6.- CULTURA La cultura l’entenem com un conjunt de coneixements sobre les persones i el món que ens envolta i també com un grapat de símbols, valors, normes, models d’organització, entre d’altres, que constitueixen la tradició, el patrimoni, la forma de viure d’una societat i d’un poble. És a dir, com una forma de coneixement. D’altra banda, en tant que vivència col·lectiva, tot aquest conjunt que entenem per cultura té el valor d’eina de cohesió social perquè es viu conjuntament i perquè és alliberadora en la mesura que obre la ment i els sentiments cap a realitats diverses, la qual cosa activa el sentit crític i també reforça aquest sentiment de pertinença i col·lectivitat. Entenem que és imprescindible democratitzar-la per desbancar la idea confrontada de cultura popular i cultura elitista. La cultura s’expressa en àmbits diferents: festa, arts, llengua, ciència, tecnologia o memòria, entre d’altres i requereix d’espais que la garanteixin. Els equipaments i la projecció cultural, però, no compten amb la participació de la ciutadania. No són espais d’interacció i vivència, malgrat haver-ne construït i habilitat molts. No se’ls ha atorgat protagonisme real des de l’àmbit públic, la qual cosa devalua l’activitat cultural participativa. Creiem que l’Ajuntament ha de posar a disposició dels ciutadans, espais per mostrar tant les experiències creatives generades a la ciutat com potenciar que, en els nombrosos equipaments de gestió pública i privada, s’hi puguin generar expressions creatives. Entenem que la veritable cultura d’un poble és la que aquest, en qualsevol disciplina, genera/és capaç de generar, que explica i defineix el seu àmbit social i el seu moment històric, amb tota la suma de matisos i apreciacions que això comporta. La principal aposta de qualsevol comunitat ha de ser ressaltar i extreu-re’n els valors i trets característics i aquesta és la línia que volem potenciar i facilitar des de l’administració. És importantíssima l’exposició de manifestacions culturals provinents d’altres contextos. Creiem que són molt necessàries per informar i per confrontar amb la realitat local, però també cal un canvi de model pel que fa a la seva exhibició i difusió, potenciant una relació més directa i participativa amb el “públic” local, que impliqui una interrelació real amb aquest, mitjançant xerrades, debats, tallers… que donin a conèixer tant la pròpia manifestació exposada com tot l’entrellat del seu procés creatiu, en el sentit conceptual i formal. La CUP, des de l’Ajuntament, treballarà perquè l’espai públic torni a ser de sobirania popular, d’expressió, de trobada, i de construcció de la nostra identitat col·lectiva comuna. Treballarem perquè sigui un element democratitzador, participatiu, de cohesió, popular i de qualitat, lligat, també, amb altres àrees d’acció com educació, ensenyament, drets socials o participació. 1.- Cal definir un pla d’ús dels equipaments culturals existents perquè donin servei a la ciutadania d’una manera rendible i eficient des del punt de vista social i que responguin als requeriments actuals pel que fa a consum, pràctica, pedagogia i creació cultural.
