L’EMPELT l’informatiu de la CUP Sant Sadurní d’Anoia Sant Sadurní d’Anoia
MAIG 2019
L A P U B L I C AC I Ó DE L’ E S Q U E R R A I N DE P E N D E N T I S TA
Nº 11
POSEM-HI EL COLOR! Sant Sadurní d’Anoia
ELECCIONS MUNICIPALS 2019
Nº 11
LA PUBLICACIÓ DE L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA
MAIG 2019
CAN GUINEU
+ CULTURA O JA NO ENS ALIMENTEN Consol MOLLES Saenz PARTICIPACIÓ CIUTADANA: Propostes d’autogestió
Fa uns mesos des d’aquestes pàgines manifestàvem la nostra esperança en què finalment es materialitzés la compra de l'edifici de Can Guineu. Ara que aquest fet ja és una realitat -"CAN GUINEU JA ÉS MUNICIPAL"-, veiem més a prop la possibilitat de poder tenir finalment el Centre de les Arts i la Cultura que Sant Sadurní es mereix. La nostra vila, ho hem dit en moltes ocasions, té un substrat cultural i associatiu ric i divers, un potencial que malauradament no pot anar més enllà en el seu aspecte creatiu i divulgatiu per manca d'infraestructures. La música, el teatre, la dansa, el cinema, la poesia, i tota la resta de formes artístiques, necessiten espais adequats. Espais on la cultura es visqui i es pugui socialitzar. La cultura, no ho oblidem, ajuda a crear comunitats, ajuda a
Sant Sadurní és una població d’una mida prou petita
Descobrim les històries que ens expliquen qui som.
crear nous i millors models de societat.
per conèixer-la bé en detall i des de la mateixa pell.
Agafem com a exemple elements encara presents
Per què volem CAN GUINEU? Doncs perquè l'espai físic que
Tots hauríem de ser capaços d’imaginar i proposar
però oblidats com les fonts. En el passat, imagino les
allotja un equipament d'aquestes característiques ha de ser
millores en paral·lel a les que puguin arribar des de
fonts plenes de gent fent cua, segurament de retruc
important per allò que representa per a la nostra Vila. La recu-
les institucions de torn.
no només s’hi anava a buscar aigua sinó que, alhora
peració de CAN GUINEU ha estat des de sempre un desig de
El segle que vivim es diu que te les persones més
generaven punts de trobada, intercanvi i socialitza-
les veïnes i veïns de Sant Sadurní. La seva proximitat a la Casa
preparades de la història, per què no treballem per
ció. Fonamentals per a mantenir una comunitat sana.
de La Vila, al cor del poble, la seva arquitectura amb els seus dos
desenvolupar plataformes de participació ciutada-
Quines són les nostres fonts avui en dia? Busquem-les
patis, obren tot un ventall de formes de fer vida sociocultural.
na per a decidir que volem i com ho volem? En som
en allò que ja tenim, la llista d’equipaments que han
Aquests dies alguns de nosaltres hem tingut l'oportunitat de
molt capaços, només cal veure exemples com els de
adoptat aquestes funcions és prou llarga (potser de-
visitar l'edifici de CAN GUINEU, i potser alguns heu imaginat al
les comissions de Barris, o en el passat associacions
ficitària) però també és responsabilitat nostra treu-
seu interior a l'alumnat de l'Escola de música, als grups d'aficio-
com les del Centre, l’Ateneu o la Fundació de l’Escola
re’n tot el suc. Ho fem? Tenim espais des de l’Índex,
nats al teatre assajant, mentre a altres espais tenien lloc tallers
Vilarnau, també iniciatives com les de l’esplai Naps i
casal d’entitats, la biblioteca, La Fassina, Can Guineu,
de pràctiques artístiques diverses. Alguns fins i hi tot hem imagi-
Cols o els treballs voluntaris de l’Agrupament Escolta i
el centre esportiu de la piscina, el Centre Cívic Vilar-
nat un auditori soterrat on escoltar música, veure cinema, sales
reivindicacions artístiques per convertir en zona de vi-
nau... Tots ells possiblement encara tenen molt a fer!
