Diari de Sant Cugat 002

•3i?à

ELS

CANTONS

PERIÒDIC INDEPENDENT D'OPINIÓ, INFORMACIÓ I SERVEIS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS Diumenge, 31 de gener de 1993 Any1.N°2 Preu. 100.-

FJSiíKlhlt

de Periodistes de Catalunya es constituirà a Sant Cugat

[El Partit < Socialista de Sant Cugat, demanahl marió diana

# * # #

El proper 6 de febrer el Centre Borja acollirà l Assemblea ver decidir la constitució del nou sindicat

-'Ot·-

L'Ajuntament demana competències sobre l'edifici del Parc Torreblanca •*

W

T*7,^S^EIS1

W

'

'%f

FOTO ESTUDI

•m - :^f.vffM*

LABORATORI

PROFESIONAL

X,

•"•tm ^•siai

Ora. Cerdanyola, 38 08190 SANT CUGAT Tel. 6 7 4 0 9 71

C/. Valldoreix, 64 08190 SANT CUGAT Tel. 6 7 4 45 4 5

i

del Comerç i Serveis j a pàgines interiors j

2

ELS 4 CANTONS

S

E

R

V

E

Farmàcies deTorn 3 1 - 1 - 9 3

«al

Dilluns

Dimarts

Dimecres

Q1

H 1

2

3

Riera

Llorens

Cullell

Avda.Beringuues Alfons Sala. 46

Dr. Murillo, 1

Sta. Maria. 27

P.Diputació, 1

Telf.674 04 83

Teff.674 04 30

Telf. 674 15 31

Telf.674 03 64

Dijous

Divendre

Dissabte

Diumenge

4

5

6

7

Beringues

Salavert

Domènech

Teixidó

Avda. Alfons Sala. 46

P. Sant Magí. 50

R. Celler, 97

Telf. 674 04 83

S. Rusirïol, 38 Telf. 674 06 45

Telf.674 35 53

Telf. 674 77 49

Dilluns

Dimarts

Dimecres

Dijous

8

10

Cullell

9

Salavert

Domènech

Diputació. 1

Avda. Alfons Sala. 46

Pg. Sant Magí. 50

Teixidó R. Celler, 97

Telf. 674 03 64

Telf. 674 06 45

Telf.674 35 53

Telf. 674 77 49

Divendres

Dissabte

Diumenge

Dilluns

Amb aquesta secció de "US C O N V É S A B E R ' , p r e t e n e m difondre una mica més l'educació preventiva contra el foc en tots els àmbits: la llar. l'escola, el taller, la fàbrica, etc... i ens sentirem ben satisfets si aquestes petites orientacions de prevenció us poden ajudar.

Moltes vegades, quan es tracta d'un petit incendi o accident sese massa trascendència. els consells que us donarem poden solucionar el problema però... iCOMPTE! els conats d'incendi poden revestir una major importància, aleshores, les nostres orientacions NO PODRAN SUBSTITUIR MAI LA INTERVENCIÓ DELS BOMBERS. En diferents articles, tractarem temes variats: incendis, electricitat. prevenció d'accidents a la llar, etc.

f i i

15

Beringues

Llorens

Salavert

Dr. Murillo. 1

Avda. Alfons Sala. 46

Santa Maria, 27

S.Rusinol, 38

Telf. 674 04 30

Telf. 674 04 83

Telf.67415 31

Telf. 674 06 45

Riera

PROTECCIÓ CIVIL DE SANT CUGAT INFORMA DEL QUE. 'US CONVÉ SABER'

11

13 14

12

*ít M f ! f 1 i ! '' í i í *! I í » T t ff t í «

I

1

i l

El dissabtes tot el dia i els diumenges al matí. i També resten obertes I la Pinto de Valldoreix i la Serret de Mira-sol. •

1

i

DIUMENGE. 31 GENER 1 9 9 3

S

Consells de Prevenció

1 5 - 2 - 9 3

Diumenge

Oi

I

CURSETS DE SOCORRISME CREU ROJA SANT CUGAT DEL VALLES-RUBI 8 de març - Rubí 7 de març -Sant Cugat 20 de septembre - Rubí 15 de novembre - Sant Cugat

Horari: de 20,30 h. a 22 h. de dilluns a divendres.

Durada: 1 mes. (els interessats adreceu-vos a l'oficina local, situada al carrer Sant Juli, 2 o bé truqueu al tel. 674 2383.)

i

SERVEIS

ENTITATS

•Ajuntament 589 22 88 •Bombers Bellaterra 692 8080 CAP. 589 11 22 • Catalana de Gas 725 29 44 i Sabadell i •Correus 674 7096 - Creu Roja (St.Cu^at) 674 12 34 •Creu Roja(Valldor.) 674 24 59 • Dispensari) Floresta)67476 15 • h m . Loeal Menor

674 27 19

699 18 92 •ENHER(Rubí 589 12 26 F.E.C.S.A. 67419 34 • F.F.C.C. 674 05 25 • Funerària 911543 47 04 • Greenpeaee 674 }} 71 •Grua •G. Civil (Mira-so 67423 79 67466 96 • Jutjat • Protecció Civil - Policia Municipal

092

Policia Nacional Taxis Ràdio Mòbil Valldoreix SAUR (Aigües)

6747612 674 09 97 35811 11 6741111 674 12 43

LTILS H.Clínic H.Sant Pau H. Bellvitge H.General de C.

4546000 347 3133 335 70 11 589 12 12

H.Vall d'Hebron H.Sanüoan de Déu Unitat Coronaria Aeholics Anònims Tt". de l'Esperança • Inf. Carreteres • lní. Aeroport Inf. RENFE • Inf. Port • Ass. Consumidors OMIC

427 2000 2034000 2481040 31777 77 4144848 204 2247 478 5000 4900202 31887 50 26845 67 5893188

•ASDI • Casal d'Avis S.C. Llar d'Avis Parroq.

- Club Muntanyenc • Coral La Unió •Esbart S.C. • Grup Sup. Inmigrants • RADIO.S.C. •TELEVISIÓ. S.C. • TOT

6753503 674 52 15 58905 98 67453% 674 10 06 675 2652 674 93 14 6755959 5891486 67486 61

ELS 4 CANTONS Telf. 58915 90 • Fax 674 38 71

ELS 4 CANTONS

SOCIETAT

DIUMENGE, 31 GENER 1993

Cent anys del naixement de J.V.Foix El nen que tenia un cor de xocolata i nata

"SANT CUGAT S'IDENTIFICA PEL SEU BON COMERÇ" MANIFESTA JORDI SIMÓ, PRESIDENT DE LASSOCIACIÓ DE COMERÇ.

EMMA ANSOLA

MONTSE SANT.

F

a cent anys, en un poblet de cases baixes i torres grans, hi va néixer un nen.

Bé, això és normal, em direu. És que aquell nen no era com els altres. Perquè tenia un cor... Tenia un cor de xocolata, mel i nata.

Tothom es va amoïnar molt.

Què podria fer, un nen, amb un cor així?

A la petita vila tothom era comerciant, i un comerciant seriós té el cor de sang i de carn, no pas de mel i nata.

L'àvia , que, en sabia un niu, va trobar la sol.lució: El farem pastisser.

I així, el xiquet va anar a l'escola i, tot estudiant, tot estudiant, va descobrir quelcom de màgic. Un tresor fantàstic, Va descobrir les paraules.

En tenia moltes, molt ben guardades en una capseta.

Un dia, va trobar la paraula més bonica de totes. La que més va estimar.

Era el Català.

El català li va fer un petó dolç a la galta i ell la va estimar ben endins del seu cor de mel, xocolata i nata.

Des d'aquell dia, el noi, va jugar sempre més amb les paraules, i com que el català el tenia molt a dins del seu cor,

les paraules, sortien dolces i tendres.

I, poc a poc, va esdevenir poeta.

Amb els anys, aquell noiet, fou un gran poeta.

L'únic pastisser poeta: J.V. Foix.

3

E

l President de Sant Cugat Comerç, en Jordi Simó, es pronuncia sobre la recent enquesta que l'Ajuntament de la nostra ciutat va realitzar. ..."Sant Cugat té una població forània, amb unes tendències comercials pre-adquirides i per tant l'adaptació a la ciutat suposa un temps. És obvi donc, que l'enquesta reflecteixi aquestes dades que són prou interessants, correctes i molt encoratjadores".

Fent referència a la nova targeta de crèdit ens manifesta ..."ha tingut un bon acolliment per diversos factors; primer perquè el nou habitant cerca la manera d'arrelar-se a Sant Cugat, i la targeta és una representació de la nostra ciutat; i segon, els avantatges de comprar amb la targeta són molt amplis.

Sobre el tema polèmic d'el nou

Impost d'Activitats Empresarials (IAE), en dóna la seva opinió: "...Personalment, com a president de l'associació diré que aquest nou impost afectarà el comerç, i el tribut ha estat infortunat, ja que ha vingut en un moment en el qual hi ha una pressió generada per la situació econòmica del país. Malgrat que no deixa de ser un increment fiscal, Sant Cugat es troba en una franja on l'augment no representa una pressió molt elevada.

Tanmateix, intentarem que en futurs exercicis no sigui més fort."

Com afectarà la nova llei reguladora dels horaris comercials aprovada per la Generalitat?

L' associació haurà de treballar fort per tal que ningú no es trobi desplaçat, estudiarem les diverses situacions i actuarem en conseqüència als informes aportats.

La masia Torreblanca podria convertir-se en museu

FOIX, EL POETA PASTISSER

J

o sóc filla de Sarrià, i recordo que de petita, els diumenges al migdia, compràvem un tortell a la pastisseria de Can Foix. Els estius, els menuts, compràvem "polos" de llimona o taronja.

Molts cops, a la rebotiga, hi havia un homenet calb, amb una taca a la templa i sempre vestit amb "trajo" i corbata.

Mai no em va semblar vell ni jove. Ell era el "pastisser", i era màgic.

Ell, feia miracles amb nata i xocolata, i nosaltres els petits, l'admiràvem i el repectàvem.

També ens feia una certa por ja que, quan a casa seva, al carrer de Setantí, cridàvem i esvalotàvem, sortia enfadat i ens escridassava, però més tard, ens

donava llaminadures i caramels.

Un dia, vaig trobar per casa meva un vers. Era complicat i estrany, però em va impressionar molt, perquè encara avui el recordo.

La mare em va explicar que l'havia escrit el senyor Foix, i així vaig saber que a més de pastisser, en Foix era poeta.

Foix era l'home que sabia fer versos amb paraules i amb pastissos.

A Sarrià, sempre fou primer pastisser i després poeta, i és per això que el recordo tan proper, tan meu, i tan màgic.

Foix, el pastisser poeta de Sarrià i de Catalunya.

gràfiques celler, s.a.

Rbla. Celler, 91 - Tel. 674 01 66 Vic, 11 - Tel. 589 37 02 08190 Sant Cugat del Vallès

L

'Ajuntament té la intenció de restaurar l'antiga Masia Torreblanca, actualment en estat ruinós, per convertir-la en museu. Segons Joan Aymerich, el projecte de remodelació quedaria redactat aquest any, i les obres podrien començar l'any vinent, sempre que les condicions econòmiques siguin favorables.

La Masia Torreblanca, abandonada i força deteriorada, quedava fins no fa gaire a la perifèria del nucli urbà. Les darreres obres que s'han fet a la zona de Torreblanca, però, han fet que es trobi en la zona d'equipaments culturals de la ciutat, al costat dels cinemes, la biblio-

teca i el centre cultural.

La restauració i transformació en equipament cultural de l'edifici ha estat sol·licitada anteriorment per diverses entitats, com l'Agrupació Amics de la UNESCO Sant CugatValldoreix.

Si aquest projecte arriba a materialitzar-se, la masia Torreblanca es convertiria en el primer museu de què disposaria Sant Cugat L'Ajuntament encara no ha decidit quin tipus de museu s'instal.laria a l'edifici. Recordem, pel que fa a aquest tema, que també hi ha sol·licituds per convertir l'antiga fàbrica Aymat en museu del tapís.

4

ELS 4 CANTONS

SOCIETAT

DIUMENGE, 31 GENER

1993

Es presenta una nova publicació a Sant Cugat, "Gausac"

" CAN BUFA " " S'arreglen culs però... de cadira"

Gausac és una revista semestral que publicarà estudis erudits sobre diferents aspectes de Sant Cugat.

X.B. na nova publicació periòdica va ser presentada el passat divendres 22 a la sala d'actes de la Casa de Cultura, que era plena de gom a gom. Es tracta de la revista Gausac. una iniciativa del Grup d'Estudis Locals, grup formal per h i s t o r i a d o r s que

U

va. més que no pas erudita, i emprarà un llenguatgerigorú;però prou entenedor com perquè sigui de tàcil lectura per al públic general sense coneixemenLs especialitzats.

Tot i que en aquest primer número la part més gran dels continguts són històrics, el Grup d'Estudis Locals vol que la re\ista sigui oberta a d i t'c -

paraula Reyes Fontanals, un dels m e m b r e s del Grup d ' e s t u d i s L o c a l s , qui va explicar les característiques i els objectius del grup i de la revista. Reyes Fontanals va agrair públicament a LAjuntament de Sant Cugat la seva aportació, axí com l'artista Joan Tortosa (qui va

havien fet treballs de recerca i investigació a l'Arxiu M u n i c i p a l . L'any 1991 es constitueixen en grup i acorden, entre altres projectes, e m p r e n d r e la p u b l i c a c i ó d'una revista on poder publicar els resultats de les seves recerques. Sorgeix així, i gràcies també a l'ajut econòmic de L'Ajuntament, el projecte de la revista Gausac (aquesta paraula, escollida per la seva eufonia, és el nom original de la Vall de Sant Medir). Els seus continguts seran tant els treballs dels components del grup com les col·laboracions alienes, i les portades seran obres d ' a r t i s t e s de Sant Cugat, fetes especialment com a col·laboració amb la publicació.

rents disciplines (sociologia, geografia, economia, literatura...). Tampoc pretenen limitar-se e x c l u s i v a m e n t als temes santeugatencs. Tot i que aquests seran el nuncli central dels continguts de la p u b l i c a c i ó , no r e b u t g e n publicar treballs d'abast més universal que tinguin prou interès.

A l'acte inaugural va fer la presentació de la revista el c a t e d r à t i c d ' h i s t ò r i a de l'Universitat Autònoma de B a r c e l o n a i veí de Sant C u g a t s e n y o r Borja de Riquer, qui va dir en el seu discurs que Sant Cugat està vivint un procés de normalització cultural al qual Gausac contribueix. Va destacar que, per causa del baix nivell de lectura en català (al principat es ven un llibre escrit en català per persona i any, va assenyalar) el repte més gran a que s'encara la revista és el d'aconseguir un nombre prou elevat de lectors. També va destacar la importància de la iniciativa en un moment que ell va qualii'icar com "d'esmorteïment d'iniciatives".

Seguidament va pendre la

fer la portada d'aquest primer e x e m p l a r ) el p u b l i c i t a r i Ramon Grau i el catedràtic Borja de Riquer per les seves col·laboracions respectives en el projecte.

El darrer en prendre la paraula va ser l ' A l c a l d e Joan Aymerich, qui va parlar de la coincidència entre els projectes del Grup d'Estudis Locals i la v o l u n t a t p o l í t i c a de l'equip de govern que ell presideix per fer conèixer entre els santeugatencs, i especialment entre els nou vinguts, les arrels i els orígens de la seva identitat col·lectiva i h i s t ò r i c a . A y m e r i c h va reconèixer que aquest tipus de publicacions és difícil que es facin sense ajut institucional, i va enumerar un seguit de publicacions anteriors que l'Ajuntament havia propulsat, on es parlava de la història i les tradicions santeugatenques. Aymerich va cloure el seu parlament, com ja és habitual en ell, afirmant que Sant Cugat té una identitat pròpia i negant que sigui o pugui esdevenir una ciutatdormitori.

EMMAANSOLA

J

a fa vint-í-set anys que en Ramon Guix treballa en el camp de l'artesania realitzant, entre altres tasques artístiques com la pintura i el tapís, tota mena d'objectes des de prestatgeria, cadires fins qualsevol cistell, catifa, estora, espardenya ...etc . Tot això ho confecciona a partir de matèries vegetals ( vímet, jonc, boga, palma ) i amb les seves mans com única eina de treballar.

L'ofici li ve de lluny, en Ramon s'hi va ennavegar mentre ja de petit veia l'habilitat dels seus pares, encara en el quefer, traginant amb jonquera, salenca o vímet.

Més, tan bon punt adquirí I' aprenentatge s'instal.là a Sant Cugat, a la casa coneguda com " Can Bufa" mot provi

nent de les bufes que l'amo d'aquell temps sovint suggeria als treballadors que intentaven escapollir-se de la feina.

Com artista, en Ramon Guix ha utilitzat el seu mestratge per realitzar qualsevol activitat sempre relacionada amb l'esmentada artesania.

Diuen que la fi remata l'obra i així confeccionà, fa uns anys, la vestidura d'un gegant popular pels cantons de França, tota feta, és clar, de les seves matèries preferides.

Actualment, i malgrat els mals de cap vol continuar a primera fila, fent allò que li agrada més, ja sabeu, arreglant culs però recordeu són de cadira, cadireta, butaca, poltrona, trona, seti, tamboret, banc, escambell, sofà, divan.

Carrer La Torre, 16 T l f . 6 7 4 0 7 4 1 Sant Cugat del Vallès

OcsefruUsl SERVEI GRATUÏT A DOMICILI >M ( U . V UuNC PAL Í ' F R F SAN EAHA^A 123 V t 589 44 81 38190 San: Cjgdl de Va (es

REGALS c/Valldoreix, 23. Tel. 674 93 35 . SANT CUGAT DEL VALLÈS À

Segons els seus promotors. aquesta revista neix amb els objectius d'omplir el buit de publicacions culturals que pateix la vila. apropar el patrimoni històric i cultural a tots els sectors socials de Sant Cugat i p r o m o u r e la defensa d'aquest patrimoni.

Per tal d'aconseguir aquests objectius, la revista té una decidida voluntat divulgati

SOCIETAT

DIUMENGE, 3 1 GENER 1 9 9 3

Moció aprovada per tots els grups municipals contra les manifestacions de xenofòbia i racisme APROVADA EN EL PLE ORDINARI DEL 19 DE GENER DEL 1993

E

n els darrers mesos hem estat testimonis d ' a c t i t u d s i manifestacions d'intolerància arreu d'Europa.

Han adquirit un primer pla de comportaments xenòfobs, d'odi envers determinats estrangers i, anant un pas més enllà, comportaments obertament racistes. A l ' E s t a t e s p a n y o l aquestes actituds ja s'han cobrat una víctima (novembre del 1992).

La història europea recent, fa només una cinquantena d'anys, ens ha mostrat a bastament la magnitud que pot adquirir aquest comp o r t a m e n t quan entra a formar part de la ideologia d'Estat. Això ens obliga a estar amatents perquè la xenofòbia i el racisme no

adquireixin proporcions d ' a b a s t més g e n e r a l . A Catalunya, que històricament ha estat una terra de pas, hem de ser especialment sensibles a aquest fenomen. Davant dels que procedeixen d'altres cultures només és possible una actitud, l'acceptació i la tolerància.

Per això aquest Ple municipal manifesta: - Que els emigrants que avui arriben a casa nostra, especialment procedents del Magreb, no són culpables de la seva situació.

La causa d'aquesta emigració cal cercar-la en la situació sòcio-econòmica dels països d'on procedeixen.

- Aquesta situació requereix ser abordada en un triple sentit: * Desenvolupant progra mes d'acollida. Aspecte especialment important en els moments de recessió

e c o n ò m i c a que estem vivint. * E d u c a c i ó contra la xenofòbia, com aspecte fonamental per construir una cultura de tolerància. * Apostar a fons per al desenvolupament dels països generadors de migracions.

Per tots aquests motius, aquest Ple aprova els següents ACORDS: 1. Donar c a r à c t e r de declaració institucional a la part expositiva d'aquesta Moció.

2. Encoratjar i oferir el suport i n s t i t u c i o n a l a aquelles entitats i associacions del nostre municipi i, particularment, al Grup de Suport als Immigrants, que porten a terme campanyes en la línia del que s'apunta en aquesta Moció.

3. Fer a r r i b a r a q u e s t a Moció a totes les entitats i associacions santcugatenques.

ELS 4 CANTONS

5

SANT CUGAT "BY NIGHT" RUTH CASALS

N

o he escollit aquest títol per semblar modern, ni tan sols per ser original. L'he escollit únicament perquè s'adiu als meus propòsits, igual que ho faria un guant.

Què passa les nits de festa i caps de setmana a Sant Cugat? Es pot començar quedant als Quatre Cantons o a un bar per a prendre "algo". Fins i tot es pot anar a sopar triant entre variades ofertes.

Però després, quan comença la nit, ja no saps on anar.

Malgrat que la nit és jove, els joves de Sant Cugat no saben què fer ni on anar, per no repetir cada cap de setmana la mateixa història.

Tres possibilitats Sant Cugat ofereix a nivell de diversió nocturna tres tipus d'ambient: el de discoteca, el "pub" d'adults, o el bar de les cerveses. Allò que per a uns està bé, per a

altres és massa car.