Institut Municipal de Museus: 1.1.- Actualitzar el discurs museístic mitjançant noves mirades sobre el patrimoni, la memòria i els seus vincles amb el moment i la societat actuals. 1.2.- Crear estratègies de vivència dels museus tant per a infants, joves com tota la població adulta. 1.3.- Conèixer la història des del nostre moment. Cal entendre els museus com una eina: són contenidors però també han de ser espais de recerca i difusió que ofereixin visions noves del passat amb lectura contemporània. Desenterrar el passat a partir de la proximitat i de la vida quotidiana, des del mateix barri. Anar del particular a l’universal. Cal Massó: 1.4.-Volem recuperar el control administratiu d’aquesta infraestructura i aplicarne l’esperit fundacional amb un programa que potenciï la recerca, la producció i la difusió de propostes d’art, cultura i pensament contemporani multidisciplinar i la seva integració en l’àmbit social de la ciutat, donant especial importància a les propostes d’autors locals i a les que tinguin com a marc referencial les comarques centrals dels Països Catalans. 1.5.-Contemplar en clau preferent, i per a diversos nivells, els aspectes pedagògics al voltant de les disciplines artístiques. Confecció de xerrades, debats, tallers, seminaris, mostres, arxius,… 1.6.- Fomentar espais/relacions de co-treball per a l’intercanvi, ampliació i generació de propostes i accions. Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus (CIMIR): 1.7.- Redefinir-ne funcions i serveis. Interconnexió amb la resta d’equipaments. La Palma: 1.8.- Redefinir-ne funcions i serveis i recuperar-ne l’ús ciutadà. Interconnexió amb la resta d’equipaments. Centres cívics: 1.9.- Capgirar l’enfocament dels centres cívics perquè funcionin com a cèl·lules de base de les diferents zones de la ciutat amb la idea base d’ateneu o casal, tot aprofitant aquests equipaments que ja existeixen, amb l’objectiu que, a la llarga , es transformin en centres on els mateixos usuaris proposin i duguin a terme les seves activitats. 1.10.- Tendir a ser centres de formació contínua en qualsevol disciplina d’interès humà, creatiu o social. 1.11.- Els caps de setmana haurien d’estar oberts a la ciutadania per tal que se’n pogués fer ús. Aquesta idea es pot estendre a les escoles o a qualsevol equipament municipal.
1.12.- Acostar els equipaments a les generacions més joves perquè els percebin com a espais oberts i acollidors on trobin formes de creixement i formació que generin, a la vegada, una participació real i activa i l’efecte “crida” entre els usuaris. 1.13.- Proposem la introducció sistemàtica d’agents culturals provinents de diverses disciplines i de diversos àmbits professionals —teatre, música, arts visuals, circ...— amb l’objectiu d’aportar els seus coneixements teòrics i pràctics i d’establir/provocar sinèrgies amb els diversos perfils i àmbits socials participants. Que generin propostes de cultura contemporània, que converteixin els espectadors en usuaris actius.
Biblioteques: 1.14.- Optimitzar els recursos de la Xavier Amorós, sobresaturada, i impulsar la Pere Anguera. 1.15.- Proposar una obertura de la biblioteca del Centre de Lectura, de manera que en pugui fer ús qualsevol ciutadà. Teatres: 1.16.- Replantejar la funció pública en aquest àmbit i la seva programació, en funció de la seva sostenibilitat i projecció real i democràtica a la ciutat. 2.- Difusió del patrimoni cultural de ciutat i de tants estudis de recerca que s’hi fan. 2.1.- Creació de rutes literàries, artístiques, lingüístiques, de coneixement de l’entorn proper lligades amb àrees com l’educació, l’ensenyament i la participació. 2.2.- Recuperar l’espai públic, superant l’ordenança prohibitiva actual, com a lloc d’expressió artística pels carrers de la ciutat. L’espai públic ha de tornar a ser un espai de sobirania popular per a la construcció de la nostra identitat col·lectiva en el conjunt dels Països Catalans. 3.- L’art contemporani s’ha de canalitzar mitjançant el desenvolupament de propostes de l’anomenat “art d’interès públic”, propostes artístiques que tenen com a base conceptual i formal l’anàlisi crítica de l’àmbit social, econòmic, urbanístic, científic i cultural del territori on es desenvolupa. 3.1.- Actualització del valor de la cultura: la cultura com a eina per al desenvolupament d’una visió crítica i plural de la societat i com a font de coneixement. 3.2.- Difusió i aplicació dels nous corrents artístics conceptuals i formals. 3.3.- Equilibrar l’oferta de totes les arts. 3.4.- Fomentar espais de co-treball per a l’intercanvi, ampliació i generació de propostes i accions. 4.- El model “festivals” de diverses disciplines culturals, s’articula massa vegades al servei d’interessos aliens a la cultura, com són els comercials o la difusió exterior de la marca de ciutat. Entenem que aquest model tot i representar alguns aspectes positius,
