Gèneres en la literatura infantil i juvenil by David Ferrer

Gèneres en la literatura infantil i juvenil Formació Literària

2ª C Primària Marta Gimeno Laura Cano Vicent Chiva Carla Correoso

Gèneres en la literatura infantil i juvenil: el teatre i la poesía

INDEX Gèneres en la literatura infantil i juvenil 1) Introducció 2) Concepte de gènere literari i classificació al llarg del temps 3) Poesia - 3.1) Definició - 3.2) Característiques de la poesia per a infants 4) Teatre - 4.1) Definició - 4.2) Característiques del teatre per a infants 5) Aportacions didàctiques 6) Conclusions 7) Bibliografia 8) Annexes

Formació Literària

Gèneres en la literatura infantil i juvenil: el teatre i la poesía

1) Introducció A partir de la importància de la literatura i el pes que aquesta té en l'educació, al llarg d'aquest treball, ens centrarem en el gènere literari del teatre i de la poesia per al nostre alumnat d’infantil i primària. Dins d'un marc teòric, tenim molt en compte, la forma de treballar l'educació literària als centres d'infantil i primària. Rebutgem tot tipus de metodologies històriques i tradicionals, pel que fa a l'aprenentatge d'aquestos gèneres. Per açò, optem per una metodologia innovadora, on l'alumnat siga el protagonista del seu aprenentatge. Amb la qual cosa, per a fomentar aquest aspecte, utilitzarem aquests gèneres, de guió, perquè els xiquets i xiquetes, gaudisquen i aprenguin ,a partir de la pràctica i amb la finalitat de demostrar-los que el món de la literatura, no és un món ple d'estereotips negatius, si no, un món ple d'aventures, aprenentatges i coneixements per descobrir.

cal ressaltar, la finalitat amb la qual hem realitzat aquest treball. Gràcies a les fonts bibliogràfiques, i webs d'internet, on ens han permès aprendre i formar-nos sobre aquests dos gèneres. En primer lloc, el teatre s'empra en les escoles perquè l'alumnat desenvolupe totes les seues habilitats , sobretot en la infància. Mitjançant aquest gènere podem treballar habilitats com la comunicació oral i corporal, la lectura, el treball en equip, i ens permet la possibilitat de treballar infinitats de temes i autors teatrals. D'altra banda, mitjançant la poesia, ens obri un ampli ventall de possibilitats per a treballar en l'aula. Des de la sensibilitat dels versos, la lectura, imaginació , fins a la creativitat en la creació de rimes o poesies. El més important, és que mitjançant l'estudi de tots dos gèneres literaris, fomentem el joc com a instrument de treball en l'aula, ja que tant la poesia com el teatre, ens aporten 3

Formació Literària

Gèneres en la literatura infantil i juvenil: el teatre i la poesía

infinitats d'idees per a aprendre jugant, i per tant, motivar al nostre alumnat en el món de la literatura infantil i juvenil. Per a acabar, al llarg d'aquest treball, mostrarem tot tipus d'informació sobre tots dos gèneres i aportacions didàctiques molt innovadores i creatives, per a tenir-les en compte de cara al nostre futur docent.

2) de gènere literari i classificació al llarg del temps Un gènere literari és un concepte de tipus categorial que permet classificar les produccions literàries tenint en compte aspectes de forma (poesia, narració, teatre), de contingut (aventura, diari íntim), d'estil, etc. Es poden combinar i encavalcar diversos criteris per establir les categories secundàries. Així doncs, la llista de gèneres no està tancada. Segons la teoria clàssica hi ha tres grans grups: la lírica, l'èpica i el drama. El fet d'inscriure una obra en un o altre gènere ajuda a encaixar les expectatives del públic lector. Segons la mena amb què un/a autor/a presenti una obra (novel·la, ciència ficció, fantasia...), el públic lector se'n farà una visió més o menys estereotipada que sempre podrà canviar en contrastar-la amb la lectura que en vagi fent. Per tant, el gènere és per damunt de tot una convenció que configura un marc, una forma més o menys precisa. És un primer intercanvi que es produeix entre un/a autor/a. La noció de gènere va ser discutida, en primer lloc, per Plató i teoritzada per Aristòtil, a la seva Poètica. Des dels dos filòsofs grecs es manté la divisió en tres gèneres fonamentals: èpic (o narratiu), líric i dramàtic, tot i les subdivisions i crítiques posteriors. El gènere dramàtic imita literalment la realitat, mentre que el líric expressa els sentiments personals i a l'èpica es barregen els dos modes.

Formació Literària

Gèneres en la literatura infantil i juvenil: el teatre i la poesía

Roman Jakobson afirmava que tots els gèneres es caracteritzen perquè en ells predomina la funció poètica del llenguatge. A l'èpica, a més a més, predomina la funció representativa, a la lírica la funció emotiva i a la dramàtica la conativa. Tradicionalment, es divideix la creació literària en lírica (poesia), èpica (narrativa) i dramàtica (teatre). Aquests gèneres tradicionals es retroben en els llibres per a infants, però sovint adopten unes característiques especials, i també hi trobem altres materials difícils de situar en la classificació abans esmentada; i també hi trobem tots els gèneres propis de la literatura popular que d'una manera o l'altra són presents en la producció que s'ofereix a l’infant. 

