PERIÒDIC
INDEPENDENT
D'OPINIÓ,
2
Arriben les esperades rebaixes de gener al comerç local PAG. 3 El CMSC presenta el programa d'actes del cinquantenari de l'entitat santcugatenca
I SERVEIS
DE SANT
CUGAT
Divendres 14 de gener de 1993
Any 2. N 32
SUMARI
INFORMACIÓ
DEL
VALLÈS
Preu. 100 Ptes.
Disminueixen els accidents de carretera a Sant Cugat
PAG. 4 La recessió econòmica modera les puges de preus als usuaris en començar el nou any PAG.5 Okupes "Unmodusvivendi" molt particular de viure PAG.
14-15
Conclouen els actes de l'Any Miró que han projectat el món artístic de Sant Cugat PAG.16-17 El Patí Hoquei Sant Cugat apallissa el cuer, en un partit sense rival P A G . 25
I Un home es suïcida a Valldoreix penjant-se d'un arbre Un suïcidi es va produir a la zona de Can Montmany de Valldoreix. El passat dia 9 de gener un veí de l'Hospitalet de Llobregat es va penjar de la branca d'un pi molt a prop del
camí que condueix a l'Ermita de la Salut. Dos ciclistes van localitzar el cos de Fèlix B.G. donant l'avís a la Policia Nacional. Pàg. 23
Els accidens de tràfic han sofert una devallada molt important segons manifesta la Policia Local en la Memòria de final d'any. Aquest fet és provablement atribuïble a les
millores en les comunicacions que en els últims anys la ciutat ha experimentat. També és destacable el baix índex d'agressions i robatoris amb violència que han
CURSOS DE BALLS Vals vienès Fox-Trot Tango argenti
Txa-Txa-Txa Pas doble Samba
disminuït un 81 i un 60 per cent respectivament amb relació a anys anteriors. Més informació a pàg. 12
DE SALÓ Rcck&Roll Salsa
TARIETA DE ABONAOO
Maria Vidal Abad N> 745 rjaicA 03.12.94
(Cumbia-UamboMerengue)
^
• SOLVAY de Martorell podria contaminar també Sant Cugat La coordinadora antï-incineradores de l'empresa Solvay vol presentar un contenciós administratiu contra l'Ajuntament de Martorell i la Generalitat de Catalunya. L'escrit informa que les instal·lacions que produeixen les activitats, molestes i insalubres, han d'estar a una determinada
distància d'un centre urbà. Volem recordar que els possibles aires del corredor que forma l'Autopista A-17 poden portar fins a ciutats del Vallès Occidental com Rubí o Sant Cugat les matèries contaminants de la indústria. Pàg. 21
/4fui *7Hr Sordenà, FEBRER: Curs monogràfic Tango argentí i Rock&Roll
PROMOCIÓ GENER 1994 PREU CURSET 3 MESOS: 10.000 ptes. PRESENTANT 0QCJEST ANUNCI:
MATRICULA GRATUÏTA Francesc Moragas 4 (quatre cantons)
©675 10 5 3 - 6 7 5 54 72
/
TARGETA D ABONAT La targeta d'abonat de Policlínic TorreblancaSant Cugat, li permet rebre la millor assistència per 1.000 ptes. mensuals per família. INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS
€589.18.88 Su abono a POLICUNIC TORREBLANCA gtalis . Pregúntenos SOT 0 2 8 8
Banco NaRMst
SERVEIS
ELS 4 CANTONS
DIVENDRES. 14 GENER 1994
El Temps
IltlllWI TORREBLANCA S> M IM I
L
U
ü A
Tendència pels propers dies
I
Duiani Li pnipera setmana 1 seguits les últimes indiT-kiciens facilitades. el leir.ps ser;: ii'u'l: Mii'ul·le pe 1 l.i ...iniriLUi p.1^.1 de
els informa d eles
Farmàcies deTorn Del
1 4 al
v
IH'UIN heiN 1 e.i'eiK l'ei il.ikiein .le! l'.iisue > " pa's Temps nii'lrnes'able anm ilie- ile
T
-,
^.
si·l 1 lempci'.ittires ':\n\es. .Jies de :• >ivu nii'M'sii.i; amb teikpeialines nu :an ha;\es l.K d a s (:e iia\i;iia e-l.1Sili1.1l ^e-iiera
21-OI-94
iiiia le.ru. disiiunuaú Je le- ieniper.ini-
J
res neieuimes amh celades 1 harks ,:e
*
1
Divendres
Dissabte
P Diumenge
K
Dilluns
"
Dimarts
huií'ii a í'inlenor. aieir.re (pie eK dies
M
M4 !15 ï 16 •17 !18 R T
'? R. Celler, 97 <> Tel. 674 77 49
S. Rusinol, 38 Tel. 674 06 45
E Alfons Sala, 46 S Tel. 674 04 83
'• Sta. Teresa, 40 Tel. 675 33 44
C H
assueials al l'niiii eahd la nia-.sa ni:',"
\
lus;i aiT'.l\, al nus;re :\IIS I es leirnera
7
1
St. Magí, 50 Tel. 675 35 53
Dimecres
(
Dijous
Els dissabtes tot el dia i diumenges al
Divendres
,
s
Pg. Diputació, 1 Tel. 67403 64
A
Tel. 674 28 71 - Serret de Mira-sol,
REFRANYER CATALÀ del llibre
MÍOfllUll
1
Joan
Amades *
ii ••,.,-M:I,I.. :: ' ; iiiií^.iHi·,iic-i:.>..:: "-i: ik-.k'l ! -> I \('|() s.ma.k-s (\ij.-. -i • - :.k ..i vr.i.L <> ! i'h m.ni Dissabte. Ic-au-j'< :l h KKCOKRKUl: Sani D..tr,entcii. Creu R.ija. Sani Francesc. PI 1 ..I \1:i..,:. M.wM.r.l aní'al. mer. í-siacio cels F(1C L-3 SANT ( U G A T • LA FLORESTA - I.KS PL\NKS br-.l. 1 ('(II OM S. .rudes (',.e.i j.r.i: niii-j u MT.IJJ '> 'l'h 111.J1 IVs.mes 1 v..i.„s .1 k-^ > •«1 I l'iiiM «iri.új 21 «lli IVviK'-1 i.sn,,. i b l , ;o><; ')•.•• .li' íls,F\l H) s.çiic^ ( JJJII.TJ 1 uniu .1 -. ,i..:.i : : ' l i i 111.11 i ) i . ' . « . ' ' L - . ' H , . ,
:Í
Fer embuts
airjs.,1'C.a 21 " l - [>:s,.,htL's k'si , . . . i : i '-.I-
'-.-. ci'XI KISSNXI \ Sir.hk's <e.j'jh.irji.|u.a' ',. -"fi:,:., " , ; - ;: jii l!.s,jrtcs , lesi._s.i x :'i". i !i -u Min.l.! " IM) Hi"ji;> • v a m . . . : ; Mi Rl·U)RRl·.<;n':M.isJ..ncr Iskci. Uir.is.l ls;„,u \a.c.orc:x, L- : M C L I L K B A D L S W I C K i A T .1. -ca• S.\N I I.KA1Í M( II S..rlK:c- l jej vlminux
Alfons Sala. 2.Í hatx.K
D/V /<\x coses amb rodci^s. de manera poc clara i poc precisa; no dir les coses per llur nom recte i significat, sinó valent-se de formes tortuoses i inconcreles
U
n embut, que no es refereix a l'estri usat per a trasbalsar líquids, és un so bucal mal produït; les paraules dites pels quecs, tabolls i persones de mala pronúnica són embuts. També es diu gastar embuts o parlar amb embuts amb el mateix significat. El costum de parlar servint-se d'un embut o d'una trompa metàl·lica havia estat en ús; sobretot quan es volia fer arribar la veu a distància, era molt usat per la gent de mar, i encara avui els pescadors se serveixen d'un corn marí per a parlar-se quan són en mar i dues barques es troben distanciades.
csx-.i-:
1 • iiu'.n'iiij : : > - i i » „ . ! i · i i - . i k ' . i ' . ' . j k ' - : : :i h
KMOKKl·.UT: i d l au. I il a-a.. : ' . . n . Ucrca Creu k. ',, \ Ml- Sjl.: 1 -I.,.',
\ - 3 S W I C L G V l - R I T U - IKKRASSA |i. : JIIII- .. i: • I'IL.IL'. k. M-r:i.:.: .1 d * lo •> d : ; jls 2? .•iiinui·.
TELÈFONS DÏNTERES SKRVKIS - Ajuntament - Ainhululiiri I.c» Planes - Rumhers Bellaterra • Biimhers (ieneuliiat - Bíwnbcr> Rubí
589 22 SK 67? 51115 692 80 811
699 80 80 589 1122 -CAP. Irrèric.e* 589 44 55 - Casa Je Cultura 589 1.182 - Osal Valldoreix 674 45 99 725 29 44 - Catalana Je Ga< - Centre Cíwe l a Floresta 589 08 47 - Centre Ci\iel.es Planes 675 51 (15 ...589 2018 - Centre Cultural Mira-Sol - Cineme* Sant Cuca! (Reserves; . .589 0941 674 70 96 - Corren^ .674 12 34 - Creu Roja Sani Cugat -Creu Roja Valldoreix 674 24 59 674 7615 - Di-pensari La Hore-ta - Hm. Municipal Descentralitzada.. .674 27 19 .699 1892 -l.MlHRlRubíi . 589 12 26 - I·.I·.C.S.A 674 19 34 • I-'.I'C.C .674 05 25 - Funerària - Grua .674 33 71 .674 2.179 - G. Civil (Mira-soli .589 1155 - Hi-enda .674 6696 -Jutjat ...589 0847 - Oficina Municipal La Floresta .674 1163 - Parròquia Sant Pere Octavià 204 75 03 - Parrixjuia Le^ Planes - Parròquia Valldoreix . 6 7 4 05 69 ..675 4055 Piscina Municipal Valldoreix - Cuerpo Nacional de Policia 674 78 58 ...091 -1 rgències ...092 - Policia Municipal ...092 - Voluntaris Protecció civil - Policia Municipal i Valldoreix! 9(18 7951 25 • Comissaria de Policia 674 7612 - Taxis i paradai 67409 97 -Radio laxi 589 44 22 •Repsol-Buta 674 15 80 - Sant Cugat Comerç 674 03 22
ASS. H 'IL'.,' l l i . . ' . . ' " , ,
hi, -I
1; ~ - i ! ' k ,
1
..'i',.k
. . : n ' . i , . ' i ...i.: c - :
;
1-
: - Un
1.. - .1. .Jd„
RADIO
TA X I SANT CUGAT
\-3 S\Y[ U<;\T-IURCLION\
Al poble de Sant Vicenç dels Horts era costum, quan la fadrinalla no disposava de prou cabals per a llogar música, ballar per Carnestoltes la Disfressada a so d'embut. Tres 0 més fadrins cantaven la taral.la del ball servint-se d'altres tants embuts, que hom procurava que fossin diferents de mida a fi de donar a la cantada una certa varietat de so, que no deixava de tenir una graciosa harmonia.
gràfiques celler, s.a.
• Disseny Gràfic • Impresos Comercials
• Cartells, catàlegs, opuscles • Publicacions
Carrer Vic 11 Tel. 589 37 02 Fax. 675 21 72 08190 Sant Cugat del Vallès
1 el. 675 16 51
08 l'X) Sant Cui-at del Valies
-CAP
l'.:-.ii UASJASl·R Sondes C.u!.i >',,.'j: ,|..jr. . •< i·iJ.: '•• 'l'h lll.:'i cSsjbk's k-slin- .i : 4* !:
I .'.M iS.ii'lC.,;j[. ML"..I1.Í. -Í.-.. K i|.; V. Vlni-Sjl.,
homes, doncs i nens SERVEI DE MASSA! (ÍES
—
POLICLÍNIC TORREBLANCA - Telèfon 5 8 9 1 8 8 8
1
A / i ' l i , •,•• >,'('. 11': ile ( ' : . '
PERRUQUERIA - SALO D ESTÈTICA
Pg. Baixador, 78-Tel. 674 23 72
SERVEI PERMENENT D'INFERMERIA Injeccions - Control Pressió Arterial - C u r e s
L-l S A M C L G A T • MIRA-SOL - M A S JANFR
( t I U'l
Pintó de Valldoreix, c/ Església, 3 -
Dr. Murillo, 1 Tel. 674 04 30
Horari Autobusos
l'i'!
matí, també resten obertes:
•19 [20 •21 Sta. Maria. 27 Tel. 674 15 31
^ v
i|;:e ,;. leadeikia pel al I mal de sL'lm;.!);: *e:a d es'.ahiiii/.k'.u general de 1 atmusler / / l ' . k l k í . ' i ii> ' , , ' ! "i'.uihl
K
N
^ H
)
iaies > M.n ii/aian una iiuea ÍVIU hi ,' lla rist de pkiee^ aiudei'ades v|ueseran de neu per daimml deis C, Í2(HI;I4II0 menes d'allikid Sembla
1
_J*C_
I VALLDOREIX
-S\URiAi:!ue*i ValMovix i paradal
589 00 21 .67411 II
LTI1.S - Aieües La l-loresta .674 20 89 AÀVV iPP Mira-sol .674 2018 .674 10113 - AAYV Verce Carme Mira-Sol.. - AAV\ Sant Joan Mira-Sol .674 711)3 674 2179 - AAYV iPP Valldoreix -AA\V:Pi'Colònia Montserrat YJIL 674 2105 .674 50 49 - AAYV iPP Can Mai(iY'allJore:x 674 20 81 - AA Prop i Veïns La Floresta - AAYV AicuallongaLallorcst.; 674 5129 - As». Consumidors 268 45 67 - Alcohòlics Anonai's 317 7-77 - DN.I 'Cila prèvia) 589 30 80 - Greenpcacc 1911 54347 04 - H Gener.;! deCaialuiiMi. 589 12 12 20 00 -H.VaildHebron '.. 427 H.San! Joan de IVu ... 203 40 00 Unitat Coronaria 248 1040 Tel. de 1' Lsperança 414 4848 Ini Carreteres 204 22 47 50 00 Ini Aeroport . .478 . 4 9 0 02 02 Int.RF.NrK .118 Inf. Port SSS) ; l S.S OM1C 18-SS sS4 PROMUSA KNTITATS •VSDI Arxiu Gavin Casal d'Avis SC Llar d'Avis Parròquia Club Muntanvene Coral LaUnio F.sbart Sant Cugat HI Tot SantCuc.it Grup Sup. Immigrants - Ràdio.Sam Cugat - Televisió Sant Cugat - Els 4 Cantons
675 35 03 674 25 70 ... 589 16 38 589 05 98 674 5396 674 10 06 675 26 52 . 6 7 4 8661
674 9314 675 59 59 589 14 86 674 0166
589 44 22 Servei dia i nit SERVEI de Grua Cobrament amb Targetes de Crèdit i Teletac
CONSULTES SOBRE LA UBICACIÓ DE CONTENIDORS AL MUNICIPI Brigada Municipal Tel. 674 01 48
PATRULLA DE LIMPIEZA S.C.P.
*• 674 95 84 -674 9612
CASAS PARTICULARES - COMUNIDADES DESPACHOS - LOCALES - PÀRKINGS - ETC... PERSONAL CUALIfICADO SERIEDAD RAPIDEZ DISCRECCION Ctra. Cerdanyola, 50 -SANT CUGAT- FAX. 674 95 84
DIVENDRES, 14 GENER 1994
PRIMERA PLANA
ELS 4 CANTONS
3
Borrell, "La construcció de la línia començarà el proper any"
Arriben les esperades rebaixes de gener als comerços de Sant Cugat L'Ave no pararà a L·s botigues ofereixen descomptes que aniran d'un 20 a un 50per cent Sant Cugat Anna Cabassa
Redacció
Amb uns dies d'antelació van començar el dia abans de Reis. el 7 de gener, les ja tradicionals rebaixes de gener. Enguany, a causa de l'exedent d'articles sense vendre s'esperen les millors rebaixes dels darrers anys. tant pel que fa al nivell de venda com per la qualitat dels productes que s'of'ereixen. Les associacions de comerciants han mostrat cert optimisme per una temporada en la qual esperen superar les vendes d'altres anys. La crisi també ha jugat el seu paper en aquestes previsions ja que molta gent ha esperat l'inici de les rebaixes per a comprar diversos productes, sobretot els més cars i els articles de temporada, en el cas de la moda. Alguns botiguers de la nostra ciutat han coincidit en afirmar que durant les festes del Nadal (les festes del consum per antonomàsia) han estat més fluixes que altres anys, però que alhora això ha repercutit en un inici de la temporada de rebaixes molt bo. Molts
Definitivament i quasi amb tota seguretat el tren d'Alta Velocitat AVE. no tindrà estació a Sant Cugat, segons que el ministre Borrell, va anunciar a la presentació d'aquesta nova línia. Aquest projecte i segons va declarar el mateix ministre Borrell estarà totalment acabat amb el seu trajecte més llarg l'any 2005. Malgrat tot el ministre va assegurar que l'any 1996 el trajecte Barcelona-València es podrà cobrir amb dues hores i quaranta minuts. El ministre Borrel i el Conseller Cullell han discrepat repetidament de l'ubicació real de l'estació de l'AVE a Barcelona.
comerços, de fet, ja oferien descomptes i ofertes abans de finalitzar la campanya de Nadal ja que el mercat de les rebaixes continua sense tenir una llei que en fixi el període. Algunes botigues han preferit aprofitar l'entusiasme de les festes per intentar vendre més. Altres en canvi no van penjar els cartells de rebaixes fins al dia després de Reis, però mol-
tes van obrir també el diumenge dia 9 per facilitar les compres als clients. Amb uns descomptes que oscilen entre el 20 i el 50 per cent, la temporada de rebaixes s'allargarà com altres anys fins la darrera setmana de febrer, data en la qual els aparadors s'ompliran de productes de la nova temporada. •
Després de diferents, estira i arronsa, finalment el Conseller ha acceptat la tesi de Borell i ha triat La Sagrera com a segona estació de pas del tren d'Alta Velocitat. Malgrat això Cullell afirma que seria ideal una segona estació a Sant Cugat del Vallès, només pels viatgers que vagin directament de Madrid a París. La construcció d'aquesta línia segons el ministre "serà finançada per l'Estat Espanyol igual que ho fou la línia Madrid-SevilIa, malgrat això espera comptar amb l'ajuda del fons de cohesió comunitaris". El MOPT invertirà 100.000 milions de pessetes amb l'adequació de la línia. •
AMB PRICOA VIDA
SEGURS DE PER VIDA
Les obres del claustre del Monestir s'amplien fora del recinte Fot. C.Ubinana
Ella enviduà fa un any, té dues filles petites i una hipoteca a 20 anys. Altres famílies en una situació semblant es trobarien abocades al desastre econòmic. Elles estan protegides per la pòlissa de PRICOA VIDA que el seu marit decidí signar just tan sols uns dies abans de sofrir l'accident. Ara la casa els pertany, les nenes van al col·legi de sempre i en el seu dia aniran a la universitat. La vida per a elles, segueix.
Wt!.i:sal:ï. Redacció En el trancurs de l'última setmana les obres que fins ara s'estan fent a l'interior del claustre del Monestir han agafat una extensió fora del
: iiàMMSSSÍkA^mlSíXSt' recinte com es pot apreciar a la fotografia. Les perforacions i tancament d'una bona part del jardí fan pensar que les excavacions s'ampliaran al voltant del recinte. La zona que ja havia sofert unes
excavacions en els últims anys m a n t e n i a una bona part del treball al descobert amb el perill de possibles relliscades de la paret del Monestir. •
PRICOA Vida (M Segurs de per Vida Truqui'ns als telèfons 227 20 0 9
227 21 06
LOCAL
ELS 4 CANTONS
El CMSC presenta el programa d'actes del cinquantenari Al llarg de l'any es presentarà un llibre que recollirà la història de l'entitat santcugatenca que ha aconseguit convertir-se en una institució Redacció 1 I C M S C le previst fer aquest d i \ e n d r e s la p r e s e n t a c i ó d e l s a c t e s q u e e s I.nan al llarg d e IÓMJ, a m b m o t i u del c i n q u a n t e n a ! ' ! d e l'entitat. A q u e s t a p r e s e n t a c i ó e s lara e n el local social, p l a c a d e B a r c e l o n a d e la n o s t r a c i u t a t - Ln el t r a n s c u r s d e la p r e s e n t a c i ó e s íaran c o n è i x e r les n o m b r o s e s a c t i v i t a t s q u e d u r a n t el p a s s a t anv l'entitat ha esi.it p r e p a r a n t per c e l e b r a r a q u e s t a d a t a h i s t ò r i c a i I M44 l >4). C i n q u a n t a a n \ s d'hisioria que \ a n c o m e n ç a r en un local d e la c a sa I .es I l o r e n c o n e s " . avui >.ISI d e s a p a r e g u d a q u e es tiohuv a a la pl.iv>> ( )eta\ la.
DIVENDRES. 14 GENER 1994
L'Esbart Sant Cugat inica el seu primer màster de la dansa a Catalunya Redacció
rei n a v a e n la s e u d e l ' E s b a r t p e r hi g r a n a c c e p t a c i ó q u e h a merescut aquesta iniciativa i C o m ja v a m a n u n c i a r fa t a m b é p e l s u p o r t tant d e l ' A unes s e t m a n e s , l'Esbart Sant j u n t a m e n t d e Sant C u g a t c o m C u g a t feia la p r e s e n t a c i ó d e l p e r part d e la G e n e r a l i t a t d e seu p r i m e r màster d e dansa Catalunya. tradicional. Aquesta presentac i ó h a estat feta en el saló d e l 1:1 c u r s s ' m i c a r à a q u e s t C e n t r e d'Art Santa Mònica, d e m e s d e g e n e r i l i n a l i t / a r à el B a r c e l o n a , a m b la p r e s è n c i a p r o p e r m e s d e j u n v . l i n s al del R e g i d o r d e C u l t u r a d e l'A- m o m e n t d e t a n c a r la r e d a c c i ó j u n t a m e n t d e Sant C u g a t Jordi e r e n m e s d e trenta e l s i n t e r e s F r a n q u e s a , el P r e s i d e n t d e sats q u e n o h a n p u g u t a c c e d i r l'Esbart J o a n R o v i r a i el d i r e c p e r la g r a n d e m a n d a q u e h a n tor del c u r s J o a q u i m Vila. rebut tant p e r pati d e p r o f e s 1:1 S r . J o a n R o v i r a e n s v a s o r s c o m a l u m n e s d e l m ó n d e la d a n s a . • m a n i f e s t a r la s a t i s f a c c i ó q u e
I I ( ' l u b M u n t a i n c n c Sant ( 'nua! c o n s t a d'u-
Mort l'àvia de cal "Motxo" Montse Sant l·iitrc^a d'un banderí a la Moreneta amb motiu del XXV aniversari del Club ;l<.i calula Cisiclloi na m a s s a social d e m é s d e 2 0 0 0 a m a n t s d e la n a t u r a i d e la t m m t a n v a . h a v e n t estat al llarg dels ú l t i m s an>s l'entitat q u e ha arrelat a m b m é s força a la nostra ciutat. 1:1 C M S C h a p r e p a r a t pot" a q u e s t fet tot un seguit d'activitats q u e v a n d e s d e la c e l e b r a c i ó de la Mitja M a r a t ó del C i n q u a n t e n a r i . a c t e s d e p r o m u l g a c i ó d e la l·laina d e la L l e n g u a C a t a l a na. actes s o c i a l s d e d i c a t s a l s s o c i s i a c t i v i t a t s d e n u m t a n v a . esquí, curses atlètiques, totes elles p e n s a d e s p e r q u è Sant C u g a t visqui c o m m a i la natura i la m u n t a n y a . I.a t r a d i c i o n a l M a r x a d e R e g u l a r i t a t Infantil aquest a n y tindrà l'honor d e ser t a m b é la I 5 a . d e C a t a l u n y a .
\ i t ( <li la itiiiii(>urució de la primera seu del CMSC .i I editin de "I.es I.lorencones". I.' acte va estar celebrat per Mossèn ,|uli. fa cinquanta anys.
Els 4 C a n t o n s c o b r i r à c a d a s e t m a n a tots e l s actes q u e e s vagin c e l e b r a n t a l'entitat s a n t c u g a t e n c a , i e n el p r o p e r n ú m e r o p u b l i c a r e m tota la p r o g r a m a c i ó d e l a c t e s q u e s' i n i c i a r a n a m b la c e l e b r a c i ó d e la C o p a S a n t C u g a t d ' E s q u í d e E o n s el p r o p e r 2 3 d e g e n e r a l e s i n s t a l · l a c i o n s de C a n de R e c . •
Ea Maria va ser la p r i m e r a p e r s o n a q u e e m v a d o n a r la b e n v i n g u d a q u a n a m b la m e v a família v a m arribar a Sant C u ga!.
cal M o t x o . va s e r la q u e ens va obrir els b r a ç o s d o n a n t - n o s cahu. F e i a t e m p s q u e ja n o la v è i e m passejant pel carrer del C a r m e , s a b í e m q u e estava malalta i p o c a p o c s'ha anat apa-
El trasllat a un nou destí sol anar a c o m p a n y a t d e p r o b l e m e s i d'incertesa. C o m a b o n a veïna, l'àvia d e
gant c o m una e s p e l m a . Ea seva m o r t e n s h a c o m m o g u t a tots e s p e c i a l m e n t a tots a q u e l l s que l'hem c o n e u u t 1 estimat. •
ELSBCANTONS • Ï - ' M ' -e."',ii.i.l'"tin:;ii ' * ,tl-,k \£1'l ;;.,;,;.!'.., . -
l·ilita; Diaii de S.iill CUL;.». SI. K.'i-hl.i a ' l O - i e . •'. h.'»> S.ml I uij.il a ' i V.illeC U iHNIj-M'h?
Cul·labonidnrs: I .d, Ji-.ni Vl.„, 1. s.iint. l·liima Vn-,'l.i. l'crclVïi. Av'.i;'.: 1 ';,-.,. S . a a -.:,- V:.:\ ; n i ; í l i , , i L „ U i l t ·\iiii.iHi·i.;ii.M.·.-!'.j-..i-,il. K.iv l .1.-1.-1,,. VI A I V w s : h n . J ' i - k v . Y u - \ .VI',::[.,-,„
l ü m ' l i i t : li-i-p M 1 J h i i i v . '
Fotiitirafia: J M Mul...
SiitvDiri'itiir: V e n VI,.,.-;,
V l . V j l l r - . C r - ' i n J . nn'uni,
Cap d'Kdicio: Ruiiii; Ventura
Redacció d~-4 i'l Sd Publicitat; Te J'.n d J i e i e
Cap de Publicitat: Carií". Bord;. Dipòsit l.i-sal: Cl i 405 \ " Imprimiu: li ' inip-r- l,n,'r.i
Distribució: Ma Inic
V jlY- S I
r" Mcinhiv de l'Associació Catalana Jo la l'rcmsa Comarcal
La Coral de Sant Cugat actua al Monestir
CENTRE DE LA IMATGE
Redacció 'eiie; va I I passat v n u tenir l h v a !a n a u cent".d .li'! Monestií r.Klil.tcií i de Ls ('oral d r l ( l u b M uiilaii v ec d e S a n t C u g a t ili ri g u i a p e r M i q u e l lïi' ugas Aqucsi c m . ci'i de N.i dal v a i n c ' . u n e .1! 1:11a' de le. l'i 1 hi. i.i p. ; i I "l 'ai: 1 s I -.pi; i1 1..1IN e e i e s " a m b le- .. .nu i « b Ma; v had a b.ibv Jei ico 1 el c 0 1 1 o neeul cant lilurmc \ i n e r I 1 prunera paí I peu e v a c a m i 1 v .1' amb
11.lila l e s
.le I
/ / / / /
.. . I I I Ç U I K •
d'l p p s a l a . I )espi és d" un d. calls e l s m e n i b i e s de la ( oial \ an tornat
a Tall,11 i l e i M o a c s i i i
on v au ' o r n a r .1 . .mini a q u e s l , . i . ' , • cop populars nadalcsd a n e u del , nioi; 1 om < anipana subre ,. an: .. , , pana 1 S a n t a nit 1.1 c anl ,, •• , , ikls ocells la 111 he v .1 e s t a r , , 1 1 inclòs en el renerlori. ( al desta
., cur I a c t u a c i ó de la M I ! I \ ; I R I M I
M ( ampinanv. , ". ,. . 1 a Coral d e Sant C ueal va estar a c o m p a i n ada en a l e a n e s , ' . ' d e les seves interpretacions pei ,, , ' „ I o m u e s t r a de flautes Rieereare ' de I Ateneu de Sant C u-eal.
