Daniel Llorca 3er ESO C Geologia
Daniel Llorca 3er ESO C Biologia
T6/1 L’aparell reproductor: Control hormonal L’aparell reproductor es aquell que ens permet donar origen a altres essers pertanyents a la nostra espècie. L’espècie humana té dimorfisme sexual, és a dir, hi han diferencies externes entre el mascle i la femella. Caràcters sexuals: Primaris: Les gònades (els ovaris i els testicles). Secundaris: Són els que s’aprecien externament, apareixen a la pubertat. Sistema nerviós central El cervell: Controla les activitats voluntàries i conscients. El cerebel: Coordina els moviments i distribueix les ordres. El bulb raquidi: Dona ordres i controla les activitats involuntàries i generalment inconscients. La medul·la espinal: Transporta informacions al cervell i baixa ordres. El tàlem: Es un òrgan que filtra informacions que es jutgen innecessàries. El sistema Hipotàlem-Hipòfisi: Es un conjunt format per dos glàndules endocrines (òrgan que segrega una o varies hormones) que sempre van a la sang i viatgen a través de la sang fins a arribar al lloc del cos on faran la seva actuació. Té un tamany de dos centímetres. L’ Hipotàlem segrega factors alliberadors que activen l’adenohipòfisi ( li fan fer fabricar unes hormones tropines). Les hormones tropines, són unes hormones de l’adenohipòfisi que activen diferents glàndules del cos. Hi han cinc tipus: Les gonadotropines, formades per FSH: hormona fil·loide estimulant i LH: hormona estimulant. En els homes les gonadotropines segreguen hormones sexuals i comencen a canviar el cos. En les dones les gonadotropines segreguen hormones sexuals.
T6/2 Cèl·lules diploides i Cèl·lules haploides Una cèl·lula diploide és aquella que en el seu nucli té un nombre de cromosomes igual a 2n. Les cèl·lules haploides són aquelles que en el seu nucli tenen un nombre de cromosomes igual a n. 2n i n són nombres. 2n és un nombre parell i el doble de n, per tant, n és un nombre imparell i la meitat de 2n. -Per exemple: Un animal hipotètic que té quatre cromosomes a les cèl·lules, té dos tipus de cèl·lules. -Cèl·lules somàtiques: cèl·lules del cos que el formen (major part d’un esser viu). Són diploides (2n)=4+ -Cèl·lules reproductores o gàmets: són els òvuls i espermatozous, no són cèl·lules del cos. Són haploides (n)=2+ * El nombre de cromosomes en les cèl·lules d’una espècie és constant en tots els membres d’aquella espècie. -Per exemple: -l’espècie humana: Una cèl·lula qualsevol és de quaranta sis cromosomes (2n= 46 c.), els gàmets són de vint-i-tres cromosomes (l’òvul 23 i el espermatozou 23). -el gat: Una cèl·lula qualsevol és de trenta vuit cromosomes (2n= 38 c.), els gàmets són de dinou cromosomes (l’òvul 19 i el espermatozou 19). * El síndrome de Down humà és 2n=47. La funcionalitat biològica de les cèl·lules diploides i haploides és la de mantenir constant el nombre de cromosomes en una espècie de generació en generació. -Per exemple: En el cas humà: *En els bessons univitel·lins es la fragmentació del zigot i sembla ser que tenen correspondència en gustos, aficions...
La reproducció cel·lular: Hi ha dos sistemes : 1)Mitosi: És el sistema de reproducció més habitual en les cèl·lules somàtiques pel qual a partir d’una cèl·lula anomenada cèl·lula mare, l’obtindrem dues cèl·lules filles idèntiques entre si i idèntiques a la mare.
2)Meiosi: És el sistema de reproducció cel·lular exclusiu de les cèl·lules mares dels gàmets, pel qual a partir d’una cèl·lula mare diploide obtindrem quatre cèl·lules filles haploides diferents entre si i diferents a la mare.
