Teixint Terrassa
PROGRAMA ELECTORAL ELECTOR AL PER A LES ELECCIONS MUNICIPALS DE TERRASSA MAIG DE 2015 1
INTRODUCCIÓ El programa que teniu a les mans és fruit de mesos de
quatre anys sobre els quals l’únic que es pot modificar
treball obert.
Un procés que s’iniciava amb
és la gestió administrativa. És l’hora de prendre les
l’elaboració dels grups de treball per Sobiranies,
regnes com a poble del nostre futur i començar a
passava per la fase d’aprovació de l’anàlisi de ciutat
exercir el nostre dret que des de fa anys està en mans
que vam anomenar “Desfilant Terrassa”
i es
de l’especulació i els mercats. Sobirania és doncs
concretava amb la darrera assemblea oberta “Teixint
crear espais populars d’apoderament on entre totes
Terrassa” on s’aprovava el programa definitiu amb el
decidir quin és el nostre futur, ja sigui en aspectes de
que la Candidatura d’Unitat Popular de Terrassa ens
cultura, d’espai públic, de producció, d’energia,
presentem a les eleccions de la nostra ciutat. És doncs
d’alimentació, ja sigui del futur que volem com a
fruit d’un procés obert i participat que s’ha creat i
poble. És posar al centre de les decisions una vida que
aprovat en assemblees obertes, eina essencial per
valgui la pena ser viscuda.
construir el municipalisme que desitgem i pel que No partim de zero. Les persones que han estat
lluitem.
elaborant aquest programa han format part de molts Davant la conjuntura de despossessió sistèmica i
moviments socials de reivindicació tant de drets com
l’esgotament del règim del 78 la CUP apostem per la
de construcció d’alternatives. És fruit doncs d’un
ruptura. La ruptura amb el règim del 78, és a dir, amb
procés de coneixement col·lectiu que va cristal·litzant
l’Estat Espanyol
com a projecte polític i amb el
en propostes concretes que van, per un costat a fer
sistema capitalista patriarcal com a sistema econòmic
front a l’embat de la crisi actual, i per l’altre encarades
i social.
a construir aquestes Sobiranies.
Apostem pel municipalisme com a espai des d’on fer
Aquest procés és llarg i ple d’obstacles, però creiem
front a les diferents emergències que pateix la
que és un camí il·lusionant i que s’ha d’anar construint
població de Terrassa i el conjunt del país. Però també
des d’ara mateix. Per això el programa lluny d’estar
un municipalisme com a espai des d’on començar a
tancat s’anirà modificant i desenvolupant conforme
teixir les alternatives, des d’on fer-nos sobiranes del
avanci la lluita que impulsem dia rere dia.
nostre futur. Volem recuperar la capacitat de decisió sobre tot allò que afecta el nostre dia a dia, com a opció política per
Candidatura d’Unitat Popular Terrassa, maig de 2015
bastir estructures de poder popular real que ens facin realment sobiranes. És per això que parlem de Sobiranies amb majúscula. Creiem que ha arribat l’hora de deixar la política electoral amb horitzons de 2
SOBIRANIA POPULAR C ontext afecta
al poble organitzat exercir el govern comunitari, la
pràcticament totes les esferes de les nostres vides i
gestió directa de les polítiques públiques i projectes
que allunya la capacitat de decisió de les persones
orientats a respondre les necessitats, aspiracions i
d'aquelles qüestions transcendentals per les seves
voluntats de la comunitat, en definitiva, aconseguir el
vides. El centre de decisió real – les instàncies
benestar i el desenvolupament col·lectiu.
Vivim
una
crisi
multidimensional
que
econòmiques supranacionals- resten lluny de l'àmbit polític i determinen el poder de decisió de les persones per garantir-se els propis interessos.
Som conscients que aquesta aposta per recuperar la Sobirania Popular és un procés que no es fa d'un dia per l'altre. Amb tot, és l'únic horitzó vertaderament
A Terrassa els mecanismes de participació queden
viable per a la transformació social que busca superar
lluny del que haurien de ser. Comptem amb un
el sistema capitalista.
Reglament Orgànic Municipal caduc i un Reglament de Participació Ciutadana desat en un calaix els mecanismes del qual no s’han arribat a desenvolupar en la seva totalitat. Les experiències de processos participatius han acabat sent fracassos sense participació i sense resultats. Per últim, l’aposta per l’autoorganització i l’autonomia ha estat nul·la, demostrant-se l’absència de voluntat per desenvolupar una veritable democràcia participativa.
Per tal de posar les bases d’un nou municipi i un nou municipalisme cal reflexionar, generar i articular nous mecanismes de participació política i social que facin d’aquest nou model un model de participació directa i protagonista on les persones siguin cridades a ser subjectes actius en el sí de la seva comunitat. Per tant, aquesta sobirania és transversal a la resta d’eixos programàtics del programa. Hem de fer realitat la radicalitat democràtica de Joan Fuster, “Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”.
H oritzó Apostar per recuperar la Sobirania Popular vol dir recuperar la sobirania sobre tots els nostres espais de decisió, generar estructures vinculants per al nostre dia a dia, facilitant la intervenció real de la gent en les seves
vides,
des
del reconeixement mutu i
l'autoorganització que posi el poder de la institució al servei dels interessos col·lectius. És doncs, permetre 3
MESURES D’EMERGÈNCIA 1. Elaborar una Auditoria ciutadana del deute de l’Ajuntament per posar llums i taquígrafs a la gestió econòmica de la ciutat. Deixar de pagar el deute il·legítim. 2. Elaboració d'un nou Reglament Orgànic Municipal (ROM) i nou Reglament de Participació basat en processos de deliberació oberta i democràcia directa on s'incloguin les consultes vinculants i les audiències públiques periòdiques. Cal adequar el reglament per facilitar les Iniciatives Legislatives Municipals (ILM) i garantir l'aposta pels pressupostos participatius. Aquest nou reglament s'ha de construir des d'una visió holística de ciutat incorporant tots els eixos sectorials. 3. Fer públiques les agendes sobre l'activitat municipal i les actuacions dels grups i les regidores per poder conèixer la seva assistència a plens i reunions així com la direcció de les votacions que exerceixen.
Poder Popular: democràcia directa, vinculant i protagonista.
coherència de les seves determinacions respecte del
Des de la CUP de Terrassa tenim clar que el paper
PAM. El Programa té com a finalitat la formulació de
dins i fora de l'Ajuntament ha de ser el de permetre,
l’estat de necessitats inversores dels barris i el
facilitar i impulsar l'autoorganizació popular. Cal també
municipi, i dels programes que l’Administració genera
apostar per la creació de canals i espais de
per al municipi, per a les persones i per al
participació reals i vinculants que relacionin la
desenvolupament urbanístic. En els plans d’actuació
institució amb el carrer i el carrer amb la institució i
municipal, s’han d’impulsar, doncs, de manera
que superin les actual limitacions del sistema de
preceptiva, processos de participació directa i
participació actual.
vinculant.
•
Elaboració del Pla d'Acció Municipal (PAM) en els primers 6 mesos de mandat.
El PAM és l’instrument de planificació de l’activitat de cada mandat. El PAM té naturalesa de directriu i, com a tal, haurà de ser observat pel que fa a les seves finalitats i objectius per tots els òrgans municipals. S’han d’ajustar al PAM el Pressupost General i altres decisions destacades que l’equip de govern municipal pugui dur a terme. Les polítiques de l’Ajuntament hauran de motivar la
L'objectiu del PAM és concebut com un exercici de corresponsabilització des d'on construir conjuntament, entre tots els agents (socials, polítics, econòmics i associatius) i la resta de residents de la ciutat, un document amb uns objectius generals i uns projectes específics. Cal entendre la necessitat de planificar i actuar amb una visió de conjunt per afrontar el futur del municipi. El procés de participació culminarà amb una audiència pública que farà una síntesi del procés i el mateix espai servirà anualment per a realitzar el seguiment i avaluació del desenvolupament dels acords establerts en el Pla. 4
Desenvolupar mecanismes de participació transversals
•
i particulars per cada àrea de treball dins l’Ajuntament.
Replantejar els Consells Sectorials com a espais reals de decisió d’àmbits temàtics, per debatre amb el conjunt de la ciutadania i entitats
•
donar resposta a problemàtiques d'emergència
•
•
Fer comissions mixtes de treball sectorial entre
concretes. Han d'estar participades per tècniques
serveis tècnics municipals i els Consells Sectorials
municipals i organitzacions, havent-hi cabuda per
per tal d’abordar les solucions de ciutat des d’una
persones a títol individual.
perspectiva participativa i inclusiva.
Realització d’ Assemblees de barri com a espai on
•
Repensar el model de gestió dels centres i casals
articular el Poder Popular: Crear espais de
cívics de la mà de les entitats i espais dels barris i
participació real amb estructures a cada barri que
districtes,
superin els actuals Consells de Districte, creant
coresponsabilitat i autogestió. Cal adequar aquests
models de participació veïnal de manera que totes
espais a les necessitats espaials i d'activitat
les entitats i col·lectius del barri, així com aquelles
flexibilitzant l'horari d’obertura.
persones no organitzades que ho desitgin, puguin
•
Impulsar
transitant
l'accés
directa. Aquests espais respondran a la realitat de
l'administració. •
cap
l'autoorganització
participar d’un espai de participació política cada barri, així es potenciarà en els barris on ja
•
vinculades a la temàtica.
Realització de Taules temàtiques vinculants per
als
a
models
popular
equipaments
i
de
facilitant
recursos
de
Descentralitzar els plens municipals portant-los,
existeixi una xarxa de treball conjunt i s'impulsaran
quan calgui, als centres cívics que tinguin especial
allà on hi hagi absència d'aquesta.
rellevància en algun dels debats del ple, per posar
Desenvolupar i executar el pla “Jo participo” com
com a protagonistes les veïnes, les quals podrien
a eina que permeti apropar la cultura de la
deliberar i debatre en peu d’igualtat amb els
participació activa i crítica a les escoles, instituts,
representants polítics, a través d’un torn obert i
entitats de lleure, etc.
extens de debat •
Desenvolupar el Reglament de Pressupostos Municipals Participatius, dotant-lo d'un 5 % del
Espais d'articulació del Poder Popular: descentralitzem la política municipal! Per tal d'aconseguir la transició del model de democràcia representativa cap a una democràcia participativa cal habilitar espais des d'on gestar aquest canvi. Per això, pensem que cal fer un replantejament respecte la centralitat que ocupa l'Ajuntament sobre
pressupost total, com a aposta per la democràcia i la transparència. Apostar perquè les Assemblees de Barri puguin autogestionar la part corresponent del pressupost, posant les bases per un major autogovern. Anar augmentant progressivament la quantitat anual per aprofundir en l'aposta per descentralitzar l'acció municipal.
bona part de les decisions que es prenen a la ciutat.
5
Accés a la informació, transparència i obertura de l'administració. Per tal de fer efectiva la implicació ciutadana cal que aquesta tingui accés a la informació de manera oberta, entenedora i àgil. Cal habilitar mecanismes de control i posar llums i taquígrafs a la gestió de l' Ajuntament. •
Exigir uns pressupostos transparents i facilitar l’accessibilitat total i amb totes les partides pressupostàries ben detallades per afavorir-ne la seva comprensió.
•
Auditar els pressupostos anualment per detectar despeses supèrflues destinades al manteniment del clientelisme i facilitar el control ciutadà. Acabar amb el pressupost destinat a alcaldia i destinar-lo a polítiques socials.
•
Auditar
les
empreses
municipals
(Egarvia,
Somatesa, eco-equip...) •
Fer consultes vinculants per a totes aquelles qüestions rellevants que afectin el conjunt de la
com a resposta demagògica a la situació de vulnerabilitat de la població. En els darrers temps Terrassa ha assumit un increment de la població sense que ho fessin els recursos i serveis destinats a assumir-lo. Les ciutats i els pobles són els principals gestors del fet migratori i són doncs, les que tenen el repte d' afrontar-lo. Cal doncs desenvolupar un pla integral que incorpori de manera holística, l'acollida i atenció a aquestes persones, a través de la mobilització dels recursos comunitaris i l'adaptació de l'accés a la informació i formació adequada, que permetin superar les barreres existents per accedir als recursos i apropar-se a la cultura d’acollida. Per tal d'aconseguir amb condicions els nostres objectius, cal que aquestes accions es facin de manera transversal a tots els departaments de l'administració municipal. •
migrades. •
comunicació entre els professionals de la sanitat i
considerin adient, o la mateixa població si població major de 16 anys. •
els usuaris, garantint el dret a la informació. •
comptes, accés a la informació directa i
convivència cultural. •
padró a tot resident o persona sense sostre. •
Migracions
Defensar el dret i deure de la ciutadania a empadronar-se i de l’Ajuntament a donar d’alta al
interpel·lació del poble als càrrec electes.
Drets Dr ets civils
Garantir l’accés a la informació i la formació com a mecanisme per garantir la inclusió sociolaboral i la
Realització d'Audiències Públiques obligades i per temàtiques com a mecanismes de rendició de
Dotar als centres sanitaris públics de Terrassa de persones traductores per tal de facilitar la
ciutat quan els òrgans de participació ho presenta un 1% de suports sobre el cens de
Desenvolupar el Pla d’acollida a les persones
Lluitar contra la xenofòbia, el racisme i el feixisme. Desenvolupar programes específics “Antirumors” a través de campanyes a l'espai públic als centres educatius, entitats cultuals, etc. on s'expliquin les causes reals de l' immigració i es desarticulin els
En el context de crisi multidimensional, però sobretot
mites sobre aquest fet, donant informació real
econòmica actual, el racisme i el feixisme prenen força 6
sobre el pes i aportacions que les persones • •
•
Concretar mesures que facilitin l’eradicació de
migrades tenen a la ciutat i al país.
l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia en tots els
Apostar per la recuperació de la memòria històrica
àmbits de la ciutat, dotant de projecció pública a
a la ciutat com a antídot contra el feixisme.
aquestes i, evitant l'estigmatització del col·lectiu.
Garantir que l’administració local denunciï de
•
Impulsar campanyes de promoció de les
manera contundent les agressions a persones
masculinitats
immigrades, ja siguin per part de la ciutadania o
mecanismes per eradicar les lgbti-fòbies. •
dels cossos de policia de la ciutat. •
•
no
heteronormatives
com
a
Compromís en l'educació formal i no formal per
Defensar els drets polítics i de participació de les
educar en diversitat afectiva i sexual, reflectint la
persones migrades.
diversitat en base a models positius.
Sumar-se i impulsar la campanya “papers sense contracte” desenvolupada per la societat civil.
•
Fer de les institucions municipals un altaveu per demanar els drets polítics pel conjunt de la ciutadania i impulsar accions a tal efecte.
Polítiques de joventut. La joventut és un dels col·lectius a qui més afecta la situació actual d'estancament polític, social i econòmic i és per si el present que ha de germinar en un futur de canvi i transformació.
Diversitat sexual i afectiva Cal visualitzar les sexualitats no normatives com a part de la lluita contra el patriarcat i el sexisme, també a nivell municipal. Per això, el dret a la igualtat i a la no discriminació per raó d'orientació o identitat sexual s'ha de fer efectiva en clau local.
Tot i ser un dels sectors més mobilitzats a la ciutat a través d'organitzacions juvenils, entitats de lleure o esportives, etc. no compte amb canals de participació reals i efectius que garanteixin que la seva intervenció sigui transcendent en la política municipal. A més, les possibilitats mínimes de trobar feina i
•
Desenvolupar, dotant dels recursos necessaris, el Pacte per a la Diversitat Afectiva, Sexual i
emancipar-se enfosqueixen una mica més les seves perspectives. Per tot això proposem:
d'Identitat de Gènere (DASIG) •
Establir mesures que facin efectiu el dret de lesbianes,
gais,
bisexuals,
•
transgèneres
permisos distribuïts en diferents regidories) per les
intersexuals (LGBTI) en totes les àrees de la vida social i en totes les etapes de la vida. •
Eliminar les través burocràtiques (lloguers, i activitats de l’associacionisme juvenil.
