Cycling magazine 002 by Cycling Magazine

Gratis/Free

NÃºm. 2 Octubre - Desembre | Octubre - Diciembre | October - December 2017

With the support of:

PUBLIREPORTATGE

PAG. 22

ENTREVISTES INTERVIEWS

ESPECIAL MUNDIAL DE CICLISME

PAG. 60

LES MILLORS RUTES THE BEST ROUTES

PAG. 68

ZONA VINTAGE DEL CICLISMO VINTAGE CYCLING ZONE

VISÍTANOS Y CONOCE NUESTRA GAMA DE HÍBRIDOS

LEXUS

HÍBRIDO

HOY LEXUS GIRONA

Ctra. Nacional II, 18 17458 Fornells de la Selva Tel. 972 47 56 57 www.estilolexus.com www.lexusauto.es/girona

CYCLING

MAGAZINE

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

GIRONA COSTA BRAVA PIRINEUS

c/ Palmar, 13 17230 Palamós (Girona - Espanya) Tel. 609 77 67 00 info@cycling-magazine.com www.cycling-magazine.com EQUIP EDITORIAL Editor: Jose Antonio Escuredo Director: Joan Solés Redactor en cap: Àlex Castell Entrevistes: Borja Sánchez Traducció a l’anglès: Robert Beumer DEPARTAMENT DE SUSCRIPCIONS: suscriptor@cycling-magazine.com EDITA: Solvinca, S.L. DISSENY I MAQUETACIÓ: MaqEdit-Maquetació Editorial IMPRESSIÓ: Impremta Pagès, S.L. DIPÒSIT LEGAL: GI 1074-2017 COL·LABORADORS: Unipublic, A.S.O., Club BTT Fornells Team Lotto NL-Jumbo, RPM-MKTG, Visit Norway ON TROBAR-NOS: Federació Catalana de Ciclisme Oficines de turisme i botigues especialitzades en ciclisme i sportwear. VOLS COL·LABORAR AMB NOSALTRES? INFO@CYCLING-MAGAZINE.COM Queda prohibida la reproducció total o parcial dels textes, fotografies i dibuixos d’aquesta revista sense l’autorització prèvia dels seus autors. La redacció no es fa responsable de les opinions expressades pels seus col·laboradors. Foto de portada cedida per: Dani Justicia

AMB EL SUPORT DE:

EDITORIAL Parlant de ciclisme, aquest ha estat un estiu molt intens: hem vist com el Chris Froome guanyava el seu 4rt Tour i la seva primera Vuelta. Això el converteix, per mèrits propis, en un dels millors ciclistes. Però si parlem dels millors de tots els temps, hi ha un nom que fàcilment ens vindrà a la nostra memòria per les seves grans contrarellotges, de qui en parlem més endavant. Per fer una mica d’arqueologia ciclista, en aquesta ocasió hem volgut completar la història del Tour de France fent un repàs a la segona meitat del segle XX fins a l’actualitat. També parlem de la Volta a Alemanya, que l’any vinent torna al calendari de la mà dels organitzadors de la prova francesa, i naturalment no ens hem oblidat de Miguel Indurain, aquell fantàstic corredor navarrès que tant ens va fer vibrar amb les seves cinc victòries consecutives. Com a cada número, a les nostres pàgines hi trobareu informació d’equips professionals, i també amb motiu de la celebració del mundial de ciclisme de carretera, celebrat a la ciutat noruega de Bergen, des d’aquí hem volgut acompanyar el resum de les proves amb un reportatge de la ciutat i dels seus llocs més emblemàtics. Per descomptat que no ens hem oblidat del cicloturisme, peça clau d’aquesta revista. En aquesta ocasió us proposem tres noves i interessants rutes per fer, entre el Gironès i la Cerdanya, combinant la bellesa dels paisatges amb els ports més emblemàtics de cada zona i de les poblacions més interessants. Esperem que gaudiu plenament de cada racó d’aquesta revista. SALUT I QUILÒMETRES!

Hablando de ciclismo, este verano ha sido muy intenso: hemos visto como Chris Froome ganaba su 4º Tour y su primera Vuelta. Esto le convierte, por méritos propios, en uno de los mejores ciclistas. Pero si hablamos de los mejores de todos los tiempos, hay un nombre que nos vendrá, fácilmente, a nuestra memoria por sus grandes contrarrelojes, y de quién hablamos más adelante. Haciendo un poco de arqueología ciclista, en esta ocasión hemos querido completar la historia del Tour de France con un repaso a la segunda mitad del siglo XX hasta la actualidad. También hablamos de la Vuelta a Alemania, que el año que viene vuelve al calendario de la mano de los organizadores de la prueba francesa, sin olvidarnos naturalmente de Miguel Indurain, ese fantástico corredor navarro que tanto nos hizo vibrar con sus cinco victorias consecutivas. Como siempre, en nuestras páginas encontraréis información de equipos profesionales, y con motivo de la celebración del mundial de ciclismo en ruta, celebrado en la ciudad noruega de Bergen, hemos acompañado el resumen de las pruebas con un reportaje de la ciudad y sus sitios más emblemáticos. Por supuesto que no nos hemos olvidado del cicloturismo, pieza clave de esta revista. En esta ocasión os proponemos tres nuevas e interesantes rutas para realizar, entre el Gironès y la Cerdanya, combinando la belleza de los paisajes con los puertos más emblemáticos de cada zona y de las poblaciones más interesantes. Esperamos que disfrutéis plenamente de cada rincón de esta revista. ¡SALUD Y KILÓMETROS!

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

INDEX NOTÍCIES 6

ENTREVISTES 22

RUTES 60

- Chris Froome - Alberto Contador - Mario Mola - Jofre Cullell - Pirineus Non Stop Cadaqués-Hondarribia

ESPAI DE L’EDITOR

- ¿Es el ciclismo el deporte más duro?

EQUIPS 16 - Team Lotto NL-Jumbo

- Francesc Moradell - Marta Madrenas - Marcel Zamora - Jordi Pereira

- De Girona a Olot pel Carrilet - De la Vall d’en Bas a Camprodon - De la Cerdanya al Berguedà - Mapa

TURISME 34

ZONA VINTAGE

- Especial Bergen (Noruega)

- Tour de France (2a parte) - Mundial de Ciclismo en Ruta - Miguel Indurain

ZONA SPORT

- Resumen del Mundial UCI en ruta - Resumen de la Vuelta a España - Resum de LaTramun 2017 - Powerade Non Stop

AGENDA 80 - UCI / Federació Catalana Ciclisme - Allotjaments recomanats

INDEX

Zona Sport p. 40

Rutes p. 60

Zona Vintage p. 68

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

NOTÍCIES

Chris Froome gana su cuarto Tour de Francia y su primera Vuelta a España

Uno de los mejores ciclistas del momento, especialista en contrarrelojes y siempre muy combativo en montaña, tras ganar su cuarto Tour de Francia el pasado 23 de julio, Chris Froome se convierte en uno de los grandes de la historia del ciclismo. Nacido en Nairobi, Kenia, el 20 de mayo de 1985 y con nacionalidad británica desde 2008, se convierte en el segundo británico en ganar la ronda francesa. En la edición de 2017 de la Grand Boucle no se caracterizó por la autoridad mostrada en ediciones anteriores durante la disputa de las etapas de montaña, de hecho consiguió el título sin ganar ninguna etapa, viéndose notablemente beneficiado por los buenos resultados obtenidos en las contrarrelojes de Düsseldorf el primer día, y la de Marsella el sábado previo al fin de la carrera en los Campos Elíseos.

El británico también ha conseguido su primera victoria en la 72ª edición de la Vuelta a España, liderando la prueba desde la tercera etapa, con llegada en Andorra la Vella, hasta la última jornada con final en la Plaza de la Cibeles de Madrid, el pasado 10 de septiembre. Tambien se ha llevado el maillot verde de la general por puntos y el maillot de la combinada. Chris Froome empezó como profesional en 2007 en las filas del Team Konica-Minolta, pero su gran momento le llega durante la disputa del Tour de 2012 cuando, aprovechando unos momentos de debilidad de su jefe de filas, el también británico Bradley Wiggins, ataca en un par de etapas de montaña demostrando así que tiene calidad de sobras. Texto: Cycling Magazine

Tour de France 2017 - 23/07/2017 - Etapa 21 - Montgeron / Paris Champs-Elysées (103 km) - Christopher FROOME (TEAM SKY) Foto: © ASO/Pauline BALLET

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

A principios de agosto se hacía oficial la noticia que dejaría el ciclismo profesional, tras disputar la Vuelta a España de este 2017. Pero antes de irse, el siempre combativo Alberto Contador nos brindó una última victoria en la vigésima etapa, con final en el alto de l’Angliru. La ascensión la inició junto a su compañero de equipo, el colombiano Jarlinson Pantano, consiguinedo una ventaja sobre los favoritos y adelantando a los corredores de la escapada, que poco a poco se iban quedando rezagados. A 5,5 kilómetros de meta empezaba su aventura en solitario, en las rampas más duras de la subida, permitiendo así a sus seguidores disfrutar de su particular forma de entender el ciclismo. Alberto Contador, vencedor en la espectacular etapa de L’Angliru Foto: © ASO/Unipublic/PhotoGomezSport/Luis Angel Gomez

Siempre con ese estilo tan característico de pedalear en las subidas de los puertos, esta última victoria representaba una brillante despedida a sus 15 temporadas como profesional, durante las cuales ha ganado el Giro y el Tour en dos ocasiones, y la Vuelta en tres, convirtiéndose así en el primer corredor español en ganar las tres Grandes Vueltas por etapas, igualando de esta forma a los franceses Jacques Anquetil y Bernard Hinault, los italianos Felice Gimondi y Vincenzo Nibali y el belga Eddy Merckx. Seguramente el momento más amargo de su carrera será el positivo por clembuterol, durante la celebración del Tour de 2010. Después de protagonizar una polémica escapada, tras aprovechar un problema mecánico de Andy Schleck, llegaría a París como vencedor de la prueba. No sería hasta febrero de 2012 que se le aplicaría la sanción por dopaje, desposeyéndolo de aquella victoria y prohibiéndole participar hasta agosto de ese mismo año, que volvería ganando la edición de La Vuelta. Alberto Contador abandona el ciclismo profesional en 2017, dejando tras de sí grandes victorias y etapas disputadas hasta el último aliento, como sólo el sabe hacer. Texto: Cycling Magazine

Palmarés destacado Tour de Francia (2)

Giro de Italia (2)

Vuelta a España (3)

2007, 2009

2008, 2015

2008, 2012, 2014

Otros títiulos destacados: París-Niza (2007, 2010) Campeonato de España de Contrarreloj (2009) Vuelta al País Vasco (2008, 2009, 2014, 2016)

NOTÍCIES

Alberto Contador anuncia su retirada del ciclismo profesional

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

NOTÍCIES

Mario Mola, que revalida su título, y Javi Gómez Noya, plata, firman un doblete histórico

El balear Mario Mola ha sumado su segundo título mundial, y además de manera consecutiva, tras finalizar 3º en la Gran Final de las Series Mundiales disputadas en Rotterdam. Pero la gesta del triatlón español no terminó ahí, si no que el cuarto puesto logrado por Javier Gómez Noya que se traducía en el subcampeonato del mundo sumaba para la Federación Española de Triatlón un doblete histórico para el deporte en nuestro país, además de ser la décima medalla del quìntuple campeón del mundo en esta prueba. Gracias a estos resultados logrados en tierras holandesas, y como destaca la agencia EFE, el triatlón se confirma como uno de los deportes que más éxitos internacionales ha dado a España desde el inicio del nuevo milenio, ya que con el segundo de Mola, suma ocho títulos mundiales, a sólo dos del récord histórico de Australia. Desde el arranque del siglo, ningún

país ha ganado más oros que España, que suma los del gallego Iván Raña (en 2002, en Cancún, México, cuando el Mundial se decidía en una sola jornada), los cinco de Gómez Noya y los dos de las dos últimas temporadas de Mola. Mario este año ha ganado más pruebas que el resto de triatletas que han competido en las nueve sedes que han acogido la celebración de las Series Mundiales: Gold Coast (Australia), Yokohama (Japón), Hamburgo (Alemania) y Edmonton (Canadá). A pesar de las condiciones climatológicas, que no fueron tan extremas con la prueba anterior disputada por los sub23, y la dificultad del trazado del segmento ciclista, la suerte estuvo de nuestro lado y no hubo ningún accidente ni baja que lamentar. Sólo Iván Raña, nuestro tercer mundialista, tenía que echar pie a tierra tras la segunda vuelta ciclista al estar prácticamente fuera de carrera. La victoria en Rotterdam fue para Vicent Luis, que sumaba la primera en su carrera, seguido del noruego Blummenfelt y del propio Mario Mola, con Javier Gómez Noya en 4ª posición. Respecto al resto de españoles, Fernando Alarza no logró superar al propio Blummenfelt y ni a Murray, termiando 11º en la prueba y quinto en la clasificación final. Justo detrás de él cruzo la meta el canario Vicente Hernández, el 12º puesto en meta, y terminando las Series Mundiales el 13º, muy cerca del Top Ten. Por último, el debutante y también gallego Uxío Abuin finalizó en el puesto 30º, vaciándose en la prueba y esperanzado en que sea la primera de muchas participaciones en las Series Mundiales a partir de Rotterdam. Texto: Federación Española de Triatlón

Mario Mola durante el ITU World Triathlon Grand Final en Rotterdam, Holanda, el 16 de September de 2017 © Jarno Schurgers/Red Bull Content Pool

www.olympiagrup.com | motobici@olympiagrup.com

OLYMPIA 2

C/ESPERANÃ&#x2021;A 12 17600 FIGUERES

C/GEORGE STEPHENSON 7 17007 GIRONA

TEL. 972 500 681

TEL. 972 249 800

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

Jofre Cullell, la promesa esdevé una realitat

NOTÍCIES

EL DE SANTA COLOMA DE FARNERS, PRIMER DE L’ESTAT A SER CAMPIÓ D’EUROPA JÚNIOR D’XCO

Jofre Cullell es va convertir el passat 29 de juliol al migdia a Darfo Boario Terme (Brescia), en campió d’Europa júnior de BTT en la modalitat XCO, l’olímpica. El corredor de l’equip Megamo, de Santa Coloma de Farners, és el primer de l’Estat que aconsegueix aquest títol. De fet, el mes de març ja va ser, també, el primer en l’àmbit estatal a arribar a ser el número 1 del rànquing mundial de l’UCI en la categoria júnior. Per veure el seu

nivell, una setmana abans d’aconseguir el títol de campió europeu revalidava el seu títol de campió estatal a Cofrentes, completant una setmana de càrrega d’entrenaments per a la cita de Brescia i deixant palesa l’ambició del que ja és una ferma realitat de l’esport català. “He arribat al campionat després d’unes setmanes molt dures, amb molts esforços, i per això no he volgut forçar gaire, pensant en l’europeu”, va dir després d’avanta-

tjar gairebé d’un minut (56 segons) el segon classificat de la cursa al balneari valencià. Però és que, a més, aquell dia va fer la primera volta al circuit (va agafar 20 segons d’avantatge respecte al que acabaria tercer, Ivan Feijoo) en 15 segons menys que David Valero i Pablo Rodríguez, or i plata en la cursa elit. “Tota la feina està feta i tant de bo fem alguna cosa important”, va apuntar llavors. Europa i... El del passat juliol i el mundial són els pics de forma que apareixen en la planificació de Josep Codinach per a Jofre Cullell, que es va afanyar a agrair el suport del seu entrenador. El nou campió d’Europa també va donar les gràcies a la seva família en general i a Jordà Cullell [“el pilar fonamental en el dia a dia”] en particular, la marca Megamo, la federació i els patrocinadors. Passeig triomfal La cursa? Aviat està explicada. I en paraules del mateix protagonista: “He sortit en el grup capdavanter i de seguida m’he quedat sol al davant, amb el meu ritme i amb molt bones sensacions fins al final que he aconseguit la victòria. Estic molt content i, ara, a lluitar pels propers objectius.” En un traçat que no coneixia tot i fer dos anys que corre per tot Europa en les curses de les Entrada triomfal a meta de Jofre Cullell, amb la bici a dalt de tot Foto: UEC.

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

Júnior Series, en la tercera de les cinc voltes va marxar sense fer cap atac i va agafar mig minut de marge respecte al local Edoardo Xillo, que va acabar fos al sisè lloc, a més de dos minuts del català. Llavors, la diferència es va enfilar per sobre

EL PROTAGONISTA ACONSEGUIR SER CAMPIÓ D’EUROPA ÉS UN SOMNI FET REALITAT, DESPRÉS DE MOLTS ENTRENAMENTS DURS, PATIMENT JOFRE CULLELL

el minut i va arribar a l’1:20 per acabar en 1:11 respecte a la plata, 1:21 respecte al bronze i 1:54 respecte al quart degut a la seva entrada a meta, triomfal. Text: Borja Sánchez - Girona / Brescia

La comparació amb Josep Antoni Hermida, obligada

Classificació final Camp. Europa júnior XCO

“En el primer mundial júnior que vaig guanyar el 1996, en la meva segona participació, la gent tenia el mateix pensament. I no són matemàtiques”,

1r. Jofre Cullell (Catalunya) 59:18.30

apuntava Josep Antoni Hermida en l’entrevista prèvia als seus cinquens Jocs

2n. A. Balmer (Suïssa) a 1:11

per al diari L’Esportiu, l’estiu passat. Qüestionat per corredors emergents

3r. B. Le Ny (França) a 1:21

com Jofre Cullell o Josep Duran –avui corre la cursa sub-23 de l’europeu– el

4t. M. Azzaro (França) a 1:54

millor corredor de BTT de la història del país apuntava: “Han fet uns resultats espectaculars. També hi ha la Magda [Duran], sisena del mundial, que mai

5è. T. Zaltsman (Israel) a 1:55

O Duran, que va molt fort... El relleu? Estem parlant de nivell mundial i molts

7è. P. Chabaud (França) a 2:31

cops no hi donem valor perquè sembla que anem sobrats...” Hermida va ser

8è. J. Roth (Suïssa) a 2:38

campió del món júnior el 1996, a Cairns (Austràlia). Com apuntava Eduard

9è. T. Meier (Alemanya) a 2:49

Aguilera (Mussette Premium), el cerdà havia estat quart en l’europeu aquell

10è. J. Anmarkrud (Noruega) a 3:03 AF Cycling-NMsuites-176x115.pdf

NOTÍCIES

ho havia fet una noia d’aquí. I en Jofre, que ja té un nivell en ciclocròs i BTT.

