TEIXINT TERRASSA
Les quatre prioritats de la CUP - Volem impulsar i enfortir un model productiu basat en l’economia cooperativa, social i solidària. Garantir condicions dignes de treball i municipalitzar serveis públics estratègics. - Volem garantir els drets bàsics d’habitatge, llum, aigua, gas i alimentació a tota la població. Cal desmercantilitzar aquests béns. - Volem posar llums i taquígrafs a l’administració. Auditoria ciutadana del deute i de les empreses i serveis municipals. - Volem radicalitzar la democràtica, No s’ha de fer política per la gent, sinó que la gent ha de fer política. La participació ha de vertebrar tots els eixos d’acció municipal. Elaboració d’un nou reglament de participació que inclogui consultes vinculants i audiències públiques periòdiques.
2
Eleccions municipals de Terrassa 2015
INTRODUCCIÓ
E
l diari de campanya que teniu a les mans és el resum d’un procés que s’iniciava amb l’elaboració dels grups de treball fa uns mesos que vam anomenar Sobiranies, passava per la fase d’aprovació de l’anàlisi de ciutat “Desfilant Terrassa” i es concretava amb la darrera assemblea oberta “Teixint Terrassa” on s’aprovava el programa definitiu amb el que la Candidatura d’Unitat Popular de Terrassa ens presentem a les eleccions de la nostra ciutat. És doncs fruit d’un procés obert i participat que s’ha creat i aprovat en assemblees obertes, eina essencial per construir el municipalisme que desitgem i pel que lluitem.
i en plural. Creiem que ha arribat l’hora de deixar la política electoral amb horitzons de quatre anys sobre els quals l’únic que es pot modificar és la gestió administrativa. És l’hora de prendre les regnes com a poble del nostre futur i començar a exercir el nostre dret que des de fa anys està en mans de l’especulació i els mercats. Sobirania és doncs crear espais populars d’apoderament on entre totes decidir quin és el nostre futur, ja sigui en aspectes de cultura, d’espai públic, de producció, d’energia, d’alimentació, ja sigui del futur que volem com a poble. És posar al centre de les decisions una vida que valgui la pena ser viscuda.
Davant la conjuntura de despossessió sistèmica i l’esgotament del règim del 78 la CUP apostem per la ruptura. La ruptura amb el règim del 78, és a dir, amb l’Estat Espanyolcom a projecte polític i amb el sistema capitalista patriarcal com a sistema econòmic i social.
No partim de zero. Les persones que han estat elaborant aquest programa han format part de molts moviments socials de reivindicació tant de drets com de construcció d’alternatives. És fruit doncs d’un procés de coneixement col·lectiu que va cristal·litzant en propostes concretes que van, per un costat a fer front a l’embat de la crisi actual, i per l’altre encarades a construir aquestes Sobiranies.
Apostem pel municipalisme com a espai des d’on fer front a les diferents emergències que pateix la població de Terrassa i el conjunt del país. Però també un municipalisme com a espai Aquest procés és llarg i ple d’obstacles, però creiem que és des d’on començar a teixir les alternatives, des d’on fer-nos un camí il·lusionant i que s’ha d’anar construint des d’ara masobiranes del nostre futur. teix. Per això les propostes que vertebren la proposta política de la CUP lluny d’estar tancades s’aniran modificant i desenvolupant conforme avanci la lluita que impulsem dia rere dia. Volem recuperar la capacitat de decisió sobre tot allò que afecta el nostre dia a dia, com a opció política per bastir es tructures de poder popular real que ens facin realment sobi Terrassa, maig de 2015 ranes. És per això que parlem de Sobiranies amb majúscula
3
www.terrassa.cup.cat/
CODI ÈTIC Quin és el nostre compromís? • Revocabilitat dels càrrec electes. • Transparència en l’agenda i les despeses de les representants. • Limitació de sou (2,5 vegades el Salaria Mïnim Interprofessional) i de mandat (2 legislatures). • Mecanismes de participació directa en la presa de decisions. Assemblees municipalistes.