d’exposicions. Fins i tot ens hem vist asseguts al patí, prenent
anants el Cavallers. Si se’ns dóna l’oportunitat també
Cal esperar que l’Ajuntament els destini a una funció
un cafetó mentre pensàvem que sí, que ho havíem aconseguit, i
podem decidir i autogestionar els nostres espais pú-
especifica? Podem ser responsables nosaltres matei-
que per fi Sant Sadurní tenia l'espai que es mereixia.
blics. Si es fa des de la base dels mateixos habitants, el
xos del seu contingut? Podem reclamar-los, proposar
La nostra vila té un deute pendent amb les nostres artistes, amb
resultat sempre tindrà més garanties d’èxit, aconse-
i autogestionar-los?
el nostre jovent. Hem esperat molt de temps, massa, ara que ja
guint una solució més acceptada i estimada per tots.
No busquem excuses! Imaginem, fem-los nostres i
ho tenim a tocar, que tenim l'espai... Reivindiquem Can Guineu
Mirem el nostre paisatge quotidià amb estima i curio-
utilitzem-los!
i fem-ho, si hem permeteu, tot recordant a l'Ovidi.... JA NO ENS
sitat, trobem allò que ens manca i descobrim les traces que ens van deixar els que van utilitzar-lo abans.
David Martí
ALIMENTEM MOLLES... JA VOLEM EL PA SENCER. VOLEM CAN GUINEU. ESPAI D'ARTS I CULTURA!
MAIG 2019
Nº 11
LA PUBLICACIÓ DE L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA
El Govern es nega a fer una 5a setmana del casal d’estiu a PREU PÚBLIC.
J.Pujol Lizana En el ple municipal de febrer, la CUP de Sant Sadurní vam presentar una moció per tal de que el casal d’estiu s’allargués una setmana i no s’acabés el dia 19 de juliol. La iniciativa volia donar resposta a la demanda de moltes famílies –que fins hi tot van recollir signatures. Des de la CUP sempre hem estat crítics amb la gestió del casal d’estiu perquè estem en contra del model de gestió externa. Pensem que l’Ajuntament no només té la responsabilitat de garantir la funció pedagògica del casal, sinó de tenir en compte que cal que aquest servei s’adapti a les necessitats de les famílies que majoritàriament fan les vacances a l’agost. Per tal d’afavorir la conciliació familiar i laboral, entenem que és una necessitat que el casal d’estiu no s’acabi a mitjans de juliol, suposant una dificultat per les famílies de classe treballadora. La solució que ha proposat l’equip de govern en ofertar la cinquena setmana sense subvencionar –al doble del preu habitual– ens sembla un greuge comparatiu amb moltes famílies de classes populars que no podran
Qui no sap o no vol gestionar, externalitza
accedir a aquest servei. A banda de la manca de sensibilitat social d’aquest govern, són es-
Un dels debats que des de la CUP ens hem es-
de música davant d’aquells que només pensen
pecialment denunciables les mentides de la
forçat a posar sobre la taula ha estat el model de
en externalitzar els serveis públics per tenir
regidora de Joventut, Montse Medall. La regi-
gestió dels serveis públics municipals. L’aposta
menys mals de cap. Volem recuperar la gestió
dora negava en les comissions informatives
de la CUP per assumir la gestió directa d’aquells
dels serveis com la zona blava, sobre la qual vam
i en el mateix ple, que hi hagués demanda
serveis en que sigui tècnicament possible, es
presentar una moció que va ser aprovada al ple
d’aquesta cinquena setmana. Això contrasta
deu sobretot a la manera que tenim d’entendre
municipal. Amb aquesta, l’Ajuntament es com-
amb les dades de les enquestes realitzades a
el servei públic. La prioritat és satisfer les neces-
prometia a encarregar un estudi sobre aquest
les famílies usuàries del casal on es demostra
sitats de les persones i evitar que cap empresa
model de gestió, tot i que a hores d’ara encara
que la demanda existeix i és ben clara: 166 fa-
se’n lucri o gestioni aquests serveis amb criteris
estem esperant.
mílies de les 208 enquestades, tenien interès
mercantilistes que repercuteixen negativament
en fer la cinquena setmana. No respondre a
en les usuàries i les treballadores.
aquesta necessitat tant evident és una irresponsabilitat més del govern d’ERC i PdCAT.