•
Habilitar espais per un ús enfocat exclusivament a
Garantir la formació i capacitació especialitzada
les joves i les seves activitats. Espais representatiu
dels diferents àmbits municipals per atendre a la
de tot el teixit associatiu juvenil que es caracteritzi
diversitat afectiva i sexual.
per dinàmiques autogestionàries. 7
• •
Garantir que tota entitat juvenil disposa d'un espai
preus absolutament assequibles tenint en compte
on realitzar la seva activitat.
el context actual.
Garantir la recuperació i l’ús de l’espai públic per part de l’associacionisme juvenil.
L’àmbit formatiu és per la pròpia condició de la joventut, un dels àmbits en que té més presència i on
L'atur i la precarietat quan no l'exclusió del mercat
cal desenvolupar polítiques concretes per fomentar el
laboral és una de les altres característiques que ataca
lliure desenvolupament de les persones.
al nostre jovent. Cal doncs: •
Generar una borsa de treball juvenil a través del
•
els centres educatius pel que fa a la contractació
contacte amb els espais cooperatius i de proximitat de la ciutat assegurant una ocupació amb unes condicions laborals dignes. •
joves amb condicions laborals dignes. •
parcial de la plantilla. •
centres públics. •
terrassenca l’accés a un espai, amb unes condicions
dignes,
que
avui
els
l'organització
juvenil
a
través
seva plena autonomia. •
Fomentar la Insubmissió a la Llei Wert (LOMQE Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat
queda
completament exclòs.
Fomentar
d'assemblees d'estudiants i sindicats, garantint la
Fer que un % de l’administració municipal estigui ocupada per joves garantint a la joventut
Proveir la infraestructura necessària pel ple desenvolupament de les tasques docents als
Fomentar que els projectes arrelats al territori com són els esplais de dia es nodreixin de les pròpies
Disposar de mecanismes locals de control sobre
Educativa). •
Esdevenir garant de l’exercici pel ple dret a manifestació i reunió.
Apostar per l'emancipació juvenil és un dels altres reptes que té la ciutat de Terrassa i un dels principals esculls que troba el jovent per la seva auto realització. Cal apostar doncs:
•
Fomentar la cooperació i l'ajuda mútua entre joves emancipades i en vies d'emancipació.
•
Promoure projectes d'habitatge col·lectiu per a joves com per exemple cooperatives d’habitatge, cessions d’ús¡ i/o masoveria urbana.
•
Dedicar una part important del parc municipal d'habitatge a polítiques d'emancipació juvenil amb 8
SOBIRANIA Productiva Context
És l’hora que els Ajuntaments passin a ser un agent
La conjuntura econòmica i les anomenades polítiques
basat en el màxim benefici d’uns pocs per damunt
d’austeritat,
dels drets de la majoria.
actiu per tal de transformar l'actual sistema neoliberal han
incrementat
les
desigualtats,
accelerant la polarització social i l’extensió del risc de pobresa i de la vulnerabilitat social. S’està reforçant un
El neoliberalisme renuncia a la reducció i eliminació de
sistema de classes en què les situacions
la pobresa. A canvi proposa un nou paradigma de
de
marginalitat i de pobresa afecten cada vegada a una
gestió de la pobresa i de l’exclusió social.
proporció més important de la ciutadania. Cal recuperar en el debat polític la idea que és necessari un repartiment dels beneficis de l’activitat humana
Horitzó
d’acord a criteris que no siguin els dels mercats.
El municipalisme ha de recuperar la capacitat d’incidir
No són els serveis socials dirigits a la població vulnerable els que han d’acabar amb la pobresa i les creixents desigualtats. El model de benestar social ha d’anar més enllà del discurs i pràctica assistencial i de la confusió entre inclusió social i inserció laboral.
en la transformació del model productiu, laboral i de gestió dels serveis, per fer d’aquests elements eines de transició cap a un nou model econòmic de país, és a dir, generar alternatives. En molts aspectes toparem amb la legislació vigent, amb els interessos del gran capital i amb els obstacles del poder polític que
El discurs i pràctica han de promoure l’empoderament
garanteix aquest sistema. Un punt essencial serà
de persones i col·lectius i garantir els drets a
mantenir viva la lluita dins i fora de la institució. Cal
l’educació i a la sanitat com a eines bàsiques per a la
atacar l’atur, però fer-ho amb visió de futur,
reducció de les desigualtats i la lluita contra la
incentivant nous projectes des de l’economia social i
pobresa. Des de l’òptica neoliberal les situacions
solidària (cooperativisme, economia col·laborativa,
d’exclusió s’atribueixen al fracàs o a l’èxit individual de
finances ètiques). Aquests, si estan vinculats a les
les persones, però no es poden trobar solucions
necessitats socials, poden generar llocs de treball
individuals a problemes estructurals.
dignes i estables a la nostra ciutat.
Les tensions socials que es deriven de les polítiques neoliberals han de ser contestades amb resistència a les
institucions,
però
també
amb
iniciatives
comunitàries i de solidaritat i suport mutu als carrers i als barris. 9
MESURES D’EMERGÈNCIA 1 . Desmantellar les xarxes clientelars de l'Ajuntament en les licitacions públiques mitjançant auditories dels mateixos processos de licitació i dels sobrecostos sobrevinguts. Així com fixar un percentatge màxim de sobrecost sobrevingut. 2 . Prioritzar la fiscalitat com a eina de redistribució de la riquesa, fiscalitat progressiva i noves eines fiscals. 3 . Gestionar els comptes de l'Ajuntament a través d'entitats d'economia social i solidària. 4 . Dur a terme una auditoria interna, independent i integral de la gestió econòmica i laboral de l’administració fins al dia d’avui, buscant la col·laboració amb entitats externes per a un examen exhaustiu i propostes de resolució. 5 . Aplicar de forma immediata un criteri de compra pública ètica per a l’abastiment de recursos i clàusules socials per a la contractació de serveis, prioritzant, en cas d’igualtat de condicions tècniques, la contractació amb empreses cooperatives L’Administració local com a consumidor ha de tenir un codi estricte de selecció dels productes que consumeix i dels proveïdors que li subministren. 6 . Prendre el compromís de no externalitzar ni privatitzar cap servei públic municipal i paralitzar els que estiguin en procés o necessitin renovar concessió. 7 . Aplicar el màxim de bonificacions i exempcions de taxes i impostos i preus públics municipals a les persones que ho necessitin. 8 . Descriminar negativament en les contractacions i concursos públics aquelles empreses que tinguin filials en paradisos fiscals 9 . Augmentar els percentatge de contractes reservats a Centres Especials de Treball i l’import dels mateixos, i que aquests contractes siguin per un període de temps superior a un any.
10
Per una fiscalitat justa i unes finances ètiques Cal recuperar el control sobre els nostres impostos i finances municipals, fent que paguin més aquells que
tot procurant assegurar una millora de les condicions laborals dels treballadors. •
apostant per treballar menys i amb unes
més tinguin. Penalitzar fiscalment l’especulació, i
condicions laborals justes i dignes., reduint la
potenciar l’economia local. •
Crear instruments que reforcin el posicionament al
jornada laboral a 35 hores •
l’àmbit productiu ha de traduir-se en recuperar el
exerciten un model econòmic al servei de les
control dels serveis municipals. La gestió dels
persones. La compra pública ètica i les clàusules
serveis de competència municipal de manera
socials per a la contractació de serveis tenint en
directa per l’Ajuntament o les seves empreses
compte els volums de consum de l’Ajuntament
públiques, permetrà l’abaratiment i una major
poden ser un mecanisme per afavorir la creació
eficàcia i qualitat de la prestació del servei,
d’un Mercat Social fort a la ciutat i la comarca.
•
eliminant la rendibilitat i el benefici econòmic
Aplicar mesures per potenciar una fiscalitat ecològica. Facilitar el finançament, fomentant les eines ja
Municipalització i gestió transparent i amb criteris socials dels serveis públics. Ser sobirans en
mercat d’aquelles empreses i projectes que
•
Municipalitzar com a eina per a reduir l’atur,
especulatiu en la seva gestió •
Recuperar la gestió dels serveis municipals per garantir-ne la qualitat, la gestió transparent i les
existents (Coop57, Fiare) i crear noves eines locals
condicions laborals dignes.
o comarcals d’estalvi i inversió per l’economia social. Des del micro-mecenatge fins als Grups d’Estalvi Social passant per cooperatives de crèdit. •
Fer ús i promocionar les finances ètiques i solidàries. Cal obrir els comptes en entitats financeres ètiques.
Per una economia social, ecològica, solidària i de proximitat Cal apostar per l’economia social i solidària (ESS) i per l’estructura cooperativa com a model democràtic
Apostar per la municipalització de serveis Cal que recuperem el control públic sobre els serveis municipals. No podem permetre que serveis bàsics de competència municipal com l’aigua estiguin gestionats per empreses privades que únicament busquen el seu lucre. La municipalització d’aquests serveis ha de permetre l’abaratiment, la qualitat i una major eficàcia,
d’empresa, potenciant el teixit productiu local. •
Implantar la Renda Garantida de Ciutadania, com a eina per a garantir les necessitats bàsiques. Garantir l’accés a les necessitats bàsiques a totes les unitats familiars (llum, aigua, habitatge, alimentació, ...) és l'esglaó previ i imprescindible per a qualsevol persona per participar en condicions dignes a la societat.
11
•
Apostar
per
la
promoció
de
l’atur
l’economia
•
assemblees
d’aturats,
organitzacions juvenils).
col·laborativa, la innovació social, el coworking o el finançament col·lectiu (Ouishare, Verkami, XES,
(sindicats,
•
Crear instruments que reforcin el posicionament al
Coop57). Crear espais col·lectius d’avaluació i
mercat d’aquelles empreses i projectes que
proposta de polítiques de Treball/Atur/Ocupació,
exerciten un model econòmic al servei de les
Formació/Educació i Empresa/Indústria/Comerç.
persones.
Plantejar noves polítiques per als treballadors de serveis, compres o proveïdors: les clàusules socials
a
les
empreses
contractades
o
concessionàries inclouran la no aplicació de la Reforma Laboral i la retirada dels ERO i ERTES de les plantilles. •
Promoure un model econòmic alternatiu, local ,cooperatiu i transformador
•
La promoció de l’Economia Social i Solidària (ESS).
•
Revaloritzar
i
enxarxar
aquelles
propostes
econòmiques cooperatives i/o entitats que fan economia buscant incidir en necessitats bàsiques o en un canvi en el model de producció i consum. •
Propiciar la visualització d’un Mercat Social com a eina per facilitar un consum conscient.
•
Impulsar eines pel naixement, creixement i enfortiment de les empreses socials, d’auto ocupació i cooperatives
•
Apostar perquè l’administració faci de pont per facilitar que els treballadors puguin recuperar empreses que estan a punt de tancar, fomentant l’autoorganització dels treballadors en cooperativa o facilitar-ne l’adquisició per part de noves propostes
empresarials
locals,
evitant
la
destrucció del teixit productiu local i de llocs de treball. •
Fomentar, facilitar i promocionar la intercooperació entre empreses de l’economia social i d’aquestes amb el comerç local i les eines de lluita contra
12
Sobirania de CURES I AFECTES: UNA CIUTAT SALUDABLE C ontext
Horitzó
És necessària la implicació dels municipis en la lluita
Cal analitzar l ́impacte en la salut de totes les
per uns serveis sanitaris i sociosanitaris que donin
polítiques públiques, planificar actuacions sobre els
resposta a les necessitats de la població.
determinants en salut des d’una perspectiva bio-psicosocial, fomentar la participació, capacitat de decisió i
Davant
les
tendències
privatitzadores
de
l’administració i tenint en compte els models sanitaris d’arreu dels Països Catalans, l'Ajuntament de Terrassa ha d’apostar per la defensa d’uns serveis públics, universals i de qualitat.
gestió de tota la comunitat en les polítiques públiques i avaluar-ne els resultats. Apostem per desenvolupar una cultura sanitària que embranqui a tota la comunitat i que garanteixi la universalitat d'aquest dret a tota la ciutadania.
Actuant sobre els veritables determinants de la salut: les condicions de vida de les ciutadanes (pobresa, treball, educació, dieta, habitatge, salubritat...) i vetllant per un correcte ús dels recursos, que donin resposta a demandes creixents sobretot pel que fa als aspectes sociosanitaris –atenció a persones malaltes, gent gran, persones amb mobilitat reduïda... Amb aquesta finalitat és important la promoció de la medicina preventiva i la potenciació d’hàbits de vida saludables.
13
MESURES D’EMERGÈNCIA D’EMERGÈNCIA 1. Establir centres d’informació de salut pública (ex.: punts d’informació sobre drogues en espais d’oci nocturn, en centres d’educació secundària...). 2. Garantir un equipament municipal per tal de poder fer una bona atenció i seguiment de les persones afectades per dependéncies i les malalties que se'n deriven. 3. Mancomunar serveis que tenen poca demanda i agrupar les compres de material entre diferents centres sanitaris. 4. Potenciar el Consell Municipal de la Salut, com a espai representatiu de tots els actors de la ciutat, de manera que el resultat del seu treball sigui vinculant pel govern municipal. 5. Exigir que els membres del Ple Municipal que formin part del Consorci Sanitari de Terrassa siguin experts, professionals del sector sanitari o membres d'alguna de les Associacions o Plataformes que treballen en l'àmbit de la sanitat. 6. Realitzar una auditoria de comptes independent de totes aquelles empreses, entitats o institucions que formen el entramat Mútua de Terrassa 7. Efectuar des del consistori un control anual dels convenis de Mútua de Terrassa i CST amb CAT-Salut. 8. Buscar els mecanismes per garantir el respecte i la protecció del dret a la salut, assegurant l’accés al sistema sanitari de totes les persones, sense discriminació. 9. Exigir que es revisin els protocols de totes les intervencions per tal de disminuir les llistes d’espera de les intervencions quirúrgiques 10. Exigir que, en termes de salut reproductiva, als equipaments sanitaris es garanteixi la pràctica de la interrupció voluntària de l’embaràs de forma segura i gratuïta. 11. Fomentar l’ampliació de les tasques del consell comarcal en la detecció i organització de serveis que es poden mancomunar entre els diferents municipis de la comarca en l’àmbit sanitari. 12. Exigir transparència salarial a tot el sector sanitari ja sigui de titularitat privada o pública i establir una escala salarial pactada amb les treballadores i proposar que s’apliqui als centres de la nostra ciutat. 13. Exigir als diferents governs que dotin dels suficients recursos pressupostaris per tal de desenvolupar de manera efectiva la Llei de la Dependència. 14. Exigir la separació efectiva de la sanitat pública de la privada. 15. Exigir la dotació de recursos suficients en l' àmbit sanitari per la gent gran fent especial èmfasi en l'àmbit de la rehabilitació.
14
serà una exigència que haurà de portar a establir nous
Educació sanitària a cada barri
marcs normatius. Per a potenciar l'educació sanitària des de la visió biopsico-social com a eina de prevenció de la salut, cal
•
Potenciar l’ús de medicaments genèrics i la
treballar de forma descentralitzada per poder fer front
promoció d’hàbits saludables i preventius per
a les diferents necessitats de cada barri.
controlar els laboratoris i les farmacèutiques vetllant perquè la seva funció s’alineï amb les
Aquesta tasca cal fer-la a través d'una xarxa
necessitats i demandes de les persones i del
interdiciplinar que inclogui el Servei de Salut i Comunitat de Terrassa, les associacions de cada barris i els Centres d'Atenció Primaria
sistema de salut pública. •
Establir les bases per enfocar el sistema sanitari cap a un model de salut integral, i universals basat en la prevenció (i que treballi per la salut física
Amb aquest objectiu proposem:
emocional i psicològica). • •
medicalització sistemàtica potenciant recursos i
Establir taules interdisciplinàries d’agents de salut, impulsades
coordinadament
des
teràpies naturals que poden ajudar a la prevenció
dels
de malalties i a la millora de la qualitat de vida de
Departaments Socials i Sanitaris municipals, els CAP, farmàcies, establiments, associacions i entitats del sector i amb una implicació activa de
les persones malaltes. •
Fer una diagnosi de salut i de la priorització de les
•
l'eliminació
de
qualsevol
tipus
de
Dotar de suficients recursos tan humans com materials per el transport sanitari a la nostra ciutat
intervencions socials i sanitàries a cada barri des
i comarca.
de les taules d’agents de salut. •
Exigir
copagament de la sanitat pública
la representació veïnal. · •
Tractar la salut de forma holística i evitant la
Afavorir la creació d’espais de salut autogestionats de desmedicalització i d’atenció integral per a la
•
Eliminar les zones blaves i de pagament en tot l'àmbit sanitari públic, CAPs, etc.
millora de la salut i la prevenció de malalties. Aquest espais han de ser una alternativa sanitària o bé poden treballar coexistir amb el sistema
Salut mental Entenent que vivim en una societat de contínues
sanitari públic convencional.
contradiccions i pressions, on prima més el valor
Reapropiació i optimització recursos sanitaris
dels
Cal exigir el retorn dels recursos que ens han retallat
monetari que no pas l’humà això comporta una serie de conseqüències en la nostra salut mental. En contextos de crisi aquestes facilitats per desenvolupar algun trastorn s’agreugen.
amb l’excusa de la crisi i fer-ne el millor ús possible. L’optimització de recursos i el fet de compartir serveis 15
Actualment és superior la mortalitat per suïcidis que la provocada per accidents de transit, aquest fet en part és causat per les greus condicions socioeconòmiques que viu la població i la dificultat per accedir als serveis de suport.
