DEBAT SOBRE “PARTICIPACIÓ I TRANSPARÈNCIA” Procés “Entre totes, tot! Capgirem Reus” Casal de la Dona | 16 d’octubre de 2014 | 20h Presentació: Igual com ja vam fer fa quatre anys, la CUP inicia un procés de participació ciutadana de debat i proposició, amb l'objectiu de definir el model de ciutat que volem construir i materialitzar-lo en la proposta de programa electoral que defensarà la CUP a les eleccions municipals de maig de 2015. Aquest procés es dividirà en diferents sessions de debat temàtiques, obertes a la participació de tothom qui ho vulgui. A partir del treball realitzat pel grup de persones que participi en cadascuna d'aquestes sessions, es realitzarà un esborrany de programa que s'haurà de sotmetre a votació en una assemblea oberta que es realitzarà aproximadament al març de 2015. El contingut d'aquest programa, elaborat mitjançant la participació de tots i totes, serà el document que fixarà les propostes al Ple de la CUP per al proper mandat 20152019. Metodologia: La sessió es dividirà en les següents fases: Introducció: Presentació del tema a càrrec del moderador, a partir de l’experiència adquirida a l’Ajuntament i del programa marc (10 min.) Presentació dels participants: Roda de presentació (5 min.) Fase de diagnosi: Obrir el debat per consensuar una radiografia de l’estat de la ciutat (30 min.) Fase de propostes: Un cop conclosa la diagnosi, fer una enumeració dels principals problemes que presenta la ciutat. Punt a punt debatre sobre les possibles propostes per resoldre aquests problemes (60 min.) Fase de conclusions: Fer un repàs de l’enumeració dels problemes i de les propostes respectives. Fixar calendari de treball tenint en compte la segona fase del procés. En funció de com ha anat el debat, se pot considerar de convocar un nou debat, de treballar via mail...(15 min.) Introducció: La participació i la transparència van ser la carta principal de presentació de la candidatura de la CUP per a les eleccions municipals a l’Ajuntament de Reus de 2011, ja que fruit del debat intern i del procés participatiu de redacció del programa electoral per aquella comtessa, enteníem que era el principal cavall de batalla front una institució opaca i elitista, que treballava d’esquena a la ciutadania. A les poques setmanes d’accedir a l’Ajuntament, la realitat demostrava que havíem encertat en el nostre diagnosi. L’opacitat en la gestió de les empreses municipals
sumada a la nul·la voluntat de tots els partits polítics d’obrir la gestió de l’Ajuntament a la ciutadania, ens mostrava la realitat més crua. Fruit del treball de la CUP a l’Ajuntament, al cap d’uns pocs mesos escapçàvem la cúpula del hòlding INNOVA que dirigia la gestió dels serveis públics de la ciutat i la sanitat de gran part de les comarques del Camp i de les Terres de l’Ebre. El treball per a la transparència a INNOVA, segurament, ha estat la més coneguda a nivell públic pel que fa a l’acció institucional de la CUP: processos judicials, denúncia pública de les dinàmiques dels consells d’administració, no signatura dels comptes anuals... però la tasca desenvolupada tant a l’Ajuntament com al carrer, ha anat més enllà. De les dues-centes propostes que haurem portat al Ple durant el mandat 2011-2015, un 30% aproximadament tenen per objectiu millorar la transparència de l’Ajuntament, i especialment de les empreses, així com fomentar instruments de participació ciutadana en la presa de decisions pública. A això, cal sumar-hi totes les propostes – no-públiques- que s’han plantejat a comissions informatives, consells d’administració de les empreses, consells municipals, patronats de les fundacions... Pel que fa a transparència, en primer lloc, cal destacar la transparència de la pròpia CUP. Al web gm.cupreus.cat hi ha publicats tota la gestió econòmica tant del Grup Municipal com de l’Assemblea Local de la CUP de Reus; el Grup Municipal hi té penjat tot el treball realitzat durant el mandat setmana a setmana; també tots els privilegis rebuts i que ja rebutjat... Però, més enllà d’això, també cal destacar els canals de participació i comunicació: correu electrònic, telèfon mòbil, facebook, twitter... a través de