REPTES - Llibret 2022 AC Falla del Port

REPTES

Falla

Port del

Mai hi havia hagut a València un silenci tan sepulcral.

Mai, des que tinc memòria, s’havia apagat tant la meua terra i més si cap, al mes on València viu la seua festa per excel·lència, les falles.

De sobte, la llum va ser ombra. L’olor de pólvora es va desvanir. Els carrers van quedar deserts d’alegria i cercaviles i no només això, és que van quedar deserts per complet.

Les albades varen ser mudes perquè l’horror s’apropava com mai abans haguérem pogut imaginar. De sobte, tot va ser ombra, silenci, i la por es va fer ama de tots nosaltres deixant pas al que seria un confinament que ens privava de viure les nostres volgudes falles.

Un confinament que deixaria signat a foc un sentiment de nostàlgia pel que són les nostres tradicions, les nostres arrels. Però, tot i que la tristesa envoltava a tots els fallers, tot el col·lectiu, va ser conscient de la necessitat d’ajornar les falles.

Ajornar, encara recorde eixa paraula, ajornar sense un temps determinat, sense saber quan i com, sense saber que estàvem davant del repte més gran al qual ens havíem enfrontat.

Sí, un projecte per finalitzar un futur indecís, un exercici incomplet i que finalment s’allargaria dos exercicis confinats de falles, d’abrasades, de carícies, de rialles, de festa, cultura, de tot allò que ens caracteritza i amb un lema en comú que cridàvem amb força: tornarem!

Hui tornem amb més força que mai, amb les ganes de recuperar el temps perdut i si ja sabíem que portar una falla endavant era una gran tasca aquest sens dubte, ha estat el major projecte que teníem davant nostre, no romandre a l’oblit i fer-nos més presents que mai.

Per això, comença aquest projecte.

Mai a València podríem haver pensat que seguiríem portant endavant aquest repte. El repte.

SALUDA DEL PRESIDENT 2021-2022 FRANCISCO CRESPO I LLOPIS

Estimats fallers i falleres, col·laboradors i col·laboradores, fallers infantils i simpatitzants de la nostra Comissió.

meus fills, molts han sigut els moments que he caigut i ells m'han donat l'ànim i força per alçar-me.

Molt ha passat des d'aquell dijous 12 de març de 2020 on tancàvem el Casal i es cancel·laren les nostres Falles. Dies de decepció, tristesa i plors. A poc a poc hem anat avant i alçant-nos d'aquesta nova situació que ens ha marcat a tots. Dos anys després d'aquell fet estem més forts que mai i tenim les màximes ganes de gaudir-les.

Als nostres representants Mónica, Neus i Héctor. Ha sigut un temps molt dur, però ja estem ací altra vegada. Ja ve la Crida, les gales, els jocs, els dies de Falles i totes les il·lusions que no heu perdut mai. Gaudiu al màxim que us ho mereixeu.

Ja tenim ací les Falles del 2022. Unes falles especials per a la nostra Comissió. Celebrem el nostre 40 aniversari, 40 anys de festa, color i música al barri del port i tinc l'honor de dirigir-me a vosaltres com a president de la millor Comissió del poble.

Dos anys hem estat obrant el nostre Casal i per fi quedà inaugurat l'anterior 9 d'octubre. Casal on hem apostat molt fort i amb l'ajuda de tots els fallers i col·laboradors s'ha convertit en un dels millors Casals. Encara tenim alguna sorpresa més preparada, però ja anireu descobrint-la. Un Casal acollidor, com som nosaltres, on podem gaudir de les nostres festes, sopars, dinars i reunions.

Agrair en tot moment el suport rebut de la Junta Directiva, ja que sense vosaltres haguera sigut impossible portar endavant aquest temps d'incertesa, però que al final gaudirem tots junts de les Falles que venen. També, no puc oblidar-me de la meua família, en especial de la meua dona i dels

Només em queda dir-vos que... TORNEM!!!!!

Tornem a omplir el barri de festa, de música, de xiquets, de rialles i de dos grans monuments perquè ara sí que anem a dir i ben fort... JA ESTEM EN FALLES. VISCA LA FALLA DEL PORT!!!!!

SALUDA DE LA FALLERA MAJOR 2021-2022 MÓNICA LÓPEZ I BODÍ

Les falles són emocions, família, pólvora, germanor… Que ens ha furtat aquesta maleïda pandèmia. Després de dos anys sense falles, ja estem ací, però fins que tornem a la normalitat passarà temps.

Que hi ha ganes d’eixir d’aquest pou??? Per descomptat!!! Els fallers han respost amb compromís i aquest canvi que ha marcat la pandèmia ha de fer ressorgir dels fallers allò que portem dins. Les falles uneixen a tot un poble que viu, sent i vibra amb la nostra festa.

Per tant, vos pregue que gaudim tots junts d’un any més ple d’il·lusió.

Visquen les falles i visca la FALLA DEL PORT!!!!!!!!!

Índex Índex

Índex

Delegades de Llibret: Rebeca García Pérez.

Denise Bustos Nácher.

Elena González García.

Disseny portada i maquetació: Denise Bustos Nácher Col.laboracions Rebeca García Pérez Jose Luis García Pérez Alfredo Raul Juan Marin Carolina Vicente Hernández Denise Bustos Nácher Lorena Marin Lorente Francisco Crespo Llopis Maria Carmen Hernández González Roberto Català Nácher María Gonzalez García

EL REPTE D’INICIAR UNA FALLA (40 ANYS PORTEM JA) Francisco Crespo i Llopis

40 anys portem ja, 40 anys de sentiment, de festa, de rialles, d’alegria i també de plors, desil·lusions i enuig. Malgrat això, seguim tenint ganes de falla, de reunir-nos en la nostra gent i a la fi, ganes de gaudir la nostra festa. És important saber on anem, però també d’on venim i tot té un inici.

Entre els anys 70 i 80, el nostre barri està en plena expansió. Nous blocs d’edificis es feien enfront del port pesquer, una escola nova, nous camins cap a la mar i, naturalment, nova gent. Era una nova zona del poble on a poc a poc anàvem tenint serveis essencials per a viure i, per què no gaudir d’alguna festa?

Això pensaren un grup de gent vinculat a la pesca en 1982, i reunits en la llar dels jubilats del barri varen constituir la primera reunió de la Comissió un 27 de març. Dies després, 12 d’abril, més concretament, es formava la primera junta directiva i l’acta fundacional de la Falla, sent aquesta la data oficial de fundació. A partir d’eixe moment moltes coses s’havien de preparar, sobretot un escut i una demarcació on poder plantar.

Ja es tenia una Junta Directiva i, clar està, un President. Aquesta llavor serà ocupada per Rubén Agut Francés i com a Vicepresident Primer Rafael Calzado Romero. Les primeres reunions es feien en locals del barri, ja que no es podia fer la despesa de tindre un casal fixe, cosa que va seguir durant diversos exercicis, llogant llocs només per als dies grans de falles. En aquestes re-

unions anava apuntant-se gent a la nova Comissió i es creà el primer cens oficial de la Falla, cens que està compost per 40 hòmens, 31 dones, 28 xiquets i 22 xiquetes.

Un total de 71 majors i 50 infantils. Com a curiositat cal dir que el cens estava partit en secció d’hòmens i secció de dones, cosa que s’eliminà en l’exercici 1984-1985.

L’escut fou encomanat a Josep “Rosquilla” que en poc de temps ens presentava el primer esbós. Esbós fet en mig foli que es distingia un fons roig sobre un pergamí on damunt estaven les lletres FALLA del PORT i baix CULLERA. Al centre una àncora amb dos cavallets de mar, tots ells envoltats en flames. La directiva l’aprovà per unanimitat i es presentà en la següent reunió de Junta Local amb l’acta Fundacional. La Falla del Port entra en Junta Local Fallera convertint-se en la desena falla de Cullera.

En aquesta reunió ens donen la primera demarcació per a plantar monument, en plena plaça del Port, lloc on plantem fins a l’any 1991 on canviem al carrer Metge Joan Garces per la urbanització de la plaça.

Només faltaven els tràmits en Junta Central Fallera per a registrar-la, tasca que va ser realitzada pel faller Paco Crespo Adam el 2 de juny de 1982. Ara si, ja tot clar, el barri del Port tenia la seua falla.

En junta general en juny del 1982 s’anomenaren els primers representants de la Falla, Eva Prats i Valles com Fallera Major, Estefania Palero i Vercher com Fallera Major Infantil i Manuel Calzado Romero com a President Infantil. Ja teníem el primer

quadre d’honor del Port. Anava passant el temps i a poc a poc s’anava cobrant quotes per les cases, repartint rifes i demanant col·laboració. S’apropava el primer acte oficial, la Proclamació. Va ser el 16 d’octubre de 1982 en el Balcó de Cullera on totes les falleres desfilaren i tinguérem la visita de totes les falles del poble. En gener de 1983 celebràvem la Presentació, amb decorat de Rosquilla amb un gran escut de la Comissió amb dos pilars en flors, fou el primer acte on ens vestíem de fallers tota la nova Comissió.

Ja venia 1 de març i es necessitava un local per a estar tots junts. Després de buscar llocs pel barri i després de diverses conversacions s’aconsegueix llogar una planta baixa al carrer Ausies March sent aquest el primer Casal del Port. Ara si, tot preparat per a les primeres falles. El primer monument fou encarregat a Andrés Martorell on es representava l’essència del poble, una ona de la mar amb un vaixell i la Penyeta del Moro. El monument infantil també va ser fet per Andrès Martorell i tractava de la pel·lícula El Llibre de la Selva.

Comencem la setmana fallera amb dinars i sopars al Casal i activitats per als infantils. El 16 de març de 1983 arriba un camió amb la primera peça de monument faller a la plaça, molts nervis a l’hora de plantar el primer monument. A l’hora arriba el monument infantil i tots els xiquets al voltant d’ell. Moments màgics que molts fallers estaven tant de temps esperant. Arribem al primer dia de Falles amb la Despertà,

cercavila i el primer dinar de falles. Anem a l’Ajuntament a rebre el premi del monument, un sisé premi molt celebrat per tots fins altes hores de la nit amb un gran ambient i ganes de festa. L’endemà l’Ofrena, en tot el recorregut la gent aplaudint a la nova Comissió i el dia de la Cremà, primera Cremà on no va haver-hi cap incident i amb molta festa.

Tot inici no és fàcil, al revés, però amb grans persones i grans idees tot es pot dur a terme. Tot vingué d’un pensament, d’una il·lusió, d’unes ganes d’omplir de festa el barri del Port i 40 anys després conservem eixes ganes i la il·lusió de seguir amb l’esperit faller d’aquestes persones.

Després de 40 anys tinc l’honor de ser el President de la meua Comissió i com no, agrair a totes aquestes persones que feren realitat un somni, somni d’omplir de llum i de festa el barri. Amb la seua dedicació i fortalesa hui en dia estem on estem i saben on anem i tot això és gràcies a ells.

