Carrusel 2010-2011 by Daniel Saez

L E S U R R A C revista del ies carrĂşs

NÂş22

El Carrusel 2011 Índice ies carrus 2 • Olimpiada matemàtica, Prova Cangur, i Open Matemàtic•Viaje a Bélgica • •Certamen literario • Carrús a la UMH Radio • Carrús Solidari • el taller 11• Restauració del mural ceràmic del pati • Veinticinco años del grupo de teatro Oscar Martín • Deberes de niños y jóvenes • Adicció a la música • la clase 27• Anècdotes d’exàmens • La lectura entre els jóvens • Generació Ni-Ni • Llei antitabac• el gimnasio 45• Futbol Sala en Carrús • el aseo 47• Carrús Imaginari • Caricaturas • Pasatiempos • el patio 59 • Yolanda, nuestra cantinera • Princeses de porcel·lana rotes • Experimentació animal • Mari Carmen, una heroína moderna • la terraza 69• Me •

acuerdo de vosotros • Noviembre

Barbàrie • entre pasillos 77 •1º ESO_

B/C/D/E • 2º ESO_ A/B/D • 3º ESO_ A/B/C/F • 4º ESO_ A/B/Div • 2º BAT_ A/C/D • Impresión • la pizarra 87 • Professors • Per sempre Susi•

IES Carrús

1_ Olimpiada matemàtica, Prova Cangur, i Open Matemàtic 2_ Viaje a Bélgica 3_ Certamen literario 4_ Carrús a la UMH Radio 5_ Carrús Solidari

…tants anys i segueix en peu… …tantos años y sigue en pie…

C A R R U S E L

2 0 1 1

I E S

C a r r ú s

Olimpiada matemàtica, Prova Cangur i Open matemàtic Como todos los años, el Departamento de Matemáticas, ha organizado la Olimpiada Matemàtica per Internet del Baix Vinalopó. En esta décima edición han participado cerca de 100 alumnos y alumnas de 19 centros públicos y privados de Elx, Santa Pola y Crevillent. Nuestro primer clasificado ha sido Amparo Asunción Antón Sánchez, en el sexto puesto. La entrega de premios se realizará,

como todos los años, el día de fin de curso en el Aula Magna de la UMH.

Prova Cangur También señalar que 30 alumnos y alumnas del Centro han participado en la Prova Cangur que se realizó en la UA y que tiene carácter internacional. Destacar la actuación de Miguel 3 Ángel Palomar Sánchez, que fue

I E S

C a r r ú s

uno de los mejores dentro de la categoría de 1º de Bachillerato.

Open Matemático

Alrededor de 80 alumnos del IES Carrús han participado en la XXIIIª edición del Open Matemático de resolutores de problemas, organizado por el IES nº1 de Requena (Valencia). En este concurso participan unos 30 institutos y colegios de toda España (unos 1200 participantes). El concurso empezó el 17 de enero y terminó el 8 de marzo. La última jornada se hizo de forma presencial en el IES Carrús, recibiendo a los alumnos del IES Cayetano Sempere (Elche), del IES La Foia (Elche) y del IES Mediterráneo de Torrevieja.Las alum-

C A R R U S E L

nas mejor clasificadas del instituto, que además participaron en todas las jornadas, son Laura Sánchez Serrano (1ºESO C, con26 puntos) y Marina Vanessa Mollá (2ºESO B, con 23 puntos.

I E S

2 0 1 1

C a r r ú s

Viaje a Bélgica Entre el 4 el 8 de marzo del presente curso un grupo de 8 alumnos de nuestro centro viajaron a Bélgica para visitar el Parlamento , Brujas y Bruselas. En un viaje compartido junto con otros jóvenes de otros institutos de Educación Secundaria: La Torreta, Haygón, nº 2 de Aspe y la Asunción, fue para ellos una

experiencia muy gratificante. Además de hacer nuevos amigos con los que compartieron experiencias inolvidables, pudieron practicar Francés en los comercios, mercadillos, hotel y restaurantes.

I E S

C a r r ú s

C A R R U S E L

Certamen Literario Un año más, el Departamento de Castellano ha convocado el certamen literario en sus distintas modalidades. Los ganadores/as han sido: Narrativa de 1º Eso: Paula Bolillo Romero Narrativa de 4º Eso: Jorge Ortega Verdú

Artículo de opinión: Sandra Sampere Sacasa

(2º Bat A). Narrativa de Bachillerato: Laura Olivares Fer-

nández. Poesía: Aminata Esclapez (2º Bat Nocturno)

Y la ganadora del trivial que fue nombrada caballero andante por lograr luchar contra gigantes y no perecer en la contienda: Andrea Córcoles, la cual dando prueba de la bondad de su carácter cayó en la locura de repartir el premio con todo su ejército. Gracias a todos/as por vuestra participación y hasta el año que viene.

La jefa de departamento Paloma Villarejo

2 0 1 1

I E S

C a r r ú s

I E S

C a r r ú s

C A R R U S E L

Carrús a la UMH Ràdio Nou alumnes del nostre centre, dos companys d’un d’eixos alumnes i dos professors acudiren el dia 14 d’abril passat als estudis de UMH ràdio. Van ser convidats per Sonia Martínez i Eva Corbalán, dues de les persones que porten endavant l’ emissora, la qual forma part de les instal·lacions que tenen al seu abast els estudiants del Grau de Periodisme. 8 El programa es va emetre en directe. Toni Talens i Moisés van dur a terme les entrevistes i el desenvolupament del programa i els alumnes van donar a conéixer experiències i iniciatives que s’han realitzat a l’IES Carrús. Començarem amb Ainhoa Alonso i Luisa Cerdán, alumnes de 4rt d’ESO, les quals informaren de la seua experiència d’intercanvi amb alumnat francés de la ciutat de Metz. Una de les moltes activitats d’immersió lingüística que porta

endavant el Departament de Francés. Després Mario Ibarra, Denís Bru i Aroa Parra explicaren el seu projecte audiovisual per a la classe de filosofía de 2n BAT, i a continuació vam escoltar el tema “4:33am” de Javier Navarro, MAGO, qui també va fer un a capella en directe. Susana Torres i Salvador Bas van donar detalls de l’obra que el grup de teatre Óscar Martí està preparant enguany: “Cuatro corazones con freno y marcha atrás”.

2 0 1 1

El món de l’esport va estar representat per Marcel Dandos, boxejador federat que està participant en combats amateurs dins la categoria del pes ploma.

I E S

C a r r ú s

dels nostres alumnes, els quals afortunadament gaudeixen de moltes possibilitats d’aprendre fora de les aules també.

Per acabar l’alumne Joaquín Amador i dos companys del grup de fusión Flamenco pelirrojo van cantar en directe. Una experiència més per a alguns 9

I E S

C a r r ú s

C A R R U S E L

IES Carrús solidari Manolo Catalán

La Fundac ió Elc he Aco ge ha ll iurat el seu Premi Solidari 2010 a l’IES Car rús per l a seu a t asc a e n l a g es t i ó d e l a d i ve r s itat d in s d el àmb it educatiu.

Una representació de l’ONG formada per la presidenta Rita Maria Coves i el representant de la Fundació Pascual Ros Aguilar, Sergio Ros, lliuraren la distinció, una peça de ceràmica feta pel centre ocupacional La Tramoia , al nostre centre . Aquest premi no sols manifesta la voluntat decidida del nostre centre en el respecte i tractament de la diver-

sitat, també ens estimula a continuar treballant i a millorar i ampliar els nostres objectius. No hem d’oblidar que el nostre centre aposta per una Cultura de la Pau en la qual tots i totes estem en un mateix pla d’i-

gualtat i som diferents a un temps.

el taller

1_ Restauració del mural ceràmic del pati 2_ Veinticinco años del grupo de teatro Oscar Martín 3_ Deberes de niños y jóvenes 4_ Adicció a la música

… El futur pertany als qui creuen en la bellesa dels somnis… … El futuro pertenece a los que creen en la belleza de los sueños…

Alguns exemples de treballs, en fase de realització, dels alumnes de 4t d’ESO de l'assignatura del taller monogràfic el mural ceràmic.

C A R R U S E L

2 0 1 1

e l

t a l l e r

Restauració del mural ceràmic del pati Qué fer amb un mural que es troba en estat lamentable però és tot un símbol més del pati? Esta és la història de la seua restauració. A finals del curs passat 2009-2010 la direcció

Toni Pons

del centre em va plantejar que el mural que hi ha en el pati es trobava en un estat lamentable i a més perillós ja que podien caure més taulellets, com ja havia ocorregut amb alguns. Per a evitar accidents es van traure tots el que estaven un poc solts i es va sanejar el

Fotografia de l'estat del mural abans de la seua restauració

e l

t a l l e r

C A R R U S E L

Imatge del mural quadriculant els taulellets que faltaven i imitant els colors per a determinar el nombre de taulellets necessaris de cada color per a la restauració. mural. El problema que es plantejava ara era què fer amb el mural. Ens agrade més o menys, havia sigut realitzat per alumnes del centre, amb la direcció d'un professor del departament de plàstica fa ja prou anys

i és com un símbol més del pati, per tant ens vam proposar mantindre'l. Per a això es necessitava una labor de restauració que consistia a confeccionar els taulellets que faltaven imitant els colors existents, ja que no es tracta de taulellets pintats de

2 0 1 1

tipus comercial sinó que quan es va realitzar el mural, estos van ser pintats a mà amb esmalts ceràmics i d'ací les diferències que podem apreciar dels uns als altres. La veritat és que em va paréixer una idea que, a pesar de com podia de laboriosa resultar, era interessant i a més contribuïa a mantindre una cosa que tants anys ens ha acompanyat i que valia la pena mantindre.

e l

t a l l e r

amb seguretat el color i textura resultants. Una vegada tractats cada un dels taulellets amb les diferents mescles d'esmalts es van anar introduint al forn en diferents coccions, cada una d'elles necessita un dia per a la

El primer pas va ser fotografiar el mural en l'estat en què es trobava per a analitzar-lo i comprovar quants taulellets faltaven i de quins colors.

