DISTRIBUCIÓ GRATUïTA | SANT JORDI 2013 | 3.000 EXEMPLARS | DIPÒSIT LEGAL T-775-2012 | WWW.CUPREUS.CAT
Qui paga NO mana!
El deute de l’Ajuntament puja a 3.923€ per cap >>en Perspectiva · 3
La política del “teatre participatiu”
L’ACCENT
El 7 d’octubre de 2011 el Ple va aprovar una moció de la CUP per a la redacció del nou Reglament de Participació, el qual encara ni s’ha plantejat. El Reglament de Participació data de 1986 i mai s’ha posat a la pràctica. El Reglament Orgànic de l’Ajuntament evita la participació de la ciutadania.
Anàlisi de les lluites d’arreu dels Països Catalans
L'ACCENT, publicació trimestral d’àmbit nacional, que fa possible la publicació de l’InfoCUP, ens ofereix una selecció dels millors continguts d’aquests darrers mesos.
SUMARI
>>L’Accent · 7 a 10
Els consells municipals són tutelats i dirigits per la regidoria, sense que els i les participants tinguin la possibilitat d’incidir en l’activitat institucional.
La CUP va denunciar públicament les polítiques participatives d’aparador
Llums i taquígrafs a la gestió d’INNOVA
Arran de les detencions de Prat i Manté, el debat sobre INNOVA ha sortit de nou a la llum. En els propers mesos sabrem què ha passat amb els nostres diners i serveis. >> més Enllà del Ple ·6
Els consells d’administració de les empreses municipals estan supeditades a les juntes generals. >>la Política es fa al Carrer· 11
“cada cop sóc una persona més lliure”
Parla Laia Carbó de l’Assemblea d’Arran de Reus, organització juvenil de l’Esquerra Independentista DelCamp.cat
>> finestra Oberta ·15
La CUP al carrer
Recull d’accions i actes realitzats. >> la CUP al Carrer 12 i 13
El semàfor del Ple
Les propostes de la CUP al Ple. >> el Semàfor del Ple 4 i 5
El mErcAdAl: dAvid vidAl · 2 // OpiNiONs A l’AssEmblEA: mAriONA QuAdrAdA, AlfONs hOrrA i sAlvAdOr pAlOmAr · 14
SANT JORDI 2013
02l’Aparador
EDITORIAL
Ja tornem a ser aquí! Coincidint amb la Diada de Sant Jordi, l’Assemblea local de la CUP de Reus torna a pública un nou número de l’InfoCUP. Una publicació no-periòdica, que pretèn apropar a la ciutadania la nostra activitat a l’Ajuntament i al carrer.
L’InfoCUP és un dels mitjans més dels que disposem: facebook, twitter, bloc, web... en aquesta mateixa pàgina trobareu tots els recursos que posem al vostre abast perquè pugueu saber el que fem i deixem de fer. No dubteu en contactar amb nosaltres per plantejarnos propostes, crítiques (constructives a poder ser), projectes... Malhauradament, tota la ciutadania encara no disposa d’accés a internet, i per tant, mantenir una publicació en paper és necessari per poder arribar al màxim de reusencs i reusenques possibles.
En aquest darrer exemplar de l’InfoCUP, hem intentat fer una síntesi de tota la nostra tasca des d’aquest estiu fins a data d’avui. Hem hagut de deixar moltes informacions i actes que hem realitzat fora de la publicació per manca d’espai, però sí que com sempre, l’hem dividia en tres grans blocs.
En el primer, hem fet un resum de totes aquelles qüestiones més destacades relacionades amb la nostra tasca a l’Ajuntament. Recull de propostes al Ple, treball d’anàlisi sobre la situació econòmica de l’Ajuntament, una reflexió sobre els processos judicials sobre INNOVA, així com també, els nostres comptes complerts de l’exercici 2012.
En el segon, cortesia de L’ACCENT, un resum d’aquelles informacions més destacades que s’han succeit arreu de la nació. Des de l’entrada de la CUP al Parlament de Barcelona, fins a totes aquelles mobilitzacions i campanyes, que els col·lectius de base i l’Esquerra Independentista estan promovent.
I, per últim, un tercer bloc amb totes aquelles qüestions que afecten a l’activitat de la CUP de Reus als carrers i places de la nostra ciutat, comarca i vegueria. Hem hagut de fer un gran esforç per seleccionar els actes més destacables que hem fet durant aquests mesos, ja que era materialment impossible, incloure’ls tots. També estrenem una nou format de la secció “finestra Oberta”, que a partir d’ara, es presentarà en format d’entrevista.
Un cop feta la presentació, només recordar-vos que aquesta publicació que teniu a les mans no té perquè anar a la brossa després d’haver-la llegida. Podeu passarla a les vostres familiars, amistats, companyes de treball, d’estudi, deixar-la a la sala d’espera de l’Hospital, sobre la barra d’un bar... així també hi pots col·laborar.
el mercadal
l’infocup
DAVID VIDAL CABALLé*
Crònica d’una transmutació fracassada
Tots deuríem conèixer ja, que qui té el poder imposa el nom i crea una base narrativa i ens ho explica a traves dels mitjans de comunicació, creant així un concepte o ideologia . Un d'aquests noms és el terme “crisi”. En temps de crisi estructural provocada pel capitalisme -un cop més de forma cíclica- i es antic com l’anar a peu, aquests relats són creats per provocar una transmutació d'una sèrie de fets que desgraciadament fan creure a la ciutadania que en temps de crisi no es pot fer res, que no i ha alternativa. Com si de temps plujós es tractés, aconsegueixen que ens aixopluguem tot esperant que algú o quelcom faci sortir el sol. Amb la mort tranquil·la del dictador i amb un sistema franquista esgotat, aïllat i empobrit, els pares de la Transició Espanyola creien generar un nou procés ideològic d'ordre i legitimació. Va ser un intent racionalizador de crear un nou nivell de consciència de la societat. Com tot intent de mite fundacional ,la constitució va pretendre sorgir d'una res històrica. Es tractava d´una repressió forçada de la història per esborrar el franquisme de la consciència col·lectiva, deixant-nos orfes d'història, privant-nos de recursos i referents de sentit que avui ens permetin enfrontar-nos críticament a les nos-
tres decisions polítiques i per tant a les promeses d´aquells que la van fer possible. Però algú pot pretendre sortir d´un despatx oficial pel matí essent franquista i tornar per la tarda -havent jurat la Constitución - convertit en demòcrata? Des de Manuel Fraga fins a la posada en escena recent de Miquel Roca com advocat defensor de la Corona Española, aquesta és la historia del fracàs sencer d´un sistema que no ha pogut superar l’anterior mite narratiu del franquisme. Aquesta Transició, anomenada per l’historiador Fontana com a transacció i amb el mite del fil narratiu del capitalisme amb la careta de demòcrata i cristià, no ha deixat mai d’emprar la por com a arma de control,no ha deixat mai d’emprar el nominalisme del terrorisme a totes les propostes democràtiques d’alternatives nacionals i socials i ha fet del saqueig dels recursos públics un producte sense el qual els pobres ciutadans no tindríem la qualitat de vida que tenim, o això diuen. Sota aquest mite narratiu realment imperant i existent s’ han format en escoles de negocis neoliberals que pretenien mantenir aquell “contracte social” a base d’especular amb el diner públic. Aquests, els podem anomenar liberals de fireta. És molt fàcil jugar en els mercats amb els diners d’al-
tres tot garantint un sistema clientelar molt sucós ja que si les operacions i negociets sempre tenen un calaix de sastre on col·locar sous, despeses i fracassos: les arques públiques. Centrem-nos en l’àmbit local. Després d’aquest pactes i episodis la vida política a nivell municipal havia de fer un salt democràtic. Tot i els molts avenços que es varen aconseguir en els primers anys, la realitat es que arribem al 35è aniversari d’ajuntaments democràtics amb una forta sensació de desengany, desconfiança i corrupció. Reus és un bon exemple, al marge del control administratiu i polític, els diners de tota la ciutadania han servit entre d’altres coses -no totes dolentes- per col·laborar a pas agegantat en l’ implantació d’un model empresarial de gestió privada amb diner públic que ens ha dut a la ruïna. Un deute per càpita del més grans de Catalunya sota la mà de la corrupció i de les irregularitats que fins a l’entrada de la CUP no es va veure materialitzades en paper. Més de trenta anys del que podríem anomenar calatravisme polític, es a dir, una gran i pompós continent per a cap contingut. Així definiria el canvi promès per Pellicer i Alegret i els molts anys de tripartit a la ciutat.
Els seus projectes moren i moriran pel clientelisme,la falsa participació,la manca de transparència i finalment la corrupció a petita o gran escala. Per això la nostra insistència en la eradicació i denuncia de la corrupció, en associar habitatge amb un dret, la participació com eina de transformació, la transparència com a marca de la casa, l’economia amb l’ètica, el medi ambient i el patrimoni cultural amb el bé públic Companys i companyes els miracles no existeixen. Posemnos a treballar. Calen nous discursos, calen noves històries,cal implantar molts projectes que venen de la societat cívil. *David Vidal Caballé és regidor de la CUP a l’Ajuntament de Reus
portes Obertes
l’infocup
SANT JORDI 2013
en Perspectiva 03
en perspectiva
Qui paga NO mana! Amb aquest nom, els propers mesos la Candidatura d’Unitat Popular portarà a terme una campanya de conscienciació ciutadana sobre la situació de la hisenda municipal.
Aquest lema no l’eix de l’atzar, sinó que pretèn posar sobre la taula dues grans reflexions.
En primer lloc, que qui haurà de pagar els plats trencats de la situació actual haurem de ser els reusencs i les reusenques.
I, en segon lloc, que els reusencs i les reusenques estem excloses dels àmbits de decisió, on es definiran les mesures de retallades i privatitzacions per poder pagar el deute al banc, treient els diners de la inversió en els serveis que garanteixen el nostre benestar i apujant les taxes i impostos que haurem de pagar tots i totes.
Per aquest motiu, el fulletó que hem publicat amb l’objectiu que sigui fàcilment enten-
dre aquesta situació es divideix en dues parts.
La primera analitza l’estat actual de l’hisenda pública, partint de l’evolució del deute en els darrers anys. I, la segona, compara les polítiques que està endagant l’actual govern municipal, contraposant-les amb les propostes de que des de la CUP creiem que s’haurien de tirar endavant per resoldre la greu situació en la que ens trobem.
A data de 31 de desembre de 2012, l’Ajuntament de Reus (incloent INNOVA) deu als bancs 386.620.073€, i 34 milions més aproximadament als proveïdors, als quals s’està pagant en un termini mig de 180 dies.
Si l’Ajuntament volgués pagar aquest any tot el deute contret, cada reusenc i reusenca (independentment de l’edat) hauria de pagar 3.923€ de la seva butxaca.
Si comparem el deute públic de l’Ajuntament amb el deute privat d’una unitat familiar estàndar (quatre persones), cada família reusenca tindria un deute de 15.692€.
“cada família reusenca tindria un deute de 15.692€” Òbviament, aquest deute no es pagarà d’un dia per l’altra, ja que representa un 133,69% del total del pressupost municipal i, per tant, és impossible de pagar, ja que representaria tot el que es gasta l’Ajuntament en un any i 4 mesos. Però, cal tenir en compte l’evolució del que paga l’Ajuntament als bancs cada dia.
Si bé l’any 2008, l’Ajuntament i INNOVA pagàvem CADA DIA 38.262,04€ als bancs (i llavors caixes), actualment en
paguem 116.900,78. I, l’any 2015, ens en tocarà pagar 202.636,53.
Això vol dir, que si prenem de referència el pressupost actual de l’Ajuntament (320.119.274,94€), el que pagarem aquest any en concepte d’amortització i interessos de crèdit als bancs representa un 13,41% del total de la despesa (al 2010 representava el 5,45%). Per contra, el percentatge de despesa dedicat a la inversió representava al 2010 el 8,18%, i al 2013 representa l’1,37%.
