada hi ha al voltant de 15.700 habitatges principals. De conformitat amb la llei catalana del dret de l’habitatge, per tant, Igualada hauria de disposar en 10 anys més de 2.000 pisos de lloguer social. Existeixen diferents fórmules per fer-ho possible, ja sigui via la nova construcció, exigint que un 30% de les noves construccions es destinin a habitatges socials, mitjançant l’adquisició de pisos buits dels bancs, incentivant la reforma i lloguer de pisos buits i/o promovent noves construccions de la mà de la Generalitat.
21. Aplicarem la llei catalana 24/2015 de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica L’aixecament del recurs del govern espanyol davant el Tribunal Constitucional ha suposat, el febrer de 2019, la recuperació plena de la vigència de la llei 24/2015. Aquest fet suposa la recuperació d’eines tan imprescindibles en l’àmbit de l’habitatge com l’obligació, d’una banda, de llançar una oferta de lloguer social per part de grans tenidors a persones afectades per execucions hipotecàries i desnonaments per impagament de lloguer i, d’altra banda, la cessió obligatòria d’habitatges buits propietat de grans tenidors a l’Administració pública per tal de poder ampliar el parc d’habitatge per a lloguer social. Davant aquest nou escenari, és imprescindible emprendre accions en dos fronts:
a) Vetllar per l’oferiment d’un lloguer social obligatori per aturar els desnonaments a càrrec de bancs i altres grans tenidors Treballarem per tal d’evitar els desnonaments i proposarem que l’administració local, el Consell Comarcal i la Generalitat treballin conjuntament per poder garantir un habitatge de lloguer social a les persones i famílies que estiguin en situació de risc
de desnonament. En aquest sentit, cal que l’administració pública, amb l’Ajuntament al capdavant, vetlli per tal que l’obligació dels grans propietaris de pisos a oferir un lloguer social abans d’executar un desnonament es faci efectiva.
b) Aplicar mesures per mobilitzar en lloguer social els habitatges buits en mans de bancs i altres grans tenidors Una de les vies més accessibles per augmentar el nombre d’habitatges en règim de lloguer social a la ciutat és mobilitzar el parc de propietats en desús en mans de grans tenidors, principalment bancs. Les entitats bancàries, destinatàries durant els darrers anys d’un rescat de més de 60.000 milions d’euros públics a fons perdut, disposen d’un important nombre d’habitatges buits, molts d’ells nous o seminous. A Igualada, el 2016 l’Agència Catalana de l’Habitatge va remetre a l’Ajuntament un llistat amb 290 pisos de bancs susceptibles de ser mobilitzats o, en el seu defecte, incoar les sancions pertinents. Malgrat això, l’actuació de l’Ajuntament en aquest àmbit ha estat pràcticament inexistent.
22. Establirem l’obligatorietat de destinar el 30% de les noves construccions o grans reformes a habitatge de protecció oficial La llei catalana 18/2007, del dret a l’habitatge, preveu el desenvolupament municipal d’una normativa que obligui a les noves promocions o grans reformes d’habitatge (per sobre de 600m2 de sostre residencial) destinar el 30% del sostre a habitatge protegit, per tant, amb preu de lloguer regulat i assequible. Aquesta mesura ha estat desenvolupada i aprovada primer a Barcelona, a finals del 2018, i després a altres ciutats de la primera i segona corona metropolitana, validada posteriorment per la Generalitat. La seva aprovació i aplicació permetria l’ampliació del nombre d’habitatges de lloguer
14
social existent a la ciutat, ja que Igualada figura entre els municipis catalans amb forta demanda d’habitatge acreditada, requisit indispensable pel desenvolupament de tal mesura. Caldria també estudiar l’ampliació a tota la ciutat del dret de compra preferent de solars i edificis per part de l’Ajuntament.
23. Aplicarem el recàrrec de fins al 50% en l’IBI dels habitatges desocupats amb caràcter permanent Les ordenances municipals i la llei estatal d’Hisendes Locals contemplen aplicar un recàrrec de fins al 50% de la quota de l’Impost sobre els Béns Immobles a aquells habitatges que s’entenen com a desocupats. Malgrat que la llei estatal no defineix quin és el “caràcter permanent” d’aquesta desocupació, sí que és possible fer-ho a partir de la Llei catalana del Dret a l’Habitatge (18/2007), que defineix a la perfecció el concepte d’habitatge desocupat de caràcter permanent”. Tot i reconèixer la dificultat de determinar quins habitatges estan o no estan buits en un municipi com Igualada, caldrà apostar pels recursos necessaris per a fer-ho, ja que aquesta qüestió requereix un treball de detall ineludible, però es tracta d’una mesura imprescindible per garantir la funció social de l’habitatge de manera real i efectiva. Amb aquesta mesura es pretén incentivar tant l’ocupació dels habitatges en desús com, gràcies a la recaptació dels que es mantinguin desocupats, poder destinar recursos a polítiques d’incentiu de la reforma d’habitatges.
24. Impulsarem mesures per a la promoció de les cooperatives d’habitatge en règim de cessió d’ús i la masoveria urbana Per donar resposta als reptes que planteja l’accés a l’habitatge, en els darrers anys s’han plantejat noves fórmules que transcendeixen l’opció del lloguer o de la compra.
En el cas del cooperativisme en cessió d’ús, l’impuls d’aquest model hauria d’incloure la seva difusió a través de canals municipals, jornades informatives, i la facilitació de suport tècnic i jurídic per al desenvolupament de nous projectes cooperatius. Així mateix, caldria estudiar les modificacions urbanístiques i el planejament del sòl necessari per a la seva implantació, estudiant també la possible cessió del dret de superfície de terrenys públics. En el cas de la masoveria urbana, a més de les vies citades, s’abordarà també des de vessants com ara la realització d’una prova pilot sobre un edifici públic o privat i la concertació amb un tercer operador per portar a terme el programa de masoveria urbana que incorpori també la possibilitat de cedir l’habitatge a l’entitat perquè aquesta gestioni la rehabilitació i el destini a un lloguer social.
15
16
OCUPACIÓ I EMPRESA Esvaïm el fum
25. Focalitzarem les polítiques actives d’ocupació en el col·lectiu de dones, especialment entre 45 i 65 anys
Igualada ha patit diverses crisis econòmiques que com a resultat han provocat que els índex d’atur de la ciutat siguin molt alts, especialment entre el col·lectiu de dones de 45 a 65 anys. L’administració pot disposar d’eines per pal·liar aquesta situació si en té voluntat. La contractació pública té una gran transcendència en la nostra economia i el seu gran pes específic li atorga una importància cabdal al mercat públic, el converteix en un instrument molt potent per l’aplicació de polítiques que tendeixin a generar canvis profunds en els àmbits social, mediambiental, laboral i fiscal, i també en promoure polítiques inclusives i de cohesió social que beneficiïn els col·lectius més vulnerables i les persones en risc d’exclusió.
Les polítiques actives, encarades a la formació i orientació de persones aturades, han de ser una prioritat en la dinamització econòmica municipal. A banda de l’impuls de projectes d’autoocupació a través de l’ESS, proposem ajustos en les polítiques actives d’ocupació desplegades en l’actualitat
Per altra banda, el Departament de Dinamització Econòmica i el d’Internacionalització han adquirit en els darrers anys un gran pes pressupostari que ha servit per a les més diverses apostes: des de l’Oficina de Captació d’Inversions fins a una cursa de cap de setmana, tot serveix per ‘posar Igualada al mapa’ o per ‘dinamitzar’ l’economia o el comerç local. Gairebé sempre, però, no s’explicita quin és l’objectiu concret que persegueix tal aposta, i encara menys es reten comptes periòdicament de si aquests objectius, concrets o eteris, s’acompleixen o no. A més, l’Ajuntament d’Igualada diversifica poc els seus recursos, no responent a la diversitat real d’activitat empresarial de la comarca, no ofereix un suport especialitzat a la creació d’empreses d’economia social i solidària (ESS) i la coordinació i difusió dels serveis supramunicipals de foment del cooperativisme és molt escassa.
b) Crearem un itinerari del Projecte Fènix i del Projecte Ubicat centrat en dones
a) Augmentarem la difusió i el nombre de places del Projecte Atenea Programa amb l’objectiu de fomentar la inserció laboral de dones que tenen un alt nivell de qualificació professional amb dificultats a l’hora d’integrar-se al món laboral. Durant 2019 hi participaran 30 dones amb perfil professional alt.
