7 - Itineraris

26 A llò ideal seria fer una ruta dels rellotges de sol i dels seus emplaçaments per conèixer no sols els edificis, sinó també les característiques de cada comarca, de cada població i de cada indret, és a dir, del conjunt històric i monumental, sense que hi manqués el factor humà.

Llavors aconseguiríem, segurament, una guia on s'ajuntarien a la geografia marcada pels emplaçaments dels rellotges de sol, la història, les vivències i, a la vegada, les tradicions. Però és indubtable que tota la informació que podríem recollir i traslladar a aquestes planes superaria àmpliament l'espai previst i, encara que pensem que els rellotges quedarien més ben descrits i més definits dins del seu propi escenari, hem de sacrificar alguna part i hem de limitar-nos a allò que fa referència estricta a l'objecte del llibre. Estem segurs, d'altra banda, que els aficionats que, interessats per les pistes que dóna aquest llibre, voldran anar a veure o a fotografiar els diversos exemplars que esmentem, gaudiran, també, contemplant tota la resta d'elements que donen caràcter a la majoria de masies, ja siguin els finestrals gòtics, les portes adovellades, les torres de defensa, els pujadors del cavall, les inscripcions a les llindes i tants d'altres detalls que tenen , no sols un valor artístic, sinó un contingut humà.

Can Dalmau , d e la Cellera de Ter.

Per tal d'oferir al lector un mostrari digne i, dins del possible, la descripció d'aquests rellotges de sol, i, també, despertar en ell l'interès per la visita, potser el camí més fàcil i còmode hauria estat triarne uns quants de cada comarca, els que es troben en millor estat o que tenen alguna característica especial.

Hauríem format una selecció que no hagués deixat de ser, al nostre entendre, una discriminació. Perquè suposaria renunciar, d'entrada, als nostres propòsits d'intentar que es conservin els que hi ha i que es recuperin aquells que, pel seu estat actual, corren el risc de desaparèixer, i de despertar,

si és possible, l'interès perquè se'n facin de nous, afermant aquesta vella tradició de la nostra terra.

En aquest camí de recerca n'haurem deixat més d'un i més de quatre. Tampoc no pretenem una relació de la totalitat, sinó dels que ens han estat més assequibles. D'altra banda, el factor espai, tan decisiu com el factor temps, ens obliga, tal com hem dit, a unes esquematitzacions imposades per les circumstàncies.

En funció de tot això, oferim aquest aplec de rellotges de sol a partir d'uns itineraris per les nostres comarques gironines, començant per Girona ciutat. Ben entès que hi ha comarques

Ca n'Ordis, de Crespià. Veïnat de Ventolà, de Ribes de Freser.

que tenen molts més exemplars que altres i que els itineraris no sempre són fàcils d'emmarcar o delimitar i menys encara de fer coincidir en un sol capítol. Veurà el lector que, en principi, s'han confeccionat itineraris per comarques, però que, sovint, s'han hagut de fraccionar per raó d'espai.

Així, doncs, anem a donar una volta contemplant els rellotges de sol de la ciutat de Girona, de la seva comarca -el Gironès-, de la Selva, del Pla de l'Estany, de la Garrotxa, del Baix Empordà i Alt Empordà, del Ripollès i la Cerdanya. Els accidents geogràfics -muntanyes com Rocacorba, les Gavarres, el Montseny o el Pirineu, rius com el Ter o l'Onyar, el mar, l'estany de Banyoles-, o testimonis monumentals -el romànic, per exemple-, ens serviran de referència i ens ajudaran a donar nom i cohesió als itineraris triats.