O si no t'agrada per la música, no t'agrada per l'ambient. I el problema està en la manca de diferents opcions per a poder triar; et queixes, però t'aguantes.

Els joves a partir dels tretze o catorze anys comencen a sortir i no tenen gaire poder adquisitiu, ni mitjà de despalçament. i , Q u e n a n de fer? No hi ha cap servei públic de transport nocturn, no hi ha cap local polivalent per a organitzar qualsevol tipus d'activitat; en definitiva: no hi ha ambient.

Encara que pugui estar bé sortir i trobar-te amb tota la gent coneguda, i poder parlar amb tothom perquè els coneixes a tots, no és motiu per no pensar en la mala oferta que fa anys que tots aguantem sense que es faci res per a millorar-la.

Dimiteix el número 2 d'Esquerra Republicana a Sant Cugat REDACCIÓ

X a

#M

~>

/4y»*nct v©£ m^#tfe*iíV ÜHÍ pnuvimhs eyuMiírétt //

avier Codó Sastrada, que va ser el segon a la llista d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a les passades eleccions municipals, va presentar la seva dimissió com a membre de Texecutiva del partit, "per causa de les discrepàncies que mantinc amb la direcció local", segons explica en una carta adreçada a aquest periòdic.

A la carta, que porta data del 19 de gener de 1993, també comunica que aquell mateix dia havia presentat la baixa del partit. "No vull ser co-responsable de decisions com les preses en l'afer Valldoreix, ni d'actituds prepotents vers la qüestió nacional i vers la marginació premeditada d'antics membres del partit.

David Sempere, responsable de l'executiva d'ERC a Sant Cugat, no ha volgut pronunciar-se sobre aquesta dimissió. Qui sí que ho va fer va ser l'Alcalde Joan Aymerich. En assabentar-se del text de la carta, a la roda de premsa posterior al ple del dia 19, va comentar que aquesta dimissió li semblava una actitud responsable.

6

O P I N I Ó

ELS 4 CANTONS

Un encreuat de cultures Sempre les intoleràncies han portat problemes. El domini d'un poble sobre un altre ha estat el comú denominador en els afers de la història de la humanitat* TAI.O

DIUMENGE, 31

GENER

1993

Aymerich, partidari que la Generalitat actuï en la crisi de l'Hospital General REDACCIÓ

L

a diversitat de cultures que s'han anat formant mitjançant l'estada dels diferents pobles, a tot el llarg del temps i arreu, han format arrels culturals diverses. estabilit/ant i constituint països naturals dins d'altres països.

Ni) podem perdre de vista que totes les societats han estat i estan formades per homes i dones amb llurs errors i encerts. bs per això que els errors i ambicions d'uns pocs. han servit llur propi profit i han propiciat la incultura i avasal lament dels pobles. ( i l l e n c s , lluites pel poder, riquesa, tot això sempre ha estat controlat per unes minories, ja siguin sen\ ors feudals. cav allers. reis. cacics. eclesiàstics, dictadors. elc. etc. La resta del poble durant molls d'an\ s. no hem tingut m vot ni \cu: excepte anar a les guerres per a defensar uns interessos alhora de tots. Ln realilal, només d'uns pocs.

Ln la pròpia construcció d'Lspanya i durant segles, algunes de les cultures predominants han estat educades en el camí de les veritats absolutes, doctnnaries. centralitzades, sinistres i algunes àrees del país, encara la la impressió que no han evolucionat i continuen seguin! aquesta filosofia, cosa que s'ha ano menat la defensa de Ics tradicions.

Històricament el tipus de participació. influencia política, cultural, social i econòmica ha csiat |troti nul.la. Això no justifica que un poble no lluiti per ocupar el lloc adient que creu que li correspon, com es el cas del poble cal.lla.

Algunes àrees no han estat habiluades a lenii iniciatives per a desenvolupar-se per si uiaieiws. Tant se val. sembla a hores d'ara. que esperin una solidaritat convertida en sub veneio de capital públic per a solucionar llurs problemes.

Les coses no es solucionen potenciant rivalitats entre autonomies. Avui és possible pesar, per exemple, que el senyor Rodríguez lbarra. Cap de l'Autonomia d'Extremadura,

no conegui la seva història ni els orígens dels problemes que encara arrosseguen actualment.

LI que sembla, és que aquest senyor hauria de mossegar-se la llengua i abans de dir bajanades. caldria qtie estudiés positivament la marxa i desenvolupament de la resta d'autonomies, inclosa la catalana, per veure què en podia treure de profit per al seu poble.

C a l d r i a dir aquest senyor que Extremadura. en el seu millor esplendor, participà i restà influenciada per la descoberta d'Amèrica Malauradament. les riqueses obtingudes de L e x p o l i a c i ò dels probles americans. arribaren via marítima. a la gran capital de Sevilla, i caldria saber llurs repercussions per què varen servir i a qui varen repercutir. 'ois els pobles han tingut l'oportunitat de

L

'Alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, ha declarat als mitjans de comunicació que confia que l'Hospital General de Catalunya trobi la fórmula a d e q u a d a per s u p e r a r la seva crisi e c o n ò m i c a .

L'Hospital té un deute pendent de uns vuit mil milions de pessetes aproximadament, dels quals dos mil corresponen als proveïdors i sis mil als càrrecs financers.

El passat divendres 22. després de la presentació de la revista Gausac, Aymerich va dir que la Generalitat "segurament haurà de fer alguna cosa perquè aquests equipaments moderníssims (els del HGC) no hagin de tancar". En la seva opinió, l'Hospital és una instal·lació que "no pot tancar" per la pèrdua que suposaria no disposar de les places hospitalàries (750 llits, dels quals n o m é s 250 són d i s p o n i b l e s a c t u a l m e n t ) i les instal·lacions sanitàries que ofereix.

crear la seva base social, organització, cultuta. trobar l'explotació dels seus recursos, mitjans economies, i crear les vies de comerç per afavorir la seva pròpia evolució qualitativa i quantitativa per al benestar general de llurs ciutats, àrees, autonomies i països. ("al haver tingut la capacitat de crear | \ , u l c n t i c a solidaritat, que és la de treballar per al desenvolupament cultural de tot el poble. La pròpia història demostra que les classes dirigents no han estal gairebé mai solidàries amb llurs pobles, només han pensat en si mateixes.

L.s possible que la clau estigui en la perseverança de lluitar contra el desequilibri culturai i que el desenvolupament propi de les autonomies actuals hauria de passar pel reconeixement històric, sense recança, que som

-/éSTGM ^ U T Q IKMRN:IQM

lllla

comunitat d'anvls i cultures diferents. , formem un ventall plurinacional. Ls hora de no fer-se la víctima i col.laborar per una millor comprensió entre els pobles, amb l'autèntica solidaritat de reconeixement i respecte.

V t-l hCriFílflOAÜ U l l AUrOMÓVIi I M A D O ; ; nr

Ekposicion y Venta Rambla del Celler 39

DIMFCCIOM

Tel 675 32 57

laller Rambla del Celler, 79 Tel 674 73 56 06190 Sant Cugai del Vallés

r

CAVALL

FORT 4

SERVICIO OFICIAL

DIUMENGE, 31 GENER 1 9 9 3

OPINIÓ

EDITORIAL

ELS 4 CANTONS

A VOL D'OCELL

JOSEP M.CABRERIZO

ANNA CABASSA

per aquest "estrany" que tots tenim a les m ^v 'aquí a pocs dies, i a Sant Cugat, m Mes constituirà el primer sindicat nostres cases i que mai no demana permís M~^S de periodistes. Aquesta iniciativa per a parlar, ans el contrari, sempre acaneix després que aquest col.lectiu presenbem per callar nosaltres. Potser caldria tés el proppassat mes de novembre el seu començar-hi a pensar, ja que ens està fent Codi Ètic de la professió a Barcelona. canviar els hàbits i de quina manera.

Amb la modèstia que hem de tenir, els L·i nostra ciutat acollirà aquest esdeveniment que té com a objectiu donar suport que fem el periòdic "Els 4 Cantons", a la professionalitat del periodista davant volem que per damunt de la paperassa destaqui la informació i el dret a opinar, del ferotge desgavell que provoca la comque els nostres lectors ho siguin perquè petitivitat dels mitjans de comunicació, els motivi el que diem i el que puguin dir com també donar suport als drets de la ells. professió, tantes vegades malversats per interessos coaccionistes. És clar que amb bona voluntat no n 'hi Avui es pot sentir dir que el periodista té ha prou; farà falta que les fonts de la notíuna forma d'escriptura i dir les coses que cia ragin prou i no s'esmicolin en contra moltes vegades fan confondre els del dret que el ciutadà té a ésser informat. "papers " al mateix lector, i Quantes vega- Que la tolerància faci clara la informades llegint la premsa ens adonem que el ció i això serà, si més no, el que ens pot que ens estan oferint no és informació fer diferents als altres mitjans de comunisinó simple distracció?... "la notícia sencació. sacionalista en primer lloc..., la notícia interessant sempre davant de la important..., pits i sang, foto gran. I és que cada fnir a les mans el número l de la revista GAUSAC és tot un esdevenicop més la premsa es veu invadida per la ment important. Que un grup de "frivolititis" i la "televititis", i ja se sap ciutadans hagin pres la iniciativa de recoque tot allò que acaba en "...titis " pot provocar l' "avorrititis", i el que és pitjor, llir en un llibre fets històrics de la nostra terra i la nostra gent, amb la dedicació la "borreguititis ". que això requereix, ès francament perquè És clar que si preguntéssim als editors ens en sentim agraïts. què en pensen, potser ens diran que això és el que els lectors volen. Notícies entreTambé ens fa sentir il.lusionats, ja que podem veure el futur amb esperançat optitenidores i amb força paperassa, i sense misme, cara a preservar tot allò que fa oblidar que els col. leccionables facin el referència a la nostra història. pes mínim que justifiqui comprar el diari.

El periòdic Els 4 Cantons recomana lleCal preguntar-se, si el que fa canviar gir i guardar al millor lloc de la bibliotel'ordre de valors del periodisme no és els ca el número l de GAUSAC. gustos dels lectors, que de mica en mica estan essent dominats deforma submisa

L

7

7

es darreres esgarrifances que recorren l'espina dorsal d'aquesta illa de prosperitat que sembla ser Europa, estan molt relacionades amb la intolerància, que al llarg de molts segles ha produït guerres i enfrontaments entre els pobles. El racisme i la xenofòbia, malauradament, estan de moda. I estan de moda perquè vivim en una societat que públicament s'esgarrifa pels actes de violència perpetrats a tot Europa contra individus d'altres races, religions o cultures, però no obstant, amaga el cap sota l'ala quan li parlen dels gitanos del veïnat o dels marroquins del carrer de dalt.

La part "civilitzada" d'aquesta illa on regna la llibertat i la democràcia, també desitja la igualtat, però sense que cap element de l'exterior no vingui a destorbar-la, una igualtat que empara només els illencs o els que poden portar al seu paradís quelcom beneficiós, no mals de cap.

I continuen arribant als ports de l'illa pateres carregades d'individus diferents al patró illenc, i que són rebutjats com una rebava, per aquest motiu i perquè són dels que porten mals de cap. Els ports però, no és que siguin tancats, de tant en tant fan la vista grossa, i algun o altre iot desfila sense cap traba fins a l'interior.

Afortunadament encara queden dins l'illa persones que creuen en la igualtat, amb tothom, negres, grocs, jueus o budistes. Aquest és el cas de grups com el santcugatenc "Grup de suport als immigrants", sorgit ara fa dos anys i que actua ja en tot l'àmbit comarcal amb immigrants, als quals ajuda entre altres aspectes, en la formació professional, a nivell sanitari o jurídic. La seva tasca no és només esgarrifar-se davant la televisió, o posar el crit al cel quan s'adonen que la societat on viuen, cada vegada engendra més individus racistes. La seva tasca és passar a l'acció.

jecte, escoles privades per a tots els gustos i ideologies...

En fi, una ciutat moderna, superba, còmoda i agradable per a ser habitada per la gent amb diners de Barcelona i rodalies. ^,1 els santcugatencs? A pagar més impostos que els municipis veïns i a veure com els nostres fills, malgrat els habitatges protegits ja construïts i altres en

projecte, han de marxar del poble per formar la seva llar en altres indrets econòmicament més assequibles. i,Fins quan? La resposta la porta el vent.

Ah! El progrés i la "pela"...

Com molt bé diu la cançó d'un grup de rock del nostre poble: "Sant Cugat, Sant Cugat, que moderna que t'estàs tornant..."

RECORDS I IL·LUSIONS DOMÈNEC REVERTER

Q

uan jo era petit i vivia a Barcelona fer un viatge, amb el que s anomenàvem "tren de Les Planes", era una aventura al·lucinant. Un cop passat el túnel de Collserola s'obria un món meravellós de boscos espessos i magnífics que feia que la canalla romanguéssim muts i bocabadats. No anàvem, gairebé mai, més lluny de Les Planes, on a les típiques fontades ens trobàvem gent coneguda del barri, i mentre els pares feien l'arròs o costelles a la brasa, els menuts jugàvem a pilota o corríem amunt i avall pel bosc gaudint d'una meravellosa llibertat que ja en aquells temps no teníem a la gran ciutat.

Sempre recordo aquells anys llunyans i feliços quan viatjo per aquesta línia fèrria tan nostra i tan vallesana.

Sabíeu que és l'única línia en tota la península que té l'ample de via europeu? Un savi amb gran visió de futur, l'enginyer nord-americà Frank S. Pearson, que electrificà la indústria catalana el 1908, va projectar una línia fèrria moderna per apropar els grans nuclis industrials de Terrassa i Sabadell a Barcelona i, alhora, i a través de l'eix del Llobregat, comunicar aquesta rica zona tèxtil, que havia esdevingut la quarta més important del món, amb la resta del continent europeu. L'eix del Llobregat, que ha estat tants anys oblidat i que ara s'ha recuperat com a via alternati-

va d'introducció a Europa, ja havia estat previst per aquest preclar personatge. No va veure acomplerts totalment els seus projectes perquè morí en l'enfonsament del vaixell "Lusitània", l'any 1915, durant la Primera Guerra Mundial, però, entre altres coses, ens ha deixat els nostres trens.

Us imagineu que hi circulés l'AVE (Tren d'Alta Velocitat)? [Seria la pera! jNomés li faltaria això a la nostra benvolguda vila! Ja tindríem de tot: un parc central d'alt nivell, multicinemes, auditoris de música, biblioteques, una Escola d'Arquitectura, l'Arxiu Nacional de Catalunya, un institut públic de batxillerat bilingüe castellà-català, un altre en vies de normalització lingüística, un tercer en pro-

8

DIUMENGE:, 3 1 G E N E R 1 9 9 3

OPINIÓ

E L S 4 CANTONS

CARTES DELS LECTORS Els 4 Cantons M'agradaria manifestar la meva satisfacció pel desenvolupament cultural de la nostra vila durant aquests darrers temps.

Kns han construït el desitjat cinema, que enyoràvem des de feia tants anys, un auditori de música. una biblioteca de la qual esperem gaudir en un futur immediat, i ara, aquest diari.

Un fort aplaudiment per a aquest grup de gent que. amb tantes g a n e s i il·lusions han engegat aquesta tasca amb tots els problemes i entrebancs propis dels inicis, i amb tota la força que dona el saber que la teva actitud és important per a un col·lectiu.

Crec que aquest diari pot ser una manera de refermar la nostra identitat com a poble, una manera d'integrar els fugitius de Barcelona, perquè no pensin que Sant Cugat és solament un lloc agradable per tenir la torreta. sinó que és un poble per a viure, estudiar, comprar, fer esport i relacionar-se.

Penso que serà una finestra oberta a la polèmica,

al contrast d'opinions i que donarà vida i alegria a la vida local.

Felicitacions i que per molts anys puguem llegir Els 4 Cantons.

Yolanda Mongay

Els vestidors del futbol Senyor Director, Tenen tota la raó en qualificar de "tercermundistes" els \estidors del futbol; els meus fills són petits, i juguen en aquest c a m p , i han c o m e n t a t moltes vegades el malament que estan, i que fins i tot ara u l'hivern, no tenen aigua calenta per a dutxar-se.

Tot i això. voldria remarcar els bons entrenadors que tenen, sobretot els meus petits, són uns professors molt agradables que tracten els nanos. jo diria, com adults, i amb una paciència increïble; com en Pere amb els nanos petits.

Tots ells es mereixen tenir unes instal .acions més adients.

Sílvia Garcia

Dos veïns de La

Floresta,denucien ala Policia Municipal de Sant Cugat El passat dia 19 de gener a les 16 hores, quan arribàvem el meu home i jo a la nostra casa de La Floresta, ens esperaven 2 individus que apropant-se a nosaltres ens apuntaren amb una pistola i ens van cridar: "AL SUKLO. AL S U E L O , ABRAN LAS PIERNAS. NO SE MUEVAN".

Després ens van emmanillar i escorcollar. En cap moment s'identificaren com a policies, anaven de paisà. En dos cotxes ens van portar a les dependències de la policia municipal de Sant Cugat del Vallès, ja que es tractava de agents d'aquest cos.

Vam estar 7 hores tancats a la cuina de les dependències de la policia municipal, ja que no disposen de calabossos. fins que s'adonaren de la seva greu equivocació i ens posaren en llibertat.

El motiu de la detenció segons la policia municipal, era que nosaltres érem sospitosos d'haver: ENCANONAT UN

AGENT MUNICIPAL 1 ROBAR EL SEU COTXE PATRULLA (per fugir).

Davant d'aquest fets ens preguntem: (.Es correcta l'actuació de la policia municipal i és de la seva competència? (,Qui va ordenar la nostra detenció i amb quins fonaments'.' (',Per què no tenia coneixement d ' a q u e s t s fets la policia nacional?

M'agradaria que el cap de la policia municipal ens donés una e x p l i c a c i ó coherent de tot això i una disculpa.

Consol Pomar i Martin Harbour N.REDACCIO

En el m o m e n t de tancar la redacció, recollim la informació que ha fet Ràdio Sant Cugat sobre aquest afer: ... "L'Alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, obre un expedient informatiu per a esbrinar els fets sobre la detenció d'aquest veïns, i poder aclarir responsabilitats."

RECAUDADORES SIN SUELDO Como comerciante que soy. me indigno ante la propuesta del setïor Solchaga, cuando nos diee que estan estudiando medidas especiales para reactivar la economia, y espeeialmente. eentràndose en las pequenas y medianas empresas. Si hay que buscar medidas. es que algo no se està haciendo bien ,-,no?

El senor Solchaga nos manipula a su antojo como si fuéramos sus juguetes preferidos.

El comercio y la pequena indústria en este país da ocupación a mas del 90 por ciento de la población.

Somos los preferidos para la recaudación de impuestos. ya que se nos utiliza como si fuéramos meros funcionarios sin sueldo. ^, y a eambio. què recibimos ?

Los pequenos o medianos empresarios deberían ser los mas "mimados", ya que cuando sucede todo lo contrario se tambalea todo el sistema económico.

Y los que realmente sufren esta insensibilidad son los trabajadores.

Jesús Fernandez

Adreceu les vostres

cortesa: PERIÒDIC ELS 4 CANTONS Rambla del Celler, 91

08190 Sant Cugat.

STOP na "gamberrada" més, i aquest cop és al carrer Xerric i Santa Maria. No és la primera vegada que els veïns pateixen actes vandàlics com aquests.

u

A

1 carrer de la Mina. Voreres que serveixen per a posar-hi de tot. Malauradament, quan no són els pals de la llum, telèfon o senyals de trànsit, són els veïns que amb la seva deixadesa les omplen d'heures.

A lo portada del darrer número sortia un cavall amb b de burro (o sigui, un "caball" .

No era ni una mula ni un experiment transgènic: només un error d'impremta.

L'article "Les perles del dia" (pàg. 9 ) el signava un tal Domènech Revertero. El veritable nom del seu autor és Domènec Reverter.

A la pàgina 13 es parla del premi de narra tiva concedit a Rafael Argullol, de qui es diu que és professor d'estètica a la Universitat de Barcelona. Argullol no és professor d'estètica, sinó d'ètica. Un error relatiu, perquè jo se sap, nulla estètica sine ètica.

La carta adreçada a l'espai "cartes del lector" i que feia referència a la Cavalcada dels Reis, la signava Yolanda Mongay.

A la pagino 20, l'entrevistat Josep Royo diu: "Tota l'obra en tapís d'en Miró es va fer en aquesta ciutat." Pel context, semblo que "aquesto ciutat" sigui Sant Cugat, quan, en realitat, es referia a Tarragona. També s'afirma erròniament que la Sala Gaspart (de Barcelona) és a Sant Cugat.

DIUMENGE, 31 GENER 1 9 9 3

L O C A L

Aymerich dona rèplica a la carta oberta de Llatjós

ELS 4 C A N T O N S

9

Aprovada l'ampliació del local de l'Esbart Sant Cugat REDACCIÓ

X.B.

A

ymerich va qualificar de "desinformac i o n s " part de les afirmacions que conté la carta. En concret, va dir que acusar al seu equip de govern d'haver exclòs els representants del PP dels consells de districte és injust, ja que els membres d'aquests consells són escollits en funció del resultat electoral ."Els ha exclòs la gent que vota", va dir.

