Propostes esborrany programa electoral 2015
Cultura La cultura l’entenem com un conjunt de coneixements sobre les persones i el món que ens envolta i també com un grapat de símbols, valors, normes, models d’organització, entre d’altres, que constitueixen la tradició, el patrimoni, la forma de viure d’una societat i d’un poble. Al cap i a la fi, el coneixement social. D’altra banda, en tant que vivència col·lectiva, la cultura té el valor d’eina de cohesió social, perquè es viu conjuntament, i a la vegada és alliberadora en la mesura que obre la ment i els sentiments cap a realitats diverses, la qual cosa activa el sentit crític i reforça aquest sentiment de pertinença i col·lectivitat. Per aquest motiu, defensem que és imprescindible democratitzar-la i desbancar la idea confrontada de cultura popular versus cultura elitista La cultura, com a element propi de les vides quotidianes, s’expressa en àmbits diversos: festa, arts, llengua, ciència, tecnologia o memòria, entre d’altres i requereix espais que lla garanteixin. Els equipaments i la projecció cultural, però, no compten amb la participació real de la ciutadania. No són espais d’interacció i vivència, malgrat que se n’hagin construït i habilitat molts. No se’ls ha atorgat protagonisme real des de l’àmbit públic, la qual cosa devalua l’activitat cultural popular. Creiem que l’Ajuntament ha de posar a disposició dels ciutadans espais per a mostrar tant les experiències creatives generades en el propi entorn de la ciutat així com potenciar que, en els nombrosos espais de gestió pública i privada (associacions que disposen d’equipaments), s’hi puguin representar mostres creatives. Reclamem, també, que l’espai públic torni a ser un espai de sobirania popular, un espai d’expressió, un espai de trobada i de construcció de la nostra identitat col·lectiva comuna. L’associacionisme intrínsec del qual gaudim també és imprescindible per la capacitat que tenen les entitats de definir i realitzar projectes integradors que aporten, creen i desenvolupen tot un marc de relacions i de producció cultural que dóna vida a la ciutat. En aquest sentit, creiem que cal defugir de la dependència vers les subvencions i ajudes diverses institucionals. Des de la CUP de Reus reivindiquem que s’ha de potenciar la valorització de la cultura a la nostra ciutat. Creiem que ha de ser una eina democratitzadora, participativa, de cohesió, popular i de qualitat, lligada, també, a les diverses àrees d’acció com l’educació, els drets socials o la participació.
Objectius i propostes: A) Equipaments: Cal definir un pla d’ús dels equipaments culturals existents perquè donin servei a la ciutadania d’una manera rendible i eficient des del punt de vista social i que responguin als requeriments actuals pel que fa a consum, pràctica i creació cultural. 1/Museus: -Actualitzar el discurs museístic mitjançant noves mirades sobre el patrimoni, la memòria i els seus vincles amb el moment i la societat actuals.
-Crear estratègies de vivència dels museus tant per a infants, joves com tota la població adulta: recorreguts per la ciutat, descobertes, rutes literàries, musicals i artístiques en general. -Entendre els museus com una eina: són contenidors però també han de ser espais de recerca i difusió oferint visions noves del passat amb lectura contemporània. Desenterrar el passat a partir de la proximitat i de la vida quotidiana, des del mateix barri. Anar del particular a l’universal. 2/ Cal Massó: -L’art contemporani s’hauria d’estendre i conèixer a partir d’allò que hauria de ser el Centre d’Art Cal Massó. -Recuperar l’esperit inicial d’aquest espai que potenciï la recerca, producció i difusió de propostes d’art i cultura contemporània multidisciplinar i la seva integració en l’àmbit social de la ciutat. 3/Centres cívics: -Capgirar l’enfocament dels centres cívics perquè funcionin com a cèl·lules de base de les diferents zones de la ciutat. Partir de la idea base d’ateneu o casal, tot aprofitant aquests equipaments que ja existeixen amb l’objectiu que a poc a poc s’autogestionin a partir dels propis usuaris. -Potenciar-los com a centres de formació contínua en qualsevol disciplina d'interès humà, creatiu o social. -Mantenir-los oberts els caps de setmana per tal que se’n pugui fer ús. Aquesta idea es pot estendre a les escoles i a qualsevol equipament municipal. -Acostar els equipaments a les generacions més joves perquè els percebin com a espais oberts i acollidors on trobin formes de creixement i formació. 4/Biblioteques: -Optimitzar els recursos de la biblioteca Xavier Amorós i impulsar, amb fets, la Pere Anguera. -Proposar una obertura de la biblioteca del Centre de Lectura, de manera que en pugui fer ús qualsevol ciutadà. -Potenciar l’ús de les biblioteques general a partir del foment de la lectura en els àmbits escolar, veïnal, associatiu i de la tercera edat. 5/Teatres: -Replantejar la funció pública en aquest àmbit i la seva programació, en funció de la seva sostenibilitat i projecció real i democràtica a la ciutat. -Programar tenint en compte la diversitat d’arts escèniques i musicals (siguin els teatres consorciats com els que pertanyen a associacions).