Aquest és un dels debats sobre model de poble que durant aquests quatre anys no s’han pogut
Malauradament aquesta no és la visió del go-
fer. És un debat que queda pendent i que caldrà
vern de dretes del PdCAT i ERC. Només consti-
posar sobre la taula també durant el període de
tuir el govern ja va començar per externalitzar
campanya. Cada partit haurà de dir clarament
la gestió de la Casa dels Avis i es va negar en
quina és la seva opció, no només per gestionar
rodó a debatre sobre la recuperació de la gestió
els equipaments que ja tenim, sinó també per
directa del casal d’estiu tal i com proposàvem.
gestionar els equipaments que tindrem, com
La CUP vol garantir la gestió municipal de ser-
per exemple Can Guineu.
veis públics com les escoles bressol o l’escola
Nº 11
LA PUBLICACIÓ DE L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA
MAIG 2019
El projecte de crear un model de poble
Avui presenciem un cop més la fla-
comprèn moltes vessants. Aconseguir
grant vulneració d’un dret fonamen-
que funcioni dependrà de si a l’hora
tal per part de l’estat espanyol, el
de construir-lo hi intervenen totes les
dret a l’habitatge digne (article 25.1
parts. Sovint definim un municipi per
de la Declaració Universal de DDHH
algun edifici emblemàtic, ser la capital
i articles 10.2 i 47 de la Constitució
d’una comarca o algun producte gas-
Espanyola).
tronòmic... Però no podem oblidar que
L’imperi de la llei ha perpetrat 9.000
l’element més important dels seus fo-
desnonaments al Principat aquest
naments és la ciutadania.
2018. És la “República dels Desnonaments”, causa directa de l’obediència
Arantxa Fernández
La personalitat i el caràcter d’una vila
del Govern de la Generalitat a les
la fa la seva gent. És per aquest mo-
resolucions del Tribunal Constituci-
tiu que cal trobar espais on totes les
onal. Un cop més el capitalisme sal-
veus hi puguin dir la seva. Només així
vatge sembra el terror entre les més
s’aconseguirà construir un projecte sò-
vulnerables i la “justícia” ens senten-
lid, respectuós, divers i que respongui a
cia sense sostres.
tot el conjunt. Tot i que pugui semblar
El 2012 el Gobierno del Reino anun-
El Sant Sadurní que TOTS volem
Joan “Ticus”
senzilla,
cia un rescat bancari gentilesa de la Unió Europea de 100.000 mili-
aquesta
ons d’euros. El 2016 47.000 habitatges propietat de la banca, dormen
fórmu-
buits a Catalunya desprès d’un procés d’execució hipotecària!!! No és
la
so-
ciència ficció, el sistema ens oferta misèria per protegir a uns pocs
vint
no
que ens dirigeixen al NO-futur.
s’aplica, i el resultat acaba sent un model que només satisfà a una part.
La CUP Sant Sadurní considera el drama de l’habitatge un dels ei-
A vegades, el model s’emmiralla en grans projectes impossibles de man-
xos centrals a treballar per construir un avui i un demà més digne
tenir, o en iniciatives que tan sols afavoreixen a una petita part, deixant
i just. Davant
sense resposta a la majoria... Sovint el que més afavoreix a aquesta ma-
dels 65 habi-
nera de fer, és la desconnexió entre la ciutadania i l’equip que cada 4
tatges buits de
anys governa l’Ajuntament.
grans tenidors (SAREB
i
la
Ens habita el drama de l’habitatge
A Sant Sadurní tenim exemples d’aquests casos. A dia d’avui no tenim
banca), és ur-
cap espai on puguem desenvolupar activitats culturals, però invertim
gent fer front
més de 300.000€ en mantenir un edifici com La Fassina al que no l’hi
a l’emergència
estem traient tot el suc. Tenim una zona esportiva resultat de diverses
residencial que
intervencions que no acaben de cobrir les necessitats d’aquells qui les
viu la vila. El preu del m2 puja i puja i puja com per art de màgia, i
fan servir, o serveis públics que es gestionen des de l’àmbit privat i que
l’Ajuntament no pot tancar els ulls a aquesta realitat, s’ha de fer TOT
s’allunyen de les necessitats de la població. És així com volem construir
el possible per trobar solucions.
el Sant Sadurní del futur?