6è. E. Xillo (Itàlia) a 2:07

any i, aquest 2017, el mundial es fa al mateix lloc. 1

10/7/17

18:25

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

NOTÍCIES

Pirineus Non Stop Cadaqués - Hondarribia

En Dani Justícia juntament amb l’Albert Masó (Amer) el passat mes de juny van assolir un repte molt ambiciós que s’havien marcat, ni més ni menys que creuar el Pirineu en bicicleta des de Cadaqués fins Hondarribia (Euskadi) passant per tots els ports de muntanya més emblemàtics del Pirineu català, francès, navarrès i del país basc en dos dies!!! La distància de 780 km i el desnivell positiu de 15.500 metres separaven el mar mediterrani del mar cantàbric, el recorregut que van realitzar va ser: Cadaqués, Perafita, Canes, Creueta, Cantó, Bonaigua, Portilhon, Peyresourde, Aspin, Tourmalet, Soulor, Aubisque, Marie Blanque, Ichére, Bagargi, Burdinkurutxeta, Izpegui, Otxondo, Lizarreta, Agiña, Aritxulegui, Jaizkibel i Hondarribia. El divendres 23 de juny de 2017 a les 12:00 hores en

Dani i l’Albert sortien de Cadaqués i sobre les 23:00 hores ja eren a Rialb on van parar a dormir unes hores, de matinada ja encaraven el port de la Bonaigua on començava l’etapa reina amb la que també coronarien Portilhon, Peyresourde, Aspin, Tourmalet, Soulor i Aubisque, després de dormir unes 3 hores més iniciaven la última part del recorregut fins arribar a Hondarribia sobre les 18:00 del diumenge. Van comptar amb l’assistència de tres amics en autocaravana qui els hi preparaven el menjar, la roba d’abric i tot el suport que requerien. Durant la travessa es van trobar amb tota mena d’inclemències meteorològiques, des de pedalar sota la boira, a 40 graus, plovent i fins i tot pedregant. Text i foto: Cycling Magazine

Els dos intrèpids aventurers en un dels ports mítics del Pirineu francès, enmig de la boira.

#metes #jopuc #salut #esport #superaciรณ

#TriaEl TeuEsport, Nosaltres T'Equipem

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

¿Es el ciclismo el deporte más

duro?

ESPAI DE L’EDITOR

CICLISMO EN RUTA SI POR HABLAR DE CICLISMO, NOS ESTAMOS REFIRIENDO AL DE RUTA, ¿QUÉ TIENE PARA QUE SE DIGA QUE ES EL MÁS DURO DE TODOS LOS DEPORTES?

Se dice que el ciclismo es uno de los deportes más duros que existen, si no es el que más. Por sus circunstancias es cierto que hay varios componentes que lo convierten en épico y se mitifique con facilidad pero, ¿es realmente tan duro? Voy a intentar analizar esa respuesta desde mi punto de vista como competidor, entrenador y lo que me dice mi experiencia de más de treinta años. En primer lugar, deberíamos tener claro qué queremos decir cuando hablamos de “duro”. Si con ello nos referimos, exclusivamente, a la agonía física que nos produce la fatiga de un determinado deporte. Pienso que hay otros deportes que, como mínimo, se igualarían al ciclismo. DE QUÉ ESPECIALIDAD HABLAMOS CADA UNA DE ELLAS TIENE SU PROPIA DUREZA Nos podríamos extender y rizar todavía más el rizo, abriendo otro debate sobre qué es más duro: una

prueba corta de BTT, en la que se va a tope de principio a fin, o una larga etapa de una gran vuelta, en la que hay momentos de tira y afloja. Voy más al extremo, y hablo con especial conocimiento, qué es peor: ¿la agonía física que se siente en el kilómetro en pista, donde se alcanzan los mayores niveles de ácido láctico de todas las pruebas ciclistas, o la agonía constante, aunque de menor intensidad, de una etapa de ciclismo en ruta? Durante mis inicios competí en ruta, y en el kilómetro fui récord mundial, las dos son muy duras. Siempre pongo el ejemplo del martillazo en el dedo, qué preferimos, ¿un martillazo muy fuerte en un dedo, una sola vez, o que nos estén dando martillazos más flojos, pero también dolorosos, durante horas? Creo que la mayoría escogeríamos el martillazo fuerte. Con esto quiero decir que el ciclismo en ruta, al final, es la especialidad que más dura se percibe como ciclista.

Ya hemos hablado de la agonía física que pueden producir algunos deportes, a veces tanta como en el ciclismo. Aquí la diferencia está que en la mayoría de ellos la competición empieza y termina el mismo día. No hay ninguno de ellos en qué compitas durante 3 semanas seguidas en las cuales, como es normal, tienes de todo: días buenos, regulares y por supuesto malos. A parte de la fatiga producida por el deporte en sí mismo, hay otros muchos aspectos que hacen que sea más duro. Uno de los deportes que no se suele hablar mucho, y lo considero durísimo, es el boxeo. A parte de la tensión psicológica que tiene estar encerrado en unos pocos metros con alguien que te quiere “machacar”, también tiene un alto componente de fatiga física, todo ello acompañado del dolor de los continuos golpes que te está propinando el adversario, ¡por todo el cuerpo! Eso no se da en la mayoría de deportes, aunque en el ciclismo en ruta existen, por desgracia, las caídas. No es raro ver como corredores han acabado etapas con fuertes lesiones, e incluso, pequeñas fisuras óseas. No estoy comparándolo al dolor que pueden sufrir los boxeadores, las caídas son de vez en cuando, pero si es cierto que, en muchas ocasiones, en el ci-

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

Otro aspecto a tener en cuenta son las condiciones climatológicas, que afectan a todos los deportes que se disputan al aire libre, de nuevo el ciclismo se lleva la palma. Si lo comparamos, por ejemplo, con el atletismo, no es lo mismo correr a pie a 0 grados que ir en bicicleta a la misma temperatura. Si el ciclista circula a una velocidad de 40 km/h, la sensación térmica que experimenta es de unos 10 grados bajo cero. Si a eso le sumamos la lluvia y el viento, el cóctel se vuelve explosivo. Por experiencia propia os puedo decir que, al final, no sabes qué es peor, si la agonía física del ritmo al que te lleva el pelotón, el dolor que tienes en la pierna y el brazo de la caída que sufriste el día anterior, o la congelación progresiva que vas sufriendo por todo el cuerpo. Recuerdo algunas carreras de ruta, en las que tenía tal congelación en las manos que no era capaz de sacar del bolsillo trasero los alimentos que llevaba para comer. El viento y el calor extremo tampoco son muy

agradables, que digamos. Ponerte a subir un puerto a mil por hora, a las tres de la tarde y con 40 grados en agosto, llevando además 150 kilómetros en las piernas, no es algo que te llene de felicidad. PARA TERMINAR NO HEMOS HABLADO DE LAS TEMIBLES “PÁJARAS” Ocurren cuando nuestro cuerpo sufre una hipoglucemia, en otras palabras, nos quedamos sin glucosa en el cuerpo. Para los que las hayan sufrido, sobran todas las explicaciones, y para aquellos más “suertudos” que no sepan lo que es, decir que suele ocurrir en casos como el que describía antes. Debido a circunstancias de carrera, no hemos podido comer ya sea por incapacidad debida al frío, porque ha habido mucha batalla en competición y no hemos tenido ni un momento de respiro para comer o, simplemente, por olvidarnos de ello. La sensación que tendremos es que se nos agota la batería, no somos capaces de pedalear más y cuando ves un plátano tirado en la

carretera, te lo comes con la cáscara y todo (os lo puedo asegurar). Recuerdo a algunos compañeros, que durante un largo entrenamiento de fondo, sufrieron dichos efectos. Uno de ellos, después de pasar mil calamidades, consiguió llegar a Girona pero su casa estaba en la parte alta de la ciudad y tenía que subir un pequeño repecho. No podía creer que, estando allí mismo, buscara una cabina de teléfono para llamar a sus padres y que lo fueran a buscar. Hablo de un corredor Élite, que competía con asiduidad y entrenaba diariamente. En definitiva, si me preguntan cuál es a mi modo de ver, el deporte más duro que existe, no tengo ninguna duda en afirmar que el ciclismo de ruta es el más duro. Cuando sumamos la fatiga física del deporte en sí mismo, la duración de las pruebas, las condiciones climatológicas adversas, las caídas, etc., creo que no hay otro peor. A pesar de que la mayoría de los deportes son duros, requieren durísimos entrenamientos y mucho sacrificio, y que ganar cuesta hasta al parchís.

JOSE ANTONIO ESCUREDO – EDITOR Mi relación con el deporte empieza a los 9 años. A los 15 años decidí dedicarme al ciclismo y a los 18 entré a formar parte de la selección española, donde seguí a lo largo de 22 años. Cuando empezé con mi propia preparación física mejoré mis resultados, consiguiendo 31 medallas en copas mundiales y 4 campeonatos

del mundo, hasta llegar a ser medallista olímpico en Atenas 2004. He sido seleccionador de ciclismo en pista de España y Venezuela, entrenador y personal para diferentes corredores. Compito esporádicamente como piloto de tándem, participo en mundiales máster y realizo entrenamientos personalizados.

w w w. j o s e e s c u re d o . c o m

i n fo @ j o s e e s c u re d o . c o m

ESPAI DE L’EDITOR

clismo también se puede tener un dolor físico añadido.

PUBLIREPORTATGE

Text i fotos: Team LottoNL-Jumbo

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

George Bennet

George Bennett, com tots els veritables kiwis, va començar a jugar al rugby quan era nen. Per mantenir-se en forma durant la temporada baixa, feia servir la seva bicicleta de muntanya. Ara, queda clar quin esport li agrada més a Bennett.

EQUIPS

Després de passar pels equips Trek i Cannondale, va arribar als Països Baixos el 2015. Amb l’equip LottoNL-Jumbo, el talentós jove està descobrint els seus talents en les grans gires. A la Vuelta, va acabar 10è a la general. Quan Gesink va guanyar l’etapa reina, Bennett va quedar just a la quarta posició.

L’equip espera encara més, ja que renova el seu contracte fins al 2018.

George Bennett, Like every true Kiwi, started playing rugby as a kid. To remain in shape during the off-season, he took out his mountain bike. Now, it’s clear which sport Bennett enjoys. After stints with Trek and Cannondale, he landed in the Netherlands in 2015. With team LottoNL-Jumbo, the talented youngster is discovering his talents in the grand tours. In the Vuelta, he finished 10th overall. When Gesink won the queen stage, Bennett was right behind in fourth. The team expects even more as it renewed his contract through 2018.

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

Juan José Lobato no només és bò als sprints, també puja bé. Ho va demostrar guanyant una etapa al Tour de Dubai d’aquest any. Uns mesos més tard, va guanyar la Volta a Madrid. En l’esdeveniment de dos dies, va guanyar la primera etapa i va acabar el segon al dia següent, donant-li la classificació general.

Juan Jose Lobato

Lobato espera lluitar de nou per les victòries a l’esprint i donar un cop de mà als companys d’equip. Vol suportar als ciclistes clàssics i d’esprint.

Juan José Lobato not only sprints, but climbs well. He showed that by winning a stage in the Dubai Tour this year. A few months later, he won the Tour of Madrid. In the two-day event, he won the first stage and he finished second the next day, giving him the overall classification. He delivered one of his finest performances when the 2015 Tour Down Under visited Stirling. In the uphill sprint, he shot by his rivals and won the WorldTour stage. Lobato hopes to fight again for such sprint victories and to lend a hand to others in the team. He wants to support the classics and sprint cyclists.

EQUIPS

Va lliurar una de les seves millors actuacions quan al Tour Down Under de 2015 va visitar Stirling. A la pujada a l’esprint, va ser llançat pels seus rivals i va guanyar l’etapa del WorldTour

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

Lars Boom

L’especialista clàssic Lars Boom torna a casa. L’antic campió del món de ciclocross va començar la seva carrera professional a l’equip continental de Rabobank i va seguir fins al 2014 amb l’equip professional Rabobank, la versió anterior de l’equip LottoNL-Jumbo.

EQUIPS

Boom va guanyar l’Eneco Tour 2012 i el 2014 va guanyar la cinquena etapa del Tour de França sobre els pavés humits i fangosos que es presenten anualment a la París-Roubaix. “Quan vaig sortir de l’equip, no era un adéu. Vaig pensar que tornaria, però no esperava que passessin dos anys. Quan va venir l’oportunitat, de seguida em vaig convèncer”.

20 Classic specialist Lars Boom is returning home. The former cyclo-cross world champion started his road carrier at the Rabobank Continental Team and rode through 2014 with the professional Rabobank team, the earlier version of team LottoNL-Jumbo. Boom won the 2012 Eneco Tour and in 2014, won the fifth stage of Tour de France over the wet and muddy cobbles that feature annually in Paris-Roubaix. “When I left the team, it was not really a good-bye. I thought I’d come back, but I did not expect that it would be after two years. When the opportunity came, I was quickly convinced.”

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

Córrer en bici segur que ho va fer, per això. El que no vaig fer de jove ho vaig fer de gran: quan vaig tornar vaig ser un des millors veterans a Catalunya. Als esprints, només em guanyava en Linares de la Bisbal i un altre de Barcelona.

Francesc Moradell Canet d’Adri, 1946

És el Delegat de la Federació Catalana de Ciclisme a Girona les tres darreres dècades i una de les figures més emblemàtiques a la demarcació en l’àmbit social i esportiu. Fill del carreter del poble, de pagès, va començar a treballar en tallers de motos a diverses localitat i, a La Bisbal de l’Empordà, es va començar a aficionar al ciclisme “per poder estar a prop d’una vaileta. Vaig entrar al món del ciclisme per temes amorosos. És així”. A la capital del Baix Empordà el cap del seu taller, Ernesto Plaja, va muntar el Club Ciclista La Bisbal i hi va córrer fins que va anar a fer el servei militar a l’Àfrica.

He has been the representative of the Catalan Federation of Cycling in Girona for the last three decades, and is one of the most emblematic persons of the region in social and sports aspects. Son of the local transporter by road, in farming, started to work in mechanic shops in various towns, and in La Bisbal de l’Empordà started his interest for cycling, “to be close to a girl”. He entered in the world of cycling for love items. In the capital of Baix Empordà the head of the mechanic shop, Ernesto Plaja, founded the Cycling Club La Bisbal and was participating until he needed to go to military service in Africa.

I a la federació? He estat amb quatre presidents. I, la meva vida, l’he passat a la Nestlé i en el ciclisme. I no és just, ara no ho faria. El que passa que no sé plegar. M’agradaria baixar el llistó i posar algú altre de número u però no el trobo. Les eleccions són ara i he passat una etapa molt dolenta que vaig tenir una caiguda i les he passat magres. Hem trobava enfonsat i entre la caiguda i que em vaig passar cinc anys caminant a peu... Pujàvem la Pica d’Estats amb en Jordi Fortià, caminant 12 hores un dia. He fet tots els cims i el caminar a peu i fer travesses llargues, a una certa edat, passa factura. Ara amb tractament avui mateix he sortit amb una colla que a vegades som 20 i 30 i, només per poder-hi anar amb aquesta gent s’ha d’estar molt fort! Hi van, per corriols... Estic content perquè, jo, sempre m’agrada estar amb els tres o quatre del davant i avui ja hi era. Hem fet 40 o 50 quilòmetres per les Gavarres i hem anat bé. I hem acabat a casa seva celebrant el tema del referèndum. La meva filla va tenir un càncer i també ja va bé i ara que torno a anar en BTT un parell de cops per setmana i un parell per carretera... Anar en bicicleta va molt bé pel cervell, també.

