LA VALL DE BIANYA VINE I DESCOBREIX-LA
Visita’ns
Esglésies Romàniques
CONSELL MUNICIPAL DE TURISME Ajuntament de la Vall de Bianya
www.valldebianya.com CAT
Índex
La Vall de Bianya és un aplec de petites i grans valls que inunden un territori de prades, boscos i rierols. El municipi està format per diversos nuclis de població tots escampats pel territori, la majoria dels quals estan al voltant d’una església romànica. Històricament aquesta vall té moltes coses per explicar, ja que per ella hi passa la via romana del Capsacosta, una via secundària que enllaçava amb la Via Augusta que arribava fins a Roma. També podem trobar-hi una quinzena d’esglésies romàniques que esquitxen les valls amb la seva bellesa i enriqueixen el paisatge idíl·lic amb aquest valuós patrimoni cultural.
La Vall de Bianya Dossier:
e Bianya La Vall d
Sumari Les esglésies romàniques
1. Sant Martí de Capsec
9. Santa Magdalena del Coll
2. Sant Martí del Clot
10. Santa Margarida de Bianya
3. Sant Martí de Solamal
11. Santa Maria de Castellar
4. Sant Miquel del Mont
La Vall de Bianya
12. Santa Maria de Sacot
5. Sant Miquel de la Torre
13. Sant Andreu de Porreres
6. Sant Pere Despuig
14. Sant Andreu de Socarrats
7. Sant Ponç d’Aulina
15. Sant Feliu del Bac
8. Sant Salvador de Bianya
Mapa de situació
Les esglésies romàniques de la Vall de Bianya Sant Martí de Capsec 1 L’església de Sant Martí de Capsec, del segle XII, és un dels edificis romànics més bonics i atractius del municipi de la Vall de Bianya. En sobresurt la seva alta torre del campanar, bastida sobre la façana de ponent i modificada en èpoques posteriors.
trada és al costat de migdia. La pica baptismal d’immersió, decorada de manera senzilla, és molt interessant. Sant Martí del Clot 2 El nom antic d’aquesta església parroquial és Sant Martí de Tornadissa, que ha compartit, al llarg de la història, amb el de Sant Martí del Clot. Se’n tenen notícies des del segle XIII i se sap que va quedar greument malmesa pels terratrèmols del segle XV.
La planta de l’església és d’una sola nau, amb volta de canó lleugerament apuntada. A la capçalera hi ha un absis semicircular, amb una finestra central. És destacable una petita àbsida, a la banda nord, que sembla que correspon a l’església anterior a l’actual. Al costat oposat hi ha la sagristia. Els terratrèmols del segle XV causaren greus danys a l’edifici, que s’hagué de refer.
A la porta d’entrada, al costat de migdia, hi ha gravada una inscripció, a la clau del dovellatge, que parla de la reconstrucció que calgué fer de l’edifici.
L’any 1994 s’efectuà una restauració que va permetre la supressió, a l’interior del temple, d’una sèrie d’afegitons que amagaven els murs originals. La porta d’en-
La planta primitiva, del segle XII, va ésser modificada amb l’afegiment de les capelles laterals i la sagristia. L’església va ser també sobrealçada. A la capçalera
Església de Santa Margarida de Bianya
hi ha un absis semicircular, amb una finestra central, d’arc de mig punt, actualment cegada. L’any 1936 l’església va ser incendiada. Després de 1939, per tapar les pedres ennegrides, tot l’interior del temple va ser enlluït. La torre del campanar, rectangular, s’alça a l’extrem sud-oest de l’edifici. El temple manté la condició de parroquial. Sant Martí de Solamal
3
Sant Martí de Solamal havia estat parròquia independent fins a la darreria del segle XVI. L’any 979, el comte-bisbe Miró, de Besalú, donà l’església al monestir de Camprodon, possessió que va ser-li confirmada al 1169.