*Al dia l’home fa uns trenta cinc milions de espermatozous. Cap espermatozou és igual genèticament. La dona fa un òvul al més i mai dos són iguals genèticament. -Per exemple: Mai dos germans són genèticament iguals.
T6/3 Embriologia I L’embriologia és una ciència que s’encarrega de l’estudi de l’ontogènesi. L’ontogènesi és un conjunt de processos que va desde la formació d’un zigot fins l’obtenció d’un ésser complert. ésser complert: És aquell ésser que ja té tots els òrgans característics de la seva espècie siguin o no funcionals. - Per exemple: En els humans al principi els òrgans oculars no funcionen fins al cap d’uns dies L’espècie és un conjunt d’essers vius que són fèrtils entre ells i els seus descendents també ho son entre sí. Normalment els animals no es reprodueixen entre altres espècies encara que es provés químicament o bioquímicament. En les plantes en canvi si que és poden encreuar les espècies tot i que no es habitual. En tots dos casos si es donges un cas els descendents serien estèrils. -Per exemple: La fecundació és la unió entre dos gàmets. L’òvul comparat amb les altres cèl·lules és enorme, perquè porta el vitel (aliment). *En els rèptils i en les aus el rovell es molt gran per poder alimentar a l’embrió. El espermatozou només el cap entra al òvul formant el zigot. A la 1a setmana de vida l’embrió s’alimenta del vitel després connecta amb la mare. Llavors el zigot es divideix per mitosi fins a ser una Mòrula. Aquesta mòrula, que té cent cèl·lules, experimenta la blastulació. La blastulació és el fenomen pel qual les cèl·lules de la mòrula tendeixen a allunyar-se uniformement i en tots els sentits del centre geomètric de la esfera (sense perdre, però, el contacte entre elles). Això donarà origen a una bola més grossa i esfèrica que gastrularà. La gastrulació és el fenomen pel qual la part inferior de la blàstula es corba cap a l’interior, donant així origen a una segona cavitat del cos(arquènteron) i el primer forat del cos (blastòpor).
T6/4 Embriologia II Quant la gàstrula creix forma l’embrió.
Un embrió és una estructura derivada de la gàstrula que ja presenta, les tres fulles blastodèrmiques. Una fulla o placa blastodèrmica es una capa de cèl·lules a partir de la qual es formaran determinats òrgans (sempre els mateixos). Les tres fulles blastodèrmiques són. 1.- l’ectoderma: que es la pell exterior. I a partir del ectoderm és formarà la pell i el sistema nerviós. 2.- la mesoderma: es la pell intermèdia. I a partir del mesoderm és formarà la major part dels òrgans com (els pulmons, els músculs, els ronyons, l’aparell digestiu, l’aparell reproductor...). 3. l’endoderma: origina pell interna que folra el tub digestiu, es formen també el fetge i el pàncrees. Formació del tub digestiu: Es va formant el tub de la boca fins al anus. Quin serà la boca i quin el anus ? -En la majoria dels animals ‘el primer’ el blastòpor és la boca. En canvi els vertebrats i els equinoderms el blastòpor és el anus. Equinoderms i vertebrats tenen avantpassats comuns evolutius de fa uns 600.000.000 d’anys.
Per emparentar evolutivament grups animals, ens hem de fixar no tant en els humans adults, sinó, en els embrions, perquè en ells apareixen òrgans i estructures temporals que ens permeten identificar les relacions evolutives. Als tres o quatre mesos de vida als humans pot passar com als cap grossos que tenim brànquies i cua, això sí amb un tamany molt més reduït que es formen els pulmons i el còxis en pocs dies.