A continuació es va quadricular la fotografia pintant els taulellets que faltaven per a poder comptar quants eren necessaris de cada color. Després es van fer proves de color mesclant diferents esmalts ceràmics en pols, diluïts en aigua. Es van realitzar també proves de cocció amb diferents temperatures per a determinar quines eren les mescles de pigments, així com la cocció que més s'aproximaven als taulellets existents ja que es tracta de taulellets pintats a mà amb esmalts ceràmics que en ser introduïts al forn adopten el seu aspecte definitiu i prèviament és difícil saber

Taulellets en el forn en finalitzar la cocció cocció i el seu posterior refredament. Finalment una vegada realitzats tots els taulellets necessaris, es van contractar els ser-

e l

t a l l e r

C A R R U S E L

vicis d'una empresa d'obra que va ser l'encarregada de la seua col·locació.

Toni Pons (departament d'Educació Plàstica i Visual)

Imatge actual del mural

e l

2 0 1 1

t a l l e r

Hace 25 años... En 1985, Ronald Reagan acababa de comenzar su segundo mandato como Presidente de EE.UU, Gorbachov se convierte en presidente de la Unión Soviética y anuncia la suspensión de misiles en Europa, España firma el tratado de adhesión a la Unión Europea, nace Cristiano Ronaldo, Keira Knightley o Nelson Piquet... ...por su parte fallecen Salvador Espriu, Alfredo Mayo, Rock Hudson, Orson Welles o Yul Brinner. Películas como Cocoon, El Color Púrpura, El Jinete Pálido, Los Goonies o Memorias de África hacen irrupción en nuestras pantallas.

"Esto debía ser como a finales de los setenta y principios de los ochenta (¡joder, cuántos años han pasado ya!) y el Instituto de Carrús apenas tenía unos cursos de vida. Nuestra jornada lectiva comenzaba a las nueve de la mañana y, a la una y media, nos marchábamos a casa para comer y regresar a las tres y media hasta las seis y media de la tarde. Así que a eso de las siete, un extraño grupo de gente nos reuníamos en el sótano del edificio, que estaba habilitado como improvisado gimnasio.

El monitor era Francisco Martínez López, un actor que había trabaEl grupo de teatro Oscar Martín, jado en La Carátula. Pero lo que ahora nos Eso tenía mucho preshace 25 años importa es que ese año tigio por entonces, nació uno de los grupos de teatro más pero más en el caso de Paco. Unos años antiguos de nuestra ciudad y uno de los atrás, había ganado un premio de interpretapocos que ha mantenido una actividad nunca ción en un concurso de teatro joven a nivel ininterrumpida. Aún así, la semilla que empe- nacional. Además, había participado en alguzó a germinar en ese año, se había sembra- nos de los montajes míticos de la compañía do mucho antes: ilicitana en sus primeros tiempos: “El extraño

e l

t a l l e r

C A R R U S E L

jinete”, “Coronada y había tortas por Joan Fabrellas (Elche, 1964) y el toro”, etc. hacer el ejercicio Licenciado en Filología Hispánica por la Universidad de Alicante y en Arte Dramático por la Escuela Superior de del muñeco de Los alumnos éra- Valencia, ha dirigido al grupo en cinco ocasiones obtenien- trapo con alguna do el Premio al mejor director en 1989 por Marat-Sade . mos un puñado Ha trabajado como actor profesional con las compañías La de las chicas. de críos con las Carátula, La Tarumba, Concorde y La Carreta. Ha colabo- Era fantástico rado también con Carles Castillo, el Circo Gran Fele o hormonas revueltocar y dejar que Dansaires y dirigido varios montaje , así como escrito y tas y acné rebel- adaptado textos. En la actualidad compagina su actividad te tocaran, y muy de, entre los que en la Cía. Clásica de Comedias y otros proyectos teatrales difícil guardar la con su trabajo como redactor en el Gabinete de Prensa del apenas había dos Ayuntamiento de Elche. concentración o tres chicas. cuando te está Nos cambiábamos manipulando en los aseos muy pudorosamente, ya que no alguien del otro sexo y tú llevas unas ridícuestaba bien visto que nos juntáramos gente las mallas que se transparentanO de esa ralea, y Juan Manuel Cuenca (Elche, 1963) solíamos vestir Comienza a dirigir muy pronto montajes tipo Happening en Una vez relajados con mallas negras el que se combina luz, voz, danza, música y canto. Dirige (es un decir), de esas que mar- el grupo Aries con montajes como El Diluvio que Viene, venían los ejerciEscuadrón hacia la muerte, Jesucristo Superestar, can paquete. Este Godspell, etc. Director del Oscar Martín en sus inicios cios de expresión estilo, heredado junto a Joan Fabrellas, en 1992 obtiene 5 premios con corporal y técnica Colón. En 1993 dirige Los Cuatro Jinetes del Apocalipsis de los sesenta, con la que consigue 3 premios. Ha sido el responsable de vocal. Paco era nos aportaba un dirigir los montajes de las elecciones de las Reinas y muy riguroso y toque de actores Damas de las fiestas de Elche y de las Proclamaciones de serio en el trabalas mismas. Colabora con la Escolanía del Misteri d`Elx en existencialistas y la puesta en escena de los conciertos. Ha escrito diversas jo; para él, el teadramaturgias para sus montajes como los Cuatro Jinetes tro era una relicontestatarios. del Apocalipsis. Doctor en Psicología, en la actualidad gión y el actor un ejerce como Psicólogo Clínico de la Agencia Valenciana de Paco comenzaba Salud y Profesor Asociado de la Universidad de Alicante. monje que, las clases con las Colabora en montajes teatrales de grupos como La habiendo sentido Baranda y en eventos institucionales y empresariales. técnicas de relajala llamada de la ción y respiración, vocación, entre-

2 0 1 1

e l

t a l l e r

gaba su mente y cervezas y hablaGaspar Torres (Elche, 1981) su cuerpo a la mos de política, Empieza su andadura teatral en 1997 como actor en el sagrada discipli- grupo Óscar Martín. En 2001 toma las riendas del grupo y pero no conseguina de la interpre- comienza a dirigir, siendo su primera obra Supo cómo morir mos poner en pie de Tawfiq Al-Hakim. Dirige el grupo desde 2001 hasta tación. 2003, año en que gana el Premio al mejor director, por ningún texto.” A él le escucha- la obra Usted tiene ojos de mujer fatal, de Jardiel mos pronunciar Poncela. Ha colaborado en numerosos montajes teatrales Unos años descon diversas compañías de teatro alicantinas como por primera vez Calandraca, Compañía Clásica de Comedias, Atrote Teatro pués, se retomó los nombres de y Teatre Garou. En la actualidad dirige la compañía Tardis el Taller de Teatro Teatro y es el monitor del grupo de instituto Las Peras del los profetas de Olmo, perteneciente al I.E.S. Montserrat Roig de Elche. en el IB Carrús. nuestra nueva El monitor era un religión: Stanisantiguo alumno, lavski, Artaud, GrotowskiO Éramos los Juan Manuel Cuenca, a quien yo ayudé a miembros de una entrañable secta, a la que montar “La Casa de Bernarda Alba” en el Paco transmitía sus conocimientos en una curso 1985-86. Más tarde, me quedé sólo al ceremonia de embelesadora revelación. Nos frente del grupo, ya que Juanma se ausentó sentíamos especiales, pues teníamos acce- de Elche para estudiar en Valencia. Conmigo so privilegiado a llegaron montajes Antonio V. Chinchilla (Alicante, 1969) la sabiduría de como “Los Pelópiuna de las profe- Licenciado en Arte Dramático en su especialidad de direc- das” (86-87); ción y dramaturgia dirige el Oscar Martín hasta en trece siones más anti- ocasiones en dos etapas distintas, siendo actualmente “¡Viva el Duque, guas del mundo, su responsable. nuestro dueño!” Con "Doña Rosita la Soltera" (1997) el grupo representa a la de cómico. (87-88), premio la provincia de Alicante en la Muestra de Teatro del IVAj, en Valencia. Ha trabajado como profesor de teatro para el provincial a la Creo recordar IES Tirant Lo Blanc con el que ha ganado varios premios mejor interpretaBuero y en el C.P El Palmeral. Director de numerosos que Paco estuvo montajes teatrales así como de varios trabajos cine- ción femenina; con nosotros dos matográficos premiados en diversos festivales. En la actu- Marat-Sade (88o tres cursos. alidad dirige la Cía. Clásica de Comedias y es profesor de 89) y Macbeth Cine en la Escuela Superior de Arte Dramático de Murcia. Con él nos toma(89-90). mos las primeras

e l

t a l l e r

Pero en esta etapa no estuve sólo. Paco Martínez se había ausentado de Elche durante algunos años y cuando volvió, algo más desmejorado, conservaba intacta su pasión devoradora por el teatro. Incluso llegó a trabajar como programador para el ayuntamiento, y recuerdo su sufrimiento por las pésimas condiciones del Gran Teatro en aquella época.

Un día nos encontramos en la calle y recuerdo que le abracé y le besé espontáneamente, como la gente de teatro tenemos la costumbre de hacer. Era como si no hubiese pasado el tiempo. Se ofreció a colaborar: nos recomendaba textos y ayudaba con el vestuario, la escenografía o la caracterización. Sus conocimientos sobre todos los aspectos del teatro eran muy valiosos para una gente tan entusiasta y a la vez tan inexperta. Cuando llegaban los estrenos o las actuaciones nos arengaba como un general a sus soldados: “Hay que salir al escenario y comerse al público con patatas”. En el otoño de 1988 estábamos comenzando a preparar el montaje de MaratSade, el mayor desafío artístico al que nos habíamos enfrentado hasta la fecha.