Pel que fa a la reivindicació de l'actuació del consistori de Llatjós a Les Planes, La Floresta i Mira-Sol, Aymerich va dir que "Si UNA QUARTA PART DEL QUE ARA DEDICA ALS DISTRICTES L ' A C T U A L E Q U I P DE GOVERN

v

L'HAGUESSIN

DEDICAT ELS ANTERIORS CONSISTORIS, AVUI NO PARLARÍEM D'ASFALTAR CARRERS".

Però el tema que l'Alcalde va dir que li havia preocupat més és el del jutjat de districte de Sant Cugat. A la carta de Jaume Llatjós s'hi diu que gràcies a l'actuació del consistori que ell presidia es va conseguir aquest jutjat de districte per a Sant Cugat, "que la deixadesa de l'actual equip de govern ens va fer perdre".

Aymerich va replicar que el jutjat, ni es va conseguir per l'actuació del consistori presidit per Llatjós, ni es va perdre per la del que presideix ell.

L

a seu de l'Esbart Sant Cugat tindrà incrementada la seva capacitat en un 200%, un cop estiguin acabades les obres de reforma que es van aprovar el passat divendres 22 de gener, a l'Assemblea Extraordinària de Socis. Les obres de reforma suposen fer un soterrani, que serà destinat a magatzem i vestuari, i aixecar una tercera

planta, on hi hauran les oficines. També es construiran dues sales d'assaig. Pel que fa a la planta baixa, es convertirà en la Sala Social de l'entitat. El cost aproximat de les obres es calcula entre 80 i 90 milions de pessetes.

Actualment el projecte està en tràmit d'aconseguir els permisos.

Un concessionari de Mercedes a Sant Cugat.

A

la sortida de la Carretera de Cerdanyola, s'aixeca el nou concessionari de la marca d'automòbils Mercedes, Motorcugat S.A, que és com es diu l'empresa, es dedica exclusivament als automòbils de turisme, i ja es troba en funcionament, tot i que encara no ha estat oficialment inaugurada.

El local té uns 3000 metres quadrats de superfície, dels quals 2000 corresponen al pàrking, i els altres 1000, els que ocupa l'edifici pròpiament dit, es distribueix així: 300m. destinats a exposició, 100 per a recanvis i 600 pel servei post-venda, disposant de taller propi. Actualment, hi treballen un

total de set persones.

Motorcugat és una agència d'Auto-Juncosa de Barcelona, destinada a cobrir la zona de Sant Cugat, Cerdanyola i rodalies. Segons el director, senyor Francesc Prat Canet, a Sant Cugat es matriculen al voltant de 300 cotxes l'any dins de la gamma alta, a la qual ells es dediquen. També va declarar que , tant la marca Mercedes com els concessionaris Auto-Juncosa "han dipositat la confiança en Motorcugat, i estem molt il·lusionats amb la zona, on esperem fer un bon servei als usuaris"

El jutjat es va aconseguir per una llei que disposava que en tota població de més de 30.000 habitants hi hagués un tribunal de primera instància, i Sant Cugat va arribar als 31.754 habitants l ' a n y 76, en temps de l ' a l c a l d e Llatjós. Una llei posterior, de 21 de març del 89, disposava que els jutjats de primera instància fossin ubicats a les capitals de districte judicial. Atès que aquesta és Sabadell i la llei no contempla la bicapitalitat, Sant Cugat va perdre el seu jutjat. Aymerich, per contradir l'acusació de deixadesa en el tema, va enumerar tot un seguit d'instàncies i requeriments adreçades pel seu govern a diversos organismes oficials per tal d'evitar la retirada del jutjat de la vila.

Llatjós va reivindicar el treball de l'ajuntament que ell presidia, el qual, digué, va donar tot tipus de facilitats per a l'ubicació del jutjat, tals com oferir el local i el mobiliari. Pel que fa als districtes, Llatjós va dir que ell considerava que tots els partits polítics haurien de ser representats als consells mitjançant vocals, tot i que, lògicament, les vice-presidències haurien de ser en mans dels grups majoritaris. Aymerich va desestimar la possibilitat del vocals dels partits, per considerar que això portaria a una politització no desitjable dels consells de districte que, va dir, "tenen una altra missió".

Lo nuevo de Mercedes en Sant Cugat.

• Venga a Motorcugat. Conozca Jas últimas novedades del inventor del automóvil. Toda la gama de turismos Mercedes en exposición. Un taller dotado con los últimos sistemas en diagnosis, mantenimiento y reparación y un completo

almacén de recambios y accesorios originales. Nuestros especialistas le atenderàn como usted se merece; con la rapidez y la eficàcia que exige un servicio oficial Mercedes. Lo nuevo de Mercedes le està esperando en Motorcugat.

MOTORCUGAT, S.A.

ELS 4 CANTONS, cada 15 dies.

AGENTE OFICIAL

Carretera de Cerdanyola 89.

08190 Sant Cugat del Vallés.

Tel. 589 40 02. Fax. 589 26 06.

10

L O C A L

ELS 4 CANTONS

DIUMENGE. 31 GENER 1993

El P.S.C. demana a l'Ajuntament una actuació més directa amb el problema de Taluminosi.

"I N\ [ Al.SA ALARMA kS CRK-\ orANl.ACKMkSTAPRKOCn'ADA l'i^RrNPROBií'MvnnNosvp

REDACCIÓ

COM RlSolDRl '

R

ANNA CA MASSA

L

a negació per part de I" Ajuntament de Sant Cugat de portal" a terme algun del punts de la proposta del l'SC sobre l'aluminosi. va sorprendre els representants del partit al Consistori. Maria Sansa. portaven del grup socialista \ a explicar, en aquesta entrevista concedida a "Els 4 Cantons", les causes de la sorpresa i les límes d"actuació que \a proposar el seu grup per a solucionar el problema de ralummosi.

PKFGl'NTA: Ouma tou la resposta del l'SC després de rebre les queixes dels veïns dels habitatges per l'aluminosi'.'

KHSPONTA: Aquests veïns, t'a un any i mig, van haver de passar per un seguit de circuits per trobar informació sobre el problema que s'havia detectat a casa seva. Hls va resultar molt dificultós sober on havien d'anar per a resoldre'l, i a més. tot això agreujat pels entrebancs que van trobar des de l'Ajuntament.

Segurament en aquells moments de màxima actualitat del problema de l'aluminosi, l'administració local no va estar interessada en el seu cas particular perquè temien alarmar la resta de ciutadans.

Aquesta gent va patir molt i no volen que altres persones hagin de passar el mateix. Ens van demanar si es podia fer alguna acció legal. i nosaltres vàrem emprendre aquesta proposta. que en un principi vàrem voler que s'aprovés com a moció) consensuada entre tots els partits.

Cil' va demanar que la retiréssim com a moció i la presentéssim com a prec. ja que moltes de les coses que es demanaven ja les teia l'Ajuntament, i la resta seria més fàcil aprovarla d'aquesta manera.

Realment vàrem quedar molt sorpresos quan en el Ple de gener se'ns va respondre que ja es feia tot. ja fos des de l'Ajuntament, o des de la Generalitat, i que per tant no s'acceptava cap

Rebaixes 15%-20%-30%.

Camises,Bluses i Complements c/ Valldoreix, 29 Telf. 589 11 98 Sant Cugat del Vallès

punt de la nostra proposta.

P: La causa principal de la negació, creus que és la por de provocar una falsa alarma'.'

R: )o considero que la falsa alarma es crea quan la gent està preocupada per un problema que no sap com resoldre.

Seria més pràctic, i més savi, fer un guió de les cases edificades entre el 1950 i el I"70, i informar als seus habitants de la possibilitat que estiguin afectades. No per alarmar-los, tot el contrari, per advertir-los i perquè sàpiguen que és relativament fàcil i no massa car esbrinar l'estat de l'edifici.

Hntenc que una informació d'aquesta mena és molt més vàlida que no pas negar-se a donar-la pel tema de no esverar la gent.

P: Si un immoble es detecta que està afectat, i.quines són les accions que el PSC proposaria?

R: lin primer lloc, el propietari hauria de fer les reformes tècniques necessàries pel seu compte, tenint en compte que enguany ni és difícil, ni és car. Aquest no és el problema que ens preocupa. Nosaltres el que vàrem demanar bàsicament, era que aquest propietari pogués assessorar-se de quines empreses feien el millor servei i en quines condicions. Després en tot cas. i si l'interessat ho demanava, informar-lo

REBAIXES !!

OFERTA BIJUTERIA i RELLOTGES Rius i Taulet, 11 (davant benzinera) Tel. 675 30 01 Sant Cugat

^

epresentants socialistes al Consistori

demanar, al llarg de la sessió plenària del proppassat dia 19. la creació d'una oficina on s'informés i assessorés els veïns que habiten immobles construïts entre la dècada dels 50 i la dels 70. i que poguessin estar afectats per l'aluminosi.

Joan Franquesa, com a Regidor de la cartera que s'encarrega del tema de l'aluminosi, va desestimar la demanda socialista, ja que segons va dir. "només serviria per crear entre la població una falsa alarma".

Franquesa va recordar que la seva regidoria ja comptava amb una persona dedicada exclusivament a l'aluminosi. i per tant era innecessari introduir, altres serveis més amplis.

Joan Gaya va respondre que "una cosa és crear alar

també dels ajuts que atorga la Generalitat, és a dir, quines fonts de recursos hi ha per a resoldre el problema.

P: Quin és actualment el nivell d'afecció a la nostra ciutat?

R: El sondeig que va fer la Generalitat fa un any i mig, va resultar positiu en un dels tres habitatges estudiats.

Més endavant altres veïns s'ho han fet mirar pel seu compte i ha aparegut algun cas més; però bé, és difícil saber exactament quantes cases afectades hi ha.

r

misme i una altra és amagar l'ou" i es va queixar que no es fes publicitat d'aquestes tasques que l'Ajuntament està fent. i es va referirà la possibilitat que es canviés o adaptés la reglamentació de Promusa en el sentit que el ser propietari d'una vi venda amb aluminosi sigui un mèrit a tenir en compte per aconseguir una vivenda de promoció.

Franquesa va contestar aquest cop recordant que el peritatge dels edificis afectats correspon al Col.legi d'Arquitectes i que. en tot cas. l'inhabitabilitat ja és recollida a la reglamentació de Promusa com a causa per obtenir un pis de les seves promocions, i que per tant, si algun ciutadà tingués la seva vivenda inhabitable per aluminosi tindria dret a accedir a un pis de Promusa.

De totes maneres, a Sant Cugat es varen construir molts habitatges en el període dels 50-70, i per les mateixes constructores.

Per tant no seria massa difícil esbrinar on compraven aquestes empreses els materials per a la construcció, com el ciment i les viguetes. i saber si estava o no afectat per l'aluminosi. Això no^j^rviria per alarmar, sinó que com a mínim, seria una forma perquè els propietaris coneguessin el risc.

CENTRE D/ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDA-RICOMA PIANOS ORGUES ELECTRÒNICS INSTRUMENTS MÚSICA Balmes, 11 Telf. 674 58 62

08190 Sant Cugat del Vallès

J

DIUMENGE, 31 GENER 1 9 9 3

L O C A L

ELS 4 CANTONS

11

Els veïns afectats reclamen la rehabilitació de l'edifici de la Rambla del Celler.

D

es de l'ensorrament d'un edifici al Turó de la Peira, hem sentit tot sovint, parlar del ciment aluminós. Hem sabut quines característiques té com a material de construcció, en quina època es va utilitzar, quins factors de risc afavoreix la seva degradació...

Doncs bé, aquest tema toca ben d'aprop a molts santcugatencs. A Sant Cugat es van construir edificis en aquella època -els anys sei-

A

Catalunya, 3.700 vivendes han rebut suport econòmic de la Generalitat i el MOPU, suport que fa un total de 1009 milions de pessetes.

Segons la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge, només a la comarca del Vallès Occidental hi ha més de set mil vivendes que han demanat informació sobre les ajudes i crèdits que l'administració dona per obres de rehabilitació.

xanta i primer dels setanta-, i no tots s'han mantingut de la forma més adient.

El resultat és el que es pot observar a la fotografia: a Sant Cugat hi ha almenys un edifici apuntalat per a evitar mals pitjors a causa de la patologia provocada per ï'aluminosi. Aquest edifici es troba situat a la Rambla del Celler 77, cantonada amb el carrer Montserrat.

Ara fa un any que es van posar aquests puntals. Hem conviscut amb ells durants

El Director General d'Arquitectura de la Generalitat, Francesc Ventura, ha dit que, un cop s'ha accedit a una subvenció per rehabilitar la vi venda, es pot tardar en disposar dels diners més de sis mesos després de fetes els obres. Això pot donar una idea de la necessitat que pot haverhi per a qualsevol afectat disposar d'una oficina o departament que els doni suport.

aquest temps i encara no sabem quan es podran retirar.

No perquè s'allarguin les obres de rehabilitació més del previst, no perquè s'estiguin esperant d'un dia per l'altre l'arribada dels paletes, sinó perquè encara no ha estat possible concretar el començament de les obres. i,És que no està clar el que convé per a rehabilitar l'edifici? Sí, està ben clar: Hi ha un informe tècnic que recomana la realització de divuit tasques per mantenir i millorar l'edifici.

No s'han començat les obres, ni hi ha data prevista de començament, perquè el propietari majoritari i constructor de l'edifici no té cap intenció de rehabilitar-lo, malgrat la nostra insistència, es negant-se a qualsevol tipus de diàleg sobre la rehabilitació, i l'únic que sembla pretendre és ensorrar l'edifici per a construir-hi pisos que ara es vendrien molt més cars... Tampoc l'Ajuntament ha mostrat més pressa per solucionar el problema plantejant, malgrat les múltiples entrevistes que hem mantingut els afectats amb diferents membres del Departament

d'Urbanisme.

Demanant, suplicant, exigint que acompleixin amb la seva obligació com Administració, que és exigir a tot propietari que mantingui els seus edificis en unes mínimes condicions de seguretat i salubritat, i si aquest no ho fes, és a la mateixa Administració on recau la responsabilitat subsidiària, podent, després recórrer legalment en contra d'aquest propietari.

El requeriment a la propietat per a la realització de les obres porta data del 13-0192, gairebé dos anys després que un estudi de la ITEC va detectar el ciment al.luminós amb presència de patologia en l'edifici on vivim.

Ah... i l'estudi realitzat per la ITEC, va detectar més d'un edifici aluminós al nostre poble. De fet, qualsevol dels construïts en aquells anys podria ser-ho.

NEUS VILADRICH Representant dels veïns

COMPLEMENTS DE FUSTA TRACTADA PER AL JARDÍ ZONA INDUSTRIAL "CAN MAGÍ" St. CUGAT DEL VALLÈS

IN DU BRUC

Avda. Ragull s/n - Nave 19 Tel. 589 00 23 Fax. 674 38 71

12

ELS 4 CANTONS

L O C A L

DIUMENGE. 31 GENER 1 9 9 3

Esquerra Republicana critica la política econòmica del PSOE i demana explicacions pels rumors sobre la SHARP X B.

E

l d i m e c r e s 2 7 . a la seu d" Lsquei ra R c p u M k ' a n u a Sant Cuual. el president de l'executi va local. David Sempere. i l'economista Pere Codina van explicar als mitjans de comunicació les característiques de la campanya que el partit republicà acaba d'iniciar per demanar el concert econòmic com a sistema de recaptació fiscal per a Catalunya.

Amb el sistema actual, explicà Pere C o d i n a , L l i s t a t E s p a n y o l recapta tots els impostos i n'entrega al govern autònom una part. Amb el sistema de recaptació econòmica, que és el que actualment s'aplica al País Basc. és el govern autònom el que recapta els impostos i en paga una part al govern central .

Segons LRC, el concert econòmic seria la manera de construir una a d m i n i s t r a c i ó d ' h i s e n d a catalana amb autèntic poder, i pot suposar la p o s s i b i l i t a t de fer una p o l í t i c a econòmica pròpia de Catalunya. La Campanya es farà mitjançant la distribució de dossiers i tríptics informatius. l'emianvada de cartells i la

d i v u l g a c i ó d ' u n spot g r a v a t en video. on s'explica la situació fiscal actual del p r i n c i p a t (que Pere Codina va qualificar com d'"expoli fiscal" per part del govern central). les c a r a c t e r í s t i q u e s del c o n c e r t econòmic i la necessitat de mantenir fons de s o l i d a r i t a t , tant amb les regions més endarrerides d ' E s p a n y a , com amb la resta del món. A Sant Cugat, l'Esquerra té previst fer quatre actes públics, un al c e n t r e de Sant C u g a t , un a Mirasol-Mas Janer, un a Valldoreix i un altre a La Floresta-Les Planes.

R U M O R S SOBRE L ' E D I F I C I DE LA S H A R P David Sempere també es va referir als rumors que circulen (sense confirmació) i que parlen de la possible venda de l'edifici que la multinacional nipona SHARP té a la sortida de Sant Cugat cap a Rubí.

E s q u e r r a R e p u b l i c a n a , va dir Sempere. pensa adreçar una carta a l'Alcalde de Sant Cugat i al consell d ' a d m i n i s t r a c i ó per demanar que aclareixin o desmenteixin els

/^arcs Úéc$

r u m o r s , perquè considere n q ue 1 a seva difusió f o ni e n t a l'alar m i s m e entre la població.

La planta de la S H A R P a Sant Cugat es va c o n s t r u i r en t e r r e n y s Foto: R F David Sempere, President Ij»cal E.R.C. cedits per l'anterior alcalde. Oriol Nicolau. o f i c i a l d e , p a r l i t é s c o n t r à r i a q u c Posteriorment, l'empresa va cons- - e , d i n e r p u b | j c s e r v e i x i p c r d o n a r truir una segona planta més allunya- i n t e ressos privats", en referència als da. tocant autopista, i la primera r u m o r s d'una possible intervenció va quedar com a magat/em. Segons aquests rumors. SHARP tindria el projecte de tancar la planta i vendre el terreny.

HOSPITAL G E N E R A L A la roda de premsa també es va fer esment de la crisi econòmica de l'Hospital General. Pere Codina va dir que. en aquest afer. la postura

de

la

Generalitat

per

ajudar

l'Hospitat a sortir de la crisi. David Sempere va aclarir que es tractava d'un problema de model de sistema sanitari, que pot ser públic o privat.

A Catalunya coexisteixen tots dos sistemes, i en aquesta situació no és lògic que el sistema públic subvencioni els problemes del privat, a més de fer-se càrrec dels seus propis.

SEGURIDAD IQf*|M

Marcos, Cuadros, Laminas. c/. Vallès, 23. Tel. 675 49 43 08190 Sant Cugat del Vallès

Materials i articles Belles - Arts Dibuix Tècnic Aerografia Paper Nacionals i d'Importació

C o n f a e c i o n o d o c o n tejido m o n cucut c o n t r o t a m i e n t o a n t i U,V. refuerxos e n l a * esquincis y metro del contorno, suietm o p a v i m e n t o q u e r o d e a fo i_ <*bfftl|Ípl}Wífil'«lïwtor fo eubrfwftfc Artctafft *N$HK»al p a r a

FERRON

amacno

08190 Sant Cugat del

• f i ef cortsHtuyart

I I l \ | ( OS i SPt f IAUSTAS

C0NSTRUCCI0K y E0UIPAM1ENT0 para PISCINAS

PISCINAS - RIEGOS v MAQUINARJA JARDIN

cl de la Creu, 1 Tel. 674 98 27

Con

SANTSUÍÍT na

VSUÍS

BUSI

'

DCPURACION TRATAMiENÏO de AO'üAS y PROOliCTOï ' Í.IMPIAF0VCQ5 MAWÜAÜS y AUTOMATCaS ' H.UMiNACiOMSyBACUAiKA ' CLIMA' ÍAIICH

DIUMENGE, 31 GENER 1993

ELS 4 CANTONS 13

LOCAL

EL SINDICAT DE PERIODISTES DE CATALUNYA ES CONSTITUIRÀ A SANT CUGAT REDACCIÓ

L

a comissió promotora del Sindicat de Periodistes de Catalunya, sorgida del II Congrés de Periodistes Catalans, celebrat del 30 d'octubre al lr. de novembre proppassats, en una de les seves reunions ha decidit convocar una assemblea de professionals de la informació, per a decidir la constitució del sindicat i elegir-ne la comissió gestora encarregada de tramitar la seva legalització.

L'assemblea constituent es cel.lebrarà el proper 6 de febrer, a partir de les 10.30 h., al Centre Borja, de la nostra ciutat.

La comissió, presidida per Jordi Negre, Xavier Martí i Enric Bastardes, ha coordinat els treballs de tres grups per a preparar el temari de l'assemblea constituent.

El primer grup de treball, coordinat per Enric Bastardes, ha estudiat la problemàtica sindical del periodisme i l'aportació que suposa l'experiència de diferents sindicats de periodistes de l'àmbit europeu.

El segon grup de treball, coordinat per Antoni Maria Piqué Jia estudiat els objectius generals del sindicat i les condicions exigibles als qui l'hagin d'integrar.

Finalment, un tercer grup de treball, coordinat per Xavier Cano, s'ha ocupat de les tasques de promoció i sensibilització en els diferents sectors professionals.