Per si no fos poc, la major gran part del deute de l’Ajuntament amb les entitats bancàries, s’ha de pagar a bancs que han estat rescatats pels estats.
El segon banc a qui l’Ajuntament i INNOVA deu més diners és el DEPFA BANK irlandès (70.503.235,75€) que ha estat rescatat per l’estat alemany, després de la seva falli-
da a causa de la baixa de la seva qualificació dels bons municipals que va comprar al govern dels Estats Units.
El quart banc al qui deu més diners (32.797.669,03 €), és el ja més conegut per a tots i totes nosaltres, Bankia. També es deuen diners a la que era la Caja de Ahorros del Mediterraneo (14.387.735,52 €), ara absorvida pel Banc Sabadell i que també va ser rescatada amb diners públics. O, també, a Catalunya Caixa (12.892.899,96€), creada arran de la fusió de Caixa Tarragona, Caixa Catalunya i Caixa Manresa, i també, rescatada amb diners públics.
Per si no fos prou, part d’aquests crèdits -demanats a través del Pla d’Ajustament l’any 2012- es tornen a un interès del 5,44%, quan l’interès que paguen aquestes entitats bancàries per retornar els diners a Europa és de l’1%. Un negoci rodó.
“part d’aquests crèdits es tornen a un interès del 5,44%, quan l’interès que paguen aquestes entitats per retornar els diners al BCE es de l’1%”
I, a sobre, el Pla d’Ajustament representa un segrest de l’hisenda municipal per part del govern espanyol. Totes les operacions que s’estan realitzant actualment, han de ser supervisades per Madrid. I, per colmo, el deute actual amb els proveïdors ja està a l’alçada de l’any 2012 que és quan se va demanar aquest crèdit per eixugar el deute.
Per tal de pagar el deute bancari, que segons un decret del govern espanyol és el qui té prioritat en el pagament de les administracions públiques per davant de treballadors i treballadores i proveïdors, l’Ajuntament no sols ha de reduir la inversió en programes i inversió, sinó que també ha d’augmentar els ingressos.
I, aquí, és on la ciutadania en surt doblement perjudicada. Per una banda, la nostra qualitat de vida es devalua amb les retallades dels serveis públics, i sobretot, amb els plans de privatització que s’estan tramant des d’INNOVA, el que provocaria de ben segur un augment dels preus públics.
I, per altra, s’augmenten les taxes i els impostos que paguem tots i totes les contribuents. En resum, pagar més a canvi de menys. O millor dit, pagar més, perquè els bancs puguin cobrar l’amortització dels seus crèdits i els seus interessos.
Exemples: l’ICIO ha passat de 353,4€ l’any 2007 a 490€ el 2013. L’IBI ha augmentat de de 2008, en un 38,78%. La Taxa de recollida d’escombraries ha crescut un 43,7%. O, el preu de recollida de residus comercials, ha pujat un 34,7%, Òbviament, l’any 2011 -com que hi havia eleccions- es van congelar tots els augments de taxes i impostos, que s’han hagut de regularitzar a posteriori. Una pràctica malhauradament bastant habitual a molts ajuntaments.
Així doncs, mentre la ciutadania veiem com cada cop hem de pagar més, els responsables que han generat aquest forat, van cobrar més d’1.100.000€ l’any 2011 en conceptes de sou i dietes.
Els crèdits contrets per aquests professionals: enginyers financers, economistes, assessors jurídics... l’acabarem de pagar l’any 2041. Això, sense comptar que a curt o llarg termini caldrà aconseguir més diners per poder pagar els deutes a proveïdors actuals i, per tant, si les lleis i el govern espanyol ho permeten, potser cal augmentar encara més el crèdit.
Davant d’aquesta desoladora situació, que també es reprodueix a nivell estatal i autonòmic, no serveixen les polítiques de pedaços. Ens trobem davant d’una dialèctica clara. O bé, continuem retallant serveis i pujant impostos, per tal que els ciutadans i ciutadanes paguem aquest deute; o bé, fem un pas valent i apostem per invertir amb aquells i aquelles que produïm, enlloc d’aquells i aquelles que es dediquen a especular -sense risc- als mercats financers.
“o bé continuem retallant serveis i pujant impostos per pagar el deute, o bé, fem un pas valent i apostem per invertir en els que produïm” Des de la CUP prioritzem la despesa social, el pagament als proveïdors d’autònoms i PIMEs, la gestió directa dels serveis, l’auditoria del deute, per l’impagament dels interessos abusius i el deute odiós... ens ajudes a estudiar més propostes? Qui paga MANA!
Diners que paga CADA DIA l’Ajuntament als bancs
SANT JORDI 2013
04el Semàfor del Ple
l’infocup
el semàfor del ple cooperem!
Després que el passat mes de juny, la CUP aconseguéssim aprovar una declaració de suport a l’Any Internacional de les Cooperatives, en el Ple del mes de juliol, vam aconseguir fer un pas més enllà en el compromís del Consistori amb el foment de l’economia cooperativa. Per unanimitat es va aprovar la moció que establia dos acords. El primer, fomentar i impulsar projectes cooperatius d’economia social com una de les estratègies de la promoció de l’ocupació i l’economia local. Des de la CUP, portem molt de temps insistint -i ho continuarem fent- que la regidoria de promoció econòmica ha d’abandonar el model gestat durant l’època de la bombolla immobiliària i l’especulació financera de macroprojectes que no aporten treball estable i valor afegit productiu. I, que cal plantejar, un nou model de promoció econòmica que passi per fomentar l’empresa cooperativa, la petita i mitjana empresa i l’autònom, com a elements claus per generar ocupació
estable i producció de qualitat. El segon punt aprovat, establia que s’ha de començar a col·laborar amb institucions de finances ètiques que fomentin el cooperativisme i les iniciatives d’economia social. Actualment, un dels principals problemes que tenen les persones que volen iniciar un projecte empresarial és la manca de finançament, que bloqueja aquestes iniciatives. En aquest sentit, les institucions de finances ètiques són les úniques entitats financeres que en anys de crisi, estan superant any rere any, la quantitat de crèdits que estan entregant a projectes de noves empreses cooperatives i/o socials. Els criteris d’atorgament de crèdits d’aquestes empreses cooperatives de finances es basen en la viabilitat dels projectes a finançar, enlloc del patrimoni de les persones que hi ha al darrere d’aquests projectes, així com se fan corresponsables en l’assessorament empresarial i econòmic d’aquestes. Caldrà estar a sobre de la regidoria de promoció econòmica, per tal que aquesta tiri endavant l’adopció d’aquests acords per unanimitat.
pagarem les entitats els plats trencats Al mes d’agost es va produir un enèssim capítol surrealista de la gestió del nostre govern municipal. El mateix dia que s’havia de celebrar el festival Rock’n’Reus, l’Ajuntament anunciava que aquest no es podia celebrar per qüestions legals. Veient venir el que passaria, des de la CUP vam emplaçar a l’Ajuntament a establir un protocol clar per a les empreses d’esdeveniment culturals i artístics per evitar nous casos com aquell. I, sobretot, vam advertir que la mala gestió en el cas del Rock’n’Reus no perjudiqués a les entitats de la ciutat que portem anys i panys organitzant actes culturals i artístics a la nostra ciutat. Amb aquest objectiu, vam presentar una moció per tal que les entitats sense ànim de lucre de la ciutat tinguessin majors facilitats per organitzar activitats a la via pública. Així com una altra, perquè els reusencs i reusen-
ques amb habilitats artístiques i culturals puguessin fer ús de la via pública per mostrar la seva obra, i alhora, omplir de cultura i art els nostres carrers i places. Si bé aquesta segona proposta va quedar sobre la taula amb el compromís del regidor de cultura de tirar-ho endavant, no podem dir el mateix de la primera. Des de llavors, les entitats de la ciutat s’estan trobant amb molts obstacles per realitzar activitats al carrer: assegurança de responsabilitat civil, pla de mobilitat, pla de seguretat... un seguit de tràmits que fan inviable econòmicament la realització d’actes culturals i artístics a la ciutat. Un cop més, les entitats pagarem els plats trencats d’una mala gestió cultural.
un cop més NO al dret a decidir
Igual com s’ha aconseguit en desenes d’ajuntaments catalans, la CUP vam presentar una moció per tal de declarar la ciutat de Reus com “territori català lliure i sobirà” amb l’objectiu de pressionar a la Generalitat de Catalunya, des del municipalisme, a no tirar-se enrere en el procés d’independència del nostre tros de país. A més, la moció també reclamava que abans de l’11 de Setembre de 2014 es realitzi un referèndum perquè tots i totes les catalanes puguem decidir lliurement el nostre futur.
l’estafa de les Festes de Misericòrdia
En l’aprovació dels pressupostos de 2012, el govern va dir que es retallava el pressupost de Sant Pere per millorar el pressupost de Misericòrdia. A l’hora de la veritat, però, es va retallar el pressupost de Sant Pere i TAMBÉ el de Misericòrdia. El pressupost havia de ser 150.490€, i finalment, va ser de 130.405,69€. I, a més, aprovant-se de “nit i amb traidorïa”. La CUP ens vam assabentar d’aquesta retallada al Consell Muni-
Un cop més, el partit principal del govern municipal CiU votà en contra d’una moció presentada per la CUP per tal d’avançar en el nostre dret a decidir com a poble. A diferència d’altres ajuntaments catalans, on aquesta mateixa moció fou presentada i aprovada pel propi partit regionalista, el nostre alcalde -i la resta de regidors i regidores del seu partit- va votar NO a aquesta proposta. Un cop més es posa en evidència que el pacte de governabilitat amb el PP, no sols era un “pacte de ciutat” com porten reiterant des de fa temps, sinó que aquest lliga de mans i peus les nostres institucions als interessos del partit espanyolista a la nostra ciutat.
cipal de l’IMAC, tot i que el regidor de Cultura i el gerent de l’organisme negaren la retallada. Un cop finalitzada la reunió, vam comparar el pressupost lliurat amb l’aprovat al Ple i, efectivament, hi havia una retallada de 20.000€. Encara estem esperant qeu el govern ens doni una resposta al respecte.
els solars continuaran omplint-se de deixalles
Arran de l’explosió de la bombolla immobiliària, han aflorat a la ciutat centenars de pisos i solars buits i abandonats que suposen un perill per a la seguretat i la salut pública. Per aquest motiu, vam instar a la Regidoria d’Urbanisme a inventariar aquests espais i prendre mesures per garantir la bona conservació d’aquests espais per part dels seus propietaris i propietàries. Un cop més, el govern va argumentar que aquesta pro-
posta s’escapava de les competències municipals, quan el Reglament de la Llei d’Urbanisme és forçar clar en aquest sentit. No obstant, continuem traslladant al govern els solars en mal estat de la ciutat, per tal que aquest insti als seus i a les seves responsables a posar-hi solució.