La lírica (poeticolírics). Comprén obres amb una finalitat essencialment estètica on es prioritzen els ressorts rítmics i melòdics.



La poesia comprendria un ample ventall que aniria des de la producció d'autor La poesia d'autor comprén obres escrites per a un públic infantil, tracta temes relacionats amb l'entorn del xiquet - animals, jocs, relacions afectives -se serveix de formes mètriques senzilles - romanç, quarteta; i en moltes ocasions se serveix de subgèneres provinents de la literatura. De transmissió oral, especialment cançó, romanç i endevinalla. Dins d'aquest àmbit, també podem incloure les antologies d'autor que contenen obra poètica que no va ser escrita per a un públic infantil.



Narrativa d'autor. La narrativa d'autor , en les últimes dècades, ha sigut objecte d'una espectacular transformació que afecta als temes tractats i als procediments narratius. Com assenyala Colomer (1991), l'ampliació temàtica - amor, sexe, crueltat - va acompanyada d'una alteració de les formes narratives tradicionals. La dita alteració es manifesta per mitjà de la complexitat creixent en les relacions imatge-text i per la incorporació d'alguns aspectes d'experimentació literària – ruptura de la linealitat temporal, fragmentació de les seqüències, monòleg interior, enfocament narratiu múltiple, proposta de finals múltiples. A més a més

Formació Literària

Gèneres en la literatura infantil i juvenil: el teatre i la poesía

s'ha intentat augmentar la implicació del lector a l'obra mitjançant la descripció realista de la ficció i l'ús de narracions en primera persona, de cartes i de diaris íntims.

3) Poesia 3.1 Definició Entenem la poesia infantil com tota aquella poesia creada per un escriptor o autor, destinada intencionalment per a la infància i també la que sense que el seu autor seu propose estiga dirigida a aquests. Hi ha dos tipus de poesia: la que han escrit autors per a nens, i la poesia de transmissió oral o popular. Aquesta última sol ser anònima i ha passat de generació en generació, dins d'aquesta categoria abunden els embarbussaments, endevinalles, cançons ... etc. A les escoles, se sol donar més importància a l'escrita per autors però això és erroni ja que les dos es complementen i són necessàries. En general, les col·leccions de poesia expressament dirigides a infants que han de despertar i estimular-hi la necessitat i el plaer de la lectura, tropesen amb la infranquejable dificultat que es presenten com infantils poemes darrere de l'aparent senzillesa, hi ha una complexitat tècnica que els fa impenetrables. I és que no sempre resulta possible apropar aquests grans poetes a xicotets lectors, entre altres raons perquè molts d'aquests poetes, per exemple, els de la Generació del 27 (Alberti, Lorca, Hernández ... etc.) o anteriors com Juan Ramón Jiménez, no pretendre posar la seva poesia en mans de lectors infantils. (El que no és incompatible amb el fet que aquests poetes hagen pogut compondre, ocasionalment, poemes que, per la seva simplicitat tècnica i contingut, hagen fet les delícies dels més petits). Així doncs, són molts els autors que inclouran en els seus obres poemes dedicats o propers als xiquets, o bé una mirada infantil evocadora de la seva pròpia infància, però 6

Formació Literària

Gèneres en la literatura infantil i juvenil: el teatre i la poesía

són pocs els autors que es van dedicar la seva vida o gran part d'ella exclusivament a la poesia infantil, com podria ser el cas de Gloria Fuertes, qui va esmentar la importància de la poesia en el món infantil: ‘‘Los niños sienten y entienden cierta poesía mejor que los mayores, porque los niños son poetas. Recordad qué cosas dicen, qué metáforas inventan, qué argumentos imaginan. Los niños son poesía; y hay que dar poesía a la poesía. ’’ Els nens i nenes tenen una predisposició al llenguatge poètic i això cal aprofitar per pares i educadors. El primer contacte amb els pares és amb les rimes, joc amb les mans, etc. Pel que fa als docents, no es tracta de crear poetes sinó desenvolupar aquestes possibilitats. Cal educar la sensibilitat, la poesia ha de tenir un aspecte lúdic.