Aquesta assemblea constituent que tindrà lloc al Centre Borja, està oberta a tots els professionals d'arreu de Catalunya, tant si estan

La taula rodona ambpartcipació derepresentants de C.C.O.O., U.G.T. i sindicats independents europeus va ser una de les estrelles del congrés passat, i també la més polèmica. En va sortir la ferma voluntat de crear a Catalunya un sindicat unitari de periodistes. col·legiats com si no. El gran interès que es va crear en el II Congrés de Periodistes de Catalunya, sobre el naixement d'un sindicat unitari, professional, independent i català, fa preveure una important assistència de professionals d'arreu del nostre país, per a endegar un òrgan que des de fa temps es feia imprescindible en el si de la professió periodística, atenent el baix nivell de sindicació que es registra en els sindicats de classe del sector.

La reunió de Sant Cugat és prevista que acabi a darrera hora de la tarda del dissabte dia 6. Els organitzadors han previst un dinar de treball, amb la participació de tots els assistents, que tindrà lloc al mateix Centre Borja.

CAL UN SINDICAT DE PERIODISTES? JACINT FELIP. S s evident que els sindicats de classe no han arrelat entre els periodistes. L'índex d'afiliació és insignificant. El professional necessita un òrgan que el protegeixi amb eficàcia i coneixement de causa davant els seus problemes.

Les empreses han pres posicions davant els nous temps que ens disposem a viure.

Els treballadors encara no.

Malgrat el que hom pugui arribar a creure, en el món del periodisme es produeix una elevada subcontractació. Els nous periodistes que cada any surten de la Facultat de Ciències de la Informació, no tenen gaires opcions per a incorporar-se decentment al món laboral.

Això va en deteriment de tots. Si el periodista no té

E

un sou decent per substentar la seva família, és fàcil que es vegi obligat a buscar altres fonts d'ingressos que poden comprometre la seva independència. Els periodistes catalans vàrem proclamar en el darrer Congrés el Codi Deontològic, la declaració de principis de la professió periodística a Catalunya. Algun dels seus punts sembla tan obvi que no caldria ni que hi figurés.

Doncs bé, hi ha qui no l'acompleix i les raons poden anar des del cara dura, que n'hi ha a les millors famílies, fins al que ho fa per subsistir.

Cap dels dos poden ser periodistes. La professió està mancada d'eines elementals que emparin als professionals. No existeix,

excepte en un sol diari de tot Espanya, l'estatut de redacció que serveix per establir un marc estable de diàleg i mediació dels problemes professionals i que garanteix la participació dels comunicadors en la línia informativa del mitjà.

Els sous es negocien de manera individualitzada i sense cap criteri objectiu que pugui avalar les diferències que hi poden haver entre un i altre redactor. Aquestes i altres mil raons es poden exposar als lectors per crear un sindicat de periodistes. Amb una professió forta ajudarem millor el país. La independència és, ara per ara, un dot massa preciat com per seguir jugant amb la seva fragilitat.

14

LOCAL

F L S 4 CANTONS

DIUMFNGH. 31 G F N E R 1993

La problemàtica sobre l'edifici del Parc de la Torreblanca J.MARCDFSFMIR

P

assat el període de faustes inauguracions en tot l'àmbit de la nostra ciutat, especialment als voltants d'una àrea que ha canviat radicalment en els últims t e m p s , com és la de Torreblanca i el Pla del Vinvet. amb la instal·lació del mercat municipal, la recent creació dels cinemes i la futura inauguració -prevista per a les festes majors al juny- del Centre C u l t u r a l , ha arribat el moment de preguntar-se: (,Què passa amb el Parc de la Torreblanca i. principalment amb l'edifici que s'hi troba emplaçat i que presenta un estat de degradació molt avançat'.'

Kl.S HABITANTS DK1. MUNICIPI

ni:

SANI

C I C A T

TKNKN

CKRTAMKNT

Dl BIT.

SÜBKK

l·I.

IN Ql'K

RKPRKSKNTA AQIT.SÏ KDI-

n c i al bell mig d'una /ona que s'està potenciant fortament per part de l'Ajuntament. L'edifici en qüestió es situa en el Parc de la Torreblanca, entre els

carrers Francesc Margenat i Sant Medir (al costat del Camp Municipal de futbol).

L'estat de degradació de l'edifici i d'abandonament del Parc en la seva totalitat és lamentable. L'edifici, amb els vidres trencats, pintades a les parets i destrosses de tota mena, és un focus d'atracció per al sector més marginal de la població. Okupas, drogaadictes i persones sense llar ocupen aquestes instal·lacions, que constitueixen un perill per a la quitxalla i la resta de la població. ( ,Per què es troba en aquest estat?

Fent una petita al·lusió històrica, cal recordar que el projecte de construcció de l'edifici va sorgir durant la darrera legislatura socialista entre 1983 i 1987. En aquest període, l ' A j u n t a m e n t de Sant Cugat p e r t a n y i a a la j a extinta Corporació Metropolitana amb la qual mantenia bones relacions ja que, entre d'altres coses, eren del mateix signe polí-

L'edifici, amb els vidres trencats, pintades a les parets i destrosses de tota mena, és un focus d'atracció per al sector més marginal de la població. tic. La c o n s t r u c c i ó tirà endavant finançada per la Corporació, i les obres es van finalitzar cap al maig/juny de 1989.

Al 1987 hi van haver eleccions municipals en les

quals CIU va obtenir la majoria. Aquest mateix any. la Corporació Metropolitana es va dissoldre donant pas a la Mancomunitat de M u n i c i p i s que existeix actualment. Aquest canvi de govern a l'Ajuntament va fer que Sant Cugat sortís de la Mancomunitat per divergències polítiques entre socialistes (Mancomunitat) i l'Ajuntament (CIU).

A q u e s t a retirada es va haver de produir un cop acabades les obres ja que la Mancomunitat va amenaçar de paralitzar-les si Sant Cugat d e i x a v a de pertànyer a aquesta institució.

En aquest moment és quan comença la problemàtica atès que la Mancomunitat es va desentendre de l'edifici i del Parc deixant-los sense cap utilitat. Un

incendi, p r e s s u m t a m e n t provocat a V interior de l'edifici, va p e r m e t r e a l'Ajuntament denunciar l'estat d'abandonament del Parc i de l'edifici a la Mancomunitat, que n'és la propietària i per tant en té les c o m p e t è n c i e s . En aquesta denúncia, l'Ajuntament també reitera el seu interès en \a quesüó de cessió de l'edifici al municipi, asumint-ne la seva conservació i manteniment. En p a r a u l e s de l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich,"amb uns 30 milions de pessetes es podria rehabilitar l'edifici, instal.lant-hi unes dependències de la regidoria d'Esports i Joventut. mentre que es crearia una àrea de joc i oci a la planta baixa". L'Alcalde desfà d'aquesta manera una de les preocupacions populars que girava al voltant de les

DIUMENGE, 31 GENER 1 9 9 3

LOCAL

ELS 4 CANTONS 1 5

Foto: R.Fuentes i M.Vallès.

L'Ajuntament de Swit Cugat reivindica la ce§§o de 1' edifici per part de la Mancomunitat de Municipis, i aquesta demanda uns 150 milions de pessetes per a fealizar-la. ...i.. possibles utilitzacions d'aquestes instal·lacions.

Respecte a aquest tema el senyor Aymerich va declarar que : "dubto que aquest edifici tingués alguna utilitat inicialment".

L'Ajuntament ha rebut, per part de la Mancomunitat, com a única resposta a aquesta proposta de cessió, la demanda d'uns 150 milions de pessetes per a realizar-la. El consistori santcugatenc es nega a pagar per un edifici que ha estat finançat, en part, mitjançant 1' assignació d'unes quotes que pagava Sant Cugat a la Corporació per tal de poder-ne ser membre.

La situació es troba actualment en una "impasse" sense cap sortida aparent,a causa de les relacions gairebé nules entre l'Ajuntament i la

Mancomunitat. No obstant, en els darrers mesos, s'ha obert una petita porta esperant de que es solucioni aquest problema. La solució consisteix en la possibilitat que els terrenys sobre els quals està construit l'edifici siguin de propietat municipal. L'Ajuntament està realitzant un estudi judicial que hauria de dictaminar la propietat dels terrenys. Si l'estudi dóna la raó a l'Ajuntament, aquest obtindrà les competències, podent així, rehabilitar-lo i posar-lo en marxa, sense haver d'esperar la cessió per part de la Mancomunitat. S'acabarien així tres anys i mig d' especulacions sobre una estructura metàl·lica que s'ha convertit en un edifici ruïnós i degradat.

V - ^ t H - BARCflONÀ'

f3g& **Wbtanc.

L*> •

Construcció de Plaça del camp de futbol, d'edifici aocio-cuiturai i tractament del $eu entorn • ^ j y \ jI

«a^v

M H U ^

16

ELS 4 CANTONS

L O C A L

Per la ruta de les Amèriques

la part)

L'aventura de quatre santcugatencs que van reproduir el primer viatge de Colom.

XAVIER BORRÀS uè cl semblaria anar a A m e r i c a en un vaixell'.'". li va dir l'/YjhrMi Gutiérrez al Ton Casalins. Tols clos eren al Salo Nautic H LL on s'anunciava la regala America 500. que per commemorar el cinquè centenari del primer viatge de Colom proposava fer la mateixa ruta a la mateixa època de l'any. L'Agustí ja tenia alguna experiència de navegació pel Mediterrani, però en Ton mai no havia l'et res niés gros que resseguir les costes amb una Zodiae algun estiu. Malgrat tol. li va dir que sí de seguida.

La cosa podria haver quedat aquí. Tothom la. de vegades. projectes a v e n t u r e r s com aquest, que després la rutina i les obligacions quotidianes van diluint fins l'oblit. Però l'Agustí anava ben de veres.

Va trucar a un p r o m o t o r immobiliari conegut seu que havia l'et el curs de patronatge a l'escola marítima Pina de Rosa i tenia experiència en viatges c u r t s . Lra en Jaume Sànchez. qui es va convertir en el tercer membre de la tripulació. LI quart va ser en Joan López, un metge homcòpata afeccionat a les regates. L'Agustí se'l va trobar un matí de diumenge pel carrer, carregat de bosses, i li va explicar. I en Joan li va dir que sí de seguida. Amb això va quedar complerta la tripulació.

EL VAIXELL. om a embarcació v au escollir l'A/ulcs. un veler ti pus "Tornado •i l " propietat d' Agustí (ïutiérrez. que la ó'3 metres d'eslora. 3'2 de mànega i un sol pal. fil v ai xcll que l'Agustí hav ia fet anar pel

C

Mediterrani, sobretot en viatges a les illes Balears. Per enfrontar-lo a la duresa d'una travessa per l'Atlàntic, cl van dotar d'un nou conjunt de veles: una major, una (iènova enrotllable, una Rifter i una bclisa. vela aquesta força emprada al Mediterrani, però que es va mostrar poc adequada per l'Atlantic, on el vent i les onades es comporten de manera molt diferent.

També el van dotar d ' u n a complerta instal·lació e l e c t r ò n i c a : un sistema G.P.S.. que consisteix en un emissor que contacta amb un satèl·lit artificial per determinar les coordenades de latitud i longitud del vaixell en qualsevol moment: un vvater-fax. un aparell de lax del qual. cada dia u les cinc del mati durant la t r a v e s s a , sortia impresa la prev isió del temps per a tot l'Atlàntic: un generador eòlic, per carregar les bateries, i un radar electrònic que al capdavall no van fer servir per manca d'electricitat.

-No el vam poder fer servir perquè estava mal muntatrecorda Ton Casal i ns. assegut al menjador de casa d ' e n Joan López, recordant les peripècies del viatge un dissabte mentre fan el vermutLl g e n e r a d o r eòlic estava pensat per acoplar-li una sola bateria i nosaltres hi vam endollar les ties.

CINQUÈ. HOME a dotació electrònica més important, però. /era la ràdio. Dos dies abans d'embarcar se. i una mica per c a s u a l i t a t , v an conèixer un radioafeccionat de Les Planes, en Saturnino (ialdran. qui es va comprometre a tenir un c o n t a c t e diari amb ells. Durant tot el v iatiie. cada nit a les IÓ.00

hores, hora e s p a n y o l a , en Saturnino feia zumzumejar la ràdio del vaixell. Parlava amb ells, els donava ànims i gravava la conversa en una cinta de cassette. Al matí següent, amb la cinta de cassette a la butxaca, feia la ronda pels quatre domicilis.

Mitjançant la ràdio també romanien en contacte amb la roda de navegants, un grup dessinteressat de radioafeccionats que. des d'una base a Santa Fe de l'Argentina i una altra a Las Palmas de Gran Canària, acompanya els qui travessen l'Atlàntic.

Primera etapa: DE COMARRUGA A LAS PALMAS 2 d'agost sortien del port de Comarruga cap fa Las Palmas, la primera etapa del viatge i, com recorden després, la més feixuga. A més dels lògics marejos i v ò m i t s que es pateixen al principi, abans d ' a c o s t u m a r - s e al continu sacseiiz del vaixell, van tro-

E

DIUMENGE, 17 GENER 1 9 9 3

bar-se amb mala mar: una borrasca els va obligar a refugiar-se a Estepona, i un fort vent de ponent els va empènyer a fer escala per força a Algeciras. Un cop passat l'Lstret de Gibraltar, es tractava d'anar resseguint la costa africana fins les illes.

A l'alçada de Rabat, un nou problema: es va trencar la botavara. Afortunadament tenien el vent en aleta de popa, que va permetre que només amb la vela de proa i la Gènova arribessin al port de Las Palmas. Alia van deixar l'Azulcs en reparació. mentre ells tornaven a les seves cascs, a les seves ocupacions. Fins al novembre. quan s'hi afegirien els concursants que venien del port de Palos. Algun cap de setmana tornaven en av ió per vigilar l'estat de les reparacions, i cada setmana feien una reunió d'organització per revisar les llistes de coses necessàries, decidir les vitualles a portai' i e s t u d i a r la Pilot Charter. A aquesta carta marítima hiapareixen cartografiades, totes les previsions de vents i turmentes per cada mes de l'any, amb fletxetcs indicatives de direcció i velocitat.

COMENÇA LA TRAVESSA. i . r t GRAN or* dia l 5 de novembre sortiren del port de Las fPalmas, com un més dels vaixells participants a la regata, a c o m p a n y a t s pels crits de comiat de la gent que omplia el moll i les sirenes de les barques que els van acompanyar encara un tros, fins que van deixar el port definitivament enrera. A partir d ' a l e s h o r e s , i un cop s o b r e p a s s a d a l'illa de La G o m e r a , van restar sols enmig de la gran mar . El nombrós grup de naus que en deixar Las Palmas atapeïa l ' e s t r e t a sortida del port, entre un destructor de l'armada i una boia. es va desperdigar en la inmensitat blava.

No van tenir contacte visual amb cap dels altres en cap moment de la travessa per alta mar. Algun cop es creua-

E

ren amb un mercant, i una vegada van veure, prop de l'horitzó, la gran molc verdosa. rematada per un blanc surtidor d'aigua, d'una balena.

-Les balenes són un perill...reflexiona Joan López, mentre recorda el viatge, abocat sobre el mapamundi desplegat sobre la taula, on un traç de llapis marca el trajecte recorregut per l'Azulcs. El traç és una línia recta entre les costes d'Àfrica i les primeres illes de la costa americana, allà on el mapa es transforma en una superfície de blau gairebé uniforme- El perill més gran per als vaixells petits com el nostre. més que les borrasques. son els mercants i les balenes. Els mercants, perquè viatgen en automàtic, amb molt poca tripulació. i t'env estei xen. no varien el rumb. I ics balenes. perquè, o bé l'envesteixes tu perquè no la veus...

-1 a l e s h o r e s , és clar. s'emprenya i et clava un cop de cua-1 nterv e en Jaume Saiichez.

-() també et poden donar ;/n cop de cua perquè pensen que no ets una de la seva manada-continua en Joan.

I si ella fa v int tones i tu en l'as tres i mitja, un cop de cua...-diu en Jaume.

-O pot passar que vulguin iniciar el ritual amorós, pensant que ets un congènere del sexe oposat, i comencen a saltar, i a refregar-se. i el mateix et poden fer naufragar. Per això els cascs es pinten d'un color llampant, com el vermell o el groc...

Per sort per a ells. aquella balena en concret no semblava tenir ganes de companya i no s'hi va apropar. Temps després, ja acabada la prova. els e x p l i c a r i e n que algun altre participant sí que havia patit les efusions amoroses dels grans cetacis. Però el viatge encara havia de tenir més incidències. Un tripulant malalt, borrasques, el pas pel triangle de Las Bermudas...

En el proper número publicarem la segona part d'aquest reportatge.

L

Saturnino (ialdran radioafeccionat de Les Planes, es va comprometre a tenir un contacte diari amb ells

DIUMENGE, 31 GENER 1993

Deu anys de marató a Sant Cugat La Comissió organitzadora pretén arribar a fer d'aquesta cursa, la tercera més important de les que se celebren a Catalunya.

Les places de controlador queden cobertes per meml primer diumenge de bres de Voluntaris de Sant febrer d'enguany, com Cugat, Voluntaris de Miracada primer diumenge Sol i socis del Club de febrer des de fa deu anys, Muntanyenc de Sant Cugat. se celebrarà la Mitja Marató Tots aquests efectius són de Sant Cugat. 21,097 kilò- controlats i coordinats pies metres d'un recorregut que 23 membres de l'organitzacomença en el Mercat de ció interna. El pressupost Torreblanca a les 10.30 i d'enguany puja prop de tres acaba a la Plaça del milions i mig, part d'ells Monestir, després de recórrer sponsoritzats per la Caixa i les principals vies del terme l'empresa de material espormunicipal. La Mitja Marató tiu Nike. de Sant Cugat és la quarta més important de les que se MÉS PREMIS I UNA celebren a Catalunya, des- EXPOSICIÓ. prés de les de Granollers, Aquest any hi ha dues noveSitges i Ripoll. Aquest any, tats importants: la primera, la Comissió organitzadora una exposició de fotografies i pretén arribar a ser la tercera, records d'aquests deu anys si més no pel que fa a partici- d'història de la mitja marató, pació, objectiu que aconse- que s'obrirà al públic el dia guirien en cas de que s'ins- anterior al de la cursa (discribissin més de mil set-cents sabte 6), als locals del Club corredors.

Muntanyenc. La segona, el

XAVIER BORRÀS

E

De tota manera, l'organització calcula una participació mínima de mil tres-centes persones, una mica més de les mil dues-centes trenta que hi van ser a la convocatòria de l'any passat. A més dels corredors, l'acte posa en marxa 64 controladors de cruïlla (s'instal·larà un control d'avituallament cada cinc quilòmetres, aproximadament), a més dels membres de protecció civil i de la policia municipal encarregats d'assegurar la seguretat.

significatiu increment dels premis. Tots els participants que acabin la cursa tindran un obsequi, un lot format per una samarreta, un polo i altres objectes donats pels spònsors. Aquests obsequis, segons declarà Asensi Giménez, president del comitè organitzador, sòn per a "la gent de a peu, que sòn els que participen a totes les curses".

Pel que fa als primers llocs, aquells que sempre ocupen els corredors més experimen-

ELS 4 CANTONS

E S P O R T S

tats, hi haurà tot un seguit de premis en metàlic per als set primers homes i les cinc primeres dones, que van des de 75000 pessetes per al primer home en creuar la meta, fins 5000 per a qui ho fagi en setè lloc. En la categoria de dones, la primera rebrà 50000 i la cinquena, 5000. A més, si el corredor masculí que arriba primer ho fa amb un temps inferior a una hora i cinc minuts, tindrà un premi en metàlic de 80000 pessetes. Si la corredora femenina que ariba en primer lloc ho fa abans d'una hora i catorze minuts, tindrà un premi de 40000 pessetes.

HISTORIA I ANÈCDOTES. Fa deu anys, un grup d'amics afeccionats al jogging van plantejar-se d'organitzar una carrera de marató pel terme municipal del seu poble. Per les característiques del terreny, i perquè una marató sencera és una prova molt dura, van decidir fer-ne mitja, només 21 kilòmetres, més lleu però més accessible a la participació popular.

Aquells primers organitzadors, alguns socis del Club Muntanyenc i d'altres socis del Club Natació Sant Cugat, es van constituir en Comissió Atlètica de Curses. La formaven: Asensi Giménez, Antoni Aguilera, Josep Maria Coll, Josep Castellví, Miquel Valdi, Joan Auladell, Serafí Montcunill, Antoni Pi i Farrell, Vicenç Otero, Lluis Giménez, Josep Farré.

Francesc Ribas "Vinyeta", Alejandro Barbero, Jordi Roca, Josep Pros, Alberto Alvarez...

El pressupost d'aquella primera mitja marató va ser d'un milió de pessetes. Hi van col·laborar la Caixa de Terrassa -el primer sponsor que va tenir la cursal'Ajuntament de la vila, la Generalitat i la Diputació Provincial, que va donar les copes pels premis. Hi van participar un mil-cent corredors.

17

COPA SANT CUGAT D'ESQÜI CLUB MUNTANYENC SANT CUGAT « ' * " * "

W-

" • >

< V , M

.

•

>

.

*

.