S I LLOPI O P S E R ISCO C 2022 FRANC nt 2021e id s e r P

No és gens fàcil als nostres dies, fer front a les innumerables despeses a les quals ens veem en la obligació d’assumir, no obstant això, el fet de ser la màxima representació d’una falla no és només un càrrec de responsabilitat i sacrifici, és viure una il·lusió complida, viure una experiència única i inoblidable; la qual en alguns casos és perseguida fins i tot des de ben menuts.

Recorde sentir en moltes ocasions les ganes que tenies d’ostentar el càrrec de President de la teua comissió. Faller de soca i arrel, des de menut vinculat a la teua falla i al barri, sempre t’he vist lluitar per l'arribada del teu moment. I que vols que et diga Paco? Quina punteria!

Primer amb el canvi de casal, que si bé ha desembocat en un encert, no va ser una feina gens fàcil d’aconseguir. Després, la reforma del mateix, amb la [im]pertinent insonorització, intentant complir al màxim les normes per molestar el més mínim al veïnat.

Canvi d’ubicació, noves perspectives, tot pareixia que anava endavant i que per fi, amb l’arribada de les falles, el somni s’apropava. Però malauradament, de sobte, tot

s’atura i ens trobem amb allò que ni en el pitjor dels somnis haguérem imaginat: unes falles ajornades i eixa ansiada plantà que amb tanta estima esperaves que mai no arriba.

Vam assumir la situació, no ens va quedar d’altra, i diguérem «no passa res a l’any que ve més» però inevitablement ens veem de nou vivint les segones falles més atípiques de la nostra vida.

Dos anys després, seguim ací, al peu del canó, lluitant per seguir donant lloc a la nostra festa, perquè pugueu acabar el vostre «exercici incomplet» i poder arribar a «eixes falles que no arriben» i que possiblement só les més desitjades.

Paco, espere que aquest 2022 siga el moment que tant esperaves; que per fi, tot eixe esforç i sacrifici done el seu fruit i que com tu dius President «puguem viure unes falles com Déu mana!» Tal volta, no com les d’abans però unes falles al cap i a la fi, que estimarem i gaudirem com sempre hem fet.

MÓNIC A LÓPE Z Fallera Major 2 I BODÍ 021-202 2

Ser Fallera Major és un dels somnis que gran part de la comissió té com assumpte pendent. Tot i que el sacrifici econòmic i personal és notable, ens pesen més les ganes de poder viure eixa experiència amb il·lusió, emoció, alegria i sobretot amb orgull. Orgull per ser la màxima representant del la comissió que tant estimes,en cadascun dels actes fallers, i lluir per tot arreu el nom de la teua falla.

Un any més, la pandèmia ens ha deixat en “jaque” i ha desembocat, de nou, en un exercici faller accidentat per l’ajornament continu d’actes i activitats falleres. Tal volta, no siga el millor dels escenaris i és possible que no haja estat l’experiència que somiaves. No obstant això, la comissió espera Mónica, que aquest any si pugues, per fi, ser i estar, viure i sentir i que cap circumstància més emboire el teu regnat. És per això que et desitge’m un exercici faller replet de felicitat i d’alegria com devia d’haver estat sempre.

COMISSIÓ ADULTS

Jennifer Albiach i Díaz-Guerra

David Galeano i Jiménez

Marien Martínez i Ferrer

Irina Aldea i Artés

Jose Luís García i Pérez

Sergio Membrado i García-Cesto

Sandra Almuzara i Fernández

Rebeca García i Pérez

Francisco Millán i Grau

Lupe Araujo i Piernagorda

Carlos Garrido i José

Rafael Montagut i Font

Jorge Arnau i Roig

Javier Gascó i Canet

Javier Montolio i Nácher

Lucía Barberá i Escolá

Reyes Gimeno i Font

David Moreno i Gimeno

Arantxa Bartolomé i Escrihuela

Maria González i García

Raúl Muñoz i Fons

David Beltrán i López

Elena González i García

Bruno Orient i Ferrer

Alain Benito i Tormo

Christian González i Aragó

Silvia Osma i Manzano

Raúl Bernabeu i Francisco

Marga Gonzalo i Badía

Verónica Pérez i Alonso

Clàudia Bixquert i Ricard

Paco Grau i Beltrán

Sonia Pinilla i Ferrando

Ainoa Bolufer i Araujo

Francesc Grau i Gimeno

Javier Piris i Durango

Vicent Bolufer i Font

Adrià Grau i Gimeno

Sara Sabater i Nogués

Denise Bustos i Nácher

Olga Grau i Martínez

Jose Saiz i Cabrera

Rafa Blasco i Gallego

Mª Carmen Hernández i González

Neus Saiz i Gonzalo

Estefania Català i Nácher

Santiago Iriarte i Correa

Isabel Sapiña i Pelegrí

Roberto Català i Nácher

Alfredo Juan i Beltrán

Esther Sapiña i Hernández

Pablo Colom i Simó

Borja Juan i Marín

Valeria Sebastiá i Marín

Javier Crespo i Llopis

Fredy Juan i Marín

Mari Carmen Simó i Vivó

Paco Crespo i Llopis

Javier Latorre i Moreno

Noelia Trenzano i Aragó

Sergio Esplugues i López

Mónica López i Bodí

Beatriz Vallet i Gomar

Rebeca Falcó i Herrandis

Paco López i Bodí

Esther Vallet i Sapiña

Antonio Fernández i Omenat

Kevin Marí i García

Juan Antonio Vicente i Arenas

Rebeca Ferrandis i Herrero

Lorena Marín i Lorente

Carolina Vicente i Hernández

Belinda Ferrer i Castelló

Sonia Marín i Lorente

Joan Vicente i Hernández

COMISSIÓ INFANTIL

Malena Acosta i Climent

Alba Estruch i Martínez

Leo Marí i Vallet

Guillermo Alabau i López

Yeray Estruch i Martínez

Nerea Martínez i Pellicer

Carmen Alabau i López

Héctor Fernández i Falcó

Enzo Meliá i Fuster

Paula Beltrán i Andreu

Paula Fernández i Falcó

Paula Meliá i Fuster

Colin Bertomeu i Haouzi

Óscar Fernández i Grau

Joan Moltó i Lli

Nerea Blasco i Simó

Álex Ferrer i García

Adrià Montagud i Ferrer

Óscar Blasco i Simó

Laia Ferrer i García

Éric Montagud i Ferrer

Fernando Borja i López

Júlia Galán i González

Neus Muñoz i Galán

Mª Pilar Borja i López

Samuel Galán i González

Melisa Nunes i Martínez

Mark Bou i Nicolás

Marta Garrido i López

Bruno Orient i Pérez

Noa Bustos i Grau

Emma Gascó i Sabater

Asier Piris i Ferrandis

Ylenia Bustos i Grau

Ferràn Gil i Cañizares

Gael Piris i Ferrandis

Álvaro Caballano i Beltrán

Érika Gonzalo i González

Aitaana Prats i Richart

Jorge Carles i Giraldo

Paula Gonzalo i González

Enzo Ravara i Trenzano

Julen Carreño i Urbán

Ariadna Grau i Colom

Mireia Ravara i Trenzano

Mar Carrillo i Barberá

Joan Grau i Colom

Nahuel Román i Acosta

Ángela Carrión i Sánchez

Abril Grau i Sapinya

Jose Saiz i Gonzalo

Dashley Català i Baixauli

Míriam Grau i Sapinya

Adrià Sales i Ureña

Jhon Català i Baixauli

David Gregori i Grau

Marc Sapiña i Hernández

Lia Chofre i Sapiña

Yabel Ibor i Ferrando

Luka Sargsyan i Fernández

Marc Climent i Ortolá

Dánae Linolyte i Acosta

Jaqueline Selfa i Llopis

Daniela Colom i Malonda

Teseo Linolia i Acosta

Álex Serrano i Guillem

Sergi Colom i Malonda

Marcos Lli i Sánchez

Natacha Serrano i Guillem

Gala Colom i Sapiña

Victor Lli i Sánchez

Marc Simón i Turpín

Ilai Colom i Sapiña

Hugo Mafe i Almuzara

Tamara Szanjer i García

Álex Crespo i Vallet

Carles Marco i Albiach

Iker Tamargo i Sorrentino

Xavi Crespo i Vallet

Mar Marco i Albiach

Eneko Tapia i Baquiran

Andreu Ennever i Sanz

Avril Marí i Barreiro

COM ÉREM...

Ací tenim als nostres infantils, que han passat de ser un xiquet i una xiqueta plens d’innocència, a convertir-se en dos adolescents en plena efervescència.

Que dir-vos, que no sabeu ja? Sols podem donar-vos les gràcies. Gràcies a vosaltres i a la vostra família per haver aguantat estoicament aquest succés tan crític. Vos han fet renunciar al moment d’infantesa que mereixíeu, el temps ha anat corrent, els vestits s’han quedat penjats i pràcticament el somni s’ha passat de llarg mentre us féieu grans.

No haveu de patir per res, perquè encara que ja esteu fent eixe gran canvi, estic segura que la il·lusió segueix estant present en vosaltres. Al cap i a la fi, qui no sent al seu endins, la veu d’eixe xiquet i xiqueta, cridant per tornar a la seua infantesa?

Gaudiu molt del que està per vindre i no oblideu recordeu cada moment perquè aquesta volta sí. Aquesta ja va la bona, la definitiva i per fi viureu les vostres merescudes falles!

I COM SOM

NEUS M UÑOZ Fallera I GALÁ Major I N nfantil 2021-20 22

FALCÓ I Z E D N FERNÁ R O 21-2022 T 0 C 2 l i t HÉ n nt Infa Preside

A LA JUNTA DIRECTIVA

Tal com marca la tradició, cremar una falla simbolitza temps de canvis, de desfer-se de tot el passat per donar pas a noves vivències. Això mateix és el que fem les falleres i els fallers la nit de Sant Josep. Com si d’una nit de Cap d’Any es tractara, la nit del 19 de març amb «la cremà», donem per finalitzat un exercici ple de vivències i anècdotes que es queden al record per començar-ne un de nou. Pensem com serà el cicle que està per vindre, el pròxim exercici faller i en eixe mateix instant, donem la benvinguda a un nou any, un nou projecte, un nou repte a assolir.

Són moltes les converses que es desenvolupen, encara estant l’exercici present, en les que es qüestiona o es divaga sobre possibles candidatures de qui podrien ostentar els càrrecs més alts per representar a la comissió. Fins i tot, s’arriben a fomentar les «famoses porres» on la gent de la comissió imagina qui pot «tenir paperetes» per a eixir-ne candidat o candidata.

Amb paperetes o no, del que no tenim cap dubte, és que constituir una junta directiva és una tasca molt difícil, on el treball i l’esforç dels qui la conformen no sempre és reconegut de la forma més adient.

No obstant això, aquesta feina és portada sempre endavant, exercici rere exercici, tot i que és un treball no remunerat i que en nombroses ocasions dona lloc a rebre crítiques poc constructives. Per això, volem fer una reflexió conjunta del repte que suposa constituir una junta directiva i volem donar reconeixement a totes les persones que en alguna ocasió, haveu desenvolupat algun càrrec i agrair la vostra dedicació i temps fent tot el millor que haveu pogut.

Podem dir que gràcies a totes, 40 anys després la Falla del Port continua en peu. GRÀCIES.