T6/5 L’aparell reproductor
Es forma l’encèfal (conjunt de cervell, cerebel, bulb...) i al voltant del cervell el crani. També es formen òrgans com el cor o els ronyons entre d’altres, la medul·la espinal i també es formen les extremitats.
femení I L’aparell reproductor femení no es massa complicat, tot i que des del punt de vista fisiològic si es molt complicat. Perquè aquet aparell no només crea gàmets (òvuls) sinó que també ha de mantenir nou mesos un nen. L’aparell reproductor sencer pot cabre al palmell d’una mà. És de vint centímetres, petit quan no hi ha embaràs. I casi tot està format per múscul llis, és contràctil (excepte en els genitals externs). -la vagina: Té un tamany de entre 12 a 14 centímetres. *En les “parets” del canal de part de la vagina hi ha un mucus bactericida, que mata els espermatozous lents i mal formats. Té dues funcions: -La inserció del penis (penetració). -La extracció del nen. -l’úter: És una bossa petita de uns set centímetres, aproximadament, de múscul llis molt elàstic. I està folrat per l’endometri. *La regla és l’endometri que no ha agafat l’òvul, que es descompon sinó hi ha fecundació, llavors és desprèn. -les trompes de Fal·lopi: Són dos “tubs” de múscul llis que surten de l’úter i acaben en l’infantívol. Mesuren tretze centímetres, cada una, i tenen una pell cil·liada que vibra i la seva funció és empènyer l’òvul, tot i que les trompes també es contreuen. *Cistitis: Infecció en l’orina. Al anus hi ha bacteris que poden entrar a la vagina i ha la uretra. A la vagina no hi ha problema perquè el mucus bactericida els mata. Però en canvi poden entrar i es produeix una infecció a l’orina. Ovogènesi: L’ovogènesi és el fenomen pel qual un cop al mes aproximadament vint-i-vuit dies, una cèl·lula mare dels òvuls (alternant cada mes) fa meiosi i origina un òvul haploide i tres altres cèl·lules més petites i també haploides anomenades nuclis polars que moriran. Ovulació: L’ovulació és la sortida del òvul del ovari cap a les trompes, i es fa a través d’un corrent d’aigua. El òvul al sortir del ovari el raspa i el raig d’aigua l’impulsa al infundíbul i això provoca una ferida que no fa mal però marca el ovari.
T6/6 L’aparell reproductor
femení II El cicle menstrual: El cicle ovari o menstrual consisteix en una sèrie de processos encaminats a preparar l’úter per un possible embaràs, durant aproximadament un mes l’úter es prepara per rebre un embrió. L’endometri que és molt ric en vasos sanguini sanguinis comença a créixer i es fa gruixut per rebre l’embrió. Si no arriba l’embrió degenera i es desprèn en bona part i surt a l’exterior (regla). Després es torna a regenerar, dura vint-i-vuit dies, entre els tretze i cinquanta d’una dona.
Dia 1: És el primer dia del cicle ovari o menstrual. L’endometri comença a créixer i dura cinc dies. Dia 5: El dia cinc actua l’adenohipòfisi que forma l’hormona FSH que intervé, implicant que s’iniciï l’ovogènesi (per formar un òvul). L’ovari comença a preparar un òvul nou, que mentre creix la dona no sen entera. Dia 14: El dia catorze l’òvul està gairebé preparat totalment i en aquest dia es fa l’ovulació. L’ovulació que consisteix en la sortida del òvul de l’ovari per acció de l’hormona LH. L’hormona LH que implica l’ovulació, també manté el gruix del endometri. El normal es que no hi hagi embaràs. L’òvul pot viure de set a vuit dies, però,només pot ser fecundat els dos primers dies com a molt. Dies 14-28: És la fase secretòria que genera gran incomoditat. Quan els espermatozous arriben al úter poden viure entre tresi cinc dies, per tant, quan surti l’òvul s’aniran per les trompes de Fal·lopi i s’hi formarà un zigot. -Mètode Ogino-Knauss El mètode Ogino-Knauss es un mètode que el van estudiar dos metges, l’un japonès l’altre austríac, que consisteix en fer un “calendari” del cicle menstrual per poder saber quant una dona no es pot quedar embarassada. Però aquest sistema va malament per no quedar-se embarassada, ja que el dia catorze es variable.
