Un curs d’habitatge
UdG - UPS P R O J E C T E S VII Professors: Xavier Monteys - Silvia Musquera Alumne: David Delgado
INDEX
1.
Introducció................................................................................... 4
2.
Programa ..................................................................................... 5
3.
Mètodes de representació........................................................8 Dibuix relleu volumetria
4.
Preexistències ......................................................................... 11 Façanes Zonificació Estructura portant
5.
La organització dels espais ................................................... 15 Elements estructuradors ( Vestíbul, passadís, escala) Les peces de l’habitatge
1.INTRODUCCIO El “curs d’habitatge” que ofereix l’assignatura de projectes VII, impartida per Xavier Monteys i Silvia Musquera ha esdevingut una reflexió de com organitzar i viure dins de l’habitatge. Els edificis estan projectats per satisfer les condicions i estils de vida de la societat, durant un període llarg de vida, però els costums de la societat canvien ràpidament s, apareixent la necessitat de rehabitar, domar-li un nou us, diferent o ajustar-lo a les necessitats actuals. Els projectes exposats son intervencions d’ampliació, transformació i de nou us en edificis existents en a ciutat de Girona. Per aquest motiu es important la fase prèvia d’anàlisi de l’edifici, estudiant el l’estructura, composició de façana, organització interna, etc. Per realitzar amb èxit la intervenció posterior. La segona part del llibre es reflexiona sobre les possibilitats d’us que permet l’edifici, reutilitzant, rehabitant els espais d’acord amb al programa establert.
"Arquitectura es cuestión de armonías, una pura creación del espíritu. Empleando piedra, madera, hormigón, se construyen casas, palacios; eso es construcción: el ingeniero trabajando; però en un instante, tocas mi corazón, me haces bien, me siento feliz y digo: esto es hermoso, esto es arquitectura, el arte entra en mi.” Le Corbusier
2.PROGRAMA 1. Casa Gifre, 1884, Francesc de P. Martí, mestre d’obres. Travessia de l’Auriga,8. Girona. Dibuix en axonometria de l'escala de l'edifici proposat de manera que el dibuix expressi les qualitats espaials, dimensions i estructura.
2. Bloc Puig, 1934-35, Joan Roca Pinet. Carrer de la llebre,5 Girona. Projectar un local , en un espai actualment soterrat per el desnivell del terreny. 3. Bloc Bech de Careda, 1935, Josep Claret Rubira. Gran Via Jaume I, 68. Girona. Treball a la zona compresa per el vestíbul i passadís, es planteja modificar les condicions espaials introduint zones d’emmagatzematge. 4. Casa Vila-Angelats, 1944-49, Josep Claret Rubira. Carrer Eiximenis, 21. Girona El projecte uneix dos habitatges ubicats a la tercera planta convertint-los en un únic pis amb la possibilitat de fer una remunta. El programa s’estableix per a tres germanes que comparteixen espais comuns ( cuina, menjador, estar) i tenir espais propis, tres apartaments composats per habitació , vestidor bany , i de zona de treball, dos d’ells vinculats al públic.
3. METODES DE REPRESENTACIO El dibuix: Mitjançant un dibuix axonomètric de l’escala de l’edifici expressa les qualitats espaials, dimensions i estructura per reflexionar sobre el procés d’entrar a l’edifici i el recorregut fins a l’habitatge. L’escala de la casa Gifre esta composada per una seqüencia d’espais, hall, trams d’escala, replans acabant amb un lucernari de grans dimensions, tots ells ben relacionats donant un resultat elegant en tot el seu conjunt. A partir de l’experiència de l’escala Gifre s’entén que, no es solament un element de distribució, que ens porta a la porta del pis, sinó que ordena i uneix els diferents espais tant en vertical com horitzontal.
Relleu Generalment l’arquitectura es representa en dos dimensions en plànols , seccions i alçats, però aquestes eines no expressen totalment les tres dimensions , per exemple els joc d’ombres que expressa una façana pels ampits, cornises baranes etc. En el treball de representació de la façana del bloc Puig s’ha realitzat una maqueta a manera de capes que conformen la seqüencia d’elements.
Volum El treball previ del projecte Bech de Careda es representa l’espai central de l’edifici: vestíbul, distribuïdor i rebedor, que expliqui el volum interior. Aquest sistema de representació mostra les possibles desnivells del sostre.