3.2) Característiques de la poesia per a infants L'autèntica poesia per a infants no és una poesia fàcil, plena de cursileries i didactismes, sinó essencialment poesia. El bon gust dels nens cap a la poesia es forma pas a pas, si tenen bones experiències amb poesia. Això pressuposa que som els adults els hem de conèixer primer quina és la bona poesia per a la infància i, en conseqüència, distingir les característiques que ha de reunir aquesta poesia. Un bon poema infantil ha de tenir per tant ritme i rima fluïda, és a dir, amb una harmoniosa distribució de sons i accents que se succeeixin en un temps exacte, amb sonoritat que estigui propera al cant. En els primers contactes amb la poesia s'han de prioritzar els poemes rimats als de versos lliures. La tornada, paraules o frases que es repeteixen, així com l'al·literació, joc sonor de paraules, són també elements característics. La brevetat en el seu desenvolupament és una altra característica de la poesia infantil. Gradualment se'ls anirà presentant als xiquets i xiquetes poemes que compten amb un major nombre de versos. Tanmateix, és interessant assenyalar que tot i que es tracti d'un poema relativament llarg, el nen ho gaudeix sovint sempre que el poema desenvolupi una anècdota o conte. 7

Formació Literària

Gèneres en la literatura infantil i juvenil: el teatre i la poesía

El contingut del poema ha de ser senzill, de cap manera vulgar, que comunique a la experiència quotidiana de l'infant, ja siga mobilitzant la seva imaginació, divertint-lo sorprenent-lo. Hi ha d'haver alguna base comú entre les vivències del nen i les compreses en el poema. Els xiquets capten primer el matís afectiu de les paraules i després el seu significat. El valor de tota poesia rau en suggerir, en despertar, a provocar una resposta emocional, no apel·lant únicament al significat literal encara que aquest també sigui important. És per això que les paraules d'un bon poema infantil han de ser connotatives, riques en imatges, expressives, precises en la seva definició, vigoroses. Han de parlar als sentits i estimular la imaginació, ja sigui per provocar el riure del nen, la seva sorpresa o la seva simpatia.

4) Teatre 4.1 Definició i característiques Podem definir el teatre com a gènere literari (escrit en prosa o en vers) el qual està normalment dialogat, i pensat per a ser representat. El teatre representa histories davant d’un públic mitjançant el discurs, els gestos, la escenografia, la música, el so i l’espectacle. Al llarg de la historia, el teatre ha desenvolupat la seua activitat en tres nivells: 

Entreteniment popular



Activitat pública



Art per a la élite

Per a fer possible el teatre tan sols fan falta dos elements: els actors i el públic. La forma de fer les representacions pot ser en forma de mímica (comunicació no verbal en la qual s’utilitzen gesticulacions i moviments corporals per a transmetre una idea) o utilitzar el llenguatge verbal. 8

Formació Literària

Gèneres en la literatura infantil i juvenil: el teatre i la poesía

A més dels personatges, alguns dels elements que trobem presents al teatre i que donen volum a cada una de les obres representades, són: el vestuari, el maquillatge, els decorats, els accessoris, la il·luminació, la música i els efectes especials, que s’usen per ajudar a crear llocs diferents, temps i personatges. La il·luminació es un aspecte important del teatre, que ha anat evolucionant al llarg del temps, sobre tot per que ha anat a la par amb la evolució de la tecnologia (ordinadors, programes per a controlar l’espai escènic etc.)

Característiques del teatre 

El fil argumental ha de captar l’atenció del públic durant tota la representació d’aquesta manera ha d’establir cada cert temps un moment de “climax” per a que encamini la historia cap al final.



L’autor queda ocult darrere del argument i dels personatges.



L’acció és l’argument que es desenvolupa davant dels nostres ulls quan assistim a una representació teatral. Aquest argument està dividit en actes.



Els personatges són els qui duen a terme l’acció dramàtica a través del diàleg. Els personatges utilitzen la mímica i els gestos per a acompanyar al discurs, aquestes expressions s’anomenen acotacions.



El temps esta limitat, en dues o tres hores normalment ha de desenvolupar-se tota l’acció.



Per a situar al públic en el context al qual es desenvolupa l’acció, s’utilitza recursos com el vestuari concorde amb l’època en la que es situa l’obra, música de fons, il·luminació adequada i una escenografia adaptada a l’obra.

Formació Literària

Gèneres en la literatura infantil i juvenil: el teatre i la poesía

4.2 Característiques del teatre per a infants El teatre és una activitat artística que requereix una cultura i sensibilitat per a realitzar-ho. Té una estreta relació en l’escola, perquè es ací on els xiquets i les xiquetes el tracten amb la seua imaginació i amb el seu caràcter imitatiu i creador. El teatre en l’escola fa que l’alumne mostre interès per la redacció i la composició, amb temes que es proposen i que tinga llibertat per a expressar-se.