PRESIDENT: Francisco Crespo i Llopis ASSESSORA PRESIDENT: Lucía Barberà i Escolà VICE-PRESIDENTA 1: Mari Carmen Hernández i González VICE-PRESIDENTA 2: Rebeca García i Pérez VICE-PRESIDENTA 3: Elena González i García VICE-PRESIDENT 4: Jose Luís García i Pérez SECRETÀRIA: Lorena Marín i Lorente VICE-SECRETÀRI: Sergio Esplugues i López DELEGAT JLF: Xavier Crespo i Llopis DELEGADA PROTOCOL: Belinda Ferrer i Castelló DELEGADA CENSOS I RECOMPENSES: Esther Vallet i Sapinya DELEGAT COL·LABORADORS: Enrique Gonzalo i Colom DELEGAT INFORMÀTICA: Jorge Arnau i Roig PAGAMENTS TRESORER: Fredy Juan i Marín DELEGADA FALLERS D´HONOR: Silvia Osma i Manzano DELEGADA DOMICILIACIONS: Sara Sabater i Nogués DELEGADA QUOTES: Margarita Gonzalo i Badía DELEGADA LOTERIES: Mari Carmen Hernández i González DELEGADES RIFES: Mari Carmen Simó i Vivó i Verónica Pérez i Alonso CASAL DELEGATS DEL CASAL: Rafael Blasco i Gallego, Francisco Millán i Grau, Carlos Garrido i Garrido DELEGAT LLUM, SÓ I MÙSICA: Rafael Montagud i Font DELEGAT MÚSICS: Francisco Grau i Beltrán FESTES DELEGADES FESTES: Elena González i García, María González i García, Estefanía Català i Nácher, Clàudia Bixquert i Ricart *MONUMENT* DELEGAT MONUMENT: Roberto Català i Nácher DELEGAT PLANTÀ: Alfredo Juan i Beltrán

DELEGATS INTERÈS TURÍSTIC I CRÍTIQUES: Xavier Gascó i Canet, Sara Sabater i Nogués, Rebeca García i Pérez, Jorge Arnau i Roig, Rafael Blasco i Gallego INFANTILS DELEGADA INFANTILS: Mari Carmen Simó i Vivó CERCAVILES: Xavier Piris i Durango DELEGADA QUOTES INFANTILS: Margarita Gonzalo i Badía DELEGADES FESTES INFANTILS: Denise Bustos i Nácher, Mª Carmen Simó i Vivó, Esther Vallet i Sapinya, Reyes Gimeno i Font, Arantxa Bartolomé i Escrihuela i Mónica López i Bodí ESPORTS DELEGAT D´ESPORTS: David Beltrán i López CULTURA CULTURA, LLIBRET I PROMOCIÓ I ÚS DEL VALENCIÀ Rebeca García i Pérez, Xavier Gascó i Canet, Jose Luís García i Pérez, Javier Crespo i Llopis i Valeria Sebastiá i Marín TEATRE: Mónica López i Bodí DELEGADA CARTELLERIA: Denise Bustos i Nácher ALTRES DELEGACIONS DELEGADES PUBLICITATS: Rebeca Falcó i Hernandis, Irina Aldea i Artes DELEGADA MERCHANDISING: Lucía Barberá i Escolá DELEGADA FOTOGRAFIA: Silvia Osma i Manzano

EL REPTE D’ACONSEGUIR ELS “BRILLANTS” Lorena Marín i Lorente

El millor dia de la meua vida fallera... bunyol d’or amb fulles de llorer i brillants.

al guardó més gran que un faller pot tindre.

Ja fa dos anys que vaig tindre l’orgull de rebre els “brillants”, i si dic que va ser el dia més important de la meua vida fallera, és perquè ho va ser.

Cada vegada que em mire la banda i em veig les dues insígnies, farà riure a tots, però jo les bese sempre. Soc així de passional i més quan es tracta de falles.

És una recompensa a una trajectòria fallera de 30 anys, dels quals tots han sigut a la meua falla volguda. Que et donen els brillants als 42 anys no sol ser massa comú, sempre solen aplegar una miqueta més tard, per a mi tot un orgull.

Porte en el Port des del 1989 i done mils i mils de gràcies a la meua falla, per haver-me fet viure moments tan bonics en la vida fallera, i, així i tot, que ja tinc el màxim guardó, espere poder seguir 30 anys més de fallera, però sobretot de fallera de la Falla del Port.

També vaig ser fallera major l’any 2009, i sí, també va ser un any molt bonic i inoblidable, però fallera major pot ser qualsevol xica que tinga il·lusió i ganes, els brillants no tots apleguen a ells.

Recorde eixe moment amb molt d’estima i nerviosisme, ja que estava atacada esperant que el meu amic Rafa Salom digués el meu nom per a pujar a l’escenari.

Quan va sonar el meu nom, vaig pujar amb un orgull damunt de mi inexplicable, de veure a tots els meus amics i família i gent la comissió allí, aplaudint i gaudint, la llagrimeta no va tardar a aparèixer.

Estava vivint el moment que tants i tants anys estava esperant, perquè tot faller de solera, la seua aspiració màxima és aplegar

Llistat de recompenses 2021 RECOMPENSES INFANTILS DISTINTIU I CULLERETA D´ARGENT Dashley Catalá i Baxauli Xavi Crespo i Vallet Ariadna Grau i Colom Carles Marco i Albiach Adrià Montagud i Ferrer Gael Piris i Ferrandis RECOMPENSES MAJORS BUNYOL D´ARGENT Denise Bustos i Nácher Roberto Català i Náacher Borja Juan i Marín Olga Grau i Martínez Mónica López i Bodí BUNYOL D´OR Francisco Millán i Grau Fernando Sanz i Bou

CULLERA D´ARGENT Christian González i Aragó Mónica López i Bodí Raul Muñoz i Fons CULLERA D´OR Mariola Garrigós i Castelló BUNYOL I CULLERA D´OR AMB FULLES DE LLORER Javier Crespo i Llopis Elena González i García Teresa Castelló i Melero Ana Cazador i Martínez Josefa Ferrando i Sapiña Ana Senach i Asensio BUNYOL I CULLERA D´OR AMB FULLES DE LLORER I BRILLANTS Sonia Marín i Lorente Francisco Crespo i Llopis

Llistat de recompenses 2022 RECOMPENSES INFANTILS DISTINTIU I CULLERETA D´ARGENT Jorge Carles i Giraldo Gala Colom i Sapiña Abril Grau i Sapinya DISTINTIU I CULLERETA D´OR Samuel Galán i González Júlia Galán i González Marcos Lli i Sánchez Éric Montagud i Ferrer RECOMPENSES MAJORS BUNYOL D´ARGENT Jorge Arnau i Roig David Beltrán i López Clàudia Bixquert i Ricard Rafa Blasco i Gallego Sergio Esplugues i López F. José López i Bodí Silvia Osma i Manzano Carolina Tolosa i Murcia Noelia Trenzano i Aragó

BUNYOL D´OR Arantxa Bartolomé i Escrihuela Raúl Muñoz i Fons Alain Benito i Tormo CULLERA D´ARGENT Denise Bustos i Nácher Roberto Català i Nácher Sergio Esplugues i López Olga Grau i Martínez Borja Juan i Marín Carolina Vicente i Hernández CULLERA D´OR Irina Aldea i Artés Francesc Grau i Gimeno BUNYOL I CULLERA D´OR AMB FULLES DE LLORER Dolores Castelló i Melero Rebeca Ferrandis i Herrero José Ferrer i Montaner Juan José Galán i Sanchis J.Antonio García i Aguado Enrique Gonzalo i Colom

Sonia Marín i Lorente

Francisco Crespo i Llopis

EL REPTE DE FER BARRI Rebeca García i Pérez

Cal dir que els fallers entenem que trenquem la normalitat del dia a dia i és per això, que la millor manera de convivència és fer partícip al barri de què són les falles, d’entrar dintre d’aquest món màgic on es mostra cultura, indumentària i art al carrer i que suposa la no extinció de la nostra festa més representativa.

Després d’aquests dos anys sense viure les falles, a causa de la pandèmia, la nostra ciutat es prepara per a assolir un repte encara més important adaptat la festa a les mesures de seguretat per a lluitar contra la covid i ser conscients que hem de viure la festa tal vegada, d’altra forma, amb altres maneres de procedir. Una de les solucions és fer actes als exteriors i, per tant, se’ns planteja un gran dilema, ja que, hem invertit una remesa crucial del patrimoni de la falla a la insonorització del cau faller, però, no obstant això, celebrar actes a l’exterior sempre que l’oratge ens ho permeta, ens deixa nugats de peus i mans pel que fa al soroll que puguem ocasionar i el que això comporta en conseqüència.

Que les comissions falleres podem ser una vertadera molèstia per al veïnat és una realitat.

Les falles i la festa que les envolten són soroll, són rialles, són música, són ocupar espai públic per als fallers, per a plantar la falla, per a fer activitats al carrer... És apropiar-se de carrers al llarg d’uns dies i tallar el trànsit habitual de la resta de l’any i, per tant, podem ser una molèstia per a la

barriada corresponent. No cal dir que Cullera és una ciutat fallera i, en conseqüència, amb un nombre de quinze comissions falleres, la ciutat sofreix canvis importants. És per això que de vegades ens veiem en situacions complicades, per això, és molt important el fet de fer barri, d’incloure als veïns dintre de la festa i fer-los partícips de tot allò que envolta aquesta tradició fallera.

Si bé, som una ciutat on la festa està molt arrelada, encara a hores d’ara les comissions falleres sofrim el continu i de vegades complicat dilema de viure i deixar viure, és a dir, conviure dintre d’una comunitat que ha de continuar amb la seua rutina cosa que de vegades resulta una realitat incompatible. És per això que en l’actualitat, les comissions han de fer front a despeses econòmiques rellevants per millorar la qualitat de vida tant de fallers com de veïns.

La nostra comissió és un clar exemple i encara que existeixen ajudes o subvencions per a la millora dels caus fallers no són altres que els fallers els que deuen fer en la seua major part, l’esforç d’adequar les seues instal·lacions. Un exemple és la insonorització dels casals. Tasca àrdua que hem dut a terme i que esperem que millore la convivència al nostre barri.

En definitiva, les falles som soroll, som música i ambient al carrer, som traques, coets... però cal ser respectuosos i ser responsables per poder aconseguir una bona convivència entre veïns i fallers.