4. PREEXISTENCIES Davant un projecte de reforma es important conèixer l’immoble, obtenim la màxima informació possible de les seves característiques espaials de superfícies, alçades , disposició de les obertures en façana, tipus d’estructura portant, materials, distribució dels baixants …etc. Conèixer millor l’edifici ens farà projectar amb menys errors de disseny. Façanes La façana es l’element arquitectònic que representa exteriorment l’edifici, en podem trobar d’estils molt diferents, opaques, amb balcons , finestres i amb materials diversos. Si analitzem les façanes del edificis ens reflexarà el tipus d’estança hi ha al darrera, en balconeres o finestres grans en podrà deduir que hi ha un menjador-estar, en finestres mitjanes, habitacions i si son petites banys , normalment col·locades en cel-oberts. Qualsevol intervenció fisonomia.
que
hi apliquem
en façana modificarà la seva
L’edifici Puig té un racionalisme formal, a nivell de façanes. Agrupa les obertures en sèries horitzontals de tres amb ampits i cornises correguts. La solució d'agrupació horitzontal de finestres amb emmarcament únic remet en primera instància a la pretensió de la fenêtre en longueur del moviment modern.
La casa Vila Angelats , d’estil neoclàssic composat de baixos mes tres plantes combina alternant les obertures finestra i balcons en relació al l’estructura perpendicular a façana de murs de càrrega. Les obertures tenen un aire clàssic, adornades amb brancals i dintell de pedra, algunes d’elles amb dintells en forma d’arc. Un dels elements característics es l’element de coronament de la cantonada que articula les dues façanes.
Zonificació La distribució interior d’un habitatge be condicionada per la possibilitat d’instal·lar elements de desaigua i ventilació. En un edifici ja construït no sempre es podran instal·lar banys o cuines en una zona on no s’hagin previst, això no vol dir que no es poden fer però si implicarà el permís del propietari del pis inferior per fer la instal·lació de baixants i fals sostre. Per aquest motiu es important identificar les zones on es poden realitzar aquestes instal·lacions, normalment els patis de llum.
Situació de zones humides Bloc Vila Angelats
Estructura portant. La funció dels murs de carrega es suportar els esforços a compressió dels elements de l’estructura. Aquests murs es poden reduir en part col·locant elements com jàsseres que distribueixin les carreges als dos costats. Però aquesta solució te un cert cost econòmic a valorar i a mes de poder produir patologies en forma d’esquerdes als murs inferiors. Els murs de carrega conformen una estructura d’estances paral·leles amb una llum determinada que cal respectar en les modificacions de distribució. En el bloc Puig ens trobem amb la modificació del mur de façana per obrir l’accés al local, s’ha de considerat una llum raonable per realitzar aquesta obertura, interiorment ens trobem amb els fonaments que s’han de recalçar i ens formarà un pilar. Al Bloc Vila-Angelats, l’estructura de mur de carrega defineixen les mides de les estances i la ubicació dels murs a la plata de remunta.
Eixos estructurals del Bloc Vila-Angelats
5.ORGANITZACIÓ DELS ESPAIS Les característiques espaials de cada lloc son diferents per a cada projecte, però comparteixen conceptes que es poden aplicar en comú. Davant un projecte de rehabitació es reflexiona sobre les relacions que esdevindran en la nova distribució, aplicant l’ús mes adient a cada zona. En el projecte de la casa Puig, les condicions de situació geogràfica, ubicat en un carrer no gaire transitat i per fisonomia de façana, fent difícil la ubicació d’un aparador, s’ha pres la decisió que l’ús mes adient del local pot ser una oficina amb caràcter semi-públic, es a dir, de fàcil accés a la gent però que no es necessari l’afluència de públic. Per exemple el tipus de despatx per d’advocats, gestoria, o arquitectes.
La distribució del Bloc Bech de Careda s´han millorat les condició de confort, sacrificant un espai destinat a una estança es projecta un bany , un rentador, un armari. La ubicació de l’armari al passadís es repeteix en el projecte de casa Vila. Aquest espai d’emmagatzematge es comú podent esser utilitzat per qualsevol usuari del pis . També s’ha estimat oportú l’eixamplament al final del passadís que fent de distribuïdor a les habitacions. Planta actual
Planta proposada
En la proposta d’habitatge de la casa vila-Angelats, s’ha organitzat d’acord els propòsits establerts . Els primers projectes es pretenia equiparar amb les mateixes condicions a les tres germanes, es a dir un tipus d’apartament mes o menys semblant, per a les tres en la mateixa planta, però el tipus de forma del pis, allargat , els accessos a cada banda, i els celoberts al costat posterior on s’havien de col·locar els banys, no feia possible aquest tipus de plantejament. La solució ha es la del dos mes un, dos apartaments a la planta superior i l’altre al pis.