Així doncs com a futurs mestres, hem de conèixer la tècnica de l’art teatral, ja que tenim l’oportunitat de donar als nostres alumnes unes nocions per a que exerciten les seus qualitats artístiques. D’aquesta manera podem dir que els objectius en el teatre serien:  Contribuir a la formació integral del educant, intel·lectual, moral, física i socialment.  Restablir el nexe entre l’escola, pares de família i la societat: vetllades. conferències, xerrades, etc.  Descriure aptituds artístiques al xiquet: creacions de petites obres literàries, parlar en públic,etc.  Cultivar el sentit estètic i la imaginació creadora del xiquet, vestimenta i de la seua presencia. A més de tot això també és molt important que els xiquets adquireixin les nocions sobre l’art teatral: escenari, il·luminació, vestuari, maquillatge, etc. També han de cultivar les habilitats artístiques amb l’exhibició de xicotetes obres de teatre, amb poesies i cants. Han de conèixer els elements que formen part del teatre (autor, actor, públic, directes, decorat, llum, vestuari). I educar el seu sentit audiovisual. 10

Formació Literària

Gèneres en la literatura infantil i juvenil: el teatre i la poesía

En conclusió, i com a futurs mestres, hem de saber que el verdader mestre teatral, es aquell que té felicitat al realitzar obres per a la formació del xiquet. Que coneix la seua mentalitat i que sap ficar-se en contacte amb el xiquet/a. El teatre contribueix a la formació tant del mestre com de l’alumne, i requereix una formació general i professional. Existeixen molts coneixements que el xiquet i la xiqueta no poden captar mitjançant xerrades, conferències o lectures, però pel teatre si, ja que tant l’espectador com l’artista “viu” les coses. I així aprenen la importància que té el diàleg. En resum, el teatre en l’escola permet realitzar una sèrie d’activitats, que ben desenvolupades, poden produir magnífics resultats.

5) Aportacions didàctiques Per a treballar de una manera dinàmica i diferent a la tradicional la poesia i el teatre a classe hi proposem les diferents activitats: Per treballar la poesia en primer lloc proposem activitats per introduir aquest gènere literari a classe en l’àrea de infantil es podria treballar en manera de joc, és a dir, treballar les rimes creant poemes visuals amb dibuixos a classe per a millorar la competència poètica de l’alumnat. En quant a l’àrea de primària hi trobem diferents opcions com poden ser: -Fer una exposició amb tot el material treballat i elaborat

Formació Literària

Gèneres en la literatura infantil i juvenil: el teatre i la poesía

pels mateixos alumnes, fer això també implica la participació de tot el grup classe: elaboració de criteris per a l'exposició - per a quin públic, on, quan, de quina manera... -; selecció,

recollida i presentació del material que es vol exposar; anunci de l'acte,

realització i muntatge... - Fer un recull o fitxer de poemes, amb totes aquelles poesies que més els han agradat, tant si són les que han treballat a classe com si es tracta de produccions pròpies, acompanyades de dibuixos, fotografies, pintures... que il·lustrin aquests poemes. - Realitzar una "Galeria de personatges" que consistiria en un joc d’endevinalles a partir de poemes sobre els companys, mestres, amics... que es pot il·lustrar amb pistes diverses: fotografies, dibuixos, siluetes, llistes de noms... I per a treballar el teatre trobem una forma de treballar-lo en un centre d'educació infantil i primària, podria ser un recurs innovador con es el de performance. Aquest recurs ens ofereix avantatges com: guions oberts, deixant espai a la improvisació, amb la finalitat d'aconseguir naturalitat en els enregistraments; no hi ha un ordre establert, quant a la distribució del diàleg; no produeix errors ( no es noten); es poden adaptar a diferents nivells de comprensió; possibilitat de realitzar-ho en qualsevol espai; fomenta el treball en grup i la col·laboració; etc.

Formació Literària

Gèneres en la literatura infantil i juvenil: el teatre i la poesía

Amb aquest tipus d’activitat el que es vol aconseguir es crear una sèrie d'experiències per a l'alumnat, on, no se sap el que han après, però, cada persona, es queda amb el seu raonament i realitza la seva reflexió. Se'ls ofereix, una visió real, del que s'intenta transmetre, en cada cas, és a dir, que l’alumnat valore les conseqüències de cada tema que es tracta en cada performance i d’aquesta manera respectar el tema principal de cada una d’aquestes, però amb un toc crític i personal de cadascun dels participants d’aquesta. Un altre tipus de activitat pot ser elegir una obra entre tot l’alumnat per a poder comentar-la col·lectivament i descriure, molt detalladament, els protagonistes de l’obra: aspecte físic, trets de la seva personalitat, la realitat que l’envolta, etc. Determinar, amb la màxima precisió possible, les parts en què es divideix l’argument de l’obra i justificarles: plantejament, nus i desenllaç. I una vegada treballada l’obra en classe, fent una posada en comú preparar el guió o adaptar-lo a les qualitats de cada alumne o alumna per a més tard poder representar l’obra, aquesta activitat ajudarà a que l’alumnat tingui una major il·lusió per aprendre sobre el teatre i aprenguin de una manera més innovadora i diferent a la tradicional a la que estem acostumats. Amb aquest tipus d’activitats el que es pretén es estar contínuament innovant, realitzant activitats lúdiques amb l’ alumnat, motivant-los i educant-los per a que els resulti més fàcil i interesant treballar els gèneres literaris, ja que de entrada aquest tema no els crida

Formació Literària

Gèneres en la literatura infantil i juvenil: el teatre i la poesía

l’atenció, el que es pretén es innovar i realitzar coses diferents per a captar l’atenció de l’alumnat.