•
Fomentar els serveis municipals d'atenció a la salut mental de les persones des d'una perspectiva inclusiva amb la resta de la societat i que eviti la estigmatització social.
•
Promoure llocs de feina municipals per a persones d'aquest col·lectiu.
•
Apropar la informació a la població sobre l'atenció a la salut mental.
•
Realitzar programes de conscienciació sobre salut mental i els riscos que se'n deriven.
•
Crear un servei públic, adequat a les necessitats de la ciutat, d’atenció a la drogodependència i als transtorns alimentaris.
16
Sobirania de CURES I AFECTES: ÀMBIT REPRODUCTIU C ontext
Horitzó
Vivim en una societat patriarcal, aquest sistema
Apostem per una societat feminista, on totes les
d'organització social consisteix en donar la màxima
persones puguin desenvolupar lliurament la seva
autoritat social i política a l'home blanc, heterosexual,
identitat de gènere lliurement, per una societat basada
adult i cap de família. Es basa en les relacions de
en el repartiment del treball i la riquesa,i no en els
dominació, a través dels criteris de sexe, opció sexual i
fonaments del capitalisme patriarcal el qual prioritza el
edat. Deixant a les dones en una posició de submissió.
treball productiu ja que és el que acumula riquesa. Així doncs, volem una societat que doni valor a les tasques
El sistema capitalista s’ha beneficiat històricament del
de cures i a la feina reproductiva i que la reconegui
patriarcat assignant gènere masculí el sustentament
com a sustentament del treball productiu. També la
econòmic familiar i a la dona les cures, infravalorant
coresponsabilitat
aquest treball.
tasques, ja que el fet de perpetuar que siguin les
El sexe femení es troba en una situació d’indefensió en tots els àmbits: reproductiu, laboral i social. És per
en
el
repartiment
d’aquestes
dones que l’assumeixen, només augmenta la precarització femenina.
aquest motiu que molts moviments feministes s’han
En definitiva on la base de la nostra societat estigui
unit i agafat l'apoderament necessari per a través de
marcada per una educació no sexista, que generi
l’ajuda mútua i l’acció directa fer front a la violència
homes i dones lliures amb unes noves masculinitats i
patriarcal.
amb unes dones empoderades.
17
MESURES D’EMERGÈNCIA D’EMERGÈNCIA 1. Augmentar el pressupost municipal i millorar els serveis actuals per atendre de forma efectiva i immediata a dones afectades per la violència masclista.. 2. Consolidar, ampliar i acostar als barris i al conjunt de la ciutadania la xarxa de serveis municipals (Casa Galeria). 3. Crear un espai de participació activa vinculant a l' ajuntament on hi intervingui els moviments feministes de la ciutat. 4. Realitzar formacions obligatòries per la plantilla municipal en perspectiva de gènere. 5. Actualitzar i renovar un protocol de prevenció, detecció i abordatge de les violències masclistes a tots els organismes municipals que apoderi les dones sense caure en la victimització. 6. Promoció de la contractació pública de dones que estan en situació d’exclusió social o en una situació de vulnerabilitat. 7. Introducció de la perspectiva de gènere a totes les oficines municipals, inclosos Serveis Socials. 8. Suport a les famílies monoparentals encapçalades per dones.
Corresp Corresponsabilitat rresponsabilitat i presència de la dona a la ciutat Entenent que vivim en una societat patriarcal on el rols
Però en canvi, els homes dediquen més temps que les
reproductius i de cures s’aboquen a la dona, creiem
dones en activitats de socialització i d’oci.
oportú apostar per la coresponsabilitat d’aquestes tasques. Donant el mateix valor a la tasca productiva que a la reproductiva i responsabilitzant la figura masculina del paper que li pertoca. A la nostra ciutat tenim una manca de places a centres municipals de cura (escoles bressol, centres de dia…), ja que hi ha una demanda molt més gran que l' oferta municipal. Provocant que les dones de la ciutat s’hagin de fer càrrec d’aquesta tasca
Per aquests motius, proposem l’elaboració de polítiques públiques a través de la detecció de les necessitats de la ciutadania, que promoguin la col·lectivització i socialització de la responsabilitat de cures, i que generin consciència. . •
temps, recollir infants de l'escola..).
reproductiva, i per tant, hagin de dedicar molt més temps a fer aquestes tasques de cura, i renunciar a
Impulsar xarxes de suport mutu i solidari (banc del
•
Consolidar i ampliar la xarxa de serveis municipals
dedicar el seu temps a altres tasques productives, a
de cura i elaborar campanyes de sensibilització
l’oci o al propi temps personal. A més a més segons
que fomentin la coresponsabilitat no només en
les dades estadístiques de l’ús del temps a Catalunya
l’àmbit reproductiu, sinó també en el productiu,
durant el 2011 les dones dediquen un 20% més del
fent partícips els diferents agents socials de la
seu temps en la tasca de cures que no pas els homes. 18
ciutat i garantint condicions dignes per a les
Violències masclistes
treballadores. •
Treballar pel reconeixement del valor del treball
En el conjunt dels Països Catalans durant l’any 2014
reproductiu i de cures: conscienciar a la població
es van produir 23 feminicidis, és a dir dones
de la necessitat del treball reproductiu perquè es
assassinades per culpa de la violència masclista.
pugui dur a terme el treball productiu. •
•
•
Potenciar mesures per promoure la conciliació
Entenem que la violència patriarcal i masclista està
familiar i la coresponsabilitat: ajustar els horaris
impregnada en la nostra societat, és per aquest motiu
dels serveis municipals perquè siguin més
que hem de buscar els recursos necessaris per fer
accessibles a la vida de les persones, flexibilitzar
front a través de l’educació, la sensibilització, però
els horaris laborals municipals.
sobretot l'apoderament de nosaltres les dones.
Realitzar anàlisi estadístic que mostrin l'actual desequilibri entre sexes pel que fa a la realització
A la nostra ciutat existeixen diferents agents feministes
del treball reproductiu i fer-lo públic.
que treballen dia a dia per promoure i lluiten per a una
Realitzar les mesures necessàries perquè la ciutat
societat feminista, també existeixen diferents recursos
disposi de places suficients d'escoles bressol
municipals que no són coneguts pel conjunt de la
públiques, ja que és un dels recursos que facilita
ciutadania.
la conciliació familiar i laboral. •
Potenciar la visualització de les dones a la nostra
pràctica política per a poder fer front a aquesta realitat.
ciutat, tant a nivell històric com en el present. •
Recolzar i fomentar l'intercanvi i trobada de grups de dones feministes per tal de treballar en l'àmbit d'igualtat i qüestions de gènere de la nostra ciutat
•
Fomentar
la
participació
d'organitzacions
i
associacions de dones migrants. •
Fomentar la participació de dones i organitzacions de dones amb diferents opcions sexuals.
•
Augmentar la presència d'escultures urbanes i noms de carrers i places que reconeguin el paper de la dona a la nostra ciutat
La perspectiva de gènere ha de ser transversal en tota Actualment
podem
veure
com
realitzar
una
concentració o una formació, a la nostra ciutat, de manera puntual no resulta efectiu. Necessitem que el conjunt de la ciutadania prengui consciencia d’aquest fet. Per aquest motiu veiem la necessitat de millorar les intervencions i la prevenció per tal d'eradicar la violència masclista en totes les seves manifestacions des de l’àmbit de la parella a l’àmbit comunitari, des de l’àmbit físic fins al psicològic i estructural. •
Dur a terme estratègies de sensibilització ciutadana des de l’Ajuntament davant la violència masclista, durant tot l’any, de manera transversal.
19
•
Instar les empreses a l’elaboració o renovació dels
infants i adolescents en el context dels circuits
protocols de prevenció i abordatge de les
contra el maltractament infantil.
violències masclistes a tots els organismes de l’administració
pública,
adaptats
a
les
especificitats de cada servei. •
Garantir la creació d’una comissió específica en matèria d’igualtat a cada centre de gestió pública
Coeducació
de la ciutat. (CAP, escoles de primària i secundària, Centres Cívics, Residències, Centres de dia, etc.) •
•
Entenent l’educació com la base de construcció d’una nova societat, és necessari implantar, mitjançant les
Oferir al personal de l'ajuntament formació
formacions
continuada en matèria d'igualtat i violències
educatiu la perspectiva de gènere en la totalitat del
masclistes, sobretot en l'àmbit de Serveis Socials.
currículum escolar. Creant recursos i oferint formació
Actualitzar i renovar un protocol de prevenció,
per a que les professionals de l’educació disposin del
detecció i abordatge de les violències de gènere a
coneixement necessari per transmetre els valors
tots els organismes municipals que apoderi les
feministes i d’igualtat.
complementaries,
en
el
currículum
dones sense caure en la victimització. •
Realitzar estudis i anàlisi sobre dones que denuncien i retiren la denúncia, per tal de trobar
•
patrons de comportament i prevenir situacions. •
Analitzar
i
investigar
les
causes
de
conjunt de professionals de l’educació les
•
reincidències en maltractaments en joves i
en les tasques reproductives i de cures.
Utilitzar i coordinar-se amb el recurs de Servei
•
d'Atenció a Homes de Barcelona per tal de poder
alumnes en matèria d'igualtat i treball productiu i
masculinitat allunyades de conductes masclistes.
reproductiu
Realitzar campanyes de sensibilització a les dones
•
de totes les edats per tal de detectar violències
en sectors masculinitzats.
Definir actuacions i campanyes de sensibilització i prevenció
adreçades
a
població
infantil
i
adolescent emmarcades en l'educació formal, no formal i informal. •
Impulsar campanyes per a infants i joves per tal de promoure la normalització i la presència de dones
masclistes en totes les seves manifestacions. •
Fomentar a través dels serveis municipals formacions obertes tant a professionals com a
fer una atenció a aquests i promoure models de •
Introduir en l’àmbit escolar a traves de la sensibilització i conscienciació la correponsabilitat
parelles del mateix sexe. •
Elaborar guies didàctiques de coeducació pel
Elaboració d’una guia per a la detecció i l’actuació
•
Impulsar a través dels serveis municipals que els centres educatius designin als seus consells escolars la persona responsable de la igualtat real i efectiva entre homes i dones facilitant-ne la informació
en situacions de violència masclista que afecten 20
•
•
Acompanyar i ajudar en la formació en igualtat
•
Elaborar estudis sobre l'impacte de la crisi
d'oportunitats entre homes i dones a les famílies
econòmica en les dones tenint en compte les
de l'AMPA.
situacions
Difusió de jocs no sexistes i no violents.
familiars i culturals. •
socials,
econòmiques,
laborals,
Elaborar estudis i anàlisis de la intereseccionalitat entre gènere, origen i renda en relació en com es situen les dones tant en l'àmbit productiu com en
Feminització de la pobresa Durant el 2014 l’atur a la nostra ciutat ha estat de
el reproductiu. •
l'existència del sostre de vidre i les barreres
22.109 persones de les quals 11.228 han sigut
professionals de les dones treballadores a través
dones, és a dir, més d’un 50% de la població a l’atur
de la col·laboració d'organitzacions de dones de la
son dones a la nostra ciutat. Si a aquest factor sumem la precarització del treball femení (igual treball per inferior sou), l’afectació de
ciutat. •
condicions de treball dignes i flexibles per tal de compaginar vida laboral i familiar, entre altres. Es una obvietat que la crisi capitalista actual afecta de forma més violenta a les dones. Capitalisme i patriarcat han anat agafats de la mà fins
mercat de treball. •
fins i tot gratuïta, per tal de realitzar les tasques que
Fomentar i recolzar en la creació de plans d'igualtat a les empreses de la ciutat.
•
Garantir l’accés de les dones a la informació i fer difusió dels recursos al seu abast.
•
Introduir la perspectiva de gènere en totes les oficines d'informació ciutadana que depenen de
els nostres temps, ja que amb la precarització del treball femení s’ha pogut obtenir mà d’obra barata,
Sensibilització i formació en les diferents empreses sobre la segregació de les dones en el
l’atur al sector de serveis tradicionalment feminitzat (12.559 persones) , la dificultat per tenir unes
Desenvolupar diferents accions que mostrin
l'ajuntament. •
Utilitzar els mitjans de comunicació municipals per tal de donar a conèixer la doble discriminació que
fan possible la reproducció i cura de les persones.
reben les dones en situació de vulnerabilitat (migrades, diversitat funcional, diversitat sexual).
•
Elaborar estudis estadístics no androcèntrics sobre
•
vídues que viuen soles i es troben en situacions de
l'ús del temps segons el sexe. Identificar les necessitats de les dones per a què puguin accedir a l’àmbit productiu amb igualtat d’oportunitats. •
Promoció de seleccions de personal amb perspectiva de gènere tant en càrrecs públics com a empreses relacionades amb l'Ajuntament.
Suport i recursos a les dones grans i també a les precarietat.
•
Suport a les dones amb discapacitat i que es troben en risc d’exclusió social.
•
Suport a les preses i ex-preses per tal de que puguin desenvolupar-se lliurement i fugir de l'estigma social.
21
•
•
Desenvolupament de programes i accions que
banda ens referim al respecte, i ho fem en tots els
ajudin a pal·liar les situacions de precarietat i
seus sentits per combatre tota forma de discriminació.
estrès de les persones cuidadores afavorint el
Per altra banda també s'ha de fer referència a la
treball en xarxa.
necessitat de conscienciar i promoure el dret al propi
Afavorir el desplegament de la Llei d'autonomia
cos de les dones, i com aquestes han de ser
personal i atenció a la dependència pe tal de
protegides i apoderades per tal de poder-ne fer total
possibilitar els serveis d'atenció domiciliària,
ús.
teleassistència , entre altres, i donar més cobertura a nivell d'hores i dies de la setmana. D'aquesta manera s'allibera a la dona del servei •
Impulsar programes per a la salut als centres
de cures.
escolars, adreçats majoritàriament a secundaria,
Mediar amb la Generalitat l'increment de
on
residències sociosanitàries i assistides per atendre
reproductiva com atenció a la diversitat sexual per
les necessitats de la població i per tant alliberar a
tal de fer conscienciació i formació sobre aquest
les dones de la tasca de cures. En aquest punt
àmbit.
reivindicar la construcció del centre de dia i les •
•
•
s'incorporarà
Difusió
dels
tant
diferents
aspectes
recursos
de
salut
municipals
residències necessàries.
existents que fan referència a salut sexual i salut
Exigir a les empreses, i fer valer dins de
reproductiva. Ex: Centre de planificació familiar,
l’Ajuntament, la mateixa retribució per a un mateix
centre d'atenció sexual per a joves.
treball independentment del gènere de qui el realitzi.
•
Realització de programes per a una educació afectivosexual millor en els dos sexes i programes que integrin la sexualitat amb persones amb discapacitat.
