PROPOSTA PROGRAMA ELECTORAL CUP REUS 2015 L’elaboració d’aquest programa s’ha definit sota la premissa que sigui la ciutadania la que defineixi el que vol per a la seva ciutat. Entenent que la ciutadania som tots i totes, Tècnics i no Tècnics, tenint com únic requisit previ el concepte de transparència i participació.
URBANISME: L’essència de l'urbanisme, com ciència i tècnica de l'ordenació de les ciutats i del territori, hauria de recaure en com la ciutadania defineix, genera i assimila l’organització del seu entorn associant al màxim la conservació del medi natural, la màxima integració social i el fet d'afavorir al màxim la salut de la ciutadania. D’acord amb aquests principis la ciutadania ha generat aquestes propostes. 1. Oposar-se a la venda de sòl públic i tendir a augmentar-ne la quantitat disponible. El sòl públic és un valor afegit en l’execució de plans de reorganització urbanística i reverteix en una ordenació més en acord a voluntats ciutadanes que a interessos privats. 2. Arribar a acords amb la propietat per tal de definir les actuacions urbanístiques vetllant pel seu màxim rendiment social. Definir el servei social com determinant de l’execució urbanística. La relació públicprivat només es pot definir que sobre interessos socials no mercantilistes. 3. Paralització de tots els projectes urbanístics no iniciats. Això vol dir aturar el projecte de la Sedera, el projecte de l'ARE, el vell hospital, entre altres. No es poden iniciar projectes tan dràstics sense ser aprovats per la majoria de població mitjançant referèndum vinculant o bé per l'aprovació de les associacions de veïns dels barris afectats i sense establir la clara necessitat d'ús d'aquests espais. 4. Paralització dels processos de creació de nou sòl industrial. Actualment Reus té una oferta més que suficient de sòl industrial, tot i així des de l'ajuntament se segueixen establint expropiacions d'habitatges, masos i terrenys agrícoles per crear encara més zones que a totes llums seran infrautilitzades. Es planteja la reversió de la qualificació de les zones industrials no executades 5. Refer del Pla Local d'Habitatge i del Pla Parcial Territorial del Camp. Aquests dos plans han estat elaborats en plena bombolla financera i immobiliària i per tant no s'adapten als temps actuals. Ambdós contemplen creixements exponencials en la industria i en la població que no es produiran, però tot i així segueixen sent la pedra angular sobre la qual s'estructuren totes les propostes urbanístiques de Reus. 6. Replantejar el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Actualment s'està acabant un nou pla a corre-cuita i amb una participació ciutadana escassa. Per la CUP cal que aquest Pla sigui aprovat per la ciutadania mitjançant referèndum i cal comptar
amb la participació del ciutadà de peu i no només amb els sectors empresarials interessats econòmicament. 7. Definir polítiques d’execució urbanística re-distributives. L’execució de projectes urbanístics per part de l’ajuntament s’ha de projectar en el principi de màxima redistribució dels beneficis que de l’execució se’n derivin. Això comporta que hi ha d’haver una contractació plural, equitativa i amb empreses arrelades al territori. Disposant en la mesura del possible del personal tècnic de l’ajuntament per l’elaboració i execució dels projectes. 8. Adequació urbanística a necessitats de serveis que es donen a cada barri. Facilitar la construcció d’aparcaments en alçada o habilitar la possibilitat que locals tancats puguin esdevenir aparcaments. Habilitar locals buits com centres de recollida de residus, el que suposa treure els contenidors dels carrers (veure proposta residus). Horts d’en Ros és terreny urbanitzable tot i ser un pulmó agrari al centre de la ciutat, caldria revertir la consideració per mantenir el seu estatus d'interès social que ara té. 9. Adequació urbanística a necessitats de mobilitat: Tancament de certs accessos i adequar la via als usos de mitjans no contaminants. Adequar la disposició d’aparcaments en llocs estratègics amb la finalitat de facilitar una mobilitat menys contaminant i més saludable. Adequar espais de comunicació interurbana en medi natural (vies verdes) 10. Adequació urbanística a necessitats estètiques. Millorar els arrengaments de les entrades de la ciutat. Facilitar la desconstrucció urbanística i cercar la revitalització del medi natural. 11. Adequació de la gerència a valors de participació, d'interès social i d’eficiència. Cal limitar al màxim la politització de les estructures de gestió. Cal cercar la dinamització de gerència des de dins mateix de l’estructura tècnica de l’ajuntament. Caldria considerar la figura de portaveu tècnic evitant protagonismes polítics. Cal valorar la necessitat d’una exigència tècnica mínima als regidors, no caldria que fos específica, però cal que el responsable polític tingui clar el que es planteja i la responsabilitat que assumeixen. Cal evitar partidismes en la generació del pla general. 12. Adequar l’acció urbanística a criteris de medi- natural. La preservació d’espais naturals intercalats en àrees urbanitzades fa més saludable la vida urbana. Cal promocionar-la per disposar d’espais de lleure i incentivar l’activitat física. 13. Definir mecanismes de control medi-ambiental. La ubicació estratègica de dispositius de control medi-ambiental en el conjunt del terme municipal pot definir quina qualitat d’aire respirem i si podem adoptar mesures de correcció (control mobilitat vehicle contaminant, control d’emissió industrial). La CUP va presentar aquesta proposta al ple de l’ajuntament i va ser rebutjada.
La despesa de la disposició d’aquests mecanismes hauria de ser coberta pel conjunt de la ciutadania i, en funció del resultat de l’anàlisi, penalitzar el teixit industrial contaminant de la ciutat així com el conjunt de ciutadans que fan un ús contaminant de l’entorn.
HABITATGE 1. Elaboració d'un cens d'habitatges buits. L’adequat planejament urbanístic només es pot definir d'acord amb conèixer les necessitats que es precisen. No es pot preveure cap necessitat si no hi ha una referència clara i actualitzada dels habitatges i els solars buits dins del nucli urbà de Reus. 2. Càrrega de l'IBI als habitatges i els solars buits. Els habitatges que fa molt de temps que estan buits i per tant que estan sent objecte d'especulació han de posar-se al mercat ja sigui en lloguer o en venda per facilitar l'accés a qui n'està buscant. 3. Ajuts al lloguer. Cal facilitar tant al propietari del pis com al llogater les gestions necessàries perquè l'acord es produeixi. També cal establir ajuts econòmics pels llogaters que pertanyen a col·lectius desafavorits sense importar edat, sexe o origen. 4. Augmentar l'habitatge social. Cal tenir en aquest context de crisi un parc d'habitatge social per posar en disposició a aquelles persones que per un motiu o altre s'han vist abocades al carrer i la seva situació actual no li permet accedir a un habitatge digne. Només així es pot aconseguir que les persones es refacin d'un situació difícil, sobretot en una societat tan mercantilista com la nostra. 5. Millorar el funcionament i eficiència de l’oficina d’habitatge. L’oficina d’habitatge no funciona de cara a les persones amb necessitats d’habitatge si no més aviat per buscar solucions als propietaris que volen llogar un pis. Cal que l’oficina sigui una entitat activa en la gestió i promoció de l’habitatge social.