CONCLUSIONS 1a TROBADA “SANITAT” A continuació, us reproduïm les conclusions del debat realitzat el passat 23 d’octubre, amb motiu de la primera sessió sobre “Sanitat”, en el marc del procés “Entre totes, tot! Capgirem Reus”, per a la redacció del programa electoral de la CUP de Reus per a les eleccions municipals de maig de 2015. El present document, servirà de base per tal de desenvolupar un esborrany de proposta de programa electoral, que es debatrà de nou, el dijous 22 de gener a les 8 del vespre al Casal de la Dona. Durant aquest temps, una comissió s’encarregarà de desenvolupar la redacció de propostes. Si voleu formar part d’aquesta comissió o enviar propostes al respecte, ho podeu fer a través de l’adreça: reus@cup.cat.
DIAGNOSI: •
• • •
• • • •
• •
•
•
Existència de sectors socials exclosos de la participació ciutadana i del coneixement de la gestió sanitària, i del dia a dia de la qualitat assistencial dels centres hospitalaris de la ciutat de Reus, tant en entitats com en la mateixa institució d’àmbit sanitari. La Regidoria de Salut Pública i Sanitat s’ha convertit en una simple figura que no exerceix cap tipus d’influència sobre l’ICS ni SAGESSA, ja que la regidora és la presidenta del Grup Salut. Els consells municipals tenen una única funció legitimadora de les polítiques del govern de torn i en cap consell es parla de la sanitat pública des d’un punt de vista crític i participatiu. El descontrol en matèria de contractació d'obres, serveis, proveïdors i altres és total tant a l'ICS com a SAGESSA. A l'anomenat Grup Salut (HUSJR, CMQ, GECOHSA) el 80% de la contractació és irregular. Es parla de la perversitat que des de Reus es gestioni l'Hospital Comarcal de Móra d'Ebre sense ser-ne ni usuaris, ni pacients, ni residents a la comarca. La participació és indispensable perquè hi hagi transparència i control democràtic en els òrgans de gestió de l’àmbit sanitari. Es dubta de la professionalitat dels gestors sanitaris (gerents), ja que la llei permet, com és el cas del Sr. Josep Prat, que un enginyer naval gestioni centres hospitalaris. En relació amb el CAP St. Pere, s'observa que els treballadors fan més hores de les acordades contractualment, hi ha una baixada de qualitat assistencial important en comparació amb els darrers anys, l'atenció primària al CAP es basa en les urgències i poca cosa més, el servei en general s'ha reduït en comparació amb l'any 2010 un 50%. Es manifesta la manca de regulació contractual entre treballadors de SAGESSA, aquests treballen en diferents centres del grup on compaginen l'activitat pública amb la privada. Els consells d’Administració de les empreses municipals (Grup Salut) són totalment inoperants, sense participació dels sindicats de treballadors ni cap assessorament real de la Junta Facultativa o de la Direcció Mèdica. Necessitat de crear espais autònoms i d’autoorganització popular al marge de les estructures o òrgans habilitats, per crear un contrapoder popular de caràcter transformador que permeti la interacció d’usuaris, pacients i professionals de l’àmbit sanitari dins del centre hospitalari. Aquests espais haurien de plantejar la confrontació de models entre l’actual política sanitària, enfront del treball de base amb i des de la ciutadania. Es parla positivament de la qualitat assistencial de l'ICS i de SAGESSA als anys 90, i es valora el desenvolupament de SAGESSA fins el dia d'avui així com es planteja la necessitat o no d'un model únic de gestió sanitària catalana.
• •
• •
• • •
Es fa referència a la temporalitat i la precarietat laboral que s'aplica en l'àmbit sanitari. S'alerta dels mecanismes privatitzadors que s'estan desplegant i es recorda que no hi ha cap llei que reguli específicament l'activitat de serveis privats dins dels centres sanitaris públics (externalització de serveis, consorcis, mútues, privats, plans funcionals). Es planteja l'autogestió de centres hospitalaris públics a càrrec d'usuaris i professionals. Les queixes dels pacients i dels usuaris en la seva immensa majoria sempre van a parar als professionals (zeladors/es, metges/esses, infermers/es), pocs cops al personal directiu. L'atenció primària està perdent l'essència que l'havia caracteritzat com a atenció preventiva i ara només serveix per tapar forats i mantenir un mínim de pau social. El servei d'urgències de l’HUSJR no funciona bé, les queixes són habituals pel que fa al temps d'espera. Es critica el "trilerisme" de l'Administració pel que fa al tractament de dades (llistes d'espera, qualitat assistencial, etc.).