, • .• . 11I el 1 coinciuiiil a m b el d is
. s a b l e en q u e el B a r c a - M a t l i ' u l ,, , • -' , , va eol.lapsar I alencio dels sant1 1 1 cimalencs. els cants ile la eoial ..",•, ,• 1 Sant ( ueai v a n o m p l i r d e pu. .. ., 1 . , .., _ h h c I esük'sia del Monestir. •
Fotos en color en 1 hora Diapositives en 1 hora Diapositives a paper en 2 hores Venda de material fotogràfic nou i usat Reparació de tot tipus de material fotogràfic
(taller propi a la mateixa botiga) / Servei públic de fax / I ara també un nou servei: li passem les fotos de color a blanc i negre
Sta. Maria, 14 - Tel. 675 56 74 - Fax. 675 57 24 - Sant CugatAv. Catalunya, 72 - Telèfon i Fax. 580 19 53 - Cerdanyola
Les festes de Nadal ja són història
Els últims actes del Nadal de la crisi Amb la cavalcada de Reis les festes de Nadal han posat, fi al que molts s'atreveixen a dir que serà recordat durant anys com el Nadal de la crisi. Un Nadal, que malgrat tot, ha deixat als sancugatencs els mateixos records tradicionals que la resta de Nadals de sempre. Queda llunyà el dia que les llums adornaren la nostra ciutat anunciantnos les festes més tradicionals de tot l'any. Els pessebres començaren a formar-se i si la tradició es mantingués serien teòricament els . últims en desaparèixer perquè fins la Candelera, a primers de Febrer, el Betlem ha de ser a casa de tothom. Enrera queden les dotze campanades que anunciaven l'acabament de 1' any 1993 i la benvinguda a un altre any, 1994, que esperem millor per a tots. Més fresc en la memòria ha quedat la cavalcada de Reis, la nit de la il.lusió infantil, en què nens i nenes van dormir amb un ull obert, esperant trobar a l'endemà, de la mà de Melcior, Gaspar i Baltasar moltes joguines. Un Nadal que ja és història. Seria impossible recollir les imatges de totes aquestes festes, perquè són molts els moments entranyables que han anat succein des d'aquell llarg pont de la Constitució, fins al dia després de la nit de les il·lusions. Dins de 340 dies tornarà a ser Nadal. Queda per devant un any ben carregat d'esperances i també d'inquietuds.
Premis del concurs de pessebres de l'Ateneu Santcugatenc En el transcurs de la festa organitzada per l'Ateneu Santcugatenc, celebrada el passat dissabte, es va fer entrega dels guardons corresponents a l'últim concurs de pessebres a domicili. L'acte es va complementar
ELS 4 CANTONS
5
La recessió modera aquest any la pujada dels preus Els Ferrocarrils de la Generalitat aproven un 4,5 % d'augment mitjà de les seves tarifes
Anna Cabassa
Els joves de la parròquia van tornar a repetir l'èxit d'altres anys amb la representació dels Pastorets de Folc i Torras a la sala de la Unió amb l'actuació de la Coral Serra d'Or que oferí un concert de nadales i cançons populars catalanes. Els guanyadors van ser els germans Asensio per la categoria infantil, els germans Ferri per la de juvenil, Joaquim Felez pels populars, Jaume Lubienez per l'artística i Marta Campmany per la categoria alegòrica. Fora de concurs es va més va cridar l'atenció va ser la poder contemplar una mostra de reproducció del Monestir feta pessebres entre els quals el que tota amb suro pel Sr. Pahisa. •
TOTAL
L'inici d'un nou any coincideix habitualment amb una pujada dels preus de serveis com la llum, l'aigua, els transports, etc. Enguany, els increments que ja es coneixen estan per sota de la mitjana d'altres anys. La recessió econòmica que pateix el país s'ha traduït en una moderació en la pujada dels preus que seran vigents tot aquest any 1994. Els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya van aprovar per aquest any un increment mitjà d'un 4,5 per cent en les tarifes urbanes, que ja s'apliquen des del passat 5 de gener. L'augment afecta sobretot als usuaris d'abonaments anuals o mensuals que han pujat entre un 9 i un 10 per cent.
La llum puja un 3,5% FECSA, segons publica el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) del passat 5 de gener, augmentarà les tarifes a nivell domèstic en un 3,5 per cent, situant-se a un punt per sota de la mitjana d'anys anteriors que anava d'un 4 a un 4,5 per
É Griful V
cent. Per al sector industrial la pujada de la llum serà d'un 2,5 per cent. Segons va declarar al nostre periòdic Manel Herreros, Delegat Comercial al Vallès Occidental de la companyia, la crisi econòmica ha estat el principal motiu d'aquest augment menor en les tarifes elèctriques. Els preus els marca anualment el Ministeri d'Energia i Indústria del govern central. Pel que fa als rebuts del gas i l'aigua, les respectives companyies Catalana de Gas i SAUR estan esperant una pujada que va marcada per l'administració. L'empresa que gestiona el subministrament del gas no ha modificat les tarifes des del mes de novembre de l'any 1991. Miquel Dalmau, director de relacions externes de la companyia, va dir que "aquest any es preveu que el Consell de Ministres aprovi una pujada després de tant temps amb els mateixos preus". SAUR espera també l'augment anual que marca, en aquest cas, la Generalitat i que l'any passat va ser d'un 20 per
cent. •
ESTACIÓ DE SERVEI Ctra. Gràcia a Manresa, km. 14,800
»—^M_ A
Botigues d'accessoris
SÚPER PREMIER 98 SENSE PLOM GAS-OIL A SENSE OLOR
SERVEI
••ai--
SANT CUGAT AL DIA
DIVENDRES, 14 GENER 1994
CANVI D'OLIS I DE PNEUMÀTICS
DE GAS-OIL A
DOMICILI ESTACIÓ DE SERVEI
:
::011'QRATWT A LES RODALIES A PARTIR DE 400 LITRES;.' ;:
49
99
Ctra Cerdanyola, km. 4,900
Llenya i carbó
6
OPINIÓ
ELS 4 CANTONS
DIVENDRES, 14 GENER 1994
La crisi: Un invent contemporani? Ferran Mastarell i l'uhlhdl d In revisin L'Avenç, eh an\.\ 70
H
om comença a tenir-ne els nassos plens d'aquest assumpte. Tothom en parla; s'ha convertit en el punt de referència necessari enfront de qualsevol perspectiva de futur: "Sí. això podria ser així, però la crisi..., d'acord, m'agradaria fer això i això altre, però la crisi..." Sí, la crisi és la condició immutable de qualsevol futur. Què s'esmenta, però quan s'anomena "la crisi"'.' Només realitats indiscutibles com la manca de treball i l'escassetat de matèries primeres'.' Hom pensa que, almenys, dues coses més: la crisi és el terme que defineix una mena d'estat d'excepció permanent, condicionador de qualsevol expectativa: la crisi és la paraula-clau d'un discurs profundament conservador que està fent-se. sense explicitar-ho, sobre la realitat social i política. I I podeí polític s'hi troba a gust, cada cop mes a gust. enmig mateix de la crisi. La crisi és la taula de salvació enfront de Iota crítica, es el paranv màgic justificador de l'escassa imaginació i és la causa última que impedeix canviar les coses. A poc a poL la crisi s'cslà imposant com una mena de sohrenaluralital. arribada ningú no sap massa be d'on. però perfectament instal·lada entre nosaltres. Però. de fel. què lé de peculiar la crisi d'ara'.' llom pol adonar-se que al llarg de la historia mai no ha deixat d'ha\cr-n'hi de crisi. En el mon antic i medieval n'hi havia sovint, i ben dures, per ceri: una mala collim, una gelada. una invasió, una nova malaltia podien produir-la, i de fet la produïen amb certa continuïtat. llom no coneix prou les mentalitats d'aquells temps per matisar quina ha-
via de ser la sensació dels infortunats. Els investigadors ens precisen, però, que la mentalitat medieval tan fàcilment atribuïa les ventures a Déu o als sants, com podia enfadar-se molt, si. malgrat les pregàries, aquests permetien les desgràcies. Més d'una imatge de sant va rebre garrotades per no complir les demandes que, de bones maneres, li havien estat pregades. Hom pensa, doncs, que més aviat la crisi s'interpretava com un
"'—TIÍB
^^gG*
l.a crisi era. doncs, una cosa parcial, concreta, delimitada. Des que s'inaugurà l'era del capitalisme i fins al 1970 els estudiosos han arribat a precisar-ne almenys 13 de crisis econòmiques d'una certa envergadura, i un nombre incomptable des d'un punt de vista polític i social. Abans, doncs, la crisi era una cosa concreta, ara no. ara és una mena de cosa mastodòntica. indefinida, global i fins i tot terrorífica. Abans dels temps
r
o^^fti,;
Jíílíj imití estat transitori, com un moment dolent que no podia durar. De fel. la paraula crisi, tal com es defineix al diccionari, fa referència a una situació dolenta o difícil, però, així) sí, circumstancial. Sigui una pertorbació de l'activitat econòmica, sigui un període de transició entre dos governs o dues formes de govern, sigui el conflicte bèl·lic entre nacions, sigui una situació adversa de tipus personal, la crisi es una situació que ha d'acabar se.
moderns, qui conformava l'existència de la gent eren les realitats de la vida material i la por al càstig etern. Ara. a mes de realitats de tipus polític i econòmic concret, com la manca de matèries primeres i l'atur, un nou déu, anomenat crisi, neguiteja la quotidianeïtat fins a fer sentir a les galtes de cada ciutadà l'escalfor de les renovades calderes de l'infern. Només faltaria que a més a més les caldres funcionessin amb petroli.
Dos segles enrera els il·lustrats varen creure que donaven un cop mortal a les concepcions primàries sobre la societat i la naturalesa. Els sants i els déus sembla que quedaren només gravats al calendari. Els positivistes del XIX cregueren establir una relació correcta entre progrés científic i sentit comú que podria estalviar infortunis o decidir regles coherents de progrés. Als homes de la dècada del 1970 els haurà correspost d'introduir el déu totpoderós de la crisi total. Hom pensa que la crisi no és més que un invent del poder. Existeixen crisis concretes en l'economia i la societat, però no la crisi que ho arrossega tot. No fa gaires setmanes. una declaració d'una comissió d'experts de les Nacions Unides vaticinava que no cal pensar de cap manera que l'any 2000 serà un moment necessàriament nefast des del punt de vista de l'energia. Hi ha prou reserves i prou coneixements tècnics com per fer-hi front sense espants. Per a aquesta comissió el problema actual de l'energia és bàsicament un problema de política internacional, de conflicte d'interessos entre els diferents estats i blocs. Hom s'esgarrifa quan s'adona amb quina facilitat les estructures de poder dels diferents països del món adapten aquesta problemàtica internacional a llurs necessitats de política interna: mentre hi hagi el monstre de la crisi planejant per damunt dels caps dels ciutadans res no necessitarà una explicació massa detallada. Amb aquest assumpte caldria imposar un criteri que podria ser d'utilitat: impedir o rebutjar qualsevol explicació sobre la realitat que contingui la paraula crisi com a referència final, com a condició última. •
Armas que disparan por la culata Franeisco J . Marqués
Dctt'ctivc l'rivado
U
ltimamente han abundado noticias. que por insistentes y negativas. no han hecho mas que desprestigiar una prot'esión que hasta ahora había estado, también debò aclararlo. excesivamente mitificada: la labor que desarrollan espías. deteetives privados. agentes secretos. y todas esas lóhregas v enigmàticas profesiones que. por sus secretas activ idades. no consiguen salir del obscurantismo. En primer lugar. \ refiriéndome al ya eonoeido como Caso Cíodó, quisiera puntuali/ar que las intervenciones telefónicas solamente las puede autori/ar un Jue/, v ni siquiera éste de modo arbitrario. sinó poseyendo indicios suficientes que permitan posteriormente esclarecer algun delito. Por lo tanto. independientemente de la prot'esión que desarrolle, todo aquel que intervenga ilegalmente un telefono o cualquier otro medio de comunicación privado. cometé un delito. y es por lo tanto un delincuente. No es solo un espia, un detective o un cartero. Ade-
mas, abundando en las noticias que han sido publicadas en estos días. los presuntos delincuentes, ni siquiera eran ya agentes en activo del CESID. sinó que hacía tiempo que habían abandonado este Centro, también eonoeido como "La Casa". Cierto es que estàs personas podrían haber utilizado los conocimientos técnicos de que se impregnaron en sus aiïos de ejercicio como espías, para ahora cometer un delito però, ésto se lo puedo asegurar. no hace falta estar aiïos en el CES1I) para saber cómo intervenir una línea telefònica. Sin ir mas lejos. cuando mas en auge estaba la noticia, en un programa informativo de Televisión. dos ex-auxiliares de detective explicaron lo simple de semejante tarea. Por otro lado. con la intención de dar algo màs de lu/ a las noticias que han aparecido en todos los medios de comunicación. debò aclarar que,.aúnque sombrías y desconocidas, las profesiones relacionadas con la Seguridad y con la Investigación. vienen reguladas por varias Ordenes Ministeriales y Leyes. La última, la de Seguridad Pri-
vadadel 30 de Juliode 1992. Hn esta. ya en su Articulo 1", Apartado 2. especifica que las actividades relacionadas con la Seguridad Privada solo las pueden desarrollar las empresas que se mencionat! en esta Ley. Y tengan por seguro que en ninguno de sus artículos se citan las empresas de Produeción de Vídeo, Asesoría y Consulting de Imagen o Venta de Dereehos de cine, empresas éstas que gestionaba uno de los detenidos. También en esta Ley se determina que las F.mpresas de Seguridad se dedicaran únicamente a la vigilància de hienes, establecimientos. protección de personas, instalación de sistemas de seguridad.... y los detecti vos privados se encargaràn de obtener informaciones sobre personas a petición de parte legítima de la investigación de delitós privados, o de la vigilància en hoteles, ferias, exposiciones... Ninguno de los dos, empresas de seguridad o deteetives privados, pueden prestar servicios que sean propios del otro y, por supuesto. ninguna persona, física o jurídica, ajena a estàs profesiones, puede desempenar las actividades
que se detallan en esta Ley de Seguridad Privada como propias de aquellas empresas. Con estos datos legales. y quizà demasiado técnicos, no intento otra cosa que informar a los lectores desde esta mi humilde colaboración, para prevenirlos contra posibles intrusos que lamentablemente, y como en casi todas las profesiones, también abundan en la nuestra. Sepan que, tanto empresas de seguridad como deteetives privados, tienen que estar autorizados con un número de licencia por el Ministerio del Interior, y así estar registrados en la Unidad de Seguridad Privada de la Dirección General de la Policia. Si no estan legalmente autorizados y se pasean silenciosa y plàcidamente por los abruptos terrenos de la ilegalidad. pueden, una vez dentro, cometer igual mente otros actos ilegales o delictivos, y el arma que en un principio adquirió para reforzar su seguridad, puede acabar siendo el arma que finalmente se vuelva contra usted, y le apunte, y le chatajee y lo venda y le amenace. "Trabaja en impedir delitós para no necesitar castigos" •
OPINIÓ
DIVENDRES, 14 GENER 1994
EDITORIAL Massa gent a administrar-nos m ^esprés de les reivindicam mcions del 15 per cent que JL*^ les comunitats autònomes han conegut, ara sembla que toca el torn als ajuntaments demanar també part d'aquesta recaptació d' impostos. Aquests han situat les seves demandes en un 5 per cent sobre l'IRPF. Sense ser excessiva, hom la considera una part prou important com per ajudar a mantenir els sentis als ciutadans, sense que els consistoris hagin de suportar deutes com els que arrosseguen la majoria d'ells. A molts se 'Is fa difícil tirar endavant amb l'endeutament que porten al damunt. En coneixem algun que gairebé es pot dir que va escanyat.
cada vegada més contraris a seguir mantenint una administració, en general, tan costosa. Cal veure i analitzar si moltes gestions municipals han estat en correcta correlació amb la pròpia capacitat de generar recursos. Si no han deixat créixer excessivament els seus organigrames en els últims anys, o si altres fets els han ocasionant despeses en cascada difícils d'aturar. Potser de manera indirecta s'han vist arrossegades a trobar-se en tal difícil situació, fets tots ells que han portat a molts ajuntaments a estar en una suspensió de pagaments tècnica, que si bé no es produirà, no es pot deixar de reconèixer.
Tot i així sembla com si el que reclamen els ajuntaments no fos prou just, i algú posa en dubte la tasca que fan, de ser un ajut imprescindible per a completar i alleugerir l'espessa i tecnòcrata maquinària que mou el Govern. Tasques que són pròpies d'altres administracions són suplides per molts consistoris. Aquestes tapen moltes mancances que les administracions centrals són incapaces de omplir per si soles. Són demandes, les dels ajuntaments, que en bona part neixen del sentiment de disconformitat dels mateixos contribuents, els quals es mostren
Potser s'està arribant a un punt en què el ciutadà vol que se l'administri menys, i una bona manera de fer-ho, fóra començant per administrar-lo des del seu propi ajuntament, si més no al que ell paga directament. O bé que una part d'aquesta aportació en impostos es gasti garantidament prop de l'entorn geogràfic on ell viu. Aquesta és una justa reivindicació que els ajuntaments han de continuar defensant perquè l'administració del ciutadà sigui menys administrada i no tan costosa.
ELS 4 CANTONS 7
El martiri de la incògnita dels tres o quatre vagons Oriol Oliver S s un dia feiner qualsevol que em trobo a l'andana de l'estació de Provença esperant el tren de les dues i vint minuts de la tarda, dels Ferrocarrils Catalans de la Generalitat que va cap a Bellaterra i Sabadell. Manquen exactament cinc minuts per 1"arribada del tren i l'andana comença a ompir-se de gent, diferents tipus de persones, tot i que la majoria són estudiants que van a la Universitat Autònoma i treballadors que han acabat la seva jornada laboral i van a dinar a casa seva. És el moment en què els més llestos o experimentats prenen posicions per tal de poder ser dels primers en entrar al tren i, així, tenir alguna possibilitat de seure o. si més no, de situar-se en un lloc estratègic que els permeti no morir asfixiats o esclafats entre la multitud. Tan sols manquen dos minuts perquè el tren surti de l'estació de Catalunya, i la pregunta que tots ens fem és sempre la mateixa, avui el tren vindrà amb 3 o 4 vagons? Pot semblar que es tracta d'una pregunta tonta i absurda, però puc confirmar que és una incògnita prou important per a la integritat física de tots els que ens trobem allà. Ha arribat el moment clau, perquè el plafó lluminós anuncia l'arribada del tren. Aleshores, les empentes i cops comencen a proli-
E
ferar per tot arreu. En aquest instant, hi ha tres coses que tots hem de tenir presents: la primera és desitjar de tot cor que els teus càlculs no hagin estat erronis i la porta s'obri allà on tu has decidit col.locar-te. La segona és vigilar les persones que t'envolten, ja que si no ho fas, potser seuràs, però sense la cartera que portes a la butxaca de darrera els pantalons. I la tercera, i més important, resar amb totes les teves forces que el tren vingui amb 4 vagons, perquè si no és així, tota la preparació tan estudiada que s'ha portat a terme no haurà servit de res, ja que ben segur que el tren ja vindrà ple. Doncs bé, aquesta situació que pot semblar increïble, es repeteix dia darrera dia. i els que ens hi trobem habitualment, sempre tenim la mateixa incògnita, cosa que significa que el tren no té mai el mateix nombre de vagons. I això és inadmissible, ja que per a les ments pensants que han de decidir aquesta senzilla qüestió numèrica, no pot ser gaire difícil endevinar quines són les hores puntes en què pot pujar més gent als trens. Per cert, oblidava fer un darrer i breu comentari. Si alguna vegada vols agafar el tren de dos quarts de deu del matí, que és una hora on la majoria de gent ja és als seus llocs de treball, et trobaràs que aquest tren porta 4 vagons i gairebé tots van buits. Sembla, i només ho sembla, que a vegades les coses es facin amb els peus. •
Vostè què opina... Vostè aprofita les rebaixes del gener?
Maria Torres
Àngel Santana
Emilio Briattore
Fatima Miguel
Mestressa de casa
Mecànic dentista
Carlos Martín Muelas
Empresari restaurador
Mestressa de casa
Segon encarregat de Caprabo
Sí, algunes vegades. Ara mateix estic buscant una cosa i no la trobo. Normalment, hi compro coses per a les meves nenes, anoracs, pantalons, vestits, coses com aquestes. Aprofitar les rebaixes pot resultar molt interessant si vas un xic curt de "calés".
No. <^Es que hay? Realmente es un tema que no me interesa nada. No creo en las rebajas y los descuentos. Eso siempre me ha hecho pensar que si hay una diferencia de preciós en 24 horas es porqué alguien se esta ganando muy bien la vida.
No. Bueno, a veces me compro alguna cosa, un jersey que me haga falta, però en general no. Siempre en rebajas hay un montón de apretones y no creo que se compre con la misma calidad que cuando compras fuera de esas temporadas de descuento tan especiales.
Pues sí que suelo aprovecharlas, para comprar cosas que no he podido comprar antes, y que estan ahora mas baratas. Sobre todo ropa, y cosas para la casa. Las Rebajas resultan muy interesantes en la difícil cuesta de Enero... y la de Febrero y la de Marzo y la de Abril...
Sí las aprovecho. Suelo comprar ropa, que es de lo que hay mas oferta. Normalmente las rebajas yo las considero solo vàlidas a nivel de ropa para vestir, las diferencias son muy importantes y vale la pena comprar en esta època.
8
ELS 4 CANTONS
OPINIÓ
Estacionament limitat, o limitar la ciutat
DIVENDRES. 14 GENER 1994
- La Primmirada L'home de Marlboro Fina Pérez
Alfons P e r o n a :\<lvi>Ctll
D
A
E
s molt freqüent el debat i la polèmica a l'entoni dels estacionaments limitats als carrers amb pagament de t a \ a , es a dir. les "/ones blaves", que els ajuntaments ens sotmeten als automobilistes. I n cl nostre municipi en tenim diverses d'aquestes /ones. que com en tots llocs, creixen com \irus difícil de controlar. No es pot discutir la legalitat d'aquestes /ones. ja que els ajuntaments. que som tots. tenen la titularitat dels carrers i han de realit/ar Ics accions necessàries per a la seva correcta ordenació. Però es necessari que la /ona blava s'implanti segons uns criteris que facin realitzable uns objectius pels quals es varen inventar aquestes /ones. Amb aquest tipus d'estacionament s'intenta millorar el trànsit i evitar l ' e s t a c i o n a m e n t li.legal en /ones saturades de vehicles privats. Amb el pagament d ' u n a quantitat s'ha d'evitar l'ús indiscriminat del vehicle piival i afavorir, si n'hi ha. el transport públic i. també, la salut publica, ja que en una població com la nostra, es millor caminar o anar en bicicleta, s'ha d'intentar penalit/ai l'estacionament de llarga durada i evitar que els carrers siguin cementiris de cotxes. .Aconseguir a q u e s t s o b j e c t i u s leones i deixar contents a tots no és feina fàcil, per això s'ha de realit/ar una anàlisi tècnica de la /ona i valorar un seguit de paràmetres, com són: l a /ona a implantar l'estacionament limitat ha de tenir un alt índex d'us terciari. I no ha d'existir un dèficit d'aparcament residencial. S ' h a n de d o n a r alts í n d e x s d'estacionament il.legal, com poden ser la doble fila. estacionar a les voleies i pas de v íanants.
El C ò m i c
- L'estacionament limitat pugui ser un impuls a Ics activitats terciàries i comercials. Lis objectius i criteris descrits tenen un límit i possiblement a Sant Cugat estem en el límit, ja que amb altes densitats de motorit/acio i afavorir l'ús del cotxe en cK centres històrics i a m b carrers congestió nats poden deshumanit/ar les ciutats. Es en aquest moment quan es fa necessari un canvi de política i cultura de l'automòbil que entre tots hem de fer. Ls necessari realit/ar noves infrastructures, carrers i aparcaments que descongestionin els carrers cèntrics. permetre tma major convivència, facilitar l'estacionament dels residents i racionalitzar, no prohibir. l'ús del vehicle privat. Lis estacionaments limitats i de pagament s'han de frenar, ja que seran un apetitós ingrés municipal.
del que després resultarà difícil desprendre-se'n. L'impuls dels usos comercials de la nostra població no es milloren ni s ' e m p o b r e i x e n a m b una zona blava, i exemples en tenim en la zona pealonal de la nostra població que és el lloc modèlic d'humanització i convivència. Seria desitjable que llocs i zones així s'anessin ampliant. com passa en moltes ciutats europees, i dedicarem els nostres esforços per a conservar una ciutat que pugui caure en mans del soroll. la població ambiental i el " c a o s " circulatori. La feina dels municipis és més dura, llarga i costosa en la reeducació i la informació, que en la pura repressió, però a la llarga tots hi sortirem guanyant i deixarem una bona herència als nostres fills: un Sant Cugat més humanitzat. •
es dels anys 20 fins als 50. la casa nord-amencana Philip Morris venia amb el nom de Marlboro unes cigarretes destinades, sí senyora, al consum femení. Aleshores, l'any l l )54, es produí el canvi d'imatge. De resultes d'una agressiva companya publicitària sense precedents, el tabac ros de la capseta blanca i vermella es transformà en cosa d ' h o m e s . L'èxit va ser immens. de manera que quan jo feia la carrera a Califòrnia aquesta campanya es donava com a e x e m p l e p a r a d i g m à t i c de la força d'impacte de la publicitat. ("om sap tothom que es fixa una mica en les formes que revesteix avui dia la cultura universal, el portaveu d'aquesta mercaderia d'ara endavant haronívola era. en realitat, un cavaller de poques paralues; a dir la veritat exacta, no sé si mai arribà a pronunciar-ne cap. Sempre se'l veia cavalcant per la cresta d'alguns contraforts de les terres verges de l'Oest americà, envoltat d'algun ramat de vedells, o bé cap al tard. a la intempèrie, vora el foc i amb el corser prop seu, ambdós cansats però contents. Al Marlboro Man, no li calien paraules, tot ho deia amb la mirada: "Noi, ja ho veus, aquí com sempre. Sort de les cigarretes.. ." No fa gaire que el Marlboro Man va morir d'un càncer de pulmó. Ondia. I doncs. que se l'empassava de debò tot aquell fum? () sigui, el producte és de fiar: autèntic tabac amb també autèntiques conseqüències. L'altre dia vaig anar al cine, i vet aquí que abans de la pel·lícula surt als paisatges de sempre un altre Marlboro Man. És a dir. un de nou, bastant més jove, i amb els pulmons encara bons per millor assaborir la vida autèntica. Dels p e r s o n a t g e s m é s d e s t a c a t s de la nostra civilització, n'han sortit sovint més d'un sol exemplar. No sé quants Tar/.an, Robin Hood, Frankenstein... Sempre és un honor conèixer-los. 1 si el nou Marlboro Man hagués estat realment allà, vull dir que si no hagués estat una simple imatge de pantalla, l'hauria felicitat. Li hauria dit: —Per molts anys!— A foc molt lent, com sembla que ell ho vuleui. •
DIVENDRES, 14 GENER 1994
OPINIÓ
ELS 4 CANTONS
9
"Petita Crònica9) Jordi Menéndez
F
a uns dies vaig assistir, a Manresa, a una Convenció sobre "Catalanisme i Federalisme" organitzada pel Partit dels Socialistes de Catalunya. Em va interessar molt la dissertació d'en Joan Majó, que fou alcalde de Mataró i ministre d'Indústria, i que avui s'està a Brusel.les, a la Comissió Europea, on és alt funcionari de la Comunitat. Doncs, l'amic Majó, amb la perspectiva que ben segur li dóna la llunyania de la seva actual responsabilitat i la proximitat de la seva sòlida ex-
I en tercer lloc, una baixa taxa de formació, conseqüència com és obvi de les poques oportunitats educatives que tingué en la seva joventut la major part de la població activa catalana. Però també alerta en Majó- per un cert dèficit en la formació de les noves generacions que reben encara una educació amb escàs contingut tecnològic i amb poques possibilitats de reciclatge professional i formació contínua dels joves -i no tant jovesocupats o actius laboralment.
r
i
ALT E M P O R D À
\
I bé. Com ho hem de fer per a situar-nos en el bell mig
Entre el melic nacionalista i la crisi econòmica periència, ens va parlar de catalanisme. Però per fer-ho va parlar de política econòmica. Explicà que el nostre país -Catalunya- té una estructura econòmica basada en tres característiques que s'han construït al llarg dels anys: el seu teixit productiu és fonamentaalment industrial (i d'indústries de transformació, no de matèries primeres), és una economia oberta (bén disposada per a l'exportació i per a V importació) i, tant pel que fa a les entrades com a les sortides, és una economia depenent. Del seu discurs-reflexió a l'entorn d'aquests trets de l ' e c o n o m i a catalana en desprèn un diagnòstic precís que permet identificar els principals problemes de fons. En primer lloc, una baixa taxa de formació de capital. La debilitat del sector financer català ha estat crònica i els intents de crear forts instruments per a actuar en aquest mercat mai no han reeixit, per la qual cosa el teixit productiu català ha necessitat el capital exterior. En segon lloc, una baixa tecnologia punta. En contra del que pugui semblar, Catalunya no és avui l'avantguarda tecnològica d'Espanya. Explica en Majó que la participació catalana en projectes d ' i n n o v a c i ó tecnològica finançats per la Comunitat Europea és proporcionalment baixa en comparació amb l'esforç realitzat per les emprese i les administracions basques o valencianes.