C A R R U S E L

Era un texto muy complejo sobre la revolución francesa y contábamos con una ayuda para su financiación, así que estábamos muy ilusionados porque íbamos a tener decorados y vestuario “de verdad”. Hacía tiempo que Paco no se encontraba bien, pero a mediados de octubre su enfermedad se agravó y se convirtió en terminal. Desapareció de los ensayos y una sombra negra de silencio se apropió del ambiente. El 4 de noviembre una llamada telefónica nos avisó de su fallecimiento y entonces fue el terrible mazazo. Perder a tu maestro es un golpe muy doloroso, ya que te invade una inconsolable sensación de orfandad. Al principio acusamos el golpe y vivimos semanas de infinita tristeza, pero pronto se produjo una reacción colectiva. Se decidió poner al grupo “Óscar Martín”, como a Paco le gustaba que le llamaran artísticamente.” (Joan Fabrellas, extraido del libro de la X Mostra de Teatre Jove, 2007) El resto forma parte de la historia del teatro en nuestra ciudad.

Antonio V. Chinchilla

2 0 1 1

e l

t a l l e r

MUCHO RUIDO Y POCAS NUECES Tenim el grup de Teatre escolar en actiu més antic de la localitat d’Elx, amb una trajectòria plena d’èxit. 30 anys de teatre a l’institut. I com s’aconsegueix açò? Doncs assajant! I com puc passar a formar part d’aquest grup de teatre? Doncs anant als assajos, que són un dia a la setmana per la vesprada. Quin dia? Pregunta a vicedirecció! I què guanye jo participant en un grup de teatre? Doncs aprens dramatització, aprens a controlar els teus nervis i el teu cos, ixes a actuar per Elx i fins i tot pots convertir-te en una gran estrella. I què fan els del grup de teatre? Doncs el passat dimarts 9 de novembre uns 300 alumnes del nostre centre, 90 alumnes del Tirant lo Blanc i els alumnes d’educació especial de la companyia La Tramoia van poder gaudir en directe de la gran tasca que duu a terme el nostre grup de teatre, “Óscar Martín”. La representació del clàssic de Shakespeare esmentat al títol és d’una gran qualitat, i el personal del grup fa una tasca digna de reconeixement. Des d’aquestes línies volem donar-los, de nou, un gran aplaudiment!

e l

t a l l e r

C A R R U S E L

Deberes de niños y jóvenes Panel realizado por los alumnos de la profesora C h on i, que ilustra los deberes de los niños y jóvenes. ¡Hay que reivindicar los derechos sin olvidar los deberes!

2 0 1 1

e l

t a l l e r

e l

t a l l e r

C A R R U S E L

Adicció a la música

Sonia De la Torre Martínez

De sempre, pareix que la música rock està lligada a les drogues i diverses adiccions, quan una estrella de rock té molts diners i no sap què fer amb ell com li va passar a un del millors grups de tota la història, com va ser Guns N' Roses, amb el cantant Axl Rose.

Guns N' Roses es va situar en el número 64 de la llista els 100 cantants més grans de tots els temps segons Rolling Stone, en el lloc 11 de la llista « Els 100 millors vocalistes del metall de tots els temps” segons Hit Parader, en el lloc número 4 de la llista “Els 50 millors cantants del metall de tots els temps”, segons Roadrunner Records i en el lloc número 32 en la llista “100 Greatest Frontmen of Rock Music”. Però no sempre va a ser així, per diversos conflictes, el primer que va haver d’eixir de la banda va ser el bateria per problemes d’adicció, però les drogues no va ser l'únic motiu que va separar el grup, després de què el bateria se n’haguera d’anar, Axl Rose va tindre conflictes amb la policia per nombroses baralles amb periodistes i de vegades amb el

seu públic, i tot això va acabar de separar el grup en 1994, on ja no quedava ningú dels integrants originals, tot això perquè a l’Axl Rose se li va pujar la fama al cap. Després, Guns N' Roses, no va ser el que va ser abans. Tot això li passa a molts grups, a la majoria dels cantants, a tots els artistes que es dediquen a la música i tenen molts diners i sols

2 0 1 1

e l

t a l l e r

se'ls gasten en drogues i més vicis. Jo espere que algun dia tot això canvie, no encontrar notícies en les que un cantant molt conegut és mort per una sobredosi, com li va passar a Jmmy Hendrix, Jim Morrison, Hillel Slovak (guitarrista de Red Hot Chilli Peppers), Andy Wood (Pearl Jam), Janis Joplin.

25 Què et pot donar la droga per consumir tant que et faça morir? A mi m’agradaria que el rock i la droga no foren paraules que sempre, o quasi sempre, s’encontren juntes, però, pel moment, amb aquest dades, no puc dir que no és així.

la clase

la classe

1_ Anècdotes d’exàmens 2_ La lectura entre els jóvens 3_ Generació Ni-Ni 4_ Llei antitabac

…qué la força t’acompanye… …que la fuerza te acompañe…

C A R R U S E L

l a

2 0 1 1

c l a s e

Anècdotes d’examens Made In Carrús Tots ens equivoquem, però de vegades pot resultar graciós. Dilluns dia 4 de novembre vaig convocar un grup d’alumnes de 2n ESO D per fer una recuperació. La notícia és que estaven convocats a les 18:30 al saló d’actes, i la majoria van vindre. Alberto Rodríguez

29 Examen de Inglés de 4ª Diversificación El alumno debía de contestar: - She cooks meals for children (ella cocina para los niños) pero en cambio, el alumno escribe: - She eats children (ella se come a los niños). Pilar Gómez

l a

c l a s s e

C A R R U S E L

En una ocasión, un alumno de 4º ESO dejó casi en blanco un examen de Física, rellenando sólo un par de líneas y me escribió esta frase para final: Profe, no he estudio. No se mas na Si es que no cuesta nada aclarar las cosas Salvador López

l a

2 0 1 1

c l a s e

Una alumna me dijo : Profesora...¿el calabacín es un animal?...En ejercicios de ortografía para poner b o v... - Pregunta de examen: Qué es un doblete léxico? Respuesta: que el Barça gane la liga y la champions.... -En Luces de Bohemia hay dos personajes Pica-Lagartos y la Pisa-bien...En el examen me pusieron casi todos la Pisa-Lagartos Mª José Calderón

Hª Filosofía 2º de BAT: "en la taberna de Platón..." (por la caverna de Platón) (pasa con cierta frecuencia). Fernando Bañuls

l a

c l a s s e

C A R R U S E L

Otro tiempo

Yo tuve en el instituto un profesor de castellano muy bueno, pero particularmente severo con las faltas de ortografía. El primer día de clase ya nos lo advirtió: a partir de la tercera falta de ortografía, dejaba de corregir el examen... que sería calificado con un cero (lo más redondo posible). Mi compañero era bastante vago, pero presumía de tener una ortografía insuperable, así que este profesor le cayó de lo más simpático. Estudió su asignatura con un ahínco nunca visto en él. De hecho fue la única que estudió. El día del primer examen, todos estábamos temblando... excepto mi compañero. El día de la entrega de notas del examen, todos temblábamos aún más, excepto el mismo de antes. Mi compañero cogió muy tranquilo su examen y ¿? ¿qué ocurría allí, justo en la primera línea del folio, donde él había escrito su nombre en unas triunfantes letras mayúsculas? La tierra crujió a sus pies y vio el abismo: JOSE ROMAN GARCIA... El profesor ya no había corregido más. Calificación CERO REDONDO. Mi compañero nunca más menospreciaría a esas insignificantes tildes que sobrevolaban su nombre. Por cierto, su segundo apellido era FERNANDEZ, pero el admirado profesor ya no se lo corrigió.

Juan Carlos Gómez

Cita un exemple de malaltia mental: el bautismo. Sense comentaris. Vicent Sansano

2 0 1 1

l a

c l a s e

Pels Pèls.

Del treball de professor la cosa més ingrata és trobar-te xulles en els exàmens però de vegades l'enginy i la gràcia amb què els alumnes es copien, o intenten copiar-se, és imaginativa i divertida, per la qual cosa cal reconèixer el seu mèrit; el que us conte aquí fou la manera d'intentar copiar-se mitjançant les típiques xulles en papers escrits a mà de mida normal: però s’havien de donar dues condicions, estar en juny per a fer calor i poder anar en pantalons curts; la segona, que havia de ser un xic, un noi amb pèls a les cames; la resta ja us la podeu imaginar. L'estudiant amb beta adhesiva transparent apegava les minúscules xulles als pèls de les cames, i quan no mirava el professor s'alçava els pantalons curts d'esport per a mirar i copiar-se. Com que es va posar molt nerviós i només ell estava fent l'examen fou fàcil descobrir l'engany. Antoni Francesc Sempere i Gomis

El Motín del té en 4t de PDC ha tingut distintes versions. La primera, “el botín del té”, podria estar justificada perquè potser el que volien era anar-se’n carregats de té, la segona “el Moratín del té” ja costa més d’explicar, ara no podem preguntar-li a Moratínc - Goya és un pintor que es dividix en dues parts Ui, quin mal deu fer això... Posa les xifres en lletra: 3,45: l’estrés i quaranta-cinc Estressant Tere Agulló

l a

c l a s s e

C A R R U S E L

Però potser és la reproducció el tema que dóna més joc per enllestir barbaritats, com ho demostra un examen de 2n D sobre el tema: - Defineix copulació: - cuan el polen entra en la flor - es cuan dos individus de diferent sexe fan l’amor - es despres que et pare la regla -quan els progenitors segren substàncies - Defineix la funció de reproducció: - la funció de la reproducció és una de les funcions més impor tants - és la funció que fafn dos éssers vius quan es relacionen - és la forma en què els éssers vius, animals i plantes fem que nasca un nou progenitor 34

- Defineix dimorfisme sexual : - és quan es fecunda clarament el mascle a la femella - és quan no saps si un peix és mascle o femella, a un gos sí perquè t’agaches i sel mires però un peix no aço es diu dimor fisme sexual - Vivípar: - té el progenitor dins i sense ou - el fecunda la mare dins de la seua panxa - Passos per a la reproducció sexual: - es necessita que la femella esté copulant - que copulen un mascle i una femella - primer el mascle i la femella han d’estar d’acord en el aparia ment. Després de lapariament el espermatozoide fecunda en

2 0 1 1

l a

c l a s e

els ovaris va formant (l’aparell femení) una borsa a dins de la borsa es forma un bebé. - La placenta és un tub que uneix el nou individu i la seua mare, es forma en els éssers ovípars, vivípars i ovovivípars. - Germinació: - es quan la femella es queda embarassada. - Tipus de reproducció de les maduixes: - el mascle solta l’esperma a la femella els obus cua sellunten esfan una larba com dintre dun polip i es real itça el creisiment. -Funcions de les parts de la flor: - fulla: agafa els rajos solars per a fer la metamorfosi. (S’ha respectat íntegrament l’ortografia dels alumnes) Elena Durá

l a

c l a s s e

C A R R U S E L

La lectura entre els jovens Ana Belén Ferrandez y Enrique Navarro.