Identitats sexuals i salut reproductiva Treball sexual sexual Creiem en la diversitat d’identitats sexuals i de gènere, en la construcció d’aquest més enllà del binarisme
Donat que a Terrassa únicament es tracta el tema dels
home, dona i de la norma heterosexual. Hi creiem de
treballs sexuals a l’ordenança de bases de convivència
paraula però també de fet, per això trobem necessari
democràtica de la ciutat i des de la visió de la salut
garantir el lliure desenvolupament d’aquestes, així com
sexual a la consulta sexual i ginecològica, apostem per
el respecte cap a les diferents opcions. Parlem de
un anàlisi real de treball sexual a terrassa per a poder
llibertat en el desenvolupament ja que el nostre horitzó
crear propostes polítiques al respecte.
contempla garantir escenaris sense condicionants, és a dir, on no s’imposin identitats normatives. D’altra
22
•
Elaborar estudis i recerques que permetin aprofundir en el coneixement de la realitat de l'exercici del treball sexual a la nostra ciutat.
•
Creació Pla integral per a l’abordatge del treball sexual i polítiques públiques per part de les treballadores sexuals i entitats feministes.
•
Realitzar
formacions
per
els
treballadors
municipals sobre el treball sexual i la perspectiva de gènere.
23
SOBIRANIA cultural: cultural: cultura i suport a La creació C ontext
H oritzó
A Terrassa existeix un panorama cultural ric i divers,
La cultura és un dels elements principals a l’hora de
malgrat una part important de la creació artística i
bastir un model de societat integradora, solidària i
cultural resta invisibilitzada. Això es deu a un model
dinàmica. Entenem que la cultura ha de ser per a la
que ha potenciat una escena cultural d’aparador, molt
ciutadania un mitjà de relació social, de participació,
centralitzada i amb una voluntat de projecció exterior
de diàleg i de reflexió comuna. La cultura ens ha de
però poc arrelada (Fira Modernista, Programa Estable
permetre
del Centre Cultural i Teatre Principal, Festival de Jazz,
persones i col·lectivament com a catalans i catalanes i
etc.).
com a egarencs i egarenques. La cultura és, per tant,
reconèixer-nos
individualment com
a
una eina d’aprofundiment democràtic i de vertebració Pel que fa a la gestió cultural, les polítiques municipals
social.
de l’Ajuntament han seguit un model de col·laboració públic-privat que implica una certa privatització,
En aquest sentit, l’objectiu de la política cultural
mercantilització i dependència de la cultura envers la
municipal ha de ser el de fer de la nostra ciutat un
iniciativa privada. Per altra part, l’Ajuntament ha
element clau en la revitalització cultural del nostre país
establert una forma de relació força intrusiva amb les
a través de la implicació de tota la ciutadania.
entitats culturals, amb l’objectiu d’obtenir uns resultats
L’ajuntament no ha de suplir ni dirigir la societat civil,
clientelars i electoralistes, que han generat una
protagonista principal de la vida cultural, sinó que ha
dependència
de treballar per assentar unes sòlides bases sobre les
l’administració.
de
les
entitats
culturals
envers
quals el teixit associatiu, l’administració pública i les iniciatives particulars puguin bastir un projecte cultural enriquidor i alliberador per al conjunt de la població.
24
MESURES D’EMERGÈNCIA 1. L’espai públic i els equipaments culturals i cívics han d’estar a disposició de la ciutadania, sense qualsevol tipus de taxes que regulin l'accés a entitats o associacions sense ànim de lucre. 2. Potenciar l’aprofitament d’altres espais i equipaments com escoles, instituts o biblioteques per la realització d’actes o activitats fora del seu horari d’activitat habitual. 3. Apostar pels equipaments culturals de proximitat com a mesura d’accés a la cultura i ampliar-ne els seus horaris per garantir l’accés a tota la població. 4. Crear una oficina tècnica de suport a la creació, producció i difusió cultural. 5. Incrementar el compromís en la promoció de la llengua catalana en tots els contextos públics, i amb especial rellevància en aquells espais on hi te menys presència. 6. Garantir l’accés gratuït i universal als cursos de català a tots els nivells. 7. Gestió d'uns pressupostos en cultura participatius amb el teixit associatiu de la ciutat. 8. Prioritzar les associacions i els col·lectius locals en l’agenda cultural dels espais destinats a allotjar les activitats culturals.
La cultura com a model convivència i el seu patrimoni
de •
Augmentar la implicació dels col·lectius de
La cultura és un dels elements principals a l’hora de
nouvinguts als projectes culturals i potenciar un
bastir un model de societat integradora, solidària i
model de Mostra de la Diversitat menys dirigit i
dinàmica. Cal recuperar la cultura pròpia i integrar-hi
sigui un espai de debat que apoderi als col·lectius
tot aquell vagatge cultural de les cultures que
a relacionar-se en el dia a dia.
conformen Terrassa. Apostar per la memòria i els
•
Potenciar la Cultura Popular com una eina de
elements d’identitat col·lectius, així com reconèixer i
cohesió social i com un espai d'oci per infants,
integrar la riquesa i pluralitat de totes les aportacions
joves i adults.
culturals que constitueixen la cultura catalana.
•
Implicar la societat civil en la defensa de la cultura catalana, reforçant els vincles amb la resta de
•
Promoure una cultura integradora i de qualitat, que
fugi
de
la
mercantilització
i
de
l’homogeneïtzació. •
Fomentar espais de trobada cultural en els barris, defugint del model autocentrat de Terrassa on tot es redueixi a la cultura del centre.
•
cultures. •
Prendre consciència de l’herència de les nostres tradicions culturals i impulsar la recuperació dels elements
culturals
perduts.
Reconèixer
el
patrimoni cultural terrassenc, fent més jornades específiques de difusió d’aquest.
Garantir l’accés a la cultura als col·lectius més vulnerables. 25
•
Revocació immediata dels títols honorífics de la
•
Visualitzar i reconèixer la producció cultural de les
ciutat a persones amb passat franquista, retirada
dones i de les mirades no androcèntriques de l'art
de tota la simbologia de caràcter feixista i revisió i
i la cultura.
modificació del nomenclàtor dels carrers de la •
•
•
Potenciar la vinculació entre projectes culturals i
ciutat a través d’un debat obert i col·lectiu.
artístics amb espais educatius i d'aprenentatge
Potenciar la Cultura Popular com una eina de
comunitari, entitats socials i associacions, per fer
cohesió social i com un espai d'oci per infants,
de la cultura una forma d'auto reflexió crítica
joves i adults.
sobre la ciutat.
Apostar per un model turístic de territori que vingui
•
a Terrassa per l’activitat cultural que es genera entorn al patrimoni promocionant la seva vitalitat i
Implicar als grups de cultura popular en els moviments creatius evitant la seva folklorització.
•
no limitant-lo a complir una funció estàtica en un
Expandir la creació escènica amateur com a via d’entrada a la reflexió artística i cultural.
model de ciutat estètic i de decorat.
Suport a la creació artística i cultural
Principis de participació i transversalitat en la política cultural
Entenem la cultura com a laboratori de pensament que cal que es mantingui viva i procurar que s’allunyi de
La política cultural ha de partir del principi de fer a tot
processos de folklorització que la considerin com a
el municipi partícip de la vida cultural. També es
estàtica.
essencial la vinculació dels projectes culturals en els diferents àmbits de la societat.
•
Utilitzar les noves tecnologies per potenciar la interacció cultural evitant l’efecte barrera que pot suposar per determinats sectors de la població.
•
Arts de Terrassa perquè sigui representatiu també
com el CAET amb el festival TNT, així com en la
del teixit associatiu a la ciutat. •
Recolzar les coordinadores de cultura per tal que
amb l’ESCAC.
s’impliquin en les decisions col·lectives de les
Defensar també altres laboratoris d’idees i creació
polítiques culturals de Terrassa.
a petita escala com el BaumannLab o el Tub •
Reestructurar el Consell Municipal de Cultura i les
Recolzar els moviments de creació i laboratoris mesura del possible continuar establint vincles
•
•
•
Potenciar
l’assemblearisme
de
barri
en
d’Assaig 7.70.
democràcia directa i amb transparència com única
Potenciar la creació artística i cultural dels joves
mediació del govern i apoderament en la gestió
de la ciutat, com a agents innovadors i amb la
cultural pública.
potencialitat de mantenir i ampliar un teixit cultural dinàmic, crític i transformador.
•
Promoure un model cultural popular i no elitista que es basi en el reconeixement i la construcció d’una activitat cultural vinculada a les vides de les 26
persones i a les seves inquietuds. La millora de l’accés a la cultura passa per que cada persona que forma part d’aquesta societat sigui un agent actiu en l’activitat cultural. •
Donar suport obert a la col·lectivització , autogestió,
a
les
iniciatives
individuals
i
col·lectives, a l’associacionisme sense ànim de
La llengua catalana Volem un català com a llengua d’immersió apostant perquè sigui la llengua comuna de cohesió social de les persones que convivim en aquest territori. •
serveixi com a eina d'inclusió i cohesió social a les
lucre i/o de plantejament comunitari, i als
institucions educatives i tota l’administració
equipaments i serveis públics no externalitzats, per a l'avenç d'una economia democràtica, social i solidària en detriment del pes i domini de les
pública. •
Aplicar de manera gradual fórmules de gestió comunitària en diferents equipaments i espais públics, que permetin a la ciutadania guanyar l’accés als espais de la ciutat.
•
•
És important a la ciutat defensar un model de
sostenible, que garanteixi l’accés a les festes de
comunicació obert a la ciutadania i que vetlli per la
tota la població.
representació de totes.
Acostar les festes i les activitats culturals a tots els relacions i de facilitar-ne la participació. Potenciar la realització d’activitats culturals al carrer.
•
Cap a un model de comunicació independent i crític
Fomentar un model de festes participatiu i
barris del poble amb l’objectiu d’enfortir-hi les •
Promoure activament l’ús i el foment de la llengua catalana al teixit associatiu de la ciutat.
indústries i de la mercantilització cultural. •
Blindar el català com a llengua vehicular que
Impulsar casals de joves autogestionats, com a punt de trobada i de lleure, per organitzar-hi
•
Promoure una xarxa local de mitjans de comunicació independents, amb un caràcter popular i crític que proporcioni l’accés a la informació a la ciutadania i que fomenti un espai d’anàlisi i debat.
activitats socioeducatives. Aquests casals alhora han de funcionar com a punts d’informació juvenil. •
Estudiar la disponibilitat i adequació d’espais actualment en desús o infrautilitzats per la seva cessió a entitats o associacions sense ànim de lucre.
27
Programari Pr ogramari lliure Cal potenciar polítiques que permetin l’arrelament i desenvolupament del programari lliure, incidint en les implicacions socials del programari i en la importància del coneixement del funcionament de les eines telemàtiques que s’utilitzen.
•
Establir l’ús de llicències copyleft i el programari lliure a tot l’àmbit de l’administració municipal, i fomentar-lo i promoure’l en entitats i associacions de la ciutat.
28
SOBIRANIA cultural: model educatiu C ontext
H oritzó
L’educació és un dret fonamental que està sent
Entenem l’educació com un dret fonamental i com
amenaçat
i
un servei públic que ha de ser universal i gratuït per tal
conservadores. Els sectors neoliberals volen convertir
de garantir l’equitat i fomentar la cohesió social en el
l’educació en una mercaderia a través de la
marc d’una societat plural. Apostem per l’educació
privatització de serveis, de les retallades en educació i
com una eina d’emancipació i de transformació de la
de l’aplicació de lògiques de mercat en el camp
realitat, que a través de la consciencia crítica permeti
educatiu. A l’altre cara de la moneda, des del
el desenvolupament personal, social i cultural de totes
conservadorisme s’ha volgut aplicar un creixent control
les persones en plena llibertat. Per això apostem per
estatal i burocràtic sobre l’educació, que està acabant
l’educació popular com a forma d’apoderament, que a
amb l’escola laica, democràtica i innovadora.
partir de l’aprenentatge compartit i col·laboratiu ens
per
les
polítiques
neoliberals
permeti teixir una ciutat educadora. A Terrassa estem vivint aquestes amenaces de manera molt concreta i pràctica als centres educatius. Les retallades han suposat un augment de les ràtios i han acabat amb els projectes educatius d’entorn i comunitat. El tancament de línies i escoles senceres ha augmentat el dèficit en equipaments educatius, i la creixent desigualtat ens allunya cada cop més d’un model d’educació inclusiva on la segregació és un dels principals obstacles per la igualtat.
29
MESURES D’EMERGÈNCIA 1. Establir una línia de despesa prioritària per Beques i ajuts a l’estudi. 2. Garantir l’alimentació adequada de tot l’alumnat a partir d’un programa ampli de beques menjador municipals. 3. Assegurar l’accés a material didàctic de qualitat a les famílies i les escoles amb un pla de beques per les famílies i ajudes a les escoles amb més necessitat. 4. Fer pública i accessible tota la informació relacionada amb les subvencions que rep cada centre privat concertat. 5. Establir una normativa pròpia més estricte en el repartiment de les quotes d’alumnat entre centres públics i concertats, generant els mecanismes de control necessaris pel compliment dels acords. 6. Assegurar i garantir els locals i equipaments necessaris a totes les entitats d’educació en el lleure en les condicions adequades pel desenvolupament de la seva activitat. 7. Reclamar, defensar i emprendre accions legals si és necessari, per tal de garantir la construcció del nou edifici de l'Institut Les Aimerigues (actualment ubicat a l'antic edifici de l'Escola Germans Amat), de l'Institut Can Roca (actualment en barracons) i de la reubicació de l'Escola Sala i Badrinas. 8. Reclamar, defensar i emprendre accions legals per tal de garantir el manteniment la línia de P3 de l’Escola Marià Galí 9. Reactivar accions, serveis i activitats que han quedat aturades per la manca de finançament en el Pla de Barris i en el Pla Educatiu d’Entorn i reelaborar el Pla Educatiu d’Entorn amb una mirada integral i de ciutat. 10.
Aturar les externalitzacions de serveis complementaris de l’àmbit educatiu (menjadors, neteja, etc) i apostar
per les empreses d’economia social i solidaria en cas que no sigui possible.
Per la defensa d’un model d’educació d’educació pública, inclusiva i equitativa
•
Exigir i treballar per la suspensió dels concerts a escoles que segreguen nens i nenes i que no
Entenem l’educació com un dret universal i com un
escolaritzen la part proporcional d’alumnes amb
servei públic que ha de ser de tots i totes. Per això
situació
s’ha de promoure un model educatiu que sigui garant
municipi.
de l’equitat i l’igualitarisme, i no un sistema elitista i de
•
segregació. Apostem doncs per un sistema educatiu públic, per la municipalització dels serveis educatius i per la fi de la privatització i la segregació educativa.
socioeconòmica
desafavorida
del
Establir una moratòria que impedeixi la creació o l’ampliació de línies privades concertades.
•
Estudiar, analitzant les necessitats del mapa escolar, la construcció d'una nova Escola Pública als terrenys de la Mina d’Aigües per equilibrar
•
Integrar
les
polítiques
educatives,
de
l'oferta educativa pública en aquesta zona, que
desenvolupament comunitari i urbanístiques per
presenta
avançar cap a un model d'escola no segregada.
concertades.
una
alta
presència
d'escoles
30
•
Declarar Terrassa una ciutat desobedient a la LOMCE (i a la LEC) i oferir assessorament tècnic i legal als centres educatius.