d'una Europa sotmesa a una forta pressió derivada de l'acceleració de la revolució tecnològica i de l'augment de la globalització de l'economia?, es pregunta. La seva opinió és que ens cal "una programació estratègica en el marc del lliure canvi", que ha de tenir en compte els següents aspectes de l'actual quadre econòmic: a) L'obertura dels mercats a la lliure competència mundial aconsella que els llocs de treball no qualificat existents en els països en desenvolupament existeixin en termes retributius. Davant d'això, la solució no pot ésser la simple reducció dels salaris als nostres països, solució injusta que genera pobresa i sobreexplotació, com s'ha vist als EEUU de Reagan. Tampoc pot ser, però, el manteniment de l'actual situació, ignorant les dificultats com si no ens afectessin. Això genera més atur. El que cal és afegir més valor als productes que produïm. Vol dir que ens cal produir amb t e c n o l o g i e s més modernes, amb més eficàcia.
d) El coll de l'ampolla del nostre creixement és el sistema educatiu, entès aquest d'una forma global i no circumscrit a les etapes educatives clàssiques. Opina que malgrat l'important esforç realitzat durant aquesta dècada, els recursos públics i privats destinats al sistema de formació són ridículs i insuficients. Creu que les infraestructures de generació del coneixement -fent esment de la recerca bàsica i aplicada- són molt febles i amb molt poca implicació dels sectors empreserials.
b) La incorporació de la intel·ligència ha canviat les bases de la competitivitat. Els sectors d'activitat que no aposten per la t e c n o l o g i a cauen en l'obsolescència. I cal dir, contra els recels antiquats a la modernització del nostre teixit productiu, que a q u e s t a no c o m p o r t a necessàriament la disminució del volum total de treball. Provoca la modificació de la qualitat del treball. Per això és clau la formació que generi el país.
e) El creixement del PIB ja no és garantia de creació de llocs de treball. I això -afirma amb contundència- demana accions en el camp social i cultural. No es tracta només de realitzar una política de creixement, sinó també un esforç de redistribució de les relacions entre treball i renda. Menys hores de treball individual però més eficàcia. Cal que ens preparem culturalment per a repartir i flexibilitzar el treball.
c) El nivell de vida d'un país depèn d'allò que pugui aportar a la producció mundial en termes de valor afegit.
f) Cal tenir una visió més ampla de les relacions econòmiques. Si ara els beneficiaris del millor nivell de vida de tot el món som uns 800 milions de persones, el que s'albira a l'horitzó és l'extensió d'aquest benestar a un nombre de persones no inferior al doble. És a dir, a les societats asiàtiques i americanes que malden per a sortir del sotsdesenvolupament. I axiò no serà possible sense renúncies importants per part de les nostres societats opulentes: 1.600 milions de persones amb els nostres actuals nivells de consum produirien una pressió isuportable per al planeta, pel que fa a la despesa energètica, al consum de rcursos naturals o a la producció de recursos de tota mena. La nostra societat ha de preparar-se per a la introducció de canvis radicals en l'actual sistema de consum i creixement. I tot això, quina relació té amb el "debat nacional" tant present en la nostra vida política? Doncs a mi m'ha servit per a confirmar una convicció: que el principal problema de Catalunya no és el debat obsessiu sobre el nostre auto
govern, les competències no reconegudes, els greuges de l'inefable enemic exterior o el culte a les nostres essències ben fonamentades en una història interpretada a la carta. Quan deixarem de parlar dels nostres drets nacionals per ocupar-nos dels nostres problemes nacionals? Els actuals responsables del Govern de la Generalitat no haurien de continuar mirant-se el melic a la recerca de noves formes per a defensar la nostra identitat. La millor manera de defensar allò que som i allò que volem ser com a societat moderna és encarar amb coratge els problemes reals del país. Fent el que fan els governants normals: governant, prenent decisions, actuant en la política industrial o en la política educativa, en el medi ambient o en l ' a g r i c u l t u r a , en el c a m p dels serveis públics o en la vivenda o... La retòrica a què estem acostumats en a q u e s t p a í s s e r v e i x , de moment, per a conservar un electorat. Però dubto q u e s e r v e i x i per a fer avançar Catalunya. •
10
OPINIÓ
ELS 4 CANTONS
D I V E N D R E S . 14 G E N E R 1 9 9 4
1
CARTES DELS LECTORS
Ca cooamn^ta
I I
11 DECKNER
l i:*£-_ t
S i g n a ,'l e i K u n a ' i català s j n : Me, A p;:i::: il ..qaisl ,.i:\ Sarl V.a'a (H'IICI.2 ;-.:'
Incorreccions i desinformació lih orrcccioils i de·'intormui io ln l'article :lc \l. Sani w/>/v cl Mil·lenari ,lc San! ( 'n^ar Sr. I )I rector. Volem fer c o n s t a r la n o s Ira p e r p l e x i t a t en llegir l'avli c l e q u e . cl di v e n d r e s I 7 d e d e s e m b r e . \ a sortir p u b l i c a t a b i s d ('antons' " S a n t ( ' u g u l te mos de mil a n \ s d ' h i s t o r i a " . i L'SLI M per
\ 1 . Sani.
I . ' a r t i c u l i s t a c r i t i c a un al Iiv article q u e l a m b e p a r l a v a del mil·lenari de la p a r r ò q u i a de S a n i ( ' u g a l . I q u e v a ser publicat la poc a I .a Vanrauai dia. tol dient: "I a \ a i i g u a r d i u es un iliari m a s s a seriós per a p u h l i e a r un c ú m u l il e r r o r s d' i n l o r m a c i o " . l ' e m r c s u l i a 111iv I a r t i c l e de I a Y a n g u a i d i a no te e r r o r s d ' i n l o r m a c i o i. en c a r n i. l'article publicat a l'.K 4 C a n t o n s si que n ' c s i a pic. 1 .'articulista s a p . Uns i iot. on \ i\ ien els oficials r o m a n s d'alta. L ' i a d u a c n >. I clic a l a t s ' p e r q u è deu ser l ' u n i c a p e r s o na q u e h o sap. Aquesta m \ en li\ a o e x c e s s i v a i m a g i n a c i ó . la veient l a m b e p r e s e n t q u a n
ens parla de les relacions al llarg de l'edat mitjana entre el m o n e s t i r i la p a r r ò q u i a , o quan ens parla del perquè entra en d e c a d è n c i a la parròquia. Abans de parlar sobre un lema. \al la pena mlorniar-se adientment. D'aquesta manera ens e\ itaríem que. tot intentant rectificar les errades d'un escrit, encara s'en publiquin més. la qual cosa només pot t'er que confondre el lee tor. Montserrat Runibau (ieniina l o |
Gausac Sr. Director. S e m p r e m ' h a s o r p r è s la d e n o m i n a c i ó , aparent ment o c c i t a n a , (i A l ' S A C . per a una \ all de la Serra de Coll scrola. Podria ser un patronímic. o bé procedir d'algú que vingués del lloc de (ïausuc. a la Vall d'Aran, però tractantse d ' u n a d e n o m i n a c i ó anliquissima. no semblen explicacions versemblants. Algun historiador local, o algun filòleg, em podria respondre aquesta qüestió'.' M . Ribalta
a q i . e s : \\:.{- li·l 'in M l i í l ó n l Y n . . i \ : . l.a 11"*. J l .
Pobrecito Mario Conde, que pena que me da Sr Director Le remito la presenle caria con ruego de publicación en su seceión cartas al director, con mi agradecimientó de antemano por su puhlicación. l.a verd ad es que desde el pasado dia 2S de Dicienihre. i dia de los santos inocentes). me eneuentro desasogadu. Conio poco. duermo mal. s enciina lengo unos lerribles remordimientos de conciencia. Y la culpa de todo la hene el Sr MaIÍO Conde. No puedo ni imaginar. donde vivira a partir de ahora. a qué va a dedicar<e el pobre, si desde que ocupo la direccion de Banesto, hacc seis iiiins solo ha sabidu. mandar v ademas mal. Me preocupa su porvenir, su família. lo cerea110 que esta a s u l n r hamhre, privaciones, y todo un monión
Les cartes destinades a aquesta secció han de tenir una extensió màxima de trenta Unies i han de dur prou dades per a poder identificar i localitza'' l'autor nom complet, adreça, telèfon i DNI En tot cas et periòdic Els 4 Cantons es reserva el dret de publicar-les, senceres o bé resumides. Adreceu les vostres cartes a: fíbla. del Celler, 91-08190 Sant Cugat
de eosas que el Si Conde tendra que suportar ahora. que todo ha lerniinado. ahora que va no domina ullo de los siete guindes bancos de nuestro país. Y creamne si les aseguro. que su t'uiuro me quila el sueno. l'urque ahora que todo ha lerniinado. ahora que va no podrà usar brillanlina para su pelo negro. como no sea de la barata. me pregunlo compunguido. ,'Tendra que venderse el vate de 2..s(l(i millones de pesetas para subsistir' Otal ve/ la terrible necesidad le obligarà a despreiulersc de min de los dos aviones partieulares con dos habuaciones. Sauna. Spa v tres cuartos de haiïo que posee'.' l'al ve/, vera como se malvende alguna de siis |'inca>. en los alrcdedores de Madrid por 2 o 2*000 millones de nada'.' Pobrecito Mario Conde
'.'2 . raa,: pe: .'"inenuir cl ''4 l'r.; vagi que -..•sua ri:is ik' ii'.il'ins ce \ S H : : O c"i -4 baies. I :i.: s a n i .:ae :vo'i [ v - s p e:i:en: desaràna-.. cl l'inr eiòpres.u a'. n n k a a 2aclc..:l ty i i i r i c aae i'- me* uiiacs. :;•-.: qi,a n i l ó de tral\.liaili'is. : rutcs'an • ^ qi.cicin paí j.ie'e.vi' qi;c pcssiiii^i ic ii c c s c n i L a c r ' I'. 2 : ,!l < Í C l l ' :\ I.1 si -.1:111: "li' 'In si li .1
nuí'., i's ..•:l·.a:r:a n : i.:i .i::x pml aeare üe la ii's'.uri,. i c i c : : na ivsli'c :i.i> 1:1 Tai: r""hlin a as soupr. al n.cc \. o : a' 'ni's :':.• se si csi''.
aaa 1 L'SÍ a ç.ic s: -c ,lc qi a r
ai:.
L:I 'au qi...>: ara
aania. e* qi:c L! 2^ .:•• ( i e n " daqires i.la 1-. s.iaa, laa a.icilarj isacl.'.na'ii aa,:l. .Li'ir- rm'; sL'raisaa a 1: ..i.a l'i iaiai ^..rv :s .'i·i'Miaa:!-. J.ilile S.IL ,a: .:cla .aa i n i M t a a l L-."1 ; J I - : sor\ci\i raaineil i!a ras
~. ,-K T.ai.~ .i.itil-as
Ls cm'l l'Ten .oinlair.. \- L. '..••_•.:. I. pvaai'l. i|i.a LII: I..1L; qi.a Iaia ais na.ís a a l a ' - a s "La.iiiïL'n: iiHiispaiisahiLS \:e i|ua ia: .a \ eTj a.'i'.a "J aal 2 : i!a (iei'ei
l'a" qi.a pLiaie 11 l a n s
l i l a - a s t!a liaha ! ' l'a:' ;.,.-.• . \ ; M : l . \ r a :'.:h dur.ir; aa üi..'.' la pra.pa-:" .!c (,er.T c~ Sur.l ML". il:.i al .sis'.i.a.jr ( ..i..h: qi.c al laraii- L]i.a I., al i.\.. 1~ ej (lerei as a oi.e i l n ' i n a a.r.ar la re'M .'••• :hla 1 uaiMai ,:-'"ies a.ii
l i i e n ! ! , d Alll,..!a- L'S s
rei:: lalel a'•„•.l'\A:ce.
2" ne ( i i ' i c niaiq.i: e '.e'i'j's JL r.: i'.ua
Roten M.
:e'i'ps inelee-iileaie. la pi'ii'k. al s u , : . e curs de. -,-i,i-'s si as n L i A'ili,.- a.n 11c'
EL GALLINER Nosaltres vàrem avisar. Ho vàrem publicar al número ai 1 del 31 de desembre de I9 l )3. Vàrem informar que HK 4 Cantons. no podia sortir el 7 de gener per imponderables tècnics
insalvables. Malgrat els avisos la redacció del nostre diari ha quedat colapsada per lectors 1 quiosquers. No senvors no. gracies però el passat dia 7 no vam sortir.
Només fa 4 dies
STOP
:.' V : l'li; \h >' ' ' n • "diír
:/ih.
',i'\
> i', •;)),•{ ntill'is
i/t- pel ulllt
l i flltihl!'
ijttc
CcliU'iil,
i Ï.'I'Í' „.• ii'íii'ia.a'i IÍ l'.ícaii i.'i/iíi r-'' ÍI IU n un H'inp\ ,!in tm il J c re ai thr pi: ,; m • e::!t •. • "i l'ía'ii,';,': :,a,"/i < i IYIÍ lüi'ilitiH. .'l'i/'in ;>c/v iiiiiíi .'aiv/'o'uiíkiíei v
Les pedretes
de la
Biblioteca l:\crii Í/C Miii'ui Anhela Rovira publicat l'any 1981 a Ui revista 'l.a Veu de Sant Cugat" editada per l'Ajuntament, i que reproduïm en part. Pere Calders contestava ; i preguntes en el transcurs d'una xerrada que va tenir lloc al CMSC.
L'exili mexicà Maria Àngela Rovira
tí*-, -\"f
. •
-i
4 * s. _•„< »<*
,^
. .
Jh»^?yeí·<i, 7j> - <**»"v
•%%*. >
^-•%·>*>t
&- tm.
l'Uimainent hem observat com a l'cxplanada del Ccnltv Cultural s'hi poden trobar per terra pedres que els "nens" fan servir com a joc, fins i tot per fer punteria a les vidrieres de la flamant Biblioteca del Mil·lenari. L'aspecte estètic és molt acurat i respectuós. però seria convenient començar a pensar en la possibilitat de treuredes.
Calders no va voler publicar res a M è x i c , on v i s q u é molts anys d ' e x i l i . Kscrivia pensant en Catalunya. Feia dibuix tècnic per a una editorial catalana i tenia família també catalana. No es volgué integrar. s'enyorava, volia tornar. Baixet. inquiet, mira a un costat i a l'altre, per a localitzar qui fa les preguntes. Confessada la seva sordesa, para bé l'orella. Se li retreu d'haver donat una imatge falsa de Mèxic. aK seus contes. "A mi el ciment armat i les autopistes no em sedueixen, a tot arreu són igual. A Mèxic hi ha un personat-
# e interessant: es /' indi. acostumat durant generacions a la imposició de la raça blanca. S'han fet una defensa, una "concha". per a itnpermeahilitzu>'-se. Són aiptests fenòmens els que m'ha interssat de retratar". No necessita pensar-se les respostes, parla com si tingués pressa per acabar. Anècdotes mexicanes són relatades amb el gra de sal just. Rialles, distensió i afabilitat. "Acabàvem d'arribar i vaig conèixer el primer mexicà, que era un indi. Anava amb unes criatures que tocaven el "tejón ", lot esperant la generositat dels vianants. Ens explicà la seva filosofia vital: en aquella república es podia viure sense treballar, i si marxàvem ens equivocaríem".
DIVENDRES, 14 GENER 1994
PUBLICITAT
ELS 4 CANTONS 1 1
CMP££/tfE/\f7XD£ ftfSTA TRACTADA EtS/HÉSMTiïWSPERMJm/
INDUBRUC, S.A. Av. Ragull, s/n. Industrial "Can Magí" Tel. 589 OO 2 3 Fax. 38 71 Sant Cugat del Vallès
12
LOCAL
ELS 4 CANTONS
Segons un informe efectuat per la Policia Local de Sant Cugat
Disminueix el nombre d'atestats durant l'any 1993
DIVENDRES, 14 GENER 1994
Recollida d'aliments per a Bòsnia M.C.
Els representants de la campanya " A j u d e m el poble de L'informe elaborat per la policia local durant l'exercici efectuat l'any 1993 re-Bòsnia" i l'Associació Univervela un baix índex d'atestats respecte a l'any anterior. Si bé el nombre d'acci-sitaris per Bòsnia. formada per e s t u d i a n t s de la L n i \ ersitat dents de circulació ha baixat, la taxa d'alcoholèmia puja un 133 per cent Autònoma de Barcelona (l'AH) \ a n organitzar una recollida d ' a l i m e n t s a Sant Cugat que Per altra haiula les xifres 03 \ a ser de ' ' 2 7 . mentre que kninia \ n s o l a s'enviarà a la capital bnsniana. que han augmentat respecte a I .a recollida es \ a fer durant l'any anterior la xitra es calcuI exercici de l'ain anterior al el divendres i el dissabte passat i.a policia local de Sani la en 1230. l a la Casa de Cultura. El diu)} c o r r e s p o n e n a Inris, sos( 'tigal ha l'laboral, com es haPel que la a la relació de menge. el menjar es \ a portar a bitual a inicis danv. la memò- tracció de motocicletes, encav e h i c l e s i m p l i c a t s en a c c i un magatzem de Terrassa, junria de Ics a c t u a c i o n s q u e es ra que aquestes han vist augd e n t s de trànsit, la xifra ha tament amh carregaments d'al\uien realit/ar durant l'any ca- mentada la s e \ a xifra de rectitres poblacions. Els aliments sedisminuït da X89- a 678. els tuperacció. accidents de trànsit ducat. ran portats amb camions fins a rismes són els que tenen més 1 .es dades totals de l'infor- a c a u s a d ' a l c o h o l è m i a i le- alt índex de col·lisió i els auItàlia, d'on sortiran ja cap a Sanie reflecteixen la disminució sions diverses. tocars i vehicles especials són ilels atestats en un 7.38 per C o n c r e t a m e n t , e l s c a s o s els més baixos. cent. El nombre total d'ates- d'alcoholèmia han estat de 28. El nombre de ferits en zotats durant l'any 02 tou de 7ÒÓ l'any l )2 varen ser 12 els efecna urbana ha estat el passat mentre que aquest any la xifra tuats. any de 143. un 0,70 més que ha estat de 740. l ' n a de les millores efecl'any anterior. A la carretera tuades per la Policia Local duperò. les xifres són prou signiMotocicletes i documents, rant l'esmentat an\ es la recu- ficatives ja que s'ha reduït en peració de documents i motoels més recuperats un 45,31 per cent el nombre cicletes com ja hem informat Els percentatges mes baide ferits. HI nombre de morts xos de l'any passat correspo- en aquestes mateixes línias. també s'ha visi reduit un 25 nen als accidents de circulaper cent. ció. agressions, robatoris amb Baixa el nombre A l'informe també hi apaviolència. sostracció de turisd'accidents reix el total d'identificacions mes. ciclomotors i bicicletes i L a totalitat d'accidents en- de persones que s'han realitzat l e s i o n s e l e c U i a d e s per aniaquest any. havent estat 28 els registrats durant l'exercici del mals. individus identificats.
rajevo. L'organització humanitària Merhamend ha garantit el transport aeri. Ponts d ' l ni\ ersilaris per Bòsnia van explicar que l'objecl i u era recoll i r el màx i ni d'aliments de primera necessitat que no caduquessin fins al cap d'un mes i mig. per assegurar que arribarien en bon estat. La major part dels aliments requerits són: sal. sucre, farina, llet. xocolata, menjar per a nadons. oli. arròs, llegums i -ucs. entre d'altres. Els productes seran repartits entre la població de Sarajevo i els seus voltants i també en camps de refugiats de la zona. •
La Generalitat avalua de moderat l'impacte acústic dels túnels de Vallvidrera
330 casos a Rubí
L'índex d accidents de tràfic ha disminuït en prop d'un 26 per cent a Sant Cugat, en bona part per les millores en les comunicacions viàries
El jutjat de Rubí ha estat segons l'informe. on s'ha produït la major relació de c o r r e s p o n d è n c i a e m e s a per la Policia Local durant el passat any. Altres de més sol·licitats han estat el Jutjat de Pau amb 220 casos i el de Barcelona amb 60. En l'informe també es fa esmena de la totalitat de casos que s'han realitzat a les ciutats de Sabadell i Terrassa, sent la xifra de 4 i 17 respectivament. Les c o m p a n y i e s asseguradores també han rebut 123 inform e s d e la P o l i c i a L o c a l de Sant Cugat del Vallés. •
-. ^ /
sdr\^
Redacció La D i r e c c i ó G e n e r a l de Qualitat Ambiental de la Generalitat ha realitzat un informe en el qual s'avalua d'acceptable l'impacte acústic que suposa la construcció del túnels de Vallvidrera. Aquest informe fou elaborat a petició de l'Associació Veïnal "Amics de Valldoreix" després de les queixes rebudes per veïns del barri de l'estació. Molts dels veïns que viuen a
ULTIMES PLACES DE PÀRKING
1.800.000.A L EDIFICI SOLVALLES Plaça de La Unió, 1 INFORMACIÓ
SOLVALLES SANT CUGAT. S A . Ai.J.i *iln•••,•: -,,-..i -Id '-•!• A ' a
. 5 8 9 0 2 11
FH.
SANT CUGAT ::FL VALLÈS
parin
675 58 80
ÚNIC PÀRKING HOMOLOGAT AL CENTRE DE LA CIUTAT GRANS FACILITATS DE PAGAMENT NOMÉS FINS AL 15 DE FEBRER
zones properes als túnels han hagut d'instal·lar doble vidre en les finestres de les terrasses des de la construcció del túnel i fins i tot han canviat els seus hàbits pel que fa a les estades fora de la llar. Les mediacions efectuades per la Direcció General de Qualitat Ambiental revelen que en algunes hores del dia l'impacte acústic supera els nivell de so permès pel Departament de Medi Ambient. •
LOCAL
DIVENDRES, 14 GENER 1994
ELS 4 CANTONS
Per les excavacions arqueològiques
Valldoreix
Transplantament d'arbres al pati del claustre del Monestir
L'Entitat va néixer per interessos urbanístics, segons un estudi
Mario A. de la Mano Un total de set arbres que es trobaven al pati del Claustre del Monestir de Sant Cugat, foren transplantats la setmana passada. Un saüquer, una pomera, un codonyer, un llorer i tres ""boixos grèvols", són els set arbres que varen canviar la seva ubicació per a facilitar les tasques de prospecció arqueològica i les obres de restauració i drenatge del Monestir de Sant Cugat. El transplantament. es va realitzar amb moltes precaucions, allargant-se durant tot el dia. Un cop desarrelats, els arbres foren extrets del pati del Claustre per damunt de les teulades del Monestir, mitjançant una grua-ploma. L'operació, es va perllongar durant tot el dia, acabant amb el replantament dels set arbres als jardins de la part posterior del Monestir. Els responsables de l'operació varen destacar que "s'ha posat especial atenció en la nova residència d'aquests arbres i tots s'han instal·lat a la part exterior de la muralla que envolta el Monestir, per no malmetre possibles restes arqueològiques". Pel que fa a les obres d'adequació i excavació, ini-
13
L'informe ha estat publicat a la revista "Gausac" Mont Carvajal
ciades el mes de setembre d'enguany, totes avancen a bon ritme i és previst que finalitzin cap a finals del proper mes de febrer. Concretament, al pati del Claustre s'han descobert durant aquests dies quatre tombes inèdites de l'època romana i una, que es conserva en millor estat, podria datar de l'època medieval. També l'exploració exhaustiva de les restes de muralla romana que es realitzaven a la Sala Capitular ja estan pràcticament acabades. Lluny d'aquesta exploració els arqueòlegs han descobert, just al costat de la Sala Capitular, una
Un estudi publicat en el darrer número de la revista "Gausac", editada pel grup d'Estudis Locals, fa una lectura nova i potser polèmica de l'origen de Valldoreix. L'historiador Jordi Casas és l'autor del treball, que investiga les possibles raons per les quals l'any 1958. es va crear l'Entitat Local Menor de Valldoreix (ELM), que actualment ha esdevingut Entitat Municipal Descentralitzada (EMD). Segons l'autor, la formació de l'Entitat no fou tant per voluntat de descentralitzar o racionalitzar l'Administració municipal, sinó que va ser tan sols per interès urbanístic. L'estudi conclou afirmant que l'Entitat va ser l'eina amb què l'Associació de Propietaris va controlar el creixement urbanístic de Valldoreix. L'Associació va impulsar la creació de l'Entitat i, després, va "fer
torre de la fortificació romana que pertanyia a l'antic "Castuum" romà de Sant Cugat. Per aquestes dues dependències la Direcció del Patrimoni Cultural de la Generalitat té previst un projecte d'adequació que permeti al públic visitar les troballes arqueològiques. De moment, les excavacions continuen tant al Pati del Claustre com a l'antiga sagristia, d'on surt la continuació de la muralla romana. Si tot va bé, els arqueòlegs confien en realitzar noves descobertes abans de clausurar definitivament aquestes excavacions. •
seva" la junta veïnal. Pel que fa a la legalitat de la creació de l'organisme. Casas creu que no s'hi va ajustar: "La creació de l'Entitat s'estableix mitjançant decret llei i en cap moment no s'especifica quines seran les seves competències". El decret del Ministerio de Gobernación va autoritzar la constitució de l'Entitat "per estimar amb característiques peculiars dins del municipi al qual pertany", sense cap altre precisió. L'Ajuntament de Sant Cugat es va oposar, fa temps, a la creació de l'ELM per evitar la cessió de competències. De fet, l'estudi publicat a "Gausac" presenta qüestions sobre Valldoreix que encara estan pendents de resolució, com és l'absoluta indefinició sobre el marc competencial de l'Entitat. Aquest tema ha generat més d'una topada amb l'Ajuntament de Sant Cugat. •
GASTRONOMIA LA CREU mmsm ®im\um mmmï® Av. M a s Fuster, 4 5 -VALLDOREIXAquesta setmana, d'entre tots el plats que us hem preparat, us recomanem:
de primer: "Macarrons de segon: "Mandonguilles
gratinats" a la
jardinera"
RESTAURANT
La Nansa
MENÚ DIARI 850 PTES. "Escudella i Carn d'olla"
DIMECRES:
FEU EL VOSTRE ENCÀRREC AL TELÈFON
6 7 5 1 3 2 2 SERVEI A DOMICILI La S r a . C a r m e , propietària i cuinera d e LA CREU, us v o l explicar com prepara les "Mandonguilles
Restaurant
Jftaéúi Tttu
fam
Bodas • Comuniones Convenciones Menú diario 1200.-ptas. Cerrado Miércoles tarde y noche
Tel. 674 23 15 Guadalajara, 14-18 Míra-Sol
PERA 4 PERSONES: 250gr. de carn de vedella picada. 250gr. de carn de porc. 2 grans d'all, una miquero de pa mullat amb llet. 2 ous. Un got de vi. 250gr. de tomàquet. I ceba. l/2Kg. de pèsols. l/2kg. de patates. I/2I. de brou. Es barregen les carns amb l'all, el julivert el pa ben escorregut, els ous, sal i pebre, i es van fent les boletes, s'enfarinen es fregeixen, es treuen i amb el
a la
Fregidoria - Marisqueria Ctra. Sabadell.47 - Rubí - Telèfon 699 11 52
jardinera":
mateix oli es sofregeix la ceba quan es comença a daurar s'hi posa el vi es deixa reduir una mica i s'hi posen els tomàquets fets puré el brou i les mandonguilles, es deixa coure 10 minuts, s'hi posen els pèsols les pastenagues i les patates que ja les tindrem bullides, es fa arrencar el bull uns minuts i ja està.