És sabut que avui dia la gran majoria dels joves no utilitza gens del seu temps en realitzar coses educatives i entretingudes al mateis temps, com per exemple llegir. La lectura és una activitat en la qual cadascun pot triar el seu llibre depenent de les seues prefències ja que hi ja una gran varietat de

temes per a llegir. Els joves no estan acostumats a la lectura, però també hem de tenir en compte que una petita part està interessada en aquest tema fent de la lectura una part de la seua vida. Hem fet una xicoteta enquesta preguntant entre els nostres companys sobre els temes que més agraden per a llegir i el resultat ha sigut que els que més destaquen són els d'aventures, amor i terror com per exemple Canciones para Paula, de

2 0 1 1

l a

c l a s e

“Els joves no estan acostumats a la lectura”

Blue Jeans o El príncipe de la niebla de Carlos Ruiz Zafón. En conclusió, qualsevol persona por llegir independentment de la seua edat o condició.

l a

c l a s s e

C A R R U S E L

Ni-Ni, una generació que s’ha posat de moda.

En primer lloc, la “La Generació Ni-ni”, també coneguda com la “Generació Perduda”, fa referència als joves que tenen entre setze i trenta-quatre anys que ni estudien, ni treballen... i...per tant, viuen dels seus pares. Aquesta generació es troba en plena expansió en el nostre país, ja que cada vegada desgraciadament, són més els joves pertanyents a ella. Destaca el fet que aquesta generació no és genuïna d'Espanya, el millor exemple el tenim en les xifres ja aconseguides en països com Mèxic que tenen ja

denominació de “molt preocupants”, ja que es tracta d'una xifra de 7 milions de joves en aquesta situació. Segons dades de l' EPA, (Enquesta de Població

«a finals de l'any 2009, els adolescents que componien la “Generació Ni-ni” eren més de 700.000». Activa), a finals de l'any 2009, els adolescents que

componien la “Generació Ni-ni” al nostre país, eren més de 700.000, i poden ser de tres classes distintes: la primera, aquells joves que ni tenen treball ni es preocupen per buscar-ne; la segona, xics i xiques que han decidit no continuar amb els seus estudis, que mai han treballat, però que estan en l'actualitat buscant un lloc on treballar i, en últim terme, els adolescents que no treballen i estan intentant fer algun mòdul ja siga informàtica, perruqueria, etc,. Tots aquests, independentment del grup al que pertanyen, com hem

2 0 1 1

dit, viuen íntegrament dels seus pares o d'algun familiar. Però allò que és pitjor, és que aquesta xifra augmenta més dia a dia. Per una altra part, molta gent es pregunta pels motius que han provocat el naixement d'aquesta generació, i com a resposta, cal dir que són molts i, a més, variats, encara que hui en dia els sociòlegs estan determinant algunes més i al mateix temps, es troben buscant solucions per a evitar la situació viscuda fins ara. Entre les causes principals trobem l'escassa pressió social que hi ha, d'una banda, per part dels pares que actualment són molt tolerants i malgrat que el seu fill/a no estudia però tampoc treballa, aquest té Internet en casa, totes les setmanes té els seus diners destinats a eixir el dissabte amb els seus amics i un plat de menjar tots els dies posat

l a

c l a s e

a la taula. D'aquesta forma, s'està creant una persona acostumada a aconseguir tot allò que vol sense cap esforç. D'una altra banda, algunes publicacions i entrevistes apunten també, a més dels pares, als professors com a detonants d'aquesta situació. Una professora d'un institut de Madrid al seu blog, diu que en part se sent responsable d'aquesta circumstància, ja que afirma que molts professors faciliten massa la feina als alumnes quan per exemple, un d'ells, entrega un treball una setmana després que la resta dels seus companys de classe i el professor accepta el document sense demanar al seu alumne cap explicació per la tardança. D'aquesta manera, ens explica la professora, els professors fan que aquesta problemàtica es faça més notòria.

l a

c l a s s e

Convé destacar, que aquestes dades i exemples, es donen d'un mode generalitzat, ja que hi ha molts pares de joves “ni-nis” que s'esforcen dia a dia perquè els seus fills arriben a conseguir un treball o que estudien. Tanmateix, hi ha professors que no arrepleguen els treballs passats de la data acordada llevat d'aquelles persones que tenen una justificació mèdica. He de dir que jo estic totalment d'acord amb aquests tipus de professors per dues raons, la primera és que d'aquesta manera la “Generació Ni-ni” no s'favoreix i, la segona, és que a mi, com a estudiant, no em pareix correcte que una persona que té el mateix temps que tinc jo per a elaborar els meus treballs i deures lliure al professor/a el mateix treball una set-

C A R R U S E L

maa o tres dies després que la resta sense cap justificació. Una altra causa principal, són les escasses oportunitas laborals que hi ha actualment que s'associen a la desídia i a la falta d'ambició dels joves.

Molts d'ells, abans d'eixir de la seua casa per a buscar un treball ja pensa que no el trobarà i, per tant, enfronta les entrevistes de treball amb

descofiança i pànic, i no sap tolerar el rebuig. Principalment, els joves que pertanyen a aquesta generació són joves amb problemes en la seua casa, que estan patint una depressió i que han perdut les seues amistats. En conseqüència de tot això, aquests joves s'aïllen, no volen parlar amb ningú i experimenten un canvi que de vegades s'apropa a la violència i l'única aspiració que tenen és estar en casa tot el dia sense fer res, només que observar la televisió o estar al davant de l'ordinador. Així mateix, alguns estudis revelen que la majoria dels joves que componen aquesta generació formen part de les classes baixa i mitjana de la societat. Però aquestes dades no són correctes, ja que hi ha famílies amb un poder adquisitiu

l a

2 0 1 1

elevat els fills/es de les quals no treballen ni estudien. Hui, les mesures amb què podem comptar són l'ànim i la transmissió de confiança i il.lusions cap a tots aquests joves, amb la finalitat que opten per realitzar algun curs que els permeta exercir un treball que els agrade i, d'aquesta forma podran eixir de l'aïllament i la marginació en què estaven immersos. Jo, desenvoluparia cursos destinats a la informàtica o als idiomes que sempre agraden a tots els joves, fins i tot d'esports. Per una altra part, s'ha d'intentar no tractar aquests joves com una generació a part dels adolescents que estudien o tenen un treball, ja que en aquest cas se sentiran desplaçats i inferiors. No obstant, s'han de desenvolupar unes altres noves idees. Per acabar, cal dir que en cas que no es continuen

c l a s e

adoptant aquestes mesures, la “Generació Ni-ni” arribarà a xifres insospitades amb les quals no tindrem cap solució. Hem d'actuar ara que encara podem solucionar-ho. Irene Martínez Quiles

l a

c l a s s e

C A R R U S E L

LLEI ANTITABAC, A FAVOR O EN CONTRA? Sergio Carpio Parejo

Jo, personalment, com a persona no metres d’un parc i sí deixen en les grades fumadora, estic més a favor que en d’unestadi de futbol on les persones s’encontren a menys de mig metre. contra de la nova llei antitabac. 42

Per què hem les persones no fumadores d’ eixir d’un lloc i fer olor a tabac, o per què hem de respirar un fum que és perjudicial per a la nostra salut? Per això, estic a favor de la llei ja que farà que moltes persones no s’inicien al consumi els que ja fumen reduisquen el seu consum diari tant per la pujada dels preus del tabac com per aquesta nova llei que restringeix els llocs on es pot encendre una cigarret. Pense que aquesta llei està un poc mal estructurada perquè no deixen molt clar on es pot i on no es pot fumar. No entenc com no deixen fumar en el portal d’una casa que està a menys de 50

En contra també he de dir que no és el millor moment per a fer aquesta llei, ja que estem a Espanya en temps de crisis i el tabac és un dels principals guanys económics. I també perquè els propietaris de bares, restaurantsc Fa tres anys van haver de separar una zona per a fumadors i una altra per a no fumadors, i alguns van haver de gastar-se molts diners per a fer una reforma que ara no els servix per a res.

el gimnasio

el gimnàs

1_ Futbol Sala en Carrús 2_ Illice Basket Club

…l´esport no fa el caràcter, el posa de manifest… …el deporte no hace el carácter, lo pone de manifiesto…

C A R R U S E L

2 0 1 1

e l

g i m n a s i o

Una fiesta del futbol-sala en la ciudad deportiva Como fiesta final al campeonato deportivo de fútbol-sala que se realiza durante los recreos, los equipos ganadores tuvieron la oportunidad de participar junto a los equipos ganadores de otros institutos en una jornada de convivencia y deporte en la ciudad deportiva de Elche. En la foto podéis ver a la selección que el instituto presentó. Recordad que los institutos que participaron fueron (Victoria Kent, Pedro Ibarra, Cayetano Sempere y Carrús). Gracias a la organización y el trabajo realizado durante todo el año, por parte de

Lluís Giner Carlos Alberto y de los alumnos de 2º de Bachillerato durante los recreos, se pudo realizar esta actividad que los alumnos esperan con ganas e ilusión. Pasamos un buen día en la ciudad deportiva y los alumnos tuvieron un comportamiento ejemplar, tanto durante los partidos como al acabar los mismos. Y, aunque los resultados no acompañaron como nos habría gustado, estamos que seguro que el año que viene los resultados serán mejores ya que los alumnos pondrán todo su empeño en ello.

el aseo

el servei

1_ CarrĂşs Imaginari 2_ Caricaturas 3_ Pasatiempos

...abans dâ&#x20AC;&#x2122;aprendre a meditar, has dâ&#x20AC;&#x2122;aprende a no donar portades... ... antes de aprender a meditar, tienes que aprender a no dar portazos...

