Carrer de Martí Napolità 7, Reus
Assemblea local de Reus
Candidatura d'Unitat Popular
reus@cup.cat www.cupreus.cat
Conclusions de la 1a sessió - CULTURA Procés «Entre totes, TOT!» de redacció del programa electoral de la CUP Reus
Presentació del procés Igual com ja vam fer fa quatre anys, la CUP inicia un procés de participació ciutadana de debat i proposició, amb l'objectiu de definir el model de ciutat que volem construir i materialitzar-lo en la proposta de programa electoral que defensarà la CUP a les eleccions municipals del maig del 2015. Aquest procés es dividirà en diferents sessions de debat temàtiques, obertes a la participació de tothom qui ho vulgui. A partir del treball realitzat pel grup de persones que participi en cadascuna d'aquestes sessions, es realitzarà un esborrany de programa que s'haurà de sotmetre a votació en una assemblea oberta que es realitzarà aproximadament al març del 2015. El contingut d'aquest programa, elaborat mitjançant la participació de tots i totes, serà el document que fixarà les propostes de la CUP al ple durant el proper mandat (2015-2019).
Introducció Parlar de cultura és molt ampli, tant que ho és massa. En primer lloc, no la podem deslligar d’altres àmbits com són l’educació i la participació, ja que, en definitiva, van lligats. Conceptualment, i atenent a l’etimologia de la paraula, provinent del llatí, cultura és conreu, cultiu, cria, alguna cosa que s’ha de cuidar i fer créixer. Diríem que, per un cantó, es tracta d’un conjunt de coneixements sobre les persones i el món i, per un altre, un grapat de símbols, valors, normes, models d’organització, coneixements, objectes..., que constitueixen la tradició, el patrimoni, la forma de viure d’una societat i d’un poble. En resum, coneixement i forma de viure. En tant que vivència col·lectiva, tot aquest conjunt és una eina de cohesió social perquè es viu en societat i perquè són alliberadores en la mida que obren la ment i els sentiments cap a realitats diverses, cosa que activa el sentit crític i també reforça aquest sentiment de pertinença i col·lectivitat.
Diagnosi Amb els tripartits i ja abans de la crisi, l’administració va instaurar la idea d’aplicar a la “gestió pública”, criteris de “gestió privada”. Tot havia de ser eficient, eficaç, modern i lluent i la cultura va passar a ser un gran motor original facebook.com/CUPReus
Pàgina 1 de 4 twitter.com/CUPReus
gm.cupreus.cat assemblea.cupreus.cat
Assemblea local de Reus
Carrer de Martí Napolità 7, Reus reus@cup.cat
Candidatura d'Unitat Popular
www.cupreus.cat
econòmic. Som el país de l’“Estrella Dorada”, Dalí, Gaudí o Ferran Adrià. Tot això és una fal·làcia. El mercat no decideix, el mercat imposa. I les administracions públiques han d’estar al servei de les persones i no imitar grans empreses, ni, per descomptat, treballar en favor del sector privat. A Reus, es va apostar pels equipaments físics en el marc general del Departament de Cultura que ja marcava aquesta direcció. A la nostra ciutat la singularitat va ser la dèria de reconvertir masets i palauets en equipaments cívics i culturals: Mas Iglésies, Cal Massó, Gaudí Centre, en un discurs buit de contingut, per exemple, el nom de Gaudí potser hauria funcionat com a reclam, però a sota només hi ha una ruta per façanes i la visita al Pere Mata i Cal Navàs, que són propietats privades. L’esclat de la crisi ha estat l’excusa perfecta de l’Ajuntament actual per reduir-ne el pressupost, i així passar la regidoria de Cultura a tercer ordre. De manera que les polítiques de cultura queden supeditades al finançament que se’n pugui aconseguir. Segurament, una de les operacions més conegudes ha estat l’acomiadament de diferents treballadors i treballadores del Teatre Fortuny i l’abandonament per part de la Generalitat del Consorci que el gestiona. O, també, els canvis produïts en l’enfocament i la gestió de l’Institut Municipal de Museus de Reus. Però, l’arribada del nou govern ha afectat el model de cultura que anava desenvolupant l’antic govern. No pas per un canvi de model, sinó igual com ha passat en altres àmbits de l’Ajuntament, per una política de pedaços sense cap rumb concret. Insistim: grans equipaments sense contingut al servei de les persones. Uns quants exemples: •