l’infocup
SANT JORDI 2013
el Semàfor del Ple 05
els proveïdors continuaran esperant
Després del Pla d’Ajustament aprovat l’any passat, l’Ajuntament va pagar les factures pendents a tots els proveïdors. Bé, a tots no! A Redessa, per exemple no. Només a les empreses 100% municipals. Des de la CUP vam intentar resoldre aquest greuge comparatiu, ja que el nombre de petites i mitjanes empreses que es veuen obligades a acomiadar treballadors i treballadores o a tancar la persiana, molts cops és a causa del retard en el cobrament de les factures a les administracions. El govern es va tancar en banda i no va votar a favor de la nostra moció, tot argumentant, que el pagament als proveïdors és una de les seves prioritats. Doncs, bé, un any després no sols es deu la mateixa quantitat de diners als proveïdors que es devien quan es demanà el Pla d’Ajus-
compromís per fomentar el lloguer social
Des de fa mesos des de la CUP he presentat diferents mocions per fomentar el lloguer social d’habitatges. Actualment a la ciutat -igual com a la resta del país- l’esclat de la bombolla immobiliària ha generat una sobreoferta de pisos, els quals però, estan tancats a pany i forrellat, ja que molts d’ells són propietat dels bancs. Però també n’hi ha de municipals que han estat pagats amb els impostos dels ciutadans i ciutadanes i que també es troben buits. Més enllà de les mocions que ens han aprovat per fomentar el lloguer (en detriment de la compra) d’aquests pisos, així com la reactivació de diferents projectes de lloguer social, com els de la Casa dels Mestres, la novetat és que per fi la Regidoria de Serveis Socials i la d’Urbanisme sembla que s’han posat a treballar pere resoldre
aquesta greu situació. En el darrer Ple s’aprovaren una moció i una proposta de resolució, que han estat redactades pel govern amb esmenes de la resta de grups municipals. En aquest sentit, des de la CUP hem posat l’accent en l’estoc de pisos que gestionarà el “banc tòxic”. Cal que l’Estat delegui als ajuntaments la gestió de l’oferta d’aquests pisos, molts dels quals són propietat de bancs que han estat injectats amb diner públic. Després de la bombolla immobiliària, i el posterior acaparament per part dels bancs dels pisos propietat de constructores en fallida o de famílies desnonades, cal evitar que un cop més el “mercat” sigui el mecanisme per distribuir aquests habitatges. Cal que les institucions reconvertexin de mercaderies a habitatges, uns pisos que garanteixin l’accés a un habitatge digne a totes aquelles persones que tenen dificultats per accedir-hi.
impulsant la iniciativa cooperativa i la sobirania energètica El novembre de 2010, l’Agència Local de l’Energia va publicar el Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible, la qual contemplava diferents polítiques orientades a reduir el consum energètic del Consistori, així com a invertir en la generació d’energia sostenible, evitant així la dependència
energètica. No obstant, amb el que portem de legislatura no tenim coneixement que l’Ajuntament hagi fet cap inversió per avançar en els objectius marcats en aquest Pla. És més, només tenim coneixement del tancament de l’Espai d’Informació Ambiental, que és on tenia la seu l’Agència Local de l’Energia.
Per aquest motiu, vam presentar una moció per tal que es reprengués aquest Pla i que es signés un conveni amb la Cooperativa Som Energia per tal de potenciar la instal·lació d’energies renovables i netes que trenquin amb la dependència de la ciutat amb les energies fòssils. Vam aconseguir aprovar-la en Ple, tot i que vam haver d’eliminar la referència a aquesta cooperativa, substituint-ho per un genèric “cooperatives energètiques”. Com sempre, ara caldrà estar a sobre, perquè l’Ajuntament realment porti aquest acord a la pràctica i es reemprengui el treball de la regidoria de Medi Ambient per complir amb els plantejaments aprovats en aquest Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible.
tament, sinó que el termini de pagament als proveïdors és actualment de 180 dies. Davant d’aquesta realitat, des de la CUP vam tornar a plantejar al plenari la necessitat de reduir aquests terminis per tal de no perjudicar a les empreses proveïdores, i evitar així, la destrucció d’ocupació. Però queda clar, que la prioritat de l’Ajuntament ara mateix, passa per complir amb les ordres de Madrid. I, això és, primer pagar els interessos als bancs, els quals han estat salvats amb diner públic, i si sobre quelcom, doncs ja se’n recordaran dels proveïdors. Això sí, l’Ajuntament ha creat 12 places de Pla d’Ocupació (6 mesos de treball) per més d’un centenar de milers d’euros.
quina plusvàlua? La legislació vigent en matèria d’habitatge i fiscal era tant absurda, que després que una persona o una família fos expulsada de casa seva per no poder pagar unes hipoteques desorbitades, a sobre havia de pagar l’impost de plusvàlua al seu corresponent consistori perquè la lesgilació entenia que aquesta s’havia beneficiat en passar el seu habitatge de les seves mans a la del banc. Des de la CUP vam aconseguir aprovar una proposta de resolució al Ple que insté al govern espanyol a canviar aquesta llei, i que en cas que no fos possible, que l’Ajuntament eximís de pagar aquest impost a les persones que havien estat desnonades de casa seva. Finalment, arribà de Madrid el canvi de la llei. No obstant, aquesta no tenia
caràcter retroactiu, i per tant, les persones que ja havien estat desnonades prèvia aprovació d’aquesta modificació legislativa, havien de fer-se càrrec del pagament d’aquest impost. Així doncs, amb la promulgació d’aquesta llei i la posterior sentència del Tribunal Europeu sobre desnonaments, sembla que comença a posar les coses al seu lloc. No obstant, des de la CUP conjuntament amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, continuem treballant plegades per tal de resoldre la difícil situació d’aquestes persones i famílies, que han estat expulsades de casa seva i a sobre han de pagar un impost per uns suposats beneficis, que òbviament, no han obtingut. Ans al contrari, com sempre “la banca guanya” i va acaparant mercaderies en forma d’immoble, que un cop més, estan sent utiltizades per especular, en espera que la situació immobiliària es capgiri.
06 més Enllà del Ple
l’infocup
SANT JORDI 2013
més Enllà del ple
Llums i taquígrafs a la gestió d’INNOVA Arran de la detenció, el passat mes de març, de Josep Prat i Carles Manté per part de la Guardia Civil, el debat públic sobre la gestió d’INNOVA a tornat a sortir a la llum. L’”operació cirurgia” ha arrancat arran del Cas Shirota, per les sospites de diferents irregularitats en la creació i gestió de l’empresa participada Shirota Functional Foods. Una empresa, ubicada prop de l’àrea del Tecnoparc fundada per la URV, La Morella Nuts, SA i les empresees dependents de l’Ajuntament: Tecnoparc Reus, SA; INNOVA, SA i Hospital Universitari Sant Joan. Però, a ningú se li escapa que més enllà del cas concret de Shirota, l’operació agafarà major envergadura, a partir dels diferents escrits presentats per la CUP al Trinbunal de Cuentas espanyol, la Fiscalia i l’OLAF, oficina anticorrupció de la Unió Europea. Més enllà dels detalls d’aquesta operació, que s’aniran desvetllant a mesura que avanci aquesta -i que ara mateix es troba sota secret de sumari- des de la CUP
volem realitzar un seguit de reflexions sobre les opinions generades arran de l’inici d’aquesta operació. Des de diferents espais han aparegut opinions (tot i que minoritàries) defensant la innocència de les persones encausades fins al moment. L’ex-alcalde de la ciutat, Lluís Miquel Pérez ha estat una de les cares visibles d’aquestes opinions, mentre que d’altres continuen amagant el cap sota l’ala. Des de la CUP creiem que no ens pertoca opinar sobre la pressumpta innocència o culpabilitat de certes persones que han gestionat l’entramat INNOVA fins al moment. Si no, -com hem fet fins al moment- presentar davant l’aparell judicial aquelles qüestions que creiem que són sospitoses de mala gestió tant a l’Ajuntament, com en aquelles empreses que han estat creades i gestionades amb diners de tots els reusencs i les reusenques. També n’hi ha d’altres, que per intentar desprestigiar el procés, han centrat l’atenció en debatre sobre si la CUP o ARA Reus ha estat qui ha destapat la caixa dels
trons o té més o menys mèrits per penjar-se les medalles i el rèdit electoral que se suposa que ha de representar aquesta denúncia. Des de la CUP tampoc ens pertoca entrar en cap carrera sobre suposats mèrits, ni instrumentalitzar un procés judicial amb finalitats partidistes. Si no -que com hem fet fins ara- ens toca centrar l’atenció amb la gestió que s’ha fet i s’està fent al Consistori, per posar-hi llums i taquígrafs, i no deixar-ne passar ni una. Per aquest motiu, continuem treballant per demanar informació sobre la gestió de les empreses municipals, per demanar el llistat de treballadors i treballadores de cada empresa, per demanar la facturació de cadascuna d’aquestes, per assessorar-nos jurídicament sobre determinades decisions... perquè el nostre treball a l’Ajuntament passa per controlar i fiscalitzar l’acció de govern (sigui de l’actual o dels anteriors). I, no, per fer de justiciers a l’estil del vell oest. La nostra lluita per la transparència i la bona gestió dels ser-
veis públics no passa per portar al banc dels acusats a determinada persona, sinó per evitar possibles nous casos de mala gestió d’aquests, com també, perquè les persones que hagin realitzat una mala gestió dels nostres diners i institucions -no sols siguin condemnades per l’aparell judicial-, sinó que també hagin de reparar els possibles danys que hagin perpetrat contra la ciutadania. El que a ningú se li escapa és la importància d’aquest procés judicial que ara comença a arrencar. Una importància, que no
els comptes clArs / exercici 2012
Ingressos Activitats Afiliació
Donatius
Ingressos institucionals
Nacional
Altres ingressos
Dietes INNOVA
Dietes Ajuntament
Sou alliberat
Devolució IRPF
Total
1.597,41 € 375 €
2.240 € 7.930,83 €
287,38 € 3.900 €
13.787,65 € 8.220,09 € 1.652 € 393,69€
360,77 € 15.360 €
7.555,64 € 5.461,92 €
17.401 € 14.726,72 €
14.726,72 € 5.196 € ?
59.308,57 € 61.564,25 €
* Tots els detalls dels comptes de la CUP, els podràs trobar al bloc del Grup Municipal, a: gm.cupreus.cat
només rau en les conseqüències que aquest pugui tenir, sinó que ha de servir principalment, perquè la ciutadania sàpiga com s’ha gestionat l’Ajuntament fins ara. Perquè, encara, la majoria de la ciutadania no sap què és això d’INNOVA. I, només aconseguint que la ciutadania sàpiga com ha funcionat i funciona la institució que ha de vetllar pel nostre benestar a l’esfera més propera com és la municipal, podrem aconseguir, que mai més les decissions es prenguin en secret i d’esquena a la ciutadania. Aquesta ha de ser la nostra tasca.