Exigir la cessió de l’antiga caserna, promoure un projecte d’habitatge cooperatiu, fixar en el 30% el llindar de pisos per a lloguer social en
Robert Owen deia: “Sense coherència no hi ha cap força moral”. Per a
edificis de nova construcció, obrir convocatòria d’ajudes per famílies
construir i fer créixer Sant Sadurní hem de ser-hi tots els actors que en
amb dificultats, són propostes de MÍNIMS que es treballen en el si
formen part. El teixit associatiu, cultural, social... Cada peça de l’engra-
de l’assemblea.
natge és vital per a que funcioni i continuem avançant cap a un municipi
Volem canviar el guió. Un sostre digne NO és un privilegi, és un Dret
millor. Construir un municipi no és només gestionar la institució. L’Ajun-
Fonamental.
tament és una més d’aquestes peces que cal que col·labori i treballi amb totes les altres per a que el mecanisme local funcioni sense problemes. Escoltar i fer-se’n ressò. Recollir veus i plantejar camins. Unir-se al treball col·lectiu. Aquesta és l’objectiu.
LA PUBLICACIÓ DE L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA
MAIG 2019
Carlota Carbó
L’escola és aquella plataforma que
El 8 de març, durant la vaga femi-
iguala a tots els infant i adolescents
nista, entrava a la plaça de l’Ajun-
per tal que tots tinguin accés a una
tament per sumar-me a la resta de
educació de qualitat. Una educa-
nenes, joves, dones, mares i àvies.
ció la principal funció de la qual és
Ens unia un objectiu comú! Noies
ajudar-nos a viure, però alhora és
joves, amb ganes i molta empen-
la eina amb més poder per a crear
ta, encapçalaven una concentració
desigualtats. Depenent de l’Estat i el
que posava sobre la taula les desi-
seu model educatiu, l’educació et pot
gualtats que vivim en el nostre dia
garantir un millor futur, o no. I d’això,
a dia, amb aquella força i energia
va la segregació escolar, de si com a
necessària per canviar-ho tot. I és a
municipi i país volem que l’educació
través d’elles, de joves, adolescents
generi oportunitats per tothom o no.
i infants, que adquireixen impor-
Des de la CUP reivindiquem que l’edu-
tància aquelles polítiques socials,
cació sigui una prioritat per aquest
educatives i comunitàries que pro-
govern municipal i que apostar en
mouen, no només un espai de de-
educació no quedi en paraules bui-
bat i conscienciació, sinó que també
des. Un primer pas per demostrar-ho
esdevenen un motor de canvi per
hagués estat invertint en realitzar l’informe sobre la situació de la segregació
combatre la desigualtat
escolar a la vila o, per exemple, en l’Institut Intermunicipal, institut que tal i
i treballar la potenciació
com diu el nom és de propietat de diferents municipis en què cap d’ells posa
de la identitat de gènere.
un duro.