B) Patrimoni cultural: 1/Difusió del patrimoni cultural de ciutat i de tants estudis de recerca que s’hi fan. 2/Creació de rutes literàries, artístiques, lingüístiques, de coneixement de l’entorn proper lligades amb àrees com l’educació, l’ensenyament i la participació 3/Recuperar l’espai públic, superant l’ordenança prohibitiva actual, com a llocs d’expressió artística pels carrers de la ciutat. L’espai públic ha de tornar a ser un espai de sobirania popular per a la construcció de la nostra identitat col·lectiva en el conjunt dels Països Catalans. C) Creació: L’art contemporani s’ha de produir dins del desenvolupament de propostes de l’anomenat “art d'interès públic”, propostes artístiques que tenen com a base conceptual i formal l’anàlisi crítica de l’àmbit social, econòmic, urbanístic, científic i cultural del territori on es desenvolupa. 1/Actualització del valor de la cultura: la cultura com a eina per al desenvolupament d’una visió crítica i plural de la societat i com a font de coneixement. 3/Difusió i aplicació dels nous corrents artístics conceptuals i formals. 4/Substitució del concepte imaginació pel de creació. 5/Equilibrar l’oferta de totes les arts. 6/Fomentar espais de co-treball per a l’intercanvi, ampliació i generació de propostes i accions. D) Associacionisme i entitats: 1/Substituir el concepte de “subvenció directa sense finalitat” a les entitats per convenis signats a partir de projectes concrets en els quals es visualitzi de prop l’impacte a la ciutat. 2/Promoció del teixit associatiu de la ciutat mitjançant signatures de convenis per a cada acció concreta i allunyar-se de la subvenció estricta, traduïda en aportació econòmica sense resultats visibles. F) Paper de l’administració: 1/Replantejar el paper de l’administració municipal i deixar enrere la idea que és l'únic agent amb capacitat per gestionar i programar. 2/L’administració ha de generar les plataformes escaients per a la trobada dels agents culturals i per al desenvolupament de les diverses propostes que es pretenguin desenvolupar. 3/L’administració ha de fer un paper d’enllaç i crear sinèrgies entre entitats, artistes i accions, i no tant de gestió.
4/Creació d’una eina informàtica potent per coordinar els creadors i les ofertes de les entitats. 5/Creació d’una eina de difusió i captació per a la participació cultural destinada a persones que normalment no en són consumidores ni partícips: tallers pedagògics per fomentar la cultura que es tradueixin en un canvi a escala social i empenyin a la participació, la relació i l’intercanvi. 6/Creació d’un ens coordinat entre àrees diferents de l’Ajuntament per optimitzar la difusió i la participació. 7/Prioritzar la producció al davant de l’exhibició. 8/introduir noves vies de finançament que permetin fer realitat els projectes culturals: des de fórmules de mecenatge o de responsabilitat social per part del sector privat fins a fórmules de micromecenatge obertes al conjunt de la ciutadania, i valorar i sondejar altres experiències que en aquest sentit puguin ser interessants. 9/Fomentar concursos d’idees entre els ciutadans. 10/Promoure i regenerar la llengua catalana mitjançant accions participatives centrades en el seu ús i millora, lligades, també, al coneixement de la cultura dels Països Catalans. G) Difusió i cèl·lules base: 1/Acostar la gent que no consumeix cultura o traduir el consum en participació. 2/Fer propostes de cultura contemporània que converteixin els espectadors en usuaris actius, desenvolupades per agents culturals provinents de diversos àmbits professionals: teatre, música, arts visuals, circ. 3/Definir una política capil·lar de dinamització i treball conjunt que connecti els equipaments culturals amb els espais de treball més propers a la ciutadania, amb una visió completa de ciutat. 4/Treballar de manera transversal tenint present la ciutadania, en el seu conjunt i sectorialment, atenent a l’especificitat dels diferents col·lectius que la integren.