;

\

BÉ*

X

E

l proppassat dissabte 16 de gener del 1993, a l'estació d'esquí nòrdic TUIXENT-LA VANSA, es va celebrar la primera prova de competició de la modalitat de fons; la XVIII COPA SANT CUGAT. Aquesta prova competitiva, organitzada per la Secció d'Esquí del Club Muntanyenc Sant Cugat, és la més nombrosa en corredors dins les puntuables en la Lliga Catalana d'Esquí, per als Campionats d'Espanya.

D'altra banda, hi ha les proves populars, com la 16a.

MARXA BERET, a celebrar el proper diumenge dia 7 de febrer del 1993, a l'abast de qualsevol nivell en aquest complert esport.

Us animem a informar-vos d'aquesta atraient activitat en la nostra Entitat, de dilluns a divendres, entre les 19 i 21 hores.

CLASSIFICACIONS XVIII COPA SANT CUGAT DELS SOCIS DEL CMSC Seniors-H 15 Qm. 5è. OCTAVI GALCERAN 39'H" 34 12è. DAVID PARDO 47'31" 44 16è. ORIOL BOTEY 51'40" 68 Juniors-H 10 Qm. lr. ALEIX PROS 21'24" 29 4t. JORDI CADENA 26'57" 18 5è. MARÇAL PROS 33'53" II Cadets-H 5 Qm. 2n. FREDERIC PUIG 13'05" 34 4t. ROGER ROCA 14'10" 81 8è. BERNAT PROS 15'38" 68 Seniors-D 10 Qm 2a. ALBA CABALLÉ 32'35" 72 Juniors-D 5 Qm. 2a. GEMMA BOTEY 18'52" 40 Cadets-D 5 Qm. 3a. NÚRIA PROS

19'06" 06

La Guia del Comerç i Serveis ADMINISTRACIÓ DE FINQUES

'.r-se-- ''.r t. Vi"'_;a:u-'

DIAGNÒSTIC

i-5 3 " H

jccicr Murlc ' i

MERCANTIC

674

R-Si~aJ*l. '2C

Plana-ostra 'D INCUSA Matem 14

11

IMOE5A p

Mi

Ressec 25

FINQUES GIRONELLA

ça O.'ava H bs

LAMEJILLONERA

-ra-,*-,: Wu-agas 13

.^an- BrraveTu-a '4

TALLERS AUTO-SPORT

LES VOLTES

St-a Cedanyna.-'

Major. -

VILARASAU CITROEN

10

J BLANCO

674 4" 54

Pçj 4„g,s'a 2

SAKA FINÜUES

J. CALOPA

Valoora.x &

£-4-3 4:

J CARBÓ

= A.g-sla ••

675 07 73

STILO

J. CUSSO

674 53 43

J ESPANOL

ar' A-t-n -:.i

6 4 5147

F-ar-es-: 71-

12

F-.ir»:».. M.:-,ir;as , •• -,,

ARTS GRÀFIQUES

LUIS CALSINA VALLÈS Rus i Ta.iei 2 ;

COPV GRÀFIC

SANMARTI MONCUNILL

Can Matas S

AlSansr Sala 2C • • fa

GRAFICAS FORNIES

V CASTANEDA

Santiago Resina 8

Pça 3arceic~a

GRÀFIQUES CELLER. S.A.

675 36 53 674 38 72 589 37 02

v-c 1'

AGENCIES DE VIATGE

1 3 ASSEGURANCES BAL ASSEGURANCES

ASTER

Pi Pere sani, 4

Al'onso Sa a 6

CATALANA OCCIDENT

CASALS

Sannago R^sinor 2

Santa Mana. 59

MAPFRE

EST1BER

674 05 2" 674 30 58 674 17 36

A'tors Saia 8

Casanovas

P. PORTA I ROCA

IBERPLAN

539 '6 76

^aífoore.* 59 ZOOMTRAVEL

Rcsse*. '3 NOGUERA FRANCWO

589 37 09

Vi'ia. • looai 8

674 67 15 675 26 04

Francesc Mofagas. 1-3 Ell. 1a Of. GESTORA DE SEGUROS

675 42 03

Rambla Celi». 95

04

AIGUA TRACTAMENTS

ÍA .

FELDMANN S-A. Rossell, '3

ASSESORIES GESTORIES

CASASFARflERAS, S L

AC AFECONDC10NAT y° CALLEFACOO

G.C.1

675 49 05

Sant Boraventura 6. entl 3a SANTCU6ATGESTT0.S.A.

RUBICOM

675 51 67

TEYTO

T

-89 30 79

589 47 67

Santiago Rusinol, 2 U1a FRANCESC IBANEZ

Pg Torreblanca 9

675 1 "02

o"eni oe la Bomba 14

SERVES PLENS

Doctor MaMc 8

674 10 54

Martweil 26

674 86 56

Sant Bonaventura, 8 A 2n 3a

nc

GESTORIACASAS

ALUMINI VIDRIERIES

0 0

ALUPERCO

Alfonso Sala. 22

569 -5 6 1

casti·igjos 33 AUGUSTA

6~5 4- .'1

CastelM.25 CRISTALERIASARTE

D 3rj .3* 6 '

G.rona. i n

675 25 89

Sant Jont, 3 0 1 ' 6a

57: 43 79

R. GARCIA *\ Masoaoet,21 Mi'a-soi-

CREU ROJA

574 62 39

RAVCONIC

t 7 6 58 06

Sarr jo'Ct 3C i • "a ~-~ D8 53

i~5 05 ' 2 674 68 45

Sanace 23 Rambla ae 77e lev ^

AP'°L Ca-ov3&de CasM'O i

674 3534 674 IB 93

675 36 04

TODOTODO

6755007

674 • 4 97

SANT CUGAT CERÀMICA

GOLF SANT CUGAT

674 39 58 674 13 53

Vr'là, '.toca'10

VALLS • PERELLÓ

6 5 59 09 589 14 55 589 41 7'

1 8 AUTOMÒBILS

674 66 98

674 15 09

Va'lcceix 41

674 02 97

BAOBAB Maioi, 16 BAR OUEXALADA

c 5 52 57 - 5 45 75

Wartrarel 41 naxos

25 V

FRANCESKA

BOKATAS

SOL-NET

Plana lOSDita, 35 3 :

^a 'cneclanca, 52

BOWUNG

TINTORERIES SANT CUGAT

Baixada oe l'Alta 20

Sa"laço R-srcn.55

CERVECERIA BARMAN S

QUICK-SEC

Sba Ceiler, '8

D'r Mu"ilo. 26

HAPPY

ValWore.x 59 589 06 31

674 14 92 574 4 ' 4 9 674 1 • 63 674 62 97

674 06 49

Santiago Rusinc. 54 PLAZA DEL COLL PS ad Coll. 9

CJ

6/4 4 7 85

ALTA FIOELITAT

6893782

Rius' Taulet, 33 ELECTROVGSJi

6754454

Clra Cerdanyola 23

£-4 55 06

EUROBAZAR

675 44 03

Endavateda, 23 EXPERT

674 7164

Vallooreix. 44 GALERIES SANT JORDI

GABRIEL

674 1-7C

PUJOL

674:271 674 26 32

A.R Escayola. 101 Valldoreix

4 0 FOTOGRAFIA ™ Y VIDEO A.I.F.A

6744304

CONTBAU.UI» PI Octanà, 1

6751248

COPMATGE

5892368

674 16 00

Major, 6

EDICIONS VIDEO VALLÈS

674 8114

can Matas, 7

WLARTOBELLA

6740657

Santiago Rusinoí 49 VILA ELECTBOLUR, S A Santa Mana 4C VISIO-6

FOT0H0B8Y

56907 33

Alfons Sala. 6 589 02 71

f R FOTO VIDEO

674 7968

RamWa Celler 93 675 2942

SAntiago Rjslnol, 7

J. LLAMAS

674 03 93

Valldoreix, 14 MAPE

67444 54

Ctra. Cerdanyola 38

O J ELECTRÒNICA * * RADIO-ANTENES MONTOSA

6744758

Sant Llorenç. 31 PINO

2741664

VBEOGOLF

675 23 49

VÍIà.1

ZOOM

6755674

Santa Mana, 14

4 4 FRUITERIES

PI Doctor Galtes. 1 VALLS

6746412

Martorell. 5

JHGaHHTKVIUEGAS Pere San, t4 AHTOHICAIIPOS

6740682

Francesc Moragas, 21

3 5 ENSENYANÇA veure Guia. pag. Interiors

FflUTAS J, ANTON

674 67 55

Pt del Coll JOSÉ FRUITS

589 4481

Mera! Pere San, p. 123

«-

JD

ESPORTS GIMNASOS

45 GALERESD'ART 6750351

SANT CUGAT ESPORTS CORRE-CORRE

LUCAS SPORTS

ARTSENAL

5890097

Valldoreii, 56 674 7215

CANALS-GALERIA D'ART

67549 02

Camí de la Creo, 16 5894034

EDDA'SPLACE

5891293

Galeries Santa Mana ,6745600

ERfTART

5890092

Santa Maria, 38 3r. la 674 0 1 3

FEBO

6741955

Rambla Ribatallada, 6

3 7 ESTANCS

PLUS ART Rambla Ribatallada. 26 A

5894903

SAURUSINOl

67547 51

Santiago Rusinol. 52 LATABAQUERIA

67504 05

Ailons Sala. 13 ROSO MUNOZI CASALS

6741176

VILARASAU 3

46 G AS W

674 05 92

ELECTRICITAT

DUASO LÓPEZ. S.L 674 0174

ça Ootana, 4

589 2325

Altonns Sala, 18-20 ELÈCTRICA SANT CUGAT

589 39 49

Camí Colomer, 12 bis LA BOMBETA, S.L

3 8 ESTÈTICA ÀNGELS SAYOL DONNA

674 OC 24

Awgda Catalunya, 3 589 44 80

SAMAGAS.S.A

675 13 04

Can Matas, 5 675 52 54

SERVICIO HOGAR

67502 63

SEYDI.S.L

6743048

MA|or 36

Canj'.'a; ae Cas: I: l 569 ' 1 56

MELODI

589 35 53

Carretera Ce'oanyoia 24

FI Was Ruc 3 Rosselc.9-r.3- 'a

674-6 38

Rambla del Celler, 95

Dos oe Maig, 9 585 43 44

FLECA ESTACIÓ

Ctra Cerdanyola, 18

S'amem Maiaaaa 5 trt Fra":es<: U'.raaas 5 e'l

VALLS

MARTÍNEZ

oq ELECTRODOMÈSTICS ^ ALTAFPELÍTAT

Pça Barcelona 4

C DENTAL INF. DRA. LUZ0NDO=74 36 76

674 66 00

Ctra Cerdanyola, 6

Villa, 4

oq CONSULTORIS " DISPENSARIS

-.

Mo'esti, 58

ça Centra 3 La Floresta

Ramola Can Mo-a, 9

R.SAGALES

CUNICA DEL DOLOR

6-5 30 82 \

:D

A.R. DROGUERIA CAN MORA 6'5 30 52

AnseímCtavè u

CONGELATS

C. DENTAL VALLDOREIX

CARNISSERIES POLLASTRERIES

,

Vallooreu, 73 674:3 55

francesc Moragas, 48

675 5006

6 7 4 : 9 13

lte|Or, 24 CABANAS

589 09 67

C. SANITARI CAN MORA

,

Montserra: 22 TORRAS

3 2 DROGUERIES

Sani Domènec, 8

C. DENTAL INF. LUZONDO

FORNS DE PA

LA BAIXADA 674 42 82

LA LLAR DE LESPORT

SET BALL

42

674:2 53

Caní de £ Creo, 21

CONGELATS VIDAL

ELS PORRONS

oc

674 13 81

FLORS RIERA

3 1 DOLCERIES

PETANCA SANT FRANCESC.. 674 10 16

28

BUGADERIES TINTORERIES

Malare 1 17

GOLF

67414 53

Santiago Rusinol 3'

56 68

674 90 02

Rijsi Taulet 2

Rambla Celler 23

674 11 52

Ramtia del Celler

Eslape, '0

Saoaoel 18

674 5396

674 39 94

Sa'laMa-a 17

r,A "

EUA Rambla de Cefcr 27

RusiTa-e! 6

VALLÉS PA. S.A .

Sani Cugat Vallès

FLORESTA ESPORTIVA

2 3 BODEGUES- VINS CELLER SANTA MARIA

675 25 04

V'aitoo'eix 17

Mancrel 3.5

Clra. 31 Cjgal-CerrJanyola. Km 4,6

on BARS CAFETERES

T

Ra^wa oei Celie' 39

« f i Sala 29-35

BATLLE

Altons Sala, 20

72 Obres i Construcció 73 Òptiques 74 Pastisseries 75 Peixateries 76 Pelleteries 77 Perfumeries 78 Perruqueries 79 Pintors 80 Piscines 81 Pneumàtics 82 Psicòlegs 83 Queviures 84 Ràdio Taxi 85 Restaurants 86 Sabateries 87 Seguretat 88 Tallers Mecànics 89 Telefonia 90 Tendals 91 Transports 92 Tren RentatCotxes 93 Xarcuteries

NATACIÓ SANT CUGAT 6751769

Monestir, 1

cv T

AUTOCOMARCA 0EL VALLÉS 674fií5C Í-4-3C5

RODO

DOLCETS

Pça Barcelona, 5

Torre, 4

Rosselló 2* FUTUR

674 53 33

Sani Anton. 56

63 Marcs 64 Matalasseries 65 Menjars Preparats 66 Metges 67 Missatgers 68 Mobles i Decoració 69 Moda i Confecció 70 Motos 71 Netejes

CLUB MUNTANYENC

2 2 BICICLETES

v m - VINÍCOLA

AUTO-ESCOLA SANT CUGAT 674 42 00 EN MARXA

4 1 FLORISTERIES

574 11-7

Psg Segalà. 4 - 6 La Fwesta

Valies 58

674 3-64

VBa 33

Av Catalunya. K' 589 00 13

ROS

FLORS I PLANTES DEL VALLES674 46 46

JÚNIOR

CiCLES CARDONA

674 96 75

. °ep ven-u-a

5-4 39 66

.674 55 35 DEPORT1U VALLDOREIXL

BtCIESPORT

0

Santiago Rusiòol 24

2 7 CLUBS ESPORTIUS

32 Drogueries 33 Electr. Alta Fidelitat 34 Electró. Ràdio. Ant. 35 Ensenyança 36 Esports. Gimnasos 37 Estancs 38 Estètica 39 Farmàcies 40 Ferreteries' 41 Floristeries 42 Forn de Pa 43 Fotografia i Video 44 Fluiteries 45 Galeries d'Art 46 Gas.Etectricrtat 47 Geiateríes 48 Herbolaris 49 Hidrocuttius 50 Hípiques 51 Hotels 52 Il·luminació 53 Informàtica 54 Jardineria 55 Joguines 56 Joieries i relotgeries 57 Loteries 58 Llars d'Avis 59 Llars de Foc 60 Llenceries-Merceries 61 Llibreries. Papereries 62 Marbles. P. Artificial

Av Verge Montserrat 77 • L Floresta-

VIVO

AUTO JULIÀ SA.

LA FAUNA

p

INDEX DE SECCIONS

VILARÓ

AUTO ESTEBAN

D. VETERINARI DEL VALLÉS

Rus i Taolel 27

Santa Maria. 45

LAMONTANESA

« del Col:. 9

ANIMALS i VETERINARIS

VETERINÀRIA SANT CUGAT

674 70 04

Clra Cerdanyola, 3

6-41132

FRANCESC BEL SOLÉ

674 584»

6-4 05 03

NOVACUINA

374 60 16

Pça, Mas Roig, s-'n - VaHdorea-

Riera, 15

San:a Mar a 22 ';

09

FOAP

MONTSE •

MA&flOIG

AUTOESCOLES

AUTO-ESCOLA CASAS

no ANÀLISIS . u o LABORATORIS

V10AL-RIBAS

on CUINES CERÀMICA I SANITARIS

JU

Valloo-en

Maicreii 47

MIGUEL DURAN BELLIDO

Passe.gTo-'ebtanca, 35

•'!•; SICjgataR.b

LOSMANOS

6"4 12 34

San' jut 7

F.ar-cesc Moragas. 44

Dos oe Maig, 12

--S5.6

01 Ad. Finques 02 Advocats 03 Ag. Viatges 04 Aigua i Tract.

05 Aire Acond.

06 Alumini- Vidres 07 Ambulàncies 08 Anàlisis- Lab. 09 Animals i Vet. 10 Antiguitats 11 Arquitectes 12 Arts Gràfiques 13 Assegurances 14 AssesoriesG. 15 Astrologia 16A.T.S. 17 Autoescoles 18 Automòbils 19 Alimentació 20 Bars Cafeter.

21 Basar-Regals 22 Bicicletes 23 Bodegues. Vi 24 Bugaderies 25 Carniceries 26 Catifes 27 Clubs Esportius 28 Congelats 29 C. Dispensaris 30 Cuines Ceràmics 31 Dolceries

675 01 7 5

EL PONT FERRETERIA SABADELL

We-cai Tarreolanca,

Anseirn Clave 20 Major 5

Pg. Rubí 104 -ValkM'eix-

Pg San: Magí, -2

17

589 0' 39

Anselm Ciavé, 20

M.M. JANER

0 7 AMBULÀNCIES

4 0 FERRETERIES

A>r j ' . i i "a-te-lanca. 2-8 la Manta

GWNÀS SANT CUGAT

CONXITA RUANO Girona, 21 5é 2a M. FRANCfSCO

RDla. Cetie1 79 MOYANO SL. Avgda Catalunya 'S

675 i ' 9 7

589 • 8 S8

A^sem Cave. 5 MS

Mercal o"ebia'oa 136-137

588 38 37

Validorex 53 J. CRUZ

StROUkY

Veure pagina 2

3 9 FARMÀCIES

JORDI

16 ATS

Ce la C-eu 26 GARRIGA • ALUMINI i VIDRE

15 ASTROLOGIA

674 " 13

Doctor M.ji'lc .3 DELOR-ROS

674 14 9'

589-2 69

Rosseilc- 42 i- Sa

INMA

Ana'VLre

=ç " c - ( t a-ta. •" F.SORIANO MARTIN

I. COSMOBIOT1CO

PSICOMED

2 6 CATIFES

GARBÍ-REGALS

SUPERMERCADO UNICO

=-. l'MÚ.rei 5

San-iatj: R.'rtil .1 :,i

'a

53923 43

3 ' • -a

583 05 52

4vgda -agu1: 5-1

: 7 4 08 49

Vila, ' - ocal 5

61-4 44-2

R RIBES

R. VENTURA HECASENS

3'4-0 0c

= a-t: 0 L.-ln- ' :

P.i-iiad 19

A l . BELZU2

MXO;

Sant ago RasnO'

SAN BER - 5

San' Sljmeií-: 56

P.:JS

T

674 57 08

J LORAS

0 2 ADVOCATS

T

Cam de a C'e^ '4

)74 39 52

RUBIO

VICOMÇA

674 45 92

BASARS REGALS

BIRBE

SILVER- CONTROL

DENTAL CUGAT

POLICLINIC TORREBLANCA 589 47 53

SERRA

Valldoreix 20

Rarncia Sa' l-'c-a -

MENGUALS.A

•: I a o :,'•

Ma.o-

ATtHYPtC

)75 42 01

MAHIONADISTOP

San:a Mara 43 ir

SERIN

. 674 Cl 06

Vaiioore x. 23

CLAVELL

F;a Octava. 7

SHANGRI-U

21

AUTOSERVEI 0AU 6-4 56 5'

674 1' 18

4 '2 37

AUTOSERVEIS ALIMENTACIÓ

274 Oc i"

L.S

PI Estaco 3

Ct-a Cerdanyola. 36

13

KSA

03

4 13 21

-•.f'' a1^: Mcaças 1'

674 X 6

Mars Sala r

5"4 : « 2

574 1C 13

PISCOLABIS SÀBAT

674 3-2 40

55-tape -6 TONI

MOKA-BAR

CLÍNICA DENTAL MAfOR M a c , 23-25 1r Sa

MANEL TORNÉ

SarlJord',3 7

M j 1 . ' - I 4-

VOLVO SELLARES

ARQUITECTES APARELLADORS

Monla'a sm

q

3 43 02 5 45 79

NISSAN EBRO

KM. SERVICIOS

ÒRGAN

5-4 9 2 - 7

T

P. Barcelona. I

4. V rte Man-sena- 12.

ANTIGUITATS

SUZUKI

MOTOflCUGAT MERCEDES

1 0 ANTIGUITATS

FINCAS SANT CUGAT

ALFONS Maj-r -l

AQUALONGA FINCASLESI

GRANJA LA SORT

AUTOCUGAT OPEL

MASKOTA

ni .

589'3 07

QUIROS Valldoreix 76

589 C-06

Pg. San! Magí. 26 TEYTO - INSTALLACIONS

589 00 79

Passeig Tonebiarca, 9 TOMÀS

674 53 92

ELS4CANT0NS-© 5891590 675 48 53

DR. FERRAN FERRAN VILA

59 LLARS DE FOC

47 GELATERIES LAJUONENCA

6752586

Major 29 PROS

674 5173

Santa Maria, 25

DRA.FAT1MACORNELLANA

Martorell, 5

Pg Torreblanca. 29.1r 1a.