El gènere forma part
Tal i com he dit, l’educació
de la pròpia estructura
no està en les seves línies de treball i menys en una problemàtica que afecta greument a Sant Sadurní com és la Segregació Escolar, una problemàtica alertada pel propi Síndic de Greuges. És tal el menyspreu cap a l’educació, que fins i tot es van riure de nosaltres quan vam exposar el problema en unes de les comissions de l’Ajuntament. La resposta del govern mai ha estat al nivell del que mereixem com a
Nº 11
Tenim les mateixes oportunitats d’èxit anant a una escola o una altra?
social, per tant s’adquireix al llarg de la nostra socialització. És, a través d’aquesta, on nenes i
Laia Pedrola
Igualtat Feminisme i Educació
nens, joves i adolescents van adquirint i aprenent aquells rols i normes que, encara actualment, els separen. Per tant, aquesta etapa esdevé idònia per tal que aprenguin el significat sobre el món social i emocional, tant propi com col·lectiu. Infants i joves són esponges capaces d’absorbir tota aquella informació que reben al llarg de la seva socialització sobre les diferents característiques i conductes que els defineixen segons el seu sexe. Per tant, serà l’adquisició d’aquesta identitat de gènere, la que marcarà la divisió entre nenes i nens, entre dones i homes o, pel contrari, els guiarà cap a la igualtat. I això només es pot aconseguir a través de polítiques socials que promoguin espais
societat i de la responsabilitat
que esdevinguin altaveus d’aquestes joves i que fomentin la coeducació des
que ells tenen. Però per firmar el Pacte contra la Segregació Escolar a Catalu-
d’etapes ben primerenques. No oblidem la força i la importància que adqui-
nya i fer-se una fotografia de precampanya, si que aposten.
reix la promoció de mesures de prevenció davant les desigualtats de gènere!
La problemàtica indicada, per posar-vos en context, succeeix quan hi ha una distribució desigual de l’alumnat segons el seu context social en els diferents centres educatius públics o concertats del municipi. Aquesta situació desemboca en un baix rendiment acadèmic per a més alumnes dels que tindríem en una distribució equitativa. Això és causat pel que s’anomena Peer Effect (efecte company) que descriu com els alumnes estan fins i tot més condicionats pels seus companys que pel seu context social. Així doncs, la segregació escolar és una problemàtica que ens ha d’importar com a societat si creiem en l’educació. L’educació com a possibilitat i oportunitat dels infants de construir-se com a ésser humans en aquesta societat on tots som educats i educadors. I en què l’escola és la garantia de fer valer l’educació per a tothom sigui quin sigui el seu context social i personal.
MAIG 2019
Nº 11
LA PUBLICACIÓ DE L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA
Sant Sadurní MUNICIPI VALENT! la participació ciutadana i la democràcia directa sigui una de les prioritats. Nosaltres apostem fermament per enfortir les propostes que hem estat treballant la vigent legislatura. La participació ciutadana serà un dels eixos principals, juntament amb
Xavier Borrell Vivim en una societat on tot va molt de pressa, constants canvis socials, culturals, tecnològics... Una creixent deshumanització com a societat , augment de les desigualtats i de la discriminació, els nostres hàbits diaris són influenciats i modificats, volem la immediatesa d’una piulada, tenim la necessitat de compartir en imatges el que fem en tot moment, rebre informació constant. La fugacitat en el tractament d’un succés o l’efímer d’una reivindicació, l’oblit del que no surt als mitjans de comunicació o es publica a les xarxes socials... Els canvis són ràpids i constants i afecten a tots els àmbits de la societat. La política, és clar, no n’està exempta. Això hem porta a recordar un eslògan que des de la CUP vàrem utilitzar per la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya del “llunyà” 27S de 2015: “ Anàvem lents perquè anàvem lluny “. Una campanya que reivindicava una manera de fer i entendre la política, amb idees clares però madurades i debatudes, amb un objectiu clar però sense pressa en arribar-hi, afrontant els entrebancs de manera col·lectiva i participativa. Un intent de transformació social real. Massa sovint la pressa i la immediatesa ens fan errar en la finalitat i l’objectiu, obviant les necessitats reals de la ciutadania. Reivindiquem també aquest
la justícia social, l’educació i els equipaments. La regidoria de Participació ha de ser la impulsora de mesures per millorar i afavorir aquesta participació. És la que ha d’estar al capdavant i treballar per a que es duguin a terme, però també és imprescindible que totes les regidories i totes les treballadores municipals en siguin partícips. Tots els projectes participatius afecten altres regidories (economia, cultura, esport, ensenyament…) i sense un treball conjunt, en la majoria de casos, és impossible tirar-ho endavant. La creació d’un reglament de participació ciutadana, redactat i consensuat per totes les organitzacions polítiques, fer pedagogia de la participació ciutadana, col·laborar entre regidories en l’àmbit de la participació, crear espais de treball i de debat de totes les formacions polítiques, juntament amb entitats i associacions, establir espais d’interacció directa Ajuntament – ciutadania. Una
Jaume Pujol
sèrie mesures per iniciar i consolidar les bases que ens han de duu a aconseguir una base sòlida d’una democràcia directa on el poble tingui el control directe sobre les seves institucions. La propera legislatura a l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia, i a la resta de municipis catalans, ha de servir per a consolidar uns fonaments cap una transformació social real i bastir uns mecanismes de participació col·lectius de tota la ciutadania. Unes
Visca la perifèria
mesures que ens portin més drets i justícia social,
Hi ha qui no vol i hi ha qui no pot viure al centre de la vila.
