Diari de Sant Cugat 006 by Premsa Local Sant Cugat

"Süà

ELS

CANTONS

PERIÒDIC INDEPENDENT D'OPINIO, INFORMACIÓ I SERVEIS

Any1.Ng6

DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

Obsequi de l'Editor

la.Quinzena d'abril de 1993

Wfàareb Serra pren ptóa tes

El Grup Deutsche Bank inaugura la seva seu corporativa potttkabcd &tlB$£*. IC a la nostra ciutat •**

'£.

•>

l'Empresa Alemanya s'instal.la a Can San Joan amb l'objetiu de potenciar el mercat espanyol. Fa 20 mesos es va posar la primera pedra d'aquest nou edifici, dotat de la tecnologia més avançada. Els 6.000 metres quadrats de façana recoberta de vidre color blau, i el seu diseny el convertiran en un edifici singular a la zona empresarial on es troba situat.

Joan Aymerich fa un balanç positiu de la seva visita a Viena i Bratislava

•

'Objecció de conciència tema de les conferències « i T» V »

H&U

mCSAfia iniciat a Collserok la neteja de les línies elèctriques Pag. 19 Foto: M. Vallès

[BSP0KT2000

in CM

<* \ roLÍWW to to I

Q£5|

mmmm

II 0)

- I

589 33 00 Nou local a SANT CUGAT

Plaça de la Unió No. 3 AppleCinire d«:l Vallès (cantonada amb Alfonso Sala i cl c/Colom) 1M

SERVEIS

ELS 4 CANTONS

Farmàcies deTorn 1-4-93

DIJOUS. 1 ABRIL 1993

Consells de Prevenció

16-4-93

P R O T E C C I Ó CIVIL DE S A N T C U G A T INFORMA... Dijous

Divendres

Dissabte

Diumenge

Domènech P. Sant Magí, 50 Tel. 674 35 53

Llorens Sta. Maria, 27 Tel. 67415 31

Cullell Pge. Diputació.1 Tel.674 03 64

Riera Dr. Murillo, 1 Tel. 674 04 30

Dilluns

Dimarts

Dimecres

Dijous

Salavert S. Rusinol, 38 Tel. 674 06 45

Teixidó R. Celler. 97 Tel. 674 77 49

Beringues Av. Alfons Sala, 46 Tel. 674 04 83

Domènech P. Sant Magí, 50 Tel. 674 35 53

Divendres

Dissabte

Diumenge

Dilluns

Teixidó R. Celler, 97 Tel. 674 77 49

Llorens Sta. Maria, 27 Tel. 674 15 31

Moral St. Teresa. 40

Dimarts

Dimecres

Dijous

Divendres

Llorens Sta. Maria, 27 Tel. 674 15 31

Cullell Pge. Diputació.1 Tel.674 03 64

Riera Dr. Murillo, 1 Tel. 674 04 30

Salavert S. Rusinol, 38 Tel. 674 06 45

" F O R M E S D'EVITAR ELS INCENDIS 1 ' Tot seguit, us exposem alguns dels procediments casolans però. molt importants, per evitar la possibilitat d'incendi: - Vigileu i instruïu els infants i persones d'celat avançada sobre cl prcill d'incendi, així com també de les causes que el poden provocar. • No fumar al llit. tenir cura especial amb els brasers i no deixar mai enceses les estufes en sortir de casa o en anar a dormir. • Col·locar rètols perfectament visibles en tots els líquids inflamables. • No encarar les estufes massa a prop de cortines, mobles lacais o envernissats i de qualsevol superfície susceptible d'incendiar-se per excés de calor. • No deixar els llumins a l'abast de la nià dels nens. •Evitar els endolK massa sobrecarregats i línies elèctriques de tipus pro\ isional. Desendollar l'aparell de televisió en sortir de casa o en anar a dormir. •E\itar amuntegar dins de casa mobles vells, diaris, roba vella i llaunes de pintura amb dissolvent. • Poder disposar d'un extintor dins de casa nostra o al replà de l'escala. • Els draps bruts de pintures o vernissos, d'oli de lli. d'altres olis o de dissolvents. no es llençaran a les escombraries, ja que es pot produir l'autocombustio.

11 12 Domènech P. Sant Magí, 50 Tel. 674 35 53

Els dissabtes tot el dia i els diumenges al matí, també resten obertes la Pinto de Valldoreix i la Serret de Mira-sol.

Si el foc es produeix a l'edifici: • Salvant alguna excepció, el millor és no moure's de casa i esperar la presència dels bombers en un balcó o en una terrassa. • No obrir la porta del pis, perquè el foc podria propagar-se d'un pis a l'altre. • Evitar que es produeixi una psicosi de pànic motivada pel desig lògic d'escapar. ja que pot portar fatídiques conseqüències. • No utilitzeu mai l'ascensor o el muntacàrregues. Normes prioritàries en qualsevol cas: A- Tanqueu la clau de pas de qualsevol tipus de gas que tingueu instal·lat a casa. B- Desconnecteu l'interruptor d'entrada de corrent. Tot seguit, si és necessari, utilitzarem les llanternes que hauran d'estar en perfecte estat d'ús ... Sempre'.

i i

RECORDFX.-Bombers Bellaterra 692 80 80 - Rubí 699 80 80 - Central 085

ASS, RADIO

ÚTILS

SERVEIS Ajuntament

589 22 88

Bombers Bellaterra

692 80 80

\A.P

5891122

'aükuij Je (ia*.

725 29 44

'urreii'·

674 7096

'reu Ro|j Sani Cusia!

6741234

reu Kojat Valldoreix i

674 2459

) h | v n \ i n Il·loixMai

674 76 15

•.ni. l.oeal Menor

674 2719

Rcpxnl-Bula

67415 80

MlHRiRul·ii

699 1892

.IX.S. \

58912 26

.l-.CC

674 1934

uneraiia nvenpeaee

67405 25 i9D 54347 04

iruit

674 3371

i (V.ilAliia-voi

674 23 79

:I;I. ; I

6^466%

'••,•(_•,. (Vol

' j \ - :v,-,V,. ]<.:.. • ' ;'•

- Unitat Coronaria • Alcohòlics Anònims

24810 40 317 77 77

• Tel. de 1' Esperança

414 48 48

• Tot S.C • Inf. Carreteres • I ni. Aeroport

6748661 204 22 47 478 5000

- Ini. RENFE -Int. Pon - Asv CoiiMimidorv • OM1C • PROMESA

49002 02 31887 5(1 268 45 67 589 3188 589 17 32

ENTITATS

|CL ; NTRh

I)L:1

PSICOLOGIA

• i Ve,! V . ; X J H L

589(1598

11 PSIQUIATRIA

6740997

-C'íil·Mu.·.Mma-in,-.: i.;., -••

6745396 6741006

5 M 4 4 22

-1-.MM;:S.C

675 2652

í)"4 7 6 12

11 ••,:,:• • . • i i . : k

6 " 4 tl3 2 2

k ; .:„•>

5891212 427 2000 203 40 00

589 16 38

674 1111

•H. General de Catalunya • H.ValldHebron • H.Sant Joan de Déu

' A s s ^ ï f e i ó de R à d i o Taxi de Sant Cugat i Valldoreix, informa que el servei dia i nit ja funciona en el nostre municipi. El nostre propòsit professiona 1 4 c Ai millorar, oferint-los altres serveis com el cobrament amb Targetes de Crèdit i ei Teletac.

-Ca-aU -V.isVC

. dl !••••• .(-I.IÍ.I \

4546000 347 3133 335 7011

675 35 03

092 .

I VAUDOÍIIX

•H. Clínic H. Sant Pau H. Belbilge

- ASD1

092

\·lL-„\l·.aiLUV.I '.-•k.u Y:ei.Tial .

TAXI S A N T 589 44 22 CUGAT Servei dia i nit

IT4 12 43

-íliiip.v.'.-. ; ,,\. N -R.;.lio.S,u:C ;:.•! - |jk·..iM...s.m·. i ••

67493 14 675 59 59 589 14 86

-F^í

Dr. José Canete • Psiquiatria MsAngeJesde0ttvç6 Psicologia/Sexologia • Teràpia de parella Dr. ViWaronga • Sexologia Clínica

L^l

HORES CONVINGUDES

PSKOMEl)

Rosselló, 42- 1 3 -08190 Sant Cugat

S 8 589 01 39

DIJOUS, 1 ABRIL 1 9 9 3

S O C I E T A T

ELS 4 CANTONS

Joan Corbella finalitza les xerrades sobre l'educació dels infants El tema de l' última de les darreres conferències que s'han celebrat al Casal de Cultura de Sant Cugat estigué dedicat a l'educació en els valors de la família . El conferenciant fou el doctor en psiquiatria Joan Corbella qui destacà la importància dels valors personals propis de cada individu per poder retransmetre una educació real basada en l'estimació . Un dels punts destacats de la conferència fou la desvirtualització de la relació entre pares i fills així com desfer els conceptes de maternitat i paternitat exagerada.

EMMA ANSOLA

condicionen les seves vides personals. L'home L passat dijous dia deixa de ser home per 1 8 de marc el Dr. enfrontar-se al paper de Joan Corbella es pare dins l'àmbit familiar i dirigí a la sala del Casal de ocupar-se de l'educació Cultura, plena de gom a d'uns infants seguint facgom, per intentar transme- tors molt sovint manipulatre els valors que en el si dors i exagerant la respond'una família són els acon- sabilitat que els ha tocat sellables des del punt de viure en el context de la paternitat. Per acabar amb vista de la psiquiatria. Al començar la xerrada el aquestes fal·làcies, pròpies Dr. Corbella va insistir en de l'època de crisi que el rebuig del significat del s'esten arreu d'Occident, el concepte "família" com un Dr. Corbella insistí en una nucli tancat d'unes vides educació transmesa a partir aturades en una mateixa del " Jo" de cada individuarealitat, i l'intercanvià per litat, la qual es basi en una un lloc de convivència on més gran relació de coneidiferents persones intenten xença a partir de la contreure profit, sense renun- vivència tant de pares com ciar a ser elles mateixes. de fills. Aquesta convivènAquest punt fou exemplifi- cia ha de reflectir els critecat per la justificació de ris propis i reals de cada l'esforç que representa per individu i ser per tant cohea molts pares l'educació rents amb el comportament dels fills i com aquests i emocions que els educa-

dors volen transmetre. Com a cloenda, el Dr. Corbella afirmà que"el repte personal dels adults que es troben dins el nucli familiar no és pas que els nostres fills siguin feliços, essent el seu

Joan Corbella problema. El repte personal és ser- ho nosaltres, assenyalant els nostres valors, tenint les nostres creences, marcant-nos els nostres camins. Només així podrem educar els nostres fills".

El mercat espanyol desperta l'interès del Grup Alemany, que en l'actualitat és representat per Bancotrans i que, en pocs dies, deixarà el nom per donar pas al de Deutsche Bank.

El Grup Alemany Deutsche Bank inaugura la Seu Coorporativa a Sant Cugat REDACCIÓ

l proper dia 2 d'abril la Seu del grup alemany serà inaugurada i per tal motiu "Els 4 Cantons" ha cercat informació al seu director general Sr. Josep R. Sanromà. El qual ens ha destacat la importància en la ubicació del nou centre. Aquest està situat al

mig d'un nus de comunicacions molt important i també el desenvolupament empresarial de la zona han estat els punts bàsics per escollir Sant Cugat. Les intal.lacions situades a Can Sant Joan donaran treball a més de 400 treballadors altament qualificats. La nova seu alemanya que té com a principal funció la

d'impulsar les empreses del Grup, disposa dels més avançats sistemes tecnològics que permeten comunicar-se amb tota la xarxa mundial del Grup Deutsche Bank. El Sr. Sanromà fa especial menció que l'interès principal està en oferir la millor qualitat de servei constant al client de tot l'Estat espanyol i potenciant-lo des de l'entorn Josep R. Sanromà Director General Serveis Coorporatius del Grup Deutsche Bank, Espanya.

del treball desarrotllat aquí a Sant Cugat. Aquestes són unes intal.lacions essencialment humanes que afovoriran les relacions comercials. Fa tant sols 20 mesos es va posar la primera pedra; era el 14 de juliol de 1991, i en aquets espai de temps s'han edificat uns 37.000 metres quadrats d'edificació, han fet falta moure més de 70.000 metres cúbics de terres, 60.000 tonelades de formigó,

té 625 portes, més de 6.000 metres quadrats de vidres a la façana, està equipat amb xarxa de cablejat de fibra òptica, disposa de sistema propi de reciclatge de residus i pot acollir més de 1.100 persones de forma simultània en fase de formació al centre. Sant Cugat acull una nova empresa i en aquesta ocasió una de les més importants de l'Estat alemany.

ELS 4 CANTONS

S O C I E T A T

L'estanc de "Cal Crispin'

DIJOUS. 1 ABRIL 1993

Joan Aymerich visita Viena i Bratislava en un viatge organitzat per l'Associació Catalana de Municipis

ANNA CABASSA I Al MA ANSÜl.A

es «.l'anys immemorials aquests estanc està regit per la família Caklers-Auladell de Sant Cugat. la filla cle la qual. la Teresa Auladell. és l'actual regent. Malgrat no figurar el nom de "Crispin" en cap membre de la família, tots són coneguts amb aquest mot des que els pares instal·laren l'ofici de \enda del tabac i l'espardenyeria. til Sr. Franciscà Auladell. pare de la Teresa, potser és més conegut pels antics santeugatencs com l'home que creà el primer Castell de Pocs a la nostra ciutat, quan el camp de futbol encara era situat darrera del Monestir. Durant aquella època la botiga romania oberta cada diumenge a la tarda per tal que tot aficionat a l'esport futbolístic pogués gaudir d'aquell bon cigar, tan

peculiar, en Ics grades del camp de futbol. Dins la memòria de la Teresa s'evoquen grans records i anècdotes d'aquell temps passat quan eren famoses les tertúlies del seu pare i amics. Era predominant el tema de la caça i les desorbitades i fabuloses dites que allà es contaven també. Potser encara algú recorda la imatge d'una senyora asseguda en un racó de la botiga, on ni xalocs ni ciclons la podien tombar, sempre vigilant incansable i amant dels veïns. Com canvia tot, després! Tot passa com fum, i ara seguint les lleis reglamentàries de l'ofici, l'estanc passarà a la filla de la Teresa, la Teresa Giménez. Un goig a cada moment renovat que evocarà aquelles i altres noves imatges santeugatenques.

Santiago Rusinol Sant Cusiat del Vallès

onèixer l'avançada política municipal d ' À u s t r i a i l ' e v o l u c i ó de la recent independència a Eslovàquia van ser els motius principals de la visita que una trentena d'alcaldes i regidors de diversos municipis catalans, entre els quals es trobava cl batlle de Sant Cugat Joan Aymerich, van realitzar a les capitals respectives dels dos països, Viena i Bratislava. entre eh: passats 24 i 28 de març. El viatge va ser organitzat per l'Associació Catalana de Municipis, que agrupa diverses localitats del Principat majoritàriament amb governs de CiU. A la tornada, i en declaracions efectuades a diversos mitjans de comunicació locals, Aymerich va destacar l'extrema pobresa de la política municipalista d'Eslovàquia, un país que tot just comença a caminar com a Estat i n d e p e n d e n t d e s p r é s de la recent separació de la part txeca. "La situació política a Eslovàquia és molt complicada", va dir l'alcalde, "però hi ha molta illusió i ganes de fer avançar el país. Tant al Parlament eslovè com a l'Ajuntament de Bratislava vern trobar molt interès per c o n n e c t a r a m b la gent catalana". S e g o n s va e x p l i c a r J o a n A y m e r i c h . Catalunya és al punt de mira de molts polítics. com exemple a seguir per la seva política local i pels aspectes nacionalistes de la seva trajectòria històrica. L'n cop creuada la frontera, a 60 km de Bratislava. Aymerich va trobar tota una

C/ Valldoreix, 64 - Tel. 674 45 45 Ctra. Cerdanyola, 38 - Tel. 674 09 71 Sant Cugat del Vallès

altra realitat. A Viena van canviar-se els papers del que ensenya i el que aprèn, "cal aprendre moltes coses de l'administració austríaca" va dir l'alcalde del nostre municipi. Sobretot cl va impressionar el civisme dels ciutadans que permet que qüestions com la conservació del mobiliari urbà. o la recollida selectiva de deixalles, siguin tot un èxit. REDUCCIÓ DE MUNICIPIS

a política de reducció de municipis que s'està portant a terme a alguns països europeus com ara a Bèlgica i a la mateixa Àustria, és segons Aymerich una forma encertada per reduir les despeses de les a d m i n i s t r a c i o n s l o c a l s . " A Eslovàquia també han notat aquest problema, però com que la política municipal està encara a les seves primeres fases no sé com s'ho faran per solucionar-ho", va dir Aymerich. L'alcalde, tot i el viatge. té encara molt present la polèmica sorgida entre Valldoreix i Sant Cugat pel tema de la segregació, i va dir, sense fer referència alguna a aquest tema, que la concentració municipal "no comporta una pèrdua de competències sinó que se'n guanyen". Per últim, Aymerich no va descartar la possibilitat de posar ara en pràctica certes experiències apreses en aquest viatge, sobretot de la política austríaca, i tampoc va destacar futurs intercanvis amb algun dels dos països.

Cada 15 dies, ELS 4 CANTONS

DIJOUS, 1 ABRIL 1993

S O C I E T A T

ELS 4 CANTONS

L'Esbart Sant Cugat participarà en la inaguració del L'Associació d'Empresaris del Comerç proposa crear una comissió Centre Cultural, amb un gran espectacle per seguir el projecte del Centre Comercial a l'Augusta Park". " La nostra feina ens ha portat a un nivell òptim dins el món de la dansa"

Joan Rovira

I nio: MurilcK'll

EMMA ANSOLA

'Ksbart dansaire de Sant Cugat està constituït per un bell grup d'amants de Ui dansa que amb la seva l'eina han afavorit la conservació de moltes danses populars que altrament s'haurien perdut. F.n Joan Rovira explica a Kls 4 Cantons, la feina que porten a terme així com les noves representacions que tindran lloc properament. Històricament. I "Esbart es creà durant l'any 1976 quan l'alcalde d'aquell temps, el Sr. Llatjós, quedà meravellat per la feina d'uns ballarins que en la plaça del poble feien les primeres passes. Per tal de conservar-ho. i amb la col·laboració dels joves s'anà consolidant cl grup. el qual ara gaudeix d'un gran èxit arreu. El seu creador artístic actual és el Sr. Joan Serra, gran professional de la dansa que des de la seva entrada a l'esbart li donà un caire inusual , innovador. i una gran collita d'èxits. Gràcies a les seves noves coreografies, el públic gaudeix tot esguardant les danses modernes que amb música d'autors catalans contemporanis va innovant el terreny de la dansa catalana. Així ho demostren els recents èxits al Festival de Japó i representacions al Liceu. Però. com ens manifesta en Rovira " aquest nivell òptim cal mantenir-lo i això implica un continu esforç tant per als ballarins com directors i administració del centre. Portar aquests espectacles dalt d'un escenari porta unes despeses que sense col·laboracions i ajudes no es podrien realitzar. La propera ampliació del local, vestuaris viatges, posada en escena són coses que hem de fer per conservar l'èxit però al mateix temps també ens incrementa les despeses" La inaguració del Centre cultural també passa per les mans de l'Esbart. L'Esbart dansaire de Sant Cugat també formarà part en el programa que inagurarà el nou Centre Cultural. Per tal d'engrandir la festa i en funció de

REDACCIÓ

L Joan Rovira, president de l'Esbart Sant Cugat la seva importància. l'Esbart ha posat mans a la feina i ha gestat un espectacle on es representarà l'evolució que s'ha produït en el món de la dansa. L' espectacle tindrà dues parts, la primera de les quals mostrarà set danses de tradició popular catalana que es ballaven en diferents indrets durant els segles XVIII i XÏX a Catalunya. Setze parelles de ballarins donaran l'alegria en l'escenari tots ells abillats amb vestits propis de l'època, on tenen cabuda tant els pagesos rics com els de classe social més pobra passant pels característics del batlle, el nuvi i la núvia. Tot, és clar. combinant els rituals i els cultes d'aquestes tradicions. La segona part, representarà les danses modernes amb música del compositor català Eugeni Toldrà i de la cantant de "ses illes" Maria del Mar Bonet. Un canvi que intenta considerar les aportacions més antigues operants encara sobre les nostres formes de comportament, tot contraposant-les a les recents. En definitiva, una novetat que arribarà amb accents de gran suggestió.

rCRRETCRIfl

Associació d'Empresaris del Comerç de Sant Cugat del Vallès, Sant Cugat Comerç, va celebrar l'Assemblea General ordinària d'associats el dilluns dia 22 de març a la Casa de Cultura de la nostra ciutat, amb l'assistència de representants dels comerços i dels mercats municipals. En l'apartat de precs i preguntes els assistents van mostrar moltes inquietuds

pels temes que en l'actualitat els afecten. El més destacat va ser el tema de 1" Augusta Park, davant del qual els assistents mostraren diverses opinions i la preocupació general per l'escassa i ambigua informació que hi ha al respecte. Per aquest motiu l'assemblea va proposar crear una comissió de seguiment perquè desenvolupi les taques de control dels aspectes que puguin afectar el col·lectiu del comerç de la nostra ciutat.

Rubí també en mostra preocupació.

l passat dia 15 de març els representants de les associacions comercials de Rubí i Sant Cugat es reuniren per tractar la temàtica actual del projecte del centre comercial " Augusta Park". Els 4 Cantons parlà amb Manel Martori, president de l'Associació de Comerciants de Rubí i ens manifestà la seva preocupació i la dels altres membres associats pel tema. Manel Martori destacà la decadència d'aquests centres comercials tal i com han estudiat els països que

els implantaren per primer cop. Per a en Martori, s'ha d'intentar potenciar els comerços dels centres de la ciutat, la qual cosa manca bastant actualment. Referent al projecte de l'Augusta Park declarà que " falta que s'arribi o es comenci a fer viable l'estudi per tal de poder manifestarse". I a més, troba el terna complicat per l'alt cost que pot representar el lloguer de locals. Manel Martori manifestà la seva intenció de no mostrar-se gaire explícit davant la seriositat del tema.