C A R R U S E L

2 0 1 1

e l

a s e o

Carrús Imaginari El Missatge Élfic

U n s mesos enrere la conserja de l’IES Carrús va trobar un periòdic de quan l’institut es va inaugurar, on eixia la notícia de què l’ arquitecte va amagar un tresor allí. Durant un temps, la gent es va tornar boja buscant-lo, no obstant això, no el van trobar. Un dia pel matí, quan ja s’ havia oblidat tot això, estava baixant les escales, quan va escoltar una estranya veu d’un elf tan baix-

et, tan baixet, tan baixet, que per a baixar la vorera necessitava un paracaigudes, però com no entenia el que li deia, el va deixar passar. Al dia següent la conserja es va sorprendre perquè va trobar una noteta en el seu caseller: I aleshores va començar a investigar aquell estrany escrit, i per això va pujar a la biblioteca per a buscar-ho, a la meravellosa connexió d’Internet d’aquest institut en un dels poquets ordinadors que no estaven malalts. En aquell moment va aparèixer Tere preguntant-li que què feia, i la conserja es posà molt nerviosa i li contestà que estava

buscant un manyà perquè Susi li havia dit que l’armari de l’aula 2.19 no es podia obrir. I Tere va assentir. Després de tanta recerca, estava dotorejant al seu “feisbuk”, com deia ella, quan va trobar una pàgina de traducció élfica i va vore que un usuari anomenat “Elfito” havia pujat la mateixa noteta amb la seua corresponent traducció: “pujant i baixant, trobaràs el que estàs buscant”, i li va vindre al cap la notícia que hi havia trobat feia uns mesos. Aleshores, va començar a pujar i baixar les escales, i mitja hora després, cansada, va vore una llum que deia: vine cap a mi; com e l

llum era molt potent no va vore la porta de l’ascensor i es va xocar, i cagant-se en Edison per inventar la bombeta, va entrar a l’ascensor. Mentre estava baixant, l’ascensor, com sempre, va donar un gran bot. La conserja es va estranyar i quan va parar es posà a mirar-lo per dalt. Aleshores, va vore una caixa de fusta misteriosa. La va agafar i obrir. Dins hi havia el millor dels tresors per als conserges: LA CLAU MESTRA de l’institut.

e l

s e r v e i

Partit Benèfic

Carrús Imaginari

El passat divendres es va celebrar a l'IES Carrús un partit benèfic per tractar de recaptar fons per a reparar els ordinadors del centre, que sempre estan espatllats, entre els alumnes del centre i els professors.

C A R R U S E L

El més important de tot aquest assumpte va ser que el partit va tindre unes conseqüències inesperades per a tots. El professor d'anglés, en un intent per donar-li amb el cap al baló, es va donar amb el pal de la porteria, fent-la tremolar del colp. Li van donar sis punts de sutura. Per altra banda el professor de biologia, no va tindre més fortuna que el d'anglés; en un dels pocs intents que va fer la mestra de valencià per donar-li al baló, se li va escapar la sabata amb tanta mala sort que va anar

Dia Cultural de l’IES Carrús

als nassos del pobret mestre que va haver de ser substituït. En el seu lloc va entrar el professor d'informàtica que, como tots els professors participants en el partit, va ser acusat per intent de suborn als alumnes perquè es deixaren perdre o del contrari estaven suspesos. Al final del partit el resultat va ser de Professors 0 Alumnes 3, els tres gols marcats en pròpia porta pel professor de matemàtiques, que es va entestar a jugar sense ulleres. L'assistència de públic va ser molt alta, la majoria estudiants, que van eixir molt contents per l'espectacle viscut al “terreny de joc”.

David Rodriguez y Jorge Ortega p

Ja s'està preparant tot tipus d'activitats fessors i alumnes. Açò per descomptat és simplement una per al dia cultural en l'Institut IES Carrús. idea que encara s'ha de solidificar amb l'aEnguany hi haurà moltes novetats. S'està pensant ja en les idees següents: actuació musical, torneig de futbol, de ping pong, de volleyball, etc.Però la idea revolucionària és la de realitzar una batalla de galls entre els professors i els alumnes. Per descomptat seria quelcom nou, i encara que prou rar, seria quelcom divertit i una forma de trencar les tensions entre

cord dels alumnes (que serà segur) i l'acord del professorat (que potser serà més difícil). Açò és tot de moment. Prompte hi haurà més informació

sobre este tema.

e l

2 0 1 1

Salveu-vos

a s e o

Carrús Imaginari

E s c r i c aquest article com avís i cridada al seny, i que serà l'últim que escriuré en la meua curta vida: Salveu-vos! SALVEU-VOS! CORREU TOT EL QUE PUGUEU!! Perquè la invasió de profes està més prop del que vos imagineu. Hui, 23 de novembre de 2010, he seguit a un professor a sa casa, perquè fa uns dies que està estrany. Vaig poder ficar-me a casa gràcies a una màquina per fer-se invisible que vaig trobar al seu despatx. Quan vaig entrar, vaig poder observar horroritzat com el meu professor es treia la cara i es mostrava el rostre d'un brut alienígena. Però desgraciadament, l'efecte d'aquella màquina era poc durador i l'alienígena em va veure. Jo vaig amagar-me en una habitació sense voler, i com única escapatòria. Allí vaig veure els cadàvers dels

El ratolí

Dimarts 14 de desembre, a l'institut de Carrús, a la sala de professorat, va passar un fet molt inesperat.

Passava el dia amb normalitat, però a l'hora de l'esplai quan el cap d'estudis va entrar a la sala va trobar un ratolí. Però no era un ratolí normal, no, era un ratolí molt singular. Portava un llaç al cap de color roig, per aquesta raó va pensar que era un regal, pel llaç en el cap, per això va anar-se’n i va tancar la porta. Després quan es van reunir tots els professors van preguntar que de qui era i va resultar que no era de ningú.El més estrany o graciós va ser que quan un professor del

meus amics, els qui suposadament estaven malalts, i després vaig trobar una llista de noms, que posava: El següent és Joanot. Com tornava a ser invisible de nou, vaig agafar una cadira i se la vaig trencar al professor en l'esquena mentre que ell em cercava, i el vaig deixar inconscient. Tot això és una carta que va escriure un alumne que ara està en un hospital psiquiàtric perquè va intentar assassinar un professor que li va suspendre una assignatura, cosa que va impedir que aconseguira la bici que TANT desitjava. Ell va deixar aquesta carta com intent de què el deixaren en llibertat, però no ho va aconseguir.

departament d'educació física va anar a agafar els polvorons i bombons que es venien per ajudar als alumnes del viatge a la neu, no n’hi havia cap, només van trobar trossos per tots els llocs. Van cridar els conserges, el cap d’estudis, la mateixa directora i totc I entre tots van arribar a la conclusió que havia sigut el ratolí qui se’ls havia menjats.Finalment, la direcció del centre va cridar un veterinari perquè l'explorara i van decidir quedar-se-la com: LA MASCOSTA DE L'IES CARRÚS. Encara es desconeix l'origen d'aquest animal amb el llaç en el cap.

e l

s e r v e i

C A R R U S E L

2 0 1 1

e l

a s e o

e l

s e r v e i

C A R R U S E L 1. Divide el área ROJA, de modo que resulten 3 piezas de igual tamaño.

2. En el tablero hay 5 minas ocultas. Cada mina ocupa una casilla. Los números indican la cantidad de minas que hay en las casillas vecinas, en horizontal, vertical o diagonal. Las casillas con números no tienen minas. ¿Dónde están situadas las minas?

3. Completa el tablero (subdividido en 4 cuadrados) de 16 casillas (dispuestas en 4 filas y cuatro columnas) rellenando las celdas con los números del 1 al 4. Los números no se deben repetir en cada fila, ni en cada columna ni en cada cuadrado.

2 0 1 1

e l

a s e o

4. SUDOKU Y SUDOKU KILLER El objetivo del Sudoku es rellenar el cuadrado de 9x9 dividido en nueve áreas de 3x3 con números, de forma tal que cada fila, cada columna y cada una de las nueve áreas contenga los números del 1 al 9. En el sudoku killer también debe cumplirse que los números de las subzonas punteadas han de sumar la cantidad indicada en cada grupo.

e l

s e r v e i

C A R R U S E L

5. Coloca las cifras del 1 al 9 de forma que la suma de las cifras colocas en cada columna, en cada fila y en cada diagonal sumen 15.

6. Encuentra 4 diferencias:

7. Di que dos tĂŠrminos siguen a las series:

2 0 1 1

e l

a s e o

8. En esta suma cada letra representa una cifra menor que 5. Escribe el valor de cada letra.

9. Usando los números del 1 al 5 completa el siguiente cuadro:

10. ¿Cuántos cuadrados hay en esta imagen?

11. Cada símbolo corresponde a un número menor que el 5. ¿Cuál es el valor de cada uno?

el pati el patio 1_ Yolanda, nuestra cantinera 2_ Princeses de porcel·lana rotes 3_ Experimentació animal 4_ Mari Carmen, una heroína moderna

…ja que no podem fumar haurem de criticar… …ya que no se puede fumar hay que criticar…

C A R R U S E L

2 0 1 1

e l

p a t i o

Entrevista a Yolanda, nuestra cantinera. Dunia Navarro Yolanda ha sabido ganarse el cariño de la mayoría de los alumnos, por su amabilidad, porque sabe escuchar, por ello queremos reflejar en el boletín su aportación. Personas así nos hacen más fácil el día a día. 1º ¿Te gusta tu trabajo? Me encanta. Puede parecer aburrido pero, con mil alumnos aproximadamente, no puedo aburrirme 2º ¿Cuánto tiempo llevas trabajando en nuestro instituto? Un año.