la plena igualtat de gènere i que eliminin qualsevol
Els preus abusius i les onades migratòries, fan que les
discriminació. Els municipis han de ser el motor de
classes populars es vegin empeses cap a la perifèria de
la construcció nacional dels Països Catalans.
les viles. Si les preocupacions de la gent que viu al centre passen per tenir més o menys zones blaves, la dificultat
missatge utilitzat a nivell nacional per la política
d’aparcament per anar a comprar o pel soroll del bar que
municipal. Afrontem els reptes de futur de manera
hi ha sota de casa; les classes populars que viuen a les
col·lectiva, fem partícip a tothom del model de po-
perifèries, tenen altres preocupacions, així com un dèfi-
ble i de societat que volem i que els objectius fixats
cit de serveis, infraestructures i comoditats.
siguin aconseguits per tots i totes conjuntament. Des de la CUP de Sant Sadurní hem treballat per
Els polítics només pensen en els barris cada 4 anys, quan
obrir les institucions municipals a la ciutadania i per
toca anar a petonejar nens i a escoltar avis amoïnats per-
desplegar canals de participació en tots els àmbits.
què les seves places estan brutes! No és així senyores
Hem intentat que la presa de decisions que afecten
regidores, si més no, no hauria de ser així! Els barris sem-
directament els saduninencs i les sadurninenques
pre han estat una forta font associativa d’un gran poder
fossin debatudes i treballades amb entitats, asso-
veïnal, malgrat les dificultats que sempre han tingut per
ciacions i ciutadania. Gairebé sempre hem trobat
lluitar i no ser considerats ciutadans de segona. Per això
massa dificultats, desgana, falta d’empatia i col·la-
defensem la cultura de barri, el mestissatge cultural i llui-
boració del govern municipal (PdCat i ERC ) i de la
tem contra la exclusió social. VISCA LA PERIFÈRIA!
resta de formacions amb representació a l’Ajuntament. No hi ha una voluntat política real per a que
LA PUBLICACIÓ DE L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA
MAIG 2019
Nº 11
Una vila a escala de les persones els carrers seran sempre nostres
David Martí S’acosten eleccions i segurament molts programes electorals aniran ben plens d’idees grandiloqüents, projectes molt il·lusionants a curt termini però buits de contingut i costosos a llarg termini. I si busquem objectius i projectes que ens proporcionin més qualitat de vida en el nostre dia a dia i que alhora millorin la imatge de la nostra vila?
“Que fem avui?”