7) Conclusions Per a acabar, en aquest apartat, tractarem d'extraure la importància del teatre i la poesia, en concret. També, aportarem arguments, sobre el pes que hauria de tenir la literatura en l'educació, i de l'espai que se li hauria d'atorgar a les aules. D'altra banda, comentarem certes aportacions didàctiques innovadores, i oferirem idees per a treballar amb l'alumnat d'infantil i de primària. Acabarem, amb les actituds que ha de mostrar el professorat, de cara a impartir les classes de literatura infantil i juvenil. En primer lloc, creiem en la importància de treballar tots dos gèneres literaris en les aules, amb la implicació del professorat i de les famílies, per a l'obtenció de bons resultats i fomentar un aprenentatge integrador. El teatre en la infància és una les millors formes d'expressió, diversió i desenvolupament. Als xiquets/es els agrada i ho passen bé i a més afavoreix a l'evolució de cada part del seu cos i ment. El teatre ajuda als xiquets/es en la millora del llenguatge, de la compressió i especialment de l'expressió. Amplien el seu vocabulari; millora la pronunciació, entonació i vocalització; permet conèixer la seua veu aguda, greu, fort i feble. Impulsa als xiquets/es més tímids a anar perdent a poc a poc aqueixa por a relacionar-se amb els altres o a parlar en públic i a acceptar-se a si mateix, per tant s'està propiciant a una bona socialització, autoestima i autonomia personal. I no solament açò, sinó que també emfatitza la cooperació i el treball en equip i els fa sentir que formen part d'un grup d'iguals. 14

Formació Literària

Gèneres en la literatura infantil i juvenil: el teatre i la poesía

La dramatització influeix positivament en l'expressió corporal i gestual; en la comprensió del seu cos (de cadascuna de les seues parts: els braços, les cames, la 2 cap, els seus ulls), de les seues possibilitats d'acció i les seues limitacions. I en la creativitat i originalitat d'actuació, d'expressió plàstica i musical. Potencia el desenvolupament psicomotor i el moviment espacial, és a dir, la lateralitat i la confiança i seguretat en el mitjà. Tota representació teatral dóna lloc al fet que els xiquets/as siguen crítics amb si mateixos i els altres, al fet que se senten lliures, a conèixer el món que els envolta (amb cada valor o tema que es tracta en la representació); i per tant a conèixer les manifestacions i els valors de la cultura de la seua societat i interioritzar-los a poc a poc configurant, d'aquesta manera, la seua moral i personalitat. En canvi amb la poesia, s'expressa el món interior de l'artista; impressiona a altres éssers amb la seua bellesa; permet la recreació a partir de la seua proposta. La poesia en la infància conté una sèrie d'avantatges molt importants com: contribuir a l'adquisició del llenguatge, enriqueix i augmenta el vocabulari, provoca gaudi estètic, entra en la vida de l'alumnat a través del joc, permet als xiquets i xiquetes, relacionar-se afectivament i incrementa la seua imaginació, entre unes altres. Com a aportacions didàctiques, volem ressaltar, el performance, com a recurs creatiu, el qual, pot arribar a treballar els mateixos aspectes que tots dos gèneres literaris. Donem molta importància, a proporcionar un espai a les aules, destinat a la literatura infantil, on juga un gran paper, l'actitud que el professorat tinga, a l'hora d'impartir aquestes classes. Pensem, que l'aprenentatge per observació és importantíssim a l'una que eficaç, i que els xiquets i xiquetes copien conductes, per tant, si se'ns veu gaudint de la literatura, li posem ganes i il·lusió en les nostres ganes, estem sempre renovant-nos i creant recursos i activitats lúdiques, treballar la literatura serà, no solament un èxit, si no que crearem un ambient i unes experiències inoblidables per al nostre alumnat. 15

Formació Literària

Gèneres en la literatura infantil i juvenil: el teatre i la poesía

7) Bibliografia Ferramentes informàtiques: 

Paquete Office. Microsoft Word, procesador de textos docx (Word 2007-2010).



Corrector ortogràfic Softcatalà: www.softcatalà.org

Comunicació escrita: 

Teresa Colomer, “La formación del lector literario”



Teresa Colomer, “Introducción a la literatura juvenil e infantil”



Anna Ballester, “Poemania”



Angelo Nobile, “ Los géneros narrativos”



http://personal.telefonica.terra.es/web/apuntesasr/JoseCarlosCarrillo/GenJCCElTe atro.htm



http://www.juanmanuelinfante.es/index.php/2o-bach/61-pau/123-caracteristicas-delteatro-como-genero-literario



http://html.rincondelvago.com/teatro-como-genero-literario.html



http://teatro.blogia.com/temas/generos.php

8) Annexes Aquest Taller general de poesia es planteja com un "catàleg" d'activitats per a realitzar en les aules amb els nostres alumnes i alumnes. Com és lògic no suposa una llista tancada, sinó més aviat un ventall de possibilitats que se li pretenen mostrar al professorat perquè ells les porten a les seues aules i els servisquen com a detonants de moltes altres propostes de treball que se'ls puguen ocórrer o suggerir a partir d'aquestes. No obstant açò, totes les activitats plantejades en aquest catàleg apareixen també repartides entre les diferents jornades de poesia plantejades, tant per a l'alumnat com per a les mestres i mestres.