3º ¿Es muy duro? Sí. Físicamente agota. Hay que estar mucho tiempo de pie .4º ¿Te han acogido bien los alumnos y profesores del instituto? Muy muy bien .5º ¿Crees que es muy difícil trabajar en un entorno lleno de adolescentes? Sí. Hay que saber llevarlos. 6º ¿En cuántos institutos más has trabajado? En el Victoria Kent y en el instituto de La Hoya. 7º ¿En cuál de los institutos que has trabajado te has sentido más cómoda? Aquí, en Carrús.

8º ¿Ocupa mucho tiempo este trabajo? Sí. Desde que entráis en el centro hasta que salís. 9º ¿En qué te gustaría haber trabajado? Estoy trabajando en lo que me gusta, aunque sea difícil creerlo. 10º Por último, cuéntanos alguna anécdota de tu trabajo. Pues no sé, hay muchas, pues que los alumnos me llaman profe, me invitan a sus cumples y me lo cuentan todo, así que sé casi más que los profesores de vosotrosc

e l

p a t i

C A R R U S E L

Princeses de porcellana rotes. Mirar-te a l’espill i veure’t , però no ets tu, ni res que se’t parega… Clar, el reflex és el mateix però canvien els ulls que ho veuen, que, tot i que continuen sent teus, no ho són. No m’entens? Espera.

Parle de mi, parle de la meua història, amb només 9 anys vaig patir anorèxia nerviosa. M’és tan difícil descriure encara ara, tot el que em passava per la ment en aqueix temps, i no per que no ho recorde sinó perquè, és massa complicat com per a contar-ho Des del matí fins a la nit la teua vida té un objectiu, millor dit dos, menjar el mínim possible, i evitar alçar sospites entra els teus familiars i amics. Les vegades al dia que et poses damunt de la bàscula crec que són quasi impossibles de comptar, cada gram que t’aprimes, és un objectiu complit, un pas més prop del teu objectiu. Al principi és dur, la fam és molt intensa, però ho suportes tot per aconseguir la teua meta, a més els remordiments i els càstics,

que tu mateixa t’imposes, són molt pitjors a aqueixa sensació de fam, que et mata però et fa sentir viva al mateix temps. Et tornes un ser egoista, no importa el dany que faces a la teua família, al cap i a la fi ells no t’entenen, et controlen i intenten destruir el teu objectiu, la teua meta. En el meu cas recorde que tènia un canari, i el mirava tots els dies amb enveja,

envejava que es poguera alimentar amb tan poc, pareix una favada, però només és una demostració més de l’estat psicològic en el qual es troba una persona anorèxica. Cada dia m’aprimava més, el meu cos d’omplia fàcilment de moradures- a causa de l’absència de greix-, era horrible, i no obstant això no veia res, només volia més. Les úniques revistes que llegia eren aquelles sobre “nutri-

e l

2 0 1 1 ció” en què apareixien les dietes miraculoses, abans de menjar qualsevol cosa llegia mil vegades les calories que contenia, i cada vegada menjava menys. La meua família ràpidament es va adonar, em van portar a metges públics i privats, donava igual d’on s’haguera de traure els diners, l’única cosa que volien era una solució. Jo, cada vegada més egoista, lluny de veure la meua família com el meu millor suport, els veia com el meu pitjor enemic, imaginava com seria de bonica la vida vivint sola sense ningú que m’obligara a menjar. Ells, cada vegada més impotents, sufrint d’una manera que jo, per aquella època, era incapaç d’assimilar.

l’hospital, allí em van dir que havia de beure’m un sèrum però em vaig negar, així que vaig passar el dia complet en l’hospital, i em van administrar en sèrum per via intravenosa. Realment tot açò és molt dur, no podeu imaginar quant, el deteriorament físic és important però res comparat amb el dany psicològic, l’important no eres tu, és el teu pes, i al voltant d’això gira la teua vida. Un altre dels greus perjudicat

p a t i o

la seua habitació, la porta estava entreoberta, i vaig veure la meua mare plorant, deia que no sabia què fer, que estava desesperada, que cada vegada em veia pitjor, més deteriorada, i se sentia mala mare, es culpava de tots els meus problemes. En aqueix moment el món se’m va caure damunt, és com si madurares de colp, com si et llevaren una careta i vegueres el món real. A partir de d’aquest moment tot va canviar a millor, la recuperació va ser molt lenta, però conforme anava guanyant pes, em sentia feliç, vaig aprendre a confiar en la meua família, a veure com el meu vertader suport, i a veure el menjar com una necessitat amb la qual, a més, podia gaudir.

...Moltes vegades fingia estar malalta, i no tindre fam, després no feia falta fingir...

Aquesta situació va durar al voltant d’un 1 any i mig, durant els quals vaig visitar metges, psicòlegs, vaig rebre xarrades diàries de familiars, i tot era totalment inútil. Moltes vegades fingia estar malalta, i no tindre fam, després no feia falta fingir. Si això no funcionava, quan ma mare es descuidava, tirava el menjar de la manera que fóra. En una ocasió vaig estar 3 dies complets sense menjar res, com podeu imaginar, vaig acabar a

és la teua família, ells ho pateixen igual o més que tu, et veuen deteriorar-te a poc a poc, se senten impotents, fan tot el que poden i un poc més, i no obstant això, res és suficient. La manera d’eixir d’aquesta situació, jo no la sé. En el meu cas, res van fer metges, xarrades de familiars, o la debilitat física, recorde el dia exacte en què vaig acabar amb la meua malaltia. Estava a casa de la meua àvia, ella estava amb la meua mare en

En l’actualitat, superar l’anorèxia o la bulímia, és molt més complicat del que ho va ser per a mi, a causa dels nombrosos blogs i pàgines d’Internet que divulguen l’anorèxia i la bulímia com a forma de vida, que donen informació totalment falsa, sobre el beneficis de llargs dejunis (dies complets sense menjar), i que fan sentir els xics i xiques que pateixen aquesta malaltia que no estan sols, que no estan equivo-

e l

p a t i

cats, i, creieu-me, això és el pitjor que li pots fer a una persona malalta, trobar suports en la teua “lluita”, és un dels principals motius pels quals no vols abandonar l’anorèxia, i pels quals no la pots superar. Porte un temps visitant aque-

C A R R U S E L

“1. Si no estàs prima no eres atractiva. 2. Estar prima és el més important. 3. Compra la roba adequada, talla’t el cabell, pren laxants, mor de fam, el que siga per a paréixer més prima. 4. No menjaràs sense sentir-

sts llocs d’internet, que es declaren proanas i propromias.(“Ana”, és el nom amb què es designa a l’anorexía i “Mía” a la bulímia), se’m posen el pèls de punta cada vegada que llig un poc més dels que aquests xics i xiques escriuen, a continuació us deixe un decàleg que he llegit en diversos d’aquests llocs:

te culpable. 5. No menjaràs menjar que engreixe sense castigar-te després. 6. Comptaràs calories i limitaràs els teus menjars d’acord amb elles. 7. Els designis de la bàscula són els únics importants. 8. Perdre pes és bo. Engreixar és perjudicial.

9. Mai s’està suficientment prima. 10. Estar prima i no menjar demostren l’autèntica força de voluntat i el nivell d’èxit.” A més, he pogut veure dietes totalment desgavellades, en les quals s’afirmava que realitzar un dejuni total (només beure aigua) durant un període d’1 a 28 dies era el millor per al cos, i li atorgava una meravelloses propietats curatives i rejovenidores. Abans he comentat quelcom d’una meta, la meta és l’objectiu que la persona anorèxica o bulímica vol complir, els quilos que vol aconseguir, un objectiu, en la gran majoria dels casos, totalment “utópic”. Aquests xics i xiques, ana o mía, que comparteixen experiències, secrets i consells a través d’aquests portals d’Internet, es declaren prínceps o princeses, (les dones són molt més abundants, encara que també hi trobem homes), i molts d’aquests portals van presidits per lemes com :“Ningú va dir que ser una princesa fora fàcil” ,“ Cada dia és un batalla”, etc. Sincerament, us amine que visiteu aquests portals, i vegeu la situació psicològica

2 0 1 1

e l

p a t i o

Experimentació animal d’aquestes persones i els extrems als quals arriben. Però, sobretot, si teniu el més mínim indici de què una persona pot estar patint anorèxia o bulímia, no ho penseu, aviseu als seus familiars, professors o a qualsevol adult que el puga ajudar i mostreu-li tot el vostre suport, és una malaltia molt dura, impossible de superar sense ajuda.

“Hui m’he despertat, no tenia a cap conegut al meu voltant, he sentit por, estava en una freda sala blanca, ficat en una gàbia, de sobte un senyor amb bata blanca m’ha agafat, m’ha començat a fer coses que no entenia,.. ...però em dolia molt, cada vegada més i més, han passat hores fins que m’ha tornat a deixar en la gàbia, el meu cos estava ple de sang i ferides, mai hi m’havia sentit tan malament, sé que la meua mort s’acosta, i només em pregunte: què he fet jo per a meréixer això. M’han tornat a traure de la meua presó, esta vegada per a introduir-me en una caixa on només em queda fora el cap, el mateix senyor de l’altre dia s’ha acostat i m’ha començat a tirar una cosa en els ulls, no sé què és però em cou molt, i cada vegada veig pitjor. Ha passat una setmana, no he eixit de la caixa, i m’han

continuat tirant eixa substància tots els dies, ara no sé on estic no veig res, estic cec, però puc estar content, perquè la meua tortura va a acabar, ho he escoltat dir, encara que no és del tot cert, falta l’última fase. Ara sí, tot acabarà, he mort, encara que puc estar content perquè la meua vida d’angúnia i de patiment ha servit perquè “Pantene” afija una substància al seu nou xampú, que farà que el teu cabell lluïsca un poc més brillant.” Creus que este home de bata blanca és cruel? Cada vegada que comprem algun producte que ha experimentat en animals, ens convertim en ell. Hi ha molts experiments diferents als què són sotmesos els animals, aquestos són alguns exemples: Espuma d’Afaitar: Es fica a pressió en l’estómac dels animals. Laca per a cabell: Es fa inhalar la substància fins a aconseguir un coma. Xampú: S’obliga els animals a ingerir-lo i se l’introduïx concentrat als ulls de

e l

p a t i

conills. Pasta de dents: Es força a conills, rates i cobais a ingerir-la. Màscares i ombra dels ulls: S’introduïx als ulls de conills fins a la ceguera total. Maquillatge: S’estén sobre la pell afaitada dels animals sensibles. Solució per a lents de contacte: S’introduïx en els ulls de conills, més sensibles que els ulls humans. Sabó: Es força la irritació de la pell d’animals afaitats. Bronzejadors: S’exposa a conills amb la pell afaitada a rajos ultravioleta per a provar estos productes. Hi ha moltes marques que experimenten amb animals, però també moltes altres que no, només cal fer un esforç. Perquè cada vegada que consumisques estos productes estaràs sent còmplice de la tortura i la mort de milers d’animals. Cada segon moren 33 animals, paga la pena per unes pestanyes boniques, o per un cabell més suau? Moltes marques (deliplús, rimmer london, maybelline, the body shop...) utilitzen altres alternatives a l’experimentació animal, que són 100% efectives i segures.