La nostra especialitat és la qualitat
Reserves al Tel. 67416 75 Baixada de l'Alba, 20
• X u r r o s » •Pollastres • X a i •Broms •Albergínies •Carxofes •Calçots •Espàrrecs verds
14
REPORTATGE
ELS 4 CANTONS
DIVENDRES. 14 GENER 1994
"Okupes", un modus vivendi molt particular (I) / / mo\ nm in \íjít(U!i i (i okiijhi va neixi r /</ !a temps al
Re^ne
l llit I als 1.1 \. Ih
països
seguida
Í \ va esiendrt
euri'peus. eom .MtithtiiYii i llohnnhi. arribar aeptest moviment Han eh ma hi traihpiilita! i l'aire pur de hi nostra seguida alguns okiipt s bari elonin.s. provar d'insiai.hir-s 'hi. I inma \ n s o l a i Mont C a r v a j a l I K I'A,•(/>( s ,iknpi n ke'/s. I s a dir. es Havia de posar-se a viuie en i.-ase- i"'kclis"i ahan iin;iades. \qiiesl i c p e n a l e c ha eMal lealil/al amb la inlenei" d en lendie i. si nies no. lei eouei \ei nua manera d.e \ iure dile :ent a la que p r a c t i q u e m la ii',a|oria. 1 Is personatges i les situ.ii. ions d'aquesta Insloria que lelatareni en me-- d'un nu nieio del penodic estan ba-ats en la realitat. De Iota manera. els noms i loi. alit/aeious son I K t u is per tal de no c a u s a r m o l è s t i e s a cap de les parts implkudes. Okupi'S (li1 tota mena Iota generalització es do lenta i. en el cas dels oÀ/i/ios. també. N'hi ha de tota mena. j m e s i no tan joves amb dit'erents motius i maneres d'ent e n d r e la vida. Tan sols els uneix el fet e\'"oknpar" una casa. A l'hora de fer aquest reportatge ens hem trobat en dos c a s o s ben d i f e r e n t s : d ' u n a banda, uns de molt joves que acaben de marxat de casa dels pares, com l'Anna, la Marta i el Dani i d ' a l t r a banda, uns que ja no ho son tant i que la lamps que son independents, com el Pablo. Llorenç, el Pepe i la Laura. L'Anna té IK anys i en fa un que va marxar de casa. Els seus pares es van separar quan ella era petita. Des de llavors ha viscut amb la seva mare. però mai no s'han e n t è s . Va deixar d'estudiar i busca tema fixa De moment, només n'ha trob.it d ' e v e n t u a K . Q u a n va decidir marxar de casa. va anar a viure a c a s a d ' u n a a m i g a tllés gran, a Barcelona. Però la seva relació es va deteriorar p e i q u e no a p o n a v a tants diners eom l'altia per a les despeses de la casa i sempre s'
per tl'tlltl'CS
\ Ciitiilimxit també va va ser la pionera, però e<<marea va atreure de que na viin dubtar en
acabaven escridassant. Al cap de poc. '- a sentir a parlar d'uns grups de nuis i noies, com ella ii potser mes grans. que vivien en Cascs abandonades. De seguidu li va atreure el tema i -c'n \,: iiilormar. Va saber que. i a seva ciutat, a Barcelona, n'hi havia torça i tothom els eotK'i sia per "okupe.s". hi teula li interessava cada cop mes. Va pro\ ar a Barcelona, però de seguida i;i utravessar C o l L e n >!a. "I aventura de Barcelona eslava be. però. la veritat es que p r e t c r e i x o aquesta / o n a del V a l i e s . mes v e r d a , mes tranquil.la. mes a m p l a " , ens comenta l'Anna. Ja l'a sis mesos que viu aquí. amb la Marta i el Dani. Ells també tenen la seva edat. HI Dani treballa de m i s s a t g e r e n t r e s e t m a n a , la Marta i ella ho tan eN caps de setmana. La Marta ta de cambrera i l'Anna reparteix p i / / c s . "Hns ho t e n i m ben m u n t a t . amb una sola moto treballem d o s . No fem m a s s a d i n e r s . p e r ò són prou-» per a n a r ti rant". acaba dient l'Anna. Els més antics de la ZOIia A un altre districte del munieipi viuen el Pablo, el Llorenç. el Pep i la l a m a . També sém "okupe.s". i s'estan a Val 1doreix. Lna nit vam sopar tots plegats, a la seva keli. Quan vam arribar, el Pablo, la Laura i el Llorenç estaven assajant. Són malabaristes i es guanyen la vida fent a c t u a c i o n s . Lis agrada molt viure a la casa de Valldoreix perquè, com que és gran. poden entrenar-se en una de les sales i a l'estiu, ho tan al jardí. A Barcelona, es clar. no ho p o d i ien fer. LI P e p e també la servir la casa de taller. Lli la figures de Iang i titelles que ven a les festes majors i a les lires deL pobles. D e s p r è s de s o p a r - p o c vam a s s e u r e ' n s e n v o l t a n t la tauleta (una fusta damunt de
Cadascú s'arregla la seva habitació com vol. Hi ha habitacions dobles i individuals Les habitacions són molt funcionals i n'aprofiten tot l'espai quatre totxos). El Pablo anava preparant i repartint infusions individuals de mate que, tal i co m diu, fan des de fa molt de temps al seu país. Argentina. De tots ells la Laura és la més novella. Ha tres mesos que acaba d'arribar.
- Què. Laura, ja veus que el "mogollón" de llenya que hem recollit no dura gaire. Encara no has passat cap hivern aquí, eh? Que no et passi res' "- li adverteix el Llorenç. "Us recordeu quan vam arribar'.' Ens passàvem tot el "pulo" dia a la
sala de dalt, que era l'única a la qual li havíem pogut posar un vidre i tenia llar de foc. CoUons, quina rasca passàvem 1 Va ser tant dur! - Piensa que en esta casa el agua entraba por todas partes" - p a r l a el P a b l o , mentre
A TOBELLA SABEM EL QUE NECESSITES: ASSECAR LA TEVA ROBA AMB RAPIDESA I SUAVITAT Vinc ara a MILfiR TOBELLfi i informa't dels avantatges de tenir ana secadora a la teva llar
°„ a 0 0 6 0 Q 0 0 0 0 o j 0 0 o . 0
Ó
MILAR TOBELLA
<ò vj
T'oferim les millors marques a més de la instal·lació i el servei post-venda. I recorda: "fil mal temps, bona cara '
Santiago Rusiíïol, 49 Tel. 6 7 4 0 6 57-674 79 09 SANT CUGAT DEL VALLÈS
DIVENDRES, 14 GENER 1994
m'apropa la pipeta plena de mate. "Si no estuviéramos viviendo en ella, ahora estaria en ruinas. - Era la hòstia, no teníem ni un duro per comprar res. Vam tardar moltíssim en poder-la fer una mica habitable. Ens vam desanimar molt. Era tot tant lent!- es lamenta el Llorenç.
Amb el permís de l'amo Acabades les infusions, el Pep sembla que es desperti i, amb la cigarreta als llavis, ens comenta: "Aquesta casa estava abandonada feia molt de temps. Hi venia molta gent a punxar-se i hi havia molt moviment: gent que entrava i sortia constantment, cotxes aparcats al davant. Els veïns n'estaven farts. En canvi ara. amb nosaltres visquent-hi, estan molt més tranquils. Veuen que sempre som els mateixos i que no fem res de tot això. Crec que se n'alegren que hi hagi algú fix que tingui cura de la casa." - Sabeu qui és el propietari? - els preguntem. - "Sí. Nos fuimos a informar de quién era -arrenca el Pablo . Le estuvimos intentando localizar. Al cabo de un tiempo de estar aquí, nos localizó él a nosotros. La casa es propiedad de varios hermanos que la heredaron. El que vino, nos dijo que por él no había ningún problema, ya que ninguno de los otros estaba interesado en ella. Dijo también
Casa habitada, millor que abandonada Entre xarrupeig i xarrupeig de mate, la conversa continua el seu transcurs. - Id con cuidado si no estais acostumbradas porqué es muy digestivo... Durant la xerrada, es dedueix que estan convençuts que una casa habitada és preferible a una casa abandonada, ja que interessa i convé més que no pas el contrari. D'una banda, els amos, tot i que no guanyen diners tampoc no en perden, sinó al contrari, ja que són cases en desnonament que acabarien destrossades pels molts "visitants" que la festegen. D'altra banda, els veïns prefereixen tenir a prop una casa habitada que no pas deshabitada i abandonada que acaba essent refugi o amagatall de gent "poc desitjable". Però no només això. Pablo fa una petita intervenció, com qui no vol la cosa, i ens deixa parats: - También tenemos buen "rollo" con los bomberos, que estan contentos con nosotros. - Bomberos?, preguntem. - Claro, en verano, en Collserola -como en otros sitioshay mucho peligro de incendio. Si la casa està deshabitada y llena de trastos puede prender fàcilmente. Y si, por el contrario hay gente, ademàs de no existir este peligro, los alrededores estan bien cuidados.
REPORTATGE
ELS 4 CANTONS
com Barcelona i la que es fa a indrets comarcals, com el nostre en aquest cas. - A Barcelona el fet d'"okupar" està més polititzat- intervé el Llorenç. Tota una forma de vida es mou al voltant d'unes ideologies que els caracteritzen. La majoria d'ells són antimilitars, insubmissos, pacifistes, "punkis". anarquistes. Per exemple, la casa de la Muntanya, a Barcelona, ha esdevingut tot un símbol de V'okupació", on es combrega un alt porcentatge à"okupes" amb costums i organització de caire llibertari. Nosaltres ja no portem aquesta línia. Compartim les idees, eh !! Però ja no ens impliquem tant, no anem a totes les "manifas", potser ens estem fent vells- bromeja.
Viure el dia a dia Segons uns "okupes" de Barcelona entrevistats per la revista "El Viejo Topo" no es consideren fora de la llei i subratllen que "okupat' una casa que porta més de dos anys sense pagar la contribució no és pas cap delicte. Tanmateix, però, això no exclou la possibilitat de registres policials, detencions o comprovacions d'identitat sota la sospita o acusacions de robatori d'objectes de les cases "okupades". Davant aquesta problemàtica, ens preguntem si aquí passa el mateix. - Tot i que la "Llei Corcuera", la famosa de "la puntada a
Els okupes solen tancar les portes amb cadenes i cadenats. De seguida hi fan arranjaments amb material barat
las reformas de la casa, cultivar un huerto... es o por pura necesidad o porqué te apetece. Però nunca lo haces pensando en el mariana. - Si quieres pintar una pared o arreglar una puerta o lo que sea -afegeix la Laura- tienes que tener muy presente que igual no sirve de nada porqué mariana ya no estàs aquí. Si tuviéramos la garantia o supiéramos que íbamos a quedarnos por x tiempo, ya te planteas todo de un modo distinto. Però nunca sabes. Debes vivir el dia a dia- conclou convençuda. Per acabar la nostra cita, fem la pregunta de rigor: - Ha vingut mai la policia? - I tant! -responen tots alhora. Pablo i Llorenç van alternant la paraula. - Fa temps va venir un Municipal perquè els havien avisat que hi havia gent i que havia de fer un informe de les
condicions higièniques de la casa. Li vam ensenyar la casa, per dins i per fora. Com que va veure que estava bé, va marxar tranquil. En una altra ocasió, una vegada que estàvem celebrant una festa, es van presentar una parella de la Policia Nacional. Van picar a la porta i van demanar que baixéssim la música. Ho vam fer i també se'n van anar. La nostra visita es va acabar aquí. Dies més tard, però, vam tenir notícies seves: no va ser la policia qui els va visitar, sinó que foren uns "skinsheads" que els van llençar dos còctel molotov i van pintar esvàstiques als voltants de la casa. En el proper número de "Els 4 Cantons", la Policia Nacional, una veïna d'okupes i un propietari d'una casa que va ser "okupadcT explicaran les seves experiències dins aquesta història. •
A la casa no només hi dormen, també hi treballen. Treballen i assagent a la casa, que és com un taller
que diria a sus hermanos que había gente en la casa y que ya nos diria algo." El Pablo agafa el paquet de tabac de damunt la tauleta i, amb parsimònia, s'encén una cigarreta. Impacients, instiguem: -I? Ell alça el cap, sorprès que el mirem fixament, i afegeix, arrontsant-se d ' e s p a t l l e s : "Nunca mas se supo".
Els okupes de Barcelona són més polítics Acabat el mate ens acompanyen a fer un tomb pels voltants de la casa. Tot i que és fosc, podem endevinar que l'extensió del terreny és prou gran per tenir un petit hortet i camp per les corredisses del gos. Aquest entorn ens porta a parlar de les diferències entre V'okupació" a grans ciutats
15
la porta", ha estat declarada inconstitucional, suposo que no deveu tenir cap tipus de garantia d'estar-vos aquí, vull dir, que qualsevol dia us poden fer fora, no? - Pues claro -afirma enèrgicament el Pablo- esto es lo jodido, lo que te condiciona todo, absolutamente todo. Piensa que no puedes hacer ningún plan de futuro, por immediato que sea. Todo lo que hacemos,
Es guanyen la vida venent peces d'artesania i fent malabars
16
DIVENDRES, 14 GENER 1994
ELS 4 CANTONS
L'Any Miró ha projectat al món, el Sant Cugat artístic tronòmica que. juntament amb l'oferta cultural variada: exposicions, concerts, danses..., iniciaven un any de projecció de hi ciutat a nivell nacional i internacional.hi 1993, la ciutat comença a sortir a la premsa nacional i internacional, amb l'inici de les e x p o s i c i o n s de destacats artistes en homenatge a Miró). Tres m o s t r e s d e s t a quen per les seves característiques: l'exposició de gravats de Joan Miró. el mes de mai» a
en Pacte inaugural que va presidir l'Alcalde de la ciutat, així com la de Josep Royo, mostra itinerant per set ciutats, i posterior cloenda de l'Any Miní a Catalunya amb les tres mostres simultànies clausurades aquest mes de gener a la nostra ciutat. Durant tol l'Any s'ha desenvolupat una intensa activitat intel·lectual: conferències i taules rodones amb la participació de destacats crítics i artistes com FITA. R O Y O .
Presentació de l'Any Miró a "Cugat Cafè" on la Comissió Ciutadana va iniciar els actes commemoratius del centenari del naixament de Joan Miró a Sant Cugat. Els actes es van anar desenvolupant al llarg de tot l'any 1993 Josep Canals .la des dels orígens l'ari ha estat la principal característica de Sant Cugat A traves dels segles, s'ha anat teixint una \ai• \ a q n e ha d e i x a t c l a r s exemples de l'art de cada èpoc a . i així t r o h e m m o m e n t s d'esplendor principalment en els segles XII. XIII i XX. que marquen la historia d'aquesta Ciutat i d'aquest país. Si l'arquitectura, pintura o escultura del passat ha impregnat de personalitat pròpia el municipi, l'art tèxtil ha estat la gran aportació d'aquest segle, un art que J O A N M I R O ha ajudat a difondre amb característiques pròpies a nivell internacional. Per aquest motiu Sant Cugat no podia deixar de ser present en els actes commemoratius del centenari del naixement d'aquest insigne artista. tot mostrant al mon la universalitat d'aquest català i la seva vinculació amb la terra, hi pas de MIRO per la ciutat ha estat un excel.lcnl motiu per a mostrar i fer conèixer novament la idiosincracia d ' a q u e s t a terra com a terra d'artistes, des d'on han nascut iniciatives que han canviat la història de l'art contemporani,
tat de projectar-nos com a ciutat artística.No podem oblidar que tot aquest enrenou ha estat possible gràcies a aquestes poques persones que han treballat de valent en la p r o g r a m a c i ó durant gairebé tres anys. posant una bona dosi d'imaginació i entusiasme, partint dels orígens tèxtils d'aquesta ciutat que va saber transformar una tècnica artesanal en tot un art.
Aquest any ha servit per a revifar el teixit institucional i la relació de tota una xarxa cultural no solament del país, sinó també de la ciutat Fins ara estava adormida, i tot i certes reticències inicials. hi ha haiuit una bona entesa
institucional, política, cultural i artística i també per part de sectors privats, que ha permès tirar endavant aquest projecte.
No és necessari deixar tota la responsabilitat de *'fer ciutat" a l'administració, ja que podríem creure que només a ella li pertoca tota la càrrega cívica. L'Any Miró ha demostrat que aquí hi ha gent disposada a obrir solidàriament nous camins i l'any 1993 ha fet possible que la societat, i en especial el món de l'art, mostrés un Sant Cugat entusiasta, éssentne els còctels, el menú i els b o m b o n s m i r o n i a n s un bon exemple. Tota una oferta gas-
J.Corredor Mahteos, Conxita Oliver i Josep M. Cadena en una de les "taules rodones" que es van celebrar a la Casa de Cultura. Canals, Galeria d'Art, la més important exposició de gravats feta a Catalunya fora de Barcelona. que coincidia amb els actes centrals del centenari de Miró: la d ' a r t j o v e e u r o p e u , amb la participació de nou països de la Unió Europea, i la presència dels nous consolats
T H A R R A T S , M O D E S T CUIXART, C O N X I T A O L I V E R . CORREDOR-MATHEOS, JOSEP Ma. C A D E N A . VICENÇ ALTAIO, ARNAU PUIG. etc. Quasi una cinquantena d'actes organitzats a Sant Cugat i a d'altres indrets, com les exposicions "X DE X A JOAN
Neix la comssió any Miró Per primera vegada una minoria de santeugatencs ha demostrat, d'una manera conjunta institucions i societat- i gràc i e s a la i n f r a s t r u c t u r a de I" Aus Miro. que soni una ciu tat viva. dinàmica i capaç de generar propostes prou engrescadores. Aquest anv ha esdevingui una excel·lent oportuni-
Visita oficial de la Comissió Institucional de l'Any Miró presidida pel Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Sant Cugat, Jordi Franquesa a la vila de Mont-roig amb motiu de la donació de la família Miró a Mont-roig del tapís realitzat per I' artista de la nostra ciutat Josep Royo. Acompanyen el tapís membres desplaçats des de Sant Cugat per assistir a aquesta donació.
DIVENDRES, 14 GENER 1994
ELS 4 CANTONS
17
Amb motiu de l'any Miró ha tomat a revifar la recuperació del poc que queda de la Casa Aymat MIRO" a deu galeries de Catalunya o l'exposició itinerant de Josep Royo, la documentació del tapís "Tarragona" per al Museu de Tarragona que, a part d'altres fets, han situat Sant Cugat com autèntic focus de dinamització artística dins l'Any Miró. Diversos llibres editats, catàlegs, vídeos, cartells... són el testimoni que deixen els responsables de l'Any Miró de Sant Cugat, al finalitzar el centenari. El nostre objectiu principal radicava en la participació de la ciutat en un esdeveniment de repercussió internacional i fer veure al conjunt dels ciutadans que aquesta ciutat també ha comptat i compta en el món de l'art contemporani, per a la qual cosa no calien ni grans esforços econòmics ni massa gent per engegar les propostes, sinó simplement l'aportació dels qui creien que a través de l'Any Miró la ciutat tenia quelcom a dir en el coneixement de l'artista i de la socie-
La nostra participació no hagués tingut el protagonisme que ha tingut sense aquesta voluntat de recuperació i difusió de la nostra història, partint del moment que l'empresari Miquel Samaranch fa néixer en la fàbrica Aymat l'Escola Catalana del Tapís de Sant Cugat, que renova tot el concepte tèxtil a l'estat espanyol, i per on han passat destacats artistes d'aquest segle. MIRO-ROYO, ROYO-MIRO, han mostrat a les principals col·leccions i Museus del món la manera d'entendre l'art tèxtil, des dels models marcats a la Casa Aymat. El món tèxtil que ha representat la Catalunya industrial d'aquest segle s'ha fet conèixer i avui dia és tema d'actualitat en l'aportació que des de Sant Cugat s'ha fet a l'art contemporani, i més quan Miró i el santcugatenc Royo realitza algunes de les obres de més grans dimensions en aquesta tècnica. No s'esperava veure aug-
Cercavila dels caps grossos mironians amb motiu de l'inici de la Festa de Tardor. Moment del pregó. que han tingut les diverses exposicions, sinó per la quantitat de ciutadans d'arreu del món que han descobert que en una
Presentació del llibre, que amb motiu de la celebració de l'Any Miró ha editat l'Ajuntament de Sant Cugat, del santcugatenc Josep Canals. Sala d'art del Centre Cultural, 1 de desembre 1993 tat, mostrant-los propostes noves per a fer de Sant Cugat un centre d'art contemporani. Els mitjans de comunicació locals: Tot Sant Cugat, Els 4 Cantons, Ràdio Sant Cugat, T.V. Sant Cugat, han participat des del primer moment, tot sensibilitzant els ciutadans i donant puntual informació de totes les activitats, i fins i tot els mitjans escrits han difós permanentment a la portada l'anagrama oficial de l'Any Miró.
mentat el nombre de visitants a les exposicions ni a les conferències o xerrades fora dels habituals, ja que sabíem que si a Barcelona costa veure gent als espais d'art, ja ens podem imaginar l'esforç que això pot suposar per a les petites ciutats, tot i haver-se fet una àmplia campanya publicitària institucional. Els resultats del que ha estat l'Any Miró a la ciutat no es poden mesurar per la més o menys quantitat de visitants
petita ciutat artística al costat de Barcelona, JOAN MIRO va crear el tapís "Tarragona", que ha esdevingut emblemàtic per a l'art tèxtil modern i que a partir d'aquí, ROYO i MIRO realitzen una àmplia producció que fa difusió mundial als renovadors conceptes de l'Escola Catalana de Tapís de Sant Cugat. Per a la nostra ciutat i per al país ha estat un any molt positiu, ja que hem tingut l'oportunitat de mostrar al món una bona imatge de Barcelona i de Catalunya, en la qual Sant Cugat ha tingut un destacat protagonisme. El seguiment fet pels mitjans informatius i la repercussió a nivell internacional de la programació de l'Any Miró per part de la Comissió Nacional ha col·locat Sant Cugat com a ciutat mironiana. Només per aquest fet que avui es comença a reconèixer, ja han valgut la pena tots els esforços realitzats per aquest reduït grup de persones que
han format la Comissió Any Miró de Sant Cugat. Com a missatge de la tasca realitzada, cal esperar que sabrem aprofitar la repercussió que la ciutat ha tingut com a vila artística durant l'Any Miró, i el teixit institucional i social que s'hi ha involucrat, per a continuar en aquesta mateixa línia de dinamització, altrament, l'Any Miró no hauria servit de res, esdevenint inútils tots els esforços esmerçats. •
Publicat un llibre Amb motiu de les exposicions de Josep Royo, l'Ajuntament de Sant Cugat -organitzador de la mostra- ha editat un llibre que porta el mateix títol de les exposicions on s'explica, amb una àmplia documentació fotogràfica de Català-Roca i Martí Català, principalment, la vida artística del santcugatenc Josep Royo, l'aprenentatge a l'Escola Catalana del Tapís de Sant Cugat, i la vinculació amb artistes de la talla de Tàpies, Miró, Palenz.uelo, Cuixart, etc. El text del qual, ha estat realitzat pel comissari de les exposicions: el galerista Josep Canals.
Edició d'un vídeo També s'ha editat un vídeo de 30 minuts de durada on, d'una manera didàctica, es recullen les tres exposicions, essent un excel·lent document artístic de l'obra de Josep Royo i la vinculació amb la ciutat que fou escenari de la seva infantesa.
18
LOCAL
ELS 4 CANTONS
Sam, un policia de quatre potes Montse Sant
DIVENDRES. 14 GENER 1994
Un àlbum de cromos recollirà la història de Sant Cugat
Sam es un pastor alcin.iu\ dl'
s i s . i 11 \ s I Ull d l ' l s 11'. I v- •_? I .1111 -s
de la di\ isio canina de la policia municipal do Sani (. ugat. I )(.' I S
:M
ISNOS
dl'
1.1
sOCCIO
canina. Sam u ' e s oi mes voleia: pori.: sis ,ui\s lent serveis de \ igilaiicie.. c-poc lalmonl on lloes en que hi ha aelomerai. ions de gent I s íaeil de \ OLI re' I |unlamenl ainh el seu >jnia. I liiis Alcu/ar. eaiinuaiil iran quil lament pel moreade! d c h d i nus o v i g i l a n t I" o ni i ,u\,\ d'algun concert o losii\ al. II I luis no pot amagar el sou orgull i eleete i|ti,ni parla de! seu conipanv de quallo po tes; ( l o s i iioine I oi nien un equip Seiia capaç de deixar so malai pei delensar nio. Sempie pue comptar amb oli. Pot cinlcv mar si alguna ,. osa no \ a Ix- i lei ho saber ainh la so\ a actitud I )es[ires d'un leinps de treballar |iinis. ens e n t e n e m quasi sense la ne^esital do do nar li v. ap ordre .
Tasques de vigilància pels carrers de Sant Cugat, especialment, dijous en el "Mercadillo". Sam és I' acompanyan fidel
Mentre que el l l u í s ens e.xphea lot a i \ o . el Sam esta assegut al sou eostat i de tant en tant posa el nuísell a la nià dol Llins. 1.1 som or Simó. eap do la Policia munieipal. ens eontunia la h o n a rolaoio entro el Sam i el I duts i la immillorable l e m a dol t à n d e m h o m e gos: II sam os un gos d'atao i el sou deute os el d'ajudar a detenir els d e l i n q ü e n t s , fent talta només una paraula perquè el !tos os posi en alerta. ensenyant les dents i si el delinqüent s'escapoleix el Sam el persegueix entro la gent sense distreure's m eqmv oear-se de
persona fins a detenir-lo i esperar l'arribada del seu guia. Hs una l l à s t i m a que no tinguem mes gossos por a la nostra dotació. Intentem augmentar-ne el nombre, però os difícil. Hh gossos ensinistrats són cars i estan lluny do los nostres possibilitats, els que tenim són de particulars que ens e h donen. No tots els gossos, siguin de la raça que siguin, serveixen per aquest tipus de feina Han de tenir caràcter, ser obedients i fidels, a niés. han de ser molt intel·ligents i acoplarse bé amb el seu guia. Això darrer és el niés difícil d'aconseguir, però quan passa es for-
ma el millor equip de treball que es pot demanar- conclou el Simó. Hls g o s s o s d e s t i n a t s a aquest tipus de servei són seleccionats des de petits i criats amb una família fins que tenen un any. que és l'edat en què es comença a entrenar-los per a la l'eina. Un cop entrenats, encara hi ha un temps d'adaptació fins que no s'inorporen definitivament al servei actiu. Q u a n els g o s s o s d e i x e n de "treballar" perquè es fan vells. quan es jubilen cap als nou o deu anys, se'ls busca una bona llar per a viure. •
Redacció
verses empresos prisades, entre e I les el nosi re p e n o d u
Des dels primors assentaments ibers fins l'actualitat; des de la construcció del Casirani ()(iiivitiniiin fins a l'aixecament ilel nou Centre Cultural. tota la història de la vila q u e d a r à r e f l e c t i d a en una c o l · l e c c i ó de c e n t - q u a r a n t a quatre cromos en un àlbum. hi projecte, que encara no té data decidida de publicació. és una iniciativa de l'empresa de c o m u n i c a c i ó a u d i o v i s u a l 1 cX;/ SL. "una empresa creada especialment per fomentar la cultura c a t a l a n a " , s e g o n s p a r a u l e s del seu p o r t a v e u , Lluís Massana. que ha afegit que l'àlbum vol ser una obra dirigida sobretot als nens. però també als adults. HI projecte compta amb el suport de l'ajuntament de Sant Cuuat i di-
Els 4 C a n t o n s LI treball do recerca històrica i la redacció dels textos de l'àlbum han estat obra de l'historiador Hnric Riera Lortiana. veí de Sant Cugat i professor d'Història Moderna a la l'niversitat de Barcelona. Ls autor de diversos llibres d'història. com ara "Las claves de la heg e m o n i a e s p a n o l a : loOò1600" "L'Armentera: nul anys d'història" i "Lis afrancesats a Catalunya", entre d'altres. De la part gràfica n'ha tingut cura Xavier Borràs, periodista i dibuixant. i col·laborador habitual d ' a q u e s t p e r i ò d i c , on a més de la crítica de cinema i altres escrits, dibuixa l'acudit de la secció "HI Còmic", que signa amb el pseudònim de Jimmy Jazz. •
PELUQUERIA J. G A R C I A
CÀBALIEROS Rl.PARUIOI VKNDADK \ l \ ( J l l \ U v l \ . PORTÀTIL VRTK'l.l·'.S DL IIRRKTKRIA C/Martorell. 16 08190 Sant Cugat del Vallès
Taller, Exposició i Venda: PI. Pep Venlura (caní. carrer SalleVi Tel.iFax 67496 78 - 0819(1 Sam Cucat
Sant Cugat abans i ara A b a n s ; la nevada de 19ò2 al carrer Orient. Hls veïns, a m b la gran quantitat de neu, van aconseguir fer un ninot de grans dimensions. Nevades c o m les d'aquell any seran de difícil repetició.
Ara; Nevada de 1993 . els carrers han canviat i s'han convertit en autopistes *>n és difícil aconseguir fer aquells ninots de neu. Els temps han canviat i els carrers també.
DIVENDRES, 14 GENER 1994
ITM%J
m
ELS 4 CANTONS 1 9
Conducción invernal
\Jm%
La continuidad. Esta es nuestra primera premisa sin preàmbulos al empezar a escribir esta primera pàgina de motor en Els 4 Cantons. En estos momentos de crisis (disminución de las ventas de vehículos nuevos y de segunda mano, costes elevados de mantenimiento del coche, asf como impuestos desmesurados, etc.) las marcas, los taíleres, recambistas, usuarios e, incluso, las instituciones y profesionales del deporte del motor, a buen seguro encontraràn en nuestras pàginas de motor cauce a su esfuerzo e imaginación para , de este modo entre todos, Sant Cugat mantenga el motor en marcha de su economia (no al ralentí). Antoni Llaveria s evidente que existe gran diferencia en la conducción con tiempo normal a la que el conductor se encuentra en la època invernal, ya que ese mismo conductor deberà enfrentarse con mayor frecuencia a situaciones especiales (nieve, hielo, niebla, lluvia...), que comprometen la seguridad durante la circulación, siendo causantes de una disminución de la visibilidad para el conductor y un mayor riesgo de deslizamiento, debido a la menor adherència de las ruedas al circular por calzadas afectadas por dichas condiciones climàticas. En todas estàs situaciones especiales es necesario ser prudente moderando la velocidad para mantener el margen necesario de seguridad y, teniendo en cuenta que si dichos elementos climàticos aparecen combinados su efecto es acumulativo, por lo que para evitar cualquier obstàculo, deberà aminorar aún mas la velocidad.