Formació Literària

Gèneres en la literatura infantil i juvenil: el teatre i la poesía

Se li dóna a cada xiquet/a, individualment o per grups, un foli amb el dibuix d'una maleta que dins porta paraules que rimen per a facilitar-los la composició que se'ls convidarà al fet que ells i elles realitzen (No tenen per què ser un poema llarg; poden realitzar-ho dels versos que ells vulguen).

Obri la maleta

El teatro: un recurso para la diversidad Por Montserrat Cumellas Riera Doctorando por el INEFC Barcelona Introducción El Currículum de la Educación Primaria del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya dice "...los alumnos son diferentes entre ellos éste ha de ser el punto de partida de toda la acción educativa...respetar las diferencias y no convertirlas en desigualdades ha de ser el propósito de la escuela..." Lidia era una alumna con espina bífida que cursaba sus estudios en el CEIP Joan 17

Formació Literària

Gèneres en la literatura infantil i juvenil: el teatre i la poesía

Juncadella de Sant Vicenç dels Horts (Barcelona). Tenía dificultades en los desplazamientos, percepción, inseguridad, inhibición, ... No jugaba con los otros compañeros de clase y aunque estaba en las clases de educación física, no participaba apenas en las sesiones (falta de adaptaciones). En el año 1.996, inicié un proyecto de intervención en el proceso de integración de la alumna discapacitada que se encontraba en 5º de primaria, con el soporte de Manel Sánchez Aguilera asesor técnico de atletismo de la Federación Catalana de Disminuidos Físicos. Los objetivos básicos a trabajar fueron: - Conocer y aceptar la propia identidad. - Tomar conciencia de las limitaciones y posibilidades . - Aprender mediante el juego a revolver situaciones y a obtener estrategias. - Comunicarse con los demás. - Desarrollar la autoexpresión. - Mejorara la autonomía y habilidad. - Desarrollar las capacidades condicionales Realizamos una adaptación del Currículum, juegos y actividades dentro del área de Educación Física. A continuación presento una de las actividades que realicé relacionadas con el bloque de contenidos de expresión corporal. Se llevó a cabo en el transcurso de dos

Formació Literària

Gèneres en la literatura infantil i juvenil: el teatre i la poesía

sesiones de educación física Los objetivos eran: - Desarrollar la creatividad y la imaginación - Facilitar la autoexpresión de los alumnos, mediante la representación de un cuento tradicional - Fomentar la integración de la alumna con discapacidad física dentro del grupo - Mejorar la comunicación En el área de educación física es importante tener en cuenta la expresión corporal, ya que nos ayuda a conocer mejor al escolar. Stokoe (1.967) dice que ayuda a mejorar el crecimiento, desarrollar la maduración del ser humano, liberar energías. El M.E.C. (1.992) afirma que potencia la interacción del cuerpo con el medio que le rodea, a través de gestos, miradas y posturas corporales. I. Roda (1.997) dice que el arte escénico es un instrumento de aprendizaje humano, rico y generoso. Aporta un ejercicio de autodisciplina y un sentido del trabajo al servicio del grupo. Aporta expresividad gestual y de palabra. Aporta musicalidad y sentido del ritmo, desarrolla la imaginación y a la vez, a causa de la representación pública (parte inherente a toda práctica teatral), permite constatar el resultado del trabajo personal y colectivo y disfrutar de inmediato...Un texto adecuado ha de ser aquel que permita ser generoso en el reparto, que obligue a ser imaginativo en la puesta en escena, sin dejar de tener un rigor temático y interpretativo... Se han de buscar obras donde pasen cosas y no donde se expliquen cosas. 19

Formació Literària

Gèneres en la literatura infantil i juvenil: el teatre i la poesía

Preparé una actividad de dramatización en que el "laissez faire" fuera primordial, con una metodología activa, mediante un sistema de agrupamiento que potenciara la cooperación y la colaboración entre los alumnos. Todo ello permitía crear un clima favorable para que la espontaneidad diera paso a la creatividad y el teatro se convirtiera en un instrumento para expresarse libremente. Pero hay que decir que los alumnos, antes de llegar a mostrar esta espontaneidad, habían hecho otros ejercicios de desinhibición y actividades relacionadas con la expresión corporal y la dramatización, como por ejemplo: 1. Parejas. - Uno de los alumnos es un títere de hilo y el otro le hace hacer: * Posturas con todo el cuerpo. * Movimientos únicamente faciales. * Movimientos con una sola parte del cuerpo. * Movimientos con dos partes del cuerpo. * Etc. 2. Parejas. - Un niño hace posturas y el otro, que el "espejo", le imita. 3. Material: Una sábana por grupo. Grupos de tres o cuatro niños. - Dos niños se esconden debajo de una sábana y hacer una postura. Los otros del grupo palpan la postura por encima de la sábana y después la tienen que hacer