PROPOSTES: •
• •
• • • •
•
•
Fomentar la participació ciutadana apoderada en sanitat i salut en el sentit d’afavorir la democràcia real per millorar la sanitat a Catalunya. Participació real del PERSONAL de la sanitat, de ciutadans i ciutadanes en els òrgans de govern del sistema, de territorials i de centres sanitaris, i regular aquesta participació per tal que sigui efectiva. Renunciar a les dietes que es cobren per assistir als consells d'Administració de les empreses del Grup Salut i SAGESSA. Crear consells ciutadans als centres hospitalaris amb participació d’usuaris, professionals, veïnat, sindicats, plataformes, i altres, a fi i efecte que la figura legal del Consell d'Administració sigui només l'altaveu del Consell Ciutadà. En el seu defecte, obrir els consells d'Administració als agents citats. Potenciar els mecanismes de queixes i suggeriments per tal que arribin al personal directiu. Potenciar l'àrea jurídica a fi i efecte que es redueixi la contractació irregular, es fiscalitzi la facturació i es lluiti contra la corrupció instal·lada en l'àmbit sanitari. Combatre la precarietat laboral. Reforçar els programes de prevenció, promoció i protecció de la salut (aliments, medi ambient, salut laboral, salut mental, etc.) principalment en els centres d'atenció primària, també en escoles, centres de treball, llars de jubilats... Cal aprofitar l’altaveu que suposa la representació institucional per fomentar el discurs de l’autoorganització i difondre l’existència de les entitats i plataformes que ja estan treballant en la defensa d’una sanitat pública, universal i de qualitat. Realitzar auditories de gestió a les empreses de SAGESSA, especialment a les fundacions del grup SAGESSA.
A continuació us deixo amb el resum de la III Trobada Popular Municipalista que es va realitzar a Barcelona (subgrup de treball: Salut) Document de treball Base programàtica per la campanya de les eleccions municipals del 2015 i propostes d’actuació en l’àmbit municipal i territorial
1. Idees força per un model de salut al servei del poble treballador dels PPCC El sistema patriarcal i capitalista dominant al nostre país aprofita la crisi econòmica i social provocada pel mateix sistema per dinamitar la salut i el sistema sanitari del poble català. Aquesta ofensiva neoliberal té un marcat caràcter ideològic amb l’objectiu d’acabar amb les conquestes del moviment obrer i popular i fer de la salut un negoci. El fet de negar el dret a la salut del nostre poble ataca directament els pilars de la prevenció de la malaltia i la salut pública, i obvia les recomanacions de l’OMS que, des de l’any 2008, recomana els següents principis d’accions: •
La millora de les condicions de vida de la comunitat amb atenció al treball, gènere, habitatge, ètnia i migració.
•
La millora de la distribució del poder i dels recursos econòmics i socials entre classes, gèneres, ètnia o poble.
Les desigualtats en salut a les nostres poblacions són molt pronunciades i l’evidència científica ens mostra que la pobresa, el gènere i la migració són factors de risc per a la salut. Cal manifestar públicament que no correspon corregir les deficiències del sistema sanitari a l’Administració local, tot i que cal vetllar per la implementació i el compliment amb criteris d’equitat d’un servei d’atenció sanitari, en cap cas ha de suplir amb recursos propis allò que és competència del Servei Català de la Salut, o el que hauria de ser un sistema sanitari 100% públic i universal. En aquest sentit, cal la implicació dels municipis en la lluita per uns serveis sanitaris i sociosanitaris que donin resposta a les necessitats de la població. Davant les tendències privatitzadores de l’Administració, i tenint en compte els models sanitaris d’arreu dels Països Catalans, els ajuntaments han d’apostar per la defensa d’uns serveis públics, universals i de qualitat. Caldrà vetllar per un correcte ús dels recursos, que donin resposta a demandes creixents, sobretot pel que fa als aspectes sociosanitaris –atenció a persones malaltes, gent gran, persones amb mobilitat reduïda... És important també la promoció de la medicina preventiva i la potenciació d’hàbits de vida saludables. Per tant, cal analitzar l’impacte en la salut de totes les polítiques públiques, planificar actuacions sobre els determinants en salut, fomentar la participació, capacitat de decisió i gestió de tota la comunitat en les polítiques públiques i avaluar-ne els resultats. Igualment, cal analitzar que els models de determinants en salut indiquen que una gran part de factors que determinen la nostra salut són externs al sistema sanitari i estan relacionats amb les variables de salut laboral, medi natural, sobirania alimentària, repartiment de tots els treballs i creació de llocs de treball per a la cura de les persones, salut pública i comunitària, temps per al lleure i la participació de les persones en la vida pública. L’autogestió i la democràcia directa de les persones i les comunitats són eines necessàries per a una bona salut personal i social. Per tal de reduir les desigualtats en salut generades pel sistema dominant, cal que l’Administració local exerceixi competències en planificació urbana, transport, habitatge, serveis socials i comunitaris, serveis per la preservació del medi natural, cultura, esport, mercat laboral, treballs no remunerats, atur i economia local.