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

És mitja vida? Hauria de mirar papers, guardo tots els diaris i potser tinc 20 o 30 caixes de reculls. Encara tinc l’esperança de treure tot el que tinc

de ciclisme i fer-ne una exposició perquè tinc coses dels anys 60 que jo corria en bicicleta ja. He conegut molta gent i el ciclisme m’ha fet dur una vida sana i, molta gent, no es creu que ja tinc 70 anys! I m’ho diuen, però si hauria d’anar amb crosses... I vaig tirant. La demarcació va ser pionera sobretot en la bici de muntanya i el campionat que va crear... Durant 20 anys vaig portar el Caixa Girona de BTT. Ha estat un eina per promocionar i fer que estiguéssim al davant de Catalunya en la bicicleta tot terreny. Les coses totes canvien i aquest any no sé encara com ha anat però, l’any passat, Girona és el primer de Catalunya en clubs amb més de 100 clubs federats. El primer en llicències en

percentatge d’habitants amb més de 2.000. Llicències, clubs i proves federades també que n’hi ha més de 100. I tot això, no es que em vulgui posar medalles però... I, això, és lògic a la vida? No. No perquè s’ha de viure i el ciclisme s’ho ha menjat tot. El ciclisme i la Nestle que mira si soc especial que hi vaig estar 38 anys sense ni un dia de baixa. I això vol dir que fins i tot vaig anar a treballar amb febre. N’explicaria moltes d’aquestes. Jo ja sé que sóc una persona especial, perquè soc un corcó i molt impulsiu. Però és la meva manera de ser. Ha viscut també la revifalla de l’esport a l’aire lliure i del ciclisme, com a lleure... A vegades quan estic en un dinar de cloenda i em fan parlar dic les

Els Hotels del centre de Girona pels amants de l'esport

Gran Via de Jaume I, 22 - 17001 Girona (España) Tel. (+34) 972 203 850 - Fax. (+34) 972 203 334 - info@hotelsultoniagirona.com

ENTREVISTES

És quasi una teràpia doncs. Ahir parlava amb un metge que és traumatòleg i ara ja està jubilat. I ell ha anat a moltes maratons. I ho ha pagat: a peu ho pots fer però quan tens una certa edat passa factura. És com un martell i castiga. En bicicleta és un esforç rotatiu, no és dolent. Fixa’t quanta gent que anaven a peu es passen a la bicicleta i poden fer esport amb ciclisme. He passat aquest temps fotut i torno a estar animat. Hi torna a haver eleccions i sé que el que hauria de fer és plegar i anar d’Inserso amb la família. Però m’emprenya deixar-ho tot, això.

ENTREVISTES

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

coses com estan: mireu, recordo encara amb enyorança quan aquí teníem un equip que era de l’Escuredo amb corredors elit i hi havia el pare d’aquest que corria ara i se’n va anar a Andalusia i té un escorxador. I a Palafrugell també hi havia un equip bo d’amateurs. I on són ara, aquests equips? I parlo de Girona però, Barcelona? Aquest fenomen s’hauria d’estudiar bé perquè la mateixa federació no ho ha cuidat, això. Quan un corredor passa d’amateur i vol arribar a professional la mateixa federació se n’hauria de cuidar. En Guillem Cassú mateix va plegar i una persona d’aquí l’hauria de cuidar i buscar-li un equip a i el que fes falta. O Adrià Moreno d’Olot i, tants altres. El ciclisme és molt sacrificat, hi ha molts esports per escollir que no ho són tant i no requereixen tantes hores d’entrenament. I a més hi ha el tema laboral i la gent al final es decanta pel lleure. Ara mateix

en una marxa n’hi ha 300 o 400 i fins i tot amb la informàtica no necessiten àrbitres i fan unes classificacions que donen premis. Una persona que fa marxes entrena les hores que vol i no ha de competir. Amb el ciclisme pots seguir treballant i estem perdent pistonada amb la competició de carretera. Molta gent fa BTT que tampoc necessita tanta canya i, ciclisme sí que hi ha molts estrangers que venen a Girona i és molt maco però en Gerard Freixes [Klassmark] organitza proves. L’Albert Balcells [Ocisport] amb la Sea Otter i vinga proves. Però a l’hora de la veritat... Sí però a quants llocs pot ser, un mateix dia? És que més de 100 proves federades, en marxes i BTT i carretera i tot. I hi ha coses que no són humanes, que tinc tres proves i dinant la dona em deia a quines aniria. A vegades estic en dues o tres per-

què en algunes hi ha els Mossos d’Esquadra i llavors hi vaig jo amb ells, obrint pas i fent el que faci falta. Puc estar a Molló i a Sarrià de Ter fent la sortida, amb els alcaldes i fent la fotografia. I, això, no ho fa ningú. Cadascú és com és i jo tinc aquest sistema. Text i fotos: Cycling Magazine

NO SÉ PLEGAR “EL CICLISME M’HA FET DUR UNA VIDA SANA I, MOLTA GENT, NO ES CREU QUE JA TINC 70 ANYS! I M’HO DIUEN, PERÒ SI HAURIA D’ANAR AMB CROSSES... I VAIG TIRANT “JO JA SÉ QUE SÓC UNA PERSONA ESPECIAL, PERQUÈ SOC UN CORCÓ I MOLT IMPULSIU. PERÒ ÉS LA MEVA MANERA DE SER.

Francesc Moradell durant la presentació d’aquesta revista el passat juliol a Palamós, amb les autoritats presents.

GRANS

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

LES

S E U G I BOT

T R O P L’ES SECCIÓ

foto cedida per:

Girona · Barcelona · Lleida · Tarragona

Entrevista amb l’alcaldessa de Girona

MARTA MADRENAS

L’alcaldessa de Girona amb un exemplar del primer número de Cycling Magazine

Marta Madrenas (Girona, 1967) és l’alcaldessa de Girona, considerada la capital mundial del ciclisme i el sector de la bicicleta. Una ciutat de referència per a tots els usuaris, des dels equips professionals del World Tour fins els ciutadans que la fan servir per desplaçar-se en el seu dia a dia. Ho és des que a principis del segle XXI es va convertir en la base d’operacions a Europa de ciclistes de primer nivell com Lance Armstrong i, ara mateix, la marca DTE aglutina un seguit d’accions que posicionen la ciutat i el seu entorn geogràfic com un paradís esportiu a l’aire lliure.

Marta Madrenas (Girona, 1967) is the mayor of Girona, considered the world’s capital of cycling and the bicycle sector. A city of reference for all users, from the professional teams of the World Tour to the daily users moving themselves around. And it is since the twenty first century when it became the base of operations for cyclists of the first level like Lance Armstrong, in his days, and the brand DTE make the city in its geographical positions a paradise for outdoor sports.

La destinació de turisme esportiu (DTE), d’on ve? Nosaltres quan entrem al govern, fa sis anys, veiem que cal potenciar la promoció de la nostra ciutat. No existia i, el primer quan vols donar el revulsiu a una ciutat o qualsevol producte, és saber exactament quins són els punts forts a destacar. Ho vam començar a analitzar i vam veure que Girona té els elements patrimonials arquitectònics, que eren els únics que s'havien explotat. I el gastronòmic, darrerament molt més, el cultural que l'hem volgut potenciar i, l'esportiu. L'esportiu és capaç i tots estan dirigits al mateix públic objectiu de visitants, de turisme, que té aquest perfil. Ens quedava molt relligat i quan ens vam adonar que podria ser la quàdruple hèlix de la ciutat vam decidir treballar-hi. Com viu, la ciutat, aquesta capitalitat del ciclisme? Amb molt orgull. Perquè possiblement en el fons ho sabíem i prenem consciència que és un paradís del ciclisme, això. És allò tant típic que han de venir de fora perquè ho veiem. I ha passat: quan noms rellevants del ciclisme han vingut aquí i han viscut a Girona ens han fet veure que tenim un producte esplèndid. L'escenari ja el tenien. I després s'hi acaba fent créixer un sector econòmic al voltant. Normalment quan apareix un possible sector econòmic en un territori

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

L'aterratge de la Sea Otter és el darrer impuls. I amb proves de nivell UCI. Hi volem seguir apostant perquè veiem que pot ser un sector potent pel territori, capaç de portar molt valor afegit i llocs de treball. És un sector molt important per nosaltres que lliga amb la nostra forma de concebre l'esport, la ciutat, la salut i la promoció econòmica. La mobilitat i la convivència de bicis i cotxes. És el gran repte? Sóc una fèrria defensora de la mobilitat en bicicleta. Utilitzo molt la Girocleta i dit això i que és el futur i que volem treballar per una mobilitat sostenible; és impensable si no hi ha una reducció de cotxes. Qui parli en termes de mobilitat sostenible ha de

Marta Madrenas en un acte durant la presentació de la Sea Otter Europe, celebrada a Girona

parlar de caminar i anar en bicicleta. No hi ha fórmules màgiques i nosaltres anem en aquesta direcció. Volem que aquesta ciutat es converteixi en una ciutat més amable per al ciclisme. I és cert que el ciclisme ha de ser conscient que la prioritat és l'anar a peu. És la primera fase i la base de tota mobilitat i és cert que en ocasions i molt pocs, sobretot molt pocs, no són conscients que així com passa amb cotxes i són imprudents, és igual de condemnable el ciclista que no és conscient de la vulnerabilitat d'alguns vianants i sobretot de persones grans. Per això volem trobar la fórmula que convisquin. El futur és aquest. En un altre àmbit més professional. Es plantegen apostar per un equip d'aquí? Nosaltres, ajudes econòmiques per aconseguir que vinguin ens és molt difícil. Com més professional siguin més difícil ens resulta. I si hem de destinar recursos econòmics a l'esport, que ho hem de fer perquè volem ciutadans salu-

dables i només és possible o una de les principals fonts perquè ho siguin, són ciutadans esportistes; per nosaltres la prioritat és treballar la base. Ja ens agradaria, també, apostar per l'elit. Els recursos no són infinits i de moment volem recolzar la base i l'esport femení. Si hem de recolzar un esport professional que sigui el femení perquè després fas un doble benefici. Text i fotos: Cycling Magazine

TENIM UN PRODUCTE ESPLÈNDID EL QUE ENS INTERESSA, A PART DE LA VESSANT ESPORTIVA AMB CIUTADANS MÉS SANS, ÉS LA DINAMITZACIÓ ECONÒMICA SÓC UNA FÈRRIA DEFENSORA DE LA MOBILITAT EN BICICLETA I VOLEM QUE GIRONA ES CONVERTEIXI EN UNA CIUTAT MÉS AMABLE PER AL CICLISME

ENTREVISTES

cal que hi hagi algú que lideri aglutinar-lo sota un mateix paraigua i en una mateixa direcció. És el que hem volgut fer nosaltres ara. Hem començat un pla estratègic del sector econòmic de la bicicleta. I hem mirat d'ajuntar les empreses que hi estan relacionades. No és només turisme, també hi ha fabricació o complements de roba o material, reparacions... També de turisme i rutes. Hem volgut fer aquest paper i posar-ho en comú perquè cadascun dels agents en puguin treure el màxim profit. El que ens interessa, a part de la vessant esportiva amb ciutadans més sans que és evident i el primer interès, és la dinamització econòmica. Ens interessa que apareguin més empreses o que les que ja hi són es musculin per ser més fortes, donar més llocs de treball i més riquesa i més PIB.

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

Marcel Zamora Marcel Zamora (Barcelona, 1978) es va convertir aquest estiu en el primer triatleta capaç de guanyar sis vegades l’Embrunman, el triatló de llarga distància de referència que corria per novè cop en el seu comiat de la competició professional de primer nivell. El barceloní establert a Banyoles els darrers anys plega amb cinc victòries seguides en l’Ironman de Niça (2006-10) i sis a la localitat alpina (2009, 10, 12, 13, 14 i 17). Marcel Zamora (Barcelona, 1978) this summer became the first triathlete capable of winning six times the Embrunman, the long distance triathlon, in his ninth participation also becoming his farewell to professional competition. The man from Barcelona, now resident of Banyoles, says goodbye with five victories in the Ironman of Nice (2006-10) and six in the alpines (2009, 10, 12, 13, 14 y 17).

Quin comiat... L’objectiu, i el somni, era aquest. Després s’ha de fer realitat. Feia tres anys que no guanyava cap cursa important i entre que et vas fent gran, que em vaig operar del peu i vas perdent una mica la confiança... Sabia que estava bé i podia guanyar. Però no és com quan guanyava a Niça, que em semblava fàcil. Fàcil? Sí, el primer any que vaig anar a Niça vaig quedar segon. Després en vaig guanyar cinc de cop. El 2009 vaig fer triplet perquè vaig fer tres Ironman i els vaig guanyar tots tres [Niça, Embrun i Barcelona]. I em semblava fins i tot fàcil. De l’estil, el preparo i el guanyo, saps? Al llarg de la meva carrera esportiva hi ha hagut curses que m’han costat més

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

Què fa diferent l’Embrunman? És més dur i jo estic en una fase que com més dur, més m’afavoreix. Per veterania. I el ritme també és més lent. A Niça quan hi havia guanyat feia la marató en 2h41 o 2h45. I, aquí, l’altre dia vaig guanyar corrent-la en tres hores. A Niça, amb tres hores dubto que et fiquis entre els tres primers a no ser que hagis fet una bici descomunal. I Niça és circuit Ironman, hi ha una puntuació per a Kona que és una guerra que no m’interessa. Hi ha corredors a qui els interessa, els patrocinadors gairebé els obliguen a ser-hi. I jo vaig on vull: m’he retirat quan he decidit i, l’any que ve, em marcaré els objectius que vulgui i m’agradin. Així tampoc ho deu deixar del tot. La intenció és seguir, però sí que em retiro d’aquest tipus de cursa. No faré Embrun, Niça o més Ironman. Seguiré fent mitjana distància i, el meu objectiu, seran els Extrem, en què la marató s’acaba en muntanya. Em ve de gust introduir-me en el trail a nivell d’aficionat. M’exigirà menys físicament; són curses més de cap. Psicològicament no estic cansat. No em demanarà fer rodatges ràpids o anar a la piscina i nedar ràpid. Em fa il·lusió entrenar-me, estic fort i tinc ganes de provar-ho. Són curses més llargues, de 10 o 11 hores i un entrenament diferent. Correré més per muntanya, també faré més BTT... No estaré tan exigit per triatló, triatló i triatló. Ha triomfat a fora i, sobretot a França. S’hi sent més reconegut, allà? Sí, per descomptat. Aquí, amb els anys, ha anat canviant. Però és fort quan arribo a França. La gent de seguida ve, fotògrafs, et volen donar la mà, els nens petits saben qui soc... Veus de seguida que en l’esport soc com un heroi. Però crec que no és tant pel fet de ser Marcel Zamora. Aquí també passa que molts cops valores més l’estranger.

Ja fa temps que es va establir a Banyoles. Per què? Fa set anys i, la gran diferencia, és el que he guanyat en qualitat de vida. També esportiva, però els meus Ironamn de Niça els havia guanyat vivint a Barcelona, sortint des d’allà en bici... M’ha ajudat molt, psicològicament, a afrontar l’etapa final de la meva vida esportiva. Si m’hagués quedat a Barcelona m’hauria retirat abans. No és el lloc idíl·lic pel tràfic, la pèrdua de temps per anar a la piscina o a córrer a la carretera de les aigües. Banyoles ha estat com una nova etapa, obrir part de la meva ment amb carreteres noves, nous companys per sortir algun cop, nedar a l’estany, tenir el mar a prop… M’ha ajudat a arribar als 40 fent triatló a nivell professional. Text i fotos: Cycling Magazine

GUANYAR UN ALTRE COP EMBRUN HA ESTAT L’HÒSTIA LA INTENCIÓ ÉS SEGUIR. CORRERÉ MÉS PER MUNTANYA, TAMBÉ FARÉ MÉS BTT... NO ESTARÉ TAN EXIGIT SI M’HAGUÉS QUEDAT A BARCELONA M’HAURIA RETIRAT ABANS. BANYOLES HA ESTAT COM UNA NOVA ETAPA

ENTREVISTES

i, sobretot cap al final, era una lluita més psicològica. Físicament em podia trobar bé però, molts cops, deia tinc 37 anys, 38, 39... Que si no corro com abans, que si el peu i, guanyar un altre cop Embrun, i així, ha estat l’hòstia.

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

Jordi

ENTREVISTES

PEREIRA

Jordi Pereira (Avinyonet de Puigventós, 1982) va ser el vencedor de la darrera Madrid-Lisboa, un triomf que va afegir als dos que havia assolit en la Barcelona-Sant Sebastià i a altres cites de resistència extrema com la Pirinexus -347 quilòmetres amb sortida i arribada a Girona resseguint la Ruta Pirinexus per les vies verdes i passant per Olot, La Jonquera, Ceret i Calonge- de la qual en va ser el primer vencedor el 2015. Pereira va ser el més ràpid dels 22 participants que van completar la Powerade Non Stop en categoria individual dels 81 que havien pres la sortida, amb poc més de 41 hores sobre la seva Megamo. El seu germà gran, Jaume (Figueres, 1978), segon en un dels dos triomfs a Donosti, va ser tercer a la capital portuguesa.

Jordi Pereira (Avinyonet de Puigventós, 1982) was the winner of the last Madrid-Lisbon, a victory he could add to the two he won in the Barcelona-San Sebastian and in other extreme duration events like the Pirinexus -347 kilometers with start and finish in Girona, following the Ruta Pirinexus, the Green Route, passing through Olot, La Jonquera, Ceret and Calonge, which he won in 2015. Pereira was the fastest of 22 participants who completed the Powerade Non Stop in the category individual, in which 81 started, in a little over 41 hours. His elder brother, Jaume (Figueres, 1978), second in one of the victories in Donosti, was third in the Portuguese capital.

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

Dues victòries en la Barcelona-Sant Sebastià i tercer l’any passat en la Madrid-Lisboa. Considera que ha tancat un cercle? Sí, una mica sí. Crec que l’any passat ho podria haver fet millor, em va faltar alguna cosa. Tot i que van canviar un parell d’etapes per fer-les més dures, coneixent el terreny sabia que podria guanyar molt temps, molt. Però és clar, vaig tenir cinc punxades. Jordi Pereira a l’arribada de la Powerade Non Stop Madrid-Lisboa de 2017

I vaig fer servir sis pneumàtics! De veritat, semblava que fos una broma: una etapa i punxava, una etapa i punxava... Però què passa? Agafo temps o perdo? Que no volen que acabi? Sort que m’ho vaig agafar bé, mentalment vaig estar fort i no em va afectar. Haver fet les anteriors li deu donar molta experiència per preparar-se des del punt de vista logístic també. Sí, exacte. Quan n’has fet unes quantes ja veus que allò que em prenia en aquell moment o que menjava no m’anava del tot bé... Has de menjar el que et vingui de gust però que no et pugui afectar el rendiment, perquè és molt llarg. És molt important: coses que t’agradin però que no et puguin fer anar malament perquè n’hi ha que vulguis o no et poden regirar la panxa i perds una hora o dues fins que et recuperes.