DelCamp.cat
Despeses Aportacions EI Béns i serveis Donatius
Quota CUP nacional
IVA
Sou regidor
Cotització SS regidor
Sou alliberat
Fons Social Germinem
Total
Geografia del vot cupaire
ABRIL 2013
RESUM INFORMATIU DELS PAÏSOS CATALANS
ABEL CALDERA SABADELL
S'havia dit sovint que l'entrada de la CUP al Parlament de Catalunya, si s'esdevenia, seria en un escenari de baixa participació i erosió electoral d'ERC. Doncs bé, els 126.219 i 3 diputats obtinguts per la formació han estat obtinguts en un context de participació rècord i amb un dels millors resultats de la història d'ERC. Molts analistes, quan van descriure el fenomen CUP en les eleccions municipals del 2007 i 2011 el van etiquetar de fenomen propi de la Catalunya interior, i fins i tot algú es va atrevir a imputar-los el concepte de “neocarlins”. Per a un cert tipus d'anàlisi consistent en atribuir a la CUP el ser els fills radicals i cumbes d'ERC, aquesta etiqueta tenia una certa lògica. Ara, despistats pel que fa a la geografia del vot cupaire, i desconeixedors de la dinàmica de construcció d'unitat popular i d'imbrincació en lluites socials i teixit associatiu, ja hi ha qui apunta a definir la CUP com el representant dels “indignats”. En línies generals, s'identifiquen dos comportaments electorals força marcats en el votant cupaire. D'una banda, un gruix gens menyspreable de votant de la CUP de les municipals en les ciutats mitjanes, en aquestes eleccions ha fet una aposta tàctica per la immediatesa d'un possible procés independentista i ha donat el seu vot a ERC. Ha interpretat el moment com a transcendental i ha decidit prestar el vot a ERC, bàsicament per dos motius: per crear un contrapès independentista fort a l'hegemonia de CiU i perquè desconfiava de les possibilitats reals de la CUP d'obtenir representació. Això, però, no vol dir que no continuï mantenint la confiança en la CUP a nivell municipal o que l'entrada de la CUP al parlament no faci variar la seva propera aposta. És més, en aquestes ciutats la CUP ha obtingut la banda alta dels seus percentatges. L'altre moviment ha estat la consolidació d'un vot militant, minoritari però significatiu, a nivell metropolità. Un vot que en comptes de seguir el relat de la transcendència del moment a nivell independentista, ha seguit la lògica d'un discurs compartit entre la CUP i les lluites socials del darrer cicle mobilitzador. Aquesta tipologia de vot, qualitatiu pel que té de militant i també pel seu caràcter metropolità -fins ara un dels hàndicaps de la CUP segons els analistes-, si s'assenta constituirà una base social molt important i que, complementat amb la possibilitat plausible de retorn de vot que ara ha anat a ERC, auguren una base electoral ferma per la CUP. El vot dels feus de la CUP
Algunes de les meses de Berga són especialment indicades per a entendre la lògica del vot en clau exclusivament sobiranista. En meses com la de Sant Francesc o la de la Plaça Maragall, els partits espanyolistes (PP, PSC i C's) tots
Acte central de campanya al BTM del passat novembre
junts sumen poc més del 5% dels vots. En aquestes meses el resultat de la CUP, un 7% i un 11%, que és molt per sobre del de la mitjana autonòmica, es situa tant en percentatge com en vot absolut força per sota del resultat de les municipals, on la CUP vorejava el 20%. En canvi, és ERC qui capitalitza bona part d'aquest vot. arribant fins a percentatges superiors al 25%, mentre que a les municipals no arribava ni al 5%. Aquest mateix esquema es reprodueix a Manresa, Vilafranca i, especialment, a Vic, on la CUP només ha obtingut el 3,6%. La dinàmica es veu lleugerament modulada a l'alça en el cas de Vilanova i la Geltrú, on l'arrelament i l'impuls que suposava que Quim Arru-
“Molts votants de la CUP a les municipals han apostat per Junqueras”
fat, regidor de la localitat, figurés tercer a les llistes va permetre obtenir més del 7% dels vots. L'empremta de l'arrelament de la CUP local també es veu amb intensitat a municipis de més de 20.000 habitants en els casos de Molins, Vilafranca, Sant Pere de Ribes, Valls, Girona o Reus, també per damunt del 5% en vot. Vot metropolità
La formació, d'altra banda, era molt conscient que si no aconseguia uns resultats mínimament bons a l'àrea metropolitana, l'objectiu d'entrar al Parlament seria pràcticament inassolible. Per això es cuidà molt el disseny de la campanya en aquests indrets, intentant involucrar el màxim nombre de persones i fent una intensa campanya propagandística. Un dels indrets més
delicats era tot el Pla del Llobregat, on la CUP hi té poca implantació. Allà, on s'hi concentra un volum important d'electors, la candidatura aguantà el tipus i no baixà del 2% en cap dels grans municipis. Només a Viladecans i Castelldefels hi ha hagut percentatges inferiors. En definitiva, el Baix Llobregat ha aportat uns 10.000 vots a la CUP. Una altra incògnita política era saber com actuaria l'electorat de les Candidatures Alternatives del Vallès, després que algunes d'elles demanessin explícitament el vot per la CUP i que en conjunt es treballés per afavorir la candidatura. Al Vallès occidental la formació ha obingut més del 3% i de 14.000 vots. I a les localitats amb un pes específic de les CAV, el percentatge s'ha situat per sobre de la mitjana comarcal, demostrant que hi ha una base social, reduïda però molt activa, que aposta per la dinàmica de la unitat popular. Així, a Cerdanyola del Vallès, Ripollet i Castellar del Vallès, el percentatge de vots ha superat el 4%, mentre que a Badia, Barberà o Sabadell ha superat el 3%. Precisament, el mapa electoral de Sabadell mostra com s'ha activat el vot a la CUP als barris més populars. A les municipals de l'any passat el diferencial entre els tres barris del centre i la resta era molt gran. Mentre als tres barris del centre els percentatges oscil·laven entre el 3,88% i el 5,14%, als quatre barris perifèrics els percentatges anaven del 0.91% al 1,8%. En aquestes autonòmiques, en canvi, el percentatge de vot als barris del centre ha oscil·lat entre el 4% i el 5%, mentre que als barris perifèrics ha oscil·lat entre el 2-2,5%. Cert és que a les municipals la CUP competia electoralment amb l'Entesa, integrada a les CAV i que ara pot haver recollit una part d'aquells vots, però els resultats reprodueixen altra vegada la doble tendència: una fuga de vot amb intencionalitat independentista cap a ERC i un augment del vot més ideologitzat i més en consonància al discurs de la triple crisi nacional, social i democràtica que ha sostingut la CUP durant tota la campanya.
El vot cupaire a la capital
Contra el tòpic malintencionat que acusa els independentistes d'esquerres de ser fills de papà, la realitat dels vots: la CUP obté els seus pitjors resultats als dos districtes més benestants de Barcelona. Per contra, aguanta perfectament als que alguns titllaven de barris “difícils”, aconseguint pràcticament el 3% dels vots a Nou Barris. La geografia del vot a cadascun dels 72 barris de la ciutat remarca una vegada més que allà on la CUP es mou millor és en els barris populars amb fort teixit associatiu. Allò que en diuen classe menestral. Així, als nuclis històrics de Sants, Poble Sec, Poblenou, Sant Andreu o Ciutat Vella la CUP assoleix percen-
“Al barri de Gràcia de Barcelona, els vots de la CUP superen els del PSC”
tatges de vot superiors a la mitjana de la ciutat, que és del 3,9. On el resultat ja és excepcional és al barri de la Vila de Gràcia, on aconsegueix situar-se per damunt del propi PSC. La mobilització del teixit social d'aquests barris, on l'esquerra independentista porta teixint treball d'unitat popular des de fa anys, ha estat clau per assolir uns resultats que han acabat triplicant els vots obtinguts a les municipals de fa un any i mig. A la perifèria del moviment
Algunes de les zones del Principat amb menys implantació de l'esquerra independentista, o menys implantació recent, se situen molt sovint a la perifèria de l'imaginari del moviment. Tot i que a priori tinguin uns condicionants nacionals i socials que haurien de ser propicis per a la implantació massiva
de l'esquerra independentista, els condicionants demogràfics i de cultura política fan que hi hagi molt poca activitat de l'EI. Ara bé, els resultats en aquests territoris són força desiguals. Mentre el resultat de la CUP es situa per sota de la mitjana global a bona part de Ponent, on la tradició del republicanisme d'esquerres aglutina molt vot per a ERC, a altres indrets com el Pallars Sobirà els resultats pràcticament doblen la mitjana autonòmica. Les Terres de l'Ebre no són perifèriques en quant a implantació de l'esquerra independentista però sí en quant a implantació de la CUP. L'estrena electoral en un territori amb un pes específic dins la seva circumscripció es presentava com tota una incògnita. Els moviments socials i l'EI ebrenca havien de posar el seu capital polític per primera vegada al joc electoral en unes autonòmiques i no en unes municipals, on la proximitat i la manca de condicionants d'alta política permeten una confrontació més controlable a escala local. L'aposta sembla haver reeixit, ja que en les quatre comarques la formació es situa per damunt del 3%.
Allà on es governa
Uns altres que hi posaven capital polític extra en aquestes eleccions eren les CUP de municipis on governen el consistori. En tres dels quatre ajuntaments -Navàs, Celrà i Viladamat-, els resultats referenden la tasca de la CUP local, ja que tots se situen per damunt del 10%, essent dels resultats més bons del país a nivell municipal. A Viladamat, amb el 25%, fins i tot aconsegueixen aturar la fuga de vot de les municipals cap a ERC. En canvi a Arenys de Munt el resultat obtingut per la CUP ha estat del 4,66% dels vots. N'haguessin pogut ser cinc
Aquesta era l'aposta íntima de bona part de la militància cupaire. 3 diputats a Barcelona, 1 a Girona i 1 a Tarragona. De fet, segons a quines enquestes es fes cas, es podia arribar a pensar que era més probable obtenir un diputat per Girona o per Tarragona que no pas per Barcelona. Amb els resultats a la mà, però, no va ser possible però va anar de poc. Van faltar 800 vots a Girona i 3.000 a Tarragona. Allò que va perjudicar més les opcions d'entrar a Girona va ser l'augment de participació; de fet, amb els mateixos vots l'any 2010 l'escó hauria estat garantit. Tot i això, els resultats obtinguts per la CUP en aquestes demarcacions apunten tendències de futur molt interessants per l'àmbit municipal. De fet, els dos únics municipis del Principat on la CUP va ser primera força van ser La Vilella Alta (Priorat) i Sales de Llierca (Garrotxa). En aquestes dues comarques, especialment el Priorat, els excel·lents resultats, llaurats amb el treball de base dels col·lectius independentistes, auguren l'eclosió de la candidatura en les properes municipals.
08 RESUM INFORMATIU DELS PAÏSOS CATALANS
VALÈNCIA // OCTUBRE 2012
Una Diada en augment
La commemoració de la Diada del 9 d'Octubre va reunir entre huit i deu mil persones pels carrers de València per reivindicar els drets socials i nacionals. Aquesta és una de les dues diades nacionals que celebra el País Valencià, i, tot i que no tan multitudinària com la del 25 d'Abril, enguany l'assistència fou major que en ocasions anteriors. Per la seua banda, l'esquerra independentista va aprofitar la Diada per refermar el seu projecte social i nacional, sense eufòries i amb pas ferm. I així, com sol ser habitual, el seu bloc fou el més gran de la manifestació. Vora dos mil persones es manifestaren rere la pancarta "Contra les retallades socials i nacionals, independència, socialisme, feminisme".
PERPINYÀ // NOVEMBRE 2012
No perdem el nord
Coincidint amb la commemoració del Tractat dels Pirineus, Perpinyà va aplegar un any més, els actes de cloenda del Correllengua que van culminar fent una crida per l'ensenyament del català arreu del territori i per esborrar la frontera que divideix la nació catalana en dos estats. Més d'un miler de persones es va manifestar pels carrers de la capital nord-catalana sota el lema "Per l'ensenyament del català" per denunciar les agressions dels governs espanyol i francès a la llengua catalana en el conjunt del territori català i molt especialment a Catalunya Nord. La marxa també va denunciar la signatura del Tractat dels Pirineus sota el lema "Esborrem la frontera" per manifestar la voluntat de construir un futur comú, un projecte comú, amb la resta dels Països Catalans.
EIVISSA // NOVEMBRE 2012
Una vaga general necessària Arreu dels Països Catalans es van convocar més de 100 mobilitzacions en motiu de la darrera Vaga General. Milers de persones es manifestaren a Barcelona, Mallorca, València, Girona,Tarragona, Reus,Vilanova i la Geltrú, Castelló de la Plana... Totes amb el convenciment que la vaga general és una de les poques eines que els treballadores i treballadores encara disposem per fer front a l’ofensiva capitalista de l’austeritat. La repressió tampoc no es féu esperar,tot i que fou relativament menor a la vaga general anterior.Especialment greu, va ser l’agressió a Tarragona dels Mossos d’Esquadra contra un menor d’edat al qui van obrir el cap. També destacable, fou la detenció a València i a Girona. No obstant, el grau de combativitat i legitimitat popular és major a mesura que la crisi en la que vivim s’aguditza.
ABRIL 2013 09
PETRA // FEBRER 2013
Neix Som Països Catalans La plataforma popular Som Països Catalans es va presentar en societat a Mallorca, com una eina als servei de la construcció nacional, traçant les tres principals línies de treball que marcaran la feina del dia a dia: donar suport a projectes en clau nacional en molt diversos àmbits (esport,cultura,empresa, música, associacionisme, excursionisme, etc.); oferir un espai de lluita per la llengua, donant cohesió i unitat al conjunt d'entitats i col•lectius que treballen per la normalització del català arreu dels Països Catalans; i fer propostes de mobilització i accions simbòliques de forma coordinada arreu del territori.