CONSTRUCCIONES

SUBMINISTRAMENTS INDUSTRIALS - MAQUINÀRIA ELECTRICITAT - BRICOLATGE - JARDINERIA c/. FRANCESC MORAGAS, 44 - c/. GIRONA, 3 - Tel. 675 01 75 SANT CUGAT

REFORMAS DE INTERIORES C/ Montserrat, 28 Sant Cugat del Vallès

Tel. 675 17 15

ELS 4 CANTONS

O P I N I Ó

DIJOUS, 1 ABRIL 1993

da de mas de 1<S0 millones de pesetas en los últimos dos meses. Ks cierto. y cabé destacarlo. que el Comitè ha apoyado la preoeupaeión por mantener los niveles de calidad. porque todos sabemos las graves reducciones de ventas que sufren los l'abricantes de a u t o m ó v i l e s . q u e son íuiestros clientes, y tenemos que seguir garandel alimento salarial estaria eondieio- ti/ando la eonfian/a que tienen en nado a la obtención de un nivel de nuesiros productos. productn idad. però tamhién es cierto Parece ijiie haya un sentimiento geneque es facilmente alcanzable. como ral de que a "Condiese!" no le puede se ha d e m o s t r a d o en los últimos pasar nada porque siempre hemos ido [ienCdos. bien. Basta dar un vista/o a la pren sa Todo esto representa un incremento diària para comprobar cuantas empredel coste laboral de casi un lc/í-, a lo sas. a las que no les podia pasar nada. cual se anade el alimento de un 3.7?< tienen serias dificultades o estan en el coste de la Seguridad Social. desapareciendo. Con estàs ei l'ras. estamos dispuestos a t:n nuestra empresa tenemos un protrabajar con el objetivo prioritario de blema prioritario. como ya hemos salvaguardar los casi 1.300 puestos comentado. que es la eonservación de de trabajo existentes. en un período los casi 200 puestos de trabajo que de delicada situación de la compania. ahora estan ocupados en productos con unos beneficiós al final del pasaque dejaremos de fabricar este ano. do ano praclicamente nulos y una La única alternativa para ahsorberlos previsión de perdidas para el presente pasa por incrementar nuestro actual ano. nivel de producción però. para ello. Frente a este p l a n t e a m i e n t o . el nos deben autori/ar las inversiones y Comitè de Hmpresa ha promovido la los programus de producción y, sin reali/ación de dos días de huelga. la embargo, los mensajes que se estan perdida de mas de 40 horas de trabajo percibiendo no son propieíos al resen la reali/ación de asambleas y actos pecto. de protesta, la reducción de la proLa estratègia seguida para poder conducción en mas del 10 f í. la recomentinuar con los planes previstos de credación. a \eces coactiva, de no realicimiento y absorción de puestos de zar horas extras y la no colahoración trabajo. empe/aha con la desaceleragenerali/ada. ción del crecimiento salarial v el Hsta situación ha provocado la perdi-

Lucas Diesel

Negociación Convenio Colectivo 93 Duspues de 21 sesioncs de negociación del Cotncnio Colectivo para el ano ().V heinos llciiado a una situacion Ljiie comprometé scriamente la contiiuiitlad de los planes explicados al principio tic la negociación. LI Comitè de [-impresa ha dejado clam que es inadmisihle la oferta que se les ha presentado. por considerar que representaria aceptar un MAL C O . W L M O . > siipondría PKRDER toda una sèrie de mejoras conseguidas en los pasados aiïos. La oferta de la empresa, en el apartado de alimento salarial, representa un incremento respecto al ano anterior que eubre. casi un punto por encima. el IPC previsió. A eslo se unen los incrementos de aspectos sociales como: antigüedad. ayuda escolar, transporte. aportación a los fondos de actividades culturales \ recreativus. y la percepCÍI'MI del salario integro en caso de incapacidad laboral (baja). Se garanti/a. tamhién. la conversión de 30 contratos temporales a lïjos y el compromiso de estudiar la puesta en marcha de un l'ian de J u b i l a c i o n e s mediante una comisión conjunta. Ls cierto que un pequeno porcentaje

incremento de la producth idad, de forma que mantu\ icramos nuestra competitividad frente a otros paises europeos. Nuestro nivel salarial, un >(Yi superior a la media de nuestro sector, y nuestra jornada de trabajo anual. 40 horas menos que la media. nos perilli tirían afrontar la situación con una clara ventaja. Las mejoras sociales consolidadas. e ineluso incrementadas este ano. propician'an hi mejora de un ambiente laboral y de colahoración envidiahle dentro de nuestro sector indústria. Sin e m b a r g o , el desarrollo de la conversaciones sobre el presente Convenio. no dan pie a poder ver una salida que pennita cumplir las previsiones antes mencionadas. De no cambiar la actual situación. en muy poeo tiempo nos veremos oblígados a cancelar contratos y reducir nuestra plantilla para podernos ajustar al nivel de producción que nos asignen. Sin duda, esto seria el principio de una secuencia de deeisiones. que nos vendran impuestas porque perteneeermos a una multinacional. que no harú mas que iniciar el proceso de desaparición en el que se han visto envueltas otras empresas. porque el único camino que lleva a la supervivència es el de crecimiento. La postura de nuestro Comitè de Empresa esta clara, eonfiamos en que la respuesta de todos los trabajadores no vava en la misma lfnea.

DEMANDES i Per cobrir noves seccions necessitem Agents i J Comercials a horaris compartits. Adreçeu-vos al J l I

Telèfon 674 01 66 At. Sr. Carlos

l I

i i i i i L

Per atendre la demanda de números endarrerits, cal adreçar-se personalment a Rambla del Celler, 91 i concertar prèviament per telèfon la vostra comanda

ELSHCANTONS Periòdic Independent d'Opinió, Informació i Serveis de Sant Cugat del Vallès Editor Diari de Sant Cugat, S.L. Director Josep M. Cabrerizo Redacció Xavier Borràs, Emma Ansola, Rosa Cercós , Montse Sants, Joan-Marc de Semir, Jordi Bordes, Anna Cabassa, Gonçal Paredes "Talo", Anna Borau

COMPLEMENTS DE FUSTA TRACTADA PER AL JARDÍ ZONA INDUSTRIAL "CAN M A G Í " St. CUGAT DEL VALLÈS

Avda. Ragull s/n - Nau D

INDUBRUC

Maquetació Romà Ventura Departament Comercial Carlos Borda Rosa Carrasco

Fotografia Murdoch M. Vallès Imprimeix Rotimpress (Girona)

Tel.589 00 23

Els 4 Cantons no comparteix necessàriament les opinions que es publiquen a les seves pàgines

Fax.674 3K7l

d Rambla del Celler, 91 - 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 674 0166-58915 90

Fax. 674 38 71

I J

O P I N I Ó

D I J O U S , 1 ABRIL 1 9 9 3

EDITORIAL El senyor Borrell i el seu "metro " perdó, vull dir fins l'estació de l'AVE, W 1 / senyor Ministre, tot sortint és clar. m—j al pas de diferents opinions Això necessàriament vol dir que * -J sobre la conveniència d'una Barcelona hauria de tenir una xarxa de estació de l'AVE a la nostra ciutat, tren (o el "metro" que vostè diu) que digué: "... no és convenient més estacomuniqués la perifèria amb les condicions que la de Barcelona; l'AVE no pot cions més òptimes, i és evident que avui anar aturant-se cada cinc minuts, semBarcelona no ho disposa, i això no ho blaria el "metro ". solucionarà tampoc l'AVE. Un raonament lògic el del senyor La seva opinió la considero fora de tota Ministre. Però moltes vegades la lògica lògica, com no sigui fruit del fet que fa perd els polítics, ja que els manca més molt que és a Madrid, i no té ni idea del raonaments en les seves decisions. que convé a Catalunya. L'AVE no ha de Senyor Ministre, què li sembla si proposem que l'Aeroport de Barcelona es tras- ser un projecte per a Barcelona exclusivament, ha de ser per a Catalunya bàsipassi a la Plaça de Catalunya ?, per cament. lògica el ciutadà hi guanyaria temps. Aconseguiríem que el Pont Aeri Per si no ho sap, permeti 'm que li recorBarcelona-Madrid -per posar un exemdi que el desenvolupament socioeconòple-, s'escurcés uns vint-i-cinc minuts. mic de Catalunya és al voltant de A molts barcelonins l'avió els deixaria a Barcelona, i les millores de comunicala porta de casa, del despatx, de cions s'han de fer en aquest sentit. Cal l'hotel... per dir-ho de manera que ens ser conscient de la realitat i mirar el entengui tothom; els deixaria on cal dei- futur més enllà d'unes eleccions genexar el ciutadà de la gran ciutat... Oi que rals. Aquesta línia de comunicacions, m'entén, senyor Ministre? comparada amb la de Madrid-Sevilla, és Catalunya té sis milions d'habitants, una altra cosa. Senyor Borrell, permeBarcelona uns dos milions, els restants ti'm que li recordi que això no és una quatre milions són fora de la ciutat. cursa de "raiers ", és quelcom més Jo crec, si m'ho permet el senyor seriós, i la nostra opinió també ha de Ministre, que així com per a utilitzar comptar, a més de la del senyor l'avió cal anar fins l'aeroport així també Maragall i la de vostè, és clar senyor per afer servir l'AVE cal fer el mateix... Ministre.

ELS 4 CANTONS

A VOL D'OCELL Es busca partit ANNA CABASSA

ra que la febre electoralista comença a a florir per totes bandes (encara que sigui de forma latent) és difícil no plantejar-se si hi ha alguna opció que pugui satisfer les nostres expectatives, sobretot les d'aquells que voten des de fa pocs anys, i encara més les d'aquells que no s'identifiquen amb cap dels partits de l'àmbit polític estatal. Quan els principals corrents que han governat Europa els darrers anys, socialisme i comunisme, pateixen trencadisses arreu, quan escepticisme i apatia semblen ser les files dels que han estat, fins ara, més actius, no és d'estranyar que es parli des de ja fa temps d'una generació de joves despreocupats i apolítics, sense ideals i materialistes. L'explicació que hom vol trobar a aquest caràcter acomodatici dels joves és el canvi de la realitat social del país. Els pares que van participar en tot el moviment ideològic del 68, aquells tenien ideals, aquells tenien un model nou per estrenar, un model pel qual van lluitar. I van lluitar perquè el que dei-

xaven enrera era un cúmul de limitacions, de misèries, de privacions; era necessari intentar canviar-ho. Els fills som ara la nova generació, i diuen que ho tenim tot, que tot ens és fàcil, que no ens cal lluitar. Tampoc entenen, per altra banda, on són els nostres ideals. Però bé, encara hi ha qui davant la prespectiva d'unes eleccions es pregunta quina opció dóna cabuda als seus ideals. Es clar, buscant, buscant un troba que encara no ha sorgit el partit dels "sense ideals" i segons que sembla bona part d'aquesta generació es veu abocada al vot d'última hora. Jo m'ho miro des d'una altra prespectiva, i potser el que no es troba és un partit amb ideals nous que s'adaptin a una nova generació i a una nova situació. Ja ha quedat demostrat amb les eleccions a altres països que tots aquells ideals que van moure muntanyes cap allà el 68 avui no pot fer front als mals que tan els va costar eliminar (feixismes, conservadurisme, intolerància). I aquells que no encaixen ni a un ni a l'altre bàndol què?, res de nou.

Sortir a les nits RÜTH CASALS

a uns dies vaig parlar de l'escassa oferta nocturna que té Sant Cugat. En aquell cas em vaig centrar en els límits del poble, però avui obriré horitzons i parlaré, simplement, del fet de sortir a les nits. Des de fa unes quantes dècades les joves generacions van optar per "sortir" a les nits i aquest fet ha evolucionat fins ara, que és quan més vigència té. Sempre s'havia sortit a les nits, però eren excepcions. Es sortia per anar al teatre, a l'òpera o als balls, i qualsevol altre motiu era mal considerat. De fet la nit sempre ha inspirat la sensació d'ü.legalitat, de risc, de perill, d'emoció... Les conspiracions i els actes prohibits de cada època, possiblement, han estat tramats a les nits. Aquest sentiment continua viu, i és per això que els pares amb fills adolescents o joves es preocupen contínuament quan els "petits" surten a les nits amb els amics. És inútil pensar: oh! és que ara hi ha més perill que abans. Oh! és que no saps on van ni què fan... etc, etc. La qüestió és simple, malgrat que portar-la a terme sigui més difícil.

Cal confiar en l'educació que has donat als teus fills, i per tant en la seva pròpia capacitat de decisió i avaluació. "Tard" és la paraula clau Per què has de sortir tan tard? No tornis tard! etc, són les frases que tots hem de sentir en alguna edat cada cap de setmana. Però és que com deia algú "els temps estan canviant" i els costums i les modes sempre han variat amb els canvis dels temps. En els últims temps toca sortir a la nit, i de fet com més tard millor, perquè tots sabem que fins a les dues no hi ha gent enlloc. D'aquesta manera s'arriba a canviar el funcionament tradicional de la família: tota la nit "de farra" i com a conseqüència tot el matí dormint. En fi, tot això costa molt de fer-ho entendre als pares, però els joves sempre busquen la novetat i l'emoció. Nosaltres sovint ens preguntem què feien els pares quan eren joves. Es que no feien allò que feia tothom? (fos o no sortir a la nit). Doncs ara passa el mateix. Les modes són unes altres, però l'instint no ha canviat i la indústria que s'ha creat entorn aquest tòpic, és ara de defícü aturador.

! 3WRbClf>K UTO IKMItoClO MECÀNICA Y ELECTRICIDAD DEL AUTOMÓVIL AUNEADOS DE CHRECCIÓN

Exposición y Venta Rambla del Celler, 39 - Tel. 675 32 57 Taller Rambla del Celler, 79 - Tel. 674 73 55 08190 Sant Cugat del Vallès

SERVICIO OFICIAL

O P I N I Ó

ELS 4 CANTONS

D I J O U S . 1 ABRIL 1 9 9 3

CARTES DELS LECTORS Família Pujol La família Pujol, per raó de la nota publicada en cl darrer nnímero de Lis 4 CANTONS, recordant en "JOSLPLTdc la Torra Blanca, cl nostre estimat pare. Donen Ics gràcies públicament agraint profundament la comprensió i estima expressades en aquestes curtes però reials paraules. Montserrat Pujol

Noves generacions Partit Popular de S.C. Nota de premsa: Junta Local del 25.03.o3 LI conflicte existent en l'actualitat entre Sant Cugat i Valldoreix no és un problema d'ara, sinó) que es remunta a l'any DN2. LI l ° x : l'alcalde de la nostra vila i el de l'LI.M de Valldoreix \an signar un acord pel qual Sant ('ugal hauria de cedir una part del seu pressupost a l'hl.M de Valldoreix per ter front a les seves despeses. Ls important recalcar que ambdós alcaldes creu socialistes.

A partir de 1ÒX3. l'alcalde de Sant Cugat començà a incomplir la seva part de l'esmentat acord i així va continuar fitis a arribar als nostres dies. Quan el Sr. Aymerich va accedir a l'alcaldia de Sant Cugat al mateix temps ho feia el Sr. Masanés a la Pedania de Valldoreix. Van acordar seguir regint-se per l'acord subscrit pels anteriors alcaldes socialistes. Però. passat un temps, el Sr. Aymerich va incomplir. també, aquell acord. Amb l'expulsió de C'IL del Sr. Masanés. el problema \ a assolir un punt de tensió inimaginable i aquest \a demanar la segregació de Valldoreix respecte de Sant Cugat, punt en el qual actualment ens trobem. La posició de les noves Generacions del Partit Popular de Sant Cugat no es altra que demanar al Sr. Aymerich que compleixi la seva part del famós acord. pagant a l'LMf) de Valldoreix tot el que li deu. com ja ha assenyala! cl propi Tribunal Suprem. No podem apoiar la segregació) de Valldoreix, a causa que. segons la llei de Règim Local. Valldoreix no com-

STOP No es que estigui de moda criticar a les compatn ics de serveis públics . Però són motiu de tantes raons'.. Mireu què passa just passat l'avinguda Can Trahal i pujant pel carrer "Oceano Atlàntico" ens han fet una carretera com cal, però noi', els pals de l'electricitat continuen perillosament en el mateix lloc on eren abans de fer-se el paviment nou de la carretera. 1 li ha una dita castellana que diu... CON LA IGI.ESIA 1ILMOS TOPAIX). Tenim pals per temps... oi", potser fins que hi hagi un accident greu. és el de sempre. No us sembla'.'

pleix una sèrie de requisits necessaris per asssolir aquesta condició). Estem convençuts, per altra banda, que encara que sembli impossible, amb bona fe i, sobretot, bona voluntat per ambdues parts es pot arribar a un acord respecte aquest tema. Som conscients. també, que aquest és un problema començat pels socialistes. pem seguit pels convergents.

Ahorremos agua Diferentes medios de conuinicación, TV. diarios. re\ istas, publicaciones locales y otros. nos dan grandes y pequenos consejos. con los que poder ahorrar agua. En una de estàs publicaciones dice. entre otros métodos de ahorro de energia: - Lavar el coche con una manguera consume 500 lt. de agua. El túnel de lavacoehes consume de 20 a 35 lt. Con un cubo \ una esponja. menos de 50 lt. - Lavar los platós con cl griío abierto. consumes iinos 100 lt. de agua. Llenando el fregadero usas menos de 20 lt.

Cada ve/, mas se puede constatar, la concienciación del indiv iduo por todo aquello relativo al medio ambiente y a titulo individual pone en pràctica muehos de estos consejos. con los que pone su grano de arena en la protección a la naturale/a. Ls desesperanzador. que en algunos casos, la administración. no se sume a esta protección y asi mientras llueve. nuestros jardines son regados de forma automàtica. Seria de gran interès para nuestro Ayuntamiento, hacerle llegar alguna de estàs publicaciones y pedirle. a la ve/, que ponga y haga poner en pràctica, a las empresas contratadas. estos ahorros de energia. Mariales

Adreceu les vostres cartes a: PERIÒDIC ELS 4 CANTONS Rambla del Celler, 91

08190 Sant Cugat.

Les tifes del carrer Can Matas Com a veí que sóc del carrer Can Matas, voldria denunciar la brutícia que hi ha en aquest cèntric carrer de la nostra població. L'n carrer curt i ple de tifes de gos. animals que els seus propietaris treuen a passejar i a fer les seves necessitats, de la manera més impune. Es que els gossos i els amos tenen llicència per a embrutar el carrer, on per descomptat no viuen, i han convertit en un monemental •'pipi-can" digne d'aparèixer en el llibre "Guiness"'.' Si l'Ajuntament considera que aquest és el camí. agrairia que ho fes públic, perquè tinc la solució: jo mateix els recolhré les tifes i gustosament les hi portaria fins la porta de la Casa Consistorial. El que no podré fer. de moment, és portar-li les olors del corral que hi ha incomplint les mínimes normes de salut pública al bell mig del poble i que esta clar. que tenim ubicat al carrer Can Matas. Joan Pibcrnat Marti

La Veu del Galliner Doncs aquí estem, i estem aquí perquè és cl nostre lloc i per posar els punts sobre Ics is. Que si el Galliner s'equivoca, que se'n cuidi la "'Fe d'errades" que el Gall i la Gallina estem per coses més...

L'altre dia a la Sala Res hi \ a haver gran rebombori, però no era dimarts com de costum, sinó dijous I 1 i si no us ho creieu, jo gairebé tampoc podia creure com una orquestra formada per divuit músics i a més ;tots joves! poguessin ficar-se en un escenari d'autèntica pedra feudal. Tota una amalgama entre rústic i història. Molta història tenen aquelles pedres. Ai! si parlessin les pedres!!!... Què no ens dirien' Pern el que segur que tenen són orelles, orelles per escoltar tot allò que darrerament està succeint i la Jove Orquestra de Sant Cugat ens ho va demostrar amb la seva música i la innocència de la joventut. I per si tot això fos poc. encara no sabeu una cosa. ja que la Coral Sant Una"m" o una "v" en lloc Cugat va plegar l'assaig una hora abans per no perdre's la moguda!!! Els dies passen i les aus nocturnes de Sant Cugat surten un altre cop del de una "b" mes o menys pot tindré eerte tolerànseu cau: "Jordi Sabates a la Sala Res dimarts 23" (això sona bé). Altres cares i altres músiques i aquest cop la vetllada l'organit/a un de sol. Sí. al cia. però el que ens ha davant del piano no va necessitar res més. Ens introduí dins la nit amb tot dolgut es l'article fet a un conjunt de '"Suites" d'ell i obivs de l'Scott Joplin. Ixs seves mans Dolors Vilarasau que va dibuixaven música, cantaven, mentres entràvem dins la matinada. ser introduït Íntegrament

EL GALLINER

Tot plegat un xic massa tard. ja se sap la gent treballa. Potser està pensat perquè les "corals nocturnes" tinguin també aquesta oportunitat. LI. GALL 1 LA GALLINA

sense pasar per mans del corrector. Demanem disculpes a l'entrevistada Dolors Vilarasau...També, esclar: als lectors.

OPINIÓ

DIJOUS, 1 ABRIL 1993

ELS 4 CANTONS

Catecisme i h u m o r JOSEP-MARTI GIMÉNEZ Doctor en teologia

n aclaraciment preliminar: El que segueix no és una broma, ni una frívola pretensió de fer-me el graciós, a costa d'un tema seriós com és el nou catecisme, puix en aquesta qüestió -com en nombroses d'altres- estem cansats de la lleugeresa insubstancial. Però me he proposat sortir en defensa de l'humor, i per aquest motiu escric des d'una actitud jovial. Prego al lector que sigui benevoIent i adopti la mateixa disposició d'ànim. L'extraordinària demanda de catecisme és un fenomen encara per explicar. Tots estem sorpresos, també els editors i llibreters, amb una sorpresa que augmenta de nivell al considerar que es tracta d'una obra doctrinal de 700 pàgines. Fa molt poc temps es realitzava una enquesta en un diari: "a què atribueix vostè l'èxit editorial del nou catecisme de l'Església catòlica?"... Aquest és l'enigma. En la meva opinió, les respostes obtingudes, més que explicar les causes, són intuïcions personals. No dic que siguin falses, sinó que l'apropament de esdeveniment dificulta la seva comprovació. Caldrà esperar. Mentrestant, qualsevol persona es pot sentir autoritza-

da a llançar una hipòtesi, per més descabdellada que sembli. La meva és aquesta: la venda massiva de catecisme a causa del bon humor.

Humor i Sensatesa És una dada d'experiència. El sentit de l'humor quasi bé no pot ser-hi si no va acompanyat del sentit comú i de la fe. És una prova de seny humà i cristià. Ningú és més ruc que el que pretén ser judiciós les 24 hores del dia, puix -tal i com deia Antonio Machado- malgrat que no sempre tenim ganes de riure, mai no ens manquen motius per fer-ho. Podem riure inclús de nosaltres mateixos (per a això sí que es necessita humor!), de les pròpies limitacions i defectes; no prendre's massa seriosament un mateix ni els altres, saber distanciar-se d'una situació, per dramàtica que ens la presentin... Tot això és signe d'equilibri i seny. És reconèixer que tots tenim cara de pallasso alguna vegada, encara que només sigui a l'hora de l'afaitat. Aquest sentit del còmic -no hem d'oblidarho- és un excel·lent antídot contra l'estupidesa i el sentimentalisme barat, tan explotats avui.