com són la concentració d’agents culturals i de públic interessat en un moment i lloc concrets, no obeeix a les veritables necessitats socials que ha de contemplar la cultura. Proposem que els festivals que pel seu interès i trajectòria tinguin continuïtat en la ciutat, s’articulin al voltant d’una sèrie d’activitats complementàries dutes a terme al llarg de tot l’any que recolzin la disciplina que representen dins l’escena local amb la participació activa del segment social interessat. 5.- Promoció del teixit associatiu de la ciutat mitjançant signatures de convenis per a cada acció concreta i allunyar-se de la subvenció estricta, traduïda en aportació econòmica sense resultats visibles. 5.1.- Substituir el concepte “subvenció directa” sense finalitat a les entitats per convenis signats a partir de projectes concrets en els quals es visualitzi de prop l’impacte a la ciutat. 6.- Replantejar el paper de l’administració municipal i deixar enrere la idea que és l´únic agent amb capacitat per gestionar i programar, és a dir desinstitucionalitzar la cultura. 6.1.- L’administració ha de generar les plataformes escaients per a la trobada dels agents culturals i per al desenvolupament de les diverses propostes que es pretenguin tirar endavant. 6.2.- L’administració ha de fer un paper d’enllaç i crear sinèrgies entre entitats, artistes i accions, i no tant de gestió. Ha de potenciar el creuament transversal de disciplines, d’equipaments, d’àmbits socials i generacionals, o sigui, connectar un cúmul d’aportacions provinents de diversos interessos i entorns culturals perquè sumin en positiu. 6.3.- Cal una eina informàtica potent per coordinar els creadors i les ofertes de les entitats. 6.4.- Creació d'una taula de treball i coordinació entre agents culturals i educatius. 6.5.- Cal una eina de difusió i captació per a la participació cultural destinada a persones que normalment no són consumidores ni partícips de cultura i no arriben a fer propostes o a la relació cultural: tallers pedagògics per fomentar la cultura que es tradueixin en un canvi a nivell social i empenyin a la participació, la relació i l’intercanvi. 6.6.- Cal la creació d’un ens coordinat entre àrees diferents de l’Ajuntament per optimitzar la difusió i la participació. 6.7.- Prioritzar la producció al davant de l’exhibició. 6.8.- Pressupostos: L’administració ha de contemplar uns recursos pressupostaris escaients que permetin el correcte desenvolupament d’aquest programa. Introduir noves vies de finançament que permetin fer realitat els projectes culturals: des de fórmules de mecenatge o de responsabilitat scial per part del sector privat fins a fórmules de micromecenatge obertes al conjunt de la ciutadania, i valorar i sondejar altres experiències que en aquest sentit puguin ser interessants. 6.9.- Fomentar concursos d’idees entre els ciutadans.
6.10.- Promoure i regenerar la llengua catalana mitjançant accions participatives centrades en el seu ús i millora, lligades, també, al coneixement de la cultura dels Països Catalans. 6.11.- Convertir les iniciatives culturals de la ciutat en un referent i pol d’atracció cultural de les comarques meridionals de Catalunya. 6.12.- Concurs obert per l’elecció de nous càrrecs. 6.13.- Acostar la gent que no consumeix cultura o traduir el consum en participació. 6.14.- Fer propostes de cultura contemporània que converteixin els espectadors en usuaris actius, desenvolupades per agents culturals provinents de diversos àmbits professionals: teatre, música, arts visuals, circ. 6.15.- Definir una política capil·lar de dinamització i treball conjunt que connecti els equipaments culturals amb els espais de treball més propers a la ciutadania, amb una visió completa de ciutat. Els centres cívcs en són un exemple. La programació dels centres cívics no pot estar deslligada de la programació cultural; els equipaments culturals no necessàriament han de ser equipaments culturals; l’espai públic ha de tornar a ser un espai de sobirania popular, un espai d’expressió, un espai de trobada i de construcció de la nostra identitat col·lectiva comuna, i en aquest sentit la cultura viva i participativa hi té un paper fonamental. 6.16.- Cal treballar de manera transversal tenint present la ciutadania, en el seu conjunt i sectorialment, atenent a l’especificitat dels diferents col·lectius que la integren.