Fènix és un programa d’orientació especialitzada per al col·lectiu de persones majors de 45 anys prioritàriament en situació d’atur de llarga de durada (que porten un any o més desocupats). Ubicat promou la recerca de feina a través d’Internet de persones en especial vulnerabilitat tractant de superar les dificultats i fomentant una recerca autònoma. Proposem crear un itinerari específic per a dones que atengui les seves especificitats professionals, formatives o de càrregues familiars i cerqui vèncer les discriminacions objectives a les que han de fer front.
c) Fomentarem una atenció especialitzada de gènere en el Programa 30+ El Programa 30+ està destinat a afavorir la inserció laboral de persones en situació d’atur de 30 anys i més, i baix nivell formatiu. Es fomenta la seva experiència professional amb
17
contracte laboral (d’entre 6 i 9 mesos dins del programa), una formació vinculada al lloc de treball (d’entre 20 i 100 hores), i orientació, seguiment i acompanyament tècnic en tot el procés de contractació i formació.
26. Inclourem clàusules socials, inclusives, mediambientals i de gènere en els processos de contractació pública de l’Ajuntament Tant a les bases de convocatòria com en els criteris d’adjudicació dels nous contractes de serveis externalitzats, inclourem clàusules socials d’acord amb la Guia per a la inclusió de clàusules contractuals de caràcter social de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de Catalunya, incorporant objectius mediambientals, clàusules vinculades directament a accions positives de gènere, la promoció de l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció en el mercat laboral i objectius d’inserció sociolaboral per a persones amb discapacitat.
27. Revisarem els criteris per a la concessió d’ajuts a empreses i a agrupacions d’empreses i diversificarem el suport econòmic públic Promourem la diversificiació de sectors en els ajuts a empreses i a agrupacions d’empreses, crearem indicadors de mesura del resultat dels ajuts i procurarem que aquests ajuts beneficiïn totes les empreses del sector per igual.
28. Crearem un Pla d’Impuls de l’economia social i solidària (ESS) Aquest Pla haurà de comptar amb la participació coordinada del Departament de Dinamització Econòmica, el Consell Comarcal, i l’Ateneu Cooperatiu - Departament de Treball. A més de l’administració, el pla ha de ser co-gestionat per aquells actors destacats de l’ESS a la ciutat i la comarca, ja
sigui pel seu pes econòmic com per la seva capacitat d’incidència i iniciativa, i ha de permetre acostar aquesta realitat a la ciutadania i oferir un veritable servei de suport a la creació d’empreses d’economia social i solidària (ESS).
29. Establirem mecanismes públics d’avaluació de les polítiques de dinamització econòmica Cal afavorir el balanç i la transparència sobre les diferents apostes realitzades en l’àmbit de la dinamització econòmica i la internacionalització. En aquest sentit, cal que aquestes apostes (programes de suport a sectors econòmics, Oficina de Captació d’Inversions, convenis amb empreses esportives o turístiques, festivals o esdeveniments, etc.) comptin amb uns objectius i plans de treball clars que permetin una avaluació periòdica que, més enllà de tècnics i personal administratiu, es faci extensiva a grups municipals, mitjans de comunicació i ciutadania. Aquesta avaluació ha de permetre, també, que tant les valoracions polítiques com la presa de decisions futures es faci en base a evidències i resultats, no només en base a anuncis d’intencions. + Impulsarem iniciatives i mesures per a la transició energètica al polígon industrial. (veure ecologia > transició energètica)
18
CONSUM i COMERÇ La superfície destinada a grans establiments comercials a Igualada s’ha doblat en els darrers cinc anys. A més, en els comerços oberts actualment hi ha poca presència de producte de proximitat. En aquest sentit, es consideren indispensables algunes mesures per frenar la implantació de grans superfícies comercials i per re-equilibrar el comerç d’Igualada. Cal promoure el comerç local com a alternativa a les compres a grans superfícies comercials i a les compres a d’altres ciutats, i com a motor de creació d’ocupació i d’una economia autocentrada que posi en valor la producció local i la sobirania alimentària. Per altra banda, l’administració pública municipal ha de ser far i exemple de pràctiques ètiques i responsables en el consum i cal vetllar perquè, al marge de l’establiment de clàusules socials en les seves contractacions, la seva despesa menor i el proveïment de serveis financers compleixin amb els valors de la justícia social, el respecte mediambiental, la cooperació i l’antimilitarisme.
30. Aturarem les modificacions puntuals urbanístiques que han facilitat la implantació de grans superfícies comercials i reforçarem les polítiques de suport al comerç local No realitzarem cap modificació parcial de l’actual POUM per permetre la ubicació de noves grans superfícies comercials a la ciutat, i incrementarem l’IBI de les grans superfícies comercials fins al màxim previst. Destinarem l’increment de recaptació d’IBI per aquest concepte a noves línies d’ajuda al comerç local que contempli la venda de productes de proximitat, la reducció d’envasos, la innovació en el punt de venda, o la innovació en tecnologia o tècniques de fidelització.
31. Donarem suport a la creació del parc agrari de la Conca d’Òdena i promocionarem els circuits curts de comercialització Recolzarem l’inici dels procediments, des del marc de la Mancomunitat de la Conca d’Òdena, per la creació d’un Parc Agrari de la Conca d’Òdena. La potenciació d’aquest espai per a la producció agrícola de proximitat hauria d’avançar en connexió amb la promoció de diferents canals curts de comercialització, com ho pot ser l’acompanyament d’iniciatives de comercialització cooperativa, juntament amb campanyes per promoure un canvi en els hàbits de consum dels igualadins.
19
32. Crearem una moneda local a nivell d’Igualada o Conca d’Òdena Una moneda local és un mitjà de pagament complementari a l’Euro, impulsat per l’Ajuntament, per tal d’augmentar l’impacte de la despesa pública (subvencions, salaris, compra a proveïdors) o d’altre origen en el comerç local i incrementar la circulació del diner entre els comerços d’Igualada. L’objectiu de la creació d’aquesta moneda local és aconseguir una economia local més autocentrada que reverteixi en el comerç i les empreses locals facilitant la retenció de la riquesa creada localment i contribuir a fomentar l’ocupació i el treball estable i de qualitat.
33. Promourem el consum conscient i de l’ESS a l’administració i entre la ciutadania Avançarem cap a la contractació d’aquells subministraments bàsics que siguin possibles en el marc de l’ESS, ja sigui electricitat, serveis bancaris o assegurances, així com despesa menor associada a consums quotidians en dependències municipals com paper, cafè, aigua, etc. Igualment, crearem campanyes de difusió i promoció de l’ESS i el consum conscient també entre la ciutadania.
20
TRANSICIÓ ECOLÒGICA Fem present per tenir futur El canvi climàtic és un dels majors reptes als quals ens enfrontem les properes dècades. És urgent reduir les nostres emissions de gasos d’efecte hivernacle per possibilitar un futur digne a les següents generacions, per assolir una major justícia social, i per una major eficiència econòmica al municipi. L’administració local disposa de diverses eines per lluitar contra el canvi climàtic, per la millora de la salut, l’entorn i la qualitat de vida de les persones, per reduir la dependència econòmica de les grans empreses i per generar llocs de treball dins l’economia verda. El nostre compromís és avançar mitjançant les següents estratègies: Residu 0, Mobilitat Verda, recuperació d’espais naturals i Transició Energètica.
34. Crearem la taula per la transició ecològica Crearem una taula per a la transició ecològica dedicada a la participació, debat i articulació de projectes per tal de garantir que Igualada disposi d’un espai públic de qualitat, una ciutat verda i biodiversa, productiva i resilient, amb una mobilitat activa i sostenible i ho ha de fer amb la implicació i el compromís de la ciutadania i els agents vectors del canvi cap a la sostenibilitat.
Residu zero
reciclatge obligatori aquestes xifres de despesa baixarien de manera molt substancial. Per tal de millorar els índex de reciclatge d’Igualada, cal implantar un model de recollida de residus amb identificació d’usuari i de separació obligatoria capaç d’adaptar-se a les diferents densitats poblacionals d’Igualada. Aquest sistema permet l’estalvi de matèries primeres, l’existència de menys abocadors, més eficiència econòmica per al municipi i una major justícia social ja que tothom fa el mateix esforç econòmic i tothom fa el mateix esforç de reciclatge.
36. Implantarem un sistema de pagament per generació de residus Introduirem un sistema de seguiment/control de generació de residus per cada llar i activitat econòmica que permeti implementar el pagament per generació a mig termini. D’aquesta manera no només tothom contribuiria a l’hora de reciclar sinó que aquelles llars i activitats econòmiques que facin l’esforç de reduir la quantitat de residus que produeixen, acabin pagant menys que les que en produeixen més.
37. Avançarem cap a un model de recollida de residus 100% municipal El contracte de recollida de residus és el més quantiós de l’Ajuntament. La municipalització a mig termini racionalitzarà la despesa, millorarà la gestió del servei i la neteja de la ciutat i mantindrà els actuals treballadors.