SAINET TELEVISIU Passem a la informació sobre el catecisme que ens ofereixen alguns medis de comunicació. Analitzem únicament el seu vessant televisiu. Com sempre, l'objectiu prioritari és despertar la curiositat del públic i assegurar l'índex d'audiència. I està comprovat que s'obtenen resultats òptims amb el gènere polèmic i el melodrama. S'anuncia la posada en escena i, per respectar la naturalesa de l'obra, es fa un repartiment de papers que prima els actors tragicòmics. On podia acabar l'intent? Vostès ho han vist: en un sainet -peça dramàtica jocosa i de caràcter popular. És evident que el públic ha rebut una imatge mutilada i caricaturesca del catecisme. Però això ha tingut un efecte secundari: el de fomentar un gran interès pel text real, no pel de ficció. I en això -aquest és el nervi de la meva tesi- hi ha jugat un paper decisiu el fi sentit de l'humor de l'home mediter rani. No sé què haurà passat en altres latituds: la nostra gent, en el fons, s'ha divertit. Vegem. S'aixeca el teló i comença la representació. A prou feines comencen les intervencions, la ironia perspicaç del ciutadà normal percebeix el costat grotesc de l'espectacle: apareixen a la palestra abanderats de l'avor-

MARMOLES y GRANITOS BANOS FACHADAS

GUIMAR

ESCALERAS COCINA

HNOS. MARTIN DEL VALLÈS, S.L. Construcciones de obras nuevas Mantenimiento Reformas en general

tament lliure i de l'ètica de situació, i acusen d'infantilisme els qui accepten la moral del catecisme: pressumptes teòlegs, que titllen el text com a obsolet i pre-conciliar; persones d'Església, en disidències amb el document perquè encara gosa parlar de pecats... I d'aquesta manera, una llarga desfilada pel gran escenari del carrer, per escàs sentit de l'humor que vulguin concedir-li, se li han donat pocs motius de divertiment.

L'humor, promotor de vendes Fem l'últim pas. Hem dit que l'humor pressuposa sensatesa i agudesa de judici. Si això és així, penso que amb el que ja he exposat s'intueix el final de l'argumentació. Davant l'atac visceral i ressentit contra el catecisme o davant la desconsiderada frivolitat, el

ciutadà normal ha reaccionat amb sagacitat: s'ha dit ell mateix: "aquí hi ha gat amagat... aquest apassionament teatral té algun trucatge; el que afirmen aquests personatges curiosos, has de contrastar-ho amb la realitat... alerta, no et deixis entabanar: compra el catecisme!"... Culmina així l'itinerari dialèctic que condueix a una conclusió pintoresca: al marge de l'impacte publicitari, l'enigmàtica "ruptura d'estocs" de catecisme, té una estreta connexió amb el bon humor, o, si ho prefereixen amb la sensatesa, que n'és l'equivalent. O si ho volem dir d'una altra manera -i ja no esgoto més la seva paciència-: l'humor està resultant el més actiu agent comercial del catecisme. I tot pels despropòsits informatius de la televisió.

acosta el dia de la "Mona" i, com sempre, ^a^tU^cHicíL

Stravinsky. 8 (Pol. Can Jardí) - 08191 Rubí - Tel. y Fax 588 05 01

TV Sant Cugat busca, estudiants de periodisme o periodistes de vocació, per engegar nous programes. Aprèn les tècniques dels vídeo col·laborant amb nosaltres. Interessat s truqueu al Tel. 589 14 86 i pregunteu per Roman

li ofereix el m é s ampli assortit. Santiago Rusinol, 6 T e l . 6 7 5 1 4 Sant Cugat del Vallès

D I J O U S . 1 ABRIL 1 9 9 3

O P I N I Ó

E L S 4 CANTONS

Foto: Arxiu

Quin futur per a Valldoreix? c o n è i x e r el meu parer. poden e s t a r p r e g u n t a n t D'antuvi voldria dir que per sobre el perquè d ' a q u e s t a a mi el fracàs del treball de Comissió i del contenciós. la Comissió, la qual va arri- La resposta no es fàcil si no uposo .1 ] ÏC C 1111" bar a fer quatre reunions, ha s'ha viscut el tema des de estat motivat bàsicament per dins. Ho intentaré fer amb el d'aquest article assa- la manca d'interlocutor per menor nombre de paraules b e n t a t . e n c a r a que part de l'Ajuntament. Les possibles: el desenvolupasigui a tirans trets, del con- ambigüitats, inconcreeions ment per part de la tenciós entre l'Ajuntament i. à d h u c , c o n t r a d i c c i o n s G e n e r a l i t a t de la Llei de de Sant Cugat i i Taiti lat mostrades pel l'resident de règim local de C a t a l u n y a Municipal Descentralitzada I'HMD de Valldoreix. Sr. (setembre de 1990) pel que i HMD) de V a l l d o r e i x . M a s a n é s. v a n d i f i c u 11 a r fa a la continuïtat o no de També el suposo assabentat enormement la possibilitat les Entitats Locals Menors. de la l'i de la comissió mixta d'anar concretant i tancant posà sobre la taula l'oportucreada cl 15 de setembre de t e m e s . L ' a b a n d ó de la nitat h i s t ò r i c a de definir 1992 per portar a bon port la C o m i s s i ó per part de sobre el paper el marc comsolució) d'aquest contenciós. l'esmentat senyor, concretat peteneial de l'Entitat Local i tic la d e c i s i ó del Ple de en un escrit del 3 de febrer M e n o r de V a l l d o r e i x , tot l'Ajuntament del propassat on es fan greus afirmacions intentant racionalitzar el seu 1 ó de febrer d ' i n s t a r a la sobre la seva composició i funcionament. Així ho va Conselleria de ü o \ e r n a c i ó el seu treball, la va ferir de- entendre l'Ajuntament i ho de la G e n e r a l i t a t p e r q u è mori. A partir d'aquí els fets plasmà en l'acord del 5 de novembre de 1990. Aquest inlerv ingui en aquest at'er. van entrar en una dinàmica acord, votat per unanimitat. Del que p r o b l a m c n l està complexa i imparable, que mancat cl potencial lector és ens ha p o r t a t -com ja he a la vegada que es pronunT u n major nombre de punts esmentat- a deixar el tema cia a favor de la continuïtat de ELM com a F.MD de vista -malgrat la informa- en mans de la Generalitat. (exigència de Sa pròpia Llei ció d o n a d a a t r a v é s dels Malgrat tota la informació de règim local), indica que m i t j a n s de c o m u n i c a c i ó - que han rebut els sunteugael futur competència! sobre el fracàs d ' a q u e s t a tencs. és lícit pensar que en d ' a q u e s t a d a r r e r a ha de Comissió i sobre el conten- aquests moments encara es basar-se sobre els següents ciós en general. La intenció Foto Murdoch criteris: a) respecte al marc d'aq(icsi àrtic!e es fer-ne jurídic existent, b) racionalització administrativa, c) no creació de deseconomies d'escala que qüestionin la descentralització de la gestió. d) assumpció per part de 1' A j u n t a m e n t d ' a q u e l l e s qüestions que requereixen una a c t u a c i ó g l o b a l , i e) solidaritat hisendística entre tots els districtes del municipi.

.lORJM CASAS I ROCA Regidor d'IC

Estació de Valldoreix

He parlat de l'oportunitat històrica de racionalitzar el funcionament de l'ELM de V a l l d o r e i x (avui EM D) i això, sens dubte, necessita una clarificació, la qual cosa ens porta a parlar dels orígens d'aquesta. La seva creació no respon bàsicament a la necessitat de racionalitzar i/o descentralitzar l'administració local, sinó que respon a la necessitat de disposar d'un instrument de gestió per a model de creixement urbaníslic-'^sidentcial que ja no pot ser impulsat des de l'esricte iniciativa privada. Enfront d'un Sant

Jordi Casas Cugat fonamentalment agrícola. es reivindica l'instrument a d e q u a t per a un "Valldoreix que nace a la vida (...) conto villa satélite de Barcelona, bajo las directivas urbanísticas que inspiian los c o n c e p t o s de Ciudad-Jardin". No tracto de qüestionar aquesta opció, p l e n a m e n t l e g í t i m a , sinó d'indicar que la seva realització i el seu desenvolupament posterior han condicionat fortament el present. Mai no s'ha definit sobre el paper el marc competeneial de l'ELM. només s'ha anat concretant de facto a partir d'uns criteris fiscals fixats el 1959.

a defensar la simplificació administrativa (recordi's al respecte la quantitat d'administracions superposades que hi ha en un país tan petit com Catalunya); i 2on. L'actual marc jurídic ho fa del tot impossible) Llei de règim local de Catalunya. arts. 15 a 17). Per últim, voldria mencionar la necessitat de renovar a b a n s de finals d ' a n y el conveni econòmic-financer establers entre Sant Cugat i Valldoreix el 27 de maig de 1982, independentment que la Generalitat hagi definit o no el marc c o m p e t e n e i a l d e l ' E M D . Cal fer-ho no només per un problema de 1 ara. quin futur? N o m é s p e r c e n t a t g e s , com sembla n'hi cap un: q u e des de apuntar el Sr. Aymerich en l ' A j u n t a m e n t i des de el darrer número de "Els 4 l'EMD, quan intervingui la C a n t o n s " , s i n ó per una Generalitat en aquest afer, qüestió de caràcter concepes defensin els mateixos cri- tual. Des de 1982 han canteris. els criteris aprovats en viat massa coses com perel ple de l'Ajuntament del 5 què se segueixi funcionant de n o v e m b r e de 1990. a m b els m a t e i x o s criteris Aquesta solució és preferi- fixats aleshores. Per fer-ho ble a l'establiment del marc és imprescindible la voluncompeteneial de l ' E M D a tat d'ambdues parts, ja que través d'una resolució de la el Conveni no té cap clàusula que reguli els mecanisConselleria de Governació. I sobre la possible segrega- mes de renovació o revisió. ció de Valldoreix'.' Si algú Jordi Casas ha estat membre encara en parla en un futur. de la C o m i s s i ó m i x t a de caldrà recorda-li el següent: l'Ajuntament de Sant Cugat/ 1 cr. La més elemental lògi- E.M.D Valldoreix. ca política ens ha de portar

Cada 15 dies, Els 4 Cantons

VENGA ¥ DEJESE LLEVAR POR UNA SENSACION.

Venga a conoccrlo. Es lo ultimo de Renault. Ningún otro coche seducirà sus sentidos como el nuevo Renault Safrane. M A S

Q l

Venga a ver su equipamiento: 2.963 c . c A B S , suspension pilotada y un interior que le llevarà a un nuevo mundo de sensaciones. C O C H E

U N A

Descubrirà que el nuevo Renault Safrane es algo mas que un coche. Es una nueva sensación esperando ser descubierta. S E N S A C I O N .

EXPOSICIÓN Y VENTA: Ctra. Cerdanyola, 55 Tel. 589 26 49 SANT CUGAT

RENAULT EL PLACER DE VIVIRLOS

L O C A L

KLS 4 CANTONS

D I J O U S , 1 ABRIL

El PSC revisa el programa i el projecte per a Sant Cugat en unes jornades de reflexió sobre política local Els lemes d'urbanisme i hisenda , eom a temes que incideixen mes sobre la població, van centrar les jornades de reflexió sobre política local que anualment organitza ta secció del PSC per tal de fer una revisió del programa i

projecte de la formació a la nostra ciutat. Les jornades, inaugurades per una xerrada de Sanis Serra sobre política general de llistat, van tenir lloc el passat dia 20 de març a l'Hotel Russinyol de Valldoreix i van allargar-se fins la

tarda del mateix dia , en què els militants socialistes de Sant Cugat, aquesta vegada a porta tancada , van tractar sobre la dinamització interna i externa del partit.

ANNAC ABASSA

'objectiu principal d aquestes jornades v a ser. H \ ; o n s que

v a explicar la cap de llista socialista Mana Nansa, donar l'impuls necessari a la nova estratègia i la no\a etapa que s'ha palntejat portar a terme la secció santcugalcnca del l'SC. centrades en la re\isió del p r o g r a m a i projecte socialistes per a la població del nostre municipi, .loan C ia\ a \ a ser l ' e n c a r r e g a t d obrir la carpeta de la política local amb una exposició que. sota el nom de ""Viure a Sant Cugat: una cultura d'esquerra pel futur urbà de la ciutat". \a acostar a lots els assistents les principals propostes del partit en matèria d'urbanisme. (iaya va parlar de la necessitat de mantenir i recuperar el caràcter de poble que encara

La taula presidida per Narcís Serra amb Maria Sansa i Àngel Casas en l'acte celebrat a Valldoreix

conserva Sant Cugat (tot i haver passat ja a tenir les estructures fonamentals que caracteritzen una ciutat) com ara el casc antic, el monestir i les masies, ermites i altres edificis històrics que es troben a tot el terme municipal santeugatenc. HI representant socialista també va destacar la necessitat, cada vegada

més urgent, de fer front al

seeuit tirar endavant l'actual

problema de l'habitatge que arrossega sense una solució positiva l'actual govern de CiU. segons s'afirma al guió dedicat a urbanisme de les jornades. Tot i així. el PSC no va deixar de considerar el seu respecte \ets els aspectes positius i encertats, que en matèria urbanística, ha acon-

c o n s i s t o r i , entre altres la construcció dels cinemes i del conjunt cultural que properament s'acabarà d'inaugurar. HI tema d'hisenda va ocupar s e g u i d a m e n t les j o r n a d e s dels s o c i a l i s t e s que van repartir entre tots els assislents un guió en què es fa

1993

una dura crítica al pressupostos aprovats enguanv pel consistori, però que el PSC va votar en contra. Hls socialistes van considerar el pressupost de! lKs "incoherent. inadequat i inoportú", proposant al llarg de la jornada de dissabte noves línies d'actuació que permetin parlar d'una gestió econòmica eficaç i mesurada. Ja per acabar. es va parlar de com desenvolupar un procés que permeti la introducció de la societat ilíns el partit í a l'inrevés. que permeti al partit respondre a Ics d e m a n d e s dels ciutadans. Maria Sansa va explicar a aquest diari que aquest era un punt molt important a desenvolupar ja que " estem veient que si bé el nombre de militants no augmenta de forma notable, sí que en carn i tenim cada vegada més simpatitzants que venen a col·laborar a les comissions de treball del partit". Sansa. aplicant a la política local les paraules d'en Narcís Serra. t a m b é va afirmar que és necessari per al partit obrirse a la societat, i per fer-ho " cal elaborar unes estratègies que ens permetin treballar amb tots els simpatitzants".

Narcís Serra afirma que cal el compromís de tota la societat civil per tirar endavant el projecte socialista /•,'/ vice-presiclent del govern va definir com un dels eixos da et nació del partit l'enfortiment del sistema democràtic . reivindicant el model socialista. Per aconseguir aquest objectiu , Serra va dir que calia un consens entre els sindicats, els empresaris i el govern . "que retorni als ciutadans la seva confiança en la política i en els polítics'. Des del govern, segons \arcís Serra, "hem de ser capaços de fer un programa nou i de força que respongui a la nova situació del país". En un futur. Espanya hauria d entrar en una etapa de convergència amb els nivells de producció, de benestar i de capacitat productiva propis dels països més

avançats del món, ja que segons Serra, el país té com a problema principal la poca competitivitat de la seva economia.

l v ice-president del govern \ a fer aquestes afirmacions al llarg del parlament amb el qual va obrir les jornades de reflexió sobre política local, organitzades anualment per la secció socialista de Sant Cugat . Al llarg de més de d u c s h o r e s d ' e x p o s i c i ó Serra va parlar sobre política general de l'I stat i dels eixos d'actuació que s'ha marcat el PSOH per a la nova etapa en què entrarà el país desprès de Ics eleccions generals prev istes per a la tardor. Amb un resum de Ics principals fites aconseguides pel govern s o c i a l i s t a des de l'anv l c ) s : 2. començava Seria la seva xerrada. que segons va dir no havia de ser

Narcís Serra Vice-president del Govern Espanyol en la seva arribada a l'Hotel Rusinol de Valldoreix

interpretada com part d'una campanya electoral, situí com a signe deia necessitat d'estar en moviment i treballant per al país fins al darrer dia de mandat abans dels comicis. lot seguit va e n u m e r a r sis dels eixos que la seva formació s'ha proposat aconseguir per respondre als problemes que afecten Hspanya. I. elevat mde\ d'atur, l'economia i la recessió actuai que pateix, són el maldecap principal del govern: per fer-hi front Narcís Serra va avanlposar la necessitat de retornar al país

la confiança en la capacitat de recuperació del sistema després d'una crisi. Altres línies de la política del govern, de les quals va parlar el vice-president. van ser la priorització de l'educació i la formació professional. el manteniment de les conquestes en matèria de política social i les inversions en infraestructures. i per últim la modernització de l'administració per ajustar-la a l'actual política "de descentralització enorme".

D I J O U S , 1 ABRIL 1 9 9 3

ELS 4 CANTONS

Foto: Murdoch

L'objecció de consciència centra les conferències organitzades per JNC

Miquel Roca inaugura la jornada sobre l'objecció El Secretari General de CDC va destacar en el seu parlament inaugural el fort creixement del fenomen de l objecció de consciència arreu de Catalunya i la necessitat d'una major col·laboració des dels ajuntaments per ampliar el nombre de places de la PSS (Prestació Social Substitutòria) . Miquel Roca va aprofitar l'acte per rebatre les declaracions del Ministre de Defensa, Julian García Vargas, publicades per El Periódico de Cataluha, en les quals titllava de "frívols" els ajuntaments catalans i vascs que acullen als objectors, i la PSS com una "naderia, por no decir una chorrada". REDACCIÓ

es conferències d'informació sobre l'objecció de consciència van ser organitzades per la secció local de Joventuts Nacionalistes de Catalunya (JNC) el passat dissabte dia 20 a la Casa de Cultura de Sant Cugat, i tenien com a objectiu ferconèixer la història del moviment, el paper de les institucions, el treball dels joves que decideixen fer la PSS, i el marc legal i consti-

tucional de l'objecció de consciència. Els conferenciants van ser Josep Camps, Director General d'Acció Cívica, Marc Monells i Xavier Rubias, objectors de consciència, i Lluís Recoder i Miralles, Diputat per CiU al Congrés, entre d'altres. Després de l'obertura matinal de Miquel Roca, Josep Camps va destacar el paper de la Generalitat com a entitat col·laboradora i administradora, al llarg de la seva conferència sobre el paper de les institucions. Camps va

Miquel Roca secretari general de C.I.U. ha participat a les jornades organitzades per la J.N.C. a la Casa de Cultura

mostrar la seva preocupació feines que ofereixen els difeper la distància de la realitat rents centres que acullen als en què es troben alguns res- joves objectors, així com els ponsables polítics, i mani- treballs que hi realitzen. Per festà el seu intent de garantir acabar, Lluís Recoder i la formació més adequada Miralles, va resumir en la dels objectors per tal de darrera conferència el trajecte desenvolupar una millora en legal i constitucional del els serveis de la PSS. La moviment al llarg dels difesegona conferència, a càrrec rents marcs socials i històde diversos objectors i repre- rics. sentants de l'Assosiació Entre els assistents a d'Objectors de Consciència les diferents conferències va (AOC), va centrar-se en les destacar la presència de

l'actual conseller d'esports Xavier Figueres, un dels primers que va treballar des de Sant Cugat per organitzar el moviment i dotar-lo d'unes estructures més estables. Xavier Figueres va declarar que encara és possible millorar el conveni que hi ha amb l'Ajuntament, "que si bé és molt bo, com tot, és perfectible", i sobretot agilitzar els tràmits que cal fer al hora de fer-se objector. Foto: Murdoch

Aymerich avança la possibilitat de crear una oficina per a l'objecció REDACCIÓ 'alcalde de Sant Cugat, Joan

el Departament de Cultura i Joventut. Aquest departament és actualment el que s'encarrega de gestionar l'objecció de cons-

Aymerich, encarregat de cloure les jornades organitzades per la branca jove de CiU, va parlar de la important tasca que s'està realitzant des de l'Ajuntament en política social i en concret per facilitar i informar tots els joves que volen fer-se objectors sobre les possibilitats que tenen al seu abast i els tràmits que cal passar "que són molts", va afirmar Aymerich. L'alcalde va avançar que a causa del ràpid creixement del nombre de joves de la nostra ciutat que demanen fer la PSS, l'Ajuntament s'està plantejant la creació d'una oficina dedicada exclusivament al tema de l'objecció, i que estaria inclosa dins

ciència, enviant informació als joves i ajudant tots aquells que desitgen iniciar els tràmits per a fer-se objectors. Sant Cugat és la ciutat que més objectors ha tingut entre la seva ciutadania des de l'inici del moviment cap a l'any 1988, i enguany compta amb 14 joves complint la PSS repartits entre l'Ajuntament, la Creu Roja, l'Escola d'Arquitectura i l'escola per a disminuïts Aura. Aymerich també va declarar que s'està treballant per poder ampliar properament el nombre de places per acollir objectors, i que fins i tot podria fer-se extensible a Ràdio Sant Cugat, com a ens d'informació municipal.

L'Entitat esportiva ARC lé el plaer d'invitar als socis, simpatitzants i amics, a la la. Mostra de Maquetisme i Modelisme que es farà al Casal de Cultura els dies 3 i 4 d'abril. Horari de 10 del matí a les 7 de la tarda.

Joan Aymerich es dirigí als joves en l'acte de cloenda

La nostra ftnafitat és donar a conèixer d fantàstic món del hobby, en Iotes les seves varietats

globus aerostàtics, ULM, Ales Delta, uhralleugers... Iot això i molt més a L a Casa de Cultura.

(vaixells, frens, avions i helicòpters R/C...)

No hi falleu, ho passareu molt bé...

i tot un conjunt de models que, sens dubte, faran les delícies de grans i petits. I, naturalment, també hi seran presents

ARC un club ... d'amics

ELS 4 CANTONS

DIJOUS. 1 ABRIL 1993

Pasqua... Ous i Xocolata S'apropa la Pasqua i tots els nens i nenes somnien dolços de xocolata de formes fantàstiques. MONTSE S . W

q u a n t i t a t de v i si tants. I d'aquest èxit va sorgir una altra idea. i un altre gran e s d e v e n i m e n t : el premi "Cornet Sàbat", una mostra bianual tic Mones de tot arreu, que se celebra a Sani Cugat, i que premia amb un preciat g u a r d ó la millor Mona.