Per una educació vinculada a la ciutat i per una ciutat implicada en l’educació Creiem que l’educació va més enllà dels centres
Primera infància i Escoles Bressol
educatius, ja que tots som agents de l’educació i que tots tenim sempre coses a aprendre. Per això volem
Entenem la primera infància com una etapa clau en
un model de ciutat educadora com un concepte pràctic
l’educació i el desenvolupament dels infants. En
que es basi en una xarxa d’aprenentatge compartit i
aquesta etapa tant prematura i important, ja
col·laboratiu.
s’estableixen moltes diferències i desigualtats entre infants i famílies, ja que l’escolarització no és obligatòria i l’accés i els preus no en faciliten la seva
•
com a concepte pràctic i real des del punt de vista
universalitat. Per això defensem la municipalització del
comunitari i cultural així com des del punt de vista
Servei de les Escoles Bressol, l’eliminació de les taxes
urbanístic.
i la reducció de les ràtios per la millora de la qualitat educativa i les condicions laborals dels i les
Avançar cap a un model de “Ciutat Educadora”
•
Promoure la implicació d’entitats, associacions i
treballadores. Volem teixir un sistema municipal
altres agents educatius en el desenvolupament
d’Escola Bressol que ens ha de servir per avançar cap
d’un pla formatiu de ciutat perquè totes les
a un model de cures i d’educació compartida i
escoles, instituts i agents educatius incloguin una
socialitzada.
mirada de gènere a l’educació. •
Promoure la vinculació dels projectes d'economia social i cooperativa amb els centres que
•
•
Reforçar i ampliar els espais de trobada entre
imparteixen formació professional, i establir com a
famílies i infants. Crear un Projecte d’Espais de
prioritat del Consell de la FP de Terrassa, el
Criança Comunitària.
foment d'una economia local cooperativa i una
Municipalització progressiva de les escoles bressol
xarxa d'aprenentatge i debat al respecte. •
privades. •
Avançar cap a la supressió de les taxes a les
sota els principis de la participació i la vinculació
Escoles Bressol Municipals. L’educació ha de ser
de tots els agents educatius.
un dret universal, públic i gratuït del 0-3 a la Universitat. •
Elaboració d’un nou Projecte Educatiu de Ciutat
•
Potenciar i donar suport als espais de coordinació de les entitats de lleure educatiu i donar veu a
professionals
aquestes entitats en els espais de debat, decisió i
municipals de les Escoles Bressol i reducció de les
participació sobre l’àmbit socio-educatiu per tal de
ràtios d’infants per educadora per la millora de
dignificar i reconèixer la seva tasca com a
l’atenció i la qualitat educativa així com les
dinamitzadors socials i educatius de la ciutat.
Augment
de
la
plantilla
de
condicions de treball dels i les educadores. 31
•
Prioritzar la reobertura dels patis i espais dels
amb les desigualtats educatives i fomentar un entorn
centres educatius que puguin tenir una funció
de treball i aprenentatge col·laboratiu i no competitiu.
social, apostant per un model de gestió comunitària implicant entitats i associacions.
•
Crear una comissió de treball contra la pobresa a l’escola, que sigui oberta i s’encarregui d’aplicar
Per una educació democràtica i per una democràcia educativa
les mesures d’emergència contra la pobresa a l’escola, d’avaluar la seva funcionalitat i de
L’educació ens ha d’ensenyar a ser persones
proposar nous mecanismes i estratègies contra les
implicades i actives en tot allò que passa al nostre entorn. Per això apostem fermament perquè l’educació sigui una escola de democràcia real i directa, que
desigualtats educatives. •
•
Fer de les Escoles i els centres educatius espais de participació i apoderament dels infants i les
democràcia directa i en l’assemblearisme.
famílies per tal d’implicar tots els agents educatius
Promoure l’associacionisme, l’organització i la
en el procés d’aprenentatge.
implicació de l’estudiantat, el professorat i les
•
Fer accions per impulsar la lectura com a element clau de generació d’esperit crític.
Potenciar espais de participació real i vinculant de
famílies als centres educatius per enfortir els
significativa
educatius. •
•
d’educació
espais d’educació formal amb altres entorns
l’auto organització de tots els agents educatius.
tota la comunitat educativa basats en la
projectes
basada en l’experiència i la relació, que connecti
promogui la participació en la presa de decisions i
•
Fomentar
•
Promoure un Pla d’Activitats Extraescolars i
vincles entre la comunitat educativa com el
d’educació en el lleure per garantir l’accés de tots
principal agent de l’educació.
els infants i famílies en espais d’educació no
Potenciar la participació d’infants i joves en espais
formal.
de decisió, debat i reflexió sobre el model de ciutat, defugint de l’escenificació i el simbolisme i apostant pels espais de participació existents com altaveus de joves i infants.
Èxit educatiu Entenem que la clau de l’èxit educatiu es troba en assegurar unes condicions socials d’equitat i d’igualtat entre els alumnes. Per això creiem que la millor manera de lluitar contra el fracàs escolar és acabar
32
Sobirania de l’espai públic Context
H oritzó
L’evolució de Terrassa en el marc de les dinàmiques
Cal entendre l’espai públic no només com a lloc físic
de la regió metropolitana de Barcelona s’entén a
sinó des del seu caràcter simbòlic que el fa
través de la ordenació urbanística i el model de ciutat
indispensable a la vida urbana. És un referent en el
que s’estableix amb els diferents plans d’ordenació. El
qual els ciutadans, per una banda, es reconeixen com
darrer d’ells, el POUM aprovat per unanimitat el 2003,
a membres d'una comunitat i retroben i recreen la
a més de condemnar tots els espais periurbans va ser
seva història col·lectiva, i, per una altra, queden
una clara aposta per una ciutat desenvolupista, de no
confrontats amb el canvi i la innovació, elements
qüestionament del creixement i amb una clara
essencials a la ciutat.
priorització
dels
interessos
econòmics
de
les
immobiliàries.
Construïm uns espais públics que siguin l’àmbit físic de l’expressió col·lectiva i de la diversitat social i
Aquesta visió de l’espai públic a lliure disposició dels
cultural. Un espai per a tothom, un espai polític que
interessos del mercat, es a dir, dels beneficis
pugui ser el continent de la sobirania popular on totes
econòmics, porta a que el ciutadà es comporti com un
les decisions responguin als interessos col·lectius.
client, com un usuari de la ciutat, que usi la ciutat segons la seva solvència, els béns i serveis socials tendeixen a la mercantilització, a la monetarització de l’exercici de la ciutadania. El ciutadà usuari de la ciutat metropolitana és àtopic, no és d’un lloc, i la consciència cívica tendeix a diluir-se, a debilitar-se.
33
MESURES D’EMERGÈNCIA 1. Revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal com a mesura clau per a establir un nou model de ciutat a nivell d’espai públic, educatiu, residencial i cultural. 2. Aprovació d’un Pla Local d’Inclusió Social 3. Revisió de l’Ordenança de Bases de Convivència Democràtica a la Ciutat per tal d’exloure’n aquelles visions punitives de les característiques fonamentals de determinats grups que en puguin suposar la discriminació o empitjorament de les seves condicions de vida. 4. Dissolució dels Grups d’Intervenció Especial (GIEs) 5. Exigir a l’Entitat Metropolitana del Transport la consideració de Terrassa dins de la zona 2 tarifària per facilitar els desplaçaments amb transport públics. 6. Ampliació de les zones peatonals en els barris. 7. Revisió del concurs públic de concessió del servei d’autobusos i revisió dels procediments realitzats fins al moment. 8. Regulació de la publicitat en l’espai públic i prohibició dels continguts discriminatoris cap a qualsevol col·lectiu (dones, immigrants, LGTBQIA...).
Urbanisme, construint societat
•
Municipal ha de ser subjecte a processos
Defensem un model de ciutat compacta, mediterrània i
participatius reals, en els quals la població tingui
diversa, on cada una de les seves parts presenti un
tota
grau de complexitat, barrejant amb l'activitat residencial
equipaments
comerç,
informació
rellevant,
accessible
i
com econòmics, que poden suposar aquestes
infraestructures i serveis.
modificacions. •
Les
plusvàlues
generades
per
l’actuació
urbanística dels ens públics i dels particulars han
cohesionadora. Aquest model requereix densitats
de repercutir en la comunitat.
raonablement altes i una bona integració territorial. Per fer-la possible és necessari apostar per la renovació de
la
entenedora dels impactes, tant ambientals, socials
industria,
Una ciutat dinàmica i intensa, complexa i socialment
La modificació del Pla d’Ordenació Urbanística
•
Elaborar programes col·lectius entre grups de
la ciutat construïda, evitar el consum de més sòl i
barris de debat entorn als espais col·lectius i
protegir les àrees no urbanitzables, a través de
l’urbanisme
mesures transversals que integrin en un sol fet
cohesionada, que respecti i potenciï la seva
simbòlic la ciutat i el seu entorn, i que no els
identitat però a la vegada generi vincles entre
confrontin.
aquests i el centre, trencant la dinàmica
per
tal
de
tenir
una
ciutat
centralitzant de concepció de l’espai públic. •
Oposició a la venda de sòl públic amb tendència a intentar incrementar-lo per a fins socials. 34
•
Realitzar un cens d’espais inutilitzats susceptibles de complir una funció social, realitzant una priorització per barris en base a les necessitats que identifiquin les taules sectorials de barri compostes pel teixit associatiu d’aquest, amb caràcter vinculant.
•
En tots aquells espais inutilitzats privats que s’identifiquin a través del cens i que hagin estat prioritzats, arribar a acords amb la propietat per tal de definir les actuacions urbanístiques i vetllar pel seu màxim rendiment social, incentivant la seva cessió a través d’exempcions o bonificacions a l’IBI i d’altres taxes municipals.
•
Expropiar declarant-ne la funció pública, aquells espais privats en els quals en el termini de dos
Convivència, un espai per a totes No hi ha espai públic sense comunitat i és per això que cal reforçar els vincles que ens uneixen i treballar per a què l’espai públic sigui un espai de tothom i no un simple espai de pas. Cal sobretot trencar amb la dinàmica històrica que ha limitat l’ús d’aquest als homes adults i n’ha exclòs les dones, la gent gran i els infants. És per això que proposem un seguit de mesures destinades a fer d’aquest entorn un marc de convivència entre totes les persones i que fomenti la identitat col·lectiva entre totes les terrassenques i terrassencs. •
Convivència Democràtica a la Ciutat per evitar un
anys no es pronunciï el propietari, després de
model punitiu contra aquelles persones amb risc
l’exposició pública de la infrautilització de l’espai. •
d’exclusió social, eliminant les hores de treball a la
Aplicar, quan sigui convenient, tots els instruments
comunitat per a aquests grups i que respongui a
que la legislació urbanística i d'habitatge posa a
les necessitats d’ús de l’espai públic de la
disposició de l'Ajuntament en matèria de política de sòl; edificació forçosa i registre de solars sense edificar, àrees de tempteig i retracte i expropiació
població i no només a criteris estètics. •
denigrant o discriminatòria cap a les dones,
Identificar els sòls contaminats en l’entorn urbà
col·lectius de persones migrants o població en risc
per tal d’establir prioritats en el tractament dels mateixos i buscar-ne la possible reparació i responsabilitat civil dels causants del dany. •
d’exclusió social. •
percepció
al municipi, es destinaran de forma prioritària a de
rehabilitació
urbanística
negativa
i
de
vulnerabilitat
de
determinats espais, tant de dia com de nit, per
que
part de les dones i aprofundir en uns espais que
responguin a les necessitats expressades per la ciutadania a través de processos de participació.
Realitzar estudis de camp de la ciutat en perspectiva de gènere per tal d’identificar la
Els beneficis derivats de les activitats constructives projectes
Prohibir la publicitat a l’espai públic de forma gradual, especialment aquella que pot resultar
de la propietat o limitada a l'ús de fruit. •
Replantejament de l’Ordenança de Bases de
permetin ser gaudits per tothom i tot el dia. •
Reforçar el Pla per la Diversitat Sexual, Afectiva i d’Identitat de Gènere establint un pressupost destinat a la prevenció i realitzant una anàlisi de ciutat de la situació en termes de discriminació en
35
•
l’àmbit local per assegurar una prevenció efectiva
seguretat en tots els aspectes, facilitant la planificació
de la LGTBQIAfòbia en aquells punts conflictius.
de totes les activitats de la vida quotidiana i fent
Apostar per un espai públic laic i que respecti la
possible l’accés a la ciutat en igualtat d’oportunitats.
llibertat d’expressió sempre i quan no se’n derivin actituds discriminatòries contra cap col·lectiu
•
les seves activitats als parcs infantils sinó que
• •
Dotar d’una perspectiva de gènere la memòria del Restructurar la xarxa a través de criteris d' ecoeficiència i el foment de les distàncies curtes i la transversalitat per tal de disminuir l’impacte
Elaborar un Pla de Convivència que fomenti les
ambiental.
actuacions intergeneracionals i interètniques de cara a millorar la convivència, fomentar l' ajuda
concretes
Pla de Mobilitat 2015-2020.
mesures per a la convivència. •
accions
Municipals.
puguin disposar, com qualsevol adult, de tot l’espai que requereixin per al lleure, fomentant
les
es duguin a terme mitjançant Plans d’Ocupació
Avançar cap a una ciutat educativa en tot el seu conjunt on les nenes i els nens no hagin de limitar
que
desenvolupades a la memòria del Pla de Mobilitat
vulnerable. •
Garantir
•
Prioritzar la xarxa de vianants per sobre de les
mútua i que potenciï les singularitats de cada barri
altres xarxes de mobilitat, amb un canvi de fases
i la valoració d’aquestes.
semafòriques (cost 0). •
Fer campanyes de conscienciació col·lectiva per tal de racionalitzar els desplaçaments.
Accessibilitat i mobilitat Terrassa ha de ser accessible, cal fer una nova política
•
Augmentar encara més les zones 30 a la ciutat.
•
Foment del transport col·lectiu i dels vehicles d’alta ocupació, establint zones de recollida de
de mobilitat i transport a escala local i comarcal per afrontar els reptes i els problemes derivats d’un creixement desmesurat en la utilització de l’espai i dels recursos no renovables. Les ordenances municipals relacionades amb la mobilitat responen a necessitats específiques però no a una visió integrada per tal d' aconseguir un canvi d’hàbits progressiu.
passatgers destinades a compartir vehicle. •
Exigir a la Generalitat el canvi de la zona tarifària del transport públic integrat (de 3 zones a 2 zones)
•
Establir una xarxa completa, continua, segura i única per a vianants i ciclistes.
•
Restringir la circulació del vehicle privat a zones estratègiques.
S’ha d’oferir la major diversitat possible d’opcions de
•
de vehicles de tracció mecànica, els beneficis de
mobilitat, privilegiant els recorreguts per a vianants
la zona blava i les infraccions de trànsit a
que es recolzen a la varietat funcional del teixit urbà.
campanyes de mobilitat i a accions concretes.
Els transports públics han de donar resposta a la varietat d’horaris del món reproductiu, que genera uns
•
Que la participació de la Taula de la mobilitat sigui realment vinculant.
recorreguts que no són ni lineals ni uniformes. Hem de pensar la mobilitat responent a la diversitat i a la
Destinar una part de la recaptació sobre l’Impost
•
Remunicipalització del servei d’autobusos. 36
•
Fer la ciutat accessible a tota la població tenint en compte la diversitat funcional.
•
Augmentar els carrils bici sota criteris de seguretat i continuïtat, no com una suma d’actuacions no integrades.
•
Augmentar les plaçes d’aparcament segur per a bicicletes i posar estacions de recàrrega per a bicicletes elèctriques.
•
Posar en marxa novament el servei de lloguer de bicicletes dins del programa Ambicia’t a cost 0 que es troba en suspensió temporal.
•
ciclable continua amb les localitats veïnes, com ex.
Sabadell,
St
Quirze,
•
combat
té
efectes
és la que les regidories de Medi Ambient i Urbanisme treballen conjuntament, en favor de la ciutadania i el medi. Malgrat la rellevància social i ambiental del Parc de Vallparadís, Terrassa té tan sols 9 m2/habitant, molt per sota dels nivells europeus recomanats. Contra el gris mediocre del model urbà, avancem cap a uns ciutat i que permetin un millor contacte entre la societat i la naturalesa. •
Incrementar la superfície verda a la ciutat, emprant els espais que han quedat buits i sense
senyalitzat i sense obstacles.
utilitat social, sobretot prioritzant aquells barris
Augmentar la freqüència dels autobusos, avui la
amb menor superfície per habitant com ara Ca
mitjana és cada 17 minuts, sobretot prioritzant les
n’Anglada, que només té 2.3 m2/habitant.
Augmentar els carrils bus per tal de que els
•
Potenciar la utilització dels solars com a espais per afavorir la biodiversitat urbana (horts i jardins).
•
Fomentar un model de zona verda adaptat a les
autobusos gaudeixin de prioritat de pas i puguin
condicions mediterrànies per tal de millorar
competir amb el vehicle privat.
l’eficiència en l’ús de l’aigua i reduir la incidència
Millorar l’accessibilitat a peu, bicicleta i transport
de problemes fitosanitaris.
públic a les zones industrials. •
i
antidepressius. És per això, que una política encertada
reestructurar la xarxa sota criteris d’ecoeficiència.