E
POR DONDE EMPEZAR El automóvil deberà ser revisado antes del comienzo del invierno y antes de iniciar cualquier viaje con mal tiempo, ya que algunos de sus elementos se veràn exigidos al màximo: neumàticos, luces, limpiaparabrisas...; también la preparación del conductor serà determinante para ayudarle a salir de dificultades. Es fundamental que el conductor conozca a la perfección los mandos de su automóvil y los maneje con la mayor familiaridad en condiciones normales y antes de enfrentarse a situaciones que requieren gran serenidad, porque si bien el hecho de haber acumulado experiència en la tècnica de conducción y no rutina, lo cierto y funda-
mental es no dejarse dominar por el miedo procurando controlar el volante, freno y acelerador con suavidad y no de forma brusca por muy cerca que veamos la cuneta. Volviendo a la revisión del automóvil, serà necesario que empiece usted comprobando los niveles del anticongelante, aceite del motor, liquido de frenos, agua con detergente del limpiaparabrisas e, incluso, cercioràndose antes de emprender un viaje con mal tiempo, que el depósito de carburante està bién lleno; no es prudente circular con la luz de la reserva, corriendo un grave riesgo si las condiciones climatológicas empeoran mas de lo previsto, pudiendo quedar aislado por la nieve con toda la familia y sin posibilidad de ayuda. Compruebe también el estado de los neumàticos, frenos, dirección, carga de la bateria, clàxon..., y tenga en cuenta que debe mantener en perfecto funcionamiento cualquier otro elemento que contribuya a mejorar la visibilidad, tanto pròpia (limpiaparabrisas, luneta tèrmica, alumbrado), como la de los demàs (luz de frenos, antiniebla, intermitentes...).
OTROS CONSEJOS PARA AUMENTAR LA SEGURIDAD La menor cantidad de horas de sol propias de la època invernal, acompanado de los distintos cambios climàticos ya mencionados anteriormente, nos sirve para recordar, una vez màs, la importància que tiene mantener el alumbrado de nuestro coche (y remolque) en perfecto funcionamiento. Vigile pues sus faros con lo que evitarà deslumbramientos a los demàs, así como
mejorar su pròpia visibilidad; en codiciones de niebla o de bruma, serà necesario durante el dia encender la luz de cruce y los antiniebla. La calzada està frecuentemente helada, aunque no de forma uniforme, preste pues atención en reconocer dichos lugares con la antelación suficiente y recuerde que, en dichas circunstancias, la adherència con relación al suelo seco puede disminuir en màs de un 50%, por tanto, maneje el coche con las marchas largas, utilice el freno lo menos posible, procure moderar la marcha, tome como referència el borde derecho de la calzada, evite los adelantamientos innecesarios, no se aproxime demasiado al vehículo que le precede y, si ha de parar, procure no ac-
tuar de forma brusca ni continuada sobre el pedal del freno, porque provocaria el bloqueo de las ruedas y el coche resbalaría sin posibilidad de control; evite el pànico, actúe suavemente ejerciendo presión sobre el pedal de freno y soltàndolo varias veces, con lo que conseguirà, de un lado, evitar el bloqueo de las ruedas y, por otro, con los múltiples destellos de la luz de freno, alertar al conductor del otro vehículo que le sigue respecto a sus intenciones de parar o de cualquier otro peligro. Con lluvia o niebla, la conducción mejorarà si lleva conectados los limpiaparabrisas; también con el aire de la calefacción y la luneta tèrmica trasera, evitarà que se empanen los cristales;
A MEJOR VISIBILIDAD, MAYOR SEGURIDAD. Tenga presente que el momento critico de adherència lo encontrarà en el momento que empiece a helar, o a deshelar; siendo la calzada el doble de peligrosa que cuando el hielo està duro, por tanto, para evitar deslizamientos, reduzca a la mitad la velocidad. Los neumàticos deben tener todo su dibujo en perfecto estado; però piense que si utiliza frecuentemente el coche durante el invierno y en su zona son frecuentes las nevadas, es preferible sustituir los neumàticos utilizados durante el resto del aho, por otros mas específicos para dichas condiciones.•
AQUATRED DE GOODYEAR s un neumàtico radial especialmente disenado para suelos mojados (disminuye el "aquaplanning" y reduce la distancia de frenado) que, no obstante, nos permite conducir en suelo seco en perfectas condiciones de seguridad (frenada, aceleración lateral...). No va dirigido a vehículos caros, puede montarse en la mayoria de vehículos de uso familiar y a un precio muy asequible Su código de velocidad es T hasta 190 Km./hora. GOODYEAR ha obtenido un compuesto de caucho único probado en competición y aplicando técnicas como el diseiïo de bandas direccionales estudiadas en Fórmula 1. Como ustedes saben, el neumàtico es el elemento primordial de se guridad, ya que relaciona directamen te el coche con el asfalto. Recuerden que està legislada la profundidad mínima
E:
de los neumàticos, incluído el de repuesto (t,6 mm.) mientras el coche circule por carreteras o demàs vías de uso publico y su infracción serà sancionada. De esta forma Espana. y próximamente Portugal. quedaran màs cerca de las legislaciones del resto de los países de la CEE.
20
LOCAL
ELS 4 CANTONS
DIVENDRES. 14 GENER 1994
"Team SNAFU" difon el joc de simulació a Sant Cugat
L'adopció de nens russos podria ser il·legal
Xnvi C Í I M I
El jutge investiga Vassociació presidida pel ciutadà de Valldoreix Hill
l·l club s;iiiK-ugatenc "'Team SN A l ' l " " va o r g a n i t z a r L'IS dies \
Mont Carvajal
S ! 'I de g C t k T UIlL's j o r n a d e s
d ' i n i c i a c i ó al |oc tic s i m u l a c i ó històrica al ('asal de ("ullin.i de Sani ( ' a s / a l . I'l i >u rail i.ulc - nu oailmenl dins L'I- actes del " N a dai a l l
LI m a g i s t r a t F l u í s P a s c u a l F s t e v i l l . titular del Jutjat d ' I n s t r u c c i ó n ú m e r o 26 de B a r c e l o na, ha o b e r t u n a i n v e s t i g a c i ó per e s c l a r i r l ' a c t u a c i ó del valld o r e i x e n c Josep Maria Hill. president de l'associació "Pad r e s para s i e m p r e " . L'entitat es dedica a promoure l'adopció de n e n s r u s s o s p r o c e d e n t s d ' o r f a n a t s de M o s c ú . Lluís P a s c u a l d e m a n a r à als M o s s o s d ' F s q u a d r a un i n f o r m e s o b r e l'activitat de "Padres para S i e m p r e " i r e q u e r i r à a la Fiscalia d e l T r i b u n a l S u p e r i o r d e J u s t í c i a d e C a t a l u n y a q u e trameti una i n v e s t i g a c i ó q u e es \ a c o m e n ç a r ja fa m e s o s .
n\ v'Ial". U'- :i ii IKHIL'- l'o-
k'n li a-llaiLula- apicss.idailicnt al ( 'a-a' dav ,inl del dcsii i.mlcllaiih'iil de ! oiiv clal par part LIL' I e m p r e s a pi o p i e k n la. la q u a l L'u-a \ a p ; o \ IK ar al'Jiai- piohlc n v - d'IuMaii- i d as-i-U'iiL'ia LIL' públic I ' ni ;jan 11 /',IL 10 p e r ò . e n i ni lahor.iL do aiuh I" Ajuntament. '. .i podeí ik'-L'ii\ i >l npar Ml- els .H k ' - pi ;''. I s l o s . I ui
I
(j '.10
1.1
1IIIOIICIO
*r.u|üL'-k's IUIÍUILIL'- era la de diIUIIÍII I- L1 I - IOCS de s i m u l a c i ó
hal lica. c o n e g u t s p u p u l a n i u ' i i l c o m a "w al gallli·s" i • | i v - d ' e s liak'L'ia. l'i'li·iut L|UL~ c o b r e i x e n L'I- m a - Ji' " I aain SN Al·l " cluull v ,a i.ula: un, - k'inalk'- l a m h ill.a L- p o d l ' l i
iL'jML'-L'lllal
Es gira la truita
LUUl
p i ' t l C I O l l s L ' s p u l ' t l \ L's. d i l ' C C l ' i o
d ' e m p r e s o s , lllllk's pel poder L'li l e p i i b l i q u c s kiu.niLTL'- cu clau d' IHIUIUI . i do '.cl U n í s t e m e s v uní la i m a g i n a c i ó doni a b a s t i . |ocs d i p l o m à t i c s . i els L'-mcíUals A ,u g a n i c s . IV a q u e s t V L'iital I queden e x c l o s o s el- |II».S LIL' rol. na'li diliaeiiis . • 11 cl seu origen i II'.ILTIL
li'
F.scacs i miniatures I I - p u s d'estratègia -un. M I I - dubio. al- IIIL'S .ipu'Llats 011:ic ui- . i ' a \ luiials A grans n e t s . iqne-aa iik'iia .la 'UL - liactcn LIL' -'iiiulai nu L ulli li. k' ai li al cillic , IUL- u n es ' u u a- • :\ al- i n un . • .ak V. kaupui al passat. pia-aul " li.li.i. ic;v uduii'.i amb un grau li a |ui u m e noi de di'kll I c l e ments gcogral k - . polítics. den.uL'ial ias : niuli- H K S \ m h una paí s p i \ II'. a molt o l v r l a . es podi i.i atMisklai.li al- e - e a e - e o m i'l joc d'eslr.ik'L'ia m e - c o n e g u t |a que. de tel. icprescnta una ha-
Fot. Mula
lalla entre dos exercits, això sí. a m b un nivell d ' a b s t r a c c i ó moll elev al. A l ' a l l r a b a n d a t r o b e m un joc c o m " A d v a n c e d SLItuitl Lcader" que mostra, a escala mult reduïda. ois c o m b a t s ile la Segona Guerra Mundial a m b el màxim de LIOUIIK possible. l i s jocs d ' e s t r a t è g i a es p o den dividir en dos grans grups: els jocs ile taula : e'N LIO mmial LI ics. I.ls p i n i k ' i - es ha-.cn en un t a u l e r L|UO icpi . M I I I . I el le rrenv un es d e s e n v o l u p a la baialla i d a m u n t el qual es m o u e n le- l u x e s de k's ililerenls unitats. L]UC a c o s t u m e n a sei LÍC cartró. I.ls s e g o n s , c o n t r à r i a m e n t , no tan servir un tauler, n o m é s necessiten una superfície llisa on es col·loquen diferents accidents tlo terreny ( b o s c o s , e l e v a c i o n s .
rius) i les figures q u e r e p r e s e n ten cada exèrcit. Aquestes figures os pinten a m b molia cura reproduint els u n i f o r m e s do cada è p o c a i n a c i o n a l i t a t , arribant a ser veeeritables obres d'art. " T e a m SN A l · l ' " porta p r o p de dos anys treballant per fer a c o n è i x e r ois j o c s de s i m u l a c i ó entre els s a n t e u g a t e n c s mitjançant actes Loni a q u e s t e s tornades A m b ai|uest objectin l.iiube vàreu organitzar el pas-at n o v e m b r e el segon T o r n e i g Internacional de M i n i a i u r e - Roger de Flor. FK m e m b r e s de " T e a m S N A F F " d i s p o s e u d ' u n espai t o t s L'K d i s s a b t e s al C a s a l de Cultura de Sant Cugat, i esperen a c o n s e g u i r d i f o n d r e la s e v a a f e c c i ó e n t r e un n o m b r e caila vegada més gran de socis. •
C u r i o s a m e n t , el m a g i s t r a t L l u í s P a s c u a l ha c o m e n ç a t la investigació arran d ' u n a de núncia interposada per J o s e p M a r i a Hill. LI v a l l d o r e i x e n c va a n a r al Jutjat n. 2 6 d i u m e n g e passat - q u a n P a s c u a l e s t a v a de g u à r d i a - a m b la p r e t e n s i ó q u e es s u s p e n g u é s c a u t e l a r m e n t el p r o g r a m a de " L í n e a 9 0 0 " . titulat " A d o p c i o n e s sin l e v " q u e s'emetia aquell mateix vespre p e r L a 2. Hill v a p r e s e n t a r el v í d e o del p r o g r a m a q u e s ' h a via d ' e m e t r e p e r q u è c o n s i d e r a va q u e el r e p o r t a t g e a t e n t a v a c o n t r a la s e v a i n t i m i t a t i c a l u m n i a v a la s e v a p e r s o n a . Però. d e s p r è s d ' h a v e r mirat el r e p o r t a t g e , el jutge, n o n o m é s va refusar la sol·licitud del p r e s i d e n t LIO " P a d r e s p a r a S i e m p r e " per c o n s i d e r a r q u e e r a un programa merament informatiu. s i n ó q u e va o r d e n a r iniciar u n a investigació) s o b r e l ' a c t i v i tat de l ' a s s o c i a c i ó i v a p r e n d r e d e c l a r a c i ó al d e m a n d a n t .
L l u í s P a s c u a l vol s a b e r si "Padres para S i e m p r e " cobra r e a l m e n t d o s m i l i o n s de p e s s e tes als p a r e s q u e d e s i t g e n a d o p t a r n e n s r u s s o s , tal i c o m es d e i a en el r e p o r t a t g e de \ a v ier Sitja.
Dos programes sobre "Padres para Siempre" i Hill " L í n e a 90(1" j a h a v i a d e d i cat el p a s s a t Fs d ' o c t u b r e un reportatge sobre l'associació d e d i c a d a a l ' a d o p c i ó LIO n e n s russos, titulat l'(il)esde Rusiu con amor'.'", en q u è s'hi d e n u n c i a v e n a c t i v i t a t s tant de l ' a s s o c i a c i ó c o m del seu p r e s i d e n t , q u e , p e r la s e v a b a n d a , ja ha p r e s e n t a t d u e s q u e r e l l e s c o n t r a X a v i e r Sitja, l ' a u t o r dels dos reportatges. D e s p r é s d ' e m e t r e ' s el p r i m e r p r o g r a m a , la direcció) va dir h a v e r r e b u t t r u c a d e s de p e r s o n e s a f e c t a d e s per anteriors negocis suposadament irregulars a m b Hill. Arran d ' a q u e s t e s q u e i x e s , es v a e l a b o r a r el s e g o n r e p o r t a t g e " A d o p c i o n e s sin l e v " , e m è s d i u m e n g e p a s s a t i en q u è s'afirma que l'associació cobra dos milions de pessetes a cada parella que vulgui adoptar un n e n , fet q u e la C o n v e n ció Internacional dels Drets del N e n d e l ' O N U refusa d r à s ticament. De m o m e n t . Josep M a n a Hill h a d e c i d i t s u s p e n d r e defin i t i v a m e n t l e s a c t i v i t a t s do " P a d r e s para S i e m p r e " . però s'ha c o m p r o m è s a continuar gestionant amb Lembaixada espanyola l'adopció dels nens dels q u a l s j a s ' h a v i e n iniciat els t r à m i t s . •
El sorteig de Nadal de Sant Cugat Comerç
ha
s o r t e i g e x t r a o r d i n a r i sou v a l s de c o m p r a per valor ile 5100.000 p t e s . p e r c o m p r a r a q u a l s e v oi ile Ics m o l t e s boti g i k ' s a f i l i a d e s ,i S a n t C u g a t Comerç. FI s e g o n p r e m i al n ú m e r o
estat la " b o t i g a de la s o r t " per a l g u n dols s e u s c l i e n t s j a q u e va ser a q u e s t a b o t i g a la q u e va d o n a r la butlleta S 0 3 6 g u a n y a -
1 0 4 2 5 d o t a t a m b v a l s de 3 0 0 . 0 0 0 p t e s . ha e s t a t p e r un client de la b o t i g a L d d a ' s Place.
',AMT
<"D< '.Al
< C IMI.KC,
M.Sanl La b o t i g a / o o m I m a t g e
d o r a del
p r i m e r p r e m i de la ri-
T a m b é les b o t i g u e s A u g u e t
la q u e Sant C u g a t C o m e r ç va o r g a n i t / a r p e r als s e u s c l i e n t s d i n s la c a m p a n y a d e N a d a l . F e s b u t l l e t e s es d o n a v e n gratuitaiiii'iii a tots a q u e l l s q u e c o m p r a v e n en una de les b o t i g u e s al d i a d e s .
joiers. G a r p e del Vallès. Taller e s J. T r a h a l . F l i a . P i o t t o i F l e c t r o Sant C u g a t han repar tu e n t r e els s e u s c l i e n t s b u t l l e tes a m b p r e m i a la t e r m i n a c i ó de 5 0 . 0 0 0 p t e s . en v a l s de compra.
FI p r i m e r p r e m i d ' a q u e s t
F a plutja de p r e m i s de la ri-
ta c x t r o d m à r i a del Sant C u g a t C o m e r ç t a m b é ha r e g r a c i a t a m b vaK de 2 5 . 0 0 0 p t e s a alg u n s c l i e n t s ile: M a l a l a s s e r i a Solsona. MajiL Gimnàs O h m p o . F i a r de l ' e s p o r t , D e l c o g a r (ïrupo Fober. Body Hody i Calçats Xercavins. 1. e n t r e g a dels premis tindrà lloc. sí tot va b é . el dia 26 de g e n e r en el t r a n s c u r s d'una t e s t a q u e e s c e l e b r a r à al lo cal de la d i s c o t e c a C l u c . Tots a q u e l l s q u e siguin p o s e i i l o r s d ' u n a d e les b u t l l e t e s p r e m i a d e s p o d e n p o s a r se e n contacte a m b Sant Cugat C o m e r ç trucant per telèfon al núm e r o q u e f i g u r a a la m a t e i x a l Mitlleta. •
A continuació detallem tots els numeros premiats en aquesta important rifa: Establiments que han entregat les butlletes premiades H-r. PREMI2on. PREMI-
8036 10425
TERMINACIONS ler número: 50.000.-
THRMINAC10NS 2on número: 25.000.-
500.000.300.000.-
ZOOM IMATGE EDD'AS PLACE
18036 28036 38036 48036 58036 68036
AUGUET GARPE DEL VALLÈS J. TRABAL ELIA FIOTTO ELECTR. SANT CUGAT
00425 20425 30425 40425 50425 60425 70425
MATALASSERIA SOLSONA MAJIK GIMNÀS OLIMPO LLAR DE L'ESPORT DECHOGAR GRUPO LOBER BODY BODY CALÇATS XERCAVINS
VALLÈS
DIVENDRES, 14 GENER 1 9 9 4
ELS 4 CANTONS
21
Can Sant Joan, primer camp de golf públic de Catalunya L·s obres de construcció estan gairebé enllestides Anna Cabassa EI primer camp de golf públic del Principat, situat entre Sant Cugat i Rubí, ja està acabat. El camp de Can Sant Joan, però. no s'inaugurarà fins al mes de setembre a causa d'un retard en la plantació de la gespa. La construcció del camp ha estat realitzada per l'empresa de Severiano Ballestero que va guanyar el concurs d'adjudicació d'obres. El popular tenista ha supervistat les obres, que el mes de desembre passat ja havien finalitzat la instal·lació del sistema de regadiu i el moviment de terres. Ara un cop enllestida la urbanització del camp, que té una superfície aproximada de 35 hectàrees i un total de nou forats, cal esperar al mes de març per a sembrar la gespa. Segons representants de la Federació Catalana de Golf, l'esperada inauguració de l'equipament públic haurà de retardar-se fins passat l'estiu. Tot i així, també es va informar que el camp de pràctiques s'obrirà el mes de juny. El camp de Can Sant Joan, que va
començar-se a construir el passat mes de maig, ha estat promogut pel Consell Superior de l'Esport, per la Ge-
neralitat i per les federacions catalana i espanyola de golf. Un cop finalitzada la construcció del camp, les
despeses es situen en un total de 400 milions de pessetes. •
L'empresa Solvay de Martorell podria contaminar l'atmosfera del Vallès Occidental
Solvay recorre contra l'Ajuntament i la Generalitat Redacció
L'empresa Solvay ubicada al terme municipal de Martorell
JARDINERIA
EL TREBOL
La Coordinadora Anti-incineradores de l'empresa Solvay, ubicada en el Terme de Martorell, vol presentar un contenciós administratiu contra el seu propi ajuntament i contra la Generalitat de Catalunya, basat en una sèrie d'irregularitats comeses i fins avui comprovades,segons consta a la nota difosa per la coordinadora. L'escrit informà entre altres coses que la llei estipula que les instal·lacions que produeixin activitas molestes, insalubres, nocives i perilloses han d'estar a una distància mínima de 2000 metres del nucli de la població urbana. La coordinado-
r
La influència a Sant Cugat Aquesta empresa per la seva ubicació al corredor de l'A-17 podria significar un important perill per les poblacions colindants com són Rubí, Bellaterra o Sant Cugat. La incineradora de Solvay es converteix així ja no sols en un problema de Marto-
rCRRCTERM
rell, sinó que afecta també la nostra àrea. Els gasos tòxics, aires contaminats i gassos insalubres que pot produir una incineradora d'aquestes característiques, podrien arribar amb tota facilitat fins al mateix nucli urbà o rodalies de les poblacions abans esmentades. Unes condicions atmosfèriques favorables, farien fàcil l'arribada fins al mateix Sant Cugat del Vallès de tot el material contaminant que desprenen les xemeneies de les incineradores de Solvay. La Coordinadora esperarà la resposta dels organismes oficia/s al respecte. •
SUBMINISTRAMENTS INDUSTRIALS MAQUINARIA ELECTRICITAT
Rafael Díaz Bellver c/. Maria Antònia, 9 Tel. 675 30 95 Tei. oficina 675 09 95 Tel. mòbil 908 73 63 23 Les Planes de Sant Cugat
ra afirma que les incineradores de Solvay queden a menys de 600 metres. Aquesta mateixa comissió assegura que també s'ha ineomplert els tràmits necessaris per constituir un equip de control i seguiment format per la Generalitat de Catalunya i les administracions locals afectades.
BRICOLATGE JARDINERIA
Í T 675 01 75 FRANCESC MORAGAS, 44 • GIRONA, 3 Sant Cugat del Vallès
V.
22
VALLÈS
ELS 4 CANTONS
DIVENDRES, 14 GENER 1994
El saló Juguem '93 va rebre més de 8400 visitants Foto arxiu
Terrassa ha organitzat per tercer any consecutiu un saló per a la infància les festes de Nadal \ i i n a ( ahassa I ,1 c i u t a l de T e r r a s s a va o r g a n i l / a i entre els dies J,s de
del centre. I.es despeses de l ' e d i c i ó d'enguanv de .luguem'óo han superat els set m i l i o n s de pes-
d c s e m h r e i el 2 de gener la i c r c e i a e d i c i ó de J u g u e m ' s G .
setes. t'ei cjiie t'a preveure un dèficit igual al de fa dos anys.
un salo d e d n a l bàsicament a I.; nilaiicia l.ii;_:uan\ es va ree isti ;n una al l u c i u la de pubhc 111 v. • -• m i p o i t a i i i que en les .in iei IOI s ed:eions • allioi a lamhc
Ln la primera e d i c i ó del saló el d è f i c i t \ a ser de tres m i l i o i ï s de p e s s e t e s . D e t o t e s maneres, eal temi' en compte que la s u p e i ' l i c i e h a b i l i t a d a
• i - '.:;es eU me
onyiiaii> gairebé ha doblat la de les altres dues edicions; en : o l a l s ' h a o e u p u l uns 4 0 0 0
. •>:.
lli.'ll . - .;!;.eÍ! ,;ls
in | \ - i c e n i al g
I
. i - . : . i ;
I ,i . i • - ii.i lel que uii 'he-e u i p i L ' \ ' S ii» • es ..iec ui i ssin ,i . . 11 1. "•. ;ie; n ' í in ,ij \ 11
i . i • : : i. .i; ,:< • , • i . i - l e s . !'. I ; n - . : . ;,. i;, i. . . . pu.lc:
;ee; .i in up.i íai .• ... i o r i ii'i'.l e i e - . h i e i s o s lalleis
\ i t r o c m a r • I -, i i • •• iies .i |i ;d.i; .; eqn : 111 a ai ue e I pi csMipusl I K p r i n c i p a l s p.a i i o c r i a d o r s han eslal P c p - i . 1.1 nat Consorci de la f i r a de Tet orie Inglés i Supci ,,UI.I Pci nassa. Acjiicst organisme esta
Comerç i Indústria de Penes sa i la D i p u t a c i ó de Barceló-
IIÍCULIO de la enilai de leria^ s ; i . han donai el seu siipoit a
altra banda c K oi g a m l / a d o r s han eslal un any mes l . n r m i e
na. La Generalitat, j u n t a m e n t amb alguns mitjans de eoniu-
a q u e ^ a m i e i a i i \ a dedicada , ; infants. •
i n t e g r a l per l ' A j u n t a m e n t ric la ciutat, la Cambra o f i c i a l de
Rubí
Rubí
El Museu fa 70 anys i es trasllada al castell
Un jaciment de fulles fòssils a Can Sant Joan
Mont ( a r v a j a l I i Liiaiiv. el Museu de Rubí ai i'b.i .d seu ; iie aniversari i pe i >. ele'iiiai ho e- duran a lei me diveise-, activitats d u i a i i l ;..ii l'anv \ nies. la Diputació de M a i c c l o i i a i I' \|uil·l.i 11101U i'e Rubí han c i u c d i t una sub-
esia\a ubicat en un e d i f i c i de la l'ça. del D o c t o r G u u r d i e t . juntament amb l'anima b i b l i o teca. l'el que fa a les activitats, p i i m e i hi haurà una exposició amb tol cl material de més \ a lor. que aclualmeiii esla guardat dins la Parròquia de Sant
\ a néixer, l'any P)24. " A l'acte s ' h i c o n v i d a r a n t o t e s aquelles persones que el van c o n è i x e r d ' a p r o p " , segons Jordi V i l a l t a , m e m b r e del G r u p de C o l l a b o r a d o r s del M u s e u ric Rubí i d i r e c t o r de les p u b l i c a c i o n s " B u t l l e t í " i "Ressenya", editades per l ' e m
• • e i K i ' i d e ü'1 i de m i ' i e i h de pesseii'v icspccto. a m c n l . per . n b i i i les d e s p e s e s de les obies que es lan ai castell me-
Pere. A m b l'arribada de la priniuvera. es celebrarà una taula rodona sobre el primer conscr \ a i l o r q u e \ a tenir el Museu, el
tital. PI mes de j u l i o l , durant la c e l e b r a c i ó de la Pesta M a j o r de Rubí. s'exposarà una bota
dreval i que permetran la ubieacio del M u s e u i d ' u n a h i b l i o l e e a . Pins ara. el M u s e u
sen\ or Josep Serra i Rosselló, Serra es va fer càrrec del bon estat del Museu des que aquest
de v i . c o n s t r u i d a p r è v i a m e n t per un artesà especialista. •
Mostra d'art 94 Continua
oberta la presentació
Redacció I a M o s t r a d'art l | 4 l i n d i a un reeoi regut itinerant pei L\ilalunva a partir del proper mes de j u n \ que serà inaugurada. quasi amb tota prov ahilitat a Sani Cugat. Desprès seia present a altres llocs c o m Tarragona. ( i i r o n a i Andorra. Pes bases per poder accedir lu es poden demanar a Canals Galeria d'Art, carrer de la Creu, nuïn. 1(> de Sant Cugat. fins al proper 31 de gener que es tancarà la inscripció. Pa M o s t r a d ' A r t C o n t e m porani Català celebrarà la seva IX edició de caire biennal i t i -
d'obres d'artistes
plàstics
neranl per Catalunya i P r i n c i pal d'Andorra. Aquesta iniciativa pretén donar suport i fer
d'arreu de
Catalunya.
conèixer els treballs de reserca del joves artistes plàstics d'ambdós pi incipats. •
CONTEMPORANI CATAfÀ
M.C.F.
c o n s e r v a c i ó de la t r o b a l l a prehistòrica.
Arran d'unes prospeccions paleohotàniques que es duen a terme al Parc de Can Sant Joan. s'ha descobert un jaciment de fulles fòssils. Pa Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat i l'Ajuntament de Rubí han demanat a l'Institut Català del Sòl (INCASOP). propietari del terrenys que no realitzi cap acció que pugui perjudicar la
Les prospeccions dels terrenys es feien per buscar unes restes de mastodont de més de deu mil anvs d'antiguitat que podien estar en aquesta /ona. Però l'Institut Paleontològic de Sabadell ha informat que del mastodont no n'hi ha ni rastre. Les fulles fòssils s'inclouran en el Pla de Protecció del Patrimoni de Rubí. •
El Celler serà la nova seu de la Companyia teatral "La Camara" Redacció
sional.
Aquest any, els espais destinats a l'assaig d'entitats culturals de Rubí han canviat d'hostes. El grup La Tal, que fins ara havia estat assajant en aquest indret es va veure substitut pel grup de teatre La Camara. Aquest grup es va iniciar en el teatre com un grup amateur, però l'any passat es va decidir entrar en el camp profes-
Aquest espai presentarà. com ho ha fet fins ara. diverses exposicions realitzades per artistes de la ciutat. L'n altre dels espais que restarà obert a iniciatives culturals serà la nova estació de tren i l'Ateneu Municipal. En total són quin/e col·lectius els que podran utilitzar els espais que la conselleria de Cultura de Rubí ha disposat per als seus artistes. •
DIVENDRES, 14 GENER 1994
LOCAL
ELS 4 CANTONS 2 3
Un veí de L'Hospitalet del Llobregat es suïcida a Valldoreix
Bellaterra
Un home es penja a la Zona de Can Barba
Redacció
Fot. C. Ubinana
Redacció El dissabte passat dia 8. fou trobat a la zona del camí de l'Ermita de la Salut, denominada zona de Can Barba a Valldoreix, el cos de Fèlix B.G.. veí de L'Hospitalet de Llobregat, de 56 anys d'edat, que segons tots els indicis, es va treure la vida penjant-se del coll en un pi de la zona. Al voltant de les 9,30 del matí. fou trobat el cadàver per uns ciclistes que passejaven per la zona, amb Mountant Bike. Tant aviat com varen descobrir el cos trucaren al 091. que va desplaçar un zeta fins a la zona dels fets. Després de comprovar la mort trucaren al jutjat i al metge forense per despenjar el cadàver. Fèlix B.G. s'havia escanyat el coll amb una corda de persiana.