externalització de Cal Massó
•
no obertura de la Biblioteca Pere Anguera
•
obertura de la Bòbila Sugranyes, tot i que en horari molt reduït
•
obertura del refugi antiaeri de la Guerra Civil a la Patacada, tot i que també, amb accés restringit a dates concretes
•
obertura de l’Escola d’Art de la Diputació al carrer del Vent
•
obertura d’un centre d’ensenyament de les arts gestuals i del mim: Giny
•
el museu d’història ha eliminat part de la seva exposició permanent per deixar lloc a exposicions temporals, bàsicament la realitzada amb motiu de l’efemèride de la mort de Joan Prim i del naixement de Fortuny
implementació de l’ordenança de civisme que impedeix l’ús de l’espai públic per a cultura de carrer
original facebook.com/CUPReus
Pàgina 2 de 4 twitter.com/CUPReus
gm.cupreus.cat assemblea.cupreus.cat
Carrer de Martí Napolità 7, Reus
Assemblea local de Reus
Candidatura d'Unitat Popular
reus@cup.cat www.cupreus.cat
Desenvolupament i propostes •
No hi ha diàleg entre les entitats i l’Ajuntament.
•
Amb quin criteri s’adjudiquen les subvencions.
•
L’Administració ha de fer un paper d’enllaç i crear sinèrgies entre les entitats, artistes i accions, i no tant de gestió.
•
L’Administració ha de coordinar i posar en relació les persones. Cal una eina potent informàtica per coordinar els creadors i les ofertes de les entitats.
•
Difusió del nostre patrimoni cultural: estudis de recerca que es fan a la ciutat.
•
Casa de la Festa com a espai museístic.
•
Ús de la llengua catalana a l’Administració local.
•
Revaloritzar el que ja tenim i no anar a buscar gent de fora.
•
Valor de la cultura: utilitat, estètica, abstracció i imaginació, espiritualitat, moralitat, ciència, art...
•
Centres cívics: Haurien de ser cèl·lules culturals amb valor de societat i no de classe i de baix cap a dalt.
•
Com ens acostem a la gent que no consumeix cultura o traduir el consum en participació.
•
Tallers pedagògics per fomentar la cultura.
•
Coordinació amb escoles i associacions de veïns, no es treballa de manera transversal.
•
Concursos d’idees.
•
Blindar la cultura.
•
Les propostes de cost baix existeixen, però si no retornen en forma de diners, no es validen. La cultura no ha de tenir beneficis.
•
Recuperació d’espais públics: La Palma.
•
Estendre la festa major més enllà del centre.
•
Fer una auditoria dels centres d’activitat cultural: Gaudí Centre, Parc de la Festa, Mas Iglésies, el Castell...
•
Museus: Educació per a les escoles i els principis bàsics. Conservar, guardar, preservar i difondre.
Aquest document serà el punt de partida per seguir treballant en el proper programa polític de la CUP. Si algú original facebook.com/CUPReus
Pàgina 3 de 4 twitter.com/CUPReus
gm.cupreus.cat assemblea.cupreus.cat
Assemblea local de Reus
Candidatura d'Unitat Popular
Carrer de Martí Napolità 7, Reus reus@cup.cat www.cupreus.cat
té alguna proposta, vol fer una trobada o crear un espai més enllà de la taula de debat podem buscar la manera de fer-ho efectiu. De no ser així, a principis de gener podríem fer una segona trobada de la Taula per donar-li una empenta més i, el més important, fer dels processos participatius una eina d’intercanvi, de treball i de creació de sinergies. A més d’agrair-vos sincerament la vostra participació o interès a rebre aquesta síntesi, us anticipo que per al dissabte 31 de gener estem organitzant una Trobada d’Unitat Popular a escala municipal en la qual esteu convidades i convidats.
original facebook.com/CUPReus
Pàgina 4 de 4 twitter.com/CUPReus
gm.cupreus.cat assemblea.cupreus.cat