I \ TRADICIÓ I)K LKS MONKS

ls padrins saben que ja Ini arribat l'hora de l'ei el seu o l'i ei. i s'eseuren les butxaques per a comprar la mona nies honiea per al seu l'i lloí. I el meu "|ele". un noi moll bon obsei \ ador. em Iruea i em diu: "Esbrina lot el possible sobte les mones i tes un bon article". I ja em teniu al earrer eereatit in Tormes per al meu artiele. Des dels aparadors de totes les pastisseries em saluden les mones; p e t i t e s , g r a n s . eostoses. més econòmiques. ingènues o complicades. Mones de mil Tormes difer e n t s . i de cent materials d i \ ci'sos. Toies d o l c e s . i d e c o r a d e s amb plomes de colors lluents, ninotets de fusta o plàstic i ous de xocolata o sucre. Mones: Heures i obres d'art. Somnis fels de llaminadures i amor. Però. per on començo a parlar de Ics mones1.' Es clar. començaré per a visitar un bon amic. Aniré a veure el senyor Sahal. l'n home. amb sang d'artista. i que no es conforma en ser un dels millors pastissers de Catalunya. Ls. a més a més. escriptor, pi mor i dibuixant ninotaire, tal com li agrada anomenar-sc. Segur que el senyor Sàbat en sap més que ningú de mones. Malauradament, quan arribo. em diuen que està malalt. però en Jaume Sàbat, el seu fill. em rep amb molta simpatia: "l.a tradició de regalar ous, decorats de mil maneres difer e n t s . per a c e l e b r a r la Pasqua és molt estesa i antiga. Aquesta tradició té les arrels en les antigues festes de la primavera dels camperols. Lis ous són símbol de fertilitat. i el cristianisme els va c o n v e r t i r en símbol de Resurecció i de nova vida.

La mostra gaudeix de molta popularitat i no hi ha un sol sanicugatenc que nt^ la visiti per a criticar, elogiar i somniar una mica en un mon on els problemes s'esvaeixen amb el dolç perfum de la xocolata".

Hi ha indicis que les "C'ristines". coques decorades amb ous sencers i sucre. eren un present corrent entre els pagesos de Catalunya. des del segle X. La mona de xocolata no és tan antiga, però és un costum cada vegada més arrelat. I fins i tot ara sembla que és una tradició) exportable més enllà de les nostres fronteres. Hi ha mones per encàrrec i d'altres fabricades en veritables cadenes de muntatge. Hi ha mones d'última moda. i d'altres clàssiques cent per cent. Però tingues present que totes sé>n fetes amb tot el cor. i posant-hi tot l'art del p a s t i s s e r per a fer-les. Artistes o artesans? Què sou doncs els pastissers, artistes o artesans? "Som una mica de tot. LI pare creu que un bon pastisser. a més a més de saber elaborar els dolços, també ha de tenir ànima d'artista. De fet. jo matiex tinc dos cursets de l'Lscola Massana. I el pare també pinta. És un bon ninotaire, com ell mateix diu. Per l'ésser fill de pagès no va tenir l'oportunitat d'estudiar mai d i b u i x , però té molta traça, i encara que és completament autodidacte; fa uns d i b u i x o s molt d i v e r t i t s i bonics, perquè sempre dibuixa els temes que més estima tant de la vida al camp com a la pastisseria".

Jaume Sàbat junt al seu fill i néts a l'obrador Qui dissenya les mones a LI pare va crear el premi l'obrador de can Sàbat? "Cornet Sàbat", que se cele"Lntre tots. Per exemple, bra cada dos anys. i que té aquest any tots els nois de tres categories per a premiar l ' o b r a d o r han dissenyat i els millors d i s s e n y s de dibuixat la seva mona. Hem mones, tant de pastisser com organitzat una mena de con- d'aprenents". curs entre tots. i així cadascii- I na exposició de mones? té l'oportunitat de veure l'ela Quan va començar? la seva idea en xocolata. "Fou pels voltants de l'any N o s a l t r e s pensem que el cinquanta-set. LI meu pare va jovent que aprèn aquest ofici tenir la pensada, o potser un té molt a dir i e n s e n y a r , somni? El somni de fer una

Mona de xocolate premiada a Paris, l'any 1981 Aquest és un ofici molt bonic. Ls un ofici dur. una veritable v o c a c i ó ; però t ' a s s e g u r o que té moltes compensacions. LI Gremi de Pastissers té cursos per a ensenyar l'ofici, i molts nois que treballen a l ' o b r a d o r els s e g u e i x e n . Nosaltres tenim la política d'incentivar-los pagant una part de preu de la matrícula als aprenents que volen estudiar.

exposició de mones, totes juntes en un sol local. Ajudat per la mare va posar mans a l'obra, i així va sorgir la primera Mostra de Mones. que es va celebrar al Palau de la Virreina, de Barcelona. Els pastissers es varen destapar. portant les mones que la majoria tenien fetes per a decorar els aparadors. Va resultar tot un èxit, tant per la quantitat de mones que foren exposades com per la

Per què biennal i no anual? Ln Jaume riu: "Ve-t'ho aquí. és que només som nosaltres. LI pare i jo. i els nostres amics de can Sàbat, els qui organit/em la Mostra. L'Ajuntament ens cedeix el local. I per no acollar tant les cascs c o m e r c i a l s , a les quals a vegades veritablement metrallem. però que ens responen sempre amb tot el seu cor. També ens agrada fer aquest esdeveniment cada dos anys. perquè el guardi) Sàbat mantingui ben alt el seu prestigi. Si ho féssim cada any. potser hi hauria massa premis i es perdria una mica d'interès per la Mostra". En tots aquests anys. segur que c o n e i x e s un munt d'anècdotes... "Sí. en recordo una... Fou al Palau de la Virreina. Hi havia una mona que era un encantador de serps amb el cistell i la flauta. Un dia, va venir de visita una escola molt nombrosa, i a l'hora de marxar, ens adonàrem que l ' e n c a n t a d o r , en c o m p t e s d ' u n a flauta de xocolata, el que tenia entre les mans era un llapis. Un vailet molt espavilat havia canviat la flauta de xocolata pel un llapis". Moltes gràcies Jaume per la teva amabilitat. Esperarem amb molta il.lusió fins l'any vinent per a gaudir un altre cop de la Mostra. I que el p a s t i s s e r Sàbat segeuixi sent per molt anys el bon veí i amic que sempre ha estat per a nosaltres!

D I J O U S , 1 ABRIL 1 9 9 3

E L S 4 CANTONS

Pasqua: LES VEUS DEL SILENCI! La societat coral " La Lira" compleix 111 anys d'història Aquell dia, la mare es posava la mantellina llarga amb la pinta de iumenge de Rams, nens i "carey". nenes empolainats i vestits A la sortida d'ofici, normalment de primavera omplen els anaven a visitar els Monuments de carrers. prop de casa. I els grans en saludar-se, comen- Els de més lluny els visitàvem el ten: matí de divendres, amb el pare, - Aquest any jo penso anar a mentre la mare feia el dinar. Calia esquiar. dinar molt aviat per poder anar a - Doncs nosaltres, com cada any, a ofici de la tarda. la torre. L'aire, rient, té un perfum de palmes tendres i humides. És un perfum que no es pot sentir cap altre dia un perfum que ens parla de llargs somnis en penombres, de iaies trenant, pacients, les tiges fresques de les palmeres per a fer flors i creus. Rams. els palmons són com flamerades lluentes de sol. que tremolen i s'agiten. Grup L'ambient de festa L'ofici de divendres era el més ens envolta. HOSANNA! HOSANNA El qui solemne, i a mi m'agradava força. L'església em semblava diferent. ve en nom del Senyor! I qui se'n recorda per què és festa? Tranquil·la i en silenci, a les fosAbans després de la benedicció i ques. l'ofici solemne, les campanes No encenien els llums, i només el callaven. També la ràdio emmudia centenar d'espelmes que vetllaven el Monument il·luminaven la suau i els cinemes tancaven. penombra. Era Setmana Santa. El silenci, la calma, ens envoltava. Dissabte, a trenc d'alba, la calma i Els tres primers dies encara eren el silenci dels dies anteriors, desaprou normals, eren dies feiners i pareixia de cop. La quitxalla agales botigues restaven obertes, i el fava pots i llaunes de totes mides pare marxava, com cada matí a la (els pots de "Pelargón" eren els meus preferits), i sortíem a "matar feina. jueus", tot fent fressa i picant per Arribava el Dijous i tot canviava. Tot era tancat. De bon matí portà- tot arreu, amb pots i carraques. vem els palmons que havien restat Aquest dia també arribaven a casa posats en un lloc humit i fosc, cap les primeres mones. Mares i àvies. a l'església per tal que decoressin, atrafegades, preparaven la festa i juntament amb espelmes i flors, el l'àpat de diumenge. Monument. Els carrers eren buits A la nit tothom anava a la missa de mitja nit, i a les dotze, les campade cotxes. La Setmana Santa era un temps nes trencaven el seu silenci. per a la calma. No hi havia pressa, Era una explosió d'alegria que omplia el cor. i tothom anava a peu. Dinaven molt d'hora i a la tarda - La Pasqua ja és aquí!- semblaven tota la família, habillada amb els dir les veus joioses de les campamillors vestits, anaven a ofici. nes.

MONTSE SANT

Sbsefruüs AIXXYtlCII.I Mercat Municipal Pere San Parada 123 •B" 589 44 81

I per a celebrar-ho sortien els grups de caramelles, amb els cistells ben guarnits de rams i cintes i recorrien els carrers cantant a les finestres, per tal que sortissin les mestresses enfeinades, i les noietes, que enrojolades, escoltaven les cançons del seu xicot que, amb malícia, feien l'ullet a la noia tot amagant-se de la mirada de la mare. 1 tothom posava al cistelló penjat dalt d'una canya: ous, botifarres, carn de xai. diners i tot allò que podien donar. I les sardanes sonaven a la plaça, i es feia gresca. 1 el dilluns, grans i petits sortíem a fer la costellada. Perquè la Pasqua és una festa tan gran, que amb un dia no n'hi ha prou per a celebrar-ho, se'n necessiten dos de sencers per tal de menjar les mones i de " La Lira " visitar els padrins per agraïr-les. visitar els avis i reunirse amb la família i després amb els amics i fer festa. Ja ho sé, ja ho sé. ara no és així. però en el fons del fons, quants voldrien gaudir encara d'aquells dies de calma i silenci, de repòs de les mils atrafegades sortides, de llargues caravanes a l'autopista, de nervis, de crits, i tenir un moment de reflexió i calma. No fa gaire, tot parlant amb un noi més jove i explicant-li aquelles Setmanes Santes de la meva infantesa, em va respondre: -Quin avorriment! Doncs no eren avorrides, només plenes de calma i de silenci. I de veus callades que parlen d'Amor. L'amor d'un home que va morir innocent per parlar de pau i de caritat. Potser que, si ens aturem, encara el sentiríem, i per això, la majoria tenim por del silenci; no volem que aquella serena calma ens envolti. Tenim por de sentir les seves paraules, potser?

mmam

R t f FALSOS SOSTRES #91 I ACABATS ZlïMTAL D'INTERIORS Rbla. del Celler 95, local posterior Tel. 675 40 11 - Fax 675 24 72 Sant Cugat del Vallès

OSiyilSuniCuiNitdc-l Vallès

Noves col·leccions de primavera Camises, Bruses

i Complements F R U T A S J. A N T O N Jamones al por mayor

REGALS

Servicio a domicilio

CA/alldoreix, 23 - Tel. 674 93 35

Almacen: Pla/a del Coll-4 Tel. 674 67 55 - Sant Cugat del Vallo-

08190 Sant Cugat del Vallès

cl Valldoreix, 29 Tel. 589 11 98 Sant Cugat del Vallès

B o 3 Q.

-ífi ^

5 ^3 (/>

Lluís Girbau cinquanta anys dedicats a" La Lira"

EMMA ANSOLA

es de l'edat de \5 anys. el Sr. Lluís Girbau va dedica molt temps de la seva vida al cor "La Lira". Avui ja l'a més de 100 anys de l'agrupació d'aquest grup d'homes que. seguint les passes de les seves famílies, s'endinsaren en el món del cant i per mitjà de burlesques lletres satiritzaven les petites històries que s'esdevenien al poble, així com aquelles aventures d'adolescents. Lluís Girbau recorda els temps on els balls de saló eren plens de noies maques que seien esperant que algú les treies a ballar, i es clar, en Girbau, encisat i enamorat com ell diu de totes les noies del poble, era el primer en fer cua. Moltes d'aquestes trifulgues eren narrades en les cançons que, malgrat la duresa del temps de guerra, continuaven engrescant i fent riure la gent que escoltava atent les veus del cor. El grup •" La Lira" amb el seu històric estendard, que va ser destrossat en temps de guerra per partidaris de diferent ideologia i més tard refet, continua actualment elevant les veus i mostrant aquesta petita tradició que any rera any es celebra al nostre poble. En Girbau ja fa quatre anys que es retirà del cant, però el seu record és grat entre tots aquells que continuen gaudint d'aquesta bella tradició i de les rialleres lletres. moltes de les quals encara estan en vigència. Us en posem petits exemples: Any 1950 " Sant Cugat és un gran poble i quantes coses hi passen hi ha parelles que festeigen fa deu anys i encara no es casen, d'aixó en té la culpa el no poder trobar casa" Any 1956 " Agrada la boxa i la lluita lliure doncs alguns es una forma de viure, a ceps i trompades nosaltres això ho veiem cada dia al tren o al tranvia." Any 1933 " Si vas pel carrer de baix veuràs molles noies maque pintades de cara i ulls. Si vas pel carrer de baix esquiva les rialletes no et deixis engatusar per suspirs ni mirades que si no ets espavilat et veures promès et veuràs casat."

NOU HONDA CONCERTO

Equipament: Aire condicionat S i s t e m a ABS Direcció assistida Sostre solar elèctric E l e v a v i d r e s e l è c t r i c s a les 4 p o r t e s Panys centralitzats amb cobertura a Llantes d'aleació l l e u g e r a Alarma anti-robatori

distància

Garantia dels automòbils Honda • 2 anys de garantia total • 2 anys d"assistència gratuïta en carretera

• 3

anys de pntura • 6 anys antkorrosió

vingui a veure'l

HONDA SANT CUGAT Tel. 589 43 40 Passeig Torreblanca, 29 (cant. Cfra. Cerdanyola) Sant Cugat de! Vallès

A MILAR TOBELLA HO «ATOT Tot per la teva llar. Imatge, so, electrodomèstics i parament de la teva nova llar. Vine ara i informat dels beneficis de feri la teva

LLISTA DE NOCES

TOBELLA Santiago Rusinol, 49 - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS - TELS. 674 06 57 - 674 79 09

L O C A L

ELS 4 CANTONS

Davant la crisi de mercat, l'empresa Sharp redueix plantilla

DIJOUS, 1 ABRIL 1993

Nunez vol fer el seu "Núnez Park" a Sant Cugat

La nova seu de Sharp en el P.l. de Can Sant Joan KI-.I) U'CK)

piupdc

•H I uli :TI ,m\ i |

r; III,-^,!

!h>i -, t!,- treball. \ mes. un nombre

tlt" d l l ' C C t l U s

|apoilC-

s|i;np IKI eliminat

sos han

arnhal

suara a

|(!!i i l r c s •,le h e b a l ' a

]\'lll|MWi.

ocupant

llocs tic

.nis.i de ',; ; \ i i v',--: que aUM.i cl uicuai de i'eicciroinca. Aquesta i c d i u c i o ha alcclal lots cN irchallaclois amh contracte temporal, el qual no s'Iia \ ist ivmuai de cara a una nosa temporada. Nerons els representants smdicals. hi producció de l'empresa no ha estat tan reduïda i això ho demostra l'increment d'hores extres a l'cmprcsa en detriment dels

treball d executius calahi".s. D'aquesta manera -'aplica una política japonesa basada en la màxima competim ilat i producció. deixant de handa qüestions més socials. Esquerra R e p u b l i c a n a tle Catalunya ha mostrat interès davant aquesta problemàtica. per la qual cosa ha dirigit una carta a 1 alcalde pregunUint per la situació que travessa l'empresa Sharp.

Nou Hospital a Sant Cugat l.a Mútua d'accidents del treball Asepeyo te previst construir a la nostra ciutat un nou hospital just al costat de l'edifici tle Catalana Occident. l.a imílua catalana invertirà prop de 4 . 8 0 0 milions de pessetes en la no\ a instal·lació hospitalària. L'edifici tindrà 128 habitacions amb tres àrees d'atenció al malalt. I.'edificahilitat total seia tle 22.000 metres quadrats. Asepeyo te pre\ is iniciar les obres abans de finalitzar l'any i calcula que podrà obrir les noves instal·lacions als associats abans de finalitzar l'any 1995. Amb aquestes notes ínstalacions la companyia confirmarà el primer lloc com a mútua catalana especialitzada en cobertura d'accidents de treball.

„íf—~-.

Una vista insòlita des del Pi d'en Xandrí... avui encara no és possible veure-la REDACCIÓ

l creixement urbanístic ha fel témer des de fa temps pcv al sector de La Torre Negra. Tot i que l'Ajuntament s'ha pronunciat en repetides vegades, que lluitarà contra cl creixement desmesurat, sembla que aquest projecte que pensa portar endavant l'empresa "Núnez i Navarro", cada cop costa més d'evitar que s'acabi portant a la fi. El contenciós que té obert la constructora "Núnez i N a v a r r o " amb la Generalitat i l'Ajuntament, comença quan la Diputació fa el traspàs de competències a la Generalitat. l'any 1988. Segons les disposicions del moment, es regulava que qualsevol terreny no programat de manera específica abans d'acabar aquell any, quedaria immediatament com a sòl urbanitzable. La Generalitat no es fa càrrec de la programació del sòl fins ai gener del 1989. i intenta anul·lar regulacions anteriors, com la que afectava aquesta zona del nostre terme municipal.

Aleshores, l'empresa inicià un projecte per a edificar habitatges en el sector de la Torre Negra. FJ projecte que. fins i tot. podria donar cabuda a uns 8.000 habitatges, segons contemplava el Pla General Metropolità, seria retallat més de la meitat cas de tirar-se endavant. Des d'aleshores, hi ha obert el contenciós entre les tres paris implicades en el projecte. El senyor Solans. Conseller d'Urbanisme de la Generalitat i el senyor Núnez. es varen entrevistar amb l'Alcalde de la nostra ciutat, i tot i que no ha trascend.it als mitjans d'informació. "Els 4 Cantons" creu que és ben a prop la p r e s e n t a c i ó d e l projecte a l'Ajuntament. Aquest projecte d'edificar habitatges al sector, sembla cada cop més a prop de veure la llum. Consultat el senyor Núnez. no ha volgut fer cap manifestació, però ja va dir fa un any enrera que si ell edificava el seu projecte. Sant Cugat es recordaria d'ell durant molts anvs...!!

Tren de rentat "SANT IX/IAGI"

Canvi d'oli al moment amb la garantia

li oferim el nostre li

CADENA

fill ERVEIS f'iAPIDS DE RENTAT

Rentat a mà"

un servei esmerat només per a vostè

Truqui'ns © 674 03 02 Hores convingudes c/ Estapé, 2 (cantonada Pg. Sant Magí) Sant Cugat del Vallès

i Rentat de motor

L O C A L

DIJOUS, 1 ABRIL 1 9 9 3

ELS 4 CANTONS

Foto: Talo

Fecsa ha iniciat la neteja al voltant de les línies elèctriques en el nostre municipi ...ens podem quedar sense boscos en quatre dies per diferents raons TALO

om podeu veure en les fotos la fisonomia del bosc ha començat a canviar. Les tasques de neteja al voltant de les línies elèctriques són un fet. La Companyia FECSA ha demanat els permisos oportuns per iniciar la desforestació al voltant de les línies elèctriques del nostre municipi.

Això és el que ens comenta el cap de l'Empresa vigatana BARDULET responsable d'aquestes tasques. Es faran tallafocs de deu metres d'amplada i mes de 15 km. de longitud per tota l'àrea del nostre municipi. Hi ha llocs, són paraules del cap de desforestació, que fa vinti-cinc o trenta anys que no es netejaven . La neu d'una forma natural ens ha denunciat, de nou , els

problemes que ja són repetitius, que moltes d'aquestes línies han estat instal·lades. sense tenir en compte criteris estratègics i medi-ambientals, de forma salvatge. Tota la nostra àrea. incloenthi la serra de COLLSEROLA està atapeïda de línies de tota mena. Cal fer tallafocs arreu. sense solta ni volta. Què passarà?. Sembla que ha mancat una política de planificació mediambiental i ens quedaFoto: Talo

Treballadors de l'empresa BARDULET contractats per FECSA

rem sense boscos en quatre dies per diverses raons. Això no vol dir. ni molt menys, que no s'han de fer tallafocs però cal una planificació i ordenació de la superfíce forestal per evitar desastres. Entre d'altres els de la pròpia climatologia, la nostra pròpia depredació. atès que potencialment ens estan creant problemes cada dia. Si per un altre costat no canviem les nostres actituds davant la natura hi ha un clar

risc de desforestació a curt termini.

Una altra de les raons, com es deia a l'anterior número de ELS 4 CANTONS, és el perill d'incendi per la malmesa feta de la passada tempesta de neu. Cal prendre mesures urgents a favor d'un medi natural per a l'ús i plaer de tots plegats i sense egoismes pensar que és el nostre llegat de futur.

Tractor arrossegant un pi d'uns 30 cm. de diàmetre per 13 metres de llarg

COLOR PER DESTACAR UN EFECTE f

om més miri un color, sense acceptar-lo com a part de l'entorn, millor comprendrà la reacció que produeix. Aleshores el pot fer servir per destacar una sensació en les seves fotografies.La tristor dels edificis grisos d'una ciutat ressalta més si hi apareix el brillant colorit d'una flor que sobresurt per una esquerda de l'asfalt. En canvi, un parterre de molta coloraina anul.laria la sensació. Així doncs, resulta vital de mirar curosament els colors de l'escena que es vol fotografiar. Faci l'aïllament de cada color, miri on es troba cadascun respecte als altres i pensi quin contribueix a subratllar la sensació que vol plasmar o evocar i quin en fa la contradicció. La impressió de color general de la fotografia és molt important. Si mira unes quantes fotografies de colorit eficaç, s'adonarà que, encara que hi hagi molts colors, sol haver-n'hi un de dominant, i és el que imprimeix la sensació.

CENTRE DE LA IMATGE / Foios en color en 1 hora • Diapositives en 1 hora • Diapositives a paper en 2 hores • Venda de material fotogràfic nou i usat / Reparació de tot tipus de material fotogràfic (taller propi a la mateixa botiga) • Servei públic de fax Sta. Maria, 14 - Tel. 675 56 74 - Fax. 675 57 24 - Sant Cugat Av. Catalunya, 72 - Telèfon i Fax. 580 19 53 - Cerdanyola

LA PILA JESÚS FELIU Els nens i nenes del col·legi Santa Isabel dipositen les piles gastades en el lloc adient. Això és una de les moltes activitats desenvolupades dins la setmana del medi ambient.