L’església és aixecada damunt una petita elevació del terreny. És d’una sola nau, amb un absis semicircular a la capçalera que presenta un fris sostingut per
Església de Sant Martí de Solamal
mènsules decorades amb figures, algunes força malmeses. A la planta primitiva s’afegiren construccions en èpoques més tardanes, com la casa destinada al campaner, a la banda sud, i la sagristia, al nord. El frontispici, amb la porta d’entrada adovellada i amb un arc de mig punt, és a ponent. En aquesta part de l’edifici s’alça la torre del campanar, refeta diverses vegades, amb obertures a cada costat i una teulada de quatre vessants. És interessant la pica baptismal d’immersió, en forma de copa, decorada a la part inferior amb una soga. Sant Miquel del Mont 4 La capella de Sant Miquel del Mont respon a les característiques arquitectòniques del romànic del segle XII. És d’una sola nau, amb volta de canó lleugerament apuntada. La capçalera, a llevant, és formada per un absis semicircular que té, al centre, una finestra d’una sola esqueixada, cegada a la part exterior. La porta d’entrada, a
migdia, té la llum rectangular, llinda i timpà llisos i tres arcs de mig punt en gradació. Al seu costat hi ha una finestra de doble esqueixada, amb un arc de mig punt.
La primera referència històrica, de l’any 958, correspon a la capella anterior a l’actual. Sant Miquel de la Torre 5 El nom antic d’aquesta església és Sant Miquel d’Avellana Corba, que es va mantenir fins ben entrat el segle XX. Surt esmentada en un document de l’any 998, on es parla de la donació de les dècimes de la parròquia a l’Abat del monestir de Besalú.
Restaurada en diverses ocasions a l’any 1933 s’efectuaren unes obres de consolidació ben importants, tal com s’indica en els goigs dedicats a l’arcàngel. El campanar d’espadanya, de dos ulls, forma part de la paret de ponent, reforçada a la part inferior.
En el segle XVII ja era sufragània de la parròquia de la Vall del Bac. A hores d’ara és el temple més ben conservat de la zona i el que s’utilitza per a les reduïdes funcions de culte.
La capella es troba edificada en el lloc on hom considera que existí anteriorment una talaia romana.
És un edifici de planta rectangular, sense diferenciació pel que fa a l’absis o capçalera. En aquesta part s’afegí la sagristia, de la qual es va prescindir l’any 1989. La porta d’entrada, amb un arc de mig punt, és al costat de migdia, on hi ha també dues finestres d’arc de mig punt i de doble esqueixada. El mur de ponent, que té una finestra llarga i estreta al centre, és acabat per una espadanya de dos ulls. Aquesta església és del final del segle XII o de la primera meitat del XIII. Sant Pere Despuig
església parroquial va posseir, fins al 1936, una marededéu romànica, sedent, venerada sota l’advocació de Mare de Déu de Gràcia. Sant Ponç d’Aulina
7
D’origen romànic, la seva estructura inicial va ser molt modificada en els segles posteriors, especialment en el XVIII, quan s’efectuaren obres d’importància ja que l’església amenaçava ruïna. Per aquest motiu s’havia prohibit, fins i tot, de celebrar-hi culte.
6
L’any 964 es va consagrar l’església de <Sancti Petri, constructam in territorio de Bianya… in loco qui dicitur Puig>. Aquesta és una de les primeres notícies que es tenen del temple. Centúries més tard passà a dir-se Sant Pere Espuig o Despuig, amb l’article salat aglutinat al nom d’origen.
És d’una sola nau rectangular, sense absis sobresortint. La capçalera o presbiteri, seguint l’orientació dels edificis religiosos romànics, és al costat de llevant.
L’església va ser restaurada l’any 1994. Destaquen les restes de pintura romànica, escasses, que hi ha a la finestra, amb un arc de mig punt, oberta al mur de migdia. La pica baptismal, paraŀlelepipèdica i ornada amb una sanefa que representa una soga, és una peça singular, excepcional. Sant Salvador de Bianya
Església de Sant Martí de Capsec
La porta d’entrada actual, a migdia, té una llinda on hi ha gravada la data de 1782. Aquesta
L’església és d’una sola nau, amb volta de canó lleugerament apuntada. La capçalera es troba al costat de llevant, formada per un absis semicircular amb una finestra central de doble esqueixada. Són molt interessants les columnes, els capitells i l’arcuació que ornen la part exterior d’aquesta finestra, com també les mènsules que decoren la part superior de l’absis. L’església té algunes construccions afegides. El campanar, de torre, és bastit damunt la façana de ponent. L’any 1911 s’inauguraren unes obres de restauració, essent d’aquell moment les columnes i capitells de la porta d’entrada i els de la part interior de la finestra de l’absis.
El campanar, de torre i amb teulat de quatre vessants, s’alça a l’extrem nord-est de l’edifici. La porta d’entrada, a ponent és senzilla, amb el timpà llis i la llinda ornada amb una creu esculpida dins un cercle. En el segle XVIII la disposició inicial de l’església va ser capgirada, donant-li una orientació de nord a sud. Això fa que hi hagi ben poques restes de l’edifici romànic del segle XII, posterior al consagrat en el segle X. Aquestes restes es poden veure a l’extrem sud-oest de l’edifici, on hi ha construïda la torre del campanar, modificada en diverses èpoques.