les quals s’han atès totes les persones, entitats i partits que els han utilitzat. Creiem, doncs, que aquest és un puntal d’una candidatura que considerem rupturista i que planteja noves formes de participació política. Pel que fa a l’acció institucional de la CUP en matèria de transparència, s’han portat a terme el 100% de les propostes que constaven en el programa electoral de 2011 (document annex), i no sols en una ocasió per “complir amb el programa”, sinó en reiterades ocasions. N’és un exemple, la informació sobre sous i desequilibri salarial dels treballadors i treballadores de les empreses, organismes autònoms i ajuntament. Fins a quatre mocions al Ple, una d’elles, censurada per l’alcalde de la ciutat. O, l’accés a la informació pública, plantejada no sols entre tres mocions i un prec al Ple, sinó de forma reiterada als diferents òrgans empresarials i institucionals on la CUP hi té representació. Pel que fa a la participació, la dinàmica ha estat similar. Hem treballat activament, no sols per complir el 100% de compromisos establerts al programa electoral de 20112015, sinó per anar més enllà. Hem denunciat reiteradament la necessitat de redactar un nou Reglament de Participació Ciutadana, proposta que ha estat rebutjada sistemàticament per Alcaldia i per la Regidoria de Participació Ciutadana. Hem exigit la redacció d’un nou Reglament Orgànic Municipal, per tal que la ciutadania pugui tenir un major grau de participació a les institucions municipals. Hem demanat la celebració d’Assemblees Municipals Obertes i la realització d’Audiències Públiques, per tal que la ciutadania i els càrrecs electes puguin interactuar, i els primer puguin formular preguntes directament als que suposadament són els seus representants. En resum, la participació i la transparència s’erigeixen com el principal objectiu de la CUP per a transformar les institucions i recuperar-les, per posar-les al servei de la ciutadania.
Programa electoral CUP Reus 2011 PARTICIPACIÓ: 1. El foment de la pedagogia de la participació ciutadana, amb l’objectiu de promoure una ciutadania activa, crítica i participativa que s’involucri en la construcció de la nostra ciutat. 2. La reformulació i ampliació dels canals de comunicació municipals per a establir canals d’informació directes i recíprocs amb la ciutadania, utilitzant les noves tecnologies, així com redefinint la funció de Canal Reus TV i El Mercadal. 3. La participació ciutadana en totes les àrees de l’Ajuntament, i no només en algunes regidories o consells. Per això cal reformar el Reglament Orgànic de l’Ajuntament i el Reglament de Participació, per a crear mecanismes de participació a totes les regidories i als plens de l’Ajuntament que permetin una participació efectiva en la política municipal. 4. L'Ajuntament és la institució més propera a la ciutadania. Per aquest motiu és molt important impulsar processos de participació ciutadana accessibles a tothom. L'Ajuntament posarà en marxa una plataforma interactiva on tots els veïns empadronats al poble tindran dret a: ▪ Exposar les seves idees i propostes de millora del poble i que aquestes tinguin caràcter vinculant. ▪ Debatre les propostes ja exposades. L'Ajuntament, a més, utilitzarà aquesta plataforma de manera sistemàtica per a demanar l'opinió de tots els veïns que ho desitgin, ja sigui per mitjà d'enquestes o votacions. 5. La democràcia directa, perquè el ciutadà té el dret a decidir en tots els àmbits del consistori i que el puguin afectar (urbanisme, pressupostos, etc.). Per això, cal reformar el Reglament Orgànic de l'Ajuntament i el reglament de participació, i crear els mecanismes necessaris per a la seva aplicació. L'Ajuntament ha de respectar la decisió democràtica i, per tant, tota resolució ha de ser de caràcter vinculant. 6. La participació en totes les fases dels projectes. En aquest sentit, la ciutadania no només té dret a decidir els projectes, sinó que també ha de poder decidir les adjudicacions que se'n derivin, així com dur el control de tot el procés i el resultat final. 