COL·LABORADORES I COL·LABORADORS

Chelo Alapont i Prieto Isabel Andreu i Beltrán Margarita Badía i Daroqui Xavi Bolufer i Araujo Vicente Carrión i Martí Dolores Castelló i Melero Teresa Castelló i Melero Ana Cazador i Martínez Miguel Costa i Ivars Pepita Ferrando i Sapiña Amparo Ferrer i Montaner José Ferrer i Montaner Jacob Galán i Cazador Juan José Galán i Sanchis J.Antonio García i Aguado Marisa González i Silva Enrique Gonzalo i Colom Jose Luis Grau i Sapiña Juani Juan i Beltrán Mº Teresa Juan i Beltrán Salvador Llopis i Domingo Jose Marín i Martí Isabel Omenat i Galera Mª Luisa Pérez i Gálvez Rosa María Sánchez i Rodríguez Fernando Sanz i Bou Raquel Sapiña i Mantilla Ana Senach i Asensio Carolina Tolosa i Murcia Sandra Morillas i Pascual Enric Gonzalo i Badia Ana Gonzalez i Perez

SI NO PLANTAR ÉS UN REPTE, ACONSEGUIR ARTISTE FALLER ÉS UNA BOJERIA Roberto Català i Nácher

Vivim temps difícils, aquesta pandèmia està arrasant tot, la sensació d’angoixa arriba a ser completament exagerada i desproporcionada, no hauríem de sentir-nos així, no ens mereixem aquesta tragèdia, a la que a més, ens estem acostumant.

Per al món de les falles és dur, molt dur, però només m’ajustaré a parlar d’allò que sé: de la falla, perquè es diu falla, no monument. Pareix que en aquest tema els fallers, estem perduts fins en el nom. La Covid, només ha precipitat allò que es veia vindre al món faller, la situació ja era insostenible i encara que no haguera passat res del que vivim, haguérem arribat al mateix punt.

No plantar, als fallers, ens fa perdre la il·lusió, se’ns apaga un poc la flama, però els artistes perden el pa, el taller, l’empresa o inclús la llar. És una barbaritat i moltes voltes no arribem a entendre la proporció del problema generat pel fet de romandre dos anys sense plantar.

No plantar és un repte. Buscar on guardar el monument, disculpeu, volia dir la FALLA. Buscar on guardar la falla, eliminar eixe paper signat amb transportistes, grues, pirotècnia... Però per a molts de nosaltres el repte és sobretot psicològic. No plantar és frustrant per a un faller que està enamorat de la falla (reitere, quan dic FALLA faig referència al que s’anomena de forma errònia com a monument). Psicològicament, no estàvem preparats per a no plantar i com a conseqüència, per a no cremar. Per-

sonalment, el meu cap continua amb el vincle de vida de 2019, ja que amb les falles de 2020 no ens poguérem purgar cremant allò que tant ens purifica.

Però, el que crec que actualment és realment un repte comença el 20 de març: la recerca de l’artista faller. Quina barbaritat!

Per tot el que em conten els meus “mentors” de la Delegació de falla, abans no era així. O sí ho era?

Considere que sempre és positiu realitzar autocrítica en tots els àmbits de la vida, i aquest cas no ho és menys. Les generacions passades i les actuals crec hem fallat.

Com a fallers i com a artistes fallers, el fracàs és descomunal.

Cada vegada és més difícil generar una bona relació entre comissió-artesà. És molt complicat crear un vincle i una confiança que perdure en el temps. És envejable la relació que mantenen falles com la d’Almirant Cadarso amb l’artista Manuel Algarra a València o la falla Raval de Sant Agustí amb l’artista conegut com El Mero, a Cullera.

Les negociacions cada vegada són més dures. Les comissions cada vegada exigeixen més falla per menys diners, de forma tan exagerada que s’arriba a perdre, fins i tot, el respecte cap al gremi d’artesans i també a la pròpia festa. Segur que alguna vegada haureu escoltat allò d’«Açò val aquests diners?» Desmillorant per complet la feina realitzada. Doncs vos puc contestar ràpidament a la pregunta: totes les falles que

es planten actualment valen molts més diners del que es paguen. Què voleu que ens les regalen?

Pel que fa a aquesta sensació, mires per on ho mires, els fallers, en la nostra identitat més obscura i enrevessada, mantenim conversacions “casaleres” en les que utilitzem tot l’enginy i gràcia del que disposem per a pensar i planificar com traure-li a l’artista mes falla per menys diners. Al casal, tots som economistes, jurats de falla, artistes fallers, escultors i més sovint pintors. És impressionant escoltar com desmilloren la pintura d’algunes falles com si es tractara de doctors en pintura fallera. Encara que el debat més interessant és el que es genera a partir de la frase “Això no és una falla, és una foguera» però bé, eixe és altre tema.

Els artistes, com és normal, es tanquen en banda perquè viuen del seu treball, no fan falles només per gust. Són el seu pa. Moltes famílies valencianes viuen dels tallers fallers, però nosaltres, seguirem pensant que fan les falles per gust i seguirem intentant traure’ls hores de feina i material de gratis.

Aconseguir artista és el primer llistó de fusta que forma l’estructura, el més complicat de tots. Per això la importància d’entendre’ls i començar a respectar-los més.

Doncs estem fent malbé una tradició amb les nostres aparents estratègies sense cap maldat.

Com a creador de continguts plàstics/creatiu, les falles em van mostrar quin seria el meu camí a la vida, fins i tot abans de sa-

ber parlar. Tenim, possiblement, el millor festival d’arts plàstiques a nivell mundial al nostre abast i pareix, que en el tema de la falla, el que volem és fer-la desaparèixer per invertir tots estos diners en altres activitats. Adonem-nos-en, ja que sense falla no seríem fallers.

No oblidem d’on venim, no oblidem la nostra identitat. Som FALLES. Aprofitem el potencial artístic per a explotar-lo i portar l’art a altre nivell. No oblidem llavors, que sense elles només som una associació cultural com altra, però amb elles som especials.

VOLEM FALLA!

EL REPTE DE TROBAR ARTISTA FALLER José Luis García i Pérez

Com bé ho diu al títol, buscar artista faller no és gens fàcil, i més en aquests temps que per culpa de les crisis estan tancant tallers i emigrant a altres tipus de treballs.

Un tema del qual cal parlar en la contractació de l’artista és el famós concurs d’esbossos, que és una pràctica que ja quasi no es realitza. A l’hora de firmar a l’artista se li exigia que presentara una sèrie d’il·lustracions de com serien les diferents falles proposades i ja en reunió general que tota la comissió votara quin és el que més li agrada. Això feia que l’artista fera feina sempre de més i que molts d’aquests esbossos després no serviren i haguera de buscar-li una eixida en altra comissió. A vegades inclús el dia de la reunió d’elecció d’artista/ esbós s’ajuntaven variants propostes de diferents professionals, significant això que ni tan sols s’assegurava que anara a firmar en eixa falla. En resumen feina de “baes”.

Encara sort que açò està canviant i ara es tenen en compte altres temes a l’hora d’elegir artista. S’analitza la trajectòria dels darrers anys i com són els seus dots plàstics a l’hora de treballar.

La contractació de l’artista ha variat molt en els últims anys, abans era molt senzill.

Si quedaves content en acabar l’exercici, seies a parlar i la renovació era imminent.

Ara tot és distint, si t’encantes et quedes sense artista perquè si el dia 17 de març el que hi ha plantat està bé i ha obtingut bon premi, la seua vàlua augmenta i les falles rivals estan a l’aguait per a proposar-li un

millor projecte amb més pressupost. Un exemple clar del canvi és la ciutat de València, on es lliguen els artistes per part de les comissions amb 1, 2 o fins i tot 3 anys de contracte, dipositant molta confiança amb eixa persona, garantint-li una continuïtat i un segur a l’hora de realitzar la falla.

En el nostre cas, tenim la dificultat que els requisits per a la cerca són molts, ja que ha de ser un artista del poble o voltants, pressupost sempre molt ajustat i que faça feina de més. És sòl buscar també artista consagrat perquè tota la comissió sàpiga qui és i que tinga un bon taller per a guardar-nos la falla durant tot l’any. Ah!, i que ens la realitze la primera perquè no ens agafe el bou. Tota aquesta suma de condicionants fa que la cerca de l’artista siga tot un repte en la Falla del Port, i què moltes vegades no s’encerte l’elecció de l’artista i amb conseqüència l’obtenció d’un possible mal premi (encara que això és un mal menor, ja que la satisfacció real és aquella de veure’s la teua falla plantada).

Per a mi l’idoni seria, una vegada vist en taller la falla duta a terme, emprendre ja les negociacions per a renovar (en cas que la feina ens haja agradat) o en cas contrari buscar noves alternatives, encara que ja durant tot l’any amb les visites al taller ja vas veient l’evolució de la falla i pot servir a l’hora de decidir-te. Amb això vull dir què avançar-te a la resta de les comissions sempre és un valor afegit en el tema d’aconseguir un bon artista faller.

També és un repte, però un repte diferent, tot el transcurs de l’exercici faller. Hi ha un tipus de faller que és el “Faller de Falla”. És aquell que està sempre atent a com va la construcció del seu cadafal, va a totes les visites al taller, esmorzar amb l’artista, transports, plantà, va a tot. I estar ahí al peu del canó quan la falla en si et necessita és tot un repte. El dia a dia en l’evolució de la falla és a la vegada molt bonic perquè veus com el que era un projecte va desenvolupant-se i creixent fins que, amb l’ajuda de tota la comissió, es veu plantat un 16 de març en la nostra demarcació. I el període culmina amb la cremà del dia 19 que ho converteix tot a cendra i amb tot això renàixer d’un nou cicle.

FALLA GRAN

ERIK MARTINEZ I MONCHO Artista falla gran 2021-2022

A QUÈ JUGUEM? Lema falla gran

Després de molts anys d’espera i d’altres intentant-ho, aquest any per fi ho hem aconseguit! Tenim l’orgull de dir que l’encarregat de realitzar la nostra falla gran és: Erik Martinez i Moncho. Un artista ja consagrat a Cullera i a tota la Comunitat Valenciana, que ha plantat falles per tot arreu: a Cullera, Gandia, Sagunt, València, Silla i fins i tot fogueres a Alacant. Es pot dir que Erik començà la seua carrera ben jove, en solitari, plantant a la Falla del Port 4 anys la falla infantil (de 2009 a 2012), aconseguint el primer premi de secció primera l’any del seu debut. Erik no saps com de feliços estem de tindre’t de nou plantant per a la Falla del Port. Sols ens queda dir-te gràcies i benvingut de nou!

Tots tenen lloc a aquesta festa, dedicada als jocs d’infantesa,

tot li suma i res li resta, observant la seua bellesa.

Al cos central una ballarina, que vigila la resta de jocs, mirant-los pensativa imagina, que joguets així queden pocs.

Abans el xiquet jugava al carrer, no hi havia ordinador ni consola, les noves generacions sense voler, a ella l’han deixat ací sola.

Veiem també un titellaire, d’on penja una princeseta, movent els seus fils en l’aire, ens conta la seua historieta.

A què juguem...? és el lema, d’aquesta falla que enguany plantem, i mentre la falla algun dia es crema, segur que tots la gaudirem.

FALLA INFANTIL

GERMANS PIRIS Artistes falla infantil 2021-2022

ANIVERSARI FELIÇ Lema falla infantil

Buscar artista faller mai es una tasca fàcil.

Això ho sabem. Per això al 2019 vam tenir que indagar i rebuscar molt per trobar qui fera nostra falleta infantil, fins que per fi vam topar amb ells: ELS GERMANS PIRIS.

Arriba el moment que esperaria qualsevol xiquet de la falla, la festa, els jocs, l’alegria, la màgia i el so d’alguna rialla.