Abans de prendre cap decisió hauríem de dedi-
canviar el paradig-
car-nos al plaer de contemplar el nostre entorn més
ma i redissenyar la
immediat, el micropaisatge que trepitgem cada dia.
vila a escala de les
No caure en els automatismes de caminar sense
persones, fer uns
deixar de mirar al cel i les façanes que ens envolten.
carrers agradables
Analitzem el nostre entorn. Tenim un espai públic ac-
a l’usuari i sobretot
ceptable? El caminem amb estima? És prou accessi-
accessibles! Tenim
ble per a tothom? Està respectat per tothom?
un dèficit greu en
Avui en dia els nostres carrers es veuen completa-
termes d’accessibilitat. No només des de la perspecti-
ment ocupats i transformats pels vehicles, segura-
va de persones amb mobilitat reduïda, també des de
ment a conseqüència de la transformació que ens
la dels nens que viuen la vila com un joc, dels ancians
va portar la revolució industrial. Es necessari? Ens hi
que necessiten espais de reunió, des d’una perspec-
conformem? Ens agrada?
tiva de gènere i cultura on tothom se senti còmode
Per exemple, a la major part del barri Montserrat
i inclòs.
(zona “eixample”) els carrers fan 11,00 m d’amplada,
No calen solucions radicals, ni eliminar els vehicles
amb voreres estretes d’1,50 m, aparcament a banda
en la totalitat però si fer una reflexió i equilibrar el
i banda de 2,00 m i un carril de circulació de 4,00 m,
disseny de l’espai públic per fer-lo més saludable,
QUALITAT DE VI(L)A:
prou ample per tenir un cotxe aturat en doblefile-
per gaudir dels desplaçaments a peu i fer-los pràc-
ra. En total es destinen 3,00 m al vianant i 8,00 m al
tics. Calen espais que encoratgin la gent a trobar-se
vehicle. És equilibrada aquesta proporció? Podríem
al carrer, relliguin els barris i els revalori. I tot això des
guanyar més espai per a nosaltres? A què podríem
d’una perspectiva ecològica, cultural, d’accessibilitat i
destinar-lo? Com milloraria la nostra qualitat de vida?
d’igualtat de gènere.
Sant Sadurní es pot creuar en 10/15 min a peu, cal millorar els nostres carrers per tal d’encoratjar a l’usuari a deixar el cotxe i fer servir les cames. Cal
Sant Sadurní té un deute amb el jovent
PATRIMONI EMOCIONAL: El llegat del Pi del Fontanilles Qui som? Qui érem? D’on venim? Què volem? Quin futur deixarem? La nostra vida com a societat, els nostres errors, èxits i acompliments es poden llegir des de l’espai públic. Hem d’entendre l’espai públic com a la plataforma de troba-
Aquesta és una pregunta recurrent que les que hem crescut al poble tenim difi-
da, d’igualtat, de comunió i de representació de cadascun de
cultats per respondre, i és que les opcions d’oci pel jovent de Sant Sadurní són
nosaltres, no deixant que les diferències ens privin d’expres-
ben escasses, si descartem, és clar, seure a la plaça tota la tarda.
sar-nos-hi i alhora aportant-les per modelar l’orografia que
Més enllà de festes puntuals, que sovint fomenten un model d’oci consumista
trobem quan sortim de casa.
i massificat, quines són les opcions culturals que se’ns proposen? La manca d’aquestes iniciatives són la conseqüència del model de poble que s’ha promogut
L’equilibri entre l’espai públic i el privat s’aconsegueix quan
durant anys des de l’Ajuntament i els partits que l’han governat:
hom percebi l’espai públic com a propi i no com a un espai
Sant Sadurní, Capital del Cava i Capital del “res-a-fer”.
hostil. Necessitem sentir-lo com a propi, percebre’l, enten-
Sortim al carrer: on és el jovent? La resposta és clara: a Sant Sadurní segur que
dre’l i sentir-lo com a una extensió del nostre cos. Sentir-nos
no. Ens veiem obligades a marxar a altres pobles per satisfer les nostres deman-
amb confiança per a transformar-lo seguint les nostres vides,
des lúdiques i culturals, però en la majoria dels casos no tenim transports que
deixant-hi dibuixat el llegat de la nostra societat.
ens permetin desplaçar-nos-hi, de manera que, si no tenim vehicle privat, ens quedem amb el res-a- fer.