•
l'agressivitat
Garantir un camí escolar segur degudament
linies 9, 3, 1, 8, que són les més utilitzades i •
l'estrès,
Rellinars,
Matadepera... •
Està demostrat que el verd proporciona benestar,
espais verds inclusius, regeneradors de l’aire de la
Potenciar la connexió segura a través d’una xarxa per
Espais verds, visquem la ciutat
•
Facilitar el reconeixement dels diferents entorns
Realitzar un pla de finançament per dur a terme
verds de la ciutat, a través de la seva singularitat i
les accions proposades, eliminant i destinant
introduir elements identificatius de la vegetació.
l’import que suposen els beneficis privats en la prestació dels serveis actualment.
•
Millorar la xarxa de camins que connectin la ciutat amb l’entorn natural, per incrementar-ne la seguretat per als vianants i marcar noves rutes cardiosaludables per facilitar l’exercici físic i no concentrar-lo en els espais urbans.
37
Seguretat no vol dir persecució
•
concretes, per tal d’establir les necessitats
La seguretat ciutadana és un dels principals motius de
específiques en polígons industrials, zones
preocupació de la nostra societat, sensació moltes
comercials, zones d’oci i zones allunyades del
vegades fomentada i manipulada des dels mitjans de comunicació i des del poder establert, i és per això que cal no frivolitzar sobre el tema i avançar cap al model que volem.
perímetre urbà. • •
tots els drets, i especialment accedir a un advocat de confiança abans de prestar declaració, ser
les persones.
examinats per metges de la seva confiança, i que la seva família i afins siguin informats del fet i lloc
Les solucions expeditives, malgrat que es portin a
de la seva detenció així com el seu estat de salut i
terme en nom de la seguretat, la convivència o el
situació judicial •
Revisió del model policial de Terrassa per eliminar
•
La Coordinadora per la Prevenció de la Tortura esdevindrà membre assessor i de consulta del
de persecució a moviments socials per part de la
Consell Municipal de Seguretat Ciutadana, en cas
policia local. Garantir que els cossos municipals de
que sigui necessari. •
Els Parcs i jardins públics han de ser vigilats per
casos de violència masclista, d’homofòbia i de
els cossos de seguretat públics, prescindint de les
transfòbia que assegurin una bona i justa atenció
empreses de seguretat privades.
de les persones afectades per atacs homòfobs o
•
la Tortura de l’ONU.
qualsevol comportament xenòfob, discriminatori o
policia tinguin i compleixin protocols per atendre
•
Aplicar i garantir que la Policia Municipal sempre compleixi el Protocol Facultatiu per la Prevenció de
persones. •
Garantir, amb rapidesa i eficàcia, que tota persona detinguda per la Policia Municipal tingui garantits
el dret a la seguretat col·lectiva i el dret a la llibertat de
lesionen els drets i llibertats fonamentals de les
Especialització de la Policia Municipal en delictes ecològics i contra el Medi Ambient.
Cal partir de la base de la premissa de l'equilibri entre
civisme, són generalment poc efectives i tot sovint
Elaborar estudis sectorials de seguretat en zones
•
Garantir un protocol entre l’Ajuntament i les
transfòbics.
empreses privades de seguretat, on aquestes es
Fer de la Junta Local de Seguretat un òrgan
comprometin a complir uns bons serveis i
transparent per a la ciutadania.
funcionaments, a l’estil d’una carta de serveis que
Potenciar el Consell Municipal de Seguretat
garanteixi una bona actuació, basada en el
Ciutadana com un organisme participatiu i obert a
respecte dels drets humans per part dels agents
totes les entitats de Terrassa on es puguin adoptar
privats de seguretat. En aquest aspecte, els locals
mesures concretes i no sigui un lloc només de
d’oci, amb porters, també hauran de signar aquest
consulta i informació. Obrir la seva participació als
protocol.
col·lectius i associacions que hi vulguin participar.
•
Desenvolupar
campanyes
d’educació
i
sensibilització per fomentar bons hàbits en la 38
conducció de vehicles, motocicletes, ciclomotors i
•
bicicletes, així com educació vial dels vianants. •
•
Oferir cursos de formació continua per al personal municipal en matèria de protecció civil.
Seguir escrupolosament el principi de multar
•
Dotar l’Ajuntament d’una aplicació informàtica de
exclusivament com a element dissuasori i mai com
servei de notificacions personalitzades, a través
a element recaptatori.
del sistema push, per fer arribar a la ciutadania
La llengua catalana, llengua vehicular i de
d’avisos d'emergència de Protecció Civil.
comunicació de la Policia Municipal, amb formació
•
a la Policia Municipal en àrab.
Revisar el POUM per adequar-lo a les necessitats dels diferents vehicles dels serveis d’emergències.
•
Instar i reclamar a la Generalitat de Catalunya a que el Parc de Bombers tingui un mínim de 8
Protecció civil i emergències
bombers per guàrdia.
Davant la premissa que el risc zero no existeix, els
•
mitjans necessaris, a nivell de vehicles i material
compromisos en matèria de Protecció Civil i emergències: •
per al Parc de Bombers. •
vigilància d’incendis forestals i interpel·lar a les
d’Emergència Municipal (PBEM),
diferents administracions (Diputació de Barcelona,
Municipal
(PAM)
i
del Pla dels
Generalitat de Catalunya, etc) el compliment de les
plans
mateixes mesures.
d'emergència específics.
•
Ampliar les mesures de prevenció i sobretot de
Vetllar per la constant actualització del Pla Bàsic d’Actuació
•
Instar i reclamar a la Generalitat de Catalunya els
Instar i reclamar a l’Agència Catalana de l’Aigua
•
Manteniment i construir més dipòsits d'aigua per
(ACA) que faci les tasques de manteniment i
ajudar en les tasques d’avituallament d’aigua en
neteja a les rieres del terme municipal.
l’extinció d’incendis.
Fomentar i establir campanyes d’educació i conscienciació en matèria de protecció civil,
•
Adequar la xarxa d’hidrants i punts d’aigua a les necessitats d’extinció i risc.
prevenció d’incendis urbans i forestals, mesures d’actuació en cas de risc i perill, en tots els centres educatius de la ciutat, públics i privats, des de la primària fins la universitat. •
Tenir sempre les darreres eines tecnològiques que permetin accedir a tota la informació necessària en les activacions dels plans de protecció civil.
•
Tenir un contacte permanent amb la Direcció General de Protecció Civil, per tal de vetllar en els criteris de prevenció i elaboració dels plans dels riscos
d'incendi
forestals,
meteorològics
i
accidents químics. 39
Sobirania habitacional Context
Horitzó
A conseqüència del model neoliberal que prioritza el
Hem de recuperar la sobirania residencial, per tal de
benefici econòmic per sobre dels drets més bàsics i
restablir en favor de l’ interès col·lectiu, la funció social
fonamentals, el model residencial arreu i en especial a
de l’habitatge com un dret col·lectiu i fonamental,
la nostra ciutat, en la que un de cada quatre
apostant per la desmercantilització d’un dret tant bàsic
habitatges construïts després del 2006 son buits, s’ha
com aquest, que no pot quedar a la lliure disposició
basat en una política econòmica que fa servir la
del mercat.
mercantilització de l’habitatge com a suculenta font d’ingressos per a determinats sectors privats i el
Cal fomentar doncs, formes alternatives de tinença
mateix ajuntament, que ha jugat a ser promotor
d’habitatge, que precisament s’encarin cap a aquest
immobiliari
Municipal
horitzó, com poden ser el dret de superfície, les
d’Habitatge que no hem d’oblidar que s’alimenta de
cooperatives d’habitatge en règim de cessió d’ús, el
capital íntegrament municipal, joc que ha costat el
moviment okupa, la masoveria urbana o la gestió
43% del deute municipal actual.
comunitària.
Un únic missatge repetit per immobiliàries, entitats
És precís, denunciar l’especulació urbanística, el
financeres, administracions públiques i mitjans de
desús de molts habitatges, i els beneficis fiscals que
comunicació “ara és el millor moment per comprar”.
fomenten l’especulació, començar a mirar a llarg
Unes polítiques fiscals que desgraven únicament per la
termini i definir de la ma de molts col·lectius i
compra,
incentiva
associacions que treballen aquest àmbit com es
l’especulació, amb una liberalització del lloguer que el
concreta el model d’habitatge que volem, qui n’ha de
desautoritza com a alternativa real i amb un
tenir la propietat, quants models poden conviure a la
insignificant parc d’habitatge social.
vegada i quina estratègia pot ser la millor per
mitjançant
una
política
la
de
Societat
sòl
que
aconseguir-ho.
40
MESURES D’EMERGÈNCIA 1. Eliminar l’exempció d’un 50% en la quota de l’Impost de béns immobles propietat d’empreses de construcció, promoció i urbanització immobiliària. 2. Acabar amb el model de reallotjament en pensions o habitatges temporals. 3. Cal controlar la gestió del parc d’habitatge públic i protegit (per evitar la mala gestió i el frau). 4. Prohibició de desnonar per motius econòmics els habitatges habituals. Moratòria immediata de tots els desnonaments d’aquestes característiques. 5. Donar suport a aquelles persones que estiguin ocupant edificis infrautilitzats, per respondre a la seva necessitat d’habitatge. 6. Posar en lloguer social i protegit tots aquells habitatges buits propietat de la societat municipal d’habitatge. 7. Imposar unes noves condicions sobre els contractes d’arrendament de lloguer social, per tal de garantir certa estabilitat als arrendataris. 8. Aturar els desnonaments mitjançant la intervenció dels serveis socials municipals i mediació entre les entitats bancàries i els afectats per tal d’aconseguir el lloguer social. 9. Realitzar una auditoria de la Societat Municipal d’Habitatge per tal d’identificar i quantificar la part legítima i il·legítima del deute i si hi ha responsabilitat dels administradors en la gestió de la societat. 10. Garantir el subministrament d’aigua i energia a tots els habitatges. 11. Fomentar l’empoderament de l’afectat en el sí de l’oficina d’intermediació hipotecaria i donar a la PAHT i el teixit associatiu implicat un paper fonamental en el curs de la mediació.
Gestió de l’habitatge S’ha de garantir la funció social de la propietat
•
assessorament jurídic des de l’oficina d’habitatge
aplicada a l’habitatge i el sòl, s’han d’impedir els
que a petició de les parts realitzarà els contractes
habitatges buits, especialment els que son propietat de
entre el propietari el masover i gestionarà la
bancs i grans inversors així com aturar les compres a preus irrisoris per part d’especuladors, per tal d’extreure’n benefici d’un dret tan bàsic com és l’habitatge. •
Fomentar i facilitar la masoveria urbana prestant
masoveria de forma gratuïta. •
Redacció d’un Pla d’habitatge, amb la finalitat entre moltes d’altres de: o Identificar les necessitats d’habitatge a Terrassa (quantitat, tipologia etc).
Assessorament jurídic a tots aquells propietaris que vulguin cedir les seves vivendes al consistori a través de la figura jurídica de la cessió d’ús, per tal de que puguin complir una funció social a canvi de determinades exempcions sobre l’IBI o les taxes
o Identificar la disponibilitat d’habitatge i sòl públic construït, així com locals i qualsevol immoble que pugui ser susceptible de complir una funció pública.
municipals. 41
o Crear un cens d’habitatges buits a la ciutat,
amb
•
actualitzacions
cooperatives d’habitatge on una part dels
periòdiques per tal de que aquells
associats puguin col·laborar amb treball a la
pisos que s’han adjudicat com a
comunitat.
conseqüència
de
procediments
•
d’execució hipotecaria no hi quedin exclosos. o Establir les carregues impositives als
•
rentadores, assemblees, ajudes....
•
Realitzar plans de rehabilitació i eficiència energètica, consensuats amb el veïnat sota criteris
o Impulsar la masoveria urbana. o Fomentar la cessió d’us a empreses
Desenvolupament d’espais comunitaris de serveis comuns:
habitatges buits.
de proporcionalitat cost-benefici. •
socials i cooperatives. •
Cessió del sol públic o cedit a l’administració, a
Informar de totes les modificacions del Poum que resultin trascendents, per tal de poder engegar
Iniciar una campanya per tal d’informar a les
processos participatius i vinculats oberts a tota la
entitats bancàries i empreses de construcció,
ciutadania.
urbanització i promoció immobiliària de les facilitats de les que disposen per posar en lloguer les vivendes de la seva propietat. •
Aplicar l’expropiació temporal per usdefruit d’aquells habitatges buits que no s’acullen a les facilitats que dona l’administració.
Accés a l’habitatge social i protegit És imprescindible ampliar el parc públic d’habitatge de la ciutat de Terrassa per tal de fer front a la creixent demanda d’habitatge social i protegit, a Terrassa tota la demanda de lloguer social es canalitza a través del
Nova construcció construcció i gestió del sòl
fons de lloguer social qui només disposa de molt poques vivendes i en gran part en males condicions.
La política de nova construcció i de gestió del sòl, no pot respondre a interessos mercantils constituint una
•
Sobre la nova construcció, reservar un 20% dels
suculenta font d’ingressos per uns quants en
metres horitzontals d’habitatges de lloguer social
detriment de la resta, hem de garantir que aquesta
en construccions de més de 2500m2.
gestió respongui a la seva essencial funció social
•
El percentatge d’habitatge social per a persones
contant amb els moviments socials i al teixit associatiu
en risc d’exclusió social (contingents especials) en
de la ciutat en totes aquelles decisions relatives a
promocions d’habitatge, no podrà ser inferior al
aquest àmbit.
20% del total d’habitatges de la promoció. •
• •
Potenciar l’entrada d’habitatge social al fons social
Recuperació del dret de tempteig i retracte per
d’habitatge que gestiona el departament de
part de l’ajuntament de Terrassa.
polítiques socials d’habitatge de l’ajuntament de
Totes les noves construccions públiques seran
Terrassa, per a reallotjar tots els casos, de
exclusives de lloguer social.
persones o famílies desnonades per raons econòmiques i en situació de vulnerablitat. 42
Garantir la funció social habitatges infrautilitzats
dels
•
propietaris de pisos buits que actualment no compleixen amb la seva funció social en el marc
Hi ha moltes famílies que han hagut d’ocupar
de la llei d’habitatge, a través del cens actualitzat
habitatges per tal de cobrir la seva imminent necessitat
d’habitatge,
donat
que
des
de
l’administració no se’ls ha facilitat cap solució. El
que es crearà a través del pla d’habitatge. •
Aplicació de descomptes i exempcions de taxes i impostos municipals (per ex: I.B.I o la taxa de
consistori no es pot desentendre de la situació de les
residus) a les persones desocupades i que no
persones que viuen en un edifici ocupat. •
Impulsar el sistema d’imposició de multes als
cobren cap prestació de desocupació o els que cobrin una prestació mínima o assistencial.
Garantir a les persones que viuen en un edifici ocupat, els mateixos drets i ajuts que a la resta de
Habitatge jove
la població. •
Que la policia local no dificulti ni impedeixi l’ocupació de l’immoble ni que col·labori en fer-los fora.
•
Que la policia local no acompanyi les empreses energètiques o d’aigua a tallar els subministres de l’edifici ocupat.
•
•
Col·laborar amb les tasques de rehabilitació i
El jovent té la necessitat de trobar espais propis on poder desenvolupar els projectes de vida propis, la intimitat, les relacions i l’autonomia respecte l’entorn familiar. Actualment aquesta emancipació en la majoria dels casos esdevé impossible. •
accés als subministraments, de tal manera que es
que les joves terrassencs hi puguin participar, que
puguin acollir als ajuts com la resta d’habitatges.
no sigui merament consultiva.
Legalització de l’ocupació en cas que l’habitatge
•
hagi estat infrautilitzat durant més d’un any.
Facilitar el servei d’informació, assessoria tècnica i jurídica per casos d’assetjament immobiliari.
•
Àmbit fiscal
Posicionar-nos amb les afectades de processos d’execució hipotecària.