Sang freda Totes les suposicions fan pensar que el suïcida va sortir d'Hospitalet a primera hora del matí. conscient del que realment volia fer. Es suposa
que va pujar als FF.CC. i va baixar a l'estació de Valldoreix. La zona on es va trobar el cos dista aproximadament uns 4 quilòmetres de l'esmentada estació,que fa suposar que va arribar a la zona amb autobús.Va caminar per l'Avinguda de Can Montmany, fins al final d'aquesta en què es troba una plaça. D'allí surten tres camins, un que porta a l'Autopista, l'altre que va cap a l'Ermita de la Salut i un tercer que condueix a Can Domènec. Fèlix B.G. va triar el camí que porta a l'Ermita de la Salut, desviant-se poc després uns 25 metres a la dreta del camí. Allí, és on va trobar el lloc per acabar la seva obsessió final. Al vell mig del bosc colindant al camí, en un lloc força fosc, Fèlix B.G. escollí un arbre baix, proper a un petit desnivell del mateix terreny í aprofitant aquest es penjà del coll. Fèlix B.G. tenia 56 anys i era veí de L'Hospitalet del Llobregat sense antecedents de cap tipus. •
A partir d'aquest curs els alumnes matriculats en qualsevol de les facultats que conformen el campus universitari podran obtar a les anomenades assignatures campus, les quals han estat possades en marxa per la reforma aplicant els nous plans d'estudis. Els alumnes podran escollir entre "Aspectes fonamentals de la Comunitat Europea" "Introducció a les ciències ambientals" i "Activitat física, esport i salut". Aquestes assignatures de lliure elecció són de cinc crèdits cadascuna. En la primera de les assignatures s'analit/.arà les causes i els efectes econòmics de la unió Europea, la segona es centrarà en la lectura i comentaris de textos en espanyol. En astronomia s'explicarà l'esfera celeste, el sol. la lluna i la dilatació de l'univers. Ciències ambientals, tractarà el tema de l'energia, recursos i contaminació. Finalment l'última assignatura estarà dedicada als beneficis sociològics i psicològics de la pràctica esportiva. •
9/mUJK
SAUR, Sociedad de Abastecimientos Urbanos y Rurales, S.A., concessionària def Servei Municipal d'Aigües de Sant Cugat del Vallès, comunica que, des del dia 10 de gener, les seves oficines d'atenció al públic són a l'Avinguda Torreblanca núm. 2-8, local 8 (Edifici de Serveis) d'aquesta població. El telèfon és el 5 8 9 0 0 2 1 . llit provocar
24
ESPORTS
EI.S 4 CANTONS
Futbol Sala
El derby entre els líders es queda a casa F. S. Sant Cugat 5 - Tracoinsa 4 KcdiK'CH
I K homes de ( aik's Nav a11 ii L i MI 11 nuen I ulers l·l^' spi es del primoi paint disputat on aquest ans K> 1. que enoarav a COlltl'a l'I si'U p e i ' s O g l l l d o i I11CS
immediat. el liaconisa de Sabadell. s i- ;j i > 11 classificat a la 'aula d'aquesta ! a I )iv isio Nacional \ de futbol sala. II paí HI v a ,. ouicnçar amh m o l l a e m p e n l a pel pari de I equip v isiiant. i|ue \ ema a Sani ( 'u gal a m h la i n t e n c i ó d esgaiiap.il algun punt de la pista del seu i iv al IVio \ a ser el Sani ('ugat que i a m a n a r pi inii'i. mil pinçant el gol que v a tei I );i\ ui al minut I 2 de |oc. Abans de la li de la primcra meitat tornat la a marcar el Sant ( ugat. que amh el gol de Sotgi mai \.nia al descans amb un primer parcial de 2 gols a 0. Durant el transcurs de la segona meitat \ a desiacar el joc de Jair. el iiigadoi brasiler del co[i|imi i isiiant que marcana tres dels quatre gols del seu cijiiip. 1.1 primer seria el 2-1, però poc desprès Pla tana el 3I, L'O I que lonia\ a a deixar patent el |oi superior dels de la
Els homes de Caries Navarro continuen líders després del primer partit disputat aquest any. nostra localitat els quals tornaven a m a r c a r al m i n u t 8 d'aquesta segona part. Malgrat que el 4 2 somniava força definitori. el joc no va patir gaire canvis i els jugadors d'ambdós equips van mantenir el ritme donant als espectadors si no un gran espectacle sí la possibilitat d'una certa emoció atès que ois jugadors del Tracoinsa no perdien l'esperança. Així arribaria el 4-3 i, tot i que a només dos minuts del final Pau faria el cinquè gol. encara hi va ha-
ver temps per fer-ne un altre, que tancaria el marcador amb el definitiu 5 a 4. El S a n t C u g a t d o n c s es manté líder amb 20 punts i 8 positius, mentre que ara és el Premià que ocupa la segona posició de la taula, a dos del líder, t a n c a n t la c l a s s i f i c a c i ó l ' e q u i p del C e n t e l l e s a m b 2 punts i 10 negatius. A la propera jornada es disputarà l'últim partit d ' a q u e s t a primera volta, que l'equip santeugatenc jugarà contra l'Hospitalet. •
Futbol
El Sant Cugat continua perdent Mollerussa 2 - C E . Sant Cugat 1 Redacció Antoni (iarngo no ha aconseguit lei canviar els seus jue.uloi's dinant aquestes vacani v's I Is jugadors del Sant Cugat v i iiiiinuen sense acabar de ioiu.ii.ii la se\ a millora en el
Futbol Sala El Bokatas torna a perdre a casa Bokatas 1 - Coplasti 6 Redacció Hls j u g a d o r s del Bokatas continuen amb la moral baixa d e s p r é s de l ' ú l t i m a derrota. que van encaixar a casa contra el Coplasti el passat cap de setmana. Només començar el partit l'equip visitant va fer encaixar al Bokatas dos gols. quasi seguits, que van obligar l'equip local a tancar-se molt més i a posar tota la seva energia en les tasques d e f e n s i v e s , a m b l'única possibilitat de provar el contracop. Hn una d'aquestes sortides els jugadors santcugatencs aconseguirien marcar. marxant al descans perdent per la mínima: 1-2. HI Bokatas sortiria un altre
cop a la pista a jugar-s'ho tot, pujant a l'atac amb insistència mentre el porter del Coplasti d e s b a r a t a v a qualsevol esperança de gol. Hn aquest afany de fer gols i aconseguir l'empat els del Bokatas van descuidar la defensa, punt que va ser aprofitat pels seus rivals por a augmentar la diferència í enfonsar molt més los il·lusions del Bokatas. Un gol darrera un altre van deixar el marcador final en un clar 1 a b favorable al C o p l a s t i . e q u i p que sons dubte va merèixer endur-se els d o s p u n t s de la p i s t a Sant Francesc. HI proper partit el Bokatas s'encararà al Rubinenc Esportiu, que serà la set/ena jornada de lli tia. •
Futbol Sala
L'Olimpyc es situa tercer Olimpyc 8 - Platja cTAro 2 Mont Carvajal HI reinici de la lliga, després d'haver estat aturada per les vacances de Nadal, va ser força positiu per l'equip de Ha Floresta, que va guayar a domicili. amb tranquil·litat. Els dos punts li han permès de situar-se en el tercer lloc de la classificació, a m b els mateixos punts que el Penya ventura, de Sabadell. Els de la costa n o m é s es van resistir els primers minuts del partit. Però un cop els íloresencs van trobar el camí de
porta, la resolució del matx fou gairebé immediata. El resultat al descans era do 4-2. A la segona meitat, la rosta dels g o l s van anar arribant a m b fluïdesa. Els locals van oferir un bon nivell de joc i el partit va esdevenir força entretingut. Cap al final, però, el marcador era prou evident, el joc es va endurir molt i es van fer diverses entrades violentes, de Je.s quals /'àrbitre s'en va desentendre. Els golejadors locals foren: Jordi Reixach (4). Quicu (2). Jordi Mur i Pep (1). •
Femení
Les floresenques guanyen el derby
'. 'i d e . a l l i p .
I ,t piinicia meitat de l'en, ontie i a sei d'aüo mes igualada. .unint, >s equips niaipai en i oi u \ lameiil la M'\ a posició: el Mollerussa, com a equip de i asa pi o\ a\ a d atacar sense "aire e\il. i el Sani ("iig.it. com a equip v isilanl. es lancuv a a la delciisa sense deixar se intmii •.I.i: pe I - se us r i v a l s . \ mb i q a c s i p l a n t o | a i n c n ; no es d'csii an\ ai que els pi inici s 45 n i n ut - • i na 111 /e ss l'i se nse •i,iiigui a: el marcador, amb el 11 u que ha\ ie. encetat el partit IX'spies del descans, els ju"adois de la nosiia localitat es vau cieixei davant la possibili at de lei alguna cosa mos que iiaiiteiia l'empat. i encara niïs quati \/M.II sa marcar el U i •d.iv ant l ' e s g u a i d sobtat i un xu aiemoi :t del públic local, el qual a paiiu d'aquell moment
DIVENDRES, 14 GENER 1994
Champion 6 - Mira-sol 1 Bàldrich Negre
Malgrat les baixes de les dues titulars -la portera Cano i la Haurà- les locals van derrotar les seves rivals de contarca. Abans de finalitzar el pri-
donaria tot el suport al seu equip. l'K contracops de! Sant Cugat es feien cada cop nies perillosos, però va ser el Mo llerussa que va roac, untar i va marcar el gol de l'empat gracies a una errada de la defensa dol sou contrincant. \ partir d'aquí la cosa va canv iai i amb l'ajut del públic i t a m b é de
l'àrbitre \ a donar la volta al marcador, gràcies a la traiisformacio del penall que els dona l'ia la victòria. Desprès d'aquesta derrota el Sant Cugat baixa a la setzena posició de la taula (que lidera oi Clavà amb 24+13) i la propera jornada jugarà contra el Banyoles. •
m e r t e m p s , el C h a n p i o n ja s'havia avançat en el marcador, fet que va propiciar el bon joc que van practicar fins al final del partit. Els gols els van marcar: Tomi (3). Eva (2) i Montse (1). Pel Mira-sol: Araceli. •
ELECTRICITAT • FONTANERIA • CALEFACCIÓ llar, comunitats i empreses Instal·lació i manteniment INSTAL·LACIONS
MINGO, so.
demanin's pressupost Tel. 6 7 4 4 1 4 4 SERVEI TÈCNIC AUTORITZAT
ESPORTS
DIVENDRES, 14 GENER 1994
ELS 4 CANTONS
25
Hoquei patins
Voleibol femení
El Patí Hoquei apallissa el cuer
La improvització resulta positiva
P.H.Sant Cugat 9 - Santa Isabel 3
Fot. JA.Mula
Anna Borau Els jugadors que s'entrenen sota les ordres d'Antoni Paredes van encetar l'any aconseguint una victòria aplastant contra el cuer de la seva categoria, el Santa Isabel. El Santa Isabel va sortir al camp amb la intenció de jugar només al contracop, tancant-se molt al darrera i provant d'evitar que l'amfitrió obrís de seguida l'electrònic del pavelló. I en part ho van aconseguir, perquè no va ser fins al minut 10 de joc que el Sant Cugat inaugurés el seu compte anotador: Jordi Villalonga feia 1' 1 a 0. A partir d'aquí tot es va ensorrar per als joves jugadors que visitaven la pista de la nostra localitat i el Patí Hoquei va començar a rodar al seu aire, les jugades d'atac eren cada cop més insistents i poc després del primer, Jul feia el 2-0, Pérez feia el 3-0 i abans que finalitzés el primer temps Villalonga arrodonia el parcial deixant el
marcador, al descans, en un més que favorable 4-0. Però malgrat l'adversitat, el Santa Isabel va sortir a la pista amb la intenció de superar l'avantatge santcugatenc, establint el seu ritme de joc als primers minuts de la segona meitat i així aconseguia el 4-1 que li donava un mínim d'esperances. Els homes de Toni Pare-
des van reaccionar de seguida i es va engegar un curt període de teva-meva que deixava el marcador en 6 a 3. La superioritat del Patí Hoquei davant el seu rival es va fer palesa a partir d'aquest moment i Soler i. un altre cop Villalonga aconseguirien marcar establint el que seria el resultat definitiu: el clar 9-3 final. •
C.V. Sant Cugat 3 - C.N. Sabadell 0 Redacció
mostrant el seu saber estar a la pista i sense no deixar mai per Primera jornada de la se- perdut un set: mentre les jugagona fase per a les jugadores dores del Sabadell es conforde Víctor Hugo que aconse- maven amb anar marcant gueixen quedar-se amb els dos punts, les jugadores santeugapunts del partit gràcies al seu tenques s'esforçaven per miesforç. llorar el seu joc. El carregat L'encontre, que a priori no marcador dels tres sets (17-15. semblava presentar cap pro- 15-11 i 16-14) demostra dues blema, es va veure complicat coses: la ja esmentada capaciper la baixa de dues jugadores tat de reacció de les jugadores (Sandra, la col-locadora i de la nostra localitat i l'encert Valerià, rematadora). Així. del Sabadell per a saber aproamb la novetat d'haver de ju- fitar els buits que deixava la gar en posicions diferents a les plantilla santeugatenca, en alhabituals, les jugadores del guns moments completament Club Voleibol Sant Cugat es descolocada i desconcentrada. Al final una altra victòria van esforçar una mica més del normal per remuntar els par- per a les noies del volei que cials contraris que els feien te- comencen amb bon peu aquesnir els punts que el Club Nata- ta segona fase, mentre tothom ció Sabadell havia aconseguit espera veure com reaccionaran quan s'hagin de trobar, per marcar sense patir gaire. tercera vegada en el que va de Però, a l'hora de la veritat lliga, amb el seu botxí, l'Esva ser l'equip local qui va plugues. • aconseguir imposar-se. de-
HNOS MARTIN DEL VALLÈS S.L. MARMOLES GUIMAR
Handbol
CONSTRUCCIONES Y REFORMAS ESCALERAS • BANOS COCINA • FACHADAS
L'UESC supera el primer obstacle Sant Esteve 15 - U.E.S.C. 27 Redacció Aquest partit representava per als homes de Ramon Grau el primer dels dos reptes per a aconseguir classificar-se entre els tres primers i passar així a la fase d'ascens. Tot i que els primers minuts del partit van ser fluixos tant en la defensa, un xic descolocada, com en l'atac, no gaire concentrat, els jugadors santcugatencs van
aconseguir marxar als vestuaris amb un parcial favorable de 11 - 13. A la segona part l'UESC va sortir a la pista amb la clara intenció de superar el repte que significava vèncer el Sant Esteve a domicili. És per això que la seva defensa es va tornar més ferma, fins al punt de no permetre a l'equip local travessar la seva línia, mentre el seu atac aconseguia més ritme:
Strawinsky, 8 (Pol. Ind. Can jardí) RUBÍ Tel. 588 05 01
durant aquest període el Sant Esteve només faria quatre gols, mentre els santcugatencs n'aconseguien 14, emportantse així la victòria cap a casa i esperant el partit d'aquest cap de setmana perquè en decideixi la classificació: diumenge l'UESC rebrà la difícil visita de La Roca i provarà d'anotarse els dos punts que el permetran jugar la desitjada fase d'ascens. •
CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS
X
TALLEDA-RICOMÀ MÍÍSI'UM w
Kr.n/'O 11
msüíms íe-ms wb msion
C/ Balmes, 11 - Sant Cugat
» 674 58 62 /
Voleibol masculí
Alemanya triomfa al IX Memorial Arturo Cortés Redacció Durant els dies 7,8 i 9 de gener el Pavelló de Valldoreix va ser l'escenari, per segona vegada consecutiva, del Memorial Arturo Cortés que enguany arribava a la novena edició. Aquest torneig internacional júnior de voleibol (aquest any només en categoria masculina) va acollir les seleccions de França, Espanya, Catalunya i Alemanya que va ser la vencedora absoluta. Després dels preliminars,
sis partits disputats tots contra tots, els resultats donaven accés a la final les seleccions de França i Alemanya, mentre que l'espanyola i la catalana s'havien de conformar amb la de consolació. Aquesta darrera va ser la que primer es va disputar, vencent la selecció d'Espanya igual que havia fet durant els partits de la Higueta però amb una mica més de dificultat. Pel que fa a la final absoluta, la qual encarava les seleccions d'Alemanya i França,
cal destacar que va ser un partit molt disputat durant el qual es va veure el gran nivell que mostra el joc de les joves promeses europees. Tot i que els francesos van saber com plantar cara no van tenir la prou capacitat per mantenir el marcador davant els implacables remats dels seus adversaris; els alemanys es van imposar a la fi, gràcies a la força de les seves jugades deixant el marcador final en 3 sets a 2 al seu favor. •
cfósefruiis Mercat Municipal Pere San Parada 123 - Sant Cugat
SERVEI GRATUÏTA DOMICILI
^ 5 8 9 44 81
També a Valldoreix i Miru-
CRKAC10I ÜISSBNY
OCTAVIO SARDA
A9/J> miCDC
TAI I CDC DDADIC
JOIERS - TALLERS PROPIS
PRE
SSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS
RELLOTGES D'ACTUALITAT AMB LES MILLORS MARQUES
OMEGA
BREITLING
^amiltOlï
KRONOS
<UUNGHANS
Santiago Rusinol, 40 Tel. 674 58 54 Sant Cugat del Vallès
26
ESPECTACLES
KLS 4 CANTONS
DIVENDRKS. 14 GENER 1994
Joan Llamas intervindrà en "Poblenou", la nova sèrie de TV3
La santeugatenca Victòria Camps, presidenta de la comissió sobre continguts televisius
L'actor santcugatenc apareix en el 25è capítol
\u. La santeugatenca V i c t ò r i a Camps e's catedràtica d ' b t i c a de la Universitat A u t ò n o m a de Barcelona i senadoia. bou candidata pel l ' S O L al Senat en les darreres eleccions gener a l s p e r q u è d i u . es s e n t i a "compromesa amb cl seu pro g r a m a " . l.a comissió especial sobre continguts televisius del Senat, de la qual ella n'és presidenta, ha d'emetre un i n l o i me d'aquí a un any.
Mont ( H r \ ;i j;il I ' eeo n de I,, n, >vi i,[ \ i la. I' M I ' I Lueas. miei \ indta en Li -1 • i\ ,1 si.'I , '!,M .'I Ce I' .' I I n u l l Li
,L
•' i - , ! !
I \
;
que
dilluns.
' l ' i >L I C l l i M l " . , , UI .' C'l
s'estre
dl,i
hol all
] D de
qUC dl'
Os so-
hi el.iaia. ,.li.' dl M.ms a ,lr, on .bes. , • . •: | " • i r e : H ' I :al ".i ',. '. ,•!, i,,n,i i esta inspirat ei in> '• L.-l - iL ai ics hi Ham ii,,lipiis "( ii'iii dol han I i lloa
"L'I 1 • l · ' b l i iM
i
-.'|| .in pi ; I K ipi de I ^ ' ••". l ii, ^ n i i i ' i i : -- , a,i -,, i.'i. rei»!. S I
0 !
•. 1 ' : • j '.I ,! 1 l i
,', s s O s S O | s
UO
•Mai Lo: i i " . M \ i, deL' - i psico le.'s i|ik' l i o ' k i l l e i ; on el serial des de d..noia de les .aíneies. euiisideien que el o i u l i k i e te
Joan Llamas polifacètic actor que podrem veure per la petita pantalla en els propers dies en el "culebró" a la catalana
e \ i l . el iioin'oic de capítols pie \ i s i i n u i . i l i i k i i t es Mihiepas :r,- I , : --o', a continuïtat i ei l: , .i • 11 n k -11'..;" oeoeii de ics leae i uir.s que . ] pi.'-hu i k n s t i a i a
de moment. tan M > L ha l'cl prou s de vestuari i que la gravau n es durà a terme al i'wtrg de !a setmana que ve. l.ls actors i Ics actrius han
tina hogeda que pcnicrcal. Kl guionista net i Jornet i Bas encapçalen
i- i in. , I • "sa •-' iii.:i L:OS I :-iie ! . . . i u d'aci.i··-- i ,ie u us -,'lu vnvl'.ai vcuic. A l l r e d I acoti, U i . I a|, ; l . i / . i r a n . be••an i'eia. i ei saak ugatcik Joau I Llinàs, que I a i a la H ' \ , I i p a n c i ' . i a p , i i : n del c a p í t o l '-v s. .• -.[•. ens ••... avança: I L-. • a-.. i. pei Miik.i'je ai qual ell il·iu,- •. d . •••, el •cap d'un pnii i. L i b " . m i , :e II i,, ,1 s. > e . . una i i i k . , pul i.L. d, ;o ',. I i n k ' i i o i d au , ok,, ..inh ca l e - k i n . el p - i . i a ••• i k i . i " \ e o b s t a n t . l ' . l · i o i en •. a . eniei ku que.
oeballat í i licballcit) en emuli i. tons f o t \ a diferents a les he. büuals. pi que se'ls ha denta nat que a p o r t i n m a n e r e s de parlar i e x p e r i è n c i e s pròpies aU seus personatges, dcnios irant a i \ i una gran eapactiat de c r e a t i v i t a t . .Aquest esforç ha estat destacat per guionistes i diioctors. l·ins I Is protagonistes del " l ' o b l e n o u " son un m a t r i m o n i de mrqan.i edal amb li'es fills ado lescents. La p.ii'clla \ ni en el barri b a i c c l o n i que du ei nia tei \ nom de la sei te i i egenla
equip d"escriptor i rcalit/adors que e l a b o r e n els g u i o n s j hi posada en escena ditis els estudis. d ' h s p l u g u e s . on eren els antics esludis Isasi. Aquest pi'oees de producció - treballar una mica sohrc el terreny i sobre la m a r \ a - no s ' h a v i a tot mai abans a (.'alalunya. al m o m e n t , s'han rodat 20 capítols de la nova sen e . C o m ja h e m d i t . pern cl programa és interactiu i l'audiencia es qui "orientarà" cl laranna del " c u l e b r o n " català. •
HUllü/d Cl l'iMIC tirs
esdevindrà su-
L:n una entrevista amb Víctor-VI A m e l a . a " l . a Vanguard i a " del propassat dissabte, la santeugatenca fa una crítica a l'actual oferta televisiva, tant pel que t'a als continguts, com a l'estructura. Victoria Camps diu que " l a televisió que tenim no és pas la que volem tenir". l.a senadora creu que l ' h o m o geneïtat de l'oferta no permet
elegir. I.'enlrev ista deixa veure que Li m à x i m a preocupació de Camps a l'hora de fer l'informe és a c o n s e g u i r una oferta t e l e v i s i v a variada i. sobretot. pedagògica i cultural, que tingui en compte les minories. eN s e c t o r s m a r g i n a l s , la gent gran... ja que. si bé els veiem cada dia. no existeixen pel que la al mercat televisiu. V i c t ò r i a C a m p s no t r o h a que les més de tres hores diàries que els espanyols miren la " l e l e " , segons les e s t a d í s t i ques. sigui a l a r m a n t , sempre que "aquest temps sigui rendible culturalment i social, i no només e c o n ò m i c a m e n t per a alguns". Malgrat no li agradi veure la "caixa lonta". la doctora no t i n d r à mes r e m e i que f e r - h o moltes hores, almenys, durant üairebé un anv. •
Josep M . Becl director Joan i coordinen un
de Karaoko do Meml'is Rubí
Èxit de participació i de públic Kulaieiii l i ' i , / oi.i -o ,L Oeseni hi, ,s •, a icalu/.a la lase l'inal del ^l'iu. urs de Karaoke orga•ut/a.i por la discokv a M c m í i s . ou,' •'• oiea . el.'bi ,aii des ce pri li IOI s i lo 11 res , : :a se'\ .-. sala de Rubí. \ la I ma! v an accedir 7 c\ i. el lents c a n k i i i s . que amb la iiiusk e. de Ions. com a basc de les se\es actuacions, interpretaren peces que narren des del mític Nino Bravo, tins al mes modeí n Seigio I );ihna. I I jutat que era format per p e r s o n a l i t a t s d e l m o n de la música i de cultura, el Sots-Director del nostrre diari Víctor M . Morera, ho \ an tenir molt d i f í c i l a l ' h o r a d ' a t o r g a r els p r e m i s , ja que Li c a s u a l i t a t dels cantatis i l'excel·lent lortna d'interpretar Ics peces, d i f i -
culta eiioi m,''' •'• possibdikit d ' a i ' " " i1 , ' segon i t c u c - p-, ni I ii'alment cl d i íectoi de ta sala \ a entregar cl primer premi a una magnífica
veu de I .s anys. que va aconsseguir cl trofeu i cl taló entre gat per la direcció de M e in l'is valorat amb 1 00.000. Pies. •
DISSABTE 22 DE GENER rj les 10 del vespre al teatre-auditori del centre cultural
Kl Gerent de Memfis es sent molt satisfet de l'acollida obtinguda amb aquest primer concurs Karaoke Memfis
VENDA D'ENTRADES: De dimarts a divendres de 12 a 2ti. i de 7 o 9h. Dissabtes de 12 a 2h. C/. Francesc Moragas, 30 Sant Cugat del Vallès. Amb targeta c K N T R K de crèdit al Tel. 589 22 88. C U L T U R A L Dues hores abans de la funció a la taquilla del teatre. S A N T
C U G A T
CULTURA-ART
DIVENDRES, 1 4 GENER 1 9 9 4
agenda cultural CONFERENCIA: "Competitivitat i ètica. Exposició de les aportacions de l'ètica en els condicionants de les accions competitives". Per Vicenç Trius, enginyer químic. AI Centre Borja a les 19.45. Tel. 674 11 50. Org. Centre Borja.
Dissabte 22 TEATRE "Lazarillo de Tormes". A les 22 hores al Teatre Autitori del Centre Cultural. Org. Centre Cultural.
Dimecres 19
Altres activitats
XERRADES D'ORIENTACIÓ Acadèmica i professional: "El paper dels pares en l'elecció de futur dels fills". Per Maite Casa, psicòleg clínic. A les 20 hores a la Casa de Cultura. Org. Ajuntament.
Premi Gausac de Recerca. Temes relacionats amb Sant Cugat o àmbit comarcal. Termini de presentació: 28 de febrer del 1994. Inf. 674 69 93. Org. Grup d'Estudis Locals. Col.Ajuntament
Dijous 20
Coral Infantil i juvenil Sant Cugat: Obertura del curs 1993-94. Per a nens de 4 a 16 anys. Inscripcions a la Casa de Cultura. Tel. 589 13 82
XERRADA-COL.LOQUI: El ca talà als mitjans de comunicació". Hi participen: X. Fornells, director de RSC; Esteve Valls, Ràdio Rosselló i
27
Cloenda Any Miró
Alex Gorina, crític de cinema. A les 20 hores a la Casa de Cultura. Org. Joventut Nacionalista de Catalunya.
Dimarts 18 de gener
ELS 4 CANTONS
Redacció Fins al proper diumenge dia 16 de gener encara es poden visitar les tres exposicions "Royo a Sant Cugat a Miró", aplegades sota una mateixa temàtica. Una triple mostra que suposa la cloenda de les grans exposicions que s'han vist a la ciutat i a Catalunya durant l'any, amb les quals Sant Cugat, pionera en l'Any Miró, tanca un període de tasca artística important. La mostra de Royo i la seva vinculació amb Joan Miró ha estat l'exposició més gran que s'ha pogut veure a Sant Cugat, formada per documentació fotogràfica inèdita de Català-Roca i de Carles Cabanas, que palesa la intensa activi-
tat conjunta de Royo i Miró, i que permet veure un centenar de tapissos i entretèxtils de Josep Royo, realitzats a partir dels anys vuitanta.