VALÈNCIA // FEBRER 2013
La Primavera Valenciana un any després Des de l’Assemblea creada arran d’aquella revolta popular s’ha realitzat la defensa jurídica i política dels represaliats, gràcies a l'ajut desinteressat de molts advocats que també en formen part i que, des d'un primer moment, varen fer-se càrrec de la defensa legal de qualsevol detingut o sancionat d’aquells dies. Ara mateix estan treballant amb 116 sancions administratives, plenes d'irregularitats, i per això les recorreran. També continuen oberts més de 40 processos judicials i es presentarà una querella contra la delegada del govern i els responsables policials.
BARCELONA // MARÇ 2013
Desobediència feminista L’Esquerra Independentista va desplegar la lluita feminista arreu de la nació, en motiu del 8 de Març. Si bé, fins fa uns anys només es realitzaven manifestacions a Barcelona,València i Palma, en els darrers anys –a mesura que van sorgint col•lectius feministes locals- les convocatòries se van escampant per tota la nació: Tarragona, Castelló de la Plana, Alacant, Lleida... El lema d’enguany:“Contra l’ofensiva patriarcal i capitalista, desobediència feminista!”.
BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ
NOM i COGNOMS ADREÇA
Ser subscripor de L’ACCENT et perCODI POSTAL i POBLACIÓ met rebre a casa cada quinze dies TELF. & ADREÇA ELECTR. la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ SEMESTRAL (30 E.) ANUAL (60 E.) TRIMESTRAL (15 E.) compromes amb la realitat dels Paï(Individual) sos Catalans Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos, 08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com
NOM DEL TITULAR POBLACIÓ ENTITAT
DOMICILIACIÓ BANCÀRIA
OFICINA
CONTROL
NÚMERO DE COMPTE
Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us SIGNATURA presentarà L’Accent en concepte de subscripció.
La PAH: una lluita pel dret a l’habitatge que tot just comença 10RESUM INFORMATIU DELS PPCC
ABRIL 2013
Els portaveus de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca a Barcelona, Valènciai Palma afirmen que el debat sobre la ILP no frenarà les seves demandes ANDREU MERINO BARCELONA
Les mobilitzacions arreu de l’estat, dissabte passat, en defensa del dret a l'habitatge i en contra dels desnonaments, posaven la cirereta a la setmana gran de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), iniciada el dia 12 de febrer amb l’admissió a tràmit al Congrés de la ILP per la dació en pagament, la moratòria de desnonaments i el lloguer social. Van representar la culminació als dies en els quals la PAH ha tingut més ressò mediàtic als mitjans de comunicació, més presència a les xarxes socials i més incidència en el dia a dia de la societat civil. Però les mobilitzacions convocades per la Plataforma no són un punt i final, sinó una constatació de la lluita iniciada el 2010 i que a partir d’ara, segons els seus portaveus, ha detenir més força que mai. Als Països Catalans, milers de persones a Barcelona, València, Palma,Alacant, Figueres, Maó, Eivissa, Gandia i Port de Sagunt van participar en les manifestacions convocades per la Plataforma. Guillem Domingo, un dels portaveus de la PAH a Catalunya, valora molt positivament l’assistència massiva (75.000 segons els organitzadors i 12.500 segons la Guàrdia Urbana) de ciutadans a la marxa: “El més important per a nosaltres va ser veure com les diferents plataformes de les localitats del Principat van sortir al carrer. Això demostra que el territori està organitzat”. Des de Mallorca, la PAH també celebra l’èxit de la manifestació, a la qual van acudir 3.000 persones. Segons el seu portaveu Miquel Coll, “ Mobilitzar aquest volum de gent a les Illes és extremadament complicat, i més tenint en compte la campanya de desprestigi que estem patint”. A València les15.000 persone sque van participar a la manifestació representen,segons la portaveu de la Plataforma Iolanda Prats, la constatació que independent-ment de la ideologia, la raça o la cultura de les persones “la lluita en defensa del dret a l’habitatge representa una batalla contra el poder financer i la classe política que el protegeix”. A la capital del País Valencià la manifestació va provocar nous retrets de la PAH a la delegació del govern. Segons Prats, gran part de la superfície de Plaça de l’Ajuntament (on la manifestació va començar i acabar els eu recorregut) estava ocupada per tanques. “Normalment a la plaça hi ha tanques des de principis de març pels preparatius de les falles, però enguany,sorprenentment, ho han avançat”. La portaveu de la Plataforma a València denuncia que es tracta d’un nou menys-preu de la delegació del govern, ja que no els havien comunicat aquesta situació quan van comunicar el recorregut de la manifestació. Els tres porta-veus territorials de la Plataforma entrevistats per L’ACCENT consideren que precisament la lluita
socials i la presència al carrer. Aquest tipus de pressió rep el nom d’escrache a Argentina o de funa al Perú, i a part d’aconseguir l’objectiu pel qual es protesta, també pretén assenyalar els càrrecs públics per exposar-los al debat de la societat civil. Desobediència civil
Concentració de la PAH a les portes del la seu del PP de València
contra els responsables de la crisi i la bombolla immobiliària, és l’essència de les denúncies de la PAH. “La ILP acceptada a tràmit al Congrés representa una proposta de mínims als quals no pensem renunciar i que ens han deportar cap a un nou model d’accés a l’habitatge”, afirma Guillem Domingo.”Un nou model que no estigui vehiculat per les lleis del mercat”, afegeix. El portaveu del Principat considera que el més important és no oblidar el punt de la ILP que fa referència al lloguer social. Iolanda Prats reivindica la mateixa postura des de València:“el lloguer social s’ha de convertir en una opció real d’habitatge”. Segons Prats, és intolerable que els bancs tinguin pisos buits, de la mateixa manera que critica la falta d’habitatge pública preu assequible. Miquel Coll, portaveu a Mallorca creu que les tres potes de la ILP són bàsiques per replantejar el dret a l’habitatge com a bé no especulatiu. “Els diputats tenen un control per part de la banca, però es trobaran amb la pressió del carrer”. La ILP de la PAH i el projecte de llei de desnonaments del PP seran tramitats d’urgència simultàniament a la comissió d’economia del Congrés. Fins el 26 de febrer els diputats poden presentar esmenes i serà el proper 7 de març quan la comissió haurà de fer públic les parts de la iniciativa que han tingut en compte. Els portaveus de la PAH temen que rere el procés d’urgència s’amagui una voluntat de maquillar les propostes de la ILP, aprofitant la simultaneïtat amb el projecte de llei dels populars. Un projecte, no oblidem, que en un principi només contempla restriccions sobre qui pot o no pot ser desnonat i que en cap cas preveu incloure cap punt sobre el deute ni sobre el lloguer social o l’habitatge públic. Els mem-bres de la PAH es mostren convençuts de la necessitat de seguir lluitant, tant per evitar la possible aplicació de maquillatge a la seva ILP, com per seguir fent front a uns desnonaments, que segons afirmen, no paren de créixer dia rere dia.“Estarem a l’expectativa del que es decideixi al Con-
grés, però sense retrocedir cap passa”, diu Miquel Coll des de Palma. Els portaveus del Principat i de València,afirmen que seguiran el mateix camí.“S’han fet moltes coses i se n’han aconseguit moltes altres a través d’un pols al carrer que mantindrem”,afirma Domingo. Iolanda Prats, perla seva banda, considera que cal treballar com fins ara,“aturant desnonaments i fent la mateixa pressió, ja que cap de les mesures del govern estatal ha solucionat el proble-
ma”.La portaveu valenciana, a més,manifesta la necessitat de la contrainformació durant les tres setmanes que falten per a que el Congrés es pronunciï de nou: “ells tenen els grans mitjans de comunicació, i ho hem de contrarestar d’alguna manera”. Una altra de les mesures que segons Guillem Domingo es durà a terme aquestes setmanes serà la interpel·lació directa als diputats del Congrés que decidiran el futur de la ILP, a través de les xarxes
Sens dubte, les següents setmanes estaran marcades per un pols a distància entre els responsables polítics de l’estat i els representants de la PAH, coma cap visible com a cap visible de lluita pel dret a l’habitatge. Miquel Coll,afectat per una hipoteca alhora que portaveu, creu que fins ara ha estat clau que els afectats fossin també activistes: “Jo m’he vist afectat per la hipoteca amb més de 50 anys i patint una malaltia, però tot i així he decidit lluitar”, afirma. Guillem Domingo, per la seva banda, creu que la PAH intensificarà la desobediència civil en els propers dies i creu que és necessari que la ciutadania s’hi sumi. Mentre esperen la resposta de la societat civil també l’esperen per part dels partits polítics. De moment ni el PP ni el PSOE han contestat la interpel·lació escrita que la PAH va fera tots els grups polítics del Congrés envers el contingut de la ILP presentada el passat dimarts.
Qui són les patronals catalanes?
ABEL CALDERA SABADELL
Foment del Treball és la patronal històrica del Principat. Per contra del que sovint es pensa, no és la patronal només dels grans empresaris, sinó que la seva estructura -que permet afiliacions individuals i col·lectives-, dóna cabuda a les associacions d'empresaris comarcals o sectorials d'arreu de Catalunya. Així, d'una forma més o menys directa, Foment -dirigida per les grans famílies industrials del país-, es fa també amb la representació de desenes de milers de petits empresaris o autònoms. Un exemple d'aquestes agrupacions sectorials serien FEPIME, que competeix pel mateix espai que la PIMEC, i l'AIJEC, que agrupa als alabats “joves emprenedors” del camp de la tecnologia com Pau Garcia-Milà o Marc Bonavia. Ambdues organitzacions també han figurat fins a darrera hora en la nòmina de convocants del 14F. La intervenció en política de Foment no és pas nova. Del suport incondicional a la dictadura, i després dels fracassos dels intents d'articular una dreta postfranquista a la catalana, el seu president Alfred Molinas beneí el 1980 el pujolisme cridant a votar contra el perill d'un front popular -en aquells
moments representat pel PSUC i el PSC. La benedicció anà acompanyada de 300 milions d'euros en ajudes a la campanya electoral dels partits conservadors a Catalunya. Posteriorment, el 2011, el president de Foment Joan Rosell aconseguia la presidència de la patronal espanyola, una poltrona llargament perseguida per l'empresariat català. El seu lloc l'ocupà qui sembla que pagarà els plats trencats del fiasco del 14F, Joaquim Gay de Montellá i Ferrer-Vidal, rebesnét d'un altre president de Foment, provinent de l'empresa familiar i amb cadira al consell d'administració d'Abertis. Juntament amb Foment, hi havia altres dues grans patronals que convocaven l'acte i que se n'han desdit davant la polseguera que ha aixecat: la Cambra de Comerç i PIMEC. PIMEC és una associació que aplega la petita i mitjana empresa. Va rebre el seu impuls principal el 1997 de la mà del convergent Agustí Contijoch, qui en va estendre l'àmbit a tot Catalunya. Desvinculada de Foment des de finals dels noranta, actualment es troba en procés de negociació per a la seva reincorporació. El malestar derivat de l'acte del 14F, que ha portat a PIMEC a desmarcar-se de la seva convocatòria,
pot afectar el procés d'integració a Foment. La Cambra de Comerç, pel seu caràcter de corporació pública d'obligada vinculació per a totes les empreses que operen a la demarcació de Barcelona, era un dels principals actius de la convocatòria. Va ser també, però, l'espai on va esclatar la polèmica sobre la conveniència o no de convocar a un acte al que se li veien les segones intencions. El seu president, Miquel Valls, no va poder fer front a la revolta interna de part de la seva junta directiva. Que les coses es moguessin a la Cambra va facilitar les veus discordants per a exposar els dubtes dins la resta d'agrupacions. Altrament, hagués estat difícil que es trenquessin els principis jeràrquics d'obediència deguda imperants en el món patronal. Menció a banda mereix el Cercle d'Economia. Tot i que no és una associació patronal, sí que exerceix una gran influència i se la considera una de les veus orgàniques més autoritzades de la burgesia barcelonina. Actualment està presidit per Josep Piqué, a qui molts consideren l'esperança blanca per liderar un front antisobiranista que permeti reconquerir la centralitat política per al moderantisme regionalista.
l’infocup
SANT JORDI 2013
la Política es fa al Carrer 11
la política es fa al carrer
El teatre de les polítiques “participatives” El passat 7 d’octubre de 2011 es va aprovar una moció de la CUP, on el govern municipal es comprometia a reprendre, abans d’acabar l’any 2011, el procés de redacció del Reglament de Participació,tot comptant amb les aportacions de la ciutadania i les entitats, per tal de facilitar la implicació ciutadana en tots i cadascun dels organismes i estaments municipals. Des de llavors, no hi ha hagut cap acció de la Regidoria de Participació i Ciutadania per reprendre la redacció d’aquest nou Reglament, que hauria de substituir el reglament vigent. Un reglament creat l’any 1986 i que no s’ha portat mai a la pràctica.