Cal exhaurir la via de la fiscalitat com a instrument de
•
immobiliari, garantir l’eficiència de la iniciativa pública i recolzar la promoció sense ànim de lucre.
Que l’Ajuntament serveixi d’aval a aquells joves que no poden accedir a un lloguer per no disposar
política d’habitatge per evitar el malbaratament
•
Creació d’una taula d’habitatge municipal en la
d’un contracte de treball estable. •
Suport a aquelles okupacions d’habitatges i locals que portin molt de temps abandonats i que
Aplicar un Recàrrec del 50% addicional en la
pretenguin donar-los un ús social i obert al barri i
quota de l’impost de béns immobles als habitatges
a la ciutat.
buits propietat d’entitats bancàries i d’empreses de
construcció,
immobiliària.
promoció
i
urbanització
•
Aglutinar, donar veu i recolzar aquells col·lectius i grups de joves que treballin per la reivindicació d’un habitatge digne pel jovent i el conjunt de la
43
societat i que al mateix temps denunciïn la situació actual pel que fa aquest àmbit.
Habitatge i tercera edat Cal garantir l'accés a l'habitatge en igualtat de
Accés a l’habitatge per a persones amb diversitat funcional Cal garantir l’accés a l’habitatge en igualtat de
condicions a les persones grans, vetllant pel dret a l'envelliment en condicions de dignitat. •
necessitats
condicions per a totes les persones amb diversitat funcional que requereixen un habitatge adaptat, donat
Proporcionar habitatges adaptats a les seves
•
Millorar i promoure el servei d’adequació
que en l’actualitat en la majoria de casos només hi
d’habitatges per a la gent gran,
poden accedir les persones que disposen de recursos
per millorar la seva llar en funció a les seves
econòmics
necessitats funcionals i
per
poder
assumir
l’adaptació
de
de
orientant-los mobilitat
i
assumint-ne els costos en funció de les
l’habitatge.
necessitats. •
•
Promoure una legislació per garantir l’accés en
•
Promoure
centres
residencials
comunitaris
igualtat de condicions a totes les persones amb
municipals, autogestionats per
diversitat funcional que requereixen un habitatge
i persones usuàries, assegurant prou places per
adaptat.
cobrir la demanda.
Definir
programes
orientats
a
l’adaptació
•
progressiva de totes les promocions d’habitatges per a que compleixin els paràmetres tècnics d’accessibilitat. Això inclou la dotació de pre-
professionals
Afavorir la tinença enforma de cooperatives d'habitatge per la gent gran.
•
Fomentar
la
Xarxa
d’Habitatges
d’Inclusió
gestionada per entitats socials de la ciutat.
instal·lacions domòtiques en la totalitat dels habitatges. •
Creació d’una xarxa pública de pisos tutelats per garantir l’autonomia i la integració social en igualtat de condicions a totes les persones amb malalties mentals que ho requereixin.
•
Augmentar el nombre de places de les residències adreçades a les persones amb malalties mentals greus. Residències no tancades que permetin la relació dels malalts amb el seu entorn.
44
SOBIRANIA DELS RECURSOS NATURALS i alimentària C ontext
H oritzó
L'aprovació del POUM l'any 2003 va marcar una
Volem un territori viu i que avanci cap a l’agroecologia.
aposta per la requalificació d'espais rústics en favor
És per això que creiem que s’han d’optimitzar les
del model de creixement urbà que deixa Terrassa en
infraestructures que el travessin adequant-les a
un punt crític en quant a conservació del medi. A més
models alternatius als combustibles fòssils i recuperar
a més, les infraestructures viàries han suposat la
els mosaics agroforestals com a mesura de foment de
fragmentació d'aquests espais que progressivament
la biodiversitat i la prevenció dels incendis, assegurant
van perdent el seu potencial ecològic i també
l’accés a la terra als espais periurbans com fomentant
productiu.
espais hortícoles dins la ciutat. Cal que recuperem el contacte amb aquells que treballen amb la natura,
Actualment propostes com el Pla de l'Anella Verda
amb sistemes locals de garantia participada i consum
intenten millorar aquesta situació però considerant
conscient del producte extralocal, sota el paradigma
aquelles àrees ja requalificades com a perdudes.
de l’agricultura social com a mesura d’integració de la
Estem molt per sota del potencial agrari que tenim a
població amb risc d’exclusió. Volem una xarxa de
Terrassa i no hi ha una política municipal que
comercialització justa per a tothom i que s'allunyi del
s'atreveixi a intentar considerar l'alimentació com un
model d'agroindústries que monopolitzen uns béns
bé comú fora de la mercantilització, de tal manera que
que haurien de ser comuns. Avancem cap a una
les alternatives nascudes a Terrassa han de fer front
societat que sigui capaç de revaloritzar els residus,
amb les mercaderies alimentàries a preus molt baixos
reduint-los, reintegrant aquells que es puguin en el
que els impedeixen consolidar més projectes
sistema agrari i assolint el residu 0.
d'agricultura social, que s'acostin progressivament cap a l'agroecologia i garanteixin el dret a l'alimentació. D'altra banda també cal repensar el model de gestió dels residus no com a àmbit aliè a aquests processos sinó com un procés de tancament de cicle sobre el qual continua havent-hi molta opacitat i molt camí per fer.
45
MESURES D’EMERGÈNCIA 1. Garantir l'accés a l'aigua i el dret a l’alimentació a totes les persones en situació de risc d'exclusió social no permetent els talls de subministrament. 2. Declarar Terrassa com a ciutat lliure de transgènics per motius socials, econòmics, sanitaris i ambientals. Garantir la traçabilitat dels productes que consumeixi l’Ajuntament i les institucions locals. 3. Oposició a qualsevol infraestructura periurbana que no respongui a un model territorial en harmonia amb el medi ni a les necessitats de la població. 4. Declaració d’interès social dels sòls destinats a processos de requalificació a fi d’evitar l’especulació amb el sòl rural. 5. Fomentar la utilització d’espais abandonats dins de la ciutat per tal de introduir-hi projectes d’agricultura urbana. 6. Reconeixement del dret legítim a l’usdefruit de terrenys on s’han establert horts particulars potenciant la seva integració en el paisatge periurbà o donant-los una alternativa quan estiguin en zones de Domini Públic Hidràulic on aquesta activitat pugui suposar un perill per a la protecció civil. 7. Adequació dels criteris en la licitació del servei de menjadors prioritzant l’economia social i solidària així com garantint el dret a l’alimentació i la proximitat. 8. Retirada de la bonificació sobre la quota de l’impost d’activitats econòmiques a les grans superfícies 9. Mesures de bonificació fiscals que fomentin la col·laboració dels comerços alimentaris amb el banc d’aliments i penalitzacions fiscals a aquells establiments que generin malbaratament alimentari 10. Transició cap a la recollida de residus en servei porta a porta i adoptar una estratègia verídica que ens acosti cap al Residu 0. 11. Realització d’una anàlisi de cicle de vida sobre la traçabilitat dels residus, procurant evitar la mercantilització dels mateixos 12. Inici d’un procés participatiu a nivell comarcal per a l’establiment del nou abocador un cop es tanqui l’actual situat a Coll Cardús, però intervenint abans em reducció i valorització per evitar-ho. 13. Remunicipalització del servei d’aigua que finalitza la seva concessió el 2016. Destinació de l’import íntegre obtingut per la venda de les accions de MINA propietat de l’Ajuntament a finançar i garantir la futura gestió pública dels serveis d’abastament i subministrament d’aigua a la ciutat.
46
l’Autovia
Espais lliures periurbans i ordenació
Orbital
B-40.
No
acceptarem
infraestructures noves no justificades, apostem per la harmonització de les actuals i la seva
El territori que habitem els veïns i veïnes de Terrassa
adaptació a les necessitats de mobilitat de la
és fruit de la dinàmica desenvolupista que s’ha
població.
fomentat per part de les institucions, entre elles l’Ajuntament, i que és mirall de la crisi ecològica sota
•
Avançar cap al compliment de la Directiva Marc de l’Aigua. Correspon a l’Agència Catalana de l’Aigua
la que estem. No volem ni un metre més sota l’asfalt.
aquesta
competència,
però
donat
el
seu
El sobredimensionament de les infraestructures ja
immobilisme cal prioritzar obres de consolidació
construïdes
sense
de talussos i millora de la qualitat ecològica
necessitat de seguir menjant-nos més sòl de qualitat.
d’aquells espais hidràulics de rellevància especial,
Entenem la ciutat com a organisme metabòlic que
bé sigui per seguretat viària com en la Ronda de
consumeix recursos de l’exterior i genera residus, per
Ponent, com per qualitat ecològica en indrets
això creiem que cal avançar cap a una visió simbiòtica
periurbans.
permet
buscar
alternatives
•
i holística del territori urbà-rural.
Posar en funcionament, i dotar de recursos per què així sigui, el Pla de l’Anella Verda establint el
•
Auditoria de la gestió del planejament urbanístic i
compromís en el manteniment de les seves
actualitzar la seva execució a la situació de crisi
funcions ecològiques, socials i econòmiques. •
social i ambiental actual. •
•
Revertir la qualificació d’aquell sòl urbà no
recuperació dels mosaics agroforestals i mesures
consolidat que limiti amb l’espai periurbà per tal
per tal de facilitar l’establiment de ramaderia
de que torni a ser rústic.
extensiva, prioritàriament ovina, caprina o bovina, que garanteixi una major vinculació entre
Aposta pel transport públic com a mitjà per a reduir
l’impacte
de
les
agricultura i silvicultura així com redueixi la
infraestructures
quantitat de càrrega de biomassa als boscos per a
periurbanes. Cal plantejar un nou model comarcal i fer front comú amb la resta de municipis davant del Departament de Política Territorial i Obres
prevenir els incendis. •
entre productors locals, professionals o no, per
Garantir una harmonització de les infraestructures
avançar cap a la reintegració de les pràctiques
periurbanes per garantir la no fragmentació dels
agràries i els intercanvis entre els mateixos, entre
corredors ecològics establint passos adequats en aquelles infraestructures ja pre-existents. •
El Pla de Mobilitat de Terrassa ha d’incloure estratègies per evitar una major fragmentació del territori fent front a models ja caducs com
Dins del marc del Pla de l’Anella Verda crear una taula local de l’àmbit agrari per generar sinèrgies
Públiques. •
Introduir al Pla de l’Anella Verda l’aposta per la
ramaderia, agricultura i silvicultura. •
Realitzar una auditoria del bon funcionament i compliment
dels
acords
en
matèria
de
manteniment de l’espai forestal i de l’ús d’aigües residuals per part del Golf del Prat. 47
•
A nivell urbà fomentar un sistema de ciutat dens, evitant la seva extensificació i procurant no ocupar
•
•
gestió
Fer campanyes de sensibilització respecte el
l’administració
territori, de la producció local i l’estima per la
complint així amb els principis del Pla de l’Anella
qualitat de vida així com per entendre quina és la
Verda. •
de
les
quals local,
està com
en mans Can
de
Casanovas,
Creació d’un banc de terres municipal, amb les
territori periurbà i agrari viu.
terres de titularitat municipal i privada, que faciliti
Adhesió de Terrassa a la Carta de l’Agricultura
l’accés a la terra a aquelles persones que desitgin
Periurbana i als Estatuts de Ciutat pel Comerç
iniciar projectes, prioritzant aquells agroecològics i
Just, tot fent les mesures que siguin necessàries
garantint una distribució de la terra suficient, no
per tal de posar en marxa les mesures que
excessiva i diversificada. D’aquesta forma, a més
requereixin.
a més, aconseguir que el preu del sòl quedi fora
Impulsar i fomentar una política de trituració de
del mercat i es valori en funció del valor productiu i
podes i rostolls, per promoure el reciclatge i
no de l’especulatiu.
substituir les cremes com a mesura d’eliminació
•
Posar en funcionament totes aquelles terres la
més sòl urbà.
necessitat per a la ciutat de Terrassa de tenir un •
•
•
Revisar la fiscalitat municipal per afavorir les
d’aquestes restes vegetals, ja que poden
activitats agràries, especialment aquelles que
ocasionar incendis forestals.
duguin a terme pràctiques respectuoses amb
Dotar a l’Agrupació de Defensa Forestal de
l’entorn, que estiguin integrades en el medi, que
Terrassa, dels mitjans necessaris per a realitzar la
siguin cooperatives i que impliquin interacció entre
seva activitat fonamental de protecció del territori.
l’àmbit urbà i el rural. •
Potenciar, més enllà de la satisfacció del Dret a l’Alimentació,
la
creació
d’alternatives
d’autoabastiment, sobretot per aquells grups de població amb risc d’exclusió social així com les
Per l’accés a la terra i als recursos La superfície agrària útil a la ciutat no para de caure,
entitats de lleure. •
Afavorir la regeneració dels espais d’horts privats
només amb un petit augment els darrers anys que
per tal que no es quedin buits ni es degradin,
s’ha d’assegurar que es continuï incrementant. És per
buscant mesures per tal de regularitzar la seva
això que cal fer una aposta ferma per l’activitat agrària
situació afavorint l’agricultura ecològica en
que pot arribar a ocupar fins a un 63% de la superfície
aquests espais i un ús racional de l’aigua.
de Terrassa. A la vegada, més enllà de l’accés a la
•
Millorar la xarxa d’horts urbans afavorint aquells
terra cal facilitar l’accés als recursos que fan possible
que es treballen de forma col·lectiva, si bé
l’activitat agrària a la ciutat, sense assistencialisme i
respectant els individuals.
contribuint a una millora significativa de la relació entre la població i el medi.
•
Treballar la Sobirania alimentària a través dels horts escolars amb processos de participació que 48
•
apoderin a l’alumnat com a agent productiu i
Perquè no creiem que pugui quedar en mans del
establint una reciprocitat amb els serveis de
mercat quelcom que és un dret universal. Proposem
menjador (ja sigui amb el compostatge de matèria
doncs un seguit de mesures encaminades a
orgànica a nivell d’escola com amb la utilització
l’autoconcepció del paper en l’alimentació i en l’efecte
del poc producte que pugui recollir-se en els
que aquesta té en el medi així com la recerca de
horts). A la vegada fomentar l’ús de llavors locals
vincles cada cop més forts entre la producció local i el
en aquests horts.
consum per part de la població.
Facilitar els processos d’utilització de solars buits per tal de crear-hi més horts urbans seguint una
•
2015-2019 amb la participació de tots els agents
amb suficients espais verds.
implicats (productors, comerciants, entitats locals,
Fer un inventari de varietats locals conjuntament
cooperatives de consum i defensores dels
amb el Parc Agrari de Sabadell i establir
consumidors) que assenti les bases de les
mecanismes de col·laboració per a fer un banc de
polítiques locals en matèria d’alimentació i gestió
llavors
dels recursos naturals existents en el marc agrari.
comarcal,
sense
perjudici
de
les •
Decidir en base al Pla Local de Governança
Formar a la gent jove que vulgui treballar en
Alimentària l’estratègia a seguir amb MercaVallès
agroecologia per garantir un relleu generacional i
que finalitza la seva concessió a l’ens comarcal el
unes pràctiques adequades del territori, assumint
2016 i valorar la seva possible gestió a nivell
el compromís de treballar en l’àmbit local. Afavorir
municipal en funció d’això.
la creació d’equips de “joves amb experiència”
•
Elaborar un Pla Local de Governança Alimentària
lògica coherent amb un model de ciutat dens però
alternatives que ja existeixen. •
•
•
Crear una marca d’origen i qualitat de proximitat,
(pagès/a i jove que s’incorpora) per assegurar el
bé sigui a nivell municipal com de comarca i fer
relleu.
una guia de punts de venda de productes de
Realitzar campanyes de sensibilització en matèria
proximitat.
de gènere per evitar la masculinització dels
•
Realitzar per altra banda un Pla d’Alimentació
processos d’avenç cap a la Sobirania Alimentària
Local que garanteixi l’accés a una alimentació
per tal que homes i dones s’apoderin i el
suficient,
protagonitzin per igual.
culturalment apropiada i accessible per a la
adequada,
sostenible,
innòcua,
població, fent especial esment en aquelles
Per una distribució i d’aliments local i racional
persones amb risc d’exclusió social.
consum •
Assumir com a Ajuntament el compromís amb la Sobirania Alimentària prioritzant el consum de
Si ens prenem de forma seriosa la Sobirania
productes provinents de proveïdors locals així com
Alimentària és imprescindible que l’Ajuntament assenti
ecològics tant en l’administració com en les
les bases i faciliti l’apoderament dels agents de cara a
empreses públiques. Pel que fa als càterings
tenir un horitzó en matèria de Política Alimentària.