SOBIRANIA NACIONAL
E
l municipi o els barris en les grans ciutats són l’espai on es desenvolupen les relacions veïnals, culturals, associatives i, sovint, laborals d’on emergeixen una plural i multiforme varietat d’organitzacions, grups, associacions i col·lectius que actuen i incideixen dia a dia en els diferents àmbits de la realitat. Per això és determinant que Terrassa estigui connectada, teixida amb la resta de país.
independentista a la Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC). És per això que volem continuar contribuint a aquest procés de ruptura que ens ha de capacitar a tots i totes, partint del municipalisme, cap a la transformació social i la plena consecució de les Sobiranies, en majúscula i plural.
Les eleccions del 24 de maig són un plebiscit cap a la construcció d’una majoria social cap a la independència del nostre país. La població ha estat en Tenim en la història molts exemples on els muni- aquest procés per davant de les institucions i volem cipis han jugat un paper clau en l’activació des de que continuï essent així. la base de processos constituents. Foren els ajunEntenem la independència com a eina de transtaments els que a l’Estat espanyol proclamaren, el formació i com a urgència per poder centrar el de14 d’abril de 1931, la II República. O foren també bat d’una vegada per totes en la resta de sobiranies els municipis els que, el 13 de setembre de 2009 a que ens faran vertaderament lliures. Volem la indeArenys de Munt, iniciaren l’onada de centenars de pendència per omplir-la de drets, per omplir-la de consultes municipals que va obrir l’actual procés lluita, per canviar-ho tot.
Per tot això proposem - Fer de Terrassa una ciutat protagonista en l’obertura d’un procés constituent per la construcció de la República Catalana. - Proposar al primer Ple municipal ordinari l’adhesió de l’Ajuntament a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i a tenir-hi un paper actiu. - Desobeir la constitució i les lleis espanyoles per tal d’exercir el dret a l’autodeterminació dels Països Catalans.
4
Eleccions municipals de Terrassa 2015
SOBIRANIA POPULAR
C
al acostar els mecanismes de participació i democràcia a les exigències de la societat actual. Cal repensar els models de representació i participació vigents que massa sovint reprodueixen estructures caduques i han tingut un impacte nul a la ciutat. La participació ha de ser transversal a tots els àmbits de l’administració.
mutu i l’autoorganització que posi el poder de la institució al servei dels interessos col·lectius. És doncs, permetre al poble organitzat exercir el govern comunitari, la gestió directa de les polítiques públiques i projectes orientats a respondre les necessitats, aspiracions i voluntats de la comunitat, en definitiva, aconseguir el benestar i el desenvoluApostar per recuperar la Sobirania Popular vol pament col·lectiu tant des de dins com des de fora dir recuperar la sobirania sobre tots els nostres es- de la institució. pais de decisió, generar estructures vinculants per Hem de fer realitat la radicalitat democràtica de al nostre dia a dia, facilitant la intervenció real de Joan Fuster, “Tota política que no fem nosaltres la gent en les seves vides, des del reconeixement serà feta contra nosaltres”.
Per tot això proposem - Una Auditoria ciutadana del deute de l’Ajuntament per posar llums i taquígrafs a la gestió econòmica de la ciutat. Fer un referèndum sobre el pagament de la part il·legítima. - Un nou Reglament Orgànic Municipal (ROM) i nou Reglament de Participació basat en processos de deliberació oberta i democràcia directa. - Assemblees de barri com a espai on articular el Poder Popular: Crear espais de participació real amb estructures a cada barri que superin i els actuals Consells de Districte i sectorials. - Desenvolupar el Reglament de Pressupostos Municipals Participatius, dotant-lo d’un 5 % del pressupost total, com a aposta per la democràcia i la transparència. - Fer consultes vinculants per a totes aquelles qüestions rellevants que afectin el conjunt de la ciutat quan els òrgans de participació ho considerin adient, o la mateixa població si presenta un 1% de suports sobre el cens de població major de 16 anys. - Realització d’Audiències Públiques obligades i per temàtiques com a mecanismes de rendició de comptes, accés a la informació directa i interpel·lació del poble als càrrec electes. - Impulsar l’autoorganització popular des de dins i des de fora de la institució.