7. Potenciar el teixit associatiu i l’autoorganització popular, fomentant així les estructures de participació existents i que la ciutadania s’organitzi per a defensar els seus interessos, tot dotant-les de recursos econòmics, materials i d’infraestructures, així com fomentant la coordinació local i sectorial entre els diferents agents socials. 8. La descentralització de l’Ajuntament i el seu apropament a la ciutadania, reduint la burocràcia i creant canals de comunicació i participació directes, com, per exemple, l’ajuntament, els alcaldes i els consells de barri. 9. La retransmissió de les sessions plenàries en directe a la xarxa per tal que tots els veïns puguin estar al corrent, en temps real, del que s'està decidint al seu municipi. Aquestes gravacions també es podran consultar a posteriori. 10. Que els plens municipals han de ser un reflex i alhora un exemple de la participació ciutadana. Per tal de facilitar l’acció dels ciutadans en la vida plenària:
• Les preguntes hauran de ser acceptades per la Junta de Portaveus en tots els casos, exceptuant aquelles que no tinguin res a veure amb la vida municipal o l’interès comú. Existirà l’opció a la contrarèplica de la part preguntant. • Alcaldia s’haurà de fer seves les mocions que els ciutadans i/o col·lectius sense representació al ple presentin per a ser debatudes pels grups municipals en les sessions plenàries, seguint el mateix criteri marcat en l’anterior paràgraf. 11. Donar suport i fomentar projectes de l'àmbit tecnològic de base ciutadana, com la xarxa Guifi.net. Aquestes xarxes pretenen facilitar la comunicació entre els ciutadans a través d'una intranet. 12. S'ha d'eradicar l'escletxa digital. L'accés a Internet ha de ser un servei públic universal amb reconeixement de servei bàsic. Garantirem un servei mínim d'accés a la xarxa que permeti la participació ciutadana, la transparència de l'administració i les gestions mitjançant la finestreta única. TRANSPARÈNCIA: 1. La remunicipalització dels serveis públics. Cal una municipalització plena dels serveis que, en l’actualitat, l’Ajuntament ofereix en règim de concessió. La municipalització implica un control absolut de l’Ajuntament sobre els preus que s’apliquen –i, per tant, la possibilitat de l’abaratiment mitjançant la pressió social (la qual cosa significa que tothom en pot fer ús independentment dels seus ingressos)– i la illora de les condicions de treball per als professionals que hi treballen. A més, els beneficis econòmics que anteriorment es quedava l’empresa concessionària,ara són recaptats en la seva totalitat per l’administració pública. 2. Defensar que el ple adopti el compromís de no externalitzar ni privatitzar els serveis públics municipals. Entenem que cal revertir les concessions de serveis públics i dur a terme una municipalització cedint aquests serveis, preferentment, com a cooperativa als treballadors/ores que hi desenvolupin la seva activitat laboral. Cal entendre que el criteri d’un servei públic mai ha d’ésser el de l’obtenció de beneficis, sinó el de donar un servei a la ciutat. 3. L’accés a la informació pública, perquè tot ciutadà i ciutadana pugui exercir el seu dret a accedir a totes les informacions públiques de la ciutat. 4. La publicitació i accessibilitat als sous dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament, perquè tota la ciutadania sàpiga quant cobra cadascun i cadascuna de les treballadores públiques, en la seva totalitat. 5. La reducció del desequilibri salarial a l’Ajuntament, perquè cal limitar quin és el salari mínim i quin el màxim i reduir les diferències entre els diferents nivells de sous. 6. La finalització de la contractació d'empreses privades que realitzin contractes precaris als seus treballadors i treballadores, perquè cal garantir els drets laborals dels i les treballadores de l’Ajuntament, siguin funcionaris o tinguin una altra categoria laboral o pertanyin a empreses privades que subcontracti l'Ajuntament, incloent-ho com a condició en la licitació. 7. La despolitització i la dotació de major poder a la sindicatura de greuges, perquè cal crear un consell independent que realment tingui poder per controlar l’acció de l’administració i que aquest sigui escollit directament per la ciutadania mitjançant unes eleccions.