En la mateixa moció, també es demanava que el Reglament Orgànic de l’Ajuntament contemplés la participació de la ciutadania en la presa de decisions de les polítiques públiques, proposta que va ser rebutjada pel Ple.
De fet, totes les propostes que ha presentat la CUP al Ple, tant des de que estem a l’Ajuntament i fins i tot abans- per tal de fomentar la participació del a ciutadania en la política municipal han estat rebujades d’arrel. Tant amb l’anterior govern tripartit, com en l’actual. Un exemple de proposta que hem presentat al Ple -i que ja es realitza en la majoria de poblacions catalanes- és la realització d’una Audiència Pública.
Es tracta que l’alcalde de la ciutat, en un espai públic on hi càpiga la ciutadania, i on hi tingui dret a veu, expliqui el com i el perquè de les polítiques que realitza el govern municipal.
Doncs, tot i que Carles Pellicer ha realitzat diferents xerrades al Círcol o al Centre de Lectura, es va negar en rotund de poder fer una conferència similar en un espai públic i municipal.
Òbviament, no cal parlar de la possibilitat que la ciutadania li pugués plantejar preguntes. En les seves conferències, només poden fer preguntes els periodistes i l’alcalde només en respon unes quantes.
Una altre exemple de proposta concreta és la Taula Ciutadana per fer front a la crisi. Aquesta proposta, tot i ser aprovada, va ser desdibuixada fins al punt, que enlloc de promoure la participació dels agents socials implicats i la ciutadania general, han esdevingut reunions d’”experts”, on la ciutadania ni ha estat convidada públicament, ni tampoc ha pogut exercir la seva participació en el debat.
Més enllà d’aquestes propostes concretes que hem presentat des de la CUP, i l’èxit del qual ens ha fet desistir de poder plantejar passos més enllà, constatem després d’aquest any i mig que la política de participació ciutadana és nul·la, i que les mínimes estructures de participació actual són irrisòries.
“després d’’aquest any i mig constatem que la política de participació ciutadana és nul·la”
Cal tenir en compte que Reus compte amb més de 100.000 habitants i, que actualment, la Carta de Gran Població -que contemplava la creació de diverses estructures participatives, està paralitzada a causa de la situació econòmica de l’Ajuntament. Si aquesta hagués tirat endavant, el govern municipal hagués estat obligat a anar més enllà de les propostes que des de la CUP hem plantejat al Ple. Un exemple d’aquesta actitud front la participació ciutadana, són els Consells Municipals.
Es convoquen les reunions només quan convé a la regidoria; no s’envia informació ni documentació dels punts de l’ordre del dia; són merament informatives i no hi ha marge per prendre decisions; els debats són guiats i tutelats per la regidoria; només es dóna la informació que interessa a la regidoria i sobre aquells temes que els hi interessa;... en resum, són espais que no serveixen per a la participació ni la decisió, sinó simplement perquè el govern municipal pugui dir que les seves polítiques compten amb l’aval de la societat civil. Però, més enllà dels Consells Municipals, també ens trobem amb la manca de funcionament dels consells d’administració de les empreses.
“els consells d’administració són simples obstacles que el govern municipal ha de superar”
Com ja hem denunciat des de la CUP de forma reiterada, els consells d’administració són simples obstacles que el govern
municipal –i els seus gestorshan de superar per poder complir amb la legalitat, però que en cap cas pretenen ser espais de debat i gestió de les empreses.
Ens hem trobat en que al Consell d’Administració d’INNOVA, o en la Junta General de les empreses, s’aproven decisions que afecten a aquestes, sense que els seus consellers i conselleres respectius en sàpiguen res.
Un exemple d’això és l’operació de capitalització de REDESSA amb fons provinents de GESFURSA i AREMSA. Els consellers i conselleres de REDESSA no van ser informades d’una operació de milers d’euros que serví per salvar momentàniament la difícil situació de tresoreria en la que es troba l’empresa.
O, una altra, els consellers i conselleres d’Aigües de Reus no van ser informmats de la substitució del secretari d’AREMSA, sinó que aquesta es va decidir en Junta General sense informar-ne aquestes.
Un cop més, cal recordar l’alt cost que té per a la hisenda pública les reunions dels consells d’administració. Només la CUP cobrà més de 5000€ l’exercici 2012 en concepte de dietes a les reunions. Uns diners, que la CUP ingressa al Fons Social Germinem.
Davant d’aquesta situació, des de la CUP, volem insistir en la necesitat d’articular i empoderar la ciutadania per fer-la co-partícip de la gestió i les decissions que afecten la nostra vida diària.
No ens podem permetre el luxe de mantenir les dinàmiques vigents, de crear empreses municipals i actuar institucionalment d’esquena a la ciutdania, per gestionar els serveis públics de la ciutat, com si d’una empresa es tractés.
Ja hem constatat que aquest model no és vàlid. Que aquest model ens porta a la bancarrota. I, que a sobre, haurem de ser els ciutadans i ciutadanes -que estem excloses de les dinàmiques institucionals- qui paguem amb els nostres diners la mala gestió realitzada fins ara.
“cal articular i empoderar la ciutadania per fer-la copartícip de la gestió i les decisions que ens afecten en la nostra vida diària”
És per això, que urgeix la necessitat de començar a aplicar polítiques públiques que fomentin la participació ciutadana, perquè aquesta és la única garant que les polítiques que es decideixin prendre busquin l’augment del benestar de les nostres vides, enlloc de crear grans obres d’enginyeria financera que no sabem on ens portaran.
Però, atesa la correlació de forces existent al Consistori, la única forma d’incentivar-les és continuar presionant des del Ple i des del carrer. I, sobretot, començar a crear projectes des de la societat civil, que siguin l’embrió d’aquesta nova forma d’entendre la res pública.
I, sobretot, cal limitar clarament quin és el paper de cada actor. L’Ajuntament no ha de fer el que li pertoca a la ciutadania -ni forçar-la a que ho faci, sinó que ha de promoure-ho. I, la ciutadania, no ha de fer d’Ajuntament, sinó que ha de saber veure quines són aquelles mancances existents i, a partir de l’autoorganització, posar fil a l’agulla.
12la CUP al Carrer
la cup al carrer 21/07/12
NI PACTE FISCAL, NI PACTE SOCIAL! / L’11 de Setembre més massiu de la història, també a Reus. Unes 4000 persones van marxar, en la convocatòria de l’Esquerra Independentista del Camp, sota el lema “Ni pacte social, ni pacte fical. Independència, socialisme, Països Catalans”. Com cada any, la manifestació no fou l’únic acte en motiu de la Diada. La nit abans es realitzà la tradicional marxa de torxes, on uns 200 reusencs i reusenques recordaren a les persones que han deixat la seva vida en defensa dels nostres drets com a poble i com a treballadors i treballadores. I, en acabar, l’organització juvenil Arran organitzà un sopar i un concert al Pallol.
12/09/12
SANT JORDI 2013
CAP A LA VAGA GENERAL! / Un miler de reusencs i reusenques es manifestaren sota el lema “No deixarem que el capitalisme arruïni les nostres vides”. Durant la marxa es plantejà la necessitat de convocar una nova Vaga General. També es denuncià la privatització dels serveis públics municipals, com la funerària. Es criticà l’actuació policial durant la xiulada de Completes per Sant Pere i es demanà l’arxivament de les denúncies per part de l’Ajuntament. I, finalment i en sintonia amb el lema de la marxa, es criticaren les polítiques neoliberals de la UE, l’Estat i la Generalitat de Catalunya de retallades i privatitzacions.
11/09/12
CARA A CARA AMB BOI RUIZ / En motiu de la inauguració del CAP d’Horts Miró, que portava quasi un any tancat, el Conseller de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, Boi Ruiz, vingué a la nostra ciutat. Una forta dotació dels Mossos limità l’entrada a la cinquantena de persones que protestaven al carrer contra les retallades i la privatització del sistema sanitari català. El regidor de la CUP, David Vidal, lliurà personalment al Conseller, un periòdic on es denuncia la corrupció del sistema sanitari i els interessos privats que hi ha al darrere dels organismes que el gestionen, per tal de treure’n beneficis propis.
PER UN TRACTAMENT RESPECTUÓS DEL MEDI / Diferents entitats i cooperatives de consum i producció agroecològica, conjuntament amb la CUP, vam presentar una moció -aprovada- per demanar a l’Ajuntament que aturés l’ús de glisofats en el tractament dels parcs i jardins públics de la ciutat. En aquesta a més, es demana que l’Ajuntament opti per tractaments que no utilitzin productes tòxics, sinó que es basin en la lluita biològica respectuosa amb el medi i la salut pública. Un cop més, davant la manca de participació ciutadana que limita el ROM, la CUP va haver de presentar la moció en nom de més d’una desena d’entitats al Ple.
27/10/12
VAGA GENERAL! / Des de primera hora de la matinada, una cinquantena de persones en aplegàrem al piquet informatiu anticapitalista, per tal de garantir el dret a vaga. Al migdia, milers de reusencs i reusenques ens manifestàrem pel centre de la ciutat, per continuar denunciant les polítiques de retallades i privatitzacions, que estan significant un empobriment progressiu de les classes populars. Com també, plantejant la necessitat de convocar una vaga general indefinida que planti cara a les polítiques d’austeritat que estan arruïnant mitja Europa. Cal continuar mobiltizant-se contra aquest cop d’Estat!
18/10/12
INICIEM LA BATALLA AL PARLAMENT / Arreu dels Països Catalans, la CUP realitzà assemblees obertes a tota la ciutadania, per tal de debatre i decidir sobre la idoneïtat de presentar-se a les eleccions autonòmiques. El resultat d’aquestes trobades fou clar i rotund. Per aquest motiu, la CUP-Alternativa d’Esquerres (que agrupa diferents organitzacions de l’esquerra anticapitalista), es presentà a les eleccions autonòmiques. Després d’un centenar d’actes a la nostra circumscripció, obtenint 13.000 vots, no tinguerem representació territorial, però sí que aconseguirem 3 diputades al Parlament de Barcelona.
14/11/12
l’infocup
14/08/12
SOLIDARITAT AMB EL SAT / Aprofitant la visita de Sánchez Gordillo a Tarragona, on realtizà una conferència, membres de la CUP de Reus ens reunírem amb ell per tal d’intercanviar experiències i opinions. Gordillo ens parlà del model de democràcia participativa, de la cooperativa de producció que dóna feina a gran part del poble, de l’accés a l’habitatge que garanteix l’Ajuntament... tot un seguit de polítiques públiques participatives que col·loquen Marinaleda (Andalusia), com a la ciutat més participativa de l’Estat. Per altra banda, ens comentà la repressió que està patint el Sindicato Andaluz de Trabajadores, per part de l’Estat, en l’ocupació de terres dels cacics andalusos.