Aplaudim aquesta iniciativa, i a la vegada demanem a "LA PILA" de brètols que embruten Collserola que ho deixin de fer, perquè el millor que podem deixar als nens, el dia de demà, és una natura millor de com l'hem trobada, acompanyat d'una educació que permeti traslladar aquest missatge a "LA PILA" de generacions que calgui per arribar a entrendre que "LA PILA" necessària per moure la vida és la pròpia natura.

ELS 4 CANTONS

L O C A L

DIJOUS, 1 ABRIL 1993

Foto: M.Vallès

Octavi Barnils, un promotor original Ha aixecat simpaties i antipaties arreu de la vila, perd el que ningú no li pot negar és Voriginalitat i la capacitat cl'assumir riscos X/WIHR B(.)RKAS

ctavi Barnils sou en cl seu despatx, a les oficines de l'edifici de l'antiga fàbrica de ceràmiques que va fundar el seu pare. Ara. l'edifici conté, a niés de la seva residència, les galeries d'antiquaris Mercantic. i al pis de baix. el que era el garatge de la fàbrica. el C'afé de Belgrado. A la gran nau que ara es fa servir de magai/em. fa pocs mesos s'hi va instal·lar un espectacle de circ. Al costat de l'edifici hi ha la macrodisco ChicSant Cugat. Més lluny, a uns metres c a r r e t e r a de Rubí enllà, podem trobar dos antics avions reconvertits en sala de testes. Iot això són. o han estat. i n i c i a t i \ e s que aquest home jove (trenta vuit anys) tia engegat des d'aquest mateix d e s p a t x . L'Octavi Barnils. com a empresari i promotor, ha aixecat simpaties i antipaties arreu de la vila. però el que ningú no li pot negar es l'originalitat i la capacitat d'assumir riscos. Va iniciar-se en el món dels negocis en agafar el timó de la fabrica del seu pare, el qual fou alcalde de Sant

Cugat durant prop de quinze anys. Sergi Barnils, que va fer fortuna treballant a la Guinea, aleshores espanyola. en tornar al seu poble va muntar una fàbrica de rajoles i material ceràmic en general. -Quan vaig tornar de la mili diu- el meu pare em va dir que què havíem de fer amb el negoci familiar. I em vaig veure, en certa manera, com obligat u p o s a r - m ' h i al davant. I des d'aleshores hi estic. Hm mancava un any per acabar la carrera de Dret. però vaig d e i x a r - h o per a encarregar-me del negoci. -Per què diu que es va veure obligat? -Bé. jo .sóc el segon dels germans. I el meu germà gran, en Sergi, ja tenia la seva feina: ell és artista, es dedica a la pintura i a la ceràmica. Té l'estudi aquí mateix, a la fàbrica. És un gran treballador. treballa dot/a hores al dia. No he vist mai un pintor que treballi tant com ell. -I els altres germans? -Les altres són noies... No és cap cas de d i s c r i m i n a c i ó . però al meu pare li va semblar més adient que el negoci el portés un dels grans. [. un cop descartat en Sergi, el que

va quedar vaig ser jo. -Però va acabar tancant la fàbrica... -Es que es quedava antiquada. Era una empresa de fabricació de rajoles, però amb una estructura ja obsoleta. amb molta gent... I quan va deixar de ser rendible, vaig deixar da banda la fàbrica i em vaig centrar en el tema comercial: ara tenim la botiga de ceràmica i sanitaris, i fem reformes i projectes de decoració, però ja no fabriquem. Com va començar el ChicSant Cugat. La primera iniciatica e m p r e s a r i a l que l'Octavi Barnils va emprendre, més enllà del negoci familiar de la ceràmica, fou la de construir una gran discoteca al terme municipal. La primera i, segurament, la més polèmica. La presència de la macro-disco Chic-Sant Cugat és la causant -alguns dirien la culpable- que aquella /ona. entre Rius i Taulet. el carrer de Cerdanya i l'Avinguda Graells, sigui el centre de la gresca noctàmbula dels caps de setmana. En aquest projecte. com en els altres, es va ajudar amb l'equip d'operaris i obrers tècnics que conserva de quan la fàbrica encara funFoto M Valies

Discoteca Chic Sant Cugat

Octavi Barnils cionava. Són ells a qui es refereix quan fa servir la primera persona del plural, per dir "nosaltres vam fer"... Es parlava tant que calia una discoteca al poble... deien que era el rector de la parròquia el que no donava permís per a fer-la; també deien que si era l'Alcalde, i la gent que volia sortir a les nits havia d ' a n a r a Sabadell o a Barcelona. Aleshores vaig enredar el meu pare -evidentment, això de les discoteques no li feia cap gràcia- perquè em deixés uns terrenys que tenia aquí. al costat de la fàbrica. I vaig començar a fer la discoteca. Vaig demanar els permisos i vaig iniciar les obres, amb els paletes de la brigada que tenim aquí.

-Bé...Aquí hi va haver l'oportunitat de fer un local de molta categoria... millor dit. el local era de categoria al principi, amb un cert nivell i una certa sensibilitat. Però amb el temps es va convertir en un bunyol. Aquesta gent ha anat a fer calcis pura i simplement... -I no és això el que es demana d'un negoci? -Sí. és clar. això és un negoci com un altre, pern aquestes coses s'han de fer amb tina mica de sensibilitat. No crec que fer negoci ho sigui tot. Crec que fent-ho bé. fent-ho amb una mica de sensibilitat. al c a p d a v a l l reverteix en favor teu. Però fent-ho així. s'han carregat la nit de Sant cugat. -Per què?

-I va fer tractes amb la cadena Chic... -Exacte. Jo havia començat les obres, però d'ai.xo de les discoteques, no en tenia ni puta idea. 1 vaig buscar-me socis. Com que Sant Cugat era una plaça que anava cercada per lots els empresaris del ram. en v aien venir molts. I els que em varen semblar la millor opció, una opció de categoria, foren els que avui tenen el Chic. El que passa és que. és clar. després s'ha d e m o s t r a t que l'opció que vaig triar no era el que jo volia per a Sant Cugat, ni molt m e n y s . Precisament per això ja fa cinc a n \ s que no hi sóe. al Chic.

-Els primers anys venia gent de Sabadell, de Terrassa, de Barcelona; gent que es quedava a sopar aquí. a Sant Cugat, i després anava a la discoteca, que era un lloc que estava bé... Però penso que no s'ha portat com s'havia de portar: i ara s'ha convertit en el que s'ha convertit. Es clar que, en part. em considero una mica c u l p a b l e de tot això. Bé, quan em va semblar que aquest deteriorament no tenia solució, vaig marxar. Sempre ha estat així. Jo sempre he estat el promotor de les coses, i després han estat els altres qui les han acabat d'enlairar... o d'ensorrar. l.ït cl proper

m'tnwro

-Per què diu que no és el que volia per a Sant Cugat?

(/<• l. 'tivciinmi

Í/Í /.\ Í Í I ' / I Í / O .

piularem

Jornades escolars sobre el respecte a la diversitat. REDACCIÓ

'Institut

Ells van demostrar que no pel fet de ser minusvàlids no es poden valer per sí mateixos. Ens van fer una mostra de com practiquen esport, com el tennis taula, futbol, etc. També ens van explicar els problemes que van tenir després de l'accident: van perdre molts amics i van descobrir qui eren els seus amics de veritat. En el món del treball van haver de seguir estudiant i buscant llocs de treball en oficines. Un dels conferenciants és fotògraf i ens va explicar que normalment no tenia cap problema per accedir als circuits de les curses de motos, la seva especialitat. Un altre dels problemes és a l'hora de moure's per la ciutat: no poden accedir a segons quins edificis. La manca d'instal·lacions aptes per a ser usades per minusvàlids, encara és un gran problema.

F o r m a c i ó P rofe s si onal Leonardo da Vinci va realitzar fa pocs dies unes jornades sobre "el respecte a la diversitat", l'objectiu de les quals fou reflexionar, conèixer i acostar-se a aquesta diversitat humana per, a partir d'un millor coneixement poder arribar a un major grau de comprensió. Al llarg del dia es van organitzar diferents xerrades a càrrec de grups d'emigrants, minusvàlids i homosexuals que explicaren als alumnes la seva realitat social, així com les dificultats en les quals es troben. A més d'aquestes activitats es van programar tallers de cartells, Veslògan dels quals es portarà concurs, projeccions de pelNúria Hernàndez. Primer lícules sobre el tema dels emigrants o el tema del curs. El otro dia en el Instituto racisme i activitats esportiLeonardo da Vinci hemos ves tal i com les practiquen meditado, observado y, sobre els invidents. Un gran nombre d'alum- todo, hemos reflexíonado nes va participar en dites sobre los derechos y los projornades, i són ara ells els blemas de otras personas, qui ens expliquen les noves como los minusvàlidos, la experiències que durant gente de otras razas o culturas, etc. uns moments van viure. Tal vez este dia nos ha serNo facis de la teva vida un vido para aprender un poco risc innecessari. ( T'ho sobre los demàs. Algunos recorda un amic!). Josep Belman. Primer curs. grupos han hecho carteles a En una de les xerrades es modo de protesta por la pretenia concienciar la gent situación de injustícia que se sobre els temes dels acci- cometé contra algunas persodents de tràfic, que són una nas, por motivo del color de de les causes que més su piel, etc. Otros grupos han hecho deportes tal como lo minusvàlues provoquen. En la xerrada van partici- hacen las personas con propar-hi dues persones que blemas físicos. Otros han havien patit un accident i sacado conclusiones viendo havien quedat paraplègics. películas sobre el racismo y

los problemas de la gente de color. También algunos companeros hicieron chapas con eslògans a favor de la integración de las personas discriminadas por la sociedad. Hubo charlas que convencieron a mucha gente sobre los inconvenientes o consecuencias de algun tipo de diversión como conducir en malas condiciones o no llevar casco cuando vamos en moto. En definitiva hemos aprendido a valorar los problemas de los demàs y también su manera de verlo y tornado con voluntad y optimismo. Ahora los alumnos del Leonardo da Vinci podemos decir: ; Vive y deja vivir !. Víctor Fernàndez Primer curs Aquestes activitats ens han fet recapacitar i ara puc mantenir una conversa sobre el tema sense prejudicis. Aquest dia m'ha agradat, m'ha semblat bé perquè les persones amb problemes de marginació es mereixen un respecte. Tornaria a repetir-ho. Daniel Díaz Alma Primer curs La meva opinió és que aquestes activitats m'han ensenyat a no burlar-me d'una persona que tingui problemes físics, que s'hagi quedat paraplègica. perquè ells són iguals que jo i es mereixen tot el nostre respecte. Ells no podran caminar mai més i si a sobre no troben comprensió..., aquesta persona té el seus sentiments i els podem ferir fàcilment, i aquesta mateixa persona es pot sentir encara més inútil en veure que es burlen d'ella.

per una medicina

SOLIDÀRIA -r .

ELS 4 CANTONS 2 1

ACTUALITAT

DIJOUS, 1 ABRIL 1993

amb el tercer món i-é^ -/ v

>*Wï

IEDICUS HUNDI

ORGANITZACIÓ INTERNACIONAL DE COOPERACIÓ SANITÀRIA per a més informació c/ Eh-.a 14. banos • 0802.1 Barcelona lel 4iS 47 62 -418 48 66

Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya, endegà una nova etapa de compromís polític a la nostra ciutat. JERC

atrici Cros, president de la secció local de JERC, manifestà que l'increment de militans ha soposat no només un augment quantitatiu sinó també que hi ha entrat gent políticament formada i disposada a treballar pel projecte independentista, que reforçarà la tasca a desenvolupar a partir d'ara. Aquesta força política juvenil de Sant Cugat ha creat la figura del responsable de política Estudiantil, càrrec que ha assumit 1' Oriol Duch amb la intenció de facilitar l'organització de les futures activitats dels joves al nostre municipi. El cap de premsa David Bajou va fer menció en

l'última roda de premsa, que aquesta formació política. realitzaria política municipalista incidint i "marcant" la política de l'Ajuntament sobre esport, cultura, joventut i ensenyament. Hi ha qüestions, manifestà, que a Sant Cugat afecten decisivament el desenvolupament de la vida dels joves. La inexistència del Consell de Joventut, suprimit per l'Ajuntament. Cal un Casal de Joves, on el jovent de Sant Cugat pugui aplegar-se i desenvolupar activitats de tot tipus. També remarcà que CIU incompleix el programa electoral quant a joventut. On és el foment a l'associanisme juvenil i intercanvi cultural?.És en aquests àmbits que JERC vol incidir més a partir d'ara.

LA CAIXA DE TERRASSA ADMINISTRA UNS DIPÒSITS DE CLIENTS DE 180.000 MILIONS. Durant l'any 1.992 la Caixa de Terrassa ha mantingut un creixement destacat de l'activitat. Una positiva evolució que s'ha produit en un mercat financer molt competitiu i en una situació econòmica amb evidents símptomes de recessió. El conjunt de l'activitat financera, mesurada a partir del balanç, ha superat els 216.000 milions de pessetes, amb un augment del 1 b% en relació a l'any anterior. XARXA D'OFICINES. Durant l'any 1.992 l'entitat ha obert sis noves oficines, que situen la xarxa comercial en 131 punts de venda i servei distribuïts per arreu de Catalunya. La Caixa de Terrassa té obertes dues oficines a Sant Cugat, una a La Floresta i una altra a Valldoreix. Una de les realitzacions més destacades per a la població ha estat la creació i llançament de la targeta "Sant Cugat Comerç", una iniciativa en col·laboració amb l'associació de comerciants amb l'objectiu de potenciar l'activitat comercial a la localitat. La targeta "Sant Cugat Comerç" ha comportat paral·lelament la instal·lació d'una amplia xarxa de terminals als comerços per poder fer els pagaments de les compres eletrònicament. DIPÒSITS DE CLIENTS L'entitat ha finalitzat 1.992 amb uns dipòsits de clients de 178.459 milions de pessetes, que suposa un 11 % més en relació a l'any 1,991. Així mateix, la CET administra 10.327 milions de pessetes més en concepte de fons d'inversió, plans de pensions i jubilació i deute especial. Així doncs, en total La Caixa de Terrasa administra uns recursos de clients d'aprop de 190.000 milions de pessetes. BENEFICIS DE 2.235 MILIONS En el decurs de 1.992 slia generat un excedent brut (beneficis més amortitzacions) de 4.405 milions de pessetes, que representa un creixement de 14,3 % respecte a 1' any anterior. Deduïdes les amortitzacions i dotacioons al fons de provisió d'insolvències i pensions del personal, el benefici abans d impostos ha estat de 2.235 milions, amb un increment del 12 9f. Segons la proposta de distribució de resultats que el Consell d'Administració presentarà a l'Assemblea General, dels 1,811 milions de benefici net distribuïble, 1.311 milions es destinaran a Reserves i 500 milions a Obra Social i Cultural. Els 424 milions de pessetes restants corresponen a l'Impost de Societats. Amb aquest nou creixement de les reserves, els Recursos propis, que són un important indicador de solvència i garantia d'una entitat se situen enJ4.220 milions de pessetes.

E S P O R T S

ELS 4 CANTONS

DIJOUS. 1 ABRIL 1993

Joan Villadelprat: el santcugatenc de la Fórmula 1 \ W \ B< )K \l t'.pi es d'ii'M llaiaza Liir-.a pel •un- del • r.otoi. el s.iiia li :.• .i leiu .lo.m \ i i I ade ' p- ai ha ;K uiise j ii;'. '.en re e! '.ni somni eomple-i ,ii::.in; ile |i|^ ,1 p.ui ,,!,:: e-' el muntat•je que cn\ uii;t el --1 de la I urnud.i I. 1 a historia comença a liua'.s ,ie hi d è c a d a dels setanta, quan en "1 iti" 'així l'anomena-, s-n eds a m i c s i decideix m a r \ a i ' cap a Amj l.ilci i a a pro\ ai sort. Fs

en aquest.i ei-.- .. • .m Ron "luarac ;i olccu- -vi . ,ip dels mecànics d'l'!;-/'- Viia/ar. on el pdot ol'iei;-.! .; Rail. qui competia a Li I •mala ? anglesa. I n eop I m.; u / ada hi temporada S.il - e i se l'emporta eap .1 Sudumcrica però aquesta .. \p-ei "icucia no \ a ser gaire ciiec \ida. I'"l sotrac el \.-. obligar a rcplantejar-sc els ome, tnis 1 es llençà de eap al que sempiv ha\ ia estat el -ea somni: formar part d'una gt, ai csendèria. 1.' eseol I al.i l'ou la Projcct Pom la qual enceta\ a

Els boxes són per a Joan Villadelprat m é s de mitja vida

/\i6u/\ I

UI se\a gran trajectòria aleshores: després de demanar-li la (eina on/e vegades. Ron Dennis l'acceoià a prova a l ' e q u i p de I •••rimilii 2 des d'on passa a .ai', arregar-sedel cotxe de llu"* Stuek qui competia a l'ioi'.a. |-.l nuilo; any amb la Projecl honr \a ser el dedicat al e o t \ e d'Stetan Johansson ipatrocinat per Marlhoro a la l e i : després de guainar les danv res sis curses s'emporta el títol per només un punt. Atesa la gran tema que estava lent la Projcct I our i la necessitat de renovació) que patia la Me I ai en a la F 1. M a r l h o r o \ a d e c i d i r tusionar-les. formant ia Me Laren Internat ornal. andí Ron Dennis com a Director. En aquesta nova empresa. Joan Villadelprat es dedica. fins al l.)S2. a la realització de les maquetes a escala. però va tornar als (Irans Premis i ho \ a fer amh èxit: el cotxe del qual s'encarrega\ a va correi nou curses. en va «mamar set i aeonse-

yJl ^

VERD \

««..£L·-«*£

PISCINES I REGS

Joan Villadelprat amb el seu fill a coll

giti una segona placa. Així. al SO ja era l'encarregat dels " t u r b o s " . però e n c a r a li mancava alguna cosa i el que \ a fer \ a ser aprofitar l'oportunitat plantejada per !a marxa a Itàlia del directiu John Barnard. Villadelprat aua amh ell fins a Marancllo i d e s p r è s de parlar amb Marco Piccinini i Piero I.ardi esdevindria el nou cap de m e c à n i c s de F e r r a r i , renunciant a ser-ho a la Me Fareu. Però a Itàlia no va ser toi color de rosa i acceptant la recomanació) de Ron Dennis renuncia a la se\,i posició a la Ferrari pci~ milloiar-hi a Anglaterra. oi\ va tornar per

ser el 'l'eam M a n a g e r de l'equip de Ken T\rrcl!. Actualment es ei Team M a n a g e r eh' l ' e s c u d e r i a Bcncllor. així com el director de la fàbrica, encarregani-se de la coordinació» del t r e h a i i . Pcro del ÓUÏ començament a Anglaterra (on \a haver de guan\ar-sc la \ id.i rentant plats i fins ara han passat molles coses; to: i això la seva persex erancia l'ha l'et arribar fins on \oha. en aquests moments en Joan V i l l a d e l p r a t n o m é s té un desig: dirigir un equip de Fórmula l de la terra amb instal·lacions als voltants del circuit de Montmeló.

Les noies del Júnior se'n van a Birmingham per a jugar la Recopa d'Europa ANNA BORAU

Construcció de piscines M a n t e n i m e n t d e piscines i jardins R e a l i t z a c i ó d e regs a u t o m à t i c s Nova Ubicació: carrer Dos de maig, 25 (cant. Francesc Moragas) Tel. 589 25 29

gràfiques celler, s.a.

'equip femení d'hoquei herba del Júnior jugarà la Recopa d'Furopa que aquest any es disputarà a la ciutat anglesa de Birmingham els dies fUO.ll i 12 d'abril. L'accés \a ser aconseguit gràcies a la segona plaça a la passada edició de la Copa de la Reina, atès que l'equip guanyador va ser també el campió de lliga i que. per aquest motiu, es \ a classificar per a competir a un altre torneig internacional. Fes jugadores marxaran el dia 8 cap a Anglaterra, on s'enfrontaran als tres equips que conformen el seu grup: un d'Alemanya. l'Fspartac de Moscou i l'HCC d'Àustria. Fes sanlcugatenques hi van amb esperança però també amb baixes (algunes de dubtoses com la de la C. Abat i d'altres de segures com la de la S. Serrahima); malgrat això pensem que l'equip més dur serà el rus. però que els altres dos probablement no presentaran moltes dificultats.

• Disseny Gràfic • Impressos Comercials • Cartells, catàlegs, opuscles • Publicacions

per una medicina

SOLIDÀRIA amb el tercer món

Carrer Vic 11 Tel. 589 37 02 Fax. 675 21 72 08190 Sant Cugat del Vallès

V-t^i*-

MEDICUS lUHQI ORGANITZACIÓ INTERNACIONAL DE COOPERACIÓ SANrTAHIA ÍÍ* tltsji 14. haueis • 0*0:1 a j u d e s , , lel 4 1 X 4 "

(:; - i | S -||i * *

DIJOUS, 1 ABRIL 1993

ELS 4 CANTONS

5ena edició del Campionat de Primavera REDACCIÓ

'Associació Esportiva i Cultural de La Floresta organitzarà a l'abril la cinquena edició del Campionat de Primavera. Enguany, la competició ha hagut de ser endarrerida a causa de la interposició de la Setmana Santa; així, en comptes de començar el dia 3 com havia estat programat, ho farà el dia 17 d'abril. El sistema de joc serà desenvolupat com a lliguetaentre tots els

participants, el nombre dels quals no es coneixerà fins que no sigui tancada la inscripció (3 d'abril) Tot i que l'esport central és el frontennis, l'A.E.C. de La Floresta també organitza d'altres activitats esportives així com també d'algunes de culturals (el grup de teatre "Ni ho somniïs" n'és una mostra excel·lent)

Caixes Fortes

El Sarrià-Sant Cugat celebra l'èxit de la temporada ANNA

BQRAU

l Sarrià-Sant Cugat va celebrar el proppassat dijous 25 de març el seu èxit en aquesta temporada 92-93. Malgrat no haver finalitzat encara, l'equip de voleibol està més que content del paper jugat en aquesta lliga, després d'haver arribat sense cap dificultat a la fase d'ascens que era, a priori, el principal objectiu. Aquesta va ser la causa del festejament: un sopar on van ser-hi presents les jugadores (principals protagonistes de l'acte), l'entrenador i la junta directiva del club esportiu, així com una representació dels mitjans de comunicació locals. El president del Sarrià manifestà

la seva alegria i va donar les gràcies pel suport rebut a Sant Cugat, lamentant l'absència dels representants de la Regidoria d'Esports de l'Ajuntament que tot i haver-ne confirmat la presència no hi van assistir. Els propers compromisos del Sarrià-Sant Cugat tindran lloc tant en la Fase d'Ascens com en la Lliga Catalana de la la Divisió, competicions que disputarà simultàniament fins al final de la temporada i en les quals espera oferir una bona participació, en concordança amb els resultats aconseguits fins ara.