Recuperació d’espais naturals
35. Implantarem un model de recollida de residus de reciclatge obligatori
38. Recuperarem l’ecosistema del riu Anoia i la riera d’Òdena
L’any 2019 els baixos resultats de reciclatge a Igualada donaran un dèficit de mig milió d’euros a més del cost anual del servei que és de 5 milions d’euros. Amb un sistema de
Projectarem la recuperació de l’espai natural del riu per tal que esdevingui un tram natural apte per ser practicat i adequat per la supervivència i re-implantació de les es-
21
pècies autòctones, tant de flora com de fauna. El restabliment de l’ecosistema de ribera farà que la qualitat de l’aigua pugui millorar gràcies a la depuració natural que proporcionen els boscos de ribera.
39. Recuperarem les connexions naturals entre municipis El concepte d’ecosistema no entén de divisions territorials administratives, per això cal pensar i planificar els espais naturals en la seva totalitat i reestablir connexions naturals entre els municipis de la conca d’Òdena per tal de disposar d’un entorn de qualitat. Treballarem amb els municipis fronterers d’Igualada per tal de recuperar els ecosistemes i connexions naturals entre ells.
Transició energètica Apostem per iniciar el camí que ha de permetre a Igualada esdevenir energèticament sobirana i fer-ho amb un model 100% renovable, distribuït, participatiu i autòcton, basat especialment en l’energia solar, l’energia de nova implantació més barata.
40. Crearem una Oficina Municipal de l’Energia L’Oficina Municipal de l’Energia serà una eina de planificació, assessorament i divulgació per impulsar un nou model energètic que redueixi el consum, augmenti l’eficiència, i afavoreixi la producció d’energia renovable i distribuïda. Un organisme municipal per incorporar Igualada als programes supramunicipals i nacionals de transició energètica.
41. Crearem un programa de sensibilització ciutadana en cultura energètica A Igualada, la ciutadania ha de ser al centre de les polítiques municipals. Per això volem fer-la protagonista d’aquesta transformació de gran abast, incrementant la cultura ener-
gètica dels ciutadans i capacitant-los per participar activament en aquest futur sostenible. Objectius: > Implicar i apoderar la ciutadania en la transició cap a la sobirania energètica. > Assolir un canvi d’hàbits real en l’ús i generació de l’energia. > Incrementar l’estalvi, l’eficiència, l’ús racional de l’energia. > Augmentar la generació energètica a partir de l’aprofitament d’energies renovables. S’oferirà un catàleg de tallers gratuïts per a equipaments públics i socials de la ciutat dirigits a població adulta interessada, no necessàriament amb coneixements previs en la matèria. > Sobre lectura de factures de gas i electricitat > Sobre estalvi i eficiència energètica a la llar > Sobre la instal·lació de renovables a la llar > Sobre el funcionament i impacte dels comptadors intel·ligents
42. Bonificarem el 95% de l’Impost sobre Construccions i Obres (ICIO) en la instal·lació de sistemes energètics de fonts renovables Introduirem a les ordenances fiscals una bonificació del 95% a l’ICIO d’obres d’implantació d’energia solar tèrmica, fotovoltaica, de biomassa o altres fonts renovables sempre que la seva implantació no sigui d’obligat compliment. El descompte final no podrà ser superior al 50% del cost d’instal·lació del sistema d’energia renovable.
43. Bonificarem el 50% de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) en els cinc anys posteriors per la instal·lació de sistemes d’aprofitament d’energia solar Introduirem a les ordenances fiscals una bonificació de fins el 50% de la quota íntegra de l’IBI pels habitatges en què s’instal·lin sis-
22
temes per l’aprofitament tèrmic o elèctric de l’energia provinent del sol, amb les següents especificitats:
un màxim del 60% del pressupost d’actuacions tant de particulars com de comunitats de veïns.
> Les instal·lacions d’energia solar tèrmica gaudiran d’un màxim del 15% de bonificació per metre quadrat de placa instal·lada de captadors tèrmics solars. > Les instal·lacions d’energia solar fotovoltaica gaudiran d’un 50% de bonificació. > En tots dos casos s’aplicarà durant els cinc exercicis següents a la data de sol·licitud de bonificació i no pot tenir efecte retroactiu. > Aquesta bonificació no serà d’aplicació a aquells edificis que estiguin obligats a instal· lar un sistema de captació solar tèrmica per la normativa vigent.
46. Crearem una empresa pública supramunicipal de biomassa forestal de proximitat
44. Estudiarem la implantació de sistemes de generació d’energia renovable en col·laboració público-privada-comunitària
L’ús de la biomassa té per objectiu la promoció d’energies renovables, la disminució de la dependència energètica de combustibles exteriors, la seguretat d’abastiment, el desenvolupament econòmic i el foment de l’ocupació local, la cohesió social i territorial, i la prevenció d’incendis. La comarca de l’Anoia, amb un 40% de superfície coberta de boscos, compta amb un Pla d’Acció per l’Aprofitament de Biomassa per a Usos Tèrmics realitzat pel Departament d’Empresa l’any 2011 que malauradament no ha estat posat mai en pràctica.
Tal com alguns altres municipis catalans o europeus ja han fet, es proposa l’estudi de la viabilitat per crear una planta de generació d’energia renovable a través de la col·laboració público-comunitària. Previ a la seva creació, caldria comptar amb un estudi del sistema més eficient de generació d’energia renovable a Igualada, i estudiar-ne també la possible ubicació. La inversió seria assumida entre Ajuntament, famílies o empreses que es sumessin al projecte a través de la compra d’accions vinculades a unes rendibilitats i una amortització.
En base a aquestes dades preliminars, apostem per crear una empresa pública supramunicipal que generi biomassa forestal per abastir les calderes i districtes de calor municipals, una tecnologia que també volem extendre a tants equipaments públics com sigui possible.
45. Difondrem les subvencions per a sistemes d’emmagatzematge d’energia elèctrica amb bateries associats a instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum
Establirem un 75% de bonificació a favor dels vehicles de propulsió elèctrica pura o híbrids endollables, vehicles de propulsió híbrida electricitat/gasolina o electricitat/gasoil, vehicles de propulsió híbrida endollables amb capacitat de tracció elèctrica al 100% mitjançant bateries, amb emissions inferiors a 120gr de CO2/km.
L’ICAEN compta amb una línia d’ajuts per a sistemes d’emmagatzematge d’energia elèctrica amb bateries que formin part d’una instal·lació fotovoltaica acollida a qualsevol de les modalitats d’autoconsum. L’any 2018 va destinar un total de 360.000 euros a cobrir
MOBILITAT VERDA 47. Bonificarem l’Impost de Vehicles de Tracció Mecànica per a vehicles de baixes emissions
48. Bonificarem la taxa d’aparcament en zona blava per a vehicles de baixes emissions
23
Establir una bonificació del 50% de la taxa d’aparcament en zona blava als vehicles elèctrics purs, híbrids endollables i de pila combustible amb unes emissions inferiors a 120gr de CO2/km.
49. Crearem estacions d’accés públic de recàrrega ràpida per a vehicles elèctrics Cal aprofitar que l’ICAEN posa a disposició de les administracions públiques una línia d’ajut (dotada el 2018 amb 864.750€) que cobreix el 100% de la despesa fins a un màxim de 40.000 euros per cada estació de recàrrega ràpida de 50kW per dotar Igualada de les necessàries estacions d’accés públic de recàrrega ràpida per a vehicles elèctrics. + Altres mesures vinculades a la pacificació dels carrers i el foment de la mobilitat verda. (veure urbanisme > mobilitat)
Animalisme Actualment la recollida de gossos abandonats d’Igualada la fa una empresa que els sacrifica per sistema tot i que a Catalunya està vigent la llei “sacrifici zero”en la gestió d’animals abandonats. Amb tot, som conscients que el principal problema és l’abandonament i el maltractament dels mateixos. Per això ens comprometem a posar les eines municipals per lluitar contra les conductes que contravenen els drets dels animals.
50. Complirem la llei “sacrifici zero” i implementarem una ordenança municipal per lluitar contra l’abandonament i el maltractament animal Els darrers anys, els casos de maltractament i abandonaments d’animals han augmentat. Malgrat a Catalunya tenim vigent la llei
“sacrifici zero”, encara ens trobem amb empreses que sacrifiquen animals abandonats sans de manera sistèmica i clandestina. Ens comprometem a realitzar campanyes de foment de l’adopció d’animals abandonats, regular i perseguir la venda de criança clandestina d’animals, sancionar i denunciar els maltractaments i abandonaments i treballar amb empreses de gestió ètica d’animals abandonats.