T6/7 L’aparell reproductor
masculí L’aparell reproductor masculí es més complexa que el femení estructuralment. Està situat en el mateix lloc que el femení. Aquest aparell té una gran part externa (penis i testicles). -els testicles: Estan folrats per un múscul llis (escrot). Són de quatre centímetres. El epidím que es de múscul llis, està repenjat al testicle i si l’aixequéssim es veuria una xarxa de tubs (xarxa Haller). La part de la albugínia és una paret bastant rígida i esta formant cambres on hi ha els túbuls seminífers, que hi ha cinc cents entre els dos testicles. Els túbuls estirats formen gairebé un metre, estan formats per cèl·lules intersticials estimulades per l’hormona LH, formant la testosterona i la androsterona. Les cèl·lules dels espermatozous fan meiosi i formen l’espermatogènesi. Els espermatozous surten dels tubs al tub general i arriben a la xarxa de Haller, fins que arriben al epidím. -el conducte espermàtic: El conducte espermàtic són dos tubs de seixanta centímetres aproximadament que comuniquen des dels epidims fins a la uretra, passant per dintre els dos esfínters. -la pròstata: La pròstata és una glàndula que rodeja la uretra i produeix la major part del semen. En una ejaculació el epidím es contreu i pugen els espermatozous pel conducte espermàtic, a la vesícula seminal si afegeix una mica de semen i a la pròstata si afegeix el resta. Una ejaculació pot passar per dos motius: -activitat sexual -sobre acumulació d’espermatozous, es produeix dormint. -el penis: El penis no es múscul llis, només la uretra. El que envolta la uretra és un teixit connectiu o esponjós, com una mena de pell densa. Normalment les arteries són elàstiques però quan arriba excitació sexual, es fan més llargues i rígides per la sang que hi ha arriba (erecció). *impotència: És quan no hi ha erecció. *esterilitat: És quan no es pot provocar un embaràs.
T6/8 L’embaràs I L’embaràs és un conjunt de processos desde la formació d’un zigot fins el naixement d’un esser complert. L’embaràs dura com a mitjana 280 dies aproximadament (9,2 mesos). *Els humans haurien de néixer als dos anys, perquè quan naixem som molt indefensos. Naixem abans d’hora per què el cap dels humans es molt gran pel cervell (avortament fisiològic) En una ejaculació hi ha una mitjana de 300.000.000 espermatozous. Només un milió aproximadament arriben a l’úter, perquè molts moren pel mucus bactericida de la vagina. En l’úter els globuls blancs ataquen als espermatozous i poden estar entre tres i cinc dies. I si es dona l’ovulació i dona els productes químics, a les trompes de Fal·lopi arriben mil espermatozous i al òvul arriben uns cent on es dona la fecundació (el dia 1 d’embaràs). El òvul té una funda de cèl·lules ovàriques. Els espermatozous han de superar aquestes cèl·lules per entrar-hi. Per superar-ho els espermatozous han de fabricar uns enzims. Enzims: Productes que maten les cèl·lules ovàriques.
El que entra primer ,ja que, ha produït més enzims, fa que totes les cèl·lules ovàriques s’endureixin. Llavors els nuclis s’ajunten i formen el zigot (primer dia de vida). La primera setmana de vida el zigot està a les trompes de Fal·lopi fent meiosi. Llavors al dia 8 la mòrula es converteix en blàstula i arriba a l’úter i comença a rebotar per l’endometri. És molt perillós, perquè la blàstula ha de sortir de les cèl·lules ovàriques (utilitzant enzims). Llavors aquesta blàstula s’ha d’enganxar a l’endometri, si no ho fa en vint-iquatre hores mor. Al enganxar-se l’embrió llença uns enzims i va matant les cèl·lules vives i es va alimentant (paràsit caníbal). Llavors va excavant fins que es queda enterrat i el risc de mort redueix. *Els deu primers dies són molt perillosos perquè el 50% dels zigots es moren. Amb l’aliment que hi ha a l’òvul només es pot viure deu
dies. Aquest embrió fabrica gonadotropina corionica (semblant a la LH). Llavors donarà pas a una gàstrula, i a partir d’aquí s’anirà formant el nen.