ENTREVISTES

En el vídeo de l’arribada apareix fent una acrobàcia amb la bici. Li quedaven forces? Ho faig perquè un arriba content, feliç d’acabar aquesta prova i fer-ho d’aquesta manera. I en aquesta vida, sobretot en els hobbies, fas les coses per ser feliç. Si arribes allà, que ho he vist fer, i dones una coça a la bici o la llences... Cadascú s’expressa de la seva manera, i jo procuro ser feliç perquè prou mals tens en aquell moment per no ser-ho.

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

ENTREVISTES

770 quilòmetres. Des que surt... En van sortir 797 aquest any. I la meva manera de pensar és, a la sortida, com que estàs fresc has d’anar a tota hòstia. No al màxim tres o quatre hores, però gairebé. I, després, el que has de fer és mirar de recuperar mentre pedales. I mirar de parar com menys temps millor. Sempre ho dic: si pots parar un minut que no siguin dos. Si en un menges i has carregat ampolles i tens menjar al mallot marxa, no esperis més. Perquè com més paris més t’acomodes, t’adorms. Quan portes una nit sense dormir, o dues... Si seus després per aixecar-te costa molt, la veritat.

Com és més dur, físicament o mentalment? De les dues maneres. Has d’estar bé físicament, et fa mal el cul, els braços, els genolls, tot. Però mentalment has de mirar de suportar aquest mal. Jo sempre penso en altres coses. Soc una persona que, per sort, tinc una família que no s’enfada quan faig aquestes coses. Perquè marxo molts dies. I penso en ells: soc aquí perquè em deixen, ells ho volen, no em posen cap pega. I quan vaig a entrenar-me tampoc. Penso en ells i què deuen estar fent, si els nens deuen estar jugant o la dona deu haver sortit a passejar o ha quedat amb uns amics. Procuro pensar en coses que em distreguin o em facin ser més feliç. És la manera de superar aquest moment mental de dir: “Ho deixo córrer i paro? O continuo?” I deu tenir estratègies mentals numèriques. Perquè si surt i va restant, 777, 776, 775... Això és molt important, mai miro el que queda sinó el que em vaig menjant. Per exemple, si al GPS porto l’etapa i em diu que queden, fins al destí, 90 quilòmetres, vaig pedalant i ja me n’he menjat 20: només me’n queden 70. 30, ja estic a l’avituallament en una hora o una mica més, depèn de l’etapa. I és el que dius, et mentalitzes d’anar graó a graó perquè si en vols fer tres de cop és quan caus i, llavors, ja no hi arribes. Molta gent surt molt ràpid, que jo dic que ho has de fer, però no com si s’acabés al cap de tres hores.

I que hi hagués el seu germà, encara deuria ferho més emocionant. Sí, home. La primera etapa sí que vam anar junts i a la Barcelona - Sant Sebastià vam quedar primer i segon, que vam anar les dues primeres hores junts. I en aquesta encara que hagi quedat tercer ha estat més maco perquè hem anat molta estona junts. Fins a mitjanit gairebé, 12 hores. Després ja em vaig escapar però amb ell, vulguis o no, som germans. I per escapar-me i guanyar dos minuts, prefereixo que ell en guanyi un i jo no el guanyi si crec que ell pot guanyar el tercer. Hi havia un moment que el que va ser segon el teníem al davant. Anàvem per un tram de carretera i jo duia el meu germà a roda fins que el vam atrapar. I vaig pensar: jo porto el meu germà, si l’altre s’hi enganxa que s’enganxi. Aquest noi era molt fort a les pujades i se’m va escapar abans del tercer avituallament. Però després baixant em vaig escapar del meu germà i el vaig atrapar a ell. La força de dur un dorsal? Em va saber greu deixar el meu germà però havia de pensar en la meva cursa. Si anem tots dos s’ajunten les coses bones de tots dos. Però també les dolentes, i et resta. Quan no té mal un el té l’altre i si vols parar... Afluixes el ritme dos cops. És molt maco quan la cosa va rodant però ens vam haver de separar. I això que ell anava molt bé, fins i tot em feia por... M’espanten les seves sortides [riu] Text i fotos: Cycling Magazine

MAI MIRO EL QUE QUEDA

EN AQUESTA VIDA, SOBRETOT EN ELS HOBBIES, FAS LES COSES PER SER FELIÇ.

ET MENTALITZES D’ANAR GRAÓ A GRAÓ PERQUÈ SI EN VOLS FER TRES DE COP ÉS QUAN CAUS I, LLAVORS, JA NO HI ARRIBES

H OT E L S Costa Brava | Pirineu | Girona | Catalunya

Reserva l’hotel a les nostres webs | Reserva el hotel en nuestras webs Book the hotel in our websites

-1 0 % P R O M O CO D E: CCPALAM OS - C B Informa’t dels nostres paquets de cicloturisme! Amb trasllat d’equipatge d’hotel a hotel ¡Infórmate de nuestros paquetes de cicloturismo! Incluye traslado de equipaje de hotel a hotel Ask for our cyclotourism packages! Luggage transfer from hotel to hotel included

www.costabravaverdhotels.com | www.blauverdhotels.com www.petitsgranshotelsdecatalunya.com info@costabravaverdhotels.com | info@petitsgranshotelsdecatalunya.com T. +34 972 60 00 34

ESPECIAL TURISME A BERGEN

QUÈ POTS VISITAR A BERGEN EN 48 HORES Bergen és coneguda com el portal dels Fiords Noruecs i es pot dir que és la capital turística de la regió. És una ciutat rica en història i tradició, que a més té l’encant i l’ambient d’un petit poble i combina a la perfecció la natura amb la cultura i amb una intensa vida urbana. És el punt d’inici perfecte per veure alguns dels Fiords més coneguts de Noruega, com el Sognefjord, Nærøyfjord o Hardangerfjord. Text: Visit Norway

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

TURISME

DISPOSES DE 48 HORES? BERGEN T’OFEREIX UN MUNT D’EXPERIÈNCIES!

Tens curiositat per Bergen? La segona ciutat de

peu. Aquesta és també una gran ciutat per passejar

Noruega és petita geogràficament, però gran en

sense un pla fix, hi trobarem una nova visió i un barri

natura i cultura.

diferent a cada racó.

Amb una planificació intel·ligent, hi ha temps d’ex-

Els principals atractius de Bergen son Bryggen,

perimentar els aspectes més emblemàtics que

l’antic moll hanseàtic que forma part de la Llista

Bergen té per oferir, i encara tindrem algunes sor-

del Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, la

preses durant el camí.

Torre Rosenkrantz de 1270, el Museu i la casa d’Ed-

Bergen és una ciutat bastant compacta, enclava-

vard Grieg, l’església medieval de fusta de Fantoft i

da de manera segura entre el fiord i set muntanyes.

l’aquari. Un dels seus grans atractius turístics és el

Això significa que moure’s per Bergen és fàcil, pots

funicular Fløibanen per pujar al mont Fløyen que

trobar sense dificultats el recorregut per la ciutat i

ofereix les millors vistes de la ciutat i els seus 7

les distàncies són relativament petites, fins i tot a

turons.

Bryggen històric

El mercat del peix

On començar? A Bryggen, per

sentim l’olor del quitrà de les ve-

Just al costat de Bryggen es troba

descomptat!

lles parets de fusta.

el “Fisketorget”, el Mercat del Peix,

Aquestes famoses cases de fusta

Quan el clima ho permeti, es pot

on els seus habitants hi han com-

al port són el que la majoria de les

trobar un lloc a la llum del sol en una

prat el peix fresc i altres productes

persones associen amb Bergen.

de les moltes cafeteries, perfectes

frescos al llarg dels anys.

Durant 400 anys, els comerciants

per a un cafè a mig matí, mentre ob-

Avui en dia, en general, hi trobem

hanseàtics van viure i treballar

servem a la gent i els vaixells. Tam-

menjar marítim i altres especiali-

en aquests edificis. En els estrets

bé és possible entrar en molts dels

tats locals. Afortunadament, es pot

passadissos entre les parets incli-

edificis de Bryggen, on hi trobem

provar tot en una de les moltes bo-

nades dels edificis, els sons de la

botigues, restaurants i outlets per

tigues i punts d’alimentació de la

gent i el trànsit s’esvaeixen mentre

als productes d’artesans locals.

temporada d’estiu.

Bryggen i Bergen. Foto: Sverre Hjørnevik www.fjordnorway.com

No hi ha res millor que el marisc fresc servit al costat del fiord. Després, la resta de la ciutat està als teus peus, llesta per ser explorada i experimentada.

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

Cultura a Bergen

La increïble muntanya Fløyen

Bergen és una ciutat que ofereix

Després de creuar el centre de la

Des del mirador panoràmic, a la

una àmplia varietat d’activitats

ciutat des de Bryggen fins a Lille

part superior, et pots sentir com si

culturals, el que significa que pots

Lungegårdsvannet, és hora d’ob-

estiguessis surant sobre les teula-

trobar fàcilment alguna cosa al teu

tenir una vista d’ocell. Anar des de

des de la ciutat.

gust: un concert, una exposició o

Bryggen fins al Funicular Fløiba-

Els concorreguts carrers de la ciu-

potser un espectacle?

nen. Us portarà des del centre de

tat, Vågen amb els vaixells que

Durant la temporada d’estiu es pot

la ciutat fins al cim de la muntanya

arriben i surten, i l’arxipèlag i els

visitar la casa “Troldhaugen” d’Ed-

en pocs minuts.

barris exteriors, s’obté una pers-

vard Grieg, que és un bell edifici

El funicular fins al cim del mont

pectiva completa. Fløyen és un

situat en un entorn verd i idíl·lic, als

Fløyen és emocionant en si mateix,

dels favorits tant pels turistes com

afores del centre de la ciutat. S’hi

ja que el vagó llisca cap amunt per

pels seus habitants, sempre hi ha

pot arribar fàcilment amb autobús

l’empinada vessant de la muntan-

alguna cosa nova per veure.

guiat, sortint de la informació tu-

ya, creuant els barris de Fjellsiden.

rística. Una tarda plena de música Des del mercat del peix, després d’una caminada curta, s’arriba al KODE, els Museus d’Art de Bergen. Els museus es divideixen en quatre grans edificis, situats seguits al costat de l’estany de Lille Lungegårdsvannet. Disposa de tot tipus d’oferta, des d’art contemporani, Picasso,

Acaba el dia amb un deliciós menjar de marisc. La cuina escandinava moderna

ble a la vora de l’aigua, al restau-

de Lysverket ofereix una visió

rant Cornelius? Probablement no

ben diferent dels aliments lo-

es pot trobar un marisc més fresc

cals, i ho porta a la perfecció des

que aquest, ja que és arrossegat

de la tarda a la nit amb DJ i còc-

diàriament pel fiord fins a la ma-

tels. I què tal un menjar inoblida-

teixa porta del restaurant.

Edvard Munch, J.C. Dahl i Nikolai Astrup, a més de botigues de museus ben equipades i grans cafès.

Vista des del Mont Fløyen. Foto: Sverre Hjørnevik - www.fjordnorway.com

TURISME

preciosa espera!

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

El segon dia a Bergen t’allunya del

teu cos i sentir el vent sota les ales,

temps per a una reunió amb les

centre de la ciutat per gaudir de la

pots trobar una gran quantitat d’ac-

criatures del mar. Akvariet és el fa-

diversitat salvatge. “Noruega en

ció en un viatge en bicicleta i ràfting

mós aquari de Bergen, el més gran

poques paraules” és un recorre-

en un país impressionant de fiords.

de Noruega, situat a Nordnes.

gut clàssic que porta a la part alta

També es pot visitar Mostraumen,

Quan caminis des de la plaça cen-

de les muntanyes i fins als fiords.

a la part més interna de l’Osterf-

tral de Torgalmenningen a través

El viatge s’organitza de manera

jord. Hi ha creuers aquí durant tot

de Klosteret, passaràs pels carrers

que cada tram, en autobús, tren i

l’any, i fins i tot en mig dia es pot

acollidors i empedrats on els seus

vaixell, ofereix una vista fantàstica

experimentar l’espectacular natu-

veïns segueixen vivint i prosperant.

sobre la natura. Un fiord amb una

ralesa noruega occidental, mun-

Gaudeix d’alguns desviaments i

superfície com el vidre, que sub-

tanyes escarpades que envolten

segueix el camí cap a l’Aquari!

mergeix les muntanyes, es dobla

el fiord de l’estret, les cascades i

Quan hi arribis, pots passar la resta

just on acaben les valls. La càmera

els forts corrents. Es garanteix una

del dia amb les foques, els pingüins

de fotos farà hores extres! Aquest

aventura refrescant.

i moltes altres espècies. Hi ha 60

viatge es pot fer durant tot l’any.

Si et decideixes pel viatge de mig

piscines i exposicions diferents per

TURISME

Noruega en poques paraules

Si el que prefereixes és utilitzar el

dia a Mostraumen, també tindràs

jugar i inspirar l’exploració.

Creuer pels fiords, de Bergen a Mostraumen.

ESPECIAL

RESUMEN DEL MUNDIAL DE CICLISMO EN RUTA 17-24 SEPTIEMBRE 2017

E s p eci al M undi al C i cl i sm o en Ruta B ergen 20 17

CONTRARRELOJ POR EQUIPOS / TEAM TIME TRIAL Mujeres / Women Posición

Equipo

País

Tiempo final

TEAM SUNWEB

NED

55:41.63

BOELS DOLMANS CYCLINGTEAM

NED

+12.43

CERVELO - BIGLA PRO CYCLING TEAM

GER

+28.03

CANYON SRAM RACING

GER

+1:04.79

TEAM VIRTU CYCLING

DEN

+2:51.52

Posición

Equipo

País

Tiempo final

TEAM SUNWEB

GER

47:50.42

BMC RACING TEAM

USA

+8.29

TEAM SKY

GBR

+22.35

QUICK - STEP FLOORS

BEL

+35.20

ORICA - SCOTT

AUS

+1:03.21

Equipo femenino vencedor en la contrarreloj por equipos - Foto © Cor Vos | Team Sunweb

ZONA SPORT

Hombres / Men

E s p eci al M undi al C i cl i sm o en Ruta B ergen 20 17

CONTRARRELOJ INDIVIDUAL / INDIVIDUAL TIME TRIAL Élite hombres / Men Elite Posición

Dorsal

Nombre

País

Tiempo final

DUMOULIN Tom

NED

44:41.00

ROGLIC Primoz

SLO

+57.79

FROOME Chris

GBR

+1:21.25

OLIVEIRA Nelson

POR

+1:28.52

KIRYIENKA Vasil

BLR

+1:28.75

MOSCON Gianni

ITA

+1:29.49

KELDERMAN Wilco

NED

+1:34.33

DENNIS Rohan

AUS

+1:37.39

MARTIN Tony

GER

+1:39.88

TRATNIK Jan

SLO

+1:43.45

Podium formado por: Roglic, Dumoulin, Froome - © Bjørn Erik Nesse

distribuidor oficial

www.sport-med.es

www.mcipollini.com

E s p eci al M undi al C i cl i sm o en Ruta B ergen 20 17

CONTRARRELOJ INDIVIDUAL / INDIVIDUAL TIME TRIAL Élite mujeres / Women Elite Posición

Dorsal

Nombre

País

Tiempo final

VAN VLEUTEN Annemiek

NED

28:50.35

VAN DER BREGGEN Anna

NED

+12.16

GARFOOT Katrin

AUS

+18.93

Junior Mujeres / Women Junior

ZONA SPORT

Posición

Dorsal

Nombre

País

Tiempo final

PIRRONE Elena

ITA

23:19.72

VIGILIA Alessia

ITA

+6.38

FASNACHT Madeleine

AUS

+42.32

Sub 23 Hombres / Men Under 23 Posición

Dorsal

Nombre

País

Tiempo final

BJERG Mikkel

DEN

47:06.48

MCNULTY Brandon

USA

+1:05.92

ERMENAULT Corentin

FRA

+1:16.65

Junior Hombres / Men Junior Posición

Dorsal

Nombre

País

Tiempo final

PIDCOCK Thomas

GBR

28:02.15

PUPPIO Antonio

ITA

+11.92

MACIEJUK Filip

POL

+13.29

Annemiek Van Vleuten - Foto: © Kim Hestad

E s p eci al M undi al C i cl i sm o en Ruta B ergen 20 17

CARRERA EN CARRETERA / ROAD RACE Élite mujeres / Women Elite Posición

Dorsal

Nombre

País

Tiempo final

BLAAK Chantal

NED

4:06:30

GARFOOT Katrin

AUS

+28

DIDERIKSEN Amalie

DEN

+28

VAN VLEUTEN Annemiek

NED

+28

NIEWIADOMA Katarzyna

POL

+28

Junior mujeres / Women Juniors Dorsal

Nombre

País

Tiempo final

PIRRONE Elena

ITA

2:06:17

JORGENSEN Emma Cecilie Norsgaard

DEN

+12

PATERNOSTER Letizia

ITA

+12

NOVOLODSKAYA Maria

RUS

+12

WIEL Jade

FRA

+12

Sub-23 hombres / Men Under 23 Posición

Dorsal

Nombre

País

Tiempo final

COSNEFROY Benoit

FRA

4:48:23

KAMNA Lennard

GER

SVENDGAARD Michael Carbel

DEN

WOOD Oliver

GBR

ALBANESE Vincenzo

ITA

El equipo noruego liderando el pelotón en la categoría Sub-23 hombre - Foto: © Bjørn Erik Nesse.