ORNALLAR

675 44 96

Anselm Clavé, 1

ESTELA Gonna, 10

675 56 03

4 9 HIDROCULTIUS

DRA.M. DOMINGO GALLART .674 4687

Ctra. Cerdanyola. 1 ICAFO-HOME

.5891307

Santa Maria. 12 LAMONDA

.675 4853

MONTSERRAT JORDÀ

MARY

..674 74 37

LEWS STORE .5890391

Sani Jordi, 30-32.1 r 6a.

Maior. 3

M RW

6751011

674 59 49

SERVA

.589 3685

TÈNUE MODA INTIMA 6741628

Ctra Cerdanyola HÍPICA SEVERINO

674 1140

Ctra Cerdanyola HÍPICA SANT CUGAT

674 8385

Ctra Cerdanyola

TREVILENCERIA

NATI- MODA JOVE

DO

£1 LLIBRERIES ° ' PAPERERIES

ARAMIS

JORDI, aiBRES I PAPERS

589 14 78

PEP'S PRAT

580 85 85

674 0107

674 23 00

ARPALI

674 9602

CARRÉ

OF1NOVA

675 2373

CASAJUANA

ALBERT LLUNELL

PRISMA DISSENY/MODA RODIER

674 0522 6740522

ARVI-GABINET 6741352

GONUILUMINACION, S.L

589 44 46

Ramrja de. Ceiter. 117-119

5 3 INFORMÀTICA BEEP CASH S CARRY

674 33 01

Carrete-a Cerdanyola, 65-67 C.P.I. Informàtica

675 35 41

Pg Torreblanca, 29. 2n 4a.

0ATA-KEY

67525 03§

Sant Bonaventura, 59 GRUP EME DE SERVEIS

589 2313

Francesc Moragas 3 entl. 3a

54

JARDINERIA

C. JAROINERIA DEL VALLÈS

675 37 02

Ctra SI. Cugat-Rubi, Km. 4 C. JARDINERIA SANT CUGAT .675 42 05 Ctra. SI Cuga!-Rubí, s/n ROCAMORA

674 36 94

Liaceres. 8 SANT CUGAT JARDÍ

675 5853

Villa. 92-94 COLLSEROSAJARDINERS... .589 2103 Escaletes 11-15 INDUBRUC SANTIN

6742380

Sona. 47 Mira-Sol

674 2632

5894249

DIDO

CEPS 6741688

.674 36 73

674 09 49

Santiago Rusinol, 58-60 JOGUINES MARGA Santa Maria, 44 NMS

en MARBRES 0£ PEDRA ARTIFICIAL 675 51 08

VM.9

6 3 MARCS DALMAU MARCS

.5891429

MARCS VALLÉS

674 12 36

.5891429

Enric Granados, 15

6 4 MATALASSERES 674 4279

Major, 19 5891276

Martorell. 28

674 0026 67404 60 674 45 71

c e MENJARS oa PREPARATS CAL BUSCALLA LA CREU

Anselm Clave, 20

Avda Mas Fusier, 47. Valldoreix

SECRETS

SIBARIS

Vallooreix 40

Doctor Munllo. 18, baixos TASTA'M Sant Bonaventura, 51

57 LOTERIA

.58934 71

6754801

.674 41 17

TOPOUNO

67417 11

XAMFRÀ Abat Armengol. 6549

PILAR MARCH VILA 6740179

5891307

RossellO 9-11, 3r 1a.

TECA SÀBAT 674 0174

Ma|Or,33

FERRO 1 FUSTA Santa Maria, 18 JORDI FLORENSA KASSA MAJIK

TECA SÀBAT

Sant Salvador. 47

674 42 23

674 0666

6742683 6740634

674 6293

Alfons Sala 10 BEGO

Ctra Cerdanyola, 11

67513 22

674 01 44

674 5212

Girona 11

Martorell. 55

CAWtS

M.CAMPANA

Major, 9

Psg. Torreblanca 57

CENTPEUS

6744804 674 0109

Major, 10

BERROCAL ..675 53 59

CASTELLVÍ

67555 06

XERCAVWS,S.A

675 4051

.58902 66

MOTO 77 SANT CUGAT Castellví, 27 | .674 4100

Rius i Taulet 27-29 RÚSTIC

.674 65 48

5892929

8 7 SEGURETAT AUXVY0.S.A

5891799

AI1onsSala,50 OF1DECOR

674 76 45

Alfons Sala. 29 NOU ESTUDI

674 52 38

Guneu, 85 Valldoreix

oo TALLERS ° ° MECÀNICS AUTOSWWG

67514 54

Monestir, 15 J. TRABAL

674 69 66

Rambla Celler, 27 PERE CANALS Sant Uorenç, 27

674 63 62

TALLER XAMFRÀ

674 6204

Sant Esteve, 4 674 56 78

Santiago Rusinol. 17 JOSEP BARGALLO BUSTER BOSTON

MOTOTRAHC

674 07 73

FrtTER

589 3523

VALLÈS NET j

674 8918

CASTILLA

7 0 OBRESY "• CONSTRUÍ:cio

.67529 06 ARRIBAS

CAMPMANY

.674 14 82

6741158

Martorell. 15 CONFECCIONS MARIAN

589 44 66

Ennc granaòos, 15 local 1

CUCARRO 5893926 589 19 56

ANTONI PESARRODONAISERN589 19 66

COttSTRUCCIONESFA

6751715

I

674 72 00

PI del Centre, 3

ANA

Av Alcalde Ramon Escayola,

674 0163

CUGAT CAFÈ .5890901

Edifici Torreblanca

.675 23 53

Sd. 25 - Rbia Can Mora. 10

Rosselló. 24

DAJIANGJM

Santiago Rusinol, 2, ent la

DRAC 674 00 77

Pous. 8 DAMELLA

.675 1903

674 1038

Pi. Octava, 5 ELMOLI

.674 1672

KLEW

589 44 01

VIRGÍNIA PAÍS

NOU DISSENY

674 46 96

...675 36 54 5890380 . ..675 3804

EL TAST 6763506 .674 7349

FOC DE LLENYA

589 33 62

5891502

i auus

. 6 7 4 47 62 .5890128

Avda. Catalunya. 11 IL BOZZETTO

7 9 PINTORS

ITAUANS-3

5892697

91 TRANSPORTS HOMS

67554 02

Martorell. 9 JOAN TORRAS

6750514

Ctra de Cerdanyola, 54 RAFAEL TEJADA

6754825

Rius i Taulet, 16

oo TRENS DE J * RENTAT COTXES SANT DOMMGO

674 5813

SANT MAGÍ

.6740302

9 3 XARCUTERIES

L'ART

67531 19

67464 33

LA CANTONADA

58922 92

FELIU GRIFUL

6755663

J.GRAU

67503 54

EndeveUada. 18 67442 36

RAMONA AULADaL Major. 17

Rambla del Celler, 2 1

CODONÈS Santiago RuàM. 50 PI. Pere San, 11

Sant Bonaventura, 6

674 3247

6755103

Estapé. 2

Rambla Can Mora, s/n

PIQUÉ

TOLDOS TOUS

Orient, 27

San Jordi, 19

ALFONSO ALCARAZ

675 29 40

...674 94 84

PI. Pep Ventura

67535 54

TOLDOS MBASOL

Ctra. sant Cugat-Rubí

Alfons Sala. 9

EL TOC

Rambla Rioatallada, 30

.58917 40

PI. Pep Ventura. 3

Vallès 46

674 5365

674 5650

85

ELMESON

Sani Jordi. 33

J.MORALES

9 0 TENDALS

. .6741126

Cànovas del Castillo 46

LA PELUQUERIA DE CARMEN .6753301

MERCEDES

5893000

PI rf en Col. 2

Castellví, 19

COMPOSTELA

Pous, 10 CHAPTTA

674 5307

Camí de la Creu, 8

Major, 14

MANOLO GUILLEN

Motor Colom. 30

Sani Sebastià, 51 Mirasol

CRISTINA

TERESA MELLAOO

Sant Antoni. 52. baixos

...5806660

Sabadell, 47 CATALAN

POUS, 14

674 55 80

6751033

CASABLANCA 674 5980

«-• 7 8 PERRUQUERIES

Montserrat, 28 Monlserral, 3

674 42 50

Santiago Rusinol, 30 CHAPELMOOA

69941 37§

674 0296

Lleó XIII

Pg Torreblanca, 2 i

Villa, 7

CANEDO 589 44 35

Santiago Rusinol, 10

LOLA Y ROSA

UNEA DIRECTA SANT CUGAT 589 03 74

Sant Bonaventura. 39

6741342

Martorell, 16

.674 62 96

6741929

Baixada Aba. 12

Rambla del Celler. 93

Pous. 10

J. GARCIA

.674 6502

CRtSANA

TRENC

CALIU DEL CELLER

Santa Maria, 41

DUR-DAN ...5891041

.....6740685

Sant Antoni, 13

CANCASOLETA

DOLORS TAHRIDA

Sant Ramon, 4

674 5678

Camí de la Creu, 24

8 9 TELEFONIA 8 5 RESTAURANTS

5881315

589 47 23

Orient, 68 PAMOBES.L

675 51 51

58904 71

7 7 PERFUMERIES ' BIJUTERIES

PARIS

71 NETEJA

.674 3000

58918 35

RADIO TAXI S.CUGAT

CA L'ÀVIA

PACO S A U S

STUDtO GJORGK) FOUQUET ..67508 91

CQ MODAI 03 CONFECCIÓ

6744654

67531 01

Santa Maria, 26-28

ORQUÍDIA 67417 59

TAUERES MONTSERRAT TAUERSF.X

8 4 RADIO TAXIS

674 06 36

Alfons Sala, 2

Martorell, 21

Santa Mana. 9 1 r. 2a.

Av Torreblanca. 2-8, 3r. A

589 3211

Sant Domènec. 28

Riba tallada 8-10

Av Torreblanca. 2-8,3a despatx 10 ANNA PUJIBETI CALDES

58931 93

Sanla Maria, 18

Montserrat 26

Santa Mana. 44

Rosselló, 15 D.ALVAREZ

.6741932

Sani Domènec, 20

58947 87

Can Matas. 10

.589 24 74

MOBLES J. SOLEM.

MURIA

Psg. Rubi, 110 Valldoreix

TUA'SPELL

7 0 MOTOS

.58945 36

Avda Graelrs, 23-25

674 3147

Rambla Rbatallada. 24 B

MOBUCENTEfi

BENETTON

ROSITA

MEGHAN

..675 24 01

Avda. Madrid, 12 Mirasol

6 6 METGES ANNA GIMÉNEZ ROCA

Alfons Sala, 10

Sant Jordi, 29

CRrTBOUTlOUE

RES. SANT SALVADOR

|

Elisenda, s/n

Santiago Rusinol. 36

58 LLARS D'AVIS

675 5157

8 6 SABATERIES BARTROU

8 3 QUEVIURES FRANCESC SITGES PINA

LA PELL DE BRAU

Girona, 11

Rambla Rfcataliada 26 ADMINISTRACIÓ N°2

58916 80

674 7947

7 6 PELLETERES

Santa Mana. 5

Mercal Torreblanca. 2.4

Valldoreix. 33 SANBER5

DISCHMA

Dos de Maig, 25

Avgda. calalunya, 1 ROP.S.L

Alfons Sala. 18-20 TON DISSENY

TERTUUA 674 49 93

Pous, 10 ROCJOANJOIERS

674 3892

Santiago Rusinol. 15

SWISSFLEX 675 33 06

6741141

Sant Bonaventura. 47

Ma. LLUÏSA GUILLEN 1 SANZ .675 19 97

675 4757

francesc Moragas, 4

Rambla Celler 43

Alfons Sala 28 GABE

OECMO

AJIonsSala.23 .6754943

LATOSCANA

Santa Maria, 4 SALAMANCA

.5891984

67458 54

Santiago Rusinol, 40 GEMMANS

Martorell. 57

.....674 94 01

TAURÓ

via. 1

FEBO

MES MARCS

AUGUET

.589 08 33

PI. Sant Francesc, 1

Ctra, Cerdanyola. 51 FALGUERA

Vallès, 23

ce JOIERIES J0 RELLOTGERIES

674 9862

Rbla Mn. CMo Verdaguer, 185

TATERÏ

ROTLLANA

EXPOMOBI

Ennc Granados 15 674 1396

5890967

Castellví, 25

Avgda. Catalunya, 15 67415 32

674 09 88

Sani Jordi, 33-35

TAUERES BOSCH

Vinyoles. 10 bis ELS TRES REIS

RESTAURANTE UARGOTIN

Avinguda Catalunya, 21

Xernc, 28

Altons Sala. 18-20

Campoamor, 12 nau.3

6745049

674 38 03

V1APRE

Can Matas, 2-4 ir 2a

Mil seu Comerç o la seva activitat professionaln ha d'estar a la Guia de Els 4 Cantons.

Truquin's i l'inclourem. ;; Estar-hi, és estar a les Empreses ! ^iales Llars de SantCugat!!

J MAAMOLES SANT CUGAT

55 JOGUINES

RANCHO EL PASO

Sant amoni, 62

CENTRAL DECORACIÓ 589 00 23

Avda Ragull, 80

589 37 81

VAUD'OR

C.P.V

Santiago Rusinol, 37

5 2 IL·LUMINACIÓ

PBZALOCA Alfons Sala, 7

SQUASH 58912 51

Rosselló, 30 1- 2a

7 5 PEIXATERIES

PEPITA

589 26 87

CM, St. Cugal-Cerdanyola

Santiago Rusinol. 46

MÚSIC

589 06 07

Vryoles, 8

67407 71

675 1654 67545 53

PANXA CONTENTA Pg. Ctabarría. 69

SET BALL

Ramblaflibatailada,8 SÀBAT

Cànovas del caslillo. 2

.589 22 32

.6752853

8 2 PSICÒLEGS

Pça Sant Francesc. 5 SÀBAT

5891198

692 97 23

P Estació. 15

Anselm Clavé, 16-18

A R Escayola. 101 Valldoreix MORA

675 52 08

Santiago Rusinol. 29

,674 0995

674 0908

NEUMÀTICOS SANT CUGAT

67514 53

Santa Mana 11 MARTÍNEZ

67524 50

Sant Domingo, 4

.674 51 79

BLANCOLOR

Francesc Moragas. 33

Valldoreix 47

Valldoreix.

PRAT-VIDALES

Major, 10

Rambla celler. 89

Artesans 2-8. Cerdanyola HOTEL ROSSINYOL

L'AMIC IMAGINARI

ROURA 6750874

MASIA CAN BORRELL

Rbla. Can Mora. s/n

81 PNEUMÀTICS

Sant Domènec, 4

58942 26

Dos de Maig. 25, local 5

Santiago Rusinol, 11 HOTEL PARC DEL VALLÈS

LAUONESA

Valldoreix. 29

.5892151

AROUrTRABE DISSENY

Valldoreix. 79

Gatenes Santa Maria, botiga G

Xernc, 5

51 HOTELS

58917 66

Major. 23-26

co MOBLES DECORAC:io

Vil·la. 1

Monestir, 44

...675M26

POZA ITAUA 58944 75

CONFITERIA VALLESANA, S JL674 45 98

Rambla del Celler 2 MUY PERSONAL

67529 52

58925 29

Indústria, 16

58912 75

Pg. Torreblanca. 29

Av. Catalunya, 16

AIGUA-VERD

674 0691

7 4 PASTISSERIES Santiago Rusinol. 6

MBTER'S

8 0 PISCINES

674 5117

6751653 ALEGRET

LA FONDA Ennc Granados, 12

5891049

LLUBAXERCAV1NS

MMOS

Teruel, 9 6745846

Sant Jordi. 30

Galeries Santamana. botiga F

PI. Pere San, 7

50 HÍPIQUES CAN CASTANYER.

274 05 24

TEIXIDÓ OPTKA

Rambla Celler, 15

MARLO- MODA JOVE

Major, 3 MONTSERRAT PERICH

589 3014

Castülejos, 17

6 7 MISSATGERS

ÒPTIQUES SANT CUGAT

.6753372

Valldoreix, 14

Rambla Rtatateda, 22 B

674 0139

LA PERLA

HIDROFLOR

PAU BERNADO i BOU

6741242

Avgda. Catalunya, 15 LA PERA

RAMIRO

Endavallada 15

Santa Maria, 9,1r, 2a

Sanla mana, 26-28,2n.

Santiago Rusinol, 41

ÒPTICA MIRASOL

Alfons Sala. 40

M.LLUrSAGOZZ)

674 4256

ÒPTIQUES

ÒPTICA RUSIWL

Sant Antoni, 74 MARGA

.675 5309

73

HAPPYMODA

DRA.M.RIUS Rosselló, 9-11,3r. 1a

en LLENCERIES ou MERCERIES

PI. Monestir, 1 5890331

Rambla Rbatallada, 22 A

Santiago Rusiüol, 2. ent. 1a.

Martorell 59

675 59 53

674 1526

DR.J. SÀBAT

MATIAS - ARTESANIA FORJA .674 11 90

4 8 HERBOLARIS SUPERNATURAL, S.A.

Rambla Celler, s/n DEULOFEU

Santa Mana. 26-28.2n. 3a.

5892332

674 01 61

20

E S P O R T S

ELS 4 CANTONS

Tarjeta vermella per...

Al President del Centre d'Esports Sant Cugat

DIUMENGE, 31 GENER 1993

QUATRE-CENTS JUGADORS INICIEN EL XXVII G.P. CATALUNYASEGURA VIUDAS DE GOLF

R.

P

rou m a l a m e n t e s t à I "entitat com perquè nosaltres haguem d'alegir mes llenya al l'oc.

Només \ o l e m advertir del fet prou greu sobre unes declaracions fetes pel seu President.

Sr. Vilaró Mosella. en una entre\ ista de C a r m e R e v e r t e d e Ràdio Sant Cugat el passat dia Ió de g e n e r a l'espai "Esports en marxa".

El n o s t r e p e r i ò d i c E l s 4 C a n t o n s en c a p m o m e n t \ a e n t r a r a les instal·lacions " d ' a m a g a t o tis" per cobrir l'article que t'eia r e f e r è n c i a a l ' e s t a t tan d e p l o r a b l e que pateixen els vestidors.

Li recomanem que llegeixi l'article, ja que sense haver-lo llegit com ell diu. n o li p e r m e t fer u n e s declaracions tan poc serioses contra el nostre mitjà d ' i n f o r m a c i ó . Si el q u e \ ostè va pretendre al terles era distreura l'atenció de l'abandonament d'aquestes instal·lacions, h o c o n s i d e r e m tan g r e u , com el fet que un porter es deixi passar un "gol" en la seva pròpia porteria.

P e r a i x ò li e n s e n y e m la primera targeta vermella, i mai millor dit allò de ... " ; S r . M o s e l l a als v e s t i d o r s ! " ; potser ho aprofiti per adonar-sedel seu estat.

•imüfïi»*»*

P **'*

r>>7 v

Pablo Taché. un dels components de l'equip del Club de Golf Sant Cugat.

J.F

U

n any més cal destacar la gran participació del G.P. Catalunya-Segura Viudas de Golf. que s'ha convertit en una de les competicions amateurs més importants d'Huropa. El ja popular Hexagonal, va començar la seva singladura pel Club de Golf de Pals. els dies 21 al 24 de gener, en un camp en perfectes condicions i amb una climatologia més pròpia de la primavera que no pas de l'època en què ens trobem.

Al llarg de sis mesos, l'hexagonal recorrerà diferents indrets de la geografia catalana.

Després d'aquest primer torneig a Pals. es jugarà a Llavaneres. Osona-Montanyà-Fl Brull. Sant Cugat, La Cerdanya i El Prat. La novetat d'aquesta edició és la inclusió en el calendari de proves puntuables del C.G. Osona-.Vlontanyà-El Brull, recorregut de 18 forats, situat a la falda del Montseny, i escenari el proper més d'abril de l'Open Catalonia.

Cal aclarir que aquest any. quatre dels sis

torneigs puntuables. tindran lloc en camps de les comarques barcelonines.

La següent cita és a Llavaneres, del 18 al 21 de febrer.

HI Club de Golf Sant Cugat acollirà l'Hexagonal del 29 d'abril al 2 de maig.

Després de la disputa del primer torneig al Club de Golf de Pals, sobre un recorregut de par 73. la classificació és la següent:

Equip guanyador i líder de la competició Magí Sardà 84 Franc i sco García-Munté 72 70 Enrique Sainger Santiago Ollé 73 G u a n y a d o r individual masculí FàJuard Gràcils 67 Guanvador individual femení Marcenia Aguiar 68

Foto: M. Vallès.

Un equip de futbol del Vallès format per marroquins

rCRRETEMfl

R.

M

arroquins del Vallès és el nom del nou equip de futbol de Sant Cugat. HI formen on/e immigrants d'origen marroquí que resideixen als barris de Ecs Planes i La Floresta, i són membres del Grup de Suport als Immigrants "Vallès sense Fronteres". HI passat

dissabte dia 23 van disputar el seu primer partit amistós, al Poliesportiu de La Floresta. L'equip pretén participaren alguna lliga local o comarcal. Una bona notícia per als afeccionats al futbol de la ciutat, atesa la bona cantera de futbolistes que sembla que hi ha a Àfrica.