C A R R U S E L

Celia Martín Rubio

A continuació hi ha una llista de marques que experimenten en animals:

Pantene Tampax Pringles Desodorants i perfum de Giorgio Hugo Boss Old Spice Ariel Ace Rindex Cierto Magistral Ayudin Cristal

Dove Max Factor Nestlé ColgatePalmolive Pedigree Whiskas Pond's Sedal Dove Organics Lux Suave Rexona Signal Johnson and Johnson

e l

2 0 1 1

p a t i o

Mari Carmen: una heroína moderna ¿Sabéis el significado de “heroína”? Según el diccionario de otra gran mujer, también llamada María, me estoy refiriendo a María Moliner, “heroína” es el femenino de héroe... ¡Qué triste que el sexismo del lenguaje remita siempre al género masculino cuando yo en este artículo voy a hablar de mujeres!. Busco “héroe” y me dice que es una persona que ha realizado una hazaña admirable, para la que se requiere mucho valor. La última acepción del término me remite a la literatura y leo “personaje principal en una obra literaria”. La heroína de la que quiero hablaros no es Ana Ozores, la Regenta, de Clarín. Sí, la misma a la que su autor hizo debatirse entre pasiones humanas y cuasidivinas (por sus amoríos con un sacerdote y con un hombre de corte donjuanesco) y a la que obligó a andar descalcita ella por toda Vetusta como muestra de arrepentimiento; tampoco quiero hablaros de Madame Bovary, la pobre, que tuvo que sufrir a un marido anodino al que no amaba; ni siquiera de Yerma, tan vacía y sin entrañas para traer hijos al mundo. Mi heroína se llama Mari Carmen. Ella no vive en las páginas de un libro, ni cobra vida sólo cuando cae en manos de un lector. Ella, la mía, no es de ficción, sino de carne y hueso. Real como muchas otras. Como todas vosotras. Mi heroína, porque lo es, ha soportado duras pruebas y las ha superado con valor

y con toneladas de entereza. Ella ha estado siempre ahí: al lado de él, de su hombre, del padre de sus dos hijos hasta precisamente hoy. Los dos juntos, o mejor dicho, los tres. Porque en medio estaba la maldita enfermedad minando su salud y agotando tus lágrimas. ¿Cuánto ha sufrido mi heroína? Pues sin duda mucho más que La Regenta con sus adulterios a cuestas, más que la Bovary con un matrimonio que la atenazaba como la peor de las cadenas, más incluso que Yerma ─y mira que es duro para una mujer tener las entrañas secas─. Y lo peor es que su sufrimiento sólo ha hecho que empezar porque ahora le va a tocar representar dos papeles principales: el de padre y el de madre. Porque se va a acostar en la cama de matrimonio tristemente acompañada por la soledad. Porque nunca podrá celebrar las bodas de plata. Pero mi heroína es mucha mujer para venirse abajo. Y seguirá luchando como tantas otras y tantos otros. Que también hay grandes hombres. Hombres y mujeres dignos todos de admiración y aplauso. Héroes y heroínas de carne y hueso que viven con nosotros y cuyo ejemplo nos hace ser mejores. Como mi querida Mari Carmen. Paloma Villarejo

la terrassa

la terraza 1_ Me acuerdo de vosotros 2_ Noviembre 3_ Barbàrie

…La veu dels sentiments… …La voz de los sentimienos…

C A R R U S E L

2 0 1 1

l a

t e r r a z a

Me acuerdo de vosotros Abajo, la noche. Arriba, tótems energéticos, Resplandecientes sobre suelo helado. Dominante Sobre la llanura ondulada, marrón, de muchos marrones de tierra. Entreverado de surcos Parches, pueblos y manchas La mañana revienta contra la niebla, Se recupera la vida, El tótem se revuelve Y yo me acuerdo de vosotros. 2009

Noviembre Tres años hace ya desde el último noviembre; sombrío y serio, tímido, triste y discreto, el tiempo arrastra los pies, importunado a cada paso, con la noche en el aliento. Ya hace tres años que oscureció. Encogido bajo la manta, no se atisba ni un destello. Tres años ya. 2008 -2011

l a

t e r r a s s a

Barbàrie París, 1940. Ella. Una xiqueta. Una xiqueta bonica, petita, vergonyosa, dèbil, fràgil i innocent. Una xiqueta al cap y a la fi. Una xiqueta preocupada i trista. Una xiqueta que no entén res.

Que no comprén el que està passant al seu voltant. Una xiqueta que fa set setmanes que no veu al seu pare. Una xiqueta, que sense saber por què, porta una estrella de David cosida al pit. Una xiqueta a qui no deixen entrar al cine. Una xiqueta que patix tos els dies, les burles dels seus companys del col·legi. Una xiqueta anomenada Càtia. Càtia entra a la cuina: - Mare, es por saber on està el pare? Fa set setmanes que no apareix, i que no em cnta el conte de totes les nits.va preguntar C`tia, quasi plorant, a la seua mare. - Filla, el pare està en... Un viatge de negocis...- li contestà la mare, amb una mirada amargada i freda. Una mirada de malenconia i tristesa acompanyada d'un semblant ausent i atormentat,

que l'acompanyaba des de fa més de set mesos. En eixe moment Càtia nota com una esgarrifança li recorre tot el cos, des dels peus fins al cap. Sent com se li fa un nus a la gola, i és la primera vegada que veu en els ulls de sa mare una ombra molt estranya. Veu com els ulls de sa mare mostren l'ombra de la mentida, que després intenta esborrar amb un somriure afable i afectuós, perà ña cañidesa del somriure, no li arriba als ulls, i per molt que vulga desaparéixer eixa aliena ombra, és inútil. S'escolten unes claus que obrin la porta. La seua germana major, Daniela, entra i se'n va cap a la seua habitació, deixa la motxilla, i s'apropa cap a la cuina per donar un bes a la seua mare i acaronar els cabells a la seua germana petita. La seua germana Daniela, igual que la seua mare, té el rostre ressentit i pesarós. Encara que Càtia fa tot el que pot per fer felices a la mare i a la seua germana, l'únic que rep és un somriure forçat i amable per part de les dues. Un bes de sa mare i una carícia càlida a la galta de la seua germana major.

C A R R U S E L

Sandra Sánchez Sabuco. Dilluns, 19 de agost de 1940 Nit. Nit fosca i llòbrega. Nit d'estiu estranyament freda. Nit de por i temor. Càtia es troba al seu llit. Són les cinc del matí i encara està desperta. No ha pogut agabar la son degut als sanglots de sa mare abans d'anar a dormir. Càtia es pregunta què li pot ocórrer a la mare, perà això no és l'únic que es pregunta. Des de fa temps té qüestions i dubtes sobre els quals no troba cap resposta. Un crit punyent se sent al carrer, i Càtia, morta de por, treu el cap per la finestra per veure què ha passat. Veu dos guárdies agafant dos xiquets menuts amb la mateixa estrella cosida al pit que ella. Mentre els dos guàrdies s'emporten els xiquets, altres dos agents tenen amarrada una dona que no para de crifar i que deu ser la seua mare. Càtia contempla la imatge horroritzada. Al passadís de la casa s'escolten unes veus. Són Daniela i la mare que estan parlant d'una manera un poc agitada i preocupada. Càtia escolta la conversació: - Són ells, vénen ja cap ací - diu la mare amb una nota de resignació a la veu. - Però mare, no podem fer

2 0 1 1 res? No podem amagar-nos en algun lloc? - Daniela, saps que no. - li contesta la mare, sacrificada. Daniela comença a plorar i sa manre intenta consolarla. - Vinga Daniela, les dues sabíem que anava a ocórrer algun dia - intenta calmar la mare a la seua germana. - Ja perà no tan aviat! diu la seua germana, desconsolada. - Bé, ara ja no podem fer res. Anem a preparar totes les coses, no hi falta molt perquè hi arriben. Daniela va corrents a la s e u a habitació. Agafa una motxilla d'esport, i fica dins tota la roba que troba al seu armari. Sense doblregar-la. A pressió. No hi ha temps. Càtia ix de la seua habitació. Va cap a la cuina. La seua mare asseguda a la taula amb el rostre entre les mans. Plora. Sanglota. Càtia s'apropa a ella i li fa una carícia al seu semblant. Una carícia dolça. Càlida. Esperançadora. La mare alça el rostre i la

l a mira als ulls. Uns ulls plens de preocupació. Intranquils. Inquiets. Angoixats. Uns ulls plens de llàgrimes secretes. La mare veu els ulls d'una xiqueta que estan plens de subtes, de preguntes sense resposta. La mare li agaba la mà. La besa i li

demana que se sega al seu costat, per tranquilitzarla, per confortar-la. Per donarli la pau i calidesa que només una mare pot donar. - Què passa mare? - Hem d'anar-nos-en. diu la mare, resignada. - Anar-nos-en? On? - Doncs encara no ho sé.