ZONA SPORT

Posición

E s p eci al M undi al C i cl i sm o en Ruta B ergen 20 17

CARRERA EN CARRETERA / ROAD RACE Élite hombres / Men Elite Posición

Dorsal

Nombre

País

Tiempo final

SAGAN Peter

SVK

6:28:11

KRISTOFF Alexander

NOR

MATTHEWS Michael

AUS

TRENTIN Matteo

ITA

SWIFT Ben

GBR

Junior hombres / Men Junior

ZONA SPORT

Posición

Dorsal

Nombre

País

Tiempo final

JOHANSEN Julius

DEN

3:10:48

RASTELLI Luca

ITA

+51

GAZZOLI Michele

ITA

+51

MARKL Niklas

GER

+51

STEWART Jake

GBR

+51

46 Peter Sagan (de blanco) y Alexander Kristoff (de rojo) cruzando la meta - Foto: © Einar Kvalheim

Audi A la vanguardia de la técnica

Las abejas vuelan porque siempre han creído que podían hacerlo.

Nuevo Audi A4 allroad quattro

Beelieve Dicen las leyes físicas que las abejas tienen las alas demasiado pequeñas para volar, pero no iban a dejar de hacerlo por este detalle, ¿no crees? Seguro que tú tampoco te planteas las cosas y sencillamente las haces porque crees en ellas. Y ahora hay alguien dispuesto a acompañarte hasta en los caminos más imposibles: el nuevo Audi A4 allroad quattro. Equipado con tracción integral permanente quattro, que aporta a la experiencia del conductor más dinamismo y una sensación de seguridad excepcional, con una mayor distancia al suelo.

Autopodium Ctra. Santa Coloma de Farners, 59 17005 Girona Tel. 972 40 63 00 / 972 24 12 11

Ctra. Roses, 4 17600 Figueres Tel. 972 67 12 11

Ctra. Sant Joan de les Abadesses, 86 17800 Olot Tel. 972 26 42 08

Ctra. de Blanes, 100 17310 Lloret de Mar Tel. 972 36 54 74

Nuevo Audi A4 allroad quattro unlimited edition. De 120 a 200 kW (desde 163 hasta 272 CV). Consumo de 4,9 a 6,7 l/100 km. Emisiones de CO₂ de 128 a 254 g/km. Modo de conducción Offroad en combinación con Audi drive select, de serie en motores a partir de 190 CV. Información Audi: 902 45 45 75.

RESUMEN

VUELTA A ESPAÃ&#x2018;A 2017

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

El italiano Matteo Trentin (Quick Step) ha sido el ven-

batalla entre los equipos Team Sky y Quick Step por

cedor de la etapa final de La Vuelta 2017, donde se

la clasificación de la regularidad de La Vuelta, que

ha proclamado vencedor final un Chris Froome (Team

Chris Froome ha empezado dominando pero que el

Sky) que se convierte en el primer británico en lle-

triple vencedor de etapa Matteo Trentin tenía opcio-

varse la gran vuelta española. Trentin ha sido el más

nes a arrebatar si puntuaba en el sprint intermedio, si-

rápido en el Paseo de La Castellana y ha sumado su

tuado en el tercer paso por la meta de La Castellana,

cuarto triunfo de etapa en esta edición, pero se ha

y ganaba la etapa. El italiano ha conseguido pasar en

quedado a dos puntos de llevarse una clasificación

primer lugar, evitando que Froome puntuara, gracias

de la regularidad que también se ha llevado Froome

al marcaje de su compañero Julian Alaphilippe.

al acabar 11º en el sprint final.

Una vez superado el sprint, ha llegado el momento

Como es habitual, la jornada final ha servido de ho-

de los ataques con una fuga de Alessandro De Mar-

menaje a los corredores que han acabado La Vuelta

chi (BMC), Rui Costa (UAE Team Emirates) y Nicholas

(158 en esta edición) y a sus ganadores. Team Sky, el

Schultz (Caja Rural-Seguros RGA), que han logrado

podio final formado por Chris Froome –primer británi-

llegar destacados hasta el paso por la última vuelta.

co en ganar La Vuelta–, Vincenzo Nibali (Bahrain-Me-

Allí ha empezado la lucha para preparar un sprint final

rida) e Ilnur Zakarin (Katusha-Alpecin) y, sobre todo,

en el que Matteo Trentin (Quick Step) ha sido más rá-

un Alberto Contador (Trek-Segafredo) que ha podido

pido que Lorrenzo Manzin (FDJ) y Soren Kragh Ander-

entrar en solitario en Madrid el día de su retirada, han

sen (Team Sunweb) para acabar logrando su cuarta

brindado y se han hecho fotos para el recuerdo.

victoria de etapa.

La entrada al circuito final ha estado marcada por la

Unipublic / La Vuelta

Chris Froome al frente del grupo, durante la etapa 19 entre el Parque Natural de Rede y Gijón - © Unipublic/Photogomez Sport

ZONA SPORT

Trentin cierra La Vuelta con su cuarta victoria

ZONA SPORT

Pódium final con Vincenzo Nibali (Bahrain-Merida), Chris Froome (Team Sky) e Ilnur Zakarin (Team Katusha-Alpecin) © Unipublic/Photogomez Sport

Los líderes The leaders

Chris Froome (Team Sky)

Davide Villella (Cannondale Drapac)

Chris Froome (Team Sky)

Clasificación general individual por tiempo (Top 10) RANGO

CORREDOR

DORSAL

EQUIPO

TIEMPO

FROOME Chris

TEAM SKY

82h 30' 02''

NIBALI Vincenzo

151

BAHRAIN - MERIDA

82h 32' 17''

+ 02' 15''

ZAKARIN Ilnur

101

TEAM KATUSHA ALPECIN

82h 32' 53''

+ 02' 51''

KELDERMAN Wilco

TEAM SUNWEB

82h 33' 17''

+ 03' 15''

CONTADOR VELASCO Alberto

TREK - SEGAFREDO

82h 33' 20''

+ 03' 18''

POELS Wout

TEAM SKY

82h 37' 01''

+ 06' 59''

WOODS Michael

CANNONDALE DRAPAC PROFESSIONAL CYCLING TEAM

82h 38' 29''

+ 08' 27''

LOPEZ MORENO Miguel Angel

136

ASTANA PRO TEAM

82h 39' 15''

+ 09' 13''

KRUIJSWIJK Steven

111

TEAM LOTTO NL - JUMBO

82h 41' 20''

+ 11' 18''

10.

VAN GARDEREN Tejay

BMC RACING TEAM

82h 45' 52''

+ 15' 50''

GRAN ÈXIT DE PARTICIPACIÓ DE CORREDORS ESTRANGERS EN LA DINOVENA EDICIÓ DE LATRAMUN AMB MÉS DE 800 PARTICIPANTS EN LES DIFERENTS CATEGORIES.

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

El 2017 ha estat l’any de consolidació de LaTramun dins el calendari de Ies UCI MTB Marathon Series. Ciclistes d’arreu del planeta aterraven a Girona per viure de primera mà una de les curses amb més renom del panorama. El segell és clar: quilòmetres i quilòmetres de singletrack. Un recorregut de 68 quilòmetres i 2100 metres de desnivell positiu d’autèntica i pura bicicleta de muntanya. Sobre aquest terreny s’han mogut a les mil meravelles la belga Alice Pirard i el català Francesc Guerra. Els dos ja formen part de la història de LaTramun. La dinovena edició de la cursa dels corriols arrencava a dos quarts de nou a Hostalets d’en Bas. Ho feia amb una graella de sortida de somni, amb gran part dels millors corredors del món. Entre ells, l’italià Tony Longo (Wilier Force), els belgues Sébastien Carabin (Merida Walonie) i Roel Paulissen (BH Racing) o el polonès Mariusz Michalek (JBG2). Els quatre corredors lideraven la cursa però han quedat desqualificats en saltar-se un punt de control: una badada els ha fet sortir del recorregut marcat. Era el moment de Francesc Guerra. En l’equador de la cursa, el del Buff Scott MTB Team deixava enrere els seus rivals. Era l’hora de fer bo l’avantatge per escriure el seu nom al palmarès de la prova. 3 hores 41 minuts i 3 segons pel campió. Dos minuts després feien acte de presència en el Parc de les Ribes del Ter el seus companys d’equip Ismael Ventura i Jordella juntament Francesc Guerra, guanyador de l’edició 2017 de LaTramun

amb l’holandès Robbert de Nijs (Beukers-Pearl Izumi Biketeam). Seria l’esprint qui determinaria les altres dues places de podi. La segona posició viatjaria cap als Països Baixos mentre el campió estatal, Ismael Ventura, completaria la foto d’honor. La lluita en categoria femenina l’han protagonitzat la belga Alice Pirard (Merida Walonie) i la polonesa Michalina Ziólkowska (Volkswagen Samachody Uzytkowe). La primera ha assolit un avantatge de dos minuts en els primers quilòmetres. Aquesta diferència seria determinant, ja que ha aconseguit defensar-la fins a la seva arribada a Girona. Ha aturat el cronòmetre en 4 hores 35 minuts i 50 segons. La catalana Sandra Santanyes, després d’una gran actuació, firmava una meritòria tercera posició. La gran festa de la bicicleta de muntanya ha acollit al voltant de 800 corredors. A part de la prova reina, l’organització oferia un recorregut més curt perquè tothom pogués ser partícip de la festa. Ambdues distàncies formaven part de la Copa Catalana. D’altra banda, el més petits de la casa també han estat protagonistes amb les diferents curses de formació que s’han dut a terme al llarg de tot el matí. Després de dinou edicions, LaTramun s’ha convertit en la cursa que tot corredor somia córrer, però segueix fidel a les arrels que l’han dut fins aquí. Text i fotos: LaTramun - Club BTT Fornells

ZONA SPORT

Francesc Guerra s’adjudica el primer lloc de la cursa dels corriols amb un ritme frenètic.

ZONA SPORT

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

LaTramun brought Girona to the centre of attention this past week. Participants from various countries travelled to the Catalan region for this beautiful event. The race is known for its amazing scenery, unique landscape and technically challenging course. The city of Girona realise the events importance which is why they apply for the event to be part of the UCI World Marathon Series. The main event is the 68km marathon with 2100m ascent and 2500m descent. There is also a 33km short course for juniors and sport riders with 1100m ascent and 1400m descent. The story of this race is the technically demanding trails kilometre after kilometre. I am lucky enough to ride a lot of races and very few come anywhere close to the difficulty and enjoyability of the ones here at LaTramun. Following a start climb on tarmac to spread out the field the race heads offroad and quickly joins the singletrack ribbon which extends all the way to Girona. The ribbon is only broken up briefly by a few select gravel roads and road crossings. This isn’t just hard for the legs it’s hard on the arms, hands and shoulders. Some sections you’re hanging on, others you’re whooping for joy. While the trails in the first 48km are the toughest with steep offcamber rocky trails the last 20km are more relaxing fast flowing trails that’ll put a huge smile on your face.

It doesn’t seem like a year has passed since my last visit to Girona and LaTramun marathon but there’s been many adventures in that time. There’s been good times and quite a few bad times. Maybe I was due a tough season, it’s been a challenge at times but it’ll make me stronger for next year. Whilst there’s been difficulties I will remember the good times and happy memories from adventures such as this one to Girona with the British contingent. Now I’m looking forward to some rest, spending some time promoting my coaching business and having some time in our new house having been away every weekend since moving in. Despite the long season it felt good to be back in Girona, I’m really not a city person but this place is different. The old part is largely pedestrianised, there isn’t the hustle of many cities, it’s got character and history, and there’s lots of gelato shops! I can see why so many pro cyclists make Girona their home with a city as amazing as this one and beautiful roads stretching into the hills. I’d be happy here, it’s a great location for a bike race, holiday or to live. The 2017 LaTramun marathon was won by Catalan Francesc Guerra who set a frantic pace. The ladies race was won by Belgian Alice Pirard. They toppled world class competition including Toby Longo, Sebastien Carabin, Roel Paulissen and Mariusz Michalek. The two winners would write their names into the history of this race. The remaining places for the men’s podium was decided with a 3 way sprint, Dutch rider Robbert de Nijs finished second with Ismael Ventura in third and Joan Jordella just missing out on the podium. A good day for the Buff MTB Pro team in first, third and fourth. Polish rider Michalina Ziolkowska and Catalan Sandra Santanyes completed the women’s podium. For me this LaTramun was more about enjoying the experience, I hope that next year I can come back with better fitness and fight at the front of the race like last year. LaTramun which is now in its 19th edition can once again be hailed as a success. Over 800 hundred riders experienced this fantastic track and beautiful location. Will you join them next year? BEN THOMAS - MarathonMTB.com Alice Pirard, campiona Belga i guanyadora de la Tramun 2017

Nou e-Golf. Ser elèctric no és suficient.

Nou e-Golf amb fins a 300 km d‘autonomia. Som inconformistes per naturalesa. Ho volem tot. I això està bé. Perquè això és el que ens ha portat a convertir el Golf de sempre en un Golf 100% elèctric. Amb actitud. Sense emissions. I fins a 300 km d‘autonomia per deixar-te portar vagis on vagis. Aleshores ens preguntem: si només fos elèctric, seria suficient? Òbviament, no. Havia de ser un Golf.

Fem realitat el futur. Consum de corrent (kWh/100 km): 12,7 (combinat); emissions de CO2 (g/km): 0 (es refereix a les emissions de CO2 generades durant la marxa; les emissions de CO2 totals depenen de l’origen de l’electricitat. Volkswagen recomana utilitzar electricitat procedent de fonts renovables). Classe d’eficiència: A+.

Autopodium Ctra. Sta. Coloma de Farners, 59 Tel. 972 24 12 11 17005 Girona

www.autopodium.com Ctra. Roses, 4 Tel. 972 67 12 11 17600 Figueres

Ctra. Girona, 203 Tel. 972 32 00 58 17220 Sant Feliu de Guíxols

Av. Catalunya, 4 Tel. 972 30 78 10 17253 Mont-Ras (Palafrugell)

Ctra. Sant Joan de les Abadesses, 86 Tel. 972 26 62 21 17800 Olot

Ctra. de Blanes, 100 Tel. 972 34 90 60 17310 Lloret de Mar

Texto y fotos: RPM-MKTG

Una Powerade Non Stop Madrid-Lisboa de Ã©xito y de dureza extrema A Powerade Non Stop Madrid-Lisboa of success and extreme hardness

La quinta edición de la Powerade Non Stop Madrid-Lisboa ha culminado con éxito tras 55 horas de esfuerzo cruzando la península ibérica de día y de noche, con un total de 770 kilómetros. 622 bikers de 208 equipos han conseguido cruzar la línea de meta en el Parque de las Naciones de Lisboa dentro del tiempo establecido, en una aventura que recordarán para siempre por su singularidad, ritmo frenético y dureza extrema. El primer equipo en cruzar la línea de meta –el sábado por la tardefue el Berria Factory Team, formado por los ciclistas Paco Mancebo, Juan Pedro Trujillo, Rafael Márquez y Miguel Gómez con un tiempo de 31 horas, 20 minutos y 1 segundo, mientras que el último lo ha conseguido 24 horas más tarde, al límite de las 55 horas, en la tarde del domingo.

Sin embargo, cada uno con su propio objetivo, todos los bikers han podido disfrutar de paisajes de ensueño, con una climatología favorable –a pesar del excesivo calor de Extremadura- y de este formato tan atractivo como es el non stop por relevos y por equipos de 2, 3 o 4 participantes y en SOLO. Las Estaciones de Hidratación ubicadas a lo largo del recorrido, en Robledo de Chavela, Burgohondo, Navalperal de Tormes, Cañaveral, Navaconcejo, Alcántara, Cedillo, Ponte de Sor y Coruche, se han convertido en una auténtica fiesta para recibir a los ciclistas y darles ánimos en su camino hacia la capital lisboeta. Atrás han quedado lugares ya emblemáticos como el Embalse de Burguillo, la Sierra de Gredos, el Valle del Jerte, la presa de Cedillo

o el terreno portugués siguiendo el río Tajo. El MTB ha sido el protagonista total en un desafío sin tiempo para descansar que lleva a los participantes al límite. En la categoría en solitario ha vuelto a triunfar el catalán Jordi Pereira (que ya ha ganado dos Powerade Non Stop Barcelona-San Sebastián y ahora una Madrid-Lisboa) con un excelente tiempo de 41 horas 21 minutos y 50 segundos, por delante de Alberto Fernández de la Puebla, y de su propio hermano, Jaume Pereira, que ha completado el podio de una categoría que registró un total de 81 inscritos, de los que han conseguido finalizar únicamente 22. Mención especial para la única SOLO en la prueba, Mayte Infante, que ha cumplido su reto a falta de 15 minutos para el cierre de control, al límite de las 55 horas acompa-

ZONA SPORT

Más de 600 ciclistas han llegado a Lisboa tras 770km Non Stop en la quinta edición de la prueba

ZONA SPORT

ñada en todo momento de su hijo Noel, también finisher en SOLO. En parejas el dúo mediático compuesto por Roberto Solozábal – ex capitán del Atlético de Madrid- y Samuel Trives –ex jugador del balonmano Ciudad Real- ha demostrado que son unos deportistas totales con su victoria (37:28:05), superando a Orobike y a CC Arenys de Munt. En tríos MMR Factory Team, que

ha finalizado segundo en la clasificación absoluta pese a ser únicamente tres componentes, se ha impuesto con autoridad. Le han acompañado en el podio los hermanos Dueñas, con Moisés, Jorge y Héctor realizando una excelente actuación, y Thyssenkruup. Finalmente en equipos de 4 la clasificación ha sido dominada obviamente por el vencedor de la general Berria Factory Team, por delante de

Burgohondo a Fondo y Correveidile. A destacar también los triunfos en las clasificaciones especiales: Corporate (ThyssenKrupp), Embajador (Corriols Lleida), Prensa (Freebike), Club Deportivo (Burgohndo a Fondo) y Mixto (Flop CMC Bikes). La Powerade Non Stop Madrid-Lisboa pone el cierre a su edición de 2017 y volverá con la misma fuerza el próximo año con más aventuras y retos extremos.