Formació Literària

Gèneres en la literatura infantil i juvenil: el teatre i la poesía

ellos igual. 4. Material: Un radiocassete. Individual. - Ponemos música y el niño tiene que expresar lo que siente. 5. Material: Un radiocassete y un lazo, un pañuelo o una pelota para cada niño. Individual. - Ponemos música y el niño expresa lo que siente. 6. Gran grupo. Espacio pequeño. - Los niños se desplazan por el espacio en silencio y, cada vez que queremos, saludan a alguna persona. - Los niños se desplazan por el espacio y dicen, sin hablar, "¡hola!" o "¡adiós!". - Los niños se desplazan por el espacio y saludan, sin hablar, al que está más lejos. - Los niños saludan a alguna persona, explican alguna cosa, sin hablar, y después dicen "¡adiós!". - Los niños se desplazan por el espacio y, cuando saluden a alguna persona, le explican un chiste sin hablar. Después le dicen "¡adiós!". 7. Parejas. - Uno de los alumnos camina y el otro lo sigue observando e imitando todos sus movimiento. Después, el observador tiene que imitar los movimientos de su pareja delante de toda la clase. 8. Material: un radiocassete. Gran grupo. - Pondremos la canción "El tiburón" del grupo Proyecto uno y, mediante el aeróbic, 21

Formació Literària

Gèneres en la literatura infantil i juvenil: el teatre i la poesía

trabajaremos la percepción espacio-tiempo, la coordinación y la expresión. * El profesor hace los movimientos y los alumnos le imitan. * Un alumno hace los movimientos y el resto le imitan. * Dividimos la clase en grupos y cada uno crea una coreografía que después mostrará a los demás. 9. Parejas. - Cada pareja se imagina que con las narices aguantan un lápiz t tienen que moverse sin que éste caiga. 10. Material: un radiocassete. Grupos de cuatro alumnos. - Cada persona del grupo tendrá que imitar a un personaje que después representará delante de los demás. Pondremos música, con canciones de diferentes cantante y los grupos irán ensayando las imitaciones. Después se representará delante de los demás. 11. Material: un vídeo y un televisor. Grupos de cuatro alumnos. - Veremos una representación de "El Tricicle" en la televisión y, a continuación, cada grupo se inventará una pequeña representación de unos cinco minutos con la técnica del mimo, para después pasar a mostrarla a los otros compañeros. 12. Grupos de tres alumnos. - Una señora rica pasea el perro. Un señor se la quiere "ligar". Tiene que hacer lo posible para gustar primero al perro. 13. Grupos de seis alumnos. 22

Formació Literària

Gèneres en la literatura infantil i juvenil: el teatre i la poesía

- Cada grupo prepara un "desfile de modelos" donde tiene que haber un presentador, un fotógrafo y unos modelos. Después se representará delante de los otros. 14. Material; una sábana. Grupos: parejas y grupos de seis alumnos. - Cada pareja tiene que preparar un discurso sobre algún tema. Uno de los alumnos estará de pie con las manos en la espalda, tapado con una sábana hasta el cuello y el otro, detrás suyo, haciendo salir los brazos por donde el otro los tendrá escondidos. El primero empieza el discurso y el otro, con los brazos y las manos, lo va acompañando mientras hace la mímica que cree oportuna. Cuando ya todos el mundo lo haya preparado, se harán grupos de seis personas y cada pareja pronunciará su discurso delante de los demás. La actividad: la representación de un cuento La actividad consistirá en representar un cuento tradicional en pequeño grupo al resto de la clase. Agrupamiento Pedí a los alumnos que libremente hicieran cuatro grupos de seis personas e intervine, haciendo los oportunos comentarios, cuando algún alumno quedó sin agrupación. Entregué un cuento tradicional a cada uno (la Caperucita roja, Pinocho, Blancanieves, los tres cerditos). Tenían que leerlo, ensayarlo y ponerlo en escena. Espacio

Formació Literària

Gèneres en la literatura infantil i juvenil: el teatre i la poesía

El lugar donde se desarrolló toda la actividad fue en el gimnasio, que dividí en cuatro partes o rincones con los grupos correspondientes. Así se conformaron cuatro pequeños "teatros", con un espacio frontal que permitís crear un movimiento de profundidad. Material Sólo se podían utilizar objetos, material relacionado con el área de Educación Física, como colchonetas, bancos suecos, toallas, muletas, pelotas, sábanas, conos, trampolín, ... Los escolares cogían lo que necesitaban para poder representar su obra y esto, como en el juego simbólico, era transformado según la situación y la acción.Toda esta distribución de espacios y la accesibilidad de un material adecuado y conocido por ellos facilitaba el trabajo a hacer y mejoraba su autonomía, su iniciativa, su socialización, su trabajo, la creatividad y la imaginación. Texto Los escolares no utilizaban el texto durante la obra lo que ayudaba mucho a no limitar su capacidad creadora. El profesor/a Mi rol era observar qué pasaba y actuar haciendo pequeñas sugerencias a partir de las necesidades del grupo. Representación Primero todos a la vez ensayaban (los alumnos experimentaban y analizaban hasta