51. Arranjarem zones d’esbarjo per a gossos de mida mitjana i gran A Igualada no existeixen zones d’esbarjo per a gossos de mides grans i mitjanes, en conseqüència, només poden correr i exercitar-se a altres municipis i zones de bosc. Arranjarem zones ubicades dins la ciutat, amb tanques altes, mobiliari d’ensinistrament i de grans mides.
52. Treballarem amb els centres educatius per implantar menús escolars “Un dia sense carn” Treballarem per que els centres educatius públics d’igualada proporcionin menús amb productes de proximitat, ecològics i equilibrats disminuint la quantitat de carn i peix durant la setmana, introduint més llegums, cereals integrals i espècies autòctones.
24
URBANISME Planifiquem una Igualada sostenible i participada per a tothom La planificació urbanística és una de les eines de que disposem per a poder decidir quin model de ciutat volem. Igualada disposa d’un Pla d’Ordenació Urbanística del 1986 que ha quedat obsolet. El nou POUM ens ha de permetre decidir de manera participada quins seran els usos de determinats barris, com s’entrellacen les diferents parts del municipi i com es mou la població d’una part a l’altra. A nivell de mobilitat, cal planificar la ciutat de manera que sigui possible una convivència de qualitat entre cotxes, vehicles no motoritzats i vianants. La nostra idea és transformar la ciutat de manera que tot pugui coexistir, i això és impossible sense la reducció dràstica de l’ús del cotxe privat a l’interior de la ciutat, el foment de l’ús de la bicicleta, proveir-nos de camins segurs i garantir la mobilitat a les persones amb diversitat funcional arreu de la ciutat. Recuperar l’espai públic per a les persones i combatre la contaminació i el canvi climàtic van units de la mà. Cal que Igualada estigui ben connectada amb les altres ciutats importants properes, tant a nivell de vehicle privat com amb transport públic.
53. Renovarem el Pla d’Ordenació Urbanística (POUM) Iniciarem l’elaboració del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) fomentant la participació de la ciutadania durant tot el procés d’elaboració. Una ciutat com Igualada, amb poca superfície, haurà d’actualitzar i transformar els usos del seu territori per tal d’acollir futures activitats com poden ser
zones d’habitatges o industrials. Realitzarem un referèndum sobre el POUM perquè sigui la ciutadania qui prengui la decisió sobre el model de ciutat que volem. Cal que el planejament d’Igualada inclogui una mirada feminista, és a dir, que prioritzi l’ús de la ciutat per les persones, que els seus espais siguin segurs i que tothom pugui practicar la ciutat en condició d’igualtat. El barri del Rec representa un espai particular ja que la seva clau al POUM actual és majoritàriament industrial, un cop això canviï amb el nou POUM, representa un barri amb alt potencial de planificació. Una oportunitat per decidir com conviuran els diferents usos del barri: indústria, habitatge, equipaments i comerç. Proposem mantenir les indústries que estiguin en funcionament actualment, i alhora habilitar zones específiques per a habitatge. Els nous usos no implicaran alterar l’estructura urbanística actual, que és l’element distintiu que fa únic el barri.
54. Renovarem el Passeig Verdaguer El nostre compromís és elaborar un pla de renovació del Passeig Verdaguer per tal de fer-lo més segur i que incorpori elements perquè esdevingui espai de trobada.
MOBILITAT Igualada és una ciutat compacta però els índex de motorització són molt elevats. Els vianants conviuen amb un ús excessiu del vehicle privat que ha desplaçat vianants i vehicles no motoritzats de l’ús l’espai públic. La nostra proposta passa per què els vianants i les bicicletes recuperin l’ús dels espais comuns i restringir l’accés i la velocitat dels cotxes en determinades zones.
55. Vianalitzarem la Rambla i el tram sud dels carrers Òdena i Sant Josep El centre històric de la ciutat i la Plaça de Cal Font són dues zones peatonals que es
25
troben separades per una Rambla plena de vehicles. Volem que la peatonalització de la Rambla, que actualment es realitza durant els dies festius, s’amplïi a tots els dies de la setmana i afegir a les zones vianalitzades els carrers Òdena i Sant Josep.
56. Habilitarem zones de velocitat 30 Habilitarem cinc zones de la ciutat amb velocitat limitada a 30 km/h per prioritzar el pas dels vianants i les bicicletes i adaptant, en determinats indrets, les voreres per tal de millorar l’espai per als vianants. Limitarem la velocitat dels vehicles a les següents zones: Barri de Set Camins: entre l’Av. Balmes - Av. Mestre Muntaner - parc de Vallbona Barri de l’Escorxador: entre l’Av. Balmes - Rambla Sant Ferran - Av. Gaudí Barri del Mercat: entre C. Sta Joaquima de Vedruna - Pg. del Verdaguer - Av. Caresmar Av. Pau Casals Barri del Punto Blanco: entre Av. Balmes - Av. Barcelona - Av. Mestre Muntaner - C. Manresa Barri de les Comes: tota la zona de les Comes 1
57. Impulsarem un pla de mobilitat per reduir l’ús del vehicle privat Aquest pla haurà de comptar amb les següents mesures:
> No incrementarem la quantitat de places d’aparcament gratuïtes a l’interior de la ciutat i modificarem la ubicació d’algunes zones blanques d’aparcament per conformar una xarxa perifèrica d’aparcament gratuït > Facilitarem l’aparcament gratuït pels vehicles elèctrics a les zones blaves, blanques i aparcaments municipals. > Crearem i ampliarem aparcaments per a bicicletes segurs al conjunt de la ciutat i en especial a l’entorn dels centres escolars. > Estudiarem la viabilitat d’ampliació de la xarxa de busos urbans amb línies directes nord-sud i una línia est- oest. > Connectarem Igualada i Òdena amb la xarxa de busos urbans. > Ampliarem el descompte del 50% sobre el carnet taronja a totes les persones majors de 16 anys que tinguin un sou igual o inferior al salari mínim interprofessional i ampliarem la gratuïtat sobre el carnet blau a totes les persones que es trobin en situació d’atur de llarga durada.
Mobilitat interurbana
> Habilitarem un carril bici circular que connecti tots els barris de la ciutat
58. Treballarem per rescatar la concessió a Monbus de la línia i establir un servei Express eficient Igualada- Barcelona
> Volem acabar amb l’actual fragmentació dels carrils bicis, crear un carril bici connectat que permeti recórrer les quatre direccions i que connecti amb els municipis fronterers.
59. Exigirem un carril bus VAO a l’A2 i a la B23 per al servei Express i per a vehicles privats amb dos o més ocupants
> Necessitem un transport sostenible segur i accessible per als usuaris de la bicicleta com a opció de transport urbà.
60. Impulsarem una estratègia supramunicipal per millorar els transports exteriors
> Reformularem les zones blanques d’aparcament per fomentar la mobilitat sostenible dins la ciutat.
> Exigirem una A2 en perfecte estat de conservació.
26
> Treballarem per la creació de més places d’aparcament a les estacions de Martorell i Castellbisbal i fomentarem campanyes de foment del seu ús. > Treballarem per establir un transport públic eficient a d’altres ciutats com Manresa, Vilafranca, Vilanova i la Geltrú, Cervera, Tàrrega o Lleida. > Crearem una plataforma per fomentar la compartició de vehicle privat en trajectes diaris de caràcter interurbà com per exemple el trajecte IGD-BCN.
CONNECTEM ELS BARRIS 61. Millorarem l’accessibilitat entre barris Volem una ciutat per tothom, per això, introduirem millores en l’accessibilitat dels elements urbans, als transports públics i als edificis públics. Creiem necessari millorar l’estat del medi físic de la ciutat (paviments i voreres sense forats, antilliscants…) així com del mobiliari (bancs accessibles, instal·lació de passamans a zones amb pendent…) per tal de fer d’Igualada una ciutat accessible per a totes les persones.
27
28
CULTURA Obrim la cultura a la ciutat Creiem en una cultura de base, horitzontal i democràtica. D’accés igualitari, que permeti desenvolupar una visió crítica del món, generant pensament emancipador. Ens comprometem a dur a terme projectes incorporant-hi la perspectiva feminista, antiracista i cooperativa. Entenem la cultura amb valors de transversalitat, transparència i transgressió. Cal sortir de la lògica que cultura és consum cultural i caminar alhora cap a la democratització de les eines de creació. Cal que la cultura s’entretexeixi i s’impliqui amb altres àmbits com l’urbanisme, l’esport, els serveis socials, la via pública, etc. S’ha de potenciar el carrer i l’espai públic com un escenari habitual d’activitat cultural per garantir la democratització, la interculturalitat i la creació de nous públics. Cal mantenir l’aposta per la innovació i la investigació en llenguatges artístics, posant l’accent en el seu apropament a tota la ciutadania. Cal dotar Igualada de les infraestructures amb les característiques necessàries que permetin l’activitat cultural amb total garantia. Cal fer propers i intel·ligibles els recursos culturals i les propostes de programació. Necessitem fer de l’espai públic un escenari de cultura com una fórmula per acostar la cultura a tothom.