A Sant Sadurní podem veure l’exterior de la població des de
Ens diran que estem equivocades, que si que existeixen espais per nosaltres com
gairebé tots els racons del poble, tot un luxe per la mirada.
l’Índex, que a la pràctica no és més que un edifici infrautilitzat que no ha estat
Cal destacar vistes com les del Campanar de La Granada des
capaç de donar una resposta eficaç a les nostres necessitats.
de dalt la piscina tot creuant el tobogan del carrer Mestre An-
Promoure l’oci i la cultura entre el jovent no és penjar-se la medalleta per cons-
toni Torelló, o les vistes de Gelida i el Montcau, Montserrat
truir l’Skatepark al parc Lluís Companys abans de les municipals, és escoltar el
des del Gat Cendrer o la plana del Penedès des de l’Ateneu!
jovent, és reformular els espais i donar sortida a les iniciatives populars.
Tot un luxe per a la contemplació. Podem descobrir les his-
Per això, des d’Arran reivindiquem que com a joves mereixem espais de cultura
tòries que amaguen el cap de cavall del carrer Sant Pere, la
i oci que ens permetin crear un teixit social de base i feminista, un casal des de i
porta de la “carpinteria” del carrer d’en Fullerachs, la gàrgo-
pel jovent sadurninenc.
la del campanar, el rètol de la Damm del Sant Antoni, el pi
Enfrontades a les negatives de
del Fontanilles, les espases del carrer Església, les serigrafies
l’Ajuntament, ens hi tindreu de
de St. Jordi i St. Martí.
cara! Tots aquests elements reflectits en l’espai públic érem nosaltres, quins seran els elements del nostre futur?
LA PUBLICACIÓ DE L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA
MAIG 2019
Mocions més importants que hem presentat.
2015 2016 2017 Gestió i remunicipaltzació del Casal d’estiu que organitza l’Ajuntament.
No cedir el balcó de l’Ajuntament per a celebracions amb contingut sexista i patriarcal. Per un Ajuntament compromés amb la lluita contra la violència masclista.
Per la sanció dels inmobles permanentment dessocupats propietat de grans tenidors. Adoptar mesures concretes que millorin la mobilitat del col·lectiu de persones amb mobilitat reduida. Seguiment i control efectius del compliment de les mocions aprovades pel ple. Per garantir l’elaboració de PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS a Sant Sadurní.
2018 2019 Millorar la transparència de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia. Garantir la igualtat i el caràcter laic de l’Ajuntament. Instauració de vies escolars segures.
Establir una cinquena setmana al casal d’estiu que organitza l’Ajuntament.
Per la redacció d’un pla local d’equipaments de manera participativa.
Rehabilitació i dinamització de l’entorn de Can Mas de la Riera. Per uns sereveis funeraris públics comarcals.
Decidir col·lectivament el futur de Can Guineu.
Solució de la distribució desigual de l’alumnat en els centres educatius del poble i per la millora de la planificació educativa. Garantir l’elaboració de pressupostos participatius a Sant Sadurní d’Anoia.
Sabies
Nº 11
què? En quatre anys el govern no ha complert la llei de transparència i entre d’altres coses no ha publicat les declaracions d’interessos de les regidores? La CUP vam presentar una moció el març del 2018 per recuperar la gestió de les zones blaves i que, tot i que es va aprovar al ple per unanimitat, el govern ha renovat l’externalització fins el juliol del 2020?
Garantir l’elaboració de pressupostos participatius a Sant Sadurní d’Anoia. Condemnar la violència policial i declarar PERSONA NON GRATA a la ministra Dolors Montserrat.
La Vinyeta Carmelo Mayoral
Total mocions presentades: 48 Total mocions aprovades: 31 Total mocions que afecten exclusivament a temes locals: 30 Mocions temes locals aprovades: 16
Contacta amb la CUP Sant Sadurní: C a sa l In d e p e n d e n t i s t a El Carràs C /Esgl é s i a, 5 Hora ri : d i l l u n s i d i j ou s d e 4 a 7 d e l a t ar da Ta mb é p ot s c on t ac t ar amb l a Carl ot a ( 67 1.00.01.21) i el J o rdi (671.00.01.49) Ma i l : cu p s t s ad u rn i @ g mai l . c om
Sant Sadurní d’Anoia