SOBIRANIA DE L’ESPAI PÚBLIC
L
’evolució de Terrassa en el marc de les dinàmiques de la regió metropolitana de Barcelona s’entén a través de l’ ordenació urbanística i el model de ciutat que s’estableix amb els diferents plans d’ordenació. El darrer d’ells, el POUM aprovat per unanimitat el 2003, a més de condemnar tots els espais periurbans va ser una clara aposta per una ciutat desenvolupista, de no qüestionament del creixement i amb una clara priorització dels interessos econòmics de les immobiliàries. I aquí la vella i la nova política tenen responsabilitats a parts iguals.
caràcter simbòlic i de disputa política que el fa indispensable a la vida urbana. És un referent en el qual les ciutadanes, per una banda, es reconeixen com a membres d’una comunitat i retroben i recreen la seva història col·lectiva, i, per una altra, queden confrontades amb el canvi i la innovació, elements essencials a la ciutat.
Construïm uns espais públics que siguin l’àmbit físic de l’expressió col·lectiva i de la diversitat social i cultural. Un espai per a tothom, un espai polític que pugui ser el continent de la sobirania popular on totes Cal entendre l’espai públic no no- les decisions responguin als interesmés com a lloc físic sinó des del seu sos col·lectius.
Per tot això proposem - Renovar el POUM fent una aposta pels processos participatius per tal de repensar un nou model de ciutat respecte l’espai públic, educatiu, cultural i residencial. - Aprovació d’un Pla Local d’Inclusió Social. - Revisió de l’Ordenança de Bases de Convivència Democràtica a la Ciutat. - Dissolució dels Grups d’Intervenció Especial (GIEs) i revisió del model de policia local. - Exigir a l’Entitat Metropolitana del Transport la consideració de Terrassa dins de la zona 2 tarifària per facilitar els desplaçaments amb transport públics.
5
www.terrassa.cup.cat/
SOBIRANIA PRODUCTIVA
L
a conjuntura econòmica i les anomenades polítiques d’austeritat, han incrementat les desigualtats, accelerant la polarització social i l’extensió de la pobresa i la vulnerabilitat social. S’està reforçant un sistema de classes en què les situacions de marginalitat i de pobresa afecten cada vegada a una proporció més important de la ciutadania.
ball per repartir la riquesa. El municipalisme ha de recuperar la capacitat d’incidir en la transformació del model productiu, laboral i de gestió dels serveis, per fer d’aquests elements eines de transició cap a un nou model econòmic alternatiu.
En molts aspectes toparem amb la legislació vigent, amb els interessos del gran capital i amb els Des de l’òptica neoliberal les situacions d’exclusió obstacles del poder polític que garanteix aquest s’atribueixen al fracàs o a l’èxit individual de les sistema. Un punt essencial serà mantenir viva la persones, però no es poden trobar solucions indi- lluita dins i fora de la institució. viduals a problemes estructurals. Cal repartir el tre-
Per tot això proposem - Promoure un model econòmic alternatiu, local ,cooperatiu i transformador. Promoció de l’Economia Social i Solidària (ESS). - Prioritzar la fiscalitat com a eina de redistribució de la riquesa, tarifació dels serveis. - Municipalització dels serveis públics com a eina per garantir serveis dignes i condicions laborals justes i dignes. - Realitzar una auditoria interna i desmantellar les xarxes clientelars. Portar a terme una auditoria interna i integral de la gestió econòmica i laboral de l’administració fins al dia d’avui, buscant la col·laboració amb entitats externes per a un examen exhaustiu i propostes de resolució. - Impulsar les xarxes de suport entre treballadores per defensar els seus drets. - Facilitar la recuperació del teixit productiu per part de treballadores en atur.
SOBIRANIA CULTURAL
E
ntenem que l’aposta per una sobirania cultural implica la construcció comuna de significats compartits sobre la pròpia comunitat. Entenem la Cultura com un exercici autoreflexiu de pensar i construir humanament les nostres societats i relacions. La cultura és per tant tot allò que com a societat i individus podem generar per entendre i transformar el món en el que vivim. Aquesta visió ens acosta a un model de cultura on el subjecte actiu i dinàmic ha de ser el teixit associatiu i la societat civil. En tant que entenem la cultura
com una construcció col·lectiva i autoconscient, l’aposta per una sobirania cultural implica avançar cap als principis d’autogestió i apoderament per generar aquests significats compartits que ens serveixin com a eines emancipadores. Per recuperar la Sobirania Cultural cal transformar un model de cultura banal, mercantilitzat i burocràtic, i apostar per una cultura crítica i transformadora, que ens permeti construïr noves formes de relacionar-nos i de viure.