T6/9 L’embaràs II Durant els tres primers mesos l’embrió creix i al final del tercer mes té tots els òrgans començats a formar desde el tercer mes fins al quart no pararà de créixer. Aquesta bola comença a créixer i es va incrustant a l’úter. Durant els tres primers mesos hi ha un diàmetre de vint centímetres. *Les cèl·lules de la placenta, còrion i àmbios són del fill. La mare només li dona el aliment. Per tant el nen s’ha de fabricar a si mateix. Esta dins d’una bossa triple: 1-Placenta: La placenta està formada per moltes cèl·lules. A la placenta es troben els basos de la mare i els del fill i es dona l’intercanviï de nutrients i de catabòlits. La sang materna i la sang del fill no és la mateixa, els basos estan en contacte. La sang de la mare fa la volta amb aliment i oxigen i el fill envia catabòlits i diòxid de carboni a través d’un filtrat ‘s’intercanvien’. 2-Còrion: El còrion és la segona capa de cèl·lules paral·lela a les altres, té uns sortints anomenats variositats còrioniques. El còrion fa durant tot l’embaràs gonadotropina coriònica (hormona per fer que no hi hagui regla ni es fabriquin més òvuls). 3-Àmbios: És una capa molt fina enganxada al còrion. Conté el líquid amniòtic. El fetus és de 8 mil·límetres aproximadament. Té cèl·lules sanguínies (cor), del melic surt el cordó umbilical que arriba al còrion i es ramifica en molts basos sanguinis.
T6/10 El part El part és un conjunt de processos que condueixen a l’expulsió violenta i traumàtica del fill fora de l’úter . *Néixer es molt dur, perquè el nen ha estat sempre dins de la mare, sempre ha estat a 36,5 ºC, envoltat d’aigua a una temperatura constant, sempre a les fosques, sent el soroll de el cor de la mare, els intestins (no molestos). També sent la veu de la mare (només sorolls consonants) i alguna música. Tampoc l’han tocat mai ni ha tingut sensació de gana. L’úter pressiona i l’expulsa violentament, llavors es troba tot el contrari al estar a dins la mare. El cor arriba a 250 revolucions (això li passa a un adult i es mor), el nen es troba obligat a respirar, moltes mans el toquen... El part té tres fases: 1-Pre-part: El part comença quan el fill deixa de fer gonadotropina coriònica, llavors la neurohipòfisi de la mare fabrica oxitocina (hormona que provoca les contraccions a l’úter). Cada cop les contraccions son més seguides. Poden durar entre 12 i 14 hores si és el primer fill, o entre 8 i 10 hores si son el segon o el tercer. Llavors arriba un moment que les contraccions son tan fortes que la bossa es trenca (Trencament d’aigües). El final de l’úter es dilata molt. 2-Part estricte: El normal es que el cap estigui apuntant cap a fora llavors no hi ha problemes perquè els ossos son com cartílags i passen fàcilment. Quan el nen és fora, el cordó umbilical es talla i es posa una pinça o es fa un nus. Un cop es fora els pulmons no els fa funcionar d’immediat, però es posa a cridar i ja li funcionen. Però també pot passar que neixi callat i es comenci a posar morat. Antiguament es posava cap per avall i el pegaven pel cul i llavors li treien el mucus. Actualment si passa això hi ha maquines o tàctiques per fer-lo respirar. Neix molt ‘pringat’ amb el líquid, llavors el pesen, el renten, li injecten antibiòtics, el vesteixen i el posen al cabàs. La placenta surt sense estirar després del part. 3-Post-part: Si el cos del nen queda al revés, antiguament es matava el nen i per això morien tantes dones en el part. Actualment si està al revés es fa cesària (operació per treure el nen).