62. Universalitzarem l’accés a la cultura Una ciutat que educa és una ciutat que aposta per l’accés a la creació i la manifestació cultural com a eina de desenvolupament personal i col·lectiu. Cal crear un estructura de col·laboració entre l’administració, els centres educatius i els equipaments culturals que generi propostes per democratitzar la cultura proposant: > Programes per les escoles públiques on els alumnes puguin conèixer diferents llenguatges artístics; tant de creació com d’expres-
sió. > Programes de formació artística contínua per a infants i adults en horari extraescolar amb tarifació progressiva. > Col·laboracions amb els equipaments de la ciutat per generar activitats que els obrin, encara més, al conjunt de la ciutadania.
63. Crearem un Pla Cultural de ciutat Igualada necessita un Pla Cultural com a eina per a treballar en una ciutat que dirigeixi polítiques culturals de convicció, rigoroses i constants, amb la voluntat d’encarar un futur d’acció ordenada, i no fruit de la improvisació. El Pla Cultural s’ha de desenvolupar des de la transversalitat entre departaments i que contempli la visió de gènere i la participació activa de dones en tots els nivells: programació, anàlisis de públic, equip de treball i producció entre d’altres.
64. Definirem un Pla d’equipaments culturals Dins del Pla Cultural es crearà un Pla d’equipaments que haurà d’incorporar un mapa d’equipaments i establir les característiques i potencialitats de cadascun.
65. Establirem una política de subvencions i convenis a les entitats culturals basada en projectes Es valorarà que els projectes de les entitats culturals tinguin un retorn a la ciutat i que continguin una perspectiva d’accés universal i s’hi contemplaran els recursos econòmics, humans i de serveis. S’hauran d’estipular uns mecanismes de control que permetin fer una valoració i avaluació global dels projectes. Cal crear un mecanisme de suport real a les entitats per donar resposta a tres objectius: incorporar les entitats a l’estratègia cultural de la ciutat, promoure la co-responsabilitat entre entitats i administració i donar suport a la tasca cultural de les en-
29
titats.
66. Crearem una plataforma de coordinació entre les entitats culturals L’objectiu d’aquesta plataforma serà la creació de sinergies entre les entitats i oferir un espai i una via de comunicació amb l’ajuntament per tal de que les entitats puguin compartir les seves necessitats en recolzament en la gestió, la comunicació i la difusió de l’activitat que realitzen.
67. Crearem un espai cultural polivalent a l’Escorxador Cal recuperar l’edifici i el recinte de l’Escorxador per la cultura. A curt termini obrirem l’Escorxador a les entitats d’Igualada i el dotarem d’activitat cultural de manera immediata i continuada, a través de la bonificació d’entre el 90% i el 100% de les taxes d’ús de l’Escorxador per a les entitats culturals d’Igualada. A llarg termini ha d’esdevenir un centre de cultura amb espais oberts al públic (espais per exposicions, concerts, …) i amb un espai educatiu. Si el Pla d’equipaments estableix que cal un nou Auditori, entenem que s’hauria de construir en aquest espai.
68. Adequarem els horaris de la biblioteca a les necessitats dels usuaris Tenint en compte que la ciutat ha augmentat l’oferta universitària en els darrers anys i en conseqüència el nombre d’estudiants, es creu necessari ampliar el marc horari de la biblioteca per adaptar-se a nous usuaris.
69. Dotarem la ciutat d’opcions d’educació municipal en totes les disciplines artístiques Es constata una manca d’oferta educativa municipal en alguns àmbits artístics com la dansa, el circ i el teatre. Cal generar noves
propostes municipals per tots els àmbits artístics i que treballin de manera coordinada amb les escoles artístiques municipals existents com l’escola de música Mestre Joan Just i l’escola d’art Gaspar Camps.
70. Crearem un Pla d’investigació i conservació del patrimoni i la memòria històrica d’Igualada Igualada necessita urgentment la creació de serveis i museus que permetin un relat de memòria i entorn d’Igualada. Calen polítiques d’intervenció patrimonial que ara mateix són inexistents. Cal més divulgació de totes les tasques desenvolupades en el marc de patrimoni. En el Pla de preservació del patrimoni industrial s’hi han de definir actuacions de conservació i criteris de preservació del patrimoni arquitectònic que permetin una lectura del llegat industrial de la ciutat.
71. Reorganitzarem els museus de la ciutat i en definirem els usos i les característiques Cal restaurar el valor del Museu de la Pell com a Museu de la Tècnica i crear una nova sala d’exposicions.
72. Crearem un programa de suport a la creació artística vinculat al desenvolupament comunitari Cal promoure el desenvolupament de projectes de creació d’artistes amb projectes locals a través de beques de coproducció, de residències creatives, d’assessorament artístic etc. Els objectius d’un programa de suport a la creació han de ser: > Vincular la creació al desenvolupament col·lectiu d’Igualada. > Impulsar la creació a partir de l’oferta d’espais dissenyats per a expandir-la.
30
JOVES Les joves ens quedem: volem poder viure i treballar a Igualada! Poder viure i treballar és cada vegada més complicat a Igualada. Els joves també patim del problema general d’accés a l’habitatge que té tota la població d’Igualada. Els darrers anys, el preu dels lloguers ha augmentat molt i cada vegada és més difícil emancipar-se, per això necessitem habitatges públics de lloguer. L’equip de govern actual no ha realitzat cap proposta per augmentar el nombre d’habitatges públics de lloguer per facilitar l’emancipació juvenil i els habitatges públics de lloguer per joves han canviat el seu perfil d’usuaris i han deixat de ser edificis únicament per joves, fet que ha dificultat l’emancipació juvenil. Per altra banda, els joves necessitem espais d’estudi i reclamem unes beques municipals pels estudiants universitaris i de formació professional no pels més llestos de la classe sinó per tots, especialment pels que no s’ho poden pagar. Actualment l’Ajuntament ofereix unes beques d’excel·lència que no tenen en compte criteris de renda sinó, únicament, de rendiment acadèmic. Pel que fa als espais d’estudi, l’Ajuntament d’Igualada, la Biblioteca Central i la Kaserna han arribat a un acord per poder ampliar l’horari de la sala d’estudis de la Biblioteca unes 100 hores en el període d’exàmens. Aquesta ampliació ha tingut una gran resposta, fet que indica que la ciutat necessita més espais per estudiar i en franges horàries més diverses. Els joves volem espais de trobada autogestionats i que les polítiques juvenils siguin fetes des dels joves i per als joves. El projecte de Cal Badia, impulsat pel departament de Joventut de l’Ajuntament d’Igualada fa cinc anys, no ha comptat amb el suport de l’actual equip de govern. La manca d’inversió en el projecte ha fet que hagi quedat aturat, ha desmobilitzat els joves que en forma-
ven part i ha deixat un equipament, on s’ha destinat un pressupost important, buit durant quatre anys. Per altra banda, el Consell de Joves, impulsat per l’Ajuntament, fa anys que no funciona.
73. Oferirem habitatges públics de lloguer a preus assequibles per facilitar l’emancipació juvenil Tenint en compte els elevats preus dels lloguers actuals, cal que l’Ajuntament ofereixi habitatges públics de lloguer a preus assequibles per permetre que els joves es puguin emancipar
74. Facilitarem sales d’estudi amb horaris amplis als equipaments municipals Cal que tots els joves tinguin un espai prop de casa per a poder estudiar, per això facilitarem una sala d’estudis als diferents equipaments municipals.
75. Eliminarem les beques d’excel·lència i augmentarem el pressupost de les beques municipals per estudiants universitaris i de formació professional Augmentarem l’actual pressupost de 50.000€ fins als 200.000€ i incorporarem criteris de renda per facilitar les ajudes als joves de famílies amb major dificultat per assumir les despeses dels estudis.
76. Denunciarem els locals d’oci que discriminen per raons de gènere, raça, classe i/o orientació sexual Des del departament jurídic de l’Ajuntament d’Igualada reclamarem sancions als locals d’oci que incompleixin la legislació que impedeix discriminar per raons de gènere, raça, classe i/o orientació sexual. Donarem suport als locals d’oci nocturn gestionats per organitzacions juvenils de forma no lucrativa.