Formació Literària

Gèneres en la literatura infantil i juvenil: el teatre i la poesía

encontrar la acción más adecuada en cada situación). Después, al empezar las representaciones, un grupo actuaba y los otros hacían de público. Al acabar la actuación, todos se desplazaban a otro rincón para ver la siguiente representación. No hubo situaciones de espera o de pasividad. Todo el mundo trabajaba, lo que hizo que el trabajo fuera muy motivador. Temporización 1ª sesión: - Motivación del profesor. - División de la clase en cuatro grupos y asignación de su rincón en el gimnasio para preparar la función. - Reparto a cada grupo de un cuento tradicional (duración máxima: cinco minutos). - Lectura individual del cuento dentro de cada grupo (cada alumno tenía una copia del mismo cuento). - Discusión en grupo para determinar los personajes, las acciones, las situaciones. - Elección del material específico del área de Educación Física atribuyéndole usos diferentes de los habituales. - Ensayo: improvisación, memorización de los movimientos en el espacio, argumento, ... 2ª sesión - Propuesta de ideas para mejorar la representación. Las observaciones de la sesión

Formació Literària

Gèneres en la literatura infantil i juvenil: el teatre i la poesía

anterior las comentaba con cada grupo y sugería posibles cambios a hacer, en relación con el material, la situación, el espacio, el texto ,..., con tal de mejorar su actuación. - Ensayo. - Representación delante de los demás grupos. - Comentario de las obras representadas. Conclusión La actividad fue muy motivadora para los alumnos y proporcionó un ambiente creativo óptimo en el que expresaron su creatividad y su imaginación y las desarrollaron al máximo, como por ejemplo en el caso del cuento de la Caperucita roja, donde había dos caperucitas, lo que cambiaba toda la historia. En cuanto a material, por ejemplo un cono se utilizó como ramo de flores para la boda de Blancanieves y el príncipe. Lidia, la alumna con discapacidad física representó, con otros tres compañeros, "Los tres cerditos". Como material utilizaron papel de embalar, un trampolín, toallas y neumáticos de coche, simulando con ello los tres tipos de casa que se describen en el cuento. No tubo ninguna dificultad en interpretar su papel, el del lobo. El grupo pensó, elaboró, transformó y adaptó la acción de la narración según sus necesidades y "gustos". Se consiguió un mayor conocimiento del cuerpo, ya que el escolar aprendió nuevas maneras de utilizarlo al tener que elegir los movimientos más adecuados a cada

Formació Literària

Gèneres en la literatura infantil i juvenil: el teatre i la poesía

personaje y a cada situación. Los alumnos captaron la idea que haciendo teatro también se trabaja la educación física y que es una manera de expresarse, crear y disfrutar con la expresión corporal y la dramatización. A su vez, la actividad fue un medio de desinhibición muy provechoso, ya que también fomentó el proceso socializador entre los miembros del grupo. La experiencia se vio enriquecida por el hecho de que el teatro se hizo en un medio diferente al habitual. Se actuaba en el gimnasio, donde cada grupo ensayaba en uno de los rincones. Los alumnos disfrutaron, aprendieron y colaboraron en grupo. Las diferencias, no fueron motivo de desigualdades. Perspectivas Mediante esta experiencia se puede comprobar que hacer teatro en la clase de Educación Física no es nada complicado. Los alumnos son excelentes actores que saben interpretar muy creativamente e imaginativamente las diferentes situaciones de una historia. Representar una obra es un buen recurso para mejorar la comunicación de todo el grupo y la integración de las personas con discapacidad. El mismo proceso se podría hacer con la recitación de unos poemas, con pequeños trozos de prosa bien seleccionados o con historias inventadas por los alumnos. Por lo tanto, animo a todos nuestros compañeros a llevar a cabo esta experiencia.

Formació Literària

Gèneres en la literatura infantil i juvenil: el teatre i la poesía

BibliografíaTORRAS Y PORTÍ, J. (1.987): Juguem fent teatre. Ed. Pleniluni, (Col.lecció Manuals Pleniluni). Barcelona. RODA, I. ( 1.997): Apunts per un métode de teatre escolar. En revista Guix. Nº 234. Barcelona. Ponencia correspondiente al: "Seminario internacional políticas contemporáneas de atención a la diversidad: respetar la educación ( especial ) en el tercer milenio. Málaga. Fuente: http://www.xtec.es/~jsanz/discapa/teatro.htm

Formació Literària