Óscar i Ivan, dos desconeguts a la nostra localitat però que a nosaltres ens van captivar des del primer instant. Aquesta parella de germans té una àmplia trajectòria al món de les falles, ja que han treballat en tallers com el de Jose Gallego o Bernardo Estela; en molts casos resultant fonamentals en la consecució dels premis obtinguts.

La falleta que a continuació vos presentem, s’ha anat realitzant poc a poc, en un xicotet taller del barri de Beniopa, a Gandia. No sabeu les ganes que tenim de que vega la llum del sol i veure-la plantada a la fi al nostre barri. Óscar i Ivan, la falla del port vos desitgem la major de les sorts en el vostre debut a Cullera. Benvinguts a la nostra falla!

Observem com el pallasso fa riure, fins i tot al gosset que no para, fent volantins i corrent lliure, perquè la festa no s’acabara.

Regals i joguets hi ha un munt, així com berenar, dolços i llepolies, mira el confeti per damunt, és la festa que tu també voldries.

Aniversari feliç s’anomena, i per tant, hi ha un gran pastís, de globus la falla està plena, vine i no sigues indecís.

La falla del Port esclata, veniu, que esteu convidats, i d’aquesta forma es relata, que els ninots prompte estaran plantats.

REPTE SUPERAT ANY RERE ANY

TORNEM...

EL REPTE DE TROBAR MÚSICS (LA MÚSICA CACAFÚ) Francisco Crespo i Llopis

La festa fallera i la música sempre han anat de la mà. Que seria d’una Presentació sense el pasdoble valencià, d’uns premis sense We are the Champions o una cremà sense El Faller. La música és una part essencial de la festa i així s’ha demostrat en la nostra Comissió al llarg dels 40 anys d’història.

Moltes han sigut les seccions que ens han fet ballar i riure al llarg del temps. Cançons com Abrilesco o el Samba Brasil ens feien ficar els pèls de punta i eixir a pegar bots sense adonar-nos-en, també convertint en fallers als músics que les interpretaven.

En 1989, el president i delegat de Junta Local Fallera de la Comissió, Enrique Hermán i Paco Crespo, es presenten al musical de la banda Santa Cecília a la recerca d’una secció de músics per a la falla. Després de diverses conversacions s’aconsegueix que ens envien uns xics jovenets per a Falles. A poc a poc i al llarg de 8 anys, aquests xics es convertiren en una secció que és recordada per tots els fallers d’aquella època guardant una estima que hui en dia encara està present. Ells són la Penya Cacafú, més que músics grans amics i fallers de la Comissió.

Al llarg d’aquells anys va sorgir una amistat més enllà de la relació falla-músics, eren com uns fallers més que sense ells ens faltava alguna cosa. Moltes han segut les anècdotes i els moments que ens han donat, com participant en la Processó de l’Escala sense parar de tocar, en qualsevol moment cridar-los i vindre amb els instruments en la mà, conduint marxa enrere des de Sueca i encastant la furgoneta en la porta del Casal, acompanyant-nos en la repartida de tortades, eixint com a actors

en el teatre o portant i plantant el monument faller. Però un dels fets més divertits va ser en les falles del 89. Eixe any va ploure durant els tres dies de falles i clar està, les festes es feien dins del Casal. Un faller, que anava llarguet durant aquests dies, es tacà els calçotets, no els va ocórrer altra cosa que agarrar-los, penjar-los en un pal de fregar i fer l’acte de jura de bandera. Tota la falla passà per sota de la “bandera” mentre ells tocaven marxes militars. Aquest acte quedà en el record com “La jura dels calçotets cagat”.

Per on passaven, arrasaven. En les despertades pujaven a les cases de les falleres majors tocant sense parar i com no, esclafint totes les copes de vidre que hi havia al seu voltant pel retrò del bombo, a propòsit o no ho feien tot pols!!!!!! També tenien el seu puntet humà que es va demostrar a la Cavalcada de Festes Majors de 1991 on varen veure que una Comissió fallera es quedava sense músics, no dubtaren en partir-se i així les dues falles tingueren música.

Any a any anaven fent-se un lloc en el nostre cor i cada vegada que entraven al Casal era sinònim d’alegria i festa, malgrat que després de tants anys i grans moments toca dir adeu. Aquests xics que vingueren jovenets anaven aprovant oposicions o trobant feina i cada vegada era més difícil ajuntar-se, fins que al dinar de Sant Josep de 1996 ens deien adeu on ens regalaren un quadre, quadre que hui en dia segueix penjat en el nostre Casal.

La PENYA CACAFÚ són: Adrià Palomares, bombo Xavier Caballero, trombó Gostí Lledó, caixa Juan A. Serrano, saxo alt David Tur, caixa Francesc Castro, saxo tenor Jordi Peiró, plats J. Antoni Bou, saxo tenor Xavier Fabra, trompeta Xavier Llopis, clarinet Jordi Artés, trompeta Francesc Buenrostro, clarinet Julián Donet, trombó Després de parlar amb ells i de dedicar-los aquestes paraules, em quede amb una frase dita per ells mateixos: “En la Falla Port entrarem i eixirem per la porta gran, conservant grans moments i, el més important, grans amics.”

Esperem que algun dia ens retrobem i recordar velles històries perquè la música va relacionada amb el nostre món i de música, els Cacafú, saben molt. Gràcies, amics, per eixos moments i cuideu-vos molt que prompte ens retrobarem en el Port!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

REPTE BALLAT

SI AQUESTA FALLA, NO HI HA FALLA Elena i Maria González i García

Estiguem o no d’acord, cal assumir que si hi ha un verdader repte per a una comissió fallera és EL REPTE ECONÒMIC. La base sobre la qual es sosté tota una falla és l’economia. Si aquesta falla, no hi ha falla. I no sols en parlem del monument. Si l’economia falla no hi ha menjar, no hi ha beguda, no hi ha festa, no hi han activitats, no hi ha casal, no hi ha llibret, no hi han flors, no hi han coets, no hi han músics, no hi ha plantà... Si l’economia falla, desapareix la falla.

I és que aquest és un repte molt, però que molt complicat. Són pocs els malabars que es fan des de la delegació de tresoreria per intentar arribar amb solvència econòmica suficient per acabar un exercici, però sobretot per començar-ne un nou.

Dur endavant la delegació de tresoreria d’una falla és com estar en una continua carrera d’obstacles en la que mai saps el que et vas a trobar. Per començar, confies, amb tota la bona voluntat, que qui et precedia ha deixat «el saquet plenet» per iniciar el nou exercici amb calma i tranquil·litat, podent quedar bé i oferint el millor des de l’inici a la comissió. Però prompte te n’adones que no és així, que els teus predecessors ho han fet molt bé perquè les xifres no han fallat però que «el saquet no està prou plenet». Així que toca donar la cara i afrontar el que et ve, que no és ni més ni menys que aconseguir solvència econòmica suficient fins i tot de baix les pedres.

Te n’adones que la vida està més cara, per tant necessites més diners. Et diuen que

l’artista faller vol cobrar més, per tant necessites més diners. Te n’assabentes que els músics de l’exercici anterior no poden vindre i els que hem llogat són un poc més cars, per tant necessites més diners. Iberdrola tampoc t’ho posa fàcil i decideix pujar la llum, el banc cobra més comissions i com no el lloguer també puja, per tant necessites més diners. A més a més, l’Ajuntament aprova noves mesures de seguretat que comporten noves inversions econòmiques, per tant necessites molts més diners.

I és que una falla és una entitat viva i evoluciona dia a dia, al ritme de la societat, per això aquest repte és tan complicat de dur endavant perquè els números mai quadren fins els final de l’exercici.

Estar al capdavant de la delegació de tresoreria no és plat de bon gust per a ningú, ja que sempre cal tenir el «no per càstig».

Cadascuna de les passes que fas endavant ha d’estar molt pensada, meditada i consensuada perquè baix la teua responsabilitat estan, no sols els diners de totes les persones associades sinó el fet de dur la festa endavant i que res no falle ni falte. A més a més, en moltes ocasions cal descarar-se per trobar eixa solvència econòmica que es necessita, bé siga mitjançant les persones associades, buscant col·laboració externa, creant i pensant activitats, realitzant rifes, loteries i sobretot intentant mantenir el mateix nombre de fallers i falleres tot l’any.

Per tot açò i més, si la delegació de tresoreria hagués de tatuar-se un lema podria ser «el que pugues fer tu, no ho dones a fer» i es que en una falla menuda tot cos-

ta el doble, literalment. Som poques mans per a tota la feina que cal dur endavant i no en queda d’altra que estalviar, utilitzar molt l’enginy i desenvolupar un fum de facetes que de ben segur la majoria no eren ni conscients de tenir-les. Què fa calor al casal? Doncs es fan ventalls: es solventa el problema, estalviem energia i tal volta encara guanyem uns pocs dinerets. Que es necessita decorar el casal? Doncs qualsevol donació de casa serà ben rebuda i a més a més amb caixes de cartró i un parell de bosses de fem es fan meravelles. Que fer dos viatges per a plantar és un sobrecost? Doncs ja busquem furgons o cotxes de fallers, d’amics, d’associats, del veí del 4rt... per poder-los portar.

I es que, no ens podem oblidar que en una falla menuda les tres erres són imprescindibles: Reciclar, Reutilitzar i Reduir. Reciclar: res es tira ni desapareix del casal fins que mínim passen 10 anys. Reutilitzar: tot tindrà utilitat així ho trobés junt al contenidor del fem o en mal estat. I última, però no menys important, Reduir. Aquest és el secret: quan menys gastes, més tens.

Per això aquesta delegació, mai estarà prou agraïda amb totes aquelles persones que col·laboren desinteressadament per fer que aquest repte puga superar-se cada any com són: el nostre grup de col·laboradors i col·laboradores, que sempre estan ahi per oferir-nos el seu suport, tots els comerços que ens patrocinen o es publiciten i com no, a tots els fallers i falleres que cada any paguen les seues mensualitats,

compren totes les rifes, loteries i articles diversos amb l’escut de la falla, acudeixen a totes i cadascuna de les festes i activitats que es realitzen, posen de forma desinteressada la ma d’obra en tot allò que poden i obrin les portes de les seues cases i de les dels seus familiars per ajudar.

No voldria acabar aquest article sense fer una última plegaria a tota la comissió: Per favor, no odieu a la delegació de tresoreria, no són l’enemic! Sols volen acabar l’exercici faller i no fallir en l’intent. El repte econòmic no és un repte individual, de tots depén que la festa puga continuar quaranta anys més.

SER UNA FAMÍLIA FALLERA Mª Carmen Hernández i González

Ser faller és un privilegi, poder gaudir dels nostres monuments, festes i casal és alguna cosa que suposa una despesa per part dels fallers. Quan aquesta despesa es multiplica per quatre, la cosa es torna un poc més difícil, però sempre aconseguim fer malabars per a continuar gaudint junts dels nostres monuments, festes i casal. Òbviament, en l’àmbit econòmic és una cosa difícil, ja que no és simplement pagar les quotes, sinó que també s’ha de tenir en compte el cost de la indumentària, els menjars al casal, les disfresses... És a dir, suposa un sacrifici durant tot l’any.