Per tot això proposem - Donar suport obert a la col·lectivització , autogestió, a les iniciatives individuals i col·lectives, a l’associacionisme sense ànim de lucre i/o de plantejament comunitari, i als equipaments i serveis públics no externalitzats, per a l’avenç d’una economia democràtica, social i solidària en detriment del pes i domini de les indústries i de la mercantilització cultural. - Aplicar de manera gradual fórmules de gestió comunitària en diferents equipaments i espais públics, que permetin a la ciutadania guanyar l’accés als espais de la ciutat. - Promoure un model cultural popular i no elitista que es basi en el reconeixement i la construcció d’una activitat cultural vinculada a les vides de les persones i a les seves inquietuds. La millora de l’accés a la cultura passa per que cada persona que forma part d’aquesta societat sigui un agent actiu en l’activitat cultural. - Avançar cap a un model de “Ciutat Educadora” com a concepte pràctic i real des del punt de vista comunitari i cultural així com des del punt de vista urbanístic.
6
Eleccions municipals de Terrassa 2015
SOBIRANIA RESIDENCIAL
A
conseqüència del model neoliberal que prioritza el benefici econòmic per sobre dels drets més bàsics i fonamentals, el model residencial arreu i en especial a la nostra ciutat, en la que un de cada quatre habitatges construïts després del 2006 resta buit, s’ha basat en una política econòmica que fa servir la mercantilització de l’habitatge com a suculenta font d’ingressos per a determinats sectors privats. El mateix ajuntament ha jugat a ser promotor immobiliari mitjançant la Societat Municipal d’Habitatge, que és de capital íntegrament municipal i que s’emporta el 43% del deute municipal actual. Hem de recuperar la sobirania residencial, per tal
de restablir en favor de l’ interès col·lectiu, la funció social de l’habitatge com un dret col·lectiu i fonamental. Hem de pensar el model d’habitatge que volem, qui n’ha de tenir la propietat, quants models poden conviure a la vegada i quina estratègia pot ser la millor per aconseguir-ho. Cal fomentar doncs, formes alternatives de tinença d’habitatge, que precisament s’encarin cap a aquest horitzó, com poden ser el dret de superfície, les cooperatives d’habitatge en règim de cessió d’ús, l’ocupació, la masoveria urbana o la gestió comunitària.
Per tot això proposem
- Eliminar l’exempció d’un 50% en la quota de l’Impost de béns immobles propietat d’empreses de construcció, promoció i urbanització immobiliària. - Prohibició de desnonar per motius econòmics els habitatges habituals. - Posar en lloguer social i protegit tots aquells habitatges buits propietat de la societat municipal d’habitatge. - Elaboració d’un Pla Local d’Habitatge per identificar necessitats i disponibilitats, així com articular les diferents possibilitats de tinences d’habitatge i immobles per garantir el dret a l’habitatge a la ciutat.
SOBIRANIA DE CURES I AFECTES
H
em d’actuar sobre els veritables determinants de la salut: les condicions de vida de les ciutadanes (pobresa, treball, educació, dieta, habitatge, salubritat...) i vetllar per un correcte ús dels recursos, que donin resposta a demandes creixents sobretot pel que fa als aspectes sociosanitaris –atenció a persones malaltes, gent gran, persones amb mobilitat reduïda... Amb aquesta finalitat és important la promoció de la medicina preventiva i la potenciació d’hàbits de vida saludables.
resultats. Apostem per desenvolupar una cultura sanitària que embranqui a tota la comunitat i que garanteixi la universalitat d’aquest dret a tota la ciutadania.
Cal analitzar l ́impacte en la salut de totes les polítiques públiques, planificar actuacions sobre els determinants en salut des d’una perspectiva bio-psico-social, fomentar la participació, capacitat de decisió i gestió de tota la comunitat en les polítiques públiques i avaluar-ne els
Volem una societat que valori el treball de cures i afectes, el treball invisibilitzat que sustenta el treball productiu. Volem que la perspectiva de gènere sigui transversal en tots els àmbits de la vida i per començar a fer-ho cal visibilitzar les injustícies de la nostra societat.
Per a aconseguir tot això exigim el retorn dels recursos sanitaris que ens han retallat amb l’excusa de la crisi.