SUBMINISTRES INDUSTRIAL - MAQUINÀRIA ELECTRICITAT - BRICOLATGE - JARDINERIA c/. FRANCESC MORAGAS, 44 - c/. GIRONA, 3 - Tel. 675 01 75 SANT CUGAT

DIUMENGE, 31 GENER 1993

T O P

D R I V E

ELS 4 CANTONS

21

EL BON AMBIENT VA PRESIDIR EL TRADICIONAL CONCURS D'EMPLEATS

SANT CUGAT FOU DURANT UNES HORES LA CAPITAL DEL GOLF EUROPEU R.

E

l propassat dia 20, Sant Cugat fou el marc escollit per a la presentació del circuit Catalonia Golf, i de l'Open Catalonia, que enguany es celebrarà al Club de Golf Osona-Montanyà-El Brull.

Aquesta competició, que forma part del circuit europeu de la PGA, es disputarà entre el 22 i el 25 d'abril, coincidint amb el retorn d'Estats Units dels principals jugadors europeus que hauran pres part en el Masters d'Augusta, fet que fa possible la seva participació. Per ara, els noms confirmats són els

de José Maria Olazàbal i Ian Wossnam.

A l'acte, que va tenir lloc a les instal·lacions del Club de Golf Sant Cugat, hi van assistir representants de la Conselleria de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat, del Consorci de Promoció Turística, de la Federació Catalana de Golf, de la marca patrocinadora -Heineken-, i el director general de la PGA European Tour, Ken Schofield, desplaçat directament des de Londres per assistir a la presentació que va concloure amb un dinar al mateix restaurant del Club.

U

n dia és un dia. Un cop a l'any els empleats del Club de Golf Sant Cugat es vesteixen de curt per gaudir de la competició del golf en un concurs del qual ells en són els protagonistes. Qui més qui menys s'ha entrenat per aquesta diada, encara que sigui d'amagat, i així poder donar la sorpresa, però a l'hora de la veritat, la pressió de la competició imposada, deixa al descobert qui és el que més i millor ha treballat aquell any per aconseguir el triomf final en cada una de les categories establertes.

A primera hora del matí del dilluns dia 25, tot era a punt al Club de Golf Sant Cugat. Els germans Vicente i Fernando Chaves, que sempre troben col·laboradors, van preparar un parell de cotxes dignes de participar en la Cavalcada de reis, i que servien coma punts d'habituallament mòbil per als participants i el nombrós públic assistent, format majoritàriament pels socis del Club, que per un dia es conformen en ser espectadors i aconsellar els empleats, abans de cada cop, quedant al descobert que ningú no té la pedra filosofal que li permet saber més que cap altre en aquest esport del golf. Un any més va quedar evident el bon nivell dels participants, el "fairplay" i el bon humor que van presidir la festa rematada amb un dinar d'aquells pantagruèlics, just quan tothom començava a recuperar la línia d'abans de Nadal.

CLASSIFICACIONS 1A. CATEGORIA

1

lr. Lluís Abadia 2n. Alfonso García 3r. Juan García

76 78 79

2A. CATEGORIA

i

1 r. Salvador Solé 2n. Joaquín Iborra 3r. Àngel Mora

92 94 97

3A. CATEGORIA, 9 FORATS

lr. manolo Jiménez

51

2n. Marcelino 3r. Jesús Hinjo

52 53

4A. CATEGORIA, 4 FORATS

1 r. José Fuentes 27 2n. José Mingorance 28 3r. Alfonso Olmo 30 PREMIS ESPECIALS CATEGORIA FEMENINA:

Lupe Fornés en 9 forats Susanna Leal en 4 forats.

EL SANTCUGATENC TXOMIN HOSPITAL HA DEBUTAT A L'OPEN DE MADEIRA, AMB POCA FORTUNA REDACCIÓ

T

xomin Hospital, l'únic jugador català que aquesta temporada pot prendre part en el circuit europeu de golf, va esternar la seva tarjeta en la primera prova del calendari, l'Open de Madeira.

Malgrat les expectatives, Txomin no va aconseguir el seu objectiu, que era passar el tall. Un error de procediment li va costar la desqualificació. Fou el mateix jugador santcugatenc qui va dubtar després d'haver jugat una "bola provisional" quan la primera havia quedat en el "raf'. Txomin

Hospital va exposar la incidència al director del torneig i aquest va decretar la seva desqualificació, no sense abans destacar el seu comportament per 1' honestedat palesada en la forma d'actuar.

Hospital no prendrà part en els dos torneigs orientals del circuit europeu, Dubai i Singapur, reemprenent la competició el 14 de febrer a l'Open de Tenerife. Aquests dies treballa de valent la posta a punt al Club de Golf Sant Cugat.

Foto: R.F.

Txomin Hospital • Club de Golf Sant Cugat

22

N A T U R A

ELS 4 CANTONS

Descobrim Collserola (2) Sovint hem caminat pel camí tradicional de Sant Medir, però potser no ens hem apropat a dos edificis singulars que per les seves característiques i valor històric mereixen ser visitats.

MJR9, 9l30 j ' n

/•-',

&

ai ritme* d& íEuropa c(ei& ÇQ FRADOGO Pintures L^e s 12 e s t r e l l e s d ' E u r o p a "

FEBRER

AVILÉS Pintures

MARÇ

D O M È N E C FITA

ABRIL

CARLES GUITART

Pintures " Animalots"

Miiti JOAN MIRO I L'ESCOLA Wè CATALANA DE TAPIS EUROPA JUNY/JULIOL Art jove de la Comunitat Econòmica Europea m * LA J 0 V E AVANTGUARDA •ETEMBRE *m CATALANA A J O A N MIRO CTCUODC

ExpQ£LcàQ.n.&_siimliMLe.s....^

NOVEMBRE DESEMBRE M9|?&

Sant Adjutori i el forn ibèric Com s'hi pot anar: El camí fins a Can Borrell és el que vàrem indicar en el número anterior. Recordemho: Pla del Vinyet fins la segona rotonda on agafem el camí de Sant Medir. Sense deixar-lo i després de passar la bòbila i el Pi d'en Xandri a r r i b e m u Can Borrell.

Travessem la masia per dins i seguim el camí tot recte.

Deixem a la dreta un bosc i després de fer en pujada i baixada un doble revolt arribem a una /ona on s'estreny el c a m í . F : ixeu-vos en la cadena que hi ha.

Aquí, hi ha un rètol que ens ho indica, cal agafar a l'esquerra i després de travessar la riera pugem fins a Sant Adjutori. Des del trencall no hi ha més que un quart d'hora. De darrera i per l'esquerra de l'ermita, a poc més de 100 metres, trobrem el forn ibèric.

Dades sobre Sant Adjutori i el forn ibèric L ' e r m i t a és una de les poques esglésies romàniques de planta circular existents a Catalunya. Fou construïda als voltants del segle X i va d e i x a r - s e de m a n t e n i r el culte el segle XÍX quan va quedar abandonada. L.'edifici presenta una planta circums

crita a un cercle molt regular sense absis, i està cobert per una volta semiesfèrica.

L'interior està il·luminat per tres finestres, i dues més petites que trobem per sota d'aquestes. La porta d'accés era situada, segons sembla. al costat de ponent on avui hi ha un gran e s v o r a n c . A l ' e r m i t a s'hi v e n e r a v a la mare de Déu del Bosc, talla romànica que avui podem contemplar a 1"absis esquerre del Monestir de Sant Cugat.

Actualment, el seu estat de deixadesa requereix una restauració.

El forn són unes restes de l'antic forn de coure ceràmica de tradició ibèrica, que els habitants de la vall feien servir.

El 1966 el C E . de Gràcia el va arreglar i protegir adientment.

Un consell L'any 1988. a l'Estat espanyol, es van fabricar 2.769 M. ampolles de vidre. [Ju fas alguna cosa per a reciclarho? No llencis les ampolles o pots de vidre a les escombraries. A Sant Cugat pots portar-les als contenidors verds que hi ha posats per llençarhi el vidre.

Aviat, i dins la Campanya de Residu m í n i m que com a experiència pilot es fa a Sant Cugat, tindrem més contenidors i es buidaran mes sovint.

Pintures

MAIG

OCTUBRE

DIUMENGE. 17 GENER 1993

THARRATS Petit

Format

SERGI BARNILS Pintures

JOSEP ROYO "A

Joan

Miró"

CARRER DE LA CREU, 16 . 08190 SANT CUGAT • T/%"f7fQ Fax. 675 57 69

ELSBCANTONS Periòdic Independent d'Opinió Informació i Serveis de Sant Cugat del Vallès.

Editor Diari de Sant Cugat,S.L. Director Josep M. Cabrerizo Redacció Xavier Borràs, Emma Ansola, Rosa Cercós ,Montse Sants.

Marc de Semir, Jordi Bordes, Arantxa Morlius, Anna Canassa, Gonçal Paredes "Talo", Anna Borau.

Maquetaeii'i Romà Ventura Departament Comercial Carlos Borda Rosa Carrasco

Fotografia Rossend Fuentes M. Vallès Imprimeix Rotimpress ( Girona)

Els 4 Cantons no comparteix necesàriament les opinions que es publiquen a les seves pagines.

d Rambla del Celler, 91 - 08190 Sant Cugat del Vallès Telf. 674 01 66 • 58915 90 Fax. 674 38 71

DIUMENGE, 31 GENER 1993

AGENDA CULTURAL Dissabte 30 de gener FESTA AMIRA-SOL 18.00 h: BALL DE SALO AMB EL QUINTET LISBOA Lloc: casal Cultural de Mira-sol Org.: Ajuntament de Sant Cugat Dimarts 2 de febrer CICLE XERRADES D'ORIENTACIÓ ACADÈMICA I PROFESSIONAL "BELLES ARTS, ARTS I OFICIS, DISSENYS" A càrrec de CONXA MARTÍNEZ REIG (Directora de T'Escola Municipal d'Art de Sant Cugat del Vallès) A les 20 h a la Casa de Cultura Org.: Ajuntament de Sant Cugat CONFERENCIA: ACTUAUDAD DE LA CAFILLA SIXTINA, a càrrec de José Antonio Roig A les 19.45 al Centre Borja Org.: Centre Borja SALA RES: MUSICA - QUARTET DE CORDA AMB FLAUTA A les 23 h. Cr. SL Domènec, 19. Tl. 674 05 39 Org.: SALA RES CICLE DE XERRADES D'ORIENTACIÓ ACADÈMICA I PROFESSIONAL "MAGISTERI, PEDAGOGIA I PSICOLOGIA" A càrrec d'ESTEVE PONT (Vice-Degà de la Facultat de Ciències de l'Educació de la UAB) A les 20 h a la Casa de Cultura Org.: Ajuntament de Sant Cugat

C U L T U R A

ELS 4 CANTONS 23

Xerrades d'orientació acadèmica i profesional, adreçades als joves estudiants de la nostra ciutat.

REDACCIÓ

E

l segon cicle de xerrades d'orientació acadèmica i professional és un programa adreçat als joves estudiants de la nostra ciutat, que estan cursant estudis mitjans (BUP, COU o FP). Les xerrades s'organitzen conjuntament des del Servei d'Ensenyament i el Servei d'Informació Juvenil de la Secció de Cultura i Joventut, amb la col·laboració dels instituts de batxillerat i formació profesional públics de Sant Cugat.

Es tracta d'un element més que s'ofereix a aquests joves perquè disposin de més i millor informació sobre els estudis superiors que es poden cursar a Catalunya, així com de les opcions laborals que es deriven d'aquests estudis.

El programa va néixer l'any passat, a partir de la detecció de demandes informatives

sobre l'ensenyament reglat superior que no es podien resoldre als mateixos instituts.

L'assistència total a les 10 xerrades programades l'any 92 va ser aproximadament de 550 persones. De les xerrades, tant els assistents com els organitzadors, en van fer una valoració molt positiva.

Els conferenciants son, majoritàriament, persones estretament vinculades al món universitari i que posseeixen informació d'última hora sobre els nous plans d'estudis. Alguns dels conferenciants desenvolupen tasques rellevants, com per exemple, Jaume Pagès, vice-rector d'ordenació acadèmica de la Universitat Politècnica de Catalunya (el número 2 de la UPC).

Totes les xerrades es faran a la sala d'actes de la Casa de Cultura, i començaran puntualment a les 8 del vespre.

SALA RES: TEATRE: "CON EL CULO AL AIRE", Godoy A les 23 h. carrer Sant Domènec, 19. Tel. 674 05 39 Org.: SALA RES Dijous 4 de febrer CICLE DE XERRADES D'ORIENTACIÓ ACADÈMICA I PROFESSIONAL 'PERIODISME I PUBLICITAT" A càrrec d'ALBERT CH1LLON (professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB) "TURISME", a càrrec de DOLORS VIDAL (Cap d'Estudis Oficial de Turisme de Catalunya).

A les 20 h a la Casa de Cultura Org.: Ajuntament de Sant Cugat SALA RES: TEATRE: "CON EL CULO AL AIRE", Godoy A les 23 h. Carrer Sant Domènec, 19. Tel. 674 05 39 Org.: SALA RES Divendres 5 de febrer CONFERENCIA: "L'ART ROMÀNIC A CATALUNYA. (Un Romànic poc conegut) a càrrec de Josep Tarrats i Bou A les 19.30 a la Casa de Cultura Org.: AMICS DE LA UNESCO Col .labora: Ajuntament de Sant Cugat Diumenge 7 de febrer Mitja Marató de Sant Cugat.

Org.: C.M.S.C. Col.L: Ajuntament de Sant Cugat Dimarts 9 de febrer CICLE DE XERRADES D'ORIENTACIÓ ACADÈMICA I PROFESSIONAL "E.U.T.I.", a càrrec de MARISA PRESAS (Professora de l'Escola Universitària de Traductors i Intèrprets de la UAB).

A les 20 h a la Casa de Cultura Org.: Ajuntament de Sant Cugat CONFERENCIA: ACTUALIDAD DE LA CAPILLA SIXTINA, a càrrec de José Antonio Roig A les 19.45 h al Centre Borja Org.: Centre Borja SALA RES: MUSICA - OVIDIMONTLLOR i TOTI SOLER A les 23 h. Carrer Sant Domènec, 19. Tel. 674 05 39 Org.: SALA RES Dimecres 10 de febrer CICLE DE XERRADES D'ORIENTACIÓ ACADÈMICA I PROFESSIONAL "DRET", a càrrec de JOAN JOSEP MORESO (Professor de Filosofia del Dret de la Facultat de Dret de la UAB) "ECONÒMIQUES. EMPRESARIALS", a càrrec de MERÇE MUR, Professora de l'Escola Universitària de l'Escola d'Estudis Empresarials de Sabadell, UAB).A les 20 h a la Casa de Cultura Org.: Ajuntament de Sant Cugat

SOBRE L'ANY MIRO

L

'Alcalde de Sant Cugat, el senyor Joan Aymerich, va declarar que l'Ajuntament pretenia organitzar conjuntament amb la ciutat de Tarragona, l'exposició de tapissos de Joan Miró.

L'Alcalde, que està en parlaments amb el senyor Nadal, alcalde de Tarragona, va insistir que l'ordre en què es realitzés 1' exposició no tenia cap importància sempre i quan no es privilegiés cap de les dues ciutats.

Foto: R.Fuentes.

En un altre ordre de coses, Joan Aymerich va comentar que la intenció de 1' Ajuntament respecte a les exposicions programades per la Galeria d'Art Canals en el marc de la celebració de l'any Miró, és la de cedir el Hall del Centre Cultural perquè aquests actes tinguin més difusió i sobretot perquè l'Ajuntament tingui una participació directa en un esdeveniment cultural tant important.

Josep Royo presenta el cartell oficial de l'any Miró

X.B.

L

'artista Josep Royo ha presentat, a la Galeria Canals, l'obra que ha confeccionat per ser el cartell oficial que recorrerà els llocs on es facin esdeveniments mironians. També ha presentat dues obres que serviran de portada al menú de plats mironians i al menú de còctels. Els còctels

mironians seran presentats el proper dia 15 de febrer al cafè "Cugat Art", des d'on els

assistents a l'acte aniran al restaurant "El Mesón", on es farà la degustació dels plats mironians. La jornada gastronòmica acabarà amb la presentació dels bombons que el pastisser Sàbat ha fet per a l'ocasió.

24

A R T

ELS 4 CANTONS

Avilés

EXPOSICIONS

lfl;If|ÉIÍlíl:ï ARTSENAL GALERIA Valldoreix. 58. Tel. 5 8 9 00 97 "MECA KETTERER". p i n t u r e s . F i n s al 8 d e febrer. Pròxima exposició de "J.M. C O D I N A " , olis.

Del 9 al 22 de febrer.

CANALS GALERIA D'ART de la C r e u , 16. Tel. 6 7 5 49 02. " A V I L É S " , pintura. Del 2 al 28 de febrer.

FEBO GALERIA D'ART Rambla Ribaíallada, 6.

Tel. 674 19 55.

Col·lectiva "GRANS PINTORS ACTUALS", olis. Del 2 de febrer al 4 de març.

DIUMENGE, 31 GENER 1993

Artista d'una sòlida formació i d'una tradició ben assimilada, la reinventa en una plàstica de connotacions pròpies.

Montse Gispert-Saüch i Viader

C

anals Galeria d' Art presenta al mes de febrer la pintura de l'artista barceloní Josep M. Avilés. Conegut per les se\es pintures i gravats, Josep VI. Avilés ha participat en diverses exposicions col·lectives nacionals i internacionals: "Art J o n c t i o n " Niee, '"Art London 9 0 " "Art Gràfic Contemporani 91"... i ha realitzat una performance amb obra escultòrica, obra de gran format, per als jardins de la Zona Franca de Barcelona.

Parteix de l'informalisme. de l'abstracció i del gust per la matèria (hi afegeix grafismes i signes) per actuali/.ar l'ideal n e o p l a t ò n i e de l'ideal de bellesa que es troba en el pensament.

La seva és una pintura ideàtica. profundament meditada. que busca superar la dialèctica de matèria i esperit per harmonitzar-les en un estrat

superior, que plasmi directament la puresa del pensament creatiu.

Parteix de la matèria, de les arrels primigènies per ordir unes composicions vertebrades sota direcció de la idea sense perdre, però, la difícil s e n s a c i ó d' e s po n t a neït at.

Com diu Josep M. Cadena, la seva pintura es mou dins de l'àmbit de la saviesa, però és instintiva (depassa l'aparent racionalitat).

Pintura d'una elaboració acurada i pacient, feta de i des del silenci, retrata la consciència moderna, la situació del ser humà en relació amb l'univers del qual forma part. parla de les limitacions que ens condicionen (El Mur és gairebé constant en la seva obra) però apunta un sentit d'esperança de cara al futur.

Poètica de la reflexió, impacta per la intensitat i la torça d'un treball perfeccionista i de virtuosisme tècnic: "una exposició seva a Barcelona em va impressionar per la

veritat que comunicaven les seves obres, tant individualment com en conjunt", diu J. M. Cadena.

Es tracta d'una pintura que c o n s t r u e i x l ' e s p a i no per taques de colors o traços a l'atzar, sinó per estructures que divideixen el quadre en dos o més seccions: la inferior. sovint matèrica, símbol del més immediat, de la terra i del passat, de vegades com a restes arqueològiques de civilitzacions desaparegudes, i la secció superior referida a

un ampli espai, l'espai utòpic. com l'obertura cap al futur; confrontació estructural que es reafirma per la c o n f r o n t a c i ó de zones de color: colors foscos -negres. grisos o marrons- que emergeixen de la part baixa del q u a d r e ( p e s a n t o r . mort) i s'eleven en colors més clars. sovint blanc, i alguna vegada rosa o vermell (esperança). però dins d'una austeritat elegant.La podran veure del 2 al 28 de febrer de 1993.

PLUS ART Rambla Ribatallada, 26.

Tel. 589 49 03.

Col·lectiva: Adolf, Hidalgo, Torres, olis i aquarel·les.

Tot el mes de febrer.

GALERIES MECA KETTERER

SUGSANA URGELL

SALA BARNILS Rius i Taulet, 120. Tel. 674 49 50.

MERCANTIC, exposició permanent. Dissabtes i diumenges de lOh. a 20h.

SALA RUSINOL Santiago Rusifiol, 52.

Tel. 675 47 51.

"SUSAGNA URGELL", pintures. Fins al 10 de febrer.

Pròxima exposició de "BENAVENTE SOLÍS", olis i tècnica mixta.

Del'11 al 24 de febrer.

A

rtsenal Galeria ofereix als santeugatencs una exposició de pintura de Meca Ketterer.

L'autora no és encara coneguda a Sant Cugat i. per això, és una bona oportunitat per apropar-nos-hi i conèixer de ben aprop la seva proposta.

Ketterer ha realitzat estudis de gravat a la Facultat de Belles Arts de Barcelona.

Durant el període de 1975 fins 1989 va residir a Vene/.uela. En aquests anys va exposar a diverses galeries. L'any 1990 va partici-

par en una e x o p o s i c i ó col·lectiva a la Casa Elizalde de Barcelona.

1 el darrer any a la Galeria Fòrum de Girona. Com ha escrit el mateix R i e h a r d Blanquells. director d'Artsenal, l'obra de Ketterer respon a la mixtura de cultures i valors. I també creu que Meca Ketterer es capaç d'explicar-nos els misteris de les galàxies, de les profunditats abismals, del llenguatge de les plantes, o de l'evolució dels astres. I per últim, " . . . d o n e m - l i llenços".