31
77. Potenciarem els pressupostos participatius juvenils amb més pressupost i participació Transformarem el projecte de pressupostos participatius en quatre aspectes: Els projectes no podran ser activitats puntuals sinó projectes estratègics de la regidoria de Joventut Augmentar el pressupost dels pressupostos dels 15.000€ actuals fins a 100.000€ Canviar el sistema de votació dels projectes per la votació electrònica per augmentar la participació Permetre als joves de forma individual, i no només col·lectiva, poder fer propostes de projectes a elegir
78. Impulsarem un espai de joves autogestionat amb la recuperació del projecte de Cal Badia Cal que la ciutat pugui disposar d’un projecte de casal de joves autogestionat. Aquest projecte pot estar ubicat a Cal Badia, sempre i quan s’hi realitzin les inversions necessàries per adequar l’espai i es reactivi el grup de joves motor que havia impulsat el projecte.
79. Eliminarem el Consell de Joves i crearem una coordinadora juvenil amb col·lectius i joves a títol individual L’objectiu de la coordinadora ha de ser gestionar el funcionament de l’espai de joves i impulsar activitats conjuntament amb el departament de Joventut.
32
ESPORT Esport de barri i esport escolar
creació d’una lliga esportiva de caràcter lúdic i social dins la ciutat. Realitzarem, també, activitats esportives i lúdiques en barris on habitualment l’Ajuntament no n’organitza
L’Ajuntament d’Igualada ha invertit considerablement, en els últims anys, en infraestructures a les Comes amb l’objectiu de descongestionar les instal·lacions però també és necessari invertir en altres instal·lacions esportives situades en els altres barris de la ciutat. En el cas del camp de Fàtima, l’estat actual de les instal·lacions esportives i la manca de vegetació de l’entorn fa que només s’usi a l’estiu. Cal una millora de les instal·lacions i plantar vegetació per tal que el parc tingui més ús durant tot l’any.
82. Utilitzarem l’esport com a eina d’inclusió social
L’esport escolar és un model de pràctica esportiva que crea comunitat, on es prima més la cooperació que la competició i que té uns preus més assequibles que l’esport federat. A Igualada fa temps que l’esport escolar ha anat a la baixa per la forta atracció que exerceixen els clubs federats per comptar amb infants. És necessari que aquestes dues pràctiques esportives siguin compatibles per tal de que cap de les dues quedi perjudicada.
Cal fer canvis en l’esport escolar per tal de poder aconseguir la conciliació d’horaris entre l’esport escolar i el federat, per tal de promoure la participació dels infants a l’escola i al club. La proposta és modificar els horaris de les competicions d’esport escolar per tal que els horaris siguin compatibles amb les competicions i els entrenaments dels clubs federats.
80. Instal·larem herba artificial als camp del barris de Fàtima i Montserrat Facilitarem la pràctica de l’esport als camp de futbol dels barris de Fàtima i Montserrat per mitjà de la instal·lació d’herba artificial. Així mateix, proposem que el F.C. Fàtima i la S.E. Ateneu comparteixin espai al camp del Fàtima per descongestionar els camps de futbol de les Comes.
81. Potenciarem l’esport de barri i realitzarem activitats esportives fora de les Comes Promourem l’esport als mateixos barris i entre els barris. Potenciarem la creació d’activitats esportives i festives entre barris, com ara la
Promourem l’esport inclusiu amb persones amb diversitat funcional i amb infants en situació de vulnerabilitat.
83. Promourem un canvi en l’horari de les competicions de l’esport escolar per tal que es juguin en divendres a la tarda enlloc de dissabte el matí
Instal·lacions esportives i clubs esportius L’Ajuntament d’Igualada només ha invertit en la construcció de noves instal·lacions (pista coberta de l’Estadi Atlètic, aparcaments de les Comes i nou poliesportiu de les Comes) però ha descuidat el manteniment de les instal·lacions esportives de la ciutat. L’Ajuntament dedica molt pressupost a vendre “la ciutat europea de l’esport” però els usuaris de les instal·lacions esportives no han fet més que patir la manca d’inversions en manteniment. Així mateix, és necessari no descuidar la inversió en els esports de rodes (hoquei patins, hoquei línia i patinatge artístic), per això, reivindiquem que la construcció del poliesportiu per esports de rodes, previst pels propers anys, no es demori.
33
Les antigues instal·lacions de la piscina coberta del Molí Nou han estat abandonades i l’espai es troba en un estat indigne. La zona del Molí Nou té ús intensiu a l’època estival i, durant la resta de l’any, per part dels usuaris de les instal·lacions del frontó.
84. Invertirem en el manteniment de les instal·lacions esportives Realitzarem inversions per garantir el correcte funcionament de les instal·lacions esportives, especialment pel que fa a: > Millorar l’estat dels vestuaris de l’Estadi Atlètic i renovar el material de les instal·lacions de la sala de màquines. > Renovar el material de les instal·lacions esportives de la sala de màquines de les Comes. > Millorar la climatització de la piscina de les Comes, instal·lant millors tancaments per evitar temperatures molt baixes a l’hivern i molt altes a l’estiu. > Millorar el manteniment dels camps d’herba artificial
85. Enderrocarem les instal·lacions en desús del Molí Nou i hi habilitarem una zona de lleure i d’aparcament Les instal·lacions de la piscina coberta del Molí Nou estan en desús, per això, les enderrocarem i iniciarem un procés participatiu per definir els usos que ha de tenir aquest espai amb la implicació dels usuaris habituals de les instal·lacions. La nostra proposta és que l’espai compti amb una zona d’aparcaments, un espai de lleure infantil i unes pistes esportives dedicades als esports amb raqueta. A banda de les mesures exposades, avançarem també en:
> Construirem el poliesportiu per esports de rodes a les Comes. > Facilitarem l’accés als equipaments esportius segons criteris de renda. > Promourem preus populars per accedir als serveis i equipaments esportius municipals. Oferirem descomptes o beques progressives en funció de la renda a persones en situació d’atur o famílies en risc d’exclusió. > Facilitarem als membres dels clubs esportius unes condicions equitatives d’accés a les instal·lacions esportives. > Modificarem les bases de les subvencions als clubs esportius per garantir uns barems més justos i transparents.
Valors esportius i esport femení Els Premis Neptú són un dia important pels esportistes de la ciutat i creiem que cal aprofitar l’esdeveniment per reivindicar els valors més importants de l’esport: el treball en equip i l’esforç. La major repercusió i atenció als esportistes masculins que a les esportistes femenines és un fet discriminatori tenint en compte que pràcticament hi ha el mateix nombre d’homes i de dones practicant esport en els clubs de la ciutat.
86. Creació d’un programa d’esports i valors > Treballarem per promoure aficions respectuoses. > Promourem aficions respectuoses i educades tot sensibilitzant a les famílies dels esportistes, especialments dels infants i adolescents, dels clubs i els centres educatius. > Potenciarem que els clubs tingut una persona dedicada a la mediació entre els pares.
34
> Realitzarem campanyes de sensibilització dirigides a les famílies.
marc (esportistes, entrenadores, àrbitres, directives, …)
87. Promourem hàbits saludables
91. Potenciarem l’esport mixt, especialment fins als 12 anys
Modificarem les condicions de contractació dels bars de les zones esportives d’Igualada per tal d’impedir la venda d’alcohol i tabac en zones esportives.
Potenciarem l’esport mixt en els clubs esportius federats fins als 12 anys per potenciar la participació de tots els infants en igualtat de condicions. Així mateix, promourem l’esport femení en aquells esports on tenen menys participació.
Substituirem les màquines expenedores de begudes i productes ensucrats i ultraprocessats de les instal·lacions esportives municipals per altres de venda de begudes i aliments saludables (fruita fresca, seca o dessecada, fruits secs, iogurts, aigua…).