DORSAL

EQUIPO

TIEMPO TOTAL

CATEGORÍA

485

BERRIA FACTORY TEAM

31:20:00.677

CUARTETO MASCULINO

363

MMR BIKES

31:54:22.207

TRIO MASCULINO

472

BURGOHONDO A FONDO BY DPORTISTAS.ES

32:13:26.230

CUARTETO MASCULINO

421

CORREVEIDILE

32:58:28.240

CUARTETO MASCULINO

454

NAVACONCEJO

34:13:58.287

CUARTETO MASCULINO

448

EDAL-DPORTISTAS.ES

34:46:01.000

CUARTETO MASCULINO

350

HERMANOS DUEñAS

35:21:53.463

TRIO MASCULINO

337

THYSSENKRUPP 1

35:31:35.233

TRIO MASCULINO

482

MUNICíPIO DE CORUCHE - CRAKS DO PEDAL

35:31:36.473

CUARTETO MASCULINO

484

PEDALIER-JOFEMAR

36:48:30.757

CUARTETO MASCULINO

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

De Girona a Olot pel Carrilet

VIATGE EN EL TEMPS TRANSITANT PER L’ANTIGA RUTA DEL FERROCARRIL DE VIA ESTRETA Text i foto: Cycling Magazine - Àlex Castell

Aquesta ruta, tot i està marcada com a no circular, si ho desitgem també es pot fer de tornada pel mateix camí. Gràcies al Carrilet, que recorre l’antic traçat del tren de via estreta, podrem conèixer tres comarques ben diferenciades: el Gironès, la Selva i la Garrotxa, aquesta última amb la

RUTES

seva característica zona volcànica. De mica en mica, el camí ens permetrà oblidar-nos del trànsit i el caos urbà per endinsar-nos en la natura i els records d’èpoques passades.

El nostre punt de partida serà el parc de la Devesa, a Girona, autèntic pulmó verd de la ciutat. Ens podem trobar que un tram del camí estigui ocupat per un mercat, haurem de vorejar-lo però de seguida recuperem el traçat correcte. El primer tram el farem per mig d’una zona boscosa, plena d’ombra i fresca que a l’estiu s’agraeix, però abans no deixem enrere la zona entre Girona i Salt trobarem una part que estarà compartida amb els cotxes, no està molt transitat però hem de tenir en compte que voregem una zona de camps. Passarem per un túnel que creua l’A2 i abans d’arribar a Bescanó ens trobarem amb un parc d’aigües braves. Passarem per un tram que a la primavera està molt marcat pel pol·len blanc que deixen els pollancres, que li donen a la zona la imatge com si estigués nevat. Quan arribem al quilòmetre 10, a la nostra esquerra observarem un pou de glaç, si anem amb temps és una visita d’uns pocs minuts que paga la pena, però haurem d’anar amb compte de creuar la nacional. A la població de Vilanna hi troba-

rem un restaurant amb aparcament interior per les bicis i, fins i tot, servei mecànic i zona per rentar la bici. Està ben anunciat i a peu de carretera i ens pot interessar, en cas que fem la volta de tornada. Quan arribem a Anglès, a l’alçada de la benzinera a l’entrada del poble, hem d’estar al cas perquè les indicacions de la ruta són un xic confuses, haurem de seguir per la dreta, vorejant la carretera, ja en direcció a La Cellera de Ter. Passat aquest punt, el camí ens porta a l’accés del pantà de Susqueda, i tan bon punt el sobrepassem, haurem de creuar la nacional. La visió és bona, però cal no entretenir-se. A l’altre costat de la carretera ens espera el tram més dur de la jornada, un parell de quilòmetres amb pendents de fins al 7%. Quan arribem a l’antiga estació de tren d’Amer, hi trobem una petita zona de pic-nic. No hi ha servei de bar, però si que podem trobar-hi una font, està arraconada, i ens pot interessar omplir els bidons o la camel back, perquè no en trobarem una altra fins arribar a Sant Feliu de Pallerols, un camí en constant as-

cens d’uns quinze quilòmetres. A mig camí tenim Les Planes d’Hostoles, on si que hi trobem algun bar o restaurant a tocar del camí, però cap font. Un dels llocs recomanables aquí són els diversos gorgs al llarg del riu Brugent, com el salt de Santa Margarida. El poble forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de La Garrotxa, i ens permet observar restes d’erupcions volcàniques. Seguirem pujant durant uns altres set o vuit quilòmetres, per afrontar els últims deu ja completament de baixada, passant per Sant Esteve d’En Bas i Les Preses, just abans d’entrar a Olot. La capital de La Garrotxa ens rebrà amb la sensació d’haver fet un autèntic viatge en el temps, amb els túnels que encara conserven algunes estructures metàlliques que sostenien els cablejats i el traçat, perfectament reconeixible de l’antiga línia de tren, que ens conduirà fins al parc amb la font dedicada a Sant Roc, a peus del riu Fluvià. Aquí ens podrem relaxar i omplir els bidons d’aigua, i si ens queda temps, fer una visita al volcà del Montsacopa.

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

PARC DE LA DEVESA

Vista dels espectaculars plataners que dónen la benvinguda a La Devesa

Iniciamos desde este parque, poblado por plátanos y que actúa como pulmón verde de la ciudad de Girona, para recorrer los primeros kilómetros por una zona boscosa, fresca y con mucha sombra que en verano se agradece. Antes de salir de la zona de influencia de Girona y Salt, tendremos una parte del camino compartida con los coches, pasando por entre campos de cultivo a ambos lados.

We start from this park, inhabited by large trees, functioning as the lungs of the city of Girona, we do the first kilometers in a forest area, giving us the shade we need in summer. Before we leave this important part of Girona and Salt, we share the track with cars, passing through cultivated camps on both sides.

Forma parte del Parque Natural de la Zona Volcánica de La Garrotxa y, por ejemplo, nos permite observar restos de antiguas erupciones volcánicas así como de los diferentes “gorgs” o saltos de agua como el de Santa Margarida, en la zona cercana al río Brugent. A pie de camino no tenemos ninguna fuente, aunque si encontramos algún bar muy cerca.

These form part of the National Volcanic Park of the Garrotxa and they, for example, show us the remainders of ancient volcanic eruptions as well as the different small water falls like the one in Santa Margarida, near to the river Brugent. There is no drinking water well nearby, so we find a local bar.

OLOT Llegamos la capital de la Garrotxa con la sensación de haber hecho un salto en el tiempo, con el trazado reconocible de la antigua línea de tren y sus pequeños túneles, aún con los soportes del cableado, que nos lleva hasta el parque a pies del rio Fluvià. Podremos descansar y llenar los bidones de agua en la fuente dedicada a Sant Roc, y si nos queda tiempo, visitar el volcán del Montsacopa.

Travessera Ginebró, 2 17250 Platja d’Aro - Girona - Spain Tel. +34 972 81 60 61

Arriving at the capital of the Garrotxa with the sensation of having travelled back in time. We see the former rail track with its small tunnels, which with the help of cables takes us to the park right near the river Fluvià. We can rest and fill our water supply at the natural water source of Sant Roc, and when we have time visit the volcano of Montsacopa.

www.aparthotel-santjordi.com direccion@aparthotel-santjordi.com

RUTES

LES PLANES D’HOSTOLES

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

De la Vall d’en Bas a Camprodon

PER GAUDIR D’UN TEMPS DE TRANQUIL·LITAT VOLTANT ENTRE POBLES AMB MOLT D’ENCANT I AMB UNA BELLESA PAISATGÍSTICA FANTÀSTICA Text i foto: Cycling Magazine - Àlex Castell

Amb aquesta, us proposem una ruta força equilibrada entre duresa i facilitat. Coneixerem dues comarques: el Ripollès i la Garrotxa, que ens permetran descobrir alguns pobles amagats, plens d’història i encant, tot per un seguit de carreteres tranquil·les. Dóna gust trobar-se paratges com el

RUTES

de Castellfollit de la Roca o Beget, racons sempre plens d’encant, que ens demanaran ser visitats en algun moment durant la ruta, o potser més endavant, amb més calma.

Des de Sant Esteve d’en Bas, un petit poble de la coneguda Vall d’en Bas, situat a la zona volcànica, iniciem el camí en direcció Les Preses i Olot per la carretera general, un recorregut curt i de bon transitar. La capital de La Garrotxa és prou coneguda pel volcà de Santa Margarida i el de Montsacopa, i dels diferents espais dedicats al coneixement dels orígens volcànics de la zona. Seguirem en direcció Sant Joan les Fonts i un dels pobles més curiosos del nostre país. Castellfollit de la Roca té la particularitat d’estar ubicat al límit de la roca, amb un enorme penya-segat als seus peus que li confereix una imatge molt espectacular des d’aquest costat. Entre els diversos punts d’interès, no ens podem deixar el Barri Vell o l’itinerari per les cingleres, per veure de ben a la vora aquest tret tan característic del poble. A la sortida trobem a l’esquerra la desviació en direcció Montagut i Oix, una carretera que només començar ja ens mostra la primera rampa. El que ens sorprendrà d’inici, possiblement, serà el poc tràn-

sit que hi passa mentre avancem envoltats d’una vegetació ben viva. Anirem pujant amb suavitat fins a trobar-nos amb un tram, de poc menys de quatre quilòmetres, marcat al 10%. Així d’entrada pot espantar, però és més accessible del que sembla si trobem el nostre ritme. Si som pacients, i ho haurem de ser, tindrem un descens molt agradable fins arribar a Beget. Possiblement aquesta sigui l’autèntica recompensa del dia. A la nostra dreta podrem observar l’encant d’aquest petit poble del Ripollès, d’origen medieval. En destaca l’església de Sant Cristòfor, d’estil romànic, i el característic pont que travessa la riera de Beget per unir els dos nuclis habitats. Tota la vila és un autèntic monument que ens reclama ser visitat. Seguirem cap a l’esquerra per la carretera en direcció Rocabruna, uns deu quilòmetres de constant ascens, que en arribar al cim ens permetrà gaudir d’una vista fantàstica, des del mirador, cap a les muntanyes que envolten Beget. El descens és força ràpid, per una carretera molt més ample que el tram anterior, que ens deixa a la carretera

de Camprodon a Molló. Nosaltres a l’esquerra en direcció Camprodon. Si tenim ocasió, ens podem desviar pel centre per contemplar el popular Pont Nou, una de les imatges més característiques de la vila, o el Passeig de la Font Nova o el de Maristany, envoltats de segones residències dels burgesos barcelonins de finals del s. XIX i primers del s. XX, que van portar l’arquitectura modernista a la zona. Sortint observem a la nostra esquerra, la popular fàbrica de galetes. Quan arribem a Sant Joan de les Abadesses girem a l’esquerra per pujar el coll de Sentigosa, que ens portarà fins a l’antiga carretera de Ripoll a Olot. Abans d’arribar al capdavall, prenem la desviació cap a La Pinya, evitant passar pel centre d’Olot, per una carretera poc transitada, que ens durà a les portes del punt d’inici. Hem inclòs el Coll de Bracons, completament opcional. Ens allargarà la volta menys de vint quilòmetres, però creiem que és interessant. La pujada, d’uns vuit quilòmetres, no és massa llarga però si exigent si anem justos de temps.

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

CASTELLFOLLIT DE LA ROCA Tiene la particularidad de estar situado en el borde de la montanya, con un enorme desfiladero a sus pies que ofrece una imagen muy espectacular desde este lado. Entre los diversos puntos de interés, no podemos olvidarnos del Barri Vell o el itinerario por los acantilados, para poder disfrutar de cerca de este aspecto tan característico del pueblo.

El Pont Nou, un dels punts emblemàtics de Camprodon

Particularly situated between the mountain borders, with a huge mountain gap at its feet it offers a spectacular from this side. Among the various points of interest, we cannot forget the Barri Vell or the walk through the cliffs, to enjoy from up close the characteristics of this town.

Posiblemente esta sea la auténtica recompensa del día. A nuestra derecha podremos observar el encanto de este pequeño pueblo del Ripollès, de origen medieval. Destaca la iglésia de Sant Cristòfor, de estilo románico, y su característico puente que cruza la riera de Beget para unir los dos nucleos urbanos. Toda la villa es un auténtico monumento que nos pide ser visitado.

This might be the highlight of the day. On our right side we see this small town of the Ripollès, of medieval origins. Highlights are the church of Sant Cristòfor, roman style, and the bridge that crosses the river Beget to connect both sides of the town center. The entire village is an authentic monument inviting us to visit.

CAMPRODON Si tenemos ocasión, podemos desviarnos por el centro para ver el popular Pont Nou, una de las vistas características de la villa así como el Passeig de la Font Nova o el de Maristany, con las segundas residencias de la burguesía barcelonesa de finales del s. XIX y primeros del XX, que llevaron la arquitectura modernista a la zona. En las afueras, a nuestra izquierda veremos la popular fábrica de galletas.

If we can, we should take a small detour of the town center to see the popular bridge Pont Nou, one of the characteristics of this town as well as the Passeig de la Font Nova and the Maristany, second residence of the bourgeoisie of Barcelona at the end of the 19th and 20th century, who took the modern architecture to the area. On the outskirts to our left, we see the popular cookie factory.

RUTES

BEGET

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

De la Cerdanya al Berguedà

TEMPS DE BICI ENTRE PISTES D’ESQUÍ PER CONÈIXER ELS CIMS MÉS ALTS DE LA PROVÍNCIA DE GIRONA Text i foto: Cycling Magazine - Àlex Castell

Comencem i acabem al mateix lloc, Puigcerdà, capital de la Cerdanya. Passem per un total de tres comarques: la Cerdanya, el Ripollès i el Berguedà, per una zona molt muntanyosa i plena d’estacions d’esquí. Malgrat que no hi arribem, molt a prop hi trobem el parc natural del Cadí-Moixeró

RUTES

amb la seva característica figura. En total pugem dos ports, la Collada de Toses i La Creueta, que ens permeten conèixer llocs plens d’encant.

Des de l’estació de tren de Puigcerdà, d’estil noucentista i testimoni d’èpoques millors quan hi paraven els trens francesos, sortim en direcció Queixans per afrontar el primer gran repte del dia, la Collada de Toses amb el cim situat a 1.800 m d’alçada. Aquí tenim dues opcions ben diferents, marcades al mapa: baixar per la N-260 o desviar pel poble de Toses. La primera opció és la més fàcil, però també és la més utilitzada tant per ciclistes com per automobilistes i motards així com pels camions que necessiten creuar de la Cerdanya al Ripollès. La baixada és d’uns 24 km, però enganya bastant i ens exigirà no parar de pedalar pràcticament durant tot el tram, per tal de mantenir un ritme acceptable. La segona opció, molt més interessant, també és més dura però ens permetrà guanyar en bellesa i tranquil·litat. Des del cim de la collada girem a la dreta, en direcció La Molina, i passat poc més d’un quilòmetre girem a l’esquerra per agafar la carretera GIV-4016 que ens portarà fins al poble de Toses i la seva

estació de tren. La carretera és força estreta en molts trams, amb algun túnel per creuar la via de tren, i després d’una sèrie de pujades i baixades, el tram final és en constant ascens fins al poble de Fornells de la Muntanya, per enllaçar amb la N-260 i encarar els últims vuit quilòmetres de baixada fins a Ribes de Freser. D’aquí surt un tren que ens porta fins a la Vall de Núria, un dels punts d’interès de la zona. Seguim per la nacional fins arribar a Campdevànol, a un escassos 10 quilòmetres, per agafar la desviació a la dreta en direcció Gombrèn. Passem per un pas a nivell i seguim per una carretera sense massa trànsit, però bastant trenca-cames, que ens porta fins al Coll de Merolla, de 1.090 m, i finalment arribar a La Pobla de Lillet. Just a l’entrada del poble agafem la desviació a la dreta per iniciar l’ascens més seriós del dia. Un dels punts d’interès que trobem és el Museu del Ciment, a la nostra esquerra, situat en l’entorn d’una antiga fàbrica d’aquest material de construcció. Quan arribem a Castellar de n’Hug, conegut pel seu concurs de gos-

sos d’atura, si disposem de temps ens podem desviar per veure les Fonts del Llobregat, el punt on neix el riu, situat aproximadament a mig quilòmetre de distància de la carretera. Seguim pujant fins a coronar La Creueta, de 1.888 m. Aquesta carretera és de les que s’enganxen bastant, amb un paisatge força erm i amb el cim sempre assetjant al fons. Si el dia ens acompanya, podem aprofitar per descansar una mica i gaudir de la vista, que bé ens ho hem guanyat. En cas que se’ns faci tard i la gana apreti, ens podem quedar a menjar alguna cosa al restaurant que hi ha a l’altre costat, ja iniciant el descens en direcció La Molina. Des de l’estació d’esquí ja tot serà de baixada fins a Alp, un descens ràpid però que haurem de prestar atenció amb el ferm, que està força malmès per les condicions climàtiques, i també amb algunes corbes tancades que exigiran tota la força de frenada. Des d’Alp fins a Puigcerdà ja és un passeig que fem en menys de deu minuts, però per la carretera general, força transitada.