Els serveis de salut i sanitat han de ser garantistes i no poden mai derivar del nivell de recursos econòmics de la població. El dret a la salut i l’accés al sistema sanitari ha de ser universal, equitatiu i 100% públic. El dret a la salut no dependrà mai de l’accés al mercat laboral i el seu pressupost derivarà de les polítiques públiques que la comunitat decideixi en assemblees locals i territorials. Les estratègies en salut i sanitat estaran adreçades a reforçar el dret de les classes populars a la igualtat en salut i a la transformació radical de la nostra societat en un nou model centrat en les necessitats de les persones i les comunitats. Defensem un model socialista, autogestionat i feminista per als PPCC. Les estratègies en salut han de ser desobedients al pagament del deute, l’euro, la UE, la Troika, el BCE i l’FMI i el TTIP. Sense aquesta desobediència no serà possible construir un model de vida en salut. Amb l’objectiu de millorar la salut, cal planificar des de la comunitat (el barri o la vila) les deteccions en salut, analitzar les diferents situacions, prioritzar els problemes i les diferents actuacions, implementar les intervencions, fer seguiment i avaluar el pla consensuat. Cal planificar, actuar i avaluar des de baix. En aquest sentit, cal impulsar la creació de comissions de control popular com a usuaris potencials que som totes de la sanitat pública. L'ajuntament ha de poder impulsar les enquestes de satisfacció en relació amb la xarxa d’equipaments sanitaris presents al municipi per tal de poder dotar-se d’elements de pressió davant l’Administració sanitària. Apostem per una educació sanitària individualitzada, perquè s’ha vist que les campanyes de promoció de la salut i de prevenció generals no han estat molt efectives. I aquesta educació individual per part dels treballadors i les treballadores de la salut només es pot aconseguir amb un augment de les plantilles, regides per un conveni que retorni i millori les condicions de treball limitades actualment per la reforma laboral i les posteriors contrareformes, que respecti els temps d’atenció que tenen assignats i amb la potenciació de la formació continuada.
Objectius i propostes de mesures concretes Polítiques generals a desenvolupar per: ◦
Promoure la informació entre la població adulta, sobre la situació actual dels drets socials i, per descomptat, del sistema sanitari, tant en l’abolició de la universalitat com en altres mancances: tipus llistes d’espera, manca d’especialistes... Sense una població informada el control popular no té sentit.
◦
Proporcionar informació, formació i assessorament a la població adulta, amb programes de salut i altres activitats organitzades i/o promogudes des de l’ajuntament.
◦
Treballar per a la millora i la dotació pressupostària suficient per a la detecció dels problemes de l’àmbit social i sociosanitari; per tant, potenciar els serveis socials.
◦
Potenciar l’educació sanitària en la infància i l’adolescència amb l’impuls d’iniciatives a les escoles i des del mateix ajuntament.
◦
Treballar per millorar l’educació sexual, sobretot en els joves, incidint en la prevenció dels embarassos no desitjats, com també en les malalties de transmissió sexual i la SIDA, i oferir un servei d'assessorament i informació sobre sexualitat des de les institucions sanitàries de la ciutat.
Donar suport a les associacions de familiars i malalts de les viles i ciutats.
◦ ◦
Coordinar els serveis d’assistència psicopedagògica a les escoles i instituts amb les pròpies de l’ajuntament. Potenciar la figura dels psicòlegs en els centres sanitaris públics.