t e r r a z a Però ens anem amb molsta gent com nosaltres. - Com nosaltres? - pregunta la xiqueta, desconcertada. - Sí Càtia, com nosaltres. Amb la mateixa cultura i la mateixa estrella groga aque nosaltres. - Vindrà la meua amiga Danna del col·legi?- pregunta la nena entusiasmada. - Doncs no ho sé... Li fan burla a l'escola? - Si, per aixòa estic sempre amb ella, com ens fan burla a les dues...- diu la xiqueta trista. - Aleshores segurament sí que hi estarà al lloc on hi anem. - Però on anem? La mare no contesta. Una llàgrima desobedient llisca pel seu rostre. Se l'eixuga ràpidament, però ja és massa tard. La seua filla l'ha vista. - Mare, on anem? I no em digues més mentides, per favor. - Ja t'ho dit abans, anem a un lloc on només hi haurà gent com nosaltres, orgullosos de ser el que som. També hi haurà alguns guàrdies, però tú només has d'ignorar-los, i fer el que te diuen sense renegar, d'acord?

l a

t e r r a s s a

- D'acord. Càtia ajuda la seua germana a replegar la roba i les coses necessàries. Al carrer s'escolten crits de dones. Xiquets que ploren. Guàrdies que ordenen amb la veu greu i autoritària. La veu de la injustícia. De la discriminació. La veu de la catàstrofe. Toquen a la porta. més bé la colpegen amb fúria. La mare va obrir, però no li dóna temps a llevar-se davant de la porta i li pega a l'ull. Càtia va corrents a veure com està la mare però un guàrdia l'espenta contra la paret. Càtia té els ulls entelats en llàgrimes i un nus se li comença a formar a la gola. No vol plorar per mostrar-se valenta i madura, però una llagrima li cau per la seua galta sonrosada. Se l'eixuga ràpidament. Els dos guàrdies estaven parlant, o millor dit, cridant-li a la mare paraules sense sentit. La mare, amb el seu semblant ressentit i resignat, agaba les maletes i motxilles que han preparades. Un guàrdia li diu a la mare que no podem portar tantes coses, només podem portarnos-en una. Quan baixem al carrer hi ha molta gent cocentrada a la Plaça Major. Tots porten una estrella groga al pit. Els gu`rdies els portaven a tots a empentes

fins a uns trens, si se'ls pot anomenar trens. Fan olor a granja i a estable. Els vagons estaven abarrotats de gent. No cabia ningú més, peró seguia entrant gent. Càtia es va adormir als braços de la seua germana major. Quan es va despertar, estava en una estació de tren. Hi havia gent de tot tipus. La gent distingida mirava Càtia amb menyspreu i fàstic. Càtia no podia fer res més que baixar la mirada. Van caminar molt de temps. Càtia no va calcular exactament quant de temps, però pensava que, aproximadament, havien passat dues hores i mitja, quan van arribar a una espècie de pati tancat per una tanca electrificada. Van entrar a uns barracons que feien pudor a excrement. No hi havia llits. Només sacs d'esparrt al terra. Ja portàvem aproximadament una setmana en eixa presó. No menjàvem pràcticament res. L'única maleta que portàvem encara estava desapareguda. Cada vegada que els guàrdies anunciaven una dutxa, lagent que anava, no tornava. El nové dia, segons el càlcul de Càtia, es volien portar la seua germana eixes dutxes tan extranyes. Càtia,

C A R R U S E L espantada, la va acompanyar fins a la porta. Uns guàrdies van començar a espentar el cúmul de gent que anava amb Daniela. les seues mans es van separar. Daniela li va dedicar una mirada demanant ajuda, plena de nostàlgia i els ulls plens de llàgrimes que, desprès, lliscaven per les seues galtes. La gent la va arrossegar cap a dins. Càtia es va estremir i, horroritzada i alarmada, va entrar al es dutxes que buscar la seua germana. La gent no la deixava respirar. No podia avançar. Les portes de ferro es van tancar amb un cop sord. L'habitació es va plenar d'un gas most singular. Càtia va començar a tossir sense parar. Notava com els seus pulmons s'omplien d'aquell gas. Sentia com el seu cor li colpejava el pit i la pulsació li retronava les orelles. Havien passat uns dos minuts i Càtia ja no podia suportar més eixa angoixa. S'asfixiava. notava com el seu cor anava reduint els seus batecs. Sentia com els músculs es dormien. Es va desplomar a terra. Ja no sentia cap dolor, cap agoixa i axfisia. Només un enorme alleujament. Sentia com si el cos pesara menys que una ploma. Se sentia lleugera. Es va adonar que mai no

2 0 1 1

l a

t e r r a z a

s'havia sentit tan.. bĂŠ.

Sandra SĂĄnchez Sabuco. 3r ESO F

entre corredors

entre pasillos 1º ESO_ B/C/D/E 2º ESO_ A/B/D 3º ESO_ A/B/C/F 4º ESO_ A/B/Div 2º BAT_ A/C/D Impresión

C A R R U S E L

2 0 1 1

e n t r e

p a s i l l o s

1ยบ ESO B

1ยบ ESO C

e n t r e

c o r r e d o r s

C A R R U S E L

1ยบ ESO D 1ยบ ESO E

2 0 1 1

e n t r e

p a s i l l o s

2ยบ ESO A

2ยบ ESO B

2ยบ ESO D

e n t r e

c o r r e d o r s

C A R R U S E L

3ยบ ESO A

3ยบ ESO B

2 0 1 1

e n t r e

p a s i l l o s

3ยบ ESO C

3ยบ ESO F

e n t r e

c o r r e d o r s

C A R R U S E L

4ยบ ESO A

4ยบ ESO B

4ยบ Diver.

2 0 1 1

e n t r e

p a s i l l o s

2ยบ BAT A

2ยบ BAT C

2ยบ BAT D

e n t r e

c o r r e d o r s

C A R R U S E L

Impressió Los alumnos del Ciclo Formativo de grado medio de Impresión en Artes Gráficas han hecho posible que tengáis esta revista entre las manos. Gracias a todos ellos y ¡enhorabuena!

86 El grupo de 2º del ciclo formativo Diseño y Producción Editorial se presentó al concurso del cartel de las fiestas de Moros y Cristianos de Xixona. Ganó Fernando Oriola. Es la tercera vez que ganamos un primer premio utilizando un concurso como trabajo de clase.

la pizarra

la pissarra

1_ Professors 2_ Per sempre Susi

C A R R U S E L

2 0 1 1

l a

p i z a r r a

Professors

Saray Ferrer Hernández

Avui he conegut algú que m’ha canviat la vida. En una hora, sí. La primera del matí. Un nou dia comença, un altre setembre espera. Setembre que sembla molt llarg, i si ja és llarg de per sí ... més ho és quan se li congela a una el temps, de la forma en què a mi se m’ha congelat aquest matí.Sóc una altra. Ho sé. Ara veig que tinc raó, que puc arribar a ser el que jo vulga. Ell ho ha dit: "Com més vols aconseguir, més treball necessites, però quan ho aconsegueixes... no té preu". Aquest home... no semblava real. Semblava parlar-me des d´un somni. La mateixa senzillesa amb què ho deia

tot, la mateixa sinceritat i honestedat. Estic intentant apuntar tot el que ha dit, recordar-ho, no oblidar-ho. Hi ha algú. Ara sé que hi ha algú. Ell i altres com ell. Els qui faran que donem el màxim, ens ajudaran a millorar com a persones. Em sent bé. Tampoc és que vulga ser pesada, però era honest. Ho sé. No parlava perquè sí. Deia el que sentia. Puc confiar en ell. Sóc jo. Jo. I com ell mateix ha dit: " Sentix-te viva i plena d’esperances".

l a

p i s s a r r a

C A R R U S E L

Per sempre Susi Que Susi i jo som amigues jo ho sap tothom. I encara que no sé si ve a conte, ara me’n recorde de Sabela quan li va replicar a una col·lega que va dir “como somos amigas”:

recorde li la dec a Paco Bou, de quan anaven junts a classes de valencià, que ja ha plogut des d’això. Segons Paco, ella centrava l’atenció de tots a la classe, el professor quasi li demanava permís per

Tere Agulló

dels seus encantaments. Però jo a la meua, si avui vull parlar d’ella és com a col·laboradora d’aquest Carrusel, que tantes feines em dóna. I és que Susi és dels poquets profes que c-perdona bonita, sempre col·laboToñi (la dire) i jo Que ella és especial jo crec ren, que escriu de somos amigas, tu que ho saben fins les pedres quan en quan i eres mi compañe- de l’empedrat de l’IES, eixes sempre dóna gust ra. Va ser un que la veuen passar platicant llegir-la, les seues momento brillant. amb plaer algun alumne cada aportacions al Sí, Susi és la meua dia, aliena a timbres i obliga- Carrusel que van compañera, però cions diverses. des d’anècdotes també amiga. com a estudiant: Bo, que Susi se “La xuleta fresca, jubila, també ho sabem fer cada cosa. Ella és, por favor” a una tancatots. com cantava Cecilia, el da defensa de l’amistat, Que ella és especial jo muerto en el entierro, “Desde mis amigos” o crec que ho saben fins etc. articles de record dels les pedres de l’empe- I que tothom estima companys que ja no drat de l’IES, eixes que Susi, també ho sabem. estan. la veuen passar plati- Eixa mescla de caràcter Una petita mostra: cant amb plaer algun i tendresa, l’enginy, la Mis experiencias con las alumne cada dia, aliena gosadia i tot el que ella chuletas fueron pocas, a timbres i obligacions és resulta irressistible. pero sabrosas. Sólo condiverses. Potser la Pobre Tomàs, ai!, si li ha taré la primera de ellas. millor descripció que pegat per tenir gelosia Apenas tenía 7 años…

2 0 1 1

l a

p i z a r r a

Me enfrentaba a la memorización de las famosas tablas de multiplicar. Incapaz de entender el significado que todos repetían a golpe de regla sobre el pupitre del profesor, tramé un plan: se trataba de escribir aquella horrible retahila de números en un lugar sólo accesible a mis ojos y

así lo hice, sobre el mantel m’encarregaré jo de verde que cubría la mesa donar-li feina. de Dª Magdalena (…) Sí, sempre enfant terrible. En fi, què us penseu? Que ja no podrem gaudir dels seus articles? Doncs us esteu equivocant de bon tros, perquè us puc assegurar que ja