Donació d'un tapís a la ciutat El santcugatenc Josep Royo, com agraïment a la ciutat i a fi d'enriquir el patrimoni tèxtil del futur Museu de Sant Cugat, ha fet donació a la ciutat, del tapís que porta per títol:"CAPVESPRE" de 175 per 220 cm., realitzat el 1988, el preu del qual és de 2.500.000 pessetes. Tapís que es col·locarà properament al vestíbul del Centre Cultural. •
Hsiaoyu Liu exposa a la Casa de Cultura Fot. J.A.Mula
Redacció El passat dimars va tenir lloc la inauguració de l'exposició de tapissos i pintures de Hsiaoyu Liu. L'acte va estar presidit pel Regidor de Cultura Jordi Franquesa i un nombrós públic que va acompanyar a la xinesa que resideix des de fa uns anys a Sant Cugat. Aquesta exposició mereix una visita per part del públic que vulgui gaudir d'una obra plàstica oriental creada amb conceptes clars del tèxtils sobre l'escola catalana. •
ARI BEN Al
G
R
AMADEU CASALS II Volum "HOMENATGES RUSINOL"
I
La Galeria d'Art a Sant Cugat Exposicions Carrer Valldoreix, 58
Tel. 589 00 97 Matins de 10.30 a 13.30 Tardes de 17.30 a 18.30 - Diumenges i festius tancat
1ÍPPSIG10NS ffiifiT GALERIA CANALS Carrer de la Creu, 16 Tel. 675 49 02 "Josep Royo, obra recent" Fins al 16 de gener Org. Comissió Any Miró SALA D'ART CENTRE CULTURAL "Royo tapisser". Fins al 16 de gener Org. Ajuntament i Comissió Any Miró
PRORROGADA FINS AL 18 DE GENER CLUB SOCIS FONS D'ART
/Ot
Sala
islrïol
Santiago Rusinol, 52 Sant Cugat del Vallès
Horari: mati de 9 a 2 tarda de 5 a 9
Tel. 675 47 51
FEBO GALERIA D'ART Tel. 674 19 55 "Col·lectiva de Nadal" Fins al 31 de gener RACÓ DE L'ART Tel. 675 20 53 Expo-col.iectiva de pintura i escultura. Hm al 18 de gener
J
CLA ^ÏFICAT; •
GENER 1994
^ ^ ) .
ADMINISTRACIÓ] DE FINgUEsI
CAPMANY Ca-r-;- Ln.c í - J B '
588 35 1»
-INCUíIS r-i =Ï0NL. i A Par,, —i-p-tül. i
í;4'Jíi
SA'.A·-'NÚJES
:i"isT,5
ELECTRODOMÈSTICS ALTA FIDELITAT
BASSARS - REGALSj
REGALS st pir, --•I A.qi
Carer VaHdoreix. 23
MiLARTOBELLA Santago Rusinol, 49
674 06 57
TCT MUSICA Alfons Sala. 28
674 15 36
VILA ELEC"RO__AR S A Sana Vana '0
589 02 7'
•
Tel. 674 93 35
•
AIGUA TRACTAMENTS 5?4 5S4 7
:RRON I.S - Taule' 2> 'n
ALUMINI - V I D R E S
GARRIGA Val^core-x 63
6'5 26 6-
AMBULÀNCIES] 674 12 34
ANIMALS VETERINARIS
EL
ANIMALS Perruqueria 58913 29 Carrer de la Creu. 33 Local 2
LA FAUNA . Ra-nrjia de! CeUe' 35-3" VE" SANT CUGAT Vryjles 10
Q
C.C-E5 CARDONA Va! acreix. 4"
67115C9
BIKE HOUSE DUYASA Can Matas. 24
58917 57
EL
VINSNOESA Baixada Sannt Seve'. 4
EL
SOL-NET P Torreblanca, 52
589 2.' 68
'S
SANT CUGAT DEL VALLÈS
T'NTOREPIA SAN" CUGAT .674 11 83 Santiago RusirW 35 "INTOPERiA SANT CUGAT 674 11 82 Sant Anton- '
CARBONERIES
CARBONERIA NURI S.L
589 2819
Canovas del Castillo, 20
674 4149
"5 3 5 '
::OP VIATGE Rin ha del C * - -
Ml Sl< \ i ] ) A \ S \
BUGADERIES TINTORERIES
T NTOREPiA SAN" CUGAT 674 41 67 Alfons Sala 2'
675 35 53
•
ESPORTS - GIMNASOS
l·li
"tL'n.,b
yi rrTDiriTAT
GAS
ELECTRICITAT
R CLERAL ELECTRIC TAT 674 55 VA..30RE X-
GALERIES D'ART
ARTSENAL . Valldoreix, 58
58900 97
SALA RUSINOL Santiago Rusinol
675 47 51
CANALS GALERIA D'ART Carrer de la Creu, 16
675 49 02
GERO Plaça Pere San, 9
674 00 60
^ W
GIMNÀS OLIMPO Av Alfons Sala 29 B
675 37 07
674 75 98 Av Joar Borràs, 54 •VALLDOREIX-
SANT CUGAT ESPORTS Rambla del celler 23
674 7215
SQUASH SANT CUGAT Sani Jordi. 33-35
674 98 62
ESTANCS
E
D.G. D'ASSEGURANCES..6754203 Rambla del celler. 95 MAPFRF P-, Tor-ebiaroa
589*9 95
V JTL A GRAL SEGUPOS \Mia 1
674 42 30
JG ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 baixos
OL'Oim,32-58üü018
CAL CRISPIN
Cl Santa Maria, s/n- 692 06 94 08290 CERDANYOLA
Objectes de regal
675 3012
Santiago Rusinol. 23 Tel. 674 03 08 08190 Sant Cugat
ASSESSORIES GESTORIES
El
i t S T A WCT
CARNISSERIES POLLASTRERIES
SERRA 675 36 05 Mercat Torreblanca 136-137
ESTÈTICA
G Cl. CONSULTING 675 49 05 San Bonaventura. 8 Entlo 3a GESTORIA CASAS Alfonso Sala. 22
•
FERRETERIES MAQUINARIA
AUTO-ESCOLA CASAS Martorell, 47
AUTOMÒBILS AUTO ESTEBAN Rambla del Celler 39
675 32 57
4UTO-RECAMBOS VALLÈS .67519 51 Camí de la Creu, 24 NiSSAN ROMAN Martorell 41
EL PONT Francesc Moragas, 44
6741497
675 45 79
RENA-JLT-ACERSA Ctra Cerdaryoia 55
589 26 49
v'.J'.RASAü CITROEN Francesc Moraoas ' '
674 13 21
Mercado Mercado Pere San Torreblanca Parada 120 Parada 1-5 Tel. 589 14 48 Tel 675 13 89
Servicio G r a t u i t o a Domicilio
•
AUTOSERVEIS ALIMENTACIÓ! RUBIO Villa. 1 Local 5
BARS CAFETERIES
CISTELLERIESl
BISTRO Rambla del Celler, 87
675 5566
BOKATAS Plana Hospital, 35-37
58919 72
CERV CABALLU PETTT Rius i Tautet, 19
674 1005
CREP Carrer Valldoreix
El
674 07 41
CONSULTORIS DISPENSARIS
CL DENTAL BANARES . 6 7 4 18 7 Francesc Moragas. 8 2on DOLCERIES ,674 42 82
OOLCETS Alfons Sala. 20
DROGUERIES 6743636
LABAIXADA Montserrat, 22
6741913
PUJOL Ctra Cerdanyola 6
674 12 71
FLECA VALL DOR 574 21 95 Rbla. Mossèn Cínic- Verdaguer 21 Vall.
A.R OROG CAN MORA Rambla Can Mora, 9
675 30 52
VALLÈS NE" Sant Ramon. 4
OUENAPANTY Rambla del Celler, 2
Plana Hospital, 3-5 Local 2
Q
PROMUSA A: Tor-eblanoa 2-6
FOTO VÍDEO FR Rambla del Celler, 93
674 79 68
VÍDEO CLUB S" CUGAT Altons Saia 52
574 66 49
7.00M Santa Mana 14
.675 56 74
Cada setmana • Cada setmana • Cada sú&ftna • Cada seüMoti • Cada setmalW· Cada setmapt^C^da setmana fiWaa setmana • fljMTsetrnana • Cada slfmana Cada • Cada
Tel. 675 35 00 Fax 675 33 50
589 V 32
SANT CUGAT DEL VALLÈS
•
ÒPTiguES
EI
9_
5_
6
mmmmi: ELABORACION EN
HÍPigUES
•
HIPiCA S E V E P I N O Pg.Calado. 12
^ 2
674 11 40
MARMOLES YGRANITOS
•
ORDINASOFT
Informàtica d'Empresa Rbla. Can Móra, 9
LOGIC
brother
T^iíjy COnTROL
Màquines d'escriure l» nK essadors de lentes
R o s s e l l ó , 32 b a i x o s . 0X140 Sant Cugat T e l . 675 19 11 K a \ . 675 37 11 VALLÈS TECNOLOGiC SA..589 33 00 Plaça Unió, 3
TALLEDA RICOMA Balmes, 11
674 5862
PRESENZA Martorell. 20
Camí de la Creu, 10- Local 1 Tel. 5S9 23 40-Tel. mtn.il 908.59 25 53 08190 Sant Cueai del Vallès
67516 06
SabaOell, 32 B PERECANALS 1 Sant Ltorenç 27
6746362
TALLERESMENA passeig Torreblanca, 13
674 53 01
F.X. Servei OI. BOSCH Castellví, 25
674 56 78
PISCINES
TRANSPORTS
.674 68 47
674 0302
422327 WORLDWtDE
COUKÍES
ENVIOS LRBANOS, NACIONS.KS E INTERNACIONALES PUBLICITAT
589 32 89
Paqueteria urgentea toda Espana
SUSANNA NKXXETTI 6747437 Sant Antoni, 74 baixos (Rsoteràpà)
675 111 I I - Wll301)40(1
MISSATGERS MRW Sant Cugat
T R E N S DE RENTAT
6751011
MOBLES - DECORACIÓ
589
14 8 6
TREN SANT DOMINGO Ctra. Sant Cugat a Rubí
674 5813
TREN SANT MAGÍ Estapé,2
674 03 02
CASAJUANA GALERIES SANT JORDI Mobles i Decoració Mobles de cuina a mida Mata assos i Somiers Santiago Rusinol 37
Te: 589 22 32 Carre* WaiC[. 6 - ^ . 6 7 . ; 16 00
674 38 92
FALGUERA Villa. 1 local 2
per aspersió
675 55 06
DANVIL MOTOS. S.L
MARVER 58918 26 Pg.Rubí. 110 -VALLDOREIX-
TREN SANT MAGÍ Estape, 2
DECMO DECORACIÓ Francesc Moragas. 4
de jardins i piscines - Regs
.6751011-900.300.400
BERROCAL MOTOR SP0RT...589 47 87 Can Matas. 10
5894651
FERRON Rius i Taulet, 20
San: Cugat ce; Vallès
Construccions - Manteniment
REPARTIDOS DEj CORRESPONDÈNCIA)
TALLERS MECÀNICS
FORMAS Elías Roqent. 18-A
MEDECINA FISIOTERÀPIA
•
674 68 47
TATERS Sant Antoni. 62
DUR-DAN 6752353 Santiago Rusinol, 2 entl 2a.
PERSIANES
JARDINERIA
ELJfcXedro
R E G S AUTOMÀTICS
SABATERIES
MATALASSERIES
Apt.Correus 350
HARDWARE SOFTWARE SUMINISTRES SERVEI TÈCNIC
..589*7 40
PERRUQUERIES
PNEUMÀTICS
Tel. i Fax: 675 32 03 08190 Sant Cugat del Vallès
E"4"C47
MAILING VALLÈS, S.L 589 23 71 Sant Domènech, 10 - baixos
ROSITA 6743147 Pg. Rubí, 110 -VALLDOREIX-
5891931
SOLSONA Rosselló. 2
EcVESON = O-í.ia 5
MRW Sant Cugat
MARCS
ATELIEF Av. Torre
674 53 0"
•
BT 699 38 98 Fax- 588 24 53
ATELIERBLAU Av Torrebianca. 2
CASABUNCA Sabadell, 47
FERRON Rius i Tautet. 20
674 36 51
INFORMÀTICA
SP
674 1575
ca
Francesc Moratias. i Tel. fi7?07 54 OS 190 Sant Cugat
NATURALES
o s r n Ri:m
_A50LEPA .. .. _ Baixada ce L'A.ba 20
EL MOL! P Pep Ventura, 3
lents d'alta definició
ASSUMPCIÓ Monestir, 33
MARMOLES SANT CUGAT...675 51 08 Campoamor, 12 Nau 3
S"- C* 44
RESTAURANTS!
5890996
MARBRES PEDRA ARTIFICIAL
QUEVIURES
"RAr-,CESCSTGES"!NA Valcrel, 55
Especialistes en
TOT PUNT Sant Antoni. 19
HIDROFLOR
Servei
Muntatges Elèctrics
674 89 18
OBRES I CONSTRUCCIONS
1_
LLENCERIES MERCERIES
INSTRUMENTS D E MÚSICA
AIFA Ctra Cerdanyola. 1B
V» P u n t deÉt»
CENTRE ÒPTIC S A L D ON
Rambla Ribatallada. 24 C Tel. 673 52 52 -W 02 29 OSlWSuntCuiiat
HIDROCULTIUS
FORNS DE PA
CATIFES!
CAN BUFA Carrer de La Torre, 16
LAMONTANESA 67418 93 Av Verge de Montserrat. 77-La Floresta
6750175
FOTOGRAFIA - VÍDEO
PAPIOL-VENDA i NETEJA- 674 65 00 Canovas -de1 Castillo 4
•
NETEGES
' " C A M'PASCL rifeal-ca 15
inr-0=Hi1A»-íCi
67414 91
AUTOESCOLES
674 17 59
C u n c t c n i de Terrassa, 97
-C.irKvtv • 'lcn> JS CJ -..;j n r i . i
NOGUERA FRANCINO 675 26 04 Francesc Moragas. 1-3 Entl. 1a
MOTO 77 SANT CUGAT Castellví, 27
674 OC 26
Cartier Tag Heuer Breitling Camel
HERBOLARIS DIETÈTICA
EL_
GRUP EME SERVEIS 589 23 13 Francesc Moragas. 3 Entl. 3a.
u'ptadii! lk' I ' ' ' I >
ROC .CAN JO ERS A. Caia ury3 '
58942 07
PEIXATERIES
aii't*- -..iiti >>'is . X L ' I T I . I . .:i:ib ASSEGURANCES
Ue'ca!Tcreblanca D3raca "40
ELECTRICIDAD GARRELL
V r ' - ú . ; c r i d i (1R Vi'l [T
-.'i 1 1
...Tj • *. JU -4
MOTOS GINES Elies Rogent Local 10
LA BOMBETA, S.L
li.^llls A (
i;c
674 58 54
SANBER-E Anse r Ca'.-e 20
CLARAMUNT INST YOGA....674 21 03 Riera, 15 baixos
IVtR'l.
OONBAR RosseUó,2
AUGUE^ " I Sartiagc RISTO. 40
tu
FUSIÓ
58919 83
JOIERIES RELLOTGERIES|
.OSEFPJiTS 569 44 6'. Mercat Pere Sar pa-aaa '23 r.AC
674 16 32
0 8 8 2 • DIDO JOGUINES. • vinyoles. 10
Av. Catalunya, 3 Tel. 674 00 24 Sant Cugat del Vallès
BODEGUES - VTNS
JOGUINES MARGA Santa Maria, 44
J. MIRET. 6~5 53 53 WJn Mercat Torretlania.aarada 1-42 t^l·l
BICICLETES
TIN"ORERIA SANT CUGAT, 675 22 28 Rambla Ribatallada 24
.X^YGRA^C Cu'-r/aia; F
Q
674
ANTONI CAMPOS Francesc Moragas. 21
Castillo, 14 Tei. 675 11 94
í/1
574'3 05
ARTS G R A F i g U E S COPISTERIES
Canovas del
^ ^
EL
CREU POJA San» Juli. 2
FRUITERIES
JOGUINES
TOUS
-2 "3 ^
3FL" 7 SELLES AH
m
MÈTODE IRENEU SEGARRA
3 p
AGENCIAS DE VIATGE
»JV1
EI
INDUBRUC Av. Ragull. s/n-nau 19
674 0318
AUTORITZAT
3 3E
B E L L E S ARTSÍ
JAUME SOBREGRAJ Mina.63
EE-ES" AF'SCABAV SaïoQ'j Ra^r, =4
P.CASADO COCA. Pg. Castanyer, 13
0
CENTRE
u
Cè'9Ü Sar: Cga* :•:- v'ai-es
ADVOCATS
ENSENYAMENT
E
FUSTERIES
MODA I CONFECCIÓ
CAMPMANY Valldoreix, 16
6741482
GILDA VaMoren, 10
6750502
TEIXITS CARMEN Major. 30
.6740697
m
MOTOS
CASTELLVÍ HONDA Rosselló, 15
589 32 11
XARCUTERIES PUNTS DE SERVEI FECSA
CAFÈS PERE BUSCALLA Francesc Moragas, 5
674 15 24
INSTALACIONES ZAMORA .589 26 38 Mossèn Cinta Verdaguer,18. Valldoreix
CRISTOFRAN.S.L Carme, 32
674 0211
MANTSERV,S.A Av Catalunya. 18
WilifcHHil':liMA JULIANA Francesc Mo'agas 26
m
0 ' tórninislrac» finques 0? Advocats 03 Agencio Violges 04 Aiguo - Iroctoments 05 Alumini - Vidres 06 Ambulàncies 0 / Animols i Veterinaris 08 Arts GrcfK|ues<op6teries 09 Assegurances 10 Assessories Gestories 11 Autoescoles 12 Automòbils 13 Alimentació M Bors - Cafeteries 15 Bosors-Regals 16 Beles Arts 17Bidcletes 18 Bodegues Vns 19Bugadenes 20 Carborenes 21 Camkeries 22(0*5 23 Cislellenes 24 Consultorts • Dispensaris 25uokeries
674 6058
26 Drogueries 27 ElectTodomèstics-AltD Fidelitat 28 Ensenyament 29 Esports - Gimnasos 30 Estancs 31 ïslèhco 32 Ferreteries - Maquinaria 33 Forns de Prj 34 Fotografia i Vídeo 35 Fusteries 36 Fruiteries 37 Gos • Electricitat 38 Galeries d'Art 39 Herbolaris - Üwtètica 40 Hidrrxutnus 41 Hípiques 42 Informàtica 43 Instruments Música 44'orameric 45 Joguines 46 Joieries • Relotgenes 47 llenceries Merceries 48 MorVes-Pedra Arlihcnl 49 Mores
674 08 61
50 Matolasseries 51 Metges 52 Missatgers 53 Mobles i Decoració 54 Moda i Confecció 55 Moros 56 Nete|es 57 Obres- Construccws 58 Òptiques 59 Peixateries 60 Perruqueries 61 Persianes 62 Piscines 63 Pneumàtics
64 Publicifct 65 66 67 68 69 70 71 72 73 74
Punts de servei FECSA Queviures Resloumnrs Regs automàtics ReparUdors correspondénen Sabateries Follets Mecànics Ironsporrs Iren Rentat Cotxes Xorcutenes
CLASSIFICATS
DIVENDRES, 14 GENER 1994
—
msm
*W
IMMOBILIÀRIES
SEMU
674 78 50 - 674 91 61
67412 04
TORRES EN VENDA
PISOS EN VENTfl
Sant Cugat - Valldorci.x.al costat
Apartament!» a estrenar, 2 dortni-
de l'estació FFCC. terreny 500 rtr.
torios-calefacción. «ma cèntrica.
torre I00 nr. menj. sala d'estar 30
12.7S0.IXH).-
m : . cuina. 4 hab. 2 banys, llar de
Atico Dúplex- Meior que nuevo.
foc. orientació i vistes excel.lents.
25,(XX).(XKI.-
Sant Cugat - Valldoreix Zona
Piso zona centro. 3 dormitorios.
Passeig Rubí. torre HO rn:. te-
bano. salón, civina. hién conserva-
rreny 300 nr. menjador, sala d'es-
do. ll.900.IXX)
tar. cuina-office. 3 dormitoris, 2
Apartamento nuevo. 2 dormito
banys, estudi, calefacció. IMPE-
rios. / o n a centro, nius soleado.
CABLE
13.500.000.-
Sant Cugat -Valldoreix, zona
Cénrico, 4 dormitorios. baho s co-
Mas Roig, OPORTUNITAT Te-
cina
rreny 1625 m . lorre V) m' t am-
I5.IXXMXX).-
nuevos.
caleíaccion.
-;•>! FiNUUKb
ALQÜILERES
traster. piscina amb depuradora
Apartamento de 2 dormitorios.
Sant Cugat, zona cl. Granollers.
gran terra/a. sol. XO.OOO-
torre adossada canlunera. 240 nr,
Fn Cerdanyola, amueblado. 3
men|ador-cuina 30 m2. sala des-
donnitonos, 55.01X1.-
tar s|i in . 4 dormitoris 11 suile).
Piso amueblado. 3 dormitorios,
dos banys, un sersei. cal.lefacció.
lodo nuevo. caleíaccion. SI).(XX).-
hab., planxar, trasler. iardí prisat
Sin Muebles. lotalmente renova-
amb piscina.
do. 4 dormitorios. 2 bahos. muv
Sant Cugat - Valldoreix, /ona
buena vista, soleado. 15ÍMXX).-
Rambla Verdaguer, terreny 1133
Atico Dúplex, amueblado. 3 dor-
nv. torre 230 nv. menjador sala
mitorios. 2 bafios, caleíaccion.
d'eslar 40 m', cuina-office equipa-
KXi.000.-
da. 3 dormitoris dobles, estudi 35
Colomer. 3 dormitorios, salón con
nv', dos banys, servei, cal.lefacció.
chimenea. calefaccióm, 2 bafios.
llar de foc.
lerra/a. 2 pla/as pkg, 115.000.-
San Cugat - Mas Janer. terreny W0 nv. torre 90 nv, menjador sala d'estar, cuina equipada, tres hab..
TORRES EN VENTA Torre adosada cerca estación, 4
bany i traster.
dormitorios. 2 bafios. 1 aseo. salón
Sant Cugat - Zona El Colomer,
comedor, estudio, buhardilla, as-
torre adossada 3(X) nv, menjador
censor 4X.50O.O00.-
sala d'estar, cuina-office. 5 hab..
Torre aislada. zona Pinar, nueva
(una suitei. sala d'estar, tres
construcción, buena vista, mucho
banvs, s e n e i . estudi amb solà-
sol. 50Millones
rium. armaris encastats amb inte-
Torre aislada a 150 m. estación
riors. tiaratge tres cotxes, safareig.
Mira-sol. 5 dormitorios. 2 bafios,
traster. sistema de tele-seguretat i
piscina, soljr de WXI nv.
caixa forta.
40 Milloncs
API 1297
Unió, 2 RUBÍ Tel. 588 35 18 PISOS EN VENDfl Zona La Serreta. Rubí. 4 hab., bano, comedor. cocina. balcon, ascensor, soleado. 7.900.000.Rubí Centro, 75 nv, 3 hab, baho. aseo. ascensor. 12.900.000.Zona Can Oriol. Dúplex. 4 hab.. bafio. aseo. cocina equip., comedor, salón con hogar, buhardilla. terrazass. calef., 23.250.000.Rubí Centro. Dúplex a estrenar. 3 hab.. aseo. bano. cocina equip.. salon. soleado. 21.000.000, RUBIUNIF. VENTA Zona Avuntamiento 235 nv, edif. local. 5 hab.. 2 bafios, cocina grande. comedor con hogar, estudio 30 m : . garage 7.3 m . 26.(XX).(XX), Zona Can Oriol. Dos casas Unit'. a estrenar. Edií. 197 nv. pati 120 nv. 4 hab. (5 dobles!, ban)', aseo. cocina equip, comedor con hogar. earaee 65 n ï . calef. gas-natural. cubierta teja negra. 24.000.01X1.-
BORSA DEL MOTOR
PISOS LOCALS I PARQUINGS AMB TRASTER
vendes
RUBI. LOCALES ALQLTLER Zona Ayuntamiento. 175 m . 150.000,' Zona Pza. Progreso. 170 nv.
Disponemos de locales en alquiler j venta en todas las zonas de Rubí.
INMARBA,
TEL/FAX. 674 77 76
589 42 05
safareig. Sant Cugat - Valldoreix, «ma R. Escayola. terreny 1405 nv. torre 295 nv en una sola planta, menjador 16 nv i sala d'estar 50 m'. cui-
CASAS
na-office 15 m . 4 dormitoris do-
JOSEP M. CASAS EROLES
bles. dos banys, dos trasters. celler
PISOS-TORRES-LOCALS-TERRENYS
rebost, golfes, calefacció, parquet. garatge 32 nv. piscina amb depu-
Administració de finques. Lloguers i Comunitats de Veïns Gabinet Jurídic
radora.
PISOS EN VENDA
Agents d'Assegurances
Zona Mercat Torreblanca, 84
mitoris. cuina-office. bany complert. armaris encastats. parquing, I4.5I30XX»
C & F
[ aire condicional, 3 hab. íuna suil le). cuina-olfiee. dos banys, cale-
CASAS FERRERAS, S.L
s facció a gas. armaris encastats.
GABINET ADMINISTRATIU
| VAU.VIDRKRA. 135 nv. inen\ jador-sala d'estar 5S m . cuina
Passeig de la Creu. Unifamiliar Zona Golf El Pinar. Unifamiliar Tenis Valldoreix. Unifamiliar BeUaterra. Unifamiliar C/ Granollers. Adosada C/ Sia. Teresa. Adosada C/ Alvarez. Adosada
VflRIS LLOGUERS Locales varios. Pisos Varios. Nave Indústria
GIRONELLA A.P.I.
í parquing. 23 M. APARTAMENTS VENDA
TORRES VENDES
a Alvarez, 200 nv ü Bergara, 180 nr Cl Sant Magin, 950 m PI Torreblanca, 95 nv
parquet, aire condicionat, dos dor-
nv'. menjador sala d'eslar 30 m .
Torres a estrenar, varias zonas. Locals comercials en venda i lloguer.
VENDfl PISOS
nv . menjador sala d'estar amb
Zona Mercat Torreblanca, 123
S.A.
GESTIÓ FISCAL-COMPTABLE Estimació objectiva. Mòduls I V A Imp Societats Imp Renda i Patrimoni
6747254-6747466
H
J\
'. americana 9 m . 2 hab., dobles, cs-
b \)\\
ivinm
R
ASSESSORAMENT LABORAL
l inslal.Lcio llar de toc
Seguretat Social i Nòmines
| SANT Cl'CAT - I.A l·lORKS\ TA 100 in de |.irdl. menjador sala d'estar, cuina, dos dormitoris. banv. llar de h v . ~ M. TERRENYS EN VENDA
I SANT CIGAT - ZONA LA
Autònoms Pensions
-Jubilacions -Viudetat -I.L.T.
Magistratura: -Conciliacions -Acomiadaments
| BONANOVA. Solar de 61X1 nv. I excel·lent orienlacio
GABINET JURÍDIC
|
AGENTS D ASSEGURANCES
SANT C l GAT • LA FLORES-
é TA. solar 7 5ll m . orienlacio sud. 1 visiaexcel lent
Av. Alfons Sala 22, bj. 2.
1 SANT CIGAT. solar de 629 m i a 1000 mls. sortida 4 Túnels de valls idrera. FACILITATS DE PAGAMENT.
Apartat de correus, 12 Sant Cugat del Vallès
67415 6 6 - 6 7 4 10 54 &a&ijg^^sy.&««^^
Obra: cl Borrell - Oriente - Monasterio Acabados de calidad
Finques
251'!KH
I : L"!v"i'i. B -GK
aiKi.iKni
I
111'
"Sim.
1 habitacion 7.600.000
2 habitaciones 11.255.000 3 ha bitaciones 13.125.000 PÀRKING OPCIONAL: 1.950.000.-(Plaza grande)
\'lll 111.1 1) GS
25IIHÍ.
bon estat. Tot exterior. 15.5 M
SEAT P W I I A a/ul
Prop estació, 95 nf. 3 hab. 2 b -
B El
calefacc. pkg opcional. 17 M
SEATPAM1A Manco
;sr.i«>:i
Eixample 100m:. 4 hab.. 2 b ca
B K\
lefacció, exterior. 2 pi. pkg , pi*
Sl.VmMMi-.i-em
eina comunitària, perfecte estat
K EI
;:s.'.ni
AUTOMÒBILS CARLES III, S.A. 699 23 51 B Hl>
".SUI mes
VANETTE 5 pla/a* BEC
2I.S4A'
B-GS
B-IZ B-I.K
29 9511"
FIAT LANCIA 5890991
aseo. calef, tot exterior, armari*
Vendo \iole ,,>n ^ideear M.ire., l'ral 71X1 e- Color r.ee-r-
R-21 TurEs. ABS T . v s Ans vi
...
475.IXH
49.4IKI '
B-JT
25.4MC
C.l-W
124nv, 2 terrasses. 3 hab.. 2ba i
SUAUTO 674 78 48
GOI.EObn.'El
calefacció, tol exterior, sense as Zona Maragall. àtic d i í r L v
S.«Xi Kms •GSX IKKIRB-MM.. MXhIKKI ptes S.lXX) Kms. •OS 5(m B-El. ' f i x i ' l pies 4IXXIKi.iv KAWASAKi •//KNili B N / 65!l..'lKipiev l.VIKmKms BMW •K HXIRS l'n iABS'B-1 I) I.KXi.lXXlples. 2si«H;Kniv
I295D'
S17.1Q1T S J 4 l t ' - \ 4
censor. 8.750 M.
SlZlkl T AB 5imiiin)p k .,
9 45H
Zona Pg. Torreblanca, 3hab
111400'
SINEMRMH REA1SAIK1SV CAR\MTZ\l)OS
HONDA Sant Cugat 589 43 40 RENAlT.TSupcKiriooOTlsp B-HI'
RANt.ER ROVER i l ) A ( oml B-IV
siKXXIKm.
M S S \ N l'ATROI.
encastats. pàrking opcional.
