AIGUA A REUS DIAGNOSI • • •
Gestionada per Aigües de Reus dins de l’empresa municipal: Reus Serveis Municipals SA (Innova + Funerària + Aigües) Volum d’aigua anual subministrada: 7.036.080 m3 Fonts de subministrament d’aigua: 2013 2014 Consorci d’Aigües de Tarragona (Ebre)
52% 54%
Sistema embassaments Riudecanyes-Siurana
26% 37%
Pous i minats propis
21% 9%
(Entre el 80 i el 90% de l’aigua que consumim és transvasada d’altres conques.) •
Paràmetres econòmics de 3 anys 2013 Xifra de negoci
2015
13.262.487 12.870.132 12.670.132
Resultat explotació 703.410 •
2014 1.744.351
1.900.059
A proposta de la CUP als abonats del barri de La Mineta, a partir del gener del 2014, se’ls ha tret del rebut de l’aigua el sobrepreu per rebombament.
PROPOSTES •
•
Propostes de gestió: ◦ Remunicipalitzar l’empresa per impossibilitar-ne la venda o l’externalització del servei. ◦ Fer una política correcta de manteniment de les xarxes d’aigua potable i sanejament, tot mantenint la qualitat per a l’usuari i el medi ambient. ◦ Establir polítiques de reducció de consums, utilització d’aigua de pluja acumulada als dipòsits, per reduir el consum d’aigua de l’Ebre i del Siurana. ◦ Política de tarifes per aconseguir: ▪ Penalitzar consums abusius i possibilitar el consum “social”. ▪ Resultat d’explotació zero. (Els excedents no han de tapar la mala gestió d’altres empreses del grup.) ▪ Assegurar la qualitat gustativa per potenciar el consum d’aigua de l’aixeta. Propostes mediambientals: ◦ Utilització racional de pous i minats propis per alliberar aigua del Riudecanyes-Siurana i potenciar la circulació dels cabals ecològics a les dues conques.
•
Propostes polítiques: Com a principal membre de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, l’Ajuntament de Reus ha de promoure la total transparència en la gestió de l’aigua de la Comunitat.
CRITERIS GENERALS A TENIR EN COMPTE A L’HORA DE FER UNA PROPOSTA DE GESTIÓ PÚBLICA D’UN SERVEI MUNICIPAL (en aquest cas l’aigua). AMB L'AIGUA NO ES POT ESPECULAR L'aigua és un bé de primera necessitat, i la norma arreu del món és que els diners que es recapten amb la seva gestió es reinverteixin per garantir-ne el servei i la qualitat. No és de rebut que els diners recaptats amb l'aigua (en lloc d’invertir-se en clavegueram, depuradores o gestió ambiental) acabin servint per rescatar o salvar altres serveis municipals que han resultat un nyap. El servei de l' aigua i la garantia de sostenibilitat han de considerar-se una prioritat municipal
EL SERVEI ABANS QUE RENDIBILITAT EMPRESARIAL Cal que anem molt amb compte amb les decisions que poden fer que el servei de l'aigua que reben els ciutadans acabi deteriorant-se. Una cosa és impulsar un pla d'ajustament, i una altra creure que la qualitat del servei de l'aigua no acabarà perjudicada si no s'hi posen els diners necessaris. Els interessos de les finances municipals no poden avantposar-se, per norma, a la cobertura de necessitats bàsiques dels ciutadans.
SOSTENIM EL SERVEI Tots els ingressos que s'obtinguin a través de les tarifes d'abastament i sanejament de l'aigua, així com de la gestió de les infraestructures hidràuliques públiques, s'haurien de destinar a sostenir els costos del servei, sense cap ànim de lucre ni cap desviació cap a altres finalitats. Les finances municipals i la rendibilitat econòmica no poden ser més importants que la garantia d'un servei de primera necessitat.
LA SOLUCIÓ NO ÉS LA PRIVATITZACIÓ L'aigua és un bé fonamental i estratègic per a qualsevol país, ciutat, poble o comunitat; per tant, ha d'estar en mans públiques. Les privatitzacions dels serveis municipals d'aigües ja no estan de moda a Europa. És només a Catalunya i l’Estat espanyol que hi ha aquesta fal·lera privatitzadora. Per exemple, a París, l'Ajuntament ha tornat a municipalitzar el servei després d'anys en mans privades. I aquesta és la tendència, ara mateix, a tot Europa.
PRIVATITZAR NO ÉS SINÒNIM D’EFICIÈNCIA Algú pot esmentar, com a usuari, el nom d'una sola empresa que, un cop privatitzada, funcioni millor del que funcionava quan era pública? ¿Parlem de Telefònica i com s'ha convertit en una de les empreses que rep més queixes dels consumidors? Dit d'una altra manera, el concepte de funció pública és inherent al de servei públic: l'externalització de serveis dificulta l'assoliment d'una funció pública eficient.