XIII Concurso de Maquetismo REDACCIÓ

INS invita a participar al concurso de maquetismo que se celebrarà el próximo 3 i 4 de abril. Las obras que concursen deberàn presentarse del 24 de abril al 8 de Mayo en NINS donde seran expuestas.

La entrega de premios se efectuarà el domingo dia 16 de Mayo. Los concursantes que deseen tomar parte deberan regirse por las bases que pueden ser consultadas en Calle Villa, 9 de Sant Cugat.

I Campionat Open de Dòmino de Sant Cugat

m ferrimsx.s.s.

S0l£ft

WOSENGRENS Caixes de Protecció, antifaç i antimagnètiques per suports informàtics

Portes Blindades i Cuirassades Amaestrament de Claus T

f t rvn

i vn

f ~f"""t ÏVTVÍ r v n

rvn

TTmmmTTTWTm

Sistemes de Seguretat i contra incendis O O O O O O

Seguretat contra robatori per detecció i alarma Sistemes dissuassoris contra atracaments Transmissió a distància O Central receptora d'alarmes, 24 hores Sistemes de seguretat sense fils O Detecció d'incendis Extintors O Controls via ràdio Complements de seguretat per a la llar i el càmping

O Tractament d'imatge OEnregistrament amb vídeo 480hores. OTransmissió d'imatges per fibra òptica o infraroigos

Controls d'accés Una clau realment única, amb més de 270.000 milions de comvinacions diferents, amb fotografia i les dades del usuari per major seguretat

REDACCIÓ

a Unió Esportiva Sant Cugat organitzarà el primer Campionat Open de Dòmino de Sant Cugat. El certamen començarà el proper dia 13 d'abril i serà desenvolupat pel sistema lligueta a la primera fase. garantint als inscrits un mínim d'onze partides. La segona fase es jugarà o bé per lliga o bé per eliminatòries directes, depenent del nombre de participants (encara desconegut). De la mateixa

manera, l'UESC té la intenció de muntar una secció de bridge dins de les seves activitats i espera que ambdues opcions siguin de l'interés de tothom. D'altra banda, l'equip d'handbol de la Unió Esportiva ha finalitzat en tercera posició la seva participació en la fase d'ascens, quedant exclòs de disputar els partits que possibiliten l'accés a la la Divisió B

Automatismes per portes Per obrir còmodament totes les portes, garatge, botiga o empresa. CONTROL VIA RADIO

Av. Alfons Sala, 50 Tel. i Fax 589 17 99 Sant Cugat del Vallès

La Guia del Comerç i Serveis SET BALL

VILARÓ T

ADMINISTRACIÓ

DE FINQUES

ANIMALS i

AUTOESCOLES

FtNCAS LESl

D VETERINARI DEL VALLÈS

FINCASSANTCUGA'

LA FAUNA

A L ' C ESCOLA SAÍ.T CUGAT

EN MARXA

CELLER SANTA MARIA

t ' 4 ' ü :

íT4 d2 00

FUTUR 7f?-.35

539-15!

F -• -

MASKOTA•

CAFETERIES

PEPE.-O

589 4 - ' 1

"', I ' ' < M . ,1 »[•••.

.8'1953

CONGELATS VIDAL

RCSO MUNOZ I CASALS

3i.i:=Sa-5t.'ei 4

BUGADERIES TINTORERIES

Esiace 1C

ANTIGUITATS

AUTOMÒBILS

A U 0 ESTEBAN-

ANTIGUITATS

•'

F-,-| -5 ; r -'

CONSULTORIS

.673 32 5 '

f i

'59-

ESTÈTICA

- r a - : e > . M : : ; . : - - . 5 - •:

3ai*-.i:!i 1? A r'.-t :

KSA

' ,1 -

VILAPASAJ

DISPENSARIS

C DENTAL INF Dra.LUZONDO-

FRANCESKA

BOWLING

SERVICIOS

II·I'.I

LATABAOUERIA 1 I •- : 5 1.1 1 /

VINSNOES.A.'

>,'ü-1 -8

^'ap.. h . . i . : :

'..

••• ' I

BOKATAS•

IMDESA

ESTANCS

P SAGA.ES

BAPQUEXALADA

VALLS

-y-

675 53 29

INCUSA

36 CONGELATS

BARS

BAOBAB

n-mf-a

y C..aa: 7e-c-.ru:

BODEGUES-VINS

VETERINARIS

VETERINÀRIA SANT CUGAT

FINQUES G I R O N E L L A

VIVO

28 AJTO-ESCO-A C A S A S '

AQUALONGA

- 4

C. SANITARI CAN MORA-

SOL-NE*-

TJa-avas : e 7a-- I.

CERVECER9A BARMAN S

F-r '

F t a Col e

TINTORERIES SANT CUGAT

CABALLU P E T I T '

-li'1

Mii-Mj-

••'•I

ÀNGELS SAYOL

;

C DENTAL VALLDOREIX P' P3as •:„

F.---IJ5

í, • DONNA '

QUICK-SEC MERCANTIC

A U T O J GUIX S U Z U K I '

67109-0

MUKALV'

A J T O C Q M A R C A DEL V A L L È S 6 7 1 6 5 5C

ÒRGAN

CLÍNICA DEL DOLOR

DONBAR-

AUTOCUGA OPE.

= 8 ' ?2 OC'

Sa-1a;:.R.M-3 - I : GOLF

SERIN

ARQUITECTES

STILO

RENAUL7JCEPSA •

563 2c 49

APARELLADORS

SUZUK

A ALBERT

6'4 "0 7 ;

BIOSCA

• ' l

íí.:'

•

fc-5

5514

-,~i..

F;:i luousla 2

BílZUZ

J CALOPA

6'4-3i3

J CARBÓ

6 " 37 '3

P CASADO C O C A '

P VENTURA RECASENS

. CUSSO

6-15513

•-riai-F.,.,-,-

. U I S C A . S NA VALLÈS

: i-

J ES?ANOL 3ANMARTI

r-:i;7

MONCJNiLL

R. JUANOLA MASSOS •

,-.--;-.-

H RIBES

-~. ;4 -"

V CASTANEDA

AGÈNCIES

ARTSGRARQUES

DE VIATGE

FOTOCOMPOSICK)

CASALS CODI. COMPOSICIÓ-

ESTIBER

-a"t'.'-~ . : '..

COPI IMATGE •

EUROCLOT'

lam-Ja ie< Ce-le-, 95 COPy GRÀFIC

•BERPLAN

L'J- K'a-as. i GRUP VI BELLES ARTS '

ZOOW TRAVEL

GRÀFIQUES CELLER. SA

AIGUA

TRACTAMENTS

13 ASSEGURANCES BALASSEGURANCES

CATALANA OCCIDENT

AIRE CONDICIONAT

,G ASSOCIATS-'

CAL.LEFACCIÓ

MAPFRE'

NOGUERA FRANCINO

PLBICQW

F'5n-;esc Mc-agas 1-3 Er

OF, GESTORA S E G U R O S "EVTO •

•i

H.:M

01 Adm. Finques 02 Advocats 03 Agència Viatges 04 Aigua - Tractaments 05 Aire Condicionat 06 Alumini • Vidres 07 Ambulàncies 08 Anàlisis - Laboratoris 09 Animals i Veterinaris 10 Antiguitats 11 Arquitectes 12 Arts Gràfiques-Fotocomp. 13 Assegurances 14 Assesories Gestories 15 Astrologia 16A.T.S. 17 Autoescoles 18 Automòbils 19 Alimentació 20 Bars • Cafeteries 21 Basars • Regals 22 Bicicletes 23 Bodegues • Vins 24 Bugaderies 25 Carniceries 26 Catifes 27 Clubs Esportius 28 Congelats 29 Consultoris- Dispensaris 30 Cuines • Ceràmica 31 Dolceries

ASSESORIES

GESTORIES

VIDRERIES

CASASFARRERAS AUGUSTA

-:.': 4!

..'a-irp

•:-••

MOTORCUGATMERCEC ES

;':!S-1 5=915:2

NISSAN EBRO-

6"= 45 ' '

V'LARASAU CITROEN'

674 -3 2!

VOLVO SELLARES

674 12 3'

?.i

G.CI CRiSTALERIASAPTE

•

' • M l ' ]•.- ., S " l i -

SERVEIS PLENS GARRIGA - ALUMiNI I VIDRE

••.'• .'.-

5 -n-i-ig- " . - f :•! 3 " ' 1

FRANCESCIBANE2 J CRUZ

AUTOSERVEIS

CANSALADERIA JULIANA'

t " - 06 57

32 Drogueries 33 Electricitat-Alta Fidelitat 34 Electrònica-Ràdio Ant. 35 Esports - Gimnasos 36 Estancs 37 Estètica 38 Ferreteries -Maquinaria 39 Floristeries 40 Forns de Pà 41 Fotografia i Video 42 Fusteries 43 Fruiteries 44 Galeries d'Art 45 Gas - Electricitat 46 Gelateries 47 Herbolaris • Dietètica 48 Hidrocultius 49 Hípiques 50 Hotels 51 Il·luminació 52 Informàtica 53 Jardineria 54 Joguines 55 Joieries - Rellotgeries 56 Loteries 57 Llars d' Avis 58 Llars de Foc 59 Llenceries - Merceries 60 Llibreries - Papereries 61 Marbres - P. Artificial 62 Marcs

63 Matalasseries 64 Menjars Preparats 65 Metges 66 Missatgers 67 Mobles i Decoració 68 Moda i Confecció 69 Motos 70 Netejes 71 Obre&Const i Falsos Sostres 72 Òptiques 73 Pastisseries 74 Peixateries 75 Pelleteries 76 Perfumeries 77 Perruqueries 78 Pintors 79 Piscines 80 Pneumàtics 81 Psicòlegs 82 Queviures 83 Ràdio Taxi 84 Restaurants 85 Sabateries 86 Seguretat 87 Tallers Mecànics 88 Telefonia 89 Tendals 90 Transports 91 Tren Rentat Cotxes 92 Xarcuteries TON!

LES VOLTES

5 5 ' - 2 69

SILVER- CONTROL

lnsa.7i '5 11,-- : : i . POLICL NIC TORREBLANCA

569 ' ; 56

PSICOWED

5'M.l:;-

9'>«l

-L

:•,

FERRETERIES MAQUINARIA

CUINES CERÀMICA

EL PONT

i SANITARIS

FERRETERIA SABADELL P a - i P • T : v - = l · a - . - a '!':

FOAP

NOVACUiNA

5 7 i : / i 51

SANT CUGAT CERÀMICA >r.u

REPARACIONS BEL •

- ' i : .

R-i; I

1 •:•: :

RODO

FLORISTERIES

-:'l . ELIA •

. - 1 ' ,

FLORS I PLANTES 0 E L V A l · i E S - : ' 4 :-

3 1 DOLCERIES

I-.'

I'.I

I I 5

FLORS RIERA HAPPV

=6-.

DOLCETS •

•'- -4 •

-"I

FORNS DE PÀ

GABRIEL

DROGUERIES

Fl C - n - . : 5 - _ a F | r , e j : LA BAIXADA

CABANAS

PLAZA DEL COLL

67i TORREBLANCA -

Fi :9 C u '• A.R DROGUERIA CAN MORA

•.'FLECA ESTACIÓ

FLECA E L I S A B E T -

ELECTRODOMÈSTICS

33 ALTA FIDELITAT

PUJOL Cu

C . p · - . l - t r a 1-

MARTINEZ ALTA FIDELITAT VALLÈS PA S A

BANG & OLUFSEN CENTER •

369 30 3 '

EUROBAZAR

675 4 1 0 3

3 - l a . a a:a 23 EXPERT

0717-51

GALERIES SANT JORDI

6'4'iC:

UOKA-BAP

MILARTOBELLA

VI,,.:

ys:*."

FOTOGRAFIA i VIDEO

A I.F A

LAPRADERA-

V I A ELECTROLLAR, S.A.

" g T.r·çLL.n.-.·. •

--iriM-ju

SERRA '

569 02

.6T5 2912

PISCOLABIS SÀBAT

'<i

AL'CSERVEI DAU

FOTOHOBBV lli--:, fa a 6 FOTO VIDEO F . R ' .

SHANGRI-LA

Ri^iDla 2 t l*i •'-•;.

"' "'""'- J

BASARS

ELECTRÒNICA

J. L L A M A S V a t o - e i x 14

RÀDIO-ANTENES

MAPE Cl'S Ce-1a-iv--la 35

REGALS

CATIFES

MONTOSA

674 4' 7 5?

PINO

374 1 6 6 1

VALLS

67164 12

VIDEO GOLF

Vna ' ZOOMSan!aMa;ia. -4

ATH-'PIC GESTORIA CASAS

EDICIONS VIDEO VALLÈS :an Milas 7

VISIÓ-6

CONTRALLUM = CT'.i.-a 1

Sa-la9cR.s---u.4s

ALIMENTACIÓ

••••.••"

MOYANO S.L

67192 -0

LA MUSCLERA •

SANT CUGAT GESTIÓ. S A 0EL3R-ROS

QUIROS

> . e ' 95

T4L.5R5 AjTO-SPORT

ALUMINI

ALFONS-

INDEX DE SECCIONS

J BLANCO A L

=59:532

l ' a i d i r e » 75 I COSMOBIOTICO

POLLASTRERIES

GRANJAPARK

Sa-:5.:M,e'Lia

ADVOCATS

CARNISSERIES

'.!•'.'' I •.

VICOMCA

MELODl

DENTAL CUGAT

FRANKFURT R U S I N ' O L -

SAKA FINQUES

5 6 9 - 3 37

'.'.- i l - I B I -: BIRBE

CLAVELL

AMBULÀNCIES

ASTROLOGIA

CAN B U F A •

P.'AP'ONA DISTOP

CLUBS ESPORTIUS

SANBER-5' '.'Ef.GUAL S A

SIROLAV

GARBÍ-REGALS-

LABORATORIS

'.IDAL-RIBAS

GIMNASOS

S U P E R M E R 2 A 7 0 ..N 3 0

BICICLETES

M ' T E R E S A GARRIGA

ANTONI C A M P O S '

3LL3MUNTANÍENC

CONXITA RUANO

fl. GARCIA

FRUITERIES

JÚNIOR SANT CUGAT E S P O R T S '

LOS I.AP.CS

M FPANCISCO

•'

GIMNÀS SANT CUGAT

RAYCONIC

ATS

JAUMESOBREGRAU-

1·IP>

GOLF SANT CUGAT

CCRRE-CORRE MAS-ROIG

MIGUEL DUPANBELLDO

FUSTERIES

DEPORTU VALLDOREIXL

RUBIO

ANÀLISIS

42 ESPORTS

-M

17 i : "

LAMONTANESA

TODO TODO

FRUT AS J . A N T O N '

N A ' A C O SANT CUGAT 1

LA LLAR DE L'ESPORT •

EICI E S P O R T '

JCSE FRUITS

PETASCA SA'JT - P A N C E S C •-UCAS SPORTS

BKEHCUSEDUVASAF L O R E S ' A ESPORTIVA

;

ELS 4CANT0NS-© 5891590 SANTIN

PELUOUERIA DE CARMEN'

6742380

4 4 GALERIES D'ART

M M

5 4 JOGUINES ARTSENAL'

MENJARS PREPARATS

6754902

DIDÓJOGUINES'

CALBUSCALLA

6/45049

EMA'S PLACE

5891293

ELS TRES REIS

LACREU

674 0649

ERIT'ART

5890092

JOGUNESM.ARGA'

SIBARIS

6741532

TASTAT»

FEBO'

6741955

Rambla Hibaíallada. 6 SALA RUSINOL

67547 51

Santiago Rusinol, 52

.6751322

BEGO

.67540 51

ELECTRICITAT

__ JOIERIES RELLOTGERIES

TECA SÀBAT TECA SÀBAT

GABE

CONFECCIONS MARIAN

LA BOMBETA. S.L

674 00 24

MEDIR GÓMEZ CANALS'

674 35 58

Mercat Torreblanca-Parada 140

SAMAGAS.S.A

67513 04

ANNA PUJIBETI CALDES 6740026

CHAPfTA

JOSÉ I.CANONES

DEULOFEU 5894344

C. BENITEZ-FISIOTERAPIA' .589 25 55 674 45 71

Valldoreix, 10

Canovas del C a s * . 2

ICARO-HOME

Anselm Clavè. 20

CARLES MARTI SIERRA'

674 75 64

SEYDLS.L

6743048

Pg. Sant Magí 25 TEYTO - INSTAL·LACIONS

DR.J. SÀBAT

56 LOTERIA

589 00 79

Passeig Torreblanca. 9

ADMINISTRACIÓ N« 2

TOMÀS

674 53 92

- 4 6 GELATERIES LAJUONENCA

6752586

Major, 29

674 0174

Major 33

RES.SANT SALVADOR

MATIAS • ARTESANIA FORJA .674 11 90 Martorell. 5 675 44 96

Martorell, 59

Plaça Pere San 9 SUPERNATURAL. SA

675 59 53

Anselm Clave 1

4 8 HIDROCULTIUS

- q LLENCERIES 5 MERCERIES ELLA-

HIOROFLOR

6747598

674 1140

Pg.Caladc,'2

LA LIONESA Vatdcreix, 79

TÈNUE MODA INTIMA • TREVI LENCERIA'

MONTSERRAT JORDÀ

674 57 49

MIMOS PUERICULTURA'

67529 52

.674 74 37

MUY PERSONAL

Sani Anlorn, 74 PAU BERNADÓ i BOU :

50 HOTELS

NATI-MODA JOVE

Sant Jordi, 30-32. Tr. 6a.

580 85 85

PAPRAZZ1'

HOTEL ROSSINYOL

674 23 00

LLIBRERIES PAPERERIES

JORDI. LLIBRES I PAPERS L'AMIC IMAGINARI ARPALI

674 01 07 674 96 02

Valldoreix, 4 7

5 1 IL·LUMINACIÓ

SERVA

PEP'S

PAPER A PUNT, S.L,'

58944 46

fi1

._ MOBLES , | DECORACI 0

RODIER

.674 65 48

TAURÓ

BLANCOLOR

67-133 01

Major. 10 CARRÉ' CASAJUANA

675 51 08

Campoamor I2nau.3

Santiago Rusinol. 37 DECMO

C.P.I. INFORMÀTICA

6753541

Pg. Torreblanca. 29 2n 4a GRUP EME SERVEIS"

62 MARCS

1 DISCHMA EXPOMOBI

Francesc Moragas. 3 Entl. 3a

ATEUERBLAU'

ORDINASOFT-ORDINAJOCS' 675 32 03

Av Torreblanca. 2 DALMAU MARCS'

5891931 5891984

Ctra. St. Cugat-Bubi Km 4 C. JARDINERIA SANT CUGAT 675 42 05 Clra SI Cugal-Rubi. t'n ROCAMORA

FERROIFUSTA 6754943

JORDI FLORENSA

SANT CUGAT JARDÍ

675 58 53

MES MARCS'

58914 29

PLUS ART'

589 49 03

MAJIK

Rambla Ribatallada 26 A

RÚSTIC

674 01 44

Martorell. 55

...5694536

674 15 24

Francesc Moragas 5 67419 32

San' Darrere:. 29

83 RÀDIO TAXIS

RÚSTIC MOBEL

SWISSFLEX

58912 76

SOLSONA' Rosselló 2

6751611

..674C5 22

ASSUMPCIÓ' Monestir. 33

674 36 5'

675 16 54

PEPITA'

674 06 34

675 45:3

Xemc. 25 ROSITA

TERTÚLIA Girona, 11

CAL'AVIA CALIU DEL CELLER

674 02 96 580 66 60

.674 94 0'

TOLDOSTOUS

675 51 03

,674 53 07 674 1126

674 3147

674 56 50

Av Alcalde Ramon E;cayo!a 65 CUGAT CAFÈ

675 36 54

..674 06 9

674 10 47

ELMOLI'

589 3 2 " 674 06 36

ORQUÍDIA

Sant Domènec 28

67413 42

Santa Mana, 41 CLIP

5894435

PARIS

6745980

MOTO 77 SANT CUGAT ..674C7"

7 0 NETEJA

ANA 58935 23

674 0163

Major 14

589 15 02 674 9484

! FOC DE LLENYA

.57» 89-8

Sant Ramon, 4

DUR-DAN' j

58913 4-

Martorell. 16

67400"?

674 5813

SANT MAGÍ

674 0302

Estape, 2

9 2 XARCUTERIES

Avda. Cataiurya 11 58926 97

CODONES Santiago Rusinol, 50

589 22 92

674 64 33

FELIU GRIFUL

675 56 63

Rambla Ca- Mo-a s ITAUANS-3

PI Pere San II

Sa-t Bonaver-'lu-a. 6 L ART Rambla dei Ceíer 2

. . 6744236

LAFONDA

58923 32 6755426 69297 23

PANXA CONTENTA

589 06 07 5892687

Rbla Car, Mora, s'n 589 3781

Alfons Sala 7 P Estació 15

RAMONAAULADELL Major. 17

MASIA CAN BORRELL

RANCHOELPASO

J. GRAU

. 675 03 54

EnoeveHada 18

PI Monest'r. i

PIZZA LOCA

Sanliago Rusinol 2, ent. 2a J.GARCIA

SANT DOMINGO Ctra sani Cugal-Rubi

5390128

IL BOZZETTO

PIZZA ITÀLIA 67523 53

TRENS DE RENTAT COTXES

. 674 47 62

Onent, 27

Pg Olabania. 69

Elisenda, s/n

PI Pep Ventu-a

LA CANTONADA

7 7 PERRUQUERIES

.6754825

Rius I Taulet 16

5891740

PI Pec Ventura. 3 EL TAST

PERFUMERIES BIJUTERIES

675 0514

Clra de Cerdanyola 54

PI Oclav a 5

58904 71

EL TOC

JOAN TORRAS

6753804

ELMESON'

Santa Mana, 26-28

5891315

589 03 80

Canovas del Castillo, 46

674 46 54

Rambia R'balallada. 24 B

675 54 02

Sol 25-Rbla CarMo-a. 10 DRAC

MEGHAN

HOMS Martorell. 9

RAFAEL TEJADA

DAJIANGJIN

7 5 PELLETERIES

9 0 TRANSPORTS

674 10 38

Camí oela Oej 6

GIULIS

Avda. Madrid. 12 Mirasol

8 9 TENDALS

PI del Centre. 3

..67547 57

6 9 MOTOS

CASTILLA

589 30 00

Castellví. 19

CASABLANCA'

CRISTINA

Rosselló. 24

..674 3000

TRENC

6740585

COMPOSTELA

Santa Ma-a. 44

VALLÈS NET

LINEA DIRECTA SANT CUGAT 589 03 74 Cmòfor Colom 30 »•. d'e" Coll 2

Psc. RUDI HO Valldoreix

Rius i Taulet, 33

1 STUDK) GrORGIO FOUQUET .675 08 91

8 8 TELEFONIA

58944 22

Enric G-anados 12

Dos de Maig 25 589 32 89

RADIO TAXI S. CUGAT

Saoadel 4?