B II
1.1'KII«NI
I bany, tot exterior. 8.950 M
SEATIBIZA
Valldoreix, prop estació. 2 hab
i. K
1 bany. calefac. parket. 11 M
HATlMIlurN'
AQUALONGA, S.A.
a.siiinii "5H.IKKI
1IS
55II.IK»'!
RENMT.TGl Tarki
Rbla. M.C.Verdaguer. 19
Tel, 674 21 83 PISOS PER LLOGAR
II IIK
45II.HIO
I.OI.K'Tl I, VIC
l.:siii««;
AUTO COMARCA DEL VALLÈs SEAT 674 68 50 Stal IhiM 1.5 C l . \
B- rt.í.S HH
CilrotnB\(,IT
B-56411W
(;nll(,HI6\
B-05(15 JV
Eord Hesta
B-Ss.ïOK.N'
Eord Eiesta
B-594- KY
Alfa A3
B-75.15 IC
EM)
IOVOT-VCindCrui^rExInis I WKI.tKKl
OI'EI. Ome;:a:i«iolCD Bl\
1.400.(0)
I Il·l'Vi.n., B-DC
550.000
CONDICIONS KSPECIALS 9.5% INTERÈS SENSE ENTRADES
VENDfl TORRES
AUTO TALLER MORRAL 699 55 04 l'H'tiKO'l'.IKi \ l l.d A A. Any 93
B-G/
Venda pàrquings Places de parquinj; al Centre Je Sani auinrutif
PERE CANALS 674 63 62 Seat Panda Vermell
B-HM
Lancia I I P i : ' « « i
B-DN
Autohianchi A112
B-EW
Eord Eiesta
B-EM
RenaullRs
B DX
MOTO GINES 589 42 07 IT.iHKI K-:. HI \\
pàrquings Llogo parquing J Vjllè-.
Tnra'hlan-
caT.h75i:3n
...K5.IKKI.-
I. Ml il'r ...•.vnl.l. :)invntn
C.iu'i.". i. '
BORSA DEL TREBALL
l'El Cl Dl 4115 SRI \n\ v\
( H A O I 11 W U I N f S i
I)
'("nk>
ofertes
l'El CEOI Vil'M, I V . S7
-s.il> SV
525.(XHI.-
BKTA5i'e. \tnv In.,; ;992 Para nin.-
\ \
5S9 EVS9
YAMAHA su pe- Ier.ere " 5 0 t e
CHAtlCEITUMNESE
aniE.M:;-,
torres VALLDOREIX Detita torre. 2 dormimoblada 45.00(1 ptes. de lloguer. Tel
H Oli IV. l ·.l.·ï,:i·l>·tv,„i;
l'I I (,l ( H ' . I I N C T
LLOGUERS
toris, estar-menjador. cuina equipada.
l'I l Cl (II 6115 S\ .1 \ n v " l
••
5SW5.IdlXXI.-
DIVERSOS Frnfessiira universitat l·ii^.t p % ,1^
(.as<iiSIIOE\ lkr^l[>s'
4h.íMI-
l U u e r T . ~Mi^ ; VKM'ha-ir'KAW \l 1 - ' - jS S^
B l\l l'El C l O I 31 w \ul' mi.-i. V A
\v,
WOI.kSYACENCiv. : ,. l l rij|v:i2S
650(10(1
B I.C
J\'
HUNDAY 675 55 01
Cugat T f'1- h4iiiCVm
OPEL (Crvi 1 H i T
s-i E kl
l'H C K H 2 " 5 \ l . l ) llu-vl Any «9
M O T O 77 Sant Cugat 674 17 59
mls Juhle c;i\ .<.:- ;i :.:J. ..: .•.t.t.'n ;•
H 1/
I)ERBI('Pk^S[vr
rmidelaje.N'míK > jJultos. Tel. 674 f.2
l'El CEOI 2II5STVI.E3P Any 92
A L'Mr^i.-.' k..'.-l .. E -".-'...:„
^. ISABKLií7j:ih!
HAC
DERBI ','.,••au: Sjvrtl S ....U0i<)i).-
tei·iü para nn-.i' BUL;" p ; ^ ; , , [ja:\.n
PEl CEOI 2115 XR[)il)icsel;An> SS
Aestreïur
horas oficina «i7-1 il] W-. - ()7-liP n4 p u
B IS
DERBI \., i i . - l i o \
(_arpin(eria,t'banisU'ría RAFAI-X ML NOZ. manienimiento) servicio ur-
(M'H
2S9.IKKI-
V K M X K A K W \ \ \ \ H K I \ 5,50
Dibuto técnico > artiVLo. pinlura y
V;;1ir,
:H'IKI(I-
-WANC'l·.Lr.m.·mi...! ,;:-,,-.tinni i nio monlaJ.i, iMmcdri c:i i \< n,L. ÍVI
Llimar por C arins.
K \ l ) E T T I . H I . t p . Anv «9
unte. presupuesio-. ^n aimpromi^i
:', K',\
Regalo cocker OÏIOÍ fu-y:*-- tuc^v 2
UI 675 1 4 ^ - 6 ^ 4 ]()4i
t O R D E I E S I A l . . ' Anv MI
ano*.. por no fHHJer alcndi-r '-"5 -3 7 -
B
l·il
Administrat i\a,dependenta o monilora.
R t V A l l T l l C T E Am >2-
OFERTA DE LANZAMIENTO:
S ofereix. Tel. 5X9 26 MSusana.
!
30-6-1994
.AlKl.'Xmptes.
l.CIKIiKiiis
\ ' W ( , O I . E ( i I I i c \ . 1 Mres ::si«m
APROVECHELA
hasta el 31-12-1993 Entrega de I laves:
NA-AB
•N'X 65n
\AV POl.O (T.h.i.
UI.BOTHORIZONGTD
i hab., 1 bany. calcfacc, pirki
Nu importa trehallar Je nit. 580 31 (0
..i.ill.lXlilpies.
IWXXiKms.
CITROEN;f:5 5 p J A „
i ll'EI. CORSA KSblanco
PISOS EN VENDA
«*•* properes a (Vrdanvi;la. Sani CULMI.
B-MI)
4 l H • I.HKI
(ll'EI CORSA SWING
6746715-589 33 68
Mirasol. Torre 160m edil.. 5 hab 2b.. terreno 400m: semi-nueva ; 0M Mirasol. Torre 80m: edif. 4 ha i lb., terreno 433nv. A reformar 18M. Sant Cugat. Adosada a estrena 215m:. 3h„ Buhardilla. 2b. la 3ÍM
•C'BR WXI
l'ATROI. A 4 í ( II
t . l
I \ M I R O \ E R Gasolina
Mas Janer, Torre 3 hab.. Pfrt ssta do.jdin, calefacc. Z.l'rb. 95.000 Valldoreix, Torre 130nv. 5 hab I b Ia.jdin650m2.pisc. 115.000.Valldoreix, Torre 120m J . |d i 8O0m2, 3 hab.. 1b. coc-off. equip pisc.. calefacc. amucblada. 150 (XX i Valldoreix, Torre 200m', jdm lOOOnï. 4 hab.. 2b„ sal-com. UK equip., calefacc. GJE. pisc. con >• sin muebles. 200.000.St. Cugat, Pis 100 nv.4hab.. 1b, la sal-com, coc. equip, calefacc. vislas golf, lpl.pk.opc. 110.000
XIXJ.IHXI pies.
10 (XXI Kms
(kstíón Compra-Venta.
2^'I IKK'
25(1 (»«i pies.
•CBR 61X1 B-NE ... 11 IXKI Kms
Agència NISSAN
I- (il
.45ll.lXKIpies.
6ÍXUJIK)
Reparat'ión general del automòbil Re\isamos su aiehe > se lo llet amos a la ITV. Preciós ectHKÍmia»s.
K E N A l l . ï 9jtrismelali/.id,i l()RI)ULSTAXR2blane,i
Jove de 25 anvs buva treball en enipre-
; ludi. ruriv. calefacció, pre-
5HÍ.ÍKKI
750.WX) ptes.
•VER 1.511
•DKSIXl
lllelalvadoB-KE
"OO.tXKl ptes.
KIXI.IKIll
4.N'IW
KEN\l'[.T5 A/ulmelali;ado
450.0tXI pies
HONDA B-MH X50.IXHI ptes
CTI*
(IÏROK.NAXllTREVul
VISITI PIS DE MOSTRA Av. Ragull. 32-34 (cant. Torreblanca) Carrer La Granja. 17- 21
I •FZR600 B-KT í ï5(XXIKms •EZR 1000 B-KJ , Ifc.aWKms. •TOM 850 B-MY 4.000 Kms. •XT6IKI B-MX .' 000 Kms. •XT «XI B-Jl' 28.000 Kms
50.000
REN A l "ET 2!
( ITKOKNAXllTREbL·iiv
ii 1/ PISOS PARA TODOS LOS PRESUPUESTOS
B - AC
CITROEN \.\ l-i.ilk"
T. SANCHEZ 69948 79
Rubí, zona mercat, 75nv, 3hah
150.000,
RENAt'i.r:: niamM
B - Jl'
Sant Cugat, ama darrera estat n i RUBI. OFICINAS ALQUILER Centro Rubí. Edif. comercial. 3 plantas desde 112 m'. Con aire acondicionado, calef. ascensor. A partir de 80.000, Centro Rubí. Primera planta edif. eomer. 60 irv aprox. aseo 60.000Zona Ctra. Sant Cugat. 48 nv, aseo. escaparales, persianas 45.000,
150IXK1
B-lll
Pisos de 3 i 4 dormitoris Acabats de la. qualitat. Totalment exteriors Màxim, 8 veïns per escala
jffH
\erdc
B-EP
HAT I N0 45S
calefacció, garatge tres cotxes i
SELECCION-GARANTIAGESTION RENACEM
RESIDENCIAL CAN MAGÍ
E I>
cuina-office, dos banys, servei.
HNOS. MATEOS 674 52 29
el vídeo, a T V. Sani Cugat ens interès-
casa de disseny, terreny 600 nv. 50 nv, cinc dormitoris I una suitel.
§
Si t'interessa el món de la Televisió i
Sant Cugat - Zona d. Orquídia, torre 3(Xl nv, menjador sala d'eslar
(
demandes ses. Trui-j a! 58V 14 86.
pliables i. menjador, sala d'estar. cuina. 3 hab.. banv. calefacció.
construcciones RAFAEL LOPE S.L. 6743370-674 5281
II EAWCI.UÏOFINS \ « ; MESOS SENSE.ENTRADA
MOTO TRÀFIC Sant Cugat 674 07 73 YAMAHA •Disersum B-Ml .575.(KK> pce«.
(nstirtd.
Anuncis Tel. 6 7 4 0 2 0 4
30
CINEMA-RADIO-T.V.
KLvS 4 CANTONS
DIVENDRES. 14 GENER 1994
li ,mn li "RANKING" DE LES PEL·LÍCULES DE VÍDEOS MÉS LLOGADES Súper Mario Bros Jennifer-8 Made in America Tortugas Ninja III Stalingrado La asesina La chica del ganster Aguilas de acero III La fuerza del viento Una Navidad con Mickey
vídeo -club sant cugat **•**•>*
De07ha 9.30h. "El Gall del Monestir" Revista d'informació despertador, noticies de Sant Cu gat i el Món, la tertúlia. De09.30h.al3h. "Dies de Ràdio" El Magozine Del3h.al3.30h. "Sant Cugat Avui" L informatiu. Del3.30h.al4h. "La tertúlia" (Repetició) De 14h a 15h. "La gramola" Les cançons de la teva vida. De 15h. a 19h. "Vol de tarda" [I plaer de la musica i res mes. Del9h.a21h. "Al lloro" Lo música dels 90 als 91.5. De21.10h.a21.20h. T e s p o r t i u " 10 minuts nmb *ot l'esport local i conar<c: De21.20h.a23h. "Somnis i estels" Música sobre els clàssics.
. ; * „ * . RÀDIO SANI CUGAT
^•tunoro de r Dilluns. De 23h. a 24h. "Un pam de món" Entrevistes insòlites sobre personatges mai enlrevistables.
Dimarts. "L'estafela" Un espai cie lecijra d? tortes. Dimeces. "Això es pot snlvar" Programa c ecologia i medi anióient. Dijous "Una proposició indecent" Propostes pel cop ce setmana. Divendres. "Vallès sense fronteres" Programa de suport els immigrants De 24h. o 07h. "Música al teu costat" Musico per amenitzar lo nit
Programació cap de setmana
Alfons Sala, 52 Tel. 674 66 49
SALM Historias de la puta mili
Sant Cugat
Horaris: 16.20, 18.25,20.35.22.45
SALA 2 La madre muerta ;
••.!'.••',i:i/ ii.: •. :'.'i --i Sr-p; ",at:i de si, macre se ve envue :a e r
' .-M.Í'I' •
i'i
••.••! •.-.•-•!;-
l r i , i pe icula de J u a r - ' a Bajc LIILIO
I ' n i ' . : • .• .•.. ir le :.' 'ii' VaM~n
M a p r s de ' 3 a n y s ' i
Horaris: 16.10, 18.20,20.30,22.45
SALA 3 Con el arma a punto : : ••:•
;"'it:' ' : III'IHIM Linrai.;:'ii<,.iCW po' _.-i j v e n reteidi: ;:•.
• • ; ." :> ; 'i"'\r..i pi 1 c :•.-.-.L„n:.j de jub arse
Vtd.jrs de ' 3 a r v
Horaris: 16.30, 18.35.20.35,22.35
SALA 4
INDO QUEWR
Prohibido querer Horaris: 16 20. 18.25,20 30
22 -15
BDHH JOIErs
Ja
Dissabte: -8 OOh.' Nosequeting' • 1 O M . "Valies sense fronteres' es pot salvar' -12.00fi. "L estafeta' I3.00h." Avont Matx' -14.0 m o n " - 1 5 M . Súper DJ 18 OOh. "Maiatcï 23.00h. 'Et ;ono';1,
.OOh. "Això Un pam àe
Diumenge: -B.OOh. 'Missa' - 9.00h. 'Esports en marxo -lO.OOh do d'amics (Racó de lo poesia, Sardanes, Lo sarsuela, La musica de sempre) -14.OOh. "Esports | en marxa" -15.00h. 'Súper DJ" - 1 8 M . " No m agraden els dilluns" -21 OOh. [ "Esports en marxo" -22.30h. "Històries"
Comentari de cinema
Els homes durs també ploren L'n mundo perfecto Títol original: A perfet! wniUI. Director: Clint Hastwood. Producció: Frank Johnson i David Valdés per ei Malpaso Productions Itct. Guió: John Hec Hancock. Fotografia: Jack N. Green. Música: I.ennie Nilhans. Intèrprets: Kevin kostncr. Clint Hastwood. Laura Dem. Xavier Borràs De mica en nuca, Clint Hastwood s'ha anal guanyant un prestigi com a director que ara. després dels dos Oscars guanyats amb Sin perdón, el seu anterior film. el consagra com el darrer dels grans clàssics nord-amencans. hereu de les essències de Raoul Walsh o Nicholas Ray (encara que els seus veritables mestres van ser Sergio Leone i Don Siegel i. Lis mateixos crítics ex-progres que abans el liraven per terra, ara li canten les lloances. I es que els progrés, ja M: sap, arriben tard a lot arreu. I encara sort si hi arriben. Un mundo perfecta és un altre esglai') amunt en la seva escalada a l'Olimp dels directors mítics: una road-niíivic on Hastwood. malgrat la seva promesa que no tornaria a dirigir i actuar alhora, interpreta l'aparentment granític sherijf encarregat de la cacera d'un pres fugat. Al llarg de la narració veurem que no és pas tan dur com aparenta. HI protagonista, però. és Kevin Kostner. interpretant un paper (el millor de la se\a carrera» que. l'a uns anys. provablement hauria interpretat el mateix Hastwood. Lli es Butch. cl delinqüent tugat de la presó que. en la seva lugida. agafa un nen per hostatge. L'.ntre tols dos apareix de seguida un corrent de simpatia mútua: Hulch és un home marcat per una infància desgraciada, amb una mare prostituïa i un pare delinqüent, i veu en el nen -estigmatit/at per l'abandó del seu pare i pel fanatisme religiós de la seva mare- un reflex d'ell mateix a la seva edat. HI nen veu en l'adult el pare que li manca i l'amic que no li han deixat tenir, i lots dos deixen de ser segrestador i segrestat per converlir-se en camarades, embarcats en una fugida cap a una arcadia fe-
liç (Alaska, on Butch creu que hi viu el seu pare) a la qual no podrim arribar mai. Ln mans d'un altre director -per exemple Spielherg. que era l'encarregat en un principi de dirigir el film- Un mundo perfecta podia haver naufragat en un excés de sensibleria tova o haver-se quedat en la pura anècdota de la persecució policial. Hn mans d'Lasiwood, però. es converteix en una inquietant reflexió sobre els aspectes foscos de la infantesa i la dificultat de fer judicis morals taxatius. No cau en l'error de simplificar la lectura ètica fent del pres fugitiu un santet: Butch és un home violent i perillós. perí» també pol ser una persona sensible. "No sóc un bon home, però tampoc sóc el pitjor", diu en un moment del film. Hastwood sap ser sentimental sense ser sentimentaloide. sensible sense ser seiisibler. No és aquesta la seva millor pel·lícula, però és una petita joia. •
Articles de regal i concessionaris oficials de: _i\ >•"'<_:<
K-lS
FESTINA
SEIKO
Av. Catalunya, 1 •ZT 6 7 4 OO 2 6 Fax: 589 05 65 Sant Cugat
PASSATEMPS
DIVENDRES, 14 GENER 1994
Per: Lin Mithal-Hir
ÀRIES (21-3/2-4)
BALANÇA (22-9/22-10)
* y t Tens un forat a les butxaques; re/i alinent s'apropen dies molt i molt durs. Has gastat massa, i ara ho pagaràs. No tinguis por, tot es podrà arranjar. També el teu eor està hipotecat. Aclareix de qui vols que sigui.
** Ho vas intentar i no va sortir ™ " " com volies. No t'amoïnis, pensa que dissortat en els diners, bona sort amb l'amor. Segur que aquesta serà una bona setmana per sortir i fer noves amistats.
TAURE (21-4/20-5)
ESCORPIÓ (23-10/21-11) -M^ Agafa forces, reuneix els teus l l i » pensaments. No et deprimeixis i 11 U pensa que els núvols no duren pas sempre. Un dia o altre sortirà el sol. No tot l'any és gener, ni tots els dies són divendres.
BESSONS (21-5/21-6) ^ M Et vaig advertir que guardessis una || mica. la pujada de gener pot ser te^ ^ rrible. Posa en ordre les teves coses i no t'encomanis tant a la sort. Bona setmana per als refredats.
SAGITARI (22-11/20-12) • Ja t'has divertit prou, ara reposa i ^ ^ dedica't a coses més serioses. Posa fil a l'agulla i comença a treballar. Que no tot t'ho donaran de franc, que la vida no tot és riure i també s'ha de suar.
CRANC (22-6/22-7) ^ M ^ Massa menjar i massa beure, i ara W ^ ho pagaràs. Ja veus que de les co^ • ^ ses bones no s'en pot mai abusar. Mira al terra, que potser hi trobaràs la teva sort. 1 vigila les ensopegades!
CAPRICORN (21-12/19-1) - j Et vaig dir que tot era baixada, j^S però no perdis els frens. Que per ^ ^ voler córrer massa, a vegades es pot perdre l'ocasió. Mira a banda i banda, i no et saltis cap senyal. Així tot anirà bé.
L L E Ó (23-7/22-8) ^ ^ Ja has tornat a agafar forces? Ja A J estàs preparat per a la nova època? v \ Se t'apropen dies de córrer i un munt de nous esdeveniments t'envolten. El millor serà que et preparis. Fes "footing" i posa't en forma.
AQUARI (20-1/18-2) Dies de bona lluna per a tu. La sort et pot acompanyar, tot serà màgic si saps cercar la raó de les coses petites. No t'embranquis en projectes faraònics, que a tu no et van. Sigues prudent.
VERGE (23-8/21-9)
PEIXOS ( 1 9 - 2 / 2 0 - 3 ) • » Mira al teu entorn, ja pots sortir. ^ ^ La llum comença, però no deixis d'abrigar-te. Encara que faci sol, som en ple hivern, i qualsevol núvol traïdor pot fer orhbra i fer que torni el fred. Vigila.
Per Jordi Alins
1 2 3 4 5 6 7 8 9 !
i 2 3
10 l i
• • :• •
4 5 6
1
fyy% Per una vegada sigues agosarat. \\w ^ ° dubtis, l ' r a endavant, encara " * que les butxaques estiguin buides, més endavant tot es pot arranjar. Vigila molt d'aprop on poses les mans. No sigui cas que et cremis.
31
MOTS ENCREUATS f^
HORÒSCOP
v. j Bon començament d'any, tot i les ^ ^ % mancances. No ploris que encara ^ ^ que aquesta setmana no sigui massa bona. les perspectives són ideals. Veuràs com aquest any s'arranjaran les coses.
ELS 4 CANTONS
l
HORITZONTALS.- 1.Femení, sense protecció.- 2.Gens útil. Estimar.- 3.Medis sedimentans a la vora del mar. El van enderrocar a Berlín.- 4.Al revés, allò que és de tots. Classe de seient.- 5.Una de les qualitats del so. Al revés, proper a la persona que parla. Al revés, ordeni.- 6.AI revés, farà servir. Senyora molt devota.- 7.Que és de color vermell fosc. Símbol del sofre.- 8.Terminació d'infinitiu. Preposició o article. Plural, vehicles de ferro que vomiten foc- 9.Lletra que pot representar dos fonemes vocàlics. Símbol del nitrogen. Ingredient d'una salsa nacional. El nom d'un planeta del nostre sistema solar.- lO.Passadís porticat. La primera llum del dia. En números romans, cinquanta.- 11.Persona afectada fàcilment pels sentimetns. VERTICALS.-1.Plural, òrgan de govern de la província.- 2.Conquerir amorosament. Vocals.- 3.Matèria usada per fer taps. Símbol de l'argó. Variant dialectal de nen.- 4.Forma de pronunicar un so grec com una e. Símbol d'atmosfera.- 5.Cent desenes. Lloc on es prepara el menjar. Vocal tancada.- 6.Sobre tancat fins a una data determinada. Abreviatura de nord. Al revés. contrari del bé- 7.Vocal oberta. Gos. Alcalde.- 8.Símbol del radi. Sobresou diari per traballar fora. Consonants sonores.- 9.Nom de l'amoníac quan actua de lligam neutre en un compost de coordinació. Nus fet10.LÍ han donat un color com el de l'or. Símbol del crom. Vocal oberta.-11.Conjunt de residus recollits.
T.V. SANT CUGAT 38-39 UHF
SOLUCIONS 1 V I U
IKil
I S
lis
II 01
ENDEVINALLA
L'Informatiu
_s _ n _rbr
Resum setmanal de les notícies més destacades de l'actulitat local. Presentat i dirigit per Mario de la Mano. L'Informatiu cada divendres en directe a les 21.30h de la nit. Repetició a les 10 -14 - 21 i 24.00 hores cada dia
br_nc
mb d_tz_ br_nq
n n
_c_lls _ c_d
s, c _ d _
c_mp_n, c_d_ n c II _l
s
t_ s_t
n_m. Àue i .oionios uiou nas |e uaoo epeo \ sneoo les et nmepeo 'uodujoo nw un eouejq epeo 'sanbBjq szjop qiue ejqjB un sg
Informació 5 8 9 14 8 6 - Sant Cugat del Vallès
COPISTERIA PROFESSIONAL I OFERTA ESPECIAL FOTOCOPIES COLOR A DUES CARES REPRODUCCIÓ DE PLANELLS DIAZO FOTOCOPIA
ENQUADERNACIONS Can Matas, 8 baixos Tel. 675 36 53 -SANT CUGAT DEL VALLÈS Pere Esmendía, 23 Tel. 697 50 05 -RUBÍ
CANONET ESPIRAL TERMOENCOLAT
MATERIAL D'OFICINA COMERCIAL I TÈCNICA
DICIEMBRE FOTOCOPIAS
COLOR CANON LÀSER DINA 4
1 0 0 Ptas
El cinquè cantó
Caga tió, caga'ns torró, que dels nens, Déu n'hi do...
Pere Pich Rosell
Is p e r s o n a t g e s imprescindibles de les passades festes de Nadal foren els nens i nenes. Totes aquestes festes varen girar directa o indirectament al voltant dels petits cie la casa Durant tots elb dies de festa, varen realitzar un estat de setge a les nosties pacifiques, organitzades i una mica aburndes cases, convertint-les en un divertit i mogut galliner esverat. Com cada any. la nostra ciutat, es va convertir en una marató d'actes pensant, en molts casos, en els nens i íes nenes. La lluminària dels carrers de Sant Cugat amb "Els Pastorets'' de La Floresta. Mira-sol i Sant Cugat, foren la llampada d'avís que les festes havien començat, i
com cada any, els nens i les nenes es varen quedar bocabadats per les llums dels avets guarnits, i com cada any, s'amagaven sota les seves cadires per les flames del dimoni, i reien amb els acudits d'en Lluquet i en Rovelló, de "Els Pastorets". Desprès varen arribar les cantades de corals i es produïren totes les variants possibles: nens i nenes que cantaven. pares i avis que escoltaven; nens i nenes que no volien cantar, pares i avis que volien escoltar; pares i avis cantaven, nens i nenes al·lucinaven I quan varen tenir una estona lliure, els férem seure a l'escriptori i molt cerimoniósament els vàrem demanar la carta per als monarques de l'Orient, i les seves missives semblaven més una comanda comercial d'uns grans magatzems, que no
¥ T O U S S a n* T u g a t Rambla Ribatallada 24C Tel. 675 52 52 ^ ^
pas una carta màgica, com nosaltres haguéssim desitjat. I per últim, arribaren els Màgics de l'Orient, i amb llurs carrosses varen desfilar pels carrers dels districtes, i essent representants de tots els continents i colors, destronaren un Pare Noèl massa blanc per la manca de sol. Durant la llarga nit del cinc de gener, els nens i nenes, embolcallats amb els seus llençols, es feren creus que uns reis fantàstics puguin utilitzar tècniques de marquèting tan sofisticades i, que en una sola nit, puguin inundar les cases amb els seus desitjós. Al capdavall, pensant amb les festes de l'any vinent, demano si és possible amb la meva carta anticipada, més envelats i menys embalatges, per a poder tenir un Sant Cugat més net i bonic.
Pocosquesomosy... Per Victor M.Morera En este país on el que nos ha locució vivir. cl mas umto imenta "microchips". Y es que somos una de las ra/as mas pedantes e insoportablemente vanidosas que exislen en nucsira Europa. No es la modèstia una de nueslras virtudes y las "ahuelas" de mas de 40 millones de espaíiolitos de a pic, pueden morirse tranquilameme. No las necesitamos. I!no eocina dos huevos con beicon y un bistec a la plancba y se presenta como " c h e í f experto. Oiro dibuja una acuarela. menos que mas agraciada \ se aulodeíine como pintor modernista, rayando el arca "Vlironiana". Otro compra un par de hoiella»- de Rioja en cl Mipcrmcrcado de la esquinu v le explica a la eajera la temperatura idonea del \ i no. su "bouquet" sua\e v alurlado con un punto de aguja y su color acaramclado producído por la u\a Macabeo. Me recuerdan muebo al portuguès que. con el dignisimo oficio de basurero, se tildaba anle sus amigos de "comaundante general du carro de la merda". Este mes, nuestro periódico cumple un ano. L'n ano de MEDIO DE COMUNICACIONS privado. humilde en lo que se puede y nos dejan, sin ningún tipo de subvención y soporiado exclusivamente por un incondicional equipo de colaboradores que cobran 2 pia.v y media. Por un equipo de direeción que cobra otras 2 \ media. y por un eontingente de anunciantes y suscriptorcs. a los que nunca agradeceremos bastante su esfuer/o, que ponen esc duro. Noches enteras sin dormir, media doeena de profesionales dispuestos a lodo y mucha, mucha ilusión. hacen posible que cada sentaiia el ciudadano de Sant Cugat pueda tener en sus manos un periódico que no cuesta al Heraldo Publico absolutamente nada. Però no lodos los ciudadanos de Sant Cugat parecen querer disfrular de un semanario de información. Valldoreix decide, mejor dicho Masanes, que "Els 4 Cantons" no es para él sur'iciente y edita con todo lujo de papel e impresión un int'ormativo de S paginas trimestral, que recuerda a sus lectores en Enero. que el 19 de Noviembre pasado se establece un billete único de autobús, que el 29 de Octubre la "Escola Bressol" cèlebre') la Castanada. Agradecería al Sr. Masanes i lambién al Sr. Aymerich que se dediquen a gobemar. que falta les hace. y desde aquí les ofrezco mi columna con permiso de mi director para que informen a Valldoreix o Sant Cugat de manera semanal sin que ello cueste un duro al ciudadano... que para los tiempos que corren no es poco. Solo falta que pierdan esa afición de convertir la propaganda en información. I es que ya no cuela.
ratuït" * Nor Sens dubte la més i
TOU»
m de cobrar el jflftkiem, però a canvi oferim moltes! t ésTJTSPpUtat de saber que has encertat el regal abans deTÏor Això no ho pot oferir gaire gent Nosaltres ho regalem.
k-r-