◦ ◦
Facilitar, des de l’ajuntament, el suport de mediadors interculturals i treballadores socials, que puguin ajudar en la detecció de problemes socials i sociosanitaris i en la resolució de conflictes assistencials i socials a causa de les diferències culturals o religioses.
Objectius i propostes de serveis de salut Objectius: Recuperar el concepte de servei públic també en la salut, amb uns pressupostos reals en relació amb la població atesa i els problemes de salut de la comunitat prestant una atenció específica a les malalties de les dones i a la seva dedicació. Assolir un model de societat centrat en les necessitats de les persones. Posant en valor la necessitat de la planificació i les economies d'escala necessàries per tenir cura de la salut de les persones i les comunitats.
Mesures: 1. Què Reversió de privatitzacions, externalitzacions i/o gestió privada de serveis de salut. Per una gestió directa dels serveis de salut i sanitat. Perquè El dret a la salut i a una sanitat pública i equitativa és una necessitat bàsica per a tota la població. La seva privatització afecta directament els grups socials amb menys recursos, com són les dones, famílies monoparentals, pensionistes, persones migrades i grups en risc d’exclusió social. La gestió 100% pública és eficient i en el cost del servei no hi ha d’haver beneficis econòmics. Com Remunicipalitzant serveis. Eliminant externalitzacions i absorbint els col·lectius treballadors precaritzats que siguin plantilles estructurals. 2. Què Més pressupostos per a salut comunitària i salut pública. Perquè Per prioritzar l’orientació de la salut cap a una concepció més sobirana i propera a la població. Com Amb una gestió pressupostària centrada en la priorització dels serveis públics, detraient dels programes més especulatius. 3. Què Gestió 100% pública. Perquè Les subcontractacions, externalitzacions i qualsevol forma de gestió que prescindeixi de la funció de treballadors públics introdueixen privatització i desmantellament dels serveis, amb precarització laboral i disminució a curt o mitjà termini de la qualitat del servei. Com Mantenint i recuperant els treballs i la funció pública en els serveis públics de salut; és a dir, revertint la situació i fent públic allò que està privatitzat.
4. Què Drets laborals, dret a la formació continuada, dret a condicions de salari, torns de treball dignes, lliures d’assetjament laboral i sexual. Perquè Perquè les treballadores han de tenir unes condicions de treball dignes, amb un conveni únic que reculli els drets d’abans de les reformes laborals i les aspiracions reflectides en les plataformes elaborades. Jornades que permetin viure el treball, l’oci i el descans dignament. Si les treballadores exerceixen en bones condicions el resultat del projecte reverteix directament en el que rep la prestació. Com Els consells de Salut i els agents socials i sindicals vetllaran per la igualtat de gènere en la contractació, igualtat salarial, igualtat en la promoció laboral, igualtat en les condicions laborals, especialment en les persones que tenen responsabilitat de cura de les persones dependents. Cap retallada salarial per les mares en reducció de jornada. Inclusió de totes les treballadores en el sistema públic sanitari. 5. Què Revertir l'especulació farmacèutica de la salut. Perquè Atès que l'enfocament farmacèutic de la salut, respon més als interessos de la indústria que no pas a les necessitats reals de la població. La pressió de les farmacèutiques sobre els professionals sanitaris i la població incideixen directament sobre la salut de la població. Com Avaluació i reducció immediata i progressiva de la despesa en farmàcia. 6. Què Dedicar un esforç especial a la prevenció en salut. Perquè Reconeixem la importància de les formes i les condicions de vida i treball de les persones, moltes vegades relacionades amb el seu nivell de vida i condició social com a factor principal de la degradació de la salut o l'emmalaltiment. Com Potenciant la salut laboral a les empreses, l’esport, el lleure, la vida col·lectiva, l’associacionisme, programes específics per a persones amb disminucions físiques o sensorials, gent gran. 7. Què Proximitat dels serveis sanitaris. Perquè La salut és un dels serveis i equipaments públics que funcionen millor i guanyen prestació si són propers a la població. Com Mesures de desconcentració en districtes i barris. Planificació de la territorialització sota control popular i laboral. Contractació del personal necessari. 8. Què Serveis sanitaris les 24 h. Perquè Els serveis de salut no poden ser interromputs, les necessitats de salut no dormen i l'atenció les 24 h és una necessitat bàsica de la qualitat del servei. Com Amb la contractació necessària de personal i la reorganització dels serveis per atendre horaris de 24 h. Mesures de programa de transició. 9. Què Capacitat de participació i decisió en els pressupostos i programes, per part de treballadores i veïnat. Creació de Consells de Salut amb capacitat executiva i participació directa. Perquè L'autogestió pèls propis treballadors públics i el control popular són mesures òptimes per a la millora dels serveis.