Per tot això proposem
Cures i afectes
- Augmentarem el pressupost per millorar els serveis d’atenció a dones afectades per violència masclista, promovent la seva presència a barris i districtes. - Promourem la contractació de dones en situació de vulnerabilitat o d’exclusió social per a lluitar contra la feminització de la pobresa entenent que la crisi afecta d’una manera més violenta a les dones. - Continuarem treballant en la normalització de la diversitat sexual, afectiva i de gènere i en la promoció de nous models de masculinitat.
7
www.terrassa.cup.cat/
SOBIRANIA ENERGÈTICA
A
conseqüència del model neoliberal que prioritza el benefici econòmic per sobre dels drets més bàsics i fonamentals, el model residencial arreu i en especial a la nostra ciutat, en la que un de cada quatre habitatges construïts després del 2006 resta buit, s’ha basat en una política econòmica que fa servir la mercantilització de l’habitatge com a suculenta font d’ingressos per a determinats sectors privats. El mateix ajuntament ha jugat a ser promotor immobiliari mitjançant la Societat Municipal d’Habitatge, que és de capital íntegrament municipal i que s’emporta el 43% del deute municipal actual. Hem de recuperar la sobirania residencial, per tal
de restablir en favor de l’ interès col·lectiu, la funció social de l’habitatge com un dret col·lectiu i fonamental. Hem de pensar el model d’habitatge que volem, qui n’ha de tenir la propietat, quants models poden conviure a la vegada i quina estratègia pot ser la millor per aconseguir-ho. Cal fomentar doncs, formes alternatives de tinença d’habitatge, que precisament s’encarin cap a aquest horitzó, com poden ser el dret de superfície, les cooperatives d’habitatge en règim de cessió d’ús, l’ocupació, la masoveria urbana o la gestió comunitària.
Per tot això proposem - Garantir que no es produeixin talls de subministrament elèctric a les famílies o persones en risc d’exclusió social. L’accés a l’energia suficient per a les tasques bàsiques per a tenir una vida digne ha de ser un dret fonamental. - Promoure la facturació elèctrica certificada d’origen 100% renovable - Dividir el bloc d’enllumenat en paquets petits per tal d’afavorir la diversificació en la contractació, evitant el monopoli i afavorint aquelles empreses que utilitzen energies renovables. - Afavorir l’autoconsum energètic tant de producció solar com mini-eòlic. - Potenciar les auditories energètiques a l’abast de tota la ciutadania per oferir les solucions més adequades a cada llar. Servei públic gratuït o a baix preu.
SOBIRANIA ALIMENTÀRIA
L
’aprovació del POUM l’any 2003 va marcar una aposta per la requalificació d’espais rústics en favor del model de creixement urbà que deixa Terrassa en un punt crític pel que fa a la conservació del medi. A més a més, les infraestructures viàries han suposat la fragmentació d’aquests espais que progressivament van perdent el seu potencial ecològic i també productiu. Estem molt per sota del potencial agrari que tenim a Terrassa i no hi ha una política municipal que s’atreveixi a intentar considerar l’alimentació com un bé comú fora de la mercantilització, de tal manera que les alternatives nascudes a Terrassa han de fer front amb les mercaderies alimentàries a preus molt baixos que els im-
pedeixen consolidar més projectes d’agricultura social, que s’acostin progressivament cap a l’agroecologia i garanteixin el dret a l’alimentació. D’altra banda també cal repensar el model de gestió dels residus no com a àmbit aliè a aquests processos sinó com un procés de tancament de cicle sobre el qual continua havent-hi molta opacitat i molt camí per fer. Volem una xarxa de comercialització justa per a tothom i que s’allunyi del model d’agroindústries que monopolitzen uns béns que haurien de ser comuns. Avancem cap a una societat que sigui capaç de revaloritzar els residus, reduint-los, reintegrant aquells que es puguin en el sistema agrari i assolint el residu 0.
Per tot això proposem - Garantir l’accés a l’aigua i el dret a l’alimentació a totes les persones en situació de risc d’exclusió social no permetent els talls de subministrament. - Declarar Terrassa ciutat lliure de transgènics. - Declaració d’interès social dels sòls destinats a processos de requalificació a fi d’evitar l’especulació amb el sòl rural. - Retirar la bonificació sobre la quota d’activitats econòmiques a les grans superfícies. - Introduir projectes d’agricultura urbana en espais abandonats. Impulsar la recollida de residus porta a porta i desenvolupar una estratègia cap al Residu 0.