21/09/12
LA SANITAT NO ÉS UN NEGOCI / Teresa Forcades i Cafè amb Llet, participaren en una conferència al Centre de Lectura, on s’aplegaren més de 300 persones. En aquesta, es denuncià el procés de privatització encobert del sistema sanitari públic català, a partir de les experiències dels ponents, així com de la gestió d’INNOVA i SAGESSA pel que fa a la xarxa assistencial de les nostres comarques. Mentre que Cafè amb Llet posà l’accent en la corrupció en l’àmbit de la sanitat, Teresa Forcades, plantejà la necessitat de mobilitzar-se per aturar el procés de mercantilització del sistema sanitari públic. En l’acte també es repartí el periòdic que Vidal va entregar a Boi Ruizla setmana anterior.
13/11/12
CONTRA EL SEGREST DE L’AJUNTAMENT / Una cinquantena de persones ens concetràrem a la porta de l’Ajuntament, per tal de denunciar el segrest de la nostra hisenda, per part del govern espanyol i la UE. A diferència d’altres municipis, el fort desplegament policial, no ens va permetre accedir a l’interior de l’Ajuntament, on es pretenia realitzar una assemblea informativa sobre el deute que l’Ajuntament té amb els bancs, així com les limitacions que el govern espanyol està imposant a l’Ajuntament de Reus per resoldre la difícil situació econòmica en la que es troba. reCUPerem la democràcia!
l’infocup
SANT JORDI 2013
06/12/12
LES ESQUERRES A REUS / Xavier Angelergues de al CUP, participà en una taula rodona, organitzat pel mitjà digital Reus Digital, sobre els partits d’”esquerres” a la ciutat. Aquest deixà pal·lès, que l’etiqueta “esquerres” està desvirtuada, i que molts dels partits presents quan van estar al govern, ho van fer exactament igual que les “dretes”. El portaveu de la CUP va constatar que les polítiques d’esquerres només es poden fer des de les institucions, traslladant la veu de les lluites ciutadanes i socials del carrer, com també va criticar la “professionalització” dels polítics que s’autodenominen d’”esquerres”.
24/01/13
NI RETALLADES, NI REPRESSIÓ, NI CORRUPCIÓ! / Des de l’Assemblea Popular de Reus, s’organitzà una manifestació en contra del cop d’estat dels mercats contra la democràcia. A més, la convocatòria denuncià la situació de la nostra ciutat, marcada per la corrupció i el gran deute acumulat a través d’INNONA. La marxa transcorregué pel centre de la ciutat i assenyalà els culpables de la situació actual, davant les seus dels partits polítics i les entitats financeres. La manifestació conclogué amb una convocatòria al públic assistent per continuar treballant a la ciutat per denunciar la corrupció, les retallades i la privatització dels serveis públics.
28/02/13
ASSEMBLEA A HORTS DE MIRÓ / Seguint amb el calendari d’assemblees obertes als barris de la ciutat -després del parèntesi a causa de les eleccions autonòmiques- la CUP va voler donar veu als veïns i veïnes d’Horts de Miró. Drant més d’una hora i mitja, vam debatre sobre qüestions que preocupen a la gent del barri, com ara la inseguretat, la salut pública, l’estat de la via pública, la convivència veïnal, l’accés a l’habitatge... Des de la CUP pretenem potenciar aquestes assemblees per tal d’empoderar als veïns i veïnes dels barris de la ciutat i fer-los partícips del debat sobre l’estat de la ciutat.
la CUP al Carrer 13
EN DEFENSA DE L’ESCOLA EN CATALÀ / Un miler de persones van aplegar-se al Mercadal, en defensa del model lingüístic vigent a Catalunya i per la plena normalització lingüística als centres escolars d’arreu dels Països Catalans, front l’atac a la nostra llengua i cultural del ministre espanyol Wert. La concentració, coincidí amb el dia de la Constitució española, motiu pel qual es va recordar que aquest marc legal atempta contra els drets més elementals del poble català, com és la seva llengua i cultura, així com que el govern espanyol i francès, continuen després de 350 anys atacant-les i atacant-nos.
18/01/13
REUNIÓ DE TREBALL AL PARLAMENT/ La CUP de Reus es reuní amb els diputats de la CUP-AE, David Fernández i Quim Arrufat, al Parlament de Barcelona, conjuntament amb els companys i les companyes de Cafè amb Llet i CATAC. En aquesta trobada es parlà de la tasca duta a terme en l’àmbit del sistema sanitari català, així com de la creació de canals de comunicació fluïds, entre les diferents lluites del nostre territori i l’activitat parlamentària. Per últim, es plantejà la necessitat de la creació d’un grup de treball sectorial a nivell nacional sobre la sanitat, que ja ha començat a treballar.
23/02/13
EL FONS SOCIAL GERMINA / La primera edició del Fons Social Germinem, creat per la CUP i Coop’57, ha repartit aquest any 2012 uns 5000€ provinents de les dietes que cobren els nostres representants als consells d’administració d’INNOVA. L’Associació de Malalts Mentals Dr Tusquellas i Associació de Jugadors i Jugadores de Rol, foren les dues entitats que podran tirar endavant els seus respectius projectes. També es presentà la Comunitat Germinem, amb l’objectiu de promoure l’economia cooperativa i social a la nostra ciutat. Estan preparant unes jornades pel mes de juny.
15/03/13
19/12/12
EL GRUP MUNICIPAL PASSA COMPTES / El Grup Municipal de la CUP, convocà una Audiència Pública oberta a tota la ciutadania, per tal d’explicar tota la tasca que la CUP ha portat a terme a l’Ajuntament durant l’any 2012. En aquesta, es feu un repàs de les mocions i propostes presentades, de tot el procés judicial iniciat entorn a la gestió d’INNOVA en les darreres legislatures, així com les sensacions i experiències del Grup Municipal a l’Ajuntament. En acabar la presentació, el públic realtizà diferents preguntes i proposar diferents temes a treballar al llarg del proper any. Des del Grup Municipal es recalcà l’existència de diferents canals de comunicació entre ciutadania i grup.
18/02/13
TRASLLADREM LA LLUITA DE SAGESSA A LES TERRES DE L’EBRE/ Arran de la creació de nous nuclis de la CUP a les Terres de l’Ebre i al Priorat, des de Reus hem impulsat un treball conjunt, per tal de millorar la transparència i la gestió a SAGESSA i GECOHSA, les empreses que gestionen el sistema sanitari de les Terres de l’Ebre, i des d’on la CUP de Reus hi participem com a membres del Consell d’Administració. En aquest sentit, es registraren mocions als consells comarcals i ajuntaments que formen part d’aquestes empreses, demanant que es compleixin els termes de transparència i gestió que estipula el codi de bon govern d’INNOVA i es faciliti la informació ciutadana.
08/03/13
DESOBEDIÈNCIA FEMINISTA / Un any més, en motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora, els diferents col·lectius i moviments socials del Camp es van trobar a Tarragona, per a realitzar una manifestació reivindicativa, sota el lema “Contra l’ofensiva patriarcal i capitalista, desobediència feminista”. Durant tota la setmana, a la nostra ciutat, també es realitzaren diferents actes, com ara projeccions de vídeo, conferències, una festa... organitzades per Dones en Acció i L’Hora Violeta, consolidant una Diada, que cada any té més ressó a la ciutat i un caràcter més reivindicatiu, davant dels actes light que impulsa l’Ajuntament.
14 opinionS a l’assemblea
SANT JORDI 2013
l’infocup
opinions a l’assemblea mariona quadrada monteverde / com més triguem, més llarga serà l’agonia!
“ E
Tots els homes reconeixen el dret a la revolució; és a dir, el dret a rebutjar la lleialtat al govern i a oposar-s’hi quan la seva tirania o la seva ineficiència siguin greus i insuportables. Però gairebé tots diuen que no és el cas en aquest moment”.
P
alfons horra pueyo
l tió em va cagar el petit opuscle titulat “La desobediència civil”, escrit pel filòsof i poeta Henry David Thoreau, l’any 1846.
E
lls, els desitjos, defineixen el que som, com ens movem, com ens posicionem davant la societat. I aquí recau la resposta que dono a per què la CUP? No vull parlar dels meus desitjos d’una manera explícita. Desitjo.... Desitjo... Desitjo tantes coses. O, potser, en el fons, només en desitjo una de cosa: la veritat. Desitjo per damunt de tot la veritat, sent conscient de l'inassolible i inabastable que és. Desitjo la seva recerca tot sabent que mai la podré assolir. Desitjo la definició dels seus matisos, perquè d’ells sorgeix una aproximació a la realitat. Desitjo una descripció de la veritat adequada als fets, no a les idees preconcebudes i imposades per tradició, creença, ignorància o omissió. Perquè els fets no són negociables són els que són, puc no veure’ls, puc no voler-los veure, puc no entendre'ls però en tot cas els fets seguiran sent els que són.
L
a sensació que he tingut en els darrers anys -per no dir decennisés que m’han enganyat. Podem dir-ho com vulguem: dretes, esquerres, tecnocràcia, Espanya, Catalunya, Europa, ONU, OMC, BCE, OMS,.. tant hi fa, amb les sigles que vulguem, justificant-se amb el que es vulgui. El que puc dir és que vivint la realitat que he viscut, que visc, em sento enganyat. Spinoza deia que la fita última de l’estat no ha de ser la dominació o l’opressió, o l’escarniment de les persones amb el temor i la possibilitat que altri disposi d’elles; el propòsit de l’estat ha de ser el d’alliberar a l’individu de la por, per a que visqui en la mesura del possible amb seguretat, és a dir, per a que conservi, fins a on pugui, sense perjudici vers altre, el seu dret natural d’existir i d’actuar. La fi de l’estat és en realitat la llibertat. És per la mancança d’aquesta llibertat que dono opció a la CUP. Li dono perquè fan política del poble per al poble. Es poden equivocar, s’equivoquen, s’equivocaran, ben segur que sí. No ens equivoquem tots? La CUP actua des del seny i no des de la por, actua per preservar les persones abans que els interessos individuals o partidistes, actua des de l’honestedat i la transparència, per damunt de la opacitat i les conspiracions.
S
egons el meu punt de vista, alguna cosa hem de canviar. I dic hem de canviar perquè només el poble és qui està legitimat per fer-ho. I Tinguem present una cosa: la CUP és el vehicle del canvi mentre el poble sigui el seu referent. Si mai deixa de ser-ho no sé que faré, però tinc molt clar que desitjo la llibertat i lluitaré per ella, perquè sense ella no som res.
P
salvador palomar abadia
nguany fa 75 anys que la ciutat va patir els més cruents bombardeigs de la Guerra Civil. Episodis com els de la bomba que va caure al Centre de Lectura, la que va matar desenes de persones a l’entrada del refugi de la plaça de la Llibertat o la destrucció de part de la Casa Navàs han restat en la memòria col·lectiva però són només part del drama que, de la tardor de 1937 a l’ocupació de la ciutat per les tropes franquistes, el gener de 1939, viu la població resenca sota els atacs de l’aviació.
assa sovint, quan es parla de la guerra, el discurs es dilueix en consideracions generals. Apropar-se, però, al patiment de de la població no combatent sota una amenaça constant, a una vida quotidiana que esdevé, a la fi, supervivència, és una forma de conèixer un conflicte fou la primera guerra europea en què s’emprà l’aviació com a arma contra la població civil, en una concepció de guerra total on qualsevol indret del territori podia esdevenir objectiu militar. Una guerra en què els avions italians i alemanys van sembrar el terror a la rereguarda republicana, experimentant estratègies i tècniques que després s’emprarien a la segona Guerra Mundial.
R
uè fem, continuem vivint amb por el fet de saltar-nos la llei i dir com són les coses, o de què representa l’autoritat i qüestionarla? O, què us sembla quedar-nos amb la idea de Thoreau que proclama que l’estat no pot tenir més poder que aquell que els seus ciutadans i ciutadanes estiguin disposades a cedir? La decisió és de tots i totes!