TOPOUNO

i 1 PAMOBES.L

674 19 29

Baixada Alba 12

7 4 PEIXATERIES

589 1 • 98

589 24 71

...6746548

Castellví 25

Rambla del Celie- 93

A«ons Sala. 2

...589 0266

674 5301

Pg Torreblanca 13

CRISANA

Lleó XII'

Maior 30

MOTOTRAFIC

67462 04

F.X, SERV. OFICIAL BOSCH ' 674 56 78

r'URlA

CAN EDO

Castellví, 27 ..675 53 59

674 63 62

Sani Esteve, 4 TALLERESMENA'

CAFÈS PERE BUSCALLA'

67505 52

D.ALVAREZ

Santiago Rusinol, 15

6 3 MATALASSERIES Martorell 28

5890023

TALLER XAMFRÀ FRANCESC SITGES PINA

Sant Alton,. 13

...674 41 17 ..67524 01

TALLERS MECÀNICS

PERE CANALS' .. .

84 RESTAURANTS

Sani Jordi, 29

i 589 21 03

Escaletes, '1-15 Avda. Ragul, 80

KASSA Rambla Celler. 43

Enric Granados 15

Vila. 92-94 COLLSEROSA JARDINERS.

5891307

Sant Llorenç 27

6740179

LA PELL DE BRAU

CASTELLVÍ HONDA'

674 52 38

Guineu. 85 Valldoreix

Can Matas, 10

SanlatjoRjsnoi, 46

589 34 71

Alfons Sala. 23

674 36 94

Liaceres. 3

...674 3892

Santa Mana 18 MARCSVALLÈS

SÀBAT

Villa. 1-Local 2

Vallès. 23 C. JARDINERIA DEL VALLÈS 675 37 02

PILAR MARCH VILA

Allons Sala. 9

Clra. Cerdanyola. 51 FALGUERA'

Avgda Catalunya. 15

53 JARDINERIA

675 52 0c

.589 22 32

Santa Maria. 5

583 23 13

Rbla Can Mora 9

675 - 9 97

82 QUEVIURES

6747947

TUA'SPELL

trancesc Moragas. 4

NOU ESTUDI

BERROCAL MOTOR SPORT V. 589 47 87

AilonsSala, 18-20 TEIXITS CARMEN'

.674 09 95

Francesc Moragas. 33

Canetera CerrJanyote 65-67 -

..674 51 79

.674 76 45

Alfons Sa'a. 29

Rosselio 9-1- Jr.ia

Ramb a Ribalaliaca 6

Martorell, 57 ADRIANA BARNILS'

5 2 INFORMÀTICA BEEP CASH S CAHRY •

Ma. LLUÏSA GUILLEN I SANZ

Edt'ci 'o'ieclarica ROTLLANA

OFIDECOR

.58917 99

6743673

67416 88

SÀBAT

Canovas del caslillo 2

674 42 04

MARBRES PEDRA ARTIFICIAL

MARMOLES SANT CUGAT

.675 24 51

Santiago Rustnol 29

AUXVYO.S.A Allons Sala 50

Pça. Sant Francesc. 5

Sant Domingo, 4

.58936 85

589 3193

Avinguda Catalunya 2"

CATALAN

Sanliago Rusinol. 15 Rambla del Celler. 117-119

CEPS

6751011

PRISMA DISSENY/MODA

PI Pere San 15 GONUILUMINACION.S.L

589 42 49

674 26 32

MORA

Valldoreix 29 M RW

58914 76

Rambia celler, 89

Valldoreix.

58912 51

Rosselio 30, ir. 2a.

4R. Escaycta -.01 Valldoreix .58917 66

XERCAVINS, S.A Santa Maria 18

ARVI - GABINET

674 07 71

PI Dr. Gallés, 2

6 6 MISSATGE RS

Santiago Rusinol 11

Artesans 2-8. Cerdanyola

81 PSICÒLEGS

674 13 52

MARTÍNEZ

Galeries Santa Maria, botiga G

PRAT-VTDALES HOTEL PARC DEL VALLÈS.

.58912 75

Major 23-25 58903 91

6748385

Ctra Cerdanyola

fin bU

ROURA

Galeries Santamana, botiga F

675 5506

8 6 SEGURETAT

Santa Mana, 11 MARLO-MODA JOVE ,675 48 53

TATER'S Sant antom 62

NEUMÀTICOS SANT CUGAT ,675 28 53

Monestir. 44

Pg Torreblanca 29

Villa. 1

HÍPICA SANT CUGAT

67409C8

CONFITERIA VALLESANA, S.A.674 45 98

Rambla Celler, 15

Sania mana. 26-28 2n.

5890996

Av Catalunya 16

HÍPICA SEVERINO'

589 44 75

Sanliago Rusinol, 6

LLUÏSA XERCAVINS

M. LLUÏSA GOZZI

674 42 79

6751453

Santa Maria, 9,1r. 2a.

Rosselló. 9-11.3r. la.

Rambla del Celler 2 574 16 28

LA TOSCANA

AnselmClave.'.S-'S

589 13 07

674 0109

Maior 19

8 0 PNEUMÀTICS

7 3 PASTISSERIES ALEGRET

589 2954

Major, 10

674 06 91

.58930'4

DRA. M. DOMINGO GALLART .674 46 87

DRA. M. RIUS

674 0139

Maict. 3 QUENA PANTY,S.L. •

Ctra. Cerdanyola

589 2529

Industna. 16

Castí(fe|OS. 17

674 42 56

MARY

CAN CASTANYER

AIGUA-VERD

ALBERT LLUNELL

.67412 42

6746293

67448 04

CENTPEUS

674 51 17

675 36 52

Santiago Rustnol, 41

49 HÍPIQUES

LEVI'S STORE

CAVINS

Canovas del Castillo, 2 MARGA

Av Joan Borràs 54(Vaildoreixl

Rambla Ribatallada, 22 B

Pg. Torreblanca, 29.1r 1a.

BARTROLI Allons Sala. 10 BOLONIA,S.C.P.' Sant Jordi, 24 Maior, 9

seu Comerç o la seva activitat! | professional ha d'estar a la Guia | de Els 4 Cantons. . • Truquin's i l'inclourem. • |;; Estar-hi, és estar a les Empresas | • i a les Llars de Sant Cugat!! •

67442 23

LLARS DE FOC

ORNALLAR' 6740C60

LA PERA

ORA. FATIÍA CORNELLANA. 675 66 03

67533 72

8 5 SABATERIES

Sant Jordi. 30

Avgda. Catalunya, 15

Santiago Rusinol, 2, ent la.

RAMIRO

CanMalas 2-4. V 2a.

674 5173

GERD-

67415 26

6743247

C.P.V

Santa Maria 25

HERBOLARIS DIETÈTICA

LAMONDA

67531 19

PrOUE

79 PISCINES

674 58 46

57 LLARS D'AVIS

Sant Salvador 47

PROS

TEIXIDÓ ÒPTICA . .675 05 02

Sania Mana 12

Av. Catalunya, 21 Aan?

ALFONSO ALCARAZ

Teruel. 9

Valldoreix, 14

...589 03 3'

Rambla Rbatallada. 22 A GILDA'

Can Matas 5

674 46 96

6755157

Abat Armengol, 65-69

(tifons Sala 40 ÒPTIQUES SANT CUGAT

Canovas del Castillo. 2

Valldoreix. 33

ÒPTICA RUSINOL

...675 19 03

5891680

Sant Bonaventura. 47

Endavaliada 15

Pous, 8

674 04 60

VIAPRE XAMFRÀ

58917 32

ÒPTICA MIRASOL

589 19 56

Santa Maria, 9,1r. 2a

Avgda. Catalunya. 1

SANBER5

Cami de la Creu, 6 L-3

5893926

Av Torreblanca. 2-B 3a. despatx 10

6753554

.674 55 80 ..674 7200

6741141

Rbia Mn Cmlo Verdaguer 185

78 PINTORS

7 2 ÒPTIQUES

Pous, 10 ANNA GIMÉNEZ ROCA

VAU D'OR

Rambla Ribatallada. 30

Sanliago Rusinol, 30 CHAPELMODA

67400 14

MIREIA'S

Avgda Catalunya, 3

.589 44 66

CUCARRO'

6 5 METGES

674 7349

TERESA MELLADO

Martorell, 15

..674 11 58

674 98 62

Sani JorrJ. 33-35

Pous, 14

Av Torreblanca. 2-8

Ennc granados, 15 local 1

674 49 93

ROCJOAN JOIERS

Camí Coiomer. 12 bis

PROMUSA' 674 14 82

CAMPMANY

5890967

SQUASH

Sani Antom. 52, baixos

...67529 06

Martorell, 21

.5891835

674 5854

Sanliago Rusinol. 40

PEDRA'S'

ELÈCTRICA SANT CUGAT .. .5893949

675 3506

674 53 65

NOU DISSENY BUSTER BOSTON

Rambla Ribalalada, 26

&i)

5892325

Alfonns Sala. 18-20

SETBALL Ctra. St. Cugal-Cerdanyola

MERCEDES

Montserrat, 3

5892929

Pous. 10 DUASO LÓPEZ, S.L

67416 72

MANOLO GUILLEN

6751715

J. MORALES

.674 52 12

Girona, 11

Sant Bonaventura, 51

AUGÜET'

GAS

INOUBRUC

LOLA Y ROSA

Montseitat. 28

Ribatallada, 8-10

.6740988

Vmyotes, 8

Vallés, 46

94137

FA'

. .674 62 96

JOSEP BARGALLO.

Santiago Rusinol. 36

OBRES i CONSTRUCCIONS

ARRIBAS

.67526 87

ARIZONA'

Doctor Murilk). 18, baixos

Santa Mana, 44

Santa Maria, 36 3r la.

Rius i Taulet. 6 bis

Avda. Mas Fuster, 47. Vatóorei

Santiago Rusinol, 58-60

Galenes Santa Maria

..674 06 65

Mercat Torreblanca, 2.4

Vtnyoles. 10

Carrer de a Creu, 16

RESTAURANTE MARGOTIN

Pg, Torreblanca 2

Valldoreix, 56

MODA i CONFECCIÓ

5890097

CANALS • GALERIA D'ART

.675 33 01

Sani Jordi 33

Soria. 47 Mira-Sol

6743803

674 0161

E L S 4 CANTONS

Gran pòdium de Joves Intèrprets

C U L T U R A

AGENDA CULTURAL Dimarts 6 d'Abril. MIRO 1993 Debat: L'ANY MIRO I LA SOCIETAT DE SANT CUGAT A les 19 h. a la Sala d'actes de la Casa de Cultura Org. Comissió Ciutadana Any Miró Dijous 15 d'Abril Debat: MIRO 1993 A les 19 h. a la Sala d'actes de la Casa de Cultura Org. Comissió Ciutadana Any Miró

Solia, així com els seus estuCAKMIjJALLÍiDA dis amb Sir Yehudí Menuhin Manoogian a rganit / a l per iV'artan M ad i son (RUA). Eugènia Cïasull ha realitzat "Joventuts Musicals estudis amb Maria Canals i de Sant C u g a t " i Miquel Zanetti, actuant per a m b la c o l · l a b o r a c i ó de tot l'Estat Espanyol, particil'Excm. Ajuntament i "La pant també en el programa Caixa" va tenir lloc cl passat "Invitació a la Música'creat diumenge 28 de març a la per Sir Yehudi Menuhin. sala d'Actes de la Casa de Varen ot'eri-nos un programa Cultura, un Pòdium de Joves c o m p o s t per o b r e s d e : Intèrprets a càrrec d'Olvido Haendel. Debussy. Brahms, l . a n / a (violí) i E u g è n i a Turull. Toldrà i Falla, en el (iasiill i piano). qual sorprengueren l'auditori Aquestes concertistes formen per la seva gran musicalitat i un duo torça reputat que ha compenetració en abordar rebut. ja. guardons di\ei'sos- uns estils interpretatius sumPrimer Premi del Concurs mament diferenciats. També Permanent de J o v e n t u t s cal parlar d'unes lectures a la M u s i c a l s d ' H s p a n y a . en vegada molt fidels a l'esperit música de Cambra, i Segon de cada autor i tanmateix crePremi de la 4a. Mostra atives. enriquidores i origiJuvenil per a grups de nals. Cambra organitzada per la Desitgem d e s d ' a q u e s t e s (ieneralitat de Catalunya. pàgines a ambdues artistes la Individualment, com a solis- carrera plena d'èxits musites. el seu "" p a l m a r è s " és cals que, sense dubte, portamolt b r i l l a n t . D ' O l v i d o ran a terme en molt curt terLan/a destaquem la seva par- mini. t i c i p a c i ó en la C a m e r a t a I.vsy de ( i s t a a d ( S u ï s s a ) . becada per S. M. la Reina

El grup musical "Vallès Sense Fronteres" s'estrena amb gran èxit, a la Diada Multicultural REDACCIÓ

l Grup de Suport als Immigrants "VALLÈS SENSE F R O N T E R E S " ha participat en la Diada Multicultural. que s'ha celebrat al Palau d'Esports de Barcelona, el passat cap de setmana. En aquesta "festa de la diversitat". VALLÈS SENSE FRONTERES ha tingut una parada molt concorreguda, en la qual a més de repartir el tradicional te amb menta, s'han exposat fotografies i retalls de premsa relatius a les activitats del grup. La presència de VALLÈS SENSE FRONTERES en aquest festival de la immigració ha servit també per a presentar en societat el nou grup musical . format per gent catalana i marroquina, que animà i \a i'cr gresca al llarg dels dos dies que va durar la Diada.

DIJOUS, 1 ABRIL 1993

Divendres 16 d'Abril Conferència: LA NO FIGURACIÓ ABSTRACCIÓ E INFORMALISME A les 19.30 h. a la Casa de Cultura. Conferenciant: Teresa Camps. Org. Escola Municipal d'Art Ajuntament de Sant Cugat Dissabte 17 d'Abril EXCURSIÓ MATINAL A LA SERRA DE MARINA Lloc i hora de trobada: Placa Octavià a les 8 del matí. Org. Club Muntanyenc ALTRES ACTIVITATS CASALS PER A INFANTS DE 5 A 10 ANYS: ESPORTS, TALLERS, JOCS. EXPRESSIÓ CORPORAL... TOT PER A PASAR-HO BE! A la casa de Cultura els dies 5, 6 i 7 d'abril de 9 a 14 hores. Preu: 4.000 Ptes.

Inscripcions: Fins al 3 d'abril de 18 a 20 hores a la Casa de Cultura. Tel. 589 13 82. Org. KOMTU-MONITORS Col. Ajuntament la. MOSTRA DE MAQUETISME 1 MODELISME 3 i 4 d'abril a la Casa de Cultura i entorn Org. Club A.R.C. Sant Cugat del Vallès Col. Ajuntament "LA FLORESTA ART": PROGRAMA RADIOFÒNIC DE FLORESTA RADIO (87.5 FM) Programa quinzenal dels dissabtes de 7 a 8 de la tarda. Propers dies 10 i 24 d'abril Presentació: Jordi Traphero Col. Jaume de Febrer XI JOCS FLORALS DE LA TERCERA EDAT Admissió de treballs fins al 3 d'abril Org. Llar d'Avis de la Parròquia Col. Ajuntament 2a. TROBADA DE POETES A SANT CUGAT El 25 d'abril a la Plaça Pep Ventura, 1 (Local Ateneu), ales 18.30 h. Org. Ateneu Santcugatenc

El Realitty Show fce*<

C U L T U R A

DIJOUS, 1 ABRIL 1993

l a vida desenfrenada deSailoryLula" ALEX GHYSELINCK

;:»KÏHU

es i compra-te'1. Es diu "La vida desenfrenada de Sailor y Lula". L'ha escrit Barry Gifford, i el publica Anagrama. Cerca un racó tranquil on puguis riure i plorar sol; on aquest món de mones no t'emprenyi, i gaudeix de 1'al.lucinant relat de la família Ripley i dels mil i un satèl·lits que els envolten. Pujar a les muntanyes russes endimoniades a velocitat matx 4, anar a petar a un univers de sonats on l'absurd es fa palès a cada pàgina, gaudir, gaudir, l'alè retingut, els ulls esbatanats. UAU!, això és la VIDA... col.lega. I tot això. I tot això i molt més ho

La vida desenfrenada de Saiior y Lula

trobaràs dins d'aquest llibre genial, increïble i del qual no te'n diré ni l'argument ni res. Només dues recomanacions: a) aquest llibre va bé per al cutis; rejoveneix uns deu anys pel cap baix. b) produeix addicció.

Cl Vallès, 23 - Tel. 675 49 43 08190 Sant Cugat del Vallès

Materials i articles Belles-Arts

Dibuix Tècnic Paper Nacional i d'Importació

Jamachy

Surt a la venda un nou llibre dedicat a Fart fotogràfic. Tama Mercader fa conèixer la seva obra sota el títol "Àlbum Fotogràfic"

Marcos, Cuadros, Làminas

$£

REDACCIÓ

SW úífc$

TOT-ART

ELS 4 CANTONS

c/ de la Creu, 1 Tel. 674 98 27 08190 Sant Cugat del Vallès

l proper dia 23 d'abril tindrà lloc a la llibreria Paideia la presentació de l'obra de l'artista santcugatenc Tama Mercader, un conjunt de fotografies que mostra diferents aspectes d'un món quotidià i a l'hora imperceptible. L' obra consta de quatre parts, cadascuna d'elles inclou diferents visions mundanes englobades sota els subtítols de " Maritimum", "Indrets", "Cupressus" i "Retrats". L' edició de " Àlbum Fotogràfic" està a càrrec d'Artual Edicions,

empresa relacionada amb la revista " La Fotografia". El pròleg, a cura de Salvador Rodés, crític d'art i director de l'esmentada revista, ens apunta que " Tama Mercader ens ensenya a mirar, després o abans de veure. Es així com és completa el cicle creatiu del procés fotogràfic". Per altra banda ,Romà Gobern, conceptua a l'artista com

" antropólogo de su civilización del asfalto". La presentació oficial serà el mes de setembre i amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Cugat es mostrarà al públic l'exposició " Heterogeneïtat" en la qual també hi participarà l'obra poètica de l'artista José Manuel de la Pezuela.

Guanyadors de Sant Cugat en el concurs de dibuix de la Caixa de Terrassa REDACCIÓ

ant cugat ha tingut una p a r t i c i p a c i ó d e s t a c a d a en el Concurs de Dibuix E s c o l a r de la Caixa de T e r r a s s a . En a q u e s t a t r e t z e n a e d i c i ó hi han participat més de 1.200 alumnes santcugatencs i s ' h a n obtingut dos tercers premis en diverses categories d'edats. Els premis han estat conc r e t a m e n t per a L a u r a A l o n s o F e r n à n d e z , de deu a n y s , del C o l · l e g i J o a n M a r a g a l l , i per a Xavier Jiménez Martín,

de set anys, del col·legi Joaquima Pla i Farreras. En aquesta nova edició del concurs, els alumnes han hagut de dibuixar en relació al recull de contes t i t u l a t " N y a t i t i : la filla del c l a n " , de l'escriptor Andreu Sotorra, obra amb la qual va aconseguir guanyar el premi Lola Angalda, de literatura infantil, inclòs en la Festa de les Lletres C a t a l a n e s de la nit de Santa Llúcia. Vinculat al concurs literari, la Caixa de Terrassa, convoca cada any, aquest concurs de dibuix, per tal

d'il·lustrar el recull de contes guanyador, que la Caixa de Terrassa edita p o s t e r i o r m e n t d i n s la col·lecció "Rialles". L'acte de lliurament de premis se celebrarà el dia 17 d'abril, a les dotze del migdia, al Centre Cultural de la Caixa de Terrassa, on també s ' e x p o s a r à , del 5 al 30 del m a t e i x m e s , una s e l e c c i ó d e l s m é s de 2.500 dibuixos finalistes. Cal dir, finalment, que en el certamen hi han partic i p a t més de 5 2 . 0 0 0 alumnes d'arreu de Catalunya.

Els 4 Cantons tornarà a sortir publicat el proper 22 de d'abril. Amb motiu de la cel.lebració de les festes de Semana Santa, i amb permís de tots els nostres lectors ens prenem unes petites vacances.

REPARACIONS INSTAL·LACIONS

CREACIÓ I DISSKNY

Aigua - Gas - Electricitat

Medir Gómez i Canals

OCTAVIO SARDA

JOERS TALLERS PROPE

INSTAL·LADOR AUTORITZAT

Espais Comercials 674 01 66

Camí de la Creu, 6 - Local 3 Sant Cugat del Vallès •S 674 35 58

PRESUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D' ACTUALITAT AMB LES MILLORS MARQUES Q OMEGA

BREITLING

^ÍUlItltOn

Santiago Ruslftol,40 Tel. 674 58 54 SANT CUGAT DEL VALLÈS

D I J O U S . 1 ABRIL

ELS 4 CANTONS

1993

Teresa Llàcer a la Sala Rusinol CASA l)K C ULTURA

JULI

Carrer Castellví', s/n. Tel. 5N9 13 82 MINUESA EXPOSICIÓ "TAI. C O M S O N A " Prorrogada l'ins al 1

d'abril ( )rg. Ajiiiitainenl C A S A Dl; C U L T U R A C X P O S l C I O VI NDA DAKIISAMA D" AMERICA LLATINA Del - al II d'abril ( )rg. Iniermon 11. R U () DK L'ART (I a IUH esta i Tel. 675 21):s3

li i s \ MARTINI;/."" (olis) b i n s a l 14 d'abril GALERIA FEBO Rblu. Ributallada. 6. Ed. Austral Tel. 674 19 55 JOAQUIM HIDALGO" ' (olis) L'ins al 14 d'abril ARTSENAL GALERIA Valldoreix, 58 Tel. 589 00 97 RAMON GUTIÉR R E Z " (olis) l'ins al 5 d'abril "ESTERLI" (aquarel·les) Del 6 al 19 d'abril SALA RUSINOL

ins al dia 14 d'abril la coneguda pintora Teresa I laeer presentarà nua eol.leeeio de la se\ a obra. mes reeeni. a la Sala Rusinol. Ps traeta d' una de ies pintores t igur.ii' \ es. tic ! hora present, nies ^ i imades: i'L s.ais temes de bodego. p.iis.i. L'I' ' i ignra (enen assolida LInei \ c'i SII personal. tant per la eonl n i ;... io -que deixa enlre\eure !.-• .1 si.m eies i i'N \olnnis c- MÍ paí la .i dorac ió aeee n i •: .!• :.• mea 1 "!a;.\ e" que la . .•-'•:• \ a la \ cgada que li im • • < u a e I sentiment. Si be la sci',11 que e \ l u b e i \ . ara. esta realit/ad.i dintre de la tècnica de l'oi i. 1 eresa I.Hieer. d o m i n a , t a m b é . l'aquarel·la. el dibuix, el gra\ at. el linòleum \ ersions de l'ari en lesquals hi té guanyat un prestigi semblant al que té com a pintora, creadora i mestra, dones, també exerceix l'ensenyament. Fruits, tots ells. propis d'una artista que junt al t'oc de l ' e x p r e s s i ó , inscrita en la plàstica, encén el de l'intel.ligòncia i àdhuc, el de la sensibilitat: la literatura i la música son c o m p a n y e s que mai no manquen a la se\a formació i vivències.