D’altra banda, sempre il·lusiona el fet de poder arribar a falles estrenant alguna peça nova. En el nostre cas, sent quatre no es pot deixar per a l’últim moment, sempre s’intenta aprofitar les rebaixes o buscar alguna alternativa més econòmica i que permeta anar fent front als pagaments de forma més gradual al llarg de l’any. Tot i això, veure l’emoció d’algun de nosaltres lluint la peça nova t’ompli d’alegria, ja que veus reflectit el treball i esforç de tot un any.

Arriba la setmana fallera i la nostra casa pareix una botiga oficial d’indumentària valenciana, faldes amb els cancans en les cadires del menjador, un burro amb els jupetins i les camises, la taula plena d’adreços, espardenyes, calces, pantalons...

Tot pel mig. Un autèntic caos. Encara que tot açò val la pena per poder veure any rere any l’estampa dels quatre junts lluint la indumentària tradicional de la terreta.

Al cap i a la fi, ser una família fallera més que un repte, és un privilegi. Significa compartir passió per la indumentària tradicio-

nal, compartir milions d’actes i moments junt amb la nostra comissió, sentir orgull per veure com cada un de nosaltres ha representat a la falla en cert moment...

Però sobretot significa compartir l’estima per la festa de la nostra terra.

REPTANT AL BANC Fredy Juan i Marín

Crec que el món de la banca, de com el van conèixer els nostres pares a com el coneixem hui dia, no tindrà res a vore en no molts anys.

Tots els sectors estan en constant canvi, però pot ser que el sector bancari siga dels que s’està veient a més canvis vertiginosos en els darrers anys. L’opinió pública ha canviat la percepció dels bancs i les caixes.

Algunes de les entitats que hi havia al mercat fa uns anys ja no existeixen, la rutina dels empleats no és la mateixa, l’exigència a què se’ls sotmet tampoc i la forma de relacionar-se entre l’entitat i nosaltres els clients també ha canviat.

Per començar, un dels canvis més significatius és que s’ha reduït notablement la xarxa de sucursals amb la qual cosa porta també la reducció de plantilla. Això fa que perquè el model de negoci siga viable aquest ha d’anar cap a un menor nombre de sucursals. I una cosa que sí que ens toca i molt la moral és la pujada en nombre de comissions que patim ja siga per fer ús de la retirada d’efectiu en caixa, fer una transferència immediata, etc. I no oblidar-nos que s’endureixen els requisits que hem de complir per eximir-nos de les comissions. I per no haver de pagar comissions ens obliguen que si has de tenir la nòmina domiciliada, que si has de contractar una assegurança, que si pla de pensions, etc.

Fusions, fusions, fusions i absorcions. Això està a l’ordre del dia als mitjans de comunicació. Més digitalització i més Apps. Ja

no ens relacionem amb el banc com ho veníem fent.

M’agrada molt la sèrie “Cuéntame cómo pasó” i recorde uns capítols on ens van ensenyar l’impacte social que van suposar els primers caixers automàtics. A la sèrie ens van posar allò com si fora una situació de ciència-ficció, com?, que una màquina em donarà diners amb un tros de plàstic? Hui ho veiem del més normal, però si ens parem a pensar en el canvi que va suposar això en el model de negoci bancari va ser crucial. Per a mi, hui dia crec que estem vivint més o menys una cosa semblant als nostres dies de la mà de les apps, la digitalització, i la internalització de les relacions entre banc i client. Les entitats dediquen quantitats de diners al perfeccionament i desenvolupament de les seues aplicacions per permetre que puguem fer tota l’operativa que necessitem sense haver d’anar a les oficines.

Això és el que ens espera d’ara endavant, haver de fer totes les operatives a través de les apps o telefònicament. El futur al sector bancari ja va arribar. Tenim alguna manera de reptar la banca? Absolutament cap, ja que com bé diu la dita: la banca sempre guanya.

TREBALLEM JUNTES

L’ARREPLEGÀ, UN ACTE PER A RECOLLIR DINERS

TOTS TIREM COL·LAB

AGRAIMENT ALS COMERÇOS COL·LABORADORS

M UNA MA I BOREM

AJUDA EXTERNA PER PODER PLANTAR

MA D’OBRA GRATUITA: FALLERS MONTANT LA CARPA

PRIMERA DESFILADA DE MODA FALLA DEL PORT

EL REPTE DE MANTENIR EL GRUP D’INFANTILS Carolina Vicente i Hernández i Denise Bustos i Nácher

Pot ser estar a càrrec del grup d’infantils és una de les experiències més boniques que pots tindre com a fallera adulta.

Recorde quan era sols una xiqueta. Els primers records que em venen al cap de la falla es troben als berenars de les vesprades de falles. Si faig l’esforç, puc tornar a sentir aquella il·lusió d’aplegar al casal a veure als meus amics de la falla, eixos que solament veia uns pocs dies a l’any però que quan estàvem junts pareixia que no havia passat el temps. M’enrecorde molt dels jocs i de les activitats, dels entrepans, dels pastissos de xocolate i de les llepolies que ens donaven com a premi si guanyàvem algun concurs.

Recorde acabar la vesprada i no voler tornar a casa perquè volia seguir en els meus amics tirant coets a vora riu...

Però, sobretot, recorde a aquelles xiques fent la feina que fem nosaltres ara, cuidant-nos, assegurant-se de que ens acabarem tot el berenar, fen-nos jocs al carrer...

D’alguna manera elles son les responsables de que aplegarem a aquella setmana amb il·lusió, amb ganes de gaudir les falles a la Falla del Port.

Es per això que diem que és una de les experiències més boniques, però també podem assegurar que és una de les més dures i complicades, ja que sabem que recau sobre nosaltres el gran pes de que eixa setmana isca tot perfecte i siga tan especial per als xiquets i xiquetes de la falla, com ho va ser per a nosaltres.

Ens passem moltes setmanes abans de falles intentant quadrar-ho tot perfectament, buscant noves idees per a les activitats i els jocs, intentant adaptar els berenars per a tots els gustos i per a tot tipus d’al·lèrgies i intoleràncies…Quan arriba l’esperada setmana fallera sempre és un poc caòtica.

Tots els dies comencem amb un dinar a la falla normal que acaba amb tot el grup de festes infantil (i de no festes) a la cuina fent entrepans o bossetes de llepolies. Jocs que no acaben d’agradar i desemboquen en un quadre que és pintat amb guix a la vorera del carrer. Tornar a casa plenes de farina de passar-nos tota la vesprada preparant la perolà (l’activitat més esperada) i un milió d’històries més impossibles de resumir sobre el paper.

Podem dir doncs que estar a càrrec de les festes dels infantils sempre resulta un poc complicat, doncs ja sabem que són un públic molt “exigent”. Aconseguir que es passen tota la vesprada entretinguts i que ho gaudisquen, sempre es una feina un tant difícil. Però tot i això, crec que al final la recompensa sempre és enorme. Quan arriben les vesprades de jocs i et trobes amb tots els xiquets i xiquetes de la comissió gaudint al màxim, sense gana de tornar a casa (com ens passava a nosaltres) i esperant amb ànsia el dia següent per tornar al casal és en eixe moment quan realment te n’adones de que tot l’esforç ha pagat la pena.

No hi ha cap mena de dubte quan vos dic que arribar als més menuts de la falla,

aconseguir que gaudisquen de la nostra festa i que troben un lloc on estar a gust i divertir-se, és la major de les recompenses per a una fallera de cor, que ho ha viscut des de ben menuda.

Volem aprofitar aquest escrit per agrair a la delegació actual d’infantils tota la feina que fan per mantenir en peu el futur de la nostra falla; i com no a totes les persones que algun dia han portat endavant aquesta delegació i és convertiren en referent per a nosaltres quan érem ben menudes.

PASATEMPS “Aniversari feliç” és el lema del nostre monument infantil d’aquest any i volem que sàpigues tot allò relacionat amb una festa d’aniversari i com no, amb el dia de la plantà. Resol els següents passatemps i de ben segur que el dia 16 de març, ja tindràs tanta experiència en la matèria, que ningú et podrà bufar l’orella!

1. SOPA DE LLETRES Sabries trobar totes les paraules relacionades amb una festa d’aniversari a la següent sopa de lletres?

PARAULES AMAGADES AMICS

DESIG FESTA ESPELMES INVITACIÓ GLOBUS PASTÍS REGALS

2. RELACIONA Relaciona les següents paraules amb els dibuixos corresponents.

En acabar pots pintar-los.

PASTÍS

INVITACIÓ

GLOBUS

REGAL

ESPELMA

SEMPRE PUNTUALS A LA CITA Elena González i García

Durant aquelles setmanes del març de 2019, gaudíen de la festa com els que més.

La majoria arribaven a les cinc de la vesprada al casal i quan tocaven les vuit ploràven perquè no volien anar-se’n a casa. Les rinyes amb les mares i els pares eren el “pare nostre de cada dia” i la veritat,cal reconèixer, que feia goig escoltar-los renegar perquè volien més i més. Que a gust se’ls veia!

Estaven a un pas, a un parell de dies, de veure la seua falleta plantada al carrer, lluint com la que més. A un parell de dies de vestir-se amb la nostra indumentària i omplir els carrers amb la simpatia que els caracteritza. Per a molts era la primera volta, doncs encara no havien conegut les falles en el seu màxim esplendor. Quina il·lusió tenien cada volta que en parlaven!

Però de sobte tot es va paralitzar. El casal d’un dia a un altre es va buidar i les rialles que tot ho omplien, es van apagar com les llums de la nostra llar fallera aquell maleït dia de març.

Però no patiu. No patiu per res. Que si un fet ens ha quedat clar en tot aquest temps, és que TENIM UNA COMISSIÓ INFANTIL DE MATRICULA D’HONOR. Tots junts ens han demostrat que són falleres i fallers de sentiment, doncs lluny o prop, amb indumentària o sense, amb el casal obert o tancat, han continuat ahi, al peu del canó, gaudint de la nostra festa amb tot allò que se’ls ha proposat, de la millor manera possible.

Xefs, artistes fallers, professionals de la pi-

rotècnia... amb vosaltres hem tingut de tot! i no sabeu com ens haveu alegrat des de les vostres cases, els dies de confinament i sense falles.

En Octubre de 2021, oficialment el casal va reobrir les seues portes. Les llums es van prendre de nou. I com no podia ser d’altra forma, ahi estàveu vosaltres, com si els temps no hagués passat, puntuals a la cita com cada any. El vostre somriure ara estava «emmascarat» però els vostres ullets us delataven. Tornàveu a la vostra casa, al vostre casal i estàveu feliços i radiants.

Gràcies papàs i mamàs perquè sense vosaltres aquesta comissió infantil de matrícula d’honor no seria possible. Gràcies per seguir remant junt amb tots nosaltres i ajudar-nos a fer front a la tempesta. Per seguir endavant. Per ser part fonamental i deixar que els vostres fills i filles siguen part d’aquesta gran família fallera que és la Falla del Port.