88. Promourem l’esport com a treball d’equip Oferirem formació als entrenadors i als equips directius dels equips base. Es procurarà donar eines per a la gestió del talent, fer pedagogia de l’esport d’equip i de gènere i es facilitarà formacions del títol d’entrenador
89. Canviarem el format dels Premis Neptú per posar en valor l’esport d’equip Promourem que els premis Neptú premiïn valors més enllà de la competitivitat, per això procurarem que es premïi als esportistes que transmeten uns valors de compromís i de treball en equip i que es premïi a col·lectius enlloc de només a esportistes individuals
90. Realitzarem una campanya per la promoció de la igualtat de gènere i l’esport femení Aquesta campanya tindrà dos eixos principals: Treballarem conjuntament amb els mitjans de comunicació per acabar amb la discriminació informativa que pateixen els equips femenins i les esportistes. Realitzarem una campanya de visibilització de les esportistes femenines d’Igualada i co-
35
36
FISCALITAT Per una societat equitativa, una fiscalitat progressiva Les normes generals del nostre ordenament, com recull l’Estatut d’Autonomia de Catalunya vigent actualment, estableixen el mandat de que “els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a promoure el progrés econòmic i el progrés social de Catalunya i dels seus ciutadans, basats en els principis de la solidaritat, la cohesió, el desenvolupament sostenible i la igualtat d’oportunitats.” (Article 45). Així mateix, també determinen que “els poders públics han de promoure una distribució de la renda personal i territorial més equitativa en el marc d’un sistema de benestar”. A banda de l’objectiu assenyalat per la normativa general, els darrers anys la nostra societat ha viscut un procés de recessió econòmica de gran magnitud que, alhora que ha empobrit a àmplies capes de la població, ha accentuat la ja de per si profunda escletxa de desigualtat entre diferents sectors socials. Tenim el convenciment que la lluita contra les desigualtats socials, amb una modesta però concreta aportació a nivell municipal, pot ser un objectiu àmpliament compartit que es tradueixi en acord polític i aplicació decidida de les mesures. El model de fiscalitat municipal és un dels aspectes fonamentals que defineixen un determinat model de ciutat. Els impostos, les taxes i preus públics que aportem com a veïns i veïnes constitueixen un conjunt de mesures de gran importància en la relació de la ciutadania amb l’Ajuntament. La nostra proposta de fiscalitat aposta per introduir conceptes de progressivitat, és a dir, que qui més té pagui més i qui menys té pagui menys. Aquesta mesura afecta a la majoria de la població d’Igualada, ja que aquesta està quasi 10 punts per sota de la mitjana de Catalunya en renda familiar disponible per habitant.
Les propostes que presentem estan pensades amb criteris de redistribució i es basen en una congelació de les taxes i que aquestes es mantinguin estables tot introduint criteris nous. Igualada és una de les ciutats catalanes que té un volum de recaptació d’impostos més alt en relació a ciutats de dimensions similars, i només amb una acció decidida farem d’Igualada una ciutat més justa econòmicament i més equitativa socialment.
92. Congelarem la càrrega impositiva a la ciutadania Atès el lloc destacat que la ciutat d’Igualada ocupa en el rànquing d’impostos municipals de ciutats de mida similar, creiem necessari garantir que la contribució fiscal que fan els igualadins per sostenir els serveis municipals no creixi sinó que es mantingui estable tot introduint nous criteris. Per això proposem la congelació real de la recaptació total al llarg dels propers anys, encara que es pugui augmentar la recaptació en l’extrem més alt d’algun tribut amb la finalitat d’introduir criteris de progressivitat.
93. Aprovarem unes bases per l’atorgament d’ajuts al pagament de l’IBI a les famílies amb baixa capacitat econòmica La mesura persegueix l’objectiu que cada família pagui el principal tribut municipal, vinculat a l’habitatge, com és l’Impost de Béns Immobles, en funció del seu nivell de renda i de patrimoni. Per tant, es proposa que els actuals ajuts per al pagament de l’IBI a majors de 65 anys o pensionistes s’extengui a totes les famílies igualadines amb ajuts graduals en funció del nivell de renda i de patrimoni.
94. Estudiarem l’aplicació del tipus màxim d’IBI urbà de l’1,3% als immobles no residencials de major valor L’objectiu és assegurar la fixació d’un valor
37
cadastral mínim que permeti seleccionar amb precisió quin tipus de subjectes en resulten afectats per tal de no perjudicar petits propietaris, petites i mitjanes empreses o altres interessos patrimonials o econòmics locals que es creguin convenients de mantenir al marge de la mesura. Un cop determinat aquest llindar, l’aplicació del tipus màxim d’IBI als edificis no residencials de major valor permetrà obtenir una recaptació supletòria que serà destinada al programa d’ajuts al pagament de l’IBI de les famílies igualadines.
95. Inclourem les grans superfícies comercials en la zonificació d’impost d’activitat econòmica (IAE) de màxima tributació Modificarem l’annex de zones de tributació de l’IAE per tal que totes les grans superfícies comercials quedin incloses en l’àmbit d’aplicació del tipus màxim d’aquest impost. Revisar la liquidació de l’IAE de les grans superfícies comercials per evitar fórmules d’elusió fiscal com ara la declaració d’una suma de petites activitats en lloc d’una de gran.
96. Crearem una taxa pel servei de clavegueram amb principis proporcionals Tal com ja existeix a moltes ciutats catalanes, crearem una taxa de clavegueram que sigui assumida en proporció a la quantitat de metres cúbics d’aigua que consumeixi cada contribuent. Alhora que aporta proporcionalitat a l’esforç que els igualadins fan en la conservació i manteniment de la xarxa de clavegueram del municipi, incorpora un principi clar de sostenibilitat ja que afavoreix un consum i un ús sostenible d’aquest recurs escàs que és l’aigua. Aquesta mesura hauria d’implicar una reducció de la recaptació de l’IBI pel mateix import que la recaptació estimada per la taxa, per no augmentar la càrrega fiscal final que la ciutadania paga.
38
EDUCACIÓ Per una escola de tots: a Igualada volem més pública L’actual context educatiu va en contra l’escola pública en determinats barris, no assegura la igualtat d’accés i promou la segregació segons capacitat econòmica: > Igualada és una de les ciutats amb menor oferta de places públiques d’educació primària de Catalunya, representant el 36% de l’oferta total de places.Tot i això, els 5 centres de primària públics assumeixen el 43% de la demanda. I alhora, també acullen el 61% de les beques menjador, indicant que la majoria d’alumnes amb dificultats econòmiques van a escoles públiques. > Les escoles públiques es troben repartides a les zones més perifèriques de la ciutat, dificultant l’accés de la població que habita al centre de la ciutat a centres de titularitat pública. > L’oferta de places de escoles bressol públiques és molt limitada i situada tota a la zona nord i oest de la ciutat. Les escoles bressol públiques el 2018 van tenir una demanda superior al total de places ofertades. > Les escoles bressol públiques tenen un preu de matriculació de 123€ mensuals, amb les prestacions bàsiques. Tot i que la matriculació de les escoles bressol concertades i privades és més cara, les seves prestacions solen ser majors.
97. Crearem una nova escola pública amb escola bressol al centre de la ciutat Actualment, les famílies que viuen al centre de la ciutat es veuen forçades a matricular els fills i filles a escoles de titularitat privada ja que només hi ha una escola pública a menys de 10 minuts caminant del centre. Per
això proposem un nova escola pública al centre mitjançant el canvi de titularitat d’un centre privat a públic, tal com ja s’està duent a terme a Barcelona i estudiant en diferents municipis amb el departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Si l’acord no fos possible, caldria estudiar-ne la construcció en alguna zona pròxima o al centre de la ciutat. L’escola comptaria també amb una escola bressol que estaria integrada en el mateix edifici i així es podria desenvolupar tota l’etapa 0-18 a la zona centre de la ciutat.
98. Crearem una escola bressol nova a la zona est de la ciutat Després del tancament de la Ginesta, els barris de Montserrat, Sant Crist i Les Flors no disposen de cap escola bressol pública a menys d’un quilòmetre de distància. Això suposa un greuge comparatiu per les famílies d’aquests barris a l’hora d’accedir a aquest servei municipal. Per aquests motius proposem crear una escola bressol a la zona est de la ciutat. Aquesta estaria lligada a l’escola de primària Gabriel Castellà, i permetria poder desenvolupar tota l’etapa educativa 0-18 sense haver de desplaçar-se 1 km. L’equipament podria situar-se a l’equipament de Cal Badia, actualment en desús per part del departament de joventut, i utilitzat com a suport a l’institut Badia i Margarit fins que finalitzi la construcció del nou edifici.
99. Farem un Pacte Contra la Segregació Escolar a Igualada La segregació escolar és un problema greu a Catalunya. “Segregació escolar significa que el dia de demà hi haurà més nivells d’atur, més precarietat laboral, menys resistència a les crisis econòmiques i més problemes de cohesió social.” (Fundació Jaume Bofill, 2019). En el cas d’Igualada, no totes les escoles acullen el mateix número d’alumnes amb necessitats educatives especials. Per això és necessari crear una comissió d’estudi de la segregació escolar, com ja s’ha fet a moltes altres ciutats. Aquesta comissió,
39
integrada per les direccions de les escoles, AMPAs, els partits polítics de l’Ajuntament, la Generalitat, i experts en segregació, hauria de redactar un pla estratègic per fer front a la segregació escolar. Aquest pacte hauria de ser ratificat per totes les escoles i parts implicades i aprovar un seguit de mesures per a cada curs, així com analitzar posteriorment l’efecte de les diferents accions.