Elements estructuradors Les peces que tenen més protagonisme quan es defineix l’ habitatge normalment són el menjador, cuina i les habitacions, son els espais mes nobles de la casa que acullen la major activitat. Deixant els espais de transició com a llocs de pas, estrets i foscos. No obstant, podem donar mes la qualitat a aquests espais de transició, donant-li nous usos, llum o interrelacionant-los amb altres peces de l’habitatge. El vestíbul del local de la casa Puig es produeix a l’exterior de l’immoble, l’espai que genera el gir del mur en relació a l’escala produeix un espai a sota cobert , suficient per realitzar aquesta funció. Dins de les reduïdes dimensions del local s’ha optat per ubicar el servei al mig unint-se amb el pilar, d’aquesta manera genera una circulació al voltant seu que connecta les dos taules de despatx i permet destinar mobiliari d’emmagatzematge , maquina de cafè…
La intervenció en les circulacions del Bloc Bech de Careda son mes precises, no cal reorganitzar tot el pis sinó tant sols intervenint en l’alçada del sostres es diferencia les seqüencies d’espais, passadís-rebedordistribuïdor. Aquest tipus d’intervenció s’ha aplicat al bloc Vila –Angelats. Per millorar l’extrem del passadís s’ha optat per eixamplar creant una altre distribuïdor per les habitacions.
L’accés al Bloc Vila-Angelats, es por realitzar per les dues escales comunitàries, l’escala del carrer Jaume I, té un caràcter mes privatiu, es l’accés principal de l’habitatge, per l’altre escala es pot accedir a l’habitatge i també es aprofitada per l’accés de la sala de Tai chi i Piano, el vestíbul es dimensiona amb prou espai perquè funcioni com a sala d’espera per aquestes dues activitats. La forma rectangular i allargada de la planta originava un passadís de distribució molt llarg, per trencar rectitud, s’ha disposat elements durant el seu recorregut que minimitzem la longitud. Per exemple l’escala uneix els passadissos i els connecta verticalment.
Les peces de l’habitatge Les habitacions, sales d’estar, cuines son els espais de mes valor en l’habitatge, tradicionalment s’ha assimilat una funció per a cada un de les peces. A vegades la distribució no s’adapta a les necessitats d’habitar. Estudiar com rehabitar-les es una manera d’acostar-se a l’habitatge actual. Una manera d’afegir valor a l’habitatge es que poden ser més reutilitzables, fent que les seves estances s’adapten als nous estils de vida. Actualment la convivència dins de l’habitatge s’està individualitzant, dins la família els fills utilitzen l’habitació com a dormitori i sala d’estar.
En el Bloc Puig degut a les reduïdes dimensions no s’han compartimentat, els espais verticalment, amb envans, però aquests ja queden delimitats horitzontalment per diferencia de nivell del sostre i del paviment. Els treball d’oficina requereix llum natural, de manera difusa, per la zona de treball al costat de l’entrada es disposen dues finestres al nivell de 75 cm, d’aquesta manera es pot observar ala exterior assegut. Per il·luminar el segon espai de treball, s’han planejat dues finestres enrasades al sostres, però cal fer un rebaix en el terreny posterior, actualment un jardí per poder-les realitzar.
En el projecte del Bloc Bech de Careda s’ha dissenyat un canvi de funció de les estances, el pis actual conté 4 habitacions per tants sols un bany i un servei. Es creu convenient que es millora el confort de l’habitatge afegint un bany i un rentador. La situació i mides de les estances de la casa Vila-Angelats venen definides per l’estructura de murs de càrrega. La proposta es basa en establir relacions entre les diverses estances. El vestíbul d’accés a l’habitatge compte el despatx-biblioteca per la germana traductora i l’estar, e la peca més destacables per les seves característiques (ubicada en el xamfrà de l’edifici). Seguidament es trobem amb el menjador , un espai obert, que connecta el passadís de l’entrada amb el de les habitacions, d’aquesta manera el descomprimeix i l’hi aporta llum natural de la terrassa. La cuina té la possibilitat d’ampliar-se amb el menjador mitjançant les portes corredisses. Les Habitacions i estances de treball es situen a façana, deixant els banys i rentadors als patis de llum.