9 D’OCTUBRE 2021 - TORNEM AL CASAL!

CAMPIONAT FUTBET CADET JLFC 2021 GYMKANA PEL BARRI

CONCURS DE DISFRESSES VIRTUAL

MASCLETADES A CASA

DECOREM EL NOSTRE ARBRE DE NADAL

MISSATGES D’ESTIMA DES DE CASA

PORT-XEF A CASA!

FESTA NIT DE LES ÀNIMES 2021

VISITA DEL PARE NADAL A LA FALLA

LA CULTURA, UNA NECESSITAT BÀSICA PER A SEGUIR SENT FALLA Rebeca García i Pérez

Com tots bé sabeu les activitats culturals de Junta Local Fallera ha sofrit als darrers anys un augment de participació considerable. La implicació de les diverses comissions ha estat present al llarg de tots els exercicis fallers, i per conseqüència, portar endavant la delegació de cultura suposa un grau d’exigència i responsabilitat important.

Tenint en compte que desenvolupar un càrrec és un fet altruista i sense cap remuneració econòmica, són molts els fallers i falleres que fugen de portar-lo endavant.

Dit açò, cal recalcar que la cultura és part fonamental de la festa i de les nostres arrels les quals no devem abandonar de cap manera. Hem de ser conscients i sabedors que la continuïtat per la lluita i la visibilitat dels nostres costums és un dret dels valencians i dels fallers així com, una obligació pel que fa a ser responsables de continuar amb aquesta tasca de vegades laboriosa, però també que ens ha d’emplenar d’orgull per ser conscients que està a la nostra mà fer partícips als més menuts de la importància del fet que aquestes activitats seguisquen portant-se a terme en els anys vinents. És per això, que anime a la comissió més jove a recollir el relleu, ja que, són els que més eines tenen, i poden aportar una onada d’aire fresc a la cultura i a la promoció de la nostra llengua, als nostres costums, a l’art sobre l’escenari d’un teatre, en definitiva de totes aquelles activitats que s’esdevenen al llarg de l’exercici faller.

Ser faller és divertir-se, però també inclou l’esforç i constància de treballar per la falla, d’invertir temps, de tenir preocupacions, de viure un ritme frenètic fins que per fi arriba el moment de veure reflectida cada tasca ja siga escriure un llibret, organitzar un acte, encarregar-se de crítiques, d’activitats infantils, de realitzar cartelleria, de tot allò que necessitem per a ser el que som: una festa que gira al voltant de la nostra llengua.

Brinde l’oportunitat i espere que aquest prec siga una realitat i les generacions futures siguen conscients que les falles són cultura i la cultura és una necessitat bàsica per a seguir fent falla.

EL REPTE DE SEGUIR FENT UN CORRECTE ÚS DE LA LLENGUA Rebeca García i Pérez

Les falles són festa i la festa fallera va lligada a les nostres arrels, a allò que els nostres avantpassats ens han deixat en herència, al cap i a la fi van lligades a la nostra cultura.

La cultura engloba una amplia gamma de sectors tals com la música, la gastronomia i com no podria ser d’altra forma, la nostra llengua valenciana.

La llengua ens ve donada de forma natural de pares a fills de iaios a nets i és eixa relació tan estreta entre família i llengua la que ens proporciona el fet de poder afirmar que el valencià és la nostra llengua materna.

No obstant això, la parla popular ha patit algunes variacions al llarg de les dècades anteriors i alguns castellanismes i barbarismes es varen incloure com a costum a l’hora d’expressar-se al nostre dia a dia empobrint el que és el nostre patrimoni lingüístic.

Veritablement, el fet de l’ensenyança a les escoles i instituts de la nostra llengua d’una forma adient, ens deixa lloc a recuperar la forma correcta d’ús de la nostra amada llengua.

Aleshores? Per què seguim fent errades quan ens comuniquem entre nosaltres? És cert que és difícil modificar els mals costums adquirits al llarg de tota una vida, però també és una realitat que cada vegada amb més assiduïtat veem correccions entre els mateixos amics, els fallers i també amb altres generacions que no tingueren la gran sort de poder estudiar la nostra llengua i la seua correcta escriptura i parla.

D’altra banda el món faller també ha anat adaptant-se i involucrant-se amb l’ús correcte de la llengua sent així el càrrec de

cultura més protagonista, amb un grau de responsabilitat molt important dintre de les comissions falleres.

Si bé, a les diferents comissions s’executen activitats al llarg de tot l’exercici totes elles són creades al voltant de l’ús correcte de la nostra llengua materna i totes aquestes activitats són valorades pels jurats de concursos que Junta Local Fallera amb gran implicació aposta per dur a terme cada any, amb un incentiu clar: premiar a les falles que més dedicació i temps inverteixen en mantenir la nostra cultura.

Així, alguns concursos que Junta Local Fallera de Cullera porten endavant any rere any són la Promoció del Valencià, activitat que està remunerada amb una subvenció econòmica i per la qual la majoria de comissions realitzen un gran esforç cada exercici.

Altra activitat que envolta la llengua és la participació en el llibret faller, algunes comissions porten a terme vertaderes obres d’art al voltant de temes específics sempre amb un impecable gust per la utilització del valencià.

La realització del concurs de teatre dona pas a la llengua en el mitjà audiovisual, és a dir, on s’exposen els diàlegs amb una qualitat important donant lloc a la utilització de frases comunes, dites o acudits i on es veu la gran riquesa de la qual disposa la nostra llengua. És per tot això, que devem seguir lluitant per seguir exercint la nostra missió respecte a la utilització correcta del valencià i transmetre eixa importància als nostres menuts que són el futur de les falles i de tot allò que envolta i porta la nostra tradició.

7

EL REPTE DE NO TENIR BAIXES Rebeca García i Pérez

Amb la situació que ens acompanya a hores d’ara, és realment complicat animar al col·lectiu faller a seguir formant equip i és gràcies a les persones que creuen certament en el que és la nostra festa fallera pel que les comissions falleres estan podent seguir endavant.

Les falles són festa i part fonamental d’eixa festa són els fallers i falleres, que es deixen la pell fent avant amb les despeses que comporta el pagament d’una quota, una quota que d’altra banda, s’ha vist reduïda a l’últim exercici en compensació a l’absència d’actes i d’altres activitats que a qualsevol altre moment de bon grat s’hagueren portat endavant. És per aquest motiu que aconseguir que els fallers no es donen de baixa és un altre dels reptes que se’ns mostren a hores d’ara.

Que els ànims estan en decadència és una realitat, tal volta pel sentiment de culpabilitat i de responsabilitat individual que se’ns ha imposat a la situació actual, és a dir, alguna cosa tan habitual per a nosaltres, com reunir-nos i compartir la nostra gastronomia, mostrar activitats al voltant de la nostra cultura poden derivar en contagis involuntaris cosa que juga en contra de la nostra idiosincràsia respecte a la festa fallera.

Les falles estem per tant, en una situació crítica que ens situa en perill de baixes massives la qual cosa, es traduiria en una pèrdua de membres a la comissió que en qualsevol de les circumstàncies no ajuda a portar a terme la nostra tasca que no és altra que fer arribar a generacions futures l’essència del que representa la cultura i

totes aquelles icones que formen part de les nostres tradicions gastronòmiques, culturals…

No hem de deixar morir les falles, no hem de deixar a l’oblit una festa que s’ha proclamat com patrimoni immaterial de la humanitat cosa que ens deu emplenar d’orgull, de portar com a insígnia les falles per tot el món de ser el que som, el que sentim, el que ens representa.

No obstant això, volem agrair a la nostra comissió per resistir aquests dos anys al costat de la seua volguda falla. Per seguir creent en la nostra tradició, perquè som part de la idiosincràsia de les falles perquè un dia tal volta més prompte que tard aconseguirem viure unes falles com les que tots amb tanta malenconia recordem. Simplement GRÀCIES.

EL REPTE D’ARRIBAR AL DIA 19 Rebeca García i Pérez

Les falles també són festa, una festa de la qual volem viure fins l’últim moment i ahí està el repte d’arribar al dia 19 de març, dia de Sant Josep, data en la qual conclou la festa fallera amb la cremà de les falles.

Tal volta qui no haja experimentat les falles dintre d’una comissió pensarà que les falles se celebren tres dies a l’any, però realment les falles i els actes i activitats que es desenvolupen al llarg de les setmanes prèvies són un entrenament d’alt rendiment per als membres d’una comissió fallera.

Realment una falla està contínuament en moviment pràcticament tot l’exercici faller, és a dir, des que es crema la falla el dia 19 de març i es convoca la reunió per tancar l’exercici fins que arriba el moment de cremar la falla de l’any següent. És un cicle, on l’engranatge no para de funcionar en cap moment. És per això, que és important treballar al llarg de tot l’exercici i és la junta directiva qui té la responsabilitat de dur a terme les tasques pertinents.

D’altra banda en circumstàncies prepandèmiques la comissió fallera compagina junt amb junta local fallera diverses activitats i actes a mesura que transcorre l’exercici faller.

No obstant això, és a partir del mes de gener on l’activitat fallera pot sofrir el punt més alt d’activitat, ja que comencen els concursos d’esports, com puguen ser el parxís, dòmino, truc, pic i maneta, entre d’altres, així com, culturals, concurs de teatre, llibret, poema satíric …

El grau d’implicació comença a ser exponencial i els fallers dediquen el seu temps a la comissió a la qual pertanyen.

No dic cap falsedat si dic que és exponencial, ja que a partir del mes de febrer tots els caps de setmana estan oculats amb una ajustada agenda d’activitats per a fallers i representants de les comissions falleres.

Amb l’arribada del mes de març podria dir-se que el casal és la nostra llar, les cases particulars sols són per a descansar i poder anar a canviar l’equipatge de batalla, bruses, polars i d’altres equipaments fallers formen part de la nostra forma de vestir diària.

Tot això se sintetitza amb els treballs, estudia i d’altres obligacions de la vida quotidiana de cada faller, però són més les ganes de falles i tot el que la festa porta amb ella que l’esgotament físic.

Amb l’arribada de la “setmana fallera” que a hores d’ara són al voltant dues setmanes, el cau faller és un formigueig continu de fallers i col·laboradors.

Al matí, és el denominat i conegut per tots, com a casaler l’encarregat de revisar que tot a dintre de la nostra llar roman en ordre, ha de traure conters, revisar les càmeres, vigilar que no ens falte de res i voldria aprofitar per a recalcar la importància i el sacrifici que porta aquest càrrec i no només la setmana fallera sinó durant tot l’exercici.

Com anava contant entrat ja el migdia, comencem a arribar carregats de les cassoles amb el menjar que delicadament hem preparat per a veure si podem aconseguir el títol de campions dels diferents concursos que van realitzant-se cada dia com puguen ser: concurs de lasanya, pizzes, Arròs

al forn, concurs de postres, tot molt adient per a la dieta, encara que en acte de remordiment també fem un concurs d’amanides per suplir els excessos.

Cal destacar el concurs de paelles al carrer, coincidint habitualment l’endemà del tren faller o desfilada de disfresses, on el nivell de participació és gran i on fallers, col·laboradors, veïns i d’altres persones vinculades a la falla formen germanor i posen cura en aconseguir un ambient d’harmonia que mentre escric aquest article trobe a faltar enormement.