49
contractats, introduir clàusules administratives que •
•
ho contemplin.
reduir, reutilitzar i reciclar com a estratègia per a
Impulsar més cooperatives de consum a la ciutat
continuar disminuint la producció de residus i
així com donar suport a les ja existents. Avançar
millorar l’efectivitat de la recollida selectiva.
cap als sistemes de garantia participada local tot
•
fomentant l’empatia com a valor principal per a que funcionin. •
majoritàriament acaben al rebuig per manca de
establiments, dels mercats municipals per tal de
facilitats en la seva recollida. •
•
Estudiar vies per tal d’implantar a nivell de ciutat Sistemes de Dipòsit, Devolució i Retorn.
Apostar per una defensa del comerç especialitzat i
•
Buscar una nova ubicació per al mercat de segona
al detall enfront del monopoli de les cadenes de
mà i d’intercanvi i impulsar-lo per evitar que siguin
supermercats i grans superfícies a través de
considerats residus aquells recursos que encara
mesures fiscals i campanyes de fidelització locals.
tenen utilitat.
Establir un mercat de producció agrària local, amb
•
A la deixalleria de Can Casanovas fer un sistema
una part específica per a l’agricultura ecològica i
de separació d’aquelles suposades deixalles que
emprar-lo com a altaveu per a l’apoderament en el
entren i continuen essent recursos en bon estat.
consum d’aliments i el comerç de proximitat. •
Promoure la recuperació de CD’s i bombetes, que
Generar incentius als establiments, i nous
comerços.
•
Incrementar la cobertura de contenidors d’oli i piles per tal de facilitar a la població el reciclatge.
•
facilitar la venda de producte local i ecològic als •
Reactivar les campanyes de sensibilització de
•
Establir un sistema d’intercanvi que permeti a
Donar resposta a la necessitat d’alimentació
aquelles persones que duen residus a la deixalleria
infantil en els períodes on l’escola està tancada
endur-se’n una part proporcional en pes
per vacances.
d’elements en bon estat per tal d’evitar el
Ajudar a les entitats de lleure, com a agent clau en
malbaratament i fixant un límit anual per unitat
l’educació en valors de la ciutat, a introduir en el
familiar per evitar que aquests puguin ser
projecte educatiu mesures encaminades a la
mercantilitzats.
conscienciació
en
matèria
de
Sobirania
•
Alimentària.
Dotar als serveis socials de capacitat d’atorgar bons per a la deixalleria per a recollir elements en bon estat.
Tanquem el cicle, gestió de residus Així com passa amb l’alimentació, els residus són cada
•
Fer una major difusió del sistema de deixalleria mòbil.
cop més un element mercantilitzat. Comprendre la rellevància que tenen, no només per l’impacte negatiu sinó pel potencial de revalorització, és clau de cara a tendir cap a una societat on els residus siguin l’excepció i no la norma.
50
Per la gestió pública de l’aigua A part de reivindicar la necessitat d’un procés de municipalització de l’aigua, i la reversió de la venda de les accions en fins de cara a socialitzar la informació de cara al mateix, també creiem que es pot optimitzar la dotació d’aquest servei, assegurant la seva universalitat i garantint una millor eficiència en el seu ús. •
Incrementar la participació dels agents de la ciutat en la Comissió Tècnica de l’Aigua garantint una capacitat d’incidència de la ciutadania en el procés de gestió d’aquesta i que la mateixa tingui accés a la informació.
•
Exigir a Mina d’Aigües de Terrassa l’assumpció per part seva de la tarifa social com a responsable de garantir la universalitat en l’accés del servei d’aigua.
•
Avaluar la possibilitat d’implementar l’estudi que mostra la possibilitat d’utilitzar les aigües residuals, un cop depurades, per a usos industrials en empreses de Terrassa de tintura i acabats tèxtils o d’altres indústries amb un alt consum d’aigua que pugui ser reutilitzada, buscant el suport de l’ACA per tal de racionalitzar el consum.
•
Iniciar un procés transparent i obert de debat públic sobre la potabilització i captació de l'aigua a Abrera conjuntament amb les altres institucions administratives responsables, que finalitza el seu procés de concessió el mateix any 2016 per tal de garantir
la
qualitat
i
seguretat
en
el
subministrament a la ciutat.
51
Sobirania ENERGÈTICA Context El model econòmic mundial està totalment condicionat per les energies fòssils i molt concretament de la producció de petroli, de manera que no hi ha creixement del PIB sense creixement en la producció de petroli. En l’actualitat, estem arribant a la fi de l’extracció de petroli viable econòmicament (peak-oil), que segons l’Agència Internacional d’Energia es va assolir a l’any 2006. Cada dia consumim més energia, tot i l’augment en l’eficiència
energètica
dels
nous
aparells
i
electrodomèstics. L’Agència Internacional de l’Energia, en el seu informe del 2012, preveia un creixement de la demanda global energètica de més d’un terç fins el 2035. Cal tenir clar que les renovables són l'única alternativa, però no la solució a la demanda d’energia actual. La
Horitzó Horitzó Garantir l’abastiment de subministrament a tota la població assegurant que sigui suficient i trencant amb els monopolis empresarials. L’assoliment d’aquesta sobirania passa perquè sigui la població qui, a través de la utilització sostenible dels recursos del planeta amb energia renovable, aconsegueixi autoabastir-se col·lectivament de l’energia necessària per satisfer les necessitats de la comunitat amb una participació conscient i el control democràtic. Això passa per deixar de mercantilitzar la naturalesa i considerar els seus recursos com un bé comú al qual hi ha de tenir accés tota la ciutadania.
seva taxa de retorn energètic (TRE), o sigui, l’energia que genera menys l’energia necessària per a produirla, és molt baixa en comparació a la què ha tingut el petroli. L'energia solar tèrmica i fotovoltaica tenen una TRE de 1,6 a 9 mentre que l’eòlica de 5 a 20. A Terrassa tenim una Agència Local d'Energia i Canvi Climàtic dins de l’Ajuntament que s’encarrega de la implementació del Pla d’Acció d’Energia Sostenible que hauria de ser la garant d’aquesta transició a través de processos participats i col·lectius d’acció ciutadana. Actualment però aquesta Agència no planteja un model més enllà del capitalisme verd ni fa front a les relacions desiguals amb les grans empreses.
52
MESURES D’EMERGÈNCIA 1. Garantir que no es produeixin talls de subministrament elèctric a les famílies o persones en risc d’exclusió social. L’accés a l’energia suficient per a les tasques bàsiques per a tenir una vida digne ha de ser un dret fonamental. 2. Dividir el bloc d’electricitat en paquets petits per tal d'afavorir la diversificació en la contractació, evitant el monopoli i afavorint aquelles empreses que utilitzen energies renovables. 3. Afavorir l'autoconsum elèctric tant de producció solar com mini-eòlica a través d’una ordenança municipal que em generi els mecanismes adients per a la seva implantació. 4. Aprofitar els recursos forestals propers (restes forestals) al lloc de consum per generar energia a través de la biomassa. Avaluar la possibilitat d’iniciar processos de transició com ara posar una caldera de biomassa, alimentada per les restes forestals dels boscos propers al Pla del Bonaire i que abastís les instal·lacions esportives d'aquest barri, complint així una funció laboral, energètica i ambiental. 5. Fer propostes estructurals a la ciutadania per oferir les solucions més adequades a cada llar és necessari conèixer amb detall quines són les seves mancances i les seves potencialitats. Bonificació a l’IBI per aquelles accions que en millorin l’ecoeficiència assegurant que reverteixi en el llogater. 6. Modificar l’Ordenança que regula la construcció per avançar cap a les construccions de balanç 0, altament eficients energèticament, i que penalitzin a aquelles constructores que no implementin les mesures exigides en les condicions establertes.
Avançant cap energètica
a
la
sobirania
•
Promoure la facturació elèctrica certificada d’origen 100% renovable i gestionada per
Més enllà de les mesures d’emergència, cal anar fent
empreses de l’economia social i compromeses
passos de cara a bastir una ciutat capaç de fer front al
amb el territori.
repte de l’esgotament dels recursos fòssils.
•
Realitzar campanyes de conscienciació per tal de reduir el consum energètic.
•
Aprofitar els recursos energètics naturals de la
•
Avançar cap a un sistema de xarxes intel·ligents
ciutat en benefici de la comunitat (principalment
en les quals el consumidor sigui conscient de la
energia solar i de biomassa). Així, cal apropar la
oferta d’energia al llarg del dia.
producció de les energies renovables als llocs de
•
Incorporar criteris energètics (mínim consum i
consum i evitar la pèrdua d'energia en el seu
emissions, residu 0, reutilització, responsabilitat
transport.
social) en els concursos públics de licitació municipal. 53
•
Promoure l’autoproducció d’energia a partir de fonts renovables a les comunitats de veïns pel seu
•
Avançar cap a la mobilitat elèctrica i de baix consum.
ús col·lectiu, així com incentivar que el sector privat també faci actuacions per autoproduir l’energia que utilitza. •
Millorar
l’eficiència
energètica
dins
de
l’Ajuntament, potenciant que es dugui a terme a tot Terrassa i prendre el Pla d’Acció d’Energia Sostenible com a referent informant periòdicament de l’evolució dels resultats i fent-ne un seguiment acurat. •
L’aprofitament
de
les
energies
renovables
permeten aproximar els centres de producció als punts on s’utilitza aquesta energia. Aquest fet permet produir energia tan individualment com a través de petites comunitats de ciutadans i obre les portes a la gestió col·lectiva d’aquesta, convertint a la ciutadania en agents actius en aquest procés •
Assolir el control ciutadà de les xarxes de distribució i transport d’energia per garantir la qualitat del servei i el control de la població sobre la seva gestió i el seu desenvolupament.
•
Modernitzar les xarxes energètiques per facilitar la incorporació de les fonts renovables, fer-les més eficients i facilitar la integració de diverses fonts i formes d’energia (electricitat, gas, calor).
•
Promoure la rehabilitació energètica dels edificis aplicant criteris d’eficiència energètica i la utilització de materials que no suposin danys per les persones ni pel medi natural.
•
Modificació del POUM per acceptar l’increment de superfície construïble d’aquells edificis sempre i quan es destini tota a la millora de l’eficiència energètica.
54
Sobirania nacional Context i horitzó El municipi o els barris en les grans ciutats són l’espai
la plena consecució de les Sobiranies, entre elles la
on es desenvolupen les relacions veïnals, culturals,
nacional.
associatives i, sovint, laborals d’on emergeixen una plural
i
multiforme
varietat
d’organitzacions,
candidatures municipalistes, grups, associacions i col·lectius que actuen i incideixen dia a dia en els diferents àmbits de la realitat.
Un Ajuntament que avanci cap a la independència Les eleccions del 24 de maig són un plebiscit cap a la construcció
d'una
majoria
social
cap
a
la
independència del nostre país. La població ha estat en Per això, i donat el seu paper fonamental com espai d’autoorganització i politització popular, considerem que Terrassa i els seus barris conformen l’àmbit de partida des d’on els subjectes socials han impulsat fins ara i han de continuar impulsant, des de baix, el
aquest procés per davant de les institucions i volem que continuï essent així, però si que creiem que des d'aquestes institucions administratives també cal fer passos que les reivindiquin com a partícips d'aquest procés d'emancipació.
procés cap a la independència i la transformació social.
•
Proposar al primer Ple municipal ordinari l’adhesió de l’Ajuntament a l’Associació de Municipis per la
Tenim en la història molts exemples on els municipis han jugat un paper clau en l’activació des de la base
Independència (AMI) i a tenir-hi un paper actiu. •
Promoure campanyes des del nostre grup
de processos constituents. Foren els ajuntaments els
municipal, així com dels moviments populars, per
que a l’Estat espanyol proclamaren, el 14 d’abril de
contribuir a fer que les eleccions al Parlament del
1931, la II República. O foren també els municipis els
27 de setembre tinguin un clar sentit plebiscitari.
que, el 13 de setembre de 2009 a Arenys de Munt,
•
Assumir que, en el cas que les eleccions
iniciaren l’onada de centenars de consultes municipals
plebiscitàries del 27 de setembre configurin una
que va obrir l’actual procés independentista a la
majoria independentista al Parlament, proposarem
Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC). És per això
que el nostre Ajuntament es posi a disposició del
que volem continuar contribuint a aquest procés de
govern del país per tot el que consideri oportú en
ruptura que ens ha de capacitar a tots i totes, i partint
la gestió de la constitució de l’Estat català,
des del municipalisme, cap a la transformació social i
superant, si cal, totes les traves que hi puguin posar els poders de l'Estat espanyol. 55
•
Les regidores i regidors de la CUP participaran activament i es proposarà que l’alcalde o alcaldessa participi també a l’Assemblea de Càrrecs Electes que es constituirà per donar suport al procés d'emancipació nacional.
•
Potenciar a Terrassa un debat social entorn a la independència que permeti a tothom saber-ne els arguments de totes les parts i que no es desenvolupi entorn a debats identitaris.
•
Impulsar la conformació en l’àmbit institucional i popular d’estructures organitzatives comunes dels Països Catalans, com l’Assemblea de regidors i regidores dels Països Catalans o la Xarxa municipalista dels Països Catalans, des d’on posar en marxa polítiques municipals cooperatives i de solidaritat entre els diferents municipis en els àmbits social, econòmic i cultural i iniciatives socials que vagin en la direcció de construir alternatives concretes i de futur al capitalisme en molts àmbits diferents.
•
Fomentar i aprofundir l’intercanvi i les relacions polítiques, culturals, econòmiques i educatives entre els diferents municipis, comarques, països, entitats i organitzacions dels Països Catalans trencant les fronteres politico-administratives com les províncies o la frontera franco-espanyola, i impulsant la construcció d’un marc territorial
Solidaritat internacionalista Actualment, la situació internacional és d’una gravetat sense límits. L’imperialisme dels Estats Units d’Amèrica i tots els seus aliats europeus i del món sencer, tenen el camí obert ,-sobretot des de la caiguda del món socialista - per fer i desfer amb un únic objectiu: assegurar i afiançar els seus interessos econòmics i/o geoestratègics, sense cap mena de consideració per a la població atrapada en les diverses guerres provocades. Entenem doncs la Solidaritat Internacionalista com a reconeixement del dret a exercir totes les Sobiranies per part de qualsevol altre territori. No entenem la independència i la transformació social dels Països Catalans si no és vinculada al suport a tots els altres pobles que treballen per la seva llibertat social i nacional. Òbviament, la consecució de les diverses Sobiranies per part nostra, facilitarà que cada poble aconsegueixi les seves, però és una tasca col·lectiva en la que també volem contribuir. És per això que impulsarem mesures a l’Ajuntament que en garanteixin aquest dret. •
comú.
Revisar el pressupost destinat a Cooperació i Solidaritat, procurant incrementar-lo fins a l’1.4% i procurant que es dediquin a projectes no assistencialistes, d’apoderament ciutadà i que respectin els drets, les necessitats i la voluntat dels pobles.
•
Avançar cap al reconeixement, valoració i restitució de l’espoli dels països nord- centrals als del sud-perifèria i que ha servit pel procés
56
d’acumulació primitiva del capital, i en el que es basa actualment l’imperialisme. •
Recolzament als moviments que tan al sud com al nord lluiten i treballen activament per un futur amb dignitat, llibertat, pau i justícia social.
•
Suport als processos transformadors que es basen en el suport mutu.
•
Reconeixement del dret a l’autodeterminació dels pobles, no sols sobre la seva forma política sinó sobre totes les decisions que els afecten.
57
Ella está en el horizonte. Yo me acerco dos pasos y ella se aleja dos pasos. Camino diez pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá. Por mucho que yo camine, nunca la alcanzaré. ¿Para qué sirve la utopía? Para eso sirve, para caminar.
Eduardo Galeano (1940-2015) 58