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

PUIGCERDÀ Empezamos desde la estación de tren, testigo de tiempos mejores, cuando llegaban los trenes franceses, para empezar la subida a la Collada de Toses, cuya cima se sitúa en los 1.800 m. Una vez ahí, tenemos dos opciones, reflejadas en el trazado: bajar por la N-260 o girar a la derecha y bajar por el pueblo de Toses. Esta ruta es más dura, pero también más bella cruzando el valle.

Castellar de n’Hug, al fons, vist des de La Creueta

We start of at the train station, testimony of better times, when the French trains arrived, to start the climb to Collada de Toses, which Summit is situated at 1.800 m. Once here, we have two options, indicated at the side of the road, downhill following the road N-260 or make a right turn and downhill through the town of Toses. That route is tougher to do, but more beautiful passing the valley.

Conocido por el concurso anual de perros pastores, desviándonos apenas medio kilómetro llegamos a las Fuentes del Llobregat, donde nace el río del mismo nombre. Seguimos por una carretera, de paisaje inhóspito, hasta La Creueta, de 1.888 m de altura. Arriba podemos disfrutar de una buena vista y de un merecido descanso. Bajando en dirección La Molina encontramos un restaurante donde comer.

Known for its annual competition of Shepherd Dogs, just half a kilometer from the track we arrive at Fuentes del Llobregat, where the river with the same name originates. Following a road, an inhospitable landscape, until La Creueta, 1.888 m in height. Arriving we can enjoy excellent views and a well-earned rest. Downhill in the direction of La Molina we find a restaurant where we can eat.

LA MOLINA - ALP Desde la conocida estación de esquí de La Molina iniciamos el descenso, bastante rápido, hacia Alp por una carretera que está bastante maltrecha por las condiciones climáticas de la zona. Hay que ir con cuidado con algunas curvas cerradas, que exigiran mucha fuerza de frenada. Desde Alp hasta Puigcerdà es un ligero paseo, de unos diez minutos, por la carretera general.

From the famous ski station La Molina we start our descent, rather fast, towards Alp by a road which is in rather bad shape due to the weather conditions in this area. Attention to go with care on some narrow curves here, which demand a lot of braking force. From Alp to Puigcerdà it is a short track, just about ten minutes of ordinary road.

RUTES

CASTELLAR DE N’HUG

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

La Tor de Querol

Llívia

Sallagosa

Réserve Naturelle de la Vallée d’Eyne

Puigcerdà

N-260

Bolvir

ortàs

Capçaleres del Ter i del Freser

Queixans

Olopte

Puigmal Alp Das

N-1411 Riu de Cerdanya

N-260

Setcases

Opció 1

Masella

Tregurà de Dalt

GIV-4082 La Molina GI-400

N-260 Toses Fornells de la Muntanya

Vilallonga de Ter Planoles Nevà

Opció 2 Castellar de n’Hug BV-4031

C-16

Molló

Llanars

Abella

Pardines

Serra Cavallera

Sant Martí de Surroca

RUTES

B-402

C-16

B-402

GI-402

Serra del Catllaràs

Gombrèn

Rasos de Tubau

N-260

Campdevànol

Berga C-26

Els Tres Hereus

C-26

Les Llosses La Farga de Bebié

BP-4654

Map’s reading guide Punt de sortida Punto de salida Starting point Conjunt monumental Conjunto monumental Monumental zone Port Puerto Port Vista panoràmica Vista panorámica Panoramic view Font Fuente Fountain Aeroport Aeropuerto Airport Port d’alta muntanya Puerto de alta montaña High mountain pass Port de muntanya Puerto de montaña Mountain pass

Sant Agustí de Lluçanès

BP-4654

Batet de la Serra

Olot GI-524

C-152 Les Preses Joanetes GIV-5273 Sant Esteve d’en Bas

Sant Quirze de Besora Sant Pere BV-5224 de Torelló Sant Vicenç de Torelló

Sant Iscle de Colltort

Els Hostalets d’en Bas

C-37 Sant Andreu de la Vola

Sant Feliu de Pallerols C-153

C-63 Les Plane d’Hostole

Torelló C-153 Cantonigròs C-153

BV-5207

Pantà de Sau

C-153

BV-5213 N-141d

N-141d Vilanova de Sau

Pruit C-153 Rupit i Pruit

El Far Sant M Saca

Sant Joan de Fàbregues Pantà de Susqueda

Santuari Mare de Déu Del Coll

Les Guilleries C-25

C-25

Castell Sant Joan de la R les Fonts

L’Hostalnou de Bianya

Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt

Borradà

Serra de Lectura del mapa/Lectura del mapa Picances

Sant Joan de les Abadesses

Sant Salvador de Bianya

N-260a

Sant Jaume de Frontanyà

C-16

N-260

N-260a Ripoll

BP-4656

Montagut i Oix

Sant Pau de Segúries

N-260 La Pobla de Lillet

Beget

Camprodon

Ribes de Freser

Serra de Montgrony

Rocabruna

Sant Sadurní d’Osormort

GI-542

Sant Hilari Sacalm GI-550

Sa S GI-

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

Rutes X

Totes les rutes de la revista les pots trobar al Wikiloc. Només has de buscar-nos amb el nom d’usuari Cycling Magazine i seguir-nos.

CYCLING La Vajol

Agullana

Maçanet de Cabrenys

MAGAZINE

Todas las rutas de la revista las puedes encontrar en Wikiloc. Sólo tienes que buscarnos con el nombre de usuario Cycling Magazine y seguirnos.

GIRONA COSTA BRAVA PIRINEUS Darnius

Boadella L a d’Empordà Muga

Sant Llorenç de la Muga

L’Alta Garrotxa

All the magazine’s routes are also available at Wikiloc. All that you need is to search the username Cycling Magazine and follow us.

87 m

Beuda

AP-7

0 Sant Jaume de Llierca El Fluvià

Olot

58 km

Besalú

Sant Esteve d’en Bas

58,19km

02:45

588m

Sant Andreu del Terri Riudellots de la Creu AP-7

Salt

La Cellera de Ter Riu Ter Anglès

C-25

Aiguaviva Volcà de la Crosa Aeroport Griona-Costa Brava Brunyola GI-533

ant Hilari Sacalm -551

Sant Mateu

724 m de Montnegre

Vilablareix

Osor

C-152 Santa Coloma de Farners

Vilobí d’Onyar C-25 AP-7

Monells

Girona

Bescanó

A-2

Cruilles, Monells, Sant 31Sadurní de l’Heura

GI-664

La Bisbal d’Empordà Fonteta

Riudellots de la Selva C-25

Sant Andreu Salou GIV-6742 GIV-6741

GI-660

C-65

C-31

St. Esteve d’en Bas

124,74 km

Palafrugell 05:00

C-31

Tamariu

Llafranc

Parc d’escultures Jardins de Cap Roig

Romanyà de la Selva

Puigcerdà

Alp

Coll de La Creueta

Begur

Coll de la Ganga

Cassà de la Selva

Camp de golf

Els Masos de Pals Pals

2.361 m

C-65

Aiguamolls del Baix Empordà

C-66

Santa Pellaia 125 km

GI-573 Caldes de

Bracons

Camprodon

Riu Ter

Sant Martí Vell La Pera Rupià Parlavà Púbol GIV-6701

Els Àngels GIV-6703

N-II

La Sala

Castellar de n’Hug

1.923m

Sant Gregori

120 km

05:00

Coll de Merolla

El Pla de Sant Joan

Amer

C-66

El Daró

Martí alm

Foixà

Celrà

Llorà

C-31

Campdevànol

C-63

2.320m

Planoles

Sant Martí de Llémena

120 km

Collada de Toses Toses

GI-531

Cervià de Ter

Puigcerdà

Sant Esteve de Llémana

Rocabruna

241 m

es es

Olot

N-II

Cornellà del Terri Les Encies

St Joan de les Abadesses

GI-513

Beget

1.131m

Sant Miquel GI-524 de Campmajor

Castellfollit de la Roca

GI-524

St. Esteve d’en Bas

El Fluvià

Santa Pau

RUTES

Figueres

Sant Martí Sesserres

lfollit Roca

Les Planes d’Hostoles

Anglès

Girona

585 m

Amer

Albanyà

Calonge Palamós Sant Antoni de Calonge

ZONA VINTAGE

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

Historia del Tour de Francia (1951-2017)

Llegada a Maastrich de la 2a etapa del Tour de 1969 Texto: Cycling Magazine - Àlex Castell

LA SEGUNDA MITAD DEL SIGLO XX DESTACA POR LOS GRANDES NOMBRES: ANQUETIL, MERCKX, HINAULT O INDURAIN HAN MARCADO EL CICLISMO MUNDIAL CON SUS 5 VICTORIAS EN EL TOUR. AUNQUE DURANTE ESE TIEMPO, LA PRUEBA TAMBIÉN HA SUFRIDO NUMEROSAS POLÉMICAS Y MOMENTOS MÁGICOS.

Uno de los primeros grandes momentos que vivió la prueba, durante ese periodo, se produce en 1957 con la retransmisión por primera vez de un reportaje en directo, coincidiendo con el debut de un joven corredor. Jacques Anquetil debutaba ese mismo año, consiguiendo ganar la prueba y convirtiéndose años después en el primero en ganar cinco ediciones de la ronda francesa, cuatro de ellas consecutivas (de 1961 a 1964). De esa época son míticos los duelos que mantuvieron Anquetil con Raymond Pou-

lidor, quien fuera conocido como “el segundón” ya que nunca pudo ganar el Tour. Primero tuvo delante al francés, después se encontró con otro de los grandes. Conocido con el sobrenombre de “el Caníbal”, Eddy Merckx debutó en 1969 llevándose la victoria de la general, consiguiendo en esa misma edición además del maillot amarillo el verde de la clasificación por puntos y ganando la clasificación de la montaña. Entre muchas otras competiciones, el belga se convertiría en 1974 en el segundo

ZONA VINTAGE

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

69 Jacques Anquetil durante el Tour de 1962

corredor en ganar cinco ediciones de la mítica prueba francesa. Durante la década de los sesenta se introdujeron cambios interesantes en el reglamento. Después de muchos años en que la participación era en favor de los equipos nacionales, y algunas ediciones en que los equipos correspondían a marcas comerciales, en 1969 se volvía definitivamente a la fórmula de los equipos patrocinados por marcas, que se corresponde al formato de equipos tal como lo conocemos hoy en día.

Antes de finalizar la década de los setenta, la prueba conocería su última época de dominio francés. En 1978 el joven Bernard Hinault ganaría su primer Tour de Francia, alternando sus cinco victorias con las dos de Laurent Fignon. Entre los dos sumarían un total de siete victorias francesas entre 1978 y 1985, dejando para el recuerdo grandes imágenes, con los colombianos Fabio Parra y Luís “Lucho” Herrera, especialmente en el último año de Hinault como vencedor. Al año siguiente se rompería esta racha, y hasta la fecha ningún otro corredor francés ha podido llevarse el maillot amarillo a casa. El protagonista de tal hazaña, Greg LeMond, sería

además el primer corredor no europeo en ganar la prueba. Tras una ausencia forzada durante los dos años siguientes, regresaría en 1989 para llevarse otras dos ediciones de la ronda francesa, antes de pasar el testigo a otro de los grandes nombres de la historia de este deporte. Es en la edición de 1991 cuando aparece un nuevo ídolo en escena. El español Miguel Indurain ganaría la séptima etapa, una espectacular contrarreloj de 73 kilómetros, aunque el liderato todavía estaría en posesión del norteamericano Greg LeMond, pero Indurain acababa de dar un aviso importante. Acabaría imponiéndose en esa edición y en las cuatro siguientes, convirtiéndo-

ZONA VINTAGE

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

se en el cuarto corredor en ganar cinco ediciones del Tour, siendo el primero en ganarlas de forma consecutiva. Uno de los momentos más dramáticos en la historia de la carrera francesa se vivió, seguramente, durante la disputa de la decimoquinta etapa de 1995, entre Saint Girons y Cauterets. Durante el descenso del Portet d’Aspet, en los Pirineos, el italiano Fabio Casartelli tuvo una desafortunada caída, sufriendo fuertes lesiones en la cabeza, al no llevar ningún tipo de protección, que le provocaron la muerte mientras lo trasladaban en helicóptero al hospital. La etapa siguiente sería neutralizada, en homenaje al corredor italiano que fue medalla de oro en los Juegos

Olímpicos de Barcelona ‘92, en la prueba de ciclismo en ruta. Después llegaría una de las etapas más delicadas para el ciclismo profesional, con algunos casos importantes de dopaje que amenazaban seriamente la honestidad de este deporte, junto a la clara dominación del norteamericano Lance Armstrong, quién ganó el Tour siete años consecutivos. Años más tarde sería él mismo quien protagonizaría el escándalo de dopaje en mayúsculas. En 2012 sería desposeído de sus siete títulos, desde

1999 hasta 2005 y el corredor acabaría admitiendo su dopaje, quedando las siete ediciones desiertas de ganador. Poco a poco las cosas volverían a tranquilizarse, y salvo algún caso aislado de dopaje, el espectáculo de la competición se abría paso de nuevo, brindando duelos espectaculares entre Alberto Contador y Andy Schleck, o las dos etapas del Tour de 2012 con Bradley Wiggins y un joven Chris Froome que poco a poco se abría paso, y que este 2017 ha conseguido su cuarto Tour.

Foto pag. 66: © NL-HaNA, ANEFO / neg. stroken, 1945-1989, 2.24.01.05, item number 922-5882 (https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Tour_de_France_1969_2_etape.jpg), “Tour de France 1969 2 etape”, https://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/nl/deed.en Foto pag. 67: © Harry Pot Anefo, [onbekend] (https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Jacques_Anquetil,_Tour_de_France_1962_(2).jpg), “Jacques Anquetil, Tour de France 1962 (2)”, https://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/nl/deed.en

Monumento erigido en memoria a Fabio Casartelli, en el descenso del Portet d’Aspet, en los Pirineos

THE SECOND PART OF THE TWENTIETH CENTURY IS HIGHLIGHTED BY THE BIG NAMES: ANQUETIL, MERCKX, HINAULT AND INDURAIN MARKED CYCLING WITH THEIR 5 VICTORIES IN THE TOUR. BUT THIS PERIOD WAS ALSO MARKED BY CONTROVERSIAL AND MAGIC MOMENTS. In 1957 was the first retransmission of live reporting marking the debute of the young Jacques Anquetil, winning the first of his five Tours. From this age there are the mythic battles between Anquetil and Raymond Poulidor, known as ‘the second place man”. First in front of him he had the French, then he faced the other big one.

Known for his nickname “the Canibal”, Eddy Merckx debuted in 1969 taking the yellow shirt together with the green shirt in the standings in points and winning the classification for the mountains. In 1974 the Belgium became the second one to win 5 editions of the mythic French race. In 1991 a new idol appeared, Miguel Indurain, who after a spectacular 73 kilometers time trial, impressed in five occasions, becoming the first one in winning it consecutively. One of the most dramatic moments was in 1995. In the descent of the Portet d’Aspet the Italian Fabio Casartelli had a dis-fortunate fall, suffering severe injuries to his head causing his death while being transported to the hospital.

1978

HISTORIA BREVE DE “LE TOUR DE FRANCE” Brief history of “le Tour de France” 1991 1951-2017

Bernard Hinault gana el 1º de sus cinco Tour

1958

Miguel Indurain gana el 1º de sus cinco Tour consecutivos

1º Retransmisión en directo

1969

1957

Jacques Anquetil gana el 1º de sus 5 Tour

Debut con victoria del belga Eddy Merckx

Then it reached a delicate stage with various cases of doping putting the sport in serious threat, in combination with the clear domination of the North-American Lance Armstrong, who won the Tour seven consecutive times. Later he was the one in the spotlights of this doping scandal written in bold letters. In 2012 his seven titles were taken away from him, from 1999 to 2005, and the cyclist ended up admitting his doping, resulting in losing his seven victories. Little by little the spectacle came back, with spectacular duels between Alberto Contador and Andy Schleck, or those two stages of the Tour of 2012 between Bradley Wiggins and the young Chris Froome, who this year won his fourth consecutive Tour.

Chris Froome gana su 4º Tour

2012

1986

Greg LeMond se convierte en el 1º norteamericano en ganar el Tour

2017

1999

Lance Armstrong empieza su amargo reinado

1995

Trágico accidente de Fabio Casartelli

Lance Armstrong es desposeído de sus 7 Tour

ZONA VINTAGE

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

ZONA VINTAGE

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

Historia del Mundial de Ciclismo en Ruta (1921-2017)

Edvald Boasson Hagen durante la contrarreloj del pasado mundial disputado en Bergen (Noruega) - © Foto: Lars Petter Larsen Texto: Cycling Magazine - Àlex Castell

ACABA DE DISPUTARSE EL MUNDIAL DE CICLISMO EN RUTA, UNA COMPETICIÓN QUE DISFRUTA DE UNA LARGA TRADICIÓN EN EL CALENDARIO INTERNACIONAL. CADA AÑO SE CELEBRA EN DIFERENTES CIUDADES, Y EN LA ACTUALIDAD SIRVE PARA PROMOCIONARLAS A NIVEL TURÍSTICO

El mundial de ciclismo en ruta se disputa por primera vez en 1921, en la ciudad de Copenhage, como competición para el ciclismo amateur. Con tan solo seis años de vida del campeonato, y manteniendo la modalidad amateur, en 1927 se introdujo la competición profesional disputada en el autódromo de Nürburgring, en Alemania. En esa ocasión el campeón sería el italiano Alfredo Binda. Durante todo el año, y hasta la siguiente edición, a los ganadores de cada prueba se les identifica con el

característico maillot arco iris, que consiste en cinco bandas horizontales, cada una de diferente color, representadas sobre fondo blanco. Al igual que en los Juegos Olímpicos, las cinco franjas representan a los cinco continentes. El mundial sólo ha dejado de celebrarse entre los años 1939 a 1945, debido a la Segunda Guerra Mundial, y desde entonces se ha disputado siempre. Cabe destacar que esta es una competición que, a diferencia de las otras carreras del calendario, se disputa por equipos nacionales, en lu-

ZONA VINTAGE

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

Alfredo Binda, primer vencedor profesional del mundial de ciclismo

gar de lo equipos patrocinados por marcas comerciales, por lo que los corredores lucen el maillot con los colores de sus respectivos países. Entre los corredores destacados que han ganado el título, encontramos a nombres de la talla de Alfredo Binda, Rik Van Steenbergen, Eddy Merckx y Oscar Freire, con tres campeonatos en su palmarés, a quien se ha añadido este 2017 Peter Sagan, destacando sobre los anteriores por ser el primero en conseguir su tercer campeonato de forma consecutiva.