LA GESTIÓ DE L'AIGUA HA DE SER PÚBLICA... La gestió pública i municipal, per tant, és la millor fórmula per gestionar el servei de l'aigua perquè és la millor manera de garantir els drets bàsics de la població, però també perquè és un model que emfasitza el que veritablement ha de fer l'administració, que és servir els seus administrats (i no pas buscar el benefici privat o mirar de recaptar el finançament que ha de permetre tapar forats o impulsar altres inversions).
AIGUA PÚBLICA I LOCAL De la mateixa manera, no és casual que l'aigua, històricament, hagi estat competència del món local, perquè són els municipis els que coneixen millor que ningú què passa i com funcionen els serveis als pobles i a les ciutats. A més, són els municipis i els seus tècnics els que coneixen la realitat local com per mirar de combatre els desequilibris socials que poden generar-se en la prestació del servei.
MÉS RESPONSABILITAT MUNICIPAL En conseqüència, cal defensar més autonomia municipal per aconseguir una eficiència més elevada i una responsabilitat més gran en tots els àmbits (tècnic, econòmic i ambiental). És lògic que pensem que cap altre àmbit administratiu més allunyat no pugui oferir un servei com el que es presta des de la proximitat i aquest àmbit de responsabilitat local ha de ser la base perquè el municipi pugui seguir desenvolupant i millorant el seu servei d'aigües, sense mirar cap a una altra banda.
MÉS COMPETÈNCIES, MÉS PROXIMITAT És per tot plegat que l'Ajuntament de Reus hauria de desplegar totes les competències municipals que pot desenvolupar per llei en relació amb el servei (constituint-se com a Entitat Local de l'Aigua, per exemple). Es tracta de consolidar un model més descentralitzat i proper als ciutadans en el qual la distància entre el que es recapta a través de les taxes i el que es gasta en la prestació del servei sigui gairebé inexistent.
PER UNA COOPERACIÓ PÚBLICA MÉS ÀMPLIA El partenariat públic i privat, que sovint es presenta com la panacea, no és 1'únic que existeix. Aquest país té una llarga tradició de cooperació pública que ara té més sentit que mai. Cal consolidar una major cooperació entre les empreses públiques d'aigües del territori de cara a prestar un servei més competitiu, més innovador, més just i més eficaç a l'hora de compartir coneixement i treure més partit als recursos públics.
EL CONEIXEMENT PÚBLIC ÉS NOSTRE Qualsevol empresa pública, en el seu dia a dia, genera un coneixement (un saber fer o know-how, que en diem ara) al qual no s'ha de renunciar. El coneixement generat en l’àmbit públic ha de revertir en la gestió pública i, en cap cas, ha d'estar al servei de la lògica privada. És a dir, la privatització d'una empresa pública no implica tan sols la renúncia a la prestació del servei quotidià, sinó que també implica una gran pèrdua de coneixement sobre el servei, el subministrament i la seva millora. El coneixement públic és un patrimoni públic i sense ell no tenim cap capacitat de control si la gestió del servei esdevé privada.
PER UNA NOVA CULTURA DE L'AIGUA La nova cultura de l'aigua ha de seguir imposant-se a Reus, una ciutat que, històricament, ha patit greus mancances hídriques. Cal impulsar campanyes de conscienciació ciutadana de reducció de consum i desenvolupar un model de gestió que recuperi l'interès públic per a la investigació i la sostenibilitat del servei. No hem de perdre de vista que l'aigua, a Reus, no pot deixar mai de ser una prioritat.
CONTRA LA POBRESA HÍDRICA A Reus hi ha pobresa hídrica, és a dir, ciutadans que no poden pagar el rebut de l'aigua. En aquest sentit, cal implantar més mesures socials compensatòries per als ciutadans amb menys recursos, tot garantint un tractament específic per a les famílies nombroses, les famílies amb rendes baixes, les persones aturades, els pensionistes, les persones vídues...
TARIFES COMPENSATÒRIES PERÒ NO GRATUÏTES La solució, però, no implica considerar l'aigua un bé gratuït perquè, actualment, l’Estat espanyol ja és dels països europeus que menys part de la seva renda per càpita destina al manteniment del cicle integral de l'aigua. Avui en dia, a Catalunya la factura de l'aigua no cobreix el cost del cicle integral de l'aigua. La solució ha de passar per una major implicació de l'Administració a través dels professionals dels Serveis Socials en l'establiment de mesures compensatòries i tarifàries que afavoreixin les famílies i persones més castigades.