Arribat aquest moment el temps passa molt de pressa, tot s’accelera i les festes temàtiques com puguen ser la festa del “Rocío” que ja és tradició a la nostra falla, anuncien que l’arribada de les falles és ja una realitat.

D’entre mascletades televisades o grupets de gent que acudeixen a la plaça de l’Ajuntament de València, comença el conter enrere per al que per a mi és cada dia més el moment podríem dir “top” de la festa el dia de la plantà, on gran part de la comissió té una participació notable cosa que, em meravella any rere any. Amb un pressupost ajustat i pocs recursos l’enginy i gràcia dels fallers i falleres aflora i la imaginació emprén el vol per a poder mostrar a la barriada i a la resta de comissions idees i conceptes al voltant de la falla per optar a premis com interés turístic, crítica local i enginy i gràcia.

M’encisa la implicació de tots vosaltres i el nivell va augmentant a mesura que passen

els anys. Sou falla, sou festa i sou grans, a tots els que feu possible aquest moment us donem les GRÀCIES per crear màgia.

Superada la plantà que de vegades acaba a hores intempestives, i passada ja la nit d’albades, ens enfonsem en l’últim esprint els tres dies de falles on el faller intenta traure forces d’on no hi ha per poder sobreviure sense morir en l’intent. De vegades, la son juga males passades, perdent algun dels moments més mítics d’eixe exercici i sent el boca a boca el recurs més demanat per ficar-se al dia. Algunes d’eixes anècdotes, són tan gracioses que son motiu de recompensa durant el dinar del dia de Sant Josep, sent ja tradició, les recompenses del tercer dia, així que, ja sabeu, aneu amb compte que hi ha mil ulls vigilant per captar el moment en el qual tu pugues ser premiat el tercer dia de falles.

Després de la cremà i alguns plors, cosa que ja també és tradicional, conclou la festa i l’esgotament físic és notable, però ningú vol que la festa acabe, així que alguns grupets segueixen per la ciutat veent cremar altres falles.

L’endemà ve el sentiment de “baixó” el cos no dona per a més, però al nostre record queda un sentiment de nostàlgia, de trobar-se a faltar després de conviure junts tantes setmanes, de pensar que altre any les falles han acabat obrint pas a un nou cicle a un nou exercici.

ENTREV

VISTES

ENTREVISTES

VALERIA SEBASTIÀ (16 anys): Qui és el faller més veterà de la falla?

que havíem de tancar el retrovisors dels cotxes per poder passar.

PACO GRAU (54 anys. Faller més antic de la falla a hores d’ara): En estos moments soc jo el faller més antic. Tenia 14 anys quan em vaig apuntar i ara tinc 54; en aquell moment no existia el grup de cadets, directament passàvem d’infantils a adults. Jo vinc d’un barri molt popular de Cullera i amb 14 anys necessitava despegar-me un poc dels meus pares i se’m va ocórrer que la millor forma era apuntar-me a una falla que estigués a l’altra punta del poble, ben lluny del Raval encara que quan vaig aplegar quasi tots els fallers eren majors que jo i de joves sols estàvem altre xic que ara ja no és faller i jo.

P.G: Hi van haver dos anys molt crítics a la falla on part del monument ens va caure a mitat de la Partida mentre traslladàvem els ninots. El president no parava de plorar però després guanyarem el tercer premi els dos anys.

QUAN ES VA FUNDAR LA FALLA, QUANTS FALLERS HI EREN? PACO GRAU: Calcule que seriem sobre 50 o 60 persones i uns 30 o 40 infantils. Eren els primers anys de la falla; era una barrià nova formant-se en Cullera, estava tot quasi per urbanitzar; el parc que està on plantem, no hi existia; a més quan plovia es plenava tot d’aigua i no teníem un lloc fixe, anàvem d’ací cap allà.

PODRÍEU CONTAR-ME ALGUNES ANÈCDOTES DIVERTIDES QUE RECORDEU? JAVI CRESPO (35 anys, actual Casaler i Delegat de Junta Local Fallera): El meu primer any de cadet vaig anar, per primera vegada, en els més major a recollir falla perquè jo era l’únic cadet en aquell moment a la comissió, però quan vam aplegar l’artiste no estava, així que jo em vaig quedar a les portes del taller amb altre faller mentre la resta tornava al casal.

Aquest any era el XX aniversari, la falla era molt gran i vam quedar tercers. Bo, esperant a que tornaren els fallers i l’artista, nosaltres dos ens posarem a beure i el pitjor es que no ens adonarem que els fallers ja estaven allí recollint els ninots, se’n van anar i nosaltres dos ens quedarem allí sense dur falla. Encara sort que hi havia més viatges a fer i en el següent ja participarem. He de dir que la falla era tan gran

LORENA MARÍN (43 anys, actual Secretaria de la falla i Fallera Major l’any 2009): L’any que el meu cunyat Alfredo va ser president, jo i la meua amiga Vane tornàvem del ball del Mercat, cap a les quatre o les cinc del matí, i tinguérem la idea d’entrar a la falla infantil per furtar uns ninotets que hi havia molt guapets però estava vigilant la falla la senyora “Ballera” i ens va pillar, ens “asustarem” molt i ens en anàrem corrent mentre ella ens pegava crits. Però el millor va vindre al dia següent quan la “Ballera” li va dir al meu cunyat que la seua dona havia estat a les quatre del matí furtant ninots de la falla i el meu cunyat de seguida va saber que no era la seua dona sinó jo qui havia estat furtant.

Així que ens pillaren de seguida.

L.M: També recorde que quan era infantil Tono venia a casa a cobrar la quota de la falla una vegada al més, tenia un paperet i posaven un “sello” com a que hi havíem pagat. Per a mi eixe divendres que venia a cobrar era una gran alegria perquè volia dir que sí que era fallera.

QUI VA FUNDAR LA FALLA? P.G: Jose Rubén Agud Francés va ser el primer president però fundà la falla Salvador Trull Maravilla “Boro” en un quiosc de llepolies on està ara el parc. Ell motivà a tot el barri nou a fer la falla.

L.M: Fundaren la falla i de seguida un grup de dones, entre elles ma mare, Luisa, Ana... moltíssimes dones del barri feren un grup com el que ara coneguem de col·laboradores i es disfressaven i tot P.G: La falla, al ser menuda, agraïa molt que tota esta gent aportara dinars, sopars i es volcara en la falla perquè eren de mol-

ta ajuda.

QUIN ÉS EL DIA MÉS ESPERAT PER A TOTS ELS FALLERS? FREDY JUAN (37 anys, actual Tresorer i ex President): Jo crec que és el primer dia de falles.

P.G: Jo crec que en esta falla el dia més esperat és el dia de la Plantà Mª CARMEN HERNÁNDEZ (Actual Vicepresidenta Primera i Ex Presidenta 2013): Jo crec que és el primer dia perquè és quan vas en moltíssima il·lusió i ací en Cullera és un dia molt especial.

L.M: I la despertà del primer dia, és el millor, que anem tots, és el millor del món.

EN QUIN ANY VÀREU COMENÇAR EN LA FALLA? J.C: En l’any 1986, quan vaig nàixer P.G: Jo l’any 1984 L.M: Jo en el 1988/1989 F.J: Jo en 1983 o 1984 M.C.H: Jo el mateix any que Lorena.

HEU NOTAT ALGUN CANVI DE LES FALLES D’ABANS A LES D’ARA? TOTS: SIIIIIIIIIIII

per a disfrutar dels vestits, per anar a tots els actes. I hui en dia, la gent jove sols vol beure, polar i vaquers; res de misses i als actes mes seriós no es vist ningú. I això no hauria de pedres.

QUINS PREMIS GUANYAREU L’ANY DE PRESIDENTS? F.J: El Segon premi als dos monuments.

M.C.H: També tinguérem el segon als dos monuments, però per a mi l’orgull més gran va ser que tota la comissió m’ajudà en tot allò que vaig demanar. Va ser un any de crisi, érem pocs fallers, baixàrem quotes... però la gent va respondre molt be.

P.G: Per a mi el premi el vaig tenir al casal i de premi al monument guanyarem el quart, encara que per a mi el premi no és el més important perquè no reflecteix el que ha segut tot l’any. Per a mi el meu any va ser fenomenal.

L.M: Efectivament, més que el premi el més important és la unitat de la falla.

LA FALLA HA GUANYAT ALGUN PRIMER PREMI? F.J: La primera vegada que guanyarem el primer en la Infantil va ser quan jo vaig ser President Infantil, en 1994.

P.G: Un canvi brutal.

M.C.H: Quan va ser Carolina, la meua filla, també guanyarem el primer a la Infantil.

M.C.H: Abans les falles eren per a vestir-te,

L.M: Exacte, jo era la Fallera Major eixe any

i guanyarem el segon en la Gran.

QUÈ SIGNIFICA PER A TU EL CONFETI?

F.J: Crec que l’any 1999 també guanyarem en la Infantil i en 2010.

(Tots riuen)

L.M: Cal destacar que ara hi ha seccions però els anys que estem dient guanyarem el primer premi de tota Cullera, perquè no hi havia seccions. L’any de Fredy la falla la portaren a la matinà per que ningú la veguera.

QUINA ÉS LA FÓRMULA PER SER TAN ANYS FALLERS? J.C: La gent, estar a gust. Jo el dia que no estiga a gust deixaré de ser faller. Jo he estat des que vaig nàixer, els meus pares m’ho inculcaren i m’agrada mantenir-ho.

P.G: Açò cadascú ho du dins. Jo soc del Port, soc del Port i soc del Port. Ser faller és un sentiment.

L.M: A mi d’este casal hem trauran amb els peus per davant. Jo fins que em muiga seré fallera. Jo tinc una vida normal i una vida fallera i tinc la meua família fallera, així que no puc deixar de ser fallera. La falla es du al cor.

F.J: Jo un poc com diu Paco, com que estem tots sempre units i estem a gust en la falla... A més tota la meua família han segut fallers.

M.C.H: La falla és com una segon família.

Jo no m’ubicaria en altra falla.

AQUESTA PREGUNTA ÉS PER A FREDY:

F.J: Significa alegria, emoció i ganes de passar-ho bé. He de dir que quan tiràvem confeti després ens quedaven a netejar.

P.G: La festa del confeti és perquè abans teníem un local on el taulell era molt esvarós i Fredy, com per les nit “patinàvem” molt, va pensar que tirar confeti era la solució. Va ser una mala solució jugar amb el confeti però realment deixàrem d’esvarar-nos.

M.C.H: El matí següent, quan va vindre la dona que netejava, volia que li pagàrem les hores dobles per la feina que li costà deixar el casal net.

ALGUN REPTE QUE PENSEU QUE ENS QUEDA PER SUPERAR? J.C: Molts.

M.C.H: Cada any hi ha reptes que superar. Encara que crec que el repte que ens queda per superar, hui per hui, és superar aquesta pandèmia que està suposant molt de sacrifici però n’estic segura que la superarem.

P.G: Per a mi el major repte que hi ha és seguir tots junts.

L.M: Per a mi el repte és que la gent no es done de baixa i siguen pacients. Que continuem tirant del carro com hem fet fins ara i seguim endavant.