Como curiosidad añadiremos que otros míticos corredores, de la talla de Gino Bartali, Jacques Anquetil o el mismo Miguel Indurain, no han podido ganar nunca el mundial en ruta, aunque el español si ganó la contrarreloj de 1995, durante el campeonato celebrado en la ciudad colombiana de Duitama. La categoría de contrarreloj individual había sido añadida el año anterior. La carrera en ruta no es una competición que se caracterice por pasar grandes puertos, al celebrarse cada año en ciudades y países dis-

tintos, aunque si incluye algunas subidas cortas de cierta dureza. Esto lo convierte en una prueba más difícil de controlar, puesto que se acostumbra a decidir en el sprint final después de dar varias vueltas a un circuito, igual que se hace en la etapa final de las grandes vueltas por etapas. La próxima edición se disputará en Innsbruck-Tirol (Austria) entre los días 22 y 30 de septiembre de 2018. Podrá el eslovaco Peter Sagan ganar su cuarto título mundial consecutivo?

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

ZONA VINTAGE

RECENTLY HELD WAS THE WORLD CUP ROAD CYCLING, A COMPETITION WITH A LARGE TRADITION ON THE INTERNATIONAL CALENDAR. EVERY YEAR IT IS HELD IN DIFFERENT CITIES, AND RECENTLY IT ALSO SERVES AS TOURISTIC PROMOTION.

The world cup road cycling is being held since 1921 like an amateur cycling competition, and in 1927 it introduced a professional competition. At that occasion the champion was Italian Alfredo Binda. During one year, the winners of each competition could be identified by a rainbow colored outfit, with five horizontal stripes of different colors, on a white background. As with the Olympic Games, the five stripes represent the five continents. The world cup was only not held

Worth mentioning are cyclists like Alfredo Binda, Rik Van Steenbergen, Eddy Merckx and Oscar Freire, with three championships each, and since this year Peter Sagan is the first to win three consecutive titles. Racers like Gino Bartali, Jacques Anquetil or Miguel Indurain were never able to win a world cup, however the Spaniard won the time trial in 1995. The year before the individual time trial was added. The next edition will be held in Innsbruck-Tirol (Austria) between 22 and

during the years 1939 to 1945, due to the second world war, but was held ever since.

30 of September 2018. Will Peter Sagan win his fourth consecutive world title ?

Historia del Campeonato del Mundo de Ciclismo en Ruta History of the Road World Championships

1921-2017

Se disputa el primer campeonato del mundo amateur

1921

1927

Se introduce la categoría del campeonato del mundo profesional

No se celebra debido al inicio de la Segunda Guerra Mundial

1939

1946

Se reanuda la competición después de la Segunda Guerra Mundial

Primer mundial celebrado fuera de Europa Montreal (Canadá)

1974

1994

Por primera vez se introduce la modalidad de contrarreloj individual

Las categorías Sub23 y Élite sustituyen a Amateur y Profesionales

1996

2017

Peter Sagan se convierte en el primer corredor en ganar 3 títulos consecutivos

ZONA VINTAGE

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

Miguel Indurain “El extraterrestre”

El ciclista Miguel Indurain durante el XXI Criterium Ciutat de L’Hospitalet Texto: Cycling Magazine - Àlex Castell

MIGUEL INDURAIN NACE EN VILLAVA (NAVARRA) EL 16 DE JULIO DE 1964. DURANTE SU CARRERA COMO PROFESIONAL SE LE CONOCIÓ COMO “MIGUELÓN”, “LA LOCOMOTORA DE VILLAVA” Y TAMBIÉN COMO “EL EXTRATERRESTRE”. VAMOS A CONOCER UN POCO MÁS SOBRE SU EXITOSA CARRERA.

La historia como profesional del corredor navarro empieza en septiembre de 1984, debutando con el equipo Reynolds (que más tarde cambiaría su nombre por Banesto), en el Tour del Porvenir ganando la contrarreloj de la décima etapa. Dos años más tarde conseguiría ganar esa prueba, sumando dos victorias de etapa en dos contrarrelojes, demostrando así sus cualidades en esa modalidad. Durante los años siguientes sufrió un pequeño estancamiento, aunque competía junto a grandes

corredores como LeMond, Fignon, Hinault en su etapa final y el español Pedro Delgado. En 1988 el navarro tuvo un papel destacado, ayudando a “Perico” a ganar su primer Tour de Francia. A lo largo de esos primeros años, Indurain cosechó algunos triunfos como la Volta a Catalunya de 1988; la París-Niza y el Critérium Internacional de 1989, o la novena etapa del Tour de ese mismo año, entre Pau y Cauterets. Pero todavía estaba lejos de su mejor momento. Al año siguiente sorprendió a todos

Miguel Indurain durante una contrarreloj en el Tour de Francia de 1993.

ganando la decimosexta etapa del Tour, con llegada en alto en Luz Ardiden. Ese mismo día, previamente se habían subido el Aspin y el Tourmalet. Durante la dura ascensión final, Miguel Indurain aguantó el ritmo que impuso el vigente ganador, el norteamericano Greg LeMond, y consiguió hacerse con la victoria de etapa, confirmando que era un claro aspirante a ganar la prueba. Cosa que sucedería al año siguiente. Durante el Tour de 1991, el navarro demostraría que había llegado para ser campeón ganando la séptima

etapa, una contrarreloj con llegada en Alençon, el liderato todavía se haría esperar. Eso sucedería en la decimotercera etapa, entre Jaca y Val Louron. Después de subir el Portalet y el Aubisque, el Tourmalet se mostraría decisivo. Las fuerzas de los favoritos iban a menos, Indurain se dio cuenta al llegar arriba, y decidió atacar en un descenso memorable. Le siguió “el Diablo” Claudio Chiappucci, con quien subió después el Aspin y a la llegada en Val Louron le cedería la victoria para, con la segunda posición, lograr su primer maillot amarillo. Ese año ya no lo soltaría, ganando el primero de sus cinco Tour. Al año siguiente se vería una versión más completa del navarro, que en mayo demostraría su superioridad ganando el Giro de Italia,

convirtiéndose en el primer español en ganar la prueba. Se adjudicó dos contrarrelojes y vistió la maglia rosa desde la tercera etapa hasta el final, sin cederla ni un solo día. Y todavía le quedaba el Tour. En la novena etapa, una contrarreloj disputada en Luxemburgo, Indurain demostró que ese era su terreno favorito, sacando tres minutos al segundo y más de cuatro minutos a corredores como LeMond o Chiappucci. Después de esa exhibición, Gianni Bugno, que no fue al Giro para atacar la prueba francesa, dijo en unas declaraciones que “no se puede ganar a un extraterrestre”. Al año siguiente repitió doblete Giro-Tour y en 1996, el danés Bjarne Riis acabó con las esperanzas de su sexto Tour consecutivo.

ZONA VINTAGE

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

ZONA VINTAGE

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

MIGUEL INDURAIN WAS BORN IN VILLAVA (NAVARRA) ON JULY 16, 1964. DURING HIS CAREER AS A PROFESSIONAL HE WAS KNOWN AS “MIGUELÓN”, “THE LOCOMOTIVE OF VILLAVA” AND ALSO AS “THE EXTRATERRESTRIAL.” LET’S GET TO KNOW MORE ABOUT HIS SUCCESSFUL CAREER.

diden. During the final hard climbing, Indurain endured the North American Greg LeMond, winning the stage. In the Tour of 1991, the Navarrese would prove that he had arrived to be champion winning the seventh stage, a time trial with arrival in Alençon, the leadership would still be expected until the thirteenth stage, between Jaca and Val Louron. After climbing the Portalet and the Aubisque, the Tourmalet would prove decisive. The forces of the favorites were less, Indurain realized when he reached the

yellow jersey. That year he would not let go, winning the first of his five Tour. He wons the Giro d’Italia following year, becoming the first Spaniard to win the event, winning two time trials and dressed the pink jersey from the third stage to the end, without giving it a single day. And he still had the Tour. In the ninth stage, a disputed time trial in Luxembourg, Indurain showed that this was his favorite terrain, taking three minutes to second and more than four minutes to racers like LeMond or Chiappucci. After that ex-

The history as professional of the Navarrese cyclist begins in September of 1984, debuting with Reynolds’s team, in the Tour de l’Avenir, winning the time trial of the tenth stage. Two years later he would win that event with two stage victories in time trial. During the early years, Indurain got some victories like the Volta a Catalunya of 1988; Paris-Nice and the International Criterium of 1989, or the ninth stage of the Tour of that same year. In 1990 he surprised everyone by winning the sixteenth stage of the Tour, with a high mountain arrival in Luz Ar-

top, and decided to attack in a memorable descent. He was followed by “il Diablo” Claudio Chiappucci, with whom he climbed after the Aspin. Upon arrival in Val Louron he would give up the victory and with the second position, he would get his first

hibition, Gianni Bugno said in a statement that “you can not beat an extraterrestrial.” The following year he repeated the Giro-Tour doublet and in 1996, the Danish Bjarne Riis finished the hopes of his sixth consecutive Tour.

Foto pag. 74: © Darz Mol (https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Miguel_Indurain.jpg), “Miguel Indurain“, https://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/legalcode Foto pag. 75: © Eric HOUDAS (https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Miguel_INDURAIN.jpg), “Miguel INDURAIN“, https://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/legalcode Foto pag. 76: © Tim Kops (https://commons.wikimedia.org/wiki/File:LuzArdidien2003.jpg), “LuzArdidien2003“, https://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/legalcode

Subida a Val Louron, donde Miguel Indurain ganó en 1990 su primera etapa del Tour

@Fotos: Icona DTE Girona

@esports_gi /EsportsGirona @esports_gi /gironaurismetv

#GironaEnjoySport www.girona.cat/dte

AGENDA

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

Date From

Date To

Name

Country

Category* Calendar

Class**

03.10.2017

Binche - Chimay - Binche / Mémorial Frank Vandenbroucke

BEL

EUR

1.1

11.10.2017

Famenne Ardenne Classic

BEL

EUR

1.1

15.10.2017

Memorial Rik Van Steenbergen

BEL

EUR

1.1

17.10.2017

Nationale Sluitingprijs - Putte - Kapellen

BEL

EUR

1.1

03.10.2017

Sparkassen Münsterland Giro

GER

EUR

1.HC

05.10.2017

Paris-Bourges

FRA

EUR

1.1

08.10.2017

Paris - Tours Elite

FRA

EUR

1.HC

08.10.2017

Paris-Tours Espoirs

FRA

EUR

1.2U

15.10.2017

Chrono des Nations

FRA

MON

1.1

15.10.2017

Chrono des Nations

FRA

MON

1.1

15.10.2017

Chrono des Nations

FRA

MON

1.1

15.10.2017

Chrono des Nations

FRA

EUR

1.2U

15.10.2017

Chrono des Nations

FRA

EUR

1.1

14.10.2017

Tacx Pro Classic / Ronde van Zeeland

NED

EUR

1.1

03.10.2017

Tre Valli Varesine

ITA

EUR

1.HC

05.10.2017

Milano-Torino

ITA

EUR

1.HC

07.10.2017

Il Lombardia

ITA

UWT

1.UWT

*Category

**Class

ME - Men Elite WE - Women Elite MU - Men Under 23 MJ - Men Junior WJ - Women Junior

1.1 - 1 day - Class 1.1 1.2 - 1 day - Class 2 1.2U - 1 day - Class 2 - U23 1.HC - 1 day - Hors Class 1.Ncup - 1 day - Class Nations’ Cup 1.UWT - 1 day - UCI WorldTour 1.WWT - 1 day - UCI Women’s WorldTour 2.1 - Stages - Class 1 2.2 - Stages - Class 2 2.2U - Stages - Class 2 - U23

2.HC - Stages - Hors Class 2.Ncup - Stages - Class Nations’ Cup 2.UWT - Stages - UCI World Tour 2.WWT - Stages - UCI Women’s WorldTour CC - Continental Championships CM - UCI World Championships CN - National Championships CRT - Criterium JR - Regional Games

Data

Cursa/ Campionats

Població/ Província

Modalitat

08/10/2017

II Marxa Cicloturista Gerundona Road

Girona

Cicloturisme

01/11/2017

III Marxa Cicloturista Gerunda Road

Girona

Cicloturisme

12/11/2017

Hostalric Castle Downtown Copa Catalana Down Urban

Hostalric (Girona)

BTT Descens DH Urbà

26/11/2017

3era Corriols de l'Avi

Lloret de Mar (Girona)

BTT Marxes

03/12/2017

Empordà MTB Xallenge

Cruïlles (Girona)

BTT Marató

23/12/2017

CX Sta Coloma de Farners - Campionat de Catalunya Copa Catalana Ciclocròs

Sta Coloma de Farners (Girona)

Ciclo-Cross CX

We solve function, cut and design to last detail with utmost care. technical sportswear

www.silvini.com

C yc li n g M ag a zi ne Gi rona C osta Brava Pi ri neus

Allotjaments recomanats Alojamientos recomendados / Recommended accommodations

ALLOTJAMENTS

Hotel Surf Mar Ramon Casas, 9 17310 Lloret de Mar (Girona) +34 972 365 362 www.sambahotels.com

EVENIA OLYMPIC RESORT HOTELS Evenia Olympic Park + 34 972 365 820 Evenia Olympic Garden +34 972 363 933 Evenia Olympic Suites +34 972 361 500 Evenia Olympic Palace +34 972 374 444 Congress Center + 34 972 370 947 Olympic Spa & Sport Club +34 972 372 499 c/ Senyora de Rossell, nº25-35, 17310 Lloret de Mar (Girona) reservas@eveniahotels.com www.eveniahotels.com Hotel Acapulco Lloret C/Josep de Togores 21 17310 Lloret de Mar (Girona) +34 972 365 498 info@hotelacapulcolloret.com www.hotelacapulcolloret.com Hotel Fenals Garden Avda. América, 41 17310 Lloret de Mar (Girona) +34 972 361 000 / +34 972 361 240 info@fenalsgarden.com www.fenalsgarden.com Hotel Samba Francesc Cambó, 10 17310 Lloret de Mar (Girona) +34 972 365 650 www.sambahotels.com Foto: © Veloimages

Giverola Resort Apartado 330, 17320 Tossa de Mar (Girona) +34 972 340 000 reservas@giverola.es www.giverola-resort.com

Hotel NM-Suites Avinguda Onze de setembre, 70 17250 Platja d’Aro (Girona) +34 972 825 770 nm-suites@nm-suites.com www.nm-suites.com

Hotel nord 1901 superior Apartaments nord 1901 c/nord, 7 17001 Girona +34 972 411 522 info@nord1901.com www.nord1901.com

Comtat Sant Jordi superior Travessera Ginebró, 2 17250 Platja d’Aro (Girona) +34 972 816 061 www.aparthotel-santjordi.com

Hotel Carlemany Girona Plaça Miquel Santaló, s/n 17002 Girona +34 972 211 212 www.hotelcarlemanygirona.com Hotels Ultonia Gran Via de Jaume I, 22 17001 Girona +34 972 203 850 www.hotelsultoniagirona.com Hotel Aeroport Girona Crta. Nacional 156, km 0,6 17457 Riudellots de la Selva +34972477940 hotelag@salleshotels.com www.aeroportgirona.com Hotel Cala del Pi Avda. Cavall Bernat, 160 17250 Platja d’Aro (Girona) +34 972 828 429 hotelcpi@salleshotels.com www.hotelcaladelpi.com Camping Riembau Santiago Rusiñol, s/n 17250 Platja d’Aro (Girona) +34 972 825 782 www.complexesportiuriembau.com

GoettenMar Apartamentos Apartamentos turísticos Av. Madrid 21 17250 Platja d’Aro (Girona) +34 972 818 508 www.goettenmar.es Hotel Mas Tapiolas superior Ctra. C65 Km.7 - Vecindario de Solius, s/n 17246 Solius · Sta. Cristina d’Aro (Girona) +34 972 837 017 hotelmt@salleshotels.com www.hotelmastapiolas.com Hotel Barcarola superior c/Pablo Picasso, 1-19 17220 Sant Feliu de Guíxols-S’Agaró (Girona) +34 972 326 932 www.barcarola.com La Costa Golf & Beach Resort Av. Arenales de mar, 3 17256 Pals (Girona) +34 972 667 740 info@resortlacosta.com www.resortlacosta.com Hotel Restaurant Trias Passeig del mar, s/n 17230 Palamos +34 972 601 800 infotrias@andilanahotels.com www.hoteltrias.com

Lloret Cycling cycling.lloretdemar.org #Lloretcycling

EL PRIMER RELOJ CONECTADO FABRICADO EN SUIZA MODULAR | ESTANQUEIDAD 50M | GPS El equipo formado por BMC Racing y TAG Heuer es un equipo campeón. Swiss Made. Alta tecnología. Exclusividad. Avant-Garde. #DontCrackUnderPressure es la clave !