1170. Va formar part, durant molt de temps, de les possessions del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
8
L’església de Sant Salvador de Bianya va ser consagrada l’any
La pica baptismal, d’immersió, presenta una decoració en alt relleu. Té un gran interès la pica d’aigua beneita, totalment decorada. Santa Magdalena del Coll
9
Les notícies històriques relacionades amb aquesta església són ben escasses. En el segle XVIII tingué un període d’esplendor, associat amb un increment de la devoció a la santa titular. Segons la vella consueta parroquial, de mitjans segle XIX, a Santa Magdalena
del Coll es feia festa grossa per Pasqua Florida i el 22 de juliol, festivitat de la Santa. Actualment, l’església presenta un estat de conservació molt dolent, en ruïna, amb la volta esfondrada i importants esquerdes a les parets.
L’existència d’una petita àbsida al costat nord ha motivat la creença que l’església era al principi de la planta basilical o bé d’una nau amb transsepte. La sagristia, afegida al costat sud, ocupa l’espai on se suposa que hi havia l’altra àbsida pariona.
De Santa Maria de Castellar de la Muntanya hi ha notícies des de l’any 1079. Estava subjecta al monestir de Sant Joan les Fonts, que fou donat, junt amb les esglésies que depenien d’ell, al de Sant Víctor de Marsella.
És una construcció senzilla, de la darreria del segle XII o començaments del XIII, amb algunes modificacions efectuades en èpoques més tardanes. Té una sola nau rectangular, amb la capçalera a llevant, on hi ha afegida la sagristia. La porta d’entrada, adovellada i amb un arc de mig punt, és al mur de ponent.
Santa Maria de Sacot 12
La porta d’entrada primitiva, cegada, és al costat de migdia. El campanar, de torre, és bastit damunt la façana de ponent, on hi ha la portalada neoclàssica del segle XIX. Santa Maria de Castellar 11
Damunt seu hi ha una finestra de factura romànica original. L’espadanya, reconstruïda, és d’un sol ull. Santa Margarida de Bianya 10
amb un arc de mig punt, és al costat de migdia. La torre del campanar té un teulat a dos vessants i obertures en cadascun dels quatre costats. A l’interior de l’església es guarda una pica baptismal d’immersió, senzilla i sense cap tipus de decoració.
Les construccions afegides en diferents èpoques, sobretot en el segle XVIII, van modificar l’estructura que tenia inicialment l’església de Santa Maria de Castellar de la Muntanya. Orientada de llevant a ponent, la seva planta correspon a les característiques arquitectòniques del segle XII.
El nom antic d’aquesta església és Santa Maria de Sacot, que s’ha mantingut fins a l’actualitat. També és coneguda com Santa Maria de Llongarriu i la Mare de Déu dels Àngels de Llongarriu. L’edifici, del segle XII o començament del següent, és d’una sola nau rectangular, sense absis diferenciat. La volta és de canó, lleugerament apuntada. La porta d’entrada, amb llum rectangular, és a la façana de ponent. A la llinda hi ha gravat un text i l’any 1672. El campanar d’espadanya, amb dues obertures, s’alça en aquesta façana o mur del costat oest.
L’església de Santa Margarida de Bianya va ser donada l’any 858 al monestir de Riudaura i més tard, el 953, passà a dependre del de Santa Maria de la Grassa. Va quedar força malmesa pels terratrèmols del segle XV, però conserva bona part de la seva arquitectura original, que correspon al segle XII. D’una sola nau, en època posterior s’obriren a banda i banda unes capelles laterals a manera de creuer. La capçalera està formada per un absis que té tres finestres amb arc de mig punt, una cornisa i un fris sostingut per mènsules.
Té una nau rectangular, amb volta de canó. La capçalera és formada per un absis semicircular que té al centre una finestra modificada en la part de l’arc. La porta d’entrada, adovellada i
A la paret de migdia hi ha dues finestres de doble esqueixada, amb arc de mig punt. Va pertànyer al monestir de Camprodon. Els terratrèmols del segle XV la van malmetre força, fent-se necessària una restauració, que durà anys.