Com Modificant la carta municipal i adequant el ROM i el PAM. 10. Què Foment de la col·lectivització de la indústria farmacèutica i hospitalària privada barcelonina. Perquè Els serveis públics i els drets socials en salut es veuen amenaçats permanentment pels interessos privats i industrials de la salut, mentre existeixin voldrà dir que hi ha un tractament mercantilitzador i elitista de la salut. Com Foments i polítiques econòmiques que afavoreixin el control d'aquestes indústries privades per part de treballadors i classes populars dels barris. 11. Què Foment i reducció definitiva de la jornada laboral a 30 h setmanals amb manteniment dels ingressos i de la redistribució igualitària de la renda social com a principals mesures preventives de la salut general. Perquè El nivell de vida la disponibilitat d'uns recursos mínims i la capacitat d'autocontrol de la pròpia vida són necessaris per a la prevenció del mateix cos. Com Amb programes municipals dirigits a crear les condicions necessàries per aquest canvi i amb les actuacions degudes junt amb la mobilització popular que els facin possibles.
2. Propostes per un programa en defensa d’un model de salut i sanitat 100% públics, equitatius i de qualitat a) Aturada immediata del desmantellament dels serveis públics. Derogació de les lleis d’estabilitat pressupostària que anteposen el pagament del deute a les necessitats socials del poble. No al pagament del deute. b) Sistema sanitari de titularitat pública. Sanitat 100% pública, no classista, no sexista, no racista. Reversió d’externalitzacions i privatitzacions de serveis en salut i sociosanitaris. Augment de pressupostos per a la promoció de la salut i prevenció de la malaltia. Més pressupostos per a l’atenció primària i la salut pública. c) Planificació de les necessitats en salut des de les comunitats i pressupostos descentralitzats als barris i a les viles. Municipalització del sistema de salut i sanitat amb participació i gestió directa de treballadores del sector i de la població. Increment de la despesa pública en salut i sanitat. Pressupostos suficients per la salut pública i comunitària que tingui en compte les desigualtats de salut en gènere, classes socials, migració. Sistema de salut centrat en la promoció de la salut i prevenció de les malalties. Creació de regidories i conselleries de salut pública que vetllin per a la salut del medi natural, la salut laboral als llocs de treball, la salut social de la població, la sobirania alimentària, la salut mental. Pressupostos públics per a la interrupció voluntària de l’embaràs al sistema públic, participació del moviment feminista, treballadores del sector i dones i atenció a totes les patologies derivades de l’obligació de les dones a la cura de les persones, sobretot en l’àmbit domèstic. Creació de llocs de treball amb condicions laborals i salarials dignes per a les feines de cura de persones dependents. d) Municipalització dels llocs de treball dels serveis privatitzats amb els mateixos drets que les treballadores del sector públic. Incompatibilitat de les treballadores del sector públic amb el treball al sector privat. Poder assembleari per negociar amb els municipis condicions laborals i
salarials lliures d’explotació, assetjament, planificació i reducció dels temps de treball sense reducció salarial, especialment en la conciliació de la vida familiar vers a les persones que tinguin cura d’infants i gent gran. e) Gestió col·lectiva de treballadores i assemblees veïnals dels serveis de salut i sanitat. Autogestió dels pressupostos des de baix. f)
Reducció dels pressupostos per a la indústria farmacèutica, Farma Industria. Fomentar l’ús de medicaments genèrics i un sistema de preus en relació amb el valor terapèutic. Agència de Farmàcia de titularitat pública. Revisar el sistema de patents i reconèixer el dret a no pagar el deute a les empreses multinacionals farmacèutiques. Avaluació i actuacions dels moviments socials contra el TTIP que afectarà el dret a la salut i al sistema sanitari públic, equitatiu i universal del poble treballador català.
g) Creació duna agència única de compres de titularitat pública, que tingui en compte les sinergies dels recursos.