Teresa Llàcer junt al crític d'art Francesc Galí L'amor a la Naturalesa es una altra de les de\ oeions que professa i \iu amb intensitat: és així que. en qualse\ol motiu que pinta, sempre. en el motiu que sigui, la naturalesa hi esta present. Presència, que. per la seva part. afegeix veritat a una pintura forta i aexpressiva com poques ho són. Virtuts d'ella matei xa'.' la forca c o n f i g u d a d o r a que atorga un dibuix que. a penes és visible, però que assumit pel color, sempre deixa ende-

v inar-se a trav és del ritme i de la composició. També la del color. que. alliberat de l'obligació de mantenir els límits formals i cromàtics. puja a fe i'-se e x p r e s s i ó -a base de sobreimpressionsdefinidora i capital de la seva pintura. Altres, encara, poden ser: el sentit narratiu que manifesta la taca -plena i sobreposseïda per la matèria- que afavoreix la descripció a través dels contrastos que arrabassa i l'on... També poden conside-

rar-se. les aplicacions getsuals que la del color, els ritmes no mai r e c u l i n is del dibuix, la sensació del volum i la c r e a c i ó d ' a t m o s f e r e s adients, s e m p r e , al resum cromàtic que desprenen els textos pictòrics que si'm els que deixa sempre interpretats. Moltes són. encara, les coses que la pintura de Teresa Llàcer deixa incorporades -en temps i caràcter de virtut a la seva obra- La sensibilitat de cadascú les tarà visible i estimades.

G A L E R I E S >4RTSEN>4L (i

GA L E R I A

D'ART

Santiago Rusinol. 52 Tel. 675 47 51 "TERESA LLÀCER" (olis) I i us al 14 d'abril

SALA 2 CASA CULTURA 75è A N I V E R S A R I DEL J Ú N I O R FC. Del 10 al 18 d'abril Org. Júnior FC - Col. Ajuntament GALERIA CANALS Carrer de la Creu. 16 Tel. 675 49 02 "CARLES GUITART" (pintures) Mes d'abril

Carles Guitart

Ramon La pintura de Ramon ens descobreix una poc corrent maduresa, atesa la joventut del nostre artista. Tant en el dibuix, en la composició del tema. com mes encara en el color es la patent aaa força que evidencia el seu ritme, el seu estil propi: el seu camí. Aquest esdevé innega\ .iili!iiivi\. s s

ble en la qualitat de la iïgura. Ara li cal seguir, perfeceionant-se en la pròpia riquesa ja adquirida. Així, ens serà fàcil descobrir-li algunes arreL allunyades com loren la del mediterrani Cé/anne i el septentrional Rebi'anl. sempre càlid i solemne.

| _•; S V I Í H I I | - :

Sani ('uual

Tal (iispen-Saüch

urani

nies d'abril,

d'una teoria que el la avançar en la recerca plàstica, però. per l'altra part. no renuncia al paper

Canals Galeria d'Art pre- de mirall social, de l'art com a senla la pintura recent del jove consciència col·lectiva, des artista barceloní Carles Guitart, d'una postura militant, com a el qual ha participat en diverses denúncia, missatge o "suggeriMostres d'Art. ment de canvis" i com a corpus La seva obra conjuga una humanístic i d'integracin d'eledohle vessant: per una part ments d'ús quotidià: utensilis. l'artista, interessat per les textu- eines... de l'entorn. U's, investiga i experimenta des (Vile laCieii. If> Tel. fi7.S-K'Oè! Sani ( IILMI

ART

D I J O U S , 1 ABRIL 1 9 9 3

Sant Cugat, REDACCIÓ

JOSEP ROYO PREN PART A "INFORME SEMANAL" DE TVE.

'artista sancugatenc ha estat triat per pendri part en el reportatge que la cadena estatal dedicarà a Joan Miró dins l'espai de Informe Semanal. Aquesta gravació s'està realitzant en terres de Tarragona i recollirà aquells espectes mes destacables de Miró de 1' etapa tarragonina. La celebració de l'any Miró ajudarà a conèixer encara més a artistes com en Josep Royo que s'ha mantingut en la línia inspiradora de Miró.

Sant Cugat tindrà l'ocasió de veure la obra de Royo a la Galeria Canals, amb una colecció de peces inspirades en la fantasia que van transmetre aquells ulls blaus de Joan Miró en els anys d'adolescència del jove pintor sancugatenc. També es prepara una important participació de Royo que sembla ser que serà exposada al "hall" del nou Centre Cultural amb col·laboració de l'Ajuntament de la nostra ciutat, dintre dels pròxims mesos.

CABALLEROS

J.M.CABRERIZO aco Minuesa, el passat dia 19 en la inauguració de la seva exposició a la Casa de Cultura, es transformà en un quadre més d'aquesta exposició: "Estava com un flam", que per cert també hi és penjat, però ell era la imatge del quadre en viu. Quan l'alcalde Joan Aymerich li recordà que de joves ambdós coincidiren en l'antiga CASA AYMAT treballant de jovenets en els "Tapissos", que fins i tot "vàrem trobar promesa: jo la Carme i tu la Regina", en Paco, davant del nombrós públic que l'acompanyà a la inauguració, les cames li feien figa, i era per a estar-ne emocionat. En l'obra de Paco Minuesa destaca la seva riquesa artística que ha sabut plasmar d'una forma clara en aquesta singular exposició de 'TAL COM SONA". Del nombrós públic assistent, hi cal destacar la presència de diversos regidors que també foren al costat del jove santcugatenc. Quan li tocà dir les paraules d'agraïment, Paco Minuesa va donar les gràcies a tots deixant evident que la obra de "TAL COM SONA" tots

ens hi podem veure en una o altra ocasió "retratats". Ell estava com un flam, i no era per a menys. Els records del seu pare dient-li "Es que siempre estàs haciendo castillos en el aire" i el desig de tornar a recuperar la imatge del nen per tornar a treure el seu "jo" li ha donat la força per aquesta exposició. Minuesa sorprèn amb les creacions d'una col·lecció d'obres que titula "TAL COM SONA". Les frases fàcils que sovint utilitzem per identificar les persones quan volem dir quelcom de les seves pròpies realitats, són l'estímul creatiu de l'artista, que de manera

hàbil i imaginativa, ha sabut plasmar la realitat de cada un de nosaltres. Tots podem ser, o semblarnos, a qualsevol dels quadres que Paco Minuesa té penjats a l'exposició a la Casa de Cultura. Recomanem no deixar-se perdre l'ocasió per a gaudir del treball de Paco Minuesa. Cal fer esment del treball de les diferents àrees de l'Ajuntament que ha possibilitat aquesta exposició, com també l'edició del catàleg, que de manera molt interessant recull "TAL COM SONA" de l'artista local Paco Minuesa.

L'exposició pictòrica "Tal com sona", de l'artista Paco Minuesa, ha estat prorrogada fins al dia 17 d'abril atesa la gran incidència que ha tingut des de la inauguració el 19 de març. L'original obra del pintor santcugatenc és presentada a la sala municipal de la Casa de Cultura.

Els 4 Cantons cada 15 dies PELUQUERIA J. G A R C I A

Paco Minuesa "TAL COM SONA"

a l'avantguarda cultural través de diferents moderna. actes culturals i Les programacions santcufestius, es vol cen- gatenques són ofertes per a trar l'atenció en els signes d'altres ciutats, ja que la de la cultura catalana majoria d'actes que s'han actual, com a part de la cul- organitzat, han estat contura universal, tot seguint feccionats amb la voluntat l'esperit de les avantguar- de ser itinerants, tant per al des històriques en les quals país com per a l'estranger. la ciutat de Sant Cugat hi té D'aquesta manera, altres entitats e institucions es un destacat protagonisme. L'etiqueta de ciutat dormi- poden beneficiar de les tori d'alt nivell, en la qual produccions que neixen a podria caure la ciutat, a Sant Cugat, mostrant així la vitalitat actual d'aquesta causa del seu ràpid creixe ment, resta apartat en favor ciutat i del país. de la seva imatge cultural i

ELS 4 CANTONS

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

GRANJA PAR

TALLEDA-RICOMÀ PIANOS ORGUES ELECTRÒNICS INSTRUMENTS M Ú S I C A

C/Martorell, 16 08190 Sant Cugat del Vallès

"O i; /, 'rr

LA BOMBETA, S.L ELECTRICIDAD GARRELL Av. Catalunya, 3 - Tel. 674 00 24 08190 Sant Cugat del Vallès

m'agrada

a Vallès, 80 Tel. 674 66 04 Sant Cugat del Vallès

CAVALIWFORT

revista pera nois i noies

Plaça Lesseps, 33 entr. 2a. 08023 Barcelona - Tel. 218 65 66 i 218 62 20

ELS 4 CANTONS

E S P E C T A C L E S

DIJOUS. 1 ABRIL 1993

"NI HO SOMNIÏS" ACTUA A LA UNIÓ

Estimat Antonie "FINAVENKO"ha estrenat finalment "LA MISSIÓ"

JiJKJJJ BORI)FS

JORDI BORDFS

l grup Jc teatre de Fa Floresta "Ni ho somniïs", estrenarà el proper dia 4 d'abril "Nnestra ciudad" al Teatre de la l'nio. Aquesta obra entrarà en el Concurs de Teatre Juvenil que organitza la Generalitat. "Nuesira ciudad" de l'aulor nordamerieà... ambienta una historia d'amor juvenil que acaba amb la mort de la noia acabada tle casar en un poblet dels EEUU. 1:1 guió. que s'ajuda de narrador, presenta la trama des del punt de vista d'una noia morta. Des de la mateixa mort. el text vol remarcar els petits moments de la \ ida que passen desapercebuts. I d grup teatral "Ni ho somniïs" és una secció de l'associació La l·lorcsta Fsporliva i Cultural. Aquest grup ja ha realitzat diversos espectacles, dels quals cal destacar el realitzat l'any passat. " l a comèdia del gall" fou un espectacle organitzat pel grup de l a Floresta. amb la col·laboració de l'Orquestra Juvenil de Sant Cugat. FI muntatge que movia uns ircs-ccnts nois t'ou representat, desprès d'csirenar-se al Teatre de la Unit), al Teatre "gran". d'( )les;i. 1.1 grup local, l'orinal per uns vint-i-cine actors. ha tractat t l n e i s o s gèneres teatrals. A i \ i . per exemple, a principis d'any. "Ni ho somniïs" \a envair el Mercat de Torreblanca. amb situacions esperpèniiques de possibles personatges del mercat. "Nuestra ciudad". un cop estrenada a l.a l'nió. representaran l'ès|iectacle al Teatre "petit" d ' O l e s a : a un col.legi de Barcelona, i segurament, es faran algunes escenes a la mateixa Associació l.a Floresta Fsportiva i Cultural. I .'estrena de "Ni ho somniïs" al Teatre tle Fa l'nió. trenca amb la crisi tle relació que mantenien l'Ajuntament i la Junta del teatre. 1.' Ajuntament va habilitar la sala polivalent de Mira sol perquè pogués actuar la "F'inav enko". així com diverses actuacions per a les escoles.

ASS. A

RADIO mm ap

SA N T CUGAT I VALLDOREIX TELÈFON

589 44 22 (SERVEI DIA I NIT)

erdono. <,sabe dónde esta el Casal de Mira-sol'.'". F'agent de la Guàrdia Civil li responia que no ho sabia. Un espectador volia veure "Fa Missió", el muntatge de la "Finavenko". Sabia quin era el local on es representava, però encara no s'havia après el camí per arribar-hi. F'espectador seguí preguntant a la gent cap on havia d'anar, però no troba ningú pels carrers de Mira-sol aquella nit. Fins que arribà finalment a un bar.

escenari, on es veien guixades de símbols diversos. Semblava que ell mateix participés de la trama: el desengany, la por. la traiem... "Finavenko" actuava a peu pla. per a poder col·locar la seva inquietant escenografia. FI públic, en canvi, disposava d'un entarimat per a no perdre detall del muntatge. "Fa Missió", basada en el text de Heincr Muller, és un espectacle simbòlic i visual on s'il.lustra la buidor dels protagonistes de la Revolució Francesa, un cop fracassada la República. Es tracta d'una obra reflexiva ou el públic no pot perdre detall perquè pol sig-

Una escena de la representació. Qui deu haver estat el pensador que declarà: "tots els bars saben anar a Roma"'.' Efectivament, se li marcà el camí per a veure l'espectacle de la "Finavenko". F'espectador seguí el trajecte amb el cotxe pels carrers asfaltats i amb voreres, però completament deshabitats: quan. de sobte, enmig l'esplanada -com si d'un estel es tractés-, va divisar el Casal. El nostre protagonista particular aconseguí arribar al casal, però tard: les onze menys cinc. Fa seva Missió havia fracassat. Però tenia sort la setmana següent "Finavenko" tornaria a actuar. El grup de teatre sanlcugatenc es va veure forçat a estrenar "Fa Missió" al Casal de Mira-sol. Calia fer l'estrena al municipi i la Junta de la l'nió els va votar la possibilitat d'actuar al teatre de la Societat Coral. F" Ajuntament de Sant Cugat va cedir la sala polivalent, la sala més àmplia pròpia, en espera del Centre Cultural. Fa ubicació, tot i portar-los problemes com els de la il·luminació en els assajos. va permetre realitzar un ambient misteriós que no haguessin aconseguit. segurament, en cap altre lloc. ï 'KSPKCTAC FE EN SI F'entrada era pel mateix escenari. Un espai que es trobava cobert de foscor, i d'intimisme. Alguns personatges es trobaven en imatges congelades. El públic entrava a la sala passant per sota un pont on s'hi trobaven dues noies que els miraven. Era una mirada penetrant i silenciosa. El públic arribava als seients pel mateix

nilïcar una interpretació errònia. F'obra s'inicià quan les dues noies, vestides amb roba interior, esborraven les guixades del sòl i retiraven la multitud d'espelmes que es trobaven escampades per l'escenari. Fa trama es presentava amb salts lemporals que li trencaven una linialitat massa homogènia. Així de sobte, en una escena que es traslladava al nostre present, apareixia un personatge actual dins d'un ascensor, amb els mateixos patiments, dubtes i desesperança que el guió desprenia. Fa fi del treball de la "'Finavenko" deixava un escenari brut, amb fang. vi. roba. caps degollats, i altra escenografia escampada. Era una manera de demostrar, possiblement. la despreocupació per l'ordre que tant bé esqueia al guió. El dia de l'estrena només hi havia una cinquantena de persones. Una quantitat injusta davant l'esforç del grup teatral, però també del mateix D e p a r t a m e n t de C u l t u r a de l'Ajuntament. Malgrat tot, el dia de l'estrena, molts foren els que van respirar alleujats. Els problemes amb què s'havia trobat el muntatge: havia fet una pre-estrena a principis de novembre. finalment s'estrenava a mitjans de març. L'esforç sempre té la seva recompensa: la direcció de Robert Torres i el treball seriós i difícil dels actors posaren punt i final a les tribulacions de l ' e s p e c t a c l e . Ara només manca donar-se a conèixer al món: la missió tot just comença; que ningú estripi les cartes aquesta vegada.

DIJOUS, 1 ABRIL 1993

R A D I O

Programació TV Sant Cugat Teleservei les 24.00h Informació General i Comercial 21.00h La Pel·lícula. Altres dies de la setmana, Records de Sant Cugat Cugat, "Qui es qui", Parlem amb Documents. d Anselm Clavé, 20 ler.sa. Tel. 58914 86 Fax 675 51 01

T E L E V I S I Ó

ELS 4 CANTONS 3 1

Donat el gust de menjar la pizza que més t'agrada...

SACT

fe"

Programació Ràdio Sant Cugat DE DILLUNS A DIVENDRES: 7.(X) BON DIA. Despertador. Joan Vallvé 7.30 EL GALL DEL MONESTIR. Revista d'informació. Direcció Xavier Fornells. Edita i presenta Marta Martín. 9.00 LA TERTÚLIA. Comentaris i opinions sobre l'actualitat del dia, amb convidats a l'estudi. Marta Martín i Xavier Fornells. 9.30 SANT CUGAT DIA A DIA. Els protagonistes de l'actualitat local a la ràdio. Presenta Carme Colomina. 10.00 DIES DE RADIO. El magazine. Dirigit i presentat per Maribel Cayuelas. 12.20 AMB MOLT DE GUST. Espai de gastronomia d'en Pep Blanes. 12.30 QUATRE DE 4. El concurs. Presenta Joan Vallvé. 13.30 LA TERTÚLIA (repetició). 14.00 GOOD TIMES. Musical. Albert Martín i Salva Vallvé. 19.00 AL LLORO. Novetats musicals, agenda de concerts, notícies, anècdotes. Salva Vallvé. 20.00 L'ESPORTÍU. Actualitat esportiva local i comarcal. Carme Reverte. 20.30. SANT CUGAT DIA A DIA (repetició). 21.00 a 7.00. MUSICA AL TEU COSTAT. Selecció musical. I de 9 del matí a 9 del vespre: Cada hora en punt INFORMACIÓ GENERAL, en connexió amb Catalunya Informació, i INFORMACIÓ LOCAL I COMARCAL dels serveis informatius de RSC. Dissabtes i diumenges cambi de programació

Estic boníííííííssima!! -HORARISLaborables: de 13 a 16 h. i de 19 a 24 h. Dissabtes i vigílies de festius: de 13 a 1 h. ininterromput. Diumenges i festius: de 13 a 24 h. ininterromput.

CARTA DE PIZZES e Tipus'La massa de totes les pizzes s elabora amb

INDIVIDUAL 1 persona

tomàquet i mozzarela de pnmeríssima qualitat. Margarita

700

1.110

1.790

Jamon: York

705

1.285

2.060

Veneciana: York. Bacon, Emental

750

1.325

2.110

l Estaciones: York,Xampinyons,Llonganissa.Anxoves

750

1.325

2.110

2aprichosa: All .Ceba, Llonganissa, York

750

1.325

2.110

Napolitana: Anxoves, Olives, Tàperes

750

1.325

2.110

Turinesa: FoiGras, Ceba

750

1.325

2.110

üapri vegetal: Xampinyons,Oüves.Escarxofes,Pebrots

750

1.325

2.110

íalzone: Tonyina, York

805

1.500

2.110

1 0 deal: York, Xampinyions

750

1.325

2.060

1 1 Siciliana Salmó, Gambes, Roquefort

995

1.700

2.850

1 2 Wún Tonyina

805

1.500

2.110

1 3 àambas

805

1.525

2.110

805

1.525

2.110

805

1.525

2.110

750

1.325

2.110

1 7 Sapri: Xampinyons, Olives, Bacon, Emental

805

1.500

2.110

1 8 Tropical: York. Pinya, Olives

805

1.500

2.110

eT cada ingredient addicionat (Pernil.ltongantssa.AnKoves.Ceba .Gambes,Pinya Olives Tonyina.Taperes.etc. o doble de Formatge).s incrementarà el seu preu.

125

230

325

taquefort:

Emental

1 5 1 Quesos: Roquefort, Manxego. Emental

CÀRTELLERÀ OÍEWÈS SANT CUGAT SALA l:"Sommers by" (Autoritzada) Horaris: 16.15, 18.25,20.35,22.45 SALA 2: "El amante bilingüe" (Majors 18 anys) Horaris: 16.30. 19.30,22.30 SALA 3: "El libro de la selva" Horaris: 16.35. 19.45, 22.35

íacon

POSTRES VARIATS / GELATS Copa Capricho Xocolata

240

Tarta Capriccio

700

Tartufo

450

Limón Helado

390

Copa Florentina

490

SELECCIÓ DE BEGUDES Llaunes: Coca-Cola, Fanta

SALA 4: "Héroe por accidente" Horaris: 16.15, 18.25.20.35.22.45

TEL. 405 22 22

MITJANA FAUUAR 2ó3paacnBB 4t 5pascrea

Vi Rioja

150

Cerveza 1/'2Ampolla

Ampolla de Cavade la casa

165 400

Ampolla 700 780

Rambla Can Mora, 15 (al costat de correus) Servei també a: Valldoreix, Mirasol, La Floresta

589 23 96

VENDA D'OFICINES LOCALS, PARCEL·LES I PLACES D'APARCAMENT LOCALS I OFICINES

CAN GANXET Locals i Oficines-Estudi des de 60 m.2. fins a 1200 m.2. Preus especials de promoció des de 10.000.000 ptes.

SANT DOMÈNEC - COLOMER Locals Comercials i oficines des de 51 m.2. fins a 2000 m.2. preus especials de promoció des de 10.000.000 ptes.

ÚLTIMS LOCALS I OFICINES D ALT NIVELL Edifici Torreblanca: Zona de gran expansió Al costat del Mercat Municipal, centre mèdic, cinemes, centre cultural i biblioteca

LOCALS COMERCIALS Can Magí Ideal per a Empreses amb necessitat d'oficina i magatzem. Alçada lliure de 5.30 m. amb possibilitat d'entresolat des del 0.000.000 pts

PARCEL·LES SANT DOMENEC-COLOMER

Parcel·les des de 400 m.2. fins a 3.447 m.2. de sostre, per edificacions plurifamiliars i unifamiliars aïllades i en filera. Nova urbanització que envolta un parc de més de 7 hectàrees.

PLACES D'APARCAMENT ZONA T O R R E B L A N C A , CAN M A G Í , CAN GANXET, SANT D O M È N E C - C O L O M E R

INFORMACIÓ :

PROMUSA

S.P.M PROMOCIONS MUNICIPALS DE SANT CUGAT DEL VALLÉS

Av. Torreblanca, 2 - 8 Tel. 589 17 32