Església de Sant Martí de Capsec
Fou església parroquial, però a mitjans segle XVI ja constà com a sufragània de Sant Andreu de Porreres. Sant Andreu de Porreres 13 Sant Andreu de Porreres havia estat el principal temple de la parròquia de la Vall del Bac. La primera referència documental és de l’any 946. Actualment es troba en molt mal estat de conservació, gairebé en ruïna.
Sant Andreu de Socarrats 14 Pel gener de l’any 1117 s’efectuà la consagració de l’actual església de Sant Andreu de Socarrats. Modificada en èpoques posteriors, amb l’afegiment de capelles laterals, conserva encara bona part de la seva planta primitiva en l’extrem de ponent de l’edifici i a la capçalera, la qual està formada per un absis semicircular que té, al centre, una finestra de doble esqueixada, amb un arc de mig punt. L’any 1983 s’efectuaren unes obres de restauració, durant les quals es va suprimir la sagristia afegida al costat sud de l’absis semicircular. A l’interior, la volta de l’absis està decorada amb unes pintures realitzades l’any 1948 per l’olotí J. Casas.
Greument afectat pels terratrèmols del segle XV, a l’edifici romànic s’anaren afegint després una sèrie de dependències complementàries, com la casa rectoral i la sagristia, que van desfigurar-lo del tot. Va ser, així mateix, modificat en èpoques més tardanes. L’absis semicircular, a llevant, ornat amb un fris sostingut per mènsules, és a la part que té més interès. S’hagué de reforçar, sembla que després dels sismes, amb dos gruixuts contraforts inclinats, un dels quals obstrueix la finestra central, de doble esqueixada. Una altra finestra, també de doble esqueixada, és oberta a l’extrem sud de la mateixa capçalera. La porta d’entrada és al sud, sota un porxo. El campanar primitiu, de cadireta, va ser convertit en torre, amb una teulada a dos vessants.
des de bon principi, la consideració de temple parroquial, però acabà per convertir-se en sufragània de Sant Andreu de Porreres.
El campanar, inicialment de paret, fou convertit en una torre, amb teulada a quatre vessants. En una de les seves pedres hi ha gravat l’any 1688. La porta d’entrada actual, de llum rectangular i amb una llinda de l’any 1769, és a la façana de ponent, protegida per un porxo.
1
2
3
L’edifici actual respon a les característiques arquitectòniques del segle XII i fou bastit, per tant, sobre l’obra primitiva. És d’una sola nau rectangular, amb volta apuntada i reforçada per un arc toral. Té la capçalera a llevant, afegida a la qual hi ha la sagristia.
4
5
6
La porta d’entrada, senzilla i amb un arc de mig punt, és al costat de migdia, on també s’hi troba una finestra de doble esqueixada, amb arc de mig punt. A la paret de ponent hi ha una finestra, estreta i llarga, i el campanar d’espadanya, de dos ulls, darrere el qual es poden veure les restes de la construcció que l’havia convertit en una torre. S’hi puja per una escala de pedra, adossada al mur del nord.
7
8
9
10
11
12
13
14
15
Sant Feliu del Bac 15 Tot i que s’esmenta en un document de l’any 946, va ser pel gener del 996 que s’efectuà la consagració de l’església anomenada de <Sancti Felicis…in villa que nuncupant Bag>. Tingué,
www.valldebianya.com
Venint del Nord, Accés per carretera de França: AP7, sortida 3 a Figueres N-260 i A26 sortida 84 a Olot N-260 fins la Vall de Bianya
Venint del Sud, de Barcelona:
Venint de l’Oest, de Madrid:
Venint de l’Est, de Girona:
C17 per Vic fins a Manlleu C37 fins a Olot N-260 fins la Vall de Bianya
A2 per Saragossa fins Cervera C25 fins Vic i continuem per la C-37 fins Olot N-260 fins la Vall de Bianya
C66 per Banyoles fins a Besalú A26 sortida 84 a Olot N-260 fins la Vall de Bianya
Oficina de Turisme Centre Interpretació de la Vall de Bianya
“La Vall dels Sentits” Antigues escoles de Sant Salvador Tel: 872005008 / 972290933
Ajuntament de la Vall de Bianya
Generalitat de Catalunya Departament de Governació i Relacions Institucionals
Unió Europea Consell Municipal de Turisme La Vall de Bianya
Fons europeu de desenvolupament regional Una manera de fer europa
Consell Municipal de Turisme de la Vall de Bianya - Ctra. Camprodon, 2 - 17813 LA VALL DE BIANYA E-mail: turisme@valldebianya.cat - www.valldebianya.com