E

l propassat dijous 28 de gener, es va inaugurar l'exposició de temples, olis i aquarel·les de Susagna Urgell a la Sala Rusinol. La mostra fou presentada pel crític d'art Francesc Galí. Aquesta nova exposició de la Sala va oferir un concert d'inauguració, amb la col·laboració del compositor Pere Salicrú. entre altres membres del grup "RETAULKS". estrenant la composició inspirada en l'obra de Susagna l'rgell, i dedicada a l'autora.

Urgell va néixer a Barcelona i ja

ben aviat va mostrar la seva disposició pel dibuix. Va formar-se a Llotja i es va llicenciar en la tècnica del retaule. La seva obra es serveix d'un llenguatge figuratiu per a crear una nova realitat que sorgeix d'una imaginació molt sensibilitzada i. que juntament amb el dibuix, configura una pintura suggerent i poètica. Susagna Urgell ha realitzat diverses exposicions arreu de l'Estat, i té obra a la Col·lecció Testimoni de la Caixa de Pensions.

DIUMENGE, 31 GENER 1993

LA FINAVENKO NO POT ESTRENAR EL SEU NOU MUNTATGE PER MANCA DE LOCAL.

E S P E C T A C L E S

25

Irònica "Misèria" a la Sala Res

REDACCIÓ

JORDI BORDES

E

quest mes de gener, Luciano Federico va deixar-se sentir amb el seu discurs "Porca Misèria". Les iròniques paraules d'una veu fosca embriagaren l'ambient distingidament enrarit de la Sala Res. Tres quarts d'onze. La Sala res es va omplint lentament, amb un degoteig constant de rostres que s'endinsen en la penombra del local. Les cares nouvingudes es deixen captivar per l'exposició d'escultures que envaeixen discretament el recinte.

Altres personatges s'abraonen sobre la barra de bar intuitivament il·luminada per demanar una beguda que acompanyi la primera cigarreta de la nit. El temps passa mentre els amics xerren oblidant-se del jorn ja pràcticament consumat.

Prop de les onze, un jove alt s'aixeca de la barra i travessa una porta misteriosa que porta no se sap on. El tal Federico ha deixat el gin tònic a mig got, sense preocupar-se de deixar cap propina al cambrer.

A les onze puntualment s'omple de persones el local esbojarradament puntuals, que s'esperen a l'inici de l'actuació. Seuen als primers llocs deshabitats d'abrics. Els altres espectadors, despreocupats, segueixen xerrant recolzats a la barra, fins que una música diferent -un matís- els diu que ja comença l'espectacle.

La minutera s'ha deixat caure

l grup de teatre Finavenko cerca un escenari per a estrenar el seu muntatge a Sant Cugat.

Inicialment, aquest grup no podrà actuar al teatre de la Unió Santcugatenca.

La Unió és l'únic escenari del municipi que permet la realització del muntatge "La Missió".

El recentment inaugurat Casal Cultural de Mirasol no compta amb la infrastructura necessària.

L'Ajuntament, d'altra banda, no és partidari d'estrenar l'obra de la Finavenko, fora del municipi.

"Finavenko" va sol·licitar a l'Ajuntament una sala on poder actuar. La Regidoria de Cultura va voler llogar, com és habitual, el teatre de la Unió. La junta d'aquesta entitat va decidir no llogar el local per al grup teatral santcugatenc. La Junta, després de la reunió ordinària celebrada dimarts, no va voler fer cap comentari sobre l'afer.

Jordi Franquesa, Regidor de Cultura, ha afirmat que la Unió no lloga el teatre a la Finavenko perquè va causar alguns desperfectes a la sala en representacions anteriors i per incompliments d'horaris. Franquesa creu que aquests fets han estat magnificats per la Junta. "De totes maneres, l'Ajuntament" -diu Franquesa- "es fa responsable de qualsevol desperfecte que pogués produir Finavenko".

Franquesa, com Carles Guerra, membre del grup teatral, creu que la Unió té una certa actitud de rebuig.

Franquesa no creu just que la Junta afirmi no poder llogar l'escenari per la Finavenko, al.legant dificultats de calendari, i més tard concedeixi llogar la sala per a altres grups.

ELS 4 CANTONS

A

llargament fins assenyalar la marca horària més baixa de l'esfera: són ja dos quarts de dotze. El jove del gin tònic surt de la porta misteriosa.

Vesteix diferent. Fa notar al públic que porta el calçat descordat, que ja ha començat a actuar.

La xerrameca constant i ametralladora -centenars de paraules per minut- de Luciano s'estén pomposament irrellevant fins a la pausa. Es pren un descans.

Mirant a les ninetes dels ulls interroga al públic què està pensant. ^,Per què pensa el que està pensant l'actor? "La pausa no és més que per pensar el que l'espectador pensa el que està pensant l'actor.

Senzill, oi?"

Més tard retorna al tema inicial de la síndrome de "quo". Quo, per qui no ho sàpiga, es el segon nebot del Pato Donald. Quo durant tots els diàlegs dibuixats al còmic amb els seus germans. No fa més que dir la conjunció, la coma, tot allò suprimible, o si més no, irrellevant de la conversa.

Mauricio entra en escena Al tard, Luciano parla del seu amic Maurici. Un xicot que s'avançava als esdeveniments. "El 1981 ja defensava que el comunisme s'havia mort". L'actor, mirant el seu amic, se sentia lent, hi ha qui diria "tonto".

Quo, però, no coneixia Mauricio més del que li explicava Luciano. Quo, un dia, es va rellevar als seus germans i va canviar d'ordre el discurs, posant-se ell més

SE VENDE PISO EN LA ZONA MAS PRESTIGIOSA DE CERDANYOLA 108m2, 4 hab, bano, aseo, c o m e d o r 21 m 2 , t e r r a z a 10m2, TODO EXTERIOR. PERFECTO ESTADO. Muy Soleado.

1 3 . 8 5 0 m.

P A R T I C U L A R - 691 70 88

a la dreta que Qua -el tercer nebot-. Content i incrèdul li va arribar el moment de parlar... ignorant, no va saber més que pronunciAr una coma- si almenys hagués anunciat un punt. Luciano se sentia lliure, hi ha qui diria desorientat.

Luciano, l'actor, finalitza l'espectacle -després d'haver-se cordat la bamba esquerra i descordada l'altra, per donar un matís de profunditat- amb la lluita descarnada de Mauricio amb Déu. mauricio com a darrer desig davant la destrucció del seu propi ser, va dibuixar en silenci el cor del primer home del gènesi un estilitzat

M

ireia s

RELLOTGERIA JOIERIA ALTA BIJUTERIA c/Valldoreix, 83 Telf.67404 60

interrogant: l'infongué la síndrome de quo.

Luciano desapareix per la porta misteriosa, fins que es deixa d'aplaudir. Acte seguit, els espectadors puntuals van a refugiar-se al llit pensant amb la feina escarmentosa que els hi esperava per demà.

Altres, oblidant-se novament l'abric repenjat a la cadira, prenen la darrera copa amb Luciano -que ara no és l'actor, perquè porta les sabates ben cordades. Hi haurà qui hagi sortit aquella nit per veure teatre com a fi.

Hi ha qui prefereix gaudir del teatre com a pretext.

PELUQUERIA J. G A R C I A Lavor, Cortar y Secar 1.050.- Pts

C/Martorell 16 Tetf. 675 00 77

Cada 15 dies, ELS 4 CANTONS

26

E L S 4 CANTONS

E S P E C T A C L E S

PRO-MUSICA SANT CUGAT DEDICA A BACH EL III CICLE MONOGRÀFIC INTERNACIONAL DE MUSICA ANNA CABASSA

P

aul B ad ura.

Frederic devers.

Antoni Besses i Ludovica Moska, són alguns dels pianistes que actuaran a partir del mes de marc a la nostra ciutat, amb motiu del III Cicle M o n o g r à í i c Internacional de Música, que organitza un any niés l'Associació Pro-música Sant Cugat. LI poppassat dimarts dia 8. va escollir-se. en un concurs per a joves pianistes, els tres representants de 12 i 14 anys que inauguraran, amb un concert a l'auditori, aquest cicle.

Vint pianistes, d'entre 8 i 14 anys. i pro vinents de diverses escoles de música de tot Catalunya, varen participar en aquest concurs. en el qual varen haver d'interpretar tres peces del compositor Joan Sebastià Bach. LI jurat, format pel mestre Frederic devers, i els pianistes Antoni Besses i Ludovica Moska. va tallar a favor d'Lnrique Bagaria.

Jordi Castellar i Ale\ Ramírez. tol i que \ a atorgar quatre mencions d'honor per l'all nisell dels participants i alhora sorprenent per les curtes edats de tots ells.

Lis tres finalistes d'aquest concurs oferiran el proper mes de marc un concert amb el qual s'inaugurarà el III Cicle Monogràfic Internacional de Música, i que enguany està dedicat a l'obra escrita per a teclat de Bach. La data del recital no ha estat encara confirmada, ja que els organitzadors esperen la propera inauguració

de l'auditori al centre cultural de Sant Cugat.

I)K MARÇ Jl LIOL

A

LI Cicle Monogràfic de nuí si ca comptarà enguany, des de mare fins a juliol, amb la participació de pianistes de renom i prestigi internacional, tots ells oferiran un o dos recitals dedicats exclusivament al compositor alemany. D'entre els pianistes que ja han confirmat la seva participació. destaca el vienès Paul Badura Skoda, especialista en l'obra de Bach, i que oferirà dos concerts el 15 i el 18 d'abril, També actuaran provinents de Bèlgica.

Letònia i Itàlia, respectivament, Frederic devers, llze Gruuvin I Ludovica Moska, La representació de Llistat Espanyol no està mancada de figures importants del món del piano, com ara Antoni Besses, Guillermo Gonzàlez.

M i q u e I Villalba i Carme Valero.

BACH AL VALLKS La idea de fer aquests cicles monogràfics va sorgir l'any 1989, en el si d'un grup de música de la nostra vila. que aquest anys'ha consolidat com a entitat, sota el nom de "Pro-música Sant Cugat". Hnguany estan intentant que tots aquests concerts puguin repetir-se en altres ciutats del Vallès Occidental.

De moment, segons va explicar Montserrat Calduch . membre de Pro-música. ja han respost a aquesta iniciativa ajuntaments com els de Terrassa. Rubí i Matadepera.

DIUMENGE. 31 GENER 1 9 9 3

CINEMA

Pirates informàtics

S

n e a k e r s - L o s fisgones- Direcció: Phil Alden Robinson.

GuiórWalter F. P a r k e s , Lawrence Lasker i Phil Alden Robinson.

Fotografia: John Lindey M ú s i c a : J a m e s Horner, amb la col·laboració de Brandford Marsalis P r o d u c c i ó : Walter F. Parkes i Lawrence Lasker.

Intèrprets: Robert Redford, Dan Aykroyd, Sidney Poitier, Ben Kingsley, River Phoenix, David Strathairn, Mary McDonnelI. XAVIER BORRÀS.

L

a cada cop més gran incidència de la informàtica a la nostra vida quotidiana, el perill per a la intimitat que suposen les grans bases de dades en mans d'organismes oficials o privats i les enormes p o s s i b i l i t a t s de control social i polític que fan possible les noves tecnologies. més grans que les que cap dictadura ha tingut mai a l'abast, són temes que preocupen el ciutadà d'avui (o. si més no. haurien de preoc u p a r - l o ) . I sembla que

també preocupen els guionistes d'aquest film (Autors. per cert. del guió de "Juegos de guerra", una pel·lícula que també parla del perill del mal ús de les noves tecnologies per part del poder).

Robinson. Parker i Lasker, que així es diuen, han declarat a la premsa que han provat de reflectir aquesta preocupació en el seu film. I és ben seu: no només l'han escrit, també l'han dirigit i produït.

Però que ningú es confongui: Això no és una pel·lícula de tesi. ni de denúncia política a l'estil d'Oliver Stone o C o s t a - G a v r a s .

Deixant de banda un lleuger to neoprogre i alguns acudits que tenen per víctimes el Partit Republicà i els cossos d'informació de Testat (Potser és aquesta la primera mostra de l'esperit de l'era C l i n t o n ? ) aquesta pel·lícula és un pur entreteniment estil H o l l y w o o d , amb humor, intriga, suspense i un bon plantell d'estrelles per estimular la mitomania del respectable.

Cal jutjar-la. doncs, no per la qualitat del seu missatge, sinó per la seva eficàcia com a producte d'entreteni-

DRACULA S'ESTRENA

ALS CINEMES

ment. I val a dir que, en aquest terreny, funciona molt bé. Passa amb habilitat del la comèdia a l'intriga d'espionatge, d'aquí al thriller de suspense i fins i tot visita el gènere d'atraes perfectes, per tornar a la comèdia sense que la progressió narrativa trontolli gaire. Els trossos de c o m è d i a són divertits, els de suspense angoixants i els d'intriga intrigants. A més, ens ofereix la possibilitat de veure en acció a un Robert Redford i un Sidney Poitier una mica momificats però encara glamourosos, envoltats per altres estrelles més m o d e r n e s , com River Phoenix i Dan Aykroyd, i fins i tot un actor de prestigi amb Oscar a la b u t x a c a , com Ben Kingsley (el "prota" de "Ghandi"). En resum, una bona proposta per qui vulgui anar a passar un parell d'hores d'esbarjo menjant crispetes. Però si vol assabentar-se dels problemes de la informació i les noves t e c n o l o g i e s , millor que llegeixi Hans Magnus Enzensberger i no li cerqui els tres peus a una peli que no els té pas.

DIUMENGE, 31 GENER 1 9 9 3

E S P E C T A C L E S

XAVIER FORNELLS, UN VETERÀ DEL PERIODISME A SANT CUGAT

E L S 4 CANTONS

27

Ràdio Sant Cugat compleix quatre anys REDACCIÓ

X.B.

U

na sessió matinal de cinema, on es projectarà la pel·lícula de Woody Alien "Dias de Radio" és un dels actes amb què Ràdio Sant Cugat cel.lebrarà els seus quatre anys d'existència. L'acte tindrà lloc cl diumenge 31 als Cinemes de Sant Cugat. Moltes coses li han passat a l'emissora santeugatenca on aquests quatre anys: S'ha consolidat, ha incrementat els seus continguts informatius i. ha passat de ser una emissora privada a municipal (recentment. amb la posada en funcionament de l'Organisme Municipal d'Informació i Comunicació Ciutadana) En aquests quatre anys, s'ha convertit en un punt de referència obligat de la vida ciutadana de la nostra vila. Per molts anys. companys de Ràdio Sant Cugat. Que en compliu molts més i que nosaltres els veiem.

X

avier Fornells va néixer a un poblet a cavall entre el Gironès i el Baix Empordà.

Va venir a viure a Sant Cugat ara fa catorze anys, només per tenir el lloc de residència a prop de la Universitat Autònoma, on estudiava. I. un cop acabada la carrera, s'hi va quedar.

Ha exercit de professor de filosofia de BUP i COU, ha col·laborat esporàdicament en periòdics com el Diari de Barcelona i el Punt Diari, ha dirigit la desapareguda revista Viure a Sant Cugat, i ha realitzat programes per a Ràdio Sant Cugat, mitjà que dirigeix des de fa tres anys.

Actualment combina aquesta tasca amb la coordinació de les seccions informatives de la revista Tot Sant Cugat.

Li agrada la seva feina, i també li agrada xerrar, passejar i els bons cigars.

Com vas començar a treballar a Ràdio Sant Cugat...

-A la ràdio hi havia el Rogeli, jo no el coneixia massa... Li vaig dir que a mi m'agradaria fer alguna cosa, no sabia ben bé què, una cosa com, per exemple, el que ja feia a El Mesón: fer tertúlia, xerrar amb personatges de Sant Cugat que la gent no coneix, i que pensava que s'haurien de donar a conèixer. Ell em va dir: "Fes-me un guió". Li'n vaig presentar un, i al cap d'una setmana començava la primera emissió d'un programa d'entrevistes des de El Mesón. El títol ja ho deixava absolutament clar: "Qui som i què fem". iQuè et sembla l'actual situació dels mitjans de comunicació a la ciutat?

-Home, hi ha un mitjà gratuït que funciona, té èxit i ha de continuar, el Tot Sant Cugat. La ràdio fa deu anys que hi és, ha tingut una fase de crescendo i ara s'ha estabilitzat, amb una audiència no només de Sant

Cugat, sinó de tot el Vallès.

Tenim una audiència fixa, que és una gent que no canvia mai el dial. i és molt agradable saber que la tenim. La darrera enquesta, que es va fer fa un any i mig, ens donava un 20 per cent d'audiència fixa.

Després hi ha un 37 per cent de gent que l'escolta per algun tema d'interès particular, com esports, o cultura, o política, o social, o el que fos. També hi ha la televisió, en van sortir dues i ara en queda una. Em sembla que és bo tenir un mitjà audiovisual, jo mateix vaig convocar diverses reunions perquè es fusionessin, però al final no va haver-hi acord. Penso que tots aquests mitjans són bons. El ciutadà ha de conèixer el que passa al món i el que passa a casa seva, perquè s'ha de pensar globalment i actuar localment. I després apareixeu vosaltres, Els 4 Cantons, que segons tinc entès serà un setmanari que es comprarà...

Sí, així serà.

-Crec que és un mitjà que té espai per desenvolupar-se.

Considero que és molt important la premsa escrita, perquè la constància que queda de les coses escrites és un patrimoni incalculable. A Sant Cugat tenim

molts problemes per fer investigacions de temps passats, per l'escassetat de les publicacions escrites que n'han deixat constància. La paraula escrita deixa un recull de l'època en què es va fer, importantíssim. i a més, el text escrit deixa un pòsit cultural que no és comparable al visual de la televisió o a l'auditiu de la ràdio, per més que diguin. I és un pòsit indiscutible, que permet la reflexió. La ràdio

Programació TV Sant Cugat

21 .OOhL" Informatiu 21.30h. Resum programes 92.

22.30h. La Pel·lícula.

24.00h. Fi d'emissió.

Altres dies de la setma0 la tele és difícil que perna, Records de Sant metin la reflexió. En canvi, Cugat, Cugart, " Qui es amb el text escrit, sempre qui", Parlem amb pots repensar sobre allò que estàs llegint, i això és una Durant al mes de cosa importantíssima. Per Febrer TV Sant Cugat això penso que si Els 4 prepara la nova Cantons pot consolidar-se, programació 93. serà un gran què per a la d Anselm Clavé, 201 er5a. ciutat. Seria un altre punt de Telf58914 86 contacte per moltes coses, Fax 675 51 01 que beneficiaria allò que dèiem, que el poble deixés de ser una ciutat-dormitori.

El ciutadà que té informació és un ciutadà que viu més la seva ciutat. El ciutadà s'integrarà si sap, si coneix.

1 moltes vegades això li fa mandra, i se li ha de servir, però quan se li serveix s'hi queda, ho entén, participa, i evitem el viure tancat, el problema de l'individualisme, el viure tancat en una torre.

Programació Radio Sant Cugat Dies feiners: 7.30h. El Gall del Monestir.9.00h.La Tertúlia del Gall. 9.30h. Sant Cugat dia a dia. 10.00h.

Dies de Radio. 12.00h.

La radiografia. 12.30h. A micròfon obert. 13.00h.

Sant Cugat Avui.

L'Informatiu. 13.30h. Ni sí, ni no, ni vale, ni bueno.14.00h.

Good times. 19.00h. Al lloro.

20.00h.

L'Esportiu.

21.00h. Música al teu costat.

CARTELLERA CINEMES SANT CUGAT Sala 1- Sneakers-Los fisgones Sala 2- Alerta màxima Sala 3- Tierno verano de lujurias y azoteas Sala 4- Dracula

1

Aquest és un dels avantatges de viure a Sant Cugat:

la Targeta de Compra és Gratis.

La Caixa de Terrassa, a m b els c o m e r ç o s de Sant C u g a t , presenta la targeta que ho té tot, exclusiva per a la gent de Sant Cugat.

Una targeta gratuïta per comprar de tot, a tots els comerços, tots els dies i sense necessitat de portar diners; i p o d e r p a g a r les c o m p r e s , s e n s e c a p r e c à r r e c , a final de mes.

A la vegada, us permet treure i ingressar diners a tots els caixers del servei Tota-Hora de la Caixa de Terrassa, així com u t i l i t z a r els més de 6 5 . 0 0 0 c a i x e r s d ' a r r e u d ' E s p a n y a i d'Europa.

A m é s , i n c o r p o r a per a v ó s i les v o s t r e s c o m p r e s les assegurances gratuïtes següents: • De robatori, furt i espoliació.

• Per l'ús fraudulent de la targeta.

• D'accidents.

• D'assistència en viatge.

Veniu a qualsevol oficina* de la Caixa de Terrassa, sigueu o no sigueu client, i us informarem personalment de tots i cadascun dels avantatges de la Targeta Sant Cugat Comerç. La targeta que ho té tot. *Sant C u g a t : Rius i T a u l e t , 23 - C r a . C e r d a n y o l a , 13 Valldoreix, 72-74 ( Oficina de propera obertura).

Valldoreix: Jacint Verdaguer. 3.

La Floresta: PI. Miquel Ros, s/núm.

La targeta que ho té tot.