8. Donar el màxim d’informació a la ciutadania sobre INNOVA a partir de la que se n’extregui de la participació dels nostres representants municipals. 9. No cobrar per assistir als consells directius de les empreses públiques i destinar aquests diners a projectes socials i culturals que beneficiïn la nostra ciutat. 10. No cobrar més de 1.282,00 € a l’Ajuntament per cada representant municipal o treballador del grup municipal de la CUP, ja que creiem que és el sou mínim que hauria de cobrar tot i tota treballadora i correspon al doble del salari mínim interprofessional. El sobrant serà retornat a la ciutadania de manera pública i transparent. 11. Defensar la utilització del programari lliure als ordinadors del consistori. Ho comptarem com a valor afegit en el cas de concursos i licitacions. 12. Incidir en la importància de la seguretat de les dades personals dels ciutadans per part de l'Administració. Garantir que el programari utilitzat pel consistori sigui auditable (Amb el programari privatiu no es té accés al codi font i, per tant, no se sap el que el programa fa amb les dades personals ni si són utilitzades per tercers). 13. Permetre l'accés lliure, simple i gratuït i amb transparència als ajuntaments, tant en el vessant administratiu com de qualsevol informació i documentació generada per projectes pagats amb diners públics i altres moviments econòmics, sempre respectant la protecció de dades personals. 14. Finestreta única: El ciutadà ha de poder posar-se en contacte amb l'administració pública per mitjà d'un portal segur que faciliti qualsevol gestió entre el ciutadà i qualsevol administració pública de manera centralitzada, proporcionant-li tota la informació i documentació necessària per a dur-les a terme i prioritzant els formats digitals per tal de reduir despeses. 15. Reclamar l'import del cànon digital que s'ha cobrat i es cobri a qualsevol dels equipaments municipals, com ara el propi Ajuntament, ràdios i televisions, i que s'ha de retornar segons sentència del Tribunal Europeu de Justícia. * Si accedeixes a http://gm.cupreus.cat/mocions-presentades/ trobaràs totes les mocions presentades al Ple i Junta de Portaveus durant el mandat 2011-2015. Ponència estratègica de la CUP, aprovada en l’Assemblea Nacional de 13 de juliol de 2014 a Cervera (la Segarra) Poder popular i democràcia directa La construcció d’alternatives polítiques, socials i econòmiques al capitalisme han de ser, necessàriament, de base. A més, des de la proximitat i en base a les necessitats concretes de les classes treballadores i populars és més senzill i efectiu lluitar contra l’hegemonia dels valors i les polítiques neoliberals. I és per això que la CUP ha fet sempre, i ha de seguir fent, de la construcció d’eines de poder popular, vinculades i sorgides de la gent, una peça clau de la seva alternativa. L’empoderament popular és la base de l’organització política i el ciment d’una transformació social sòlida. En aquest sentit, les assemblees locals de la CUP treballaran per:
• Crear eines de poder i organització popular des dels municipis o donar suport actiu a aquelles iniciatives ja existents en aquest sentit: assemblees populars, consells ciutadans i entitats d’autoorganització ciutadana que treballin en alguna línia de la unitat popular. • Preparar i presentar una proposta de nou model d’administració local que reempoderi les administracions locals i generi debat i oposició a la proposta de reforma espanyola i del govern de la Generalitat de Catalunya. Conclusió: El present document, pretén ser una introducció per a iniciar el debat en matèria de participació i transparència al nostre municipi i al nostre ajuntament, per tal de realitzar una diagnosi de la situació actual en aquesta qüestió, així com iniciar el debat sobre propostes que poguessin servir per avançar en els objectius estratègics marcats.