/ de l’abstenció a la cup
er què la CUP? La resposta no és simple. Mai ho pot ser perquè les persones tampoc ho som. Cadascú de nosaltres té raons, objectives o no, que en la vida ens fan decantar vers certes posicions i no d’altres. Tot el que hem viscut i el que vivim marca la nostra percepció de la vida, i possiblement marcarà el que voldrem viure. I són els nostres actes els que defineixen la nostra forma de ser, de sentir, d’estimar... La vida és el fruit dels nostres propis desitjos, perquè són aquests els que marquen la nostra felicitat, marquen el nostre camí. Com diu un apreciat filòsof, André Comte-Sponville: “Innumerables casos de desig: l’amor és desig d’amor, la política desig de poder, la moral desig de virtut, l’ètica desig de felicitat, la ciència desig de veritat,...En una paraula: viure és desitjar viure”.
E M
I Q
aquest de moment, tampoc no és el cas? Hem d’esperar més vexacions perquè ens punxi el cul a la cadira per aixercar-nos i sortir tots i totes al carrer? Encara no ha arribat el punt de prendre consciència que la respiració de pobles i ciutats s’ha afeblit com la dels éssers que hi viuen? No és l’hora que cadascú, al seu petit bocinet de territori, s’organtizi per aturar aquesta guerra sense armes de foc?
eus compta amb un considerable patrimoni en el subsòl: els refugis antiaeris, bastits entre 1937 i 1938, com a forma de defensa passiva dels atacs des de l’aire. Reus fou una de les ciutats grans més bombardejades de Catalunya, amb més de setanta atacs i centenars d’alarmes. Primer, pels avions italians, amb base a Mallorca i, més tard, pels alemanys, des de l’interior peninsular. La ciutat era, efectivament, un objectiu estratègic en la mesura que comptava amb un camp d’aviació i, durant uns mesos, amb una fàbrica d’avions. I també per la seva importància com a nus de comunicacions, sobretot pel ferrocarril. Més enllà, però, d’aquestes instal·lacions, els bombardeigs cercaven la destrucció física i la desmoralització de la població, sembrant el terror i paralitzant tota mena d’activitat.
/ recordar el passat, reflexionar avui
er a protegir-se de les bombes, es van construir més d’un centenar de refugis. Els més grans, per iniciativa municipal, però també molts altres, d’iniciativa particular, que servien per a resguardar els treballadors d’una empresa o els veïns d’una casa. Uns i altres restaven permanentment oberts i degudament senyalitzats perquè qualsevol persona hi pogués accedir en cas de necessitat. Però on també es van fer desenes de refugis fou als masos i casetes de camp. Aquesta encara avui impessionant xarxa de construccions defensives explica que, malgrat la intensitat dels bombardeigs que va patir la ciutat, la quantitat de víctimes fos –en comparació amb altres poblacions– relativament menor.
E T
ls refugis més grans foren el de la Plaça de la Llibertat i el de la Plaça de Prim, actualment desapareguts per la construcció d’aparcaments. També ho és el que es troba sota la plaça de la Patacada. Compta amb més de 500 metres de galeries obertes i tenia una capacitat per a 1200 persones. En l’actualitat és l’únic refugi de construcció pública que pot ser visitable. Esperem que l’Ajuntament realitzi aviat les obres necessàries i que s’obri al públic aviat.
ambé és accessible el que hi ha ubicat a la plaça del Mercadal, que conserva l’entrada original des del vestíbul de l’Ajuntament i una nova entrada des del soterrani del Gaudí centre. Aquest refugi però presenta constants problemes d’inundabilitat, fet que motiva que només s’hagi obert al públic durant períodes breus de temps. Finalment, seria important la catalogació i, si s’escau, ajuts a la conservació d’algun dels refugis que encara es conserven a la rodalia del nucli urbà. Les visites als refugis, com l’edició de materials pedagògics i de divulgació sobre el període, a partir de les recerques realitzades, constitueixen un excel·lent recurs per a conèixer la història i recordar el passat, però també per a reflexionar, en el present, sobre les conseqüències de les guerres sobre la població civil.
l’infocup
finestra Oberta 15
SANT JORDI 2013
finestra Oberta
“Cada cop sóc una persona més lliure”
Em dic Laia Carbó, tinc 23 anys i sóc de Reus i a finals d’aquest mes ja podré dir, que sóc tècnica en Integració Social. Quan i perquè vas començar a militar?
Vaig començar a militar més o menys als 17 anys a l’Assemblea de Joves de Reus, arrel de la inquietud per aconseguir una societat socialment justa, respectuosa amb el medi ambient, i per l’opressió nacional que patim als Països Catalans. Mica en mica, vaig anant adquirint més formació i conscienciació respecte les diferents opressions que pateixo com a dona, poble i classe; el qual em permet anar essent cada cop una persona més lliure. I alhora, utilitzar aquesta formació com a arma per fer front a l’ofensiva patriarcal i capitalista. Què és Arran?
Arran és l’organització juvenil de l’Esquerra Independentista. Abans de fer referència a la ideologia d’A-
L
rran , crec necessari fer una breu pinzellada de quins són els seus orígens.
Arran, neix fruit de la confluència de Maulets i la CAJEI. Aquesta confluència es va dur a terme després de coexistir durant 6 anys i d’anar mica en mica llimant les diferències polítiques inicials, on al final ens vam veure que érem organitzacions molt similars, treballant sota un mateix paraigües, l’Esquerra Independentista. Vam veure que confluint no teníem res a perdre, ans el contrari, tot a guanyar. El resultat de la confluència ha estat el naixement d’una organització juvenil més potent, perquè la unió fa la força i n’hem pogut extreure el millor de les respectives organitzacions.
A nivell polític, els eixos ideològics d’Arran són: Independència dels Països Catalans, l’enderrocament del capitalisme i la construcció d’un sistema socialista com a alternativa i, el feminisme per abolir el sistema patriarcal i forjar una nova concepció del món, especialment, noves
formes de relació personal, no condicionades per la dicotomia sexe-gènere. És necessària la renovació psicològica de la humanitat, creant persones noves, amb nous valors i hàbits. Tanmateix, Arran també considera com a pròpies la lluita ecologista, internacionalista, antifeixista i antiracista.
Per últim, vam escollir el nom d’Arran per remetre’ns a la terra, a les nostres arrels històriques i per la pròpia definició de la paraula arran, que és cosa propera, perquè volem ser una organització propera, arrelada a cada poble, barri o ciutat i que el jovent que cerca una societat lliure si senti identificat, alhora volem ser l’eina per respondre a les diferents problemàtiques que ens topem com a joves dia rere dia.
Per què és important l'organització del jovent?
Ens agredeixen utilitzant diferents fronts (treball precari – si n’aconseguim, és clar-, l’ensenyament no obligatori és un privilegi, absència d’espais d’oci que no promoguin
Julià de Jòdar i David Fernández. “Cop de CUP. Viatge a l’ànima i a les arrels de les Candidatures d’Unitat Popular”. Editorial Columna. Barcelona 2012.
'assaig consisteix en un retrat sociològic de la Candidatura d'Unitat Popular. Resol satisfactòriament la combinació dels orígens historicopolítics de les Candidatures amb la conjuntura actual. És, doncs, un treball que relaciona la perspectiva amb la prospectiva. Perspectiva perquè el treball aporta claus d'anàlisi política sobre les causes (municipals) de l'emergència d'organitzacions de base assembleàries en focus territorials on hi havia saó independentista. O hi havia tradició de lluita social. En aquest sentit, l'exposició històrica de l'informe reflecteix la relació entre articulació de nuclis de mobilització, protesta ciutadana i evolució del moviment orgànic independentista. Aquesta combinació ineludible de factors qualla amb l'AMEI com a plataforma aglutinadora de les propostes municipalistes d'alliberaent nacional.
E A
l text cobra, però, una funció de prospectiva ja que reflecteix la dinàmica actual de les diverses proprostes de les CUPS locals. Una reflexió destacada del treball mostra la resolució -favorable políticament- d'unir la lluita municipalista amb el bastiment d'un programa nacional. És cert, per tant, que les Candidatures no han de ser estrictament una aliança de forces comarcals, sinó que han d'elevar a estratègia la seva pràctica política territorial.
quest extrem és determinant per a calibrar el procés que la CUP ha d'emprendre en la determinant cruïlla present: el procés autodeterminista. Cal fer front, com alguns testimoniatges del treball afirmen, a la definició sense ambatges d'una política d'aliances que no aïllin les Candidatures. És ara, doncs (sense caure en el determinisme històric) que l'organització parlamentària ha d'aglutinar les vies locals i cohesionar-les en la socialització del Dret a Decidir.
D C
el consumisme, l’apatia i la desafecció política, poder adult, etc.) Per tot això, és important que el jovent s’organitzi, perquè les idees i inquietuds sense organització, són això, idees que es queden en va.
El jovent som el futur, i hem de posar-nos a treballar per viure en una societat justa i digne, i només podrem aconseguir un canvi significatiu lluitant, organitzant-nos, mobilitzant-nos... Perquè el preu dels estudis, de l’habitatge, etc. són decisions polítiques, per això, el jovent no es pot despreocupar de la política, perquè d’aquest apoliticisme sorgeix el o la
jove incapaç d’accedir a uns estudis superiors, a una feina i habitatge digne, i d’adquirir un raonament crític. Hem de perdre la por a l’organització i la lluita al carrer, cal assenyalar els i les culpables, i no empassarnos el missatge dels mitjans de comunicació al servei del capital; cal recordar que els violents són els qui ens aboquen a la misèria, no les i els que lluitem emprant tots els mitjans necessaris per ser lliures i viure en una societat solidària i igualitària, això no és violència és resistència. Perquè radical és anar a l’arrel del problema
+ idees
el text es deriva que el capítal polític acumulat d'ençà de la fundació del PSAN el 1969 no ha d'acabar en una concepció minoritzada, sinó que ha d'obrir-se pas entremig de les polítiques claudicacionistes (i corruptes) de gairebé la totalitat de la partitocràcia oficialista.
al, doncs, analitzar algunes de les opinions constructives aportades en aquesta recerca solvent. Em refereixo a la distinció entre la cúpula dirigent de CDC i les seves bases i, fonamentalment, a una concepció -com palesa l'opinió d'Eva Serra- no mecanicista de la lluita de classes. Pel que fa al primer vessant cal estar amatents davant la guerra de posicions de l'organització convergent, ara "sobiranista", quant a les pretensións d'hegemonia del procés independentista. Davant les més que previsibles maniobres pactistes amb el govern espanyol, la CUP ha de tenir la capacitat d'atreure les bases nacionalistes cap al seu programa. Aquest propòsit -enllaçant amb el segon objectiu- significa adoptar una dinàmica de conlicte sociopolític que sigui sensible a la majoria de la casse subalterna.
T
enint en compte aquestes dues variables, la informació aportada per ambdós autors és fructífera en un doble sentit. Primerament perquè, com afirmen, les Candidatures suposen la culminació de la 'deconstrucció' del tranformisme postfranquista. En segon lloc, perquè la CUP significa la proposta reeixida de la Unitat Independista Combatent que ha de fer, més que mai, una anàlisi intel·ligent, atenta, dels moviments tàctics de l'adversari (PSOE-PSC-PP-C'S) i de les seves escissions internes (provinents de la Nova Esquerra Catalana). Una política d'aliances útil no implica claudicar de l'horitzó projectat. S'imposen noves passes.
D
e la lectura de l'estudi es desprèn, que les Candidatures d'Unitat Popular es troben en una etapa de doble creixement: territorial i nacional. La presentació a les eleccions al Parlament ha estat un encert. Ara, tenint en compte la dilatada trajectòria política independentista cal enfortir aquesta presència amb una decidida actitud cap a l'avenç present: la proposta de l'Esquerra Independentista en auge ha d'interpretar la desindustrialització efectuada per l'especulació financera, ha d'encapçalar lluites dels moviments socials (per a desviar-los dels corrents populistes espanyols disfressats de cosmopolites), ha de proposar i articular alternatives socioeconòmiques de base (cooperativisme), ha d'estendre els mecanismes de lluita per a l'assoliment d'una cultura nacional -o l'assoliment d'una memòria història autònoma i alternativa- i ha de començar a bastir una pròpia política internacional. Llarga marxa i un assoliment a tocar.