100. Tarifació del preu de les escoles bressol segons renda Actualment el preu de les escoles bressol és igual per a totes les famílies i suposa una despesa molt elevada per a famílies amb menys recursos. Aquest fet pot comportar dificultats per a poder optar a llocs de treball, així com una càrrega important per als avis que s’han de fer càrrec dels infants en molts casos. Per això proposem la tarifació segons renda en les taxes de les escoles bressol, com ja s’aplica a molts altres municipis. A falta d’un estudi detallat, s’estima que es podria reduir fins a 30-50 € el cost bàsic mensual a les rendes més baixes, i aniria augmentant fins als 130150€ per a les rendes més altes.
101. Incrementarem les inversions en els centres públics de primària L’actual govern xifra en 100.000€ la despesa en inversió anual per al conjunt dels 5 centres de primària, que són utilitzats bàsicament per a actuacions de manteniment de primera necessitat dels edificis. Proposem incrementar les inversions per a que els centres puguin ser remodelats més enllà de les necessitats mínimes de manteniment.També incrementarem el pressupost per a la promoció de les escoles públiques, especialment en època de preinscripcions.
102. Facilitarem l’accés a les beques menjador i incrementar el pressupost Després de la denegació de 27 beques menjador el 2018 per, segons l’equip de govern,
manca de pressupost, és necessari augmentar el pressupost destinat i prioritzar partides d’emergència social com aquesta. Per això, proposem modificar les bases de les beques menjador per tal d’incloure una clàusula que obligui a l’Ajuntament a augmentar la prestació pressupostària si la partida inicial no és suficient per assolir el cost del total de beques merescudes segons els barems establerts (aquests barems han d’estar en la mateixa relació que la llei 24/2015).
103. Estudiarem la creació de Camins Segurs Escolars per l’accés als centres de primària i secundària a peu, en bicicleta o en patinet A Igualada moltes mares i pares porten els nens i nenes amb cotxe a l’escola, fet que suposa problemes de mobilitat, i incrementa la contaminació al voltant dels centres escolars. Per promocionar l’accés a peu, en bicicleta o en patinet es proposa crear camins escolars, que són itineraris segurs mitjançant la senyalització de les principals rutes d’accés als centres escolars perquè els nens i nenes puguin anar sols a l’escola. I així fomentar també una activitat física diària, que ajuda a disminuir l’obesitat infantil, i potencia la seva autonomia personal.
104. Crearem un Pla Local d’Estudis Universitaris Actualment el projecte universitari de la ciutat s’està desenvolupant diversificant-se en molts àmbits i sense una direcció concreta. És ben conegut que els projectes d’universitats en ciutats petites que funcionen més estan lligats a una especialització lligada al territori, que és el fet diferencial comparat amb una gran universitat com les que tenen seu a Barcelona. Per això proposem crear un Pla Local d’Estudis Universitaris que traci les línies de quins àmbits i estudis cal promocionar més, fent una taula entre professionals, partits i entitats.
40
TRANSPARÈNCIA, ÈTICA, PARTICIPACIÓ i APODERAMENT DIGITAL ÈTICA 105. Limitarem els salaris a 2,5 vegades el SMI per a càrrecs de Poble Actiu Pel que fa a la retribució dels càrrecs obtinguts electoralment, ha de prevaldre un criteri de representativitat social equitativa a les condicions materials de la majoria de la població, i cal que alhora sigui una retribució digna i suficient. Establim el compromís que la retribució neta dels regidors o càrrecs de lliure designació de Poble Actiu, dins o fora de l’àmbit institucional, en cap cas serà superior a 2,5 vegades el SMI (2.250€/mes, 31.500€/any).
106. Difondrem de manera oberta l’agenda i retrem comptes dels càrrecs electes i càrrecs de lliure designació Cal facilitar la fiscalització ciutadana i el coneixement de quin és el destí de les hores de treball dels seus electes, especialment d’aquells que compaginen dedicacions amb altres facetes laborals o institucionals. Aquesta mesura, ja implantada en molts altres municipis, també permet conèixer quins són els grups d’interès que interactuen amb l’administració, quines entitats, agrupacions, empreses s’hi reuneixen… sempre i quant no existeixin raons objectivament motivades per mantenir tals reunions o trobades en l’anonimat. A més d’això, apostem també pel retiment de comptes d’electes i càrrecs de confiança: és vital demanar que hi hagi un clar full de ruta de la seva tasca, uns objectius concrets, i l’avaluació dels resultats obtinguts de manera periòdica.
APODERAMENT DIGITAL 107. Adoptarem una política integral de Dades Obertes des de l’Ajuntament La política de Dades Obertes o Open Data és una filosofia que té per objectiu posar a disposició de la societat les dades que gestiona l’administració pública en formats fàcils de manipular: son les dades del sector públic obertes i accessibles per a persones, empreses i organitzacions, per al seu ús i redistribució en benefici de tots, per generar noves dades, per crear nous serveis, i per desenvolupar noves eines que generin beneficis econòmics i socials. Cal assegurar la interoperativitat: utilitzar formats oberts de fitxers com a eina per garantir l’accés a la informació sense obstacles i la bona interacció amb i entre els sistemes públics.
108. Adoptarem l’ús de llicències Copyleft i Creative Commons per a les creacions finançades amb fons públics Garantirem que tota la producció cultural o digital finançada amb fons públics utilitzi llicències copyleft i Creative Commons que facilitin la reutilització de les obres artístiques i produccions dels/de les creadors/es locals com a eines de cultura lliure.
109. Establirem polítiques actives d’ús d’estàndards oberts i de migració a programari lliure Establir polítiques actives d’ús d’estàndards oberts i de migració a programari lliure, havent establert una llista d’aplicacions homologades per a cada ús i funcionalitat requerides pel sector públic, i habilitar estratègies de reutilització, col·laboració i compartició d’esforços amb altres entitats públiques del món.
41
TRANSPARÈNCIA 110. Publicarem a la web municipal aquella informació que pugui servir a la ciutadania per fiscalitzar l’obra de govern El web municipal és una eina que pot servir per presentar-hi tota aquella informació que pot interessar a la ciutadania. Aquesta informació es publicarà amb formats que permetin la manipulació de les dades per tal de que sigui més fàcil analitzar-la i es procurarà donar eines que en facilitin la seva comprensió per part de la ciutadania. Es publicaran: > Els pressupostos anuals de l’Ajuntament, dels organismes autònoms i de les empreses municipals. També s’hi publicaran el seu nivell d’execució, de manera trimestralment, així com el seu tancament. Aquesta publicació haurà de fer-se específicament per regidories i programes. > Els projectes d’obra superiors als 100.000€ (inclòs el cost de redacció del projecte). S’especificarà el cost estimat i pressupostat de l’obra, el cost d’adjudicació (i el de totes les propostes presentades) i el cost final de realització un cop aquesta sigui recepcionada. > Els contractes de serveis superiors als 100.000€ i de durada plurianual, especificant l’oferta pública inicial, les propostes presentades a concurs, la motivació de l’adjudicació, així com les obligacions de l’adjudicatària i les característiques del servei a realitzar. Les auditories realitzades per l’ajuntament, i específicament aquelles que vagin relacionades amb els convenis de col·laboració i/o subvencions atorgades per l’ajuntament.
PARTICIPACIÓ 111. Elaborarem un Pla Estratègic de Participació Ciutadana El Pla Estratègic de Participació Ciutadana és una eina que ha de servir per establir les pautes i directrius per al foment de la participació, amb la voluntat d’aconseguir un Ajuntament que busqui la implicació dels ciutadans en els afers i decisions que els afectin. Aquest pla ha de contemplar quatre àmbits estratègics: Mecanismes i processos de participació, Foment de l’associacionisme, Igualtat en la participació dels col·lectius i Apropament de l’Administració a la ciutadania.
112. Impulsarem els pressupostos participatius Un pressupost participatiu és un mecanisme de democràcia directa que permet als ciutadans influir o decidir directament sobre els pressupostos públics mitjançant processos de participació ciutadana. Proposem que el 10% dels pressupostos d’inversions es decideixen de manera participativa entre el global de la població.
113. Substituirem els actuals Consells de Districte per uns nous Consells de Barri La majoria de població d’Igualada s’identifica amb el barri on viu o treballa i, per això, cal potenciar aquests Consells de Barri que hauran de fomentar el concepte de pertinença i facilitar l’aproximació de la ciutadania a allò públic. Dotarem aquests nous Consells de Barri de capacitat decisòria, amb acords vinculants, superant l’actual funció purament informativa que sovint desemboca en una funció publicitària i atorgant al veïnat la possibilitat de proposar punts a l’ordre del dia de les reunions.
Programa electoral Eleccions municipals 2019